Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 77516 | Jaciment paleontològic de La Cova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-cova | <p>BATLLORI, Jordi (1990). Estudio malacológico del yacimiento de la Pedrera (Sant Llorenç d'Hortons). Barcelona,. Tesi Doctoral. BATLLORI, J. i MARTINELL, J. (1992). Actividad predadora en moluscos del Mioceno del Penedès (Catalunya); dins Revista especializada de Paleontologia, núm. 7 (1), pàgs. 24 a 30. RIUS FONT, Lluís ( 2007). La història més bella de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major.</p> | <p>Jaciment paleontològic del Miocè inferior i mitjà format per margues groguenques amb abundant material fòssil. Forma part del complex marí i de transició del període Burdigalià superior-Languià, constituït per dues associacions de fàcies: la Vespella-Vilafranca i la Gelida-Sant Llorenç d'Hortons. El jaciment de la cova pertany a la darrera unitat, format per margues riques en fòssils corresponents al nivell A de la sèrie del jaciment de la Pedrera. Els fòssils associats són Gasteròpodes: Cyllene (Cyllenina) vulgatissima, Drilla denticulata, melongena (s.s) comuta, Narona (Sveltia) varicosa, Nassarius borsoni, Natica millepunctata, Neverita josephina, Pirinella picta mitralis.</p> | 08222-10 | Al sud del terme municipal, a l'est de la masia La Cova | 41.4651400,1.8412000 | 403231 | 4591042 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77516-foto-08222-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77516-foto-08222-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77516-foto-08222-10-3.jpg | Legal | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Productiu | 2019-12-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ubicació del material en el Museu de Geologia de Barcelona, Museu del seminari Conciliar (Barcelona) i a Vinseum (Vilafranca del Penedès). | 125|123 | 1792 | 5.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 77521 | Cal Jepet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jepet-4 | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. | XIX | Casa adossada pel costat de ponent a Cal Quico de planta rectangular. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia i a la Plaça de dalt l'Era. La façana es distribueix simètricament a partir de dos eixos de verticalitat formats per les obertures. En planta baixa hi trobem la porta d'accés i una finestra lateral, ambdues amb arcs de tipus deprimit còncau. A la planta pis hi trobem sengles balconades amb barana de ferro i obertura adintellada amb persianes de cordill. El parament de la façana és llis i amb una motllura de divisió entre la planta baixa i el primer pis i coronada per una cornisa. | 08222-15 | Plaça de dalt l'Era, 3 | 41.4735200,1.8583400 | 404674 | 4591953 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77521-foto-08222-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77521-foto-08222-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77521-foto-08222-15-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 77522 | Cal Quico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quico-2 | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. RIUS FONT, Lluís ( 2012) Arbres personals. Programa de Festa Major 2012 ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. | XIX | Casa educada pel costat de llevant a Cal Jepet de planta rectangular. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia i a la Plaça de dalt l'Era. La façana es distribueix simètricament a partir de dos eixos de verticalitat formats per les obertures. En planta baixa hi trobem la porta d'accés i una finestra lateral reixada, ambdues amb arcs de tipus deprimit còncau. A la planta pis hi trobem sengles balconades amb reixa de ferro i obertura adintellada amb persianes de cordill. Entre les dues obertures hi ha un dibuix esgrafiat que representa un carro amb una bota tirat per un cavall. A sota posa Cal Quico i 1842, any de la reforma de la façana. El parament de la façana és llis amb un sòcol de pedra fet més recentment i una motllura de divisió entre la planta baixa i el primer pis i coronada per una cornisa o destaquen dos esgrafiats a l'eix de cada obertura. | 08222-16 | Plaça de dalt l'Era, 1 | 41.4735400,1.8582500 | 404667 | 4591956 | 1842 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77522-foto-08222-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77522-foto-08222-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77522-foto-08222-16-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'extrem occidental de la façana, al costat de la finestra, hi havia un pou de secció quadrangular i coberta a dues aigües, que es va enderrocar per fer-hi passar una vorera. On hi havia el pou va néixer per generació espontània una parra que encara fa la seva feina. | 102|119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 77524 | Vila Maria (Mañé) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vila-maria-mane | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Béns a protegir; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. | XX | Edifici residencial ubicat a la cantonada entre el carrer major i el camí de Can Canyes. És de planta rectangular, amb un petit cos afegit a la part dreta de la casa, formant un angle recte i compost de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Les obertures són de llinda recta amb persianes de llibret de fusta. A la façana de ponent destaca un balcó corregut amb dues obertures, també de llinda recta i persianes de llibret de fusta. Els paraments són llisos i arrebossats amb motllures de separació entre pisos. El coronament de les façanes amb línies corbes i esglaonades n'emfatitzen la composició. Està envoltat de jardí a excepció de la façana de llevant que fa mitgera amb una altra edificació. Tot el jardí està envoltat per una tanca amb la part inferior d'obra de la que sobresurten pilars regularment i reixa de ferro forjat entre pilar i pilar. Hi ha una entrada pel Camí de Can Canyes i una altra pel carrer Major. | 08222-18 | Carrer Major, 73 | 41.4659100,1.8253800 | 401911 | 4591145 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77524-foto-08222-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77524-foto-08222-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77524-foto-08222-18-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Ros i Ros | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 77548 | Ca la Josefina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-josefina | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XX | Casa urbana entre mitgeres de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, que dóna al carrer Major. Davant la façana de migdia té un pati amb accés independent des del carrer Major. Està delimitat per un mur amb pilars equidistants i una reixa de ferro entre aquests. Per la façana del carrer Major destaquen els balcons amb barana de ferro de les plantes pis i l'ornamentació de la part superior de les obertures amb una faixa de recreixement emmarcant-les. La façana de migdia, visible des de el carrer, té un coronament ondulat i a la planta primera i una galeria coberta que sobresurt. Totes els obertures a excepció de les de la galeria tenen persianes de llibret. | 08222-42 | Carrer Major, 46 | 41.4674200,1.8247600 | 401861 | 4591314 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77548-foto-08222-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77548-foto-08222-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77548-foto-08222-42-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 77560 | Pou de Cal Raimundet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-raimundet | Sec, amb esquerdes i lleugerament inclinat | Pou d'aigua de secció circular, amb un diàmetre interior de 95 cm i un d'exterior de 135 cm. Esta fet de maons i arrebossat per la part exterior. No conserva la portella i només part del marc de fusta. Fa 1 metre de llum per 65 cm. La coberta és plana i està feta de maons Al costat hi ha una mena de pica de pedra | 08222-54 | Sant Joan Samora | 41.4635700,1.8566400 | 404518 | 4590851 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77560-foto-08222-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77560-foto-08222-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77560-foto-08222-54-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 77572 | Fons documental de l'arxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-7 | XV-XX | <p>El fons documental de l'arxiu parroquial de Sant Llorenç d'Hortons es va salvar de la crema generalitzada de 1936 i representa un testimoni vital per a la història d'aquesta població. A més a més es troba en molt bones condicions de conservació, ordenat, digitalitzat i en vies de transcripció. Conté llibres de matrimonis des de l'any 1573 fins l'actualitat; llibre de confirmacions de l'any 1772, 1865 i actual; llibres de baptismes des de 1563 fins ara; llibres d'òbits des de 1512 fins ara; llibre de Bacins d'ànimes de 1779 fins 1926 i de 1970 fins ara; llibres de visites pastorals des de 1644 fins ara; llibres d'economia parroquial del 1762 fins el 1855, del 1882, del 1972; 1844-1847, 1855-1922 i testaments des del segle XV fins el segle XX</p> | 08222-66 | Plaça de l'Església, s/n | 41.4699800,1.8229000 | 401710 | 4591600 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77572-foto-08222-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77572-foto-08222-66-2.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'Arxiu Diocesà de Barcelona també hi ha documents de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 77585 | Font del Torrent de Can Bosch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-torrent-de-can-bosch | Font ubicada en un marge de terra orientat a ponent, per sota de Can Simó de Baix , prop d'una feixa, a tocar del torrent de Can Bosch. Un cop localitzada la barraca de fusta, hem de resseguir la vora de la feixa a mà esquerre fins a trobar unes escaletes amb una barana de fusta força malmesa. La font es troba darrera dos plataners de grans dimensions. L'aigua raja a través d'un tub de ferro amb una aixeta de pas a la qual s'ha empalmat una mànega. Es troba collada al centre d'un frontis, a 20 cm del terra, fet de rajols quadrats posats de pla. Ambdós costats del frontis hi ha sengles pilars quadrats de 22 cm de costat construïts amb el mateix tipus de material, per damunt dels quals neix un doble arc a plec de sardinell. L'aigua sobrant surt per un sobreeixidor que es localitza al costat de l'aixeta. Empalmada a una mànega desguassa en una petita bassa que el propietari de la feixa utilitza per regar la terra. L'entorn es caracteritza per una vegetació pròpia de ribera predominant dos plataners, llorers i arbustos com l'esbarzer, la mata, l'arç blanc associats a lianes com l'aritjol i l'heura. L'estat herbaci està composat de lleterassa de bosc i fenàs boscà; destaca la capil·lera (Adiantum capillus-veneris), una falguera molt característica de zones humides i calcàries que té els pecíols i el raquis molt prims de color negre que mesura uns 20 cm d'alçada així com la cua de cavall (Equisetum telmateia). | 08222-79 | Torrent de Can Bosch, prop de Cal Simó de baix | 41.4857400,1.8396600 | 403133 | 4593331 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77585-foto-08222-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77585-foto-08222-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77585-foto-08222-79-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La capil·lera és una falguera coneguda des de l'antiguitat per combatre la pèrdua de cabell i en medicina popular contra la tos. La cua de cavall és també emprada per les seves propietats diürètiques. | 98|94 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 77591 | Pou de La Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-torreta | XX | Pou d'aigua situat en una vinya al nord de la masia coneguda com La Torreta, actualment abandonada, Es tracta d'un pou de secció circular fet de maons amb un diàmetre d'1'75 metres, amb unes parets de 30 cm de gruix i que conserva els dos pilars i la biga on anava la politja i el cubell per l'extracció d'aigua. L'alçada dels pilars és d'1'6 metres i la seva amplada és de 27 cm. En el punt de recollida de l'aigua, el mur es fa més estret per tal de facilitar la manipulació del cordatge i el cubell. Al costat s'observa un safareig de pòrtland, potser utilitzat darrerament com a dipòsit per l'aigua que s'anava extraient. | 08222-85 | La Torreta | 41.4785300,1.8399800 | 403149 | 4592530 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77591-foto-08222-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77591-foto-08222-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 77599 | Rellotge de sol de la rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-rectoria-2 | AA.VV (2004). Rellotges de sol a Catalunya, un patrimoni per descobrir. Societat Catalana de Gnomònica. Ed. Efadós. Barcelona FARRÉ i OLIVÉ, Eduard (1990). Los canteiros y el reloj de sol. Editorial Monogafias de arte Roca. Barcelona. OLIVARES i ALFONSO, Joan (1998). Rellotges i calendaris solars a la Vall d'Albaida. Edita Caixa d'estalvis d'Ontinyent. Ontinyent. | XIX | Rellotge de sol, ubicat a la façana sud-est de la rectoria. És del tipus vertical i superfície rectangular, declinant i policromat. Es troba pintat directament sobre l'arrebossat de la façana. Alterna els color rosa pàl·lid amb el color blanc i varies tonalitats d' ocres. Les xifres representades són aràbigues. Estan repartides de la següent manera: les dotze del migdia al centre. La seva línia horària té dibuixada una campana, representat l'hora de l'Àngelus. A la dreta, de la 1 a les 5. A l'esquerra, de les 11 fins a les 6. Les xifres estan pintades de color blanc i es troben emmarcades en una franja rectangular de 5 cm d'amplada. El gnòmon de vareta és de ferro, de secció circular i arrenca d'un cercle pintat de color rosa molt pàl·lid que representa el sol. Les línies solars estan pintades de color ocre. Senyalen les hores i les mitges hores. A la capçalera, per damunt del sol s'hi pot llegir el lema o llegenda escrit en lletres majúscules pintades de color ocre,' EL TEMPS PASSA, ENVELLIM, FEM VIA AL CEL.., SANT LLORENCINS '. Tot el conjunt està emmarcat per una franja rectangular de 5 cm de gruix d'un color ocre molt pàl·lid. | 08222-93 | Plaça de l'Església, s/n | 41.4699200,1.8229800 | 401716 | 4591593 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77599-foto-08222-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77599-foto-08222-93-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Consta en l'inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número 1475. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 77600 | Pou i safareig de l'hort de la rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-i-safareig-de-lhort-de-la-rectoria | XIX-XX | Pou i safareig situats davant la rectoria, al costat mateix del passeig de l'església. El pou és de planta circular amb dos pilars que sustenten la biga on es posava la politja amb la galleda per l'extracció d'aigua. Al costat hi ha el safareig de planta rectangular. Els paraments dels dos elements estan arrebossats. Na lona cobreix tota la superfície, tant del pou com del safareig, que només permet veure la rentadora. | 08222-94 | Passeig de l'església, s/n | 41.4698700,1.8232000 | 401735 | 4591588 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77600-foto-08222-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77600-foto-08222-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77600-foto-08222-94-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 77603 | Font de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-teula-12 | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2010). Les fonts de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010, pàgs. 19 a 22. | La font de la teula es troba en el marge dret del Torrentfondo, entre la font de la Bruixa i la font de Can Serra. Per arribar-hi cal passar arran d'un camp de conreu que hi ha al darrera de l'església. S'ha d'anar vorejant, fins a trobar un ginestar (Spartium junceum), darrera les naus del polígon industrial. Entre mig de les ginestes cal endinsar-se per un corriol molt estret que va baixant cap al llit del torrent, ja que l'últim tram fa uns anys es va enfonsar. Un cop a baix, cal remuntar pel mig del llit del torrent. Uns vint metres més amunt, a mà esquerra en una clariana provocada pels enfonsaments sobtats de les timbes, s'observa, la font, situada a tres metres i mig d'alçada. Es tracta d'una petita mina d'un a dos metres de fondària a la qual s'hi va afegir un paredat fet de maó pla amb una portella de ferro al mig que servia de registre (actualment desapareguda) i per on poder introduir la mà i per tal de netejar la canal de les impureses i sediments. Per damunt de la portella encara es pot veure gravada el nom de la font 'Font de la teula' (es desconeix si hi ha data). A cinquanta centímetres per sota de la portella sortia una teula per on rajava l'aigua que anava a parar a una pica de pedra sorrenca on s'hi podia omplir el canti. En ensorrar-se el nivell del llit del torrent, un metre més avall s'hi va col·locar un tub d'uralita per on continua rajant actualment. El raig d'aigua ha anat provocant una petita cassoleta a la pedra sorrenca. D'aquí va lliscant paret avall fins a retrobar el llit del torrent. La vegetació és exuberant i dificulta l'accés a la font. Hi ha presència de capil·lera (Adiantum capillus-veneris) , una falguera molt típica de degotalls i escorrenties que ha arrelat per tota la tosca calcària dipositada, molses, bardissa o esbarzer, llorer, aritjol, alzina i pi blanc. | 08222-97 | Torrentfondo | 41.4734100,1.8175700 | 401270 | 4591987 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77603-foto-08222-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77603-foto-08222-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 77629 | Camí de Can Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-font | XVII | Es tracta de l'antic camí que anava de Can Font de l'Alzinar fins al nucli de Sant Llorenç d'Hortons, abans de la construcció de la carretera de Gelida BV-2249. Actualment hi ha un accés directe des de la casa de Cal Font fins la carretera BV-2249 per un camí de terra, a 140 metres de la casa es bifurca un altre camí, d'uns 3 metres d'amplada, en direcció nord-oest, primer envoltat de vinya i camps de conreu. A 250 metres trobem una mica de bosc i el camí comença a baixar fins arribar a la carretera de Can Prats, actualment asfaltada. Antigament el camí seguia aquest traçat, ara modificat per noves promocions urbanístiques. | 08222-123 | Can Font de l'Alzinar | 41.4578900,1.8251000 | 401875 | 4590255 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77629-foto-08222-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77629-foto-08222-123-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 77640 | Safareig de la Font de l'Amèlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-la-font-de-lamelia | XX | Bassa d'aigua de planta rectangular situada sota mateix de la bassa circular de la Font de l'Amèlia. El mur de migdia serveix de contenció del marge. Està fet a base de pedres irregulars sense treballar. Sobresurt en uns 2 metres del nivell de l'aigua. Desguassa per sota el camí de pas, en direcció al torrent. A la art frontal disposa de rentadora, a nivell del sòl. | 08222-134 | Horts de Cal Francisquet | 41.4714900,1.8314600 | 402427 | 4591758 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77640-foto-08222-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77640-foto-08222-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 77641 | Pou del Camí de ca l'Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-cami-de-ca-lesteve | XVIII-XIX | Deteriorat per manca de manteniment | Pou de planta circular d'1'10 metres de diàmetre intern i coberta de volta, situat al costat del carrer del Torrentfondo o camí de Ca l'Esteve de la Riera. Està fet de paredat mixt, amb pedres irregulars sense treballar i fragments de restes constructius units amb morter de calç i arrebossat; tot i que l'arrebossat s'ha perdut en gran part de la seva superfície. El gruix del mur és de 40 cm. La porta és de fusta (88 x 98 cm) amb forrellat de ferro. A l'interior es conserva la corriola, agafada a la biga de fusta. | 08222-135 | Carrer del Torrentfondo | 41.4747900,1.8152800 | 401081 | 4592143 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77641-foto-08222-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77641-foto-08222-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77641-foto-08222-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 77642 | Pou del camí del Torrentfondo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-cami-del-torrentfondo | XX | Restaurat recentment | Caseta de pou situada en el marge, al costat de la carretera o camí del Torrentfondo que enllaça amb el camí de ca l'Esteve de la Riera. És de planta rectangular (1,33 x 1,50 m) i una alçada d'1'95 metres i de forma piramidal (més ampla de la base que de la coberta). És de construcció recent o reparat recentment amb paraments de totxos arrebossats i coberta de teula plana a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. La porta és metàl·lica amb bastiment de fusta i forrellat de ferro. Mesura 68 cm d'amplada i 99 d'alçada. Al damunt hi ha una petita pestanya a modus de guardapols feta de rajoles i entre aquesta i la coberta un respirador. | 08222-136 | Camí del Torrentfondo | 41.4743800,1.8145500 | 401019 | 4592098 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77642-foto-08222-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77642-foto-08222-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77642-foto-08222-136-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 77644 | Casa Vella del carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vella-del-carrer-major | XX | Casa entre mitgeres que fa cantonada entre el carrer Major i el carrer de Pompeu Fabra. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada al carrer Major. La façana es disposa simètricament a partir de tres eixos de verticalitat definits per les diferents obertures. En planta baixa hi ha la porta d'accés centrada, en l'eix del mig, d'arc escarser i finestres a cada lateral de llinda recta, amb reixa de ferro forjat. A la planta pis hi ha res obertures amb balco de barana de ferro i llinda recta. Totes les obertures tenen decoracions emmarcant-les i a la planta baixa les franges de recreixement perllonguen les obertures estilitzant-les, incrementant la seva verticalitat. Els paraments són llisos i arrebossats amb un coronament central ondulat on hi ha pintades les inicials L.M i a sota l'any 1914. | 08222-138 | Carrer Major, 80 | 41.4662100,1.8250400 | 401883 | 4591179 | 1914 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77644-foto-08222-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77644-foto-08222-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77644-foto-08222-138-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 77645 | Cal Pep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pep-0 | XX | Casa entre mitgeres situada e el carrer principal del nucli urbà, de planta rectangular formada per dos cossos; l'habitatge i el garatge. L'habitatge consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada al carrer Major. El garatge només consta de planta baixa amb el terrat pla. La façana dels dos cossos manté un mateix estil amb el parament arrebossat i pintat de blanc amb sanefes formades per rajoles amb motius d'escaquejats blaus en la divisòria de la planta baixa i la planta pis i en el coronament per sota la balustrada. També destaca la reixa de ferro de la finestra del garatge de la planta baixa i la barana del balcó de la planta pis. | 08222-139 | Carrer Major, 82 | 41.4661500,1.8250300 | 401882 | 4591172 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77645-foto-08222-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77645-foto-08222-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 77646 | Cal Corn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-corn | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit | XVIII | Casa entre mitgeres que fa cantonada entre els carrers Major i Sant Isidre. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal que dóna al carrer Major. Es tracta d'una casa de poble reformada recentment adequant-se a les necessitats actuals i on s'ha obert una porta de garatge a la part dreta de la façana. A la planta pis s'ha fet un finestral nou adequant-se a la simetria de la porta de l garatge. La resta d'obertures s'han conservat les pròpies de la casa; on destaca un petit balcó de la planta pis amb barana de ferro i persianes de cordill. Els paraments són llisos i arrebossats i pinats de color crema amb una franja de color blau que delimita l'entorn de les façanes i de les obertures antigues de la casa. També parteix la façana a l'alçada del canvi de planta. | 08222-140 | Carrer Major, 42 | 41.4676600,1.8246700 | 401854 | 4591341 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77646-foto-08222-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77646-foto-08222-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77646-foto-08222-140-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Conserva un dels dos pous que tenia | 119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 77665 | Cova del bosc d'en Peret Borreguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-bosc-den-peret-borreguer | XIX | Entrada una mica ensorrada | Cova excavada a la roca natural situada en un marge al costat d'un camí que comença a la cota més alta del camí de Ca l'Esteve, on hi ha unes oliveres plantades a la dreta . Seguint aquest camí en direcció sud, trobem un petit turó amb un bosc, bàsicament, de pi blanc i alguna alzina. A sis metres del camí i orientada a ponent, hi trobem aquesta cova de planta circular amb un diàmetre màxim de 1'80 metres i una alçada màxima de 1'1 metres. Tenia una entrada de 80 cm d'amplada, i una alçada de 83 cm. La galeria o coll d'entrada fa 1'4 metres. | 08222-198 | Camí de Ca l'Esteve | 41.4747100,1.8231300 | 401736 | 4592125 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77665-foto-08222-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77665-foto-08222-198-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 77683 | Zona de nidificació del picot verd | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-del-picot-verd | ANDINO, H.; BADOSA, E.; CLARABUCH, O.; LLEBARIA, C. (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Ed. dels autors. Barcelona. AYMÍ, R.; HERRANDO, S. (2003). Anuari d'Ornitologia de Catalunya. Ed. Institut Català d'Ornitologia. Barcelona. BORRAS, A.; JUNYENT, F. (1993). Vertebrats de la Catalunya Central. Ed. Intercomarcals, S.A. Manresa. CLAVELL, J. (2002). Catàleg dels ocells dels Països Catalans (Catalunya, País Valencià, Illes Balears Catalunya Nord). Lynx edicions. Barcelona HUME, R. (2002). Guía de campo de las aves de España y Europa. Ed. Omega | La zona de nidificació de l'espècie Picus viridis està situada en el torrent de Can Serra, just davant de la font de l'Amèlia, en els horts d'en Francisquet. Es tracta d'un ocell conegut popularment com picot, fuster o fusteret, que es troba disseminat per tot el municipi. La seva presència s'ha detectat en tot tipus d'ambients arbrats, malgrat tingui una preferència pels arbres caducifolis i els boscos de ribera. El seu nom prové del color verd que té a les ales i l'esquena. El ventre és de color verd clar tirant cap a grisós i el carpó de color groc. La part alta del cap és de color vermell molt intens, i el mascle presenta una bigotera igualment vermella rivetejada de negra i en el cas de la femella és completament negre. El bec llarg i fort li permet foradar amb facilitat els arbres. La llengua protàctil li permet burxar escletxes i forats per tal de buscar insectes per alimentar-se, tenint una predilecció per les formigues, els seus ous i larves que fan els nius als arbres vells, tot i que també baixen al terra. El crit del picot és molt característic, i quan se sent descobert fuig avisant a les altres espècies amb les quals conviu en el mateix territori. Gràcies a les potents urpes (tenen dos dits dirigits endavant i dos endarrere) i ajudant-se amb la cua (les plomes són curtes i molt fortes) poden grimpar i aferrar-se sense cap problema pels troncs. El seu vol és molt característic, no segueix una línia horitzontal sinó que tancant de tant en tant les ales va creant una línia ondulada. En aquest tram del torrent hi ha un bosc de ribera important amb pollancres i oms morts i malalts que queden encara dempeus, orientats al sud-est. Els nius que s'hi observen tenen una forma perfectament arrodonida, d'un diàmetre de 6 a 7 centímetres, per on entra i surt l'ocell. L'interior del niu té una profunditat de 40 centímetres aproximadament on la femella pon de 5 a 8 ous que cova durant una quinzena de dies damunt de les restes de minúscules estelles i les serradures provinents de la construcció del niu. Té una longevitat màxima de 6,06 anys. | 08222-157 | Torrent de Can Serra | 41.4716000,1.8313300 | 402416 | 4591770 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77683-foto-08222-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77683-foto-08222-157-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'època de nidificació del picot verd oscil·la entre els mesos de març i abril. Cal no envair la zona per evitar molestar-los. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 77684 | Protecció contra les tempestes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/proteccio-contra-les-tempestes | CASTELLÀ-GASSOL, Joan (1983). Història i costums a Sant Llorenç d'Hortons, Sant Joan Samora i La Beguda. Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons. RIU PUJOL, Miquel Pvre (1899). Consueta. Manuscrit començat el 10 d'agost de 1899 i conservat a l'Arxiu Parroquial de Sant Llorenç d'Hortons (APLLH). RIUS FONT, Lluís (2008). Històries d'arbres; dins Programa de Festa major de Sant Llorenç d'Hortons de 2008, pàgs. 25 a 29. | XVIII-XX | Recull bibliogràfic poc metòdic | Mossèn Miquel Riu i Pujol (1899) escriu en la seva Consueta tot allò que el sorprèn o considera superstició, allunyat de l'ortodòxia catòlica. Castellà-Gassol (1983) va fer un recull de síntesi de les explicacions de Mn. Riu i explica els costums relacionats amb les creences dels seus feligresos relacionades amb la protecció de les tempestes, que eren les pitjors calamitat que podien succeir en una societat eminentment rural. Així hi havia un costum derivat del salpàs que consistia en enganxar o clavar a les reixes i portes d'entrada a les cases algunes creus fetes amb fulles de palma, beneïdes el Diumenge de Rams. En una entrevista que va mantenir el mateix autor, l'any 1982, amb la mestressa de cal Matador, aquesta li va assegurar que feia pocs anys encara es conservava el costum d'encendre el ciri que havia cremat al monument del divendres sant, quan hi havia tempesta. En ocasions semblants, el testimoni del Joanet Sanu afirmava que hi havia gent que resaven amb veu alta una oració popular que començava i acabava així: 'Santa Creu, Santa Creu (.. No ens deixeu!'. Lamentablement no es va recollir la totalitat de l'oració.Mossèn Riu també es queixa, suposem que és perquè li va tocar en persona, d'un altre costum que diu 'la fan del tot supersticiosa. Quan amenaça mal temps el campaner fa el senyal i va tocant campanes fent els tocs molt de diferent manera segons amenaça més o menys la tempesta o tronada, començant el toc de l'Àngelus, sigui l'hora que sigui, i el Rector.. Vestit amb roquet i estola morada caldereta amb aigua beneïda salpasser i un Sant Crist, se'n ha d'anar al lloc on se fa per Santa Creu de maig la benedicció del terme i anant fent els exorcismes fins que no pot aguantar més perquè la pluja l'empaita arribant a casa fet un xop .. Poden creure els que això llegeixin que tot hom vigila si el Rector compleix amb la seva obligació .. I mentrestant en les cases encenen el ciri del monument; les cases on s'ha fet la benedicció del aigua el dia del salpàs posen al balcó les estovalles que cobrien la taula'. | 08222-158 | Sant Llorenç d'Hortons | 41.4700500,1.8230600 | 401723 | 4591608 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 77685 | Els rams de Sant Pere Màrtir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-rams-de-sant-pere-martir | CASTELLÀ-GASSOL, Joan (1983). Història i costums a Sant Llorenç d'Hortons, Sant Joan Samora i La Beguda. Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons. RIU PUJOL, Miquel Pvre (1899). Consueta. Manuscrit començat el 10 d'agost de 1899 i conservat a l'Arxiu Parroquial de Sant Llorenç d'Hortons (APLLH). | XIX | Breu nota bibliogràfica | El dia 29 d'abril, dia de Sant Pere Màrtir, es feia benedicció de rams, però Mossèn Miquel Riu i Pujol (1899) escriu en la seva Consueta tot allò que el sorprèn o considera superstició, allunyat de l'ortodòxia catòlica i explica 'Per aquí aquestos països corre la superstició (entre les moltíssimes que tenen) de que si els rams de Sant Pere Màrtir (o més ben dit) els rams beneits el dia de Sant Pere Màrtir, si passen per sota teulada perden la benedicció i per això notarà el parroco que els escolanets si porten rams no surten en tal dia com ho fan els altres, per lo portal de la Rectoria, sinó que un cop s'han tret la sotana i roquet en la sagristia agafen la gorra, arrepleguen el ram o rams que han deixat a la Iglesia i corrents surten per la porta del temple, despues ja venen a la Rectoria pero deixant els rams al carrer sobre els pedrissos que hi ha als dos costats del portal'. | 08222-159 | Sant Llorenç d'Hortons | 41.4700700,1.8230300 | 401721 | 4591610 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 77687 | Treure el dol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/treure-el-dol | CASTELLÀ-GASSOL, Joan (1983). Història i costums a Sant Llorenç d'Hortons, Sant Joan Samora i La Beguda. Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons. RIU PUJOL, Miquel Pvre (1899). Consueta. Manuscrit començat el 10 d'agost de 1899 i conservat a l'Arxiu Parroquial de Sant Llorenç d'Hortons (APLLH). RIUS FONT, Lluís (2008). Històries d'arbres; dins Programa de Festa major de Sant Llorenç d'Hortons de 2008, pàgs. 25 a 29. | XIX | Referència bibliogràfica poc precisa | Mossèn Miquel Riu i Pujol (1899) escriu en la seva Consueta tot allò que el sorprèn o considera superstició, allunyat de l'ortodòxia catòlica. Castellà-Gassol (1983) va fer un recull de síntesi de les explicacions de Mn. Riu i explica els costums relacionats amb el dol que observa entre els seus feligresos de Sant Llorenç d'Hortons de la següent manera: 'Les dos cases mes vehines son les que acuden a auxiliar la famili i un home de una casa i una dona de l'altra son els que respectivament presideixen el dol anant el primer lloc del dol, l'home dels homes i la dona de les dones, i ells son els que prenen aigua beneita de la pica al entrar i sortir de la Iglesia i la donen als proxims parents del difunt o difunta.. La dona prota els.. De les candeles i les entrega al campaner per a que les distrubuesca i les encengui. A la que exerveix aquest càrrec li diuen que fa de cistelleta, perquè abans portava una cistelleta de forma rodona, amb tapa feta de mimbres com la cistella i en ella hi portava les ofertes (pa, per exemple) i amb ella guarnida la nansa de candeles passava junt amb l'home que presidia el dol dels homes.. TREURE DOL = El primer diumenge (i no mai la primera festa) despues del dia del enterro, la família del digfunt, juntant amb els mes proxims vehins i altres invitats, compareixen a oir la missa primera.. La cistelleta distribueix dos candeles a'ls homes i á les dones invitats i quan es l'hora del ofertori..es passen el foc..i aquesta ultima la mentenen fen llum en tot el restant de la mssa i d'això en diuen treurer dol' | 08222-161 | Sant Llorenç d'Hortons | 41.4689400,1.8321300 | 402479 | 4591474 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 77692 | Col·lecció municipal d'art | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-dart-2 | XX-XXI | La col·lecció municipal d'art està formada, bàsicament, per pintures de diferents tècniques: olis, aquarel·les o tècniques mixtes. És una petita col·lecció que s'ha anat formant a partir de concursos de pintura que s'organitzen periòdicament i donacions d'artistes locals com Soledad Macià, Jaume Farràs, Isabel Fuentes, Arras i Alibau, Alba Julià, Marta Vidal o Líria. També en formen part els dissenys originals guanyadors dels cartells de Festa Major | 08222-166 | Carrer Major, 36 | 41.4679700,1.8246000 | 401849 | 4591375 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77692-foto-08222-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77692-foto-08222-166-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 77718 | Pica del Camí de la Vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-del-cami-de-la-vinya | XIX | Piques inutilitzables | Estructura formada per dues piques, una més gran que l'altra (70 x 57 cm i 44 x 70 cm), i un dipòsit o cisterna d'aigua destinada a la fabricació del 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. Les piques estan fetes de maons plans arrebossat a l'exterior i a l'interior, per tal d'impermeabilitzar-la. A la part interior s'observa les restes de color verdós característic de la barreja. El dipòsit, que està al seu costat, servia per recollir l'aigua de la pluja. És de secció circular però li han fet un tancament d'obra de protecció de 1 x 0'9 metres i una tapa de formigó datada l'any 1970. | 08222-192 | Torrentfondo | 41.4769600,1.8153400 | 401089 | 4592384 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77718-foto-08222-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77718-foto-08222-192-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Quan es sulfatava una vinya es feia a peu i amb la sulfatadora, amb una capacitat màxima de 20 litres, penjada a l'esquena. Per aquest motiu era usual que en una mateixa vinya existissin diverses piques com aquesta, per tal de no fer més feixuga la tasca del pagès. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 77719 | Nucli del Torrentfondo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-del-torrentfondo | XVIII-XX | Barri format a partir de l'alineació de cases en un únic carrer seguint el camí de Ca l'Esteve de la Riera. Originàriament les cases eren de cós, amb planta baixa i pis coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Al davant de les cases hi havien els seus corresponents hortets. Actualment les cases presenten diverses modificacions, amb aixecaments de plantes noves i els hortets del davant s'han convertit, majoritàriament, en nous habitatges, magatzems o garatges. Encara es conserva algun pou antic. | 08222-213 | Torrentfondo | 41.4747700,1.8162400 | 401161 | 4592139 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77719-foto-08222-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77719-foto-08222-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77719-foto-08222-213-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 77722 | Torre Palà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-pala | XX | Torre amb jardí al voltant ubicada al camí de Can Canyes cantonada amb el carrer Verge de Montserrat. És de planta quadrangular i consta de planta baixa, la coberta és de quatre aigües amb un cos central més elevat, també a quatre aigües, formant en els dos casos un ràfec perimetral. Està envoltada per una tanca amb sòcol d'obra i pilars se secció quadrada amb acabament piramidal seccionat per sustentar-hi un fanal. Entre pilar i pilar hi ha una barana de ferro feta per Josep Ros i Ros. La porta d'accés, flanquejada per dos pilars, també és de ferro amb garlandes ornamentals disposades simètricament. | 08222-216 | Camí de Can Canyes, 13 | 41.4662900,1.8263800 | 401995 | 4591186 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77722-foto-08222-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77722-foto-08222-216-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 77723 | Cal Miquel Jeroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miquel-jeroni | BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (no consta) La nostra història; publicat a la pàgina web de l'ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons http://www.ajhortons.cat/index | Casa de planta trapezoïdal per la seva ubicació en un xamfrà entre dos carrers en angle agut. Consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs i el carener paral·lel a la façana principal, a excepció del costat dret on s'adapta a la cantonada. La façana té una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitats delimitats per les obertures: porta d'accés centrada i finestres laterals a la planta baixa i balcó amb barana de ferro a l'eix de l'entrada i finestres laterals a la planta pis. Totes les obertures estan emmarcades amb una motllura igual a excepció feta del coronament que a la planta és arrodonit i al pis és recte. La façana està coronada amb un frontó central amb balustrades laterals. El parament és llis i arrebossat. L'angle del xamfrà és una ampliació posterior i les obertures són modernes. | 08222-217 | Camí de Can Canyes, 4 | 41.4657100,1.8254700 | 401918 | 4591123 | 1927 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77723-foto-08222-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77723-foto-08222-217-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Ros i Ros | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 77711 | Col·lecció paleontològica procedent de Sant Llorenç d'Hortons del Museu del seminari Conciliar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-paleontologica-procedent-de-sant-llorenc-dhortons-del-museu-del-seminari | <p>ABAT, ANTONI (2000). Museu Geològic del Seminari de Barcelona. Sala Cardenal Carles. Curs 2000-2001, dins Butlletí Informatiu, núm.1. CALZADA RADIA, Mn. S.; CASANOVAS CLADELLAS, Mª.L.; SANTAFÉ LLOPIS, J.V. (1972). Contribución al estudio del Mioceno del Penedès (sector Gelida). Publicat dins Acta Geológica Hispànica. Institut Nacional de Geologia, C.S.I.C. Año VII, núm.5. pàgs. 143 a 148. Septiembre - Octubre. NICOLAU, Mn. Francesc (2000). 125 anys d'activitats al Museu Geològic del Seminari de Barcelona, dins la revista. Batalleria núm. 9, pàgs. 43 a 47.</p> | <p>El fons paleontològic de l'actual museu està format per diverses col·leccions de minerals, roques i fòssils faunístics i vegetals (uns 70.000) que van des de l'era primària fins al quaternari. El museu destaca per la col·lecció paleontològica especialitzada en fauna invertebrada. També té una biblioteca especialitzada amb 13.000 obres, un laboratori i un arxiu històric obert als investigadors d'arreu del món on s'hi pot consultar el fons Almera, el fons Vidal, Font i Faura, Bataller, Candel Solé Sabarís, Lluís Via. Pel que fa referència al municipi de Sant Llorenç d'Hortons s'hi guarden fòssils del Miocè procedent de diversos jaciments paleontològics. Cal destacar els fòssils localitzats al jaciment de la Ctra. Sant Sadurní. Km 5,4: Ostrea (cota 6205, Lamelibranquis (c. 1082), Mytilus (c. 1086), Erassostrea gryphoides (c. 6226). Del jaciment de la Beguda Alta : Glycimeris sp. (c.6201), Rhinoceros (c. 1803). Del jaciment de Can Font (Riera): Pinnixa (Palaeopinixa) mytilicola (c. 3043). De varis jaciments indeterminats localitzats entre Sant Joan Samora, La Pedrera i Can Bach: Angulus sp. (c. 1049), Mytilus sp. (c. 1086), Venus sp. (c. 1111, Panope sp. (c. 1093), Tellina sp (c. 1104), Anomia ephippium (c. 6194), Cardium sp (c. 1056), Cardium hyans (c. 1057), Conos (Lithoconus) bergandi (c. 972). Del del jaciment de La Pedrera: plantes (fanerògames) (c. 4053), terres amb microfòssils (micromoluscs, foraminífers) (c. 3080 i 3079), Lumaquela miocènica (c. 3129), vertebra de peix (c. 3202), Ditrupa cornea (c. 965), Lamelibranquis (c.1082), Barbatia láctea (c.1054), Tellina sp. (c. 1102), Neopiemondonte squarrosa (c. 6215), Trigonostoma scrobiculatum, Melogena cornuta, Tibia dentata Lordariensis i Pirenella picta mitralis, Pirenella gambitzensis, Turris rotata (c.1036), Natica millepunetata (c.1013), Phos polygonus (c.1025),etc. Del jaciment del Torrentfondo i La Riererusa : Tellina sp. (c. 1102), Lutraria sp (c.1078), Venus sp. (c.1111), Mactra (c. 1083), Tellina sp. (c.1104), Helix (c.1009). També consta una fitxa amb varis indrets indeterminats del municipi on s'ha localitzat Parascutella, Litodomus, Ostrea (c. 6217), Lamelibranquis (c.6082) i Lembulus pella(c.6117). Finalment, del jaciment de La Pedrera destaquen el Striarca láctea (c.1108), diversos bibalbs (c.1055), Lepton squamosum (c. 6117), Anadara buronica, Caricorbula revoluta c. 1054), etc.</p> | 08222-185 | Sant Llorenç d'Hortons | <p>El Museu Geològic del Seminari de Barcelona es funda l'any 1874 sota la direcció del Dr. Jaume Almera i Comas (1845-1919), amb el nom de Museu d'Història Natural i de Geologia, degut a la gran aportació que rebia de fòssils. Estava ubicat a l'antic edifici del Seminari Conciliar, a la Rambla dels Estudis. No és fins l'any 1882 que la col·lecció es traslladarà a l'actual Museu. Els seus precedents però s'han de buscar en el Gabinet d'Història Natural que existia des de 1817 i que el Dr. Almera va transformar en laboratori i museu per als alumnes que cursaven la càtedra de Ciències Naturals. Mn. Almera contacta amb els estudiosos de l'època com Joaquim Landerer i Climent i Joan Vilanova i Piera i entra de ple en el món de la paleontologia. Col·labora estretament amb el malacòleg Artur Bofill i Poch, director del Museu Martorell i publiquen vàries monografies de mol·lusc fòssils, fins que l'any 1885 la Diputació Provincial de Barcelona els encarrega la confecció del mapa geològic de la província. Després de la mort del Dr. Almera, la plaça de director queda vacant fins que l'any 1926 Josep Ramon Bataller (1890-1962) entra a ocupar la plaça. A més a més de convertir-se en el primer catedràtic de Paleontologia de la Universitat de Barcelona, farà grans transformacions, resultat de les quals més de deu anys el museu viurà una època d'esplendor, amb nombroses publicacions científiques i transformant el museu en un lloc centre de referència per a investigadors de tot el món, malgrat la interrupció de la Guerra Civil, on el juliol de 1936 el Museu va ser devastat totalment a excepció de la Biblioteca del Dr. Almera. Les activitats reprenen l'any 1939 i es refà la col·lecció després de retrobar una minsa part de les peces desaparegudes. L'any 1962 després de la mort del Dr. Bataller, entra a ocupar la plaça de director, el Dr. Lluís Via i Boada (1910-1991), deixeble del Dr. Almera, continuant amb la tasca iniciada pels seus antecessors. Dedica anys de la seva vida a l'exploració de jaciments fossilífers, i concretament del Penedès, resseguint les formacions marines del cretaci i el miocè, fet que va originar el naixement del Museu Geològic Comarcal de Vilafranca del Penedès, com a secció del Museu de Vilafranca. Cal destacar el discurs de vuitanta quatre pàgines, publicat, juntament amb vuitanta pàgines més annexes de documentació vària sobre les activitats realitzades al museu, que el Dr. Via va escriure amb motiu de la celebració dels cent anys del Seminari, cien años de investigación científica, llegit en persona a la Sala d'Actes de la Delegació de Barcelona del CSIC, el 29 d'abril de 1975. L'any 1980 entra com a subdirector el pare escolapi Sebastià Calzada que serà nomenat director del museu el 1992, després de la mort del Dr. Via. La seva tasca es veurà recolzada pel nomenament d'un sots director, Mn. Francesc Nicolau. L'any 2009 El Seminari va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva gran tasca científica i de divulgació</p> | 41.4677700,1.8245000 | 401840 | 4591353 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77711-foto-08222-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77711-foto-08222-185-3.jpg | Legal i física | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-01-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El Museu compta amb la Sala Cardenal Carles, on s'exposen peces en permanència dedicada a les escoles. Aquesta sala va ser inaugurada l'any 1999 amb motiu dels 125 anys de la fundació del Museu Geològic del Seminari de Barcelona. El Museu compta amb una publicació anual, la revista Batalleria, en honor al Dr. Bataller, d'investigació i difusió científica, a més dels Sumaris de Batalleria. També tenen la Revista d'investigació paleontològica monogràfica, Scripta Musei Geologici Seminari Barcinonensis, i els sumaris; Pagurus, una revista de divulgació científica per a escolars i estudiants amb consulta en paper i per Internet en edició digital i finalment el Butlletí de l'Associació d'Amics de l'MGSB, trimestral on s'hi publiquen articles de divulgació i on es recullen les activitats de l'Associació | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 77681 | Fons fotogràfic del centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-del-centre-excursionista-de-catalunya-1 | XX | <p>Fons fotogràfic pertanyent al Centre Excursionista de Catalunya que es troba digitalitzat en el repositori de la Memòria Digital de Catalunya. El conjunt de fotografies relacionat amb Sant Llorenç d'Hortons corresponen a dos fons: el fons Germà Garcia i Fernàndez i el fons Joan Estorch. El fons Germà Garcia i Fernàndez està format per un conjunt de 13 diapositives en color amb unes mides de 24 x 36 mm datades la majoria l'any 1997, però n'hi ha un parell de l'any 1993. Hi ha nou imatges de l'ermita de Sant Joan Samora, alguna vista general, de la façana nord-oest o del campanar i detalls de les finestres, de la porta d'entrada o de l'absis. També hi ha tres imatges de la rectoria de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons: dues imatges interiors i una del rellotge de sol de la façana. Finalment una darrera imatge de la paret nord de la plaça del Fossar de Sant Llorenç d'Hortons. El fons Joan Estorch està format per dues fotografies en paper gelatina i plata realitzades en blanc i negre amb unes mides de 9,9 x 16,9 cm i 10,8 x 17 cm respectivament datades l'any 1929. Es tracta d'una vista general de la població de Sant Llorenç d'Hortons i una de Can Serra.</p> | 08222-155 | Carrer del Paradís, 10-12 (08002 Barcelona) | <p>El Romanticisme va ser un moviment cultural, polític i social que va néixer a Europa a mitjans del segle XIX. A Catalunya, com a resultat de la passió d'il·lustres prohoms per revifar la història del nostre país i enlairar l'ús de la nostra llengua, s'inicia l'anomenada Renaixença Catalana. En aquest context, el 26 de novembre de 1876, Josep Fiter junt amb César August Torras, Ramon Arabia, Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer, determinaren la creació d'una associació excursionista per a desenvolupar una veritable entitat pública i legalitzada per emprendre una tasca cultural per redreçar Catalunya. «Amb el fi d'investigar tot quant mereixi la preferent atenció sota els conceptes científic, literari i artístic, en la nostra benvolguda terra, es crea una societat que es titularà Associació Catalanista d'Excursions Científiques». El 7 d'abril de 1891 es va elegir Antoni Rubió i Lluch com a president del Centre Excursionista de Catalunya, fent constar explícitament que el CEC era continuador de l'associació creada el 1876, i origen de l'excursionisme associatiu, unint-se així en una sola entitat les vessants culturals i esportives, que durant 13 anys havien actuat separadament (l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (1876) i Associació d'Excursions Catalana (1878). Pel desembre d'aquest històric any, al local social del CEC, es donaren les conferències fonamentals a càrrec de Jaume Massó i Torrents, Joaquim Casas i Carbó, i Pompeu Fabra (tots ells socis del Centre) sobre la proposta de les normes ortogràfiques i ordenació de la llengua catalana vigents avui. El 1892 el Centre prengué part activa en la redacció de les anomenades «Bases de Manresa», que varen suposar en aquell moment una important proposta per a l'articulació de l'Estat Espanyol. El 1891 comença l'edició mensual del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, sota la direcció de Francesc Carreras i Candi, en les pàgines dels quals es posa de manifest la gran tasca de l'excursionisme com a missió i com a suplència cultural i científica. La col·lecció dels Butlletins és part essencial de les biblioteques estudioses de la llengua i la cultura catalanes. Als estatuts de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, denominació inicial del Centre Excursionista de Catalunya, hi consta com a objectiu prioritari de l'entitat 'Fomentar les excursions per la nostra terra per fer que sigui coneguda i estimada, i també publicar els treballs resultants d'aquestes excursions, crear una biblioteca i arxiu.' Una de les eines emprades per aquesta finalitat serà la fotografia, que a finals del segle XIX ja havia assolit un grau de perfecció tècnica, i alhora simplificació, que permeteren la seva difusió massiva la centúria següent. Fou així com els socis del CEC van començar a acompanyar les seves conferències amb projeccions d'imatges obtingudes durant les seves excursions, fotografies que a més, sovint eren emprades en la confecció del Butlletí del Centre. Avui dia es conserven més de 13.000 d'aquestes llanternes de projecció de doble vidre de 8 x10 cm.</p> | 41.4720400,1.8660900 | 405319 | 4591781 | 1929 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Estorch i Germà Garcia i Fernàndez | 55 | 3.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 77569 | Pila baptismal de Sant Llorenç d'Hortons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pila-baptismal-de-sant-llorenc-dhortons | <p>AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. ADELL i GISBERT, Joan Albert (1992). Sant Llorenç d'Hortons; dins Catalunya Romànica, vol. XIX, El Penedès i l'Anoia. Antoni Pladevall (dir). edita Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 170. BOSCH i CASADEVALL, Josep Maria (2013). Església parroquial de Sant Llorenç i rectoria (1845-1847), a http://www.ajhortons.cat/ CARAFÍ, E. i CIVIL, J. (1971). Cinc Esglésies Gelidenques : més de mil anys d'història. Gelida. CRUAÑES OLIVER, E. i VIRELLA TORRAS, X. (1984). Piques baptismals d'immersió del Penedès i el seu entorn. Museu de Vilafranca, Vilafranca del Penedès, pàgs. 49 i 50. CRUAÑES i RÀFOLS, Joan i CLAVER i SALVAT, Libert (1992). San Joan Samora; dins Catalunya Romànica, vol. XIX, El Penedès i l'Anoia. Antoni Pladevall (dir). edita Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 170 i 171. LLORACH i SANTÍS, Salvador (1984). El Penedès durant el període romànic. Sant Sadurní d'Anoia, pàgs. 43 i 44. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1992). San Joan Samora; dins Catalunya Romànica, vol. XIX, El Penedès i l'Anoia. Antoni Pladevall (dir). edita Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 170 i 171. 'Sant Llorenç d'Hortons, aquest veí desconegut'. Cantillepa : publicació mensual de la Ponència de Cultura de l'Ajuntament de Gelida. Abril.</p> | Està a la intempèrie | <p>Pila baptismal feta de pedra local de secció circular amb un diàmetre de 65 cm i una alçada de 30 cm. La part inferior és semi esfèrica i està recolzada damunt una columna cilíndrica de 23 cm d'alçada que alhora està damunt un pedestal quadrangular amb els angles retallats, que fa 46 d'un costat, 48 cm d'un altre costat i 24 cm d'alçada. Aquest està damunt una base de la mateixa pedra d'1 x 1'10 metres.</p> | 08222-63 | Plaça de l'Església, s/n | <p>El primer document on surt referenciada l' església de Sant Llorenç d'Hortons data de l'any 945, en l'acta de fundació del monestir de Santa Cecília de Montserrat, on Riquilda, comtessa de Barcelona i esposa del comte Sunyer, llega a aquest cenobi l'església de Sant Llorenç d'Hortons, situada al terme de Gelida, amb el seu cementiri i sagrera. El monestir montserratí posseïa altres alous a Hortons, com el de Sorba, donat pel monjo Geldemir l'any 978. En un plet entre el senyor Umbert de Gelida i els habitants de l'alou de Sorba, es denuncià que Umbert obligava l'església de Sant Llorenç d'Hortons a lliurar-li una lliura de cera. Es va dictaminar que a partir d'aquell dia la cera havia de ser donada al monestir de Santa Cecília per la seva festivitat.</p> | 41.4702200,1.8233300 | 401746 | 4591626 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77569-foto-08222-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77569-foto-08222-63-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | 2020-01-15 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 77580 | Pila baptismal de Sant Joan Samora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pila-baptismal-de-sant-joan-samora | <p>AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. CARAFÍ i MORERA, Enric (2010). Sant Joan Samora: mil anys d'història. Recull de textos referents a la capella i al poble. Edició de l'ermita de Sant Joan Samora. CRUAÑES OLIVER, E. i VIRELLA TORRAS, X. (1984). Piques baptismals d'immersió del Penedès i el seu entorn. Museu de Vilafranca, Vilafranca del Penedès, pàgs. 49 i 50. CRUAÑES i RÀFOLS, Joan i CLAVER i SALVAT, Libert (1992). San Joan Samora; dins Catalunya Romànica, vol. XIX, El Penedès i l'Anoia. Antoni Pladevall (dir). edita Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 170 i 171. LLORACH i SANTÍS, Salvador (1984). El Penedès durant el període romànic. Sant Sadurní d'Anoia, pàgs. 43 i 44. RIUS i SERRA, Josep (1945-47). Cartulario de Sant Cugat del Vallès, vol. II, document 702, CSIC. Barcelona, pàgs 364 i 365. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1992). San Joan Samora; dins Catalunya Romànica, vol. XIX, El Penedès i l'Anoia. Antoni Pladevall (dir). edita Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 170 i 171. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm</p> | XIII | <p>Pica baptismal de secció troncocònica assentada damunt un peu afegit posteriorment. La part superior està decorada amb dos grossos bordons. A sota mateix hi ha una sanefa en relleu de motius triangulars invertits. A la part inferior hi ha una altre bordó i, en sentit ascendent, una altra sanefa en relleu formada per una mena de punta de llances o bé, triangles acabats amb petits rombes. Tota la superfície està coberta d'una pintura de color terrós. El diàmetre exterior de la boca és de 90 cm, l'interior és de 68 cm; l'alçada és de 89 cm i la profunditat del vas és de 45 cm.</p> | 08222-74 | Capella de Sant Joan Samora | <p>El territori de la parròquia de Sant Joan Samora estava format per la Beguda Alta, la Beguda Baixa, ca l'Almirall, Can Bosc, Can Carafí, Can Raimundet, la Casa gran i Can Casanoves. Juntament amb la parròquia de sant Llorenç d'Hortons, pertanyien a la baronia de Gelida fins el segle XIX. L'any 1304 era sufragània de la parròquia de Gelida, però a partir de 1453 ja figura integrada a la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. El primer document on surt referenciada aquesta església data de l'any 1080, en una donació que fa el clergue anomenat Ramon Seniofred, a l'abat Andreu del monestir de Sant Cugat. A canvi, aquest, concedeix a Seniofred l'administració de l'església de Sant Joan Samora amb totes les seves terres. L'any 1163 la capella és anomenada com a sant Joan Moragrega en una donació de Bernat de Puigalt a la Canonja de la Catedral de Barcelona, de tres masos que són 'apud sanctum Johanem de Mora Greca' (libri Antiquitatum núm. IV, foli 81-81, núm. 217). L'any 1182 es renova aquesta donació afegint la càrrega de celebrar un ofici solemne al cor de la Seu el dia de la consagració de l'altar de Sant Andreu. La documentació posterior sobre Sant Joan és escassa fins el segle XIV on un document de la Pia Almoina datat el 17 de novembre de 1316, cita un Bernat de Fonollar que pren possessió de la quadra de Sant Joan Samora, del terme del castell de Gelida, que els comtes de Pallars i senyors de Cervelló, Hug de Mataplana i Sibil·la, li han atorgat mentre no li facin lliurament total de 15.000 sous de Barcelona, pel dot de Blanca, filla de Ferrer d'Abella, amb qui ell es casa. Per aquesta ocasió reten homenatge i fan jurament de fidelitat a Bernat de Fonollar els habitants de dita quadra de Sant Joan.</p> | 41.4720600,1.8661000 | 405320 | 4591783 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77580-foto-08222-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77580-foto-08222-74-3.jpg | Física | Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-15 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 77652 | Curació dels nens trencats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/curacio-dels-nens-trencats | <p>RIUS FONT, Lluís (2008). Històries d'arbres; dins Programa de Festa major de Sant Llorenç d'Hortons de 2008, pàgs. 25 a 29.</p> | XIX | Informació publicada a partir d'un recull oral | <p>Les dones de Sant Llorenç recorden una tradició ancestral que Lluís Rius (2008) va publicar segons la qual quan un infant naixia 'trencat', és a dir, herniats o amb alguna malformació es practicava un ritual conegut també en altre indrets del Penedès fins a principis del segle XX. Aquest ritus consistia en escollir un roure jove i es seccionava la soca en dues parts. A continuació es feia passar l'infant d'un costat a l'altre entre un Pere i un Joan acompanyat de l'expressió 'Entre jo Pere i tu Joan, que es curi aquest infant'. Després calia empeltar les dues parts de la soca, envoltada amb la mateixa gasa de l'infant. Si l'arbre vivia, s'assegurava la guarició de l'infant i creixia fort com un roure.</p> | 08222-146 | Sant Llorenç d'Hortons | <p>Entre els llocs que la gent de Sant Llorenç recorda que s'havia arribat a practicar aquest ritus hi ha la roureda de la Font de Cal Santjust, l'alzina de Can Canyes i a Cal Farreguet.</p> | 41.4659400,1.8189300 | 401372 | 4591156 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77652-foto-08222-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77652-foto-08222-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-05-23 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 63 | 4.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 77727 | Estendard de l'Agrupació Coral La Primavera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estendard-de-lagrupacio-coral-la-primavera | XX | <p>Estendard pertanyent a l'Agrupació Coral La Primavera que es troba exposat en una vitrina del cafè de la Societat Cultural Hortonenca. Es tracta del caracterísctic penó o bandera que identificava un grup coral en la que el drap penja d'una barra d'aram horitzontal. Les seves mides són 1'7 metres d'alçada i 80 centímetres d'amplada. El drap és de bellut i seda amb decoracions brodades. El motiu decoratiu central és una lira de cinc cordes. En el centre destaca una imatge d'una oreneta i un ametller florit emmarcades per un rombe brodat, sobre fons blanc. En els laterals hi ha sengles franges verticals amb la inscripció 'SAN LORENZO' a l'esquerra, i 'DE HORTONS' a la dreta. A sota la primera hi ha la paraula 'AÑO' i a sota la segona l'any '1952'. També hi ha brodades en dues franges blanques, al voltant de la lira, una en els braços i l'altra a la caixa de resonància, el nom de la coral: 'AGRUPACIÓN CORAL LA PRIMAVERA'. A sota la lira hi ha una corona de llaurer brodada i a l'interior una graella com a símbol del martiri de Sant Llorenç. De la barra horitzontal pengen quatre borles de color burdeos i del penó en pengen tres de color verd. També te cintes amb colors de diferents banderes dels llocs visitats per la coral.</p> | 08222-221 | Carrer Major, 49 | <p>Estendard pertanyent a l'Agrupació Coral La Primavera que es troba exposat al cafè de la Societat Cultural Hortonenca La Societat Cultural Hortonenca es crea l'any 1941 (el 29 de juny) a partir de dues entitats que havien existit abans de la guerra civil espanyola: La Sociedad Agrícola Hortonense i la Sociedad Antigua Hortonense. L'any 1905 es crea el Centro Agrícola Recreativo Hortonense a la Sala de Baix (actual seu de l'Ajuntament), que posteriorment es convertirà en La Sociedad Agrícola Hortonense, coneguts com els blancs, en contraposició als negres. Eren els representants dels sectors conservadors de la població. La sala es va fer en terrenys propietat de Josep Sàbat i Estruch, conegut com el cover perquè vivia a la Cova. La Sociedad Antigua Hortonense es crea l'any 1925 i va rebre afiliats d'una altra societat que va tancar als anys 20: els virats. Són els representats del sector obrer. A partir de 1941 la nova entitat centra les seves activitats a la sala de baix (símbol dels guanyadors) i la sala de dalt es traspassa a la Falange. Des de llavors la principal activitat de l'entitat es va centrar en la organització de la Festa Major, durant molts anys en exclusiva i actualment compartint organització amb els Mallols.Han organitzat espectacles de revista i sarsuela. Però a partir dels anys 60 s'aposta per la recuperació del català amb escrits anònims de Mn. Comerma i teatre amb Joan capri. L'any 1968 es compra un solar al costat de la sala de dalt d'uns 3000 m quadrats per fer-hi ball i nous serveis. També s'hi fa cinema i entre 1972 i 1981 una discoteca. Per la sala hi han passat artistes de renom com Lluís Llach, Joan Manel Serrat, La Trinca, el Tricicle,etc. L'any 1989 es va fer una trobada de petits caramellaires i el 1995 va funcionar una secció de bastoners.</p> | 41.4667900,1.8252700 | 401903 | 4591243 | 1952 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77727-foto-08222-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77727-foto-08222-221-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 77712 | Col·lecció d'art de Salvador Alibau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-de-salvador-alibau | <p>ALIBAU, Salvador (2000). Alibau, obra, i tècnica de la fibra de cel·lulosa. Arola Editors. Barcelona.</p> <p>PI de CABANYES, Oriol (2001). La matemàtica en la pintura de Salvador Alibau; dins SCM / Notícies, butlletí de la Societat catalana de Matemàtiques, núm. 16, desembre de 2001. Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, pàgs. 10 a 12.</p> | XX-XXI | <p>La Fundació Alibau conserva i divulga l'obra de l'artista vinculat a Sant Llorenç d'Hortons, Salvador Alibau i vol generar activitats que afavoreixin socialment els valors de la creativitat i el respecte a la natura. L'artista, traspassat l'any 2012, va deixar la seva obra i va expressar el seu desig d'incorporar l'Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons i l'Institut d'Estudis Catalans a la fundació, per la seva vinculació personal amb aquestes entitats. En aquests moments l'inventari està pendent de realitzar-se.</p> <p><span><span><span><span><span><span>El 28 de febrer de 2025 es va fer la dissolució i liquidació de la Fundació Privada Salvador Alibau i es van activar els procediments recollits en els seus estatuts fundacionals que recollien la voluntat de l’artista, i especificaven que si mai es dissolia la Fundació, els seus actius havien de passar a mans de l’Ajuntament. L’alcalde de Sant Llorenç d’Hortons, Jordi Catalan, va signar davant de notari l’acceptació del patrimoni romanent de la dissolució de la Fundació.</span></span></span></span></span></span></p> | 08222-186 | Ronda de la Soleia, 46 | <p>Salvador Alibau (Barcelona 1925 - 2012) neix a Barcelona el 14 de març de 1925. Durant la infantesa per motius de salut i durant la guerra civil fa diverses estades a la Beguda Alta (L'Anoia). Després d'estudiar el batxillerat inicia els estudis artístics a les acadèmies Baixes i Tàrrega (any 1941). Entre 1944 i 1948 es forma a l'Escola Superior de Belles Arts de Barcelona. Entre 1949 i 1950 viatja a Roma, on estudia l'acadèmia di Belli Arti e Liceu artístico di Roma, i París. L'any 1956 obté el Gran Premio de la Diputación de Barcelona. Les necessitats familiars l'allunyen de la pintura i funda una fàbrica de motllures d'artesania que converteix en una indústria pròspera. Alibau intervé en el disseny de les motllures i en la seva decoració. També en el de les màquines i els processos de producció. Aquesta experiència li serà molt valuosa en el futur. L'any 1972 fixa la seva residència a Sant Llorenç d'Hortons (Alt Penedès) i retorna a l'activitat artística pot ser considerat el creador amb paper més important i original del nostre país. Ha estat un gran coneixedor de la fibra de cel·lulosa. Va idear una tècnica molt especial, creant les seves pròpies eines i instruments, que empra la cel·lulosa sota l'aigua i en la qual no existeix un suport sinó que aquest es va creant amb l'obra de forma similar a una escultura. La seva estètica està fonamentada en la concepció de l'art com a via de coneixement. Alibau va sintetitzar el seu interès per les matemàtiques amb l'adopció empàtica del processos vitals de la naturalesa.</p> | 41.4659500,1.8274200 | 402081 | 4591148 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77712-foto-08222-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77712-foto-08222-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77712-foto-08222-186-3.jpg | Física | Realisme|Abstracció|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | Inexistent | 2025-08-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Fotografies extretes de la pàgina web de la Fundació Alibau | 103|111|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 77517 | Jaciment paleontològic de La Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-pedrera | <p>AGUILAR, J.P. MICHAUX, J. i MAYNÉ, J. (1978) 'Mioplioce du Languedoc - Rousillon et de la Catalogne espagnole'; dins Guide des excursions. Montpellier, pàg. 23 ALMERA, J.; BOFILL, A. (1892). 'Catálogo de los moluscos fósiles pliocénicos de Cataluña'. Publicación de la Crónica Científica. Barcelona. BATLLORI, Jordi (1990). Estudio malacológico del yacimiento de la Pedrera (Sant Llorenç d'Hortons). Barcelona,. Tesi Doctoral. BATLLORI, J. i MARTINELL, J. (1992). Actividad predadora en moluscos del Mioceno del Penedès (Catalunya); dins Revista especializada de Paleontologia, núm. 7 (1), pàgs. 24 a 30. CASANOVAS, M. L. i SABATÉ J.V. (1972) 'Contribución al estudio del Mioceno del Penedès (sector Gelida)'; dins Acta Geológica Hispánica, vol. 7, núm. 5, pàgs. 143 a 148. CRUSAFONT, M. TRUYOLS, J. (1954). 'Sinopsis estratigrafico-paleontológica del Vallès - Penedès'; dins Arrahona, núm. 4, pàg. 15. Sabadell. MARTINELL, J.; PORTA, J. de. (1981). 'Presencia de Vaginella austriaca Kittl (Pteropoda) y fauna malacológica acompañante en el Mioceno de Catalunya'; dins Iberus núm. 1, pàgs.1 a 8. MORENO, J. A.; PEÑAS, A. ROLÀN, E. 'Fauna Malacológica Miocénica de La Pedrera, Sant Llorenç d'Hortons (NE Península Ibérica)'; dins II Congreso Internacional de las Sociedades Malacológicas Europeas. NAVAS, E. MARTINELL, J; DOMÈNECH, R.; BATLLORI , J. (in lit) Correlación bioestratigráfica entre el Mioceno de Sant Pau d'Ordal y el de Sant Llorenç d'Hortons (Alt Penedès, Barcelona). RIUS FONT, Lluís ( 2007). La història més bella de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major. RIUS, Lluís i MAURI, Alfred (2007). Un viatge submarí per l'Alt Penedès: Amics dels Parcs Naturals, núm. 10, febrer de 2007. Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, pàgs. 14- 19.</p> | <p>Jaciment paleontològic del Miocè inferior i mitjà format per margues groguenques amb abundant material fòssil. Forma part del complex marí i de transició del període Burdigalià superior-Languià, constituït per dues associacions de fàcies: la Vespella-Vilafranca i la Gelida-Sant Llorenç d'Hortons. El jaciment de la Pedrera pertany a aquesta darrera unitat, format per la següent sèrie estratigràfica: a la base lutites i sorres gris blavoses amb força carbonat. Per sobre dos metres de margues groguenques molt riques en fòssils (Nivell A). Tot seguit tres metres de margues grises també molt fossilíferes (Nivell B). A sostre un nivell de margues i sorres blaves (Nivell C). Margues groguenques molt riques en fòssils, corresponents al nivell A de la sèrie de La Pedrea. Alguns autors pensen que aquests dos nivells fossilífers visibles en la sèrie de la Rierussa són en realitat dos fàcies diferents del mateix pis, separades per dipòsits al·luvials. Els fòssils associats són Gasteròpodes: Acteocina lajonkaireana, Cyllene (Cyllenina) vulgatissima, Drilla denticulata, melongena (s.s) comuta, Narona (Sveltia) varicosa, Nassarius borsoni, Nassarius italicus, Nassarius prismaticus, Nassarius semistriatus, Natica millepunctata, Neverita josephina, Pirinella picta mitralis, Retusa truncatula, Ficus geometra, Lunatia helicina</p> | 08222-11 | Torrentfondo | <p>Sota el finançament de Diputació de Barcelona van contractar al geòleg Jaume Almera i A. Bofill la realització del mapa geològic de la província a escala 1:40.000, cosa insòlita l'any 1881. Aquesta escala de major detall invalidava els mapes anteriors i els dotava d'una major precisió, fet que podia interpretar-se com una autoafirmació de la geologia catalana enfront de la geologia oficial espanyola de El Instituto Geográfico y Estadístico de España que començava el futur mapa d'Espanya a escala 1:50.000. Almera com a geòleg i Bofill com especialista de mol·luscs varen formar un tàndem de especialistes per a reconèixer els terrenys i fer-ne datacions a partir de la fauna associada.</p> | 41.4697300,1.8387200 | 403030 | 4591554 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77517-foto-08222-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77517-foto-08222-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77517-foto-08222-11-3.jpg | Legal | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Productiu | 2019-12-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart/ LL.Rius | Ubicació del material en el Museu de Geologia de Barcelona, Museu del seminari Conciliar (Barcelona) i a Vinseum (Vilafranca del Penedès). | 125|123 | 1792 | 5.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 77686 | Curació de nens de pit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/curacio-de-nens-de-pit | CASTELLÀ-GASSOL, Joan (1983). Història i costums a Sant Llorenç d'Hortons, Sant Joan Samora i La Beguda. Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons. RIU PUJOL, Miquel Pvre (1899). Consueta. Manuscrit començat el 10 d'agost de 1899 i conservat a l'Arxiu Parroquial de Sant Llorenç d'Hortons (APLLH). RIUS FONT, Lluís (2008). Històries d'arbres; dins Programa de Festa major de Sant Llorenç d'Hortons de 2008, pàgs. 25 a 29. | XIX | Referència bibliogràfica poc precisa | Mossèn Miquel Riu i Pujol (1899) escriu en la seva Consueta tot allò que el sorprèn o considera superstició, allunyat de l'ortodòxia catòlica. Castellà-Gassol (1983) va fer un recull de síntesi de les explicacions de Mn. Riu i explica que el dijous o divendres de la Setmana Santa era costum passar les criatures de pit per sota el sant Crist, i sobre del mateix, fent-los voltar una o dues vegades. Diu que no ho ha vist fer mai però que li havien explicat que es feia per creure que així les criatures no pateixen o no agafen no sap quin mal. | 08222-160 | Sant Llorenç d'Hortons | A Sant Llorenç d'Hortons a través d'informació oral recollida per Lluís Rius (2008) també es coneix el costum de guarir nens trencats fent-los passar entremig d'una branca de roure que prèviament s'ha tallat i a través d'un ritual molt concret. En el cas de fer passar el nen al voltant de la creu podria ser una pervivència cristianitzada d'aquest costum ancestral. Malauradament la incomprensió eclesial de totes aquestes pràctiques i el seu menyspreu va motivar la manca de documentació d'aquest fet i l'obtenció de dades més fiables a fi i efecte de relacionar ambdós costums. | 41.4700800,1.8230600 | 401723 | 4591611 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 77633 | Façana pintada de Cal Piano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/facana-pintada-de-cal-piano | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit | XX | Grafia molt esborrada | Cal Piano és una casa entre mitgeres del carrer principal de Sant Llorenç que durant molts anys hi havia una fonda on feien menjars per jornalers, treballadors, parcers, etc. Actualment ja no compleix aquesta funció, però a la façana encara es conserven restes de pintura de la grafia que anunciava 'CASA DE COMIDAS CAN PIANO'. Es tracta d'una casa força espaiosa i la planta baixa era el menjador i la cuina i la planta pis les estances de la família. | 08222-127 | Carrer Major, 19 | A mitjans del segle XIX es reunien aquí els Paelles, societat progressista del poble que utilitzaven la fonda com a lloc de trobada. L'amo actual és el net dels que tenien la fonda, on un home cec hi tocava el piano i l'acordió. | 41.4683100,1.8246800 | 401856 | 4591413 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77633-foto-08222-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77633-foto-08222-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Conserva el pou | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 77616 | Font dels Porrons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-porrons | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2011). Les fonts de Sant Llorenç d'Hortons (2ª part). Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010, pàgs. 21 a 23. | XVI | No s'hi pot accedir per l'estat del bosc | La font dels Porrons que segons sembla també tenia una bassa que s'utilitzava per rentar la roba (Estragué:2009) estava a sota l'antiga casa de Can Serra; entre la masia i el camí que baixa fins el mateix torrent de Can Serra. Actualment només és visible un regueró amb un tub de PVC en el marge del camí. | 08222-110 | A sota de Can Serra | A principis del segle XVI van construir la font i un safareig per rentar la roba i per regar els horts que hi havia pel voltant. Llavors l'amo de la casa era Bernat Serra. Durant els últims anys un tal Feliu tenia cura i vigilava els horts que encara hi havia. | 41.4716800,1.8249600 | 401884 | 4591787 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77616-foto-08222-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77616-foto-08222-110-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Un cop passat Cal Matador, a tres-cents metres a l'esquerra hi ha una petita font d'aigua no potable que neix de l'indret on hi ha la font i bassa dels Porrons. L'aigua baixa per una petita rasa o canaló que s'ha anat fet naturalment al terra mateix per dins el bosc fins a trobar el marge del camí. Aquí s'hi ha construït un petit mur de pedra de 60 cm x 50 cm on s'ha col·locat un broc de PVC de 20 cm de llargària. La font es troba en un marge boscà de pi blanc barrejat amb un sotabosc ric encintes, heures, bardissar, galzeran i altres espècies ombrívoles. | 94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 77555 | Festa Major de Sant Joan Samora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-joan-samora | CARAFÍ i MORERA, Enric (2010). Sant Joan Samora: mil anys d'història. Recull de textos referents a la capella i al poble. Edició de l'ermita de Sant Joan Samora. | La festa Major de Sant Joan es celebra per Santa Rosa, el quart diumenge d'agost. De fet la celebració comença el divendres al vespre, amb un sopar de germanor amb tots els veïns amb espectacle inclòs. Continua el dissabte amb jocs infantils i al vespre ball amb orquestra o conjunt. L'ofici és el diumenge a les 11:15 hores. També es fan havaneres, caminades populars o fer ballar els gegants. Tot pagat pels propis veïns. Fins l'any 1945 es va fer envelat. | 08222-49 | Sant Joan Samora | Abans aquesta festa es feia per Sant Joan Baptista, el 24 de juny. | 41.4733400,1.8587700 | 404710 | 4591933 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 77588 | Cal Santjust | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-santjust | BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. RIUS FONT, Lluís (2008). Històries d'arbres; dins Programa de Festa major de Sant Llorenç d'Hortons de 2008, pàgs. 25 a 29. | XVIII-XIX | Casa de planta rectangular que estava situada en l'antic camí cap a Piera i que actualment queda tallat per la finca amb un pati davanter que fa cantonada amb els carrers Canals i Bons Aires. Consta de planta baixa, pis i golfes i la coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. | 08222-82 | Carrer Canals, 9 | Antigament aquesta casa era propietat del Marquès de Cerdanyola, motiu pel qual aquest lloc es coneixia com a Camp del Senyor, quan el carrer de Santa Filomena arribava fins a la torre del Molí, quan formava part de l'antic camí que anava de Sant Llorenç a Piera. Però l'any 1831 la família Santjust la va comprar i les reformes posteriors van provocar que el carrer quedés tallat pel jardí de la nova propietat. | 41.4659300,1.8236700 | 401768 | 4591150 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77588-foto-08222-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77588-foto-08222-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77588-foto-08222-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix com a Cal Santjust Nou | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 77550 | Pou de la vinya del Quico Bolero | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-vinya-del-quico-bolero | XIX-XX | El pou està bé, però el safareig està inutilitzat | Conjunt format per un pou, un safareig i les restes del que havia estat una pica per fer la barreja de caldo bordolés. El pou és de planta quadrangular (1'28 x 1'30 m), amb la coberta de teules àrabs a un vessant i una porta de fusta de 59 x 110 cm de llum. A la paret sud i a la paret nord hi ha sengles petites obertures. A la paret de llevant hi ha una inscripció de quan es va aixecar la caseta del pou, el 20 d'octubre de 1933 i les inicials J. M, de José Mestre. A la façana principal hi ha una altra inscripció que no es veu gaire però data la darrera restauració feta per M.D Roig (Maria Dolors Roig) el març del 2012. Al costat esquerres hi ha el safareig, amb rentadora, de planta quadrangular (1'76 x 1'97 m) i una fondària d'1'10 meres. Al costat hi havia l'antiga pica que era de pedra feta d'una sola peça, que actualment es troba a la masia de Cal canyes. Només es conserven les restes d'un dels dipòsits fet de maó que tenia planta quadrangular (70 x 84 cm). | 08222-44 | Cal Canyes | Antigament el pou era baix; no tenia caseta i alguna vegada hi havia caigut alguna bèstia i s'hi havia ofegat amb les conseqüències evidents. Per què això no tornés a passar, l'any 1933, es va decidir aixecar l'actual caseta. | 41.4649200,1.8308700 | 402368 | 4591029 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77550-foto-08222-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77550-foto-08222-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 77590 | La Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torreta-5 | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XVI | Està abandonada i si no s'hi posa remei seguirà els passos de Cal Simó de baix. | Masia tradicional situada damunt un turonet que domina tot l'entorn, amb el cos principal en forma de L. Les restes mostren diverses fases de construcció: un cos principal de planta rectangular que consta de planta baixa i pis amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana de migdia, on hi ha un portal de mig punt adovellat i un segon cos, adossat a la seva esquerra, també de planta baixa i pis però amb la coberta a una vessant, orientada cap al costat de ponent. En el cos principal hi ha la sala de distribució, amb una escala al fons per accedir a les habitacions de la planta pis dels dos cossos, la porta d'accés a la gran cuina (cos de l'esquerra) on hi ha una gran llar de foc i un forn de pa que es conserva sencer i que és de cos exempt (sobresurt de la façana de migdia). A la part posterior, un aporta dóna accés a la cort i a la comuna. Disposa de construccions annexes mantenint l'alineació del cos principal, també hi ha diversos cellers amb cups de secció circular i d'altres quadrangulars a la part posterior i un cos rehabilitat com habitatge a la façana de llevant. Tenia un rellotge de sol a la façana de migdia del que només se'n conserva un petit fragment. El gnom està enclastat una mica més avall, en una esquerda. | 08222-84 | Camí de La Torreta | Antigament es deia mas Golart. L'any 1513 el seu propietari era un tal Samsó. Després va passar a mans dels Simon. L'any 1623 el propietari era Francesc Rigual. | 41.4775400,1.8397300 | 403126 | 4592420 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77590-foto-08222-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77590-foto-08222-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77590-foto-08222-84-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Està abandonada i el seu estat de conservació es va deteriorant amb el pas del temps i no permet identificar clarament algunes construccions. | 119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 77613 | Oli de bequerut, oli brut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oli-de-bequerut-oli-brut | RIUS FONT, Lluís ( 2012). Arbres personals. Programa de Festa Major | XVIII-XIX | Dita popular que fa referència a la varietat de bequerut de les oliveres; que és una varietat d'olivera autòctona. Tradicionalment, l'oli de bequerut no ha estat gaire preuat per la seva rendibilitat econòmica, més que no pas per la qualitat; però s'adapta molt bé a les característiques climatològiques de Sant Llorenç d'Hortons. Amb els antics sistemes de premsat de l'oliva, quan el pagès anava al trull a premsar la seva producció es miraven molt que en el torn anterior no hi hagués passat ningú amb la varietat de bequerut perquè deien que embrutaven molt els cofins. Fins i tot algun moliner no veia amb gaires bon ulls haver de premsa bequerut. D'aquí la fama d'oli brut. Però amb els darrers sistemes més moderns aquest problema ja no existeix i cada cop s'aprecia més aquesta varietat autòctona, fins al punt que alguns pagesos la volen promocionar per la seva adaptabilitat al terreny de Sant Llorenç. | 08222-107 | Sant Llorenç d'Hortons | Antigament la majoria de vinyes del municipi estaven delimitades per llargues fileres d'oliveres d'aquesta varietat. Encara se'n poden observar, però molts propietaris han preferit trasplantar-les i agrupar-les en un mateix camp per tal de millorar el rendiment alhora de la recollida d'olives. | 41.4684100,1.8286800 | 402190 | 4591419 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77613-foto-08222-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77613-foto-08222-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77613-foto-08222-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'olivera de Ca l'esteve de la Riera és d'aquesta varietat. | 98|94 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 77614 | Font de l'Amèlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lamelia | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2011). Les fonts de Sant Llorenç d'Hortons (2ª part). Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010, pàgs. 21 a 23. | XIX | Bon estat general. Les marques d'escoda hi són molt presents tant a les parets com al sostre de la mina. | El que es coneix amb el nom de Font de l'Amèlia és l'aigua que s'extreu d'una mina excavada en el marge d'uns 12 metres de fondària per 53 cm d'amplada màxima i una alçada que no supera el 130 cm, feta per Pere Esteve Serra l'any 1946. A l'entrada de la mina hi ha presència de capil·lera (Adiantum capillus-veneris), una falguera molt habitual de zones humides i calcàries. L'aigua es fa arribar a una bassa d'aigua de planta circular on hi ha peixos. Aquesta s'aprofita per regar els horts del Sr. Jaume Esteve. La bassa està feta de maons, arrebossats i mesura 5,40 metres de diàmetre per 2 metres de fondària. La boixa té una profunditat de 80 cm aproximadament i fa anys era aprofitada com a dipòsit per a fer la barreja bordelesa. Per damunt de la boixa, a l'arrebossat de la paret hi ha un requadre gairebé esborrat on el mestre d'obra que va construir la bassa hi va marcar la següent inscripció: ' 27 DE MARÇ DE 1947 / PEDRO ESTEVE / OPERARIOS / J. ESTEVE I LLUIS C.' (Es refereix a Jaume Esteve i Lluís Casadevall). Una mica més a la dreta hi ha una segona inscripció resultat d'una reparació que es va fer a la bassa, que va gravar el Sr. Jaume Esteve Foguet 'Reparada en 1982'. | 08222-108 | Vinya de l'hort de Can Francisquet | Antigament per regar aquests horts i vinyes hi havia un pou de mina que estava situat sobre el torrent en un revolt molt pronunciat, a tres metres a l'esquerra de l'actual (UTM X: 402450; UTM Y: 4591744) ,treien l'aigua amb galledes i regaven l'hort. Ja fa anys amb una de les rierades el revolt es va omplir de sediment i al cap d'un temps s'aprofità per fer-hi un hort. El pou i la mina continuen portant aigua que desguassa en el pou actual ubicat al costat de la caseta de maó, construïda posteriorment com a conseqüència de la rierada. L'any que es va fer la font van nomenar a l'Amèlia Fuguet pubilla del poble; d'aquí el nom. L'Amèlia és la mare de l'actual propietari en Jaume Esteve Fuguet | 41.4714200,1.8313100 | 402414 | 4591750 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77614-foto-08222-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77614-foto-08222-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La font raja uns 60 litres l'hora. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 77639 | Pou de Jaume Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-jaume-esteve | XX | Pou que es troba als Horts de Cal Francisquet, a prop del torrent; a 30 metres a l'est de la Font de l'Amèlia. És de planta circular però per mesures de seguretat es va envoltar amb un mur de totxo per tres costats, deixant un accés a la banda est, amb la protecció d'una reixa. El sostre és una planxa plana que només serveix per evitar accidents. Aquest pou s'alimenta de l'aigua que desguassa d'un antic pou de mina amb volta de maó que es troba ubicat a tres metres de l'actual (UTM X: 402450; UTM Y: 4591744) que resta tapat però no inutilitzat. Adossat al pou, hi ha una barraca construïda en dues fases. La més antiga aixecada després d'excavar el pou per poder-hi encabir la bomba d'extracció d'aigua. Posteriorment es va tapar l'obertura i es va fer un afegitó retallant una mica el marge. Està construïda de maons plans amb un marxapeus. El sostre està recobert amb totxana plana . És de planta rectangular i mesura 2,60 m x 1,20 m x 1,90 m a la part més alta. Hi ha una porta de fusta de 112 cm x 73 cm amb forrellat que permet guardar les eines al seu interior. | 08222-133 | Horts de Cal Francisquet | Antigament per regar aquests horts i vinyes hi havia un pou de mina que estava situat sobre el torrent en un revolt molt pronunciat, a tres metres a l'esquerra de l'actual, treien l'aigua amb galledes i regaven l'hort. Ja fa anys amb una de les rierades el revolt es va omplir de sediment i al cap d'un temps s'aprofità per fer-hi un hort. El pou i la mina continuen portant aigua que desguassa en el pou actual ubicat al costat de la caseta de maó, construïda posteriorment com a conseqüència de la rierada. | 41.4713700,1.8317000 | 402447 | 4591744 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77639-foto-08222-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77639-foto-08222-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 77671 | Figuera de La Soleia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figuera-de-la-soleia | PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | Figuera del gènere Ficus i espècie F. Carica situada al bell mig d'una vinya encarada a migdia, al sud del nucli urbà de Sant Llorenç, al costat mateix de la BV-2249, coneguda com La Soleia. Creix ufanosa, com exemplar aïllat, entre ceps de xarel·lo centenaris. Es tracta d'un arbre de fulla caduca, amb la capçada ampla i arrodonida. L'alçada i l'amplada de capçada oscil·la entre els 10 i els 12 metres. Les fulles són grosses i lobulades. El pecíol és llarg i gruixut. L'època de floració és entre el maig i el juny. Les flors són molt petites, es troben tancades a l'interior d'un receptacle carnós. D'aquesta inflorescència neix el fruit anomenat figa. La forma, color i textura dependrà de la varietat. El tronc, tot i que és recte, creix torçut i protuberant. L'escorça és grisa i ha perdut la suavitat dels espècimens joves. La volta de canó és de 2,76 metres. De la creu parteixen cinc branques molt potents que es van bifurcant. Les branques acostumen a tenir un creixement longitudinal que els dona una morfologia molt característica. Les arrels són molt robustes i tenen un gran poder de penetració i és per això que al seu voltant no s'hi ha construït cap pica ni cisterna ja que les arrels es poden ficar per les més petites escletxes a la recerca d'humitat. | 08222-204 | Vinya de La Soleia, al sud del nucli urbà | Aquest arbre olorós constitueix, juntament amb la vinya i l'olivera, un dels cultius més importants de les civilitzacions mediterrànies. Plantats aïllats han estat estretament lligat als antics cultius de vinya o de secà per l'ombra que proporcionaven al pagès o vinyataire. L'aparició dels tractors per facilitar les tasques a l'hora de llaurar van facilitar la desaparició de molts d'aquests exemplars ja que la majoria de les arrels es situen a una profunditat d'entre 20 i 45 cm. La fusta de la figuera no és gaire resistent, i per això es diu que és un arbre de brancada traïdora, ja que en qualsevol moment una branca pot partir-se amb el pes d'una persona. En alguns indrets, tradicionalment es feia la part central del banc de fuster però és una fusta que es podreix fàcilment. És un mal combustible. | 41.4633600,1.8282400 | 402146 | 4590859 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77671-foto-08222-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77671-foto-08222-204-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La figuera de la vinya de la Soleia va ser plantada per l'avi del Sr. Jaume Ponnou i es troba enmig d'una vinya amb ceps centenaris | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 77519 | Centre Recreatiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-recreatiu-0 | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Béns a protegir; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. | XX | Edifici de planta rectangular, d'una sola nau que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. La façana del carrer Major té una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat que contrasta amb la sinuositat de les línies d'encapçalament de les obertures i el coronament ondulat de la façana. L'eix central està delimitat per la porta d'accés i un ull de bou al damunt i els eixos laterals per sengles finestres en planta baixa. Totes les obertures estan ornamentades amb línies ondulades sobre el llinda i la façana està resseguida per un a línia de recreixement que fa ondulacions a la part superior, sota el carener i en els laterals. A l'interior hi ha sala de ball, amb boca d'escenari i galeria. | 08222-13 | Carrer Major, 36 | Aquest edifici es va construir entre 1905 i 1907 pel grup 'Els Blancs', associació republicana de treballadors del camp. Actualment és la seu de l'Ajuntament. | 41.4679700,1.8246000 | 401849 | 4591375 | 1905 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77519-foto-08222-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77519-foto-08222-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77519-foto-08222-13-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pere Ros Tort | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 77578 | Pi Gros de Ca l'Almirall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-gros-de-ca-lalmirall | MASCLANS, F. (1990). Guia per a conèixer els arbres. Ed. Montblanc-CEC. Barcelona RIUS FONT, Lluís (2012). Arbres personals; dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2012, pàgs. 20 a 22. | El Pi gran o de Ca l'Almirall és un pi pinyoner que pertany a l'espècie Pinus pinea. Es troba aïllat de vegetació arbòria, envoltat d'herbassar i matolls degut a l'estat d'abandonament de l'indret. La capçada és arrodonida, però força irregular degut a la talla d'algunes de les seves branques més importants. Mesura uns 25 m d'alçada total i 20 metres de capçada mitjana per 3, 91 metres de volt de canó i 4,15 metres de volt de la soca. El tronc presenta una lleugera inclinació. Originàriament tenia tres branques principals, una de les quals, la que es troba orientada a Ca l'Almirall va ser tallada. Les agulles són llargues, de color verd fosc i mesuren 15 cm; neixen d'un branquilló de dues en dues. La seva escorça és rogenca, clivellada i forma plaques força gruixudes orientades en sentit vertical. El seu fruit és la pinya i el seu cicle natural és de tres anys. A seva recol·lecta està legislada i cal autorització. | 08222-72 | Ca l'Almirall, Sant Joan Samora | Aquest pi pertany a l'antiga masia de ca l'Almirall, propietat de la mateixa família des del segle XV fins principis del segle XX. En Joan Almirall i Fàbregas, nascut l'any 1853 en fou el darrer hereu. Durant els anys 50 del segle XX va passar a ser propietat de la família Carafí Nicolau, fins que passaren a mans d'un terratinent de Masquefa, moment en el que adquirí el nom de Pi Gros, com a distintiu comercial d'un restaurant i d'un càmping. Rius (2012) a partir d'informació oral identifica aquest pi com el Pi de les mentides i com lloc de reunió dels alcaldes de Masquefa, Sant Esteve Sesrovires, Gelida i Sant Llorenç d'Hortons. | 41.4768600,1.8557900 | 404466 | 4592327 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77578-foto-08222-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77578-foto-08222-72-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta conífera naturalitzada en el nostre país, és de procedència mediterrània. Es pot trobar des de nivell de mar fins als 1.000 metres d'altitud. Allí on creix i es desenvolupa més bé és en els terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, i generalment prop del litoral. La seva fusta no és gaire apreciada. És un combustible molt ràpid i en cas d'incendi, la resina i la pinya, permeten la propagació del foc a gran velocitat. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/