Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 60631 | El Pujolot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujolot | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2002). El Pujolot. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès. ROCAFIGUERA I GARCIA, Francesc de (1991). Parròquia de Sant Julià Sassorba 1.091-1991. Notes per a la història de la parròquia de Sant Julià Sassorba, Parròquia de Sant Julià Sassorba. Gràfiques Diac. Vic.</p> | Els darrers anys s'han fet diverses reparacions i el condicionament de l'edifici. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta sota teulada. Coberta a dues vessants (NE-SW) refeta recentment. Edifici d'arquitectura rural tradicional, molt simple. Façana principal al sudoest. Murs fets amb pedres de mesures irregulars, desbastades, en sec; tenen morter de calç al rejuntat exterior (pràcticament enlloc no es conserva l'arrebossat dels paraments exteriors). Cantonades diferenciades amb pedres de mesures més grosses que les de la resta de la façana; muntants de la porta, fets amb la mateixa pedra que la resta del mur, i llinda de fusta. A la façana principal hi havia una petita obertura, possiblement original, que està tapiada amb pedres; a la planta baixa hi ha una finestra oberta posteriorment. A la primera planta hi ha dues finestres: la del damunt de la porta té pedres més grosses als muntants i llinda de fusta; més a la dreta n'hi ha una altra, d'època posterior, amb brancals, llinda i ampit monolítics. A les façanes laterals i a la posterior s'hi ha anat afegint diferents cossos i un cobert (de pedra i totxo) i un porxo (de totxo i maó massís) a l'angle sud de la primera planta. A la part del darrera del porxo hi ha una estructura amb mur de pedra i cantonada diferenciada que s'adossa al cos principal de l'edifici. Petites finestres de maó massís a la façana posterior (NE) i una altra finestra amb ampit de pedra, brancals diferenciats i llinda de fusta similar a la de la façana principal. A l'alçada de la primera planta de la façana posterior el mur presenta reparacions fetes amb maó massís; la factura del mur és molt semblant a la del mur de la part posterior del porxo; s'observa un trencament amb el mur original, sense acabar d'alinear-se amb aquest, possiblement a causa d'algun esfondrament del mur en una època indeterminada.</p> | 08199-17 | El Pujolot - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Parròquia de Sant Julià Sassorba. 'El Pujolot estava agregat a Vilatortella' (ROCAFIGUERA, 1991:70).</p> | 41.9379300,2.1657900 | 430845 | 4643221 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60631-foto-08199-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60631-foto-08199-17-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | La simplicitat de la casa i la manca d'elements arquitectònics rellevants, no permet establir la cronologia de l'edifici. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 60650 | Riera de Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-sant-bartomeu | L'aigua pateix els mateixos problemes de potabilitat que les fonts del municipi. | <p>Riera que s'inicia a prop del mas Rocanegra, molt a tocar del nucli urbà. És interessant la vegetació de ribera que creix al llarg de tota la riera. Zona aclotada, humida. En el seu curs hi ha el salt del Rec.</p> | 08199-36 | sudest del terme | 41.9627600,2.1718200 | 431372 | 4645973 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60650-foto-08199-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60650-foto-08199-36-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | L'aigua, com la de la resta de rieres i fonts de Sant Bartomeu, no és potable. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 7,5 x 5 km. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60656 | Alzina Grossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-grossa | Si bé no semblaria que es pogués patir per a la seva conservació, hi ha dos aspectes dels que se n'hauria de tenir cura. L'un, és l'heura que envolta el tronc que, amb el temps, la podria acabar ofegant. L'altre, és l'erosió del terra que hi ha al costat sud que, amb els anys, podria suposar el seu esfondrament. | <p>Alzina de grans dimensions que, durant anys, ha servit d'orientació als viatgers de la zona, ja que es pot observar des de bona part del Lluçanès. El seu perímetre, a un metre d'alçada de la base, és aproximadament de 4,5 - 5 metres; la seva copa mesura, linealment, poc més de 20 metres (aproximadament). Antigament era lloc de parada de vianants i cavalleries. Actualment, 'l'Alzina grossa' és un topònim popularment reconegut. Fa uns anys se li va trencar un cimal, al costat sud; al forat que en va quedar hi viu una au nocturna.</p> | 08199-42 | Vilaseca | 42.0068100,2.1477700 | 429428 | 4650884 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60656-foto-08199-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60656-foto-08199-42-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Està situat en terres de la Casa Nova de Vilaseca, molt a prop del mas Vilaseca. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60657 | Roure de Vilaseca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-vilaseca | <p>Roure de grans dimensions, amb una circumferència del tronc que deu estar al voltant dels 4 metres. Les capçades van ser esporgades quan l'exemplar tenia forces anys de vida; les branques van paral·leles al terra i, a partir dels nusos que es varen formar en el moment d'aquesta esporgada, creixen totalment verticals.</p> | 08199-43 | Vilaseca | 42.0085300,2.1509300 | 429691 | 4651072 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60657-foto-08199-43-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 60662 | Alzina de Monells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-monells | <p>Alzina que va ser cuidada per la família que viu a cal Carreter. Menaven unes terres que hi havia al costat i s'entretenien a esporgar l'alzina quan els semblava que feia falta, fet que li ha donat aquesta forma tan característica que presenta en l'actualitat, com si hagués crescut en un jardí. El diàmetre del seu tronc és d'uns 60 cm; la circumferència de 2,05 m, el diàmetre de la copa és d'aproximadament 11,60 m. i l'alçada, d'entre 13 i 14 metres.</p> | 08199-48 | Zona de Monells | 41.9536000,2.1535800 | 429850 | 4644971 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||||
| 60664 | Ball de bastons de Sant Bartomeu del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-bastons-de-sant-bartomeu-del-grau | <p>El ball de bastons es balla en 'rodona'; a Catalunya no hi ha altres grups de bastoners que ballin d'aquesta manera a no ser que ho hagin copiat dels bastoners de Sant Bartomeu del Grau. El grup de bastoners, a la dècada de 1950, anava acompanyat de la música d'un flabiol; a partir de 1980-1981, van acompanyats de gralles i un tabal. Es balla en colles de 8 o 10 persones (sempre parells) i n'hi ha de tres 'categories': gran, mitjà i canalleta. Les melodies actuals del ball de bastons són autòctones i només es toquen a Sant Bartomeu del Grau. Maria Rius es va encarregar de recopilar el repertori de melodies; s'havien fet gravacions de les melodies en cassettes, als anys '70. La transcripció de les melodies al llenguatge musical, a partir de les tonades que recordava Joan Roma, es va encarregar a Joan Figueres; actualment les partitures estan en procés de redacció.</p> | 08199-50 | <p>El recuperador de la festa, Joan Roma, va néixer a principis del segle XX i va aprendre les melodies dels bastoners que li cantava el seu avi quan era petit. A partir d'aquestes dades, s'ha endarrerit la data d'inici del ball de bastons a Sant Bartomeu del Grau fins a l'any 1700, bé que aquesta data no es pot contrastar amb cap mena de referència documental. Existeixen fotografies d'una colla de bastoners a mitjans segle XX, tot i que la represa del grup actual es va fer l'any 1979. L'any 1981 es va formar el grup de grallers que acompanya als bastoners. El 1982 es va obrir la colla a la participació de les dones, convertint-se en un grup mixte.</p> | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60664-foto-08199-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60664-foto-08199-50-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | La Colla de Bastoners de Sant Bartomeu del Grau ha assistit a totes les trobades anuals de Catalunya des de 1979; el 1995, la XX Trobada es va fer a Sant Bartomeu del Grau i es va encarregar una medalla al·legòrica de bronze a l'escultor vigatà Francesc Ballart; a l'ajuntament es guarden records de les diferents trobades i sortides en les que s'ha participat. Si bé a mitjans segle XX es ballava per Pasqua, actualment no hi ha una diada concreta; es fan sortides a altres municipis si aquests ho demanen. La indumentària actual és: camisa i pantalons blancs, faldilla vermella per sobre el pantalons, faixa blava, camals vermells amb picarols i espardenyes de betes (negres pels nois i vermelles per les noies). A mitjans segle XX, els balladors duien corbata (per les fotografies conservades, cadascú duia la seva, sense una reglamentació determinada a l'hora de triar el color), anaven coberts amb corona de flors i espardenyes de betes negres (cal recordar que tot eren homes); a més, duien una cistella per què es ballava 'per les caramelles' (Pasqua); en aquesta diada, però. només es ballava el ball de bastons, no es cantaven caramelles. L'estendard de la colla, amb l'escut municipal de Sant Bartomeu del Grau, porta la llegenda 'Bastoners de Sant Bartomeu del Grau'; té el fons blau amb un ribet daurat, està creuat en diagonal per les quatre barres. Al capdamunt de la 'vara' o 'bastó' hi porten un ram de flors al·legòric a la corona de flors que antigament duien els balladors al cap. Sebastià Roma Rius, fill de l'impulsor del grup de bastoners de Sant Bartomeu, encara conserva a l'habitatge familiar (carrer Vell núm. 45, fitxa núm. 12) alguns dels elements utilitzats pels grup de bastoners: un cistell, la corona florejada que duien al cap, un banderí, un flabiol i, ja de la darrera època, guardioles utilitzades en la recaptació de diners per a la colla. Sebastià Roma conserva un document sonor de 1984 d'una entrevista a Joan Roma amb motiu d'un homenatge que se li va fer; en l'entrevista parlava de l'inici del ball de bastons a Sant Bartomeu i dels seus records. | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 60666 | Aranyes de bosc - predicció meteorològica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aranyes-de-bosc-prediccio-meteorologica | <p>Es conta que hi ha un tipus d'aranyes, 'les aranyes del bosc', que viuen en nius fets a terra. Dies abans que plogui fan un munt amb fullaraca i branquillons al voltant del niu, com una mena de cràter; utilitzen, sobretot, restes de pi i, alguna vegada, de roure. Poden fer-ho fins a 7 o 8 dies abans de ploure. Quan ha de caure calamarsa hi posen pedretes petites i, quan ha de pedregar, hi col·loquen pedres de fins a 3 cm al voltant del forat del niu. En tots els casos, l'acumulació de material que disposen al voltant del niu és més alt del costat per on ha de venir la inclemència meteorològica que la resta. Diuen, les persones que ho han explicat, que la predicció meteorològica no falla.</p> | 08199-52 | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Explicat al mas Clot del Forn per Jaume Mercadal i Maria Ció i confirmat dies més tard a Alboquers. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||||
| 60667 | Pèls de bruixa - pedregades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pels-de-bruixa-pedregades | <p>AMADES, Joan (1984). Costumari català. El curs de l'any. Salvat Editores, S.A.. Vol. III.</p> | <p>'Per la Catalunya vella és creença general que les bruixes gaudeixen de la facultat de congriar tempestes i pedregades servint-se de diversos procediments. S'enfilen als núvols i els condueixen on volen, i fan descarregar les tempestes damunt dels conreus i les heretats d'aquells a qui volen mal. Hi ha qui ha sentit converses de bruixots i bruixes que, en menar núvols, es cridaven uns als altres i es queixaven de no poder avançar a causa de l'acció conjugadora del toc de les campanes, hi ha qui ha conegut ben bé la veu dels que conversaven. També s'explica el cas d'haver caigut dels núvols de tempesta un braç i, més generalment, una cama de la bruixa que els guiava, ferida per una bala beneïda de les que hom engega en produir-se una tempesta, i aviat s'ha sabut que una de les bruixes més famoses de la rodalia havia restat des d'aquell dia manca o coixa.' 'És així mateix opinió general, per la Catalunya vella, que les bruixes per fer les pedres empren pèls de cabra i que abans de congriar una pedregada els cal esquilar cabres per tal de proveir-se'n. La gent, per saber si una pedregada venia del cel o de mala art, recollia una pedra, se la posava a la mà perquè es fongués amb l'escalfor, i creia que si restava al palmell un pèl tenuíssim que gairebé no es veia i que constituïa l'eix de la pedra, la pedregada era de mala art. A Sant Bartomeu del Grau feien fondre la pedra damunt d'una medalla beneïda. Així que es produïa una pedregada, per muntanya, no trigava a dir-se que les cabres d'aquest o d'aquell corral havien comparegut esquilades sense saber com ni per qui, i hom ho atribuïa a les dones de la rodalia tingudes per bruixes.' AMADES (1984:vol. IV, 666-667). Aquesta tradició oral va ser confirmada per Joaquim Vilaseca, Modest Vilamala, Josep Sayol i Toni Vilà. Hi havia qui deia que era cert mentre que, altres, afirmaven que era una tradició que s'explicava però que, evidentment, no era certa. Jaume Mercadal i Maria Ció, del mas Clot del Forn, també varen confirmar aquesta tradició oral. Varen comentar que les cabres apareixien esquilades de la barba i de la part de les costelles; concretament, n'apareixia una d'esquilada uns dies abans de la pedregada, com a molt 4 o 5 dies abans. Ningú sap qui l'esquilava. De fet, la majoria de les persones que coneixien aquesta tradició, afirmaven que, possiblement, el que apareixia a l'interior de les pedres es tractava de brossa o fragments de palla o herba .</p> | 08199-53 | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||||
| 60668 | Fonts del Clot del Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonts-del-clot-del-forn | Herbassar a l'entorn de les fonts. Els punts de sortida de l'aigua són deficients. | <p>Fonts situades a uns 100 metres al sud del mas. Una neix sota terra, només se'n pot veure l'aflorament d'aigua. L'altra, surt darrera un arbre envoltat de romegueres; és d'on s'agafa l'aigua de la casa. Possiblement, es tracti de dues sortides d'una mateixa deu.</p> | 08199-54 | zona d'Alboquers (mas el Clot del Forn) | 41.9288800,2.1315800 | 427999 | 4642245 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | No s'han realitzat anàlisis sobre la seva potabilitat. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 60673 | Cal Carreter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carreter-0 | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2002). Cal Carreter. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | S'ha anat reformant i ampliant d'acord a les necessitats de cada moment. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta sota coberta. Murs de pedra sense polir, lligats amb fang (les reformes més recents s'han fet amb ciment). El nucli original estava format pel cos central; els dos cossos adossats als laterals, de planta baixa, són posteriors. A la façana principal, al sud, la porta té una llinda monolítica de grans dimensions; els brancals són de pedra (estan reformats). El cos central conserva les cantoneres diferenciades. S'observa una represa a la coberta d'uns 20 cm (de 60 cm. al costat est). Els cos afegit al costat oest es perllonga més enllà del final de l'edifici principal, cap el nord (està construït amb pedra lligada amb fang).</p> | 08199-59 | Cal Carreter - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Cal Carreter es va originar a partir de l'ampliació d'una caseta que hi havia a peu de la carretera. Es va refer l'any 2000 després d'un incendi que l'havia destruït ara fa 8 anys. 'Probablement, pel fet d'estar al costat d'un camí ral devia ser un hostal. La casa, deixant de banda les funcions d'hostal i tal com diu el nom, devia ser també la casa d'algun carreter.' (BENITO; ARMENTERAS, 2002).</p> | 41.9495000,2.1578000 | 430196 | 4644512 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60673-foto-08199-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60673-foto-08199-59-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | 'Cal Carreter, del terme de Sant Bartomeu del Grau i de la parròquia de Sant Julià Sassorba, es troba a poca distància del pont del Llop, enmig d'una afrau boscosa on els bandolers devien trobar-hi els seus cataus perfectes' (BENITO; ARMENTERAS, 2002). Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 60674 | Arxiu Parroquial de Sant Jaume d'Alboquers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-jaume-dalboquers | <p>GROS, Miquel S.; MASNOU, Josep M.; ORDEIG, Ramon (1997). Arxiu Episcopal de Vic. Secció d'Arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats. Catàleg dels fons, actualització a cura de Rafel GINEBRA; primera part: A-O. Biblioteca i Arxiu Episcopals. Vic. www.diba.es/opc/vic</p> | Necessiten la conservació i protecció habitual de tots els documents antics. | <p>L'Arxiu Parroquial de Sant Jaume d'Alboquers es conserva a les dependències de l'Arxiu Episcopal de Vic, depenent del bisbat de Vic. Se'n conserva 1 volum del 1914. Es tracta de documentació classificada com a 'vària' corresponent a l'apartat d'administració (GROS, MASNOU, ORDEIG, 1997).</p> | 08199-60 | Arxiu Episcopal - carrer Santa Maria 1 - 08500 Vic | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 1914 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Si s'han conservat altres documents del fons parroquial se'n desconeix la seva existència. D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya. El mapa de la fitxa està extret de: http://www.ajvices/planol/vicmap10.htm | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 60695 | Roure de la Devesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-devesa | A banda de les capçades caigudes anys enrera, les pròpies dimensions de l'arbre en fan perillar la seva estabilitat. | <p>Roure de grans dimensions. Té una circumferència de 4,25 m, a una alçada d'1,50 de la base. Fa uns anys li varen caure dues capçades. A l'entorn d'aquest gran roure està creixent una roureda.</p> | 08199-81 | La Devesa | 41.9743700,2.1310400 | 428006 | 4647296 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60695-foto-08199-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60695-foto-08199-81-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma quadrícules d'1 km x 1 km. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60696 | Font de Pol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-pol | Les obres de condicionament del camí no varen respectar massa l'espai de la font, que gairebé va quedar tapada. | <p>Font situada al costat del camí; a prop de la riera de Llobateres. La font està emmarcada amb pedres. En el moment de la visita brollava aigua.</p> | 08199-82 | zona de Pol | 41.9587000,2.1597200 | 430365 | 4645532 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60696-foto-08199-82-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Un grup de voluntaris es va cuidar d'endreçar la font i el seu entorn. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60697 | Font de les Llobateres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-llobateres | Font netejada per un grup de voluntaris de Sant Bartomeu. | <p>Tot i que generalment brolla l'aigua, el dia de la visita no n'hi havia. A banda de la font, l'entorn té un valor paisatgístic. La font és a les baumes que hi ha a l'esquerra del camí.</p> | 08199-83 | zona de Pol | 41.9543300,2.1647800 | 430779 | 4645043 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60697-foto-08199-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60697-foto-08199-83-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60698 | El Casalot de les Llobateres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casalot-de-les-llobateres | En ruïnes | <p>Ruïnes d'un mas cobertes de vegetació i munts de pedres provinents de l'enderroc de l'edifici. Encara es poden veure alguns trams de mur. Fonts orals (Josep Figueres, de Pol) afirmen que fa uns 200 anys que està enderrocat. Està situat a l'esquerra del camí, just abans de començar la corba i la baixada que condueix a la font de les Llobateres. A l'esquerra d'aquest mateix camí, es veu una filada de pedres, en sec (igual com les de la casa) al lloc conegut com a 'els horts del Casalot'.</p> | 08199-84 | zona de Pol | 41.9541200,2.1632300 | 430651 | 4645021 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60698-foto-08199-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60698-foto-08199-84-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60699 | Casa Vella de Pol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vella-de-pol | En ruïnes | <p>Ruïnes de la casa Vella de Pol, enderrocada a partir de 1814, en el moment de construir l'edifici actual. Les ruïnes es troben enmig d'una zona coberta d'arboç.</p> | 08199-85 | zona de Pol | 41.9648900,2.1637200 | 430703 | 4646216 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60699-foto-08199-85-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una malla d'1 km x 1 km. | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60700 | Font del Vicari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vicari | <p>Punt d'interès paisatgístic. Hi ha dues fonts (dos aqüífers diferenciats). A l'entorn, entre altra vegetació, abunden els boixos. Per la font passa el camí de Santa Perpètua, sender de Gran Recorregut GR-3.</p> | 08199-86 | zona del Vilar | 41.9857200,2.1847800 | 432470 | 4648512 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60700-foto-08199-86-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Abans era coneguda com a font de la Devesa; es desconeix el perquè del canvi de nom. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma quadrícules d'1 km x 1 km. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 60701 | Riera del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-vilar | <p>Vegetació de ribera. Zona d'interès paisatgístic. A la riera del Vilar hi ha el salt de Sallent.</p> | 08199-87 | zona del Vilar | 41.9891700,2.1841100 | 432418 | 4648896 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60701-foto-08199-87-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Neix al sudest del Vilar i arriba fins a la Tuta. A l'alçada de la font del Vicari s'ajunta amb les aigües procedents de la urbanització del Bingrau (hi ha una depuradora). Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 60702 | Arbreda del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-del-vilar | <p>Conjunt d'unes 50 alzines situades a banda i banda d'un camí que condueix a la font del Vicari, a la capçalera de la riera del Vilar, part del gran recorregut GR-3. Punt d'interès paisatgístic.</p> | 08199-88 | zona del Vilar | 41.9833900,2.1801900 | 432087 | 4648257 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60702-foto-08199-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60702-foto-08199-88-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | El conjunt de l'arbreda hauria de tenir el reconeixement de 'punt d'interès paisatgístic' i estar protegit a nivell local. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 60703 | Revolt de les Rodes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/revolt-de-les-rodes | És una zona afectada per la obertura de la carretera del Bingrau. Com tot element geològic, està afectat per l'erosió, més pronunciada en aquest cas pel fet de tractar-se de materials tous. | <p>Aflorament geològic. És un geòtop, un punt d'interès geològic on es pot observar la successiva disposició dels estrats geològics.</p> | 08199-89 | zona del Bingrau | 41.9795700,2.1861400 | 432576 | 4647828 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60703-foto-08199-89-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | S'hauria de proposar com a Punt d'Interès Geològic. Rep al nom de Revolt de les Rodes, pels pneumàtics que hi ha protegint la corba. No hi ha una altra denominació popular. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60704 | Teuleria del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-del-vilar | El forn està predestinat a una destrucció irremissible si no es prenen les mesures adients de consolidació. | <p>Ruïnes d'una antiga teuleria. Per tradició oral s'afirma que s'hi varen fer les teules per a diverses cases properes, bé que ningú no ha vist funcionar mai el forn. El que en queda, enmig de la vegetació, són les restes de quatre murs de maçoneria que formaven una estructura quadrangular. Com la majoria de forns, es va aprofitar un pendent de la muntanya per a encabir-lo.</p> | 08199-90 | zona del Vilar | 41.9832800,2.1842700 | 432425 | 4648242 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60704-foto-08199-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60704-foto-08199-90-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Arribar-hi és complicat, no tant per qüestions d'accessibilitat com per localitzar la seva ubicació correcta enmig de la vegetació. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma quadrícula d'1 km x 1 km. | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60705 | Bosc de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-vilanova | <p>Zona d'interès paisatgístic i botànic. El bosc creix al costat nord - nordest del mas Vilanova. Es tracta d'un bosc amb el sotabost molt ben cuidat en el qual es poden trobar esplèndids exemplars de grèvol, a més de freixes, roures, pins, faigs...</p> | 08199-91 | zona de Vilanova | 41.9771500,2.1691000 | 431162 | 4647573 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60705-foto-08199-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60705-foto-08199-91-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma quadrícules d'1 km x 1 km. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 60706 | Baumes del Molí de la Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baumes-del-moli-de-la-codina | Es produeixen despreniments de plaques. | <p>Aflorament geològic i punt d'interès paisatgístic, vegetació de ribera. S'hi troben boixos, feixes, aurons, roures... I, pel que fa a la fauna, teixons, guineus.... Conjunt de grans baumes situades a la riera de les Llobateres, més avall del molí de la Codina. Les baumes estan formades per calcàries coral·lines (fòssils) formades durant l'eocè.</p> | 08199-92 | zona de Les Ferreres | 41.9677200,2.1562600 | 430088 | 4646536 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60706-foto-08199-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60706-foto-08199-92-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | S'hauria de proposar com a Punt d'Interès Geològic. L'estat de conservació pot semblar precari a causa de la constant erosió i despreniment de fragments superficials de les baumes; cal pensar, en tot cas, que és un procés natural no modificat antròpicament. La propietat de les Baumes del Molí de la Codina és compartida. La riera de les Llobateres limita les dues propietats; les baumes són a banda i banda de la riera: - Miquel Vilaró Font - Mas Rogers - 08519 Sant Bartomeu del Grau - Francesc Arumí Bracons - Can Pela - 08519 Sant Bartomeu del Grau Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma quadrícules d'1 km x 1 km. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60707 | Prats seminaturals sobre calcari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prats-seminaturals-sobre-calcari | <p>Es recomana consultar la pàgina 'http://www.gencat.es/mediamb/pn/2chic.htm' per a conèixer la directiva europea de classificació dels 'hàbitats d'interès comunitari' i les dades tècniques emprades per a la seva descripció i classificació. Es poden consultar les dues pàgines web del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya: 'http://www.gencat.es/mediamb/sig' i 'http://www.gencat.es/mediamb/pn'.</p> | <p>Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, seminaturals, sobre calcari (Festuco-Brometea). Hàbitat d'interès comunitari catalogat, no protegit (aquest tipus de classificació d'element 'catalogat' que li dóna la directiva de la Unió Europea correspondria, seguint els paràmetres de la legislació catalana, a un 'element inventariat', ja que no es contempla cap mena de protecció).</p> | 08199-93 | zona de Vilanova | 41.9760400,2.1712200 | 431336 | 4647448 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60707-foto-08199-93-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Dades identificatives de l'hàbitat: Codi (segons Directiva 67/97/CE): 6210 Prioritat: No prioritari (prioritari si són prats rics en orquídies) Dades de l'hàbitat en el polígon seleccionat: Estat de conservació: bo % del polígon ocupat per l'hàbitat: 100.0 Superfície aproximada (m2): 5501.9443 'La Directiva hàbitats defineix hàbitat natural com aquelles zones terrestres o aquàtiques diferenciades per les seves característiques geogràfiques, abiòtiques i biòtiques, tant si són naturals com seminaturals. A continuació, defineix com a hàbitats naturals d'interès comunitari aquells que, d'entre els hàbitats naturals, compleixin alguna d'aquestes característiques:' 1) amenaçats de desaparició a la Unió Europea (aquests seran els hàbitats naturals prioritaris), 2) àrea de distribució reduïda a causa de la regressió o per ser reduïda per pròpia naturalesa i, 3) 'Són exemples representatius d'una o diverses de les sis regions biogeogràfiques en què es troba la UE', en aquest cas, la mediterrània (www.gencat.es/mediamb). Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una malla d'1 km x 1 km. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60708 | Grandalles (Narcissus Poeticus) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grandalles-narcissus-poeticus | <p>Planta herbàcia bulbosa de la família de les amaril·lidàcies, amb fulles estretes i amb una sola flor, grossa i olorosa. Creix a les zones obagues. Es localitza a l'inici del pendent del cingle de Sant Bartomeu, passada la urbanització del Bingrau, a prop del camí a Santa Perpètua.