Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 77508 | A prop de la fàbrica Expert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-prop-de-la-fabrica-expert | Memòria de prospecció arqueològica del projecte 'Unitat de Transformació industrial Torrentfondo III' Sant Llorenç d'Hortons, març 2008. Arxiu Servei Arqueologia i Paleontologia. Estudi d'Impacte Ambiental del Projecte variant de la C-243. Tram: St. Sadurní d'Anoia-Martorell, 2000: Arxiu Servei Arqueologia. | Troballes superficials pendents de confirmació | Aquesta zona compresa entre el Camí del Torrentfondo i el límit municipal amb Masquefa ha estat objecte d'un parell de prospeccions arqueològiques: una a l'any 2000 i l'altra a l'any 2008. Durant el 2000, es van documentar en unes vinyes diversos fragments de ceràmica grisa medieval. L'any 2008, sobre un turó proper a aquestes vinyes, es van localitzar fragments de ceràmica d'època ibèrica, tant elaborada a torn com a mà, amb decoracions de cordons. Totes aquestes troballes són de caràcter superficial i tenen una diferència cronològica important, sense que es puguin relacionar unes amb altres fins que no es facin excavacions arqueològiques, però sí que indiquen la possibilitat que existeixi algun tipus de poblament, en el turó, d'època ibèrica (segles VI-I aC) i medieval (segles V-XV dC) en el mateix turó o en un indret proper. | 08222-2 | Torrentfondo; al nord del terme municipal | La primera prospecció arqueològica en aquesta zona es va realitza l'any 2000, en motiu de la redacció de l'Estudi d'impacte ambiental de la variant C-243, en el tram de Sant Sadurní d'Anoia a Martorell. La direcció dels treballs arqueològics van anar a càrrec d'Antoni Fernández Espinosa, de l'empresa CODEX i es va executar entre el 15 i el 24 de març de 2000. L'any 2008 s'hi van tornar a fer prospeccions arqueològiques, motivades pel projecte de construcció de la Unitat de Transformació Industrial Torrentfondo III., promogut per l'Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons. La direcció dels treballs arqueològics van anar a càrrec de Joan Garcia Tara i es va executar entre el 25 i el 28 de març de 2008 | 41.4762500,1.8146300 | 401029 | 4592306 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77508-foto-08222-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77508-foto-08222-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77508-foto-08222-2-3.jpg | Legal | Medieval|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Futurs treballs arqueològics haurien de determinar l'abast real tant cronològic com tipològic de les troballes realitzades en superfície i així, poder-ne avaluar la seva importància científica i patrimonial. | 85|81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77515 | Variant de Sant Llorenç d'Hortons 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/variant-de-sant-llorenc-dhortons-2 | Estudi d'Impacte ambiental del Projecte variant de Sant Llorenç d'Hortons, Ctra. BV-2249, PK 5+800 al 7+100. Arxiu Servei Arqueologia. Barcelona, 2006. Inèdit. | Troballes superficials pendents de confirmació | Troballa en superfície de material arqueològic format per dos fragments de ceràmica a mà d'època prehistòrica, de cronologia incerta per manca de formes i decoracions que facilitin una datació més precisa de les peces. | 08222-9 | A l'alçada del PK 5+670 de la BV-2249 | L'any 2006 es va realitzar una prospecció arqueològica en aquesta zona, en motiu de la redacció de l'Estudi d'impacte ambiental de la variant de Sant Llorenç d'Hortons BV-2249, entre els PK 5+800 i 7+100. La direcció dels treballs arqueològics van anar a càrrec de Francesc Busquets Costa, de l'empresa Àtics, sl, i es va executar entre el 22 i el 24 de setembre de 2006. El promotor fou l'empresa ENTORN, Enginyeria i Serveis, sl. | 41.4600900,1.8275800 | 402086 | 4590497 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77515-foto-08222-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77515-foto-08222-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77515-foto-08222-9-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Futurs treballs arqueològics haurien de determinar l'abast real tant cronològic com tipològic de les troballes realitzades en superfície i així, poder-ne avaluar la seva importància científica i patrimonial. | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77516 | Jaciment paleontològic de La Cova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-cova | <p>BATLLORI, Jordi (1990). Estudio malacológico del yacimiento de la Pedrera (Sant Llorenç d'Hortons). Barcelona,. Tesi Doctoral. BATLLORI, J. i MARTINELL, J. (1992). Actividad predadora en moluscos del Mioceno del Penedès (Catalunya); dins Revista especializada de Paleontologia, núm. 7 (1), pàgs. 24 a 30. RIUS FONT, Lluís ( 2007). La història més bella de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major.</p> | <p>Jaciment paleontològic del Miocè inferior i mitjà format per margues groguenques amb abundant material fòssil. Forma part del complex marí i de transició del període Burdigalià superior-Languià, constituït per dues associacions de fàcies: la Vespella-Vilafranca i la Gelida-Sant Llorenç d'Hortons. El jaciment de la cova pertany a la darrera unitat, format per margues riques en fòssils corresponents al nivell A de la sèrie del jaciment de la Pedrera. Els fòssils associats són Gasteròpodes: Cyllene (Cyllenina) vulgatissima, Drilla denticulata, melongena (s.s) comuta, Narona (Sveltia) varicosa, Nassarius borsoni, Natica millepunctata, Neverita josephina, Pirinella picta mitralis.</p> | 08222-10 | Al sud del terme municipal, a l'est de la masia La Cova | 41.4651400,1.8412000 | 403231 | 4591042 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77516-foto-08222-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77516-foto-08222-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77516-foto-08222-10-3.jpg | Legal | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Productiu | 2019-12-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ubicació del material en el Museu de Geologia de Barcelona, Museu del seminari Conciliar (Barcelona) i a Vinseum (Vilafranca del Penedès). | 125|123 | 1792 | 5.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77517 | Jaciment paleontològic de La Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-pedrera | <p>AGUILAR, J.P. MICHAUX, J. i MAYNÉ, J. (1978) 'Mioplioce du Languedoc - Rousillon et de la Catalogne espagnole'; dins Guide des excursions. Montpellier, pàg. 23 ALMERA, J.; BOFILL, A. (1892). 'Catálogo de los moluscos fósiles pliocénicos de Cataluña'. Publicación de la Crónica Científica. Barcelona. BATLLORI, Jordi (1990). Estudio malacológico del yacimiento de la Pedrera (Sant Llorenç d'Hortons). Barcelona,. Tesi Doctoral. BATLLORI, J. i MARTINELL, J. (1992). Actividad predadora en moluscos del Mioceno del Penedès (Catalunya); dins Revista especializada de Paleontologia, núm. 7 (1), pàgs. 24 a 30. CASANOVAS, M. L. i SABATÉ J.V. (1972) 'Contribución al estudio del Mioceno del Penedès (sector Gelida)'; dins Acta Geológica Hispánica, vol. 7, núm. 5, pàgs. 143 a 148. CRUSAFONT, M. TRUYOLS, J. (1954). 'Sinopsis estratigrafico-paleontológica del Vallès - Penedès'; dins Arrahona, núm. 4, pàg. 15. Sabadell. MARTINELL, J.; PORTA, J. de. (1981). 'Presencia de Vaginella austriaca Kittl (Pteropoda) y fauna malacológica acompañante en el Mioceno de Catalunya'; dins Iberus núm. 1, pàgs.1 a 8. MORENO, J. A.; PEÑAS, A. ROLÀN, E. 'Fauna Malacológica Miocénica de La Pedrera, Sant Llorenç d'Hortons (NE Península Ibérica)'; dins II Congreso Internacional de las Sociedades Malacológicas Europeas. NAVAS, E. MARTINELL, J; DOMÈNECH, R.; BATLLORI , J. (in lit) Correlación bioestratigráfica entre el Mioceno de Sant Pau d'Ordal y el de Sant Llorenç d'Hortons (Alt Penedès, Barcelona). RIUS FONT, Lluís ( 2007). La història més bella de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major. RIUS, Lluís i MAURI, Alfred (2007). Un viatge submarí per l'Alt Penedès: Amics dels Parcs Naturals, núm. 10, febrer de 2007. Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, pàgs. 14- 19.</p> | <p>Jaciment paleontològic del Miocè inferior i mitjà format per margues groguenques amb abundant material fòssil. Forma part del complex marí i de transició del període Burdigalià superior-Languià, constituït per dues associacions de fàcies: la Vespella-Vilafranca i la Gelida-Sant Llorenç d'Hortons. El jaciment de la Pedrera pertany a aquesta darrera unitat, format per la següent sèrie estratigràfica: a la base lutites i sorres gris blavoses amb força carbonat. Per sobre dos metres de margues groguenques molt riques en fòssils (Nivell A). Tot seguit tres metres de margues grises també molt fossilíferes (Nivell B). A sostre un nivell de margues i sorres blaves (Nivell C). Margues groguenques molt riques en fòssils, corresponents al nivell A de la sèrie de La Pedrea. Alguns autors pensen que aquests dos nivells fossilífers visibles en la sèrie de la Rierussa són en realitat dos fàcies diferents del mateix pis, separades per dipòsits al·luvials. Els fòssils associats són Gasteròpodes: Acteocina lajonkaireana, Cyllene (Cyllenina) vulgatissima, Drilla denticulata, melongena (s.s) comuta, Narona (Sveltia) varicosa, Nassarius borsoni, Nassarius italicus, Nassarius prismaticus, Nassarius semistriatus, Natica millepunctata, Neverita josephina, Pirinella picta mitralis, Retusa truncatula, Ficus geometra, Lunatia helicina</p> | 08222-11 | Torrentfondo | <p>Sota el finançament de Diputació de Barcelona van contractar al geòleg Jaume Almera i A. Bofill la realització del mapa geològic de la província a escala 1:40.000, cosa insòlita l'any 1881. Aquesta escala de major detall invalidava els mapes anteriors i els dotava d'una major precisió, fet que podia interpretar-se com una autoafirmació de la geologia catalana enfront de la geologia oficial espanyola de El Instituto Geográfico y Estadístico de España que començava el futur mapa d'Espanya a escala 1:50.000. Almera com a geòleg i Bofill com especialista de mol·luscs varen formar un tàndem de especialistes per a reconèixer els terrenys i fer-ne datacions a partir de la fauna associada.</p> | 41.4697300,1.8387200 | 403030 | 4591554 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77517-foto-08222-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77517-foto-08222-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77517-foto-08222-11-3.jpg | Legal | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Productiu | 2019-12-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart/ LL.Rius | Ubicació del material en el Museu de Geologia de Barcelona, Museu del seminari Conciliar (Barcelona) i a Vinseum (Vilafranca del Penedès). | 125|123 | 1792 | 5.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77518 | La Rierussa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rierussa | CASANOVAS CLADELLAS, M. et col. ( 1972) Contribucion al estudio del Mioceno del Penedès (sector Gelida). Acta Geológica Hispánica, t. VII MARTIN CLOSAS, Carles (2012). L'última glaciació a Sant Llorenç d'Hortons; dins el programa de Festa Major de 2012. Sant Llorenç d'Hortons, pàgs. 24 a 28. RIUS, Lluís i MAURI, Alfred (2007). Un viatge submarí per l'Alt Penedès: Amics dels Parcs Naturals, núm. 10, febrer de 2007. Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, pàgs. 14- 19. RIUS FONT, Lluís ( 2007). La història més bella de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major. | La Rierussa és un curs d'aigua de la Depressió Prelitoral amb la capçalera a Masquefa (l'Anoia), travessa de nord a sud tot el terme de Sant Llorenç i desemboca al riu Anoia, vora Gelida. Està considerada com l'eix hidrogràfic més important del municipi. El seu curs transcorre sobre un terreny format al Miocè fortament erosionat. El seu cabal hidràulic no és constant i flueix amb discontinuïtat segons l'època de l'any. Destaquen salts d'aigua importants com el de La Pedrera, de 15 metres d'alçada, o el de Can Raimundet, on la sorra desapareix i deixa pas a una plataforma rocosa formada per sorrenques de ciment calcari i argiles per on l'aigua transcorre fins a caure sis metres en un clot d'uns dos metres de fondària on alenteix el curs per un llit sorrenc. Si a la plataforma del salt hi ha una elevada presència de restes fòssils marins, a les parets del talús de Can Raimundet s'observen els diferents sediments intercalats de graves i conglomerats testimoni d'un passat marí. La formació vegetativa del bosc de ribera hi és representada en totes les seves variants, estretament lligades en funció de la disponibilitat de l'aigua de les capes del nivell freàtic, de la dinàmica de la riera i dels factors històrics. Un mosaic d'ambients rics en comunitats arbustives, herbàcies i arbòries que han sabut adaptar-se a l'especificitat d'un règim hídric variable. Aquests boscos caducifolis estan representats per espècies com el pollancre (Populus nigra), el vern (Alnus glutinosa), l'àlber (Populus alba) i el freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia ssp. angutifolia), que toleren be les èpoques de més sequera i poden desenvolupar-se en indrets on la profunditat de la capa freàtica es troba a dos metres. També barrejat amb roures, es localitza algun om (Ulmus minor), molt menys exigent pel que fa a l'aigua i l'alzina o el pi blanc (Pinus halepensis) que es troba repartit en major o menor grau per totes les torrenteres del municipi. A més d'algunes de les especies més representatives, a prop de masos, com Ca l'Esteve de la Riera es poden localitzar altres arbres al·lòctons que han estat plantats per l'home, ja sigui amb intencions reforestadores o bé ornamentals. És el cas d'una comunitat arbòria de plàtan (Platanus x hispanica) en molt bon estat de conservació i de la qual es poden localitzar exemplars subespontanis procedents de les llavors que es dispensen amb el vent. Una altre espècie, exemple del cas anterior, és la falsa acàcia (Robinia pseudoacacia) de la qual se'n poden observar gran quantitat d'exemplars pels diferents trams del recorregut de la riera, sobretot a proximitat de les cases. De la comunitat arbustiva destaca l'arç blanc (Crataegus monogyna), el romegueró (Rubus caesius), l'esbarzer (Rubus ulmifolius), el sanguinyol (cornus sanguinea), el marfull (Viburnum tinus), el gatell (Salix cinerea ssp. Oleifolia) o el romegueró (Rubus caesius). A l'estrat herbaci trobem el fenàs boscà (Brachypodium sylvaticum) o la lleteressa de bosc (Euphorbia amygdaloides) i a les zones més humides, la cua de cavall, sobretot molt estesa a proximitat dels salts d'aigua i en obagues, juntament amb la bova borda (Sparganium erectum). La disminució dels conreus ha provocat l'increment de la canya (Arundo donax), declarada com a planta invasiva, ocupant l'espai del canyís autòcton (Phrasmites australis). L'entorn de les fonts i dels salts d'aigua constitueix un hàbitat privilegiat per falgueres com la capil·lera (Adiantum capillus-veneris), pròpia d'escorrenties i degotalls ombrívols i bona indicadora de presència d'aigües carbonatades. | 08222-12 | Sant Llorenç d'Hortons | La depressió de les comarques del Vallès i del Penedès es forma fa uns 30 milions d'anys quan es produeix una important fractura de l'escorça terrestre, que comença al sud de la Península Ibèrica i s'estén a través de la mediterrània occidental des del sud-est de França (Vall del Rhone) fins arribar a l'Alemanya occidental (conca del Rhin). Aquest procés d'enfonsament de l'escorça s'anomena rifting i és similar al que passa encara avui i que es va iniciar fa quatre milions d'anys separant el continent africà de la Península aràbiga, creant un nou espai ocupat pel Mar Roig. En el cas europeu, es va avortar,però restaren seqüeles geològiques que encara es poden observar avui. El Vallès-Penedès constitueix una estreta fossa tectònica de direcció sud-oest / nord-est; una depressió marginal d'aquesta gran esquerda del Mediterrani, seguint un conjunt de falles en el terreny. Té una longitud de 100 Km i una amplada màxima de 15 m i s'estén paral·lela a la línia de costa encaixada per les serralades del Litoral i Prelitoral. L'enfonsament de la conca penedesenca va ser un procés asimètric. Es poden diferenciar tres episodis: un primer període de drenatge de terres que ompliren la vall durant el Miocè inferior (entre 23 i 16 milions d'anys); un segon període anomenat el Complex marí i de transició que es caracteritza pels materials dipositats durant les transgressions i regressions de les aigües (entre els 16 i els 14 milions d'anys), molt ben representada en el terme de Sant Llorenç; la darrera fase es produeix entre els 14 i els 6 milions d'anys, es tracta d'una nova etapa continental quan els darrers drenatges omplen la vall, especialment fructífers a Hostalets de Pierola. | 41.4788600,1.8250400 | 401902 | 4592584 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77518-foto-08222-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77518-foto-08222-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77518-foto-08222-12-3.jpg | Inexistent | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Continuació descripció: De la fauna, cal destacar la presència d'aus, que hi viuen tot l'any o nidifiquen durant les èpoques estivals (oriol, picot verd, rossinyol bord, mallerengues..); aquí s'inclouen les espècies de rapinyaires nocturnes i diürnes, de les quals s'hauria de destacar l'àliga perdiguera (Hieraetus fasciatus), la marcenca (Circaetus gallicus), l'astor (Accipiter gentilis), l'òliba (Tito alba) o el xoriguer. També mamífers com la guineu (Vulpes vulpes), la mostela (Mustela nivalis), la fagina (Martes foina), el toixó (Meles meles), el gat mesquer (Genetta genetta), l'eriçó, la musaranya vulgar i nana, la rata cellarda (Ellomys quercinus), el conill (Oryctolagus cuniculus), l'esquirol (Sciurus vulgaris), el porc senglar (Sus scrofa), etc.., i finalment destacar varis exemplars de l' herpetofauna que depenent fortament del medi on viuen, es converteixen en indicadors ecològics d'aquesta riera (serp d'aigua (Natrix maura) i la serp de collaret (Natrix natrix), la salamandra (Salamandra salamandra), el gripau comú (Bufo bufo) o la granota verda (Rana perezi).El Miocè és la primera època del Neogen de la qual el major exponent als Països Catalans és la depressió del Vallès-Penedès, amb una gran riquesa fossilífera. En aquest context, el talús de can Raimundet i de la Pedrera són testimonis geològics de les successives regressions marines succeïdes entre els 16, 4 i 14,6 milions d'anys, un testimoni únic en el registre geològic penedesenc, motiu pel qual, ha estat una indret especialment estudiat a nivell científic i referent de nombroses tesis doctorals. D'altra banda, els importants xaragalls són fruit del proces erosiu de les darreres glaciacions | 125|123 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77555 | Festa Major de Sant Joan Samora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-joan-samora | CARAFÍ i MORERA, Enric (2010). Sant Joan Samora: mil anys d'història. Recull de textos referents a la capella i al poble. Edició de l'ermita de Sant Joan Samora. | La festa Major de Sant Joan es celebra per Santa Rosa, el quart diumenge d'agost. De fet la celebració comença el divendres al vespre, amb un sopar de germanor amb tots els veïns amb espectacle inclòs. Continua el dissabte amb jocs infantils i al vespre ball amb orquestra o conjunt. L'ofici és el diumenge a les 11:15 hores. També es fan havaneres, caminades populars o fer ballar els gegants. Tot pagat pels propis veïns. Fins l'any 1945 es va fer envelat. | 08222-49 | Sant Joan Samora | Abans aquesta festa es feia per Sant Joan Baptista, el 24 de juny. | 41.4733400,1.8587700 | 404710 | 4591933 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 77556 | Festa del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-roser-0 | CARAFÍ i MORERA, Enric (2010). Sant Joan Samora: mil anys d'història. Recull de textos referents a la capella i al poble. Edició de l'ermita de Sant Joan Samora. CARAFÍ i RIUS, Carme (1993). Festa del Roser, Sant Joan Samora. Programa de la festa editat per la Comissió de festes de Sant Joan Samora. | La festa de la Mare de Déu del Roser es celebra el segon diumenge de maig al poble de Sant Joan Samora i es considera la festa major petita. Consisteix en la benedicció de les garlandes, tortell ensucrat fet d'ous i farina, a l'interior de l'església, una processó al voltant de l'església amb la imatge de la Marededéu, cantant els Goigs del Roser i l'entrada a l'església per oir la missa. A l'hora de dinar tothom té la família o amics convidats a casa amb àpat de Festa Major per continuar la celebració en família. | 08222-50 | Sant Joan Samora | Hi ha constància documental que aquesta festa es porta celebrant des de 1864 com a mínim. Originàriament la celebració es feia el 7 d'octubre, però les feines del camp d'aquella època van determinar el canvi de data. La garlanda abans les feien les noies del poble amb ous i farina que anaven recollint per les cases. Més endavant es van encarregar a un forn de Santa Fe de La Granada. El senyor Pere Carafí de Cal Quico, ens explica que el seu avi anava a peu fins a Santa fe per portar les garlandes. Prèviament la gent que en volia les encarregava i quan l'home arribava, la gent les anava a buscar a Cal Quico. Després el transport es va fer per tren via Gelida. Les sis grans propietats del poble són: Ca l'Almirall, Can Bosc, Can Carafí, Can Raimundet, Can Casanovas i Casa Gran. Cada any un d'aquests propietaris pagava les despeses de la festa. Es feia una garlanda pel capellà, una pels escolans i una pel Cor. També se'n feien dues en forma de coca, una pel propietari que l'any següent li tocava pagar la festa i l'altra es tallava a bocins i es repartia entre la concurrència. A la sortida de la missa es subhastaven les altres garlandes que eren tantes com imatges de sants que hi havia a l'església. La que corresponia a la imatge de la Marededéu del Roser era més gran. A la tarda,es tornaven a concentrar a l'església per resar el rosari i fer una ballada a l'era de la Casa Gran. | 41.4719600,1.8660400 | 405315 | 4591772 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 77557 | Parra de Cal Quico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parra-de-cal-quico | RIUS FONT, Lluís (2012). Arbres personals; dins Programa de Festa major de sant Llorenç d'Hortons de 2012, pàgs. 20 a 22. | A l'extrem occidental de la façana de la casa de Cal Quico hi havia un pou que es va enderrocar. On abans hi havia el pou, va néixer una parra que fa un raïm negre, de grans petits i dolços. No s'ha empeltat mai i a més proporciona ombra a la Carme Carafí i embelleix la seva façana. | 08222-51 | Plaça de dalt l'Era, 1 | Quan hi havia el pou, el senyor Jaume Carafí passava l'estona damunt una llosa de pedra espellofant ametlles, ja que era un racó magnífic per prendre la fresca. | 41.4734800,1.8582100 | 404663 | 4591949 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77557-foto-08222-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77557-foto-08222-51-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 77559 | Xiprer de Cal Raimundet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-de-cal-raimundet | BALAGUER i CIRERA, Víctor (1893). Al pie de la encina. Historias, tradiciones y recuerdos. El progreso social.Madrid. BOADA, Martí (1992). Recull de llegendes de la regió del Montseny. Carles Vallès editor. Figueres. GOMIS, Cels (1912). Folklore català. Arxius d'Estudis del centre Excursionista de Terrassa, núm. 13, pàgs. 191 a 195. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. RIUS FONT, Lluís (2012). Arbres personals; dins Programa de Festa major de sant Llorenç d'Hortons de 2012, pàgs. 20 a 22. ROMA i CASANOVAS, Francesc (2000). La simbologia del xiprer a Catalunya. Sant Martí de Centelles, a http://www.francescroma.net | No s'observen ferides ni malures. | Xiprer centenari que presideix la masia de Can Raimundet. Els seus 25 metres d'alçada el fan visible des de ben lluny. Les dimensions i la simbologia que el caracteritzen com un arbre singular són el seu port piramidal i el seu llarg tronc rectilini de 5 m d'alçària per una capçada màxima de 3,5 m. Mesura 1,90 m de volt de canó (mesura presa a 1,30 m des de terra) i 2,30 m de volt de soca (mesura presa arran de terra seguint la circumferència del tronc). Les fulles dels xiprers són imbricades i la floració és monoica, amb flors masculines i femenines en el mateix arbre. La pol·linització es produeix entre els mesos de febrer a març. Els fruits són arrodonits, en forma de gàlbuls d'uns 3 a 4 cm de diàmetre. El troc es va esquerdant amb el pas del temps i presenta una tonalitat que va del marró al grisós. | 08222-53 | Sant Joan Samora | La bibliografia sobre la relació dels xiprers amb les masies és força extensa, en podeu trobar un resum a Roma (2000). Segons Víctor Balaguer (1893) l'origen de xiprers en masies prové de la necessitat dels ordres religiosos d'establir aliances amb les famílies més importants de l'època per fer-les o nomenar-les 'germanes dels convents'. El xiprer ben visible a l'entrada era el senyal d'aquesta aliança, com a compromís d'obrir les seves portes a canonges frares i pelegrins. Cels Gomis (1912) ratifica aquesta idea per la zona de la Garrotxa quan documenta que el xiprer indicaria als frares mendicants que allí se'ls donaria acolliment de franc. Martí Boada (1992) observa per la zona del Vallès, Bages i Garrotxa que l'existència d'un xiprer davant al casa era indicatiu que els viatgers tenen dret a un petit àpat; si n'hi havia dos, tenien dret a un àpat complet i si n'hi havia tres, podien fer-hi nit. | 41.4628100,1.8553900 | 404412 | 4590768 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77559-foto-08222-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77559-foto-08222-53-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest arbre és originari de l'Orient, concretament des de d'Iran fins a Líbia, trobant-lo actualment en llocs on les glaçades no superin els deu graus sota cero. Pot arribar a ser centenari i mesurar 35 metres d'alçària si les condicions del lloc on hi creix són les idònies. L'emissió de pol·len pot tenir efectes molt desagradables per les persones al·lèrgiques. La seva fusta és apreciada en ebenisteria i construcció pel seu alt poder de resistència a la podridura. En aquells indrets on hi ha molt de vent s'utilitza en plantacions al·liniades per tal de frenar-lo. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77560 | Pou de Cal Raimundet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-raimundet | Sec, amb esquerdes i lleugerament inclinat | Pou d'aigua de secció circular, amb un diàmetre interior de 95 cm i un d'exterior de 135 cm. Esta fet de maons i arrebossat per la part exterior. No conserva la portella i només part del marc de fusta. Fa 1 metre de llum per 65 cm. La coberta és plana i està feta de maons Al costat hi ha una mena de pica de pedra | 08222-54 | Sant Joan Samora | 41.4635700,1.8566400 | 404518 | 4590851 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77560-foto-08222-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77560-foto-08222-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77560-foto-08222-54-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 77566 | Pi de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-la-rectoria | RIUS FONT, Lluís (2008). Històries d'arbres; dins Programa de Festa major de Sant Llorenç d'Hortons de 2008, pàgs. 25 a 29. | El pi situat enfront la façana principal de la rectoria és un pi pinyoner (pinus pinea) de grans dimensions que s'inclina lleugerament. Mesura aproximadament uns 13 metres d'alçada. El tronc té l'escorça gruixuda de color marró rogenc i mesura 3 metres de volt de canó (mesura presa a 1,30 m des del terra). A set metres d'alçada aproximadament neixen les primeres branques, cinc en total, algunes podades i des les quals en van sortint noves ramificacions. La capçada ha estat fortament podada fet que fa que perdi la forma característica d'una ombrel·la. El pi pinyoner és un arbre perennifoli, les seves fulles, en forma d'agulla poden fer fins a 20 cm. de llarg, i es troben agrupades de dues en dues. La seva floració es produeix de març fins al mes de maig. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide. La llavor que s'hi troba al interior és el pinyó, molt apreciat en la cuina i les postres dels Països Catalans així com en altres indrets de la cuina mediterrània. | 08222-60 | Plaça de la Rectoria, s/n | El pi de la Rectoria va ser plantat per Mossèn Miquel Riu i Pujol, rector de Sant Llorenç d'Hortons, l'any 1904. El motiu, segons informació oral de Miquel Figueras Esteve i Pere Carreras recollida per Lluís Rius (2008), fou que l dilluns Sant de l'any 1904, en el trajecte de retorn del salpàs de Ca l'Esteve de la Riera cap a Sant Llorenç, mossèn Miquel Riu va relliscar pel marge d'un torrent i el mossèn es va agafar instintivament al primer que va trobar. Entre els matolls que va agafar hi havia un petit pi. Com agraïment per haver-li salvat la vida el va plantar davant la rectoria, però com que tenia un parell d'anys, quan es va posar la placa es va posar la datat suposada de naixement del pi. L'any 2002, en motiu del centenari d'aquest arbre singular, la parròquia va col·locar una placa en record d'aquest fet que diu el següent: ' Plantat per Mn. Miquel Riu i Pujol, rector. 1902-2002. La parròquia de Sant Llorenç n'ha fet memòria en l'any del centenari'. | 41.4698600,1.8229100 | 401710 | 4591587 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77566-foto-08222-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77566-foto-08222-60-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta conífera naturalitzada en el nostre país, és de procedència mediterrània. Es pot trobar des de nivell de mar fins als 1.000 metres d'altitud. Allí on creix i es desenvolupa més bé és en els terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, i generalment prop del litoral.La seva fusta no és gaire apreciada. És un combustible molt ràpid i en cas d'incendi, la resina i la pinya, permeten la propagació del foc a gran velocitat. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 77569 | Pila baptismal de Sant Llorenç d'Hortons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pila-baptismal-de-sant-llorenc-dhortons | <p>AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. ADELL i GISBERT, Joan Albert (1992). Sant Llorenç d'Hortons; dins Catalunya Romànica, vol. XIX, El Penedès i l'Anoia. Antoni Pladevall (dir). edita Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 170. BOSCH i CASADEVALL, Josep Maria (2013). Església parroquial de Sant Llorenç i rectoria (1845-1847), a http://www.ajhortons.cat/ CARAFÍ, E. i CIVIL, J. (1971). Cinc Esglésies Gelidenques : més de mil anys d'història. Gelida. CRUAÑES OLIVER, E. i VIRELLA TORRAS, X. (1984). Piques baptismals d'immersió del Penedès i el seu entorn. Museu de Vilafranca, Vilafranca del Penedès, pàgs. 49 i 50. CRUAÑES i RÀFOLS, Joan i CLAVER i SALVAT, Libert (1992). San Joan Samora; dins Catalunya Romànica, vol. XIX, El Penedès i l'Anoia. Antoni Pladevall (dir). edita Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 170 i 171. LLORACH i SANTÍS, Salvador (1984). El Penedès durant el període romànic. Sant Sadurní d'Anoia, pàgs. 43 i 44. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1992). San Joan Samora; dins Catalunya Romànica, vol. XIX, El Penedès i l'Anoia. Antoni Pladevall (dir). edita Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 170 i 171. 'Sant Llorenç d'Hortons, aquest veí desconegut'. Cantillepa : publicació mensual de la Ponència de Cultura de l'Ajuntament de Gelida. Abril.</p> | Està a la intempèrie | <p>Pila baptismal feta de pedra local de secció circular amb un diàmetre de 65 cm i una alçada de 30 cm. La part inferior és semi esfèrica i està recolzada damunt una columna cilíndrica de 23 cm d'alçada que alhora està damunt un pedestal quadrangular amb els angles retallats, que fa 46 d'un costat, 48 cm d'un altre costat i 24 cm d'alçada. Aquest està damunt una base de la mateixa pedra d'1 x 1'10 metres.</p> | 08222-63 | Plaça de l'Església, s/n | <p>El primer document on surt referenciada l' església de Sant Llorenç d'Hortons data de l'any 945, en l'acta de fundació del monestir de Santa Cecília de Montserrat, on Riquilda, comtessa de Barcelona i esposa del comte Sunyer, llega a aquest cenobi l'església de Sant Llorenç d'Hortons, situada al terme de Gelida, amb el seu cementiri i sagrera. El monestir montserratí posseïa altres alous a Hortons, com el de Sorba, donat pel monjo Geldemir l'any 978. En un plet entre el senyor Umbert de Gelida i els habitants de l'alou de Sorba, es denuncià que Umbert obligava l'església de Sant Llorenç d'Hortons a lliurar-li una lliura de cera. Es va dictaminar que a partir d'aquell dia la cera havia de ser donada al monestir de Santa Cecília per la seva festivitat.</p> | 41.4702200,1.8233300 | 401746 | 4591626 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77569-foto-08222-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77569-foto-08222-63-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | 2020-01-15 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77577 | Zona de nidificació d'orenetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-dorenetes-3 | ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona. ARDLEY, Neil (1979). Las aves. Editorial Fontalba. Barcelona. BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta vulgar (Hirundo rustica), Cabrils (El Maresme). Inèdit. BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbica), Cabrils (El Maresme). Inèdit. | En el ràfec orientat a llevant d'una nau industrial del carrer Torreblava, en els números 40 i 72 del carrer Major, o en el carrer de Pompeu Fabra, es poden observar vàries colònies de nidificació relativament importants de l' espècie protegida oreneta cuablanca (Delichon urbica). Es diferencia de les altres orenetes europees pel seu carpó blanc. Les parts inferiors són blanques i el cap, l'esquena, les ales i la cua són d'un color negre blavós. Les potes i els peus són curts i emplomats de color blanc. Les orenetes més joves, poden tenir un color grisós pels costats del pit que es va tornant blanc a mida que esdevenen adultes. El niu que construeix, té una forma hemisfèrica, amb una obertura circular normalment situada a la part superior. Aquesta obertura tan petita permet defensar el niu d'intrusos i evitar que l'ocupin altres ocells com els pardals. Tan el mascle com la femella s'esmeren en la seva construcció amb continus viatges a les rieres i camps on troben el fang necessari per bastir el niu. Quan plou es pot observar a altres orenetes ajudant a la construcció de nius. De fet aprofiten el fang que els proporciona la pluja i al mateix temps eviten a altres parelles d'orenetes una pèrdua de temps i esforços inútils. Les boletes de fang es barregen amb la saliva que ho transforma en una mena de ciment. Mentre que d'altres transporten els materials, la futura mare va donant forma al niu i el poleix fregant les seves plomes per eliminar qualsevol rugositat que pogués ferir els petits un cop sortits del niu. La terra barrejada amb palla, pels i altres elements cohesionants enforteix les parets del niu; a l'interior s'hi col·loquen plomes. | 08222-71 | Carrer Torreblava, entre carrer Diputació i passeig Pompeu Fabra | Durant l' època de cria les podem trobar repartides per tot Europa, el nord-oest d'Àfrica , l'Àsia Central, la meitat nord d'Àsia amb l'excepció del nord de Sibèria. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica sub-sahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada. A Catalunya nidifica al 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març iniciant el seu retorn a finals d'agost, tot i que hom acostuma a veure'n fins a la primera quinzena de novembre. L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que a diferència de l'oreneta vulgar són caçats durant el vol a molt més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a l'home han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional. | 41.4663900,1.8246900 | 401854 | 4591200 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77577-foto-08222-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77577-foto-08222-71-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'hora d'intervenir per a solucionar conflictes de salubritat originats per aquestes espècies, sobretot per la cuablanca que és la que nidifica en els ràfecs de les cases del nucli urbà, cal informar als propietaris que es poden posar planxes protectores per que no embrutin, que es poden netejar quan l'oreneta torna a l'Àfrica. En cas de voler retirar algun niu conflictiu tindrà l'obligació de sol·licitar un permís al Departament de Medi ambient de la Generalitat de Catalunya | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 77578 | Pi Gros de Ca l'Almirall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-gros-de-ca-lalmirall | MASCLANS, F. (1990). Guia per a conèixer els arbres. Ed. Montblanc-CEC. Barcelona RIUS FONT, Lluís (2012). Arbres personals; dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2012, pàgs. 20 a 22. | El Pi gran o de Ca l'Almirall és un pi pinyoner que pertany a l'espècie Pinus pinea. Es troba aïllat de vegetació arbòria, envoltat d'herbassar i matolls degut a l'estat d'abandonament de l'indret. La capçada és arrodonida, però força irregular degut a la talla d'algunes de les seves branques més importants. Mesura uns 25 m d'alçada total i 20 metres de capçada mitjana per 3, 91 metres de volt de canó i 4,15 metres de volt de la soca. El tronc presenta una lleugera inclinació. Originàriament tenia tres branques principals, una de les quals, la que es troba orientada a Ca l'Almirall va ser tallada. Les agulles són llargues, de color verd fosc i mesuren 15 cm; neixen d'un branquilló de dues en dues. La seva escorça és rogenca, clivellada i forma plaques força gruixudes orientades en sentit vertical. El seu fruit és la pinya i el seu cicle natural és de tres anys. A seva recol·lecta està legislada i cal autorització. | 08222-72 | Ca l'Almirall, Sant Joan Samora | Aquest pi pertany a l'antiga masia de ca l'Almirall, propietat de la mateixa família des del segle XV fins principis del segle XX. En Joan Almirall i Fàbregas, nascut l'any 1853 en fou el darrer hereu. Durant els anys 50 del segle XX va passar a ser propietat de la família Carafí Nicolau, fins que passaren a mans d'un terratinent de Masquefa, moment en el que adquirí el nom de Pi Gros, com a distintiu comercial d'un restaurant i d'un càmping. Rius (2012) a partir d'informació oral identifica aquest pi com el Pi de les mentides i com lloc de reunió dels alcaldes de Masquefa, Sant Esteve Sesrovires, Gelida i Sant Llorenç d'Hortons. | 41.4768600,1.8557900 | 404466 | 4592327 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77578-foto-08222-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77578-foto-08222-72-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta conífera naturalitzada en el nostre país, és de procedència mediterrània. Es pot trobar des de nivell de mar fins als 1.000 metres d'altitud. Allí on creix i es desenvolupa més bé és en els terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, i generalment prop del litoral. La seva fusta no és gaire apreciada. És un combustible molt ràpid i en cas d'incendi, la resina i la pinya, permeten la propagació del foc a gran velocitat. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 77579 | Olivera de Ca l'Esteve de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-ca-lesteve-de-la-riera | RIUS FONT, Lluís (2012). Arbres personals; dins Programa de Festa major de sant Llorenç d'Hortons de 2012, pàgs. 20 a 22. | Es tracta d'una varietat local de Martorell i que es pot trobar cultivada de manera dispersa al Penedès. És una varietat a protegir. | Olivera monumental del tipus bequerut plantada a mà esquerra a l'entrada de Ca l'Esteve de la Riera. Es tracta d'un arbre de la família de les oleàcies de dimensions excepcionals; mesura 7 metres d'alçada per 11 de capçada, 5,9 de volta de canó i 5,10 de volta de soca. El tronc d'aquest arbre perenne és erecte, de color gris clar a fosc amb una esquerda molt pronunciada a nivell de la soca que fa que visualment sembli que a un dels costats hi hagi crescut una segona olivera. Degut a la seva longevitat el tronc és tortuós, amb gran quantitat de protuberàncies i fissures. Una heura relativament jove s'hi està enganxant. De la creu surten varies ramificacions que han estat podades o han mort amb el pas dels anys. La brancada sosté una capçada força uniforme amb les fulles lanceolades de fins a vuit centímetres de longitud, per dos d'amplada màxima. Són de color verd brillant per l'anvers i grisoses i peludes pel revers que les protegeix del fred i la calor. El fruit és l'oliva, que neix a partir d'una flor petita i blanca que desprèn una forta fragància. El color de l'oliva pot variar en funció de l'espècie oscil·lant del verd al vermell però quan madura es torna negre. Les fulles i el fruit de l'olivera són emprats per a usos farmacològics i medicinals. L'oliva i l'oli que s'obté del seu premsat són molt apreciats a la cuina mediterrània. | 08222-73 | Ca l'Esteve de la Riera - camí de La Beguda Alta a Sant Llorenç | Els de Ca l'Esteve de la Riera l'anomenen l'olivera borda. Potser perquè és de la varietat bequeruda, no tant preuada com l'arbequina, present en 150 hectàrees entre el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i l'Alt Penedès. Segons la dita 'Oli de bequerut, oli brut'. | 41.4808300,1.8258800 | 401975 | 4592801 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77579-foto-08222-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77579-foto-08222-73-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Considerada un símbol de pau i fertilitat, l'olivera tindria els seus orígens a l'antiga Mesopotàmia, i existeixen referències històriques del seu cultiu en gairebé totes les cultures la conca mediterrània. A la Península Ibèrica s'hauria expandit el seu cultiu amb els fenicis i els grecs. Per aquests últims, l'olivera els hauria estat oferta per la deessa Atena, protectora de la ciutat d'Atenes. Per als grec les branques eren símbol d'abundància, pau i glòria, i eren utilitzades per coronar els guanyadors de jocs i vencedors de guerres. Amb l'oli ungien el cos dels atletes i Homer la cita en el seu relat de l'Odissea. També la trobem present en el món romà i en la cultura egípcia, en representacions pictòriques de la tomba de Tutankhamon com a símbol de benedicció i purificació. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77584 | Alzina del Capatàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-capatas | BOLÒS, O.; VIGO, J.;MASALLES, R.M.; NINOT, J.M. (1993). Flora manual dels Països Catalans. Ed. Pòrtic. Barcelona MASCLANS, F. (1990). Guia per a conèixer els arbres. Ed. Montblanc-CEC. Barcelona RIUS FONT, Lluís (2008). Històries d'arbres; dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2008, pàgs. 25 a 29. | L'alzina del capatàs, té entre 70 i 75 anys, pertany a l'espècie Quercus ilex ssp ballota i es troba plantada al costat de la vorera, en un espai habilitat per al seu creixement , davant del núm. 59 de la carretera BV 2249. Està completament aïllada de vegetació arbustiva i lianes. La capçada d'aquest espècimen és espessa i la seva escorça fosca i clivellada. Mesura uns 10 m d'alçada total x 14,5 m de capçada mitjana x 2, 34 m de volt de canó x 2,50 m de volt de soca. Per sobre del canó neixen 4 branques que es van bifurcant. Es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables. El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és el gla, amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als mesos d'abril -maig . Les glans maduren al començament de la tardor. S'observa gran quantitat de fulles seques, la qual cosa podria significar l'atac per algun fong, o vespa que pon els ous al revers de les fulles.Té un creixement molt lent que produeix una fusta molt dura i compacta, molt apreciada per fer eines del camp i fusteria. Les branques es fan servir per fer llenya i carbó vegetal d'una qualitat excel·lent . | 08222-78 | Carretera BV-2249 en el PK 5+550 | Després de la Guerra Civil espanyola (1936-39), la carretera que unia Sant Llorenç d'Hortons amb Gelida va quedar força malmesa per bombardejos. Entre 1942 i 1943 van començar els treballs per adequar-la, que consistia en matxucar pedra fins deixar-la d'una mida regular prèviament establerta per després estendre-la uniformement per la carretera. En un costat es picava la pedra i en l'altre s'anava amuntegant. Entre una pila de rocs sobresortia una alzina que un dels obrers o pel que diuen el capatàs de l'obra, en veure-la va decidir protegir-la, adequant l'espai a les necessitats de llum i aigua. La memòria popular ha volgut recordar aquest fet amb el nom de l'alzina malgrat desconèixer el del capatàs. | 41.4665500,1.8221400 | 401641 | 4591220 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77584-foto-08222-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77584-foto-08222-78-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 77585 | Font del Torrent de Can Bosch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-torrent-de-can-bosch | Font ubicada en un marge de terra orientat a ponent, per sota de Can Simó de Baix , prop d'una feixa, a tocar del torrent de Can Bosch. Un cop localitzada la barraca de fusta, hem de resseguir la vora de la feixa a mà esquerre fins a trobar unes escaletes amb una barana de fusta força malmesa. La font es troba darrera dos plataners de grans dimensions. L'aigua raja a través d'un tub de ferro amb una aixeta de pas a la qual s'ha empalmat una mànega. Es troba collada al centre d'un frontis, a 20 cm del terra, fet de rajols quadrats posats de pla. Ambdós costats del frontis hi ha sengles pilars quadrats de 22 cm de costat construïts amb el mateix tipus de material, per damunt dels quals neix un doble arc a plec de sardinell. L'aigua sobrant surt per un sobreeixidor que es localitza al costat de l'aixeta. Empalmada a una mànega desguassa en una petita bassa que el propietari de la feixa utilitza per regar la terra. L'entorn es caracteritza per una vegetació pròpia de ribera predominant dos plataners, llorers i arbustos com l'esbarzer, la mata, l'arç blanc associats a lianes com l'aritjol i l'heura. L'estat herbaci està composat de lleterassa de bosc i fenàs boscà; destaca la capil·lera (Adiantum capillus-veneris), una falguera molt característica de zones humides i calcàries que té els pecíols i el raquis molt prims de color negre que mesura uns 20 cm d'alçada així com la cua de cavall (Equisetum telmateia). | 08222-79 | Torrent de Can Bosch, prop de Cal Simó de baix | 41.4857400,1.8396600 | 403133 | 4593331 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77585-foto-08222-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77585-foto-08222-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77585-foto-08222-79-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La capil·lera és una falguera coneguda des de l'antiguitat per combatre la pèrdua de cabell i en medicina popular contra la tos. La cua de cavall és també emprada per les seves propietats diürètiques. | 98|94 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 77595 | Celler de Ca l'Almirall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-de-ca-lalmirall | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | Gran nau de planta rectangular que havia fet les funcions de celler de Ca l'Almirall, reconvertit en l'actualitat amb un restaurant. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada llevant, perquè era on hi havia l'accés més fàcil. Els carros entraven per un costat i abocaven el raïm als cups que estaven a l'entrada, travessaven el celler, amb botes a banda i banda i sortien per la façana septentrional, on hi ha una rampa d'obra delimitada per parets ben gruixudes. L'interior conserva l'embigat de fusta i es divideix en tres naus longitudinals delimitades per columnes amb arcades de mig punt. Tots els paraments de les façanes són llisos i arrebossats a excepció del costat de migdia, on la façana sud i l'est tenen arcades, actualment amb vidriera. | 08222-89 | Carretera BV-2251, PK 0+850 | Masia documentada des de l'any 1316 (s. XIV). L'any 1587 es coneix amb el nom de casa de l'Almirall de Sant Joan i feia les funcions d'hostal, ja que es trobava al peu del camí reial entre Barcelona i Lleida. Des del segle XIV fins el XIX es pot resseguir la continuïtat del mateix cognom. L'any 1513 un Bernardí Almirall posseïa: lo mas almirall, lo mas pasqual, la vinya del pontarrich, la peça bosca appellada de la rel. L'any 1827 l'extensió de la propietat comptava amb més de cent jornals de mules. Actualment hi ha un restaurant que agafa el nom d'un pi centenari que hi ha al costat (el Pi Gros) i les restes d'un càmping. | 41.4764000,1.8554700 | 404439 | 4592276 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77595-foto-08222-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77595-foto-08222-89-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'exterior es conserva un pou. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77603 | Font de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-teula-12 | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2010). Les fonts de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010, pàgs. 19 a 22. | La font de la teula es troba en el marge dret del Torrentfondo, entre la font de la Bruixa i la font de Can Serra. Per arribar-hi cal passar arran d'un camp de conreu que hi ha al darrera de l'església. S'ha d'anar vorejant, fins a trobar un ginestar (Spartium junceum), darrera les naus del polígon industrial. Entre mig de les ginestes cal endinsar-se per un corriol molt estret que va baixant cap al llit del torrent, ja que l'últim tram fa uns anys es va enfonsar. Un cop a baix, cal remuntar pel mig del llit del torrent. Uns vint metres més amunt, a mà esquerra en una clariana provocada pels enfonsaments sobtats de les timbes, s'observa, la font, situada a tres metres i mig d'alçada. Es tracta d'una petita mina d'un a dos metres de fondària a la qual s'hi va afegir un paredat fet de maó pla amb una portella de ferro al mig que servia de registre (actualment desapareguda) i per on poder introduir la mà i per tal de netejar la canal de les impureses i sediments. Per damunt de la portella encara es pot veure gravada el nom de la font 'Font de la teula' (es desconeix si hi ha data). A cinquanta centímetres per sota de la portella sortia una teula per on rajava l'aigua que anava a parar a una pica de pedra sorrenca on s'hi podia omplir el canti. En ensorrar-se el nivell del llit del torrent, un metre més avall s'hi va col·locar un tub d'uralita per on continua rajant actualment. El raig d'aigua ha anat provocant una petita cassoleta a la pedra sorrenca. D'aquí va lliscant paret avall fins a retrobar el llit del torrent. La vegetació és exuberant i dificulta l'accés a la font. Hi ha presència de capil·lera (Adiantum capillus-veneris) , una falguera molt típica de degotalls i escorrenties que ha arrelat per tota la tosca calcària dipositada, molses, bardissa o esbarzer, llorer, aritjol, alzina i pi blanc. | 08222-97 | Torrentfondo | 41.4734100,1.8175700 | 401270 | 4591987 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77603-foto-08222-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77603-foto-08222-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 77605 | Font de la Bruixa del Torrentfondo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-bruixa-del-torrentfondo | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2010). Les fonts de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010, pàgs. 19 a 22. | La vegetació ha cobert totalment l'indret i no s'hi pot accedir | El Torrentfondo és un torrent fòssil que s'ha conservat gairebé intacte des de la seva formació ara fa vint mil anys, durant la última glaciació. En aquest indret existeix una font i al seu costat un safareig on la gent de les cases del barri del Torrentfondo abans de tenir l'aigua corrent, anaven a rentar la roba i a buscar aigua amb els càntirs a la font. La font de la bruixa es troba situada al cap de baix d'aquest torrent, a uns trenta metres en direcció al barri de cases que porta el mateix nom, a partir pou. Per accedir-hi s'ha de baixar des del camí del Torrentfondo, a un centenar de metres a partir del pont. Allí, a mà dreta, entremig d'unes alzines i pi blanc s'inicia una baixada esglaonada construïda en la mateixa timba que permet arribar fins al pou, encara en ús. Els esglaons estan construïts a la mateixa terra i una barana improvisada de fusta i canyes protegeix al passant del precipici. Un cop arribats a la caseta del pou, a mà dreta s'inicia un gorg molt estret i d'una profunditat d'entre vint i vint-i-cinc metres, conegut amb el nom de la Gruta del Torrentfondo. Les seves parets estan formades per conglomerats compactes. A mà esquerra, entre dues timbes esfereïdores, es poden observar alzines, pollancres, pi blanc i om. El llit del torrent es troba completament emboscat. Hi predomina una vegetació exuberant composta bàsicament per lianes com l'aritjol o l'heura a més d'un espès corredor format per bardissa i canya impedeixen poder avançar fins a la font. | 08222-99 | Torrentfondo | Fa poc temps es va decidir posar una font al peu del carrer del Torrentfondo, al costat d'una caseta d'obra que hi ha a mà esquerra, just abans del trencall de terra que porta a la font del Vicenç. Es tracta d'un senzill pilar d'obra, arrebossat amb ciment amb una aixeta de bronze a la qual hi manca el polsador. | 41.4728300,1.8137400 | 400949 | 4591927 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77605-foto-08222-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77605-foto-08222-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tot i que Estragué (2009) afirma que deien que en aquesta font hi havia bruixes, hem preguntat a tots els nostres informants si coneixien alguna llegenda o rondalla sobre les bruixes del Torrentfondo i ningú ens ha sabut dir res. Sembla més aviat un avís de prevenció dels pares a la canalla donada la perillositat física del lloc. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77607 | Font de Ca l'Esteve de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-lesteve-de-la-riera | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2010). Les fonts de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010, pàgs. 19 a 22. | No raja i esta mig colgada | La font es troba situada en un marge ombrívol, prop de la Masia de Ca l'Esteve de la Riera i a 100 metres de La Rierussa o Torrent de Can Simó, que és el nom que agafa en aquest tram. El marge on rajava l'aigua es va reforçar amb una paret de contenció construïda amb maons segons el gust de l'època; molt semblant a la font de Cal Santjust Vell. La paret s'adapta lleugerament al marge modificant-ne la part estrictament necessària per crear una simetria, amb un plafó central al bell mig del qual hi haurà el broc, envoltat per un arc cec de maons posats a sardinell i amb un coronament pla i emmarcat a banda i banda per una filera de maons realçada. Als laterals fan una línea corba i els maons estan posats plans. En aquests laterals sembla que hi havia bancs fets de pedra, però estan colgats i no són visibles. Està envoltada d'un bosc mixt d'alzinar barrejat amb pi blanc molt brut. El sotabosc està format per mata, vidalba, esbarzer i una gran quantitat de lianes, (bàsicament aritjol i heura), que estan envaint el marge on es va construir la font. A la dreta hi ha una branca d'alzina que reposa sobre el mur i el pilar de contenció. A l'esquerra hi ha el tronc dret d'un pi mort i una gran quantitat de bardisses i plantes enfiladisses que estan creixent de manera descontrolada. | 08222-101 | Camí de Ca l'Esteve de la Riera o de la Beguda Alta | Lloc de pas molt concorregut entre el Torrentfondo i la Beguda Alta i Masquefa. | 41.4774800,1.8254000 | 401930 | 4592430 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77607-foto-08222-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77607-foto-08222-101-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Caldria treure la terra procedent d'esllavissades que ha colgat una bona part del mur de contenció esquerre de la font i el banc de pedra de la dreta. Una petita intervenció de desbrossada dels marges ocupada bàsicament per bardissa i neteja de branques mortes faria l'indret més acollidor. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77609 | Font de Cal Santjust | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-santjust | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2010). Les fonts de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010, pàgs. 19 a 22. | La font se situa al costat del poble, prop del torrent de Cal Santjust, al costat del camp de futbol i del bar de les pistes de tennis; en un marge on s'hi va aixecar un mur de pedra local, irregulars amb un coronament de tres fileres de maons plans. Actualment aquest marge s'ha reforçat amb rocalla a banda i banda de la font. A la part central hi ha un plafó fet de maons emmarcat per un arc cec , també fet de maons, i al centre el broc tipus polsador d'aram. El plafó fa 1'36 m d'alçada per 0'8 m d'amplada. Al terra hi ha una reixa de desaigua en forma de semi cercle de 55 cm de llargada màxima li segueix un enllosat també en semi cercle d'1'73 m amb una vora d maons posats a llibret, de 15 cm d'amplada. | 08222-103 | Parc de Cal Santjust | Aquesta font la va construir el propietari de la finca a principis del segle XIX. Al costat de la font hi va fer un safareig perquè les dones del poble que visquessin a prop poguessin anar a rentar la roba. El safareig eral cobert. L'aigua que sobrava l'aprofitaven per regar els horts que envoltaven la font. Antigament s'hi feien moltes costellades. Fa uns anys va patir actes de vandalisme però actualment l'Ajuntament ho ha arranjat com a parc públic. | 41.4660500,1.8192900 | 401402 | 4591168 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77609-foto-08222-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77609-foto-08222-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77612 | Font del Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vicenc-0 | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2011). Les fonts de Sant Llorenç d'Hortons (2ª part). Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010, pàgs. 21 a 23. | No raja | Font situada al nord del terme municipal a la finca de La Masia que pertany tant a Masquefa com a Sant Llorenç. És de rajol provinent d'una surgència d'aigua i construïda en el marge d'una vinya abandonada, prop del camí de la Masia. Es tracta d'un salic rectangular de petites dimensions ( 67 x 37 cm) excavat al marge, fet de maons , de 45 cm de fondària. El broc és de canyís i surt del centre de l'últim rajol que ha estat foradat. L'interior de les parets de la pica estan recoberts per una capa de molsa verda. S'observa un petit sobreeixidor que conduïa, a través d'un canaló excavat al terra, l'aigua sobrant cap a un dipòsit rodó de dos metres de diàmetre i un metre i mig de fondària que es troba construït en el següent marge. L'indret està envoltat d'heura, fenàs boscà i canyes. | 08222-106 | Camí de La Masia - al nord del terme municipal | El seu nom es deu a que es troba a la Vinya de Cal Vicenç del Torrentfondo, on hi van fer un pou de quatre metres de fondària i li van fer una mina de tres metres per on feien rajar l'aigua. | 41.4768100,1.8119400 | 400805 | 4592371 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77612-foto-08222-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77612-foto-08222-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77617 | Sardanes de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardanes-de-sant-llorenc | El poble de Sant Llorenç d'Hortons disposa d'un corpus de set sardanes dedicades que s'han acostumat a estrenar-se durant l'aplec sardanista que es fa a mitjans de juny. El llistat de sardanes i els seus compositors és el següent: L'any 2006 es va estrenar 'Aplec de Sant Llorenç' del compositor Josep Clavé l'any 2007 es va estrenar 'Anys de Franquesa' de Dani Gasulla; l¡any 2008 fou 'Sant Llorenç Gran Reserva' de Pitu Chamorro; l'any 2009 'Entre Vinyes i pujols' de Joan Lozano; l'any 2010 'Sardanes a Sant Llorenç' també de Josep Clavé; l'any 2011 'En Ramon de Sant Llorenç' de Javier Forcada i l'any 2012 'Petunies i gladiols', que és el nom del grup sardanista local, obra del compositor Tomàs Gil Membrado. Es tracta de composicions sense lletra. | 08222-111 | Plaça Europa | El primer aplec sardanista que es va organitzar a sant Llorenç d'Hortons es va celebrar el 17 de juny de l'any 2006 i s'ha anat organitzant ininterrompudament fins el present pel grup sardanista Petúnies i gladiols. | 41.4670500,1.8227300 | 401691 | 4591275 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77617-foto-08222-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77617-foto-08222-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada pel Grup Sardanista Petúnies i Gladiols | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77651 | Roureda de Cal Santjust | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roureda-de-cal-santjust | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit MASCLANS I RIVÉS, F. (1958) Guia per a conèixer els arbres. Barcelona. Ed. Montblanc-Martin. Medi Natural. Barcelona. RIUS FONT, Lluís (2008). Històries d'arbres; dins Programa de Festa major de Sant Llorenç d'Hortons de 2008, pàgs. 25 a 29. | En bones condicions com les que ofereix aquest parc els roures podrien arribar a viure fins a uns mil anys. Cal doncs preservar el perímetre de la soca, sobretot pel més vell de tots, que podria tenir actualment uns 400 anys. Al tenir un tronc curt que bifurca ràpidament permet enfilar-se pel marge i accedir a la seva creu. Les arrels que es van descalçant posen en perill la subsistència de l'arbre.També s'hauria de controlar el creixement de l'heura (Hedera helix) que creix en els marges ja que s'enfila per les alzines i roures i pot créixer fins a l'extrem de tombar-los i provocar-los la mort. | Roureda del gènere Quercus que domina el paratge de la Font de Cal Santjust, juntament amb alguns exemplars molt interessants de pi blanc (Pinus halepensis) i alzinar (Quercus ilex), amb un sotabosc majoritàriament net, amb l' estrat herbaci inexistent ja que l'espai ha estat arranjat com a parc municipal.Té tres zones ben delimitades espacialment: una zona de picnic amb taules i bancs de fusta, un espai polivalent i la zona de jocs pels més petits. Per salvar els desnivells del parc i guanyar espai s'han creat terrasses aguantades amb rocalla, per damunt de la qual hi ha unes baranes de fusta tractada. S'han col·locat alguns arbustos i plantes enfiladisses com l'heura (Hedera helix) que amb el temps aniran tapant parcialment les pedres de manera que no es faci tant evident que es tracta d'un mur de roques sinó d'un espai enjardinat. El torrent de Cal Santjust travessa el Parc de nord a sud. El curs no ha estat modificat però si que en el seu pas pel Parc s'ha netejat totalment de vegetació i reomplert de terra. Per damunt, s'ha col·locat una xapa de formigó amb un paviment de pedra natural que afavoreix l'escorrentia de l'aigua. Davant de la font, s'ha creat una zona d'aigua, amb petits sortidors situats a banda i banda que permeten jugar tot refrescant-se a l'estiu. Els roures més vells i més grossos estan a la zona de picnic. La volta de canó de la majoria dels troncs de roure mesurats oscil·len entre 2,65 m de diàmetre per 2,75 m de volta de soca, amb una alçada que oscil·la entre 20 i 25 metres i una amplada de capçada que pot arribar als 28 metres, amb un brancatge molt potent. Destaca el roure situat en el marge just enfront de la font, amb 4,70 m de volta de canó per 5,80 m de volta de soca i una alçada de 28 metres. Els exemplars de pi blanc tenen una mitjana de circumferència d' 1,20 m per 30 metres d'alçada. En el parc hi ha dues fonts; una moderna que data de la construcció del parc, i la coneguda amb el nom de la font de Cal San Just, construïda al segle XIX en el mur de pedra per on passa el corriol que baixa fins a la font. | 08222-145 | Parc de Cal Santjust, al carrer de Cal Santjust Vell | En aquest indret hi ha la font de Cal Santjust Vell. Antigament hi havia un safareig cobert on la gent de Sant Llorenç d'Hortons hi venia a rentar la roba. L'altre safareig utilitzat per aquesta finalitat era el de la Bassa Gran, però a diferència que no tenia coberta. En els roures o en alguns d'aquests roures s'havia practicat el ritual de curar nens trencats (Rius:2008). | 41.4661400,1.8189400 | 401373 | 4591178 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77651-foto-08222-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77651-foto-08222-145-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La fusta del roure està considerada de gran duresa, molt bona per a la construcció i per a treballs d'ebenisteria. Juntament amb l'alzina tenen un gran poder calorífic. L'escorça és rica en tanins i antigament era utilitzat per adobar el cuir. Molt apreciat per a la fabricació de botes. Poden ser conreats com a planta ornamental i per evitar l'erosió. Els glans serveixen per a l'alimentació del bestiar. El roure és símbol de força en moltes cultures. Sense anar més lluny, nosaltres emprem l'expressió 'fort com un roure' En la tradició escandinava, el Déu Vainamoinen, va crear els roures per tal de donar ombra i aixopluc als ocells. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77657 | Salt de Can Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-can-prats | RIBA, Oriol et alii (1997). Diccionari de Geologia. Ed. Institut d'Estudis Catalans. Ed. IEC en coedició amb Enciclopèdia Catalana. | A la zona del salt, entre les canyes i el dipòsit sorrenc, hi ha una quantitat important de brutícia. Caldria una esclarissada bàsicament de la canya per fer una mica més accessible la zona i en cas de pluges i crescudes d'aigua s'evitaria que aquesta pogués crear un tap en algun punt més estret del torrent i provocar inundacions. | El salt del torrent de Can Prats es troba situat en el torrent de Can Torres, just abans de creuar-se amb el torrent de Can Prats, entre les vinyes de la Rierussa i les vinyes de Can Prats. En aquest tram del torrent, desapareix la sorra deixant pas a una plataforma rocosa que forma part d'una terrassa al·luvial formada per margues blau grisenques que presenten fòssils marins molt abundants. Un regueró, producte de l'erosió provocada pel pas constant de l'aigua a la roca deixa entreveure graves sorrenques o conglomerats. Al final d'aquesta plataforma hi ha un salt que té un desnivell d'uns vuit metres de profunditat. S'ha anat excavant de manera natural degut al pas del temps, en els materials mòbils al·luvials provinents de les riuades fortes i per l'efecte de retallament que ha sofert del meandre. La caiguda de l'aigua juntament amb altres elements erosius han anat accentuant el desnivell brusc del salt. Per sota la plataforma, un gorg de 40 metres d'amplada. Els pendents a banda i banda del torrent són molt pronunciats, amb presència de cingleres o timbes (com ho coneixen els habitats de Sant Llorenç). Actualment estan molt emboscades, amb una gran quantitat de canyissar, bardisses, aritjol i altres enfiladisses que impossibiliten l'accés. La zona del salt agrupa una bona mostra dels diferents ecosistemes forestals i comunitats faunístiques que hi troben refugi, nidifiquen o hi viuen durant tot l'any. A les zones més obagues hi ha una clara representació de l'alzinar barrejat amb roure de fulla petita alternada amb una bona part de pineda secundària de pi blanc i més a proximitat de les lleres va deixant pas al bosc de ribera que alhora es combina amb herbassars higròfils. En algunes zones el bosc de ribera és molt atapeït i el seu accés es fa impossible degut a un sotabosc ric en arç blanc, bardissa, roldor, roser salvatge, saüc, canyissar o joncs, amagatall ideal per a moltes espècies animals. La fauna vertebrada hi és molt ben representada amb una comunitat de carnívors ben conservada i detectada durant la realització del Mapa de Patrimoni per la gran quantitat de rastres (petjades i femtes) de mamífers com la fagina, la geneta, la guineu i el senglar. També s'ha detectat presència de rapinyaires a través de la visualització directa d'algunes espècies que sobrevolen la zona i d'altres gràcies a les egagròpiles i plomall. Cal destacar la presència de zones de nidificació del pica-soques per la gran quantitat de nius localitzats en els troncs morts dels arbres que queden dempeus. | 08222-151 | A la confluència del torrent de Can Torres i el de Can Prats | Els torrents i rieres de Sant Llorenç d'Hortons tenen un rol molt important com a corredor biològic, ja que gràcies a la vegetació que s'hi desenvolupa afegit a la presència d'aigua, la fauna hi pot trobar refugi, aliment i circular lliurement d'una zona a l'altre. | 41.4523900,1.8222600 | 401630 | 4589648 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77657-foto-08222-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77657-foto-08222-151-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El contacte de materials durs com les arenisques bioclàstiques i les argiles i marges d'origen marí produiexen un paisatge erosiu molt típic en el Penedès amb la presència de salts d'aigua en d' altres indret com:can Raimundet i la Pedrera . | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77658 | Salt de Can Raimundet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-can-raimundet | BATALLER, J.R. (1953). Nota sobre los gasterópodos marinos nuevos del Miocénico Catalán. Anales. Esc. Peritos Agra. Vol. XII, pàgs. 1 a 21. Barcelona. LLADÓ, Oriol i Eritja Roger ( 2012). Un viatge pel Penedès submarí. Descobrir núm. 177, gener. RIUS FONT Lluís ( 2007) La història més bella de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major RIUS, Lluís i MAURI, Alfred (2007). Un viatge submarí per l'Alt Penedès: Amics dels Parcs Naturals, núm. 10, febrer de 2007. Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, pàgs. 14- 19. | El salt de la Rierussa est roba situat en el torrent de la Rierussa, un curs d'aigua de la Depressió Prelitoral que neix prop de Masquefa (Comarca de l'Anoia) i travessa tot el terme municipal de Sant Llorenç d'Hortons, unint-se per l'esquerra al riu Anoia, tocant a Gelida. El salt d'aigua és a pocs metres, per sota de la línia ferroviària de gran velocitat que travessa el municipi i a tocar del jaciment arqueològic de la pedrera romana. En aquest tram del torrent, les argiles blaves, més erosives, deixan pas a una plataforma rocosa formada per arenisques ben cimentades per on l'aigua transcorre fins caure per un salt d'uns sis metres d'alçada,produint un gorg, d'un metre i mig a dos metres de fondària. A partir d'un rocar que aflora en superfície a mà esquerra baixant per la carretera, s'endevina una rampa, parcialment emboscada per alzines joves que forma part dels talls de la roca que en època romana era explotada com a pedrera. En el mateix salt, en el costat lateral esquerra podem observar el retall d'una pedra per a canalitzar les aigües a un antic molí i, tal vegada, fou un antic carreu romà a mig explotar. La totalitat de la plataforma rocosa està completament farcida de de mol·luscs i fragments de restes fòssils d'Ostrea sp, Cardium sp., Turitella , Anomia , i altres lamelibranquis. Les petxines es troben generalment ben conservades com per exemple la Potamides (Pirenella) pictus mitralis, l'Acteocina lajonkaireana, Sandbergeria perpusilla, seila turritella, Dorsanum nodosocostatum, Nassa (Phrontis) duja dini schonii, Cancellaria (Trigonostoma) scrobiculata, Mytilus sp., i Polimesoda sp. Per sota d'aquesta plataforma, hi ha una capa de llims de color gris amb elements detrítics formats bàsicament per biotita, quars i micro-fòssils en carbonat càlcic. Al dessota d'aquesta , s'observa una capa visible de llims de color ocre, de gra fi a molt fi on hi predomina el quars i la biotita. En aquesta capa hi ha absència de fòssils. La zona del salt agrupa una bona mostra dels diferents ecosistemes forestals i comunitats faunístiques que hi troben refugi, nidifiquen o hi viuen durant tot l'any. A les zones més obagues hi ha presència d'algunes alzines joves alternada amb una bona part de pineda secundària de pi blanc, amb ginesta, fanals, romaní i més a proximitat de les lleres va deixant pas un bosc de ribera pobre, que en aquest sector es combina amb herbassars higròfils, arç blanc, bardissa, roldor, roser salvatge, l'herba sabonera (Saponaria officinalis), l'ortiga gran (urtica dioica), la menta borda (Mentha suaveolens) etc.., i gran predominança de canyissar i canyís, amagatall ideal per a moltes espècies animals. Pel que fa a l'herbassar predominant a proximitat de l'aigua i per sota del gorg, es distingeixen entre altres, la llapassa borda (Xanthium italicum), l'herba presseguera (Polygonum persicaria), la panissola (Echinochloa crus-galli), i falgueres com la capil·lera (Adiantum capillus). La fauna vertebrada hi és molt ben representada amb una comunitat faunística ben conservada i detectada durant la realització del Mapa de Patrimoni per la gran quantitat de rastres (petjades i femtes) de mamífers com la fagina, la geneta, la guineu i el senglar . També s'ha detectat presència de rapinyaires a través de la visualització directa d'algunes espècies que sobrevolen la zona i d'altres gràcies a les egagròpiles i plomall. Pel que fa al amfibis,malgrat és difícil detectar-ne per l'època de l'any, si que hi ha presència de gripau i granota verda i algunes serps com la verda, la blanca, etc. | 08222-152 | La Rierussa. Al sud del terme municipal, per sota Can Raimundet | El salt es troba dins l'àrea del jaciment arqueològic de La Pedrera romana. Els torrents i rieres de Sant Llorenç d'Hortons tenen un rol molt important com a corredor biològic, ja que gràcies a la vegetació que s'hi desenvolupa afegit a la presència d'aigua, la fauna hi pot trobar refugi, aliment i circular lliurement d'una zona a l'altre. | 41.4606900,1.8561100 | 404469 | 4590532 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77658-foto-08222-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77658-foto-08222-152-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El contacte de materials durs com les arenisques bioclàstiques i les argiles i marges d'origen marí produiexen un paisatge erosiu molt típic en el Penedès amb la presència de salts d'aigua en d' altres indret com Can Parts i la Pedrera . Destaquem un càrreu retallat com a testimoni de l'aprofitament humà d'un antic molí i possible explotació en època romana. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 77660 | Alzina de Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-torres | BOLÒS, O.; VIGO, J.;MASALLES, R.M.; NINOT, J.M. (1993). Flora manual dels Països Catalans. Ed. Pòrtic. Barcelona MASCLANS, F. (1990). Guia per a conèixer els arbres. Ed. Montblanc-CEC. Barcelona MASCLANS, F. (1990). Guia per a conèixer els arbusts i les lianes. Ed. Montblanc-CEC. Barcelona PASCUAL, R. (1990). Guia dels arbres dels Països Catalans. Ed. Pòrtic. Barcelona PASCUAL, R. (1990). Guia dels arbustos dels Països Catalans. Ed. Pòrtic. Barcelona PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | L'alzina de Can Torres, es troba plantada en el pla on antigament havia existit una masia. Pertany a l'espècie Quercus ilex ssp ballota. Està desproveïda de vegetació arbustiva i lianes; tant sols una mata creix al seu costat. Mesura 15 metres d'alçada total x 14m de capçada mitjana x 2,74 m de volt de canó x 3,77 m de volt de soca. El tronc és curt i lleugerament inclinat. L' escorça és fosca i clivellada. Per sobre de la creu neixen quatre branques molt potents que van bifurcant i formant la brancada actual que dona forma a una capçada irregular. Les fulles més tendres tenen un marge dentat i punxant. L'anvers és de color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és el gla, amb les escames de la cúpula no punxants. L'alzina floreix als mesos d'abril - maig i les glans maduren al començament de la tardor. Actualment creix, protegida per un parterre circular de 6 metres de diàmetre, fet de maó, arrebossat i pintat amb òxid. El creixement d'aquest espècimen i de l'espècie en general és molt lent, produint una fusta extremadament dura i compacta, molt apreciada per fer eines per treballar la terra i fusteria (boter, mestre d'aixa, fuster...). Les branques són molt apreciades com a combustible (ja sigui tallada naturalment o convertit en carbó vegetal) d'una qualitat excel·lent. | 08222-193 | camí de Can Torres, al límit del terme municipal amb Gelida | Aquesta alzina pertanyia al conjunt de la masia de Can Torres, de Gelida, actualment desapareguda. En el seu lloc hi ha un soterrani amb una intervenció del mateix arquitecte per recordar el lloc de la masia. | 41.4467300,1.8239200 | 401760 | 4589018 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77660-foto-08222-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77660-foto-08222-193-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La fusta de l'alzina és dura i compacta i s'utilitza per fer eines de pagès i fusteria. Les branques, des de temps immemorial, es fan servir per fer llenya i carbó vegetal de qualitat excel·lent . | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 77662 | Salt de La Pedrera ( Pedrera) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-la-pedrera-pedrera | A llevant de la masia de La Pedrera hi ha el Torrent de La Rierussa, que en aquest tram baixa de La Torreta i s'ajunta més avall amb el torrent de La Fontsanta. L'actual carretera de Sant Llorenç a Sant Joan Samora passa per damunt d'aquest torrent i ben prop es troba un salt amb una formació geològica similar al salt de Can Raimundet, on s'observa un gran bloc de pedra tallat en escaire de 90 graus. També s'observen les parets ben retallades i que semblen haver estat aprofitades per l'extracció de pedra en una època indeterminada, l'únic record que es conserva el topònim de la casa 'La Pedrera'. Aquesta pedrera es trobava al costat de l'antic camí que unia Sant Llorenç amb Gelida passant per Can Raimundet, on s'hi que es troba documentada la pedrera d'adscripció cronològica en època romana. El salt del torrent de la Pedrera és un salt d'aigua d'uns quinze metres d'alçada, la plataforma del qual es troba ubicada gairebé a tocar d'una corba molt pronunciada de la carretera. El règim de precipitacions fa que en algunes ocasions aquest torrent pugui adquirir cabals considerables envaint les terres conreades, dipositant graves o bé ocasionant erosions importants a nivell de les parets o timbes. El registre sedimentari comprèn bàsicament el període Miocè, amb registres de terres, gresos i de sediments ocres i grisos molt fins d'ambients marins. Per sota els blocs de pedra tallats de l'antiga pedrera s'observen localitats paleontològiques de fòssils marins. Malgrat el perill que presenta aquest indret, s'hi poden observar les marques de piqueta recents per a l'extracció de fòssils. La vegetació de l'entorn és exuberant, i la gran quantitat de bardissa, lianes i arbres caiguts, especialment pi blanc, juntament amb la manca de terreny atalussat, impedeixen l'accés al llit del torrent. La vegetació arbòria a les parts més altes del salt és la de pi blanc amb alzinar, algun ullastre jove i brolla de romaní. A la part més inferior del torrent, en el tram del salt la vegetació de ribera és gairebé inexistent. | 08222-195 | La Pedrera - La Rierusa | Resulta difícil adjudicar una cronologia a la utilització d'aquesta pedrera, bàsicament perquè no hi a cap estudi fet, ni cap referència bibliogràfica. La memòria oral no recorda cap explotació en aquest indret, tampoc hi ha cap document d'època moderna o medieval, fins ara, que en parli. Passa quelcom molt semblant al cas de la Pedrera romana de Can Raimundet. Però fins que no hi hagi cap certesa només es pot especular. Els torrents i xaragalls són en realitat perfils excavats durant les darreres glaciacions, en aquest sentit, tenim uns torrents ben encaixats: Torrentfondo,t. Rierussa, Muç, etc.. | 41.4711700,1.8408600 | 403211 | 4591712 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77662-foto-08222-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77662-foto-08222-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77662-foto-08222-195-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Romà | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | MARTIN CLOSAS, Carles (2012). L'última glaciació a Sant Llorenç d'Hortons; dins el programa de Festa Major de 2012. Sant Llorenç d'Hortons, pàgs. 24 a 28.RIUS FONT, Lluís ( 2007). La història més bella de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major. | 85|94|83 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77663 | Orquídies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orquidies | Erol d'orquídies silvestres del gènere Himantoglossum i espècie robertianum, situat en el vessant meridional del camí de Can Prats, en un terreny erm on fa uns anys s'hi cultivava vinya. Es tracta d'una planta monocotiledònia que a diferència de les espècies que viuen en regions tropicals (amb flors molt vistoses, perennes i epífites) acostumen a ser terrestres i geòfits, és a dir, que passen l'hivern en forma de tubercle o de rizoma sota terra i surten a finals d'hivern, principis de primavera. Les fulles (de cinc a deu) són de color verd clar; neixen en forma de roseta, de la part baixa d'una única tija, gruixuda i sense ramificacions. Les fulles són enteres i de nerviació paral·lela. La inflorescència és una espiga amb forma piramidal que conté nombroses bràctees crenades i les flors, que estan orientades cap a baix. Els tèpals que envolten el label són estriats, i els colors poden variar entre el verd fins al porpra. El label, de color rosa a porpra, pot allargar-se fins a 2 cm. Floreix entre els mesos de febrer fins a l'abril. La pol·linització es transmet bàsicament a través de dos insectes, el borinot i l'abella. Els fruits es troben en una càpsula i la disseminació de les llavors es fa a través del vent. | 08222-196 | Vinya de Cal Fèlix - camí vell de Sant Sadurní | L'Himantoglossum robertianum va ser detectada pel Sr. Jordi Catalan l'any 2009. Aquesta orquídia va ser descrita inicialment per Loiseleur, que la va batejar amb el nom d'Orchis robertiana en honor a Gaspard Nicolas Robert (1776-1857), un botànic francès. Més tard va passar a ser nomenada Barlia robertiana i l'any 1999, Pierre Delforge la va incloure en el gènere Himantoglossum. | 41.4602800,1.8234500 | 401741 | 4590523 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77663-foto-08222-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77663-foto-08222-196-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment a Catalunya hi ha vuitanta dues espècies d'orquídies silvestres que es poden classificar en vint gèneres diferenciats. Aquesta espècie adaptada a sòls calcaris d'herbassars, talussos i vores dels camins. Caldria preservar aquet indret per tal de conservar el seu hàbitat i protegir una espècie singular que creix en el municipi. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 77671 | Figuera de La Soleia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figuera-de-la-soleia | PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | Figuera del gènere Ficus i espècie F. Carica situada al bell mig d'una vinya encarada a migdia, al sud del nucli urbà de Sant Llorenç, al costat mateix de la BV-2249, coneguda com La Soleia. Creix ufanosa, com exemplar aïllat, entre ceps de xarel·lo centenaris. Es tracta d'un arbre de fulla caduca, amb la capçada ampla i arrodonida. L'alçada i l'amplada de capçada oscil·la entre els 10 i els 12 metres. Les fulles són grosses i lobulades. El pecíol és llarg i gruixut. L'època de floració és entre el maig i el juny. Les flors són molt petites, es troben tancades a l'interior d'un receptacle carnós. D'aquesta inflorescència neix el fruit anomenat figa. La forma, color i textura dependrà de la varietat. El tronc, tot i que és recte, creix torçut i protuberant. L'escorça és grisa i ha perdut la suavitat dels espècimens joves. La volta de canó és de 2,76 metres. De la creu parteixen cinc branques molt potents que es van bifurcant. Les branques acostumen a tenir un creixement longitudinal que els dona una morfologia molt característica. Les arrels són molt robustes i tenen un gran poder de penetració i és per això que al seu voltant no s'hi ha construït cap pica ni cisterna ja que les arrels es poden ficar per les més petites escletxes a la recerca d'humitat. | 08222-204 | Vinya de La Soleia, al sud del nucli urbà | Aquest arbre olorós constitueix, juntament amb la vinya i l'olivera, un dels cultius més importants de les civilitzacions mediterrànies. Plantats aïllats han estat estretament lligat als antics cultius de vinya o de secà per l'ombra que proporcionaven al pagès o vinyataire. L'aparició dels tractors per facilitar les tasques a l'hora de llaurar van facilitar la desaparició de molts d'aquests exemplars ja que la majoria de les arrels es situen a una profunditat d'entre 20 i 45 cm. La fusta de la figuera no és gaire resistent, i per això es diu que és un arbre de brancada traïdora, ja que en qualsevol moment una branca pot partir-se amb el pes d'una persona. En alguns indrets, tradicionalment es feia la part central del banc de fuster però és una fusta que es podreix fàcilment. És un mal combustible. | 41.4633600,1.8282400 | 402146 | 4590859 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77671-foto-08222-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77671-foto-08222-204-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La figuera de la vinya de la Soleia va ser plantada per l'avi del Sr. Jaume Ponnou i es troba enmig d'una vinya amb ceps centenaris | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 77675 | Casa del carrer mestre Cugat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-mestre-cugat | BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2008). La formació urbana d'Hortons. Els primers carrers; dins el programa de Festa Major del 2008, Sant Llorenç d'Hortons, pàgs. 30 i 31. | Caseta envoltada pels quatre costats de pati, de planta rectangular i planta baixa. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al carrer del Mestre Cugat. La façana és de composició simètrica amb coronament central corbat i pilars als angles. La porta d'entrada és petita i de llinda recta amb una marquesina en forma de teulades a tres aigües. A cada costat hi ha finestres. El parament és llis amb un sòcol de pedra, una motllura esgrafiada per damunt les obertures i una motllura que ressegueix tots els elements del coronament. El pati està delimitat per una tanca d'obra a mitja alçada amb una reixa de ferro amb una entrada delimitada per pilars de maons i una porta metàl·lica. | 08222-208 | C. Mestre Cugat, 12 | L'actual trama urbana de Sant Llorenç no es comença a dibuixar fins a finals del segle XIX i principis del XX, quan encara hi havia tres barris separats entre ells: el barri del Roser, el barri de Santa Filomena i el barri de la Font, amb el carrer Major com a camí principal i eix vertebrador. A finals del segle XIX hi ha set carrers: Sant Isidre, Roser, sant Antoni, santa Filomena, Migdia, Major i de la Font. Aquesta estructura de barris aïllats es manté fins l'any 1926 quan es presenta el primer pla d'ordenació urbanística elaborat per l'arquitecte municipal Josep Ros Ros (1914-1941). Aquesta casa correspon a aquesta darrera fase. | 41.4653400,1.8248000 | 401861 | 4591083 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77675-foto-08222-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77675-foto-08222-208-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77676 | Casa del carrer mestre Cugat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-mestre-cugat-0 | BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2008). La formació urbana d'Hortons. Els primers carrers; dins el programa de Festa Major del 2008, Sant Llorenç d'Hortons, pàgs. 30 i 31. | Caseta envoltada pels quatre costats de pati, de planta rectangular i planta baixa. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al carrer del Mestre Cugat. La façana és de composició simètrica amb coronament central corbat i pilars als angles. La porta d'entrada és petita i de llinda recta. A cada costat hi ha finestres. Tant la porta com les finestres tenen un recreixement ornamental al seu voltant. El parament és llis amb sòcol i una motllura de maons que ressegueix tots els elements del coronament. El pati està delimitat per una tanca d'obra a mitja alçada amb una reixa de ferro tapada per cupressus i amb una entrada delimitada per pilars i una porta metàl·lica. | 08222-209 | C. Mestre Cugat, 14 | L'actual trama urbana de Sant Llorenç no es comença a dibuixar fins a finals del segle XIX i principis del XX, quan encara hi havia tres barris separats entre ells: el barri del Roser, el barri de Santa Filomena i el barri de la Font, amb el carrer Major com a camí principal i eix vertebrador. A finals del segle XIX hi ha set carrers: Sant Isidre, Roser, Sant Antoni, Santa Filomena, Migdia, Major i de la Font. Aquesta estructura de barris aïllats es manté fins l'any 1926 quan es presenta el primer pla d'ordenació urbanística elaborat per l'arquitecte municipal Josep Ros Ros (1914-1941). Aquesta casa correspon a aquesta darrera fase. | 41.4651900,1.8247400 | 401856 | 4591066 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77676-foto-08222-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77676-foto-08222-209-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77683 | Zona de nidificació del picot verd | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-del-picot-verd | ANDINO, H.; BADOSA, E.; CLARABUCH, O.; LLEBARIA, C. (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Ed. dels autors. Barcelona. AYMÍ, R.; HERRANDO, S. (2003). Anuari d'Ornitologia de Catalunya. Ed. Institut Català d'Ornitologia. Barcelona. BORRAS, A.; JUNYENT, F. (1993). Vertebrats de la Catalunya Central. Ed. Intercomarcals, S.A. Manresa. CLAVELL, J. (2002). Catàleg dels ocells dels Països Catalans (Catalunya, País Valencià, Illes Balears Catalunya Nord). Lynx edicions. Barcelona HUME, R. (2002). Guía de campo de las aves de España y Europa. Ed. Omega | La zona de nidificació de l'espècie Picus viridis està situada en el torrent de Can Serra, just davant de la font de l'Amèlia, en els horts d'en Francisquet. Es tracta d'un ocell conegut popularment com picot, fuster o fusteret, que es troba disseminat per tot el municipi. La seva presència s'ha detectat en tot tipus d'ambients arbrats, malgrat tingui una preferència pels arbres caducifolis i els boscos de ribera. El seu nom prové del color verd que té a les ales i l'esquena. El ventre és de color verd clar tirant cap a grisós i el carpó de color groc. La part alta del cap és de color vermell molt intens, i el mascle presenta una bigotera igualment vermella rivetejada de negra i en el cas de la femella és completament negre. El bec llarg i fort li permet foradar amb facilitat els arbres. La llengua protàctil li permet burxar escletxes i forats per tal de buscar insectes per alimentar-se, tenint una predilecció per les formigues, els seus ous i larves que fan els nius als arbres vells, tot i que també baixen al terra. El crit del picot és molt característic, i quan se sent descobert fuig avisant a les altres espècies amb les quals conviu en el mateix territori. Gràcies a les potents urpes (tenen dos dits dirigits endavant i dos endarrere) i ajudant-se amb la cua (les plomes són curtes i molt fortes) poden grimpar i aferrar-se sense cap problema pels troncs. El seu vol és molt característic, no segueix una línia horitzontal sinó que tancant de tant en tant les ales va creant una línia ondulada. En aquest tram del torrent hi ha un bosc de ribera important amb pollancres i oms morts i malalts que queden encara dempeus, orientats al sud-est. Els nius que s'hi observen tenen una forma perfectament arrodonida, d'un diàmetre de 6 a 7 centímetres, per on entra i surt l'ocell. L'interior del niu té una profunditat de 40 centímetres aproximadament on la femella pon de 5 a 8 ous que cova durant una quinzena de dies damunt de les restes de minúscules estelles i les serradures provinents de la construcció del niu. Té una longevitat màxima de 6,06 anys. | 08222-157 | Torrent de Can Serra | 41.4716000,1.8313300 | 402416 | 4591770 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77683-foto-08222-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77683-foto-08222-157-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'època de nidificació del picot verd oscil·la entre els mesos de març i abril. Cal no envair la zona per evitar molestar-los. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 77694 | Alzina de Can Pujades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-pujades | BOLÒS, O.; VIGO, J.;MASALLES, R.M.; NINOT, J.M. (1993). Flora manual dels Països Catalans. Ed. Pòrtic. Barcelona MASCLANS, F. (1990). Guia per a conèixer els arbres. Ed. Montblanc-CEC. Barcelona MASCLANS, F. (1990). Guia per a conèixer els arbusts i les lianes. Ed. Montblanc-CEC. Barcelona PASCUAL, R. (1990). Guia dels arbres dels Països Catalans. Ed. Pòrtic. Barcelona PASCUAL, R. (1990). Guia dels arbustos dels Països Catalans. Ed. Pòrtic. Barcelona PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | L'alzina de Can Pujades, es troba situada a l'est de l'entrada principal del mas, a tocar del corriol que baixa fins a la bassa i el safareig. Pertany a l'espècie Quercus ilex ssp ballota, desproveïda de vegetació arbustiva i lianes. Mesura 13 metres d'alçada total x 16m de capçada mitjana x 3,65 m de volt de canó x 3,50 m de volt de soca. El tronc és molt curt; des de ran de terra fins a la creu mesura 45 cm d'alçada. La escorça és fosca i clivellada. Per sobre de la creu neixen cinc branques molt potents que van bifurcant i formant la brancada actual que dona forma a una capçada espessa on els branquillons més joves reposen al terra. Les fulles més tendres tenen un marge dentat i punxant. L'anvers és de color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és el gla, amb les escames de la cúpula no punxants. L'alzina floreix als mesos d'abril - maig i les glans maduren al començament de la tardor. S'observen podes antigues de la brancada principal i algun tram de fusta morta, que no ha impedit el desenvolupament normal d'aquest arbre perennifoli. El creixement d'aquest espècimen i de l'espècie en general és molt lent, produint una fusta extremadament dura i compacta, molt apreciada per fer eines per treballar la terra i fusteria (boter, mestre d'aixa, fuster...). Les branques són molt apreciades com a combustible (ja sigui tallada naturalment o convertit en carbó vegetal) d'una qualitat excel·lent. | 08222-168 | Al costat de Can Pujades, a ponent del terme municipal | Segons la Sra. Palmira Piqué, antigament quan tenien la cort dels porcs, es collien els glans per donar-los de menjar que s'abocava juntament amb el ranxo per una mena d'embut fet de pedra i arrebossat ubicat a mà dreta sota la porxada del portal d'entrada que dóna accés al pati interior de la casa. | 41.4669800,1.8052900 | 400235 | 4591287 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77694-foto-08222-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77694-foto-08222-168-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta alzina centenària forma part d'un reducte d'alzinar que s'ha desenvolupat als voltants del mas, en les marjades poc aptes per l'agricultura, amb algun espècimen de pi blanc (Pinus halepensis). Durant el treball de camp s'ha pogut constatar a través dels rastres localitzats que el tram de Can Pujades, Can Claramunt, a tocar del torrent de Can Pujades és una zona de refugi i caça per a moltes espècies de fauna, el toixó (Meles meles), mostela (Mustela nivalis) guineu (Vulpes vulpes), porc senglar (Sus scrofa), ocells i aus rapinyaires. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 77696 | Pollancre del Torrent de Can Pujades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-del-torrent-de-can-pujades | Pollancre de l'espècie Populus nigra que es troba situat al bell mig del torrent de Can Pujades, sota el salt d'aigua artificial, a 20 metres de la mina de Can Pujades i molt a prop de l'aqüeducte de Cal Claramunt. Es tracta d'un espècimen de grans dimensions, inclinat cap el vessant d'obaga del torrent, i forma part d'una petita pollancreda localitzada en aquest sector. Té una alçada de 25 x 4,70 m de volt de canó i 5,20 m de volt de soca. La capçada es ovoide, força ampla i irregular. El tronc, en el seu primer tram és completament boterut i desproveït de ramificacions com acostuma a passar amb aquesta espècie, malgrat se'n dedueixen les ferides deixades per impactes rebuts degut l'arrossegament de materials durant les crescudes d'aigua en èpoques plujoses. L'heura (Hedera helix) s'hi ha enganxat i puja tronc amunt. A uns dos metres d'alçada, el tronc comença a enlairar-se vigorós, amb les ramificacions principals obertes i robustes. Els branquillons són molt més flexibles, brillants i tenen un color que pot oscil·lar entre el marró groguenc i el gris verdós. L'escorça, en el tram baix és bruna i arrugada, amb ferides profundes i envellides. La part superior és més grisenca però força arrugada en el sentit longitudinal del tronc. Les fulles d'aquest arbre caducifoli són simples. El limbe és de color verd, té forma gairebé triangular i s'observa per les dues cares. El marge és translúcid i lleugerament serrat. La vegetació associada al pollancre és l'esbarzer (Rubus ulmifolius), l'esbarzer de riu o romeguera (Rubus caesius L.), l'heura (Hedera helix), l'esparreguera boscana (Asparagus acutifolius L.), la vidalba (Clematis vitalba) i el canyar (Arundo donax), que a diferència del canyís autòcton (Phargmites australis), va ser introduïda a Europa provinent d'Ásia. Com a vegetació arbòria propera hi ha pi blanc (Pinus halepensis), algun roure i alzina amb sotabosc ric en lianes. | 08222-170 | Torrent de Can Pujades, prop del camí de Can Claramunt | El pollancre és un arbre forani plantat el més sovint per l'home per aprofitar-ne la fusta o bé en menor quantitat plantats amb intencions reforestadores i que en trobar un ambient idoni han esdevingut subespontanis. | 41.4679900,1.8012600 | 399900 | 4591404 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77696-foto-08222-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77696-foto-08222-170-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La fusta del pollancre és de color groc molt clar, poc densa, tova i elàstica per la qual cosa és apreciada en la construcció de caixes d'embalar, palets, capses per a formatges, llumins, pasta de paper, escuradents, etc. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 77699 | Pont de cal Fèlix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-felix | Pont d'una sola arcada construït per evitar el desnivell dels torrents de Can Mus i de Cal Santjust Vell que es troben en aquest punt. El pont està en el camí de Sant Llorenç a Sant Sadurní. Està fet de maons i arrebossat de ciment. | 08222-173 | Camí de Sant Sadurní | L'alçada originària de l'arcada del pont permetia el pas d'una tartana de vela. Actualment només hi ha un metre en el punt més alt. | 41.4591300,1.8222700 | 401641 | 4590396 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77699-foto-08222-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77699-foto-08222-173-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 77709 | Talús de Can Raimundet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/talus-de-can-raimundet | CASANOVAS CLADELLAS,M.L et al. (1972) Contribución al estudio del Mioceno del Penedès ( sector Gelida) . Acta Geológica Hispánica t.VIII,n.5 pág. 143-148 MARTIN CLOSAS, Carles (2012). L'última glaciació a Sant Llorenç d'Hortons; dins el programa de Festa Major de 2012. Sant Llorenç d'Hortons, pàgs. 24 a 28. RIUS FONT, Lluís ( 2007). La història més bella de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major. RIUS, Lluís i MAURI, Alfred (2007). Un viatge submarí per l'Alt Penedès: Amics dels Parcs Naturals, núm. 10, febrer de 2007. Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, pàgs. 14- 19. RIUS FONT, Lluís ( 2009) Una capbussada pel paisatge. Programa de Festa Major de Gelida. | Al peu de la masia de Can Raimundet, a la llera de la Rierussa, s'observa un talús, com a testimoni geològic únic ,a la conca penedesenca, de la retirada de les aigües marines o transgressió marina succeïda en el Miocè inferior, entre els 16 i 14 milions d'anys. En el tram baix del talús es poden veure les traces d'un entorn propi dels sediments de zones de fondària d'aquest antic mar, ric en llims i argiles i de coloració blava. Mentre que en el tram alt hi trobem elements detritus propis de zones de planures submergides, com en els deltes i estuaris actuals. Podem observar sediments rics amb llims, intercalats amb dipòsits de graves i conglomerats d'un color ocre, testimonis d'un ambient de planura costanera. Aquest registre geològic ha estat estudi de nombrosos treballs geològics per interpretar el paisatge i les diferents pulsacions marines penedesenques. | 08222-183 | La Rierussa a l'alçada de Can Raimundet | La depressió de les comarques del Vallès i del Penedès es forma fa uns 30 milions d'anys quan es produeix una important fractura de l'escorça terrestre, que comença al sud de la Península Ibèrica i s'estén a través de la mediterrània occidental des del sud-est de França (Vall del Rhone) fins arribar a l'Alemanya occidental (conca del Rhin). Aquest procés d'enfonsament de l'escorça s'anomena rifting i és similar al que passa encara avui i que es va iniciar fa quatre milions d'anys separant el continent africà de la Península aràbiga, creant un nou espai ocupat pel Mar Roig. En el cas europeu, es va avortar,però restaren seqüeles geològiques que encara es poden observar avui. El Vallès-Penedès constitueix una estreta fossa tectònica de direcció sud-oest / nord-est; una depressió marginal d'aquesta gran esquerda del Mediterrani, seguint un conjunt de falles en el terreny. Té una longitud de 100 Km i una amplada màxima de 15 m i s'estén paral·lela a la línia de costa encaixada per les serralades del Litoral i Prelitoral. L'enfonsament de la conca penedesenca va ser un procés asimètric. Es poden diferenciar tres episodis: un primer període de drenatge de terres que ompliren la vall durant el Miocè inferior (entre 23 i 16 milions d'anys); un segon període anomenat el Complex marí i de transició que es caracteritza pels materials dipositats durant les transgressions i regressions de les aigües (entre els 16 i els 14 milions d'anys); la darrera fase es produeix entre els 14 i els 6 milions d'anys, es tracta d'una nova etapa continental quan els darrers drenatges omplen la vall. | 41.4619500,1.8553400 | 404407 | 4590672 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77709-foto-08222-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77709-foto-08222-183-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Indrets com la Pedrera i Can Raimundet podem observar almenys dues pulsacions marines, d'un entorn de badia, ric en llims i argiles de coloració blava passem a una sequència de coloració ocre, ric en llims ,grave i conglomerats, testimonis d'un ambient de planura submergides tipus delta o estuari. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 77710 | Col·lecció paleontològica procedent de Sant Llorenç d'Hortons de Vinseum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-paleontologica-procedent-de-sant-llorenc-dhortons-de-vinseum | El fons paleontològic procedent de sant Llorenç d'Hortons de l'actual museu de Vilafranca del Penedès (VINSEUM) està format per diverses col·leccions de fòssils del Miocè procedent de diversos jaciments paleontològics sense determinar. Les fonts d'ingrés de les peces són diverses: Mossèn Lluís Via entre els anys 40 i 70 del segle passat, Rossend Olivella, la dècada dels 80, Jordi Plans, any 70 i Anton Moreno, a principis del present segle (2002-03). Altres peces consten com a font d'ingrés desconeguda, però molt probablement venen de prospeccions de Mn. Via o Rossend Olivella. Cal destacar els fòssils localitzats al jaciment de la Ctra. Sant Sadurní. Km 5,4: Ostrea (cota 6205, Lamelibranquis (c. 1082), Mytilus (c. 1086), Erassostrea gryphoides (c. 6226). Del jaciment de la Beguda Alta : Glycimeris sp. (c.6201), Rhinoceros (c. 1803). Del jaciment de Can Font (Riera): Pinnixa (Palaeopinixa) mytilicola (c. 3043). De varis jaciments indeterminats localitzats entre Sant Joan Samora, La Pedrera i Can Bach: Angulus sp. (c. 1049), Mytilus sp. (c. 1086), Venus sp. (c. 1111, Panope sp. (c. 1093), Tellina sp (c. 1104), Anomia ephippium (c. 6194), Cardium sp (c. 1056), Cardium hyans (c. 1057), Conos (Lithoconus) bergandi (c. 972). Del del jaciment de La Pedrera: plantes (fanerògames) (c. 4053), terres amb micro fòssils (micromoluscs, foraminífers) (c. 3080 i 3079), Lumaquela miocènica (c. 3129), vertebra de peix (c. 3202), Ditrupa cornea (c. 965), Lamelibranquis (c.1082), Barbatia láctea (c.1054), Tellina sp. (c. 1102), Neopiemondonte squarrosa (c. 6215), Trigonostoma scrobiculatum, Melogena cornuta, Tibia dentata Lordariensis i Pirenella picta mitralis, Pirenella gambitzensis, Turris rotata (c.1036), Natica millepunetata (c.1013), Phos polygonus (c.1025),etc. Del jaciment del Torrentfondo i La Riererusa : Tellina sp. (c. 1102), Lutraria sp (c.1078), Venus sp. (c.1111), Mactra (c. 1083), Tellina sp. (c.1104), Helix (c.1009). També consta una fitxa amb varis indrets indeterminats del municipi on s'ha localitzat Parascutella, Litodomus, Ostrea (c. 6217), Lamelibranquis (c.6082) i Lembulus pella(c.6117). Finalment, del jaciment de La Pedrera destaquen el Striarca láctea (c.1108), diversos bibalbs (c.1055), Lepton squamosum (c. 6117), Anadara buronica, Caricorbula revoluta c. 1054), etc. | 08222-184 | Sant Llorenç d'Hortons | La I Exposició d'Art del Penedès, celebrada a Vilafranca l'any 1926, fou una fita molt important pel futur cultural de la població i el seu museu. El pare Martí Grivé i la seva arribada al Col·legi de Sant Ramon de Penyafort, foren l'empenta definitiva. Va formar una col·lecció de fòssils i minerals de la comarca i s'interessà per l'arqueologia. Creà dins el col·legi el Museu Olèrdola, arrel del descobriment d'una sitja. L'any 1934 es va constituir una comissió mixta entre l'Ajuntament i el museu i es va obtenir un local cèntric, al costat de l'antic convent de Trinitaris. Mossèn Trens fou l'encarregat de muntar el primer museu. Aquella iniciativa havia de dur a la constitució, el 14 d'agost de 1935, del primer patronat del Museu de Vilafranca, presidit per l'alcalde de la vila. Finalment, el 26 de gener de 1936 fou comprat l'edifici ocupat per la taverna de Cal Noi Noi, antic palau reial del segle XII, que esdevindria la primera seu pròpia del Museu. Per mediació de Mn. Trens, el comitè executiu de la I Exposición y Feria Oficial de la Viña y del Vino costejà una exposició arqueològica del vi, inaugurada al Museu en ocasió del certamen celebrat a Vilafranca l'estiu de 1943. En ella s'hi mostraren materials des de l'època dels ibers i fins el segle XIX. La mostra es completava amb l'exposició 'El vino en las artes plásticas' i amb els diorames sobre la història del vi, obra dels pessebristes Campllonch i Albornà, segons un disseny de Lluís Maria Güell i amb la coordinació del pintor local Pau Boada. Poc després, la junta directiva decidí convertir l'exposició en una secció permanent d'arqueologia del vi, que més tard esdevindria el Museu del Vi, amb afegits posteriors. L'any 1944 s'inaugurava el primer museu del vi de l'Estat espanyol. A partir de la dècada dels seixanta, l' ingrés de grans donacions van generar un fort impuls al Museu, que va veure ampliades les seves dependències amb l'objectiu d'adequar el patrimoni adquirit en noves sales d'exposició. Als anys setanta, el Museu inauguraria successivament les sales d'exposició de les noves col·leccions que marcarien els darrers trenta anys de la seva història: la col·lecció ornitològica del Penedès, del Sr. Pere Mestre Raventós; la col·lecció d'art i mobiliari del Sr. Antoni Pladellorens; la col·lecció d'art de Mossèn Trens; la col·lecció de ceràmica de Mossèn Bonet i l'ampliació de les col·leccions arqueològiques amb la tasca de Pere Giró. L'any 2000, es crea l'entitat Museu de Vilafranca - Museu del Vi, Fundació Privada, gràcies a la col·laboració entre l'Ajuntament de Vilafranca i la Caixa d'Estalvis del Penedès, ara Banc de Sabadell. Amb això, el Museu enceta una nova etapa que l'ha de conduir a la renovació dels seus espais per tal d'equiparar-lo als Museus del segle XXI. | 41.4678600,1.8245200 | 401842 | 4591363 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La col·lecció paleontològica de VINSEUM és molt important perquè està formada amb holotips, fòssils originals que serveixen de referència mundial. | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 77711 | Col·lecció paleontològica procedent de Sant Llorenç d'Hortons del Museu del seminari Conciliar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-paleontologica-procedent-de-sant-llorenc-dhortons-del-museu-del-seminari | <p>ABAT, ANTONI (2000). Museu Geològic del Seminari de Barcelona. Sala Cardenal Carles. Curs 2000-2001, dins Butlletí Informatiu, núm.1. CALZADA RADIA, Mn. S.; CASANOVAS CLADELLAS, Mª.L.; SANTAFÉ LLOPIS, J.V. (1972). Contribución al estudio del Mioceno del Penedès (sector Gelida). Publicat dins Acta Geológica Hispànica. Institut Nacional de Geologia, C.S.I.C. Año VII, núm.5. pàgs. 143 a 148. Septiembre - Octubre. NICOLAU, Mn. Francesc (2000). 125 anys d'activitats al Museu Geològic del Seminari de Barcelona, dins la revista. Batalleria núm. 9, pàgs. 43 a 47.</p> | <p>El fons paleontològic de l'actual museu està format per diverses col·leccions de minerals, roques i fòssils faunístics i vegetals (uns 70.000) que van des de l'era primària fins al quaternari. El museu destaca per la col·lecció paleontològica especialitzada en fauna invertebrada. També té una biblioteca especialitzada amb 13.000 obres, un laboratori i un arxiu històric obert als investigadors d'arreu del món on s'hi pot consultar el fons Almera, el fons Vidal, Font i Faura, Bataller, Candel Solé Sabarís, Lluís Via. Pel que fa referència al municipi de Sant Llorenç d'Hortons s'hi guarden fòssils del Miocè procedent de diversos jaciments paleontològics. Cal destacar els fòssils localitzats al jaciment de la Ctra. Sant Sadurní. Km 5,4: Ostrea (cota 6205, Lamelibranquis (c. 1082), Mytilus (c. 1086), Erassostrea gryphoides (c. 6226). Del jaciment de la Beguda Alta : Glycimeris sp. (c.6201), Rhinoceros (c. 1803). Del jaciment de Can Font (Riera): Pinnixa (Palaeopinixa) mytilicola (c. 3043). De varis jaciments indeterminats localitzats entre Sant Joan Samora, La Pedrera i Can Bach: Angulus sp. (c. 1049), Mytilus sp. (c. 1086), Venus sp. (c. 1111, Panope sp. (c. 1093), Tellina sp (c. 1104), Anomia ephippium (c. 6194), Cardium sp (c. 1056), Cardium hyans (c. 1057), Conos (Lithoconus) bergandi (c. 972). Del del jaciment de La Pedrera: plantes (fanerògames) (c. 4053), terres amb microfòssils (micromoluscs, foraminífers) (c. 3080 i 3079), Lumaquela miocènica (c. 3129), vertebra de peix (c. 3202), Ditrupa cornea (c. 965), Lamelibranquis (c.1082), Barbatia láctea (c.1054), Tellina sp. (c. 1102), Neopiemondonte squarrosa (c. 6215), Trigonostoma scrobiculatum, Melogena cornuta, Tibia dentata Lordariensis i Pirenella picta mitralis, Pirenella gambitzensis, Turris rotata (c.1036), Natica millepunetata (c.1013), Phos polygonus (c.1025),etc. Del jaciment del Torrentfondo i La Riererusa : Tellina sp. (c. 1102), Lutraria sp (c.1078), Venus sp. (c.1111), Mactra (c. 1083), Tellina sp. (c.1104), Helix (c.1009). També consta una fitxa amb varis indrets indeterminats del municipi on s'ha localitzat Parascutella, Litodomus, Ostrea (c. 6217), Lamelibranquis (c.6082) i Lembulus pella(c.6117). Finalment, del jaciment de La Pedrera destaquen el Striarca láctea (c.1108), diversos bibalbs (c.1055), Lepton squamosum (c. 6117), Anadara buronica, Caricorbula revoluta c. 1054), etc.</p> | 08222-185 | Sant Llorenç d'Hortons | <p>El Museu Geològic del Seminari de Barcelona es funda l'any 1874 sota la direcció del Dr. Jaume Almera i Comas (1845-1919), amb el nom de Museu d'Història Natural i de Geologia, degut a la gran aportació que rebia de fòssils. Estava ubicat a l'antic edifici del Seminari Conciliar, a la Rambla dels Estudis. No és fins l'any 1882 que la col·lecció es traslladarà a l'actual Museu. Els seus precedents però s'han de buscar en el Gabinet d'Història Natural que existia des de 1817 i que el Dr. Almera va transformar en laboratori i museu per als alumnes que cursaven la càtedra de Ciències Naturals. Mn. Almera contacta amb els estudiosos de l'època com Joaquim Landerer i Climent i Joan Vilanova i Piera i entra de ple en el món de la paleontologia. Col·labora estretament amb el malacòleg Artur Bofill i Poch, director del Museu Martorell i publiquen vàries monografies de mol·lusc fòssils, fins que l'any 1885 la Diputació Provincial de Barcelona els encarrega la confecció del mapa geològic de la província. Després de la mort del Dr. Almera, la plaça de director queda vacant fins que l'any 1926 Josep Ramon Bataller (1890-1962) entra a ocupar la plaça. A més a més de convertir-se en el primer catedràtic de Paleontologia de la Universitat de Barcelona, farà grans transformacions, resultat de les quals més de deu anys el museu viurà una època d'esplendor, amb nombroses publicacions científiques i transformant el museu en un lloc centre de referència per a investigadors de tot el món, malgrat la interrupció de la Guerra Civil, on el juliol de 1936 el Museu va ser devastat totalment a excepció de la Biblioteca del Dr. Almera. Les activitats reprenen l'any 1939 i es refà la col·lecció després de retrobar una minsa part de les peces desaparegudes. L'any 1962 després de la mort del Dr. Bataller, entra a ocupar la plaça de director, el Dr. Lluís Via i Boada (1910-1991), deixeble del Dr. Almera, continuant amb la tasca iniciada pels seus antecessors. Dedica anys de la seva vida a l'exploració de jaciments fossilífers, i concretament del Penedès, resseguint les formacions marines del cretaci i el miocè, fet que va originar el naixement del Museu Geològic Comarcal de Vilafranca del Penedès, com a secció del Museu de Vilafranca. Cal destacar el discurs de vuitanta quatre pàgines, publicat, juntament amb vuitanta pàgines més annexes de documentació vària sobre les activitats realitzades al museu, que el Dr. Via va escriure amb motiu de la celebració dels cent anys del Seminari, cien años de investigación científica, llegit en persona a la Sala d'Actes de la Delegació de Barcelona del CSIC, el 29 d'abril de 1975. L'any 1980 entra com a subdirector el pare escolapi Sebastià Calzada que serà nomenat director del museu el 1992, després de la mort del Dr. Via. La seva tasca es veurà recolzada pel nomenament d'un sots director, Mn. Francesc Nicolau. L'any 2009 El Seminari va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva gran tasca científica i de divulgació</p> | 41.4677700,1.8245000 | 401840 | 4591353 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77711-foto-08222-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77711-foto-08222-185-3.jpg | Legal i física | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-01-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El Museu compta amb la Sala Cardenal Carles, on s'exposen peces en permanència dedicada a les escoles. Aquesta sala va ser inaugurada l'any 1999 amb motiu dels 125 anys de la fundació del Museu Geològic del Seminari de Barcelona. El Museu compta amb una publicació anual, la revista Batalleria, en honor al Dr. Bataller, d'investigació i difusió científica, a més dels Sumaris de Batalleria. També tenen la Revista d'investigació paleontològica monogràfica, Scripta Musei Geologici Seminari Barcinonensis, i els sumaris; Pagurus, una revista de divulgació científica per a escolars i estudiants amb consulta en paper i per Internet en edició digital i finalment el Butlletí de l'Associació d'Amics de l'MGSB, trimestral on s'hi publiquen articles de divulgació i on es recullen les activitats de l'Associació | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 77723 | Cal Miquel Jeroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miquel-jeroni | BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (no consta) La nostra història; publicat a la pàgina web de l'ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons http://www.ajhortons.cat/index | Casa de planta trapezoïdal per la seva ubicació en un xamfrà entre dos carrers en angle agut. Consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs i el carener paral·lel a la façana principal, a excepció del costat dret on s'adapta a la cantonada. La façana té una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitats delimitats per les obertures: porta d'accés centrada i finestres laterals a la planta baixa i balcó amb barana de ferro a l'eix de l'entrada i finestres laterals a la planta pis. Totes les obertures estan emmarcades amb una motllura igual a excepció feta del coronament que a la planta és arrodonit i al pis és recte. La façana està coronada amb un frontó central amb balustrades laterals. El parament és llis i arrebossat. L'angle del xamfrà és una ampliació posterior i les obertures són modernes. | 08222-217 | Camí de Can Canyes, 4 | 41.4657100,1.8254700 | 401918 | 4591123 | 1927 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77723-foto-08222-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77723-foto-08222-217-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Ros i Ros | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77511 | Pedrera romana de la Rierussa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-romana-de-la-rierussa | AA.VV (1998). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. L'Alt Penedès; Sant Llorenç d'Hortons. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. LLADÓ,O. ( 2013) Un viatge pel Penedès Submarí. Descobrir, núm. 177 GUTIÉRREZ GARCIA MORENO, Anna ( 2009). Roman Quarries in the Northeast of Hispania (Modern Catalonia). Institut Català d'Arqueologia Clàssica. Tarragona MAURI, A.; GALINDO, J.; ALVAREZ, A.(1999). 'La seqüència constructiva del Pont del Diable (Martorell)'. A: Jornades sobre el Pont del Diable, 1999. RIUS, Lluís i MAURI, Alfred (2007). Un viatge submarí per l'Alt Penedès: Amics dels Parcs Naturals, núm. 10, febrer de 2007. Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, pàgs. 14- 19. RIUS FONT, Lluís ( 2007). La història més bella de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major. | II aC-VdC | Pedrera situada entre La Rierussa i el camí de Can Raimundet. Segons anàlisis geològics realitzats als diferents tipus de carreus utilitzats per la construcció del Pont del Diable de Martorell, alguns d'ells eren del mateix tipus de pedra que aflora en aquest indret, on s'observen encara ara traces d'extracció de pedra. La manca de notícies documentals d'utilització d'aquesta pedrera en època medieval o moderna, aquestes traces podrien correspondre a l'època romana, sense que es pugui precisar més. | 08222-5 | Al sud-est del terme municipal, entre la Rierussa i el camí de Can Raimundet | L'any 2003, amb motiu de l'afectació de la zona per la construcció del Subtram XI-B de la línia d'alta velocitat Madrid-Saragossa-Barcelona-Frontera francesa (Gelida - Sant Llorenç d'Hortons, Alt Penedès), es van fer seguiments arqueològics sense que signifiqués l'aportació de noves dades. | 41.4606200,1.8565400 | 404505 | 4590523 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77511-foto-08222-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77511-foto-08222-5-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77512 | Torrent de Cal Mus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-cal-mus | FOLCH, C.; GIBERT, J.: 'Memòria de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia'. Campanyes 2006-2007. Arxiu Servei Arqueologia. Barcelona. Mem. Núm.: 8035. Inèdit | VI -I aC | Troballes superficials pendents de confirmació | Troballa en superfície de material arqueològic format per vint fragments informes de ceràmica d'època ibèrica oxidada, quatre fragments de ceràmica de cuita mixta (pasta de sandvitx), quatre fragments de cuita reductora i un fragment de nansa de ceràmica vidrada. Aquestes troballes són de caràcter superficial però indiquen la possibilitat que existeixi algun tipus de poblament en un indret proper. | 08222-6 | Entre el torrent de Can Mus i el de Cal Ferreguet | L'any 2007 es va realitzar una prospecció arqueològica en aquesta zona, en motiu del projecte 'Prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia', que afectava els municipis de Gelida, Sant Llorenç d'Hortons, Sant Sadurní d'Anoia, el Pla del Penedès, Subirats, Avinyonet del Penedès i Olesa de Bonesvalls; realitzades per Cristian Folch i Jordi Gibert, sota la direcció de Ramon Martí. Aquest projecte està alhora dins u projecte més ampli anomenat 'Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval', anys 2005 - 2008, finançat pel Ministerio de Educación y Ciencia. | 41.4594700,1.8154800 | 401074 | 4590442 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77512-foto-08222-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77512-foto-08222-6-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Futurs treballs arqueològics haurien de determinar l'abast real tant cronològic com tipològic de les troballes realitzades en superfície i així, poder-ne avaluar la seva importància científica i patrimonial. | 81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 77509 | Camps de Can Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camps-de-can-esteve | Estudi d'Impacte Ambiental del Projecte variant de la C-243. Tram: St. Sadurní d'Anoia-Martorell, 2000: Arxiu Servei Arqueologia. | VI-I aC | Troballes superficials pendents de confirmació | Aquesta zona compresa al nord del Torrentfondo i en el límit municipal amb Masquefa ha estat objecte d'una prospecció arqueològica durant l'any 2000, en el transcurs de la qual es van documentar la presència en superfície de material ceràmic arqueològic d'època ibèrica, sense determinar-ne la tipologia. Aquestes troballes són de caràcter superficial però indiquen la possibilitat que existeixi algun tipus de poblament en un indret proper. | 08222-3 | Nord-oest del terme municipal a tocar amb Masquefa | L'any 2000 es va realitzar una prospecció arqueològica en aquesta zona, en motiu de la redacció de l'Estudi d'impacte ambiental de la variant C-243, en el tram de Sant Sadurní d'Anoia a Martorell. La direcció dels treballs arqueològics van anar a càrrec d'Antoni Fernández Espinosa, de l'empresa CODEX i es va executar entre el 15 i el 24 de març de 2000. | 41.4789500,1.8161500 | 401160 | 4592604 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77509-foto-08222-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77509-foto-08222-3-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Futurs treballs arqueològics haurien de determinar l'abast real tant cronològic com tipològic de les troballes realitzades en superfície i així, poder-ne avaluar la seva importància científica i patrimonial. | 81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 77514 | Variant de Sant Llorenç d'Hortons 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/variant-de-sant-llorenc-dhortons-1 | Estudi d'Impacte ambiental del Projecte variant de Sant Llorenç d'Hortons, Ctra. BV-2249, PK 5+800 al 7+100. Arxiu Servei Arqueologia. Barcelona, 2006. Inèdit. | VI-I aC | Troballes superficials pendents de confirmació | Troballa en superfície de material arqueològic format per quatre fragments de ceràmica d'època ibèrica, del tipus comú oxidat i un fragment de ceràmica a mà, de cronologia incerta. Aquestes troballes són de caràcter superficial però indiquen la possibilitat que existeixi algun tipus de poblament en un indret proper. | 08222-8 | A l'alçada del PK 5+326 de la BV-2249 | L'any 2006 es va realitzar una prospecció arqueològica en aquesta zona, en motiu de la redacció de l'Estudi d'impacte ambiental de la variant de Sant Llorenç d'Hortons BV-2249, entre els PK 5+800 i 7+100. La direcció dels treballs arqueològics van anar a càrrec de Francesc Busquets Costa, de l'empresa Àtics, sl, i es va executar entre el 22 i el 24 de setembre de 2006. El promotor fou l'empresa ENTORN, Enginyeria i Serveis, sl. | 41.4571500,1.8288500 | 402187 | 4590169 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77514-foto-08222-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77514-foto-08222-8-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Futurs treballs arqueològics haurien de determinar l'abast real tant cronològic com tipològic de les troballes realitzades en superfície i així, poder-ne avaluar la seva importància científica i patrimonial. | 81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 77654 | Camí de Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-torres | VI-I aC. | Troballa superficial | Durant la realització del treball de camp per l'elaboració del present Mapa del Patrimoni Cultural i Natural de Sant Llorenç d'Hortons, es va localitzar un fragment de vora d'àmfora ibèrica. La troballa es va produir en superfície en un marge d'una vinya situada al costat del camí de Can Torres, en el trencall que es dirigeix a la font i al salt del torrent de Can Prats. L'existència d'un jaciment arqueològic a la zona s'haurà de confirmar en futurs treballs de recerca, ja que una única troballa per se és pot significativa, però alerta de la possible presència d'un jaciment en una zona propera, i, per tant, caldrà controlar futurs moviments de terres a la zona. | 08222-148 | Al sud del terme municipal, a 500 metres de Can Font de l'Alzinar | La troballa es va efectuar el dilluns 25 de febrer per part de Laura Bosch i Jordi Montlló durant l'elaboració del treball de camp pel mapa del Patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d'Hortons. | 41.4504700,1.8241500 | 401785 | 4589433 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77654-foto-08222-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77654-foto-08222-148-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77513 | La Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torreta-4 | AA.VV (1998). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. L'Alt Penedès; Sant Llorenç d'Hortons. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | X-XIII | En una vinya entre el torrent de La Pedrera i La Torreta, a 300 metres al sud-oest de la casa i al costat oest mateix del camí de la Torreta, es va descobrir, realitzant treballs agrícoles, una necròpolis d'època medieval que fou destruïda en el mateix moment del seu descobriment. Però gràcies a testimonis i a recerques posteriors s'han pogut identificar vuit tombes de cista de lloses (gres conegut popularment com soldó), orientades d'est a oest, algunes de les quals eren infantils i d'altres adultes. També es va detectar la presència d'una pedra de molí amb orifici central. Durant la revisió de la Carta Arqueològica del municipi, l'any 1998, encara es podien veure algunes lloses reaprofitades per la construcció d'un rec. Per la tipologia de els tombes i la manca d'aixovar funerari, els autors de la Carta arqueològica, donen una cronologia àmplia entre els segles X i XIII, sense que es pugui precisar més donades les circumstàncies de la troballa. | 08222-7 | A 300 metres al sud- oest de la masia la Torreta | El jaciment fou localitzat gràcies a les fonts orals recollides per l'arqueòleg Josep Maria Bosch i Casadevall, de Sant Llorenç d'Hortons. Segons gent del poble que en aquell moment es trobaven properes al lloc, en un moment de mitjans del segle XX, durant la realització dels treballs per plantar una vinya es va descobrir aquest jaciment que es va destruir immediatament. | 41.4771300,1.8369100 | 402890 | 4592378 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77513-foto-08222-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77513-foto-08222-7-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77583 | Col·lecció arqueològica de Cal Simó del museu Vicenç Ros de Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-cal-simo-del-museu-vicenc-ros-de-martorell | AA.VV (1998). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. L'Alt Penedès; Sant Llorenç d'Hortons. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. FOLCH, C.; GIBERT, J.(2007) 'Memòria de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia'. Campanyes 2006-2007. Mem. Núm.: 8035. GUIDI-SÁNCHEZ, José Javier (2010) 'Domus ruralis penetense. Estrategias y formas de hábitat entre Barcelona y Tarragona en el tránsito de la Antigüedad tardía a la Alta Edad Media'; dins Revista d'Arqueologia de Ponent, núm. 20, pàg. 93-123. JARDÍ, Eulàlia i JUNCOSA, Glòria (1999). Guia dels museus de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura . Edicions Península. Barcelona. | X-XIII | En el fons del Museu Municipal de Martorell Vicenç Ros hi figuren objectes procedents de les excavacions de Cal Simó que va fer Isidre Clopas a l'any 1950 actuant com a delegat local de la Comisaria General de Excavaciones Arqueológicas de Martorell. Durant un temps hi havia exposat, tal i com es reflecteix a la foto, una reconstrucció d'un parell de tombes. Però actualment estan en el magatzem del museu amb les sigles CS i el número d'inventari 5725. | 08222-77 | Av. Vicenç Ros, s/n (08760 - Martorell) | L'1 d'octubre de 1950, Josep Colomer, masover de Cal Simó de baix, i el seu fill van localitzar a la partida de Buscarons, un conjunt de sis enterraments en cista de lloses. Uns dies més tard(el 9 d'octubre), quan una part ja s'havia destruït, ho comunicaren al jutjat de Martorell. En Francesc Barberà, secretari municipal de Sant Esteve Sesrovires, ho a comunicar a Isidre Clopas, delegat local de la Comisaria General de Excavaciones Arqueológicas de Martorell que s'encarregà de fer una intervenció arqueològica de salvament. Els materials obtinguts d'aquesta campanya són els que estan dipositats en aquest museu. A 75 cm de profunditat es va arribar al llit de la primera fossa, sense tapar que contenia el reompliment ja indicat. Les restes humanes van ser recollides per ordre del Jutjat, i enterrades al cementiri de La Beguda. Una de les fosses va ser mal saquejada conservant més de les 3/4 parts del sepulcre. Les parets laterals estaven construïdes amb pedres irregulars. La part de coberta conservada es recolzava sobre les pedres laterals. La coberta estava formada per una llosa de 72 x 6 0x 20 cm i la cista feia1,80 x 0,50metres. També es van recuperar fragments de ceràmica ibèrica i un lacrimatori romà. | 41.4839500,1.8346900 | 402715 | 4593138 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77583-foto-08222-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77583-foto-08222-77-3.jpg | Legal i física | Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Foto i croquis facilitats pel Museu Municipal Vicenç Ros de Martorell | 85 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77510 | Can Simó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-simo-0 | AA.VV (1998). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. L'Alt Penedès; Sant Llorenç d'Hortons. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. FOLCH, C.; GIBERT, J.(2007) 'Memòria de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia'. Campanyes 2006-2007. Mem. Núm.: 8035. GUIDI-SÁNCHEZ, José Javier (2010) 'Domus ruralis penetense. Estrategias y formas de hábitat entre Barcelona y Tarragona en el tránsito de la Antigüedad tardía a la Alta Edad Media'; dins Revista d'Arqueologia de Ponent, núm. 20, pàg. 93-123. | X-XVIII | Parcialment destruït | En una vinya amb oliveres a l'oest de l'antiga masia de Cal Simó de baix, avui en ruïnes, i a la banda septentrional de l'antic camí que unia Sant Llorenç d'Hortons amb La Beguda, passant per La Torreta, es localitzà una necròpolis d'època medieval. Les dades de l'aixovar són ambigües; segons Isidre Clopas es van trobar fragments de ceràmica ibèrica i un lacrimal romà. A més en el Museu hi ha un vas globular amb les lletres CMV grafiades a la base i també hi ha fragments de ceràmica grisa monocroma medieval. Vist la tipologia de l'aixovar, amb la presència de material romà, els autors de la Carta Arqueològica (1998) es decanten per una adscripció cronològica de la necròpolis en època medieval (ss X-XIII) que ha utilitzat elements més antics sacralitzats com a elements de prestigi. També relacionen aquesta necròpolis amb la de La Torreta, 800 metres al sud. Malgrat tot, les circumstàncies de les troballes, la poca documentació científica que se n'ha pogut extreure i la seva destrucció parcial fan que sigui molt difícil treure'n més conclusions. La protecció legal de la zona hauria de permetre en un futur poder realitzar intervencions arqueològiques científiques abans de qualsevol altra remoció de terrenys i permetre'n un millor coneixement. Dels sis enterraments, només dos conservaven la seva estructura sense alterar. Es van poder distingir tres tipus d'enterraments: cistes rectangulars, rectangulars amb capçalera arrodonida i infantils. Les restes òssies dels enterraments es van dipositar al cementiri de La Beguda, alguns es conserven en el Museu de Martorell | 08222-4 | A 450 metres a l'oest de Cal Simó de baix | L'1 d'octubre de 1950, Josep Colomer, masover de Cal Simó de baix, i el seu fill van localitzar un conjunt de sis enterraments en cista de lloses. No es va comunicar aquesta troballa i es destruí parcialment. Uns dies més tard ho comunicaren al jutjat de Martorell i el senyor Isidre Clopas, delegat local de la Comisaria General de Excavaciones Arqueológicas de Martorell s'encarregà de fer una intervenció arqueològica de salvament. Posteriorment l'arqueòleg Josep Maria Bosch va mantenir converses amb pagesos de Sant Llorenç d'Hortons, van confirmar les circumstàncies de les troballes, la seva destrucció i la conservació d'alguns materials i enterraments al Museu de Martorell. L'any 2007 en el marc del projecte de recerca 'Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval 2005-2008', es va realitzar una prospecció arqueològica a la conca mitjana del riu Anoia, i en la zona de Cal Simó es van documentar materials tardo antics, que `podrien correspondre amb un hàbitat vinculat a la necròpolis i material ceràmic més tardà (ceràmica vidrada i decorada en blau). | 41.4839500,1.8346600 | 402713 | 4593138 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77510-foto-08222-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77510-foto-08222-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77510-foto-08222-4-3.jpg | Legal | Medieval|Modern|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ubicació del material en el Museu Municipal Vicenç Ros de Martorell | 85|94|83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 77546 | Sant Joan Samora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-samora | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. CARAFÍ i MORERA, Enric (2010). Sant Joan Samora: mil anys d'història. Recull de textos referents a la capella i al poble. Edició de l'ermita de Sant Joan Samora. CRUAÑES OLIVER, E. i VIRELLA TORRAS, X. (1984). Piques baptismals d'immersió del Penedès i el seu entorn. Museu de Vilafranca, Vilafranca del Penedès, pàgs. 49 i 50. CRUAÑES i RÀFOLS, Joan i CLAVER i SALVAT, Libert (1992). San Joan Samora; dins Catalunya Romànica, vol. XIX, El Penedès i l'Anoia. Antoni Pladevall (dir). edita Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 170 i 171. LLORACH i SANTÍS, Salvador (1984). El Penedès durant el període romànic. Sant Sadurní d'Anoia, pàgs. 43 i 44. RIUS i SERRA, Josep (1945-47). Cartulario de Sant Cugat del Vallès, vol. II, document 702, CSIC. Barcelona, pàgs 364 i 365. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1992). San Joan Samora; dins Catalunya Romànica, vol. XIX, El Penedès i l'Anoia. Antoni Pladevall (dir). edita Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 170 i 171. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XI-XIV | Es va restaurar l'any 2001 | Església romànica d'una nau, de planta rectangular amb la volta de canó de perfil apuntat i reforçada per dos arcs torals. Està orientada a llevant per la capçalera amb un absis semicircular, obert per un arc presbiteral. La coberta és de teules àrabs a dues aigües. La façana principal orientada a ponent té un portal d'entrada d grans dimensions amb dues arquivoltes amb imposta, d'arc de mig punt amb pedres adovellades i tota la volta orlada amb estries. El campanar és d'espadanya i s'alça sobre el mur de la façana. Té dues obertures d'arc de mig punt, coronat per una cornisa a dues aigües. S'hi accedeix per una escalinata de pedra ubicada a la façana de migdia. L'aparell és de carreus regulars ben tallats i disposats uniformement, però força erosionats. A la façana nord s'hi ha afegit una capella i la sagristia. A l'interior es conserva una pica baptismal de secció troncocònica assentada damunt un peu afegit posteriorment. La part superior està decorada amb dos grossos bordons. A sota mateix hi ha una sanefa en relleu de motius triangulars invertits. A la part inferior hi ha una altre bordó i, en sentit ascendent, una altra sanefa en relleu formada per una mena de punta de llances o bé, triangles acabats amb petits rombes. Tota la superfície està coberta d'una pintura de color terrós. El diàmetre exterior de la boca és de 90 cm, l'interior és de 68 cm; l'alçada és de 89 cm i la profunditat del vas és de 45 cm. | 08222-40 | Sant Joan Samora | El territori de la parròquia estava format per la Beguda Alta, la Beguda Baixa, ca l'Almirall, Can Bosc, Can Carafí, Can Raimundet, la Casa gran i Can Casanoves. Juntament amb la parròquia de sant Llorenç d'Hortons, pertanyien a la baronia de Gelida fins el segle XIX. L'any 1304 era sufragània de la parròquia de Gelida, però a partir de 1453 ja figura integrada a la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. El primer document on surt referenciada aquesta església data de l'any 1080, en una donació que fa el clergue anomenat Ramon Seniofred, a l'abat Andreu del monestir de Sant Cugat. A canvi, aquest, concedeix a Seniofred l'administració de l'església de Sant Joan Samora amb totes les seves terres. L'any 1163 la capella és anomenada com a sant Joan Moragrega en una donació de Bernat de Puigalt a la Canonja de la Catedral de Barcelona, de tres masos que són 'apud sanctum Johanem de Mora Greca' (libri Antiquitatum núm. IV, foli 81-81, núm. 217). L'any 1182 es renova aquesta donació afegint la càrrega de celebrar un ofici solemne al cor de la Seu el dia de la consagració de l'altar de Sant Andreu. La documentació posterior sobre Sant Joan és escassa fins el segle XIV on un document de la Pia Almoina datat el 17 de novembre de 1316, cita un Bernat de Fonollar que pren possessió de la quadra de Sant Joan Samora, del terme del castell de Gelida, que els comtes de Pallars i senyors de Cervelló, Hug de Mataplana i Sibil·la, li han atorgat mentre no li facin lliurament total de 15.000 sous de Barcelona, pel dot de Blanca, filla de Ferrer d'Abella, amb qui ell es casa. Per aquesta ocasió reten homenatge i fan jurament de fidelitat a Bernat de Fonollar els habitants de dita quadra de Sant Joan. | 41.4720200,1.8660600 | 405317 | 4591778 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77546-foto-08222-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77546-foto-08222-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77546-foto-08222-40-3.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'any 1975 es trasllada el cementiri. Gràcies a la donació de Rosa Ollé Càlix es poden realitzar les obres de la restauració, que s'inaugura el 30 de desembre de 2001. | 92|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc