Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 60621 | Fonda Corominas (també l'Estanc) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonda-corominas-tambe-lestanc | XVI-XIX | Edifici molt modificat | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Coberta a doble vessant (E-W). Es tracta d'un edifici molt senzill; no hi ha restes visibles d'elements arquitectònics de pedra en portes i finestres. D'altra banda, la façana principal ha estat molt modificada (anys '50 - '60 del segle XX), amb l'afegitó d'unes arcades a la porta principal que desvirtuen tot el conjunt. Malgrat tot, conserva l'estructura de l'edifici original i ajuda a entendre l'urbanisme inicial del nucli antic de Sant Bartomeu del Grau.</p> | 08199-7 | c/ Vell núm. 24 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Forma part del conjunt d'edificis que van configurar el nucli antic del municipi al llarg de l'actual carrer Vell.</p> | 41.9839000,2.1736000 | 431542 | 4648319 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60621-foto-08199-7-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60625 | Cal Madró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-madro | XVIII | Edifici rehabilitat fa uns 25 anys. Fa 12 anys es va aixecar la cota de la teulada, que es va fer nova. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota coberta. Coberta a doble vessant (E-W). L'estructura de l'edifici, amb murs de pedra, és l'original, bé que l'interior s'ha anat adaptant a les necessitats de a cada moment; conserva, però, l'embigat de fusta (en algun punt està amagat per sostres rebaixats de plaques de guix prefabricades). Planta baixa: porta amb brancals de pedra, la llinda s'ha modificat (actualment hi ha un arc rebaixat); finestra al nord amb brancals de pedra i llinda monolítica (arestes motllurades en quart de cercle); porta nova al tram sud de la façana. Primera planta: finestra al tram sud amb brancals i ampit de pedra i llinda monolítica amb una inscripció en dues línies, '17 [creu] 15 / FRANSESh MUNELS'; al centre de la façana hi ha una finestra similar, amb brancals i ampit de pedra, amb una llinda monolítica amb una inscripció centrada repartida en tres línies, 'FRANCECH MUNELLS / Y BORRELL / ANY 1865'; al tram nord hi ha una altra finestra de mesures semblants a la primera però, possiblement, correspongui a la mateixa època de la central o, fins i tot, posterior. Planta sota coberta: hi ha tres finestres construïdes fa uns 12 anys, en el moment d'aixecar la teulada (en el moment de fer aquesta darrera reforma es varen ampliar les finestres ja existents).</p> | 08199-11 | carrer Vell núm. 3 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>No es coneix documentació escrita. Hi ha una llinda amb la data '1715' i una altra amb la inscripció '1865', corresponent a una remodelació efectuada en aquesta data. La casa correspon al focus originari del nucli urbà de Sant Bartomeu del Grau, al costat del camí, iniciat a finals del segle XVII i continuat en els segles posteriors.</p> | 41.9812000,2.1746600 | 431627 | 4648018 | 1715 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60625-foto-08199-11-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60629 | Cal Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vinyes | XVIII-XIX | Edifici molt refet | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta sota teulada. Coberta a doble vessant (E-W). Planta baixa: dues portes petites obertes al mur original; al costat, hi havia una porta antiga ara reconvertida en finestra que conserva el brancal de pedra del costat sud i la llinda, també de pedra, amb la inscripció 'ThARESA VILA [creu sobre peanya] ME [se suposa que deuria acabar amb la paraula FECIT]'; la part que no es pot llegir de la llinda i el brancal del costat nord encara podrien conservar-se sota l'arrebossat del mur actual. Té una altra finestra al tram sud de la façana que podria haver sigut una porta petita; conserva els brancals de pedra. Primera planta: finestra al tram sud, amb brancal i ampit de pedra (la llinda actual és de fusta, i no sembla l'original); té dues finestres més que no són de l'edifici original. A la façana nord hi ha diferents obertures que tampoc corresponen a l'edifici original.</p> | 08199-15 | c/ Vell núm. 23 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | 41.9820800,2.1741100 | 431582 | 4648116 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60629-foto-08199-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60629-foto-08199-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 60632 | Ca l'Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landreu-7 | XVIII | Edifici rehabilitat fa uns 20 anys. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota coberta. Antigament hi havia unes golfes sota coberta, amb unes finestretes petites que donaven al carrer; fa uns 20 anys es va aixecar la coberta i es referen les finestres (la part antiga de l'edifici i la part nova estan diferenciades per una faixa de color gris que les separa). A la façana nord, cega, encara es diferencia la part antiga (arrebossada) de la nova (de totxo), marcant els dos pendents de la coberta. És possible que, a l'inici, es tractés de dues cases diferenciades; aquesta hipòtesi es basa en la tipologia diferenciada de les portes de la planta baixa i en el fet que la façana no està ben alineada, com si es tractés de dos cossos diferents. Façana principal (est): porta central a la planta baixa, té els brancals de pedra i una llinda monolítica amb la inscripció '17IHS87' (amb una creu sobre la 'H'); porta al tram nord amb els brancals de pedra i arc adovellat de mig punt (sembla lleugerament apuntat, possiblement a causa d'un mal encaix de les peces); al tram sud de la façana hi ha una altra porta que es va obrir en la rehabilitació de fa 20 anys. A la primera planta hi ha finestres obertes en diferents èpoques; la del tram nord conserva els elements originals de pedra (brancals, llinda monolítica i ampit); la del tram sud conserva l'ampit de pedra, bé que no sembla original.</p> | 08199-18 | carrer Vell núm. 11 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Es conserva una llinda amb la data 1787. No es conserva documentació escrita. Forma part del conjunt d'edificis que, des de finals del segle XVII i principis del segle XVIII, es construïren al costat del camí que, provenint de la plana de Vic, s'endinsava al Lluçanès.</p> | 41.9818100,2.1741100 | 431582 | 4648086 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60632-foto-08199-18-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60635 | Cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-4 | XVII | Molt reformada | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota coberta, amb un cos afegit al darrera (oest) amb un porxo de maó massís a la primera planta. Té façana al carrer Vell (est) i una altra (sud) al carreró que condueix a la Font de Plaça (antigament era on hi havia l'entrada principal a la casa). Façana est: porta amb brancals de pedra i arc rebaixat; al damunt hi ha una finestra amb brancals i llinda de pedra, amb les motllures bisellades, i ampit, també de pedra; aquests elements passen desapercebuts per què hi ha pinturaal damunt; té una altra finestra al tram sud (que també podria tenir els elements de pedra) i dues finestres petites a la planta sota coberta. Façana sud: obertures recents; a la primera planta, però, hi ha una finestra original amb una llinda amb la inscripció '16 IHS 9[...]'; l'ampit, de pedra, sembla posterior i els brancals no es veuen. La llinda està molt malmesa (durant un temps estava coberta per l'arrebossat de la façana).</p> | 08199-21 | carrer Vell núm. 9 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Es conserva una llinda amb la data 169[4]; la darrera xifra no es veu, la informació l'han donada els propietaris de la casa; entre la segona i tercera xifres hi ha l'acrònim de Jesucrist [JHS]. Forma part del conjunt d'edificis que, des de finals del segle XVII i principis del segle XVIII, es construïren al costat del camí que, provenint de la plana de Vic, s'endinsava al Lluçanès.</p> | 41.9814600,2.1743000 | 431597 | 4648047 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60635-foto-08199-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60635-foto-08199-21-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60638 | Cal Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roca-2 | XIX | Casa rehabilitada. | <p>Edifici de planta baixa + 1 pis sota coberta. Planta quadrangular. Coberta a doble vessant (nord-sud). Façana principal (sud): porta adovellada amb arc de mig punt; dues finestres a la primera planta, com a element destacable només s'observa l'ampit de pedra. Façana lateral (oest): hi ha dues finestres a la planta baixa que no semblen correspondre a l'edifici original, les llindes són monolítiques; la llinda de la finestra de la dreta és nova; la de l'esquerra conserva les traces molt desgastades d'una data del segle XVI o, molt possiblement, del segle XVII; la hipotètica inscripció podria ser '1615'; és possible que aquesta llinda no correspongui a l'edifici original i hagi estat traslladada. Façana posterior (nord): es veuen les traces d'unes portes a la planta baixa, amb brancals de maó massís, tapiades amb pedra; una ha quedat reconvertida en finestra i s'hi ha col·locat una llinda de fusta; a la primera planta hi ha una finestra tapiada i se'n va obrir una altra, amb llinda de fusta i brancals sense diferenciar (és una reforma de finals del segle XX). La façana posterior és l'únic lloc on es veu el parament de pedra; són pedres irregulars, desbastades, de diferents mides; les cantonades es diferencien amb pedres regulars, però del mateix tipus de les que hi ha a la resta del parament. La coberta conserva llates de fusta sota les teules.</p> | 08199-24 | carrer Nou núm. 51 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Correspon al grup d'edificis construït durant el segle XIX que van configurar un eix urbà a l'oest de l'església parroquial. No es conserva documentació escrita.</p> | 41.9836000,2.1694500 | 431198 | 4648289 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60638-foto-08199-24-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60639 | Cal Noigenet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-noigenet | XIX | Estructures interiors precàries; desgast per envelliment. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta sota teulada. Coberta a doble vessant (est-oest). Els murs són de pedra, totalment arrebossats; a mitjan segle XX es va ampliar l'edifici pel darrera (est) amb estructures de totxana. A la façana lateral nord es veuen les empremtes d'una coberta anterior, a una sola vessant, amb pendent cap el carrer. L'edifici original ocupava, de fons, la meitat de l'edifici actual. La façana principal (a l'oest) és simètrica. Porta adovellada amb arc de mig punt; a la clau hi ha la inscripció '1807'; a la planta baixa hi ha petites finestres amb elements monolítics (brancals, ampits i llindes). A la primera planta hi ha dues finestres, una a cada costat de la porta, amb elements de pedra; al centre, damunt la porta, n'hi ha una de nova que vol imitar les antigues.</p> | 08199-25 | carrer Nou núm. 44 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Inscripció a la porta amb la data de 1807. Correspon al grup d'edificis construït durant el segle XIX que van configurar un eix urbà a l'oest de l'església parroquial.</p> | 41.9842200,2.1704000 | 431277 | 4648357 | 1807 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60639-foto-08199-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60639-foto-08199-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60640 | Cal Travesset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-travesset | XIX | Casa rehabilitada. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta. Actualment, coberta a doble vessant (est-oest). Murs de pedra i tàpia (a la façana posterior es conserva, vist, un tram de mur de pedra). Estructura molt semblant a la del núm. 44 (situada al costat fitxa núm. 25), però està força modificada. La façana principal és a l'oest. La porta principal és nova, s'hi va col·locar brancals de pedra i llinda monolítica; l'anterior era més petita; al costat de la porta hi ha una finestra que, originalment, era un portal; també s'hi ha obert, a l'esquerra, una nova porta per al garatge. Primera planta: dues finestres amb brancals i ampit de pedra i llinda de fusta. Quan es va fer la rehabilitació de l'edifici la planta superior es va enderrocar i es va construir de nou, amb totxana, per guanyar espai interior (els murs originals, de tàpia, feien 60 cm.); les finestres es varen desmuntar i es van tornar a col·locar on eren, excepte la finestra que està damunt la porta del garatge, que no existia anteriorment. La teulada no es va desmuntar, és la mateixa d'abans de la rehabilitació.</p> | 08199-26 | carrer Nou núm. 42 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Correspon al grup d'edificis construït durant el segle XIX que van configurar un eix urbà a l'oest de l'església parroquial. No es conserva documentació escrita.</p> | 41.9840900,2.1704500 | 431281 | 4648343 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60640-foto-08199-26-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60644 | Can Vilaseca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilaseca-0 | XIX | Edifici on s'han realitzat diverses rehabilitacions des de mitjans segle XX fins a l'actualitat. | <p>Edifici de planta rectangular, situat davant l'església parroquial, que s'ha anat ampliant a partir d'un edifici inicial, possiblement d'inicis del segle XIX. Planta baixa + 1 planta + 1 planta sota coberta. Coberta a dues vessants (nord-sud). Murs de pedra. Façana principal al nord, davant l'església. En una data indeterminada es va afegir un cos a l'oest i uns coberts que, durant la segona meitat del segle XIX, es transformarien en habitatge. A la façana posterior (sud), de pedra vista com la de l'oest, es veu el punt on s'adossa la darrera construcció, en contacte amb la cantonada del segon edifici. La façana principal ha estat pintada recentment, se li ha donat un aspecte unitari, sense diferenciar els diferents cossos; tot i així, es pot intuir l'evolució de l'edifici. L'edifici inicial tenia la mateixa estructura de la majoria de cases del nucli antic: porta a la planta baixa, una finestra a la primera planta i finestra petita a la planta situada sota coberta; tots els elements en el mateix eix vertical de la porta; a l'esquerra, a l'est, devia haver-hi finestres petites que es van ampliar posteriorment. La porta principal és adovellada, amb arc rebaixat. Brancals i llindes de pedra a les finestres i ampits motllurats. La finestra de l'oest té una motllura de quart de cercle als brancals, igual a la de la porta principal; la finestra de l'est, tot i tenir l'ampit motllurat, és més nova. Hi ha dues finestres petites a la segona planta; la que està situada sobre l'eix vertical de la porta té els elements de pedra i l'ampit motllurat; la que està situada a l'est té un ampit imitant l'anterior. La façana est de l'edifici original s'adossa a un edifici preexistent; la façana oest es va modificar al construir l'edifici nou i, la façana sud, té edificacions contemporànies adossades. A les finestres dels cossos afegits es va imitar les finestres de l'edifici original, donant-li unitat.</p> | 08199-30 | carrer Nou núm. 1-3 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Correspon al grup d'edificis construït durant el segle XIX que van configurar un eix urbà a l'oest de l'església parroquial. No es conserva documentació escrita coneguda.</p> | 41.9835500,2.1730900 | 431499 | 4648280 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60644-foto-08199-30-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60645 | Cal Sidro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sidro | XIX | Restaurada a finals del segle XX. | <p>Edifici de planta quadrada amb la façana principal a migdia. Planta baixa + 1 planta + 1 planta sota coberta. Coberta a dues vessants (est-oest), restaurada; el ràfec conserva la tipologia del segle XIX. Murs de pedra irregular, desbastada. Cantonades sense diferenciar de la resta del parament; malgrat això, en el moment de construir els murs van posar alguna pedra de dimensions més grosses a la cantonada. A la planta baixa de la façana principal hi ha una porta adovellada, amb arc de mig punt de pedra; finestra amb elements de pedra i ampit de quart de cercle. A la primera planta hi ha finestres amb elements de pedra i l'ampit motllurat; a la llinda de la finestra que està situada sobre la porta hi ha la inscripció: '18 [creu] 07'. A la planta sota coberta hi ha dues finestretes similars a les de la primera planta, però més petites. La façana est està molt modificada, el parament és arrebossat. Té un cos afegit al costat est (segle XX); per aquest lateral s'entra a la casa per la primera planta a través d'una escala. La façana nord és cega. A la façana oest hi ha una finestra per planta (+ 1 finestra contemporània oberta a la planta baixa); els elements monolítics; l'ampit de la finestra de la planta baixa és de quart de cercle i, el de la primera planta, motllurat.</p> | 08199-31 | carrer Nou núm. 40 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Podria correspondre al grup d'edificis construït durant el segle XIX que van configurar un eix urbà a l'oest de l'església parroquial. No es coneix documentació escrita.</p> | 41.9839500,2.1707300 | 431304 | 4648327 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60645-foto-08199-31-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60665 | Font del Poble | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-poble-0 | XX | Algun element de la base està trencat i, sovint, la placa de metacrilat està bruta a causa de gambirotades. | <p>Font urbana, construïda a la plaça del Dr. Griera, enmig d'una zona urbanitzada. Es va construir en commemoració de l'arribada de l'aigua al poble, als anys '60 del segle XX; l'aigua és potable, ja que està connectada ala xarxa d'aigua, la mateixa que va als habitatges. Consta d'una pedró i d'una pica. Al pedró hi ha gravat l'escut de Sant Bartomeu del Grau i, a sobre, hi ha una placa en metacrilat, col·locada el 15 de juny de 1986, amb quatre versos de Jacint Verdaguer.</p> | 08199-51 | Plaça Dr. Griera | 41.9808600,2.1750800 | 431661 | 4647980 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60665-foto-08199-51-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 60667 | Pèls de bruixa - pedregades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pels-de-bruixa-pedregades | <p>AMADES, Joan (1984). Costumari català. El curs de l'any. Salvat Editores, S.A.. Vol. III.</p> | <p>'Per la Catalunya vella és creença general que les bruixes gaudeixen de la facultat de congriar tempestes i pedregades servint-se de diversos procediments. S'enfilen als núvols i els condueixen on volen, i fan descarregar les tempestes damunt dels conreus i les heretats d'aquells a qui volen mal. Hi ha qui ha sentit converses de bruixots i bruixes que, en menar núvols, es cridaven uns als altres i es queixaven de no poder avançar a causa de l'acció conjugadora del toc de les campanes, hi ha qui ha conegut ben bé la veu dels que conversaven. També s'explica el cas d'haver caigut dels núvols de tempesta un braç i, més generalment, una cama de la bruixa que els guiava, ferida per una bala beneïda de les que hom engega en produir-se una tempesta, i aviat s'ha sabut que una de les bruixes més famoses de la rodalia havia restat des d'aquell dia manca o coixa.' 'És així mateix opinió general, per la Catalunya vella, que les bruixes per fer les pedres empren pèls de cabra i que abans de congriar una pedregada els cal esquilar cabres per tal de proveir-se'n. La gent, per saber si una pedregada venia del cel o de mala art, recollia una pedra, se la posava a la mà perquè es fongués amb l'escalfor, i creia que si restava al palmell un pèl tenuíssim que gairebé no es veia i que constituïa l'eix de la pedra, la pedregada era de mala art. A Sant Bartomeu del Grau feien fondre la pedra damunt d'una medalla beneïda. Així que es produïa una pedregada, per muntanya, no trigava a dir-se que les cabres d'aquest o d'aquell corral havien comparegut esquilades sense saber com ni per qui, i hom ho atribuïa a les dones de la rodalia tingudes per bruixes.' AMADES (1984:vol. IV, 666-667). Aquesta tradició oral va ser confirmada per Joaquim Vilaseca, Modest Vilamala, Josep Sayol i Toni Vilà. Hi havia qui deia que era cert mentre que, altres, afirmaven que era una tradició que s'explicava però que, evidentment, no era certa. Jaume Mercadal i Maria Ció, del mas Clot del Forn, també varen confirmar aquesta tradició oral. Varen comentar que les cabres apareixien esquilades de la barba i de la part de les costelles; concretament, n'apareixia una d'esquilada uns dies abans de la pedregada, com a molt 4 o 5 dies abans. Ningú sap qui l'esquilava. De fet, la majoria de les persones que coneixien aquesta tradició, afirmaven que, possiblement, el que apareixia a l'interior de les pedres es tractava de brossa o fragments de palla o herba .</p> | 08199-53 | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||||
| 60763 | Can Salers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-salers | <p>CAMPS, J. 1990. La Masia catalana: història, arquitectura, sociología. Ed. Aedos. Barcelona. GIBERT, J. 1947. La Masia catalana: origen, esplendor i decadència : assaig històric descriptiu. Monografies històriques de Catalunya 2. Ed. Millà. Barcelona.</p> | XVII-XX | <p>Edifici isolat amb una sèrie de dependències annexes i un petit hort. Estructura de base rectangular formada per planta baixa i un primer pis de factura homogènia i un segon pis sota teulada, afegit posteriorment. Aquest edifici presenta una coberta de teula aràbiga a dues vessants (nord-sud) aiguavessant a la façana principal. La fàbrica és de murs de pedres irregulars barrejades amb blocs desbastats disposats horitzontalment combinant amb l'ús de la tapia a la part superior. A tota la casa s'observen algunes reparacions fetes amb totxo, i l'acabament d'arrebossat i pintat a l'exterior dificulta l'anàlisi constructiu. La façana principal presenta una estructura més o menys simètrica. La porta d'accés amb el portal adovellat i rebaixat i una finestra amb elements (ampit, llinda i brancals) a un costat amb motllures bisellades amb la pedra calcària de Sant Bartomeu. Al primer pis hi ha dues finestres d'iguals dimensions i que segueixen la mateixa disposició que la inferior, i separades per un rellotge de sol de factura moderna. La part superior, al tractar-se d'un afegit presenta una disposició constructiva desigual hi ha dues finestres, una més gran que l'altre, amb un petit rapís i amb motllures de pedres disposades en horitzontal, unes sobre les altres. Façana est. S'obren un parell de finestres distribuïdes de forma desigual, alguna amb els elements (ampit, llinda i brancals) de pedra calcària de Sant Bartomeu. A la planta baixa hi ha una finestra igual a les de la primera planta de la façana principal. Façana oest. S'obren unes tres de finestres distribuïdes de forma desigual, alguna amb els elements (ampit, llinda i brancals) de pedra calcària de Sant Bartomeu. A l'interior de l'edifici hi ha voltes de maó, o volta catalana a la planta baixa i, la distribució segueix la de la masia tradicional catalana, amb l'entrada i l'espai per les corts a baix; així com una cuina (ara convertida en sala d'estar), unes escales d'accés porten al primer pis on es distribueixen les altres dependències, habitacions i una cuina nova. Tot i que l'interior està força remodelat es pot apreciar el gruix de les parets que indiquen el cos que té l'edifici. Annexes. Adossat al cos principal s'obra un petit annex. Obertura amb dos arcs de maó massís a migdia; pilar central de pedra; l'arc del costat oest està mig tapiat amb pedra seca i coberta d'uralita.. Al fons del cobert hi ha un petit pati i al costat un accés a un altre espai de planta baixa destinat a tasques agropecuàries. A l'altra costat, un gran magatzem d'una sola planta i coberta plana, de factura nova, fa les funcions de garatge.</p> | 08199-149 | Mas Salers. Carrer de Dalt n.10. Sant Bartomeu del Grau | <p>El mas Salers forma part de l'actual nucli urbà de Sant Bartomeu del Grau. Originàriament es tractava d'una petita explotació agrària, de caire isolat i situada sobre una petita elevació on al peu passava el carrer principal i camí de l'església nova de Sant Bartomeu. Tot i que la família que viu al no conserva documentaió referent a aquest, per l'estructura i la presència d'una llinda gravada amb la data de 1721 (que l'actual propietari va treure de la façana però té guardada) es pot datar la casa d'època moderna, amb perduració al llarg de l'època contemporània. Segurament el mas ja exisita al segle XVII, va tenir una reforma constructiva al 1730, segons el propietar i datada per la llinda isolada i va perviure i créixer des d'aleshores. L'actual familia propietària ha intentat mantenir l'estrutura del mas i, aquest fet, malgrat les reformes, permet entreveure encara la seva estructura i funcionalitat inicial.</p> | 41.9819000,2.1765800 | 431787 | 4648094 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60763-foto-08199-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60763-foto-08199-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60763-foto-08199-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60765 | Seient de pedra del Salers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/seient-de-pedra-del-salers | XX | <p>Gran bloc lític de pedra de Sant Bartomeu del Grau, que ha estat treballat pel propietari del mas Salers i modelat fins aconseguir una forma de seient. Aquest monolit de 1'50 metre d'alçada i 0'70 metres d'amplada presenta una forma arrodonida tot i tenir els angles angulosos, i recorda la forma del sofa. L'acabat, en cisell, és visible a tota la superfície de la peça. I el propietari té previst exposar-lo.</p> | 08199-151 | Mas Salers. Carrer de Dalt n.10. Sant Bartomeu del Grau | <p>El propietari del mas Salers havia après l'ofici de picapedrer i tenia els coneixements bàsics del tractament i manipulació de la pedra. Una de les seves afeccions es centra en modelar blocs de pedra. Té bancs de jardi, o senzills bancs per seure davant el mateix mas. Així com guardar eines antigues, de procedència diversa, des d'un bressol de fusta a una ruleta gegant datat tot de finals del segle XIX o inicis del segle XX.</p> | 41.9819000,2.1765800 | 431787 | 4648094 | 1960 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60765-foto-08199-151-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Senyor Martí Mas. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60768 | Cal Pastisser o forn de pa J. Griera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pastisser-o-forn-de-pa-j-griera | XVIII-XX | <p>Edifici de planta baixa, amb dues portes d'accés, una primera planta, i una planta sota teulada o golfes. Aquesta estructura es troba situada a la Plaça Major, formant un cos isolat que sobresurt de l'alineació de les cases del costat, però que segueix la línia de l'antic carrer principal. Es tracta d'una planta rectangular amb una coberta a doble vessant, orientada de nord a sud, amb un carener pla. Es tracta d'un edifici força remodelat, s'observen restes visibles d'elements arquitectònics de pedra en portes i finestres, tant de la façana principal com de la resta. La façana principal presenta una estructura més o menys simètrica, trencada per una gran galeria que s'obre en un dels angles. Presenta dues portes d'accés, una a la botiga o forn de pa i l'altre a l'habitatge. Ambdues presenten una obertura d'accés similar, amb el portal amb elements ( llinda i brancals) amb la pedra calcària de Sant Bartomeu. En aquesta planta baixa també hi ha una petita finestra que correspon a la part d'habitatge i que presenta els elements d'ampit, llinda i brancals. Al primer pis hi ha una finestra i un balcó desplaçats i uns grans finestrals a la part de la vivenda. La part superior, presenta una disposició constructiva homogènia, amb una petita obertura central, sense marcar. La resta de façanes presenten la mateix tipologia. A la banda est s'obren dues obertures al primer pis; mentre que a l'altra banda, i alineades amb la galeria, hi ha tres finestres marcades amb llinda i brancals, dues de les quals molt juntes formant un conjunt asimètric. L'estructura interior d'aquest edifici ha estat força modificada. A la part de la botiga, s'ha construït un obrador nou que respon a les necessitats d'innovació del negoci del forn; mentre que la part d'habitatge presenta una estructura desigual, amb diversos desnivells a l'interior. D'altra banda, la façana principal ha estat molt modificada (anys '50 - '60 del segle XX), així com l'interior de l'edifici. Malgrat tot, conserva l'estructura de l'edifici original i ajuda a entendre l'urbanisme inicial del nucli antic de Sant Bartomeu del Grau.</p> | 08199-154 | Cal Pastisser. Plaça Dr. Antoni Griera. | <p>Tot i que l'estructura actual de la casa hagi estat força modificat, la seva ubicació així com el seu nom fan pensar que aquest edifici ja formava part de l'antic nucli de Sant Bartomeu del Grau, o que s'hi va afegir en el moment d'urbanització de la plaça dins el segle XIX. Els propietaris, de tota la vida, conserven alguns elements antics del forn, com les pales, pasteres i altres petits objectes abarcant un horitzó cronològic d'inici del segle XX. A la casa, però, no es conserva documentació que ens pugui fer recular la cronologia de l'edifici. El seu topònim però apareix associat des de l'inici a l'activitat econòmica que porta la mateixa família; és a dir la de forner i pastisser.</p> | 41.9812100,2.1749900 | 431654 | 4648019 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60768-foto-08199-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60768-foto-08199-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60768-foto-08199-154-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 60774 | Can Moliner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-moliner | XVII-XX | Totalment restaurada | <p>Edifici de planta baixa i dos pisos. Es tracta d'una construcció entre mitgeres, que presenta una coberta a dues vessants (nord-sud) de factura molt nova però que manté elements originals. Aquest és el cas de la presència de cantoneres diferenciades a l'edifici original. La façana principal és a l'est, al peu de carrer vell. L'accés es realitza per una porta amb brancals i llinda de pedra motllurats, dels que s'entreveu una factura moderna. Les obertures distribuïdes de forma simètrica al llarg de la façana també presenten alguns elements de pedra, ja que alguna té una motllura bisellada; a la primera planta de la façana nord hi ha una finestra amb elements de pedra.</p> | 08199-160 | Carrer Vell n. 49. 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Tot i que l'estructura actual de la casa sigui d'època contemporània, i més concretament de la segona meitat del segle XX; en origen i per la seva ubicació al peu del camí vell, i al costat de l'església parroquial de Sant Bartomeu del Grau, aquest edifici formava part del nucli antic del municipi. El seu topònim, el Moliner o Can Moliner, també és indicatiu. Segons els actuals propietaris aquella era la casa del moliner del poble, un lloc on també venia i comercialitzava amb la part de blat o cereals que havia mòlt o li havien encarregat. Per tant, un dels llocs de gran activitat del nucli antic del poble. A la casa no es conserva documentació sobre aquesta activitat ni del personatge, però si existeix una forta tradició oral que fa que aquest edifici s'hagi inclòs a l'inventari.</p> | 41.9834200,2.1732100 | 431509 | 4648266 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60774-foto-08199-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60774-foto-08199-160-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60673 | Cal Carreter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carreter-0 | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2002). Cal Carreter. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | S'ha anat reformant i ampliant d'acord a les necessitats de cada moment. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta sota coberta. Murs de pedra sense polir, lligats amb fang (les reformes més recents s'han fet amb ciment). El nucli original estava format pel cos central; els dos cossos adossats als laterals, de planta baixa, són posteriors. A la façana principal, al sud, la porta té una llinda monolítica de grans dimensions; els brancals són de pedra (estan reformats). El cos central conserva les cantoneres diferenciades. S'observa una represa a la coberta d'uns 20 cm (de 60 cm. al costat est). Els cos afegit al costat oest es perllonga més enllà del final de l'edifici principal, cap el nord (està construït amb pedra lligada amb fang).</p> | 08199-59 | Cal Carreter - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Cal Carreter es va originar a partir de l'ampliació d'una caseta que hi havia a peu de la carretera. Es va refer l'any 2000 després d'un incendi que l'havia destruït ara fa 8 anys. 'Probablement, pel fet d'estar al costat d'un camí ral devia ser un hostal. La casa, deixant de banda les funcions d'hostal i tal com diu el nom, devia ser també la casa d'algun carreter.' (BENITO; ARMENTERAS, 2002).</p> | 41.9495000,2.1578000 | 430196 | 4644512 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60673-foto-08199-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60673-foto-08199-59-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | 'Cal Carreter, del terme de Sant Bartomeu del Grau i de la parròquia de Sant Julià Sassorba, es troba a poca distància del pont del Llop, enmig d'una afrau boscosa on els bandolers devien trobar-hi els seus cataus perfectes' (BENITO; ARMENTERAS, 2002). Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 60661 | La Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serra-2 | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). La Serra. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XVII-XVIII | Reparacions puntuals | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta. Coberta a doble vessant (sudoest-nordest). Murs de pedra irregular, pedres més grosses a les cantoneres (rejuntat recent amb formigó). Façana sudest (principal). Eixida amb toves (25 x 25 cm). Finestra al tram est de la primera planta amb elements reaprofitats, brancals de pedra bastos, llinda amb la motllura bisellada i ampit motllurat. La porta té un gran arc rebaixat de maó massís, l'obertura es va anar empetitint fins a la porta actual, amb brancals de maó massís i llinda de fusta. Façana sudoest. Dues finestres a la primera planta amb elements de pedra (aresta escairada) i ampits motllurats. A la planta baixa hi ha dues obertures recents. Façana nordoest. Hi té una granja adossada; estructura construïda amb totxanes. Façana nordest. Presenta una interessant combinació de diversos elements arquitectònics que fan pensar que en algun moment hagués pogut tractar-se de la façana principal de l'edifici. Aquest aspecte, però, no es pot confirmar ja que la seva orientació i ubicació (a poc menys de 5 metres d'un marge que supera en alçada la de tota la casa) no semblarien aconsellar-ho. Aquesta façana té una porta adovellada al tram nord, amb arc de mig punt, de pedra; actualment està tapiada i presenta una finestra al centre, amb brancals de pedra. A l'esquerra de la porta hi ha una finestra oberta recentment, té els elements de pedra. A la primera planta, damunt la porta, hi ha una finestra amb els elements de pedra (aresta escairada) i ampit motllurat; a la llinda hi ha la inscripció 'PERA [creu] ROMA'. A l'esquerra d'aquesta finestra n'hi ha una altra de les mateixes característiques, però amb l'ampit de motllura simple; al seu costat, una petita finestra amb elements monolítics.</p> | 08199-47 | La Serra - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'La casa, com molt bé ens indica la llinda de la finestra [...], pertanyia a Pere Roma, de ca l'Hostal Vell, i per això era anomenada la Caseta de l'Hostaler. D'altra banda, és sabut que l'origen d'aquesta casa es troba a uns dos-cents metres més enllà, on encara es conserva la base d'una antiga masia, que la gent del poble anomena la Serra Vella. Aquestes restes són l'única reminiscència de l'antic mas de la Serra, del qual no n'hem trobat referències històriques, però probablement deuria ser un mas força antic. Així doncs,, en desaparèixer la Serra, la Caseta de l'Hostaler en va adoptar el nom.' 'Etimològicament, 'Serra' prové del llatí SERRA, que descriu perfectament l'emplaçament, tant de la Serra com de la Serra Vella, ambdós masos enfilats gairebé al capdamunt de la carena i tocant el cingle' (BENITO; ARMENTERAS, 2001).</p> | 41.9785300,2.1804900 | 432107 | 4647717 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60661-foto-08199-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60661-foto-08199-47-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | 'Com ho denota el mateix nom, la Serra és la masia més enlairada de Sant Bartomeu del Grau. Es troba a poca distància del poble, sota del puig de la Serra (905 metres), el punt més alt del municipi' (BENITO; ARMENTERAS, 2001). Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60714 | La Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-codina-1 | <p>Arxiu notarial. Propietat de Josep Costa. Mas La Carrera (Sentfores, Vic). Citat per Joan Molera. BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). La Codina. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès. MOLERA, Joan (1983). 'Sant Bartomeu del Grau. La Codina'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 7. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya.</p> | XVI | Deteriorament progressiu a conseqüència de no viure-hi ningú; els actuals inquilins només hi viuen a temporades. S'observen importants esquerdes verticals a les façanes est i oest. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Coberta a dues vessants. Murs de pedres força regulars disposades horitzontalment; cantoneres diferenciades. S'aprecien algunes reparacions amb maó massís. Tots els murs semblen lligats amb fang; l'arrebossat de la façana, malmès, entra dins la junta de les pedres. Dins el fang s'observen nòduls de calç, però aquests nòduls no formarien un morter amb el fang sinó, més aviat, una barreja similar a la tàpia. - Façana principal (a migdia). A la planta baixa hi ha una porta adovellada, amb arc de mig punt (motllura bisellada, pedra calcària de Sant Bartomeu) i petites obertures d'època contemporània. A la primera planta hi ha una finestra sobre la porta partida en quatre obertures per un element vertical i un altre d'horitzontal; les motllures són còncaves. Una altra finestra, també amb motllures còncaves, presenta una decoració trenada acabada amb la representació de dos caps, masculí el de l'esquerra i femení el de la dreta. Aquestes dues finestres tenen els elements fets amb pedra calcària de Sant Bartomeu, la decoració és del tipus gòticorenaixentista. A banda, hi ha una altra finestra (amb maó massís a la part de sota l'ampit) i un balcó, ambdues obertures amb elements de pedra i motllura bisellada. A la planta superior, sota teulada, hi ha una gran obertura central (elements de pedra i llinda de fusta); una finestra petita a l'oest (elements monolítics), una finestreta sobre el balcó (elements monolítics i motllura bisellada) i una altra finestreta sobre la finestra amb els caps decoratius (elements de pedra calcària de Sant Bartomeu, llinda monolítica, sense motllures). Certament es fa difícil esbrinar quin tipus de finestra és anterior; possiblement les que utilitzen la pedra calcària de Sant Bartomeu, incloses les de tipus gòticorenaixentistes, siguin anteriors a les que presenten la motllura bisellada. - Ampliació de l'edifici cap a l'est. Mur de pedres irregulars, cantonades diferenciades. Porta amb brancals de pedres de grans dimensions i llinda de fusta. Finestra a la primera planta amb els elements de pedra (calcària de Sant Bartomeu) i motllura bisellada; té una inscripció a la llinda: '17 [creu] 65'; al costat de la finestra hi ha una obertura tapiada amb maó massís. La finestra petita de la planta sota teulada també té feta amb pedra calcària de Sant Bartomeu i motllura bisellada. - Façana oest. Cobert adossat a la planta baixa (època contemporània). El parament de la façana és més irregular que el de la façana principal. A la primera planta hi ha una finestra motllurada (pedra calcària de Sant Bartomeu), similar a la finestra de tipus gòticorenaixentista de la façana principal (però podria ser posterior). Una altra finestra més al nord té els elements de pedra i la motllura bisellada. A la planta sota coberta hi ha una finestra, mig tapiada, al centre de la façana, té els elements de pedra i la motllura bisellada. Hi ha una altra finestreta, al tram nord, de les mateixes característiques que l'anterior. - Façana est. El cos afegit a l'est de la casa només ocupa un terç d'aquesta façana. Hi ha un altre cos afegit, possiblement del segle XIX. Les obertures són fetes amb maó massís: portes amb llindes de fusta i dues portes amb arc de mig punt a la planta baixa; porxo amb dos arcs a la primera planta. - Façana nord. Possiblement sigui la més modificada. Té diverses obertures a totes les plantes on es combinen els materials: pedra, pedra calcària i maó massís; llindes monolítiques i de fusta i motllures bisellades en alguns elements de pedra. La part més interessant d'aquest sector de la casa és el pou (actualment farcit de runa) que s'adossa a la façana nord. La boca és a la primera planta, s'hi accedeix des de l'interior de la casa a través d'una porta amb elements de pedra (calcària de Sant Bartomeu) i motllures còncaves; hi ha una petita terrassa (en mal estat) com les que existeixen a Les Ferreres i Casamiquela al capdamunt de la cisterna.</p> | 08199-100 | La Codina - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'Tenim notícies al llarg del segle XIV de membres de la família Codina'. 'L'any 1367 trobem documentat a Ramon Codina el qual es casa amb una noia de Poetelles de Sobremunt. L'any 1381 trobem citat a Pere Guillem Codina'. 'Ja en el segle XVII, concretament l'any 1668, Rafel Codina, és citat també amb motiu del seu casament amb Francisca Tresserra de Sant Bartomeu del Grau actuant com a notari Joan Vilà' (MOLERA, 1983). Per aquestes notes històriques Joan Molera cita un arxiu notarial en mans d'un particular (veure Bibliografia); aquest arxiu no s'ha pogut consultar i es desconeix la relació de les persones cognominades Codina amb el mas d'aquest mateix nom. Cal pensar, però, pel tipus de document que es tracta, que es deu citar la procedència de cadascun d'ells. 'Durant el segle XVI la Codina era probablement el mas més ric de Sant Bartomeu del Grau. Tenia cinc masoveries (Paumenys, la Font, Soler Sobirà, Soler Jussà -masies actualment desaparegudes- i Rogers) i era el mas que pagava més quantitat de collita a la parròquia' (BENITO; ARMENTERAS, 2001).</p> | 41.9812100,2.1592300 | 430349 | 4648032 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60714-foto-08199-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60714-foto-08199-100-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | 'Davant la casa, hi ha una lliça amb lloses, completen la masia unes quadres i altres dependències i també un interessant 'femer amb volta de canó' (MOLERA, 1983). A l'entorn de la casa (sudoest, oest i nordoest) hi ha diversos coberts destinats a activitats agropecuàries, són de diferents èpoques; murs de pedra (de totxana els aixecats a finals del segle XX), la majoria no estan en ús; se n'utilitzen un parell per a gallines i ànecs. L'eixida, on no hi ha edificis, és envoltada per un mur de pedra; s'hi entra per una porta situada a l'est. 'Fins als anys seixanta del segle XX la casa encara conservava una torrella en cadascun dels angles, que li conferien un cert aire de casa forta' (BENITO; ARMENTERAS, 2001). De fet, dóna la impressió que, al cos principal de la casa, es va produir una represa dels murs; s'aixecà la teulada i, per tant, les finestres de la planta sota teulada no existirien o bé s'haurien modificat. Tot i així, la modificació de les cantonades podria ser a causa de la supressió de les torrelles abans esmentades. Fins que no es pugui fer un estudi més acurat de l'edifici serà difícil confirmar la hipòtesi. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60682 | El Molí de la Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moli-de-la-codina | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2002). El molí de la Codina. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XVII | L'estat d'abandó ha fet que el conjunt es degradés amb el pas del temps. Tot i així, conserva totes les estructures muràries. | <p>El molí conserva les estructures muràries, carcabà inclòs, però n'ha desaparegut la maquinària; pel que es pot observar, sembla que era un molí d'una sola mola i, per les dimensions de l'edifici conservat, havia tingut èpoques d'importància i esplendor. Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. El conjunt està format per l'edifici del molí, al nord, el mas i un seguit d'edificacions annexes al sud, formant una lliça. La factura dels murs del molí i del mas són molt diferents. Al costat de llevant, per on passa la riera, s'ha acumulat un important sediment que cobreix parcialment la part baixa de l'edifici. - Molí. Planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Coberta sud-nord. Murs de pedra lligada amb morter de calç, cantoneres diferenciades. Planta baixa: sortida de l'aigua per l'est a través d'una estructura amb volta de mig punt; al fons es conserva el forat de la canal per on entrava l'aigua. Primera planta: finestra tapiada a l'est; finestra oberta posteriorment al nord. Planta sota teulada: finestra a l'est, elements de pedra i finestra bisellada. Al nord s'aprecien algunes estructures de pedra adossades que no es poden identificar. A la façana est s'hi adossa el mur nord del mas. Les estructures interiors de l'edifici del molí van ser modificades al construir-se l'habitatge adossat. - Mas. Coberta sud-nord. Pedra irregular lligada amb fang, cantoneres diferenciades. Façana est. Porta amb llinda de fusta a la planta baixa, dues finestres a la primera planta i finestreta a la planta sota coberta. La planta superior és tota feta amb tàpia, molt ben conservada, bé que la manca d'arrebossat la pot anar degradant. Façana sud. Edificis adossats, formant la lliça, de planta baixa (+ 1 planta a les estructures del costat oest). Porta de motllures bisellades amb una inscripció a la llinda '17 [creu] 53'; per aquesta porta s'accedeix, a causa del desnivell del terreny, a la primera planta del mas i del molí. L'abundància d'heura no permet apreciar la resta de la façana. A l'interior s'aprecien importants reformes a partir de l'edifici original del molí (algunes de molt recents amb parets de totxana). Façana oest. Coberta de sediment i terra, procedent de moviments antròpics, fins a l'alçada de la planta sota coberta. L'abundant brossa d'origen vegetal acumulada a la zona, a més de la terra provinent de la construcció o ampliació d'un camí a la part alta (costat oest), no permet veure ni el canal ni el dipòsit del molí, bé que encara se'n podrien trobar les traces amb una recerca acurada. A pocs metres al nord del conjunt, a la roca de la riera de les Llobateres, hi ha un seguit d'encaixos que podrien haver servit per a l'estructura d'una presa. Pica monolítica conservada a l'exterior de la lliça i un altre fragment de pica a l'interior d'aquesta.</p> | 08199-68 | zona de Les Ferreres | <p>'Situat a la capçalera de la riera de les Llobateres, el Molí de la Codina era un molí fariner, propietat de la Codina. La casa [fou] aixecada per un hereu Codina a finals del segle XVII (...). Antigament, alguns pagesos de Sant Bartomeu portaven el blat, l'ordi i el blat de moro a moldre al molí de la Codina; malgrat això, molts pagesos anaven a moldre als molins de Sorreigs (especialment al molí de Guiteres) ja que eren molt més grans i tenien una configuració més 'industrial' gràcies a l'important cabal d'aigua de la riera.' (BENITO; ARMENTERAS, 2002).</p> | 41.9728200,2.1565700 | 430119 | 4647102 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60682-foto-08199-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60682-foto-08199-68-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | 'Fins fa poc temps, la mola de pedra feia de taula a la font del Call' (BENITO; ARMENTERAS, 2002). 'Cal destacar el paratge on està emplaçat el Molí de la Codina: la frondosa vegetació de ribera i les vessants de la vall de les Llobateres cobertes d'una catifa arbrada fan d'aquest topà un espai de gran bellesa.' (BENITO; ARMENTERAS, 2002). Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60776 | Fons Cabrera i Bas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-cabrera-i-bas | <p>ADM. 2002. procedent de l'Arxiu Històric d'Hostalric. fons Cabrera i Bas. Pons i Guri, Josep M. Hostalric, capital i arxiu del Vescomtat de Cabrera. A: Quaderns de la Selva, 14 (Santa Coloma, 2002) LLACH PALMADA, Emma. 2004. El fons documental dels vescomtats de Cabrera i Bas i dels comtats d'Osona i de Mòdica: història d'una dispersió. A: Revista de Girona, 227 (Girona, 2004), pàg. 79-83 LLACH PALMADA Emma. 2005. Puig Amat, Neus. L'arxiu del Vescomtat de Cabrera i Bas, comtat d'Osona i de Mòdica. A : Quaderns de la Selva, 17 (Santa Coloma, 2005)</p> | <p>Fons documental dels segles IX-XIX, de 5700 documents, format per 14 fitxes documentals amb informació sobre el comtat d'Osona i Sant Bartomeu del Grau. Aquestes es poden agrupar en: 1874 Consentiment de les parròquies de St. Feliu, St. Vicenç i St. Pere de Torelló i certs singulars d'Espinelves, de Roda, St. Bartomeu de Grau i St. Martí de Sentfores, que del donatiu graciós de 30.000 lliures, després reduït a 25.000, fet a favor de Fadri Enríquez i Anna de Cabrera, els primers diners d'aquest donatiu servís per lluir censals. St. Pere de Roda 1488/10/12 Extractes de documents1488/10/12 1876 Testimoni de Salvador Jurient, de que davant d'ell les universitats d'Espinelves, St. Bartomeu del Grau, Sau , Roda, Manlleu i Cabrera prometeren el subsidi graciós de 118 lliures pel casament d'una filla dels almiralls. 1555/06/09 Extractes de documents1555/06/11 2269 Reconeixement fet per Pericon de Merles, fill de Guillem de Merles, a Bernat de Centelles, sr. dels castells de Centelles i Sentfores, de tenir a feu el mas Permaninio a St. Salvador de Serradellops, el mas Argemir a St. Bartomeu del Grau i els masos i honors de Treserra a la parròquia de Sta. Maria d'Olost, pels quals li promet fidelitat i li fa el jurament i homenatge. 1313/08/06 Extractes de documents1313/08/06 2305 Venda feta en nom de Gastó de Montcada, marquès d'Aitona, a favor de Jaume Alemany DesCallar i Palmerola de tot el lloc o parròquia de St. Bartomeu del Grau, excepte la notaria o escrivania establerta i venuda a Pere Osona, notari de Vic, i també tot el lloc o parròquia de Sentfores amb els seus drets. Barcelona 1600/01/14 Extractes de documents1600/01/14 2342 Relació del contingut de documents del caixó 8 referents al castell de Palafolls, Vilanova de Palafolls, St. Bartomeu del Grau, St. Genis de Palafolls, heretat de la Plantera, vall de Sta. Susanna, veïnat de Traslaigua i Malgrat. 1336/??/?? Inventaris de l'arxiu o de documents1689/??/?? 2471 Presentació davant el lloctinent general feta per Sebastià Cuitants, prevere de la capellania de Sta. Eulàlia d'un instrument de 19 de setembre de 1449 on i ha la renúncia de Bernat Joan de Cabrera i la seva dona, Violant, i el seu fill, Joan de Cabrera, a un censal de 26 lliures de pensió venut a Ramon Bertran; aquest censal és amb especial hipoteca de la casa de Puigpardines, el castell de Sentfores, terme de St. Bartomeu del Grau i la quadre d'Alborques. 1608/11/04 Extractes de documents1608/11/04 2812 Notícies sobre l'adquisició del castell de Castelló d'en Bas, del Mallol, de Manlleu, de Torelló, de Cabrera, de s'Avellana o Roda, de la Meda o Sameda, d'Auertet, St. artomeu del Grau i St. Jaume d'Alboquers, castell de Sau, Brull i Seva. 3834 Consentiment de les parròquies de St. Feliu, St. Vicenç i St. Pere de Torelló i certs singulars d'Espinelves, de Roda, St. Bartomeu de Grau i St. Martí de Sentfores, que del donatiu graciós de 30.000 lliures, després reduït a 25.000, fet a favor de Fadrique Enríquez i Anna de Cabrera, els primers diners d'aquest donatiu servís per lluir censals. St. Pere de Roda 1488/10/12 Donacions i cessions de béns1488/10/12 3836 Testimoni de Salvador Jurient, de que davant d'ell les universitats d'Espinelves, St. Bartomeu del Grau, Sau, Roda, Manlleu i Cabrera prometeren el subsidi graciós de 118 lliures pel casament d'una filla dels almiralls. 1555/06/09 Dots i capítols matrimonials1555/06/11 . 4662 Còpia de 3 instruments, el primer de la creació de batlle de St. Bartomeu del Grau, el segon del dret de fadiga a la renda de 2 patis o sòls de Vilanova de Palafolls i el tercer del nombrament d'oficial i comissari general de totes les terres dels vescomtats.</p> | 08199-162 | Arxiu Històric d'Hostalric | <p>El fons està format pels documents generats bàsicament per tres senyories feudals, els Vescomtats de Cabrera i de Bas i el Comtat d'Osona. El vescomtat de Cabrera es va constituir al segle XI i va perdurar fins el XIX, i geogràficament s'estenia per dues terceres parts de l'actual comarca de la Selva, l'Alt Maresme, l'extrem est del Vallès Oriental i el Collsacabra, a Osona. El vescomtat de Bas passà als Cabrera per herència l'any 1335, i comprenia la Vall d'en Bas i Riudaura, a la Garrotxa, El comtat d'Osona, que comprenia la plana de Vic, fou donat pel rei Pere III a Bernat III de Cabrera. Això fa que el ventall cronològic que comprèn el fons s'estengui des del segle IX al XIX.</p> | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | (Continuació descripció) 4376 Reconeixement fet per Pericon de Merles, fill de Guillem de Merles, a Bernat de Centelles, sr. dels castells de Centelles i Sentfores, de tenir a feu el mas Permaninio a St. Salvador de Serradellops, el mas Argemir a St. Bartomeu del Grau i els masos i honors de Treserra a la parròquia de Sta. Maria d'Olost, pels quals li promet fidelitat i li fa el jurament i homenatge. 1313/08/06 Obligacions1313/08/06 4415 Venda feta en nom de Gastó de Montcada, marquès d'Aitona, a favor de Jaume Alemany DesCallar i Palmerola de tot el lloc o parròquia de St. Bartomeu del Grau, excepte la notaria o escrivania establerta i venuda a Pere Osona, notari de Vic, i també tot el lloc o parròquia de Sentfores amb els seus drets. Barcelona 1600/01/14 Compra-venda de béns immobles1600/01/14 5181 Presentació davant el lloctinent general feta per Sebastià Cuitants, prevere de la capellania de Sta. Eulàlia d'un instrument de 19 de setembre de 1449 on i ha la renúncia de Bernat Joan de Cabrera i la seva dona, Violant, i el seu fill, Joan de Cabrera, a un censal de 26 lliures de pensió venut a Ramon Bertran; aquest censal és amb especial hipoteca de la casa de Puigpardines, el castell de Sentfores, terme de St. Bartomeu del Grau i la quadre d'Alborques. 5347 Memòria dels jurats i veïns dels termes del Cabrerès, St. Bartomeu del Grau i Espinelves sobre l'elecció de veguer. 1608/11/04 Plets i processos judicials1608/11/04. Al setembre del 2002 la Generalitat de Catalunya els va entregar el fons documental del vescomtat de Cabrera i Bas i comtat d'Osona provinents de l'Arxiu Ducal Medinaceli. I que, un cop classificats i informatitzats aquests documents, han pogut constatar que hi ha referències històriques de Sant Bartomeu del Grau. L'Arxiu Històric d'Hostalric comprèn el període entre el segle IX i XIX. | 94 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 60691 | L'Alovet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalovet | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). L'Alovet. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | Les parts més noves no presenten patologies i, d'altres, han estat rehabilitades. La part més vella, però, està força abandonada i la seva conservació és deficient.L'edifici antic ha estat arrebossat en diferents èpoques, però actualment està molt degradat i gairebé no es conserva. | <p>Edifici format actualment per 5 cossos + 1 d'exempt. L'edifici original, de tres nivells, planta quadrada i coberta a doble vessant, està situat a l'oest del conjunt. Els murs, d' uns 80 cm de gruix, són de carreus força grollers, en filades, i cantoneres diferenciades. La porta, a migdia, té els brancals de pedra i un arc adovellat de grans dimensions (s. XVI-XVII). Damunt hi trobem una finestra posterior (s. XVII-XVIII), i altres finestres més tardanes amb brancals i llindes de maó i fusta. La base de la façana és lleugerament atalussada. A la planta baixa hi ha una porta amb arc rebaixat, de maó, i un arc de pedra. A la façana nord hi ha petites obertures, quatre podrien ser de l'edifici original, i una cinquena, a l'est, ampliada. A la primera planta s'observen almenys tres finestres amb brancals de pedra i llinda monolítica, actualment tapiades o modificades. Una obertura nova, amb brancals de maó massís, té l'ampit idèntic a la finestra de la façana sud. A la segona planta hi ha dues finestres amb brancals de pedra i la llinda de fusta. De les altres dues finestres, més noves, una té ampit de pedra amb motllura simple. El cos rectangular adossat a l'est té la façana de migdia 150 cm més reculada respecte l'edifici original. Els arcs i pilars són de maó. Baranes de ferro a la primera planta i de fusta a la superior. A la planta baixa hi ha tres finestres de maó i dues portes (una tapiada) amb brancals de pedra i arc rebaixat. A la façana sud hi ha un pou amb coberta de lloses. A la primera planta del porxo hi ha quatre portes amb brancals de pedra i llinda monolítica, amb la motllura bisellada. La de l'extrem nord té una inscripció a la llinda: 'iosep 17 [base d'una hipotètica creu] 16 CARNE'. Els murs són de pedres de dimensions diverses, desbastades, i algunes carejades (toscament), amb maons i teules, i cantoneres diferenciades. La façana posterior té diverses obertures més tardanes. A la planta baixa un arc que devia ser una porta és transformat en finestra. Lloses sota les teules del ràfec de la teulada (costat nord), i tres arcs en sentit est-oest; volta d'aresta sota la galeria del porxo i volta de canó al tram nord (est-oest), sota les dependències. El cos adossat a l'oest és construït en dues fases, la primera al costat sud (planta baixa + 1 planta), i després façanes i coberta. Murs de pedres irregulars, maó massís i teules i alguna pedra tosca. Cantoneres diferenciades. A la planta baixa, façana oest, té una finestra amb brancals i llinda de pedra monolítics. A la primera planta hi ha dues finestres (una transformada en balcó) amb els brancals de pedra (motllura bisellada) , llinda monolítica i ampit de pedra motllurada. A la planta sota coberta hi ha una finestra de brancals i llinda monolítica, amb l'ampit motllurat com el de la finestra de la primera planta. A la façana nord no hi ha obertures, però se n'intueixen algunes, tapiades amb pedra. Al ràfec de la teulada de la façana nord hi ha lloses sota les teules. A la planta baixa hi ha una volta de maó massís. A l'est hi ha un altre cos afegit, de 4 plantes, amb coberta recrescuda uns 80 cm respecte les altres. Murs de pedres irregulars amb algun fragment de maó. Cantoneres als angles nord-est i sud-est. Façana sud amb dues portes d'arc rebaixat; l'arc, els brancals i el marxapeu són de maó massís. A la primera planta hi ha dos balcons de maó amb arc rebaixat. A la segona planta hi ha dues finestres amb brancals i ampit de pedra i llinda monolítica. És possible que inicialment només es construís planta baixa i la primera planta i, posteriorment s'aixequés la segona planta i l'espai sota-coberta. A la planta baixa hi ha dues portes com les de la façana sud (de totxo, amb arc rebaixat, brancals i marxapeu ), però més baixes (una està tapiada). A la primera planta hi ha tres finestres amb arc rebaixat (brancals, arc i ampit de totxo). Per damunt de la finestra central posterior hi ha una obertura molt petita, de maó massís (ara tapiada).</p> | 08199-77 | L'Alovet - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'La història de l'Alovet es remunta al segle XII i ja és coneguda com una gran hisenda al segle XVI, de la qual en formava part el mas Fonollet. Malgrat que l'Alovet formi part del terme de Sant Bartomeu del Grau, i, per tant, històricament del Castell de Gurb, ha pertangut sempre a la parròquia de Santa Maria d'Olost. Aquesta casa, fins fa poc, pertanyia a la família Abadal, una de les nissagues nobles més importants de Catalunya.' 'La pronúncia dels parlants, que contribueix al desgast fonètic, ha fet que 'Alouet' hagi esdevingut 'Alovet'. Així doncs, el nom d'aquesta casa prové d'Alou, que significa 'patrimoni lliure' i que, al seu torn, prové del fràncic ALOD.' (BENITO; ARMENTERAS, 2001). Possiblement, els inicis de l'edifici originari puguin remuntar-se al segle XII. Makgrat això, la major part de l'edifici actual és d'època moderna; podrien conservar-se elements baix medievals. En la cartografia anterior a 1996, l'Alovet figura com a 'l'Abadal', nom que corresponia als antics propietaris; malgrat aquesta denominació 'oficial' la gent el continuava anomenant 'l'Alovet'.</p> | 41.9979300,2.1342600 | 428299 | 4649909 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60691-foto-08199-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60691-foto-08199-77-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | (Continuació descripció) A la segona planta hi ha dues finestres idèntiques a les de la façana sud (brancals i ampit de pedra i llinda monolítica) i un arc que correspon al porxo de la façana nord. Per damunt de les dues finestres, n'hi ha dues de petites corresponents a unes golfes. A la façana nord hi ha petites obertures (finals del s. XX) a la planta baixa, finestra de maó massís a la primera planta i 3 arcs a la segona planta, on també hi ha una petita finestra. A l'est d'aquest cos afegit hi ha un cobert adossat. Només té planta baixa, dividida per un envà interior de maó massís. Coberta a doble vessant (est-oest). Dos grans portals a la façana sud (brancals i arc rebaixat de maó); hi ha un pilar central entre els dos portals i una petita finestra, a l'esquerra, amb elements de maó i llinda de fusta. Murs amb pedres de diferents mides, desbastades. Cantonades diferenciades als angles nord-est i sud-est. A la façana nord s'intueix una obertura, actualment tapiada amb pedra. Les bigues són de fusta. A migdia hi ha un edifici exempt destinat a usos agropecuaris, amb coberta a doble vessant (nord-sud). Inicialment era més petit, s'amplià pel costat nord i es va reprendre la teulada. Murs de pedres irregulars amb cantoneres diferenciades. A la represa de la coberta hi ha una dotzena de fragments de pedra tosca. Adossat al costat nord hi ha un petit cobert i una cisterna de totxo, la boca de la qual està tapada amb formigó. A migdia de l'edifici hi havia hagut diferents dependències agropecuàries. L'anterior propietari els va fer arrasar amb la finalitat de tenir una gran esplanada davant de casa. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60758 | Església parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-0 | <p>BASTARDES, J. 1983. Les creus al vent. Ed. Millà. Col·lecció art lliure n.1. Barcelona. R.3589-1917.</p> | XVIII | Té problemes a l'estructura del campanar i en algun dels accessos. Les dependències parroquials, exceptuant-ne la part restaurada, s'està degradant a causa de l'abandó. A l'interior de l'església hi ha zones amb la pintura 'bufada' i 'picada'; podria ser per culpa de la humitat. | <p>Conjunt d'edificis format per l'església parroquial i dependències annexes. L'església és un edifici originalment de planta quadrangular i coberta a dues vessants (est-oest). Té tres naus, les dues laterals tenen la coberta en un nivell més baix que la nau central. Murs der pedra irregular lligada amb morter de cal. Posteriorment se li varen afegir altres dependències parroquials. Entrant a l'església, a l'esquerra (oest) hi ha una porta per accedir al cor; a la dreta, n'hi ha una altra per pujar al campanar, situat sobre la nau lateral est. La decoració interior és austera, sobresortint únicament alguns relleus, probablement de guix, a parets i sostre. Hi ha dos altars a cadascuna de les naus laterals, tots ells construïts després de la restauració del culte, passada la gerra d'Espanya (1936-1939). A la capella Fonda, situada a la capçalera de la nau lateral est, hi ha l'exposició d'orfebreria d'art religiós de les parròquies de Sant Bartomeu del Grau i de Sant Jaume d'Alboquers (fitxa 131); a banda dels objectes d'orfebreria, al terra hi ha diverses lloses de sepultures i, al fons de la capella, un altar. A la capçalera de la nau lateral oest hi ha la sagristia, on s'accedeix des del presbiteri. L'edifici es va construir entre 1780 i 1787; l'obra fou dirigida pels germans Font, mestres de cases de Manlleu. Sobre la porta hi ha la inscripció '1780'. Rellotge de sol a la façana; al centre hi ha un baix relleu d'un sol, amb una carota; els senyals horaris van de les 6 del matí a les 6 de la tarda. Inscripció: 'DECLINA 2 Gs / POLO [representació del sol] 42' (la 's' final de la prímera línia està incisa a la part superior de la línia, com un superíndex topogràfic; possiblement sigui l'abreviatura de 'graus'); correspon a la situació, aproximada, de l'església: 2º est, 42º nord. La lletra 'N' de la primera línia està escrita a l'inrevés. Es va restaurar la casa sacerdotal, al costat oest de l'església, l'any 1998; actualment s'hi fa la catequesi. La resta de dependències annexes estan tancades i el seu estat és dolent. A la planta baixa, fa uns anys hi havia hagut l'escola pública.</p> | 08199-144 | carrer Nou, 2 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Petany a l'arxiprestat del Lluçanès, Bisbat de Vic. L'església es va construir de nova planta entre els anys 1780 i 1787, substituint l'església vella (fitxa 80), situada en un altre indret de la població. L'edifici es va construir dalt d'un petit turonet, al costat del camí on es començava a formar un petit nucli inicial de població. El 1806 s'hi va col·locar el retaule major que va ser cremat, juntament amb altres retaules, l'any 1936. El 1864 el cens parroquial era de 803 feligresos. L'any 1870 es va construir la rectoria nova, a l'oest de l'església. Passada la guerra de 1936-1939 es va restaurar el culte l'any 1940. El 1967 es va construir l'escalinata davant l'església i, el 1986, es va clausurar el cementiri, situat al'entorn de l'església; les restes òssies es varen retirar; actualment hi ha un jardí. Finalment, el 1998, es va restaurar la casa rectoral i, durant la festa major de 2000, es va inaugurar l'exposició permanent d'orfebreria religiosa.</p> | 41.9839300,2.1729600 | 431489 | 4648323 | 1780 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60758-foto-08199-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60758-foto-08199-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60758-foto-08199-144-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria / Anna Gómez i Bach | Germans Font, mestres de cases. | *El primer document conegut que fa referència a Sant Bartomeu del Grau, de l'any 961; aquest es troba a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, conselleria/pergamis. Sunifred, núm. 69. Abans: aemari Vic, sac B núm. 125. Publicat: Catalunya Carolingia, vol. Osona i Manresa. Doc. 893. aca@dglab.mcu.es L'església s'obre poca estona abans dels actes religiosos; les misses es celebren les vigílies a les 8 del vespre i els festius i diumenges a les 12 del migdia. Davant l'església es documenta la presència d'un padró, senyalitzat amb una creu, que ara ja no es conserva. A la consueta de 1599 s'explica que 'tots els diumenges que són de la Santa Creu de maig a la festa de Santa Creu de setembre i els mateixos dies de la Santa Creu, acostuma a fer professó per lo rededor de dita yglésia, per lo lloc predit; i dit los evangelis y fer la benedictió del terme, segons orde del ordinari vigatà, en lo padró del fossar, que és detràs dita yglésia'. | 99|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 60692 | Pol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pol | XIX | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Coberta a dues vessants (nord-sud). Murs de pedres irregulars barrejades amb blocs desbastats disposats horitzontalment. Cantoneres diferenciades amb pedres de dimensions més grans. Murs construïts en sec, argila barrejada amb nòduls de calç que, si bé li donen consistència, no es pot considerar un morter de calç. A tota la casa s'observen algunes reparacions fetes amb totxo. - Façana est. Finestra amb els elements de pedra calcària de Sant Bartomeu a la primera planta (motllures bisellades). A la planta sota teulada hi ha una finestra de maó massís i, a la planta baixa, obertures petites també amb maó massís. - Façana sud (façana principal). Hi ha 3 finestres a cada planta amb els elements (ampit, llinda i brancals) de pedra calcària de Sant Bartomeu; les finestres de la planta sota teulada són més petites. A la planta baixa hi ha una finestra igual a les de la primera planta al tram oest; la del tram est és més petita, com les de la planta sota teulada. La porta té els brancals i la llinda de pedra calcària de Sant Bartomeu; la llinda és monolítica i està decorada amb una garlanda; té la inscripció: '1814'. - Façana oest. Obertures de maó massís i llindes de fusta. A l'interior de l'edifici hi ha voltes de maó a la planta baixa i, als pisos superiors, trespols amb bigues de roure. - Cobert a l'oest. Adossat al cos principal. Obertura amb dos arcs de maó massís a migdia; pilar central de pedra; l'arc del costat oest està mig tapiat amb pedra. Pedra seca (argila amb nòduls de calç), cantoneres diferenciades. A la primera planta d'aquest cobert hi ha un porxo. Al fons del cobert hi ha un altre arc de maó massís que dóna accés a un altre espai de planta baixa destinat a tasques agropecuàries. - Eixida. A migdia de la casa. Portes d'accés laterals, a est i oest, amb arc rebaixat i brancals de pedra calcària de Sant Bartomeu. Les portes tenien coberta; encara es conserven algunes de les bigues (sobresurten uns 110 cm per cada costat de la porta). Coberts de planta baixa a migdia i a l'est, tancant l'eixida. Estan fets amb pedra i s'observen reparacions amb maó massís. Els brancals de les portes d'aquests coberts són de pedra calcària (reaprofitats). Cisterna al costat nord, cantonada nordoest.</p> | 08199-78 | Pol - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Edifici construït de nova planta a principis del segle XIX. A uns 100-150 metres a l'oest-nordoest de l'edifici encara hi ha les restes de la casa vella de Pol (fitxa 85), enderrocada al construir la casa nova. Es troben enmig d'una zona coberta d'arboç.</p> | 41.9644000,2.1651600 | 430822 | 4646161 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60692-foto-08199-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60692-foto-08199-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | A Pol, com en d'altres cases visitades, es guarden algunes eines i elements que han deixat d'emprar-se a causa de la mecanització de l'agricultura i, en altres casos, simplement per què s'han fet velles. Malgrat això, no es conserven tant per tenir-ne una col·lecció com pel record que suposen pels seus propietaris. A Pol es varen poder veure jous, xerracs, esquellots, forques, rascles, trulls... Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60652 | El Clot del Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-clot-del-forn | XVII-XVIII | Deteriorament progressiu de l'edifici | <p>Edifici molt modificat. Planta baixa + 1 pis + golfes. Brancals de porta amb pedra i llinda de fusta. Alguna finestra també amb brancals de pedra i llinda de fusta. Parament de pedra irregular lligada amb morter de calç. Eixida enllosada. Corrals al voltant, construïts amb pedra i reformats amb totxo. Bigues de fusta. Diferents cossos afegits, tots ells amb reformes. - Façana sud. Coberta a una vessant (est-oest). - Façana nord. Es pot observar la traça d'un edifici originari amb coberta a doble vessant (est-oest), a partir del qual l'edifici va créixer a l'est i oest. Es conserven, com a la façana sud, finestres amb brancals i ampits senzills de pedra i llindes monolítiques. - Façana est. Cos adossat amb coberta a tres vessants. - Façana oest. S'afegeix un porxo de pedra i totxo a la dècada dels anys 40 del segle XX. A totes les façanes hi ha coberts afegits en diferents èpoques, algunes molt recents. Bassa excavada al terra natural poc abans d'arribar a la casa.</p> | 08199-38 | El Clot del Forn - 08519 Sant Bartomeu del Grau / Zona d'Alboquers | <p>No es conserva documentació escrita. El nom de la casa respon, per un costat, a l'orografia dla lloc, una petita vall envoltada de muntanyes. D'altra banda, a la zona, hi havia hagut un antic forn de maons (bòvila) que actualment no existeix. Es va acabar d'aterrar a mitjans del segle XX en el moment d'ampliar el camí que segueix més enllà de la casa. Era a uns 30 metres al sudoest de l'actual edifici del mas. El forn, ningú no recorda d'haver-lo vist funcionar mai.</p> | 41.9301300,2.1318400 | 428022 | 4642383 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60652-foto-08199-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60652-foto-08199-38-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | A banda de Cal Naci i Ca l'Escolà, els masovers recorden haver vist les restes d'altres edificacions a les muntanyes de l'entorn, però sense poder-ne definir la ubicació exacta. Eren antics masos que estarien dins la parròquia d'Alboquers, però dels que ni tan sols se'n coneix el nom. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60710 | PEIN - Riera de Sorreigs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-riera-de-sorreigs | <p>CARCELLER, Xavier (dir.) (1996). Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la riera de Sorreigs. Direcció General del Patrimoni Natural. Generalitat de Catalunya. Barcelona. El Pla especial íntegre es pot consultar a la Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic del Departament de Medi Ambient (Dr. Roux, 80, 08017 Barcelona) i a la Delegació Territorial de Medi Ambient a Barcelona (Travessera de Gràcia, 56, 08006 Barcelona). El fitxer amb el text 'srg.doc' (427 kb) es troba en format word 6.0 per a PC a http://www.gencat.es/mediamb/pn/plans/srg.doc Les pàgines web del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya són: http://www.gencat.es/mediamb/sig i http://www.gencat.es/mediamb/pn</p> | Les descrites en el 'Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la riera de Sorreigs'. | <p>La superfície d'aquest espai està determinada per un 'Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge'; concretament el PEIN núm. 119, anomenat 'Riera de Sorreigs'. En total ocupa 286,70 h repartides entre els municipis de Sant Bartomeu del Grau, Santa Cecília de Voltregà i Sobremunt, de les quals 35,60 h són dins el terme de Sant Bartomeu del Grau, suposant l'1,03% de la superfície total del terme. Dins els nivells de protecció dels espais naturals a Catalunya 'un segon nivell, de protecció territorial, correspon precisament al Pla d'espais d'interès natural (en endavant, el PEIN o el Pla). Consisteix a establir sobre determinades zones que contenen valors naturals d'interès general (és a dir, referit al conjunt del territori de Catalunya) un règim jurídic destinat a garantir la conservació d'aquests valors enfront de les causes de degradació potencials que poden afectar-los significativament (urbanitzacions, pedreres, infrastructures, grans variacions de l'ús del sòl, abandó...). És, doncs, una reserva del sòl amb valors naturals remarcables que així queda exclòs de transformacions importants' (http://www.gencat.es/mediamb/pn/cpein.htm).</p> | 08199-96 | zona de Sorreigs | <p>El PEIN de la riera de Sorreigs està aprovat definitivament. L'aprovació inicial es va fer el 25/05/95 i es va publicar al núm. 2.067 del DOGC (26/06/95); l'aprovació provisional es va fer amb data 01/04/96 i, l'aprovació definitiva, el 24/12/96; l'aprovació definitiva es va publicar al núm. 2.335 del DOGC (20/02/97) (http://www.gencat.es/mediamb/pn/3tramitplans.htm).</p> | 42.0037500,2.1816300 | 432228 | 4650516 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60710-foto-08199-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60710-foto-08199-96-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | A causa de la complexitat de l'espai del PEIN 'Riera de Sorreigs' recomanem la 'Memòria informativa de Sorreigs' que inclou els apartats sobre el medi físic, la vegetació i la flora, la fauna i el medi socioeconòmic (de cadascun d'aquests capítols es fa la seva descripció, la diagnosi i recomanacions i la definició i delimitació d'àrees d'atenció especial); el capítol sobre el planejament urbanístic inclou les normes subsidiàries de planejament a Sant Bartomeu del Grau; es dedica un capítol al risc d'incendis forestals i un altre de síntesi i conclusions (inclou els elements d'interès del medi natural més destacables, els principals requeriments de protecció i els impactes principals); segueix una 'Memòria d'ordenació', 'Normes', 'Programa d'Actuació i Avaluació Econòmica' i els plànols d'informació i d'ordenació (els plànols no es poden consultar a la pàgina web) (CARCELLER, 1996; http://www.gencat.es/mediamb/pn/plans/srg.doc). Els propietaris dels terrenys ocupats pel PEIN Riera de Sorreigs dins el terme de Sant Bartomeu del Grau són els següents: - Joaquim Vilaseca - Mas Vilaseca - 08519 Sant Bartomeu del Grau - Rosendo Puigneró - Passeig del Grau 2 - 08519 Sant Bartomeu del Grau - Josep M. Rovira Sansalvador - carrer Marquès de Palmarola 32 - 08512 Sant Hipòlit de Voltregà Al mapa de la fitxa els punts indiquen la zona del PEIN de la Riera deSorreigs; l'espai marcat amb una línia contínua correspon a la zona PEIN dins el terme de Sant Bartomeu del Grau. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa s'hi representa una malla d'1 km x 1 km. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 60722 | Les Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-ferreres-1 | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). Les Ferreres. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès. CAMPS I ARBOIX, Joaquim de (1977). 'Les Ferreres', a Les cases pairals catalanes. Edicions Destino, (5a edició; 1a, 1965). Barcelona. 60-62. PI DE CABANYES, Oriol (1990). 'Les Ferreres' a Cases Senyorials de Catalunya. Edicions 62. Barcelona. 102-109.</p> | XVIII | Problemes d'humitat a causa de la vegetació que cobria els murs de l'edifici. L'edifici, a l'estar assentat directament damunt la roca, que aflora a la superfície, evita que es produeixin filtracions per capilaritat. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Coberta a doble vessant (est-oest). Murs de pedra totalment arrebossats. La seva planta, apartada de la tradicional de tipus quadrangular, es composa de diferents cossos disposats a banda i banda del cos central. L'austeritat domina tot l'edifici. Façana principal (sud). Porta amb brancals de pedra i arc adovellat de mig punt; petita motllura en forma de cornisa a la part superior de les dovelles, resseguint l'arc. A la dovelles centrals hi ha una inscripció mig tapada per un balcó construït posteriorment; es pot llegir, en 4 línies: 'BA [..........] AT / ABRIL 21 / E / 1762'. Dues finestres a cada costat de la porta, amb elements de pedra i motllura bisellada, completen les obertures de la planta baixa. A la primera planta hi ha tres balcons que, probablement, eren tres finestres que es varen ampliar. A la planta sota teulada hi ha dues finestres més i un balcó central (d'època posterior, construït a partir d'una finestra preexistent), i una finestreta sobre el balcó, a l'alçada de les encavallades de fusta de la planta superior. A banda i banda de la façana principal: porxo a l'oest (dues plantes amb tres arcades a cadascuna) i galeria a l'est (primera planta) que comunica l'interior de la casa amb el cor de la capella. Podria ser que el porxo i la galeria fossin ampliacions immediatament posteriors a la construcció de la casa, sobretot la galeria est. La capella, a l'extrem est de l'edifici, és de la mateixa època de la casa. Té la porta amb brancals de pedra i llinda monolítica (amb motllures), un ull de bou i un campanar d'espadanya (conserva la campana del costat esquerre, a l'oest). Està orientada nord-sud. La planta de la casa és irregular; es fa difícil entendre-la com una estructura unitària. Possiblement l'estructura inicial s'hagi ampliat. Totes les obertures tenen els elements de pedra (brancals, llinda i ampit), generalment amb les motllures bisellades, exceptuant-ne alguns casos (gairebé sempre d'època posterior), que mantenen les arestes a brancals i llindes. - Cisterna a la part posterior (nord), planta quadrangular. S'hi accedeix des d'una galeria situada a la primera planta, hi ha un banc de pedra a tot el voltant (el respatller del banc fa de barana). Boca al centre en forma de templet circular; tres pilars de secció rectangular sostenen una coberta cònica amb teules de ceràmica vidriada (en verd); al coronament, un element de pedra feia de base d'una figura de ferro forjat representant un àguila que es guarda en una dependència de la planta baixa de l'edifici. L'estructura de la cisterna està exempta de la casa; s'uneix a ella a través d'una volta de canó lligada amb el mur nord de la casa. La cisterna recull l'aigua de la pluja provinent de la teulada de la casa. S'accedeix a la planta baixa de la cisterna per una porta al costat oest. Murs de pedra irregular, cantoneres diferenciades i coronament dels murs amb una cornisa amb una motllura simple. - La capella està orientada nord-sud. És possible que inicialment estigués separada de la casa i, posteriorment, es construís la galeria que les uneix. L'edifici està envoltat per una tanca de pedra (amb reparacions de maó massís), a l'interior de la qual hi ha la casa de les Ferreres, el jardí i el mas de ca l'Aumatell. - El jardí, situat al davant (sud), es va plantar al mateix moment de la casa (fitxa 127). La roca aflora en diferents punts al voltant de l'edifici i es pot veure clarament sota el mur est de la capella. La tanca exterior del gran casal de Les Ferreres inclou Ca l'Aumatell (fitxa 110); des del jardí situat davant la casa s'accedeix a Can Pela (fitxa 109).</p> | 08199-108 | Les Ferreres - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'Fins el 1378 no són coneguts els habitants del mas. El primer que consta és anomenat Pere; d'aleshores (...) la família perpetuà la casa i el nom. S'estroncà la successió masculina regular l'any 1862, en el qual, com tot sovint s'esdevé, la pubilla Teresa, vídua de Pau Dachs, de Gurb, fou soterrada a la parròquia de Sant Bartomeu' (CAMPS, 1977:61). 'L'origen del nom 'Ferreres' es deu al fet que cap al segle XIII en aquest lloc hi havia una modesta ferreria, dominada pel senyor del castell de Gurb, en la qual els pagesos del rodal estaven obligats a ferrar-hi el rossam i cerclar-hi les rodes dels carros. Però l'antic nom del mas era 'Ventolà', com consta en documentació del segle XVI, i fou substituït pel de 'les Ferreres' probablement al segle XV, quan la ferreria ja devia tenir força història i el nom de les Ferreres ja era popular entre la gent de Sant Bartomeu' (BENITO; ARMENTERAS, 2001). 'La prosperitat de la casa a partir del segle XVII permeté a l'hereu de torn d'instal·lar-se a Vic; Francesc Ferreres fou clavari o preposat de finances de la ciutat en les torbacions del 1640' (CAMPS, 1977:61). La casa actual és obra dels Morató, fidels exponents del barroc vigatà. 'La seva construcció data del 1762, quan l'hereu Miquel Ferreres i Pahissa tingué prou poder i encert per emprendre l'obra' (CAMPS, 1977:61). 'A partir de mitjan segle XIX la pairalia fou comprada i venuda, fins que l'any 1908 fou adquirida pels Arumí, acabalats fabricants de Vic' (CAMPS, 1977:61).</p> | 41.9745700,2.1394500 | 428703 | 4647311 | 1762 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60722-foto-08199-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60722-foto-08199-108-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Morató, mestres de cases | A diferència de la resta de cases de Sant Bartomeu del Grau, les Ferreres no té eixida, entenent aquesta com l'espai clos a l'entorn del qual es disposen diferents dependències aqropecuàries; cal recordar que es tracta d'una casa senyorial destinada a l'estiueig dels seus propietaris. 'Les Ferreres és per excel·lència la masia més gran i senyorial de Sant Bartomeu del Grau i un dels exponents més bells d'arquitectura rural setcentista de la comarca (..). El benestar i la prosperitat del camp que es visqué en el segle XVIII han deixat l'empremta en la façana principal, en el portal adovellat, en els balcons, en les pedres cantoneres de les finestres, en els arcs del cos lateral que conformen les eixides, en la capell i, en general, en la simetria d'un art de línies austeres que dóna fe d'un passat ric i esplendorós' (BENITO; ARMENTERAS, 2001). Sembla que per a la construcció del Parador de Turisme de Vic (Sau), l'arquitecte s'inspirà en les Ferreres, sobretot en els arcs de les galeries (PI DE CABANYES, 1990:102). 'Les armes del casal són tres calderetes distribuïdes, dues a dalt i una a baix, de les quals ixen un martell i unes tenalles, emblemes de l'ofici de ferrer' (CAMPS, 1977:61). Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 60739 | Rec de la Tuta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-la-tuta | Rec contaminat. | <p>Rec situat entre el nucli urbà i el mas Pujol. Discorre per una zona enclotada fins a la riera del Sorreigs, en terme de Santa Cecília de Voltregà. Abans d'arribar a Sorreigs, passa entre les muntanyes de la Tuta (al nordoest) i Santa Perpètua (al sudest). Zona d'interès natural. Abundant vegetació de ribera.</p> | 08199-125 | zona del Pujol | 41.9927100,2.1829600 | 432327 | 4649290 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60739-foto-08199-125-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | A l'inici d'un dels braços del rec de la Tuta hi ha una depuradora d'aigua. Al rec, a més, s'hi aboquen aigües procedents de la indústria 'Hilados y Tejidos Puigneró, S.A.'. Per les anàlisis que s'hi havia fet, es considerava que l'aigua era 'morta', sense possibilitats de desenvolupar-s'hi vida orgànica. S'haurà d'esperar el pas dels anys per comprovar si les mesures correctores poden regenerar el curs d'aigua. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60618 | Els Solans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-solans | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). Els Solans. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XVIII | Ha estat restaurat recentment i de l'estructura antiga només es poden veure els brancals i les llindes de pedra de la porta i les finestres. | <p>Edifici amb coberta a dues vessants (nord-sud). Planta baixa + 1 pis. La façana principal és a l'est. A la façana sud, després de 1940, s'hi va adossar una estructura, amb un porxo a la primera planta. Portes i finestres amb brancals i llindes de pedra, característics del segle XVIII. A la porta principal hi ha una llinda amb la inscripció '1789'. A la dreta de la porta, a la planta baixa, es conserva una finestra esqueixada. Els murs exteriors són de pedra a la planta baixa i de tàpia al pis superior. La pedra és irregular, sense polir, i està lligada amb fang. Els murs interiors tenen un sòcol de pedra fins a 1,30 m. d'alçada i, la resta, és de tàpia. Exempt de l'edifici principal, al nordest, hi ha unes corts de pedra (només planta baixa), reformades parcialment amb totxo; l'estructura s'ha arrebossat de nou i no es pot veure el parament exterior.</p> | 08199-4 | Els Solans - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Només hi ha la referència de la data a la llinda ('1789') i les característiques formals dels brancals de la porta i les finestres que situen el cos principal de l'edifici a l'entorn del segle XVIII. Per les característiques de l'edifici, sembla que l'estructura inicial havia de ser més petita que l'actual, en pedra, tot i que la restauració que s'ha fet del conjunt no permet definir-la. ' 'Solans' ve de SOLANU(S), que pot significar tros de terra o solar' (BENNITO; ARMENTERAS, 2001).</p> | 41.9969500,2.1691300 | 431186 | 4649771 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60618-foto-08199-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60618-foto-08199-4-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | A l'interior de la casa es conserva un forn. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60775 | Tomba del carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-del-carrer-nou | <p>AADD. 1986. Sant Bartomeu del Grau. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. ALESAN, A.; SAFONT, S.; MALGOSA, A. (1999). Informe antropològic. A Memòria de l'excavació realitzada a la tomba del carrer nou, 12 (Sant Bartomeu del Grau, Osona).inèdit. RIERA, M. (1999). Memòria de l'excavació realitzada a la tomba del carrer nou, 12 (Sant Bartomeu del Grau, Osona).inèdit. MOLERA, Santi (2000). Tomba del carrer Nou, núm. 12, a Carta Arqueològica: Osona. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Inèdita.</p> | IX-XIV | S'han realitzat obres | <p>Lloc d'enterrament format per una inhumació aïllada. La tomba estava situada a uns 150 metres al sud-oest de l'església, aquesta zona, originalment aturonada havia estat retallada per tots els costats per poder aniivellar el terreny i així construir-hi vivendes. L'enterrament es va documentar en el decurs d'unes obres. Es tracta d'una tomba de lloses amb inhumació primària orientada sud-est i el cap al nord-oest. Aquesta orientació, tot i no ser molt freqüent, no és tampoc excepcional ja que es troba en altres necròpolis medievals. Aquesta orientació podria anar vinculada a la geologia de l'indret, a la relació de tombes amb edificis religiosos pròxim o camins, la variació de l'arc solar durant l'any, o simplement per la falta d'espai disponible. Amb els treballs realitzats no es pot afirmar que es tracti d'una tomba isolada, cal assenyalar però que la zona fou retallada amb màquines per tal de construir cases i que el relleu ha quedat molt modificat. La màquina excavadora es va emportar part de l'esquelet, però alguns d'aquests ossos es van poder recuperar i incloure a l'estudi. In situ es va recuperar el crani (neurocrani i hemimandíbula dreta) si bé aparegué amb el frontal, parietal dret i hemimandíbula esquerra fora de context. Junt amb el crani es van recuperar fragments de vèrtebres cervicals i dentició maxil·lar i un fragment de clavícula esquerra. Donades les circumstàncies de localització i excavació de la tomba no és possible determinar en quina posició es diposità el cadàver, si bé segurament es col·locaria directament sobre el llit de lloses, amb el cap vers el N-NW i peus S-SE, suggerint un enterrament decúbit supí Les restes estudiades corresponen a un individu de sexe femení entre 22 i 25 anys. Si bé s'ha recuperat un 77% de l'esquelet, la preservació dels diferents elements ha estat pobre. Es tracta d'un individu gràcil, d'estatura mitjana però superior a la mitjana femenina de poblacions properes cronològicament. A nivell cranial destaca una forta hiperostosi osteoporòtica endocranial que afecta als dos parietals i a l'occipital que junt amb la presència de cribra orbitalia lleu està indicant que aquest individu va patir una forta anèmia d'etiologia desconeguda, si bé al tractar-se d'un individu de sexe femení es pot relacionar amb la seva fisiologia. Igualment l'edat i el sexe d'aquest podrien estar confirmant les majors possibilitats que tenien les dones joves en aquestes poblacions, coincidint amb el major risc que suposa el periode reproductor i que es relaciona amb les complicacions derivades de la gestació i del part, així com durant el periode de lactància.</p> | 08199-161 | Carrer Nou n.34. 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Es tracta d'una tomba de lloses d'època medieval, tot i que no amb la tipologia més freqüent, com són les tombes de cista. Les lloses estan col·locades a doble vessant, model poc frequent però present i amb paral·lels a Catalunya. Pel què fa a la cronologia, havien estat considerades pròpies dels segles VII al XI, tot i que no es pot afirmar durant quant temps s'utilitzà aquest tipus de sepultura, perdurant possiblement fins al segle XIII. Amb el cristianisme i el llarg període de transició fins al segle X les pràctiques funeràries adopten diversos models, es comencen a trobar zones de necròpolis a l'entorn més immediat de les esglésies i els conjunts episcopals; però en les zones rurals es continuaran adoptant models mixtes, tombes isolades al costat de camins i de petits establiments rurals. Al segle X, amb l'Abat Oliva i la creació de les Assemblees de Pau i Treva de Deu i l'establiment de les sagreres quan es legislarà tot aquest món funerari, passant a ser competència exclusiva de l'església. Els enterraments dins l'església i a l'entorn més immediat seran una constant fins al segle XVIII, moment en què es construeixen els primers cementiris moderns. Aquestes estructures d'inhumació individual o col·lectiva es situaran a prop de les vies o camins d'accés dels nuclis habitats o en grans estructures aïllades de caràcter particular. El tipus d'enterrament en fossa simple és el més usual en totes les necròpolis documentades en les parròquies de la zona i és un tipus d'enterrament que és present a partir de la baixa romanitat i perdura fins època moderna. La tipologia de les tombes és diversa, des de simples fosses rectangulars cobertes o no amb lloses; tombes antropomorfes excavades al terreny natural i amb coberta de lloses; tombes antropomorfes amb el perfil construït amb carreus, en alguns casos afermades amb morter; tombes que apareixen rodejades per un estructura de pedres disposades formant un cercle. Aquestes tombes no restaven tan a la superfície sinó que a més d'una protecció de terra solien tenir algun element de senyalització. Són habituals els còdols, lloses verticals, etc. que posen de manifest una distribució ordenada de l'espai i fins i tot alguns autors defensen que podrien indicar els llocs de permanència d'algunes famílies. L'absència de material associat, o aixovar, dificulta la datació, tot i que la seva ubicació situada a peu del camí ral, en un lloc relativament elevat i per tant visible; i a prop d'una parròquia i d'un gran nombre d'assentaments rurals disseminats l'han permès datar d'època medieval. Si com sembla es tracta d'una tomba isolada, sense relació amb cap edifici religiós, caldria datar-la amb anterioritat a l'estructuració parroquial eclesìastica, cosa que en el segle XI encara no s'havia generalitzat. Aquesta tomba, tot i no haver-se pogut relacionar amb cap construcció propera (església, monestir o masia) cal considerar-la propera a un lloc d'habitat. Es tracta d'una de les poques evidències arqueològiques d'època Medieval, i en el decurs de l'excavació cal assenyalar que també es va trobar ceràmica ibèrica.</p> | 41.9838900,2.1720800 | 431416 | 4648319 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60775-foto-08199-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60775-foto-08199-161-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A l'inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya es fa referència a la presència d'una tomba isolada, al carrer Nou número 12 (actual número 34). A mitjan 1998 els senyors de la casa número 12 del carrer Nou (família Valls), amb el propòsit d'ampliar el pati que tenen darrera la casa, decidiren retallar part de la zona aturonada. Aquesta feina, realitzada amb mitjans mecànics va permetre localitzar unes lloses clavades al terreny i abundants ossos, motiu pel qual es decidir realitzar una intervenció arqueològica. Actualment encara resta visible el negatiu de la tomba, i dues lloses disposades horitzontalment a la base. L'estructura es conserva en un rebaix, sobre unes escaletes de totxo que comuniquen el jardí de la casa amb el turonet. | 85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60626 | Can Roma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roma-0 | XIX | Molt modificada | <p>Edifici de planta baixa + planta + planta sota coberta. Coberta a doble vessant (E-W); ràfec amb diferents nivells de teules. Portes a la planta baixa amb brancals de pedra i arc rebaixat; la porta del tram nord té la inscripció: 'PERE 1857 ROMA'. Els dos balcons de la primera planta no són originals (possiblement, hi havia dues finestres) i les dues finestres de la planta sota coberta han estat modificades. Es comunica, des dels inicis, amb la casa situada al costat nord. S'hi ha iniciat algunes reformes, però no estan acabades. Tot i tractar-se d'una construcció posterior és una edificació del segle XIX.</p> | 08199-12 | carrer Vell núm. 45 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | 41.9827500,2.1736400 | 431544 | 4648191 | 1857 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60626-foto-08199-12-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | A la casa es conserva mobiliari del segle XIX. En una de les dependències hi ha una capella de 1890, amb altar. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60688 | El Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujol-2 | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). El Pujol. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XVIII | El conjunt necessita una rehabilitació de dalt a baix. S'hi pot entrar, però hi ha alguns punts molt perillosos, algun sostre mig ensorrat i un tram d'escala amb una estabilitat precària. L'edifici de la masoveria té la coberta mig ensorrada. La voluntat del propietari és de restaurar la casa senyorial i enderrocar l'edifici de la masoveria i el passadís que uneix un edifici amb l'altre. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Coberta a 4 vents. Els orígens del mas probablement s'haurien de buscar a l'alta edat mitjana, època de construcció d'alguns dels masos més importants del municipi (Vilaseca, les Ferreres, el Vilar...), però no es conserven restes visibles de l'edifici antic. El cos principal de l'edifici actual és del segle XVIII, moment de construcció (o modificació) dels grans casals del Lluçanès i de la Plana de Vic. La façana principal és a migdia, on encara es conserva la porta original, adovellada. Anys més tard, possiblement al segle XIX, s'hi va afegir un cos amb una galeria de tres arcades a la primera planta. Queda el dubte que les estructures conservades al sudest, que semblen murs de contenció, no poguessin formar part d'algun edifici anterior o bé d'estructures en desús, enderrocades i omplertes de terra (hi ha un hort al costat est de l'edifici, a l'alçada de la primera planta). Als murs laterals s'observen diferents estructures, algunes d'obertes i d'altres de tapiades i, a la façana oest, un portal adovellat, amb arc de mig punt, que es devia construir al mateix moment que la galeria de migdia; és de pedra calcària de Sant Bartomeu, igual com les finestres obertes a les plantes superiors. L'interior és semblant al Vilar i a Vilaseca, amb una gran sala-menjador a la planta noble que dóna accés a les habitacions, situades simètricament als laterals; a la sala hi ha una fornícula amb decoració de tipus barroc. Algunes de les habitacions conserven l'envà que separa l'espai destinat al llit de la resta de l'estança (cambra i avantcambra). - La masoveria. És un edifici situat al nord del mas, amb façana a migdia; planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada; coberta a doble vessant (est-oest). Entre la casa senyorial i la masoveria s'anaren construint diferents cossos fins a ocupar gairebé tot l'espai de l'eixida que hi havia entre un i altre edifici; finalment, es construí una galeria al costat oest que comunicava la primera planta dels dos edificis. La façana principal de la masoveria, a migdia, té una porta amb arc rebaixat i una inscripció a la clau: 'ANTONIA PUJOL / I FERRERAS / ANY 1860'. Els elements de pedra de portes i finestres de la façana principal són fets amb pedra calcària de Sant Bartomeu. Els murs són de pedra irregular, barrejada amb material de construcció; el sostre de la planta baixa està refet amb bigues prefabricades (2a meitat del segle XX); hi ha alguna finestra de maó massís. A l'exterior de la façana nord de la masoveria hi ha les empremtes d'una estructura amb bigues de fusta (planta baixa + 1 planta), ara inexistent. L'accés a l'eixida es fa a través d'una porta adovellada, amb arc de mig punt, situada a la façana oest (sota la galeria de comunicació entre els dos edificis); el terra de l'eixida estava pavimentat amb pedres posades de costat. En el mur d'una pallissa en ruïnes adossada a la dreta de la façana principal de la masoveria hi ha una pedra, que es va reutilitzar en la construcció d'aquest mur, amb la inscripció: 'ANTONIO AROLA / AÑO 1880'; cal remarcar que les lletres 'N' d'aquesta inscripció estan escrites al revés.</p> | 08199-74 | El Pujol - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'Ja surt documentat l'any 1179' (BENITO; ARMENTERAS, 2001). Tal com passa en altres cases (Vilaseca, El Vilar...), d'estructura molt similar a aquesta, no s'observen resten de l'edifici documentat al segle XII.</p> | 41.9914400,2.1725600 | 431464 | 4649157 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60688-foto-08199-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60688-foto-08199-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | A la planta sota teulada del mas hi ha una encavallada de fusta que va ser escapçada per un dels costats per a construir-hi diferents dependències. De fet, tot l'edifici està molt modificat, però conserva les estructures originals i, amb un bon estudi, es podrien recuperar tots els elements. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60700 | Font del Vicari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vicari | <p>Punt d'interès paisatgístic. Hi ha dues fonts (dos aqüífers diferenciats). A l'entorn, entre altra vegetació, abunden els boixos. Per la font passa el camí de Santa Perpètua, sender de Gran Recorregut GR-3.</p> | 08199-86 | zona del Vilar | 41.9857200,2.1847800 | 432470 | 4648512 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60700-foto-08199-86-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Abans era coneguda com a font de la Devesa; es desconeix el perquè del canvi de nom. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma quadrícules d'1 km x 1 km. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 60636 | La Talaia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-talaia-1 | Edifici restaurat recentment | <p>Edifici amb dos habitatges. En el seu origen es tractava d'una sola casa amb dependències annexes. L'habitatge que actualment està situat a l'est (núm. 14) conserva els murs de l'edifici original de la planta baixa; els de la primera planta varen caure durant les obres i es van refer amb pedra; hi ha una gran vidriera a l'angle sudest; per diferenciar l'estructura original de l'afegida s'hi va posar una cornisa de llosetes damunt el mur original; té una porta amb brancals de pedra a la façana sud, amb una gran llinda monolítica amb la inscripció 'Joseph Vilardaga'; sobre la llinda hi ha un petit arc de descàrrega, de pedra, en plec de llibre. Els ascendents dels actuals propietaris varen comprar la casa pels volts de l'any 1900. L'antic habitatge, a l'oest, està format per dos cossos adossats, de planta quadrada; les finestres tenen els elements de pedra (bé que no semblen tots originals); als ampits hi ha llosetes, producte de la recent rehabilitació. La façana principal està situada a l'oest, tot i que l'emplaçament original devia ser a migdia; a la planta baixa s'hi ha construït un porxo, amb coberta de fusta i teules, suportat per dues columnes de material prefabricat. A la porta de la façana sud hi havia una llinda de pedra que va ser substituïda per una de fusta en la recent rehabilitació (es desconeix el destí de la llinda de pedra). A les façanes nord i oest hi ha diverses obertures molt modificades, la majoria noves, algunes amb brancals de pedra i llindes de fusta. El conjunt, malgrat les modificacions realitzades, deixa entreveure l'edifici original. Els murs són de pedres irregulars. Les cobertes són a doble vessant (nord-sud); la de l'edifici de l'oest té el ràfec en degradació, fet amb materials ceràmics (teula).</p> | 08199-22 | carrer Nou núms. 14-16 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | 41.9838900,2.1720800 | 431416 | 4648319 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60636-foto-08199-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60636-foto-08199-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60636-foto-08199-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Actualment són dos habitatges totalment restaurats i independents l'un de l'altre. Antigament, però formaven part d'un mateix edifici. L'habitatge de la dreta (est) està situat en un antic paller on, després d'una rehabilitació anterior, ja s'hi havia viscut. Malgrat tractar-se originàriament d'un mateix edifici, actualment la propietat està dividida: - Núm. 14: Mercè Font Corominas - c. Nou 14 - 08519 Sant Bartomeu del Grau - Núm. 16: Josep Vilaseca Corominas - c. Arrabal 7- 08960 Sant Just Desvern | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 60653 | Sant Jaume d'Alboquers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-dalboquers | <p>PLADEVALL, Antoni; BENET, Albert (1984). 'Sant Cugat (o Sant Jaume) d'Alboquers'. Catalunya Romànica. Vol. II, Osona-I. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. PLADEVALL, Antoni (1993). 'Sant Bartomeu del Grau'. Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. VIII, Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. 247-249. YLLA-CATALÀ, Gemma (1990). 'Sant Bartomeu del Grau. Casa d'Alboquers (o Boquers)'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 51. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. YLLA-CATALÀ, Gemma (1990). 'Sant Bartomeu del Grau. Sant Jaume i Sant Genís d'Alboquers (o Boquers)'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 59. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. YLLA-CATALÀ, Gemma (1990). 'Sant Bartomeu del Grau. Campanes d'Alboquers (o Boquers)'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 60. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya.</p> | XI | Els veïns de l'antiga parròquia van pagar la restauració de l'església el 1995. El mas s'ha rehabilitat en el període 2001-2002; encara queden per rehabilitar algunes dependències annexes, molt malmeses, però la voluntat dels propietaris és de fer-ho més endavant. L'antiga rectoria no ha tingut cap mena de restauració des que es va construir i presenta un estat de deixadesa a les façanes; caldria revisar l'estructura interior, sobretot l'embigat. | <p>Conjunt d'edificis situat en una elevació del terreny format per una església, romànica en el seu origen, un mas i una antiga rectoria. - L'ESGLÉSIA. Volta de canó a la nau i de creueria al presbiteri; el paviment del presbiteri és un esglaó més alt que el de la nau. Antigament, hi havia hagut un cor de fusta. Parament exterior molt irregular, rejuntat l'any 1995; per informació oral transmesa pel Sr. Ramon Alboquers, al parament interior hi ha força maó massís, ara tapat per la pintura. La porta, a migdia, duu la data de '1640'; al damunt hi ha un ull de bou. 'Sobre la porta d'entrada, al mur sud, hi ha una llinda ornamentada on entre altres inscripcions mig desaparegudes es llegeix: PERA RIERA i BOQUES' (YLLA-CATALÀ, 1990, fitxa 59). Al costat de ponent es conserva una finestra. Després de la Guerra Civil (1936-1939), l'església va servir d'escola i es van obrir dues finestres a migdia; actualment, una està tapiada i, segons el Sr. Ramon Alborquer, la del tram est es va transformar en una porta d'accés a la rectoria des del presbiteri. Al costat nord del presbiteri hi ha la porta d'accés a la sagristia. L'absis és recte. Al nord de la nau es va obrir una capella, l'accés és a través d'un arc de mig punt que, al fons de la capella, es converteix en arc apuntat; la coberta és de volta de creuria, i hi ha una finestra tapiada al mur nord. L'accés al campanar (d'espadanya, contemporani) es pot fer des de l'interior de l'església, a través d'un forat a la volta; té coberta de teules i la part frontal està coronada amb una estructura esglaonada i a sobre, una creu de pedra. La pica baptismal, de marbre, va ser desplaçada del seu lloc original durant la darrera restauració; fou construïda en època moderna. Làpida de l'any 1648 conservada enmig del paviment de cairons de l'església (pertanyia a un individu de la família Alboquers). - EL MAS. Possiblement és d'origen medieval (el lloc d'Alboquers és citat al segle X), bé que les estructures actuals són d'època moderna; ha estat reformat i ampliat en diverses ocasions. Els murs són de pedra i s'hi aprecien diferents afegits. Entre l'any 2001 i 2002 s'ha rehabilitat la part més nova del mas (s. XVII-XVIII), a tocar de la façana de l'església. La façana del mas era a l'oest; de la porta se'n conserva part d'un brancal i algunes dovelles de l'arc, el costat sud es va refer en pedra seca. Conserva algunes finestres amb elements de pedra (aresta bisellada), corresponents als segles XVII-XVIII. La façana nord està gairebé tota enderrocada; només se'n conserva un tram, amb diverses cantoneres (de les successives ampliacions) i el mur de l'edifici rehabilitat, força més entrat respecte la línia de la façana. Hi ha diversos coberts i estructures del s. XIX a l'angle sudo-est del mas. La part rehabilitada (planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada) té coberta a doble vessant i dos contraforts al mur de migdia construïts el 1965 (YLLA-CATALÀ, 1990, fitxa 51); en aquest mur, hi ha dues petites finestres a la planta baixa, la resta han conservat les llindes de fusta, però les obertures han estat modificades; de fet, al capdamunt dels contraforts s'observa una represa del mur per sota el nivell de les finestres. A la façana oest hi ha una finestra amb brancals i llinda de pedra (motllura bisellada). - LA RECTORIA. Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Adossat a les façanes de migdia i llevant de l'església, la façana principal és a migdia. Totes les obertures, excepte una de molt recent, són fetes amb maó massís. Els murs són de pedra irregular, amb cantonades diferenciades, amb algun fragment de material de construcció barrejat. La coberta és a quatre vents. La seva cronologia, com a molt antiga, és de la segona meitat del segle XIX. Té un cos de planta baixa afegit a l'est, i un mur de contenció al voltant de la casa per salvar el desnivell del turó. - A l'oest de tot el conjunt d'edificis hi ha diversos coberts, actualment en ruïnes.</p> | 08199-39 | Alboquers | <p>'Sant Cugat (o Sant Jaume) d'Alboquers. Situada dins l'antic terme del castell de Gurb, fou sufragània de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer, fins que l'any 1878 fou promoguda a parròquia, bé que en la pràctica, actualment ja no funciona com a tal. El lloc d'Alboquers surt documentat ja l'any 964 (vila que vocant Albucharios), i l'església apareix com a parròquia amb el nom d'Albocers o Albochers en la llista més primitiva de parròquies del bisbat de Vic, que pot ésser datada de mitjan segle XI. Al llarg dels segles XIII i XIV surt amb els dos titulars de Sant Cugat i Sant Jaume, per coincidir antigament ambdues festivitats litúrgiques. En la visita pastoral del 1357, on és citada com a Sant Cugat d'Albochers, consta ja com a sufragània de Santa Eulàlia de Riuprimer, dependència que perdurà fins al 1878. En aquesta darrera data s'independitzà i tornà a ésser parròquia independent, si bé la despoblació del terme ha fet que actualment els serveis parroquials hagin estat traslladats a la parròquia de Sant Bartomeu del Grau. De l'antic edifici és possible veure alguna part romànica entre els murs de la renovada església' PLADEVALL; BENET (1984:81). 'La quadra, de domini reial, fou municipi independent en 1820-40, que fou unida a Sant Bartomeu' (PLADEVALL, 1993:249). Passada la guerra d'Espanya (1936-1939) l'església va servir d'escola. Les dues persones que actualment viuen a l'edifici de l'antiga rectoria (un germà i una germana, ambdós d'avançada edat) encara es cognominen Alboquers; no tenen descendència.</p> | 41.9339400,2.1416900 | 428843 | 4642798 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60653-foto-08199-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60653-foto-08199-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60653-foto-08199-39-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Actualment, a l'església s'hi diu missa per Pasqua, Tot Sants i Nadal; el rector ve d'una parròquia veïna. Hi ha una cementiri a uns 200 metres a l'oest de l'església, amb molts pocs nínxols; datat a l'entorn de 1889. La família cognominada Alboquers va viure fins fa uns 10 anys a l'edifici del mas, data en la que el darrer rector de la parròquia va abandonar la rectoria on ells passaren a viure com a propietaris. Per manca d'espai al camp corresponent a la cronologia, es cita aquí: església, segle XI; mas, època moderna; antiga rectoria, segle XIX Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. Referent al campanar, reproduïm la següent informació: 'En el campanar d'espadanya de Sant Jaume d'Alboquers es conserven dues campanes. La gran està decorada amb una creu i la representació d'un bisbe sota d'una inscripció: ORA PRO NOBIS. La campana petita, que també presenta la inscripció ORA PRO NOBIS té representades la imatge d'un Sant i Sant Miquel pesant les ànimes. Aquesta campana porta també la inscripció: IOAN CLOS ALBOQUERS. La campana petita va ser guardada durant la guerra a la secretaria de Sant Bartomeu del Grau i posteriorment retornada a l'església d'Alboquers' (YLLA-CATALÀ, 1990, fitxa 60). El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 Els usos actuals del conjunt són diversos, ja que l'església és d'ús religiós, la rectoria com a habitatge i el mas, habitatge de segona residència. | 92|94|98|85 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60711 | Necròpolis de Vilatortella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-vilatortella | <p>ROCAFIGUERA I GARCIA, Francesc de (1991). Parròquia de Sant Julià Sassorba 1.091-1991. Notes per a la història de la parròquia de Sant Julià Sassorba, Parròquia de Sant Julià Sassorba. Gràfiques Diac. Vic. YLLA-CATALÀ, Gemma (1990). 'Sant Bartomeu del Grau. Necròpolis de Vilatortella'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 49. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya.</p> | 1800 aC | S'hauria de protegir la zona per preservar les possibles tombes que no es varen excavar al seu moment. | <p>Necròpolis en cista (base, parets i coberta de lloses). Es van localitzar diverses tombes (orientades est-oest) al marge est del turó, a la part superior d'aquest, quan es van iniciar les obres per a la construcció d'un dipòsit d'aigua (l'any 1984). El turó està situat al costat nord de la granja de Vilatortella. En el moment de localitzar les restes el propietari es va posar en contacte amb l'historiador Antoni Pladevall, qui organitzà un grup de col·laboradors de la comarca d'Osona que, durant diversos caps de setmana, es van encarregar de l'excavació. Hi ha moltes probabilitats que encara es conservin, sense localitzar, altres tombes, ja sigui a la part alta del turó (és un espai molt pla) i en la continuació del marge, al sud del turó i passat el dipòsit d'aigua (nord-est); tot i així, cal fer esment que en una rasa que es va fer des del dipòsit cap al sudoest del turó, segons informa el propietari, no es varen localitzar restes de cap mena (es desconeix, però, la profunditat de la rasa que es va fer). Sembla que l'extracció de les lloses que es varen utilitzar en les tombes no es va fer a la zona de Vilatortella sinó, possiblement, a l'altra banda de la riera de Sant Joan, a l'est del jaciment.</p> | 08199-97 | zona de Vilatortella | <p>Es desconeix si es varen localitzar restes materials (a banda de les lloses i les restes òssies), però sembla ser que no. El que no s'ha pogut aclarir són els criteris de datació de la necròpolis: edat del bronze (1800 aC.) (YLLA-CATALÀ, 1990). L'excavació de les tombes que possiblement resten intactes podrien ajudar a datar correctament la necròpolis.</p> | 41.9469000,2.1594800 | 430332 | 4644222 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60711-foto-08199-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60711-foto-08199-97-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Al final de la intervenció les restes òssies (les que no es varen endur com a 'record' els nombrosos visitants de la necròpolis) es van tornar a col·locar, arbitràriament, a l'interior d'algunes de les tombes obertes. Actualment encara hi ha una tomba, oberta pel costat dels peus, on a l'interior s'observen algunes restes òssies un cop 'retornades' al seu lloc. El puig on hi ha la necròpolis els veïns de Sant Julià Sassorba l'anomenen 'el Serrat dels Morts' (ROCAFIGUERA, 1991:47). Cal recordar que Vilatortella havia estat un mas de la parròquia de Sant Julià Sassorba (terme de Gurb) i que els propietaris actuals de la finca hi tenen la casa. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 79|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60753 | Retorada dels pastors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retorada-dels-pastors | La gent més jove del poble desconeix el terme i el seu significat. | <p>És un pla on tradicionalment s'aturaven els pastors en el seu pas a través dels camins ramaders. Sembla ser que hi feien parada i s'hi podien quedar dos o tres dies; mentre, un dels pastors anava fins a l'hostal de Saurina (actual mas Santmiquel) a comprar provisions. N'ha quedat el topònim. Antigament era un bosc, però es va talar quan es va construir la casa nova de Saurina, ara fa uns 25 anys, al lloc on hi havia hagut l'antiga església de Sant Miquel de l'Erm (al costat esquerre de la carretera BV-4601).</p> | 08199-139 | 41.9957300,2.1514000 | 429716 | 4649650 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60753-foto-08199-139-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Al mapa i a les fotografies s'indica el lloc on es fei la retorada dels pastors. Les coordenades UTM i l'altitud fan referència al lloc on es diu que es feia la 'retorada'. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 60677 | Mas Reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-reig | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). Mas Reig. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XVIII | Reformada i restaurada. Es van fer reformes interiors, substituint bigues, aplomant murs i arrebossant o rejuntant paraments. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Coberta a doble vessant ( est-oest). Murs de pedra lligats amb morter de calç; cantonades diferenciades. Paraments arrebossats. Façana sud (principal). Dues portes amb arc rebaixat i brancals de pedra. Inscripció a la clau 'JSA / 1946'; correspon a la data d'una de les darreres reformes, quan es va refer la tribuna de la primera planta que, alhora, serveix de balcó per a la segona planta, sota coberta. Algunes de les finestres conserven les pedres dels seus elements, però la majoria són de maó massís recobert amb morter imitant la pedra. L'ampit de les finestres de la primera planta, de pedra, és similar al del proper mas Santmiquel (fitxa 62). Façana est. Petites obertures en pedra a la planta baixa i d'altres obertures de maó massís. A la primera planta hi ha obertures amb els elements de pedra (brancals, llindes i ampits). Façana nord. Es barreja el tipus d'obertura emprant pedra (en llindes) i maó massís; la resta està recobert amb morter. Un terç de la casa, situat al nord, es va afegir posteriorment, adossant-se a la ja existent. Encara és possible veure les restes de l'antiga cantonera de pedra que, com és habitual, no es va treure. Edifici exempt, situat al sudoest del mas. Hi ha una llinda de fusta amb la data '1947' (façana est). Les parets són de pedra lligada amb morter i, els brancals, de maó massís. Al costat oest, hi ha pilars de pedra. Coberta a doble vessant. És una estructura agropecuària que s'ha modificat a partir d'un edifici inicial, de data incerta.</p> | 08199-63 | Mas Reig - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'La construcció de la casa actual es remunta al segle XVIII, però l'any 1949 es modificà la façana principal amb un nou portal i tribuna (...). Antigament el mas era propietat de l'Erm de Manlleu, l'hereu del qual pagava les parts de la collita del Mas Reig a la parròquia de Sant Bartomeu.' 'Etimològicament, Mas Reig deriva de MANSU REGE, que significa 'mas del rei o propietat rústica del rei'; per tant podríem deduir que aquest mas, en els seus inicis, era patrimoni reial. És interessant fer notar la informació que ens aporta el nom d'aquest mas per a l'estudi de la llengua antiga, perquè encara conserva la forma arcaica catalana del rei. Aquest llegat també el trobem en d'altres topònims, coma ara Puig-reig 'puig del rei'.' (BENITO; ARMENTERAS, 2001).</p> | 41.9891500,2.1603800 | 430453 | 4648912 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60677-foto-08199-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60677-foto-08199-63-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Al mas hi havia hagut un forn, ara desaparegut. Hi ha una bassa en un camp proper, situat al sud de la casa, aprofitant el pendent del sòl; la bassa queda tancada per un mur artificial de terra pel costat oest. Aquesta bassa és aprofitada per algunes aus de pas (bernats pescaires) i hi nien ànecs del bosc i garses. Al mas es guarden algunes eines antigues (forques, arades, rodes de carro....) utilitzades com a elements decoratius, a més, d'altres objectes (morters de pedra). Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60624 | Cal Llauner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llauner | XVIII | Es va rehabilitar parcialment fa uns 20 anys. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta sota teulada. Coberta a doble vessant (NW-SE). Estructura perimetral original; trespols modificats durant la rehabilitació. Planta baixa: porta d'entrada amb els muntants de maó massís, construïda fa 20 anys, amb l'aresta motllurada en forma de quart de cercle; a la part baixa dels muntants hi ha una pedra a cada costat amb la mateixa motllura; a la dreta de la porta hi ha una finestra amb brancals i ampit de pedra i llinda monolítica amb la inscripció '1723'; a la seva dreta hi ha una petita finestra oberta recentment i, al tram esquerre de la façana, una altra finestra petita que estava tapiada i es va reobrir durant la darrera rehabilitació. Primera planta: finestra original, amb elements de pedra, situada damunt la vertical de la finestra de la planta baixa; damunt la porta hi ha una finestra amb muntants de maó massís, també motllurats i, a l'esquerra, una petita finestra que es va ampliar durant la rehabilitació de la casa.</p> | 08199-10 | Plaça Dr. A. Griera núm. 6 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Casa datada a partir del 1723. No es coneix documentació escrita. Formava part del nucli original format al costat del camí.</p> | 41.9807900,2.1746700 | 431627 | 4647973 | 1723 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60624-foto-08199-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60624-foto-08199-10-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Al muntant de la dreta de la porta, a la part alta, hi ha un desgast considerable a causa del salpàs (costum cristià que consistia en beneir amb aigua i sal les cases; es feia durant la Setmana Santa; veure la fitxa 140). La llogatera de la casa va demanar al rector que no fes el salpàs a la casa per evitar el deteriorament d'aquesta part del muntant. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60615 | Rogers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rogers | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). Rogers. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | En el moment de fer la fitxa s'estaven fent obres de rehabilitació i ampliació de l'edifici | <p>Edifici de planta quadrada amb coberta a doble vessant (nord-sud). 'És una casa formada per dues construccions de planta rectangular, unides per l'interior, i fetes en dues etapes diferents, determinades a partir del tipus de mur' (BENITO; ARMENTERAS, 2001). Planta baixa + 1 planta + 1 planta sota coberta; a la planta baixa hi havia hagut els corrals. La façana principal és a l'est, bé que actualment hi ha una porta a la façana nord, a l'alçada de la primera planta, on s'accedeix per una escala. El mur exterior nord està construït amb pedra; el mur est combina pedra, tàpia i maó massís; els murs oest i sud tenen la base de pedra i la resta és de tàpia. Les obertures són fetes amb totxo. La porta principal, amb un arc rebaixat, està construïda amb pedra de Sant Bartomeu (una part està refeta amb el mateix material). Les bigues de fusta s'han substituït per biguetes. A l'est hi havia hagut una eixida, actualment desfigurada per l'enderroc, a finals del segle XX, de la porta i un dels murs de tancament; encara manté, però, algunes de les edificacions que envoltaven la lliça: corrals i magatzems, de planta baixa, construïts en pedra; el sòl conserva un paviment de pedres. En el moment de redactar la fitxa, s'estava construint un cos adossat a la façana oest, amb un porxo a l'alçada de la primera planta (aquest nou cos ocupa dos terços de la façana, al tram sud d'aquesta).</p> | 08199-1 | Rogers - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>L'edifici inicial correspon a l'estructura situada a la meitat nord de l'edifici, a la qual es van anar adossant diferents cossos. 'Rogers ja apareix documentat al segle XVI com a masoveria del mas de les Ferreres, dins del qual ha perviscut fins fa pocs dies.' ' 'Rogers' és un derivat de roig, aquest darrer que prové del llatí RUBEUS, que significa 'rogenc, roig, no vermell'. Així doncs, aquest topònim va estretament lligat al color de la terra i de les roques rogenques, tan característiques de Rogers i de tot l'altiplà del Lluçanès' (BENITO; ARMENTERAS, 2001).</p> | 41.9694700,2.1612700 | 430505 | 4646727 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60615-foto-08199-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60615-foto-08199-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60615-foto-08199-1-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Al nord del mas, exempt d'aquest, hi ha un magatzem, fet amb pedra i coberta a dues vessants, que serveix de magatzem i garatge. En la seva construcció, al segle XX, es va tenir cura de respectar el sistema tradicional de construcció en pedra i la seva tipologia formal és similar a coberts existents en altres masies del terme. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 98|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60721 | Monells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monells | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2002). Monells. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès. ROCAFIGUERA I GARCIA, Francesc de (1991). Parròquia de Sant Julià Sassorba 1.091-1991. Notes per a la història de la parròquia de Sant Julià Sassorba, Parròquia de Sant Julià Sassorba. Gràfiques Diac. Vic.</p> | XVII | Edifici totalment rehabilitat a darreries del segle XX. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta sota teulada. Coberta a doble vessant (nord-sud). Possiblement, la teulada es va aixecar 30-40 cm respecte l'original i s'afegiren llindes monolítiques a les finestres de la planta sota coberta (els brancals d'aquestes finestres són arrodonits). Al ràfec de la teulada, sota les teules, hi ha lloses (façanes nord i sud). Murs de pedres irregulars (amb tendència a la disposició en filades); cantoneres diferenciades. - Façana sud. Porta amb llinda monolítica de grans dimensions; té una finestra a cada costat amb els elements de pedra. A la finestra de sobre la porta té la inscripció: 'REDIFICADE PER JOSEPh CASAS / I CONSEPSIO GRAV AÑ 1864'. - Façana est. Tres finestres a cada nivell amb elements de pedra; alguns elements no són originals i, d'altres, són reaprofitats. - Façana nord (posterior). Dues finestres a cada planta (elements monolítics a la planta superior; no es pot assegurar que tots els elements siguin originals). - Façana oest. A l'oest de l'edifici hi ha un cos afegit a la planta baixa. Antigament era la pallissa i, probablement, també hi havia algun corral; actualment està molt modificat ja que l'espai es dedica a l'activitat de restaurant. Algunes de les obertures de la façana oest de l'edifici no són originals, sinó fruit de la darrera restauració (anys '90 del segle XX). 'Monells és una masia de planta rectangular, de dos pisos i teulada a dues vessants. A la part de ponent hi ha un cos més baix annexionat posteriorment. La construcció de l'edifici actual és del segle XVII i es remodelà durant els segles XVIII i XIX' (BENITO; ARMENTERAS, 2002).</p> | 08199-107 | Monells - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'Monells, de la parròquia de Sant Julià Sassorba, és probablement la masia documentada des de més antic del terme de Sant Bartomeu del Grau. Ja surt esmentada en documents carolingis dels segles IX i X. Dins el terme de Sant Bartomeu, la masia havia tingut un paper molt important pel fet que alguns hereus de la casa n'havien estat batlles. Un d'aquests batlles fou Joan Monells, que hagué de solucionar problemes relacionats amb el bandolerisme durant la primera meitat del segle XVII. En un procés judicial d'aquesta època, Joan Monells, batlle de Sant Bartomeu del Grau, denuncia davant el veguer de Vic la incursió d'una colla de bandolers a les Ferreres i la Codina, i a més a més l'ofensa que li havien fet Francesc Ferreres i els seus fills en negar-se a ajudar-lo en la captura dels bandits, els quals, segons un pastor declarant 'los havien vistos amagats en un pinetar un poch més amunt de la Codina' (BENITO; ARMENTERAS, 2002). 'Objecte de compra el 1.374 pel benefici de Sant Andreu de la Catedral de Vic. La reforma de límits parroquials del segle XIX va fer que passés de Sant Julià Sassorba a Alboquers. Alguns dels seus hereus havien estat batlles del terme de Sant Bartomeu a principis del segle XVII. Antigament hi havia Monells de dalt i Monells de baix' (ROCAFIGUERA, 1991:64).</p> | 41.9515200,2.1541000 | 429891 | 4644740 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60721-foto-08199-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60721-foto-08199-107-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Al nordest de la propietat hi havia una font de la que, per contracte, s'havia de cedir mitja ploma a una masia veïna. Darrerament, la font és inaccessible, tot i que sembla que encara raja. Els propietaris, que necessitaven molta aigua per a l'activitat de restaurant, van deixar d'agafar aigua de la font per evitar que els veïns es quedessin sense i, alhora, evitar problemes legals. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60766 | Creu de terme del Serrat de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-del-serrat-de-la-guardia | <p>BASTARDES, J. 1983. Les creus al vent. Ed. Millà. Col·lecció art lliure n.1. Barcelona. R.3589-1917.</p> | XVI-XX | Necessita reparacions | <p>Creu situada al costat del camí, sobre una petita elevació del terreny, en un petit pla. La base de la creu està situada a l'interior d'un encaix a la roca natural i aixecada sobre un suport aixecat en un cos construït en pedra seca i lligat bastament amb morter de calç i algun repàs en ciment. Aquest basament està parcialment cobert per la vegetació. Aquesta és força abundant i ha fet perdre el camí d'accés fins a la creu. La creu, de metall, està situada sobre un suport rectangular de pedra d'una alçada de 150 cm., 40 cm d'ample i uns 40 cm de fons. Està formada per una creu llatina per dos cossos de ferro amb les arestes treballades fent motllura i es troba orientada del sud est al nord oest.</p> | 08199-152 | La Guàrdia - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>La Guàrdia ja surt documentada al segle XII, en l'acta de Consagració de Sant Miquel de l'Erm, i continua apareixent el segle XVI en la documentació eclesiàstica de Sant Bartomeu, com a masoveria del Vilaró. Just sobre un petit turó que s'alça a l'esquerra del mateix mas es documenta la creu. Aquest element, per la seva tipologia i morfologia pot pertànyer a l'època moderna i haver funcionat de forma coetània amb el mas de la Guàrdia. Tot i que es coneix com la creu de terme del serrat de la Guàrdia, la funcionalitat i ús d'aquesta creu pot ser diversa. Podria tractar-se d'una creu recordatori, una creu de terme o una creu de padró, tot i que aquest darrer cas sembla el menys versemblant. De totes maneres, la seva factura en ferro, poc treballat i el seu suport poc ornamental la cataloguen més com a creu de recordatori. Les creus de terme són creus monumentals de pedra situades a la vora dels camins amb la funció de delimitar el territori i atorgar-li alhora una certa protecció espiritual, que com ja hem assenyalat en aquest cas es desconeix.</p> | 42.0018400,2.1738400 | 431581 | 4650311 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60766-foto-08199-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60766-foto-08199-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60766-foto-08199-152-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Al peu del camí, entre el mas la Guàrdia i el turó amb la creu de terme del Serrat de la Guàrdia, es documenta un tram de camí o vial empedrat, que podria anar associat al moment de funcionament del mas i de la creu. | 98|94 | 47 | 1.3 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||
| 60637 | Cal Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-4 | XIX | Rehabilitació | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta sota teulada; ha estat molt reformada i el parament exterior està totalment arrebossat. Coberta actual a doble vessant (nord-sud). Ampliada cap a l'oest, possiblement aprofitant alguna edificació existent o substituint-la. Presenta diverses obertures de finals del segle XX. Conserva una porta a la façana sud (principal) amb brancals de pedra i una llinda monolítica amb la inscripció '18 [creu sobre una base] 13'; a la primera planta hi ha dues finestres amb elements de pedra (ampit, llinda i brancals); entre les dues finestres hi ha dos carreus amb l'agulla o eix del que devia ser un rellotge de sol, actualment sense la numeració. A banda de l'estructura, a la resta de l'edifici no hi ha traces d'elements antics. Davant la façana de migdia hi ha dues piques monolítiques que s'utilitzen per posar-hi plantes.</p> | 08199-23 | carrer Nou núm. 47 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Llinda amb la data '1813'. Correspon al grup d'edificis construït durant el segle XIX que van configurar un eix urbà a l'oest de l'església parroquial.</p> | 41.9836000,2.1700100 | 431244 | 4648288 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60637-foto-08199-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60637-foto-08199-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Aquesta casa es pot considerar la residència 'oficial' del capellà del poble, és la casa que es posa a disposició del rector de la parròquia. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60622 | Cal Gravat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gravat-1 | XIX | Remodelada | <p>Edifici de planta quadrada, lleugerament esbiaixada, amb coberta a dues vessants (N-S). Té façana als dos carrers (carrer Vell i carrer Nou). Consta de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota coberta. Porta principal al carrer Vell, té brancals de pedra i llinda monolítica amb la inscripció'18IHS26' (la data de 1826 emmarcant la fórmula 'Jesuchrist'); de la part central de la lletra H en surt una creu. Damunt la porta hi ha un balcó que no sembla correspondre a l'edifici original; possiblement hi havia una finestra que es deuria refer posteriorment. Hi ha un arc de maó massís, en forma de porxada, a la primera planta de la façana de migdia, que dóna al pati; per aquest costat comunica, a través d'una estructura, amb l'edifici núm. 47 del carrer Vell, de nova planta, on viuen els propietaris de la casa. Les obertures dels diferents pisos i les cantoneres de la façana imiten la pedra (en realitat és morter on s'ha dibuixat les línies dels carreus). A la façana nord (al carrer Nou), davant l'església, té una porta amb brancals de pedra i arc rebaixat, també de pedra. Damunt aquesta porta hi ha una finestra amb brancals de pedra, llinda monolítica i ampit, també de pedra, i una finestra amb elements monolítics (brancals, llinda i ampit) a la planta que està sota coberta. A banda, hi ha altres finestres petites que no corresponen a l'edifici original.</p> | 08199-8 | c/ Vell núm. 51 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Edifici d'inicis del segle XIX.</p> | 41.9835600,2.1732400 | 431512 | 4648281 | 1826 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60622-foto-08199-8-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Aquesta casa havia sigut una fonda i es coneixia pel renom de 'cal Gravat'; posteriorment, i de manera temporal, se l'anomenava amb el renom de 'cal Ton Fuster', que n'era el propietari. S'observa, en la porta de la façana del carrer Nou i en la de la casa contigua que el nivell del carrer s'ha rebaixat considerablement respecte el sòl original. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60708 | Grandalles (Narcissus Poeticus) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grandalles-narcissus-poeticus | <p>Planta herbàcia bulbosa de la família de les amaril·lidàcies, amb fulles estretes i amb una sola flor, grossa i olorosa. Creix a les zones obagues. Es localitza a l'inici del pendent del cingle de Sant Bartomeu, passada la urbanització del Bingrau, a prop del camí a Santa Perpètua.</p> | 08199-94 | zona de coll Griell | 41.9848300,2.1902200 | 432920 | 4648409 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60708-foto-08199-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60708-foto-08199-94-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Científic | 2021-05-26 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Aquestes flors són habituals a la Vall d'Aran i se'n coneixen a la zona del Montseny, però la seva presència a Sant Bartomeu és excepcional. Informació facilitada per Miquel Colomer. La colònia que se'n coneix està situada al tombant del cingle, i no queda massa clar si correspon al terme de Sant Bartomeu o al de Gurb, tot i que és a la part alta d'aquest cingle. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 60747 | La plaça de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-placa-de-les-bruixes | <p>ROVIRÓ, Xavier (2000). 100 llegendes de la plana de Vic. Farell (col·lecció popular, llegendes núm. 4). Sant Vicenç de Castellet.</p> | Molta gent coneix la 'plaça de les bruixes' com a topònim, pero no es recorda massa la llegenda que li va donar nom. | <p>La plaça de les Bruixes és un indret situat a la riba dreta de la riera dels Sorreigs, damunt la cinglera; geogràficament, correspon al terme veí de Sobremunt. Tot i això, el lloc de 'la plaça de les Bruixes' és en ment de la majoria dels habitants de Sant Bartomeu del Grau; tant, que molts d'ells desconeixen que no es troba en terme de Sant Bartomeu del Grau, ja que està totalment integrat al seu paisatge i als seus records. És per això que hem decidit incloure aquesta fitxa, ja que si bé no hi hauria de ser per motius geogràfics, si que hi té dret per tradició oral. Aquesta n'és la narració, explicada al Grup de recerques Folklòriques d'Osona per Ramon Reixac, de Sant Julià de Vilatorta, el 28 de juliol de 1989: 'Un lloc de molt misteri, por, bruixes i coses rares era el Gorg Negre del Sorreigs. Molt a prop d'aquest gorg hi ha la plaça de les Bruixes. Antigament deien que els xàfecs forts, els temporals de pedra sortien del gorg Negre: era un lloc de reunió de bruixes. Allà, a la vora del gorg, ha un reviu de roca força ample. Aquest pedregar feia uns sotets (tres o quatre); ara gairebé ja no en queda res perquè el glaç, el sol i la pluja s'han emportat la roca i és com si l'hagués llimada, ara ja no es nota res. Aquests sotets els feien servir els capellans de Sant Bartomeu. Els mossens d'aquest poble baixaven cap als Sorreigs en processó i allà als sotets hi posaven l'aigua beneita. Després beneïen tot aquell lloc perquè no s'hi congreguessin aquells terribles temporals. Bé ho explicaven així. La veritat, però, és que allà es formen unes tempestes que fan por' (ROVIRÓ 2000:20-21). De fet, el que s'explica habitualment de la plaça de les Bruixes és que és un lloc on es reunien les bruixes per celebrar-hi ell sàbat, la festa en honor al diable.</p> | 08199-133 | 42.0075400,2.1819300 | 432257 | 4650937 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60747-foto-08199-133-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Ara, a la plaça de les Bruixes, hi ha un dipòsit d'aigua, tal i com es veu a les fotografies; s'hi arriba des del Pujol, seguint un camí a l'esquerra, passat el mas, seguint el dtorrent dels Solans. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60704 | Teuleria del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-del-vilar | El forn està predestinat a una destrucció irremissible si no es prenen les mesures adients de consolidació. | <p>Ruïnes d'una antiga teuleria. Per tradició oral s'afirma que s'hi varen fer les teules per a diverses cases properes, bé que ningú no ha vist funcionar mai el forn. El que en queda, enmig de la vegetació, són les restes de quatre murs de maçoneria que formaven una estructura quadrangular. Com la majoria de forns, es va aprofitar un pendent de la muntanya per a encabir-lo.</p> | 08199-90 | zona del Vilar | 41.9832800,2.1842700 | 432425 | 4648242 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60704-foto-08199-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60704-foto-08199-90-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Arribar-hi és complicat, no tant per qüestions d'accessibilitat com per localitzar la seva ubicació correcta enmig de la vegetació. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma quadrícula d'1 km x 1 km. | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60772 | Assassinat a la rectoria de Sant Bartomeu del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/assassinat-a-la-rectoria-de-sant-bartomeu-del-grau | <p>Biblioteca episcopal de Vic. Arxiu Parroquial de Sant Bartomeu del Grau. ABD/1 1636-1725. VALLS, J. 2005. Textos de la I Exposició de l'Església Vella de Sant Bartomeu del Grau (desembre 2004-març2005).</p> | XVII | <p>A partir del relat fet pel rector Mn. Josep Dalmau sobre 'l'assassinat de la majordoma i del robatori comès a la rectoria de Sant Bartomeu del Grau', aportem una síntesi dels fets que s'hi narren. En el relat consta que el dia 8 de maig de 1684, el rector de St. Bartomeu del Grau (Bisbat de Vic), Mn. Josep Dalmau, se'n va anar la Processó de Nostra Sra. De la Gleva, deixant la majordoma (Maria Anna Noguera, veïna de St. Romà de Sau), sola a la rectoria, tot i que ella mostrà certa reticència. Tornant de la Processó, el rector, aterrit, trobà la majordoma assassinada per un tret d'escopeta a la cara. A més, trobà clars indicis de robatori (caixes i un armari oberts), i trobà a faltar vuit culleres de plata, deu forquilles i tres gots de plata. De la difunta se n'emportaren uns 6 o 8 sous personals. De seguida s'adonà que l'autor no era algú desconegut i que havia entrat a la casa conscient que la majordoma era sola. L'endemà la dona va ser enterrada i el dia 10 es feú el funeral, acordant celebrar l'aniversari el dia després de Sta. Anna, el 26 de juliol. El dia 14 del mateix mes, el batlle, Joan Pujol i Vilaseca, amb sospites fundades, va detindre a la porta de l'hostal, a Creu de Pedra (el camí ral), el jove Agustí Dachs (àlies Llossa), un malfactor reconegut que vivia a la casa d'en Castell, a la plaça del poble. Portava a sobre diverses monedes, algunes d'or i de plata, i després de detenir el germà gran, finalment confessà i declarà on eren amagats els objectes robats a la rectoria. Junt a dos testimonis, l'endemà es recuperaren els objectes (amagats en uns conillers i entre uns garrics) i s'emportaren el delinqüent a Vic. A la rectoria, observant les restes i els indicis dels successos, el rector esbrinà els fets ocorreguts: el lladre va entrar per la porta del campanar, baixant a una cambra on sabia que hi havia una escopeta carregada, amb la que va matar la dona. Amb una destral de la casa havia trencat els panys de tots els armaris, excepte el del menjar. El rector fa una advertència als seus successors, recomanant no deixar mai la majordoma sola i que no tingui amistats. Lamenta la seva pròpia ingenuïtat i acusa el lladre de traïdor i ingrat, ja que el jove no desconeixia ni la casa ni les rutines: hi havia treballat molts cops, se l'havia alimentat i se li havia fet caritat, a ell, als germans i a la seva mare, de qui era amiga la majordoma. El rector dedueix que aquesta amistat va donar pistes al lladre sobre els béns existents a la rectoria, i que alhora va ser la causa de l'assassinat, per tal que la dona no descobrís el malfactor. El rector dóna gràcies a Déu per haver permès descobrir el culpable i poder-li donar el càstig merescut, servint d'exemple per a tots els cristians. Dóna fe que s'ha fet justícia. Finalment narra la tètrica fi del culpable, que acaba morint a la presó de Vic, un any després dels fets ocorreguts, en circumstàncies extranyes, ja que sembla que no va ser per mort natural (el dia abans el jove es trobava en perfecte estat). Un cop mort el lladre, els objectes robats són tornats a les mans del rector, i els diners de la difunta, tot i no tenir testament fet, s'entregaren a qui es demostrà que era el seu hereu.</p> | 08199-158 | Arxiu Episcopal - carrer Santa Maria 1 - 08500 Vic | <p>Josep Valls i Capdevila va recollir de l'arxiu Episcopal de Vic el RELAT DEL RECTOR MN. JOSEP DALMAU DE L'ASSASSINAT DE LA MAJORDONA I DEL ROBATORI COMÈS A LA RECTORIA DE SANT BARTOMEU DEL GRAU. Biblioteca episcopal de Vic. Arxiu Parroquial de Sant Bartomeu del Grau. ABD/1 1636-1725. La rectoria de Sant Bartomeu del Grau estaria ubicada prop de l'església Vella. A partir dels volts de l'any 990 es documenta per primera vegada aquesta l'església i continua apareixent esmentada en els segles següents. A finals del segle X, abans d'ésser cedida vers l'any 993 pel bisbe de Vic, Fruià, al sacerdot, Bonfill, canonge de la seu vigatana i de la família dels senyors del castell de Gurb, ja devia tenir funcions parroquials, si bé no s'esmenten fins el 1055 de manera genèrica i, l'any 1080, explícitament. A partir de l'esmentada donació d'aquesta església juntament amb d'altres esglésies del terme del castell de Gurb, i la repetició de la donació en la persona del clergue, Berenguer, nebot de l'anterior, quan aquest fou promogut a la mitra del bisbat d'Elna, es genera un fragós i llarg conflicte. Les vicissituds de la primera part del conflicte no finiren fins que vers l'any 1035 el bisbe Oliva féu una concòrdia amb Bernat Sendred de Gurb, senyor del castell, en la qual li cedí el domini de les quatre esglésies durant la vida del fill, que havia de ser clergue. Aquest pacte no es complí posteriorment i generà un nou i violent conflicte entre ambdues parts; el conflicte no finí fins que intervingué Ramon Berenguer II, el qual aconseguí que el bisbe de Vic, Berenguer Sunifred de Lluçà i Guillem Bernat de Queralt i el seu fill, Bernat Guillem signessin una concòrdia per la qual el bisbe cedia durant les seves vides, tres de les quatre esglésies del terme del castell de Gurb, entre les quals hi havia la de Sant Bartomeu del Grau. Però a la mort dels personatges es degué renovar el conveni, ara ja només amb els delmes de les parròquies de Sant Andreu de Gurb i de Sant Bartomeu del Grau, situació que durà fins l'any 1165, que, a la mort de Berenguer II de Queralt, es féu un nou conveni amb la mare d'aquest, Sança d'Anglesola, ja només amb la meitat del delme d'ambdues parròquies, i a la mort d'aquesta senyora es degué incorporar definitivament als dominis dels bisbes vigatans. Es desconeixen amb exactitud quines són les vicissituds que afecten l'església a partir d'aquest moments, tan sols sabem que a mitjans del segle XIII un petit nucli habitat es troba al redós de l'edifici, just en l'espai dedicat a la sagrera, també es coneix l'existència d'un altar consagrat a Santa Maria, tot i que se'n desconeix la ubicació. Sembla ser que la pesta bubònica que assolà el Principat el 1348 anorreà el poblament existent prop de l'església. Durant el segle XVI, mentre Sant Bartomeu obté l'autonomia del terme de Grub, es té notícia de l'afegitó d'unes capelles laterals i de l'afegitó d'una sagristia. L'església sofrí l'afegitó d'unes capelles laterals i subsistí fins a l'any 1780, que fou construïda una nova església en el poble actual, on es traslladaren les funcions parroquials, la qual cosa motivà l'abandó de l'església vella que restà sense culte i avui està totalment en ruines.</p> | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 1684 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Rector de Sant Bartomeu del Grau, Mn. Josep Dalmau. | D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60671 | Arxiu Parroquial de Sant Bartomeu del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-bartomeu-del-grau | <p>GROS, Miquel S.; MASNOU, Josep M.; ORDEIG, Ramon (1997). Arxiu Episcopal de Vic. Secció d'Arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats. Catàleg dels fons, actualització a cura de Rafel GINEBRA; segona part: P-V. Biblioteca i Arxiu Episcopals. Vic.</p> | XIV-XX | Necessiten la conservació i protecció habitual de tots els documents antics. | <p>L'Arxiu Parroquial de Sant Bartomeu del Grau es conserva a les dependències de l'Arxiu Episcopal de Vic, depenent del bisbat de Vic. Se'n conserven 45 toms amb una cronologia que va del 1304 al segle XX, tot i que la majoria de documentació és d'època moderna i contemporània. La classificació de l'Arxiu és la que segueix: - Llibres sacramentals - Baptismes. 1) 1857-1879 (vol.); 2) 1879-1900 (vol.). - Baptismes, confirmacions. 1) 1636-1683 (vol.); 2) 1823-1884 (vol.); 3) 1783-1860 (vol.). - Baptismes, matrimonis. 1) 1562-1627 (vol.). - Baptismes, confirmacions, defuncions. 1) 1725-1782 (vol.). - Baptismes, confirmacions, defuncions. 1) 1725-1782 (vol.). - Baptismes, confirmacions, defuncions, visita pastoral i documents episcopals, inventaris parroquials (visita pastoral i documents episcopals i inventaris parroquials correspondrien a l'epígraf 'administració'). 1) 1599-1661 (vol.). - Matrimonis. 1) 1662-1781 (vol.); 2) 1779-1857 (vol.). - Defuncions. 1) 1562-1615 (llig.); 2) 1820-1843 (vol.); 3) 1843-1857 (vol.); 4) 1857-1900 (vol.). - Vària: compliment pasqual, comunions, etc. 1. Consentiments matrimonials, s. XX (llig.). - Administració - Aniversaris i celebracions. 1) 1747-1767 (vol.); 2) s. XVIII-XIX (vol.). - Llibre de l'obra. 1) 1780-1811 (vol.); 2) 1783-1888 (vol.). - Visita pastoral i documents episcopals. 1) 1613-1889 (vol.). - Inventaris parroquials. 1) Inventaris. S. XX (llig.). - Comptes i factures. 1) 1834-1852 (vol.); 2) 1964 (vol.); 3) 1976-1991 (vol.); 4) s. XX (llig.). - Llevadors de rendes, censals, capbreus parroquials, etc. 1) 1790-1860 (llig.). - Llevadors de rendes, censals, capbreus parroquials, consueta. 1) s. XVII-XIX (vol.). - Confraries i Associacions. 1) Vàries confraries, s. XX (vol.); 2) Roser, 1851-1891 (llig.); 3) Acció Catòlica, 1941-1951 (vol.); 4) Filles de Maria, 1936-1951 (vol.); 5) Ànimes, 1944-1955 (vol.). - Vària. 1) Documents Cúria Romana, s. XX (vol.); 2) Santa Missió, 1904-1964 (vol.); 3) Varis, s. XV-XX (llig.); 4) Varis, s. XIX-XX (llig.); 5) [aquest volum a passat a ser el volum 1, i únic, de la parròquia d'Alboquers]; 6) Cementiri, 1947-1961 (vol.). - Llibres notarials - Capítols matrimonials. 1) s. XIX (llig.). - Testaments. 1) 1700-1839 (llig.); 2) 1840-1900 (llig.); 3) 1902-1975 (llig.). - Vària. 1) Herència Dolors Casasaurina, 1927 (llig.). - Processos. 1) Plet límits parroquials entre Sant Bartomeu i Vespella, s. XVIII (llig.); 2) Plet, 1727 (llig.). - Pergamins - Pergamins. 1) 1304-1620 (llig.). (GROS, MASNOU, ORDEIG, 1997).</p> | 08199-57 | Arxiu Episcopal - carrer Santa Maria 1 - 08500 Vic | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya. El mapa de la fitxa està extret de: http://www.ajvices/planol/vicmap10.htm | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60707 | Prats seminaturals sobre calcari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prats-seminaturals-sobre-calcari | <p>Es recomana consultar la pàgina 'http://www.gencat.es/mediamb/pn/2chic.htm' per a conèixer la directiva europea de classificació dels 'hàbitats d'interès comunitari' i les dades tècniques emprades per a la seva descripció i classificació. Es poden consultar les dues pàgines web del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya: 'http://www.gencat.es/mediamb/sig' i 'http://www.gencat.es/mediamb/pn'.</p> | <p>Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, seminaturals, sobre calcari (Festuco-Brometea). Hàbitat d'interès comunitari catalogat, no protegit (aquest tipus de classificació d'element 'catalogat' que li dóna la directiva de la Unió Europea correspondria, seguint els paràmetres de la legislació catalana, a un 'element inventariat', ja que no es contempla cap mena de protecció).</p> | 08199-93 | zona de Vilanova | 41.9760400,2.1712200 | 431336 | 4647448 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60707-foto-08199-93-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Dades identificatives de l'hàbitat: Codi (segons Directiva 67/97/CE): 6210 Prioritat: No prioritari (prioritari si són prats rics en orquídies) Dades de l'hàbitat en el polígon seleccionat: Estat de conservació: bo % del polígon ocupat per l'hàbitat: 100.0 Superfície aproximada (m2): 5501.9443 'La Directiva hàbitats defineix hàbitat natural com aquelles zones terrestres o aquàtiques diferenciades per les seves característiques geogràfiques, abiòtiques i biòtiques, tant si són naturals com seminaturals. A continuació, defineix com a hàbitats naturals d'interès comunitari aquells que, d'entre els hàbitats naturals, compleixin alguna d'aquestes característiques:' 1) amenaçats de desaparició a la Unió Europea (aquests seran els hàbitats naturals prioritaris), 2) àrea de distribució reduïda a causa de la regressió o per ser reduïda per pròpia naturalesa i, 3) 'Són exemples representatius d'una o diverses de les sis regions biogeogràfiques en què es troba la UE', en aquest cas, la mediterrània (www.gencat.es/mediamb). Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una malla d'1 km x 1 km. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.