</p> | 08199-94 | zona de coll Griell | 41.9848300,2.1902200 | 432920 | 4648409 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60708-foto-08199-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60708-foto-08199-94-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Científic | 2021-05-26 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Aquestes flors són habituals a la Vall d'Aran i se'n coneixen a la zona del Montseny, però la seva presència a Sant Bartomeu és excepcional. Informació facilitada per Miquel Colomer. La colònia que se'n coneix està situada al tombant del cingle, i no queda massa clar si correspon al terme de Sant Bartomeu o al de Gurb, tot i que és a la part alta d'aquest cingle. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 60709 | Alzinar de les Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-de-les-ferreres | <p>Es recomana consultar la pàgina 'http://www.gencat.es/mediamb/pn/2chic.htm' per a conèixer la directiva europea de classificació dels 'hàbitats d'interès comunitari' i les dades tècniques emprades per a la seva descripció i classificació. Es poden consultar les dues pàgines web del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya: 'http://www.gencat.es/mediamb/sig' i 'http://www.gencat.es/mediamb/pn'.</p> | Necessita protecció contra actituds contaminants | <p>Hàbitat d'interès comunitari catalogat, no protegit (aquest tipus de classificació d'element 'catalogat' que li dóna la directiva de la Unió Europea correspondria, seguint els paràmetres de la legislació catalana, a un 'element inventariat', ja que no es contempla cap mena de protecció). 'La Directiva hàbitats defineix hàbitat natural com aquelles zones terrestres o aquàtiques diferenciades per les seves característiques geogràfiques, abiòtiques i biòtiques, tant si són naturals com seminaturals. A continuació, defineix com a hàbitats naturals d'interès comunitari aquells que, d'entre els hàbitats naturals, compleixin alguna d'aquestes característiques:' 1) amenaçats de desaparició a la Unió Europea (aquests seran els hàbitats naturals prioritaris), 2) àrea de distribució reduïda a causa de la regressió o per ser reduïda per pròpia naturalesa i, 3) 'Són exemples representatius d'una o diverses de les sis regions biogeogràfiques en què es troba la UE', en aquest cas, la mediterrània.</p> | 08199-95 | zona de Les Ferreres | 41.9772200,2.1498000 | 429563 | 4647597 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60709-foto-08199-95-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Dades identificatives de l'hàbitat: Codi (segons Directiva 67/97/CE): 9340 Prioritat: No prioritari Dades de l'hàbitat en el polígon seleccionat: Estat de conservació: mitjà % del polígon ocupat per l'hàbitat: 100.0 Superfície aproximada (m2): 550.1289 'La Directiva hàbitats defineix hàbitat natural com aquelles zones terrestres o aquàtiques diferenciades per les seves característiques geogràfiques, abiòtiques i biòtiques, tant si són naturals com seminaturals. A continuació, defineix com a hàbitats naturals d'interès comunitari aquells que, d'entre els hàbitats naturals, compleixin alguna d'aquestes característiques:' 1) amenaçats de desaparició a la Unió Europea (aquests seran els hàbitats naturals prioritaris), 2) àrea de distribució reduïda a causa de la regressió o per ser reduïda per pròpia naturalesa i, 3) 'Són exemples representatius d'una o diverses de les sis regions biogeogràfiques en què es troba la UE', en aquest cas, la mediterrània (www.gencat.es/mediamb). Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 60710 | PEIN - Riera de Sorreigs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-riera-de-sorreigs | <p>CARCELLER, Xavier (dir.) (1996). Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la riera de Sorreigs. Direcció General del Patrimoni Natural. Generalitat de Catalunya. Barcelona. El Pla especial íntegre es pot consultar a la Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic del Departament de Medi Ambient (Dr. Roux, 80, 08017 Barcelona) i a la Delegació Territorial de Medi Ambient a Barcelona (Travessera de Gràcia, 56, 08006 Barcelona). El fitxer amb el text 'srg.doc' (427 kb) es troba en format word 6.0 per a PC a http://www.gencat.es/mediamb/pn/plans/srg.doc Les pàgines web del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya són: http://www.gencat.es/mediamb/sig i http://www.gencat.es/mediamb/pn</p> | Les descrites en el 'Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la riera de Sorreigs'. | <p>La superfície d'aquest espai està determinada per un 'Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge'; concretament el PEIN núm. 119, anomenat 'Riera de Sorreigs'. En total ocupa 286,70 h repartides entre els municipis de Sant Bartomeu del Grau, Santa Cecília de Voltregà i Sobremunt, de les quals 35,60 h són dins el terme de Sant Bartomeu del Grau, suposant l'1,03% de la superfície total del terme. Dins els nivells de protecció dels espais naturals a Catalunya 'un segon nivell, de protecció territorial, correspon precisament al Pla d'espais d'interès natural (en endavant, el PEIN o el Pla). Consisteix a establir sobre determinades zones que contenen valors naturals d'interès general (és a dir, referit al conjunt del territori de Catalunya) un règim jurídic destinat a garantir la conservació d'aquests valors enfront de les causes de degradació potencials que poden afectar-los significativament (urbanitzacions, pedreres, infrastructures, grans variacions de l'ús del sòl, abandó...). És, doncs, una reserva del sòl amb valors naturals remarcables que així queda exclòs de transformacions importants' (http://www.gencat.es/mediamb/pn/cpein.htm).</p> | 08199-96 | zona de Sorreigs | <p>El PEIN de la riera de Sorreigs està aprovat definitivament. L'aprovació inicial es va fer el 25/05/95 i es va publicar al núm. 2.067 del DOGC (26/06/95); l'aprovació provisional es va fer amb data 01/04/96 i, l'aprovació definitiva, el 24/12/96; l'aprovació definitiva es va publicar al núm. 2.335 del DOGC (20/02/97) (http://www.gencat.es/mediamb/pn/3tramitplans.htm).</p> | 42.0037500,2.1816300 | 432228 | 4650516 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60710-foto-08199-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60710-foto-08199-96-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | A causa de la complexitat de l'espai del PEIN 'Riera de Sorreigs' recomanem la 'Memòria informativa de Sorreigs' que inclou els apartats sobre el medi físic, la vegetació i la flora, la fauna i el medi socioeconòmic (de cadascun d'aquests capítols es fa la seva descripció, la diagnosi i recomanacions i la definició i delimitació d'àrees d'atenció especial); el capítol sobre el planejament urbanístic inclou les normes subsidiàries de planejament a Sant Bartomeu del Grau; es dedica un capítol al risc d'incendis forestals i un altre de síntesi i conclusions (inclou els elements d'interès del medi natural més destacables, els principals requeriments de protecció i els impactes principals); segueix una 'Memòria d'ordenació', 'Normes', 'Programa d'Actuació i Avaluació Econòmica' i els plànols d'informació i d'ordenació (els plànols no es poden consultar a la pàgina web) (CARCELLER, 1996; http://www.gencat.es/mediamb/pn/plans/srg.doc). Els propietaris dels terrenys ocupats pel PEIN Riera de Sorreigs dins el terme de Sant Bartomeu del Grau són els següents: - Joaquim Vilaseca - Mas Vilaseca - 08519 Sant Bartomeu del Grau - Rosendo Puigneró - Passeig del Grau 2 - 08519 Sant Bartomeu del Grau - Josep M. Rovira Sansalvador - carrer Marquès de Palmarola 32 - 08512 Sant Hipòlit de Voltregà Al mapa de la fitxa els punts indiquen la zona del PEIN de la Riera deSorreigs; l'espai marcat amb una línia contínua correspon a la zona PEIN dins el terme de Sant Bartomeu del Grau. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa s'hi representa una malla d'1 km x 1 km. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 60712 | Galliners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/galliners | <p>YLLA-CATALÀ, Gemma (1990). 'Sant Bartomeu del Grau. Galliners'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 56. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya.</p> | Mas rehabilitat recentment. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta sota teulada; ampliat i rehabilitat recentment després d'estar deshabitat durant anys. Coberta a doble vessant (E-W); cos afegit al nordest amb coberta a dues vessants (N-S). Murs de pedres irregulars; des de la darrera rehabilitació apareixen tots rejuntats. Façana principal a l'est, amb un porxo a la primera planta on s'accedeix des de l'interior de l'edifici i a través d'una escala exterior; aquest element és un afegit posterior a la construcció de la casa. 'Construcció de dues plantes amb la base [planta] rectangular i el teulat a doble vessant. Els murs són construïts en diferents fases i elements. Part de la façana del darrera conserva el mur fet de carreus força regulars i morter mentre que part de l'edifici és fet amb maons. Algunes construccions annexes que s'havien usat com a corts encara serveixen de paller [setembre 1990] tot i la casa estar deshabitada' (YLLA-CATALÀ, 1990).</p> | 08199-98 | Galliners - 08519 Sant Bartomeu del Grau / Zona d'Alboquers | 41.9353600,2.1412500 | 428808 | 4642956 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60712-foto-08199-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60712-foto-08199-98-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 60716 | Pere-Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pere-riera | <p>Arxiu propi del mas Pere Riera [ignorem si amb els canvis de propietari del mas encara es conserva l'arxiu]. Llibres notarials de Josep [Costa] de la Carrera (Sentfores-Vic). BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2003). Pere-Riera. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès. MOLERA, Joan (1982). 'Sant Bartomeu del Grau. Pere Riera'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 23. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. MOLERA, Joan (1982). 'Sant Bartomeu del Grau. Portals de Pere Riera'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 24. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya.</p> | XVI-XVII | Rehabilitat. | <p>'Edifici civil orientat a llevant. La casa és quadrada amb teulada a 2 vessants. En els portals de la Sala hi ha motius renaixentistes (...). A la façana principal hi ha un portal adovellat amb la inscripció Pinosa l'any 1617 (...). Hi ha un portal datat del 1782 que conforma la lliça, damunt d'aquest portal hi ha 2 porxos construïts posteriorment un sobre l'altre' (MOLERA, 1982, fitxa 23). 'Conserva una verge romànica en una capella amb frescos a l'interior de la Sala. A la banda nord de la cara es conserva un forn i una cuina (...). També es conserva l'escut de la família Pinosa' (MOLERA, 1982, fitxa 23). A l'arxiu del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya es descriuen, en una fitxa apart, uns portals, d'estil renaixentista (datats al segle XVI), que es conserven a la Sala del Mas: 'Portals de pedra treballada d'190 cm d'alçada per 30 cm d'amplada en els pilars que els formen [l'autor del text fa referència a l'amplada dels brancals de la porta] (...). 'En un portal hi ha dues columnes estriades i tenen assentat a sobre un capitell molt acurat en el seu treball de motius vegetals. A sota hi ha dues pinyes, símbol del llinatge Pinós. Sobre aquesta hi ha assentada la llinda que té dos bustos masculí i femení respectivament; al mig hi resta el cos de l'escut. L'altra té una llinda semblant però sense les pinyes, i el capitell i les columnes són diferents' (MOLERA, 1982, fitxa 24). 'Pere-riera, juntament amb les Ferreres i l'Alovet, és una de les tres cases pairals més notables del terme de Sant Bartomeu del Grau. La construcció de la casa que s'ha preservat fins a l'actualitat és una reedificació de finals del segle XVII sobre una base medieval del segle XIII. En la dovella central del portal hi ha inscrits l'any de 1677 [aquesta data no concorda amb la facilitada per Enric Molera, 1617] i el nom Pinosa, denominació del mas abans del 1504 quan una pubilla Pinosa es va unir en matrimoni amb Pere Riera de Vic. Aquesta edificació central, composta d'un gran cos rectangular, amb tres pisos, coberta amb dues vessants i façana encarada a llevant, presenta totes les finestres i portals amb llindes de pedra treballada, algunes de les quals datades amb inscripcions. L'any 1792, com era habitual en les masies més riques a causa de la puixança de l'agricultura, es va afegir, adossada a la façana, una ala lateral configurada per les típiques galeries; testimonis d'aquestes ampliacions els trobem a les Ferreres i l'Alovet encara de manera més notable' (BENITO; ARMENTERAS, 2003). 'De Pere-riera, també cal esmentar-ne l'antiga torre de defensa que té l'origen a cavall dels segles XV i XVI, quan el bandolerisme era el mal son de la societat catalana. Aquestes torres tenien la funció de preservar els estadants del mas de les bandositats, tan freqüents en aquests verals, que sovint eren bressol de bandolers i focus de les seves actuacions' (BENITO; ARMENTERAS, 2003).</p> | 08199-102 | Pere-Riera - 08519 Sant Bartomeu del Grau / Zona d'Alboquers | <p>'El primer document es remunta al 1238 amb motiu del casament entre Pere Pinosa i Raimunda filla de Pere de la Noguera de Sant Julià Sasorba'. 'Continua el llinatge fins que l'any 1504 Simon Pinosa es casa amb el cavaller noble Pere Riera de Vic'. 'A partir de 1750 es canvia oficialment el nom de la casa si bé ja feia molt de temps que s'anomenava així' (MOLERA, 1982). 'Pel que fa a la geneologia històrica, el 1240 ja apareixen documentats Pere Pinosa d'Alboquers i la seva esposa Ramona Boquera, feminització de l'antropònim Alboquers. Pinosa, l'antic nom del mas, va subsistir fins el 1504 quan a causa del matrimoni de la pubilla Pinosa amb Pere Riera, de Vic, es va introduir aquest darrer nom en els hereus de la casa, que finalment va donar nom al mas. L'any 1792 hi hagué una segona pubilla, Maria Pere-riera-Pinosa, que es va unir en matrimoni amb un Bracons, cognom que es va estroncar el 1870, a causa del casament entre Maria Carme Bracons Riera, pubilla del mas, i Lluís Poquí Albó; el cognom Poquí és el que ha arribat fins als nostres dies, quan la finca va ser comprada per l'actual propietari' (BENITO; ARMENTERAS, 2003). 'Pere-riera, actualment, forma una bella finca d'unes 500 hectàrees que comprèn les masies de Galliners, el Solerot, la Casanova de Pere-riera i, darrerament, s'ha engrandit amb les de cal Nasi i ca l'Escolà. Tot i que la major part de la finca pertany al municipi de Sant Bartomeu del Grau, el Solerot i la Casanova de Pere-riera formen part del terme d'Oristà' (BENITO; ARMENTERAS, 2003)</p> | 41.9231700,2.1392000 | 428625 | 4641604 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | En el moment d'acabar de redactar l'inventari no s'ha pogut accedir al mas. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una malla d'1 km x 1 km. Fotografia de Roser Armenteras (BENITO; ARMENTERAS, 2003). | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 60720 | Rimbau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rimbau | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). Rimbau. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XVII-XVIII | Reformada | <p>Edifici 'de planta rectangular, dos pisos i teulada a dos vents' (BENITO; ARMENTERAS, 2001).</p> | 08199-106 | Rimbau - 08519 Sant Bartomeu del Grau / Zona de Vilaseca | <p>'Construïda a cavall dels segles XVII i XVIII. Darrerament s'ha fet una restauració total de l'edifici. El mas, però, apareix documentat ja el segle XII, concretament l'any 1179, amb el nom de 'Reguembalz', i el 1267 amb el de 'Regambaus' en l'arxiu particular del mas Vilaseca. En els documents del segle XVI, ja consta com a depenent de Vila-seca, però possiblement aquesta annexió és molt més antiga. Ara bé, segurament el mas fou independent durant l'alta edat mitjana, i més tard, possiblement a causa de les pestes i la despoblació, va quedar com a mas rònec i es devia annexionar a Vila-seca' (BENITO; ARMENTERAS, 2001).</p> | 41.9997400,2.1550200 | 430020 | 4650093 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | En el moment d'acabar l'inventari no s'ha pogut accedir a l'edifici. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una malla d'1 km x 1 km. Foto de Roser Armenteras (BENITO; ARMENTERAS, 2001). | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 60726 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-25 | <p>'Arxiu municipal. Sant Bartomeu del Grau'. Oficina de Patrimoni Cultural. Àrea de Cultura, Diputació de Barcelona (1997). Tríptic informatiu.</p> | XIX | <p>L'inventari de la documentació del fons de l'Arxiu municipal descriu 439 unitats d'instal·lació, i està classificada en les seccions següents: -1. Òrgans de govern (1851/2002). -2. Administració general. 2.1 Secretaria(1854/2002);2.2 Serveis jurídics (1984/1991); 2.3 Personal (1931/2002); 2.4 Registre general (1841/2002); 2.5 Mitjans de comunicació municipal (1983/1996) -3. Serveis econòmics. 3.1 Patrimoni (1936/2002);3.2 Comptabilitat (1843/2002);3.3 Pressupostos (1906/2002);3.4 Endeutament (1936/2002);3.5 Tresoreria (1886/1995);3.6 Fiscalitat (1850/2002) -4. Serveis públics. 4.1 Abastaments i racionaments (1937/1953);4.2 Aigües (1971/1976);4.3 Fires i mercats (s. XIX/1995);4.4 Transports (1994/2002); 4.5 Anàlisi d'aigua (1988/2002);4.6 Subvencions i ajuts (1992/2002);4.7 Juntes i comissions municipals (1945) -5. Beneficència i assistència social. 5.1 Centres assistencials i de beneficència (1874);5.2 Orfes de guerra (1944/1945);5.3 Subsidis familiars (1939/1950);5.4 Subsidi al combatent (1939/1941);5.5 Assistència social (1936/2002);5.6 Casal d'avis (1993/2002);5.7 Subvencions i ajuts (1993/2002); 5.8 Juntes i comissions municipals (1867/2002) -6. Sanitat. 6.1 Cementiri (1993);6.2 Inspecció sanitària (1866/1909);6.3 Estat sanitari (1866/1909);6.4 Cos mèdic municipal (1924/1941);6.5 Centres sanitaris (1921/1995);6.6 Centres sanitaris municipals (1981/2002);6.7 Farmàcia (1981/1988);6.8 Veterinària (1952/1995);6.9 Servei Català de la Salut (1991);6.10 Subvencions i ajuts (190/2002);6.11 Juntes i comissions municipals (1872/1939) -7. Obres i urbanisme. 7.1 Pla general (1959);7.2 Normes subsidiàries (1982/1993);7.3 Plans parcials (1987/2002);7.4 Obres d'infrastructura i serveis (1855/2002);7.5 Vialitat (1993);7.6 Immobles municipals (1971/2002);7.7 Llicències d'obres (1964/2002);7.8 Obertura d'establiments (1972/1989);7.9 Activitats classificades (1972/1989);7.10 Plànols (1968);7.11 Inventari de camins rurals (1987);7.12 Subvencions i ajuts (1981/2002);7.13 Informes tècnics (1984/2002) -8. Seguretat pública. 8.1 Sometent (s.d./1946);8.2 Milícies ciutadanes (1936);8.3 Policia urbana (1966);8.4 Guàrdies jurats (1871/1992);8.5 Guàrdia civil (1992);8.6 Actuació ciutadana (1990/1995);8.7 Salconduits i passaports (1873/1945);8.8 Robatoris i desperfectes (1991/1996);8.9 Armes (1932/1996) -9. Serveis a l'Estat. 9.1 Allotjaments (1862/1902);9.2 Lleves (1853/1988);9.3 Requises militars (s.d./1935);9.4 Prestació social substitutòria (1992/2000) -10. Població. 10.1 Padró d'habitants (1855/2002);10.2 Junta municipal de cens de població (1857/1920) -11. Eleccions. 11.1 Eleccions municipals (1858/1999);11.2 Eleccions de diputats provincials (1875/1967);11.3 Eleccions al Parlament de Catalunya (1980/1999);11.4 Eleccions generals (1854/2000);11.5 Eleccions al Parlament Europeu (1987/2000);11.6 Referèndums i plebiscits (1931/1979);11.7 Cens electoral (1873/2000);11.8 Junta municipal del cens electorals (1853/1980) -12. Instrucció pública. 12.1 Guarderia (1988/1996);12.2 Ensenyament primari (1859/2002);12.3 Subvencions i ajuts (1988/1996);12.4 Cens escolar (1938);12.5 Juntes i comissions especials (1863/1939) -13. Cultura. 13.1 Festa Major. Festes populars (1968/2002);13.2 Activitats i iniciatives culturals i recreatives (1989/2002);13.3 Centres culturals municipals (1989/2002);13.4 Cursos de català (1984/2002);13.5 Esports (1973/2002);13.6 Subvencions i ajuts (1988/2002) -14. Serveis agropecuaris i medi natural.14.1 Censos d'agricultura i ramaderia (1849/1959);14.2 Plagues, desastres naturals i danys meteorològics (1990/1996);14.3 Foment forestal (1939/1951);14.4 Sol·licituds per encendre foc (1987/1992);14.5 Aprofitament forestal (1935/1984);14.6 Mutualidad Nacional de Previsión Social Agraria (1964/1967);14.7 Sindicat agrícola (1947/1969);14.8 Cambra agrària (1994/1996);14.9 ADF (Agrupació de defensa forestal) (1989);14.10 Subvencions i ajuts (1996);14.11 Medi ambient (1990/2002);14.12 Juntes i comissions municipals (1912/1972)</p> | 08199-112 | Ajuntament - Passeig del Grau 10 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Text de classificació s'ha extret del tríptic editat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona; s'han fet les correccions oportunes ja que el tríptic reflecteix l'estat de l'arxiu a l'any 1997. D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya. Mapa: 'Plànol d'informació municipal', SR ASSOCIATS. Vic, 2000 (sensen escala). | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60727 | Riera de la font Salada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-la-font-salada | Ha rebut l'impacte de la construcció d'alguns accessos a causa d ela construcció de l'Eix Transversal. Possiblement, rep aigua provinents de les granges properes. | <p>Riera que neix a 800 m. sobre el nivell del mar a Fontfreda, prop de Pere Riera; transcorre paral·lela al camí de la Quintaneta i l'eix transversal (C-25). És una petita riera amb vegetació de ribera. Pràcticament tot el seu recorregut és en terme municipal de Sant Bartomeu del Grau, exceptuant-ne un petit tram prop de Monellots, i la desembocadura, a 560 m. sobre el nivell del mar, en terme de Gurb.</p> | 08199-113 | al sud d'Alboquers | 41.9325800,2.1595200 | 430320 | 4642632 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60727-foto-08199-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60727-foto-08199-113-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60730 | Roure de Pol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-pol | Les heures han començat a enredar-se al voltant del tronc; caldria poder-lo alliberar d'aquest tipus de vegetació que, amb el temps, podria ser-li perjudicial.Caldria netejar una mica el sota bosc o habilitar i mantenir net un petit corriol | <p>Roure de grans dimensions situat a l'extrem oest d'un turó, a 250 m. al nord de Pol. Es fa difícil saber els anys que fa que està plantat però, d'acord amb la informació oral, el roure de Pol podria ser centenar (l'àvia de Pol, de 90 anys d'edat, sempre ha tingut el roure com a referència des que era petita, per la qual cosa hauríem de pensar que, ja aleshores, les seves dimensions eren importants).</p> | 08199-116 | zona de Pol | 41.9662200,2.1654000 | 430844 | 4646363 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60730-foto-08199-116-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | L'accés es fa des del camí de Pol. Quan s'arriba al turó que i ha abans de la casa, s'ha d'agafar un camí a la dreta que condueix a un camp d'alfals, a l'altre costat del camp hi ha el roure. L'únic problema és que el camp que hi ha tocant al camí de Pol s'ha menjat l'accés fins al roure; però el camí es veu bé a l'altre costat del camp. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60731 | Font de Torrats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-torrats | L'aigua és potable. Convindria netejar de vegetació l'entorn immediat de la font per a fer-la més accessible. | <p>Font situada a la dreta del torrent de Sant Genís, a sota del mas Torrats. Seguint el camí que passa per Torrats, després d'unes corbes en 'S' de la pista, es troba un camí a l'esquerra i allà mateix, al marge de l'esquerra, hi ha la font de Torrats. En les darreres anàlisis encarregades per l'actual llogater del mas, els resultats varen confirmar la potabilitat de l'aigua, utilitzada habitualment pel mas. Aquesta potabilitat és afavorida pel fet que als camps propers a Torrats, a la dreta del torrent de Sant Genís, no s'hi aboquen purins i, per tant, no hi filtracions de nitrats, principal agent contaminador de les aigües de la comarca. Arribar a prop de la font és fàcil, el que costa més és arribar a la deu d'aigua, amagada dins la vegetació.</p> | 08199-117 | zona de la Devesa | 41.9800800,2.1316900 | 428066 | 4647929 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60731-foto-08199-117-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma quadrícules d'1 km x 1 km. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60732 | Torrent de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-sant-jaume | No porta aigua | <p>Rec que s'inicia a banda i banda del serrat de sant Jaume (a Sant Jaume de Fonollet) i un tercer braç que neix al sud del mas Burguesa. En el tram inicial, només porta aigua quan plou. A la confluència dels ramals que venen de Burguesa i de l'església de sant Jaume de Fonollet comença a haver-hi aigua; en aquest darrer hi ha un petit salt d'aigua en un sector enclotat, enmig de petites baumes de material calcari i abundant vegetació de ribera; aquest salt s'ha habilitat, al seu punt mig, com a font, recollint la poca aigua que baixa pel rec. Notable valor paisatgístic. Ja en terme d'Olost, a l'oest, s'ajunta amb el torrent de sant Genís, poc abans del molí de la Riera (Olost); finalment, desemboca al Torrent d'Olost.</p> | 08199-118 | zona de Fonollet | 41.9895900,2.1353800 | 428382 | 4648982 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60732-foto-08199-118-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60733 | Rec de Rimbau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-rimbau | L'estat de l'aigua, quan en baixa, és dolent, ja que s'hi barreja el nitrat procedent dels purins. | <p>Rec que s'inicia a banda i banda del mas Riambau, en una zona enclotada dominada pel mas, al nordest del terme. El rec segueix cap el nordest, on rep les aigües del torrent de Vilaró, fins a trobar-se amb la riera de Sorreigs, ja en terme de Sobremunt. Zona d'interès natural, abundant vegetació de ribera.</p> | 08199-119 | zona de Vilaseca | 42.0021600,2.1588100 | 430337 | 4650358 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60733-foto-08199-119-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Les fotografies s'han près a l'inici del rec, sense aigua, en la zona compresa entre el mas Riambau i la casa Nova de Vilaseca. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60734 | Torrent de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-sant-genis | Convindria desbrossar mínimament la vegetació a l'entorn del torrent. | <p>Torrent amb vegetació de ribera; està situat en una zona enclotada entre Quinaus i Torrats a la riba dreta (nord) i la Sala i Sant Genís Sadevesa a la riba esquerra (sud). Comença prop de la carretera de les Ferreres, al costat nord, a 800 metres s.n.m.; quan arriba a la zona plana, entre Quinaus i la Sala, la cota ja és de 700 m.s.n.m., passat Torrats, el torrent es tornarà a enclotar de nou, entrant ja al terme d'Olost, a l'oest, on s'ajunta amb el rec de Sant Jaume poc abans del molí de la Riera; finalment, desboca al Torrent d'Olost.</p> | 08199-120 | zona de Sant Genís Sadevesa | 41.9820400,2.1392000 | 428690 | 4648140 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60734-foto-08199-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60734-foto-08199-120-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | L'accés es pot fer a través del camí de Quinaus i Torrats; quan s'arriba al pla, el torrent és a l'esquerra del camí, gairebé paral·lel a aquest. És difícil accedir-hi ja que el torrent gairebé no es veu, només es pot localitzar a través de l'observació de la vegetació de ribera que l'envolta, endinsant-se a través dels camps i els marges; abans d'arribar a Quinaus, però, hi ha una camí a l'esquerra que porta fins al torrent. També s'hi pot anar pel camí que va de Torrats al molí de la Riera (Olost), camí i torrent discorren un al costat de l'altre, però el torrent queda molt enclotat respecte el camí i l'accés és difícil. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma quadrícules d'1 km x 1 km. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60735 | Torrent dels Solans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-dels-solans | Caldrien contínues anàlisis de l'aigua per a conèixer la seva potabilitat. | <p>Torrent que s'inicia a la font dels Solans, a 800 m.s.n.m., en una zona de pollancres, i baixa fins a la Riera de Sorreigs, a l'est, a 600 m.s.n.m., a la zona del Gorg Negre, ja en terme de Sobremunt. Transcorre per una zona enclotada al nord de la Tuta, enmig d'una espessa vegetació de ribera.</p> | 08199-121 | zona del Pujol | 42.0014300,2.1799400 | 432086 | 4650260 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60735-foto-08199-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60735-foto-08199-121-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Es fa difícil valorar l'estat de conservació del Torrent. De moment, la vegetació de l'entorn creix abundant; el que no podem valorar és la qualitat de l'aigua. El mas els Solans s'abasteix de l'aigua de la font dels Solans, a l'inici del Torrent, per la qual cosa hauríem de considerar que l'aigua és potable. El que sobta, però, és que la font recull l'aigua dels aqüífers situats sota camps de conreu, fet que fa dubtar, i força, que les condicions de l'aigua siguin les més apropiades per al consum humà. Evidentment, hauran de ser les anàlisis de l'aigua les que en determinin la seva salubritat. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60736 | Font dels Solans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-solans | Caldrien contínues anàlisis de l'aigua per a conèixer la seva potabilitat. | <p>Font a l'inici del torrent dels Solans, enmig d'una pollancreda, al capdavall del camp dels Aiguerols. El mas els Solans recull aigua de la font en un dipòsit per al seu abastament.</p> | 08199-122 | zona del Pujol | 41.9941900,2.1716900 | 431395 | 4649463 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60736-foto-08199-122-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | El mas els Solans s'abasteix de l'aigua de la font dels Solans, a l'inici del torrent dels Solans, per la qual cosa hauríem de considerar que l'aigua és potable. La font recull l'aigua dels aqüífers situats a la part baixa d'uns camps de conreu, fet que fa dubtar, i força, que les condicions de l'aigua siguin les més apropiades per al consum humà. Evidentment, hauran de ser les anàlisis de l'aigua les que en determinin la seva salubritat. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60737 | Bassa del Vilaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-vilaro | Caldrien contínues anàlisis de l'aigua per a conèixer la seva potabilitat. | <p>Bassa de grans dimensions excavada al terra. Al seu voltant hi creix vegetació de ribera. L'aigua que es filtra de la bassa va al Torrent del Vilaró.</p> | 08199-123 | zona del Vilaró | 41.9951000,2.1623200 | 430620 | 4649572 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60737-foto-08199-123-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60738 | Torrent del Vilaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-vilaro | S'haurien de netejar els camins d'accés. | <p>Torrent que té el seu inici a la bassa de Vilaró, al sud del mas homònim. A través d'una zona enclotada, entre el Vilaró i els Solans, desemboca al rec de Riambau. Zona d'interès natural, abundant vegetació de ribera.</p> | 08199-124 | zona del Vilaró | 41.9985500,2.1661900 | 430944 | 4649951 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60738-foto-08199-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60738-foto-08199-124-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60739 | Rec de la Tuta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-la-tuta | Rec contaminat. | <p>Rec situat entre el nucli urbà i el mas Pujol. Discorre per una zona enclotada fins a la riera del Sorreigs, en terme de Santa Cecília de Voltregà. Abans d'arribar a Sorreigs, passa entre les muntanyes de la Tuta (al nordoest) i Santa Perpètua (al sudest). Zona d'interès natural. Abundant vegetació de ribera.</p> | 08199-125 | zona del Pujol | 41.9927100,2.1829600 | 432327 | 4649290 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60739-foto-08199-125-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | A l'inici d'un dels braços del rec de la Tuta hi ha una depuradora d'aigua. Al rec, a més, s'hi aboquen aigües procedents de la indústria 'Hilados y Tejidos Puigneró, S.A.'. Per les anàlisis que s'hi havia fet, es considerava que l'aigua era 'morta', sense possibilitats de desenvolupar-s'hi vida orgànica. S'haurà d'esperar el pas dels anys per comprovar si les mesures correctores poden regenerar el curs d'aigua. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60740 | Pedrera de Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-sant-bartomeu | <p>http://sbg.llucanes.net; ruta: paisatge i medi ambient</p> | La continua explotació de la pedrera podria fer perillar la conservació de la zona. | <p>Aflorament geològic. És un geòtop, un punt d'interès geològic on es pot observar la successiva disposició dels estrats geològics. 'Al límit est del municipi es troben els cingles que separen l'altiplà del Lluçanès de la plana de Vic. La cinglera està formada per les anomenades Calcàries de Sant Bartomeu. Les roques es van formar durant l'eocè (fa uns 40 milions d'anys) en una zona marina d'esculls coral·lins. Actualment aquestes roques conserven una riquesa paleontològica de primer ordre' (http://sbg.llucanes.net; ruta: paisatge i medi ambient).</p> | 08199-126 | zona del Bingrau | <p>'La pedrera que, des de fa segles, és on s'exploten aquestes roques [calcàries de Sant Bartomeu] ha proveït de matèria primera a edificis tan emblemàtics com la catedral de Vic o l'església de Sant Maria del Pi, de Barcelona' (http://sbg.llucanes.net; ruta: paisatge i medi ambient).</p> | 41.9789600,2.1879900 | 432729 | 4647759 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60740-foto-08199-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60740-foto-08199-126-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | S'hauria de proposar com a Punt d'Interès Geològic. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una malla d'1 km x 1 km. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 60742 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-19 | <p>http://www.sbg.llucanes.net; ruta: temes, festa major 2002</p> | <p>Manifestacions de caràcter festiu amb motiu de la diada de Sant Bartomeu, apòstol, sota l'advocació del qual es va erigir l'església parroquial. S'inicia la festa amb la lectura del pregó. El dia 24, festiu al municipi, es celebra la missa solemne; es tracta de l'únic acte que ha perviscut inalterable dins la festa (no cal oblidar que les festes majors estan sempre unides, des dels seus orígens, a la festivitat religiosa d'una sant patró o santa patrona del municipi). La resta d'actes són de caràcter festiu i lúdic (gegants, sardanes, ball, teatre, caminades populars...) i poden anar variant en el decurs dels anys depenent de l'acceptació o no que tinguin entre la població.</p> | 08199-128 | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60742-foto-08199-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60742-foto-08199-128-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Les fotografies corresponen a la Festa Major de l'any 2002. 1) Pregó; 2) Sopar; 3) Ball. Estan extretes de http://www.sbg.llucanes.net, ruta: temes, festa major 2002. Van ser penjades a la xarxa el dia 29 d'agost per 'infosbg'. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 60743 | Camí ramader (Vallès-Alpens) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-valles-alpens | <p>TORRES, Jordi; SALVANS, Josep; COROMINAS, Josep (2000). Els Camins Ramaders del Lluçanès. Solc. Àmbit de recerca i documentació del Lluçanès. Col·lecció 'La ramada encantada', vol. 0. Lluçà.</p> | S'hauria de procurar que els camins fossin transitables, desbrossant els marges quan sigui necessari i recuperant el ferm quan les pluges el facin malbé. | <p>Podria ésser el principal camí ramader del terme i, de fet, és l'únic que encara enregistra algun moviment transhumant, al menys fins a dates relativament recents. Procedent del Vallès, probablement per més d'una via, aquesta ruta travessa el Moianès, passant prop de Moià en direcció a Puig Rodó i Fontfreda, per la carena entre les rieres d'Oló i Muntanyola que, en aquesta zona, representen la partió d'aigües entre el Llobregat i el Ter. Des de Fontfreda, punt d'entrada al Lluçanès, el camí segueix direcció a Alboquers, el Puig Permanyer (d'on surt el camí ramader Cadí-Montseny cap a Olost), Sant Bartomeu del Grau (on s'incorpora el camí ramader Cadí-Montseny procedent de la Plana de Vic), els Hostalets de Sobremunt, l'Hostal del Vilar, el Collet de Sant Agustí, l'Alou i Torras d'Alpens, on s'incorpora al camí que va en direcció a Castellar de n'Hug (TORRES, SALVANS, COROMINAS, 2000).</p> | 08199-129 | creua el terme de sud a nord | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | L'estudi de l'activitat transhumant i de la recuperació dels vells camins ramaders es duu a terme a través del 'Grup de treball de transhumància del Solc', com a una més de les múltiples activitats de dinamització cultural de la comarca del Lluçanès que desenvolupa el col·lectiu 'Solc'. El mapa que presentem és tret del Grup de Treball de Transhumància del Solc (TORRES, SALVANS, COROMINAS, 2000:31). En vermell hi hem volgut reflectir el tram de la ruta que passaria per Sant Bartomeu del Grau. És obvi que haurà de ser aquest grup de treball el que acabi realitzant la cartografia definitiva. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60744 | Camí ramader (Cadí-Montseny) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-cadi-montseny | <p>TORRES, Jordi; SALVANS, Josep; COROMINAS, Josep (2000). Els Camins Ramaders del Lluçanès. Solc. Àmbit de recerca i documentació del Lluçanès. Col·lecció 'La ramada encantada', vol. 0. Lluçà.</p> | S'hauria de procurar que els camins fossin transitables, desbrossant els marges quan sigui necessari i recuperant el ferm quan les pluges el facin malbé. | <p>Aquesta ruta procedeix de la Selva i el Vallés Oriental, travessa les Guilleries i la Plana de Vic (pel nord de la ciutat) I fa cap a la comarca del Lluçanès per St. Bartomeu del Grau, on es creua amb la ruta del Vallès-Alpens. Aquest encreuament és molt complex, amb nombroses variants que feien de dreceres locals, segons la procedència i destinació dels ramats i, possiblement també, per l'efecte polaritzador del mercat de Vic. En principi, i com a continuació de la via, s'ha considerat el camí que surt de Permanyer, sobre el camí ramader Vallès-Alpens, cap a Olost. Segueix cap a Santa Creu de Joglars, Prats de Lluçanès, el Serrat del Grau, per passar la riera de Merlès pel Molí de Vilalta. Continua en direcció a Sagàs, Olvan i Cal Rosal, on creua el Llobregat pel Pont d'Orniu. Passat el pont, el camí es bifurca, en direcció a Avià i Berga, segons que la ruta es decantés cap al Cadí o al Moixerò (TORRES, SALVANS, COROMINAS, 2000).</p> | 08199-130 | creua el terme d'oest a est | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | L'estudi de l'activitat transhumant i de la recuperació dels vells camins ramaders es duu a terme a través del 'Grup de treball de transhumància del Solc', com a una més de les múltiples activitats de dinamització cultural de la comarca del Lluçanès que desenvolupa el col·lectiu 'Solc'. El mapa que presentem és tret del Grup de Treball de Transhumància del Solc (TORRES, SALVANS, COROMINAS, 2000:31). En vermell hi hem volgut reflectir el tram de la ruta que passaria per Sant Bartomeu del Grau. És obvi que haurà de ser aquest grup de treball el que acabi realitzant la cartografia definitiva. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60746 | Casamiquela (llegenda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casamiquela-llegenda | <p>ROVIRÓ, Xavier (2000). 100 llegendes de la plana de Vic. Farell (col·lecció popular, llegendes núm. 4). Sant Vicenç de Castellet.</p> | <p>Entre les llegendes recollides pel Grup de Recerca Folklòrica d'Osona n'hi ha una corresponent a l'apartat 'Narracions geogràfiques' que fa referència a Casamiquela, mas del terme de Sant Bartomeu del Grau. La narració va ser explicada per Joan Faja, de Vinyoles d'Orís, el dia 19 de juliol de 1986. 'Una vegada allà a una casa més amunt del pont del Llop, una casa que en diuen a casa Miquela, hi va anar a parar un home que volia demanar caritat. Als de casa Miquela aquell any no els havia anat gaire bé la collita, i les passaven una mica magres. Aquell dia no hi havia ningú a la casa, i quan aquell pobre va arribar-hi va sentir el gos que, tot lladrant, deia: - Fam, fam, fam! Va pensar, 'malament!' Però volia entrar a demanar als amos alguna cosa per menjar. I va trobar el gat mig adormit que ben baixet miolava tot dient: - Misèèèèria, misèèèèèria, misèèèèèria! Tampoc no en va fer cabal. Va continuar entrant a dins la casa i no hi veia ningú. Crida i li va respondre el bou des de dintre: - No hi ha dingúúúú, no hi ha dingúúúú...! Ell torna a cridar i llavors la truja a la cort fiu: - Són a sarau, són a sarau, són a sarau...! Ell es gira tot guaitant. No veu ningú; 'com ho faràs, ningú respon, només aquest bestiar'. I s'adona del gall a dalt del cim del moduló que cantava: - Encara vaig tip, encara vaig tip...! I hi havia la lloca amb els polls, a baix, i la lloca diu que deia: - Durarà poc, curarà poc, durarà poc...! I els polls: - Un granic, un granic, un granic...! I s'anaven atipant' (ROVIRÓ 2000:87-88).</p> | 08199-132 | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma quadrícules d'1 km x 1 km. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||||
| 60747 | La plaça de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-placa-de-les-bruixes | <p>ROVIRÓ, Xavier (2000). 100 llegendes de la plana de Vic. Farell (col·lecció popular, llegendes núm. 4). Sant Vicenç de Castellet.</p> | Molta gent coneix la 'plaça de les bruixes' com a topònim, pero no es recorda massa la llegenda que li va donar nom. | <p>La plaça de les Bruixes és un indret situat a la riba dreta de la riera dels Sorreigs, damunt la cinglera; geogràficament, correspon al terme veí de Sobremunt. Tot i això, el lloc de 'la plaça de les Bruixes' és en ment de la majoria dels habitants de Sant Bartomeu del Grau; tant, que molts d'ells desconeixen que no es troba en terme de Sant Bartomeu del Grau, ja que està totalment integrat al seu paisatge i als seus records. És per això que hem decidit incloure aquesta fitxa, ja que si bé no hi hauria de ser per motius geogràfics, si que hi té dret per tradició oral. Aquesta n'és la narració, explicada al Grup de recerques Folklòriques d'Osona per Ramon Reixac, de Sant Julià de Vilatorta, el 28 de juliol de 1989: 'Un lloc de molt misteri, por, bruixes i coses rares era el Gorg Negre del Sorreigs. Molt a prop d'aquest gorg hi ha la plaça de les Bruixes. Antigament deien que els xàfecs forts, els temporals de pedra sortien del gorg Negre: era un lloc de reunió de bruixes. Allà, a la vora del gorg, ha un reviu de roca força ample. Aquest pedregar feia uns sotets (tres o quatre); ara gairebé ja no en queda res perquè el glaç, el sol i la pluja s'han emportat la roca i és com si l'hagués llimada, ara ja no es nota res. Aquests sotets els feien servir els capellans de Sant Bartomeu. Els mossens d'aquest poble baixaven cap als Sorreigs en processó i allà als sotets hi posaven l'aigua beneita. Després beneïen tot aquell lloc perquè no s'hi congreguessin aquells terribles temporals. Bé ho explicaven així. La veritat, però, és que allà es formen unes tempestes que fan por' (ROVIRÓ 2000:20-21). De fet, el que s'explica habitualment de la plaça de les Bruixes és que és un lloc on es reunien les bruixes per celebrar-hi ell sàbat, la festa en honor al diable.</p> | 08199-133 | 42.0075400,2.1819300 | 432257 | 4650937 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60747-foto-08199-133-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Ara, a la plaça de les Bruixes, hi ha un dipòsit d'aigua, tal i com es veu a les fotografies; s'hi arriba des del Pujol, seguint un camí a l'esquerra, passat el mas, seguint el dtorrent dels Solans. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60748 | Font de la Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-codina | La progressiva contaminació de l'aigua ha provocat que el lloc deixi de ser un lloc de trobada i d'esbarjo. | <p>Font situada a la riba dreta de la riera de les Llobateres. El lloc no pot considerar-se una font pròpiament dita; és un punt d'aigua, l¡aigua es canalitza fins al mas La Codina (tot i que els masovers actuals no la utilitzen). L'aigua no és potable. El topònim és vigent al municipi. La zona on hi ha la font és plena de bardissa i els corriols s'estan perdent per manca d'ús. Es conserven les restes d'un safareig on es rentava la roba i hi ha una estructura del que sembla una antiga bassa.</p> | 08199-134 | zona de Les Ferreres, a prop de la Codina | 41.9797000,2.1595000 | 430369 | 4647864 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60748-foto-08199-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60748-foto-08199-134-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | També es coneix amb el nom de 'Font del Call'. És un trencant a l'esquerra de la carretera de les Ferreres; s'agafa un camí a l'esquerra que segueix la carretera per sota; a uns 100 m del trencant hi ha la font. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60751 | Vilatortella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilatortella | <p>ROCAFIGUERA I GARCIA, Francesc de (1991). Parròquia de Sant Julià Sassorba 1.091-1991. Notes per a la història de la parròquia de Sant Julià Sassorba, Parròquia de Sant Julià Sassorba. Gràfiques Diac. Vic.</p> | En ruïnes; és possible que l'esfondrament inicial es produís per problemes estructurals causats per la important erosió que patia el sòl natural on s'assentaven els murs (en alguns punts la roca aflorava a causa del desgast del sòl de l'entorn immediat) i, també, a causa de l'abandó de l'edifici. | <p>Edifici en procés d'enderroc; el que no havia caigut s'està aprofitant en la construcció d'una casa de nova planta, a pocs metres del mas Vilatortella. L'edifici està format per diversos cossos adossats. Els murs són de pedra, alguns trams amb pedres escairades disposades en filades; les pedres estan lligades amb un morter de calç molt feble; al mur nord sembla que només hi havia fang. Cantoneres diferenciades. L'edifici estava tot arrebossat. Bé que en queden poques restes, s'intueix que la casa tenia planta baixa + 2 pisos (el darrer, possiblement sota teulada). Existeix un important desnivell entre el costat nord i el costat sud del mas. A l'exterior del mas hi ha material dispers procedent de l'enderroc de l'edifici: brancals amb la motllura bisellada i llindes de pedra calcària de Sant Bartomeu. Alguns dels carreus tenen decoració (motius florals) i una llinda té la data de '1799'. Hi ha diverses dovelles, fragments d'una gran pedra circular procedent del sòl de la cambra d'un forn (ara inexistent) i dues piques monolítiques. Els brancals i llindes recuperats devien correspondre a les plantes superiors; a la planta baixa les llindes són de fusta i els brancals no estan diferenciats. Es va trobar un segment d'arc, fet amb guix, amb motllures; és possible que correspongui a un element decoratiu d'època moderna. Destaca el mur nord, amb carreus disposats en filades. També és interessant la part inferior del tram nord del mur de llevant, amb una disposició del parament similar a la del mur nord; a la part superior del mur la pedra es combina amb material de construcció divers (maó massís i teules). Al mur est hi ha una porta amb brancals de pedra i, a l'interior, restes d'una volta. La façana principal és a migdia. Se'n conserva la porta adovellada i dues petites finestres (brancals, llinda i ampit monolítics). Posteriorment s'hi adossà un porxo, al sud, construït en dues fases diferents; inicialment es construïren dos arcs al tram est del mur sud (a la part central de l'arc hi ha maó massís) i un arc que tancava per l'oest; més endavant s'hi afegí n altre arc a l'oest. Un dels arcs, posteriorment, es tapià parcialment. Al costat oest de la planta baixa hi ha un gran arc (no correspon a l'edifici inicial, és de factura posterior), que va ser tapiat i reconvertit en una petita porta; presenta una curiosa forma de ferradura, possiblement a causa d'un desplaçament de l'estructura que va obligar a tapiar-lo. Alguns dels arcs interiors del mas estaven tapiats. La casa de nova planta que s'està construint està situada a l'oest de l'antic mas, en una cota més alta; s'ha construït un mur de contenció amb grans blocs de pedra al costat est per guanyar espai al voltant de la casa i evitar l'erosió del sòl. Està ubicada al lloc on hi havia un cobert amb murs de pedra, en molt mal estat en el moment d'iniciar les obres. Cisterna construïda amb pedra al nord de la casa nova (s'haurà de refer l'estructura per què un dels costats està desplomat). La boca és de planta circular i té una coberta a dues vessants (est-oest). Cobert exempt a l'oest de la casa nova. Planta quadrada, porta al costat est amb brancals de pedra i arc adovellat i coberta a dues vessants (nord-sud). Hi ha un enllosat davant l'era d'aquest cobert.</p> | 08199-137 | Vilatortella - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'El seu nom recorda un dels antics vilars del terme. Consta als documents des del segle XIII' (ROCAFIGUERA, 1991:70). Pertanyia a la parròquia de Sant Julià Sassorba. 'El Pujolot estava agregat a Vilatortella' (ROCAFIGUERA, 1991:70).</p> | 41.9465000,2.1637200 | 430683 | 4644174 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60751-foto-08199-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60751-foto-08199-137-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Els propietaris conserven una fotografia en blanc i negre de la casa. També se'n va publicar una al llibre commemoratiu dels 900 anys de la parròquia de Sant Julià Sassorba (ROCAFIGUERA, 1991). Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma quadrícules d'1 km x 1 km. | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/