API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Tipus	INSPIRE: Subtipus	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
93998	Monestir de Sant Cugat del Vallès	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monestir-de-sant-cugat-del-valles	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AADD (1991). <em>Catalunya romànica. Volum XVIII, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental</em>. Enciclopèdia Catalana, p.159-199.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>BARDAVIO, A.; ARTIGUES, P.L.; MIQUEL, M.; MIQUEL, D.; CASAS, J. (2006). <em>Història de Sant Cugat</em>. Museu de Sant Cugat i Cossetània edicions.</span></span></span></span></span></span></p> <p>MIQUEL, Domènec (2020). <em>Monestir de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>VILLARES MATAMALA, Isabel (2007). “El seguiment arqueològic dels jardins de llevant del Monestir de Sant Cugat del Vallès (agost de 2002 – març de 2003). <em>Gausac</em> 30-31, 2007, p.143-156.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>VIVÓ GILI, Pere (2010). <em>L’església del monestir de Sant Cugat</em>. Editorial Mediterrània SL.</span></span></span></span></span></p>	I-XVIII		<p><span><span><span>El monestir de Sant Cugat del Vallès és format per diversos edificis que històricament havien format part d’aquest cenobi benedictí. Actualment el conjunt inclou l’església, el claustre, el palau abacial i les muralles, però antigament comprenia altres construccions que ja no es conserven. L’espai més destacat és el claustre, considerat un dels millors exemples de l’arquitectura i l’escultura romànica a Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En la seva època d’esplendor el recinte adoptava una planta pentagonal i estava encerclat per unes muralles. Tan sols s’ha conservat una part d’aquestes muralles, que incloïen un fossat de més de sis metres d’amplada. A l’interior del recinte es troba l’església, construïda bàsicament entre els segles XII i XIV. Al costat nord hi ha el claustre, de planta gairebé quadrada, construït a finals del segle XII i principis del XIII en estil romànic i ampliat amb un pis superior d’estil renaixentista al segle XVI. A ponent es troba el palau o casa abacial, construït sobre un antic castell. A la part nord i de llevant hi havia les residències particulars dels càrrecs religiosos, adossades a les muralles i destruïdes al segle XIX. Fora de les muralles, a l’altra banda de l’actual plaça d’Octavià, hi havia l’hospital de pelegrins, enderrocat el 1969. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’espai del claustre destaquen els cent quaranta-quatre capitells decorats amb relleus. El programa iconogràfic comença amb el capitell del Déu creador, que precedeix els capitells del cicle de la creació i alguns passatges de l’Antic Testament. Més endavant trobem escenes de la vida de Jesús, que es combinen amb capitells decorats amb elements vegetals i amb motius profans. Un dels capitells representa la figura del mateix escultor Arnau Cadell qui, a més, va incloure una inscripció informant de la seva autoria: “<em>HEC EST ARNALLI SCULPTORIS FORMA CATELLI QUI CLAUSTRUM TALE CONSTRUXIT PERPETUALE</em>”. És a dir: “<em>Aquesta és la imatge de l’escultor Arnau Cadell, qui va construir aquest claustre per a la perpetuïtat</em>”. S’hi pot veure l’escultor amb el mall i el cisell tot modelant un capitell corinti, amb un monjo que li ofereix menjar o beure. Per aquest motiu Arnau Cadell, que també és autor dels capitells del claustre de la catedral de Girona, és considerat el primer artista català conegut amb nom i cognom. La seva obra es pot situar entre els segles XII i XIII. Al voltant del claustre hi trobem les dependències pròpies de la vida monàstica, com el refetor, el dormitori i la sala capitular. A més, al claustre s’hi poden veure també les restes de la basílica paleocristiana on se suposa que hi fou enterrat el màrtir Cugat, el qual dona nom al monestir i, per extensió, a la posterior vila i actual municipi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’església és un exemple de la transició del romànic al gòtic. Actualment és la parròquia de Sant Pere d’Octavià. En destaca a la façana principal una portalada formada per onze arquivoltes i, al damunt, una rosassa que és de les més grans de Catalunya, inspirada en la que hi ha al transsepte sud de la catedral de Notre-Dame, a París. Sobre el creuer s’aixeca un cimbori amb elements d’estil romànic i gòtic. La construcció es completa amb un campanar situat a la façana sud, iniciat al segle XI i acabat al XVIII. L’interior del temple és de planta basilical.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Palau Abacial, situat a ponent del conjunt monàstic, és un edifici gran i compacte flanquejat per dues torres, molt auster i pràcticament sense decoració. Es construí als segles XIII-XIV en forma de castell i al segle XVIII fou transformat en palau. Llavors se’n va remodelar la façana, que va adquirir l’aspecte actual.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquesta fitxa hem fet una descripció sintètica del conjunt del monestir. Unes descripcions més detallades es troben a les fitxes individualitzades de cada part específica: Muralles del monestir de Sant Cugat del Vallès; Claustre del monestir de Sant Cugat del Vallès; Església del monestir de Sant Cugat del Vallès (parròquia de Sant Pere d’Octavià); Palau Abacial i Jaciment arqueològic del monestir de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></p>	08205-1	Plaça d'Octavià	<p><span><span><span>L’abadia benedictina de Sant Cugat del Vallès fou construïda sobre les restes del <em>Castrum Octavianum</em>, una antiga fortalesa romana. L’origen del monestir es troba en una basílica paleocristiana del segle V, ubicada a l’espai on actualment hi ha el claustre i on sembla que s’hi hauria enterrat el màrtir Cugat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La primera referència documental del monestir és de l’any 875. Es tracta d’una confirmació de béns realitzada pel rei Lluís el Tartamut a Fredoí, bisbe de Barcelona: “<em>la casa de Sant Cugat i Sant Feliu, al lloc d’Octavià, amb les seves aprisions i adjacències i amb totes les seves pertinences, tal com l’abat Ostofred tenia per precepte</em>”. A partir del segle X els dominis territorials del monestir santcugatenc van començar a ocupar zones del Vallès. Gràcies a l’abat Donadéu es van reconstruir diverses esglésies i s’ampliaren les possessions de terres a la zona de la Marca Hispànica, a les actuals comarques del Penedès i de l’Anoia. La ràtzia d’al-Mansur del 985 va destruir el monestir, però aviat es va poder reconstruir. Sota l’abat Odó, a principis del segle XI, es va iniciar la construcció del nou monestir, que va portar a terme el mestre d’obres Fedanci. En aquest moment es va construir una nova església d’estil romànic, de majors dimensions i amb una porxada situada al mur nord. Per evitar futures destruccions el recinte es va fortificar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la segona meitat del segle XII es va iniciar una gran reforma del monestir. Es va construir una nova església, que va començar-se en estil romànic i que fou finalitzada en temps del gòtic, després de dos-cents anys d’obres. La construcció de la façana va finalitzar el 4 de setembre de 1337, a l’hora de vespres, en temps de l’abat Galceran de Llobets, segons va recollir el notari Guillem de Torn. També al segle XII, al costat de l’Evangeli del temple es va començar a edificar el claustre sobre un pati anterior, més petit. La construcció va continuar al llarg d’uns trenta anys (1190-1220). Aquest fet va suposar l’aterrament de la basílica paleocristiana. Posteriorment, a partir del segle XIII es va aixecar un castell, amb torres, merlets i fossar (l’actual palau abacial), i es va ampliar la muralla a la zona nord. Així mateix, es van bastir els magatzems de les pabordies. Sobre l’any 1175 el monestir havia estat dividit en quatre pabordies. Més tard, a la segona meitat del segle XIV, es va ampliar la zona de muralla per llevant i s’aprofità l’espai per construir-hi les cases del prior, del cambrer i les torres, entre altres edificacions. Pels volts de l’any 1370 l’abat Busquets va fer construir l’espai de l’arxiu, situat al castell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant l’època moderna el monestir va anar creixent de manera progressiva. Aquest fet s’exemplifica al segle XVI, quan es va fer el claustró, la llotja d’estil toscà d’accés al claustre del monestir. Posteriorment, es va substituir el dormitori per les cel·les individuals. Per aquest motiu es va aixecar una nova planta al claustre, amb una galeria renaixentista d’estil toscà. L’antic dormitori va ser reconvertit en una capella, dedicada a la Santa Creu. Durant el segle XVIII, per ordre de Felip V –que manava destruir les fortificacions catalanes- es va reconvertir el castell en el palau Abacial, en temps de l’abat Llupià. Així mateix, les muralles van ser modificades i el fossat es va colgar. En el període de l’abat Gayolà la sala capitular es va destinar a lloc d’enterrament dels monjos. Al mateix temps, es va construir una nova sala d’estil barroc al lloc on hi havia les cuines i part del refetor. En aquests moments la quarta nau de l’església es va dividir en tres capelles d’estil barroc, de manera que es va reduir l’alçada del sostre; la capella de Tots els Sants va ser reconvertida en sagristia; i també es va finalitzar la construcció dels pisos superiors del campanar. Durant el període de l’abat Montero, el 1798, es va reformar el presbiteri amb la col·locació d’una balustrada de marbre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Arran de la desamortització de Mendizábal, el 1835, la comunitat benedictina es veié obligada a abandonar el monestir. El conjunt monumental va passar a mans de l’Estat i es va produir l’espoli de les cases monacals. L’any 1844 l’Estat va cedir a l’Ajuntament de Sant Cugat el palau Abacial, l’església i la mina d’aigua. Tres anys més tard, el claustre. L’any 1856 en els antics horts del monestir s’hi va construir el cementiri municipal i les escoles públiques es van instal·lar al claustró i a la sala capitular. El 1911 es va enderrocar l’edifici de l’arxiu. Deu anys més tard, el 1921, es va aterrar la muralla nord per fer un camp de futbol.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1931 el monestir va ser declarat Monument Nacional. El 1962 es va instal·lar al claustre l’Escola Internacional de Pintura Mural. El 1968 el monestir va acollir la nova Universitat Autònoma de Barcelona, per la qual cosa es va enderrocar la tàpia construïda en temps de l’abat Azara. I es van traslladar el cementiri, l’escorxador i el camp de futbol. En les dependències perimetrals del claustre l’any 1982 s’hi va ubicar el Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya. Un cop va ser construïda a Valldoreix una seu de nova planta per aquest centre, l’any 2003 el monestir va passar a acollir el Museu de Sant Cugat.</span></span></span></p>	41.4739580,2.0853558	423631	4591777		08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/93998-000101.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/93998-000102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/93998-000103.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/93998-000104.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/93998-000105.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/93998-000106.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/93998-000107.jpg	Legal	Antic\|Romà\|Paleocristià\|Medieval\|Romànic\|Gòtic\|Modern\|Renaixement	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Pública	Religiós/Cultural	BCIN	National Monument Record	Religiós i/o funerari	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)			80\|83\|84\|85\|92\|93\|94\|95	46	1.2	1781	40	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:37
94284	Celler Cooperatiu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-cooperatiu-1	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p>LACUESTA CONTRERAS. Raquel (2009). <em>Catedrals del Vi.</em> Angle editorial.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1997). “</span></span><span><span><span>L’arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès”. </span></span></span><em>Gausac </em>11, p. 53-88.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1998). “</span></span><span><span><span>Dos itineraris modernistes per Sant Cugat del Vallès”. </span></span></span><em>Gausac </em>12, p. 61-68.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RODRÍGUEZ, Alba (2018). 'El celler de Sant Cugat, una catedral del món del vi'. <em>Vallesos</em>, número 14, tardor - hivern 2017-2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SIMÓ, Joan (1996). <em>El celler. 75 anys de cooperativisme a Sant Cugat</em>. Vitivinícola de Sant Cugat del Vallès SL i Edicions Raima SL.</span></span></span></p>	XX		<p>Edifici històric del Celler Cooperatiu de Sant Cugat del Vallès, d'estil modernista. El que avui es conserva és la nau principal, obra de l'arquitecte Cèsar Martinell, que formava part d'un complex dedicat a la producció i emmagatzematge del vi. L'edifici presenta dues fases constructives. La primera és de l'any 1921 i la segona de la dècada de 1940. </p> <p>La nau principal de l’edifici, de planta rectangular, és formada per arcs parabòlics fets de maó vist i amb cobertes de volta catalana de maó de pla, amb forma de volta de mocador. Els arcs parabòlics es recolzen en els carcanyols, alleugerits per pilarets, que travessen les voltes inferiors. Les voltes també fan de base per a les tines de superfície, que es disposen en dues files a cada banda de la nau. Aquest espai estava destinat als cups de vi. La coberta de l’edifici és formada per voltes de maó de pla semblants a closques d’ou. Són fetes amb tres capes de rajola i contenen obertures entre els diferents nivells. La façana de la capçalera presenta un sòcol de pedra i, al damunt, una sèrie d'arc allargassats, confeccionats amb maó, que es disposen seguint la curvatura dels arcs parabòlics interiors.</p> <p>La primera fase constructiva, realitzada el 1921, correspon al projecte original de Martinell. Es tracta de la sala d'elaboració, que consta de diferents nivells seguint una disposició esglaonada per aprofitar la gravetat i facilitar el traspàs del most. En aquest espai s'hi van fer finalment tots els processos d'elaboració, fermentació i emmagatzematge. Posteriorment, a la dècada de 1940 es va construir la sala de fermentació i conservació, que va ser enderrocada el 1994.</p> <p>El celler conserva actualment bona part de la maquinària que s'emprava en l'elaboració del vi: bàscules, vagonetes, tremuges, premses i cups. També el sistema de transmissió d'energia, com ara els embarrats i les politges.</p>	08205-2	Plaça de la Cooperativa	<p>L'any 1921 el Sindicat Vitivinícola i Caixa Rural de Sant Medir va encarregar a l'arquitecte Cèsar Martinell el projecte per construir un celler on s'havia d'elaborar vi i emmagatzemar-lo. Aquesta iniciativa s'emmarca en el context de la reestructuració del món vitivinícola promoguda per la Mancomunitat de Catalunya, que es proposava enfortir l'agricultura i, en concret, el sector de la vinya i el vi. Per això s'oferia suport tècnic per a la formació de cooperatives agrícoles i per millorar els processos d'elaboració del vi. En aquest procés una figura cabdal va ser Isidre Campllonch Romeu, enginyer industrial i pèrit agrícola, autor l'any 1917 de l'obra 'Cellers cooperatius de producció i venda'. </p> <p>L'arquitecte Cèsar Martinell Brunet va néixer a Valls el 1888 i va morir el 1973. Va obtenir el títol d'arquitecte el 1916 i fou l'autor dels projectes de diversos cellers cooperatius de les comarques de la Terra Alta, de l'Alt i el Baix Camp, del Priorat i de l'Alt Penedès. En destaquen els cellers de Pinell del Brai, Falset i Gandesa.</p> <p>Després de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) el patrimoni del sindicat va ser confiscat. El 1945 es va crear la Cooperativa Vitivinícola de Sant Cugat del Vallès. A la dècada de 1940 el volum de la producció va ser tan elevat que s'ampliaren les instal·lacions, amb l'afegit de tres naus. La producció va continuar creixent fins a arribar a 1.297.500 litres l'any 1960. Aquest fou el punt àlgid de producció i, a partir d'aquest moment, va començar a minvar a causa d'una crisi del sector vinícola que es va agreujar en els anys successius i que va comportar l'eliminació progressiva de la vinya al terme municipal. Moltes de les vinyes foren convertides en terrenys de sòl urbanitzable. Per poder sobreviure la cooperativa va cercar altres serveis per oferir als associats i als santcugatencs. Finalment, l'any 1988 va entrar al celler la darrera verema.</p> <p>El 1994 una part de l'edifici va ser enderrocada i va quedar tan sols la part més antiga, obra de Cèsar Martinell. Dos anys abans l'edifici havia passat a ser propietat de l'Ajuntament de Sant Cugat. Actualment és un equipament cultural i museístic gestionat pels Museus de Sant Cugat.</p>	41.4720197,2.0850273	423601	4591562	1921, dècada de 1940	08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94284-000201.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94284-000202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94284-000203.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94284-000204.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94284-000205.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94284-000206.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94284-000207.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94284-000208.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94284-000209.jpg	Legal i física	Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Cultural			BCIL	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)	Cèsar Martinell Brunet		105\|98	45	1.1	1761	40	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:37
94346	Muralles del monestir de Sant Cugat del Vallès	https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralles-del-monestir-de-sant-cugat-del-valles	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AADD (1991). <em>Catalunya romànica. Volum XVIII, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental</em>. Enciclopèdia Catalana, p.159-199.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>BARDAVIO, A.; ARTIGUES, P.L.; MIQUEL, M.; MIQUEL, D.; CASAS, J. (2006). <em>Història de Sant Cugat</em>. Museu de Sant Cugat i Cossetània edicions.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL, Domènech; RODRÍGUEZ, Alba; MELO, Joana; VICO, Judit. (2018). <em>Villa ipsius cenobii. La vila de Sant Cugat en època medieval</em>. Museus de Sant Cugat – Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (2020). <em>Monestir de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SANZ BOTEY, José Luis; MENEA, Ileana (2020). <em>Projecte bàsic i executiu de restauració de la muralla de llevant del monestir de Sant Cugat del Vallès</em>. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona (SPAL DIBA).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>VIVÓ GILI, Pere (2010). <em>L’església del monestir de Sant Cugat</em>. Editorial Mediterrània SL.</span></span></span></span></span></p>	XIV-XVIII		<p><span><span><span>Recinte murallat de l’antic monestir de Sant Cugat del Vallès, del qual se n’han conservat els trams situats al davant, a la dreta i a la part posterior. En el seu moment tot el monestir estava encerclat per una muralla que en garantia la defensa, però amb el pas dels anys se’n van perdre algunes parts, principalment les del costat esquerre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La muralla de llevant té una llargada d’uns 65 metres de longitud i compta amb quatre torres, cadascuna d’una forma diferent. El parament és confeccionat amb carreus regulars i peces de maó. Conserva restes d’arrebossat i encintat. La pedra utilitzada és de dos tipus: calcària i pedra local. L’alçada oscil·la entre els 5,6 i els 6,6 metres, amb una diferència de nivell entre l’interior i l’exterior d’una mica més de dos metres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A les torres d’aquest tram de muralla s’hi van adossar diverses construccions auxiliars del monestir destinades als alts càrrecs monàstics: prior, cambrer i obrer.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment es manté dempeus l’antiga torre cantonera, de planta hexagonal. Originàriament, però, tenia el doble d’alçada. El diàmetre interior d’aquesta torre és de 4,5 metres i l’exterior de 7,8 metres, amb una alçada interior de 8,3 metres i una alçada exterior de 7,8 metres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La torre prioral és de planta rectangular. Fa 3,8 per 5,2 metres, i té una alçada exterior de 9 metres. El portal, del segle XVIII, és de maó i permet l’accés a l’hort privat del prior. Aquesta torre presenta dues obertures als paraments de llevant i del nord.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La torre del cambrer és de planta pentagonal, amb un diàmetre interior de 3,2 metres i un diàmetre exterior de 6 metres. L’alçada interior és de 9 metres i l’exterior de 12 metres. Presenta una aresta que recorda la proa d’un vaixell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La torre de l’obreria era de planta hexagonal. Va ser enderrocada l’any 1856 per construir el cementiri municipal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un altre tram de la muralla que es conserva és al carrer anomenat de la Torre. Es tracta d’una construcció del segle XVI feta per l’abat Despuig. Queda emmarcada per dues torres poligonals als extrems.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De la muralla nord només se’n conserven els fonaments, ja que va ser enderrocada el 1921 per fer un camp de futbol. Es té constància que en aquest tram hi havia dues torres.</span></span></span></p>	08205-3	Plaça d'Octavià	<p><span><span><span><span>L’abadia benedictina de Sant Cugat del Vallès fou construïda sobre les restes del <em>Castrum Octavianum</em>, una antiga fortalesa romana. L’origen del monestir es troba en una basílica paleocristiana del segle V, ubicada a l’espai on actualment hi ha el claustre i on sembla que s’hi hauria enterrat el màrtir Cugat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La primera referència documental del monestir és de l’any 875. Es tracta d’una confirmació de béns realitzada pel rei Lluís el Tartamut a Fredoí, bisbe de Barcelona: “<em>la casa de Sant Cugat i Sant Feliu, al lloc d’Octavià, amb les seves aprisions i adjacències i amb totes les seves pertinences, tal com l’abat Ostofred tenia per precepte</em>”. A partir del segle X els dominis territorials del monestir santcugatenc van començar a ocupar zones del Vallès. Gràcies a l’abat Donadéu es van reconstruir diverses esglésies i s’ampliaren les possessions de terres a la zona de la Marca Hispànica, a les actuals comarques del Penedès i de l’Anoia. La ràtzia d’al-Mansur del 985 va destruir el monestir, però aviat es va poder reconstruir. Sota l’abat Odó, a principis del segle XI, es va iniciar la construcció del nou monestir, que va portar a terme el mestre d’obres Fedanci. En aquest moment es va construir una nova església d’estil romànic, de majors dimensions i amb una porxada situada al mur nord. Per evitar futures destruccions el recinte es va fortificar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant la segona meitat del segle XII es va iniciar una gran reforma del monestir. Es va construir una nova església, que va començar-se en estil romànic i que fou finalitzada en temps del gòtic, després de dos-cents anys d’obres. La construcció de la façana va finalitzar el 4 de setembre de 1337, a l’hora de vespres, en temps de l’abat Galceran de Llobets, segons va recollir el notari Guillem de Torn. També al segle XII, al costat de l’Evangeli del temple es va començar a edificar el claustre sobre un pati anterior, més petit. La construcció va continuar al llarg d’uns trenta anys (1190-1220). Aquest fet va suposar l’aterrament de la basílica paleocristiana. Posteriorment, a partir del segle XIII es va aixecar un castell, amb torres, merlets i fossar (l’actual palau abacial), i es va ampliar la muralla a la zona nord. Així mateix, es van bastir els magatzems de les pabordies. Sobre l’any 1175 el monestir havia estat dividit en quatre pabordies. Més tard, a la segona meitat del segle XIV, es va ampliar la zona de muralla per llevant i s’aprofità l’espai per construir-hi les cases del prior, del cambrer i les torres, entre altres edificacions. Pels volts de l’any 1370 l’abat Busquets va fer construir l’espai de l’arxiu, situat al castell.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant l’època moderna el monestir va anar creixent de manera progressiva. Aquest fet s’exemplifica al segle XVI, quan es va fer el claustró, la llotja d’estil toscà d’accés al claustre del monestir. Posteriorment, es va substituir el dormitori per les cel·les individuals. Per aquest motiu es va aixecar una nova planta al claustre, amb una galeria renaixentista d’estil toscà. L’antic dormitori va ser reconvertit en una capella, dedicada a la Santa Creu. Durant el segle XVIII, per ordre de Felip V –que manava destruir les fortificacions catalanes- es va reconvertir el castell en el palau Abacial, en temps de l’abat Llupià. Així mateix, les muralles van ser modificades i el fossat es va colgar. En el període de l’abat Gayolà la sala capitular es va destinar a lloc d’enterrament dels monjos. Al mateix temps, es va construir una nova sala d’estil barroc al lloc on hi havia les cuines i part del refetor. En aquests moments la quarta nau de l’església es va dividir en tres capelles d’estil barroc, de manera que es va reduir l’alçada del sostre; la capella de Tots els Sants va ser reconvertida en sagristia; i també es va finalitzar la construcció dels pisos superiors del campanar. Durant el període de l’abat Montero, el 1798, es va reformar el presbiteri amb la col·locació d’una balustrada de marbre.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Arran de la desamortització de Mendizábal, el 1835, la comunitat benedictina es veié obligada a abandonar el monestir. El conjunt monumental va passar a mans de l’Estat i es va produir l’espoli de les cases monacals. L’any 1844 l’Estat va cedir a l’Ajuntament de Sant Cugat el palau Abacial, l’església i la mina d’aigua. Tres anys més tard, el claustre. L’any 1856 en els antics horts del monestir s’hi va construir el cementiri municipal i les escoles públiques es van instal·lar al claustró i a la sala capitular. El 1911 es va enderrocar l’edifici de l’arxiu. Deu anys més tard, el 1921, es va aterrar la muralla nord per fer un camp de futbol.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El 1931 el monestir va ser declarat Monument Nacional. El 1962 es va instal·lar al claustre l’Escola Internacional de Pintura Mural. El 1968 el monestir va acollir la nova Universitat Autònoma de Barcelona, per la qual cosa es va enderrocar la tàpia construïda en temps de l’abat Azara. I es van traslladar el cementiri, l’escorxador i el camp de futbol. En les dependències perimetrals del claustre l’any 1982 s’hi va ubicar el Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya. Un cop va ser construïda a Valldoreix una seu de nova planta per aquest centre, l’any 2003 el monestir va passar a acollir el Museu de Sant Cugat.</span></span></span></span></p>	41.4733489,2.0856522	423654	4591709		08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94346-00301.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94346-00302.jpg	Legal	Gòtic\|Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Estructural	BCIN	National Monument Record	Religiós i/o funerari	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)			93\|94\|85	47	1.3	1781	40	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:37
94406	Claustre del monestir de Sant Cugat del Vallès	https://patrimonicultural.diba.cat/element/claustre-del-monestir-de-sant-cugat-del-valles	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AADD (1991). <em>Catalunya romànica. Volum XVIII, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental</em>. Enciclopèdia Catalana, p.159-199.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>BARDAVIO, A.; ARTIGUES, P.L.; MIQUEL, M.; MIQUEL, D.; CASAS, J. (2006). <em>Història de Sant Cugat</em>. Museu de Sant Cugat i Cossetània edicions.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL, Domènech; RODRÍGUEZ, Alba; MELO, Joana; VICO, Judit. (2018). <em>Villa ipsius cenobii. La vila de Sant Cugat en època medieval</em>. Museus de Sant Cugat – Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>VIVÓ GILI, Pere (2010). <em>L’església del monestir de Sant Cugat</em>. Editorial Mediterrània SL.</span></span></span></span></span></p>	IX-XVI		<p><span><span><span>Claustre del monestir de Sant Cugat del Vallès, conservat en molt bon estat i que inclou un conjunt de cent quaranta-quatre capitells que es compten entre els millors exemples d’escultura romànica a Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Presenta una planta quadrada irregular que mesura trenta-dos metres al costat nord i vint-i-vuit a l’est. Les galeries porxades entorn del pati fan de distribuïdor a les diferents estances del cenobi benedictí. El claustre actual es va construir entre 1190 i 1220 sobre un pati anterior, més petit i d’època preromànica, del qual en queden restes sobretot a la galeria nord, on es poden veure encara vestigis d’<em>opus spicatum</em>. Cada galeria està formada per tres sèries de cinc arcades separades per contraforts. Els arcs del claustre estan sustentats per parelles de columnes unides per un àbac comú i descansen sobre un podi corregut. L’interior de les galeries està cobert per una volta de canó, i a les cantonades hi trobem un nervi que oculta l’aresta. La pedra utilitzada en la construcció de les dovelles dels arcs, els àbacs i els capitells prové de la pedrera de Montjuïc, mentre que els fusts són de pedra calcària nummulítica procedent de Girona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot els cent quaranta-quatre capitells estan treballats escultòricament. Noranta-sis ho estan per les quatre cares, i quaranta-vuit només en tres. Els capitells són obra de l’escultor Arnau Cadell, que va realitzar la decoració de les tres primeres galeries, tal com ho indica una làpida que va esculpir ell mateix al costat d’un dels capitells. En aquest capitell s’hi pot veure l’escultor amb el mall i el cisell tot modelant un capitell corinti, amb un monjo que li ofereix menjar o beure. Per tot això Arnau Cadell, que també és autor dels capitells del claustre de la catedral de Girona, és considerat el primer artista català conegut amb nom i cognom. La seva obra es pot situar entre els segles XII i XIII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El programa iconogràfic del claustre comença amb el capitell del Déu creador, que precedeix els capitells del cicle de la creació i alguns passatges de l’Antic Testament. Més endavant trobem escenes de la vida de Jesús, que es combinen amb capitells decorats amb elements vegetals i amb motius profans. El primer capitell és d’estil corinti, amb la figura de Déu en un tron en una cara flanquejat per un lleó a cada costat. Del conjunt dels capitells cal destacar-ne els següents:</span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Capitell 3. Història d’Adam i Eva: Déu mostra l’arbre prohibit; la temptació de la serp i la desobediència; diàleg de Déu amb Adam i Eva; el càstig del treball, amb Adam amb una aixada i Eva amb el fus.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Capitell 5. Història de Noè: Construcció de l’arca, fi del diluvi i el colom amb la branca d’olivera; Noè cull el raïm i dorm; els fills de Noè tapen el seu pare.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Capitell 7. Història d’Abraham: El patriarca dret sota l’alzina de Mambré; rentant els peus als àngels; banquet dels àngels; Abraham agenollat davant d’ells.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Capitell 8. Anunciació del naixement de Jesús als pastors: Pastors amb un ramat de vaques i ovelles; dos pastors amb caputxes escolten un àngel; un pastor munyint una vaca i un altre amb un gos; els ramats.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Capitell 15. Matança dels innocents i fugida a Egipte: el rei Herodes al tron ordena la matança dels infants; un soldat amb espasa alçada agafa un infant pels cabells; fugida a Egipte amb Sant Josep i un àngel protector; i la Mare de Déu sobre un ruc fugint cap a Egipte.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Capitell 17. Miracle dels pans i els peixos: quatre personatges davant d’una multitud; repartició del pa i dels peixos; personatges amb llibres.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Capitell 19. Entrada triomfal a Jerusalem: dos personatges arrencant palmes; un personatge surt d’una porta i dos posen una capa a terra; Jesús dalt d’una somera amb un llibre; personatges amb llibres tancats.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Capitell 21. La Resurrecció: Maria de Santiago i Maria Salomé van a comprar perfums; taulell de venda de perfums; les dones van a la tomba amb perfums a les mans; l’àngel mostra el sepulcre buit.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Capitell 27. Manament d’impartir la Bona Nova: Jesús amb dos personatges asseguts; Sant Joan Baptista; un apòstol dret perdonant un pecador agenollat; un apòstol amb un llibre i un bastó.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Capitell 29. Aparició als deixebles: Crist mostra les llagues a Sant Tomàs i altres apòstols.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Capitell 31. La dormició de la Verge: la Mare de Déu adormida sobre un llit, amb dos àngels i altres personatges que observen l’escena.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Capitell 33. El triomf de les virtuts sobre els vicis: les virtuts vestides de guerreres tenen els vicis als peus.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Capitell 69. Paràbola del ric Epuló i Llàtzer: Epuló i la seva dona mengen mentre Llàtzer agenollat els suplica; gossos llepant les nafres de Llàtzer; un cop mort, dos àngels porten l’ànima de Llàtzer al cel; Abraham té Llàtzer a la falda; el diable s’enduu l’ànima d’Epuló, que demana a Llàtzer una gota d’aigua.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Capitell 109. Arnau Cadell, escultor, s’autorepresenta treballant un capitell corinti amb el mall i el cisell; al costat hi ha una làpida que diu: “<em>HEC EST ARNALLI SCULPTORIS FORMA CATELLI QUI CLAUSTRUM TALE CONSTRUXIT PERPETUALE</em>” (“Aquesta és la imatge d’Arnau Cadell, que va construir aquest claustre per a la perpetuïtat”).</span></span></span></li> <li><span><span><span>Capitell 137. Jesús renta els peus als deixebles abans del Sant Sopar de Dijous Sant.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Capitell 139. L’Anunciació, la Nativitat, els Reis Mags i l’Epifania.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Capitell 141. Presentació al temple: Simeó acull el Nen Jesús i la profetessa Anna; Maria i Josep amb una gàbia de coloms; Salomé, llevadora; els profetes que havien anunciat l’arribada del Messies.</span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span>Entre els segles XIII i XVIII el claustre estava distribuït de la següent manera: a l’ala de llevant hi havia la sala capitular, el dormitori comú, el dormitori dels mongets, la infermeria i les latrines; a l’ala nord hi havia el refetor i la cuina; a l’ala de ponent, el celler i la cambra de l’abat (abans de la construcció del palau Abacial); finalment, l’ala sud tocava al mur de l’església. Al segle XVI es va construir el primer pis del claustre, d’estil renaixentista, per situar-hi les cel·les individuals dels monjos, i es va construir una gran escala d’accés al costat de la sala capitular. Aquesta es va reconvertir en panteó dels monjos, mentre que la cuina vella i part del refetor es van transformar en una nova sala capitular. El dormitori vell es va transformar en la capella de la Santa Creu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior de la zona enjardinada del claustre es poden veure les restes arqueològiques de l’antiga basílica paleocristiana, del segle V. Segons la tradició és aquí on fou enterrat el màrtir sant Cugat. La planta d’aquesta església és rectangular, amb absis d’arc de ferradura, i l’entrada és al mur de ponent. Els murs perimetrals fan cinquanta centímetres d’ample. El paviment estava recobert de tombes, datades entre els segles V i VII, i hi havia presència de mosaics. Al segle VI l’església va ser ampliada amb l’absis principal més dos absis o capelles laterals a la banda sud de la basílica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana de ponent del recinte monàstic es va enderrocar una construcció del segle XI per bastir-hi el claustró, d’estil toscà. És una obra del mestre Cristòfor Raguer i compta amb sis arcs sustentats per columnes de catorze pams, amb bases i capitells. Tot fet amb pedra de Campanyà. Al primer pis compta amb sis finestres motllurades.</span></span></span></p>	08205-4	Plaça d'Octavià	<p><span><span><span><span>L’abadia benedictina de Sant Cugat del Vallès fou construïda sobre les restes del <em>Castrum Octavianum</em>, una antiga fortalesa romana. L’origen del monestir es troba en una basílica paleocristiana del segle V, ubicada a l’espai on actualment hi ha el claustre i on sembla que s’hi hauria enterrat el màrtir Cugat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La primera referència documental del monestir és de l’any 875. Es tracta d’una confirmació de béns realitzada pel rei Lluís el Tartamut a Fredoí, bisbe de Barcelona: “<em>la casa de Sant Cugat i Sant Feliu, al lloc d’Octavià, amb les seves aprisions i adjacències i amb totes les seves pertinences, tal com l’abat Ostofred tenia per precepte</em>”. A partir del segle X els dominis territorials del monestir santcugatenc van començar a ocupar zones del Vallès. Gràcies a l’abat Donadéu es van reconstruir diverses esglésies i s’ampliaren les possessions de terres a la zona de la Marca Hispànica, a les actuals comarques del Penedès i de l’Anoia. La ràtzia d’al-Mansur del 985 va destruir el monestir, però aviat es va poder reconstruir. Sota l’abat Odó, a principis del segle XI, es va iniciar la construcció del nou monestir, que va portar a terme el mestre d’obres Fedanci. En aquest moment es va construir una nova església d’estil romànic, de majors dimensions i amb una porxada situada al mur nord. Per evitar futures destruccions el recinte es va fortificar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant la segona meitat del segle XII es va iniciar una gran reforma del monestir. Es va construir una nova església, que va començar-se en estil romànic i que fou finalitzada en temps del gòtic, després de dos-cents anys d’obres. La construcció de la façana va finalitzar el 4 de setembre de 1337, a l’hora de vespres, en temps de l’abat Galceran de Llobets, segons va recollir el notari Guillem de Torn. També al segle XII, al costat de l’Evangeli del temple es va començar a edificar el claustre sobre un pati anterior, més petit. La construcció va continuar al llarg d’uns trenta anys (1190-1220). Aquest fet va suposar l’aterrament de la basílica paleocristiana. Posteriorment, a partir del segle XIII es va aixecar un castell, amb torres, merlets i fossar (l’actual palau abacial), i es va ampliar la muralla a la zona nord. Així mateix, es van bastir els magatzems de les pabordies. Sobre l’any 1175 el monestir havia estat dividit en quatre pabordies. Més tard, a la segona meitat del segle XIV, es va ampliar la zona de muralla per llevant i s’aprofità l’espai per construir-hi les cases del prior, del cambrer i les torres, entre altres edificacions. Pels volts de l’any 1370 l’abat Busquets va fer construir l’espai de l’arxiu, situat al castell.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant l’època moderna el monestir va anar creixent de manera progressiva. Aquest fet s’exemplifica al segle XVI, quan es va fer el claustró, la llotja d’estil toscà d’accés al claustre del monestir. Posteriorment, es va substituir el dormitori per les cel·les individuals. Per aquest motiu es va aixecar una nova planta al claustre, amb una galeria renaixentista d’estil toscà. L’antic dormitori va ser reconvertit en una capella, dedicada a la Santa Creu. Durant el segle XVIII, per ordre de Felip V –que manava destruir les fortificacions catalanes- es va reconvertir el castell en el palau Abacial, en temps de l’abat Llupià. Així mateix, les muralles van ser modificades i el fossat es va colgar. En el període de l’abat Gayolà la sala capitular es va destinar a lloc d’enterrament dels monjos. Al mateix temps, es va construir una nova sala d’estil barroc al lloc on hi havia les cuines i part del refetor. En aquests moments la quarta nau de l’església es va dividir en tres capelles d’estil barroc, de manera que es va reduir l’alçada del sostre; la capella de Tots els Sants va ser reconvertida en sagristia; i també es va finalitzar la construcció dels pisos superiors del campanar. Durant el període de l’abat Montero, el 1798, es va reformar el presbiteri amb la col·locació d’una balustrada de marbre.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Arran de la desamortització de Mendizábal, el 1835, la comunitat benedictina es veié obligada a abandonar el monestir. El conjunt monumental va passar a mans de l’Estat i es va produir l’espoli de les cases monacals. L’any 1844 l’Estat va cedir a l’Ajuntament de Sant Cugat el palau Abacial, l’església i la mina d’aigua. Tres anys més tard, el claustre. L’any 1856 en els antics horts del monestir s’hi va construir el cementiri municipal i les escoles públiques es van instal·lar al claustró i a la sala capitular. El 1911 es va enderrocar l’edifici de l’arxiu. Deu anys més tard, el 1921, es va aterrar la muralla nord per fer un camp de futbol.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El 1931 el monestir va ser declarat Monument Nacional. El 1962 es va instal·lar al claustre l’Escola Internacional de Pintura Mural. El 1968 el monestir va acollir la nova Universitat Autònoma de Barcelona, per la qual cosa es va enderrocar la tàpia construïda en temps de l’abat Azara. I es van traslladar el cementiri, l’escorxador i el camp de futbol. En les dependències perimetrals del claustre l’any 1982 s’hi va ubicar el Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya. Un cop va ser construïda a Valldoreix una seu de nova planta per aquest centre, l’any 2003 el monestir va passar a acollir el Museu de Sant Cugat.</span></span></span></span></p>	41.4740355,2.0849814	423599	4591786		08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94406-000401.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94406-000402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94406-000403.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94406-000404.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94406-000405.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94406-000406.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94406-000407.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94406-000408.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94406-000409.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94406-000410.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94406-000411.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94406-000412.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94406-000413.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94406-000414.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94406-000415.jpg	Legal	Pre-romànic\|Romànic\|Renaixement\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Cultural	BCIN	National Monument Record	Religiós i/o funerari	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)	Arnau Cadell (escultor dels capitells)		91\|92\|95\|85	45	1.1	1781	40	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:37
94407	Església del monestir de Sant Cugat del Vallès (Parròquia de Sant Pere d'Octavià)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-del-monestir-de-sant-cugat-del-valles-parroquia-de-sant-pere-doctavia	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AADD (1991). <em>Catalunya romànica. Volum XVIII, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental</em>. Enciclopèdia Catalana, p.159-199.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>BARDAVIO, A.; ARTIGUES, P.L.; MIQUEL, M.; MIQUEL, D.; CASAS, J. (2006). <em>Història de Sant Cugat</em>. Museu de Sant Cugat i Cossetània edicions.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL, Domènech; RODRÍGUEZ, Alba; MELO, Joana; VICO, Judit. (2018). <em>Villa ipsius cenobii. La vila de Sant Cugat en època medieval</em>. Museus de Sant Cugat – Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>VIVÓ GILI, Pere (2010). <em>L’església del monestir de Sant Cugat</em>. Editorial Mediterrània SL.</span></span></span></span></span></p>	XII-XVIII		<p><span><span><span>Església de l’antic monestir de Sant Cugat del Vallès, que és un exemple de la transició del romànic al gòtic. Actualment és la parròquia de Sant Pere d’Octavià.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El temple està orientat a llevant i té la façana principal a ponent. Aquesta façana consta de tres cossos, separats amb unes falses pilastres amb funció de contrafort. Al cos central hi ha la portalada, que sobresurt del pla de la façana. Està formada per onze arquivoltes decreixents, en forma d’embut, sustentades per columnes cilíndriques i capitells amb motius vegetals. El portal consta de dues obertures separades per una columna o mainell, i té llinda recta. Damunt la llinda hi ha un gran timpà, amb restes d’una pintura de l’Epifania. El gablet, força baix, està rematat per una creu sobre un petit fust cilíndric.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La rosassa, d’estil gòtic, està formada per dotze radis units amb arcs ogivals recolzats sobre vint-i-quatre triangles curvilinis que formen la corona exterior. Els vitralls actuals no són d’època medieval; van ser restaurats el 1979. Cal destacar que la rosassa és una de les més grans de Catalunya i està inspirada en la que hi ha al transsepte sud de la catedral de Notre-Dame, a París. La vidriera originària de la rosassa no es va instal·lar fins després que, el dia 11 de novembre de 1343, festivitat de Sant Martí, es signés el contracte amb els mestres vitrallers Bernat Hospital, de Barcelona, i Alfons Gonzalbo, de Burgos. Als cossos laterals de la façana hi ha dos petits rosetons, també flanquejats per pilastres-contraforts. El coronament de la façana és esglaonat i inclou merlets a la part superior. La teulada central és a dos vessants. Sobre la nau esquerra hi ha un terrat pla i damunt la nau dreta i les capelles laterals hi ha teulades perpendiculars respecte a la teulada central.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les façanes laterals són obrades amb carreus ben escairats. La del costat dret està dividida pels murs dels contraforts de les capelles laterals, amb grans finestrals gòtics decorats amb traceries. A la part posterior, a l’indret de la sagristia, es conserva un gran finestral romànic tardà. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La capçalera de l’església està formada per tres absis poligonals d’estil romànic. Els absis sud i central són decorats amb semicolumnes adossades a les arestes i amb arquets cecs sobre mènsules decorades. Les finestres són estretes i allargassades. A l’absis central destaca un gran finestral gòtic que, en la seva construcció, va mutilar les columnes de les arestes centrals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Sobre el creuer s’aixeca un cimbori amb elements d’estil romànic i gòtic. El tambor conté uns finestrals apuntats gòtics. Al seu damunt hi trobem un campanaret de dos cossos amb funció de torre de les hores. Tenia arcs geminats romànics que foren substituïts al segle XVIII per arcs rebaixats fets amb maó. El remat és una teulada piramidal de teules vidrades de colors blanc i blau, coronada amb un gall penell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El campanar de l’església, situat a la façana sud, es va iniciar al segle XI i fou acabat al XVIII amb la incorporació d’un pis i el campanaret de les hores. En la seva construcció es van aprofitar els fonaments d’una de les torres de la fortalesa romana. És de planta quadrada i fa 54,11 metres d’alçada. El parament, fet amb carreus ben escairats, presenta unes arcuacions cegues. A la part superior del cos principal conté dues grans obertures amb arcs de mig punt on hi ha les campanes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’interior de l’església adopta la forma de planta basilical, amb tres naus de cinc trams. El total de la planta mesura cinquanta-cinc metres de llargada per trenta-tres metres d’amplada. El transsepte és marcat, però sense braços. Les cobertes són amb volta de creueria. A la nau de l’esquerra el primer tram de voltes i el transsepte són construïts amb arcs de mig punt, mentre que els arcs més propers a la façana principal són apuntats. L’absis central, emmarcat amb un arc triomfal, és de planta heptagonal i és més ample que els laterals. Les arestes enllacen amb columnes adossades que arrenquen des d’un podi elevat, amb capitells decorats i un arc superior que subjecta la imposta. La coberta és de quart d’esfera. Als murs hi ha dues finestres estretes. La balustrada de marbre blanc i vermell que tanca el presbiteri data de l’any 1798, moment en què l’abat Montero va fer reformar-lo.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els absis laterals són llisos, sense decoració, i coberts també amb volta de quart d’esfera. A l’absis esquerre hi ha la imatge de la Mare de Déu del Bosc, i al dret el retaule de Tots els Sants. El cimbori forma un prisma regular de vuit costats, amb finestrals a cada costat. El pas del quadrat de l’espai a la base octogonal es realitza mitjançant trompes que suporten uns triangles inclinats i plans. La part que sobresurt de la nau central és ocupat per uns petits rosetons que il·luminen l’interior del temple. Al seu torn, la nau nord conté grans finestrals gòtics.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al paviment s’hi poden veure diverses làpides corresponents a tombes d’abats, situades entre el passadís central i l’espai on s’aixecava el cor dels monjos del monestir, que fou enderrocat el 1911. Entre els béns mobles que conserva l’església en destaquem els següents:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una escultura de sant Cugat situada al presbiteri, de l’any 1942, obra d’Enric Monjo.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una escultura de la Mare de Déu del Bosc, situada a l’absis esquerre, del segle XII i procedent de l’ermita de Sant Adjutori.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una lauda sepulcral de Ferran Folc de Cardona i Anglesola, qui fou el Gran Almirall de Nàpols, mort el 1571. Es troba situada a l’absis lateral esquerre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un retaule de Tots Sants, situat a l’absis lateral dret, datat a l’any 1400. És una obra del taller de Pere Serra, d’estil gòtic. En destaca la taula central, on es representa la Mare de Déu amb el Nen i el donant de la pintura als peus.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un retaule de la Pietat, situat en una capella lateral dreta, d’estil barroc. És obra de l’escultor santcugatenc Josep Sala Janer, encarregat l’any 1706 pel paborde major del monestir. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’orgue, d’estil renaixentista, que esta situat sobre la capella de la Pietat. El moble està coronat per un escut amb un lleó rampant. L’interior va ser modificat el 1918 per Gaietà Estadella, que el va transformar en un orgue romàntic. L’any 2000 es va restaurar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un retaule barroc de Sant Benet, situat en una de les capelles laterals de la dreta, datat al segle XVII. Fou sufragat pels Erill, senyors de la Torre Negra. El 1688 es va contractar l’escultor Francesc Santacruz, de Barcelona. La pintura central va ser realitzada pel pintor Josep Layga. Els dauradors del retaule van ser Francesc i Pere Pau Vinyals. Acompanyen la tela central els quadres dels sants Guillem, Joan Gualbert, Silvestre, Romuald, Robert i Pere Celestí, fundadors benedictins.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un retaule de la Mare de Déu del Roser, del segle XVI en estil renaixentista.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El sepulcre dels Saltells: un sepulcre-ossera de Ramon II de Saltells i Jacma de Vall, avis de Berenguer de Saltells, que fou l’assassí de l’abat Biure el 1350.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El sepulcre de l’abat Odó, del segle XIV.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La làpida sepulcral de l’abat Estruch, del segle XV.</span></span></span></p>	08205-5	Plaça d'Octavià.	<p><span><span><span><span>L’abadia benedictina de Sant Cugat del Vallès fou construïda sobre les restes del <em>Castrum Octavianum</em>, una antiga fortalesa romana. L’origen del monestir es troba en una basílica paleocristiana del segle V, ubicada a l’espai on actualment hi ha el claustre i on sembla que s’hi hauria enterrat el màrtir Cugat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La primera referència documental del monestir és de l’any 875. Es tracta d’una confirmació de béns realitzada pel rei Lluís el Tartamut a Fredoí, bisbe de Barcelona: “<em>la casa de Sant Cugat i Sant Feliu, al lloc d’Octavià, amb les seves aprisions i adjacències i amb totes les seves pertinences, tal com l’abat Ostofred tenia per precepte</em>”. A partir del segle X els dominis territorials del monestir santcugatenc van començar a ocupar zones del Vallès. Gràcies a l’abat Donadéu es van reconstruir diverses esglésies i s’ampliaren les possessions de terres a la zona de la Marca Hispànica, a les actuals comarques del Penedès i de l’Anoia. La ràtzia d’al-Mansur del 985 va destruir el monestir, però aviat es va poder reconstruir. Sota l’abat Odó, a principis del segle XI, es va iniciar la construcció del nou monestir, que va portar a terme el mestre d’obres Fedanci. En aquest moment es va construir una nova església d’estil romànic, de majors dimensions i amb una porxada situada al mur nord. Per evitar futures destruccions el recinte es va fortificar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant la segona meitat del segle XII es va iniciar una gran reforma del monestir. Es va construir una nova església, que va començar-se en estil romànic i que fou finalitzada en temps del gòtic, després de dos-cents anys d’obres. La construcció de la façana va finalitzar el 4 de setembre de 1337, a l’hora de vespres, en temps de l’abat Galceran de Llobets, segons va recollir el notari Guillem de Torn. També al segle XII, al costat de l’Evangeli del temple es va començar a edificar el claustre sobre un pati anterior, més petit. La construcció va continuar al llarg d’uns trenta anys (1190-1220). Aquest fet va suposar l’aterrament de la basílica paleocristiana. Posteriorment, a partir del segle XIII es va aixecar un castell, amb torres, merlets i fossar (l’actual palau abacial), i es va ampliar la muralla a la zona nord. Així mateix, es van bastir els magatzems de les pabordies. Sobre l’any 1175 el monestir havia estat dividit en quatre pabordies. Més tard, a la segona meitat del segle XIV, es va ampliar la zona de muralla per llevant i s’aprofità l’espai per construir-hi les cases del prior, del cambrer i les torres, entre altres edificacions. Pels volts de l’any 1370 l’abat Busquets va fer construir l’espai de l’arxiu, situat al castell.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant l’època moderna el monestir va anar creixent de manera progressiva. Aquest fet s’exemplifica al segle XVI, quan es va fer el claustró, la llotja d’estil toscà d’accés al claustre del monestir. Posteriorment, es va substituir el dormitori per les cel·les individuals. Per aquest motiu es va aixecar una nova planta al claustre, amb una galeria renaixentista d’estil toscà. L’antic dormitori va ser reconvertit en una capella, dedicada a la Santa Creu. Durant el segle XVIII, per ordre de Felip V –que manava destruir les fortificacions catalanes- es va reconvertir el castell en el palau Abacial, en temps de l’abat Llupià. Així mateix, les muralles van ser modificades i el fossat es va colgar. En el període de l’abat Gayolà la sala capitular es va destinar a lloc d’enterrament dels monjos. Al mateix temps, es va construir una nova sala d’estil barroc al lloc on hi havia les cuines i part del refetor. En aquests moments la quarta nau de l’església es va dividir en tres capelles d’estil barroc, de manera que es va reduir l’alçada del sostre; la capella de Tots els Sants va ser reconvertida en sagristia; i també es va finalitzar la construcció dels pisos superiors del campanar. Durant el període de l’abat Montero, el 1798, es va reformar el presbiteri amb la col·locació d’una balustrada de marbre.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Arran de la desamortització de Mendizábal, el 1835, la comunitat benedictina es veié obligada a abandonar el monestir. El conjunt monumental va passar a mans de l’Estat i es va produir l’espoli de les cases monacals. L’any 1844 l’Estat va cedir a l’Ajuntament de Sant Cugat el palau Abacial, l’església i la mina d’aigua. Tres anys més tard, el claustre. L’any 1856 en els antics horts del monestir s’hi va construir el cementiri municipal i les escoles públiques es van instal·lar al claustró i a la sala capitular. El 1911 es va enderrocar l’edifici de l’arxiu. Deu anys més tard, el 1921, es va aterrar la muralla nord per fer un camp de futbol.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El 1931 el monestir va ser declarat Monument Nacional. El 1962 es va instal·lar al claustre l’Escola Internacional de Pintura Mural. El 1968 el monestir va acollir la nova Universitat Autònoma de Barcelona, per la qual cosa es va enderrocar la tàpia construïda en temps de l’abat Azara. I es van traslladar el cementiri, l’escorxador i el camp de futbol. En les dependències perimetrals del claustre l’any 1982 s’hi va ubicar el Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya. Un cop va ser construïda a Valldoreix una seu de nova planta per aquest centre, l’any 2003 el monestir va passar a acollir el Museu de Sant Cugat.</span></span></span></span></p>	41.4737068,2.0852634	423622	4591749		08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94407-000501.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94407-000502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94407-000503.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94407-000504.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94407-000505.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94407-000506.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94407-000507.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94407-000508.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94407-000509.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94407-000510.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94407-000511.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94407-000512.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94407-000513.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94407-000514.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94407-000515.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94407-000516.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94407-000517.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94407-000518.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94407-000519.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94407-000520.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94407-000521.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94407-000522.jpg	Legal	Romànic\|Gòtic\|Modern\|Renaixement\|Barroc\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Religiós	BCIN	National Monument Record	Religiós i/o funerari	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)			92\|93\|94\|95\|96\|85	45	1.1	1781	40	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:37
94408	Palau Abacial	https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-abacial	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AADD (1991). <em>Catalunya romànica. Volum XVIII, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental</em>. Enciclopèdia Catalana, p.159-199.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>BARDAVIO, A.; ARTIGUES, P.L.; MIQUEL, M.; MIQUEL, D.; CASAS, J. (2006). <em>Història de Sant Cugat</em>. Museu de Sant Cugat i Cossetània edicions.</span></span></span></span></span></span></p> <p>MIQUEL, Domènec (2020). <em>Monestir de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.46-48.</p>	XIII - XVIII		<p><span><span><span>Palau de l’abat de l’antic monestir de Sant Cugat del Vallès, situat a ponent del recinte. Es tracta d’un edifici gran i compacte, que es construí als segles XIII-XIV en forma de castell i que al segle XVIII fou transformat en palau. Llavors es va remodelar la façana, que va adquirir l’aspecte actual. Anteriorment, la façana del castell era cega; únicament hi havia espitlleres de defensa i merlets a la part alta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, que dona a la plaça d’Octavià, és flanquejada per dues torres: a l’esquerra la torre de l’homenatge i a la dreta una torre octogonal. El cos central, que consta de planta baixa dos pisos i golfes, presenta una distribució més o menys simètrica en base a quatre eixos d’obertures. Les obertures consisteixen en finestres i balcons, que estan emmarcats amb llindes i brancals de pedra escairada. A la planta baixa hi trobem quatre finestres. Al primer pis hi ha quatre balcons, amb baranes de ferro forjat i persianes de llibret. Al segon pis hi ha una finestra situada al centre i dues balconeres a cada costat. Sota la finestra s’intueix l’arrebossat d’un antic rellotge de sol. A les golfes, damunt de cada obertura de la balconera hi ha un òcul emmarcat amb pedra. El parament de la façana és format per carreus de pedra i conserva restes dels antics merlets i espitlleres. El ràfec és ceràmic, amb maons col·locats en punta i pla. La teulada és a dos vessants. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La torre de l’homenatge, situada a l’esquerra, és del segle XIV. Destaca a la planta baixa el gran portal de mig punt adovellat. Al seu damunt té un finestral i, a la part superior, unes obertures –actualment tancades amb vidre– que formaven part de l’antic sistema defensiu de la torre, conjuntament amb la barbacana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dreta de la façana hi ha la torre octogonal, que reforçava defensivament el palau. En destaca una finestra gòtica amb traceria lobulada al segon pis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al costat sud el palau es va ampliar amb un cos perpendicular. En aquest espai s’hi va instal·lar l’arxiu del monestir, que es trobava en una sala de la planta pis, decorada al sostre amb un interessant enteixinat policrom fet en temps de l’abat Busquets, a la segona meitat del segle XIV. Existia una escala secreta que comunicava el palau amb l’església, però es va enderrocar l’any 1910 a causa de l’estat en què es trobava. Aquesta façana presenta un aspecte similar a la principal, amb obertures en forma de finestres i balcons, però amb una distribució més irregular. Al nivell de les golfes es caracteritza per una galeria amb petites obertures que ocupa tota l’amplada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En la seva façana interior, situada davant del claustró, l’edifici conserva alguns elements arquitectònics d’interès. Hi ha un portal motllurat i rematat amb l’escut de l’abat Llupià, que reformà i amplià l’edifici el 1735. A la dreta hi ha una cisterna d’aigua amb un brocal. Així mateix, l’edifici conserva restes arquitectòniques del segle X.</span></span></span></p>	08205-6	Plaça d'Octavià	<p><span><span><span>Al segle X hi havia un primer edifici en aquest indret, probablement un hospital per acollir pobres i pelegrins, el qual més tard es va traslladar a l’altre costat de la plaça d’Octavià. Al segle XIII es va construir l’edifici actual, ampliat al segle XIV. En un principi tenia forma de castell. Acollia les estades que hi feien els reis catalans, era residència de l’abat i també la seu de l’arxiu monàstic. L’edifici tenia tres plantes i una terrassa amb merlets. A l’interior hi havia una masmorra als soterranis de la torre de l’Abat i un pati gòtic amb escala. Aquesta fortalesa va esdevenir tot un símbol del poder feudal exercit pels abats del monestir.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XIV el creixement de l’edifici cap a l’església, amb la construcció de l’ala sud, va ocasionar l’ocultació del rosetó de l’esquerra. Entre l’església i el palau hi havia una escala secreta que comunicava els dos espais, però aquesta part es va enderrocar l’any 1910 a causa de l’estat en què es trobava l’edifici. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVIII, després de la guerra de Successió, Felip V va manar destruir les fortificacions catalanes. Aleshores Jeroni Oliver va transformar l’edifici, que va passar de castell a palau. Es va modificar la façana amb la incorporació de les obertures actuals, en forma de finestres i balcons. El 1735 l’abat Llupià va construir sobre l’antic pati i escala, i va fer un nou portal d’entrada amb el seu escut heràldic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1835, després de la desamortització de Mendizábal, la parròquia de Sant Pere d’Octavià es traslladà al monestir. Aquest edifici actualment acull la rectoria amb els seus serveis, així com l’oficina de turisme.</span></span></span></p>	41.4736668,2.0847099	423576	4591745		08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94408-000601.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94408-000602.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94408-000603.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94408-000604.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94408-000605.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94408-000606.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94408-000607.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94408-000608.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94408-000609.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94408-000610.jpg	Legal	Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Administratiu		BCIN	National Monument Record	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)			94\|85	45	1.1	2131	40	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:37
94471	Ca la Mateu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-mateu	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p>	XIX - XX	La part inferior de la façana presenta unes reparacions de l'arrebossat amb ciment.	<p>Edifici format per dues cases bessones, d'estil eclèctic amb predomini d'elements classicistes. Es tracta de cases de renda urbana representatives del segle XIX o començaments del XX. L'edifici és de planta quadrada i disposa de planta baixa i pis.</p> <p>Els dos habitatges formen una façana simètrica, cadascun amb un sol eix vertical d'obertures. En cada casa a la planta baixa hi ha el portal i una finestra al costat, amb reixa de forja. Les dues obertures queden separades per una columna d'ordre jònic. Al primer pis hi trobem un balcó de característiques renaixentistes, amb l'obertura emmarcada per unes columnes adossades d'ordre compost i una llinda feta de ceràmica, amb garlandes i elements geomètrics. La balustrada és feta amb peces de terra cuita. A cada costat del balcó hi ha uns medallons amb busts masculins i femenins, també de ressonàncies renaixentistes. Als extrems la façana és delimitada per unes faixes engaltades a imitació de carreus. El coronament de l'edifici es resol amb un fris de sanefa geomètrica i, al damunt, una cornisa amb decoracions geomètriques i vegetals sobre mènsules.</p> <p>Els elements de la façana fets de terra cuita procedeixen de la fàbrica de Terrisseria Arpí, de Sant Cugat. Es tracta dels medallons, les pilastres, les balustrades, les motllures, les mènsules, les cornises i les decoracions florals, entre altres.</p>	08205-7	Carrer Sant Medir, números 19-21	<p>Ca la Mateu va ser construïda en el procés d'urbanització de la Plana de Rampeu, entre finals del segle XIX i principis del XX. Hi va residir una artista que es deia La Mateu.</p>	41.4723845,2.0850532	423603	4591602		08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94471-000701.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94471-000702.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94471-000703.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94471-000704.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94471-000705.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94471-000706.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94471-000707.jpg	Legal	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)			102\|98	45	1.1	1761	40	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:37
94475	Apartaments Mozart	https://patrimonicultural.diba.cat/element/apartaments-mozart	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p>	XX		<p>Bloc d'habitatges amb 12 apartaments construït a la dècada de 1970, obra dels arquitectes Lluís Clotet i Òscar Tusquets. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos, amb coberta de teulada a diversos vessants i terrats. La part més interessant es troba en la distribució interior, més que en la composició exterior, que és força convencional.</p> <p>La configuració exterior es va veure força condicionada, segons els mateixos arquitectes, per la normativa vigent en el moment de la construcció. L'element més característic és el color verd camuflatge dels murs, que passa desapercebut enmig d'un barri de torres d'estiueig. A la planta baixa hi ha l'accés a l'habitatge i en els pisos superiors hi ha una galeria de finestres de quatre obertures, entre pilars. Els diferents nivells de cada habitatge estan unificats per diferents cossos d'escala, aïllats amb murs transversals. Els habitatges estan units mitjançant un mur obert envers un pati interior.</p> <p>És en la distribució interior dels apartaments on els arquitectes van poder gaudir d'un marge creatiu més ampli. L'espai es va organitzar a partir d'un buit central, cobert i il·luminat zenitalment. Tots els apartaments, que tan sols fan 90 m2, es desenvolupen en vertical perquè així puguin gaudir del contacte directe amb el jardí. Segons l'arquitecte Clotet, 'les llums i les ventilacions creuades, el joc de les múltiples compartimentacions possibles i els buits de façana que no volien afavorir usos predeterminats, van donar una gran llibertat a aquells petits interiors'.</p>	08205-8	Carrer Mozart, núm 7; carrer Fortuny, núm. 1	<p>Aquest edifici fou construït entre 1972 i 1980 segons projecte dels arquitectes Lluís Clotet i Òscar Tusquets.</p>	41.4647401,2.0726462	422558	4590765	1972-1980	08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94475-000802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94475-000803.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94475-000804.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			Inexistent	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)	Lluís Clotet i Òscar Tusquets	L'arquitecte Lluís Clotet descriu de la següent manera aquest bloc d'apartaments i el seu procés constructiu:'Ni la dimensió escassa de la parcel·la, ni la seva excessiva pendent, ni la seva geometria en planta, ni el nombre d'apartaments que es podien i per tant s'havien de construir van permetre trobar la més mínima escletxa per on millorar la implantació volumètrica que el redactor de les ordenances havia decidit. El projecte només va trobar la llibertat de pintar-ho tot d'un verd camuflatge per procurar que tot allò passés el més desapercebut possible enmig d'aquell paisatge en el qual apareixien discretes i entranyables torres d'estiueig de mitjans del segle passat.L'esforç es va concentrar en l'organització interior. Es va decidir que cada apartament, encara que només tingués 90 m2, es desenvolupés en vertical perquè tots poguessin gaudir del contacte directe amb el jardí. Eren habitatges d'una sola paret, un sistema constructiu elemental que l'obra va intentar explicar clarament, que es van organitzar a partir d'un buit central, cobert i il·luminat zenitalment. En un lateral estava situada l'escala que en els seus replans donava accés a una sèrie d'estades totes de la mateixa dimensió i separades del buit mitjançant unes portes plegables. Les llums i les ventilacions creuades, el joc de les múltiples compartimentacions possibles i els buits de façana que no volien afavorir usos predeterminats, van donar una gran llibertat a aquells petits interiors. Els usuaris van respondre amb una enorme imaginació al que l'edifici els oferia i les maneres diferents i imprevistes de com es van viure aquells 12 apartaments iguals haguessin merescut un estudi documentat.Uns anys després d'inaugurats i en un solar confrontant es van construir unes dependències auxiliars i una piscina comunitària. Una paret es va convertir en l'element que va organitzar l'ampliació al separar radicalment el món dels trasters tractats a la manera dels apartaments veïns, del món brillant i lluminós de les rajoles i de l'aigua.De la sèrie ordenada de portes que donaven a la piscina, una donava accés als vestuaris, altres eren falses, una altra era un mirall que simulava un buit i una última comunicava una altra vegada a l'exterior, a un pati d'un dels apartaments (web arquitecturacatalana.cat').	98	45	1.1	2484	40	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:37
94476	Cafè Catalunya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cafe-catalunya-0	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p>PASTOR BATALLA, Isidre (2021). <em>Estudi històric, arquitectònic i artístic. Bar Catalunya i conjunt arquitectònic marc (pl- Lluís Millet, 4 i c. Valldoreix, 78) (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</p>	XIX i XX	Les façanes presenten signes de degradació i estan pintats amb grafitis	<p>Conjunt d'habitatges format per diversos immobles situats a la plaça Lluís Millet número 4 i al carrer Valldoreix número 78. Es tracta d'edificis adossats, construïts a finals del segle XIX o a les primeres dècades del XX, d'estils i característiques diverses.</p> <p>L'edifici del carrer Valldoreix número 78 és una casa urbana de planta baixa i pis promoguda per una família pagesa benestant. La façana es distribueix en base a tres eixos d'obertures, És interessant el portal de fusta i vidre, situat al centre, amb una finestra a cada banda protegida per una reixa que a la part inferior adopta una forma curvilínia. Al primer pis hi ha un balcó central amb barana de forja i una finestra simple a cada costat. Al damunt de cada obertura hi ha tres petits òculs de ventilació del sostremort. A l'interior l'habitatge conserva sis tipologies diferents de paviment hidràulic. La teulada és a dos vessants.</p> <p>L'edifici del Bar Catalunya, obra de l'arquitecte Enric Mora, és una construcció entre mitgeres situada en xamfrà. Consta de planta baixa i pis. A la planta baixa hi ha tres gran obertures que donaven accés a un establiment de restauració. La primera planta l'ocupen quatre balcons amb doble obertura i també una finestra circular que dona llum a l'escala. Els murs exteriors de l'edifici estan enlluïts. L'interior conserva cinc tipologies diferents de paviment hidràulic.</p> <p>Un altre edifici d'aquest conjunt fou projectat el 1933 per l'arquitecte Emili Canosa. Consta de planta baixa i pis. A la planta baixa té un portal d'entrada de vehicles, a l'esquerra, i la porta d'accés a l'habitatge, a la dreta. Al primer pis hi ha un balcó accessible per dos portals situats sobre la porta del garatge i una finestra rodona situada sobre el portal d'accés. Damunt de les obertures d'aquesta planta hi ha uns petits òculs de ventilació del sostremort.</p>	08205-9	Plaça Lluís Millet, núm. 4; carrer Valldoreix, núm. 78	<p>La casa pagesa del carrer Valldoreix número 78 té l’origen en la compra de la finca, el 1882, per Tomàs Julià Maiol per construir una casa de dos cossos amb pati. L’any 1898 va passar a ser propietat de Pere Serrabogunyà Sanjuan, de Sant Cugat. La finca fou heretada per la seva filla Dolors, que va contraure matrimoni amb Joan Auladell. En quedar viuda, es va casar en segones núpcies amb Pere Català Rodó, comerciant de vins, també santcugatenc. Amb la mort de Dolors Serrabogunyà van heretar la propietat els seus dos fills: Joan Auladell i Joan Català.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pel que fa al bloc d’habitatges de la plaça Lluís Millet, cal dir que l’arquitecte Emili Canosa va fer un projecte d’obres per encàrrec de Joan Català l'abril de 1933. El motiu era obrir un portal a la tanca perimetral de la finca. El juny del mateix any Canosa va projectar la construcció d’habitatges sobre el portal. El setembre de 1933 l’arquitecte Enric Mora Gosch va fer el projecte de construcció d’un bar amb habitatges.</span></span></span></span></span></p> <p>El bar Catalunya va obrir el 1936 i va clausurar l'any 2021. En un principi l'establiment i l'edifici era propietat de Joan Català, 'Calonio'. En morir a la dècada de 1950 l'immoble va passar a mans del seu fillastre, Joan Auladell. Ell va mantenir la propietat fins al seu decés, l'any 2000. Auladell va fer donació de l'immoble a la parròquia de Sant Pere d'Octavià. Tanmateix, el fill de Joan Català, Pere Català, va comprar l'immoble a la parròquia, de manera que va retornar a la família original.</p> <p>L'arquitecte Emili Canosa va néixer a l’Havana el 1885 i va morir el 1971. A partir de 1902 va residir a Barcelona i obtingué el títol en arquitectura l'any 1918. Fou professor de l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona i el 1934 catedràtic de la Escuela de Arquitectura de Madrid.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’arquitecte Enric Mora Gosch va néixer el 1895 i va morir el 1966. A partir de 1925 va ser arquitecte municipal de Sant Cugat, primer com ajudant de Ferran Cels i, posteriorment, com a titular fins a la dècada de 1960. Fou catedràtic de dibuix de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Entre altres edificis, va projectar la casa Josep Garcia, de Sant Cugat, Mas Boronat, de Salomó, la casa Joan Reig, de Barcelona, i l’església parroquial de Santa Maria de Cornellà.</span></span></span></span></span></p>	41.4681237,2.0786959	423068	4591135	1885 (carrer Valldoreix núm. 78); 1933 (plaça Lluís Millet núm. 4)	08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94476-000901.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94476-000902.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94476-000903.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94476-000904.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94476-000905.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94476-000906.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94476-000907.jpg	Legal	Popular\|Racionalisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu			BCIL	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)	Emili Canosa Gutiérrez i Enric Mora Gosch.		119\|120\|98	45	1.1	1761	40	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:37
94477	Barriada Vallès (Renglera de cases del passeig Torreblanca)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barriada-valles-renglera-de-cases-del-passeig-torreblanca	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p>	XX	Cal destacar que la casa número 34 té una malla que cobreix la balustrada i les gerres decoratives del coronament de l'edifici.	<p>Conjunt de deu cases unifamiliars en filera d'estil noucentista que estan situades al nucli urbà de Sant Cugat. Consten de planta baixa i pis, amb jardí posterior. Les cases van ser construïdes de manera escalonada per salvar el desnivell del passeig de Torreblanca. Totes compartien una composició de façanes similar, en base a dos eixos d'obertures. Algunes, però, han estat modificades.</p> <p>A la planta baixa tenen la porta d'accés a l'habitatge a l'esquerra i una finestra a la dreta. Aquestes obertures estan emfatitzades amb una faixa engaltada a la llinda i a la part superior dels brancals, amb estuc rugós i una rajola escacada blanc i blava. Al primer pis tenen dues finestres decorades a la llinda amb un esgrafiat que evoca l'art déco, mentre que els ampits estan decorats amb rajola blava. Al damunt hi trobem un fris motllurat amb dos òculs de ventilació del sostremort i esgrafiats d'estil noucentista. El coronament es resol amb dues cartel·les curvilínies entre pilastrons. Algunes de les cases conserven uns gerros de morter modelat sobre els pilastrons.</p> <p>Els habitatges van ser concebuts perquè tinguessin sistema de ventilació transversal i lavabos situats a l'exterior.</p>	08205-10	Passeig Torreblanca, núms. 24, 26, 28, 30, 32, 34, 36, 40 i 42 i carrer Vallès, núm. 55	<p>Joan Vallès Sancho va ser el promotor que va encarregar, l'any 1923, a l'arquitecte Salvador Puiggròs el projecte d'aquest conjunt d'habitatges. L'emplaçament escollit era el solar que havia d'acollir la caserna del Cos de Carabiners, reemplaçat a causa d'un accident. D'aquí ve el nom de barriada Vallès.</p> <p>Salvador Puiggròs, arquitecte, també és l'autor del xalet de Joan Planas, a Sant Cugat del Vallès, i va projectar la Casa Gaspar Galí, al carrer Montseny amb Leopoldo Alas, i la casa F. Homet, a la plaça de la Trilla, al barri de Gràcia, de Barcelona.</p>	41.4731924,2.0899882	424016	4591687	1923	08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94477-001001.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94477-001002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94477-001003.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94477-001004.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94477-001005.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94477-001006.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94477-001007.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94477-001008.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94477-001009.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial			BCIL	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)	Salvador Puiggròs	Barriada Vallès és el nom del promotor de la urbanització d'aquesta zona.	106\|98	46	1.2	1761	40	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:37
94478	Botiga de Francesc Cahís (Ca la Ció Tano)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/botiga-de-francesc-cahis-ca-la-cio-tano	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p>	XX		<p>Casa d'estil eclèctic construïda a principis de segle XX que compta amb elements decoratius noucentistes. Consta de planta baixa i pis, amb terrat pla, i fa cantonada entre els carrers de Santa Maria i Xerric.</p> <p>La façana del carrer Santa Maria presenta una composició simètrica en base a tres eixos d'obertures. A la planta baixa hi ha un finestral al centre i dos portals d'accés a locals comercials. És destacable el portal de l'esquerra, que conserva l'aparador originari de l'antiga botiga de Ca la Ció Tano, amb el mobiliari fet de fusta tallada, d'estil noucentista i amb decoració vegetal. En aquest portal i en el finestral del centre és remarcable la capsa de la persiana, feta de fusta i amb decoracions de garlandes, un gerro i motius vegetals. Al primer pis hi trobem una finestra al centre i, a cada costat, un balcó amb barana de forja. Entre la planta baixa i el primer pis hi ha una cornisa. La façana presenta uns esgrafiats en faixa als brancals, a la llinda i a l'ampit de les finestres. La decoració de la llinda és una garlanda d'estil noucentista. El coronament es resol amb una cornisa motllurada que, al damunt, té una balustrada feta amb peces de morter modelat entre pilastrons. </p> <p>La façana del carrer Xerric, molt llarga, és asimètrica, amb una disposició d'obertures a la planta baixa que està vinculada a les necessitats dels locals comercials actuals i les obertures són de diverses mides. Així, a la planta baixa hi trobem diversos portals d'accés a locals i portals d'entrada, així com una aparador amb la mateixa decoració de fusta tallada que el del carrer Santa Maria. Igual que a l'altra façana, una cornisa separa les dues plantes. Al primer pis totes les altres obertures estan situades al mateix eix vertical que les de la planta baixa, amb l'excepció d'una finestra. La disposició és: finestra, balcó, dues finestres, balcó, dues finestres i balcó. Totes les obertures tenen a la llinda una garlanda d'estil noucentista. El coronament és igual que a l'alta façana.</p> <p>A l'interior es conserven uns arrambadors fets amb rajola de València de color blanc i peces de ceràmica de Manises, amb il·lustracions al·legòriques de colors blau i groc.</p>	08205-11	Carrer Xerric, núm. 29; carrer Santa Maria, núm. 18	<p>L'any 1904 Francesc Cahís va demanar permís d'obres per construir una nova façana a la seva propietat amb motiu del perllongament del carrer Xerric fins al carrer de Santa Maria. El mestre d'obres fou Josep Deu Busquets.</p> <p>Francesc Cahís Juliana va ser alcalde de Sant Cugat del Vallès entre els anys 1923 i 1924.</p>	41.4711726,2.0812321	423283	4591471	1904	08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94478-001101.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94478-001102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94478-001103.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94478-001104.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94478-001105.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94478-001106.jpg	Legal	Eclecticisme\|Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu			BCIL	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)	Josep Deu Busquets (mestre d'obres)	El renom de Ca la Ció Tano prové de Concepció Fàbregas Castellví, esposa de Francesc Cahís Juliana. La senyora Concepció era filla de Gaietà Fàbregas Pons, conegut com a Tano.	102\|106\|98	45	1.1	1761	40	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:37
94479	Ca n'Ametller	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nametller-0	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). <em>Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 26-27.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GRAU, Tomàs; GALCERAN, Octavi (1990). <em>Masies de Sant Cugat</em>. P & E Comunicació i Premsa Local de Sant Cugat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>NICOLÁS, Carme (1999). “Vetllar pel passat, garantir el futur”. <em>Diari de Sant Cugat</em>, 30 de juliol de 1999, p. 3-5.</span></span></span></span></span></p>	XI-XX		<p>Masia d'origen medieval, de dimensions força grans, que ha conservat en bona mesura la tipologia tradicional. És de planta rectangular i conta de planta baixa i pis.</p> <p>La façana principal es distribueix en base a tres eixos d'obertures principals. Al centre té el portal, amb arc de mig punt adovellat. A l'esquerra hi ha una finestra amb llinda recta i, a la dreta, tres finestres: una amb llinda recta, de les mateixes dimensions que l'anterior, dues finestres petites elevades (la primera emmarcada en pedra) i un portal d'entrada amb arc rebaixat.</p> <p>Al primer pis trobem al centre un finestral emmarcat amb pedra i motllurat, amb ampit sobresortint. A l'esquerra hi ha una balconera, també emmarcada amb pedra i motllurada, amb barana de ferro forjat, i un rellotge de sol. Al costat de la dreta hi ha dues finestres petites: la primera està emmarcada amb pedra a la llinda i als brancals, la segona té brancals de pedra tallada i un ampit de pedra sobresortint. Damunt de la balconera hi ha un òcul de ventilació. La façana està arrebossada, amb ràfec ceràmic de doble filada i teulada a dues aigües. El carener és situat al mateix eix vertical que el portal.</p> <p>Al lateral esquerre hi trobem una galeria afegida al segle XVIII formada per quatre arcs de mig punt sobre impostes i arquivoltes d'ordre toscà, amb baranes de balustrada.</p> <p>A l'interior la masia conserva un vestíbul a la planta baixa que fa de distribuïdor de les diferents estances, amb una escala coberta amb volta de pedra. Al primer pis destaca la sala, coberta amb encavallades decoratives no estructurals.</p>	08205-12	Carrer Josep Trueta (prop del carrer camí de Ca n'Ametller i del carrer Còrsega)	<p>Aquesta masia està documentada per primer cop l'any 1084, en una donació de terres prop de l'església de Sant Llorenç, al lloc de Campaniano. Al llarg dels anys l'edifici ha estat objecte de múltiples reformes, especialment des del segle XV. Fins al segle XVII era coneguda com a Sala, però a partir d'aquell moment va prendre el nom dels masovers i va passar a denominar-se Ametller. El 1691 la propietat va passar a Onofre Pi, i posteriorment fou heretada per Albert Pi. A la seva mort va passar als frares carmelites de Barcelona, que en foren els propietaris entre els anys 1723 i 1780. Aquest any fou venuda a Domingo Llobateres, paraire de Moià.</p>	41.4781048,2.0462493	420370	4592272		08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94479-001201_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94479-001202_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94479-001203_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94479-001204_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94479-001205.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu			BPU	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)			94\|98\|119\|85	45	1.1	1762	40	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:37
94480	Stolpersteine Josep Puiggròs Paloma	https://patrimonicultural.diba.cat/element/stolpersteine-josep-puiggros-paloma	<p>MOTA MUÑOZ, José Fernando (2020). <em>Els deportats santcugatencs a Mathausen</em>. Quaderns monogràfics de Patrimoni i Història de Sant Cugat. Núm. 4. Museus de Sant Cugat – Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</p>	XXI		<p>La llamborda 'stolpersteine' és una pedra de memòria creada per l'artista alemany Gunter Deming, en memòria de les víctimes del nazisme. En el món existeixen més de 75.000 llambordes repartides en més de vint països.</p> <p>La llamborda és un petit monument que es col·loca al paviment davant de l'últim habitatge on va residir la víctima abans de l'arrest o la deportació. Deming considera que el fet d'inclinar-se per llegir el text de la llamborda és un signe de respecte. Realitzada en formigó, de 10 x 10 cm, està coberta per una fulla de llautó on consten les dades de la persona víctima del nazisme.</p>	08205-13	Rambla Ribatallada núm. 24-26	<p>La llamborda de memòria dedicada a Josep Puiggròs Paloma va ser col·locada el dia 1 de maig de 2021. Puiggròs va néixer a Terrassa el 24 de maig de 1909. Va residir a Sant Cugat del Vallès entre 1935 i 1939. Va ser deportat al camp de concentració de Mauthausen i alliberat el 1945.</p>	41.4671238,2.0815257	423303	4591021	2021	08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic				2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)	Gunter Demnig			51	2.1		40	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:37
94481	Stolpersteine Bonaventura Bartralot Auladell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/stolpersteine-bonaventura-bartralot-auladell	<p>MOTA MUÑOZ, José Fernando (2020). <em>Els deportats santcugatencs a Mathausen</em>. Quaderns monogràfics de Patrimoni i Història de Sant Cugat. Núm. 4. Museus de Sant Cugat – Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</p>	XXI		<p>La llamborda 'stolpersteine' és una pedra de memòria creada per l'artista alemany Gunter Deming, en memòria de les víctimes del nazisme. En el món existeixen més de 75.000 llambordes repartides en més de vint països.</p> <p>La llamborda és un petit monument que es col·loca al paviment davant de l'últim habitatge on va residir la víctima abans de l'arrest o la deportació. Deming considera que el fet d'inclinar-se per llegir el text de la llamborda és un signe de respecte. Realitzada en formigó, de 10 x 10 cm, està coberta per una fulla de llautó on consten les dades de la persona víctima del nazisme.</p>	08205-14	Carrer Sant Antoni núm. 26	<p>La llamborda de memòria dedicada a Bonaventura Bartralot Auladell va ser col·locada el dia 1 de maig de 2021. Bartralot va néixer a Sant Cugat del Vallès el 15 d'agost de 1902. Va militar a la Unió de Rabassaires i a Esquerra Republicana de Catalunya. Va ser deportat al camp de concentració de Mauthausen i alliberat el 1944.</p>	41.4696605,2.0814633	423300	4591303	2021	08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic				2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)	Gunter Demnig			51	2.1		40	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:37
94482	Stolpersteine Miguel Sánchez García	https://patrimonicultural.diba.cat/element/stolpersteine-miguel-sanchez-garcia	<p>MOTA MUÑOZ, José Fernando (2020). <em>Els deportats santcugatencs a Mathausen</em>. Quaderns monogràfics de Patrimoni i Història de Sant Cugat. Núm. 4. Museus de Sant Cugat – Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</p>	XXI		<p>La llamborda 'stolpersteine' és una pedra de memòria creada per l'artista alemany Gunter Deming, en memòria de les víctimes del nazisme. En el món existeixen més de 75.000 llambordes repartides en més de vint països.</p> <p>La llamborda és un petit monument que es col·loca al paviment davant de l'últim habitatge on va residir la víctima abans de l'arrest o la deportació. Deming considera que el fet d'inclinar-se per llegir el text de la llamborda és un signe de respecte. Realitzada en formigó, de 10 x 10 cm, està coberta per una fulla de llautó on consten les dades de la persona víctima del nazisme.</p>	08205-15	Carrer Sant Ramon núm. 15	<p>La llamborda de memòria dedicada a Miguel Sánchez García va ser col·locada el dia 1 de maig de 2021. Sánchez va néixer a Lorca el 16 de gener de 1908. Va residir a Sant Cugat a la dècada de 1930. Va morir al camp de concentració de Hartheim el 16 de setembre de 1941.</p>	41.4714585,2.0835219	423474	4591501	2021	08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic				2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)	Gunter Demnig			51	2.1		40	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:37
94483	Stolpersteine Francisco Calventus Navarro	https://patrimonicultural.diba.cat/element/stolpersteine-francisco-calventus-navarro	<p>MOTA MUÑOZ, José Fernando (2020). <em>Els deportats santcugatencs a Mathausen</em>. Quaderns monogràfics de Patrimoni i Història de Sant Cugat. Núm. 4. Museus de Sant Cugat – Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</p>	XXI		<p>La llamborda 'stolpersteine' és una pedra de memòria creada per l'artista alemany Gunter Deming, en memòria de les víctimes del nazisme. En el món existeixen més de 75.000 llambordes repartides en més de vint països.</p> <p>La llamborda és un petit monument que es col·loca al paviment davant de l'últim habitatge on va residir la víctima abans de l'arrest o la deportació. Deming considera que el fet d'inclinar-se per llegir el text de la llamborda és un signe de respecte. Realitzada en formigó, de 10 x 10 cm, està coberta per una fulla de llautó on consten les dades de la persona víctima del nazisme.</p>	08205-16	Carrer Hospital núm. 42	<p>La llamborda de memòria dedicada a Francisco Calventus Navarro va ser col·locada el dia 1 de maig de 2021. Calventus va néixer a Lorca el 31 d'agost de 1904. Va arribar a Sant Cugat a principis de la dècada de 1920. Va morir al camp de concentració de Gusen el 31 d'octubre de 1941.</p>	41.4734054,2.0836559	423488	4591717	2021	08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic				2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)	Gunter Demnig			51	2.1		40	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:37
94485	Stolpersteine Lorenzo Villa Gibanel	https://patrimonicultural.diba.cat/element/stolpersteine-lorenzo-villa-gibanel	<p>MOTA MUÑOZ, José Fernando (2020). <em>Els deportats santcugatencs a Mathausen</em>. Quaderns monogràfics de Patrimoni i Història de Sant Cugat. Núm. 4. Museus de Sant Cugat – Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</p>	XXI		<p>La llamborda 'stolpersteine' és una pedra de memòria creada per l'artista alemany Gunter Deming, en memòria de les víctimes del nazisme. En el món existeixen més de 75.000 llambordes repartides en més de vint països.</p> <p>La llamborda és un petit monument que es col·loca al paviment davant de l'últim habitatge on va residir la víctima abans de l'arrest o la deportació. Deming considera que el fet d'inclinar-se per llegir el text de la llamborda és un signe de respecte. Realitzada en formigó, de 10 x 10 cm, està coberta per una fulla de llautó on consten les dades de la persona víctima del nazisme.</p>	08205-17	Carrer de les Escaletes núm. 4	<p>La llamborda de memòria dedicada a Lorenzo Villa Gibanel va ser col·locada el dia 1 de maig de 2021. Villa va néixer a Monzón el 4 d'octubre de 1904. Va traslladar la seva residència a Sant Cugat a mitjan dècada de 1920. Va morir al camp de concentració de Gusen el 14 de novembre de 1941.</p>	41.4735385,2.0828056	423417	4591733	2021	08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic				2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)	Gunter Demnig			51	2.1		40	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:37
94486	Stolpersteine Joaquín Moya Braulio	https://patrimonicultural.diba.cat/element/stolpersteine-joaquin-moya-braulio	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>MOTA MUÑOZ, José Fernando (2020). <em>Els deportats santcugatencs a Mathausen</em>. Quaderns monogràfics de Patrimoni i Història de Sant Cugat. Núm. 4. Museus de Sant Cugat – Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. </span></span></span></span></span></p>	XXI		<p>La llamborda 'stolpersteine' és una pedra de memòria creada per l'artista alemany Gunter Deming, en memòria de les víctimes del nazisme. En el món existeixen més de 75.000 llambordes repartides en més de vint països.</p> <p>La llamborda és un petit monument que es col·loca al paviment davant de l'últim habitatge on va residir la víctima abans de l'arrest o la deportació. Deming considera que el fet d'inclinar-se per llegir el text de la llamborda és un signe de respecte. Realitzada en formigó, de 10 x 10 cm, està coberta per una fulla de llautó on consten les dades de la persona víctima del nazisme.</p>	08205-18	Carrer Montserrat núm. 56	<p>La llamborda de memòria dedicada a Joaquín Moya Braulio va ser col·locada el dia 1 de maig de 2021. Moya va néixer a Ejulve (Terol) el 20 de novembre de 1900. Va traslladar la seva residència a Sant Cugat el 1918, on va venir amb la seva germana. Va morir al camp de concentració de Gusen el 15 d'octubre de 1941.</p>	41.4744878,2.0879502	423848	4591834	2021	08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic				2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)	Gunter Demnig			51	2.1		40	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:37
94487	Cal Barbany	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barbany	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p>	XX		<p>Edifici d'habitatges amb baixos comercials d'estil noucentista, obra de l'arquitecte <span><span><span><span lang='CA'><span>Andrés Calzada. És una edificació de dimensions considerables que s'adapta a una cantonada mitjançant un volum en forma de torre. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>C</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>onsta d</span></span></span></span></span>e planta baixa i dos pisos, amb terrat pla.</p> <p>La façana principal, a l'avinguda Rius i Taulet, es distribueix segons una composició en base a sis eixos d'obertures. A la planta baixa presenta dos portals d'entrada al centre i dos finestrals a cada costat. El portal dret és d'accés a l'edifici i conserva la doble porta de fusta i vidre amb reixa. Les obertures són rematades amb arcs de mig punt motllurats fins al sòcol de l'edifici. </p> <p>Al primer pis les dues obertures centrals queden remarcades per un balcó comú suportat per grans mènsules de ceràmica feta a la Terrisseria Arpí, un taller de Sant Cugat. La resta d'obertures són balconeres amb base curvilínia, emmarcades amb una motllura als brancals i rematades amb frontó curvilini. </p> <p>Al segon pis (afegit posteriorment) les dues obertures centrals també queden emfasitzades per un balcó comú, en aquest cas de menor entitat. També és suportat per mènsules de ceràmica feta a la Terrisseria Arpí. Les altres obertures són finestres, totes rematades amb arcs de mig punt, motllurades i amb un ampit sobresortint.</p> <p>El remat de l'edifici és un coronament classicista format per un fris, amb espiralls de ventilació del sostremort i una cornisa amb modillons d'ordre jònic. Al damunt hi ha una balustrada feta amb peces de morter modelat entre pilastrons.</p> <p>La cantonada dreta de la façana principal i l'enllaç amb la façana del carrer Endavallada es va resoldre amb la construcció d'un volum rodó, en forma de torre o rotonda de tres quarts de cercle. Aquesta part es distribueix en base a tres eixos d'obertures. A la planta baixa hi trobem portals d'una alçada considerable, amb arc de mig punt, que donen accés al local comercial. Al primer les tres obertures aboquen a un balcó circular suportat per mènsules de ceràmica. Al segon pis només hi ha un balcó al centre, suportat per dues mènsules, i una finestra a cada costat. Els detalls decoratius de les obertures són els mateixos que en la façana principal. En el coronament hi ha una cartel·la amb la inscripció de l'any 1924. La façana que continua pel carrer Endevallada segueix una pauta arquitectònica similar a la del carrer Rius i Taulet.</p>	08205-19	Carrer Endevallada, núm. 1; carrer Rius i Taulet, núm. 2	<p>Aquest edifici fou construït l'any 1924 segons projecte de l'arquitecte Andrés Calzada Echevarría. El promotor va ser Pere Barbany. El projecte original era de planta baixa i pis, però posteriorment (amb anterioritat a 1941) s'hi afegí una segona planta que segueix el ritme compositiu de la resta de l'edifici. </p> <p>Durant la Segona República (1931-1936) l'edifici va ser la seu de l'Ateneu de Sant Cugat i d'Acció Catalana. En temps de la Guerra Civil (1936-1939) s'hi va instal·lar el Comitè de Milícies Antifeixistes, i durant el franquisme fou la seu de Falange (FET y de las JONS).</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'arquitecte Andrés Calzada va néixer el 1892 a Barcelona i va morir el 1938 a Garraf. De tendència noucentista, va ser catedràtic d'història de les arts plàstiques a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. A més, fou el traductor i coautor de la part dedicada a Espanya del llibre '<em>Historia de la Arquitectura por el método comparado</em>' de sir Banister Fletcher i, també, del '<em>Diccionario clásico de arquitectura y bellas artes</em>'. A Sant Cugat del Vallès va projectar les cases Mòjica i Barbany.</span></span></span></span></span></p>	41.4719826,2.0820858	423355	4591560	1924	08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94487-001901.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94487-001902.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94487-001903.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu			BCIL	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)	Andrés Calzada Echevarría		106\|98	45	1.1	1761	40	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:37
94657	Torre Negra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-negra	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya.</p> <p>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). <em>Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.44-45.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GRAU, Tomàs; GALCERAN, Octavi (1990). <em>Masies de Sant Cugat</em>. P & E Comunicació i Premsa Local de Sant Cugat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (2007). “El patrimoni històric i cultural en l’àmbit de la Torre Negra”. <em>Gausac</em> 30-31, 2007, p.7-132.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MÓRA PRESAS, Francesc (1987). <em>El romànic de Collserola</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p.52-55.</span></span></span></span></span></p>	XII-XVIII		<p><span><span><span>Antiga fortificació d’origen medieval que fou remodelada al segle XV i transformada al XVIII en una explotació agrícola. Es troba en un paratge prop del camí de Sant Medir, ja que inicialment tenia la funció de controlar el camí que sortia de Barcelona i transcorria per aqueta vall. Concretament, un cop passat el forat d’en Bocàs, en un replà existent entre dues torrenteres, al començament de la serra de Collserola i al final de la zona d’horta dels conreus més meridionals de la plana del Vallès, entre la vila de Sant Cugat i la torre. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’estat actual de la Torre Negra és el resultat sobretot de la reforma que hi va fer la nissaga Palou al segle XV, i posteriorment de les reformes realitzades per adaptar l’edifici a l’ús agrícola. És una construcció de planta quadrangular (23 x 26 metres), que consta de planta baixa i dos pisos, amb un nivell més a la torre. Aquesta s’alça a la cantonada sudest, mentre que els altres tres angles també estan ressaltats en forma de torre. Els paraments exteriors estan construïts amb carreus de pedra, amb una pàtina fosca que dona nom a l’edifici. El coronament és emmerletat parcialment i conté altres elements defensius, com ara sageteres i elements de barbacana. Actualment, les cobertes són a un o dos vessants, encara que en origen hi havia terrats. També hi ha plantes parcials amb unes golfes i un semisoterrani. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El portal d’entrada és un arc de mig punt fet amb grans dovelles. La resta d’obertures s’hi van anar introduint al llarg dels segles, com les finestres d’estil gòtic i neogòtic (segle XX) i el balcó de la sala (segle XVIII).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’interior s’emmarca en la línia de les construccions del gòtic civil català. La planta baixa estava destinada a estable, serveis agrícoles i magatzems. També hi ha un pati central, d’on arrenca l’escala que porta a les dependències del primer pis. A la planta noble s’hi accedeix per un portal amb un escut de la família Palou. Inclou una sala d’accés, amb restes de pintures de vaixells, i les sales de la zona oest, amb guixeries ornamentals i els sostres enteixinats amb decoració pictòrica. La sala conté un paviment amb rajola disposada en espiga, de l’any 1692. Ho diu una inscripció en una de les peces. També disposa d’una llar de foc construïda per la família Rabadà. L’accés a la planta superior es realitza gràcies a tres escales de cargol. Estava destinada als serveis i a magatzems, entre d’altres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’entorn de la torre és una àrea d’expectativa arqueològica per la possibilitat que s’hi conservin restes, com a mínim de l’època medieval, tot i que en aquesta zona s’hi han trobat també restes d’època romana. Ja l’any 1969 l’arqueòleg Albert Estrada, entre altres, pensava que podia existir una vil·la romana en aquest indret, i Llibert Piera va trobar algunes restes arqueològiques entorn del Pi d’en Xandri.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Situat al nord de l’edifici, existeix també el jaciment arqueològic del paratge de la Torre Negra. És a prop del torrent i dins de la propietat. Concretament, a la zona d’una corba pronunciada a la dreta, on hi ha un camp cobert de vegetació baixa, s’hi va localitzar ceràmica i material del període romà: ceràmica sigil·lada, tègula i ceràmica comuna. Es tracta d’una troballa molt puntual i no va aparèixer cap més material al voltant.</span></span></span></p>	08205-20	Camí de Can Borrell, s/n	<p><span><span><span>La Torre Negra és una imponent fortificació que té el seu origen en una antiga fortalesa que va promoure l’abat Armengol l’any 1145. Segons les indicacions d’aquest abat del monestir de Sant Cugat, havia de ser construïda en tàpia. L’objectiu era repoblar les terres que estaven ermes a causa de les invasions sarraïnes, just a l’inici del camí de Barcelona per la vall de Gausac i Sant Medir.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En poc temps la Torre Negra, que constituïa la quadra de Vilanova, va esdevenir un contrapoder del monestir. Les famílies Vilanova i Palou a l’època medieval, i posteriorment els Erill, van disputar al monestir el control dels terrenys del seu entorn. Els Palou foren una important família nobiliària vinculada al poder reial, i van constituir aquests terrenys en un terme sota el seu control. Aquest terme abastava la conca de la riera de Sant Medir, des de la Torre Negra fins a Sant Adjutori, i estava poblada per una desena de masies, de les quals tan sols queda dreta la de Can Borrell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1432 Guerau de Palou va ampliar i consolidar la fortificació en contra de la voluntat del monestir, al qual ja no li interessava el seu territori. L’actual edifici de la Torre Negra conserva actualment l’aspecte que adquirí en aquesta remodelació: una gran casa forta construïda amb pedra procedent d’una pedrera propera, amb merlets i sageteres i una torre a manera de talaia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La torre disposa d’espais agrícoles, residencials i de defensa característics de les torres rurals de la noblesa: celler, estances per a l’oli, estable, sala, cambres, capella i espais distintius de l’orde militar, com ara cambres dels escuders, dels missatgers, cambres per a la ferramenta i sala d’armes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVIII (el 1782) la Torre Negra va ser adquirida pel monestir de Sant Cugat, que transformà el recinte en un centre d’explotació agrícola. En aquests moments es feren les obres del balcó de la sala i, també, els cups.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb la desamortització de Mendizábal, el 1842, va ser subhastada i adquirida per la família Rabadà, per un import de més de dos milions de rals. La propietat incloïa més de 2.000 oliveres. Els nous amos mantingueren l’ús agrícola i, sobretot, el conreu de la vinya. A principis del segle XX s’hi van fer reformes. Entre d’altres, l’obertura de finestrals d’estil neogòtic (o amb peces gòtiques) i les compartimentacions interiors. També s’afegiren al costat nord i est altres cossos que posteriorment foren enderrocats i dels quals se’n conserven alguns vestigis. </span></span></span></p> <p><span><span><span>De la darrera família propietària en destaca Joan Rabadà Vallvè. Va ser pintor, aventurer, bohemi i va obtenir un premi a l’Exposició Universal de Pintura de Filadèlfia l’any 1876. De la seva obra destaca l’interior de la cúpula de la Casa Rosada (palau presidencial de l’Argentina). El 1902 va participar en el grup promotor dels Ferrocarrils de Catalunya, amb la proposta de la línia entre Penitents i Olesa de Montserrat, que havia de tenir una estació a la Torre Negra. Aquest traçat finalment no va fer-se, perquè va passar per la Floresta, per influència de Frank S. Pearson. Malgrat això, Rabadà va vendre terrenys de la finca on van construir-se diversos xalets, entre la rambla de Can Bell i el passeig Calado.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entorn de 1920 els Rabadà mantingueren un conflicte amb els rabassaires de les seves terres. Hi va intervenir el conegut polític i advocat laboralista Francesc Layret, que aconseguí defensar els drets d’aquest col·lectiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals del segle XX, quan el nucli urbà de Sant Cugat del Vallès estava en expansió, la Torre Negra va esdevenir símbol de la defensa de Collserola davant dels intents d’urbanitzar els seus entorns. Per aquest motiu el 1994 es va crear la Plataforma per a la Defensa de la Torre Negra i Rodalies. L’any 2022 la Torre Negra fou comprada per l’Ajuntament de Sant Cugat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els jaciments arqueològics de la Torre Negra i del paratge de la Torre Negra es van localitzar en les prospeccions realitzades el gener de 1999. Concretament, del 4 al 15 de gener de 1999, sota la direcció d’Alba Rodríguez i Jordi Aguelo.</span></span></span></p>	41.4652101,2.1008599	424915	4590792		08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94657-002001.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94657-002002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94657-002003.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94657-002004.jpg	Legal	Romànic\|Gòtic\|Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Cultural			BPU	2025-05-20 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)		La zona de la Torre Negra és de gran valor paisatgístic perquè hi trobem una vegetació específica, amb zones obertes i amb vegetació ruderal. Aquí, s’hi observen diferents espècies d’orquídies autòctones, que tenen una regressió poblacional generalitzada per la pèrdua d’hàbitat i també per culpa dels senglars i de la recol·lecció per part dels humans. Les espècies d’orquídies són: mosques grosses (Himantoglossum robertianum), abellera vera (Ophrys apifera), abellera de la passió (O. passionis), abellera becada (O. scolopax), curraià blanc (Cephalanthera longifolia), curraià pàl·lid (C. damasonium) i l’orquídia de tardor (Spiranthes spiralis).	92\|93\|94\|85	45	1.1	1762	40	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:37
94658	Cal Guillem	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guillem	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p>	XIX-XXI		<p>Edifici del segle XIX que incorpora elements decoratius classicistes, sobrealçat recentment amb un pis superior. Es tracta d'una casa de dos cossos segons la parcel·lació tradicional per a les cases urbanes de l'eixample de la plaça Barcelona. Aquestes tenien també accés pel carrer posterior. En aquest àmbit les façanes tenen entre quaranta-tres i quaranta-cinc pams d'amplada. L'edifici consta actualment de planta baixa i pis, fruit aquest últim de l'ampliació.</p> <p>La façana principal se situa a la plaça de Barcelona i presenta una composició simètrica en base a tres eixos d'obertures. Conté un portal d'entrada amb porta de fusta massissa i de doble fulla. A cada costat hi ha un gran finestral amb reixa. Les obertures estan emmarcades amb pilastres fetes amb arrebossat a imitació de carreus. Té una cornisa amb decoració coríntia al llarg de tota la façana principal i lateral. Aquesta cornisa està recolzada en mènsules fetes amb morter i incorporades al fris.</p> <p>Amb l'ampliació es va conservar la balustrada formada per peces de morter modelat amb decoracions florals que s'inspiren en els acroteris del Partenó d'Atenes. El primer pis està realitzat amb estructura metàl·lica i tancament de vidre. És rematat amb una cornisa motllurada, amb un mur perimetral que recorre l'edifici i amb una cartel·la rematada en punta amb la inscripció de l'any de construcció: 1899.</p>	08205-21	Plaça de Barcelona, núm. 13	<p>Aquest edifici fou construït el 1899 i posteriorment s'hi va fer una ampliació entre finals del segle XX i principis del XXI.</p>	41.4694618,2.0823950	423378	4591280	1899	08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94658-002102_1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94658-002103_1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94658-002104.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94658-002105.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94658-002106.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu			BCIL	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)			98	45	1.1	1761	40	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:37
94662	Cal Maristany	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-maristany-1	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p>	XX		<p>Torre burgesa d'estil neoclàssic afrancesat que estava destinada a l'estiueig. Ha conservat molt íntegrament la seva tipologia originària. És tracta d'una construcció als quatre vents que consta de planta baixa i dos pisos.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica tripartita. En planta baixa al centre hi ha el portal, ressaltat amb un pòrtic de dobles columnes d'ordre jònic que fa també funcions de balcó. A cada costat hi ha dos portals decorats amb llinda motllurada. Al primer pis hi ha tres balcons, el central, més ample, assentat sobre el pòrtic. Els balcons tenen una balustrada de peces de morter modelat entre pilastrons. La façana està arrebossada amb un color crema i presenta diverses faixes engaltades a imitació de carreus, les quals emfasitzen els angles i les franges verticals per dividir les tres parts de la façana. El segon pis o golfes queda integrat a la teulada, que és una mansarda amb una balustrada davantera feta amb peces de morter modelat entre pilastres, recolzada en la cornisa. Aquesta part, sobretot, va ser construïda seguint l'estil francès, que es manifesta en la configuració de la coberta, feta amb teula de pissarra i amb diversos vessants de pendent molt pronunciat que acullen els balcons. Les obertures d'aquests balcons sobresurten de la teulada i estan rematades amb frontons, el central de remat triangular i els laterals curvilinis.</p> <p>També és molt interessant la façana posterior, amb un cos poligonal que sobresurt del mur i que acull unes galeries de dues plantes. Tant aquesta façana com les laterals segueixen els mateixos trets estilístics que la façana principal. </p>	08205-22	Plaça de Lluís Millet, número 16	<p>Ròmul Maristany, de Barcelona, va demanar el 1920 un permís per construir una tanca a la parcel·la que tenia en aquest emplaçament. No va ser fins a l'any 1927 que va demanar permís d'obres per bastir l'edifici, segons projecte de l'arquitecte Josep Sala Comas. Maristany era l'espòs de Maria Llinàs Bigas, que va promoure tres conjunts de cases que porten el seu nom, als terrenys darrere de Cal Maristany.<br /> <br /> Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) Cal Maristany va acollir personal militar de l'aviació republicana. Fins a la dècada de 1970 va tornar a tenir ús com a habitatge. Posteriorment, ha tingut diferents usos: llar d'infants, habitatges, restauració i oficina bancària.</p>	41.4675932,2.0788405	423079	4591076	1927	08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94662-002201.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94662-002202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94662-002203.jpg	Legal	Neoclàssic\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu			BCIL	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)	Josep Sala Comas		99\|98	45	1.1	1761	40	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:37
94663	Cal Quitèria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quiteria	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTRO, Elsa (2014). <em>Estudi descriptiu de Cal Quitèria</em>. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). <em>Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.50-51.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GRAU, Tomàs; GALCERAN, Octavi (1990). <em>Masies de Sant Cugat</em>. P & E Comunicació i Premsa Local de Sant Cugat.</span></span></span></span></span></p>	XIX		<p>Casa pairal urbana de família pagesa construïda al segle XIX. És una edificació de planta quadrangular, de planta baixa i dos pisos, amb teulada a doble vessant. </p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres eixos d'obertures, amb una galeria al pis superior que ocupa bona part de l'amplada. A la planta baixa hi ha el portal d'entrada, amb una porta massissa de doble fulla. A cada costat té un finestral amb reixa, decorat amb una llinda motllurada de forma curvilínia. Les obertures són emmarcades amb una banda pintada que enllaça amb el sòcol. Al primer pis trobem un balcó al centre, amb barana de fosa, i una finestra a cada costat. A la segona planta destaca la galeria de cinc obertures amb arcs de punt rodó sobre impostes i arquivoltes d'estil toscà, amb balustrada de ceràmica. És flanquejada a cada costat amb una finestra de llinda recta. En el coronament hi ha un rellotge de sol. La façana està arrebossada i els angles queden emfatitzats amb un arrebossat a imitació de carreus. La coberta és a dos vessants, amb teula. Les ornamentacions i les balustrades es van confeccionar a la Terrisseria Arpí, un taller ceràmic de Sant Cugat.</p> <p>A l'interior de l'edifici es conserven pintures murals que representen paisatges urbans de Sant Cugat i també motius vegetals. Els arrambadors i el sostre també estan pintats amb motius vegetals. A la planta baixa hi havia el celler, destinat a l'elaboració de vi, on hi havia cups, la premsa i les botes. </p>	08205-23	Plaça de Can Quitèria, núm. 1	<p>Aquest edifici fou construït el 1879 per encàrrec de Josep Pahissa Claret. Un any abans, el 1878, Pahissa havia comprat el terreny als Margenat per poder-hi construir la casa, que havia de tenir diferents annexos, com ara quadres i estances d'ús agrícola. També hi havia un hort al davant i al sud de la casa. </p> <p>Amb motiu dels fets revolucionaris del 6 d'octubre de 1934 es va produir l'assalt a l'Ajuntament de Sant Cugat per membres del Bloc Obrer i Camperol. La Generalitat de Catalunya va enviar un escamot de Guàrdies d'Assalt amb l'ordre de disparar contra l'edifici de la Casa de la Vila, amb l'única indicació què era la primera casa gran en arribar al poble. El resultat va ser que els guàrdies van disparar contra Cal Quitèria. Durant la Guerra Civil (1936-1939) la casa va acollir refugiats.</p> <p>Entre els anys 2004 i 2007 es van enderrocar els edificis annexos per construir un bloc de pisos i s'eliminà l'hort per habilitar una plaça amb aparcament subterrani. Actualment la casa acull el Centre Grau-Garriga, que és el primer centre d'art tèxtil contemporani a l'Estat espanyol. Conté l'obra de l'artista Josep Grau-Garriga i part de les col·leccions municipals de tapís contemporani.</p>	41.4687408,2.0824281	423380	4591200	1873	08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94663-002301.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94663-002302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94663-002303.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Cultural			BCIL	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)		El nom de la casa prové del fet anecdòtic que Joan Pahissa Casamitjana, propietari de la casa, feia servir com a frase recurrent: 'Valga'm Santa Quitèria'.	119\|98	45	1.1	1761	40	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:37
94664	Cal Ros Barber	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-barber	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>TORTOSA SAPERAS, Joan. (1995) “Pas a pas. Un itinerari per Sant Cugat”. <em>Gausac</em> núm. 5, p. 25-42.</span></span></span></span></span></p>	XVIII		<p>Casa popular del segle XVIII que podria tenir un origen medieval i que ha subsistit amb diverses reformes fins a l'actualitat. És una casa de cos que, als baixos, forma part de la porxada que caracteriza la plaça de Pere San. Consta de planta baixa, pis i golfes. En un principi era un habitatge amb botiga. Posteriorment va ser modificat i es crearen diversos habitatges amb accessos independents des del carrer Sallés.</p> <p>A la planta baixa destaca la porxada davantera, que enllaça amb les de les cases veïnes. Aquests porxos són formats per arcades de punt rodó perfilades amb maó col·locat a sardinell sobre un basament de pedra. Al primer pis la façana té un simple balcó, amb l'obertura emmarcades amb llinda i brancals de pedra escairada. Al seu damunt hi podem veure un espirall de ventilació del sostremort. El ràfec és una motllura feta amb maó de pla. Anteriorment hi havia una balustrada de morter modelat. La teulada és a doble vessant.</p> <p>La unió de les façanes de la casa es fa amb pedra de Campanyà a la cantonada.</p> <p>A la façana del carrer Sallés s'observa l'ampliació de cal Ros Barber amb un cos afegit, una mica més estret, que té accés als locals i als habitatges. En la part antiga les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. L'ampliació no presenta elements patrimonials rellevants.</p>	08205-24	Plaça de Pere San, núm. 8	<p>Les voltes de la plaça ja estan documentades l'any 1413. A més, en un document de l'any 1417, segons va recollir Joan Auladell, es diu que sota la porxada s'hi van reunir el batlle i altres persones per decidir què havien de fer amb l'església parroquial de Sant Pere d'Octavià, d'estil romànic. Així doncs, en aquest indret ja existien voltes almenys des de la baixa edat mitjana.</p> <p>Aquest edifici podria tenir un origen medieval, però la construcció actual és bàsicament del segle XVIII.</p>	41.4730859,2.0822309	423368	4591683		08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94664-002401.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94664-002402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94664-002403.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu			BCIL	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)		A part de cal Ros Barber, un altre renom de la casa va ser Cal Barraca.	119\|94	45	1.1	1761	40	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:37
94665	Cal Salero	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-salero	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX	La part inferior de la façana presenta pèrdues de la pintura i també conté algun grafit.	<p>Casa d'estil popular del segle XVIII situada entre els carrers Sant Antoni, Xerric i la plaça de Barcelona. És una casa de dos cossos, de planta baixa i pis.</p> <p>La façana principal té una composició no simètrica. A la planta baixa hi trobem un finestral vertical tancat amb reixa i un portal amb arc escarser, amb porta de fusta de doble fulla. Al primer pis hi ha un balcó corregut de dues portes, amb barana de forja. El coronament conté una cornisa i una balustrada, entre pilastres, de peces de ceràmica que estan fetes a la Terrisseria Arpí, un taller ceràmic de Sant Cugat. A la part superior hi ha una part de terrat i una altra, més enrere, amb construcció sota coberta. Això ve motivat per donar compliment a una ordenança municipal que disposava que totes les cases de la plaça Barcelona havien de tenir una balustrada com a coronament.</p> <p>La façana conté un rellotge de sol, pintat amb estuc, amb la data 1853.</p> <p>L'interior de l'edifici conserva força elements originals d'interès. Hi ha pintures a la sala de rebre i la cuina ha conservat força bé la tipologia. El paviment interior es troba uns quaranta centímetres per sota del nivell de carrer, fet que indica que la plaça tenia el terra més baix i que, posteriorment, va recréixer.</p>	08205-25	Carrer Sant Antoni, núm. 8; carrer Xerric, núm. 1	<p>Sembla que aquesta podria ser la casa més antiga de tota la plaça Barcelona. Cal Salero va ser una masoveria o habitatge de treballadors d'una antiga bòbila que al segle XVIII estava situada en aquesta plaça. Segons sembla, en un principi hi havia dues edificacions que a mitjan segle XIX van ser unificades.</p> <p>El rellotge de sol de la façana té inscrita la data de 1853.</p>	41.4699356,2.0820671	423351	4591334		08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94665-002501.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94665-002502.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)		El nom de Cal Salero procedeix del salpàs, ja que aquesta era una de les cases on es guardava la sal per al salpàs.	98\|119\|94	45	1.1	1761	40	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:37
94666	Cal Soler	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-soler-3	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>TORTOSA SAPERAS, Joan (1995). “Pas a pas. Un itinerari per Sant Cugat”. <em>Gausac</em> núm. 5, p. 25-42.</span></span></span></span></span></p>	XVIII		<p>Casa popular del segle XVIII que es caracteritza per l'arcada que forma part de la porxada de la plaça de Pere San. És una casa de cos, de planta baixa i pis, amb teulada a doble vessant.</p> <p>A la planta baixa destaca el porxo davanter, que enllaça amb els de les cases veïnes. Aquests porxos són formats per arcades de punt rodó perfilades amb maó col·locat a sardinell en part sobre un basament de pedra. Al primer pis hi ha un balcó amb barana de forja i una finestra simple a la dreta. El coronament és format per un ràfec de maó pla. En la part del primer pis el parament és arrebossat, mentre que a la part del porxo es manté a pedra vista.</p> <p>A l'interior es conserva un arc de pedra en una de les parets mitgeres de la planta baixa.</p>	08205-26	Plaça de Pere San, núm. 9	<p>Les voltes de la plaça ja estan documentades l'any 1413. A més, en un document de l'any 1417, segons va recollir Joan Auladell, es diu que sota la porxada s'hi van reunir el batlle i altres persones per decidir què havien de fer amb l'església parroquial de Sant Pere d'Octavià, d'estil romànic. Així doncs, en aquest indret ja existien voltes almenys des de la baixa edat mitjana.</p> <p>Aquest edifici podria tenir un origen medieval, però la construcció actual és bàsicament del segle XVIII.</p> <p> </p>	41.4730678,2.0822954	423374	4591681		08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94666-002601.jpg	Legal	Contemporani\|Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu			BCIL	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)		Cal Soler és el renom d'aquesta casa.	98\|119	45	1.1	1761	40	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:37
94667	Cal Tartraner	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tartraner	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p>	XIX		<p>Casa de tipus pairal construïda a la segona meitat del segle XIX i situada a la plaça de Barcelona. És un edifici de tres cossos que consta de planta baixa i dos pisos, amb teulada a doble vessant. L'accés als habitatges actuals del segon pis es realitza pel carrer sant Antoni.</p> <p>La façana principal presenta una composició gairebé simètrica en base a tres eixos d'obertures. Al centre hi ha el portal, amb arc carpanell i amb la porta de fusta i vidre. A l'esquerra hi ha un finestral horitzontal i, a la dreta, una porta d'entrada de vehicles, que és una modificació posterior. Al primer pis trobem tres balcons amb barana de forja. Al segon pis hi ha un gran balcó al centre i una balconera a cada costat. Les obertures del portal de la planta baixa i de les dues plantes superiors estan emfatitzades amb una doble línia pintada que les emmarca. Entre plantes hi ha una línia esgrafiada horitzontal. El coronament és format per una gelosia feta de teula àrab entre pilastrons. Substitueix la balustrada original, que va desaparèixer. La teulada és a doble vessant.</p> <p>Al costat dret de la porta d'entrada hi ha una placa amb el renom de la casa (Cal Tartraner) i una altra en record a Joan Buscallà.</p>	08205-27	Plaça Barcelona, núm. 20	<p>Aquesta casa es va començar a construir el 1865 per iniciativa de Pere Català Farrés, i fou finalitzada uns anys més tard pel seu fill, Josep Català Villadelprat. El renom de cal Tartraner prové del fet que Pere Català tenia un servei de transport regular amb tartranes entre Sant Cugat i Barcelona. A la casa s'hi havia fet vi, entre els anys 1882 i 1973; per això encara conserven els cups, la premsa i una bota. Actualment és lloc de trobada de la Penya Regalèssia.</p>	41.4698821,2.0822562	423367	4591327	1865	08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94667-002701.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94667-002702.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94667-002703.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)			119\|98	45	1.1	1761	40	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:37
94668	Homenatge a Lluís Millet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-lluis-millet	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>DENGRA CARAYOL, Andreu. (2002). “Escultura pública contemporània a Sant Cugat del Vallès”. Gausac 20, p. 37-56.</span></span></span></span></span></p> <p>VILA MIGUEL, Núria; VILLANUEVA MARGALEF, Maria (2017). <em>Lluís Millet i Pagès. Retalls de vida Aportacions biogràfiques a través de les cartes del llegat familiar</em>. Ajuntament del Masnou. Arxiu Municipal.</p>	XX		<p>Medalló de bronze amb el retrat de Lluís Millet Pagès (1867-1941) en relleu. El medalló està inserit en una llosa de basalt i subjectat per una peanya de ferro. A la llosa de basalt s'hi observen les inscripcions :'Medalló de J. Grau Garriga 1948' i 'A Lluís Millet'.</p>	08205-28	Plaça Lluís Millet (prop de l'edifici de Cal Maristany)	<p>El medalló és obra de l'artista Josep Grau-Garriga, segons la inscripció que hi ha a la peça, data de l'any 1948. Grau-Garriga (Sant Cugat del Vallès, 18 de febrer de 1928, Angers, 29 d'agost de 2011) va ser un artista muralista i, principalment, creador de tapissos, que també va realitzar obra escultòrica, pictòrica i gravat. L'escultura està dedicada a en Lluís Millet i Pagès (El Masnou, 18 d'abril de 1867 - Barcelona, 7 de desembre de 1941). Músic i compositor, era conegut popularment com el 'Mestre Millet'. Va ser fundador de l'Orfeó Català amb Amadeu Vives, del qual en va ser director entre els anys 1891 i 1941. Millet va ser un dels primers directors de l'entitat santcugatenca Societat Coral la Lira. </p> <p>El monument es va col·locar a la plaça l'any 1951. Va ser retirat durant la remodelació de la plaça i s'hi va reinstal·lar el 2007.</p>	41.4677604,2.0788099	423076	4591094	1948	08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94668-002802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94668-002803.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic			Inexistent	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)	Josep Grau-Garriga		98	51	2.1	2484	40	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:37
94672	Cal Tupinamba	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tupinamba	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p>	XIX - XX		<p>Edifici d'habitatges construït entre els segles XIX-XX. Consta de planta baixa, amb local comercial, i dos pisos, amb coberta de terrat pla.</p> <p>La façana que dona a la plaça Pere San presenta una composició simètrica en els dos pisos superiors que es distribueix en base a dos eixos d'obertures laterals i un doble eix central. La planta baixa, però, ha estat modificada per adaptar-la al usos comercials, amb dos gran portals que hi donen accés. Al primer pis comença el ritme de dues finestres als eixos centrals i balcons a banda i banda. El mateix esquema es repeteix al segon pis. Sobre els dos balcons del segon pis hi ha sengles bigues de ferro forjat per pujar mobles.</p> <p>La façana del carrer Major es distribueix en base a tres eixos d'obertures. A la planta baixa hi ha l'accés a l'edifici i una gran obertura que correspon al local comercial. Al primer i al segon hi trobem dues finestres i un balcó a cada nivell. </p> <p>A totes les obertures són comunes unes bandes d'emmarcament amb la llinda esgrafiada mitjançant una sanefa d'estil noucentista. Els angles estan ressaltats amb un arrebossat a imitació de carreus. Les façanes comparteixen també un fris de coronament amb els espiralls de ventilació del sostremort i una sanefa esgrafiada. L'edifici queda rematat amb una motllura i una balustrada de peces de morter modelat entre pilastrons.</p>	08205-29	Carrer Major, núm. 2	<p>Aquest edifici fou construït entre els segles XIX i XX. El nom de la casa prové del fet que hi havia una botiga de queviures on venien cafè i xocolata de la marca Tupinamba.</p>	41.4729783,2.0824307	423385	4591671		08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94672-002901.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94672-002902.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94672-002903.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu			BCIL	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)			119\|98	45	1.1	1761	40	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:37
94673	Can Bellet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bellet	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). <em>Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 12-13.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GRAU, Tomàs; GALCERAN, Octavi (1990). <em>Masies de Sant Cugat</em>. P & E Comunicació i Premsa Local de Sant Cugat.</span></span></span></span></span></p>	XVI-XX		<p>Masia tradicional, d'origen medieval i amb un possible precedent d'època romana. És una construcció de planta basilical, que consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a diversos vessants, de manera que a la part central les aigües cauen sobre la façana principal i no cap als laterals. </p> <p>La façana principal s'estructura en base a tres eixos d'obertures. A la planta baixa hi ha el portal d'entrada, de punt rodó i adovellat. A cada costat té un finestral, emmarcat per carreus de pedra escairada, tancats amb reixes. A tocar l'angle dret de la façana hi ha un petit portal, també emmarcat per dovelles. Al primer pis hi trobem tres finestres, també emmarcades amb pedra, amb arc conopial a la llinda i amb ampit sobresortint. Destaca la finestra central, d'estil gòtic, formada per un arc conopial amb arquets lobulats. En aquest nivell hi ha dos escuts heràldics de nova construcció i un rellotge de sol. El pis de les golfes, aixecat a la part central, conté dues finestres d'arc de punt rodó.</p> <p>Al jardí hi ha una construcció d'accés a un pou. Està bastida amb carreus de pedra i té una teulada de peces de llicorella. Al mur perimetral s'hi pot veure un relleu amb la representació de Sant Jordi.</p>	08205-30	Avinguda de Can Graells / Carrer de Benet Cortada, núm. 23	<p>Can Bellet podria ser l'antic mas de Sales Jussà, documentat el 1388. Sembla que el mas Sales originari es va desdoblar, i aquest seria el que es trobava a la part baixa. Al fogatge de 1553 consta que era propietat d'Antoni Bellet. També es coneixia com a mas Sala, i havia format part de les propietats del monestir de Sant Cugat. Amb la desamortització de Mendizábal, el 1835, la masia i les seves terres van passar a mans privades. Els propietaris de la masia van anar augmentant les propietats gràcies al conreu de la vinya, que a Sant cugat fou molt important al segle XIX. Un reflex d'això és la premsa que va aparèixer durant unes reformes. El 1912 la masia fou adquirida per l'actual família de propietaris.</p> <p>Durant les obres de canalització de la xarxa de distribució de gas a l'entorn de la masia s'hi van localitzar restes d'època romana.</p>	41.4825469,2.0686141	422242	4592746		08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94673-003001.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94673-003002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94673-003003.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94673-003004.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94673-003005.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)		En relació amb l'origen de la denominació de la masia, Bellet, hi ha diverses teories. La primera sosté que és on residien els monjos del monestir de Sant Cugat més vells. La segona diu que la masia va ser d'un fill de Can Bell, de manera que Bellet en seria el diminutiu.	98\|119\|94	45	1.1	1762	40	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:37
94674	Can Bell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bell	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>BELL CASANOVA, Clàudia. (2013) “Can Bell. Primera recerca sobre la documentació familiar”. Gausac 40-43, p.141-160.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). <em>Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.48-49.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GRAU, Tomàs; GALCERAN, Octavi (1990). <em>Masies de Sant Cugat</em>. P & E Comunicació i Premsa Local de Sant Cugat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>NICOLÁS, Carme (1999). “Vetllar pel passat, garantir el futur”. <em>Diari de Sant Cugat</em>, 30 de juliol de 1999, p. 3-5.</span></span></span></span></span></p>	XVI		<p>Masia d'origen medieval reformada al segle XVI, quan s'hi van incorporar elements renaixentistes a la façana. Consta de planta baixa i un pis, amb coberta a dues aigües de teula àrab.</p> <p>La façana principal presenta una distribució asimètrica, amb el costat esquerre més llarg. El portal, que queda descentrat a la dreta, és amb arc de mig punt, amb carreus de pedra als brancals i maó col·locat a sardinell a l'arc. Sobre el portal hi ha una pedra amb la inscripció: <em>'Domine -Bell de Mas Sanctus- Abe Maria Puríssima. 1526' </em>més<em> </em>una creu buidada amb cèrcols als extrems dels braços. A l'esquerra del portal hi ha una porta menor amb llinda recta de fusta, amb brancals de maó, i una finestra d'arc rebaixat amb maó als brancals i a la llinda, tancada amb una reixa de ferro forjat. A la dreta del portal hi ha una altra porta, emmarcada també amb maó als brancals i a la llinda.</p> <p>Al primer pis destaquen dues finestres d'estil renaixentista. Una sobre l'eix del portal, amb una llinda ricament decorada. Queda emmarcada per un guardapols d'angles rectes que conté a la part interior dues figures laterals. Podrien representar l'Anunciació de Maria, ja que s'hi observa un àngel i la Mare de Déu. També s'hi representen dos dracs i caps d'àngel a les impostes, i a la part inferior uns arquets lobulats són rematats amb quatre caps. A l'esquerra trobem un altre finestral decorat, també d'estil renaixentista. És rematat amb un arc conopial amb traceria i amb dos caps humans a les impostes. A la dreta del finestral principal hi ha una finestra amb llinda recta de fusta i ampit sobresortint fet de maó de pla, i al costat esquerre una altra finestra amb llinda recta feta de maó de pla. La façana és arrebossada, tot i que presenta pèrdues. El ràfec és motllurat amb quatre filades de maó de pla i teula àrab. El carener està rematat amb un espantabruixes.</p> <p>A l'interior de la masia es troba la sala anomenada del Sant Crist, que conté crucifixos d'estil renaixentista i barroc. A l'entrada es conserva una pica d'aigua beneïda, també d'estil renaixentista, i a la cuina una interessant llar de foc.</p> <p>Al davant de la masia hi ha diverses construccions auxiliars d'ús agrícola.</p>	08205-31	Rambla Can Bell, núm. 2	<p>Aquesta masia està documentada el 1158 amb una primera referència del topònim '<em>Sanctos</em>'. A la casa hi consta una inscripció, situada en una làpida a la façana, que diu: '<em>Domine -Bell de Mas Sanctus- Abe Maria Purisima. 1526</em>'. És interessant perquè ens informa de l'any en què es devia reformar bona part de la masia, especialment la façana. En el fogatge de l'any 1553 hi consta el nom Bel de Mas Sanctus.</p> <p>En aquesta masia s'hi van guardar els objectes de culte de l'església de Sant Vicenç del Bosc, actualment en ruïnes.</p>	41.4560562,2.0908433	424067	4589785	1526	08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94674-003101.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94674-003102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94674-003103.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94674-003104.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94674-003105.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94674-003106.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94674-003107.jpg	Legal	Modern\|Renaixement\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu			BPU	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)		Al voltant de la masia de Can Bell hi ha diversos camps de conreu entre els quals destaquen diverses vinyes amb la varietat xarel·lo. És plantada de fa pocs anys, amb un total de dues hectàrees.	94\|95\|119\|85	45	1.1	1762	40	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:37
94863	Can Boba i capella del Roser	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boba-i-capella-del-roser	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>BALLBÈ BOADA, Miquel (1988). <em>Les nostres ermites</em>. Edita l’autor, p.157-158.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX	Hi ha una porta i una tanca arran de la carretera de la Rabassada que impedeix el pas.	<p>Masia de construcció probablement força recent (documentada des de finals del segle XVIII). L'edifici, de planta rectangular i molt regular, sembla concebut en una sola fase constructiva. Consta de planta baixa, un pis i golfes, i la teulada és a quatre vessants, amb teula àrab.</p> <p>La façana principal té una distribució simètrica en base a tres eixos d'obertures. Al centre hi ha el portal, amb llinda recta i porta de fusta de doble fulla. A cada costat té una finestra amb ampit i llinda sobresortint, tancada amb una reixa de forja. El primer pis presenta un balcó central flanquejat per una finestra simple a cada costat. Entre el balcó i la finestra de l'esquerra es conserven les restes d'un antic rellotge de sol. Al pis de les golfes hi trobem tres petites finestres simples. Totes les obertures són emmarcades per una faixa. La façana està arrebossada i presenta franges horitzontals esgrafiades que separen les plantes, mentre que els angles estan decorats amb esgrafiats de carreus.</p> <p> Al centre de l'edifici sobresurt una torre-mirador de planta quadrada, amb dues finestres d'arc de mig punt i una teulada a quatre aigües coronada per un element ceràmic decoratiu.</p> <p>A la dreta de la façana principal s'aixeca una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser. És una construcció de dimensions modestes, de planta rectangular. La façana presenta un portal d'arc rebaixat emmarcat per una faixa engaltada, un frontis triangular i un campanar d'espadanya com a remat.</p> <p>A uns 220 metres al sud de la masia es conserven les restes d'unes infraestructures de regatge, que inclouen un pou, una sínia i una bassa de finals del segle XIX. També hi ha restes d'un antic aqüeducte de maó, amb un arc de punt rodó. Així mateix, al nord de la masia es localitza una antiga mina d'aigua que emana de la font dels Gats.</p> <p>A l'entorn hi trobem una alzina i un lledoner d'interès. Al camí d'accés conserva un mur de contenció antic.</p> <p> </p>	08205-32	Camí de Can Boba (accedint de la carretera BP-1417).	<p>La masia de Can Boba està documentada des de l'any 1789. Es desconeix si es tracta de la construcció original o bé ja existia amb anterioritat. L'any 1910 es va reedificar la capella de la Mare de Déu del Roser.</p>	41.4396863,2.0941298	424323	4587965		08205	Sant Cugat del Vallès	Sense accés	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94863-003201.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94863-003202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94863-003203.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial - productiu			BPU	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)		Les fotografies són de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, de l'any 2008.	98\|119\|94	46	1.2	1762	40	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:37
94864	Can Borrell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-borrell-2	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). <em>Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.42-43.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GRAU, Tomàs; GALCERAN, Octavi (1990). <em>Masies de Sant Cugat</em>. P & E Comunicació i Premsa Local de Sant Cugat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>NICOLÁS, Carme (1999). “Vetllar pel passat, garantir el futur”. <em>Diari de Sant Cugat</em>, 30 de juliol de 1999, p. 3-5.</span></span></span></span></span></p>	XVIII-XX		<p>Masia que ha conservat força bé la tipologia tradicional i que en bona bona part deu correspondre a una construcció del segle XVIII. El cos principal és de planta rectangular, i consta de planta baixa, un pis i golfes, amb teulada a dos vessants. Està situada al camí de Sant Cugat del Vallès a l'ermita de Sant Medir.</p> <p>La façana principal presenta una distribució simètrica, amb el portal d'entrada al centre, de llinda recta, i una finestra a cada costat. Al primer pis hi ha tres finestres simples, amb llinda recta. Entre la finestra central i la de la dreta hi ha un rellotge de sol. Al nivell de les golfes destaca una galeria formada per tres finestres d'arc de mig punt emmarcades per una motllura a la línia d'imposta. Sota la galeria es pot llegir el nom de la masia escrit en rajoles ceràmiques. A cada extrem de la façana hi ha una petita finestra. La façana està arrebossada i presenta un ràfec ceràmic d'una filada.</p> <p>La masia queda tancada a la part davantera per un barri, amb un portal d'entrada emmarcat amb maó i cobert amb una teuladeta. Al voltant de la masia hi ha diverses construccions auxiliars.</p>	08205-33	Camí de Can Borrell	<p>En època medieval aquesta masia es podria correspondre amb al mas Martorell o mas Batlle, documentats al segle XIV. A l'interior de la casa es conserva una inscripció de l'any 1783 en una de les portes interiors. Això indica que el segle XVIII devia ser un moment d'expansió constructiva.</p> <p>Ja al segle XX la masia de can Borrell fou adquirida per quatre socis. Va ser el 1964, i un temps després només dos van continuar. Des de fa molts anys s'hi ha establert un restaurant.</p> <p>Antigament, per la festivitat de Sant Medir es feia ball a l'era de la masia.</p>	41.4585221,2.1122656	425860	4590039		08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94864-003301.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94864-003302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94864-003303.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94864-003304.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94864-003305.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu			BPU	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)		Al voltant de la masia de Can Borrell hi ha un important bosc d’alzines, visible des del camí de Sant Cugat a Sant Medir. També hi trobem alguns camps de conreu de secà.	98\|119\|94	45	1.1	1762	40	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:37
94865	Can Busquets	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-busquets-2	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>BALLBÈ BOADA, Miquel (1988). <em>Les nostres ermites</em>. Edita l’autor, p.141-142.</span></span></span></span></span></p>	XVII-XX		<p>Masia tradicional de grans dimensions, molt reformada al segle XVII i ampliada al XIX. Actualment el conjunt és format per tres edificis: el cos residencial principal de la masia, la masoveria i la capella de Sant Francesc.</p> <p>La masia és planta quadrada i consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dos vessants. La façana presenta una distribució d'obertures simètrica. A la planta baixa hi ha la porta d'accés situada al centre, amb finestrals a cada costat tancats amb reixes de barrots de forja. Al primer pis hi ha tres balcons, i a les golfes hi trobem tres conjunts de finestres amb arc de punt rodó. Al centre hi ha una galeria amb tres finestres, i a cada costat una galeria amb dues finestres. La façana està arrebossada, amb bandes que separen les plantes. Totes les obertures, situades en diferents eixos verticals, estan emmarcades amb una faixa engaltada. El ràfec és motllurat. Sobre la teulada sobresurt una torreta amb finestres i un fals frontó coronat amb una balustrada d'estil classicista. La façana posterior inclou un porxo, una galeria volada, un bow-window i un remat ondulat.</p> <p>La masoveria està orientada al sud-oest. Presenta un portal d'arc de mig punt amb dovelles i finestres situades als extrems, rematades amb arc rebaixat. A cada costat del portal hi ha dos grups d'arcs de punt rodó, de dos i tres arcs. Al primer pis hi ha quatre finestres amb brancals i muntants de pedra. La façana també compta amb finestres d'arc rebaixat, de punt rodó i amb brancals de pedra.</p> <p>La capella de Sant Francesc és d'una única nau i està rematada amb un campanar d'espadanya. </p> <p>El conjunt conserva una era i, situat en un marge, un pou de glaç que compta amb dues portes, una inferior i una altra superior.</p> <p>A l'entorn de la masia hi ha dos grups de quatre plàtans: un davant de la façana i un altre al costat de l'era. Així mateix, darrere de la capella hi ha un pi i un xiprer.</p>	08205-34	Camí de Can Busquets. S'hi accedeix des de la carretera BV-1462 de Vallvidrera a Sant Cugat.	<p>Al segle XV en aquest lloc hi havia el mas Fedilia, que està documentat però del qual no en queden restes. Sembla que al segle XVII s'hi construí una nova masia. La masoveria data de l'any 1614 i la capella de Sant Francesc és del segle XVII, segons indica una llinda amb l'any 1650. </p> <p>Ja al segle XIX, l'any 1864 la masia va ser objecte d'una reforma en profunditat. En aquestes obres es van aixecar les crugies laterals fins a l'alçada del pis de golfes.</p> <p>L'any 1891 la finca de Can Busquets se segrega del terme municipal de Sarrià, del qual formava part, i s'agrega al de Sant Cugat del Vallès. Els terrenys de Can Busquets van ser, juntament amb els de Can Llobet, els que a partir de la construcció del Ferrocarril elèctric cap al Vallès van donar origen al barri de la Floresta. </p>	41.4370743,2.0666215	422022	4587698	1864 (reforma)	08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94865-003401.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94865-003402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94865-003403.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial			BPU	2026-01-19 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)		Prop de la masia de Can Busquets es conserven camps de secà i petites zones d’horta.	98\|119\|94	46	1.2	1762	40	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:37
94905	Can Cabassa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cabassa-0	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). <em>Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 18-19.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GRAU, Tomàs; GALCERAN, Octavi (1990). <em>Masies de Sant Cugat</em>. P & E Comunicació i Premsa Local de Sant Cugat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>JÁRREA DOMÍNGUEZ, Ramon (1998). «La vil·la romana de Can Cabassa (Sant Cugat del Vallès): noves dades sobre la romanització a la comarca del Vallès occidental». <em>GAUSAC, </em>núm. 12, p. 37-49.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>TERRATS JIMÉNEZ, Noemí (1998). «Noves aportacions sobre el jaciment romà de Can Cabassa (Sant Cugat del Vallès)». <em>GAUSAC. </em>núm. 13, p. 29-39.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	XIII-XX		<p>Masia tradicional, d'origen medieval, completament reformada a mitjan segle XIX i que compta amb elements classicistes, noucentistes i postmodernistes. El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a dues aigües. A un dels laterals té adossada una gran torre i, a cada costat, unes galeries amb arc rebaixat. Avui els murs estan enlluïts de blanc.</p> <p>La façana principal fou transformada a mitjan segle XIX seguint l'estil classicista, amb una composició simètrica. Llavors s'hi van incorporar noves obertures rectangulars i una motllura al primer pis. El segon pis conté una sèrie de finestres triples de punt rodó i unes altres al lateral que són cegues. La galeria lateral està formada per arcs carpanells rebaixats i motllures que continuen els pilars. La balustrada és feta de morter modelat. Les galeries afegides a la façana de ponent són molt semblants a les de Can Ametller.</p> <p>La torratxa, construïda al segle XX, és de planta quadrada i té quatre pisos d'alçada. Conté ornamentacions postmodernistes, com ara les finestres d'escala, i també detalls d'estil noucentista, com la galeria d'arcades de punt rodó situada al mirador. A la façana posterior s'hi van afegir un conjunt de volums al segle XIX, en el moment de la màxima expansió vitivinícola previ a l'arribada de la fil·loxera. Aquests edificis auxiliars tenen les portalades elevades per tal de facilitar la descàrrega del raïm des del carro fins a les premses i als cups.</p> <p>Abans de les reformes la masia tenia el carener en paral·lel a la façana principal i la galeria s'adossava a la façana lateral de ponent.</p> <p> </p> <p> </p>	08205-35	Carrer Josep Valls. Camí de Can Cabassa, número 32	<p>Entorn d'aquesta masia ja hi havia una vil·la romana que es trobava propera a la 'strada calciata', que es dirigia cap a Martorell.</p> <p>Pel que fa a la masia, està documentada l'any 1299 amb la denominació de mas Torrents. Va ser propietat de la parròquia de Sant Pere d'Octavià, i el paborde major del monestir de Sant Cugat n'era el senyor alodial. El 1864 la masia va ser reformada completament coincidint amb el moment d'expansió de la vinya. A principis del segle XX la família Valls va comprar la finca. Després de la Guerra Civil de 1936 l'aleshores propietari, Josep Valls Serra, va instal·lar a la masia el primer laboratori d'assaigs de cirurgia cardiovascular de Catalunya.</p> <p> </p>	41.4731884,2.0453975	420293	4591728	1864 (reforma)	08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94905-003501.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94905-003502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94905-003503.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94905-003504.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94905-003505.jpg	Legal i física	Contemporani\|Modernisme\|Noucentisme\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu			BCIL	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)			98\|105\|106\|119\|94	45	1.1	1761	40	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:37
94906	Can Cadena	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cadena	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). <em>Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.38-39.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GRAU, Tomàs; GALCERAN, Octavi (1990). <em>Masies de Sant Cugat</em>. P & E Comunicació i Premsa Local de Sant Cugat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>NICOLÁS, Carme (1999). “Vetllar pel passat, garantir el futur”. <em>Diari de Sant Cugat</em>, 30 de juliol de 1999, p. 3-5.</span></span></span></span></span></p>	XV-XVIII		<p>Masia d'origen medieval que ha conservat força bé la tipologia constructiva tradicional. És de planta quadrangular i consta de planta baixa i pis, amb teulada a dos vessants.</p> <p>L'edifici es distribueix en base a tres crugies, que es reflecteixen en els tres eixos d'obertures a la façana principal. A la primera planta hi ha el portal, de punt rodó i adovellat, situat al centre, i a cada costat una finestra. Al primer pis hi ha tres finestres. Les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra escairada. Aquests elements petris procedeixen de la pedrera de Campanyà. El parament és arrebossat i conté cantoneres fetes amb blocs de pedra escairada. Al pis superior hi ha un rellotge de sol. El ràfec és fet amb una filada de ceràmica.</p> <p>A la part posterior, orientada al nord, s'hi ha afegit un cos amb una galeria feta amb diverses obertures de punt rodó motllurades. A l'interior és remarcable la xemeneia.</p>	08205-36	Plaça de Can Cadena; Rambla Mn. Jacint Verdaguer, número 10	<p>Aquesta masia, que estava situada dins l'antiga Quadra d'en Canals, està documentada al segle XV amb el nom de Mas Adam. Al segle XVI és anomenada Mas Serra, ja que havia estat propietat de Bernat Serra, i a partir de 1726 apareix com a can Cadena. El conreu majoritari de l'heretat era la vinya. A principis del segle XVIII al celler hi havia vint-i-cinc botes. A principis del segle XIX hi va residir el darrer Cadena: Jacint Feliu Cadena, fill d'Agnès Cadena. El 1913 la masia va tornar a canviar de propietaris. Aleshores la va comprar la companyia Fuerzas y Riegos del Ebro. L'edifici era utilitzat com a magatzem d'obres i escola de formació pels treballadors. El 1996 la va comprar l'Associació Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya, que va establir-hi la seva seu.</p> <p>La masia es troba en un encreuament de camins, entre l'antic camí reial entre els pobles de Gràcia i Sant Cugat i el camí que des d'aquest punt anava fins al poble de Rubí. </p> <p> </p>	41.4581561,2.0660640	422000	4590040		08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94906-003601.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94906-003602.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94906-003603.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94906-003604.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94906-003605.jpg	Legal	Modern\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Administratiu			BCIL	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)			94\|119\|85	45	1.1	1761	40	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:37
94907	Rellotge de sol de Can Cadena	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-cadena		XVIII-XIX		<p>Rellotge de sol que es troba a la façana principal de la masia de can Cadena. És esgrafiat sobre la façana, al nivell del primer pis, amb una forma rectangular e té els angles deprimits convexos a la part superior i amb un arc georgià al centre. Conté les marques de les hores i de les mitges hores, des de les 7 del matí fins a les 5 de la tarda. </p>	08205-37	Masia de can Cadena. Plaça de Can Cadena; Rambla Mn. Jacint Verdaguer, número 10	<p>Aquesta masia, que estava situada dins l'antiga Quadra d'en Canals, està documentada al segle XV amb el nom de Mas Adam. Al segle XVI és anomenada Mas Serra, ja que havia estat propietat de Bernat Serra, i a partir de 1726 apareix com a can Cadena. El conreu majoritari de l'heretat era la vinya. A principis del segle XVIII al celler hi havia vint-i-cinc botes. A principis del segle XIX hi va residir el darrer Cadena: Jacint Feliu Cadena, fill d'Agnès Cadena. El 1913 la masia va tornar a canviar de propietaris. Aleshores la va comprar la companyia Fuerzas y Riegos del Ebro. L'edifici era utilitzat com a magatzem d'obres i escola de formació pels treballadors. El 1996 la va comprar l'Associació Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya, que va establir-hi la seva seu.</p> <p>La masia es troba en un encreuament de camins, entre l'antic camí reial entre els pobles de Gràcia i Sant Cugat i el camí que des d'aquest punt anava fins al poble de Rubí.</p>	41.4581261,2.0661301	422006	4590037		08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94907-003701.jpg	Legal	Contemporani\|Popular	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental			BCIL	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)			98\|119	47	1.3	1761	40	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:37
94908	Monument a Josep Anselm Clavé	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-josep-anselm-clave-4	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>DENGRA CARAYOL, Andreu. (2002). “Escultura pública contemporània a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac</em> 20, p. 37-56.</span></span></span></span></span></p>	XX		<p>Monument dedicat a Josep Anselm Clavé. És una escultura amb forma de monòlit fet amb formigó, amb base triangular i estructura piramidal, però amb la part superior truncada. Segons la descripció d'Andreu Dengra (2002): '<em>El monòlit reprodueix de manera estilitzada la caixa d'una arpa</em>'. En una de les cares hi ha una placa amb l'escut de l'entitat, que és una lira. Conté com a inscripcions: 'Societat Coral La Lira any del centenari - Sant Cugat del Vallès 19 de setembre de 1982. R Millet'. Dimensions: 220 x 100 x 100 cm.</p>	08205-38	Plaça d'Octavià (Davant de l'encreuament del carrer Plana de l'Hospital amb el carrer de l'Hospital).	<p>Monument obra de Ramon Millet dedicat a Josep Anselm Clavé. Va ser inaugurat el 19 de setembre de 1982 amb motiu del centenari de l'entitat coral 'La Lira'. Josep Anselm Clavé (1824 – 1874) va ser l'impulsor de les societats corals com a via de millorar la cultura de les classes obreres a través de la música i el cant.</p>	41.4735345,2.0839701	423514	4591730	1982	08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94908-003802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94908-003803.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94908-003804.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94908-003805.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94908-003806.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic			Inexistent	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)	Ramon Millet		98	51	2.1	2484	40	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:37
94909	Casa de Joan Masachs (Cal Batet)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-joan-masachs-cal-batet	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p>	XX		<p>Bloc d'habitatges construït el 1950 segons projecte de l'arquitecte Jeroni Martorell Terrats. L'edifici recrea l'estil popular, amb elements també de gust noucentista, tot integrant-se, en el context del carrer Major, amb la casa veïna, més antiga i amb un porxo als baixos. És una construcció de planta rectangular i consta de planta baixa (amb local comercial sota el porxo) i dos pisos, amb teulada a diversos vessants.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica en base a quatre eixos d'obertures en els pisos superiors, mentre que els baixos contenen tres arcades d'un porxo. La porxada té continuïtat a la casa veïna, i és present també a la plaça de Pere San. En aquesta casa els tres arcs són fets amb carreus de pedra i dovelles, mentre que la volta és amb maó pla i adopta la forma de volta de mocador. Cada volta és pintada de blanc i conté al centre l'esgrafiat d'un ofici: l'arada del camp amb bous, la matança del porc i la verema. A l'interior dels locals comercials al sostre hi ha uns embigats amb revoltons fets amb volta catalana de maó pla, de 2,20 metres de llum. </p> <p>En els dos pisos superiors la façana està ressaltada a l'eix de simetria amb una petita fornícula que conté una escultura de sant Joan Baptista (el promotor de l'edifici es deia Joan de nom) i, al damunt, s'hi pot veure un esgrafiat d'estètica noucentista que representa uns pastorets sobre un fons que és el monestir de Sant Cugat, seguint un antic gravat. Al primer pis hi trobem als eixos centrals dues finestres amb arc de mig punt, amb doble motllura feta de maó col·locat a sardinell. Als extrems hi ha finestres quadrades amb llinda i blancals de pedra i ampit sobresortint. Al segon pis hi ha dues finestres centrals amb arc de mig punt emmarcat amb maó col·locat a sardinell i, als extrems, balconeres amb barana de ferro i rajola decorativa a la part inferior, amb les obertures també emmarcades amb pedra. </p> <p>La façana és arrebossada i decorada també amb altres esgrafiats amb motius vegetals: fulles d'acant, roselles i sanefes trenades. El coronament també conté un esgrafiat i un ràfec que combina teula i maó fent de cornisa. També hi ha un canaló de teules de tortugada.</p>	08205-39	Carrer Major, núm. 3	<p>Joan Masachs Tomàs va demanar llicència d'obres per construir un edifici al carrer Major número 3 en un solar existent després d'haver estat enderrocat un immoble. La llicència va ser concedida el 13 de febrer de 1950, seguint el projecte de l'arquitecte Jeroni Martorell Terrats.</p> <p>L'arquitecte Jeroni Martorell Terrats va néixer el 1873 i va morir el 1951. Bona part de la seva obra s'inclou en el corrent del modernisme. Va projectar el Cinema Imperial, de Sabadell, la seu central de Caixa Sabadell i del refugi d'Ulldeter, del Centre Excursionista de Catalunya. A partir de 1915 va dedicar-se professionalment a la restauració de monuments, com la Casa dels Canonges de Barcelona, l'església parroquial de Santa Maria de Sant Martí Sarroca i, després de la Guerra Civil, l'església parroquial de Santa Maria de Vilafranca del Penedès. Va ser director del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, l'actual Servei de Patrimoni Arquitectònic Local.</p>	41.4730582,2.0825658	423397	4591680	1950	08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94909-003901.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94909-003902.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94909-003903.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94909-003904.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94909-003905.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94909-003906.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94909-003907.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94909-003908.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94909-003909.jpg	Legal	Noucentisme\|Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu			BCIL	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)	Jeroni Martorell Terrats		106\|119\|98	45	1.1	1761	40	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:37
94910	Torre d'Emili Roca	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-demili-roca	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p>	XX		<p>Xalet d'estiueig d'estil noucentista situat a l'urbanització promoguda per Joan Borràs. És de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a doble vessant.</p> <p>La façana principal de la casa afronta amb un ampli jardí que la deixa allunyada a una distància considerable de l'avinguda Joan Borràs. Presenta una composició simètrica amb tres obertures al primer pis. A la planta baixa hi ha el portal d'entrada. Al primer pis les tres finestrals, de proporció vertical, tenen un ampit motllurat fet de maó de pla i maó en punta. A mitjana altura del primer pis un fris format per dues filades de maó recorre les quatre façanes de l'edifici. Al nivell de les golfes hi trobem un finestral d'arc rebaixat que conté tres finestretes, amb un ampit motllurat fet de maó de pla i maó en punta. El ràfec és format per tres filades de maons col·locats en punta i dues filades de maó. </p> <p>A la façana lateral, visible des del carrer de l'Assutzena, destaquen quatre dobles mènsules fetes amb maó. Conformen tres arcs rebaixats fets de rajol de pla. Des del ràfec lateral arrenca la coberta.</p> <p>La tanca de la finca és del tipus característic de la urbanització promoguda per Joan Borràs en terrenys de l'antiga finca de Can Llunell.</p>	08205-40	Avinguda Joan Borràs, núm. 44	<p><span><span><span>El promotor Joan Borràs va impulsar entre els anys 1920 i 1940 la urbanització de l’antiga finca de Can Llunell amb la construcció d’un conjunt de xalets. Aquesta urbanització abasta l’avinguda Joan Borràs, l’avinguda Ramon Escayola, el passeig del Roser, el passeig del Nard i el passeig del Crisantem, entre altres.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, el 23 d'abril de 1930 Emili Roca Soldevila va demanar llicència d'obres per construir una casa segons projecte de l'arquitecte Enric Catà Catà, en la finca situada entre l'avinguda Joan Borràs, carrer de l'Assutzena i el passeig del Roser. La llicència va ser aprovada el 18 d'octubre de 1930 per la comissió municipal permanent. </p> <p>L'arquitecte noucentista Enric Catà Catà va projectar el teatre principal de Terrassa i el Palau Nacional, de Barcelona, així com altres edificis annexos que van ser inaugurats per l'Exposició Universal de l'any 1929. Va ser catedràtic de composició a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona.</p>	41.4623462,2.0493719	420611	4590520	1930	08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94910-004001.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94910-004002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94910-004003.jpg	Legal i física	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)	Enric Catà Catà		106\|98	45	1.1	1761	40	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:37
94911	Magatzem Llorençó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/magatzem-llorenco	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p>	XX		<p>Nau industrial construïda a la dècada de 1930 que servia com a magatzem. Consta d'una única nau amb dependències al fons de l'edifici i altell. És una construcció feta amb maó i coberta amb una teulada a doble vessant, amb carener perpendicular a la façana.</p> <p>La façana està formada per un gran portal d'accés i set finestres a la part superior. El coronament és triangular i la composició és centralitzada, amb un eix central marcat pel portal d'accés i la disposició graonada i piramidal dels paraments i les finestres. Disposa d'un sòcol amb revestiment de pedra, un primer nivell de parament de maó vist i un segon nivell arrebossat que acull les finestres de tipologia industrial. El tancament de les finestres és amb peces de vidre gruixut en graella de morter motllurat, en filades de 3x6 i de 3x8 la central. Vers l'any 2000 el tancament de les finestres dels extrems van ser substituïdes per unes reixes, possiblement per facilitar la ventilació.</p> <p>El ràfec està fet amb una doble motllura de maó i també amb maons col·locats en punta. El coronament es complementa amb boles ceràmiques sobre les pilastres que emmarquen l'edifici i un parell de gerros als laterals. La teulada és a dos vessants.</p> <p>L'interior de la nau és un espai ampli on hi destaquen dos grans arcs que sustenten la coberta, fets amb dovelles de formigó decorades amb un dentat als perfils. També és interessant un element a tall de ràfec interior sota la coberta.</p>	08205-41	Carrer Plana de l'Hospital, núm. 7	<p>Llorenç Tomàs Renau, de Sant Cugat del Vallès, va demanar el maig de 1931 una llicència d'obres per construir un garatge i magatzem en un solar de la seva propietat, segons projecte d'Andrés Calzada, arquitecte. La llicència va ser concedida el 21 de juny de 1931 per acord de la Comissió Municipal Permanent. </p> <p>Llorenç Tomàs era paleta i promotor. La nau era el magatzem de la seva empresa i, alhora, servia com a mitjà de propaganda.</p> <p>Pel que fa a l'arquitecte Andrés Calzada, va néixer el 1892 a Barcelona i va morir el 1938 a Garraf. Fou un arquitecte noucentista, i va ser catedràtic d'història de les arts plàstiques a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. Va ser el traductor i coautor de la part dedicada a Espanya del llibre 'Història de la Arquitectura por el método comparado', de sir Banister Fletcher i, també, va ser autor del 'Diccionario clásico de arquitectura y bellas artes'. A Sant Cugat del Vallès va projectar la casa Mòjica i la casa Barbany.</p> <p>Actualment l'edifici és un restaurant. Anteriorment, havia estat una església evangèlica.</p> <p> </p>	41.4738907,2.0834545	423471	4591771	1931	08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94911-004101.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94911-004102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94911-004103.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94911-004104.jpg	Legal	Noucentisme\|Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu			BPU	2025-02-13 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)	Andrés Calzada		106\|119\|98	45	1.1	1762	40	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:37
94912	Cal Rodó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rodo-0	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>RUMBAU, Montserrat (1994). “Aproximació a les set parròquies medievals de Sant Cugat”. <em>Gausac</em> núm. 4.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>TORTOSA SAPERAS, Joan (1995). “Pas a pas. Un itinerari per Sant Cugat”. <em>Gausac</em> núm. 5, p. 25-42.</span></span></span></span></span></p>	XIX		<p>Casa de cos situada al centre de Sant Cugat. Es tracta d'una casa antiga amb una façana reformada al segle XIX en la qual s'hi van incorporar elements que s'han qualificat d'historicistes i noucentistes. És una edificació entre mitgeres, de planta baixa i pis. </p> <p>A la planta baixa hi ha un portal de punt rodó fet amb aplacat de pedra. Darrere del portal hi ha un vestíbul i una habitació davantera amb un arrambador ceràmic i que té el sostre de volta catalana de maó. Al primer pis trobem un balcó centrat i emmarcat també amb aplacat de pedra en forma de llinda i brancals. El coronament de l'edifici, amb teulada a dos vessants, conté sis espiralls ceràmics i un ràfec amb caps de biga.</p> <p>A l'esquerra de la façana hi ha un plafó ceràmic que representa el treball del ferrer.</p>	08205-42	Plaça de Pere San, núm. 6	<p>Aquesta casa d'origen més antic però al segle XIX s'hi va reformar la façana. Cal Quel pertany a la família Rodó.</p> <p>La llosa de pedra davant del portal d'entrada procedeix de la taula de l'altar de l'antiga església parroquial de sant Pere d'Octavià, situada en aquesta plaça.</p>	41.4732025,2.0820523	423353	4591696		08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94912-004201.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94912-004202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94912-004203.jpg	Legal	Noucentisme\|Historicista\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2025-02-13 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)			106\|116\|98	45	1.1	1762	40	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:37
94913	Club Muntanyenc	https://patrimonicultural.diba.cat/element/club-muntanyenc	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>DENGRA CARAYOL, Andreu. (2002). “Escultura pública contemporània a Sant Cugat del Vallès”. Gausac 20, p. 37-56.</span></span></span></span></span></p>	XX		<p>Escultura dedicada al Club Muntanyenc Sant Cugat que recorda les inicials del nom de l'entitat (CM), tot fent forma de perfil de muntanya. Està formada per dues peces sinuoses que encaixen i que són de dos colors diferents, amb la intenció de simular unes muntanyes nevades. Aquests dos colors s'han obtingut a partir dels dos tipus de pedra emprats: pedra de Sant Vicenç de Castellet i pedra sorrenca. El conjunt se sustenta damunt de dues columnetes metàl·liques.</p>	08205-43	Plaça de la Vila	<p>Monument inaugurat el 24 d'abril de 1994 originalment al Parc Central i, posteriorment situat a la plaça de la Vila. L'element conté una placa informativa amb motiu del cinquantè aniversari del Club Muntanyenc.</p> <p>El Club Muntanyenc Sant Cugat és una entitat fundada l'any 1944 i que des d'aleshores porta a terme una destacada activitat esportiva i cultural.</p>	41.4706689,2.0847044	423572	4591412	1994	08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94913-004302.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic			Inexistent	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)	Xavier Costa		98	51	2.1	2484	40	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:37
94914	Escultura a la plaça 11 de setembre	https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-a-la-placa-11-de-setembre	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>DENGRA CARAYOL, Andreu. (2002). “Escultura pública contemporània a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac</em> 20, p. 37-56.</span></span></span></span></span></p>	XX		<p>Escultura realitzada en pedra basàltica, parcialment polida. Les mides de l'escultura són 65 x 48 x 189 cm. Està ancorada amb acer inoxidable amb una cimentació de formigó.</p>	08205-44	Plaça 11 de Setembre	<p>Monument de Xavier Agraz, escultor i fill del picapedrer conegut popularment com a Matarile, va ser instal·lat a la plaça Onze de Setembre el 23 de gener de 1997. Aquest fou el darrer monument abans de la mort d'Agraz el 1993 i la va realitzar amb la col·laboració de l'escultor santcugatenc Pep Codó.</p>	41.4685478,2.0842823	423534	4591177	1993	08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94914-004402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94914-004403.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic			Inexistent	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)	Xavier Agraz		98	51	2.1	2484	40	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:37
94915	Monument Miquel Cabanas i Alibau	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-miquel-cabanas-i-alibau	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>DENGRA CARAYOL, Andreu. (2002). “Escultura pública contemporània a Sant Cugat del Vallès”. Gausac 20, p. 37-56.</span></span></span></span></span></p>	XX		<p>Monument dedicat a Miquel Cabanas Alibau, que parteix del retrat que li va fer el seu fill Frederic Cabanas Castells el 1987. És un bust de bronze que se sustenta damunt d'una pedra irregular, que fa de pedestal. L'any 1995, Ramon Millet va fer el motlle de guix que va servir per crear l'escultura en bronze a la fundació Vila. Les mides del bust són 51 x 37 x 62 cm. La peanya de pedra del monestir, mesura 63 x 75 x 45 cm.</p> <p>Miquel Cabanas és representat amb un llibre i unes ulleres a la mà. L'altra mà la té situada sota la barbeta, en actitud reflexiva. El monument té diverses inscripcions: 'Al meu pare als 70 anys'. I també consten, en el llibre, les següents paraules: 'Adelina, Sant Cugat, pintura, poesia la meva bogeria, 1982'.</p>	08205-45	Jardins del Monestir (prop de la plaça d'Augusta)	<p>El monument va ser instal·lat el 20 d'octubre de 1995. Miquel Cabanas i Alibau va ser un pintor i escultor santcugatenc, que va haver de marxar a l'exili per haver lluitat en el bàndol republicà. En tornar a Sant Cugat, va fundar l’agrupació Estudi d’Art i va ser professor de pintura de l’Escola Municipal de Belles Arts.</p> <p> </p>	41.4739894,2.0844056	423551	4591781	1995	08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94915-004502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94915-004503.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94915-004504.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic			Inexistent	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)	Frederic Cabanas i Castells		98	51	2.1	2484	40	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:37
94916	Homenatge a la Dona	https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-la-dona	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>DENGRA CARAYOL, Andreu. (2002). “Escultura pública contemporània a Sant Cugat del Vallès”. Gausac 20, p. 37-56.</span></span></span></span></span></p>	XX	Es podria valorar d'habilitar un entorn de protecció per evitar l'estacionament de vehicles al costat.	<p>Escultura formada per un pilar de formigó que ha estat buidat a la part central per a mostrar-hi el tors nu d'una dona, pintat de color ocre. De la part superior del bloc en surten diverses barres de ferro que simbolitzen la força còsmica, 'l'energia que la dona desprèn cap a l'infinit', segons les paraules de l'escultor. A la part inferior hi ha una inscripció en una placa de bronze: 'A la dona. Lluís Ribas'. La mida del monument és de 45 x 44 x 330 cm.</p>	08205-46	Plaça de l'alcalde Magí Bartralot	<p>El monument va ser instal·lat en aquest emplaçament l'any 2000 i és obra de l'artista Lluís Ribas Castellsagué. </p>	41.4719896,2.0831365	423443	4591560	2000	08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94916-004602.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic			Inexistent	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)	Lluís Ribas Castellsagué		98	51	2.1	2484	40	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:37
94917	Homenatge a Francesc Cabanas Alibau	https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-francesc-cabanas-alibau	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>DENGRA CARAYOL, Andreu. (2002). “Escultura pública contemporània a Sant Cugat del Vallès”. Gausac 20, p. 37-56.</span></span></span></span></span></p>	XX		<p>Escultura de bronze de cos sencer del pintor Francesc Cabanas Alibau. Cabanas porta una tela a la mà esquerra, on es veu representat l'absis del monestir de Sant Cugat, un cavallet a la mà dreta i un maletí penjat a l'esquena. L'escultura conté una inscripció: 'Francesc Cabanas Alibau - Barcelona 1905 - Sant Cugat 1985' i la firma de l'autor P. Plasencia 2002. La peanya fa 90 x 100 x 22 cm, i l'escultura 62 x 82 x 182 cm. </p> <p> </p>	08205-47	Jardins del Monestir	<p>Monument instal·lat l'any 2002, obra de l'escultor Pascal Plasencia, realitzat a la foneria Parellada. </p> <p>Francesc Cabanas Alibau (Barcelona, 1909 - Sant Cugat del Vallès, 1985) va ser pintor i dramaturg. A partir de l'any 1922 es trasllada amb la seva família a viure a Sant Cugat i amb quinze anys va començar a treballar a la Fàbrica de la Llana. Va estudiar perspectiva i escenografia a l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona i va estudiar pintura a l'Acadèmia Baixas de Barcelona. A partir de la dècada de 1970 es va dedicar a la pintura, combinant diversos estils com el fauvisme, l'impressionisme i l'expressionisme. La seva obra va ser majoritàriament paisatges de Sant Cugat, de Catalunya i de Castella.</p>	41.4736928,2.0858956	423675	4591747	2002	08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94917-004702.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94917-004703.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic			Inexistent	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)	Pascal Plasencia		98	51	2.1	2484	40	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:37
94918	Arxiu Nacional de Catalunya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-nacional-de-catalunya	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>BENEDITO ROVIRA, Josep (1991). “Arxiu Nacional de Catalunya”. <em>On monográfico</em>, 1991, p.4-9.</span></span></span></span></span></p>	XX		<p>Edifici construït l'any 1995 segons projecte de l'arquitecte Josep Benedito que és la seu de l'Arxiu Nacional de Catalunya. És un edifici d'estètica contemporània format per quatre torres que queden unificades per una sobrecoberta comuna i connectades entre elles per plataformes amb vidres. </p> <p>Les façanes tenen en planta baixa els accessos a l'edifici, que adopten una forma rectangular a l'interior dels quals hi ha columnes, fusteria metàl·lica i vidre. Les façanes són d'aplacat de pedra i contenen també elements d'acer a l'exterior.</p> <p>L'estructura interior està formada per formigó vist en pilastres i sostres, blocs de formigó i fusta envernissada. L'arxiu es distribueix en 32 espais destinats a dipòsits de documents, amb arxivadors compactes. També incorpora altres espais, com sales de consulta o serveis de reproducció. Al nord hi ha un volum que acull espais d'accés, informació, auditori, sala d'exposicions i oficines. Al sud trobem espais destinats a moll de descàrrega (on es rep la documentació), a tractament de la documentació, a la conservació i restauració.</p>	08205-48	Carrer de Jaume I, números 33-51	<p>L'Arxiu Nacional de Catalunya va ser creat el 28 de novembre de 1980 amb l'objectiu de protegir i conservar el patrimoni documental del país. El 1995 l'arxiu es va traslladar a Sant Cugat del Vallès, a un edifici de nova construcció dissenyat per l'arquitecte Josep Benedito. L'edifici té una superfície de 12.625 metres quadrats. Conté 32 dipòsits i 62 quilòmetres lineals per encabir-hi la documentació. Va ser inaugurat el 23 d'abril de 1995. Els seus directors han estat Casimir Martí Martí (1980-1991), Josep Maria Sans Travé (1992-2015) i Francesc Balada Bosch (des de 2015). L'edifici també acull l'Arxiu Històric Municipal de Sant Cugat del Vallès.</p> <p> </p>	41.4657362,2.0694614	422293	4590879	1995	08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94918-004802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94918-004803.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94918-004804.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Científic/Cultural			Inexistent	2025-03-17 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)	Josep Benedito Rovira	Les persones que van intervenir en la realització de l'edifici són els següents: L'arquitecte: Josep Benedito Rovira. Constructor: Cubiertas y Mzov SA. Aparellador: Xavier Bardají Ramonet. Col·laboradors: Ricard Gascón Crespo, Xavier Farré Riba, Santy Orteu Palou, Emili Martínez Dorado i Eulàlia Marquès Vidal. Instal·lacions: Lluís J. Duart Paradell. Control de qualitat: Cotca SA.	98	45	1.1	2484	40	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:37
94921	Monument Al vent	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-vent		XX		<p>Escultura de ferro pintat amb formes helicoidals que transmeten sensació de moviment. Sota l'escultura hi ha un llit de còdols de marbre blanc. Conté dues inscripcions: 'Al Vent, Andreu Alfaro 1967' i 'Ajuntament de Sant Cugat. Dipòsit de Banc de Sabadell a la ciutat de Sant Cugat octubre de 2009'. Té les següents mides: 2,4 x 2,5 x 3,5 metres.</p>	08205-49	Rotonda de la confluència del carrer Martorell, carrer de Rovellat, avinguda del Carril i camí de Can Gatxet.	<p>Escultura d'Andreu Alfaro Hernández, de l'any 1967, és un dipòsit del Banc de Sabadell a l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Va ser col·locada l'octubre de 2009.</p>	41.4695746,2.0775432	422972	4591297	1967	08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94921-004902.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94921-004903.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic			Inexistent	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)	Andreu Alfaro Hernández		98	51	2.1	2484	40	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:37
94922	Torre Gaudí	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-gaudi	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>DENGRA CARAYOL, Andreu. (2002). “Escultura pública contemporània a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac</em> núm. 20, p. 37-56.</span></span></span></span></span></p>	XX	Les tres mitges esferes col·locades al paviment han patit actes vandàlics.	<p>Monument dedicat a Antoni Gaudí. L'arquitecte Josep Massagué Oliart, que va projectar el passeig Antoni Gaudí, va encarregar a l'escultor Antoni Roselló el monument dedicat a l'arquitecte modernista. Roselló va fer una escultura obviant qualsevol forma que fes recordar-lo com a arquitecte, i cercar característiques constructives com els elements dinàmics i les tensions geomètriques. El paviment del passeig dialoga amb l'element escultòric, segons descriu Andreu Dengra (2002): '<em>Per recolzar la trajectòria dels individus o de la visió cap a aquesta peça, al terra s'ha jugat amb una filera intermitent de pedra de color blanc que, si se segueix amb la vista o caminant, va a parar al peu de l'escultura que, com la filera, es troba desplaçada del centre compositiu, oferint un trencament o tensió amb la linealitat conceptual del projecte. A més d'aquesta filera, les pedres de color blanc també s'encarreguen de marcar el terra perpendicularment amb la coincidència d'algun carrer, que estableixen una cruïlla virtual al terra de l'avinguda</em>'.</p> <p>A més, està desplaçada del centre del passeig per dialogar amb el campanar del monestir de Sant Cugat. </p> <p>L'escultura, de secció triangular, està realitzada en acer. Les mides són: 1,6 x 1,5 x 16 metres. Una de les cares del monument presenta perforacions ordenades, una altra és opaca i amb corbes i, la tercera és un cos pla deformat. Sobre la composició Dengra (2002) recull que:<em>'Totes les cares estan relacionades entre si per mitjà d'elements que fan que el pas entre arestes no sigui brusc, tot creant una certa continuïtat que convida a l'espectador a donar la volta a l'obra. Les cares de l'avinguda es troben enllaçades mitjançant uns talls que uneixen i relacionen les superfícies. A la posterior, el buit és configurador i relacionant, ja que deixa veure les altres dues cares que entren en diàleg amb les línies i les corbes dels forats, a més de funcionar en planta com la corba que uneix dos angles'.</em></p> <p>L'interior està il·luminat, la qual cosa facilita el joc de llums i ombres.</p> <p>A poca distància hi ha tres mitges esferes d'acer situades al paviment. Anteriorment, n'eren set. Serveixen per trencar la verticalitat i la linealitat de l'escultura.</p>	08205-50	Passeig d'Antoni Gaudí	<p>Monument situat al passeig Antoni Gaudí, denominat Torre Gaudí, col·locat el 1991, obra d'Antoni Roselló Til.</p>	41.4660204,2.0906933	424066	4590891	1991	08205	Sant Cugat del Vallès	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94922-005002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94922-005003.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94922-005004.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic			Inexistent	2025-03-12 00:00:00	Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)	Antoni Roselló Til		98	51	2.1	2484	40	Patrimoni cultural	2026-01-20 09:37

Estadístiques 2026

Patrimoni cultural

Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús