Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 60719 | El Permanyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-permanyer | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2002). El Permanyer. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XX | Com tot edifici no habitat la degradació és progressiva. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta sota teulada. Coberta a doble vessant (est-oest). Els murs són fets amb pedres de mides irregulars; al parament es pot observar material de construcció barrejat amb les pedres (maó massís i teules); cantoneres diferenciades. La façana principal és a l'est. L'edifici actual es va fer de nova planta als anys '20 del segle XX, en el mateix moment que es feien importants obres a Casamiquela.</p> | 08199-105 | El Prmanyer - 08519 Sant Bartomeu del Grau / Zona de Casamiquela | <p>'El Permanyer és un antic mas del terme de Sant Bartomeu del Grau, que antigament havia format part de la parròquia de Sant Genís Sadevesa. Quan al segle XVII aquesta església va perdre les funcions parroquials i va esdevenir una sufragània de Santa Maria d'Olost, el Permanyer, juntament amb la Caseta, passaren a dependre de la parròquia de Sant Bartomeu. Pel que fa a les referències històriques, un document de la segona meitat del segle XIV fa constar la venda del Permanyer a un hereu de Casamiquela. Malgrat això el mas existeix des de molt més antic que la data apuntada. Després de vendre la casa, la família Permanyer, que així es cognominava, es va traslladar a Barcelona' (BENITO; ARMENTERAS; 2002). 'Es tracta d'una casa bastida al segle XVII, però fou molt remodelada entorn de 1920' (BENITO; ARMENTERAS, 2002).</p> | 41.9665300,2.1416300 | 428874 | 4646416 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60719-foto-08199-105-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60720 | Rimbau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rimbau | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). Rimbau. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XVII-XVIII | Reformada | <p>Edifici 'de planta rectangular, dos pisos i teulada a dos vents' (BENITO; ARMENTERAS, 2001).</p> | 08199-106 | Rimbau - 08519 Sant Bartomeu del Grau / Zona de Vilaseca | <p>'Construïda a cavall dels segles XVII i XVIII. Darrerament s'ha fet una restauració total de l'edifici. El mas, però, apareix documentat ja el segle XII, concretament l'any 1179, amb el nom de 'Reguembalz', i el 1267 amb el de 'Regambaus' en l'arxiu particular del mas Vilaseca. En els documents del segle XVI, ja consta com a depenent de Vila-seca, però possiblement aquesta annexió és molt més antiga. Ara bé, segurament el mas fou independent durant l'alta edat mitjana, i més tard, possiblement a causa de les pestes i la despoblació, va quedar com a mas rònec i es devia annexionar a Vila-seca' (BENITO; ARMENTERAS, 2001).</p> | 41.9997400,2.1550200 | 430020 | 4650093 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | En el moment d'acabar l'inventari no s'ha pogut accedir a l'edifici. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una malla d'1 km x 1 km. Foto de Roser Armenteras (BENITO; ARMENTERAS, 2001). | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 60721 | Monells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monells | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2002). Monells. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès. ROCAFIGUERA I GARCIA, Francesc de (1991). Parròquia de Sant Julià Sassorba 1.091-1991. Notes per a la història de la parròquia de Sant Julià Sassorba, Parròquia de Sant Julià Sassorba. Gràfiques Diac. Vic.</p> | XVII | Edifici totalment rehabilitat a darreries del segle XX. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta sota teulada. Coberta a doble vessant (nord-sud). Possiblement, la teulada es va aixecar 30-40 cm respecte l'original i s'afegiren llindes monolítiques a les finestres de la planta sota coberta (els brancals d'aquestes finestres són arrodonits). Al ràfec de la teulada, sota les teules, hi ha lloses (façanes nord i sud). Murs de pedres irregulars (amb tendència a la disposició en filades); cantoneres diferenciades. - Façana sud. Porta amb llinda monolítica de grans dimensions; té una finestra a cada costat amb els elements de pedra. A la finestra de sobre la porta té la inscripció: 'REDIFICADE PER JOSEPh CASAS / I CONSEPSIO GRAV AÑ 1864'. - Façana est. Tres finestres a cada nivell amb elements de pedra; alguns elements no són originals i, d'altres, són reaprofitats. - Façana nord (posterior). Dues finestres a cada planta (elements monolítics a la planta superior; no es pot assegurar que tots els elements siguin originals). - Façana oest. A l'oest de l'edifici hi ha un cos afegit a la planta baixa. Antigament era la pallissa i, probablement, també hi havia algun corral; actualment està molt modificat ja que l'espai es dedica a l'activitat de restaurant. Algunes de les obertures de la façana oest de l'edifici no són originals, sinó fruit de la darrera restauració (anys '90 del segle XX). 'Monells és una masia de planta rectangular, de dos pisos i teulada a dues vessants. A la part de ponent hi ha un cos més baix annexionat posteriorment. La construcció de l'edifici actual és del segle XVII i es remodelà durant els segles XVIII i XIX' (BENITO; ARMENTERAS, 2002).</p> | 08199-107 | Monells - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'Monells, de la parròquia de Sant Julià Sassorba, és probablement la masia documentada des de més antic del terme de Sant Bartomeu del Grau. Ja surt esmentada en documents carolingis dels segles IX i X. Dins el terme de Sant Bartomeu, la masia havia tingut un paper molt important pel fet que alguns hereus de la casa n'havien estat batlles. Un d'aquests batlles fou Joan Monells, que hagué de solucionar problemes relacionats amb el bandolerisme durant la primera meitat del segle XVII. En un procés judicial d'aquesta època, Joan Monells, batlle de Sant Bartomeu del Grau, denuncia davant el veguer de Vic la incursió d'una colla de bandolers a les Ferreres i la Codina, i a més a més l'ofensa que li havien fet Francesc Ferreres i els seus fills en negar-se a ajudar-lo en la captura dels bandits, els quals, segons un pastor declarant 'los havien vistos amagats en un pinetar un poch més amunt de la Codina' (BENITO; ARMENTERAS, 2002). 'Objecte de compra el 1.374 pel benefici de Sant Andreu de la Catedral de Vic. La reforma de límits parroquials del segle XIX va fer que passés de Sant Julià Sassorba a Alboquers. Alguns dels seus hereus havien estat batlles del terme de Sant Bartomeu a principis del segle XVII. Antigament hi havia Monells de dalt i Monells de baix' (ROCAFIGUERA, 1991:64).</p> | 41.9515200,2.1541000 | 429891 | 4644740 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60721-foto-08199-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60721-foto-08199-107-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Al nordest de la propietat hi havia una font de la que, per contracte, s'havia de cedir mitja ploma a una masia veïna. Darrerament, la font és inaccessible, tot i que sembla que encara raja. Els propietaris, que necessitaven molta aigua per a l'activitat de restaurant, van deixar d'agafar aigua de la font per evitar que els veïns es quedessin sense i, alhora, evitar problemes legals. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60722 | Les Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-ferreres-1 | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). Les Ferreres. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès. CAMPS I ARBOIX, Joaquim de (1977). 'Les Ferreres', a Les cases pairals catalanes. Edicions Destino, (5a edició; 1a, 1965). Barcelona. 60-62. PI DE CABANYES, Oriol (1990). 'Les Ferreres' a Cases Senyorials de Catalunya. Edicions 62. Barcelona. 102-109.</p> | XVIII | Problemes d'humitat a causa de la vegetació que cobria els murs de l'edifici. L'edifici, a l'estar assentat directament damunt la roca, que aflora a la superfície, evita que es produeixin filtracions per capilaritat. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Coberta a doble vessant (est-oest). Murs de pedra totalment arrebossats. La seva planta, apartada de la tradicional de tipus quadrangular, es composa de diferents cossos disposats a banda i banda del cos central. L'austeritat domina tot l'edifici. Façana principal (sud). Porta amb brancals de pedra i arc adovellat de mig punt; petita motllura en forma de cornisa a la part superior de les dovelles, resseguint l'arc. A la dovelles centrals hi ha una inscripció mig tapada per un balcó construït posteriorment; es pot llegir, en 4 línies: 'BA [..........] AT / ABRIL 21 / E / 1762'. Dues finestres a cada costat de la porta, amb elements de pedra i motllura bisellada, completen les obertures de la planta baixa. A la primera planta hi ha tres balcons que, probablement, eren tres finestres que es varen ampliar. A la planta sota teulada hi ha dues finestres més i un balcó central (d'època posterior, construït a partir d'una finestra preexistent), i una finestreta sobre el balcó, a l'alçada de les encavallades de fusta de la planta superior. A banda i banda de la façana principal: porxo a l'oest (dues plantes amb tres arcades a cadascuna) i galeria a l'est (primera planta) que comunica l'interior de la casa amb el cor de la capella. Podria ser que el porxo i la galeria fossin ampliacions immediatament posteriors a la construcció de la casa, sobretot la galeria est. La capella, a l'extrem est de l'edifici, és de la mateixa època de la casa. Té la porta amb brancals de pedra i llinda monolítica (amb motllures), un ull de bou i un campanar d'espadanya (conserva la campana del costat esquerre, a l'oest). Està orientada nord-sud. La planta de la casa és irregular; es fa difícil entendre-la com una estructura unitària. Possiblement l'estructura inicial s'hagi ampliat. Totes les obertures tenen els elements de pedra (brancals, llinda i ampit), generalment amb les motllures bisellades, exceptuant-ne alguns casos (gairebé sempre d'època posterior), que mantenen les arestes a brancals i llindes. - Cisterna a la part posterior (nord), planta quadrangular. S'hi accedeix des d'una galeria situada a la primera planta, hi ha un banc de pedra a tot el voltant (el respatller del banc fa de barana). Boca al centre en forma de templet circular; tres pilars de secció rectangular sostenen una coberta cònica amb teules de ceràmica vidriada (en verd); al coronament, un element de pedra feia de base d'una figura de ferro forjat representant un àguila que es guarda en una dependència de la planta baixa de l'edifici. L'estructura de la cisterna està exempta de la casa; s'uneix a ella a través d'una volta de canó lligada amb el mur nord de la casa. La cisterna recull l'aigua de la pluja provinent de la teulada de la casa. S'accedeix a la planta baixa de la cisterna per una porta al costat oest. Murs de pedra irregular, cantoneres diferenciades i coronament dels murs amb una cornisa amb una motllura simple. - La capella està orientada nord-sud. És possible que inicialment estigués separada de la casa i, posteriorment, es construís la galeria que les uneix. L'edifici està envoltat per una tanca de pedra (amb reparacions de maó massís), a l'interior de la qual hi ha la casa de les Ferreres, el jardí i el mas de ca l'Aumatell. - El jardí, situat al davant (sud), es va plantar al mateix moment de la casa (fitxa 127). La roca aflora en diferents punts al voltant de l'edifici i es pot veure clarament sota el mur est de la capella. La tanca exterior del gran casal de Les Ferreres inclou Ca l'Aumatell (fitxa 110); des del jardí situat davant la casa s'accedeix a Can Pela (fitxa 109).</p> | 08199-108 | Les Ferreres - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'Fins el 1378 no són coneguts els habitants del mas. El primer que consta és anomenat Pere; d'aleshores (...) la família perpetuà la casa i el nom. S'estroncà la successió masculina regular l'any 1862, en el qual, com tot sovint s'esdevé, la pubilla Teresa, vídua de Pau Dachs, de Gurb, fou soterrada a la parròquia de Sant Bartomeu' (CAMPS, 1977:61). 'L'origen del nom 'Ferreres' es deu al fet que cap al segle XIII en aquest lloc hi havia una modesta ferreria, dominada pel senyor del castell de Gurb, en la qual els pagesos del rodal estaven obligats a ferrar-hi el rossam i cerclar-hi les rodes dels carros. Però l'antic nom del mas era 'Ventolà', com consta en documentació del segle XVI, i fou substituït pel de 'les Ferreres' probablement al segle XV, quan la ferreria ja devia tenir força història i el nom de les Ferreres ja era popular entre la gent de Sant Bartomeu' (BENITO; ARMENTERAS, 2001). 'La prosperitat de la casa a partir del segle XVII permeté a l'hereu de torn d'instal·lar-se a Vic; Francesc Ferreres fou clavari o preposat de finances de la ciutat en les torbacions del 1640' (CAMPS, 1977:61). La casa actual és obra dels Morató, fidels exponents del barroc vigatà. 'La seva construcció data del 1762, quan l'hereu Miquel Ferreres i Pahissa tingué prou poder i encert per emprendre l'obra' (CAMPS, 1977:61). 'A partir de mitjan segle XIX la pairalia fou comprada i venuda, fins que l'any 1908 fou adquirida pels Arumí, acabalats fabricants de Vic' (CAMPS, 1977:61).</p> | 41.9745700,2.1394500 | 428703 | 4647311 | 1762 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60722-foto-08199-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60722-foto-08199-108-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Morató, mestres de cases | A diferència de la resta de cases de Sant Bartomeu del Grau, les Ferreres no té eixida, entenent aquesta com l'espai clos a l'entorn del qual es disposen diferents dependències aqropecuàries; cal recordar que es tracta d'una casa senyorial destinada a l'estiueig dels seus propietaris. 'Les Ferreres és per excel·lència la masia més gran i senyorial de Sant Bartomeu del Grau i un dels exponents més bells d'arquitectura rural setcentista de la comarca (..). El benestar i la prosperitat del camp que es visqué en el segle XVIII han deixat l'empremta en la façana principal, en el portal adovellat, en els balcons, en les pedres cantoneres de les finestres, en els arcs del cos lateral que conformen les eixides, en la capell i, en general, en la simetria d'un art de línies austeres que dóna fe d'un passat ric i esplendorós' (BENITO; ARMENTERAS, 2001). Sembla que per a la construcció del Parador de Turisme de Vic (Sau), l'arquitecte s'inspirà en les Ferreres, sobretot en els arcs de les galeries (PI DE CABANYES, 1990:102). 'Les armes del casal són tres calderetes distribuïdes, dues a dalt i una a baix, de les quals ixen un martell i unes tenalles, emblemes de l'ofici de ferrer' (CAMPS, 1977:61). Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 60723 | Can Pela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pela | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). Can Pela. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | 'L'any 1982 es va restaurar completament la casa, i s'hi traslladà un portal rodó procedent de cal Xico, casa situada al carrer Nou de Sant Bartomeu' (BENITO; ARMENTERAS, 2001). | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta sota teulada. Coberta a dues vessants (nord-sud). La nau del costat nord s'ha habilitat com a habitatge dels propietaris de les Ferreres, anteriorment era destinat a activitats agropecuàries; es tracta de diverses dependències estructurades a l'entorn d'un pati. Els murs estan construïts amb pedres de mides irregulars; algun tram, molt malmès, es va haver de reparar i la pedra es substituí per totxana (una part del tram situat al nord de la porta). La façana, al nord, té una porta a la part central, amb brancals de pedra i arc adovellat de mig punt. La porta procedeix de cal Xico (c/ nou 37, Sant Bartomeu del Grau; fitxa 32), d'on es va desmuntar i es va traslladar al seu emplaçament actual. A través d'aquesta porta s'accedeix directament al pati posterior. L'habitatge pròpiament dit ocupa l'espai superior de la porta i el tram sud de l'edifici. Les obertures de la façana han estat modificades. El conjunt continua amb una altra ala cap el sud, que dóna a la planta forma de 'L'. Entre una i altra ala, hi ha un porxo que les uneix. En aquesta ala que s'allarga vers migdia és on es poden observar els materials emprats en la construcció de l'edifici: pedres irregulars lligades amb fang i algun fragment de material de construcció (maó massís i teula); les cantoneres són diferenciades. Obertures refetes amb totxo. Altres dependències al voltant del pati, construïdes des del segle XIX fins a finals del segle XX, acaben de configurar un conjunt totalment irregular, on es pot observar clarament la funcionalitat agropecuaria original de l'edifici. '...Edifici rectangular, de planta i un pis, amb teulat a dues vessants, probablement modificat durant els segles XVII i XIX. A la part de migdia té adossat un porxo, al costat del qual s'allarga un bonic corral de dos pisos, amb columnes al pis superior, i un bell portal amb arc rebaixat' (BENITO; ARMENTERAS, 2001). A través d'una escala feta amb llosetes s'accedeix al costat est del jardí de les Ferreres.</p> | 08199-109 | Can Pela - 08519 Sant Bartomeu del Grau / Zona de Les Ferreres | <p>'Can Pela és la masoveria més antiga de les Ferreres, on hi ha instal·lades les dependències agrícoles de la masia senyorial. Segons la tradició popular, es creu que aquesta casa hostatjava l'antiga ferreria, que donà nom a la gran masia setcentista. Tanmateix, però, hom no [ha de] prendre's al peu de la lletra aquesta informació, perquè podria molt ben ser que la ferreria se situés en l'emplaçament que ocupa actualment les Ferreres. Amb tot, no cal descartar la possibilitat que can Pela hagués estat la ferreria, perquè tal i com es pot constatar en documentació antiga (segles XII i XVI) el mas de les Ferreres era anomenat Ventolà, i aquest nom era el cognom de la família durant el segle XII' (BENITO; ARMENTERAS, 2001).</p> | 41.9740600,2.1525000 | 429783 | 4647243 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60723-foto-08199-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60723-foto-08199-109-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60724 | Ca l'Aumatell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laumatell | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). Ca l'Aumatell. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XIX | L'estat d'abandó en què es troba l'edifici comporta la progressiva degradació d'aquest. Si mai es rehabilita, convindria l'eliminació d'estructures distorsionadores i la reparació d'alguns elements actualment en procés de degradació a causa de l'estat actual d'abandó (només s'utilitza com a magatzem) | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Coberta a doble vessant (est-oest). Mur de pedres irregulars, lligades amb fang, cantoneres diferenciades. Construïda al segle XIX, ha tingut diverses ampliacions i reparacions, moltes d'elles amb totxo i maó massís. Els brancals de la porta de la façana sud i els les finestres són fets amb maó massís. Els murs sud i est estan arrebossats. Només es poden veure correctament els murs oest (on s'aprecia una ampliació cap el nord, també de pedra) i nord (amb diverses obertures); aquest mur de tancament nord no correspon a l'edifici original, sinó a una ampliació posterior. A l'espai entre la tanca exterior de les Ferreres i el mur nord de ca l'Aumatell s'hi ha construït diversos coberts (alguns d'ells de finals del segle XX). A la façana de migdia hi ha un porxo adossat, construït amb pilars de base quadrada fets amb totxo. Aquesta estructura tapa la façana original.</p> | 08199-110 | Ca l'Aumatell - Les Ferreres - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'A la part posterior de les Ferreres, encarada a la terrassa, hi trobem la masoveria de ca l'Aumatell, edificada la segona meitat del segle XIX' (BENITO; ARMENTERAS, 2001).</p> | 41.9752700,2.1513900 | 429693 | 4647379 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60724-foto-08199-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60724-foto-08199-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Es tracta d'un edifici força desvirtuat per les ampliacions efectuades i per reparacions que no han respectat els materials originals. Malgrat tot, encara conserva l'estructura original. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60725 | Casamiquela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casamiquela | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2002). Casamiquela. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès. ROCAFIGUERA I GARCIA, Francesc de (1991). Parròquia de Sant Julià Sassorba 1.091-1991. Notes per a la història de la parròquia de Sant Julià Sassorba, Parròquia de Sant Julià Sassorba. Gràfiques Diac. Vic.</p> | XVI | S'han anat fent reformes i reparacions al llarg dels anys. Hi ha problemes en les parets est i oest, es desplomen cap a l'exterior; actualment estan lligades amb tirants, però caldria una solució definitiva. De fet, aquesta patologia és la que va motivar les reformes dels anys '20 del segle XX, rebaixant la coberta per evitar el pes excessiu sobre les parets laterals. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Coberta a doble vessant; en origen era a quatre vents, però la precarietat de les estructures laterals aconsellà descarregar pes de l'edifici i, als anys '20 del segle XX, es decidí rebaixar l'alçada i es reformà la coberta; els murs s'obrien cap a l'exterior i es varen haver de construir dos contraforts adossats al mur est de la casa. Els murs són de pedra, força regular, lligades amb fang (s'hi observen nòduls de calç), i cantoneres diferenciades. La façana principal, a migdia, té una porta adovellada amb arc de mig punt; s'hi van fer algunes reparacions als anys 1928 i 1930. Hi ha una petita finestra a l'oest (elements monolítics i motllura bisellada) i altres obertures d'èpoques posteriors. A l'est de la façana hi ha una porta, modificada recentment, per on s'accedia a les quadres; a l'interior hi ha una volta de mig punt, que conserva les marques de l'encofrat original. Des d'aquí es pot accedir a l'entrada principal de la casa, on hi ha dos arcs rebaixats. A la façana, a l'alçada dels ampits de les finestres, hi ha una cornisa motllurada, força desgastada i malmesa; en el moment de restaurar els ampits (any 2002) s'ha copiat la motllura de l'antiga cornisa. La finestra que hi ha sobre la porta principal té la inscripció 'BERNAT CASAMIQELA' (sic); la finestra s'havia modificat com a balcó, afectant les dovelles de la porta principal de la casa, però en la darrera restauració es va recuperar la finestra original. A l'oest d'aquesta finestra hi havia un rellotge de sol, però l'arrebossat ha caigut i només se'n conserva l'agulla. Les finestres originals de l'edifici tenen les arestes bisellades, exceptuant les dues finestres de la planta baixa del mur oest, que són una imitació de finals del segle XX. Pràcticament es mantenen totes les obertures originals, bé que algunes s'han tapiat o se n'ha obert alguna de nova (aquestes darreres, la majoria amb llinda de fusta). La casa està distribuïda amb un espai central a cadascuna de les plantes que dóna accés a les diferents dependències, totes amb portes de brancals i llindes de pedra amb la motllura bisellada. A la planta noble hi ha, al costat nord, l'accés a la cisterna; al costat de la porta d'accés, un armari encastat recorda el lloc on hi havia l'aiguamas. La cisterna, amb trespol a l'alçada de la primera planta, és circular, s'adossa al parament exterior del mur nord de l'edifici, és construït amb pedres de mides força regulars, disposades en filades i té una cornisa al coronament del mur (molt semblant a la de Les Ferreres); a la primera planta, el perímetre interior es va aprofitar per construir-hi un banc de pedra que segueix la planta circular de la cisterna. Recull l'aigua de pluja de la teulada. Al rebaixar l'alçada original de la casa (anys '20 del segle XX) les finestres que estaven als extrems dels murs, a prop de les cantonades, es varen haver de desmuntar i desplaçar, trencant la verticalitat que tenien amb les de la primera planta. En aquesta reforma es va baixar el nivell del paviment de la planta sota teulada uns 50 cm. La casa està envoltada per un mur als costats nord, est i sud. El tancament i les edificacions del costat nord són una obra de l'any 1927, tal com consta en una inscripció que hi ha damunt la porta d'accés. Al parament exterior del mur oest hi ha una pedra treballada, possiblement del segle XVIII, que s'aprofità com a material de construcció. A migdia hi ha una eixida. La porta d'accés, amb barbacana, és al costat oest; les brancals són de pedra i la llinda de fusta. Es conserva part d'una construcció agropecuària al sud (era una cort amb coberta nord-sud), situada a un pis per sota el nivell del sòl de l'eixida; actualment s'està rehabilitant, bé que no tindrà l'alçada original i la coberta serà substituïda per una terrassa. Aquesta construcció, té una carreu sobre l'arc de la porta amb la inscripció: 'MARIA YLLA Y CASAMIqUELA Bda / A FET FE LA PRESENT OBRA 1861'.</p> | 08199-111 | Casamiquela - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Hi ha documentació escrita del mas des del segle XIII, que pertanyia a la parròquia de Sant Julià Sassorba. A principis del segle XVI l'estructura de l'edifici estava en mal estat i, a finals de la mateixa centúria, es decidí fer un mas de nova planta, a pocs metres de l'antic. 'Casamiquela és una de les grans pairalies de Sant Bartomeu del Grau. L'edifici actual, el va construir Bernat Casamiquela entorn de 1590'. 'Abans de 1590, la masia es trobava a poca distància a ponent de l'edifici actual, a la banda dreta de la carretera d'Oristà, on encara s'hi poden veure les restes. Pel que fa a les notícies històriques, el mas ja surt documentat al segle XIII com a pertanyent a la parròquia de Sant Julià de Sassorba, i al tombant del segle XV ja apareix citat dins el terme o batllia de Sant Bartomeu del Grau; fins i tot alguns hereus de la casa en foren batlles. Antigament la propietat de Casamiquela comprenia dues masoveries avui desaparegudes: l'Alzina i el Mas Bac, i en un document medieval de compra-venda consta que cap al 1380 un hereu Casamiquela comprà el Permanyer, mas que actualment encara es manté dins la finca'. 'A l'espaiosa sala de Casamiquela, s'hi conserva una taula d'alzina de la darreria del segle XVI, en la qual possiblement s'hi va entaular la figura més representativa del bandolerisme català del Barroc: Perot Rocaguinarda. La casa l'hauria acollit en algunes ocasions, no perquè els Casamiquela d'aquell temps militessin amb la facció dels nyerros o fossin lloques que encobrien els bandolers, sinó perquè el bandoler d'Oristà sovint assaltava aquesta masia i d'altres, i obligava els pagesos a atipar els homes de la seva quadrilla. Sovint feia xantatge als propietaris, i els amenaçava de cremar-los l'era i la casa o de segrestar-los algun fill, si es negaven a les peticions dels bandits. Cal fer notar que un personatge que feia tremolar els santbartomeuencs d'aquells temps era Jaume Alboquers, un fadristern del mas Alboquers que s'havia llançat al bandidatge amb la quadrilla de Perot lo lladre, i de la qual en va esdevenir un dels homes principals. És sabut que Rocaguinarda i Alboquers havien fet de les seves a les Ferreries i al Vilaró, i s'havien encarat amb armes de foc, diverses vegades, amb Joan Monells, el batlle de Sant Bartomeu' (BENITO; ARMENTERAS, 2002). 'Malgrat pertànyer al terme de Sant Bartomeu va ser de la parròquia de Sant Julià Sassorba fins el segle XIX. Documentat al segle XIII, [l'edifici actual] es va construir després de les guerres civils del segle XV que l'havien malmès. Alguns dels seus hereus van ser batlles del terme de Sant Bartomeu; tenis agregats els masos Ulzina [consta agregat a Casamiquela el 1378 (ROCAFIGUERA, 1991:66 i 70)], Bac i el Mas de Casamiquela' (ROCAFIGUERA, 1991:55). Encara ara, als marges d'on hi havia hagut l'antic mas i al costat esquerra de la carretera, a tocar de l'actual edifici, es troben fragments de ceràmica d'època medieval i moderna.</p> | 41.9568900,2.1475600 | 429355 | 4645341 | 1590 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60725-foto-08199-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60725-foto-08199-111-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 60726 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-25 | <p>'Arxiu municipal. Sant Bartomeu del Grau'. Oficina de Patrimoni Cultural. Àrea de Cultura, Diputació de Barcelona (1997). Tríptic informatiu.</p> | XIX | <p>L'inventari de la documentació del fons de l'Arxiu municipal descriu 439 unitats d'instal·lació, i està classificada en les seccions següents: -1. Òrgans de govern (1851/2002). -2. Administració general. 2.1 Secretaria(1854/2002);2.2 Serveis jurídics (1984/1991); 2.3 Personal (1931/2002); 2.4 Registre general (1841/2002); 2.5 Mitjans de comunicació municipal (1983/1996) -3. Serveis econòmics. 3.1 Patrimoni (1936/2002);3.2 Comptabilitat (1843/2002);3.3 Pressupostos (1906/2002);3.4 Endeutament (1936/2002);3.5 Tresoreria (1886/1995);3.6 Fiscalitat (1850/2002) -4. Serveis públics. 4.1 Abastaments i racionaments (1937/1953);4.2 Aigües (1971/1976);4.3 Fires i mercats (s. XIX/1995);4.4 Transports (1994/2002); 4.5 Anàlisi d'aigua (1988/2002);4.6 Subvencions i ajuts (1992/2002);4.7 Juntes i comissions municipals (1945) -5. Beneficència i assistència social. 5.1 Centres assistencials i de beneficència (1874);5.2 Orfes de guerra (1944/1945);5.3 Subsidis familiars (1939/1950);5.4 Subsidi al combatent (1939/1941);5.5 Assistència social (1936/2002);5.6 Casal d'avis (1993/2002);5.7 Subvencions i ajuts (1993/2002); 5.8 Juntes i comissions municipals (1867/2002) -6. Sanitat. 6.1 Cementiri (1993);6.2 Inspecció sanitària (1866/1909);6.3 Estat sanitari (1866/1909);6.4 Cos mèdic municipal (1924/1941);6.5 Centres sanitaris (1921/1995);6.6 Centres sanitaris municipals (1981/2002);6.7 Farmàcia (1981/1988);6.8 Veterinària (1952/1995);6.9 Servei Català de la Salut (1991);6.10 Subvencions i ajuts (190/2002);6.11 Juntes i comissions municipals (1872/1939) -7. Obres i urbanisme. 7.1 Pla general (1959);7.2 Normes subsidiàries (1982/1993);7.3 Plans parcials (1987/2002);7.4 Obres d'infrastructura i serveis (1855/2002);7.5 Vialitat (1993);7.6 Immobles municipals (1971/2002);7.7 Llicències d'obres (1964/2002);7.8 Obertura d'establiments (1972/1989);7.9 Activitats classificades (1972/1989);7.10 Plànols (1968);7.11 Inventari de camins rurals (1987);7.12 Subvencions i ajuts (1981/2002);7.13 Informes tècnics (1984/2002) -8. Seguretat pública. 8.1 Sometent (s.d./1946);8.2 Milícies ciutadanes (1936);8.3 Policia urbana (1966);8.4 Guàrdies jurats (1871/1992);8.5 Guàrdia civil (1992);8.6 Actuació ciutadana (1990/1995);8.7 Salconduits i passaports (1873/1945);8.8 Robatoris i desperfectes (1991/1996);8.9 Armes (1932/1996) -9. Serveis a l'Estat. 9.1 Allotjaments (1862/1902);9.2 Lleves (1853/1988);9.3 Requises militars (s.d./1935);9.4 Prestació social substitutòria (1992/2000) -10. Població. 10.1 Padró d'habitants (1855/2002);10.2 Junta municipal de cens de població (1857/1920) -11. Eleccions. 11.1 Eleccions municipals (1858/1999);11.2 Eleccions de diputats provincials (1875/1967);11.3 Eleccions al Parlament de Catalunya (1980/1999);11.4 Eleccions generals (1854/2000);11.5 Eleccions al Parlament Europeu (1987/2000);11.6 Referèndums i plebiscits (1931/1979);11.7 Cens electoral (1873/2000);11.8 Junta municipal del cens electorals (1853/1980) -12. Instrucció pública. 12.1 Guarderia (1988/1996);12.2 Ensenyament primari (1859/2002);12.3 Subvencions i ajuts (1988/1996);12.4 Cens escolar (1938);12.5 Juntes i comissions especials (1863/1939) -13. Cultura. 13.1 Festa Major. Festes populars (1968/2002);13.2 Activitats i iniciatives culturals i recreatives (1989/2002);13.3 Centres culturals municipals (1989/2002);13.4 Cursos de català (1984/2002);13.5 Esports (1973/2002);13.6 Subvencions i ajuts (1988/2002) -14. Serveis agropecuaris i medi natural.14.1 Censos d'agricultura i ramaderia (1849/1959);14.2 Plagues, desastres naturals i danys meteorològics (1990/1996);14.3 Foment forestal (1939/1951);14.4 Sol·licituds per encendre foc (1987/1992);14.5 Aprofitament forestal (1935/1984);14.6 Mutualidad Nacional de Previsión Social Agraria (1964/1967);14.7 Sindicat agrícola (1947/1969);14.8 Cambra agrària (1994/1996);14.9 ADF (Agrupació de defensa forestal) (1989);14.10 Subvencions i ajuts (1996);14.11 Medi ambient (1990/2002);14.12 Juntes i comissions municipals (1912/1972)</p> | 08199-112 | Ajuntament - Passeig del Grau 10 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Text de classificació s'ha extret del tríptic editat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona; s'han fet les correccions oportunes ja que el tríptic reflecteix l'estat de l'arxiu a l'any 1997. D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya. Mapa: 'Plànol d'informació municipal', SR ASSOCIATS. Vic, 2000 (sensen escala). | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60727 | Riera de la font Salada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-la-font-salada | Ha rebut l'impacte de la construcció d'alguns accessos a causa d ela construcció de l'Eix Transversal. Possiblement, rep aigua provinents de les granges properes. | <p>Riera que neix a 800 m. sobre el nivell del mar a Fontfreda, prop de Pere Riera; transcorre paral·lela al camí de la Quintaneta i l'eix transversal (C-25). És una petita riera amb vegetació de ribera. Pràcticament tot el seu recorregut és en terme municipal de Sant Bartomeu del Grau, exceptuant-ne un petit tram prop de Monellots, i la desembocadura, a 560 m. sobre el nivell del mar, en terme de Gurb.</p> | 08199-113 | al sud d'Alboquers | 41.9325800,2.1595200 | 430320 | 4642632 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60727-foto-08199-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60727-foto-08199-113-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60728 | Mas Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-sant-genis | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2002). Sant Genís. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XVII-XVIII | Li caldrien algunes reparacions puntuals en les obertures i, en general, l'estructura de l'edifici. El mur nord s'està desmuntant per la base a causa de l'esllavissament del sòl. | <p>Edifici adossat a la façana oest de l'església de Sant Genís de Sadevesa. Planta baixa + 1 planta sota teulada. Coberta a doble vessant (N-S). Murs de pedres irregulars lligades amb fang amb alguns nòduls de calç; rejuntat amb morter de calç, possiblement d'un arrebossat ara inexistent. Cantoneres diferenciades als angles sudoest i noroest (no n'hi ha en els punts on l'edifici s'adossa al parament exterior del mur oest de l'església). - Façana principal (a migdia). Porta al centre amb brancals de pedra (motllura bisellada) i llinda de fusta; hi ha una finestra a cada costat de la porta amb els elements de pedra (ampit, brancals i llinda). A la planta superior hi ha tres finestres amb els brancals i l'ampit de maó massís i la llinda de fusta. - Façana nord. És totalment diferent a la resta, té petites obertures i un parament de pedres força regulars disposades en filades; és probable que aquest mur, tot i ser posterior a la construcció de l'església, sigui el que resta d'un mas construït abans del segle XVII. Té una estructura de totxo adossada (possiblement una latrina). - Façana oest. Té les mateixes característiques que la façana sud; també té fragments de maó massís i teula barrejats amb les pedres del mur. - Cobert adossat a l'oest. Planta baixa. Coberta a un vessant (pendent est-oest). Murs de pedres irregulars. Té una porta tapiada amb pedra al sud i una finestra amb brancals de maó massís i llinda de fusta. Finestra modificada a la façana oest (maó massís i llinda de fusta).</p> | 08199-114 | Mas Sant Genís - 08519 Sant Bartomeu del Grau / Zona de La Devesa | <p>Per les característiques de la porta principal, podria haver-se construït durant el segle XVIII, bé que la resta d'obertures hagin estat modificades o obertes a partir del segle XIX. Es desconeix qualsevol notícia referent a l'edifici que, possiblement, hi havia al lloc abans de la construcció de l'actual mas i del que, probablement, el mur nord d'aquest, en seria l'únic vestigi conservat. Tampoc és possible datar la porta, ara tapiada, que comunicava l'església amb el mas des de la zona del cor. 'Albergava la rectoria de l'església de Sant Genís Sadevesa fins al moment que aquesta va perdre les seves funcions parroquials i va passar a ser una simple sufragània de Santa Maria d'Olost' (BENITO; ARMENTERAS, 2002).</p> | 41.9771200,2.1382900 | 428609 | 4647595 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60728-foto-08199-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60728-foto-08199-114-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | És possible que el mur nord del mas correspongui a un edifici d'època anterior que hagi estat reaprofitat per a la construcció del mas. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60730 | Roure de Pol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-pol | Les heures han començat a enredar-se al voltant del tronc; caldria poder-lo alliberar d'aquest tipus de vegetació que, amb el temps, podria ser-li perjudicial.Caldria netejar una mica el sota bosc o habilitar i mantenir net un petit corriol | <p>Roure de grans dimensions situat a l'extrem oest d'un turó, a 250 m. al nord de Pol. Es fa difícil saber els anys que fa que està plantat però, d'acord amb la informació oral, el roure de Pol podria ser centenar (l'àvia de Pol, de 90 anys d'edat, sempre ha tingut el roure com a referència des que era petita, per la qual cosa hauríem de pensar que, ja aleshores, les seves dimensions eren importants).</p> | 08199-116 | zona de Pol | 41.9662200,2.1654000 | 430844 | 4646363 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60730-foto-08199-116-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | L'accés es fa des del camí de Pol. Quan s'arriba al turó que i ha abans de la casa, s'ha d'agafar un camí a la dreta que condueix a un camp d'alfals, a l'altre costat del camp hi ha el roure. L'únic problema és que el camp que hi ha tocant al camí de Pol s'ha menjat l'accés fins al roure; però el camí es veu bé a l'altre costat del camp. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60731 | Font de Torrats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-torrats | L'aigua és potable. Convindria netejar de vegetació l'entorn immediat de la font per a fer-la més accessible. | <p>Font situada a la dreta del torrent de Sant Genís, a sota del mas Torrats. Seguint el camí que passa per Torrats, després d'unes corbes en 'S' de la pista, es troba un camí a l'esquerra i allà mateix, al marge de l'esquerra, hi ha la font de Torrats. En les darreres anàlisis encarregades per l'actual llogater del mas, els resultats varen confirmar la potabilitat de l'aigua, utilitzada habitualment pel mas. Aquesta potabilitat és afavorida pel fet que als camps propers a Torrats, a la dreta del torrent de Sant Genís, no s'hi aboquen purins i, per tant, no hi filtracions de nitrats, principal agent contaminador de les aigües de la comarca. Arribar a prop de la font és fàcil, el que costa més és arribar a la deu d'aigua, amagada dins la vegetació.</p> | 08199-117 | zona de la Devesa | 41.9800800,2.1316900 | 428066 | 4647929 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60731-foto-08199-117-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma quadrícules d'1 km x 1 km. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60732 | Torrent de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-sant-jaume | No porta aigua | <p>Rec que s'inicia a banda i banda del serrat de sant Jaume (a Sant Jaume de Fonollet) i un tercer braç que neix al sud del mas Burguesa. En el tram inicial, només porta aigua quan plou. A la confluència dels ramals que venen de Burguesa i de l'església de sant Jaume de Fonollet comença a haver-hi aigua; en aquest darrer hi ha un petit salt d'aigua en un sector enclotat, enmig de petites baumes de material calcari i abundant vegetació de ribera; aquest salt s'ha habilitat, al seu punt mig, com a font, recollint la poca aigua que baixa pel rec. Notable valor paisatgístic. Ja en terme d'Olost, a l'oest, s'ajunta amb el torrent de sant Genís, poc abans del molí de la Riera (Olost); finalment, desemboca al Torrent d'Olost.</p> | 08199-118 | zona de Fonollet | 41.9895900,2.1353800 | 428382 | 4648982 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60732-foto-08199-118-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60733 | Rec de Rimbau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-rimbau | L'estat de l'aigua, quan en baixa, és dolent, ja que s'hi barreja el nitrat procedent dels purins. | <p>Rec que s'inicia a banda i banda del mas Riambau, en una zona enclotada dominada pel mas, al nordest del terme. El rec segueix cap el nordest, on rep les aigües del torrent de Vilaró, fins a trobar-se amb la riera de Sorreigs, ja en terme de Sobremunt. Zona d'interès natural, abundant vegetació de ribera.</p> | 08199-119 | zona de Vilaseca | 42.0021600,2.1588100 | 430337 | 4650358 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60733-foto-08199-119-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Les fotografies s'han près a l'inici del rec, sense aigua, en la zona compresa entre el mas Riambau i la casa Nova de Vilaseca. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60734 | Torrent de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-sant-genis | Convindria desbrossar mínimament la vegetació a l'entorn del torrent. | <p>Torrent amb vegetació de ribera; està situat en una zona enclotada entre Quinaus i Torrats a la riba dreta (nord) i la Sala i Sant Genís Sadevesa a la riba esquerra (sud). Comença prop de la carretera de les Ferreres, al costat nord, a 800 metres s.n.m.; quan arriba a la zona plana, entre Quinaus i la Sala, la cota ja és de 700 m.s.n.m., passat Torrats, el torrent es tornarà a enclotar de nou, entrant ja al terme d'Olost, a l'oest, on s'ajunta amb el rec de Sant Jaume poc abans del molí de la Riera; finalment, desboca al Torrent d'Olost.</p> | 08199-120 | zona de Sant Genís Sadevesa | 41.9820400,2.1392000 | 428690 | 4648140 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60734-foto-08199-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60734-foto-08199-120-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | L'accés es pot fer a través del camí de Quinaus i Torrats; quan s'arriba al pla, el torrent és a l'esquerra del camí, gairebé paral·lel a aquest. És difícil accedir-hi ja que el torrent gairebé no es veu, només es pot localitzar a través de l'observació de la vegetació de ribera que l'envolta, endinsant-se a través dels camps i els marges; abans d'arribar a Quinaus, però, hi ha una camí a l'esquerra que porta fins al torrent. També s'hi pot anar pel camí que va de Torrats al molí de la Riera (Olost), camí i torrent discorren un al costat de l'altre, però el torrent queda molt enclotat respecte el camí i l'accés és difícil. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma quadrícules d'1 km x 1 km. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60735 | Torrent dels Solans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-dels-solans | Caldrien contínues anàlisis de l'aigua per a conèixer la seva potabilitat. | <p>Torrent que s'inicia a la font dels Solans, a 800 m.s.n.m., en una zona de pollancres, i baixa fins a la Riera de Sorreigs, a l'est, a 600 m.s.n.m., a la zona del Gorg Negre, ja en terme de Sobremunt. Transcorre per una zona enclotada al nord de la Tuta, enmig d'una espessa vegetació de ribera.</p> | 08199-121 | zona del Pujol | 42.0014300,2.1799400 | 432086 | 4650260 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60735-foto-08199-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60735-foto-08199-121-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Es fa difícil valorar l'estat de conservació del Torrent. De moment, la vegetació de l'entorn creix abundant; el que no podem valorar és la qualitat de l'aigua. El mas els Solans s'abasteix de l'aigua de la font dels Solans, a l'inici del Torrent, per la qual cosa hauríem de considerar que l'aigua és potable. El que sobta, però, és que la font recull l'aigua dels aqüífers situats sota camps de conreu, fet que fa dubtar, i força, que les condicions de l'aigua siguin les més apropiades per al consum humà. Evidentment, hauran de ser les anàlisis de l'aigua les que en determinin la seva salubritat. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60736 | Font dels Solans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-solans | Caldrien contínues anàlisis de l'aigua per a conèixer la seva potabilitat. | <p>Font a l'inici del torrent dels Solans, enmig d'una pollancreda, al capdavall del camp dels Aiguerols. El mas els Solans recull aigua de la font en un dipòsit per al seu abastament.</p> | 08199-122 | zona del Pujol | 41.9941900,2.1716900 | 431395 | 4649463 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60736-foto-08199-122-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | El mas els Solans s'abasteix de l'aigua de la font dels Solans, a l'inici del torrent dels Solans, per la qual cosa hauríem de considerar que l'aigua és potable. La font recull l'aigua dels aqüífers situats a la part baixa d'uns camps de conreu, fet que fa dubtar, i força, que les condicions de l'aigua siguin les més apropiades per al consum humà. Evidentment, hauran de ser les anàlisis de l'aigua les que en determinin la seva salubritat. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60737 | Bassa del Vilaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-vilaro | Caldrien contínues anàlisis de l'aigua per a conèixer la seva potabilitat. | <p>Bassa de grans dimensions excavada al terra. Al seu voltant hi creix vegetació de ribera. L'aigua que es filtra de la bassa va al Torrent del Vilaró.</p> | 08199-123 | zona del Vilaró | 41.9951000,2.1623200 | 430620 | 4649572 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60737-foto-08199-123-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60738 | Torrent del Vilaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-vilaro | S'haurien de netejar els camins d'accés. | <p>Torrent que té el seu inici a la bassa de Vilaró, al sud del mas homònim. A través d'una zona enclotada, entre el Vilaró i els Solans, desemboca al rec de Riambau. Zona d'interès natural, abundant vegetació de ribera.</p> | 08199-124 | zona del Vilaró | 41.9985500,2.1661900 | 430944 | 4649951 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60738-foto-08199-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60738-foto-08199-124-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60739 | Rec de la Tuta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-la-tuta | Rec contaminat. | <p>Rec situat entre el nucli urbà i el mas Pujol. Discorre per una zona enclotada fins a la riera del Sorreigs, en terme de Santa Cecília de Voltregà. Abans d'arribar a Sorreigs, passa entre les muntanyes de la Tuta (al nordoest) i Santa Perpètua (al sudest). Zona d'interès natural. Abundant vegetació de ribera.</p> | 08199-125 | zona del Pujol | 41.9927100,2.1829600 | 432327 | 4649290 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60739-foto-08199-125-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | A l'inici d'un dels braços del rec de la Tuta hi ha una depuradora d'aigua. Al rec, a més, s'hi aboquen aigües procedents de la indústria 'Hilados y Tejidos Puigneró, S.A.'. Per les anàlisis que s'hi havia fet, es considerava que l'aigua era 'morta', sense possibilitats de desenvolupar-s'hi vida orgànica. S'haurà d'esperar el pas dels anys per comprovar si les mesures correctores poden regenerar el curs d'aigua. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60740 | Pedrera de Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-sant-bartomeu | <p>http://sbg.llucanes.net; ruta: paisatge i medi ambient</p> | La continua explotació de la pedrera podria fer perillar la conservació de la zona. | <p>Aflorament geològic. És un geòtop, un punt d'interès geològic on es pot observar la successiva disposició dels estrats geològics. 'Al límit est del municipi es troben els cingles que separen l'altiplà del Lluçanès de la plana de Vic. La cinglera està formada per les anomenades Calcàries de Sant Bartomeu. Les roques es van formar durant l'eocè (fa uns 40 milions d'anys) en una zona marina d'esculls coral·lins. Actualment aquestes roques conserven una riquesa paleontològica de primer ordre' (http://sbg.llucanes.net; ruta: paisatge i medi ambient).</p> | 08199-126 | zona del Bingrau | <p>'La pedrera que, des de fa segles, és on s'exploten aquestes roques [calcàries de Sant Bartomeu] ha proveït de matèria primera a edificis tan emblemàtics com la catedral de Vic o l'església de Sant Maria del Pi, de Barcelona' (http://sbg.llucanes.net; ruta: paisatge i medi ambient).</p> | 41.9789600,2.1879900 | 432729 | 4647759 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60740-foto-08199-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60740-foto-08199-126-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | S'hauria de proposar com a Punt d'Interès Geològic. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una malla d'1 km x 1 km. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 60741 | Jardí de les Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-de-les-ferreres | XVIII | <p>Jardí que té el seu origen en època moderna, en el moment d'aixecar l'edifici de Les Ferreres. Està situat a migdia de la façana principal. Les flors i plantes es van renovant cada temporada; del jardí, però, cal destacar-ne dos arbres per les seves dimensions i longevitat: - El primer és un teix: arbre perennifoli de la família de les taxàcies (Taxus bacatta), de fulles agudes i llavors envoltades d'un aril vermell, típicament centreuropeu, plantat en jardins i apreciat per la seva fusta, usada antigament en la construcció (fotografies 1 i 2). És un arbre que es ramifica molt des de la mateixa base. És una espècie arbòria protegida en regressió a tot Europa. Es troba en petites localitzacions a muntanyes mitjanes on, els exemplars que en resten, acostumen a ser molt vells. Darrerament, a les Ferreres, s'han plantat diversos teixos obtinguts a partir de l'arbre inicial. - L'altre arbre destacable del jardí de Les Ferreres és de la família de les 'alzines'. Es tracta d'un arbre de gran longevitat. L'espècimen original es va tallar i, actualment, el que en resta són rebrots nascuts a partir de la soca (fotografia 3). Els diferents rebrots ocupen una superfície amb un diàmetre de 2,00 m. La capçada del conjunt té un diàmetre de 12-14 m. La localització de l'espècimen es va fer a través del Sr. Pòlit, jardiner del mas Ferreres; malgrat tot, després d'una intensa cerca, no n'ha pogut esbrinar el nom exacte.</p> | 08199-127 | Les Ferreres | <p>La casa de Les Ferreres, construïda el 1762, va ser concebuda com a casa d'estiueig, per la qual cosa en lloc de presentar alguns elements característics de les cases pairals catalanes té, entre d'altres característiques, un jardí a migdia de la casa, davant de la façana principal. Dels diversos espècimens que creixen al jardí, a banda d'un avet i una palmera, cal destacar per les seves dimensions i longevitat un teix i un altre arbre de la família de les alzines. El teix ha estat considerat com un arbre mitològic en diverses cultures, des de la grega, que els consagraven als deus, fins a les cultures cèltiques i escandinaves, que el consideraven un arbre protector; en la cultura cristiana, sovint es plantava al costat de les esglésies. Cal pensar, doncs, que la seva presència al jardí de les Ferreres pugui estar motivat per la simbologia que l'envolta.</p> | 41.9745700,2.1394500 | 428703 | 4647311 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60741-foto-08199-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60741-foto-08199-127-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una malla d'1 km x 1 km. | 94 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60742 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-19 | <p>http://www.sbg.llucanes.net; ruta: temes, festa major 2002</p> | <p>Manifestacions de caràcter festiu amb motiu de la diada de Sant Bartomeu, apòstol, sota l'advocació del qual es va erigir l'església parroquial. S'inicia la festa amb la lectura del pregó. El dia 24, festiu al municipi, es celebra la missa solemne; es tracta de l'únic acte que ha perviscut inalterable dins la festa (no cal oblidar que les festes majors estan sempre unides, des dels seus orígens, a la festivitat religiosa d'una sant patró o santa patrona del municipi). La resta d'actes són de caràcter festiu i lúdic (gegants, sardanes, ball, teatre, caminades populars...) i poden anar variant en el decurs dels anys depenent de l'acceptació o no que tinguin entre la població.</p> | 08199-128 | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60742-foto-08199-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60742-foto-08199-128-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Les fotografies corresponen a la Festa Major de l'any 2002. 1) Pregó; 2) Sopar; 3) Ball. Estan extretes de http://www.sbg.llucanes.net, ruta: temes, festa major 2002. Van ser penjades a la xarxa el dia 29 d'agost per 'infosbg'. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 60743 | Camí ramader (Vallès-Alpens) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-valles-alpens | <p>TORRES, Jordi; SALVANS, Josep; COROMINAS, Josep (2000). Els Camins Ramaders del Lluçanès. Solc. Àmbit de recerca i documentació del Lluçanès. Col·lecció 'La ramada encantada', vol. 0. Lluçà.</p> | S'hauria de procurar que els camins fossin transitables, desbrossant els marges quan sigui necessari i recuperant el ferm quan les pluges el facin malbé. | <p>Podria ésser el principal camí ramader del terme i, de fet, és l'únic que encara enregistra algun moviment transhumant, al menys fins a dates relativament recents. Procedent del Vallès, probablement per més d'una via, aquesta ruta travessa el Moianès, passant prop de Moià en direcció a Puig Rodó i Fontfreda, per la carena entre les rieres d'Oló i Muntanyola que, en aquesta zona, representen la partió d'aigües entre el Llobregat i el Ter. Des de Fontfreda, punt d'entrada al Lluçanès, el camí segueix direcció a Alboquers, el Puig Permanyer (d'on surt el camí ramader Cadí-Montseny cap a Olost), Sant Bartomeu del Grau (on s'incorpora el camí ramader Cadí-Montseny procedent de la Plana de Vic), els Hostalets de Sobremunt, l'Hostal del Vilar, el Collet de Sant Agustí, l'Alou i Torras d'Alpens, on s'incorpora al camí que va en direcció a Castellar de n'Hug (TORRES, SALVANS, COROMINAS, 2000).</p> | 08199-129 | creua el terme de sud a nord | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | L'estudi de l'activitat transhumant i de la recuperació dels vells camins ramaders es duu a terme a través del 'Grup de treball de transhumància del Solc', com a una més de les múltiples activitats de dinamització cultural de la comarca del Lluçanès que desenvolupa el col·lectiu 'Solc'. El mapa que presentem és tret del Grup de Treball de Transhumància del Solc (TORRES, SALVANS, COROMINAS, 2000:31). En vermell hi hem volgut reflectir el tram de la ruta que passaria per Sant Bartomeu del Grau. És obvi que haurà de ser aquest grup de treball el que acabi realitzant la cartografia definitiva. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60744 | Camí ramader (Cadí-Montseny) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-cadi-montseny | <p>TORRES, Jordi; SALVANS, Josep; COROMINAS, Josep (2000). Els Camins Ramaders del Lluçanès. Solc. Àmbit de recerca i documentació del Lluçanès. Col·lecció 'La ramada encantada', vol. 0. Lluçà.</p> | S'hauria de procurar que els camins fossin transitables, desbrossant els marges quan sigui necessari i recuperant el ferm quan les pluges el facin malbé. | <p>Aquesta ruta procedeix de la Selva i el Vallés Oriental, travessa les Guilleries i la Plana de Vic (pel nord de la ciutat) I fa cap a la comarca del Lluçanès per St. Bartomeu del Grau, on es creua amb la ruta del Vallès-Alpens. Aquest encreuament és molt complex, amb nombroses variants que feien de dreceres locals, segons la procedència i destinació dels ramats i, possiblement també, per l'efecte polaritzador del mercat de Vic. En principi, i com a continuació de la via, s'ha considerat el camí que surt de Permanyer, sobre el camí ramader Vallès-Alpens, cap a Olost. Segueix cap a Santa Creu de Joglars, Prats de Lluçanès, el Serrat del Grau, per passar la riera de Merlès pel Molí de Vilalta. Continua en direcció a Sagàs, Olvan i Cal Rosal, on creua el Llobregat pel Pont d'Orniu. Passat el pont, el camí es bifurca, en direcció a Avià i Berga, segons que la ruta es decantés cap al Cadí o al Moixerò (TORRES, SALVANS, COROMINAS, 2000).</p> | 08199-130 | creua el terme d'oest a est | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | L'estudi de l'activitat transhumant i de la recuperació dels vells camins ramaders es duu a terme a través del 'Grup de treball de transhumància del Solc', com a una més de les múltiples activitats de dinamització cultural de la comarca del Lluçanès que desenvolupa el col·lectiu 'Solc'. El mapa que presentem és tret del Grup de Treball de Transhumància del Solc (TORRES, SALVANS, COROMINAS, 2000:31). En vermell hi hem volgut reflectir el tram de la ruta que passaria per Sant Bartomeu del Grau. És obvi que haurà de ser aquest grup de treball el que acabi realitzant la cartografia definitiva. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60746 | Casamiquela (llegenda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casamiquela-llegenda | <p>ROVIRÓ, Xavier (2000). 100 llegendes de la plana de Vic. Farell (col·lecció popular, llegendes núm. 4). Sant Vicenç de Castellet.</p> | <p>Entre les llegendes recollides pel Grup de Recerca Folklòrica d'Osona n'hi ha una corresponent a l'apartat 'Narracions geogràfiques' que fa referència a Casamiquela, mas del terme de Sant Bartomeu del Grau. La narració va ser explicada per Joan Faja, de Vinyoles d'Orís, el dia 19 de juliol de 1986. 'Una vegada allà a una casa més amunt del pont del Llop, una casa que en diuen a casa Miquela, hi va anar a parar un home que volia demanar caritat. Als de casa Miquela aquell any no els havia anat gaire bé la collita, i les passaven una mica magres. Aquell dia no hi havia ningú a la casa, i quan aquell pobre va arribar-hi va sentir el gos que, tot lladrant, deia: - Fam, fam, fam! Va pensar, 'malament!' Però volia entrar a demanar als amos alguna cosa per menjar. I va trobar el gat mig adormit que ben baixet miolava tot dient: - Misèèèèria, misèèèèèria, misèèèèèria! Tampoc no en va fer cabal. Va continuar entrant a dins la casa i no hi veia ningú. Crida i li va respondre el bou des de dintre: - No hi ha dingúúúú, no hi ha dingúúúú...! Ell torna a cridar i llavors la truja a la cort fiu: - Són a sarau, són a sarau, són a sarau...! Ell es gira tot guaitant. No veu ningú; 'com ho faràs, ningú respon, només aquest bestiar'. I s'adona del gall a dalt del cim del moduló que cantava: - Encara vaig tip, encara vaig tip...! I hi havia la lloca amb els polls, a baix, i la lloca diu que deia: - Durarà poc, curarà poc, durarà poc...! I els polls: - Un granic, un granic, un granic...! I s'anaven atipant' (ROVIRÓ 2000:87-88).</p> | 08199-132 | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma quadrícules d'1 km x 1 km. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||||
| 60747 | La plaça de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-placa-de-les-bruixes | <p>ROVIRÓ, Xavier (2000). 100 llegendes de la plana de Vic. Farell (col·lecció popular, llegendes núm. 4). Sant Vicenç de Castellet.</p> | Molta gent coneix la 'plaça de les bruixes' com a topònim, pero no es recorda massa la llegenda que li va donar nom. | <p>La plaça de les Bruixes és un indret situat a la riba dreta de la riera dels Sorreigs, damunt la cinglera; geogràficament, correspon al terme veí de Sobremunt. Tot i això, el lloc de 'la plaça de les Bruixes' és en ment de la majoria dels habitants de Sant Bartomeu del Grau; tant, que molts d'ells desconeixen que no es troba en terme de Sant Bartomeu del Grau, ja que està totalment integrat al seu paisatge i als seus records. És per això que hem decidit incloure aquesta fitxa, ja que si bé no hi hauria de ser per motius geogràfics, si que hi té dret per tradició oral. Aquesta n'és la narració, explicada al Grup de recerques Folklòriques d'Osona per Ramon Reixac, de Sant Julià de Vilatorta, el 28 de juliol de 1989: 'Un lloc de molt misteri, por, bruixes i coses rares era el Gorg Negre del Sorreigs. Molt a prop d'aquest gorg hi ha la plaça de les Bruixes. Antigament deien que els xàfecs forts, els temporals de pedra sortien del gorg Negre: era un lloc de reunió de bruixes. Allà, a la vora del gorg, ha un reviu de roca força ample. Aquest pedregar feia uns sotets (tres o quatre); ara gairebé ja no en queda res perquè el glaç, el sol i la pluja s'han emportat la roca i és com si l'hagués llimada, ara ja no es nota res. Aquests sotets els feien servir els capellans de Sant Bartomeu. Els mossens d'aquest poble baixaven cap als Sorreigs en processó i allà als sotets hi posaven l'aigua beneita. Després beneïen tot aquell lloc perquè no s'hi congreguessin aquells terribles temporals. Bé ho explicaven així. La veritat, però, és que allà es formen unes tempestes que fan por' (ROVIRÓ 2000:20-21). De fet, el que s'explica habitualment de la plaça de les Bruixes és que és un lloc on es reunien les bruixes per celebrar-hi ell sàbat, la festa en honor al diable.</p> | 08199-133 | 42.0075400,2.1819300 | 432257 | 4650937 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60747-foto-08199-133-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Ara, a la plaça de les Bruixes, hi ha un dipòsit d'aigua, tal i com es veu a les fotografies; s'hi arriba des del Pujol, seguint un camí a l'esquerra, passat el mas, seguint el dtorrent dels Solans. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60748 | Font de la Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-codina | La progressiva contaminació de l'aigua ha provocat que el lloc deixi de ser un lloc de trobada i d'esbarjo. | <p>Font situada a la riba dreta de la riera de les Llobateres. El lloc no pot considerar-se una font pròpiament dita; és un punt d'aigua, l¡aigua es canalitza fins al mas La Codina (tot i que els masovers actuals no la utilitzen). L'aigua no és potable. El topònim és vigent al municipi. La zona on hi ha la font és plena de bardissa i els corriols s'estan perdent per manca d'ús. Es conserven les restes d'un safareig on es rentava la roba i hi ha una estructura del que sembla una antiga bassa.</p> | 08199-134 | zona de Les Ferreres, a prop de la Codina | 41.9797000,2.1595000 | 430369 | 4647864 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60748-foto-08199-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60748-foto-08199-134-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | També es coneix amb el nom de 'Font del Call'. És un trencant a l'esquerra de la carretera de les Ferreres; s'agafa un camí a l'esquerra que segueix la carretera per sota; a uns 100 m del trencant hi ha la font. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60750 | Casamiquela (Casa Vella) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casamiquela-casa-vella | En ruïnes; gairebé no en queden restes i, les poquen que en queden,desapareixeran aviat a causa de l'erosió. | <p>Restes de murs de l'antic mas de Casamiquela. Es conserva un gran mur orientat est-oest; al tram nord, fa cantonada. Enmig de la bardissa, s'observen d'altres trams de mur.</p> | 08199-136 | zona de Casamiquela | <p>Hi ha documentació escrita del mas des del segle XIII, que pertanyia a la parròquia de Sant Julià Sassorba. A principis del segle XVI l'estructura de l'edifici estava en mal estat i, a finals de la mateixa centúria, es decidí fer un mas de nova planta, a pocs metres de l'antic. A partir d'aquest moment, les restes de l'antic casal van patir una destrucció progressiva. A banda del mal estat en què es trobava l'edifici, es va utilitzar, des d'aleshores, com a pedrera del nou mas, des del moment de construcció de l'edifici de nova planta fins a les darreres, a l'entorn dels anys 20 del segle XX. Amb la construcció i ampliació de les carreteres que separen els dos masos, el nou i el vell, es va acabar d'arrasar bona part del que en quedava. Tot i així, encara es poden trobar fragments de ceràmica del segle XVI als marges del voltant del mas i als que estan situats a l'altre costat de la carretera B-433.</p> | 41.9570800,2.1459400 | 429221 | 4645364 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60750-foto-08199-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60750-foto-08199-136-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60751 | Vilatortella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilatortella | <p>ROCAFIGUERA I GARCIA, Francesc de (1991). Parròquia de Sant Julià Sassorba 1.091-1991. Notes per a la història de la parròquia de Sant Julià Sassorba, Parròquia de Sant Julià Sassorba. Gràfiques Diac. Vic.</p> | En ruïnes; és possible que l'esfondrament inicial es produís per problemes estructurals causats per la important erosió que patia el sòl natural on s'assentaven els murs (en alguns punts la roca aflorava a causa del desgast del sòl de l'entorn immediat) i, també, a causa de l'abandó de l'edifici. | <p>Edifici en procés d'enderroc; el que no havia caigut s'està aprofitant en la construcció d'una casa de nova planta, a pocs metres del mas Vilatortella. L'edifici està format per diversos cossos adossats. Els murs són de pedra, alguns trams amb pedres escairades disposades en filades; les pedres estan lligades amb un morter de calç molt feble; al mur nord sembla que només hi havia fang. Cantoneres diferenciades. L'edifici estava tot arrebossat. Bé que en queden poques restes, s'intueix que la casa tenia planta baixa + 2 pisos (el darrer, possiblement sota teulada). Existeix un important desnivell entre el costat nord i el costat sud del mas. A l'exterior del mas hi ha material dispers procedent de l'enderroc de l'edifici: brancals amb la motllura bisellada i llindes de pedra calcària de Sant Bartomeu. Alguns dels carreus tenen decoració (motius florals) i una llinda té la data de '1799'. Hi ha diverses dovelles, fragments d'una gran pedra circular procedent del sòl de la cambra d'un forn (ara inexistent) i dues piques monolítiques. Els brancals i llindes recuperats devien correspondre a les plantes superiors; a la planta baixa les llindes són de fusta i els brancals no estan diferenciats. Es va trobar un segment d'arc, fet amb guix, amb motllures; és possible que correspongui a un element decoratiu d'època moderna. Destaca el mur nord, amb carreus disposats en filades. També és interessant la part inferior del tram nord del mur de llevant, amb una disposició del parament similar a la del mur nord; a la part superior del mur la pedra es combina amb material de construcció divers (maó massís i teules). Al mur est hi ha una porta amb brancals de pedra i, a l'interior, restes d'una volta. La façana principal és a migdia. Se'n conserva la porta adovellada i dues petites finestres (brancals, llinda i ampit monolítics). Posteriorment s'hi adossà un porxo, al sud, construït en dues fases diferents; inicialment es construïren dos arcs al tram est del mur sud (a la part central de l'arc hi ha maó massís) i un arc que tancava per l'oest; més endavant s'hi afegí n altre arc a l'oest. Un dels arcs, posteriorment, es tapià parcialment. Al costat oest de la planta baixa hi ha un gran arc (no correspon a l'edifici inicial, és de factura posterior), que va ser tapiat i reconvertit en una petita porta; presenta una curiosa forma de ferradura, possiblement a causa d'un desplaçament de l'estructura que va obligar a tapiar-lo. Alguns dels arcs interiors del mas estaven tapiats. La casa de nova planta que s'està construint està situada a l'oest de l'antic mas, en una cota més alta; s'ha construït un mur de contenció amb grans blocs de pedra al costat est per guanyar espai al voltant de la casa i evitar l'erosió del sòl. Està ubicada al lloc on hi havia un cobert amb murs de pedra, en molt mal estat en el moment d'iniciar les obres. Cisterna construïda amb pedra al nord de la casa nova (s'haurà de refer l'estructura per què un dels costats està desplomat). La boca és de planta circular i té una coberta a dues vessants (est-oest). Cobert exempt a l'oest de la casa nova. Planta quadrada, porta al costat est amb brancals de pedra i arc adovellat i coberta a dues vessants (nord-sud). Hi ha un enllosat davant l'era d'aquest cobert.</p> | 08199-137 | Vilatortella - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'El seu nom recorda un dels antics vilars del terme. Consta als documents des del segle XIII' (ROCAFIGUERA, 1991:70). Pertanyia a la parròquia de Sant Julià Sassorba. 'El Pujolot estava agregat a Vilatortella' (ROCAFIGUERA, 1991:70).</p> | 41.9465000,2.1637200 | 430683 | 4644174 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60751-foto-08199-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60751-foto-08199-137-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Els propietaris conserven una fotografia en blanc i negre de la casa. També se'n va publicar una al llibre commemoratiu dels 900 anys de la parròquia de Sant Julià Sassorba (ROCAFIGUERA, 1991). Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma quadrícules d'1 km x 1 km. | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 60752 | El Pla del Vilaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-del-vilaro | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2002). El Pla del Vilaró. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XVII | Edifici restaurat recentment. | <p>'Situat dalt d'un planell entre el Vilaró i Santmiquel, és una masoveria de planta rectangular, amb dos pisos i teulada a dues vessants. La masia, per l'estretor de les finestres i l'aspecte desgastat de la pedra, sobretot a la part de tramuntana, sembla que fos construïda al segle XVII. La façana, però, es remodelà al segle XX amb unes finestres més grans' (BENITO; ARMENTERAS, 2002).</p> | 08199-138 | El Pla del Vilaró - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>'El Pla sempre ha estat una masoveria propietat de la gran masia del Vilaró' (BENITO; ARMENTERAS, 2002).</p> | 41.9955000,2.1567600 | 430160 | 4649620 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | En el moment d'acabar la redacció de la memòria encara no s'havia pogut accedir al mas. Fotografia de Roser Armenteras (BENITO; ARMENTERAS, 2002). Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma quadrícules d'1 km x 1 km. | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 60753 | Retorada dels pastors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retorada-dels-pastors | La gent més jove del poble desconeix el terme i el seu significat. | <p>És un pla on tradicionalment s'aturaven els pastors en el seu pas a través dels camins ramaders. Sembla ser que hi feien parada i s'hi podien quedar dos o tres dies; mentre, un dels pastors anava fins a l'hostal de Saurina (actual mas Santmiquel) a comprar provisions. N'ha quedat el topònim. Antigament era un bosc, però es va talar quan es va construir la casa nova de Saurina, ara fa uns 25 anys, al lloc on hi havia hagut l'antiga església de Sant Miquel de l'Erm (al costat esquerre de la carretera BV-4601).</p> | 08199-139 | 41.9957300,2.1514000 | 429716 | 4649650 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60753-foto-08199-139-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Al mapa i a les fotografies s'indica el lloc on es fei la retorada dels pastors. Les coordenades UTM i l'altitud fan referència al lloc on es diu que es feia la 'retorada'. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 60754 | Salpàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salpas-2 | Tot i ser dels pocs pobles on encara es fa, aquest costum depèn de la voluntat del rector del poble; algun any no s'ha fet. | <p>Costum religiós, de caràcter cristià, consistent en la benedicció de les cases. El mossèn, acompanyat de dos escolans, passa per les cases del poble i, seguint el ritual tradicional, beneeix les cases esquitxant amb aigua i sal el costat dret dels portals. Aquest costum cristià, que es fa durant la pasqua, ha deixat de practicar-se en la majoria de les parròquies del país i, on encara es fa, es contempla més com un ritual festiu.</p> | 08199-140 | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Des de sempre, la sal aplicada damunt la pedra ha resultat un element perjudicial per a la seva conservació. En algunes de les cases de Sant Bartomeu es poden comprovar els efectes de la benedicció de l'aigua amb sal damunt els brancals de les portes, ja siguin de pedra o de maó massís. Una de les persones amb les que ens vàrem entrevistar durant la realització de l'inventari va comentar que, ja des de l'any passat, havia demanat al mossèn de la parròquia que no passés per casa seva a fer el salpàs per evitar que avancés el deteriorament que s'observava al brancal de la porta de casa seva. A la fotografia es pot observar l'efecte de la sal de l'aigua en un dels brancals de la porta de cal Llauner (plaça Dr. A. Griera, núm. 6). | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||||
| 60755 | Sender GR-3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-gr-3 | <p>Per a obtenir informació dels senders de gran recorregut (GR), de petit recorregut (PR) i de senders locals es pot consultar la pàgina del servei d'informació de senders de l'Associació Catalana de Senderisme: http://www.euro-senders.com/web_cat/index.htm</p> | S'hauria de vetllar per què el recorregut que transcorre dins el terme estigués en bones condicions i ben senyalitzat. | <p>Sender de gran recorregut que, en el seu pas per Sant Bartomeu del Grau, transcorre per diversos camins del municipi. El tram 4 (GR 3TR4 va dels Munts a Sant Bartomeu passant per Santa Llúcia i Santa Perpètua; és previst que el recorregut es faci en 6 hores 15 minuts; la distància és de 27,000 m. El tram 5 (GR 3TR5 va de Sant Bartomeu a l'Estany per Alboquers, les Oliveres i Bojons; la durada prevista és de 6 hores 25 minuts; la distància és de 26,160 m.</p> | 08199-141 | creua el terme de nordest a sudoest | 41.9868700,2.1659800 | 430914 | 4648655 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60755-foto-08199-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60755-foto-08199-141-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Es tracta d'un recorregut circular que s'inicia i acaba a la ciutat de Lleida. Bona part del recorregut està en procés de realització, en part està senyalitzat i publicat. Els trams actualment realitzats van de Vidrà a Vallbona de les Monges. Pel que fa a Sant Bartomeu es disposa de la publicació del tram 5 (GR 3TR5). L'itinerari sencer del GR-3 és: Lleida, Balaguer, Castelló de Farfanya, Àger, Tremp, la Pobla de Segur, el Pont de Suert, Gerri de la Sal, Solans, Castellbó, la Seu d'Urgell, Bescaran, Arànser, Lles, Prullans, Bellver de Cerdanya, Talló, coll de Pendís, refugi Font del Faig, Gréixer, refugi Rebost, Castellar de n'Hug, Montgrony, Campdevànol, Ogassa, Sant Joan de les Abadesses, Vallfogona, Vidrà, Sant Quirze de Besora, Els Munts, Sant Bartomeu del Grau, l'Estany, Moià, Navarcles, Sant Fruitós de Bages, Manresa, Fals, Cardona, Solsona, Ponts, Agramunt, Tàrrega, Verdú, Guimerà, Vallbona de les Monges, les Borges Blanques i Lleida. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 60756 | Refugi de fauna salvatge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-fauna-salvatge | <p>Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals; DOGC, núm. 967 (18.03.1988); Llei 18/1988, de 28 de desembre, de modificació de la Llei 3/1988, del 4 de març, de protecció dels animals (la modificació no afecta l'article 37 referent als refugis de fauna salvatge).</p> | <p>Existeix, al nordest del terme municipal, un refugi de fauna salvatge. Ha estat difícil conèixer els límits d'aquest refugi però, en bona part, coincideix amb un sector del PEIN Riera de Sorreigs. Es tracta d'un espai tancat, en bona part, per un filat metàl·lic. Reproduïm, a continuació, el fragment del text legal que fa referència als refugis de fauna salvatge: 'Títol VIII. De les àrees de protecció de fauna salvatge. Article 37. 1. Els refugis de fauna salvatge són àrees limitades per preservar la fauna. 2. La declaració ha de ser atorgada pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, d'ofici o a instància del propietari o propietaris del terreny, amb informe previ del Consell de Caça de Catalunya i, en cas que es tracti de terrenys inclosos en àrees privades de caça, havent fet prèviament la informació pública adient. 3. En els refugis de fauna salvatge és prohibida la caça' (DOGC, núm. 967, 18.03.1988).</p> | 08199-142 | Zona del Sorreigs / el Pujol | 42.0021400,2.1813500 | 432203 | 4650338 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60756-foto-08199-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60756-foto-08199-142-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Un tram important del refugi està protegit amb un filat d'espines. Sembla que, legalment, aquest tipus de filats només es permet a la part inferior de la tanca, no a la seva totalitat com és el cas d'aquest refugi. Els propietaris dels terrenys ocupats pel refugi de fauna salvatge són els següents: - Joaquim Vilaseca - Mas Vilaseca - 08519 Sant Bartomeu del Grau - Rosendo Puigneró - Passeig del Grau 2 - 08519 Sant Bartomeu del Grau - Josep M. Rovira Sansalvador - carrer Marquès de Palmarola 32 - 08512 Sant Hipòlit de Voltregà Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma quadrícules d'1 km x 1 km. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60758 | Església parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-0 | <p>BASTARDES, J. 1983. Les creus al vent. Ed. Millà. Col·lecció art lliure n.1. Barcelona. R.3589-1917.</p> | XVIII | Té problemes a l'estructura del campanar i en algun dels accessos. Les dependències parroquials, exceptuant-ne la part restaurada, s'està degradant a causa de l'abandó. A l'interior de l'església hi ha zones amb la pintura 'bufada' i 'picada'; podria ser per culpa de la humitat. | <p>Conjunt d'edificis format per l'església parroquial i dependències annexes. L'església és un edifici originalment de planta quadrangular i coberta a dues vessants (est-oest). Té tres naus, les dues laterals tenen la coberta en un nivell més baix que la nau central. Murs der pedra irregular lligada amb morter de cal. Posteriorment se li varen afegir altres dependències parroquials. Entrant a l'església, a l'esquerra (oest) hi ha una porta per accedir al cor; a la dreta, n'hi ha una altra per pujar al campanar, situat sobre la nau lateral est. La decoració interior és austera, sobresortint únicament alguns relleus, probablement de guix, a parets i sostre. Hi ha dos altars a cadascuna de les naus laterals, tots ells construïts després de la restauració del culte, passada la gerra d'Espanya (1936-1939). A la capella Fonda, situada a la capçalera de la nau lateral est, hi ha l'exposició d'orfebreria d'art religiós de les parròquies de Sant Bartomeu del Grau i de Sant Jaume d'Alboquers (fitxa 131); a banda dels objectes d'orfebreria, al terra hi ha diverses lloses de sepultures i, al fons de la capella, un altar. A la capçalera de la nau lateral oest hi ha la sagristia, on s'accedeix des del presbiteri. L'edifici es va construir entre 1780 i 1787; l'obra fou dirigida pels germans Font, mestres de cases de Manlleu. Sobre la porta hi ha la inscripció '1780'. Rellotge de sol a la façana; al centre hi ha un baix relleu d'un sol, amb una carota; els senyals horaris van de les 6 del matí a les 6 de la tarda. Inscripció: 'DECLINA 2 Gs / POLO [representació del sol] 42' (la 's' final de la prímera línia està incisa a la part superior de la línia, com un superíndex topogràfic; possiblement sigui l'abreviatura de 'graus'); correspon a la situació, aproximada, de l'església: 2º est, 42º nord. La lletra 'N' de la primera línia està escrita a l'inrevés. Es va restaurar la casa sacerdotal, al costat oest de l'església, l'any 1998; actualment s'hi fa la catequesi. La resta de dependències annexes estan tancades i el seu estat és dolent. A la planta baixa, fa uns anys hi havia hagut l'escola pública.</p> | 08199-144 | carrer Nou, 2 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Petany a l'arxiprestat del Lluçanès, Bisbat de Vic. L'església es va construir de nova planta entre els anys 1780 i 1787, substituint l'església vella (fitxa 80), situada en un altre indret de la població. L'edifici es va construir dalt d'un petit turonet, al costat del camí on es començava a formar un petit nucli inicial de població. El 1806 s'hi va col·locar el retaule major que va ser cremat, juntament amb altres retaules, l'any 1936. El 1864 el cens parroquial era de 803 feligresos. L'any 1870 es va construir la rectoria nova, a l'oest de l'església. Passada la guerra de 1936-1939 es va restaurar el culte l'any 1940. El 1967 es va construir l'escalinata davant l'església i, el 1986, es va clausurar el cementiri, situat al'entorn de l'església; les restes òssies es varen retirar; actualment hi ha un jardí. Finalment, el 1998, es va restaurar la casa rectoral i, durant la festa major de 2000, es va inaugurar l'exposició permanent d'orfebreria religiosa.</p> | 41.9839300,2.1729600 | 431489 | 4648323 | 1780 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60758-foto-08199-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60758-foto-08199-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60758-foto-08199-144-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria / Anna Gómez i Bach | Germans Font, mestres de cases. | *El primer document conegut que fa referència a Sant Bartomeu del Grau, de l'any 961; aquest es troba a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, conselleria/pergamis. Sunifred, núm. 69. Abans: aemari Vic, sac B núm. 125. Publicat: Catalunya Carolingia, vol. Osona i Manresa. Doc. 893. aca@dglab.mcu.es L'església s'obre poca estona abans dels actes religiosos; les misses es celebren les vigílies a les 8 del vespre i els festius i diumenges a les 12 del migdia. Davant l'església es documenta la presència d'un padró, senyalitzat amb una creu, que ara ja no es conserva. A la consueta de 1599 s'explica que 'tots els diumenges que són de la Santa Creu de maig a la festa de Santa Creu de setembre i els mateixos dies de la Santa Creu, acostuma a fer professó per lo rededor de dita yglésia, per lo lloc predit; i dit los evangelis y fer la benedictió del terme, segons orde del ordinari vigatà, en lo padró del fossar, que és detràs dita yglésia'. | 99|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 60759 | Font de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-teula-3 | Pateix la manca d'aigua, malgrat la pluja, d'altres fonts del municipi. Aigua no potable. | <p>Font situada al bosc de Vilanova, en una zona d'interès paisatgístic i botànic; es tracta d'un bosc amb el sotabost molt ben cuidat en el qual es poden trobar esplèndids exemplars de grèvol, a més de freixes, roures, pins, faigs... L'aigua, que brolla enmig de les roques al costat d'un marge, va a la riera de les Llobateres.</p> | 08199-145 | zona de Vilanova | 41.9793000,2.1687500 | 431135 | 4647812 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60759-foto-08199-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60759-foto-08199-145-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 60763 | Can Salers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-salers | <p>CAMPS, J. 1990. La Masia catalana: història, arquitectura, sociología. Ed. Aedos. Barcelona. GIBERT, J. 1947. La Masia catalana: origen, esplendor i decadència : assaig històric descriptiu. Monografies històriques de Catalunya 2. Ed. Millà. Barcelona.</p> | XVII-XX | <p>Edifici isolat amb una sèrie de dependències annexes i un petit hort. Estructura de base rectangular formada per planta baixa i un primer pis de factura homogènia i un segon pis sota teulada, afegit posteriorment. Aquest edifici presenta una coberta de teula aràbiga a dues vessants (nord-sud) aiguavessant a la façana principal. La fàbrica és de murs de pedres irregulars barrejades amb blocs desbastats disposats horitzontalment combinant amb l'ús de la tapia a la part superior. A tota la casa s'observen algunes reparacions fetes amb totxo, i l'acabament d'arrebossat i pintat a l'exterior dificulta l'anàlisi constructiu. La façana principal presenta una estructura més o menys simètrica. La porta d'accés amb el portal adovellat i rebaixat i una finestra amb elements (ampit, llinda i brancals) a un costat amb motllures bisellades amb la pedra calcària de Sant Bartomeu. Al primer pis hi ha dues finestres d'iguals dimensions i que segueixen la mateixa disposició que la inferior, i separades per un rellotge de sol de factura moderna. La part superior, al tractar-se d'un afegit presenta una disposició constructiva desigual hi ha dues finestres, una més gran que l'altre, amb un petit rapís i amb motllures de pedres disposades en horitzontal, unes sobre les altres. Façana est. S'obren un parell de finestres distribuïdes de forma desigual, alguna amb els elements (ampit, llinda i brancals) de pedra calcària de Sant Bartomeu. A la planta baixa hi ha una finestra igual a les de la primera planta de la façana principal. Façana oest. S'obren unes tres de finestres distribuïdes de forma desigual, alguna amb els elements (ampit, llinda i brancals) de pedra calcària de Sant Bartomeu. A l'interior de l'edifici hi ha voltes de maó, o volta catalana a la planta baixa i, la distribució segueix la de la masia tradicional catalana, amb l'entrada i l'espai per les corts a baix; així com una cuina (ara convertida en sala d'estar), unes escales d'accés porten al primer pis on es distribueixen les altres dependències, habitacions i una cuina nova. Tot i que l'interior està força remodelat es pot apreciar el gruix de les parets que indiquen el cos que té l'edifici. Annexes. Adossat al cos principal s'obra un petit annex. Obertura amb dos arcs de maó massís a migdia; pilar central de pedra; l'arc del costat oest està mig tapiat amb pedra seca i coberta d'uralita.. Al fons del cobert hi ha un petit pati i al costat un accés a un altre espai de planta baixa destinat a tasques agropecuàries. A l'altra costat, un gran magatzem d'una sola planta i coberta plana, de factura nova, fa les funcions de garatge.</p> | 08199-149 | Mas Salers. Carrer de Dalt n.10. Sant Bartomeu del Grau | <p>El mas Salers forma part de l'actual nucli urbà de Sant Bartomeu del Grau. Originàriament es tractava d'una petita explotació agrària, de caire isolat i situada sobre una petita elevació on al peu passava el carrer principal i camí de l'església nova de Sant Bartomeu. Tot i que la família que viu al no conserva documentaió referent a aquest, per l'estructura i la presència d'una llinda gravada amb la data de 1721 (que l'actual propietari va treure de la façana però té guardada) es pot datar la casa d'època moderna, amb perduració al llarg de l'època contemporània. Segurament el mas ja exisita al segle XVII, va tenir una reforma constructiva al 1730, segons el propietar i datada per la llinda isolada i va perviure i créixer des d'aleshores. L'actual familia propietària ha intentat mantenir l'estrutura del mas i, aquest fet, malgrat les reformes, permet entreveure encara la seva estructura i funcionalitat inicial.</p> | 41.9819000,2.1765800 | 431787 | 4648094 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60763-foto-08199-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60763-foto-08199-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60763-foto-08199-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60765 | Seient de pedra del Salers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/seient-de-pedra-del-salers | XX | <p>Gran bloc lític de pedra de Sant Bartomeu del Grau, que ha estat treballat pel propietari del mas Salers i modelat fins aconseguir una forma de seient. Aquest monolit de 1'50 metre d'alçada i 0'70 metres d'amplada presenta una forma arrodonida tot i tenir els angles angulosos, i recorda la forma del sofa. L'acabat, en cisell, és visible a tota la superfície de la peça. I el propietari té previst exposar-lo.</p> | 08199-151 | Mas Salers. Carrer de Dalt n.10. Sant Bartomeu del Grau | <p>El propietari del mas Salers havia après l'ofici de picapedrer i tenia els coneixements bàsics del tractament i manipulació de la pedra. Una de les seves afeccions es centra en modelar blocs de pedra. Té bancs de jardi, o senzills bancs per seure davant el mateix mas. Així com guardar eines antigues, de procedència diversa, des d'un bressol de fusta a una ruleta gegant datat tot de finals del segle XIX o inicis del segle XX.</p> | 41.9819000,2.1765800 | 431787 | 4648094 | 1960 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60765-foto-08199-151-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Senyor Martí Mas. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 60766 | Creu de terme del Serrat de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-del-serrat-de-la-guardia | <p>BASTARDES, J. 1983. Les creus al vent. Ed. Millà. Col·lecció art lliure n.1. Barcelona. R.3589-1917.</p> | XVI-XX | Necessita reparacions | <p>Creu situada al costat del camí, sobre una petita elevació del terreny, en un petit pla. La base de la creu està situada a l'interior d'un encaix a la roca natural i aixecada sobre un suport aixecat en un cos construït en pedra seca i lligat bastament amb morter de calç i algun repàs en ciment. Aquest basament està parcialment cobert per la vegetació. Aquesta és força abundant i ha fet perdre el camí d'accés fins a la creu. La creu, de metall, està situada sobre un suport rectangular de pedra d'una alçada de 150 cm., 40 cm d'ample i uns 40 cm de fons. Està formada per una creu llatina per dos cossos de ferro amb les arestes treballades fent motllura i es troba orientada del sud est al nord oest.</p> | 08199-152 | La Guàrdia - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>La Guàrdia ja surt documentada al segle XII, en l'acta de Consagració de Sant Miquel de l'Erm, i continua apareixent el segle XVI en la documentació eclesiàstica de Sant Bartomeu, com a masoveria del Vilaró. Just sobre un petit turó que s'alça a l'esquerra del mateix mas es documenta la creu. Aquest element, per la seva tipologia i morfologia pot pertànyer a l'època moderna i haver funcionat de forma coetània amb el mas de la Guàrdia. Tot i que es coneix com la creu de terme del serrat de la Guàrdia, la funcionalitat i ús d'aquesta creu pot ser diversa. Podria tractar-se d'una creu recordatori, una creu de terme o una creu de padró, tot i que aquest darrer cas sembla el menys versemblant. De totes maneres, la seva factura en ferro, poc treballat i el seu suport poc ornamental la cataloguen més com a creu de recordatori. Les creus de terme són creus monumentals de pedra situades a la vora dels camins amb la funció de delimitar el territori i atorgar-li alhora una certa protecció espiritual, que com ja hem assenyalat en aquest cas es desconeix.</p> | 42.0018400,2.1738400 | 431581 | 4650311 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60766-foto-08199-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60766-foto-08199-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60766-foto-08199-152-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Al peu del camí, entre el mas la Guàrdia i el turó amb la creu de terme del Serrat de la Guàrdia, es documenta un tram de camí o vial empedrat, que podria anar associat al moment de funcionament del mas i de la creu. | 98|94 | 47 | 1.3 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||
| 60767 | Creu de terme del Serrat de Puiggiró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-del-serrat-de-puiggiro | <p>BASTARDES, J. 1983. Les creus al vent. Ed. Millà. Col·lecció art lliure n.1. Barcelona. R.3589-1917. Josep Valls (informació oral).</p> | XVI-XIX | Necessita reparacions | <p>La creu, de metall, es troba sobre una base de pedra rectangular, més ample a la part inferior que a la superior actuant de suport de l'objecte. Aquest cos sembla recolzat sobre una estructura lítica en forma de columna que reposa en una llosa rectangular i de base plana a la part superior; i un peu o basament en morter de calç i ciment a la part inferior. Aquest cos no sembla treballat, i la matèria primera és la coneguda com a pedra local o pedra de Sant Bartomeu. Tota l'estructura de la creu amida 1,50 m, essent l'estructura metàl·lica la més petita d'uns 40 cm d'amplada per uns 55 cm de llarg. La creu està orientada sudest-nordoest, es tracta d'una creu llatina que està formada per dos peces de ferro unides més de la meitat de la peça vertical. El suport es fa amb claus que encara són visibles. També conservava restes d'un filferro lligat a la base de la peça, a la zona de contacta amb la columna de pedra.</p> | 08199-153 | Antic Serrat de Puigiró. | <p>Amb la destrucció de l'antic serrat de Puiggiró o Puigiró, la creu va ser recollida per l'agutzil que la guarda a casa seva. No es conserva tota la peça sencera. La seva estructura, de factura senzilla, no ens dóna gaires pistes sobre la seva cronologia o el seu ús. Es documenta com una creu de terme o de recordatori. Les creus de terme són creus monumentals de pedra situades a la vora dels camins amb la funció de delimitar el territori i atorgar-li alhora una certa protecció espiritual. Generalment consisteixen en una columneta que s'alça sobre un basament graonat, coronada per un nus o llanterna que sosté una creu de pedra esculpida. A la consueta de 1599 s'explica que 'Lo die de Sant Bernabé, tots los anys acostuma fer professó a un padró que és a Puiggiró, que és demunt ho junt a les cases de la plassa (es refereix al conjunt de cases que hi havi al costat del camí ral al lloc de Puiggiró). En lo qual lloch se dóna charitat en pa cuit per los hereus de la casa del Puiol de la mateixa parrochia com a administradors d'aquella'.</p> | 41.9842000,2.1714100 | 431361 | 4648354 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60767-foto-08199-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60767-foto-08199-153-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Documentada a l'exposició sobre Creus de Terme feta del desembre 2004, per part de l'Ajuntament de Sant Bartomeu del Grau amb el suport documental del Josep Valls. | 98|94 | 47 | 1.3 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||
| 60768 | Cal Pastisser o forn de pa J. Griera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pastisser-o-forn-de-pa-j-griera | XVIII-XX | <p>Edifici de planta baixa, amb dues portes d'accés, una primera planta, i una planta sota teulada o golfes. Aquesta estructura es troba situada a la Plaça Major, formant un cos isolat que sobresurt de l'alineació de les cases del costat, però que segueix la línia de l'antic carrer principal. Es tracta d'una planta rectangular amb una coberta a doble vessant, orientada de nord a sud, amb un carener pla. Es tracta d'un edifici força remodelat, s'observen restes visibles d'elements arquitectònics de pedra en portes i finestres, tant de la façana principal com de la resta. La façana principal presenta una estructura més o menys simètrica, trencada per una gran galeria que s'obre en un dels angles. Presenta dues portes d'accés, una a la botiga o forn de pa i l'altre a l'habitatge. Ambdues presenten una obertura d'accés similar, amb el portal amb elements ( llinda i brancals) amb la pedra calcària de Sant Bartomeu. En aquesta planta baixa també hi ha una petita finestra que correspon a la part d'habitatge i que presenta els elements d'ampit, llinda i brancals. Al primer pis hi ha una finestra i un balcó desplaçats i uns grans finestrals a la part de la vivenda. La part superior, presenta una disposició constructiva homogènia, amb una petita obertura central, sense marcar. La resta de façanes presenten la mateix tipologia. A la banda est s'obren dues obertures al primer pis; mentre que a l'altra banda, i alineades amb la galeria, hi ha tres finestres marcades amb llinda i brancals, dues de les quals molt juntes formant un conjunt asimètric. L'estructura interior d'aquest edifici ha estat força modificada. A la part de la botiga, s'ha construït un obrador nou que respon a les necessitats d'innovació del negoci del forn; mentre que la part d'habitatge presenta una estructura desigual, amb diversos desnivells a l'interior. D'altra banda, la façana principal ha estat molt modificada (anys '50 - '60 del segle XX), així com l'interior de l'edifici. Malgrat tot, conserva l'estructura de l'edifici original i ajuda a entendre l'urbanisme inicial del nucli antic de Sant Bartomeu del Grau.</p> | 08199-154 | Cal Pastisser. Plaça Dr. Antoni Griera. | <p>Tot i que l'estructura actual de la casa hagi estat força modificat, la seva ubicació així com el seu nom fan pensar que aquest edifici ja formava part de l'antic nucli de Sant Bartomeu del Grau, o que s'hi va afegir en el moment d'urbanització de la plaça dins el segle XIX. Els propietaris, de tota la vida, conserven alguns elements antics del forn, com les pales, pasteres i altres petits objectes abarcant un horitzó cronològic d'inici del segle XX. A la casa, però, no es conserva documentació que ens pugui fer recular la cronologia de l'edifici. El seu topònim però apareix associat des de l'inici a l'activitat econòmica que porta la mateixa família; és a dir la de forner i pastisser.</p> | 41.9812100,2.1749900 | 431654 | 4648019 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60768-foto-08199-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60768-foto-08199-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60768-foto-08199-154-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 60770 | Camí empedrat a la zona d'Alboquers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-a-la-zona-dalboquers | <p>CASAS, Joan. (2005b). Memòria de la prospecció arqueològica superficial de la nova carretera des de l'Eix Transversal a l'alçada del tunel de la Font Freda (C-25) fins al pk 14 de la carretera C-154. (Sant Bartomeu del Grau- Oristà- Muntanyola i Olost/ Osona). Inèdita.</p> | Queden restes | <p>Zona de camps delimitades per frondosos fons de vall a banda de migdia i ponent i el camí d'Alboquers a l'oest. Els camps de conreu tot just acabaven de ser segats de manera la prospecció superficial i la visualització de material en superfície van dificultar la documentació d'estructures. S'han localitzat traces d'un antic camí amb estructures viàries associades. En diercció est oest. Perpendiculars al camí d'Alboquers. Resta visible part d'un paviment parcialment empedrat a mode de via o camí. L'abudant presència de vegetació fa impossible definir les dimensions ni l'extensió d'aquest vial.</p> | 08199-156 | Alboquers | <p>La prospecció superficial realitzada als terrenys afectats pel Projecte Constructiu de Millora General Nova Carretera des de l'Eix Transversal a l'alçada del Túnel de la Font Freda (C-25) fins al PK 14 de la carretera C-154. ha permès observar la presència d'estructures viàries d'època indeterminada però amb un possible origen medieval i fins i tot anterior al camí d'Alboquers (GR 3) i que es veuen directament afectades per l'obra. Destaquen dues zones: Zona d'Alboquers i Sant Salvador de Serrallops. D'entre aquests elements cal tenir en especial consideració a dos possibles fragments de calçada o camí empedrat, el primer situat a l'encreuament de camins entre el camí d'Alboquers i el de Sant Salvador de Serrallops i que es troba citat a la documentació medieval del segle X com a [..Strata publicam..]. Sant Jaume d'Alboquers es troba situat en una petita elevació de terreny. És un conjunt d'edificis formats per una església romànica en el seu origen, documentada a partir del segle XI, un mas d'època moderna i una antiga rectoria i el cementiri modern proper a la via. L'església conserva una volta de canó a la nau i de creueria la presbiteri. El parament exterior és força irregular. A l a porta de migdia s'hi pot observar una llinda amb la data de 1640 inscrita. El mas possiblement tingui un origen medieval tan mateix les estructures que es conserven són d'època moderna amb nombrosos afegits i reparacions. El 2001 u 2002 es va rehabilitar la part del mas més propera a l'església. De la porta originària situada a l'oest se'n conserva part del brancal. També es poden observar algunes finestres bisellades. La rectoria data del segle XIX i es troba adossada a l'església pel sud i est.</p> | 41.9404500,2.1408100 | 428777 | 4643521 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60770-foto-08199-156-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Entre els dies 18 i 22 de juliol de 2005 s'ha portat a terme una Prospecció Superficial Arqueològica als terrenys afectats pel projecte de construcció de la Nova Carretera des de l'Eix Transversal a l'alçada del Túnel de la Font Freda (C-25) fins al PK 14 de la carretera c-154. Durant aquesta prospecció s'ha fet especial incidència a l'àrea propera al turó i camí del Permanyer, als Tossals i al camí d'Alboquers (GR-3) en el terme municipal de Sant Bartomeu del Grau. Doncs estudis anteriors havien localitzat restes de materials que pertanyien a un jaciment arqueològic d'època romana i a traçats de via d'origen medieval o fins i tot romà. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 60771 | Camí empedrat a la zona del Permanyer-Tossals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-a-la-zona-del-permanyer-tossals | <p>CASAS, Joan. (2005b). Memòria de la prospecció arqueològica superficial de la nova carretera des de l'Eix Transversal a l'alçada del tunel de la Font Freda (C-25) fins al pk 14 de la carretera C-154. (Sant Bartomeu del Grau- Oristà- Muntanyola i Olost/ Osona). Inèdita.</p> | III-XX | Només queden restes i cobert de vegetació | <p>Destaquen possibles restes de l'antic camí. La vegetació cobreix un conjunt de blocs de pedra que possiblement formi part d'un dels murs lateral que formen l'estructura d'una possible via o camí empedrat. Just a la zona on s'entrecreuen el camins s'ha pogut recollir diversos fragments de tegulae de possible origen romà i ceràmica comuna de cocció mixta. El punt on s'acumula més quantitat de materials és en l'encreuament entre el camí d'Alboquers i el que pren la direcció als Tossals. És a partir d'aquest punt on s'identifiquen la major part de murs que formen part de la via, tot i que aquests es documenten de forma intermitent i l'actual estat de la coberta del sòl dificulta la seva identificació.</p> | 08199-157 | El Permanyer - 08519 Sant Bartomeu del Grau / Zona de Casamiquela | <p>La prospecció superficial realitzada als terrenys afectats pel Projecte Constructiu de Millora General Nova Carretera des de l'Eix Transversal a l'alçada del Túnel de la Font Freda (C-25) fins al PK 14 de la carretera C-154. ha permès observar la presència d'estructures viàries d'època indeterminada però amb un possible origen medieval i fins i tot anterior A la zona del Permanyer-Tossals. Destaquen Possibles restes de l'antic camí. La vegetació cobreix un conjunt de blocs de pedra que possiblement formi part d'un dels murs lateral que formen l'estrucutra del camí. Just a la zona on s'entrecreuen el camins s'ha pogut recollir diversos fragments de tegulae de possible origen romà i ceràmica comuna de cocció mixta. El punt on s'acumula més quantitat de materials és en l'encreuament entre el camí d'Alboquers i el que pren la direcció als Tossals. És a partir d'aquest punt on s'identifiquen la major part de murs que formen part de la via. També s'han pogut constatar l'existència de diverses zones d'expectativa arqueològica s'ha confirmat la presència de les àrees delimitades en el Projecte de Recerca Arqueològica i Explotació del Patrimoni del Lluçanès elaborat per Roger Sala i s'han detectat dues noves possibles zones d'interès arqueològic, la cronologia de les quals no es pot afirmar degut a la manca de material ceràmic observat a causa de l'espessa vegetació que impedia la seva visualització. La Zona del Permanyer està formada per una petita elevació de terreny, amb gran control visual respecte al sector d'orient i de la carretera C-154. S'ha localitzat diverses acumulacions de pedra amb fragments de tegulae que podrien correspondre a diversos enderrocs a la part més elevada del turó. A l'oest, és una zona de camps de cultiu on també s'ha pogut recollir diversos fragments de ceràmica comuna de cocció mixta i tegulae que cal situar en època romana o fins i tot ibèrica. Aquesta zona ja havia estat identificada anteriorment durant la realització del projecte ja esmentat dirigit per Roger Sala. El Permanyer és un antic mas del terme de Sant Bartomeu del Grau, que antigament havia format part de la parròquia de Sant Genís Sadevesa. Apareix documentat per primera vegada en un document de la segona meitat del segle XIV on es ven el mas a un hereu de Casamiquela. La casa actual és un edifici rectangular amb un parament de pedra, de dues plantes i amb coberta a dues vessants. Es una construcció característica del segle XVII, però fou molt remodelada entorn de 1920. La Caseta del Permanyer, antigament de la parròquia de Sant Genís Sadevesa, pren aquest nom o bé perquè havia estat erigida com a masoveria del Permanyer, o bé per a la proximitat amb aquest mas. L'edifici actual fou construït a finals del segle XIX, i ha sofert diverses modificacions posteriors al llarg del segle XX. La casa consta de dues plantes i coberta a dues vessants. Els murs, de pedres irregulars, actualment estan arrebossats.</p> | 41.9651400,2.1377800 | 428554 | 4646265 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60771-foto-08199-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60771-foto-08199-157-2.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-06-06 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Entre els dies 18 i 22 de juliol de 2005 s'ha portat a terme una Prospecció Superficial Arqueològica als terrenys afectats pel projecte de construcció de la Nova Carretera des de l'Eix Transversal a l'alçada del Túnel de la Font Freda (C-25) fins al PK 14 de la carretera c-154. Durant aquesta prospecció s'ha fet especial incidència a l'àrea propera al turó i camí del Permanyer, als Tossals i al camí d'Alboquers (GR-3) en el terme municipal de Sant Bartomeu del Grau. Doncs estudis anteriors havien localitzat restes de materials que pertanyien a un jaciment arqueològic d'època romana i a traçats de via d'origen medieval o fins i tot romà. | 83|85|94|98|80 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 60772 | Assassinat a la rectoria de Sant Bartomeu del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/assassinat-a-la-rectoria-de-sant-bartomeu-del-grau | <p>Biblioteca episcopal de Vic. Arxiu Parroquial de Sant Bartomeu del Grau. ABD/1 1636-1725. VALLS, J. 2005. Textos de la I Exposició de l'Església Vella de Sant Bartomeu del Grau (desembre 2004-març2005).</p> | XVII | <p>A partir del relat fet pel rector Mn. Josep Dalmau sobre 'l'assassinat de la majordoma i del robatori comès a la rectoria de Sant Bartomeu del Grau', aportem una síntesi dels fets que s'hi narren. En el relat consta que el dia 8 de maig de 1684, el rector de St. Bartomeu del Grau (Bisbat de Vic), Mn. Josep Dalmau, se'n va anar la Processó de Nostra Sra. De la Gleva, deixant la majordoma (Maria Anna Noguera, veïna de St. Romà de Sau), sola a la rectoria, tot i que ella mostrà certa reticència. Tornant de la Processó, el rector, aterrit, trobà la majordoma assassinada per un tret d'escopeta a la cara. A més, trobà clars indicis de robatori (caixes i un armari oberts), i trobà a faltar vuit culleres de plata, deu forquilles i tres gots de plata. De la difunta se n'emportaren uns 6 o 8 sous personals. De seguida s'adonà que l'autor no era algú desconegut i que havia entrat a la casa conscient que la majordoma era sola. L'endemà la dona va ser enterrada i el dia 10 es feú el funeral, acordant celebrar l'aniversari el dia després de Sta. Anna, el 26 de juliol. El dia 14 del mateix mes, el batlle, Joan Pujol i Vilaseca, amb sospites fundades, va detindre a la porta de l'hostal, a Creu de Pedra (el camí ral), el jove Agustí Dachs (àlies Llossa), un malfactor reconegut que vivia a la casa d'en Castell, a la plaça del poble. Portava a sobre diverses monedes, algunes d'or i de plata, i després de detenir el germà gran, finalment confessà i declarà on eren amagats els objectes robats a la rectoria. Junt a dos testimonis, l'endemà es recuperaren els objectes (amagats en uns conillers i entre uns garrics) i s'emportaren el delinqüent a Vic. A la rectoria, observant les restes i els indicis dels successos, el rector esbrinà els fets ocorreguts: el lladre va entrar per la porta del campanar, baixant a una cambra on sabia que hi havia una escopeta carregada, amb la que va matar la dona. Amb una destral de la casa havia trencat els panys de tots els armaris, excepte el del menjar. El rector fa una advertència als seus successors, recomanant no deixar mai la majordoma sola i que no tingui amistats. Lamenta la seva pròpia ingenuïtat i acusa el lladre de traïdor i ingrat, ja que el jove no desconeixia ni la casa ni les rutines: hi havia treballat molts cops, se l'havia alimentat i se li havia fet caritat, a ell, als germans i a la seva mare, de qui era amiga la majordoma. El rector dedueix que aquesta amistat va donar pistes al lladre sobre els béns existents a la rectoria, i que alhora va ser la causa de l'assassinat, per tal que la dona no descobrís el malfactor. El rector dóna gràcies a Déu per haver permès descobrir el culpable i poder-li donar el càstig merescut, servint d'exemple per a tots els cristians. Dóna fe que s'ha fet justícia. Finalment narra la tètrica fi del culpable, que acaba morint a la presó de Vic, un any després dels fets ocorreguts, en circumstàncies extranyes, ja que sembla que no va ser per mort natural (el dia abans el jove es trobava en perfecte estat). Un cop mort el lladre, els objectes robats són tornats a les mans del rector, i els diners de la difunta, tot i no tenir testament fet, s'entregaren a qui es demostrà que era el seu hereu.</p> | 08199-158 | Arxiu Episcopal - carrer Santa Maria 1 - 08500 Vic | <p>Josep Valls i Capdevila va recollir de l'arxiu Episcopal de Vic el RELAT DEL RECTOR MN. JOSEP DALMAU DE L'ASSASSINAT DE LA MAJORDONA I DEL ROBATORI COMÈS A LA RECTORIA DE SANT BARTOMEU DEL GRAU. Biblioteca episcopal de Vic. Arxiu Parroquial de Sant Bartomeu del Grau. ABD/1 1636-1725. La rectoria de Sant Bartomeu del Grau estaria ubicada prop de l'església Vella. A partir dels volts de l'any 990 es documenta per primera vegada aquesta l'església i continua apareixent esmentada en els segles següents. A finals del segle X, abans d'ésser cedida vers l'any 993 pel bisbe de Vic, Fruià, al sacerdot, Bonfill, canonge de la seu vigatana i de la família dels senyors del castell de Gurb, ja devia tenir funcions parroquials, si bé no s'esmenten fins el 1055 de manera genèrica i, l'any 1080, explícitament. A partir de l'esmentada donació d'aquesta església juntament amb d'altres esglésies del terme del castell de Gurb, i la repetició de la donació en la persona del clergue, Berenguer, nebot de l'anterior, quan aquest fou promogut a la mitra del bisbat d'Elna, es genera un fragós i llarg conflicte. Les vicissituds de la primera part del conflicte no finiren fins que vers l'any 1035 el bisbe Oliva féu una concòrdia amb Bernat Sendred de Gurb, senyor del castell, en la qual li cedí el domini de les quatre esglésies durant la vida del fill, que havia de ser clergue. Aquest pacte no es complí posteriorment i generà un nou i violent conflicte entre ambdues parts; el conflicte no finí fins que intervingué Ramon Berenguer II, el qual aconseguí que el bisbe de Vic, Berenguer Sunifred de Lluçà i Guillem Bernat de Queralt i el seu fill, Bernat Guillem signessin una concòrdia per la qual el bisbe cedia durant les seves vides, tres de les quatre esglésies del terme del castell de Gurb, entre les quals hi havia la de Sant Bartomeu del Grau. Però a la mort dels personatges es degué renovar el conveni, ara ja només amb els delmes de les parròquies de Sant Andreu de Gurb i de Sant Bartomeu del Grau, situació que durà fins l'any 1165, que, a la mort de Berenguer II de Queralt, es féu un nou conveni amb la mare d'aquest, Sança d'Anglesola, ja només amb la meitat del delme d'ambdues parròquies, i a la mort d'aquesta senyora es degué incorporar definitivament als dominis dels bisbes vigatans. Es desconeixen amb exactitud quines són les vicissituds que afecten l'església a partir d'aquest moments, tan sols sabem que a mitjans del segle XIII un petit nucli habitat es troba al redós de l'edifici, just en l'espai dedicat a la sagrera, també es coneix l'existència d'un altar consagrat a Santa Maria, tot i que se'n desconeix la ubicació. Sembla ser que la pesta bubònica que assolà el Principat el 1348 anorreà el poblament existent prop de l'església. Durant el segle XVI, mentre Sant Bartomeu obté l'autonomia del terme de Grub, es té notícia de l'afegitó d'unes capelles laterals i de l'afegitó d'una sagristia. L'església sofrí l'afegitó d'unes capelles laterals i subsistí fins a l'any 1780, que fou construïda una nova església en el poble actual, on es traslladaren les funcions parroquials, la qual cosa motivà l'abandó de l'església vella que restà sense culte i avui està totalment en ruines.</p> | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 1684 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Rector de Sant Bartomeu del Grau, Mn. Josep Dalmau. | D'acord amb l'article 19 'Patrimoni documental' de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, 11.10.1993) els documents amb més de quaranta anys d'antiguitat formen part del patrimoni documental de Catalunya. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60773 | Creu de terme del Serrat de les Tres Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-del-serrat-de-les-tres-creus | <p>AAVV. 2003. Museu Episcopal de Vic. Guia de les col·leccions. Museu Episcopal de Vic. BASTARDES, J. 1983. Les creus al vent. Ed. Millà. Col·lecció art lliure n.1. Barcelona.</p> | XVI | <p>Creu de pedra de 150 cm d'alçària per 65 cm d'amplària màxima per 37 cm de gruix. L'anvers és presidit per la imatge de Crist crucificat, dempeus i a la creu. Als extrems del travesser s'intueix la presència d'algunes figures o imatges, tot i que no es pot apreciar els personatges representats. Mentre que al revers és presidit per la Mare de Déu amb l'Infant. Aquesta cara es troba força mal conservada. No es conserva el suport original.</p> | 08199-159 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic (Barcelona). | <p>Es desconeix la ubicació exacta d'aquesta creu. Les creus de terme són creus monumentals de pedra situades a la vora dels camins amb la funció de delimitar el territori i atorgar-li alhora una certa protecció espiritual. Generalment consisteixen en una columneta que s'alça sobre un basament graonat, coronada per un nus o llanterna que sosté una creu de pedra esculpida. També es desconeix si el topònim del Serrat de les Tres Creus fa al·lusió a que hi havia tres creus o fa referència al tema del calvari i les tres creus.</p> | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | És una creu de pedra datada del segle XVI. Avui es conserva al Museu Episcopal de Vic, tot i que no consta en la guia de les col·leccions. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 60774 | Can Moliner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-moliner | XVII-XX | Totalment restaurada | <p>Edifici de planta baixa i dos pisos. Es tracta d'una construcció entre mitgeres, que presenta una coberta a dues vessants (nord-sud) de factura molt nova però que manté elements originals. Aquest és el cas de la presència de cantoneres diferenciades a l'edifici original. La façana principal és a l'est, al peu de carrer vell. L'accés es realitza per una porta amb brancals i llinda de pedra motllurats, dels que s'entreveu una factura moderna. Les obertures distribuïdes de forma simètrica al llarg de la façana també presenten alguns elements de pedra, ja que alguna té una motllura bisellada; a la primera planta de la façana nord hi ha una finestra amb elements de pedra.</p> | 08199-160 | Carrer Vell n. 49. 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Tot i que l'estructura actual de la casa sigui d'època contemporània, i més concretament de la segona meitat del segle XX; en origen i per la seva ubicació al peu del camí vell, i al costat de l'església parroquial de Sant Bartomeu del Grau, aquest edifici formava part del nucli antic del municipi. El seu topònim, el Moliner o Can Moliner, també és indicatiu. Segons els actuals propietaris aquella era la casa del moliner del poble, un lloc on també venia i comercialitzava amb la part de blat o cereals que havia mòlt o li havien encarregat. Per tant, un dels llocs de gran activitat del nucli antic del poble. A la casa no es conserva documentació sobre aquesta activitat ni del personatge, però si existeix una forta tradició oral que fa que aquest edifici s'hagi inclòs a l'inventari.</p> | 41.9834200,2.1732100 | 431509 | 4648266 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60774-foto-08199-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60774-foto-08199-160-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 60775 | Tomba del carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-del-carrer-nou | <p>AADD. 1986. Sant Bartomeu del Grau. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. ALESAN, A.; SAFONT, S.; MALGOSA, A. (1999). Informe antropològic. A Memòria de l'excavació realitzada a la tomba del carrer nou, 12 (Sant Bartomeu del Grau, Osona).inèdit. RIERA, M. (1999). Memòria de l'excavació realitzada a la tomba del carrer nou, 12 (Sant Bartomeu del Grau, Osona).inèdit. MOLERA, Santi (2000). Tomba del carrer Nou, núm. 12, a Carta Arqueològica: Osona. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Inèdita.</p> | IX-XIV | S'han realitzat obres | <p>Lloc d'enterrament format per una inhumació aïllada. La tomba estava situada a uns 150 metres al sud-oest de l'església, aquesta zona, originalment aturonada havia estat retallada per tots els costats per poder aniivellar el terreny i així construir-hi vivendes. L'enterrament es va documentar en el decurs d'unes obres. Es tracta d'una tomba de lloses amb inhumació primària orientada sud-est i el cap al nord-oest. Aquesta orientació, tot i no ser molt freqüent, no és tampoc excepcional ja que es troba en altres necròpolis medievals. Aquesta orientació podria anar vinculada a la geologia de l'indret, a la relació de tombes amb edificis religiosos pròxim o camins, la variació de l'arc solar durant l'any, o simplement per la falta d'espai disponible. Amb els treballs realitzats no es pot afirmar que es tracti d'una tomba isolada, cal assenyalar però que la zona fou retallada amb màquines per tal de construir cases i que el relleu ha quedat molt modificat. La màquina excavadora es va emportar part de l'esquelet, però alguns d'aquests ossos es van poder recuperar i incloure a l'estudi. In situ es va recuperar el crani (neurocrani i hemimandíbula dreta) si bé aparegué amb el frontal, parietal dret i hemimandíbula esquerra fora de context. Junt amb el crani es van recuperar fragments de vèrtebres cervicals i dentició maxil·lar i un fragment de clavícula esquerra. Donades les circumstàncies de localització i excavació de la tomba no és possible determinar en quina posició es diposità el cadàver, si bé segurament es col·locaria directament sobre el llit de lloses, amb el cap vers el N-NW i peus S-SE, suggerint un enterrament decúbit supí Les restes estudiades corresponen a un individu de sexe femení entre 22 i 25 anys. Si bé s'ha recuperat un 77% de l'esquelet, la preservació dels diferents elements ha estat pobre. Es tracta d'un individu gràcil, d'estatura mitjana però superior a la mitjana femenina de poblacions properes cronològicament. A nivell cranial destaca una forta hiperostosi osteoporòtica endocranial que afecta als dos parietals i a l'occipital que junt amb la presència de cribra orbitalia lleu està indicant que aquest individu va patir una forta anèmia d'etiologia desconeguda, si bé al tractar-se d'un individu de sexe femení es pot relacionar amb la seva fisiologia. Igualment l'edat i el sexe d'aquest podrien estar confirmant les majors possibilitats que tenien les dones joves en aquestes poblacions, coincidint amb el major risc que suposa el periode reproductor i que es relaciona amb les complicacions derivades de la gestació i del part, així com durant el periode de lactància.</p> | 08199-161 | Carrer Nou n.34. 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Es tracta d'una tomba de lloses d'època medieval, tot i que no amb la tipologia més freqüent, com són les tombes de cista. Les lloses estan col·locades a doble vessant, model poc frequent però present i amb paral·lels a Catalunya. Pel què fa a la cronologia, havien estat considerades pròpies dels segles VII al XI, tot i que no es pot afirmar durant quant temps s'utilitzà aquest tipus de sepultura, perdurant possiblement fins al segle XIII. Amb el cristianisme i el llarg període de transició fins al segle X les pràctiques funeràries adopten diversos models, es comencen a trobar zones de necròpolis a l'entorn més immediat de les esglésies i els conjunts episcopals; però en les zones rurals es continuaran adoptant models mixtes, tombes isolades al costat de camins i de petits establiments rurals. Al segle X, amb l'Abat Oliva i la creació de les Assemblees de Pau i Treva de Deu i l'establiment de les sagreres quan es legislarà tot aquest món funerari, passant a ser competència exclusiva de l'església. Els enterraments dins l'església i a l'entorn més immediat seran una constant fins al segle XVIII, moment en què es construeixen els primers cementiris moderns. Aquestes estructures d'inhumació individual o col·lectiva es situaran a prop de les vies o camins d'accés dels nuclis habitats o en grans estructures aïllades de caràcter particular. El tipus d'enterrament en fossa simple és el més usual en totes les necròpolis documentades en les parròquies de la zona i és un tipus d'enterrament que és present a partir de la baixa romanitat i perdura fins època moderna. La tipologia de les tombes és diversa, des de simples fosses rectangulars cobertes o no amb lloses; tombes antropomorfes excavades al terreny natural i amb coberta de lloses; tombes antropomorfes amb el perfil construït amb carreus, en alguns casos afermades amb morter; tombes que apareixen rodejades per un estructura de pedres disposades formant un cercle. Aquestes tombes no restaven tan a la superfície sinó que a més d'una protecció de terra solien tenir algun element de senyalització. Són habituals els còdols, lloses verticals, etc. que posen de manifest una distribució ordenada de l'espai i fins i tot alguns autors defensen que podrien indicar els llocs de permanència d'algunes famílies. L'absència de material associat, o aixovar, dificulta la datació, tot i que la seva ubicació situada a peu del camí ral, en un lloc relativament elevat i per tant visible; i a prop d'una parròquia i d'un gran nombre d'assentaments rurals disseminats l'han permès datar d'època medieval. Si com sembla es tracta d'una tomba isolada, sense relació amb cap edifici religiós, caldria datar-la amb anterioritat a l'estructuració parroquial eclesìastica, cosa que en el segle XI encara no s'havia generalitzat. Aquesta tomba, tot i no haver-se pogut relacionar amb cap construcció propera (església, monestir o masia) cal considerar-la propera a un lloc d'habitat. Es tracta d'una de les poques evidències arqueològiques d'època Medieval, i en el decurs de l'excavació cal assenyalar que també es va trobar ceràmica ibèrica.</p> | 41.9838900,2.1720800 | 431416 | 4648319 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60775-foto-08199-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60775-foto-08199-161-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A l'inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya es fa referència a la presència d'una tomba isolada, al carrer Nou número 12 (actual número 34). A mitjan 1998 els senyors de la casa número 12 del carrer Nou (família Valls), amb el propòsit d'ampliar el pati que tenen darrera la casa, decidiren retallar part de la zona aturonada. Aquesta feina, realitzada amb mitjans mecànics va permetre localitzar unes lloses clavades al terreny i abundants ossos, motiu pel qual es decidir realitzar una intervenció arqueològica. Actualment encara resta visible el negatiu de la tomba, i dues lloses disposades horitzontalment a la base. L'estructura es conserva en un rebaix, sobre unes escaletes de totxo que comuniquen el jardí de la casa amb el turonet. | 85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 60776 | Fons Cabrera i Bas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-cabrera-i-bas | <p>ADM. 2002. procedent de l'Arxiu Històric d'Hostalric. fons Cabrera i Bas. Pons i Guri, Josep M. Hostalric, capital i arxiu del Vescomtat de Cabrera. A: Quaderns de la Selva, 14 (Santa Coloma, 2002) LLACH PALMADA, Emma. 2004. El fons documental dels vescomtats de Cabrera i Bas i dels comtats d'Osona i de Mòdica: història d'una dispersió. A: Revista de Girona, 227 (Girona, 2004), pàg. 79-83 LLACH PALMADA Emma. 2005. Puig Amat, Neus. L'arxiu del Vescomtat de Cabrera i Bas, comtat d'Osona i de Mòdica. A : Quaderns de la Selva, 17 (Santa Coloma, 2005)</p> | <p>Fons documental dels segles IX-XIX, de 5700 documents, format per 14 fitxes documentals amb informació sobre el comtat d'Osona i Sant Bartomeu del Grau. Aquestes es poden agrupar en: 1874 Consentiment de les parròquies de St. Feliu, St. Vicenç i St. Pere de Torelló i certs singulars d'Espinelves, de Roda, St. Bartomeu de Grau i St. Martí de Sentfores, que del donatiu graciós de 30.000 lliures, després reduït a 25.000, fet a favor de Fadri Enríquez i Anna de Cabrera, els primers diners d'aquest donatiu servís per lluir censals. St. Pere de Roda 1488/10/12 Extractes de documents1488/10/12 1876 Testimoni de Salvador Jurient, de que davant d'ell les universitats d'Espinelves, St. Bartomeu del Grau, Sau , Roda, Manlleu i Cabrera prometeren el subsidi graciós de 118 lliures pel casament d'una filla dels almiralls. 1555/06/09 Extractes de documents1555/06/11 2269 Reconeixement fet per Pericon de Merles, fill de Guillem de Merles, a Bernat de Centelles, sr. dels castells de Centelles i Sentfores, de tenir a feu el mas Permaninio a St. Salvador de Serradellops, el mas Argemir a St. Bartomeu del Grau i els masos i honors de Treserra a la parròquia de Sta. Maria d'Olost, pels quals li promet fidelitat i li fa el jurament i homenatge. 1313/08/06 Extractes de documents1313/08/06 2305 Venda feta en nom de Gastó de Montcada, marquès d'Aitona, a favor de Jaume Alemany DesCallar i Palmerola de tot el lloc o parròquia de St. Bartomeu del Grau, excepte la notaria o escrivania establerta i venuda a Pere Osona, notari de Vic, i també tot el lloc o parròquia de Sentfores amb els seus drets. Barcelona 1600/01/14 Extractes de documents1600/01/14 2342 Relació del contingut de documents del caixó 8 referents al castell de Palafolls, Vilanova de Palafolls, St. Bartomeu del Grau, St. Genis de Palafolls, heretat de la Plantera, vall de Sta. Susanna, veïnat de Traslaigua i Malgrat. 1336/??/?? Inventaris de l'arxiu o de documents1689/??/?? 2471 Presentació davant el lloctinent general feta per Sebastià Cuitants, prevere de la capellania de Sta. Eulàlia d'un instrument de 19 de setembre de 1449 on i ha la renúncia de Bernat Joan de Cabrera i la seva dona, Violant, i el seu fill, Joan de Cabrera, a un censal de 26 lliures de pensió venut a Ramon Bertran; aquest censal és amb especial hipoteca de la casa de Puigpardines, el castell de Sentfores, terme de St. Bartomeu del Grau i la quadre d'Alborques. 1608/11/04 Extractes de documents1608/11/04 2812 Notícies sobre l'adquisició del castell de Castelló d'en Bas, del Mallol, de Manlleu, de Torelló, de Cabrera, de s'Avellana o Roda, de la Meda o Sameda, d'Auertet, St. artomeu del Grau i St. Jaume d'Alboquers, castell de Sau, Brull i Seva. 3834 Consentiment de les parròquies de St. Feliu, St. Vicenç i St. Pere de Torelló i certs singulars d'Espinelves, de Roda, St. Bartomeu de Grau i St. Martí de Sentfores, que del donatiu graciós de 30.000 lliures, després reduït a 25.000, fet a favor de Fadrique Enríquez i Anna de Cabrera, els primers diners d'aquest donatiu servís per lluir censals. St. Pere de Roda 1488/10/12 Donacions i cessions de béns1488/10/12 3836 Testimoni de Salvador Jurient, de que davant d'ell les universitats d'Espinelves, St. Bartomeu del Grau, Sau, Roda, Manlleu i Cabrera prometeren el subsidi graciós de 118 lliures pel casament d'una filla dels almiralls. 1555/06/09 Dots i capítols matrimonials1555/06/11 . 4662 Còpia de 3 instruments, el primer de la creació de batlle de St. Bartomeu del Grau, el segon del dret de fadiga a la renda de 2 patis o sòls de Vilanova de Palafolls i el tercer del nombrament d'oficial i comissari general de totes les terres dels vescomtats.</p> | 08199-162 | Arxiu Històric d'Hostalric | <p>El fons està format pels documents generats bàsicament per tres senyories feudals, els Vescomtats de Cabrera i de Bas i el Comtat d'Osona. El vescomtat de Cabrera es va constituir al segle XI i va perdurar fins el XIX, i geogràficament s'estenia per dues terceres parts de l'actual comarca de la Selva, l'Alt Maresme, l'extrem est del Vallès Oriental i el Collsacabra, a Osona. El vescomtat de Bas passà als Cabrera per herència l'any 1335, i comprenia la Vall d'en Bas i Riudaura, a la Garrotxa, El comtat d'Osona, que comprenia la plana de Vic, fou donat pel rei Pere III a Bernat III de Cabrera. Això fa que el ventall cronològic que comprèn el fons s'estengui des del segle IX al XIX.</p> | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | (Continuació descripció) 4376 Reconeixement fet per Pericon de Merles, fill de Guillem de Merles, a Bernat de Centelles, sr. dels castells de Centelles i Sentfores, de tenir a feu el mas Permaninio a St. Salvador de Serradellops, el mas Argemir a St. Bartomeu del Grau i els masos i honors de Treserra a la parròquia de Sta. Maria d'Olost, pels quals li promet fidelitat i li fa el jurament i homenatge. 1313/08/06 Obligacions1313/08/06 4415 Venda feta en nom de Gastó de Montcada, marquès d'Aitona, a favor de Jaume Alemany DesCallar i Palmerola de tot el lloc o parròquia de St. Bartomeu del Grau, excepte la notaria o escrivania establerta i venuda a Pere Osona, notari de Vic, i també tot el lloc o parròquia de Sentfores amb els seus drets. Barcelona 1600/01/14 Compra-venda de béns immobles1600/01/14 5181 Presentació davant el lloctinent general feta per Sebastià Cuitants, prevere de la capellania de Sta. Eulàlia d'un instrument de 19 de setembre de 1449 on i ha la renúncia de Bernat Joan de Cabrera i la seva dona, Violant, i el seu fill, Joan de Cabrera, a un censal de 26 lliures de pensió venut a Ramon Bertran; aquest censal és amb especial hipoteca de la casa de Puigpardines, el castell de Sentfores, terme de St. Bartomeu del Grau i la quadre d'Alborques. 5347 Memòria dels jurats i veïns dels termes del Cabrerès, St. Bartomeu del Grau i Espinelves sobre l'elecció de veguer. 1608/11/04 Plets i processos judicials1608/11/04. Al setembre del 2002 la Generalitat de Catalunya els va entregar el fons documental del vescomtat de Cabrera i Bas i comtat d'Osona provinents de l'Arxiu Ducal Medinaceli. I que, un cop classificats i informatitzats aquests documents, han pogut constatar que hi ha referències històriques de Sant Bartomeu del Grau. L'Arxiu Històric d'Hostalric comprèn el període entre el segle IX i XIX. | 94 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml