Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 60653 | Sant Jaume d'Alboquers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-dalboquers | <p>PLADEVALL, Antoni; BENET, Albert (1984). 'Sant Cugat (o Sant Jaume) d'Alboquers'. Catalunya Romànica. Vol. II, Osona-I. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. PLADEVALL, Antoni (1993). 'Sant Bartomeu del Grau'. Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. VIII, Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. 247-249. YLLA-CATALÀ, Gemma (1990). 'Sant Bartomeu del Grau. Casa d'Alboquers (o Boquers)'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 51. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. YLLA-CATALÀ, Gemma (1990). 'Sant Bartomeu del Grau. Sant Jaume i Sant Genís d'Alboquers (o Boquers)'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 59. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. YLLA-CATALÀ, Gemma (1990). 'Sant Bartomeu del Grau. Campanes d'Alboquers (o Boquers)'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 60. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya.</p> | XI | Els veïns de l'antiga parròquia van pagar la restauració de l'església el 1995. El mas s'ha rehabilitat en el període 2001-2002; encara queden per rehabilitar algunes dependències annexes, molt malmeses, però la voluntat dels propietaris és de fer-ho més endavant. L'antiga rectoria no ha tingut cap mena de restauració des que es va construir i presenta un estat de deixadesa a les façanes; caldria revisar l'estructura interior, sobretot l'embigat. | <p>Conjunt d'edificis situat en una elevació del terreny format per una església, romànica en el seu origen, un mas i una antiga rectoria. - L'ESGLÉSIA. Volta de canó a la nau i de creueria al presbiteri; el paviment del presbiteri és un esglaó més alt que el de la nau. Antigament, hi havia hagut un cor de fusta. Parament exterior molt irregular, rejuntat l'any 1995; per informació oral transmesa pel Sr. Ramon Alboquers, al parament interior hi ha força maó massís, ara tapat per la pintura. La porta, a migdia, duu la data de '1640'; al damunt hi ha un ull de bou. 'Sobre la porta d'entrada, al mur sud, hi ha una llinda ornamentada on entre altres inscripcions mig desaparegudes es llegeix: PERA RIERA i BOQUES' (YLLA-CATALÀ, 1990, fitxa 59). Al costat de ponent es conserva una finestra. Després de la Guerra Civil (1936-1939), l'església va servir d'escola i es van obrir dues finestres a migdia; actualment, una està tapiada i, segons el Sr. Ramon Alborquer, la del tram est es va transformar en una porta d'accés a la rectoria des del presbiteri. Al costat nord del presbiteri hi ha la porta d'accés a la sagristia. L'absis és recte. Al nord de la nau es va obrir una capella, l'accés és a través d'un arc de mig punt que, al fons de la capella, es converteix en arc apuntat; la coberta és de volta de creuria, i hi ha una finestra tapiada al mur nord. L'accés al campanar (d'espadanya, contemporani) es pot fer des de l'interior de l'església, a través d'un forat a la volta; té coberta de teules i la part frontal està coronada amb una estructura esglaonada i a sobre, una creu de pedra. La pica baptismal, de marbre, va ser desplaçada del seu lloc original durant la darrera restauració; fou construïda en època moderna. Làpida de l'any 1648 conservada enmig del paviment de cairons de l'església (pertanyia a un individu de la família Alboquers). - EL MAS. Possiblement és d'origen medieval (el lloc d'Alboquers és citat al segle X), bé que les estructures actuals són d'època moderna; ha estat reformat i ampliat en diverses ocasions. Els murs són de pedra i s'hi aprecien diferents afegits. Entre l'any 2001 i 2002 s'ha rehabilitat la part més nova del mas (s. XVII-XVIII), a tocar de la façana de l'església. La façana del mas era a l'oest; de la porta se'n conserva part d'un brancal i algunes dovelles de l'arc, el costat sud es va refer en pedra seca. Conserva algunes finestres amb elements de pedra (aresta bisellada), corresponents als segles XVII-XVIII. La façana nord està gairebé tota enderrocada; només se'n conserva un tram, amb diverses cantoneres (de les successives ampliacions) i el mur de l'edifici rehabilitat, força més entrat respecte la línia de la façana. Hi ha diversos coberts i estructures del s. XIX a l'angle sudo-est del mas. La part rehabilitada (planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada) té coberta a doble vessant i dos contraforts al mur de migdia construïts el 1965 (YLLA-CATALÀ, 1990, fitxa 51); en aquest mur, hi ha dues petites finestres a la planta baixa, la resta han conservat les llindes de fusta, però les obertures han estat modificades; de fet, al capdamunt dels contraforts s'observa una represa del mur per sota el nivell de les finestres. A la façana oest hi ha una finestra amb brancals i llinda de pedra (motllura bisellada). - LA RECTORIA. Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Adossat a les façanes de migdia i llevant de l'església, la façana principal és a migdia. Totes les obertures, excepte una de molt recent, són fetes amb maó massís. Els murs són de pedra irregular, amb cantonades diferenciades, amb algun fragment de material de construcció barrejat. La coberta és a quatre vents. La seva cronologia, com a molt antiga, és de la segona meitat del segle XIX. Té un cos de planta baixa afegit a l'est, i un mur de contenció al voltant de la casa per salvar el desnivell del turó. - A l'oest de tot el conjunt d'edificis hi ha diversos coberts, actualment en ruïnes.</p> | 08199-39 | Alboquers | <p>'Sant Cugat (o Sant Jaume) d'Alboquers. Situada dins l'antic terme del castell de Gurb, fou sufragània de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer, fins que l'any 1878 fou promoguda a parròquia, bé que en la pràctica, actualment ja no funciona com a tal. El lloc d'Alboquers surt documentat ja l'any 964 (vila que vocant Albucharios), i l'església apareix com a parròquia amb el nom d'Albocers o Albochers en la llista més primitiva de parròquies del bisbat de Vic, que pot ésser datada de mitjan segle XI. Al llarg dels segles XIII i XIV surt amb els dos titulars de Sant Cugat i Sant Jaume, per coincidir antigament ambdues festivitats litúrgiques. En la visita pastoral del 1357, on és citada com a Sant Cugat d'Albochers, consta ja com a sufragània de Santa Eulàlia de Riuprimer, dependència que perdurà fins al 1878. En aquesta darrera data s'independitzà i tornà a ésser parròquia independent, si bé la despoblació del terme ha fet que actualment els serveis parroquials hagin estat traslladats a la parròquia de Sant Bartomeu del Grau. De l'antic edifici és possible veure alguna part romànica entre els murs de la renovada església' PLADEVALL; BENET (1984:81). 'La quadra, de domini reial, fou municipi independent en 1820-40, que fou unida a Sant Bartomeu' (PLADEVALL, 1993:249). Passada la guerra d'Espanya (1936-1939) l'església va servir d'escola. Les dues persones que actualment viuen a l'edifici de l'antiga rectoria (un germà i una germana, ambdós d'avançada edat) encara es cognominen Alboquers; no tenen descendència.</p> | 41.9339400,2.1416900 | 428843 | 4642798 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60653-foto-08199-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60653-foto-08199-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60653-foto-08199-39-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Actualment, a l'església s'hi diu missa per Pasqua, Tot Sants i Nadal; el rector ve d'una parròquia veïna. Hi ha una cementiri a uns 200 metres a l'oest de l'església, amb molts pocs nínxols; datat a l'entorn de 1889. La família cognominada Alboquers va viure fins fa uns 10 anys a l'edifici del mas, data en la que el darrer rector de la parròquia va abandonar la rectoria on ells passaren a viure com a propietaris. Per manca d'espai al camp corresponent a la cronologia, es cita aquí: església, segle XI; mas, època moderna; antiga rectoria, segle XIX Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. Referent al campanar, reproduïm la següent informació: 'En el campanar d'espadanya de Sant Jaume d'Alboquers es conserven dues campanes. La gran està decorada amb una creu i la representació d'un bisbe sota d'una inscripció: ORA PRO NOBIS. La campana petita, que també presenta la inscripció ORA PRO NOBIS té representades la imatge d'un Sant i Sant Miquel pesant les ànimes. Aquesta campana porta també la inscripció: IOAN CLOS ALBOQUERS. La campana petita va ser guardada durant la guerra a la secretaria de Sant Bartomeu del Grau i posteriorment retornada a l'església d'Alboquers' (YLLA-CATALÀ, 1990, fitxa 60). El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 Els usos actuals del conjunt són diversos, ja que l'església és d'ús religiós, la rectoria com a habitatge i el mas, habitatge de segona residència. | 92|94|98|85 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60739 | Rec de la Tuta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-la-tuta | Rec contaminat. | <p>Rec situat entre el nucli urbà i el mas Pujol. Discorre per una zona enclotada fins a la riera del Sorreigs, en terme de Santa Cecília de Voltregà. Abans d'arribar a Sorreigs, passa entre les muntanyes de la Tuta (al nordoest) i Santa Perpètua (al sudest). Zona d'interès natural. Abundant vegetació de ribera.</p> | 08199-125 | zona del Pujol | 41.9927100,2.1829600 | 432327 | 4649290 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60739-foto-08199-125-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | A l'inici d'un dels braços del rec de la Tuta hi ha una depuradora d'aigua. Al rec, a més, s'hi aboquen aigües procedents de la indústria 'Hilados y Tejidos Puigneró, S.A.'. Per les anàlisis que s'hi havia fet, es considerava que l'aigua era 'morta', sense possibilitats de desenvolupar-s'hi vida orgànica. S'haurà d'esperar el pas dels anys per comprovar si les mesures correctores poden regenerar el curs d'aigua. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60671 | Arxiu Parroquial de Sant Bartomeu del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-bartomeu-del-grau | <p>GROS, Miquel S.; MASNOU, Josep M.; ORDEIG, Ramon (1997). Arxiu Episcopal de Vic. Secció d'Arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats. Catàleg dels fons, actualització a cura de Rafel GINEBRA; segona part: P-V. Biblioteca i Arxiu Episcopals. Vic.</p> | XIV-XX | Necessiten la conservació i protecció habitual de tots els documents antics. | <p>L'Arxiu Parroquial de Sant Bartomeu del Grau es conserva a les dependències de l'Arxiu Episcopal de Vic, depenent del bisbat de Vic. Se'n conserven 45 toms amb una cronologia que va del 1304 al segle XX, tot i que la majoria de documentació és d'època moderna i contemporània. La classificació de l'Arxiu és la que segueix: - Llibres sacramentals - Baptismes. 1) 1857-1879 (vol.); 2) 1879-1900 (vol.). - Baptismes, confirmacions. 1) 1636-1683 (vol.); 2) 1823-1884 (vol.); 3) 1783-1860 (vol.). - Baptismes, matrimonis. 1) 1562-1627 (vol.). - Baptismes, confirmacions, defuncions. 1) 1725-1782 (vol.). - Baptismes, confirmacions, defuncions. 1) 1725-1782 (vol.). - Baptismes, confirmacions, defuncions, visita pastoral i documents episcopals, inventaris parroquials (visita pastoral i documents episcopals i inventaris parroquials correspondrien a l'epígraf 'administració'). 1) 1599-1661 (vol.). - Matrimonis. 1) 1662-1781 (vol.); 2) 1779-1857 (vol.). - Defuncions. 1) 1562-1615 (llig.); 2) 1820-1843 (vol.); 3) 1843-1857 (vol.); 4) 1857-1900 (vol.). - Vària: compliment pasqual, comunions, etc. 1. Consentiments matrimonials, s. XX (llig.). - Administració - Aniversaris i celebracions. 1) 1747-1767 (vol.); 2) s. XVIII-XIX (vol.). - Llibre de l'obra. 1) 1780-1811 (vol.); 2) 1783-1888 (vol.). - Visita pastoral i documents episcopals. 1) 1613-1889 (vol.). - Inventaris parroquials. 1) Inventaris. S. XX (llig.). - Comptes i factures. 1) 1834-1852 (vol.); 2) 1964 (vol.); 3) 1976-1991 (vol.); 4) s. XX (llig.). - Llevadors de rendes, censals, capbreus parroquials, etc. 1) 1790-1860 (llig.). - Llevadors de rendes, censals, capbreus parroquials, consueta. 1) s. XVII-XIX (vol.). - Confraries i Associacions. 1) Vàries confraries, s. XX (vol.); 2) Roser, 1851-1891 (llig.); 3) Acció Catòlica, 1941-1951 (vol.); 4) Filles de Maria, 1936-1951 (vol.); 5) Ànimes, 1944-1955 (vol.). - Vària. 1) Documents Cúria Romana, s. XX (vol.); 2) Santa Missió, 1904-1964 (vol.); 3) Varis, s. XV-XX (llig.); 4) Varis, s. XIX-XX (llig.); 5) [aquest volum a passat a ser el volum 1, i únic, de la parròquia d'Alboquers]; 6) Cementiri, 1947-1961 (vol.). - Llibres notarials - Capítols matrimonials. 1) s. XIX (llig.). - Testaments. 1) 1700-1839 (llig.); 2) 1840-1900 (llig.); 3) 1902-1975 (llig.). - Vària. 1) Herència Dolors Casasaurina, 1927 (llig.). - Processos. 1) Plet límits parroquials entre Sant Bartomeu i Vespella, s. XVIII (llig.); 2) Plet, 1727 (llig.). - Pergamins - Pergamins. 1) 1304-1620 (llig.). (GROS, MASNOU, ORDEIG, 1997).</p> | 08199-57 | Arxiu Episcopal - carrer Santa Maria 1 - 08500 Vic | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya. El mapa de la fitxa està extret de: http://www.ajvices/planol/vicmap10.htm | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60674 | Arxiu Parroquial de Sant Jaume d'Alboquers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-jaume-dalboquers | <p>GROS, Miquel S.; MASNOU, Josep M.; ORDEIG, Ramon (1997). Arxiu Episcopal de Vic. Secció d'Arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats. Catàleg dels fons, actualització a cura de Rafel GINEBRA; primera part: A-O. Biblioteca i Arxiu Episcopals. Vic. www.diba.es/opc/vic</p> | Necessiten la conservació i protecció habitual de tots els documents antics. | <p>L'Arxiu Parroquial de Sant Jaume d'Alboquers es conserva a les dependències de l'Arxiu Episcopal de Vic, depenent del bisbat de Vic. Se'n conserva 1 volum del 1914. Es tracta de documentació classificada com a 'vària' corresponent a l'apartat d'administració (GROS, MASNOU, ORDEIG, 1997).</p> | 08199-60 | Arxiu Episcopal - carrer Santa Maria 1 - 08500 Vic | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 1914 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Si s'han conservat altres documents del fons parroquial se'n desconeix la seva existència. D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya. El mapa de la fitxa està extret de: http://www.ajvices/planol/vicmap10.htm | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 60693 | Sant Genís Sadevesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-sadevesa | <p>BOFILL, Pere (1921-1924). 'Les esglésies antigues del terme de Gurb'. Butlletí del Centre Excursionista de Vich, vol. IV, Vic, pàg. 74. PLADEVALL, Antoni; BENET, Albert (1986). 'Sant Genís sa Devesa'. Catalunya Romànica. Osona II. Sant Bartomeu del Grau. Sant Genís sa Devesa, vol. III. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. Pàg. 474-475.</p> | XI | L'edifici està abandonat. Tot i que l'any 2001 s'hi va fer un concert amb motiu de la inauguració de la carretera de les Ferreres, el seu estat general és dolent. Algunes de les reformes fetes en època moderna s'estan malmetent i s'aprecien algunes esquerdes a l'estructura de l'edifici. | <p>Església romànica amb un estat de conservació precari (el seu estat s'observa millor des de l'interior de l'edifici). Està situada dalt d'un turó. A migdia de l'església hi ha un cementiri en un espai clos per murs. Absis semicircular, amb arcs cecs i lesenes. Possiblement, l'espai destinat a presbiteri es va avançar un tram en una època indeterminada; el paviment és de cairons. A la nau el paviment és de lloses. Existeix una porta tapiada al mur nord del presbiteri, la llinda porta la data '1781'; possiblement donava accés a una sagristia tot i que actualment, a l'exterior de l'església, no s'hi veu cap estructura; a l'interior hi ha muntants de pedra i, l'exterior, està arrebossat. S'observen restes de pintura sobre el guix del parament interior de l'absis (podrien ser d'època contemporània). Hi ha restes d'estructures de fusta al presbiteri, encaixades al mur. Altar de pedra adossat al parament interior de l'absis; l'ara, de pedra, sembla reaprofitada; té un baix relleu amb una creu a l'interior d'un cercle. Hi ha un arc apuntat, de tradició gòtica, a l'alçada del cor (el cor, de fusta, presenta un estat de conservació lamentable). A la nau devia haver-hi dos arcs apuntats, escapçats a l'inici de l'arc per construir-hi, en època moderna, un arc de punt rodó més elevat. Presenta una volta de creueria feta de guix. Amagada sobre aquesta volta de creueria s'intueix una volta de canó. Al costat de l'arc apuntat del costat oest hi ha les pilastres que deuen correspondre a l'edifici romànic. A ponent hi ha una finestra esqueixada i una altra a llevant, a l'absis, de pedra tosca. A migdia hi ha una altra finestra esqueixada, modificada i ampliada. A l'interior del mur de migdia hi ha una petita capella; aquesta estructura es correspon amb l'arc de maó massís que s'observa al parament exterior. Al tram oest del mur de tramuntana hi ha una banqueta (obra posterior, no correspon a l'edifici romànic). Els murs són de carreus disposats en filades. La coberta és de teules; al coronament dels murs hi ha lloses sota les teules. És possible que als murs de l'absis, i probablement als de la nau, es produís una represa d'uns 20-30 cm; la coberta de l'absis arriba a la mateixa alçada que la coberta de la nau. A la façana de ponent hi ha un nou coronament del mur de factura posterior a l'original, igual com l'espadanya que s'alça al capdamunt. El campanar d'espadanya, actualment sense campanes, està coronat per una creu de pedra. S'ha accedia des del cor i, a la teulada, hi ha una barana de ferro al voltant del campanar. La porta d'accés a l'església és al mur de migdia. Té un arc de mig punt lleugerament enfonsat respecte la façana i, al damunt, un arc fet amb pedra tosca. A la façana de ponent de l'església s'hi adossa una masia (mas Sant Genís, fitxa 114); al mur oest de l'església hi ha una porta tapiada, amb llinda de fusta, per on es devia accedir a l'interior del mas. A un metre a l'est de l'absis hi ha un cobert de pedra, obert a migdia, que s'utilitza com a aparcament de la masia. En conjunt és un edifici molt interessant ja que conserva tota l'estructura romànica i, alhora, es poden observar clarament les reformes que s'hi van realitzar a les èpoques del gòtic i del barroc.</p> | 08199-79 | Sant Genís Sadevesa / Zona de La Devesa | <p>'Aquesta església sembla que es trobava dins l'antic terme del castell de Gurb, com Sant Bartomeu del Grau, però sempre fou una sufragània de la parròquia de Santa Maria d'Olost.' 'El castell de Gurb és documentat a partir de l'any 886, quan Joamir i la seva muller Eglia vengueren a Sunifred i a la seva muller Adabrada, diversos béns, un dels quals es trobava situat al terme del castell de Gurb.' 'Les notícies de l'església de Sant Genís sa Devesa es troben compilades amb el lot de documents falsos de Santa Maria d'Olost, en un dels quals, del 977, unes terres situades a Serradellops afrontaven a cerç amb Sant Genís sa Devesa; de manera semblant és esmentada en un altre document d'aquest lot de falsos, del 1051.' 'Serà el 1056 quan tindrem notícies fidedignes de l'existència de l'església. La seva situació com a sufragània de Santa Maria d'Olost apareix constatat en una llista de parròquies del bisbat de Vic datable entre els anys 1025 i 1050, quan figura amb Santa Creu de Joglars com a membre (sufragània) de la parròquia d'Olost.' 'L'edifici no ha sofert grans modificacions externes; únicament el campanar d'espadanya fou transformat en un campanar de torre a manera de comunidor i s'hi afegí una petita sagristia. En canvi, el seu interior es troba molt modificat tant en els murs com en la volta.' 'Actualment encara té culte, si bé no regularment, i el seu estat de conservació és relativament bo' (PLADEVALL; BENET, 1986:474-475).</p> | 41.9771200,2.1384100 | 428619 | 4647595 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60693-foto-08199-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60693-foto-08199-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60693-foto-08199-79-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60703 | Revolt de les Rodes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/revolt-de-les-rodes | És una zona afectada per la obertura de la carretera del Bingrau. Com tot element geològic, està afectat per l'erosió, més pronunciada en aquest cas pel fet de tractar-se de materials tous. | <p>Aflorament geològic. És un geòtop, un punt d'interès geològic on es pot observar la successiva disposició dels estrats geològics.</p> | 08199-89 | zona del Bingrau | 41.9795700,2.1861400 | 432576 | 4647828 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60703-foto-08199-89-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | S'hauria de proposar com a Punt d'Interès Geològic. Rep al nom de Revolt de les Rodes, pels pneumàtics que hi ha protegint la corba. No hi ha una altra denominació popular. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60708 | Grandalles (Narcissus Poeticus) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grandalles-narcissus-poeticus | <p>Planta herbàcia bulbosa de la família de les amaril·lidàcies, amb fulles estretes i amb una sola flor, grossa i olorosa. Creix a les zones obagues. Es localitza a l'inici del pendent del cingle de Sant Bartomeu, passada la urbanització del Bingrau, a prop del camí a Santa Perpètua.</p> | 08199-94 | zona de coll Griell | 41.9848300,2.1902200 | 432920 | 4648409 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60708-foto-08199-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60708-foto-08199-94-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Científic | 2021-05-26 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Aquestes flors són habituals a la Vall d'Aran i se'n coneixen a la zona del Montseny, però la seva presència a Sant Bartomeu és excepcional. Informació facilitada per Miquel Colomer. La colònia que se'n coneix està situada al tombant del cingle, i no queda massa clar si correspon al terme de Sant Bartomeu o al de Gurb, tot i que és a la part alta d'aquest cingle. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 60726 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-25 | <p>'Arxiu municipal. Sant Bartomeu del Grau'. Oficina de Patrimoni Cultural. Àrea de Cultura, Diputació de Barcelona (1997). Tríptic informatiu.</p> | XIX | <p>L'inventari de la documentació del fons de l'Arxiu municipal descriu 439 unitats d'instal·lació, i està classificada en les seccions següents: -1. Òrgans de govern (1851/2002). -2. Administració general. 2.1 Secretaria(1854/2002);2.2 Serveis jurídics (1984/1991); 2.3 Personal (1931/2002); 2.4 Registre general (1841/2002); 2.5 Mitjans de comunicació municipal (1983/1996) -3. Serveis econòmics. 3.1 Patrimoni (1936/2002);3.2 Comptabilitat (1843/2002);3.3 Pressupostos (1906/2002);3.4 Endeutament (1936/2002);3.5 Tresoreria (1886/1995);3.6 Fiscalitat (1850/2002) -4. Serveis públics. 4.1 Abastaments i racionaments (1937/1953);4.2 Aigües (1971/1976);4.3 Fires i mercats (s. XIX/1995);4.4 Transports (1994/2002); 4.5 Anàlisi d'aigua (1988/2002);4.6 Subvencions i ajuts (1992/2002);4.7 Juntes i comissions municipals (1945) -5. Beneficència i assistència social. 5.1 Centres assistencials i de beneficència (1874);5.2 Orfes de guerra (1944/1945);5.3 Subsidis familiars (1939/1950);5.4 Subsidi al combatent (1939/1941);5.5 Assistència social (1936/2002);5.6 Casal d'avis (1993/2002);5.7 Subvencions i ajuts (1993/2002); 5.8 Juntes i comissions municipals (1867/2002) -6. Sanitat. 6.1 Cementiri (1993);6.2 Inspecció sanitària (1866/1909);6.3 Estat sanitari (1866/1909);6.4 Cos mèdic municipal (1924/1941);6.5 Centres sanitaris (1921/1995);6.6 Centres sanitaris municipals (1981/2002);6.7 Farmàcia (1981/1988);6.8 Veterinària (1952/1995);6.9 Servei Català de la Salut (1991);6.10 Subvencions i ajuts (190/2002);6.11 Juntes i comissions municipals (1872/1939) -7. Obres i urbanisme. 7.1 Pla general (1959);7.2 Normes subsidiàries (1982/1993);7.3 Plans parcials (1987/2002);7.4 Obres d'infrastructura i serveis (1855/2002);7.5 Vialitat (1993);7.6 Immobles municipals (1971/2002);7.7 Llicències d'obres (1964/2002);7.8 Obertura d'establiments (1972/1989);7.9 Activitats classificades (1972/1989);7.10 Plànols (1968);7.11 Inventari de camins rurals (1987);7.12 Subvencions i ajuts (1981/2002);7.13 Informes tècnics (1984/2002) -8. Seguretat pública. 8.1 Sometent (s.d./1946);8.2 Milícies ciutadanes (1936);8.3 Policia urbana (1966);8.4 Guàrdies jurats (1871/1992);8.5 Guàrdia civil (1992);8.6 Actuació ciutadana (1990/1995);8.7 Salconduits i passaports (1873/1945);8.8 Robatoris i desperfectes (1991/1996);8.9 Armes (1932/1996) -9. Serveis a l'Estat. 9.1 Allotjaments (1862/1902);9.2 Lleves (1853/1988);9.3 Requises militars (s.d./1935);9.4 Prestació social substitutòria (1992/2000) -10. Població. 10.1 Padró d'habitants (1855/2002);10.2 Junta municipal de cens de població (1857/1920) -11. Eleccions. 11.1 Eleccions municipals (1858/1999);11.2 Eleccions de diputats provincials (1875/1967);11.3 Eleccions al Parlament de Catalunya (1980/1999);11.4 Eleccions generals (1854/2000);11.5 Eleccions al Parlament Europeu (1987/2000);11.6 Referèndums i plebiscits (1931/1979);11.7 Cens electoral (1873/2000);11.8 Junta municipal del cens electorals (1853/1980) -12. Instrucció pública. 12.1 Guarderia (1988/1996);12.2 Ensenyament primari (1859/2002);12.3 Subvencions i ajuts (1988/1996);12.4 Cens escolar (1938);12.5 Juntes i comissions especials (1863/1939) -13. Cultura. 13.1 Festa Major. Festes populars (1968/2002);13.2 Activitats i iniciatives culturals i recreatives (1989/2002);13.3 Centres culturals municipals (1989/2002);13.4 Cursos de català (1984/2002);13.5 Esports (1973/2002);13.6 Subvencions i ajuts (1988/2002) -14. Serveis agropecuaris i medi natural.14.1 Censos d'agricultura i ramaderia (1849/1959);14.2 Plagues, desastres naturals i danys meteorològics (1990/1996);14.3 Foment forestal (1939/1951);14.4 Sol·licituds per encendre foc (1987/1992);14.5 Aprofitament forestal (1935/1984);14.6 Mutualidad Nacional de Previsión Social Agraria (1964/1967);14.7 Sindicat agrícola (1947/1969);14.8 Cambra agrària (1994/1996);14.9 ADF (Agrupació de defensa forestal) (1989);14.10 Subvencions i ajuts (1996);14.11 Medi ambient (1990/2002);14.12 Juntes i comissions municipals (1912/1972)</p> | 08199-112 | Ajuntament - Passeig del Grau 10 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Text de classificació s'ha extret del tríptic editat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona; s'han fet les correccions oportunes ja que el tríptic reflecteix l'estat de l'arxiu a l'any 1997. D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya. Mapa: 'Plànol d'informació municipal', SR ASSOCIATS. Vic, 2000 (sensen escala). | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60772 | Assassinat a la rectoria de Sant Bartomeu del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/assassinat-a-la-rectoria-de-sant-bartomeu-del-grau | <p>Biblioteca episcopal de Vic. Arxiu Parroquial de Sant Bartomeu del Grau. ABD/1 1636-1725. VALLS, J. 2005. Textos de la I Exposició de l'Església Vella de Sant Bartomeu del Grau (desembre 2004-març2005).</p> | XVII | <p>A partir del relat fet pel rector Mn. Josep Dalmau sobre 'l'assassinat de la majordoma i del robatori comès a la rectoria de Sant Bartomeu del Grau', aportem una síntesi dels fets que s'hi narren. En el relat consta que el dia 8 de maig de 1684, el rector de St. Bartomeu del Grau (Bisbat de Vic), Mn. Josep Dalmau, se'n va anar la Processó de Nostra Sra. De la Gleva, deixant la majordoma (Maria Anna Noguera, veïna de St. Romà de Sau), sola a la rectoria, tot i que ella mostrà certa reticència. Tornant de la Processó, el rector, aterrit, trobà la majordoma assassinada per un tret d'escopeta a la cara. A més, trobà clars indicis de robatori (caixes i un armari oberts), i trobà a faltar vuit culleres de plata, deu forquilles i tres gots de plata. De la difunta se n'emportaren uns 6 o 8 sous personals. De seguida s'adonà que l'autor no era algú desconegut i que havia entrat a la casa conscient que la majordoma era sola. L'endemà la dona va ser enterrada i el dia 10 es feú el funeral, acordant celebrar l'aniversari el dia després de Sta. Anna, el 26 de juliol. El dia 14 del mateix mes, el batlle, Joan Pujol i Vilaseca, amb sospites fundades, va detindre a la porta de l'hostal, a Creu de Pedra (el camí ral), el jove Agustí Dachs (àlies Llossa), un malfactor reconegut que vivia a la casa d'en Castell, a la plaça del poble. Portava a sobre diverses monedes, algunes d'or i de plata, i després de detenir el germà gran, finalment confessà i declarà on eren amagats els objectes robats a la rectoria. Junt a dos testimonis, l'endemà es recuperaren els objectes (amagats en uns conillers i entre uns garrics) i s'emportaren el delinqüent a Vic. A la rectoria, observant les restes i els indicis dels successos, el rector esbrinà els fets ocorreguts: el lladre va entrar per la porta del campanar, baixant a una cambra on sabia que hi havia una escopeta carregada, amb la que va matar la dona. Amb una destral de la casa havia trencat els panys de tots els armaris, excepte el del menjar. El rector fa una advertència als seus successors, recomanant no deixar mai la majordoma sola i que no tingui amistats. Lamenta la seva pròpia ingenuïtat i acusa el lladre de traïdor i ingrat, ja que el jove no desconeixia ni la casa ni les rutines: hi havia treballat molts cops, se l'havia alimentat i se li havia fet caritat, a ell, als germans i a la seva mare, de qui era amiga la majordoma. El rector dedueix que aquesta amistat va donar pistes al lladre sobre els béns existents a la rectoria, i que alhora va ser la causa de l'assassinat, per tal que la dona no descobrís el malfactor. El rector dóna gràcies a Déu per haver permès descobrir el culpable i poder-li donar el càstig merescut, servint d'exemple per a tots els cristians. Dóna fe que s'ha fet justícia. Finalment narra la tètrica fi del culpable, que acaba morint a la presó de Vic, un any després dels fets ocorreguts, en circumstàncies extranyes, ja que sembla que no va ser per mort natural (el dia abans el jove es trobava en perfecte estat). Un cop mort el lladre, els objectes robats són tornats a les mans del rector, i els diners de la difunta, tot i no tenir testament fet, s'entregaren a qui es demostrà que era el seu hereu.</p> | 08199-158 | Arxiu Episcopal - carrer Santa Maria 1 - 08500 Vic | <p>Josep Valls i Capdevila va recollir de l'arxiu Episcopal de Vic el RELAT DEL RECTOR MN. JOSEP DALMAU DE L'ASSASSINAT DE LA MAJORDONA I DEL ROBATORI COMÈS A LA RECTORIA DE SANT BARTOMEU DEL GRAU. Biblioteca episcopal de Vic. Arxiu Parroquial de Sant Bartomeu del Grau. ABD/1 1636-1725. La rectoria de Sant Bartomeu del Grau estaria ubicada prop de l'església Vella. A partir dels volts de l'any 990 es documenta per primera vegada aquesta l'església i continua apareixent esmentada en els segles següents. A finals del segle X, abans d'ésser cedida vers l'any 993 pel bisbe de Vic, Fruià, al sacerdot, Bonfill, canonge de la seu vigatana i de la família dels senyors del castell de Gurb, ja devia tenir funcions parroquials, si bé no s'esmenten fins el 1055 de manera genèrica i, l'any 1080, explícitament. A partir de l'esmentada donació d'aquesta església juntament amb d'altres esglésies del terme del castell de Gurb, i la repetició de la donació en la persona del clergue, Berenguer, nebot de l'anterior, quan aquest fou promogut a la mitra del bisbat d'Elna, es genera un fragós i llarg conflicte. Les vicissituds de la primera part del conflicte no finiren fins que vers l'any 1035 el bisbe Oliva féu una concòrdia amb Bernat Sendred de Gurb, senyor del castell, en la qual li cedí el domini de les quatre esglésies durant la vida del fill, que havia de ser clergue. Aquest pacte no es complí posteriorment i generà un nou i violent conflicte entre ambdues parts; el conflicte no finí fins que intervingué Ramon Berenguer II, el qual aconseguí que el bisbe de Vic, Berenguer Sunifred de Lluçà i Guillem Bernat de Queralt i el seu fill, Bernat Guillem signessin una concòrdia per la qual el bisbe cedia durant les seves vides, tres de les quatre esglésies del terme del castell de Gurb, entre les quals hi havia la de Sant Bartomeu del Grau. Però a la mort dels personatges es degué renovar el conveni, ara ja només amb els delmes de les parròquies de Sant Andreu de Gurb i de Sant Bartomeu del Grau, situació que durà fins l'any 1165, que, a la mort de Berenguer II de Queralt, es féu un nou conveni amb la mare d'aquest, Sança d'Anglesola, ja només amb la meitat del delme d'ambdues parròquies, i a la mort d'aquesta senyora es degué incorporar definitivament als dominis dels bisbes vigatans. Es desconeixen amb exactitud quines són les vicissituds que afecten l'església a partir d'aquest moments, tan sols sabem que a mitjans del segle XIII un petit nucli habitat es troba al redós de l'edifici, just en l'espai dedicat a la sagrera, també es coneix l'existència d'un altar consagrat a Santa Maria, tot i que se'n desconeix la ubicació. Sembla ser que la pesta bubònica que assolà el Principat el 1348 anorreà el poblament existent prop de l'església. Durant el segle XVI, mentre Sant Bartomeu obté l'autonomia del terme de Grub, es té notícia de l'afegitó d'unes capelles laterals i de l'afegitó d'una sagristia. L'església sofrí l'afegitó d'unes capelles laterals i subsistí fins a l'any 1780, que fou construïda una nova església en el poble actual, on es traslladaren les funcions parroquials, la qual cosa motivà l'abandó de l'església vella que restà sense culte i avui està totalment en ruines.</p> | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 1684 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Rector de Sant Bartomeu del Grau, Mn. Josep Dalmau. | D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60773 | Creu de terme del Serrat de les Tres Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-del-serrat-de-les-tres-creus | <p>AAVV. 2003. Museu Episcopal de Vic. Guia de les col·leccions. Museu Episcopal de Vic. BASTARDES, J. 1983. Les creus al vent. Ed. Millà. Col·lecció art lliure n.1. Barcelona.</p> | XVI | <p>Creu de pedra de 150 cm d'alçària per 65 cm d'amplària màxima per 37 cm de gruix. L'anvers és presidit per la imatge de Crist crucificat, dempeus i a la creu. Als extrems del travesser s'intueix la presència d'algunes figures o imatges, tot i que no es pot apreciar els personatges representats. Mentre que al revers és presidit per la Mare de Déu amb l'Infant. Aquesta cara es troba força mal conservada. No es conserva el suport original.</p> | 08199-159 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic (Barcelona). | <p>Es desconeix la ubicació exacta d'aquesta creu. Les creus de terme són creus monumentals de pedra situades a la vora dels camins amb la funció de delimitar el territori i atorgar-li alhora una certa protecció espiritual. Generalment consisteixen en una columneta que s'alça sobre un basament graonat, coronada per un nus o llanterna que sosté una creu de pedra esculpida. També es desconeix si el topònim del Serrat de les Tres Creus fa al·lusió a que hi havia tres creus o fa referència al tema del calvari i les tres creus.</p> | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | És una creu de pedra datada del segle XVI. Avui es conserva al Museu Episcopal de Vic, tot i que no consta en la guia de les col·leccions. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 60776 | Fons Cabrera i Bas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-cabrera-i-bas | <p>ADM. 2002. procedent de l'Arxiu Històric d'Hostalric. fons Cabrera i Bas. Pons i Guri, Josep M. Hostalric, capital i arxiu del Vescomtat de Cabrera. A: Quaderns de la Selva, 14 (Santa Coloma, 2002) LLACH PALMADA, Emma. 2004. El fons documental dels vescomtats de Cabrera i Bas i dels comtats d'Osona i de Mòdica: història d'una dispersió. A: Revista de Girona, 227 (Girona, 2004), pàg. 79-83 LLACH PALMADA Emma. 2005. Puig Amat, Neus. L'arxiu del Vescomtat de Cabrera i Bas, comtat d'Osona i de Mòdica. A : Quaderns de la Selva, 17 (Santa Coloma, 2005)</p> | <p>Fons documental dels segles IX-XIX, de 5700 documents, format per 14 fitxes documentals amb informació sobre el comtat d'Osona i Sant Bartomeu del Grau. Aquestes es poden agrupar en: 1874 Consentiment de les parròquies de St. Feliu, St. Vicenç i St. Pere de Torelló i certs singulars d'Espinelves, de Roda, St. Bartomeu de Grau i St. Martí de Sentfores, que del donatiu graciós de 30.000 lliures, després reduït a 25.000, fet a favor de Fadri Enríquez i Anna de Cabrera, els primers diners d'aquest donatiu servís per lluir censals. St. Pere de Roda 1488/10/12 Extractes de documents1488/10/12 1876 Testimoni de Salvador Jurient, de que davant d'ell les universitats d'Espinelves, St. Bartomeu del Grau, Sau , Roda, Manlleu i Cabrera prometeren el subsidi graciós de 118 lliures pel casament d'una filla dels almiralls. 1555/06/09 Extractes de documents1555/06/11 2269 Reconeixement fet per Pericon de Merles, fill de Guillem de Merles, a Bernat de Centelles, sr. dels castells de Centelles i Sentfores, de tenir a feu el mas Permaninio a St. Salvador de Serradellops, el mas Argemir a St. Bartomeu del Grau i els masos i honors de Treserra a la parròquia de Sta. Maria d'Olost, pels quals li promet fidelitat i li fa el jurament i homenatge. 1313/08/06 Extractes de documents1313/08/06 2305 Venda feta en nom de Gastó de Montcada, marquès d'Aitona, a favor de Jaume Alemany DesCallar i Palmerola de tot el lloc o parròquia de St. Bartomeu del Grau, excepte la notaria o escrivania establerta i venuda a Pere Osona, notari de Vic, i també tot el lloc o parròquia de Sentfores amb els seus drets. Barcelona 1600/01/14 Extractes de documents1600/01/14 2342 Relació del contingut de documents del caixó 8 referents al castell de Palafolls, Vilanova de Palafolls, St. Bartomeu del Grau, St. Genis de Palafolls, heretat de la Plantera, vall de Sta. Susanna, veïnat de Traslaigua i Malgrat. 1336/??/?? Inventaris de l'arxiu o de documents1689/??/?? 2471 Presentació davant el lloctinent general feta per Sebastià Cuitants, prevere de la capellania de Sta. Eulàlia d'un instrument de 19 de setembre de 1449 on i ha la renúncia de Bernat Joan de Cabrera i la seva dona, Violant, i el seu fill, Joan de Cabrera, a un censal de 26 lliures de pensió venut a Ramon Bertran; aquest censal és amb especial hipoteca de la casa de Puigpardines, el castell de Sentfores, terme de St. Bartomeu del Grau i la quadre d'Alborques. 1608/11/04 Extractes de documents1608/11/04 2812 Notícies sobre l'adquisició del castell de Castelló d'en Bas, del Mallol, de Manlleu, de Torelló, de Cabrera, de s'Avellana o Roda, de la Meda o Sameda, d'Auertet, St. artomeu del Grau i St. Jaume d'Alboquers, castell de Sau, Brull i Seva. 3834 Consentiment de les parròquies de St. Feliu, St. Vicenç i St. Pere de Torelló i certs singulars d'Espinelves, de Roda, St. Bartomeu de Grau i St. Martí de Sentfores, que del donatiu graciós de 30.000 lliures, després reduït a 25.000, fet a favor de Fadrique Enríquez i Anna de Cabrera, els primers diners d'aquest donatiu servís per lluir censals. St. Pere de Roda 1488/10/12 Donacions i cessions de béns1488/10/12 3836 Testimoni de Salvador Jurient, de que davant d'ell les universitats d'Espinelves, St. Bartomeu del Grau, Sau, Roda, Manlleu i Cabrera prometeren el subsidi graciós de 118 lliures pel casament d'una filla dels almiralls. 1555/06/09 Dots i capítols matrimonials1555/06/11 . 4662 Còpia de 3 instruments, el primer de la creació de batlle de St. Bartomeu del Grau, el segon del dret de fadiga a la renda de 2 patis o sòls de Vilanova de Palafolls i el tercer del nombrament d'oficial i comissari general de totes les terres dels vescomtats.</p> | 08199-162 | Arxiu Històric d'Hostalric | <p>El fons està format pels documents generats bàsicament per tres senyories feudals, els Vescomtats de Cabrera i de Bas i el Comtat d'Osona. El vescomtat de Cabrera es va constituir al segle XI i va perdurar fins el XIX, i geogràficament s'estenia per dues terceres parts de l'actual comarca de la Selva, l'Alt Maresme, l'extrem est del Vallès Oriental i el Collsacabra, a Osona. El vescomtat de Bas passà als Cabrera per herència l'any 1335, i comprenia la Vall d'en Bas i Riudaura, a la Garrotxa, El comtat d'Osona, que comprenia la plana de Vic, fou donat pel rei Pere III a Bernat III de Cabrera. Això fa que el ventall cronològic que comprèn el fons s'estengui des del segle IX al XIX.</p> | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | (Continuació descripció) 4376 Reconeixement fet per Pericon de Merles, fill de Guillem de Merles, a Bernat de Centelles, sr. dels castells de Centelles i Sentfores, de tenir a feu el mas Permaninio a St. Salvador de Serradellops, el mas Argemir a St. Bartomeu del Grau i els masos i honors de Treserra a la parròquia de Sta. Maria d'Olost, pels quals li promet fidelitat i li fa el jurament i homenatge. 1313/08/06 Obligacions1313/08/06 4415 Venda feta en nom de Gastó de Montcada, marquès d'Aitona, a favor de Jaume Alemany DesCallar i Palmerola de tot el lloc o parròquia de St. Bartomeu del Grau, excepte la notaria o escrivania establerta i venuda a Pere Osona, notari de Vic, i també tot el lloc o parròquia de Sentfores amb els seus drets. Barcelona 1600/01/14 Compra-venda de béns immobles1600/01/14 5181 Presentació davant el lloctinent general feta per Sebastià Cuitants, prevere de la capellania de Sta. Eulàlia d'un instrument de 19 de setembre de 1449 on i ha la renúncia de Bernat Joan de Cabrera i la seva dona, Violant, i el seu fill, Joan de Cabrera, a un censal de 26 lliures de pensió venut a Ramon Bertran; aquest censal és amb especial hipoteca de la casa de Puigpardines, el castell de Sentfores, terme de St. Bartomeu del Grau i la quadre d'Alborques. 5347 Memòria dels jurats i veïns dels termes del Cabrerès, St. Bartomeu del Grau i Espinelves sobre l'elecció de veguer. 1608/11/04 Plets i processos judicials1608/11/04. Al setembre del 2002 la Generalitat de Catalunya els va entregar el fons documental del vescomtat de Cabrera i Bas i comtat d'Osona provinents de l'Arxiu Ducal Medinaceli. I que, un cop classificats i informatitzats aquests documents, han pogut constatar que hi ha referències històriques de Sant Bartomeu del Grau. L'Arxiu Històric d'Hostalric comprèn el període entre el segle IX i XIX. | 94 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 60664 | Ball de bastons de Sant Bartomeu del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-bastons-de-sant-bartomeu-del-grau | <p>El ball de bastons es balla en 'rodona'; a Catalunya no hi ha altres grups de bastoners que ballin d'aquesta manera a no ser que ho hagin copiat dels bastoners de Sant Bartomeu del Grau. El grup de bastoners, a la dècada de 1950, anava acompanyat de la música d'un flabiol; a partir de 1980-1981, van acompanyats de gralles i un tabal. Es balla en colles de 8 o 10 persones (sempre parells) i n'hi ha de tres 'categories': gran, mitjà i canalleta. Les melodies actuals del ball de bastons són autòctones i només es toquen a Sant Bartomeu del Grau. Maria Rius es va encarregar de recopilar el repertori de melodies; s'havien fet gravacions de les melodies en cassettes, als anys '70. La transcripció de les melodies al llenguatge musical, a partir de les tonades que recordava Joan Roma, es va encarregar a Joan Figueres; actualment les partitures estan en procés de redacció.</p> | 08199-50 | <p>El recuperador de la festa, Joan Roma, va néixer a principis del segle XX i va aprendre les melodies dels bastoners que li cantava el seu avi quan era petit. A partir d'aquestes dades, s'ha endarrerit la data d'inici del ball de bastons a Sant Bartomeu del Grau fins a l'any 1700, bé que aquesta data no es pot contrastar amb cap mena de referència documental. Existeixen fotografies d'una colla de bastoners a mitjans segle XX, tot i que la represa del grup actual es va fer l'any 1979. L'any 1981 es va formar el grup de grallers que acompanya als bastoners. El 1982 es va obrir la colla a la participació de les dones, convertint-se en un grup mixte.</p> | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60664-foto-08199-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60664-foto-08199-50-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | La Colla de Bastoners de Sant Bartomeu del Grau ha assistit a totes les trobades anuals de Catalunya des de 1979; el 1995, la XX Trobada es va fer a Sant Bartomeu del Grau i es va encarregar una medalla al·legòrica de bronze a l'escultor vigatà Francesc Ballart; a l'ajuntament es guarden records de les diferents trobades i sortides en les que s'ha participat. Si bé a mitjans segle XX es ballava per Pasqua, actualment no hi ha una diada concreta; es fan sortides a altres municipis si aquests ho demanen. La indumentària actual és: camisa i pantalons blancs, faldilla vermella per sobre el pantalons, faixa blava, camals vermells amb picarols i espardenyes de betes (negres pels nois i vermelles per les noies). A mitjans segle XX, els balladors duien corbata (per les fotografies conservades, cadascú duia la seva, sense una reglamentació determinada a l'hora de triar el color), anaven coberts amb corona de flors i espardenyes de betes negres (cal recordar que tot eren homes); a més, duien una cistella per què es ballava 'per les caramelles' (Pasqua); en aquesta diada, però. només es ballava el ball de bastons, no es cantaven caramelles. L'estendard de la colla, amb l'escut municipal de Sant Bartomeu del Grau, porta la llegenda 'Bastoners de Sant Bartomeu del Grau'; té el fons blau amb un ribet daurat, està creuat en diagonal per les quatre barres. Al capdamunt de la 'vara' o 'bastó' hi porten un ram de flors al·legòric a la corona de flors que antigament duien els balladors al cap. Sebastià Roma Rius, fill de l'impulsor del grup de bastoners de Sant Bartomeu, encara conserva a l'habitatge familiar (carrer Vell núm. 45, fitxa núm. 12) alguns dels elements utilitzats pels grup de bastoners: un cistell, la corona florejada que duien al cap, un banderí, un flabiol i, ja de la darrera època, guardioles utilitzades en la recaptació de diners per a la colla. Sebastià Roma conserva un document sonor de 1984 d'una entrevista a Joan Roma amb motiu d'un homenatge que se li va fer; en l'entrevista parlava de l'inici del ball de bastons a Sant Bartomeu i dels seus records. | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 60742 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-19 | <p>http://www.sbg.llucanes.net; ruta: temes, festa major 2002</p> | <p>Manifestacions de caràcter festiu amb motiu de la diada de Sant Bartomeu, apòstol, sota l'advocació del qual es va erigir l'església parroquial. S'inicia la festa amb la lectura del pregó. El dia 24, festiu al municipi, es celebra la missa solemne; es tracta de l'únic acte que ha perviscut inalterable dins la festa (no cal oblidar que les festes majors estan sempre unides, des dels seus orígens, a la festivitat religiosa d'una sant patró o santa patrona del municipi). La resta d'actes són de caràcter festiu i lúdic (gegants, sardanes, ball, teatre, caminades populars...) i poden anar variant en el decurs dels anys depenent de l'acceptació o no que tinguin entre la població.</p> | 08199-128 | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60742-foto-08199-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60742-foto-08199-128-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Les fotografies corresponen a la Festa Major de l'any 2002. 1) Pregó; 2) Sopar; 3) Ball. Estan extretes de http://www.sbg.llucanes.net, ruta: temes, festa major 2002. Van ser penjades a la xarxa el dia 29 d'agost per 'infosbg'. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 60616 | Creu de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-pedra-0 | XVIII-XX | La creu, destruïda durant la guerra d'Espanya (1936-1939), fou substituïda per una de nova | <p>Creu situada al costat del camí, sobre una petita elevació del terreny. La base de la creu està situada a l'interior d'un encaix a la roca natural. Al costat sudest de la base hi ha una pedra amb un encaix rectangular (21 x 23 cm) que podria haver servit per encabir-hi un altre element; a l'interior de l'encaix hi ha molsa i material sedimentat. La creu està situada sobre un suport rectangular de pedra d'una alçada de 170,5 cm., 22, 8 cm d'ample i 17 cm de fons. És monolítica, amb les arestes motllurades. Les mesures màximes són: alçada, 40,5 cm; amplada de la base i alçada dels braços, 10,5 cm; fons, 12 cm; amplada total dels braços, 40 cm; de la base de la creu a l'inici dels braços, 16 cm. A la part central dels braços es marca, en relleu, una creu simple que mesura 34, 5 cm d'alçada; 33 cm d'amplada total dels braços; el gruix de la creu és de 2,5 cm. A la roca de la base es pot observar la inscripció 'I783'; els altres costats estan massa plens de vegetació per veure-hi res. La creu està orientada sudest-nordoest.</p> | 08199-2 | zona del Vilaró | <p>Està situada al costat de l'antic camí ral. Es destruí durant la guerra (1936-39) i se n'hi va posar una altra, l'actual. L'única referència històrica és la inscripció a la base: 'I783'.</p> | 41.9912300,2.1596100 | 430391 | 4649144 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60616-foto-08199-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60616-foto-08199-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60616-foto-08199-2-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria / Anna Gómez i Bach | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 98|94 | 47 | 1.3 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 60687 | Terma Blanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terma-blanca | XVIII | Les inscripcions gravades a la fita original s'han anat perdent a causa de l'exfoliació de la pedra. D'altra banda, s'hauria de 'dignificar' l'element. El bloc de pedra contemporani li treu tot el protagonisme, deixant-la en un segon pla. Si es vol mantenir el bloc de pedra posat el 1977, s'hauria de repintar la llegenda o 'gravar-la' amb un altre material. | <p>Fita que marcava els límits entre els municipis de Sant Bartomeu del Grau, Olost i Sobremunt (Sant Martí). Està feta amb pedra blanca, calcària, de Sant Bartomeu. Té una alçada de 80 cm pel costat oest i 47 cm pel costat est (aquestes mides s'han près des de la base actual, pedretes lligades amb ciment). La planta és triangular, amb dos costats plans (sud i oest) amb un angle en escaire, i un tercer arrodonit, (corresponent al nord i a l'est). El costat sud mesura 28 cm, i s'hi pot veure una inscripció referida a Sant Bartomeu que ocupa tres línies: 'S [AN] I' a la primera línia [= SANT], la segona i tercera línies comencen amb una 'b' i acaben amb una 'V', el cos de les quals ocupa la segona i tercera línies; a la segona, entre la 'b' i la 'V', es llegeix 'ARTO' i, a la tercera, entre la 'b' i la 'V', es llegeix 'ME'. En definitiva, 'SANT BARTOMEV'. Al costat oest, de 17 cm d'amplada, hi ha la inscripció '1723' a la part alta de la fita i, més avall, es llegeix 'LO', amb la 'O' d'un cos més petit, escrita a l'interior dels traços de la 'L'. Aquest lateral de la fita és indicatiu del municipi d'Olost; ignorem si es tracta d'una abreviatura o si, simplement, han desaparegut la resta de les lletres. El costat nordest no té inscripció; en tot cas, no es veu. Si hi fos hauria de fer referència a Sobremunt (Sant Martí). Podria ser que hi hagués altres signes, però l'exfoliació de la pedra no permet apreciar-los correctament.</p> | 08199-73 | zona de Vilaseca | <p>Es desconeix el seu origen. És una fita de terme. Al costat oest porta la data '1723'.</p> | 42.0104200,2.1470700 | 429374 | 4651285 | 1723 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60687-foto-08199-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60687-foto-08199-73-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | L'any 1977 Joaquim Vilaseca hi va fer posar un bloc de pedra al costat amb la bona intenció de fer perdurar el record de l'existència de la fita. Aquest bloc porta la inscripció (força malmesa): MUNICIPIS / SANT BARTOMEU DEL G[RAU] / O[LOS]T DE LLUÇANÈS / SANT [MARTÍ]'; a la part de baix hi ha les inicials 'J.V.', de Joaquim Vilaseca i, més a la dreta, les quatre barres. Al posar aquest bloc, la base de la fita original va quedar lligada amb ciment. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60741 | Jardí de les Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-de-les-ferreres | XVIII | <p>Jardí que té el seu origen en època moderna, en el moment d'aixecar l'edifici de Les Ferreres. Està situat a migdia de la façana principal. Les flors i plantes es van renovant cada temporada; del jardí, però, cal destacar-ne dos arbres per les seves dimensions i longevitat: - El primer és un teix: arbre perennifoli de la família de les taxàcies (Taxus bacatta), de fulles agudes i llavors envoltades d'un aril vermell, típicament centreuropeu, plantat en jardins i apreciat per la seva fusta, usada antigament en la construcció (fotografies 1 i 2). És un arbre que es ramifica molt des de la mateixa base. És una espècie arbòria protegida en regressió a tot Europa. Es troba en petites localitzacions a muntanyes mitjanes on, els exemplars que en resten, acostumen a ser molt vells. Darrerament, a les Ferreres, s'han plantat diversos teixos obtinguts a partir de l'arbre inicial. - L'altre arbre destacable del jardí de Les Ferreres és de la família de les 'alzines'. Es tracta d'un arbre de gran longevitat. L'espècimen original es va tallar i, actualment, el que en resta són rebrots nascuts a partir de la soca (fotografia 3). Els diferents rebrots ocupen una superfície amb un diàmetre de 2,00 m. La capçada del conjunt té un diàmetre de 12-14 m. La localització de l'espècimen es va fer a través del Sr. Pòlit, jardiner del mas Ferreres; malgrat tot, després d'una intensa cerca, no n'ha pogut esbrinar el nom exacte.</p> | 08199-127 | Les Ferreres | <p>La casa de Les Ferreres, construïda el 1762, va ser concebuda com a casa d'estiueig, per la qual cosa en lloc de presentar alguns elements característics de les cases pairals catalanes té, entre d'altres característiques, un jardí a migdia de la casa, davant de la façana principal. Dels diversos espècimens que creixen al jardí, a banda d'un avet i una palmera, cal destacar per les seves dimensions i longevitat un teix i un altre arbre de la família de les alzines. El teix ha estat considerat com un arbre mitològic en diverses cultures, des de la grega, que els consagraven als deus, fins a les cultures cèltiques i escandinaves, que el consideraven un arbre protector; en la cultura cristiana, sovint es plantava al costat de les esglésies. Cal pensar, doncs, que la seva presència al jardí de les Ferreres pugui estar motivat per la simbologia que l'envolta.</p> | 41.9745700,2.1394500 | 428703 | 4647311 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60741-foto-08199-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60741-foto-08199-127-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una malla d'1 km x 1 km. | 94 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60765 | Seient de pedra del Salers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/seient-de-pedra-del-salers | XX | <p>Gran bloc lític de pedra de Sant Bartomeu del Grau, que ha estat treballat pel propietari del mas Salers i modelat fins aconseguir una forma de seient. Aquest monolit de 1'50 metre d'alçada i 0'70 metres d'amplada presenta una forma arrodonida tot i tenir els angles angulosos, i recorda la forma del sofa. L'acabat, en cisell, és visible a tota la superfície de la peça. I el propietari té previst exposar-lo.</p> | 08199-151 | Mas Salers. Carrer de Dalt n.10. Sant Bartomeu del Grau | <p>El propietari del mas Salers havia après l'ofici de picapedrer i tenia els coneixements bàsics del tractament i manipulació de la pedra. Una de les seves afeccions es centra en modelar blocs de pedra. Té bancs de jardi, o senzills bancs per seure davant el mateix mas. Així com guardar eines antigues, de procedència diversa, des d'un bressol de fusta a una ruleta gegant datat tot de finals del segle XIX o inicis del segle XX.</p> | 41.9819000,2.1765800 | 431787 | 4648094 | 1960 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60765-foto-08199-151-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Senyor Martí Mas. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60766 | Creu de terme del Serrat de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-del-serrat-de-la-guardia | <p>BASTARDES, J. 1983. Les creus al vent. Ed. Millà. Col·lecció art lliure n.1. Barcelona. R.3589-1917.</p> | XVI-XX | Necessita reparacions | <p>Creu situada al costat del camí, sobre una petita elevació del terreny, en un petit pla. La base de la creu està situada a l'interior d'un encaix a la roca natural i aixecada sobre un suport aixecat en un cos construït en pedra seca i lligat bastament amb morter de calç i algun repàs en ciment. Aquest basament està parcialment cobert per la vegetació. Aquesta és força abundant i ha fet perdre el camí d'accés fins a la creu. La creu, de metall, està situada sobre un suport rectangular de pedra d'una alçada de 150 cm., 40 cm d'ample i uns 40 cm de fons. Està formada per una creu llatina per dos cossos de ferro amb les arestes treballades fent motllura i es troba orientada del sud est al nord oest.</p> | 08199-152 | La Guàrdia - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>La Guàrdia ja surt documentada al segle XII, en l'acta de Consagració de Sant Miquel de l'Erm, i continua apareixent el segle XVI en la documentació eclesiàstica de Sant Bartomeu, com a masoveria del Vilaró. Just sobre un petit turó que s'alça a l'esquerra del mateix mas es documenta la creu. Aquest element, per la seva tipologia i morfologia pot pertànyer a l'època moderna i haver funcionat de forma coetània amb el mas de la Guàrdia. Tot i que es coneix com la creu de terme del serrat de la Guàrdia, la funcionalitat i ús d'aquesta creu pot ser diversa. Podria tractar-se d'una creu recordatori, una creu de terme o una creu de padró, tot i que aquest darrer cas sembla el menys versemblant. De totes maneres, la seva factura en ferro, poc treballat i el seu suport poc ornamental la cataloguen més com a creu de recordatori. Les creus de terme són creus monumentals de pedra situades a la vora dels camins amb la funció de delimitar el territori i atorgar-li alhora una certa protecció espiritual, que com ja hem assenyalat en aquest cas es desconeix.</p> | 42.0018400,2.1738400 | 431581 | 4650311 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60766-foto-08199-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60766-foto-08199-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60766-foto-08199-152-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Al peu del camí, entre el mas la Guàrdia i el turó amb la creu de terme del Serrat de la Guàrdia, es documenta un tram de camí o vial empedrat, que podria anar associat al moment de funcionament del mas i de la creu. | 98|94 | 47 | 1.3 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||
| 60767 | Creu de terme del Serrat de Puiggiró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-del-serrat-de-puiggiro | <p>BASTARDES, J. 1983. Les creus al vent. Ed. Millà. Col·lecció art lliure n.1. Barcelona. R.3589-1917. Josep Valls (informació oral).</p> | XVI-XIX | Necessita reparacions | <p>La creu, de metall, es troba sobre una base de pedra rectangular, més ample a la part inferior que a la superior actuant de suport de l'objecte. Aquest cos sembla recolzat sobre una estructura lítica en forma de columna que reposa en una llosa rectangular i de base plana a la part superior; i un peu o basament en morter de calç i ciment a la part inferior. Aquest cos no sembla treballat, i la matèria primera és la coneguda com a pedra local o pedra de Sant Bartomeu. Tota l'estructura de la creu amida 1,50 m, essent l'estructura metàl·lica la més petita d'uns 40 cm d'amplada per uns 55 cm de llarg. La creu està orientada sudest-nordoest, es tracta d'una creu llatina que està formada per dos peces de ferro unides més de la meitat de la peça vertical. El suport es fa amb claus que encara són visibles. També conservava restes d'un filferro lligat a la base de la peça, a la zona de contacta amb la columna de pedra.</p> | 08199-153 | Antic Serrat de Puigiró. | <p>Amb la destrucció de l'antic serrat de Puiggiró o Puigiró, la creu va ser recollida per l'agutzil que la guarda a casa seva. No es conserva tota la peça sencera. La seva estructura, de factura senzilla, no ens dóna gaires pistes sobre la seva cronologia o el seu ús. Es documenta com una creu de terme o de recordatori. Les creus de terme són creus monumentals de pedra situades a la vora dels camins amb la funció de delimitar el territori i atorgar-li alhora una certa protecció espiritual. Generalment consisteixen en una columneta que s'alça sobre un basament graonat, coronada per un nus o llanterna que sosté una creu de pedra esculpida. A la consueta de 1599 s'explica que 'Lo die de Sant Bernabé, tots los anys acostuma fer professó a un padró que és a Puiggiró, que és demunt ho junt a les cases de la plassa (es refereix al conjunt de cases que hi havi al costat del camí ral al lloc de Puiggiró). En lo qual lloch se dóna charitat en pa cuit per los hereus de la casa del Puiol de la mateixa parrochia com a administradors d'aquella'.</p> | 41.9842000,2.1714100 | 431361 | 4648354 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60767-foto-08199-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60767-foto-08199-153-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Documentada a l'exposició sobre Creus de Terme feta del desembre 2004, per part de l'Ajuntament de Sant Bartomeu del Grau amb el suport documental del Josep Valls. | 98|94 | 47 | 1.3 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||
| 60617 | El Bosquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bosquet | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). El Bosquet. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XVII-XVIII | L'edifici ha estat reformat parcialment. | <p>Edifici de planta quadrada, amb planta baixa i un pis. Coberta a doble vessant (est-oest); la coberta està sobreaixecada uns 40 cm. respecte la seva posició inicial. Els murs de la planta baixa són de pedra sense polir; a la primera planta els murs interiors són de tàpia i, els exteriors, de pedra. La porta original de l'edifici actualment és a l'interior, amagada per un cos adossat a la façana sud; tenia un arc de mig punt, destruït al construir el cos adossat, i encara conserva els brancals de pedra. Les bigues de fusta del trespol van ser substituïdes per biguetes. L'edifici actual ha evolucionat a partir d'un cos central simple; a l'est, ja des d'antic (i en una data indeterminada) se li va afegir un altre cos seguint la mateixa alineació de les façanes i el pendent de la coberta; posteriorment, se'n va afegir un altre de les mateixes característiques al costat oest (entre un i altre, encara es conserva la cantonera original de la façana nord). A la façana nord hi ha una finestra amb brancals de pedra i llinda monolítica i unes obertures petites, amb pedra (alguna d'aquestes obertures va ser ampliada posteriorment); també hi ha una porta tapiada amb totxos. A la façana oest hi ha petites obertures amb brancals i llinda de pedra, modificades posteriorment; bona part de la primera planta del mur est està refeta amb totxanes, així com la cantonera amb el mur nord. Als anys 1951-52 es va adossar un cos a la façana sud, amb un porxo al primer pis, que cobreix la façana original; els brancals del porxo i la barana estan fets amb totxos; les llindes són de bigueta. A la façana oest no es pot veure la cantonera que hi havia abans de la construcció del porxo per què s'hi va obrir una finestra a la planta superior i, la resta del parament, està cobert per un edifici adossat construït amb totxanes. Al costat est hi ha diversos corrals adossats; el primer es construí amb pedra i, posteriorment, es va ampliar utilitzant la totxana com a element de construcció; la porta inicial va ser tapiada amb pedres en el moment de fer aquesta ampliació.</p> | 08199-3 | El Bosquet - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'En català antic allò que avui entenem per bosc era la forest, d'aquí la paraula 'forestal'. Però, el mot 'forest', provinent del llatí tardà FORESTIS, fou substituït per la paraula germànica 'bosc', de BOSKO, que significava 'conjunt vegetal de poca importància'. Així doncs, el nostre topònim 'Bosquet', diminutiu de bosc, prové d'una antiga arrel germànica. D'altra banda, el topònim té relació amb l'emplaçament de la casa, prop d'un bosquet.' (BENITO; ARMENTERAS, 2001).</p> | 41.9886000,2.1812500 | 432181 | 4648835 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60617-foto-08199-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60617-foto-08199-3-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | La planta baixa s'utilitza com a corral i magatzem. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60628 | Cal Monells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-monells | XIX | La part superior de l'edifici està tancada, sense ús. Perill de degradació progressiva; part de l'arrebossat de la paret lateral ha caigut i la tàpia queda exposada a les inclemències del temps. | <p>Planta baixa + 1 planta sota coberta. Coberta a doble vessant (E-W). Façana principal (est): té dues portes a la planta baixa (són iguals a les portes dels edificis dels núm. 41 i 43), amb brancals de pedra i arc rebaixat; a la primera planta hi ha dos balcons amb brancals i llinda de pedra (posteriors a l'edifici original). Façana lateral (sud): s'observa el parament exterior del mur, fet de pedra irregular a la planta baixa i tàpia a la planta sota coberta; les obertures són recents.</p> | 08199-14 | carrer Vell núm. 41 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Per la tipologia de l'edifici, sembla correspondre al conjunt de cases bastides durant el segle XIX.</p> | 41.9826100,2.1738100 | 431558 | 4648176 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60628-foto-08199-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60628-foto-08199-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | És curiosa la semblança entre els edificis dels núm. 41, 43 I 45. Les portes i els balcons són idèntics en els 3 edificis; malgrat això, en els 3 casos, els balcons semblen correspondre a modificacions posteriors. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60635 | Cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-4 | XVII | Molt reformada | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota coberta, amb un cos afegit al darrera (oest) amb un porxo de maó massís a la primera planta. Té façana al carrer Vell (est) i una altra (sud) al carreró que condueix a la Font de Plaça (antigament era on hi havia l'entrada principal a la casa). Façana est: porta amb brancals de pedra i arc rebaixat; al damunt hi ha una finestra amb brancals i llinda de pedra, amb les motllures bisellades, i ampit, també de pedra; aquests elements passen desapercebuts per què hi ha pinturaal damunt; té una altra finestra al tram sud (que també podria tenir els elements de pedra) i dues finestres petites a la planta sota coberta. Façana sud: obertures recents; a la primera planta, però, hi ha una finestra original amb una llinda amb la inscripció '16 IHS 9[...]'; l'ampit, de pedra, sembla posterior i els brancals no es veuen. La llinda està molt malmesa (durant un temps estava coberta per l'arrebossat de la façana).</p> | 08199-21 | carrer Vell núm. 9 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Es conserva una llinda amb la data 169[4]; la darrera xifra no es veu, la informació l'han donada els propietaris de la casa; entre la segona i tercera xifres hi ha l'acrònim de Jesucrist [JHS]. Forma part del conjunt d'edificis que, des de finals del segle XVII i principis del segle XVIII, es construïren al costat del camí que, provenint de la plana de Vic, s'endinsava al Lluçanès.</p> | 41.9814600,2.1743000 | 431597 | 4648047 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60635-foto-08199-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60635-foto-08199-21-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60668 | Fonts del Clot del Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonts-del-clot-del-forn | Herbassar a l'entorn de les fonts. Els punts de sortida de l'aigua són deficients. | <p>Fonts situades a uns 100 metres al sud del mas. Una neix sota terra, només se'n pot veure l'aflorament d'aigua. L'altra, surt darrera un arbre envoltat de romegueres; és d'on s'agafa l'aigua de la casa. Possiblement, es tracti de dues sortides d'una mateixa deu.</p> | 08199-54 | zona d'Alboquers (mas el Clot del Forn) | 41.9288800,2.1315800 | 427999 | 4642245 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | No s'han realitzat anàlisis sobre la seva potabilitat. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 60680 | La Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-guardia-2 | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). La Guàrdia. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | Procés de ruïna general. S'observen moltes esquerdes a les estructures de l'edifici, a banda de les nombroses reparacions efectuades en diferents èpoques. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta sota teulada. El conjunt actual presenta moltes modificacions. Murs de pedra, en sec, amb rejuntat posterior de morter de calç (arrebossat). L'edifici original, el cos central actual, queda desvirtuat per un afegit al costat sudest, on deuria haver-hi la façana original, més reculada que l'actual i desapareguda durant la reforma de l'edifici. Les obertures que presenta són gairebé totes fetes amb maó massís i poden datar-se en una època molt recent (segles XIX i XX). La coberta també ha estat refeta al darrer quart del segle XX, aprofitant les teules existents. La traça del cos central pot observar-se a la façana del darrera (nordoest), al que s'adossen altres cossos, també construïts amb pedra. Cadascun d'aquests cossos té la coberta diferenciada i independent de la resta. Encara es pot observar les cantoneres de la façana principal (sudest), malgrat que la resta de la façana hagi desaparegut. Tot i així, es fa difícil saber si s'han conservat estructures de l'edifici original, ja que els murs presenten nombrós material de construcció (maó massís i teules) barrejat amb les pedres dels murs. Malgrat les diverses reparacions, encara s'observen diversos trencaments en els murs de l'edifici (el mur nordest de l'edifici principal està molt malmès, presentant un important esvoranc tapiat amb totxo). A la planta baixa del cos afegit a la dreta de l'edifici principal (nordest) hi ha un pilar central, de secció quadrada, fet amb carreus de pedra calcària, tota una raresa vist el conjunt, on no hi ha cap element que destaqui. Se'n veuen 4 filades i, a la part superior, hi ha un carreu més gros, a manera d'àbac, possiblement per aguantar una biga central; actualment, el pilar està acabat amb totxanes. Davant la façana principal hi ha unes dependències que devien servir de corrals, graner...Els murs de la planta baixa són de pedra, des d'on s'aixequen diversos pilars de maó massís i totxana; la part superior del mur sudoest s'havia tapiat amb totxanes. Actualment, està gairebé tot esfondrat.</p> | 08199-66 | La Guàrdia - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'La Guàrdia ja surt documentada al segle XII, en l'acta de Consagració de Sant Miquel de l'Erm, i continua apareixent el segle XVI en la documentació eclesiàstica de Sant Bartomeu, com a masoveria del Vilaró' (BENITO; ARMENTERAS, 2001)</p> | 42.0018400,2.1738400 | 431581 | 4650311 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60680-foto-08199-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60680-foto-08199-66-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | L'edifici està abandonat i, els coberts exempts, ensorrats. Malgrat això, en una de les visites que es varen fer a l'edifici, es va comprovar que en una de les dependències de la planta baixa s'hi guardaven cavalls i, en una altra, un vehicle. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60688 | El Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujol-2 | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). El Pujol. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XVIII | El conjunt necessita una rehabilitació de dalt a baix. S'hi pot entrar, però hi ha alguns punts molt perillosos, algun sostre mig ensorrat i un tram d'escala amb una estabilitat precària. L'edifici de la masoveria té la coberta mig ensorrada. La voluntat del propietari és de restaurar la casa senyorial i enderrocar l'edifici de la masoveria i el passadís que uneix un edifici amb l'altre. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Coberta a 4 vents. Els orígens del mas probablement s'haurien de buscar a l'alta edat mitjana, època de construcció d'alguns dels masos més importants del municipi (Vilaseca, les Ferreres, el Vilar...), però no es conserven restes visibles de l'edifici antic. El cos principal de l'edifici actual és del segle XVIII, moment de construcció (o modificació) dels grans casals del Lluçanès i de la Plana de Vic. La façana principal és a migdia, on encara es conserva la porta original, adovellada. Anys més tard, possiblement al segle XIX, s'hi va afegir un cos amb una galeria de tres arcades a la primera planta. Queda el dubte que les estructures conservades al sudest, que semblen murs de contenció, no poguessin formar part d'algun edifici anterior o bé d'estructures en desús, enderrocades i omplertes de terra (hi ha un hort al costat est de l'edifici, a l'alçada de la primera planta). Als murs laterals s'observen diferents estructures, algunes d'obertes i d'altres de tapiades i, a la façana oest, un portal adovellat, amb arc de mig punt, que es devia construir al mateix moment que la galeria de migdia; és de pedra calcària de Sant Bartomeu, igual com les finestres obertes a les plantes superiors. L'interior és semblant al Vilar i a Vilaseca, amb una gran sala-menjador a la planta noble que dóna accés a les habitacions, situades simètricament als laterals; a la sala hi ha una fornícula amb decoració de tipus barroc. Algunes de les habitacions conserven l'envà que separa l'espai destinat al llit de la resta de l'estança (cambra i avantcambra). - La masoveria. És un edifici situat al nord del mas, amb façana a migdia; planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada; coberta a doble vessant (est-oest). Entre la casa senyorial i la masoveria s'anaren construint diferents cossos fins a ocupar gairebé tot l'espai de l'eixida que hi havia entre un i altre edifici; finalment, es construí una galeria al costat oest que comunicava la primera planta dels dos edificis. La façana principal de la masoveria, a migdia, té una porta amb arc rebaixat i una inscripció a la clau: 'ANTONIA PUJOL / I FERRERAS / ANY 1860'. Els elements de pedra de portes i finestres de la façana principal són fets amb pedra calcària de Sant Bartomeu. Els murs són de pedra irregular, barrejada amb material de construcció; el sostre de la planta baixa està refet amb bigues prefabricades (2a meitat del segle XX); hi ha alguna finestra de maó massís. A l'exterior de la façana nord de la masoveria hi ha les empremtes d'una estructura amb bigues de fusta (planta baixa + 1 planta), ara inexistent. L'accés a l'eixida es fa a través d'una porta adovellada, amb arc de mig punt, situada a la façana oest (sota la galeria de comunicació entre els dos edificis); el terra de l'eixida estava pavimentat amb pedres posades de costat. En el mur d'una pallissa en ruïnes adossada a la dreta de la façana principal de la masoveria hi ha una pedra, que es va reutilitzar en la construcció d'aquest mur, amb la inscripció: 'ANTONIO AROLA / AÑO 1880'; cal remarcar que les lletres 'N' d'aquesta inscripció estan escrites al revés.</p> | 08199-74 | El Pujol - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'Ja surt documentat l'any 1179' (BENITO; ARMENTERAS, 2001). Tal com passa en altres cases (Vilaseca, El Vilar...), d'estructura molt similar a aquesta, no s'observen resten de l'edifici documentat al segle XII.</p> | 41.9914400,2.1725600 | 431464 | 4649157 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60688-foto-08199-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60688-foto-08199-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | A la planta sota teulada del mas hi ha una encavallada de fusta que va ser escapçada per un dels costats per a construir-hi diferents dependències. De fet, tot l'edifici està molt modificat, però conserva les estructures originals i, amb un bon estudi, es podrien recuperar tots els elements. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60689 | Saurina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/saurina | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). Saurina. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XIV | En un dels trams de l'edifici hi ha coberta nova; a la resta hi ha moltes esquerdes i estructures enderrocades. S'ha refet la teulada d'algun cobert i s'han reparat amb totxana i bigues prefabricades alguna porta. | <p>Edifici molt complex. S'observen diferents fases d'ampliació en època històrica, essent la més remarcable a partir del segle XVIII. L'edifici original, de dimensions petites, té la façana a migdia. L'estructura actual és de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Els murs són fets de carreus regulars, molt desgastats, disposats en filades. Carreus semblants s'observen al tram central de la façana nord, tot i que la seva factura i el material emprat no és el mateix. En alguns sectors, el parament exterior s'ha arrebossat de nou. Arreu es poden observar els afegits dels diferents cossos; en els seus murs es barreja la pedra, generalment irregular, el material de construcció i tàpia. Són perfectament visibles les cantoneres dels diferents cossos i els punts de contacte entre uns i altres. Al costat de migdia hi havia diferents àmbits, tots ells de planta baixa, on deuria haver-hi corts, corrals, estables i pallissa; actualment encara se n'aprofita algun com a granja. Alguns dels cossos afegits al costat oest estan enderrocats, en aquest sector s'hi veu la boca d'un forn, ara tapiada. A la llinda d'una porta de la façana est hi ha la inscripció '1750', en pedra de Sant Bartomeu. A migdia, a la llinda d'una finestra d'un dels cossos afegits, hi ha la inscripció '17 [creu] 06 / joan casa saurina'. A la llinda d'una finestra a la façana de migdia hi ha la inscripció '1752'; està situada en un tram de represa del mur original (anys després, en una data indeterminada, es tornaria a aixecar el nivell del mur). En els diferents murs es combinen les finestres amb elements de pedra (brancals, llinda i ampit) amb les finestres amb llinda de fusta o de maó massís. Algunes estructures estan lligades en sec i, d'altres, tenen morter de calç. Un dels cossos de migdia tenia un porxo, obert a l'oest, amb un pilar central i dues pilastres laterals (encara es conserva la del costat sud); a la planta superior està acabada en uns petits pilars de base quadrada i fust octogonal, de tradició renaixentista. La porta de l'edifici original no es veu, actualment n'hi ha una oberta al mur de migdia que té una estructura adossada al davant, amb volta de mig punt, de maó massís i una petita terrassa a la primera planta.</p> | 08199-75 | Saurina - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Els actuals propietaris de la casa Nova de Saurina varen viure a Saurina del 1939 al 1977, aproximadament, moment en el qual Saurina va quedar abandonat. 'La propietat de Saurina engloba també el mas Sant Miquel, i en la consueta parroquial de Sant Bartomeu del Grau de 1599, es documenten dos masos pertanyents a Saurina: Bovets i Bovetons.' 'El nom de 'Saurina', antigament 'Casasurina', compost del genèric casa i del diminutiu saurina, deriva de l'adjectiu arcaic 'saur', femení de saura, que significa 'groc pansit, sec', probablement d'etimologia germànica, *SAUR' (BENITO; ARMENTERAS, 2001).</p> | 41.9959800,2.1495900 | 429566 | 4649680 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60689-foto-08199-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60689-foto-08199-75-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Els grans carreus que s'observen a la façana de migdia són de característiques molt semblants als que s'observen a la part més antiga del mas la Devesa. Bé que no es pot afirmar amb tota rotunditat, pensem que la cronologia de l'edifici es pot recular, pel cap baix, fins a la baixa edat mitjana. Possiblement, sigui dels edificis més interessants de Sant Bartomeu del Grau ja que les grans reformes del segle XVIII, possiblement no varen malmetre del tot les estructures d'èpoques anteriors, cosa que no passa en algunes de les cases senyorials (el Pujol, el Vilar, Vilaseca...). Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60707 | Prats seminaturals sobre calcari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prats-seminaturals-sobre-calcari | <p>Es recomana consultar la pàgina 'http://www.gencat.es/mediamb/pn/2chic.htm' per a conèixer la directiva europea de classificació dels 'hàbitats d'interès comunitari' i les dades tècniques emprades per a la seva descripció i classificació. Es poden consultar les dues pàgines web del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya: 'http://www.gencat.es/mediamb/sig' i 'http://www.gencat.es/mediamb/pn'.</p> | <p>Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, seminaturals, sobre calcari (Festuco-Brometea). Hàbitat d'interès comunitari catalogat, no protegit (aquest tipus de classificació d'element 'catalogat' que li dóna la directiva de la Unió Europea correspondria, seguint els paràmetres de la legislació catalana, a un 'element inventariat', ja que no es contempla cap mena de protecció).</p> | 08199-93 | zona de Vilanova | 41.9760400,2.1712200 | 431336 | 4647448 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60707-foto-08199-93-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Dades identificatives de l'hàbitat: Codi (segons Directiva 67/97/CE): 6210 Prioritat: No prioritari (prioritari si són prats rics en orquídies) Dades de l'hàbitat en el polígon seleccionat: Estat de conservació: bo % del polígon ocupat per l'hàbitat: 100.0 Superfície aproximada (m2): 5501.9443 'La Directiva hàbitats defineix hàbitat natural com aquelles zones terrestres o aquàtiques diferenciades per les seves característiques geogràfiques, abiòtiques i biòtiques, tant si són naturals com seminaturals. A continuació, defineix com a hàbitats naturals d'interès comunitari aquells que, d'entre els hàbitats naturals, compleixin alguna d'aquestes característiques:' 1) amenaçats de desaparició a la Unió Europea (aquests seran els hàbitats naturals prioritaris), 2) àrea de distribució reduïda a causa de la regressió o per ser reduïda per pròpia naturalesa i, 3) 'Són exemples representatius d'una o diverses de les sis regions biogeogràfiques en què es troba la UE', en aquest cas, la mediterrània (www.gencat.es/mediamb). Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una malla d'1 km x 1 km. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60711 | Necròpolis de Vilatortella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-vilatortella | <p>ROCAFIGUERA I GARCIA, Francesc de (1991). Parròquia de Sant Julià Sassorba 1.091-1991. Notes per a la història de la parròquia de Sant Julià Sassorba, Parròquia de Sant Julià Sassorba. Gràfiques Diac. Vic. YLLA-CATALÀ, Gemma (1990). 'Sant Bartomeu del Grau. Necròpolis de Vilatortella'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 49. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya.</p> | 1800 aC | S'hauria de protegir la zona per preservar les possibles tombes que no es varen excavar al seu moment. | <p>Necròpolis en cista (base, parets i coberta de lloses). Es van localitzar diverses tombes (orientades est-oest) al marge est del turó, a la part superior d'aquest, quan es van iniciar les obres per a la construcció d'un dipòsit d'aigua (l'any 1984). El turó està situat al costat nord de la granja de Vilatortella. En el moment de localitzar les restes el propietari es va posar en contacte amb l'historiador Antoni Pladevall, qui organitzà un grup de col·laboradors de la comarca d'Osona que, durant diversos caps de setmana, es van encarregar de l'excavació. Hi ha moltes probabilitats que encara es conservin, sense localitzar, altres tombes, ja sigui a la part alta del turó (és un espai molt pla) i en la continuació del marge, al sud del turó i passat el dipòsit d'aigua (nord-est); tot i així, cal fer esment que en una rasa que es va fer des del dipòsit cap al sudoest del turó, segons informa el propietari, no es varen localitzar restes de cap mena (es desconeix, però, la profunditat de la rasa que es va fer). Sembla que l'extracció de les lloses que es varen utilitzar en les tombes no es va fer a la zona de Vilatortella sinó, possiblement, a l'altra banda de la riera de Sant Joan, a l'est del jaciment.</p> | 08199-97 | zona de Vilatortella | <p>Es desconeix si es varen localitzar restes materials (a banda de les lloses i les restes òssies), però sembla ser que no. El que no s'ha pogut aclarir són els criteris de datació de la necròpolis: edat del bronze (1800 aC.) (YLLA-CATALÀ, 1990). L'excavació de les tombes que possiblement resten intactes podrien ajudar a datar correctament la necròpolis.</p> | 41.9469000,2.1594800 | 430332 | 4644222 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60711-foto-08199-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60711-foto-08199-97-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Al final de la intervenció les restes òssies (les que no es varen endur com a 'record' els nombrosos visitants de la necròpolis) es van tornar a col·locar, arbitràriament, a l'interior d'algunes de les tombes obertes. Actualment encara hi ha una tomba, oberta pel costat dels peus, on a l'interior s'observen algunes restes òssies un cop 'retornades' al seu lloc. El puig on hi ha la necròpolis els veïns de Sant Julià Sassorba l'anomenen 'el Serrat dels Morts' (ROCAFIGUERA, 1991:47). Cal recordar que Vilatortella havia estat un mas de la parròquia de Sant Julià Sassorba (terme de Gurb) i que els propietaris actuals de la finca hi tenen la casa. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 79|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60712 | Galliners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/galliners | <p>YLLA-CATALÀ, Gemma (1990). 'Sant Bartomeu del Grau. Galliners'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 56. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya.</p> | Mas rehabilitat recentment. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta sota teulada; ampliat i rehabilitat recentment després d'estar deshabitat durant anys. Coberta a doble vessant (E-W); cos afegit al nordest amb coberta a dues vessants (N-S). Murs de pedres irregulars; des de la darrera rehabilitació apareixen tots rejuntats. Façana principal a l'est, amb un porxo a la primera planta on s'accedeix des de l'interior de l'edifici i a través d'una escala exterior; aquest element és un afegit posterior a la construcció de la casa. 'Construcció de dues plantes amb la base [planta] rectangular i el teulat a doble vessant. Els murs són construïts en diferents fases i elements. Part de la façana del darrera conserva el mur fet de carreus força regulars i morter mentre que part de l'edifici és fet amb maons. Algunes construccions annexes que s'havien usat com a corts encara serveixen de paller [setembre 1990] tot i la casa estar deshabitada' (YLLA-CATALÀ, 1990).</p> | 08199-98 | Galliners - 08519 Sant Bartomeu del Grau / Zona d'Alboquers | 41.9353600,2.1412500 | 428808 | 4642956 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60712-foto-08199-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60712-foto-08199-98-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 60719 | El Permanyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-permanyer | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2002). El Permanyer. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XX | Com tot edifici no habitat la degradació és progressiva. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta sota teulada. Coberta a doble vessant (est-oest). Els murs són fets amb pedres de mides irregulars; al parament es pot observar material de construcció barrejat amb les pedres (maó massís i teules); cantoneres diferenciades. La façana principal és a l'est. L'edifici actual es va fer de nova planta als anys '20 del segle XX, en el mateix moment que es feien importants obres a Casamiquela.</p> | 08199-105 | El Prmanyer - 08519 Sant Bartomeu del Grau / Zona de Casamiquela | <p>'El Permanyer és un antic mas del terme de Sant Bartomeu del Grau, que antigament havia format part de la parròquia de Sant Genís Sadevesa. Quan al segle XVII aquesta església va perdre les funcions parroquials i va esdevenir una sufragània de Santa Maria d'Olost, el Permanyer, juntament amb la Caseta, passaren a dependre de la parròquia de Sant Bartomeu. Pel que fa a les referències històriques, un document de la segona meitat del segle XIV fa constar la venda del Permanyer a un hereu de Casamiquela. Malgrat això el mas existeix des de molt més antic que la data apuntada. Després de vendre la casa, la família Permanyer, que així es cognominava, es va traslladar a Barcelona' (BENITO; ARMENTERAS; 2002). 'Es tracta d'una casa bastida al segle XVII, però fou molt remodelada entorn de 1920' (BENITO; ARMENTERAS, 2002).</p> | 41.9665300,2.1416300 | 428874 | 4646416 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60719-foto-08199-105-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60731 | Font de Torrats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-torrats | L'aigua és potable. Convindria netejar de vegetació l'entorn immediat de la font per a fer-la més accessible. | <p>Font situada a la dreta del torrent de Sant Genís, a sota del mas Torrats. Seguint el camí que passa per Torrats, després d'unes corbes en 'S' de la pista, es troba un camí a l'esquerra i allà mateix, al marge de l'esquerra, hi ha la font de Torrats. En les darreres anàlisis encarregades per l'actual llogater del mas, els resultats varen confirmar la potabilitat de l'aigua, utilitzada habitualment pel mas. Aquesta potabilitat és afavorida pel fet que als camps propers a Torrats, a la dreta del torrent de Sant Genís, no s'hi aboquen purins i, per tant, no hi filtracions de nitrats, principal agent contaminador de les aigües de la comarca. Arribar a prop de la font és fàcil, el que costa més és arribar a la deu d'aigua, amagada dins la vegetació.</p> | 08199-117 | zona de la Devesa | 41.9800800,2.1316900 | 428066 | 4647929 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60731-foto-08199-117-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma quadrícules d'1 km x 1 km. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60736 | Font dels Solans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-solans | Caldrien contínues anàlisis de l'aigua per a conèixer la seva potabilitat. | <p>Font a l'inici del torrent dels Solans, enmig d'una pollancreda, al capdavall del camp dels Aiguerols. El mas els Solans recull aigua de la font en un dipòsit per al seu abastament.</p> | 08199-122 | zona del Pujol | 41.9941900,2.1716900 | 431395 | 4649463 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60736-foto-08199-122-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | El mas els Solans s'abasteix de l'aigua de la font dels Solans, a l'inici del torrent dels Solans, per la qual cosa hauríem de considerar que l'aigua és potable. La font recull l'aigua dels aqüífers situats a la part baixa d'uns camps de conreu, fet que fa dubtar, i força, que les condicions de l'aigua siguin les més apropiades per al consum humà. Evidentment, hauran de ser les anàlisis de l'aigua les que en determinin la seva salubritat. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60740 | Pedrera de Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-sant-bartomeu | <p>http://sbg.llucanes.net; ruta: paisatge i medi ambient</p> | La continua explotació de la pedrera podria fer perillar la conservació de la zona. | <p>Aflorament geològic. És un geòtop, un punt d'interès geològic on es pot observar la successiva disposició dels estrats geològics. 'Al límit est del municipi es troben els cingles que separen l'altiplà del Lluçanès de la plana de Vic. La cinglera està formada per les anomenades Calcàries de Sant Bartomeu. Les roques es van formar durant l'eocè (fa uns 40 milions d'anys) en una zona marina d'esculls coral·lins. Actualment aquestes roques conserven una riquesa paleontològica de primer ordre' (http://sbg.llucanes.net; ruta: paisatge i medi ambient).</p> | 08199-126 | zona del Bingrau | <p>'La pedrera que, des de fa segles, és on s'exploten aquestes roques [calcàries de Sant Bartomeu] ha proveït de matèria primera a edificis tan emblemàtics com la catedral de Vic o l'església de Sant Maria del Pi, de Barcelona' (http://sbg.llucanes.net; ruta: paisatge i medi ambient).</p> | 41.9789600,2.1879900 | 432729 | 4647759 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60740-foto-08199-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60740-foto-08199-126-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | S'hauria de proposar com a Punt d'Interès Geològic. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una malla d'1 km x 1 km. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 60756 | Refugi de fauna salvatge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-fauna-salvatge | <p>Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals; DOGC, núm. 967 (18.03.1988); Llei 18/1988, de 28 de desembre, de modificació de la Llei 3/1988, del 4 de març, de protecció dels animals (la modificació no afecta l'article 37 referent als refugis de fauna salvatge).</p> | <p>Existeix, al nordest del terme municipal, un refugi de fauna salvatge. Ha estat difícil conèixer els límits d'aquest refugi però, en bona part, coincideix amb un sector del PEIN Riera de Sorreigs. Es tracta d'un espai tancat, en bona part, per un filat metàl·lic. Reproduïm, a continuació, el fragment del text legal que fa referència als refugis de fauna salvatge: 'Títol VIII. De les àrees de protecció de fauna salvatge. Article 37. 1. Els refugis de fauna salvatge són àrees limitades per preservar la fauna. 2. La declaració ha de ser atorgada pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, d'ofici o a instància del propietari o propietaris del terreny, amb informe previ del Consell de Caça de Catalunya i, en cas que es tracti de terrenys inclosos en àrees privades de caça, havent fet prèviament la informació pública adient. 3. En els refugis de fauna salvatge és prohibida la caça' (DOGC, núm. 967, 18.03.1988).</p> | 08199-142 | Zona del Sorreigs / el Pujol | 42.0021400,2.1813500 | 432203 | 4650338 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60756-foto-08199-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60756-foto-08199-142-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Un tram important del refugi està protegit amb un filat d'espines. Sembla que, legalment, aquest tipus de filats només es permet a la part inferior de la tanca, no a la seva totalitat com és el cas d'aquest refugi. Els propietaris dels terrenys ocupats pel refugi de fauna salvatge són els següents: - Joaquim Vilaseca - Mas Vilaseca - 08519 Sant Bartomeu del Grau - Rosendo Puigneró - Passeig del Grau 2 - 08519 Sant Bartomeu del Grau - Josep M. Rovira Sansalvador - carrer Marquès de Palmarola 32 - 08512 Sant Hipòlit de Voltregà Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma quadrícules d'1 km x 1 km. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60768 | Cal Pastisser o forn de pa J. Griera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pastisser-o-forn-de-pa-j-griera | XVIII-XX | <p>Edifici de planta baixa, amb dues portes d'accés, una primera planta, i una planta sota teulada o golfes. Aquesta estructura es troba situada a la Plaça Major, formant un cos isolat que sobresurt de l'alineació de les cases del costat, però que segueix la línia de l'antic carrer principal. Es tracta d'una planta rectangular amb una coberta a doble vessant, orientada de nord a sud, amb un carener pla. Es tracta d'un edifici força remodelat, s'observen restes visibles d'elements arquitectònics de pedra en portes i finestres, tant de la façana principal com de la resta. La façana principal presenta una estructura més o menys simètrica, trencada per una gran galeria que s'obre en un dels angles. Presenta dues portes d'accés, una a la botiga o forn de pa i l'altre a l'habitatge. Ambdues presenten una obertura d'accés similar, amb el portal amb elements ( llinda i brancals) amb la pedra calcària de Sant Bartomeu. En aquesta planta baixa també hi ha una petita finestra que correspon a la part d'habitatge i que presenta els elements d'ampit, llinda i brancals. Al primer pis hi ha una finestra i un balcó desplaçats i uns grans finestrals a la part de la vivenda. La part superior, presenta una disposició constructiva homogènia, amb una petita obertura central, sense marcar. La resta de façanes presenten la mateix tipologia. A la banda est s'obren dues obertures al primer pis; mentre que a l'altra banda, i alineades amb la galeria, hi ha tres finestres marcades amb llinda i brancals, dues de les quals molt juntes formant un conjunt asimètric. L'estructura interior d'aquest edifici ha estat força modificada. A la part de la botiga, s'ha construït un obrador nou que respon a les necessitats d'innovació del negoci del forn; mentre que la part d'habitatge presenta una estructura desigual, amb diversos desnivells a l'interior. D'altra banda, la façana principal ha estat molt modificada (anys '50 - '60 del segle XX), així com l'interior de l'edifici. Malgrat tot, conserva l'estructura de l'edifici original i ajuda a entendre l'urbanisme inicial del nucli antic de Sant Bartomeu del Grau.</p> | 08199-154 | Cal Pastisser. Plaça Dr. Antoni Griera. | <p>Tot i que l'estructura actual de la casa hagi estat força modificat, la seva ubicació així com el seu nom fan pensar que aquest edifici ja formava part de l'antic nucli de Sant Bartomeu del Grau, o que s'hi va afegir en el moment d'urbanització de la plaça dins el segle XIX. Els propietaris, de tota la vida, conserven alguns elements antics del forn, com les pales, pasteres i altres petits objectes abarcant un horitzó cronològic d'inici del segle XX. A la casa, però, no es conserva documentació que ens pugui fer recular la cronologia de l'edifici. El seu topònim però apareix associat des de l'inici a l'activitat econòmica que porta la mateixa família; és a dir la de forner i pastisser.</p> | 41.9812100,2.1749900 | 431654 | 4648019 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60768-foto-08199-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60768-foto-08199-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60768-foto-08199-154-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 60670 | Sant Jaume de Fonollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-de-fonollet | <p>BOFILL, Pere (1921-24). 'Les esglésies antigues del terme del castell de Gurb'. Butlletí del Centre Excursionista de Vic, vol. IV. Vic. Pàg. 174-175. ORRIOLS, Gil (1986). 'Sant Jaume de Fonollet'. Catalunya Romànica, vol. III, Osona-II. Fundació Enciclopèdia Catalana. Catalana. PLADEVALL, Antoni (1972). 'Sant Jaume de Fonollet a Sant Bartomeu del Grau'. Hoja Diocesana. Vic. (12.11.1972).</p> | XI | Edifici restaurat. L'interior de l'absis es va restaurar després de la guerra (1936-39). La coberta es va restaurar fa més de 10 anys; es van reparar les teules per evitar els degoters. | <p>'L'església de Sant Jaume de Fonollet consta d'una nau, no gaire llarga, coberta amb volta de canó, reforçada per un arc toral i capçada a llevant per un sol absis. Aquest té centrada una finestra de doble esqueixada amb l'arc de l'exterior rebaixat en el gruix del mur; exteriorment el mur ha estat decorat amb un fris d'arcuacions cegues, distribuïdes en sèries de quatre, entre cada dues bandes llombardes. Aquestes bandes arriben fins al nivell de fonament. Al mur del costat de migjorn s'obre una altra finestra de doble esqueixada, i un portal amb dovelles en arc de mig punt, sense cap element decoratiu. Curiosament un portal d'unes proporcions i característiques semblants a aquest, es troba també al mur de ponent, avui tapiat, però perfectament visible. A la porta del costat de migjorn hi ha un curiós i bell forrellat, molt simple i de forma tradicional, però amb unes decoracions geomètriques, que consisteixen a combinar la línia trencada amb punts.' 'Al ja esmentat mur de ponent s'obre una finestra en forma de creu; aquest mur és coronat per un campanar d'espadanya d'època no romànica, i que amb el temps s'ha transformat, amb l'addició de dos pilars, en un petit campanar de planta quadrada. Les teulades són amb teules àrabs, tant la de la nau com la de l'absis, i acaben en una barbacana de lloses col·locades sobre una cornisa de blocs de pedra i sense decoració.' 'Al mur de migjorn hom pot veure sota la barbacana restes d'arrebossats que semblen els originals romànics.' 'Els murs han estat aparellats amb blocs rectangulars tovats amb martell, en resulta un aparell fent filades, molt regular i ordenat.' 'El morter és molt dur, amb sorra i calç i, en alguns llocs (mur de ponent), la junta és ressaltada.' (ORRIOLS, 1986:474). L'anterior descripció està feta abans de la darrera restauració. Actualment, l'església presenta junta ressaltada als paraments interiors. El paviment és de cairons i, per accedir al presbiteri, s'ha de pujar dos esglaons. L'absis és semicircular. La finestra del mur de migdia està reaprofitada com a fornícula. A l'interior de la porta del mur de migdia hi ha una llinda de fusta, recoberta amb guix i pintura. La porta del mur de ponent és adovellada a l'interior i l'exterior; presenta un arc en gradació, l'arc de l'interior és més alt. Les lloses que apareixen al coronament dels murs podrien ser les restes, bé que restaurades, d'una antiga coberta de lloses. Al coronament dels murs, els de l'absis inclosos, sembla que hi ha pedra tosca (aquest punt no s'ha pogut determinar correctament). El campanar d'espadanya no sembla l'original de l'església romànica (hi ha una campana a l'arc del costat sud de l'espadanya); se li adossa una estructura sostinguda per dos pilars de pedra assentats damunt la volta de l'església; aquesta estructura és coberta amb teules sobre una encavallada de fusta. Hi ha una creu de pedra sobre la coberta adossada a l'espadanya. Les dovelles de la porta de migdia podrien correspondre a un afegit posterior. L'altar, el faristol i la palmatòria de pedra són objectes d'època contemporània.</p> | 08199-56 | Sant Jaume de Fonollet - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'Aquesta església es trobava dins l'antic terme del castell de Gurb, al lloc de Fenollet. No degué passar de capella rural dependent de la parròquia de Sant Bartomeu del Grau' 'El castell de Gurb és documentat a partir del 886, quan Joamir i la seva muller Egila vengueren a Sunifred i la seva muller Adabrada, diversos béns, un dels quals situat en terme del castell de Gurb.' 'El lloc de Fenollet apareix esmentat l'any 1179, quan el bisbe de Vic Pere Redorta consagrà la propera església de Sant Miquel de l'Erm; entre les ofrenes per a la seva dotació Bertran de Fenollet donà un quarter d'ordi cada any del seu mas, que devia portar el nom del donant.' 'Encara que l'església sigui molt anterior, no és fins el 1257 que apareix documentada l'església de Sant Jaume.' 'Entre els segles XV i XVII consta que l'església tenia dotació pròpia i rebia delmes i primícies de masos veïns, la qual cosa fa pensar que en els seus orígens tingués certes funcions parroquials o que li haguessin pervingut de l'antiga església de Sant Miquel de l'Erm, desapareguda de fa temps. Amb tot des del segle XV ha estat sempre dependent de la parròquia de Sant Bartomeu del Grau, el rector de la qual tenia cura de l'església, actuant un parell d'hereus dels masos dels voltants com a obrers.' (ORRIOLS, 1986: 473). 'L'edifici primitiu no ha estat alterat en profunditat, únicament durant el segle XII es va obrir un portal al costat de migdia i fou tapat el que hi havia a ponent. Molt més tard es va cobrir el campanar d'espadanya amb una teulada i uns pilars que la sostenien com si fos un comunidor i en van enlluir l'interior, la qual cosa s'ha reparat, però sense gaire encert.' (ORRIOLS, 1986:473-474). Bé que no hi ha dades a propòsit del moment d'obertura de les portes i del tapiat de la de ponent, ens resistim a creure que la porta original fos la de ponent. És de tradició, en tot el romànic, que les portes s'obrin a migdia; posteriorment, es comencen a obrir portes a ponent. Possiblement, aquest també sigui el cas de Sant Jaume de Fonollet.</p> | 41.9931100,2.1480500 | 429436 | 4649362 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60670-foto-08199-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60670-foto-08199-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60670-foto-08199-56-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | La clau de l'església la guarden al mas Fonollet, al costat de l'església. S'ha fa missa per Sant Esteve i el dilluns de Pasqua; se n'hi fa alguna més, al llarg de l'any, sempre que algú la pagui. Per Sant Jaume no s'hi fa cap celebració especial, ni tan sols missa. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 92|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60754 | Salpàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salpas-2 | Tot i ser dels pocs pobles on encara es fa, aquest costum depèn de la voluntat del rector del poble; algun any no s'ha fet. | <p>Costum religiós, de caràcter cristià, consistent en la benedicció de les cases. El mossèn, acompanyat de dos escolans, passa per les cases del poble i, seguint el ritual tradicional, beneeix les cases esquitxant amb aigua i sal el costat dret dels portals. Aquest costum cristià, que es fa durant la pasqua, ha deixat de practicar-se en la majoria de les parròquies del país i, on encara es fa, es contempla més com un ritual festiu.</p> | 08199-140 | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Des de sempre, la sal aplicada damunt la pedra ha resultat un element perjudicial per a la seva conservació. En algunes de les cases de Sant Bartomeu es poden comprovar els efectes de la benedicció de l'aigua amb sal damunt els brancals de les portes, ja siguin de pedra o de maó massís. Una de les persones amb les que ens vàrem entrevistar durant la realització de l'inventari va comentar que, ja des de l'any passat, havia demanat al mossèn de la parròquia que no passés per casa seva a fer el salpàs per evitar que avancés el deteriorament que s'observava al brancal de la porta de casa seva. A la fotografia es pot observar l'efecte de la sal de l'aigua en un dels brancals de la porta de cal Llauner (plaça Dr. A. Griera, núm. 6). | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||||
| 60758 | Església parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-0 | <p>BASTARDES, J. 1983. Les creus al vent. Ed. Millà. Col·lecció art lliure n.1. Barcelona. R.3589-1917.</p> | XVIII | Té problemes a l'estructura del campanar i en algun dels accessos. Les dependències parroquials, exceptuant-ne la part restaurada, s'està degradant a causa de l'abandó. A l'interior de l'església hi ha zones amb la pintura 'bufada' i 'picada'; podria ser per culpa de la humitat. | <p>Conjunt d'edificis format per l'església parroquial i dependències annexes. L'església és un edifici originalment de planta quadrangular i coberta a dues vessants (est-oest). Té tres naus, les dues laterals tenen la coberta en un nivell més baix que la nau central. Murs der pedra irregular lligada amb morter de cal. Posteriorment se li varen afegir altres dependències parroquials. Entrant a l'església, a l'esquerra (oest) hi ha una porta per accedir al cor; a la dreta, n'hi ha una altra per pujar al campanar, situat sobre la nau lateral est. La decoració interior és austera, sobresortint únicament alguns relleus, probablement de guix, a parets i sostre. Hi ha dos altars a cadascuna de les naus laterals, tots ells construïts després de la restauració del culte, passada la gerra d'Espanya (1936-1939). A la capella Fonda, situada a la capçalera de la nau lateral est, hi ha l'exposició d'orfebreria d'art religiós de les parròquies de Sant Bartomeu del Grau i de Sant Jaume d'Alboquers (fitxa 131); a banda dels objectes d'orfebreria, al terra hi ha diverses lloses de sepultures i, al fons de la capella, un altar. A la capçalera de la nau lateral oest hi ha la sagristia, on s'accedeix des del presbiteri. L'edifici es va construir entre 1780 i 1787; l'obra fou dirigida pels germans Font, mestres de cases de Manlleu. Sobre la porta hi ha la inscripció '1780'. Rellotge de sol a la façana; al centre hi ha un baix relleu d'un sol, amb una carota; els senyals horaris van de les 6 del matí a les 6 de la tarda. Inscripció: 'DECLINA 2 Gs / POLO [representació del sol] 42' (la 's' final de la prímera línia està incisa a la part superior de la línia, com un superíndex topogràfic; possiblement sigui l'abreviatura de 'graus'); correspon a la situació, aproximada, de l'església: 2º est, 42º nord. La lletra 'N' de la primera línia està escrita a l'inrevés. Es va restaurar la casa sacerdotal, al costat oest de l'església, l'any 1998; actualment s'hi fa la catequesi. La resta de dependències annexes estan tancades i el seu estat és dolent. A la planta baixa, fa uns anys hi havia hagut l'escola pública.</p> | 08199-144 | carrer Nou, 2 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Petany a l'arxiprestat del Lluçanès, Bisbat de Vic. L'església es va construir de nova planta entre els anys 1780 i 1787, substituint l'església vella (fitxa 80), situada en un altre indret de la població. L'edifici es va construir dalt d'un petit turonet, al costat del camí on es començava a formar un petit nucli inicial de població. El 1806 s'hi va col·locar el retaule major que va ser cremat, juntament amb altres retaules, l'any 1936. El 1864 el cens parroquial era de 803 feligresos. L'any 1870 es va construir la rectoria nova, a l'oest de l'església. Passada la guerra de 1936-1939 es va restaurar el culte l'any 1940. El 1967 es va construir l'escalinata davant l'església i, el 1986, es va clausurar el cementiri, situat al'entorn de l'església; les restes òssies es varen retirar; actualment hi ha un jardí. Finalment, el 1998, es va restaurar la casa rectoral i, durant la festa major de 2000, es va inaugurar l'exposició permanent d'orfebreria religiosa.</p> | 41.9839300,2.1729600 | 431489 | 4648323 | 1780 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60758-foto-08199-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60758-foto-08199-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60758-foto-08199-144-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria / Anna Gómez i Bach | Germans Font, mestres de cases. | *El primer document conegut que fa referència a Sant Bartomeu del Grau, de l'any 961; aquest es troba a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, conselleria/pergamis. Sunifred, núm. 69. Abans: aemari Vic, sac B núm. 125. Publicat: Catalunya Carolingia, vol. Osona i Manresa. Doc. 893. aca@dglab.mcu.es L'església s'obre poca estona abans dels actes religiosos; les misses es celebren les vigílies a les 8 del vespre i els festius i diumenges a les 12 del migdia. Davant l'església es documenta la presència d'un padró, senyalitzat amb una creu, que ara ja no es conserva. A la consueta de 1599 s'explica que 'tots els diumenges que són de la Santa Creu de maig a la festa de Santa Creu de setembre i els mateixos dies de la Santa Creu, acostuma a fer professó per lo rededor de dita yglésia, per lo lloc predit; i dit los evangelis y fer la benedictió del terme, segons orde del ordinari vigatà, en lo padró del fossar, que és detràs dita yglésia'. | 99|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 60615 | Rogers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rogers | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). Rogers. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | En el moment de fer la fitxa s'estaven fent obres de rehabilitació i ampliació de l'edifici | <p>Edifici de planta quadrada amb coberta a doble vessant (nord-sud). 'És una casa formada per dues construccions de planta rectangular, unides per l'interior, i fetes en dues etapes diferents, determinades a partir del tipus de mur' (BENITO; ARMENTERAS, 2001). Planta baixa + 1 planta + 1 planta sota coberta; a la planta baixa hi havia hagut els corrals. La façana principal és a l'est, bé que actualment hi ha una porta a la façana nord, a l'alçada de la primera planta, on s'accedeix per una escala. El mur exterior nord està construït amb pedra; el mur est combina pedra, tàpia i maó massís; els murs oest i sud tenen la base de pedra i la resta és de tàpia. Les obertures són fetes amb totxo. La porta principal, amb un arc rebaixat, està construïda amb pedra de Sant Bartomeu (una part està refeta amb el mateix material). Les bigues de fusta s'han substituït per biguetes. A l'est hi havia hagut una eixida, actualment desfigurada per l'enderroc, a finals del segle XX, de la porta i un dels murs de tancament; encara manté, però, algunes de les edificacions que envoltaven la lliça: corrals i magatzems, de planta baixa, construïts en pedra; el sòl conserva un paviment de pedres. En el moment de redactar la fitxa, s'estava construint un cos adossat a la façana oest, amb un porxo a l'alçada de la primera planta (aquest nou cos ocupa dos terços de la façana, al tram sud d'aquesta).</p> | 08199-1 | Rogers - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>L'edifici inicial correspon a l'estructura situada a la meitat nord de l'edifici, a la qual es van anar adossant diferents cossos. 'Rogers ja apareix documentat al segle XVI com a masoveria del mas de les Ferreres, dins del qual ha perviscut fins fa pocs dies.' ' 'Rogers' és un derivat de roig, aquest darrer que prové del llatí RUBEUS, que significa 'rogenc, roig, no vermell'. Així doncs, aquest topònim va estretament lligat al color de la terra i de les roques rogenques, tan característiques de Rogers i de tot l'altiplà del Lluçanès' (BENITO; ARMENTERAS, 2001).</p> | 41.9694700,2.1612700 | 430505 | 4646727 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60615-foto-08199-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60615-foto-08199-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60615-foto-08199-1-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Al nord del mas, exempt d'aquest, hi ha un magatzem, fet amb pedra i coberta a dues vessants, que serveix de magatzem i garatge. En la seva construcció, al segle XX, es va tenir cura de respectar el sistema tradicional de construcció en pedra i la seva tipologia formal és similar a coberts existents en altres masies del terme. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 98|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60618 | Els Solans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-solans | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). Els Solans. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XVIII | Ha estat restaurat recentment i de l'estructura antiga només es poden veure els brancals i les llindes de pedra de la porta i les finestres. | <p>Edifici amb coberta a dues vessants (nord-sud). Planta baixa + 1 pis. La façana principal és a l'est. A la façana sud, després de 1940, s'hi va adossar una estructura, amb un porxo a la primera planta. Portes i finestres amb brancals i llindes de pedra, característics del segle XVIII. A la porta principal hi ha una llinda amb la inscripció '1789'. A la dreta de la porta, a la planta baixa, es conserva una finestra esqueixada. Els murs exteriors són de pedra a la planta baixa i de tàpia al pis superior. La pedra és irregular, sense polir, i està lligada amb fang. Els murs interiors tenen un sòcol de pedra fins a 1,30 m. d'alçada i, la resta, és de tàpia. Exempt de l'edifici principal, al nordest, hi ha unes corts de pedra (només planta baixa), reformades parcialment amb totxo; l'estructura s'ha arrebossat de nou i no es pot veure el parament exterior.</p> | 08199-4 | Els Solans - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Només hi ha la referència de la data a la llinda ('1789') i les característiques formals dels brancals de la porta i les finestres que situen el cos principal de l'edifici a l'entorn del segle XVIII. Per les característiques de l'edifici, sembla que l'estructura inicial havia de ser més petita que l'actual, en pedra, tot i que la restauració que s'ha fet del conjunt no permet definir-la. ' 'Solans' ve de SOLANU(S), que pot significar tros de terra o solar' (BENNITO; ARMENTERAS, 2001).</p> | 41.9969500,2.1691300 | 431186 | 4649771 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60618-foto-08199-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60618-foto-08199-4-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | A l'interior de la casa es conserva un forn. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60619 | El Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar-5 | <p>Emili Benito, Roser Armenteras (2001): El Vilar, http://www.sbg.llucanes.net</p> | XVIII | S'han fet reparacions puntuals a mesura que eren necessàries. L'estat general de l'edifici és bo, però no es pot descuidar massa. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Coberta a dues vessants (est-oest); cap de biga de fusta a la barbacana del costat de migdia amb un rostre humà. Murs de pedra lligada amb fang. Portes i finestres amb la motllura bisellada. L'edifici s'ha anat ampliant i modificant fins a l'actualitat. Façana sud (principal). És simètrica, bé que presenta diverses reformes. La porta és adovellada, amb arc de mig punt; es va escapçar quan es va construir el balcó de la planta noble; hi ha una pedra del brancal de la porta, al costat dret, que té la inscripció '[1]641', totalment fora de context. A la llinda del balcó de la primera planta, construït a partir d'una finestra original, hi ha la inscripció '1801'. En una de les finestres de la planta situada sota coberta, la del costat est, hi ha pedres de brancal que han estat reaprofitades d'un altre element; s'hi pot llegir la inscripció 'josep vilar'. Davant la façana de migdia, tancant la lliça pel costat oest, hi ha l'antiga casa dels masovers. Façana est. Porxo a la primera planta, amb tres arcades construïdes amb maó massís. A la planta baixa hi ha una porta al costat de migdia amb una inscripció a la llinda 'LR / 1911'. LR corresponen a les inicials de Lluís Roca. Aquest porxo és aguantat per pilars de maó massís tancats amb murs de pedres irregulars. La sala noble de la casa, situada a la primera planta serveix de distribució a les diferents habitacions, com era tradicional en aquest tipus de construcció senyorial; té un arc rebaixat a l'entrada de la sala. Conserva un pica monolítica i, darrera el balcó principal de la casa, encara hi ha la campaneta que, des de l'exterior, tocaven els pobres que s'apropaven a demanar almoina (acostumaven a ser sempre els mateixos i, a la casa, ja se'ls coneixia pel seu nom o renom). A cada costat de la sala hi ha una fornícula; tenen l'interior policromat, marc de fusta i porta de vidre (no tots els elements són originals). Té una lliça, a migdia de la façana principal, amb diverses construccions annexes; el portal, amb barbacana, va ser enderrocat fa uns anys per permetre l'accés dels camions cisterna a l'interior de la lliça. Té un accés pel costat est a través d'una porta de maó massís (època contemporània). En una d'aquestes edificacions de la lliça, a més d'haver-hi les quadres, quan calia s'hi feia l'acollida dels pobres. Al costat est de la casa, ocupant part de l'eixida, hi ha la que havia sigut la casa dels masovers fins al 1947 (quan va morir l'última mestressa dels Vilar).</p> | 08199-5 | El Vilar - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Es conserva documentació escrita des del segle XI (Arxiu de Vilar, fitxa núm. 146). L'edifici actual, però, és una construcció del segle XVIII; no s'observen restes d'un edifici més antic. La darrera mestressa de la família Vilar va morir el 1947; el mas va passar a ser propietat dels frares filipons de Vic i, posteriorment, passà a l'actual propietària, Matilde Saló, de Manresa. 'El Vilar és probablement una de les cases amb més història de Sant Bartomeu, ja que conserva documentació del segle XII, i un dels masos que ha tingut més domini sobre el poble; la majoria de cases que formen el nucli de Sant Bartomeu o eren del Vilar o es construïren dins la seva propietat. No és rar que encara en el primer terç del segle XX moltes famílies del poble paguessin censals als hereus del mas. El poder d'aquesta casa es veu reflectit en aquesta dita popular: 'Al Vilar, un tros de pa; a la caseta, la llesqueta; i al Bosquet, el ronyonet.' 'Etimològicament el nom Vilar prové de la forma llatina VILLARE, que significava 'petit agrupament de cases'. Si tenim en compte que el Vilar es troba molt a prop de l'església vella de Sant Bartomeu, podríem pensar que en època tardo-romana hi hagués en el lloc un petit hàbitat humà' (BENITO; ARMENTERAS, 2001).</p> | 41.9846600,2.1792200 | 432008 | 4648399 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60619-foto-08199-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60619-foto-08199-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60619-foto-08199-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60621 | Fonda Corominas (també l'Estanc) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonda-corominas-tambe-lestanc | XVI-XIX | Edifici molt modificat | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Coberta a doble vessant (E-W). Es tracta d'un edifici molt senzill; no hi ha restes visibles d'elements arquitectònics de pedra en portes i finestres. D'altra banda, la façana principal ha estat molt modificada (anys '50 - '60 del segle XX), amb l'afegitó d'unes arcades a la porta principal que desvirtuen tot el conjunt. Malgrat tot, conserva l'estructura de l'edifici original i ajuda a entendre l'urbanisme inicial del nucli antic de Sant Bartomeu del Grau.</p> | 08199-7 | c/ Vell núm. 24 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Forma part del conjunt d'edificis que van configurar el nucli antic del municipi al llarg de l'actual carrer Vell.</p> | 41.9839000,2.1736000 | 431542 | 4648319 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60621-foto-08199-7-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60622 | Cal Gravat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gravat-1 | XIX | Remodelada | <p>Edifici de planta quadrada, lleugerament esbiaixada, amb coberta a dues vessants (N-S). Té façana als dos carrers (carrer Vell i carrer Nou). Consta de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota coberta. Porta principal al carrer Vell, té brancals de pedra i llinda monolítica amb la inscripció'18IHS26' (la data de 1826 emmarcant la fórmula 'Jesuchrist'); de la part central de la lletra H en surt una creu. Damunt la porta hi ha un balcó que no sembla correspondre a l'edifici original; possiblement hi havia una finestra que es deuria refer posteriorment. Hi ha un arc de maó massís, en forma de porxada, a la primera planta de la façana de migdia, que dóna al pati; per aquest costat comunica, a través d'una estructura, amb l'edifici núm. 47 del carrer Vell, de nova planta, on viuen els propietaris de la casa. Les obertures dels diferents pisos i les cantoneres de la façana imiten la pedra (en realitat és morter on s'ha dibuixat les línies dels carreus). A la façana nord (al carrer Nou), davant l'església, té una porta amb brancals de pedra i arc rebaixat, també de pedra. Damunt aquesta porta hi ha una finestra amb brancals de pedra, llinda monolítica i ampit, també de pedra, i una finestra amb elements monolítics (brancals, llinda i ampit) a la planta que està sota coberta. A banda, hi ha altres finestres petites que no corresponen a l'edifici original.</p> | 08199-8 | c/ Vell núm. 51 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Edifici d'inicis del segle XIX.</p> | 41.9835600,2.1732400 | 431512 | 4648281 | 1826 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60622-foto-08199-8-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Aquesta casa havia sigut una fonda i es coneixia pel renom de 'cal Gravat'; posteriorment, i de manera temporal, se l'anomenava amb el renom de 'cal Ton Fuster', que n'era el propietari. S'observa, en la porta de la façana del carrer Nou i en la de la casa contigua que el nivell del carrer s'ha rebaixat considerablement respecte el sòl original. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60623 | Cal Gepus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gepus | XVIII | Edifici rehabilitat recentment | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta sota teulada. Murs de pedres irregulars; actualment les pedres la façana estan rejuntades amb ciment; la cantonada de l'angle SE està diferenciada del mur amb pedres més grosses. Coberta a doble vessant (E-W); es va fer nova en ell moment de rehabilitar l'edifici. La façana principal presenta un inflexió a la part central. A la planta baixa hi ha una finestra oberta recentment i una porta modificada per adaptar-la com a accés al garatge; es van construir amb pedra del mateix tipus de la que hi ha a les finestres de la primera planta, calcària de Sant Bartomeu del Grau. Anteriorment, a la porta hi havia una llinda que es va trencar durant la rehabilitació. A la primera planta hi ha dues finestres amb els elements de pedra (brancals, ampits i llindes). A la finestra de l'esquerra de la façana hi ha la inscripció '1773' emmarcant una creu.</p> | 08199-9 | carrer Vell núm. 1 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Edifici construït a finals del segle XVIII. No es coneix documentació escrita. Formava part del nucli original format al costat del camí.</p> | 41.9811400,2.1750200 | 431657 | 4648011 | 1773 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60623-foto-08199-9-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Sembla ser que antigament l'edifici estava format per dues cases independents. El punt de contacte entre les dues era el lloc on hi ha la inflexió de la façana; per tradició oral dels propietaris de l'edifici, s'afirma que la casa del costat nord era més antiga, d'inicis del segle XVIII, però aquesta dada no es pot constatar. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60624 | Cal Llauner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llauner | XVIII | Es va rehabilitar parcialment fa uns 20 anys. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta sota teulada. Coberta a doble vessant (NW-SE). Estructura perimetral original; trespols modificats durant la rehabilitació. Planta baixa: porta d'entrada amb els muntants de maó massís, construïda fa 20 anys, amb l'aresta motllurada en forma de quart de cercle; a la part baixa dels muntants hi ha una pedra a cada costat amb la mateixa motllura; a la dreta de la porta hi ha una finestra amb brancals i ampit de pedra i llinda monolítica amb la inscripció '1723'; a la seva dreta hi ha una petita finestra oberta recentment i, al tram esquerre de la façana, una altra finestra petita que estava tapiada i es va reobrir durant la darrera rehabilitació. Primera planta: finestra original, amb elements de pedra, situada damunt la vertical de la finestra de la planta baixa; damunt la porta hi ha una finestra amb muntants de maó massís, també motllurats i, a l'esquerra, una petita finestra que es va ampliar durant la rehabilitació de la casa.</p> | 08199-10 | Plaça Dr. A. Griera núm. 6 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Casa datada a partir del 1723. No es coneix documentació escrita. Formava part del nucli original format al costat del camí.</p> | 41.9807900,2.1746700 | 431627 | 4647973 | 1723 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60624-foto-08199-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60624-foto-08199-10-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Al muntant de la dreta de la porta, a la part alta, hi ha un desgast considerable a causa del salpàs (costum cristià que consistia en beneir amb aigua i sal les cases; es feia durant la Setmana Santa; veure la fitxa 140). La llogatera de la casa va demanar al rector que no fes el salpàs a la casa per evitar el deteriorament d'aquesta part del muntant. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60625 | Cal Madró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-madro | XVIII | Edifici rehabilitat fa uns 25 anys. Fa 12 anys es va aixecar la cota de la teulada, que es va fer nova. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota coberta. Coberta a doble vessant (E-W). L'estructura de l'edifici, amb murs de pedra, és l'original, bé que l'interior s'ha anat adaptant a les necessitats de a cada moment; conserva, però, l'embigat de fusta (en algun punt està amagat per sostres rebaixats de plaques de guix prefabricades). Planta baixa: porta amb brancals de pedra, la llinda s'ha modificat (actualment hi ha un arc rebaixat); finestra al nord amb brancals de pedra i llinda monolítica (arestes motllurades en quart de cercle); porta nova al tram sud de la façana. Primera planta: finestra al tram sud amb brancals i ampit de pedra i llinda monolítica amb una inscripció en dues línies, '17 [creu] 15 / FRANSESh MUNELS'; al centre de la façana hi ha una finestra similar, amb brancals i ampit de pedra, amb una llinda monolítica amb una inscripció centrada repartida en tres línies, 'FRANCECH MUNELLS / Y BORRELL / ANY 1865'; al tram nord hi ha una altra finestra de mesures semblants a la primera però, possiblement, correspongui a la mateixa època de la central o, fins i tot, posterior. Planta sota coberta: hi ha tres finestres construïdes fa uns 12 anys, en el moment d'aixecar la teulada (en el moment de fer aquesta darrera reforma es varen ampliar les finestres ja existents).</p> | 08199-11 | carrer Vell núm. 3 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>No es coneix documentació escrita. Hi ha una llinda amb la data '1715' i una altra amb la inscripció '1865', corresponent a una remodelació efectuada en aquesta data. La casa correspon al focus originari del nucli urbà de Sant Bartomeu del Grau, al costat del camí, iniciat a finals del segle XVII i continuat en els segles posteriors.</p> | 41.9812000,2.1746600 | 431627 | 4648018 | 1715 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60625-foto-08199-11-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60626 | Can Roma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roma-0 | XIX | Molt modificada | <p>Edifici de planta baixa + planta + planta sota coberta. Coberta a doble vessant (E-W); ràfec amb diferents nivells de teules. Portes a la planta baixa amb brancals de pedra i arc rebaixat; la porta del tram nord té la inscripció: 'PERE 1857 ROMA'. Els dos balcons de la primera planta no són originals (possiblement, hi havia dues finestres) i les dues finestres de la planta sota coberta han estat modificades. Es comunica, des dels inicis, amb la casa situada al costat nord. S'hi ha iniciat algunes reformes, però no estan acabades. Tot i tractar-se d'una construcció posterior és una edificació del segle XIX.</p> | 08199-12 | carrer Vell núm. 45 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | 41.9827500,2.1736400 | 431544 | 4648191 | 1857 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60626-foto-08199-12-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | A la casa es conserva mobiliari del segle XIX. En una de les dependències hi ha una capella de 1890, amb altar. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60627 | Ca la Mestra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-mestra | XIX | Rehabilitada a finals del segle XX. | <p>Planta baixa + 1 planta + 1 planta sota coberta. La coberta, a doble vessant (E-W), es va aixecar durant el procés de rehabilitació per elevar l'alçada de la planta; a la façana sud encara es pot observar l'alçada original de l'edifici. Murs de pedra irregular amb les cantonades diferenciades. A la façana principal (est) hi ha dues portes amb arc rebaixat, de pedra. A la primera planta hi ha dos balcons (no corresponen a l'edifici original, possiblement són producte de l'ampliació de les finestres originals). A la planta sota coberta hi ha dues finestres, refetes amb pedra, que es van ampliar en el moment d'aixecar la teulada i l'elevar l'alçada d'aquesta planta.</p> | 08199-13 | carrer Vell núm. 43 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Per la tipologia de l'edifici, sembla correspondre al conjunt de cases bastides durant el segle XIX. En aquesta casa hi visqué mossèn Anton Griera (el Dr. Griera), que n'havia estat propietari.</p> | 41.9826900,2.1737400 | 431552 | 4648184 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60627-foto-08199-13-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | És molt semblant a l'edifici núm. 43 del mateix carrer. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60629 | Cal Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vinyes | XVIII-XIX | Edifici molt refet | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta sota teulada. Coberta a doble vessant (E-W). Planta baixa: dues portes petites obertes al mur original; al costat, hi havia una porta antiga ara reconvertida en finestra que conserva el brancal de pedra del costat sud i la llinda, també de pedra, amb la inscripció 'ThARESA VILA [creu sobre peanya] ME [se suposa que deuria acabar amb la paraula FECIT]'; la part que no es pot llegir de la llinda i el brancal del costat nord encara podrien conservar-se sota l'arrebossat del mur actual. Té una altra finestra al tram sud de la façana que podria haver sigut una porta petita; conserva els brancals de pedra. Primera planta: finestra al tram sud, amb brancal i ampit de pedra (la llinda actual és de fusta, i no sembla l'original); té dues finestres més que no són de l'edifici original. A la façana nord hi ha diferents obertures que tampoc corresponen a l'edifici original.</p> | 08199-15 | c/ Vell núm. 23 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | 41.9820800,2.1741100 | 431582 | 4648116 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60629-foto-08199-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60629-foto-08199-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 60630 | Hostal Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-vell | XVIII-XIX | Edifici rehabilitat. Recentment s'ha deixat la pedra vista a les façanes, i altres dependències interiors de l'hostal. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota coberta. Coberta a doble vessant (E-W), nova. Casa amb moltes modificacions; conserva alguns elements antics de pedra a la façana principal: brancals de pedra a la porta (llinda modificada, es conserva part de la llinda de fusta a l'interior de la porta), finestra petita amb elements monolítics de pedra i finestra oberta recentment. Primera planta: ampits de pedra de diferents èpoques; dues finestres tenen brancals i llinda de pedra, tot i que van ser obertes en moments diferents.</p> | 08199-16 | carrer Vell núm. 15 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Antic hostal. Possiblement l'estructura actual correspongui al segle XVIII o, fins i tot, al segle XIX.</p> | 41.9823400,2.1738300 | 431559 | 4648146 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60630-foto-08199-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60630-foto-08199-16-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | La urbanització del nivell del carrer va fer que, per accedir a l'interior de l'edifici, s'hagin de baixar uns esglaons. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc