Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 77507 | Fita de La Cova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-cova | XVIII-XIX | Fragmentada i sense suport | Fita de delimitació de propietats o partió entre La Cova i Can Canyes, situada en la cruïlla entre el camí de Can canyes o de La Roca i el trencall que mena a la masia de La Cova. És de pedra sorrenca de to vermellós i està fragmentada en dos trossos. La base està fixada al sòl i es caracteritza per tenir un encaix; fa 27'5 x 18'5 x 19 cm. El segon fragment és on es troba la inscripció de les inicials A.C; fa 45 x 24 x 12 cm i l'acabament és en forma circular. | 08222-1 | Camí de Can Canyes o de La Roca, en el trencall que mena a La Cova | Es desconeix la referència de les inicials i la datació de la fita, però tenint en comte l'establiment a La Cova, pot ser del segle XVIII o XIX, ja que els propietaris de La Cova van anar comprant terres successivament. | 41.4647100,1.8341600 | 402642 | 4591002 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77507-foto-08222-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77507-foto-08222-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77507-foto-08222-1-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77511 | Pedrera romana de la Rierussa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-romana-de-la-rierussa | AA.VV (1998). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. L'Alt Penedès; Sant Llorenç d'Hortons. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. LLADÓ,O. ( 2013) Un viatge pel Penedès Submarí. Descobrir, núm. 177 GUTIÉRREZ GARCIA MORENO, Anna ( 2009). Roman Quarries in the Northeast of Hispania (Modern Catalonia). Institut Català d'Arqueologia Clàssica. Tarragona MAURI, A.; GALINDO, J.; ALVAREZ, A.(1999). 'La seqüència constructiva del Pont del Diable (Martorell)'. A: Jornades sobre el Pont del Diable, 1999. RIUS, Lluís i MAURI, Alfred (2007). Un viatge submarí per l'Alt Penedès: Amics dels Parcs Naturals, núm. 10, febrer de 2007. Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, pàgs. 14- 19. RIUS FONT, Lluís ( 2007). La història més bella de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major. | II aC-VdC | Pedrera situada entre La Rierussa i el camí de Can Raimundet. Segons anàlisis geològics realitzats als diferents tipus de carreus utilitzats per la construcció del Pont del Diable de Martorell, alguns d'ells eren del mateix tipus de pedra que aflora en aquest indret, on s'observen encara ara traces d'extracció de pedra. La manca de notícies documentals d'utilització d'aquesta pedrera en època medieval o moderna, aquestes traces podrien correspondre a l'època romana, sense que es pugui precisar més. | 08222-5 | Al sud-est del terme municipal, entre la Rierussa i el camí de Can Raimundet | L'any 2003, amb motiu de l'afectació de la zona per la construcció del Subtram XI-B de la línia d'alta velocitat Madrid-Saragossa-Barcelona-Frontera francesa (Gelida - Sant Llorenç d'Hortons, Alt Penedès), es van fer seguiments arqueològics sense que signifiqués l'aportació de noves dades. | 41.4606200,1.8565400 | 404505 | 4590523 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77511-foto-08222-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77511-foto-08222-5-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77513 | La Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torreta-4 | AA.VV (1998). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. L'Alt Penedès; Sant Llorenç d'Hortons. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | X-XIII | En una vinya entre el torrent de La Pedrera i La Torreta, a 300 metres al sud-oest de la casa i al costat oest mateix del camí de la Torreta, es va descobrir, realitzant treballs agrícoles, una necròpolis d'època medieval que fou destruïda en el mateix moment del seu descobriment. Però gràcies a testimonis i a recerques posteriors s'han pogut identificar vuit tombes de cista de lloses (gres conegut popularment com soldó), orientades d'est a oest, algunes de les quals eren infantils i d'altres adultes. També es va detectar la presència d'una pedra de molí amb orifici central. Durant la revisió de la Carta Arqueològica del municipi, l'any 1998, encara es podien veure algunes lloses reaprofitades per la construcció d'un rec. Per la tipologia de els tombes i la manca d'aixovar funerari, els autors de la Carta arqueològica, donen una cronologia àmplia entre els segles X i XIII, sense que es pugui precisar més donades les circumstàncies de la troballa. | 08222-7 | A 300 metres al sud- oest de la masia la Torreta | El jaciment fou localitzat gràcies a les fonts orals recollides per l'arqueòleg Josep Maria Bosch i Casadevall, de Sant Llorenç d'Hortons. Segons gent del poble que en aquell moment es trobaven properes al lloc, en un moment de mitjans del segle XX, durant la realització dels treballs per plantar una vinya es va descobrir aquest jaciment que es va destruir immediatament. | 41.4771300,1.8369100 | 402890 | 4592378 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77513-foto-08222-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77513-foto-08222-7-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77519 | Centre Recreatiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-recreatiu-0 | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Béns a protegir; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. | XX | Edifici de planta rectangular, d'una sola nau que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. La façana del carrer Major té una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat que contrasta amb la sinuositat de les línies d'encapçalament de les obertures i el coronament ondulat de la façana. L'eix central està delimitat per la porta d'accés i un ull de bou al damunt i els eixos laterals per sengles finestres en planta baixa. Totes les obertures estan ornamentades amb línies ondulades sobre el llinda i la façana està resseguida per un a línia de recreixement que fa ondulacions a la part superior, sota el carener i en els laterals. A l'interior hi ha sala de ball, amb boca d'escenari i galeria. | 08222-13 | Carrer Major, 36 | Aquest edifici es va construir entre 1905 i 1907 pel grup 'Els Blancs', associació republicana de treballadors del camp. Actualment és la seu de l'Ajuntament. | 41.4679700,1.8246000 | 401849 | 4591375 | 1905 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77519-foto-08222-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77519-foto-08222-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77519-foto-08222-13-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pere Ros Tort | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 77521 | Cal Jepet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jepet-4 | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. | XIX | Casa adossada pel costat de ponent a Cal Quico de planta rectangular. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia i a la Plaça de dalt l'Era. La façana es distribueix simètricament a partir de dos eixos de verticalitat formats per les obertures. En planta baixa hi trobem la porta d'accés i una finestra lateral, ambdues amb arcs de tipus deprimit còncau. A la planta pis hi trobem sengles balconades amb barana de ferro i obertura adintellada amb persianes de cordill. El parament de la façana és llis i amb una motllura de divisió entre la planta baixa i el primer pis i coronada per una cornisa. | 08222-15 | Plaça de dalt l'Era, 3 | 41.4735200,1.8583400 | 404674 | 4591953 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77521-foto-08222-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77521-foto-08222-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77521-foto-08222-15-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77524 | Vila Maria (Mañé) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vila-maria-mane | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Béns a protegir; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. | XX | Edifici residencial ubicat a la cantonada entre el carrer major i el camí de Can Canyes. És de planta rectangular, amb un petit cos afegit a la part dreta de la casa, formant un angle recte i compost de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Les obertures són de llinda recta amb persianes de llibret de fusta. A la façana de ponent destaca un balcó corregut amb dues obertures, també de llinda recta i persianes de llibret de fusta. Els paraments són llisos i arrebossats amb motllures de separació entre pisos. El coronament de les façanes amb línies corbes i esglaonades n'emfatitzen la composició. Està envoltat de jardí a excepció de la façana de llevant que fa mitgera amb una altra edificació. Tot el jardí està envoltat per una tanca amb la part inferior d'obra de la que sobresurten pilars regularment i reixa de ferro forjat entre pilar i pilar. Hi ha una entrada pel Camí de Can Canyes i una altra pel carrer Major. | 08222-18 | Carrer Major, 73 | 41.4659100,1.8253800 | 401911 | 4591145 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77524-foto-08222-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77524-foto-08222-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77524-foto-08222-18-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Ros i Ros | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77525 | Cambra agrària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cambra-agraria | XX | S'ha fet molt poc manteniment des de la seva construcció. | Antic edifici de la cambra agrària de planta rectangular, que consta de planta baixa i coberta de terrat pla. Està situada a tres vents, amb l'entrada principal pel carrer Major, fent cantonada amb el carrer Valls. De l'interior només destaquen els paviments hidràulics de l'època de construcció, anys 30. | 08222-19 | Carrer Major, 45 | Construïda durant la segona república com a seu de la cambra agrària, va anar passant per diferents usos, sense fer-se cap reforma i poc manteniment.. Actualment és la seu de Terrazel i la colla gegantera. | 41.4672000,1.8249900 | 401880 | 4591289 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77525-foto-08222-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77525-foto-08222-19-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77531 | Can Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prats-0 | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. RIUS FONT, Lluís (2009). Can Prats i les ànimes del purgatori; dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç de 2009, pàgs. 24 a 28 . ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (2000). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/2000.htm | XVI-XX | Antiga masia documentada en el segle XVI reformada a principis del segle XX; consta de planta baixa, pis i golfes. Les cobertes estan formades de teules vidrades, amb tremujals i ràfec. La façana principal està orientada a llevant i destaca el balcó de dos portals al primer pis i les galeries de finestres a la planta baixa, a les golfes i al cos lateral. Obertures amb marcs de línies quadrades i corbes i amb ornamentacions vegetals i estilitzades. La reforma de Josep Ros i Ros contemplava la creació d'un mirador en torre central a la part superior, però el promotor Paul Buguet es va morir abans d'acabar l'obra i es va quedar pendent. Ara hi ha una claraboia. Els espais interiors estaven duplicats pensant amb els masovers i la part senyorial, només la cuina era un espai únic a la planta baixa, on hi havia dos menjadors. Des del vestíbul, una porta donava accés a l'escala central que conduïa a la planta pis i a les cambres, on els sostres són alts i els paviments són hidràulics; diferents en cada habitació. Hi ha construccions annexes dedicades a magatzem i a la producció. | 08222-25 | Camí de Can Prats PK 1+500 de la BV-2249 | La propietat és fruit de la unió dels masos Raspall, Avinyó i Benet. La història de Can Prats es remunta documentalment al segle XVI, on un capbreu del 1513, ordenat pel senyor de Gelida Francesc Bertran i Malla, havia estat esmentat per Pere Febrer que estava casat amb Joana Prats, per l'establiment de terres i mas. Un capmàs de l'any 1587 parla de la casa Prats. En un capbreu de 1598 ordenat pels senyores de la baronia de Gelida, Maria d'Erill i Bertran i Marquesa Despalau i d'Erill, trobem el nom de Jaume Prats com a part confessant. L'any 1736, la família Prats deixa el mas a un nebot, Isidre Corrodias. L'any 1826 el propietari n'és Jaume Corrodias, que va ser segrestat per uns bandolers. Va prometre que si se'n sortia sufragaria part de l'església. Per aquest motiu el seu testament contemplà la donació de diners per acabar les obres de l'església i així ho reflecteix la llinda. L'any 1908 el clergue francès Paul Buguet responsable de la confraria dedicada a 'La obra expiatòria para el rescate de las almas abandonadas del purgatorio', va comprar el mas. Aquesta associació tenia la seu a la capella Montligeon de la Bretanya. Monsenyor Paul Buguet va contractar l'arquitecte Josep Ros i Ros per dirigir les reformes i convertir un mas de caràcter tradicional i productiu en una casa d'estiueig a la moda. L'any 1919 monsenyor Buguet va morir a Roma i deixà els béns a mans del senyor Josep Crasses i Coll, que va morir l'any 1976. Els desitjos de Paul Buguet eren crear una fundació que no s'havia fet. Després d'uns anys d'incertesa sobre el futur de la casa, l'any 1991 els masovers que hi havia des de 1875, descendent de Maria Ferrer Ferran, besàvia de Josep Carreras, van poder adquirir la casa. Actualment, Josep Carreras, propietari de Can Prats amb dos socis més es dediquen a la producció de cava sota les marques de Marquès de Gelida i Mas de l'Alzinar. | 41.4556900,1.8151500 | 401041 | 4590022 | 1908 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77531-foto-08222-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77531-foto-08222-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77531-foto-08222-25-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Ros i Ros | 98|105|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 77534 | La Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedrera-5 | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (2000). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/2000.htm | XVI | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes de tipus basilical; amb el cos central més elevat i les cobertes de teules àrabs. Façana principal orientada a migdia, on destaca el portal d¡accés d'arc de mig punt adovellat. A la planta pis hi ha tres finestres amb els ampits i les llindes de pedra treballada. Entre dues finestres es poden veure les restes del que havia estat un rellotge de sol, que encara conserva el gnom. A les golfes hi trobem una galeria d'arcades simètricament distribuïdes. Els paraments són llisos, arrebossats amb les cantoneres de pedra escairada.Té un celler soterrat de volta, i un cos lateral de cellers compost de sis voltes de maó pla i altres annexos posteriors per la façana septentrional. | 08222-28 | Camí de Sant Llorenç a Sant Joan Samora | El document més antic que en parla és un capmàs de 1587 on es parla de la casa d'en Cartró de la Riera, quan Bartomeu Almirall n'era el propietari. Aquesta masia és fruit de la unió entre els masos Querol i Figueras. Després dels cartró de la Riera passà als Canals, després als Valldeperes, d'Olesa, i últimament als Puiggener, també d'Olesa; tots per maridatge. L'any 1844 els masovers eren la família Costa, procedent de Gelida. | 41.4700900,1.8395800 | 403103 | 4591593 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77534-foto-08222-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77534-foto-08222-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77534-foto-08222-28-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77535 | Can Mus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mus | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de les masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XVI-XVII | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Té diversos cossos annexos; el més singular és una galeria de cinc arcs, actualment descoberta, però que en origen era l'assecador i tenia coberta de teules. Es troba a l'alçada del primer pis i a diferència del que molta gent pot pensar no es un afegitó del segle XIX, sinó que ja existia i es va reconsiderar el seu ús. En el cos de l'esquerra hi havia l'estable i a la part posterior el celler i els cups, a un nivell més alt per poder descarregar des dels carros. A l'interior hi havia un gran forn de pa del que només es conserva la boca i la part posterior, ja que la resta es va fer malbé quan es va ampliar l'escala d'accés a la planta pis. La distribució interior és la clàssica, amb una gran entrada a partir d'un portal rectangular de pedra, i el vestíbul central, amb menjador a la dreta, cuina a l'esquerra i celler al fons. A la planta pis la crugia del vestíbul correspon a la sala principal que feia de distribució de les cambres. Les successives reformes n'han modificat part de l'estructura però es conserva el paviment original de rajols. Un pati intern porticat unifica l'edifici principal amb el que eren antigament les corts i l'assecador. | 08222-29 | A ponent del terme municipal, a tocar de Sant Sadurní | L'any 1587 es coneixia amb el nom casa d'en Canals del mas Martí. A principis del segle XIX la línia dels hereus passa al cognom Esteve. Bosch (2009) no descarta que el nom actual de la casa faci referència a un propietari Mus Esteve, que entre els anys 1817 i 1818 és alcalde de la Universitat de Gelida. Destaca el fet que a Can Mus es produeixen tres dels sis casos documentats al municipi (1928, 1931 i 1932) relacionats amb la qüestió rabassaire i protagonitzats per Josep Carreras Llopart. | 41.4594100,1.8111700 | 400714 | 4590440 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77535-foto-08222-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77535-foto-08222-29-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77537 | Can Font de l'Alzinar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-font-de-lalzinar | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de les masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XVI | Masia formada per l'agrupació de diverses construccions a l'entorn d'un pati amb barri tancat, situada sobre una petita elevació del terreny que li permet el domini de tota l'àrea. El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes. A la part septentrional hi ha el celler amb una zona de descàrrega del raïm on els parcers feien les parts. Destaquen dos rellotges de sol i dos pous. | 08222-31 | Al sud del terme municipal | La masia de Can Font de l'Alzinar, l'any 1513 era d'Agnès, muller d'Antoni Miquel. Està documentada l'any 1587 ja amb el nom de casa d'en Font . Neix de la unió dels masos Maimó d'en Sarrovira, Badiguer, Pastor i Gibert. Abans de 1825 passa a mans d'Antoni Ravella Bosquets. Fou propietat del Comte d'Olzinelles, el qual la vengué a finals del segle passant al Marquès de Camps, de Girona, actuals propietaris. | 41.4552200,1.8273500 | 402059 | 4589956 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77537-foto-08222-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77537-foto-08222-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77537-foto-08222-31-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77541 | Església de Sant Llorenç d'Hortons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-llorenc-dhortons | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. ADELL i GISBERT, Joan Albert (1992). Sant Llorenç d'Hortons; dins Catalunya Romànica, vol. XIX, El Penedès i l'Anoia. Antoni Pladevall (dir). edita Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 170. AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. BOSCH i CASADEVALL, Josep Maria (2013). Església parroquial de Sant Llorenç i rectoria (1845-1847), a http://www.ajhortons.cat/ RIUS FONT, Lluís ( 2009) Can Parts i les ànimes del purgatori. Programa de Festa Major 2009 pàg. 24-28 | XI-XIX | L'església parroquial de Sant Llorenç d'Hortons té els seus orígens a l'alta edat mitja (975), però la construcció actual es d'estil neoclàssic i es realitza entre els anys 1845 i 1847, sobre una part de l'església romànica. Aquests vestigis es van poder identificar l'any 1977 i són visibles des de la rectoria. Consisteixen en el mur sencer de ponent, en el qual es conserven els muntants d'un campanar de cadireta de dues obertures, i part del mur de migdia, on es conserva una finestra de doble esqueixada, i part de la porta d'entrada amb una arquivolta amb guardapols, repicada que emmarca les dovelles de l'arc. Per aquestes restes es pot deduir que l'església romànica era d'una sola nau amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular, els fonaments del qual es trobarien sota el paviment de l'actual edifici. Molt semblant a la capella de Sant Joan Samora, fins i tot amb el campanar de cadireta. L'església actual també és d'una sola nau, amb un absis semicircular, capelles laterals entre els contraforts i un campanar de base quadrada i secció octogonal a la part superior. L'altar major i els laterals es decoren amb retaules d'obra d'estil neoclàssic. En un moment indeterminat anterior al segle XIII, el primer edifici de la rectoria es va construir de manera aïllada al costat oest de l'església romànica. Amb el pas del temps i com a conseqüència de successives ampliacions, la casa acaba adossant-se al mur oest de l'església. Actualment, és un edifici de planta quadrangular, compost de planta baixa, pis i golfes, la façana principal està orientada al sud on hi ha un portal d'arc rodó, un rellotge de sol i una galeria superior amb arcades. A l'interior s'hi conserva una pila baptismal encastada a la paret en un angle format pel que seria la part exterior del mur romànic i una paret de construcció posterior pertanyent a la sagristia. És de forma troncocònica amb els laterals concavats i degut el seu estat és difícil d'apreciar si té decoració. El diàmetre exterior a la boca és de 108 cm, l'interior de 88 cm; l'alçada és de 70 cm i la profunditat del vas és de 47 cm (les mides són estimades). | 08222-35 | Plaça de l'Església, s/n | El primer document on surt referenciada aquesta església data de l'any 945, en l'acta de fundació del monestir de Santa Cecília de Montserrat, on Riquilda, comtessa de Barcelona i esposa del comte Sunyer, llega a aquest cenobi l'església de Sant Llorenç d'Hortons, situada al terme de Gelida, amb el seu cementiri i sagrera. El monestir montserratí posseïa altres alous a Hortons, com el de Sorba, donat pel monjo Geldemir l'any 978. En un plet entre el senyor Umbert de Gelida i els habitants de l'alou de Sorba, es denuncià que Umbert obligava l'església de Sant Llorenç d'Hortons a lliurar-li una lliura de cera. Es va dictaminar que a partir d'aquell dia la cera havia de ser donada al monestir de Santa Cecília per la seva festivitat. L'actual església i l'ampliació de la rectoria responen a unes reformes del segle XIX. | 41.4700500,1.8232000 | 401735 | 4591608 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77541-foto-08222-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77541-foto-08222-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77541-foto-08222-35-3.jpg | Legal | Romànic|Contemporani|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 92|98|99|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77542 | Rectoria de Sant Llorenç d'Hortons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-llorenc-dhortons | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. ADELL i GISBERT, Joan Albert (1992). Sant Llorenç d'Hortons; dins Catalunya Romànica, vol. XIX, El Penedès i l'Anoia. Antoni Pladevall (dir). edita Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 170. AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. BOSCH i CASADEVALL, Josep Maria (2013). Església parroquial de Sant Llorenç i rectoria (1845-1847), a http://www.ajhortons.cat RIUS FONT, Lluís ( 2009). Can Prats i les ànimes del purgatori. Programa de Festa Major | XI-XX | En un moment indeterminat anterior al segle XIII, el primer edifici de la rectoria es va construir de manera aïllada al costat oest de l'església romànica. Amb el pas del temps i com a conseqüència de successives ampliacions, la casa acaba adossant-se al mur oest de l'església. Actualment, és un edifici de planta quadrangular, compost de planta baixa, pis i golfes, la façana principal està orientada al sud on hi ha un portal d'arc rodó, un rellotge de sol i una galeria superior amb arcades. Una passejada per l'interior de la rectoria permet veure algunes restes de l'antiga església romànica, ja que s'ha restaurat perquè siguin visibles. | 08222-36 | Plaça de l'Església, s/n | El primer document on surt referenciada l'església data de l'any 945, en l'acta de fundació del monestir de Santa Cecília de Montserrat, on Riquilda, comtessa de Barcelona i esposa del comte Sunyer, llega a aquest cenobi l'església de Sant Llorenç d'Hortons, situada al terme de Gelida, amb el seu cementiri i sagrera. El monestir montserratí posseïa altres alous a Hortons, com el de Sorba, donat pel monjo Geldemir l'any 978. En un plet entre el senyor Umbert de Gelida i els habitants de l'alou de Sorba, es denuncià que Umbert obligava l'església de Sant Llorenç d'Hortons a lliurar-li una lliura de cera. Es va dictaminar que a partir d'aquell dia la cera havia de ser donada al monestir de Santa Cecília per la seva festivitat. L'actual església i l'ampliació de la rectoria responen a unes reformes del segle XIX. | 41.4699700,1.8229400 | 401713 | 4591599 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77542-foto-08222-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77542-foto-08222-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77542-foto-08222-36-3.jpg | Legal | Romànic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 92|98|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77548 | Ca la Josefina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-josefina | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XX | Casa urbana entre mitgeres de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, que dóna al carrer Major. Davant la façana de migdia té un pati amb accés independent des del carrer Major. Està delimitat per un mur amb pilars equidistants i una reixa de ferro entre aquests. Per la façana del carrer Major destaquen els balcons amb barana de ferro de les plantes pis i l'ornamentació de la part superior de les obertures amb una faixa de recreixement emmarcant-les. La façana de migdia, visible des de el carrer, té un coronament ondulat i a la planta primera i una galeria coberta que sobresurt. Totes els obertures a excepció de les de la galeria tenen persianes de llibret. | 08222-42 | Carrer Major, 46 | 41.4674200,1.8247600 | 401861 | 4591314 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77548-foto-08222-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77548-foto-08222-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77548-foto-08222-42-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77551 | Pica de la vinya de Can Carafí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-de-la-vinya-de-can-carafi | XVIII-XIX | Inutilitzada i plena de ceps | Conjunt format per un dipòsit de planta rectangular (1 x 0'7 m) i 60 cm de fondària i un dipòsit adossat de secció circular (59 cm de diàmetre de boca). El primer era descobert i fet de maons de 10 cm d'amplada, sense arrebossar; té una inscripció amb les inicials A.E, el número 26 i l'any 1950. El segon estava excavat a la roca i feia 2'5 metres de profunditat. | 08222-45 | Camí de Sant Joan Samora | Es tracta d'un dipòsit d'aigua en el qual es feia el 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. | 41.4670100,1.8566900 | 404527 | 4591233 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77551-foto-08222-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77551-foto-08222-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77551-foto-08222-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77554 | Pou de la Casa Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-casa-gran | XVIII-XIX | Parament deteriorat i vegetació | Pou de secció circular ubicat en un camp adjacent a la Casa Gran, d'on rep el nom. Parament fet de paredat mixt de pedres irregulars i maons lligats amb morter de calç i reparacions amb ciment, tancament en volta de maó i obertura protegida amb reixat de vergues de ferro. | 08222-48 | Sant Joan Samora | Pertany a la Casa Gran | 41.4728900,1.8646800 | 405203 | 4591877 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77554-foto-08222-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77554-foto-08222-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77554-foto-08222-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77555 | Festa Major de Sant Joan Samora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-joan-samora | CARAFÍ i MORERA, Enric (2010). Sant Joan Samora: mil anys d'història. Recull de textos referents a la capella i al poble. Edició de l'ermita de Sant Joan Samora. | La festa Major de Sant Joan es celebra per Santa Rosa, el quart diumenge d'agost. De fet la celebració comença el divendres al vespre, amb un sopar de germanor amb tots els veïns amb espectacle inclòs. Continua el dissabte amb jocs infantils i al vespre ball amb orquestra o conjunt. L'ofici és el diumenge a les 11:15 hores. També es fan havaneres, caminades populars o fer ballar els gegants. Tot pagat pels propis veïns. Fins l'any 1945 es va fer envelat. | 08222-49 | Sant Joan Samora | Abans aquesta festa es feia per Sant Joan Baptista, el 24 de juny. | 41.4733400,1.8587700 | 404710 | 4591933 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 77556 | Festa del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-roser-0 | CARAFÍ i MORERA, Enric (2010). Sant Joan Samora: mil anys d'història. Recull de textos referents a la capella i al poble. Edició de l'ermita de Sant Joan Samora. CARAFÍ i RIUS, Carme (1993). Festa del Roser, Sant Joan Samora. Programa de la festa editat per la Comissió de festes de Sant Joan Samora. | La festa de la Mare de Déu del Roser es celebra el segon diumenge de maig al poble de Sant Joan Samora i es considera la festa major petita. Consisteix en la benedicció de les garlandes, tortell ensucrat fet d'ous i farina, a l'interior de l'església, una processó al voltant de l'església amb la imatge de la Marededéu, cantant els Goigs del Roser i l'entrada a l'església per oir la missa. A l'hora de dinar tothom té la família o amics convidats a casa amb àpat de Festa Major per continuar la celebració en família. | 08222-50 | Sant Joan Samora | Hi ha constància documental que aquesta festa es porta celebrant des de 1864 com a mínim. Originàriament la celebració es feia el 7 d'octubre, però les feines del camp d'aquella època van determinar el canvi de data. La garlanda abans les feien les noies del poble amb ous i farina que anaven recollint per les cases. Més endavant es van encarregar a un forn de Santa Fe de La Granada. El senyor Pere Carafí de Cal Quico, ens explica que el seu avi anava a peu fins a Santa fe per portar les garlandes. Prèviament la gent que en volia les encarregava i quan l'home arribava, la gent les anava a buscar a Cal Quico. Després el transport es va fer per tren via Gelida. Les sis grans propietats del poble són: Ca l'Almirall, Can Bosc, Can Carafí, Can Raimundet, Can Casanovas i Casa Gran. Cada any un d'aquests propietaris pagava les despeses de la festa. Es feia una garlanda pel capellà, una pels escolans i una pel Cor. També se'n feien dues en forma de coca, una pel propietari que l'any següent li tocava pagar la festa i l'altra es tallava a bocins i es repartia entre la concurrència. A la sortida de la missa es subhastaven les altres garlandes que eren tantes com imatges de sants que hi havia a l'església. La que corresponia a la imatge de la Marededéu del Roser era més gran. A la tarda,es tornaven a concentrar a l'església per resar el rosari i fer una ballada a l'era de la Casa Gran. | 41.4719600,1.8660400 | 405315 | 4591772 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 77557 | Parra de Cal Quico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parra-de-cal-quico | RIUS FONT, Lluís (2012). Arbres personals; dins Programa de Festa major de sant Llorenç d'Hortons de 2012, pàgs. 20 a 22. | A l'extrem occidental de la façana de la casa de Cal Quico hi havia un pou que es va enderrocar. On abans hi havia el pou, va néixer una parra que fa un raïm negre, de grans petits i dolços. No s'ha empeltat mai i a més proporciona ombra a la Carme Carafí i embelleix la seva façana. | 08222-51 | Plaça de dalt l'Era, 1 | Quan hi havia el pou, el senyor Jaume Carafí passava l'estona damunt una llosa de pedra espellofant ametlles, ja que era un racó magnífic per prendre la fresca. | 41.4734800,1.8582100 | 404663 | 4591949 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77557-foto-08222-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77557-foto-08222-51-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 77558 | Cisterna de Cal Quico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-de-cal-quico | XIX-XX | Cisterna de recollida de l'aigua de pluja, situada enfront a Cal Quico, a la Plaça de dalt l'Era, però pertanyent a aquesta casa. És de secció quadrangular (1,35 x 1,20 metres), paraments de maons plans sense arrebossar i una obertura d'1 metre d'alçada per 68 centímetres d'amplada, amb porta de fusta sense pany. | 08222-52 | Plaça Dalt l'Era, s/n - Sant Joan Samora | La seva aigua era aprofitada pel bestiar. | 41.4733300,1.8582600 | 404667 | 4591932 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77558-foto-08222-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77558-foto-08222-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77558-foto-08222-52-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77560 | Pou de Cal Raimundet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-raimundet | Sec, amb esquerdes i lleugerament inclinat | Pou d'aigua de secció circular, amb un diàmetre interior de 95 cm i un d'exterior de 135 cm. Esta fet de maons i arrebossat per la part exterior. No conserva la portella i només part del marc de fusta. Fa 1 metre de llum per 65 cm. La coberta és plana i està feta de maons Al costat hi ha una mena de pica de pedra | 08222-54 | Sant Joan Samora | 41.4635700,1.8566400 | 404518 | 4590851 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77560-foto-08222-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77560-foto-08222-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77560-foto-08222-54-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 77563 | Pica de Can Carafí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-de-can-carafi | XVIII-XIX | La coberta s'ha ensorrat i s'ha omplert de runa | Element format per un dipòsit de planta rectangular ( 82 x 71 cm) adossat a un altre de planta circular (128 cm de diàmetre). El primer era descobert i fet de maons arrebossats; el segon estava cobert per una volta de maons amb una obertura a la part superior, de la que només es conserva una petita part, segons la qual podem determinar que feia 60 cm de costat. | 08222-57 | Camí de Sant Joan Samora | Es tracta d'un dipòsit d'aigua en el qual es feia el 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. | 41.4702200,1.8586100 | 404692 | 4591587 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77563-foto-08222-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77563-foto-08222-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77563-foto-08222-57-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77567 | Creu de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-sant-isidre-1 | RIUS FONT, Lluís ( 2011). Xarxes, camins i carreteres. Programa de Festa major, pàg. 18-19 | XIX | Deixada al terra en tres trossos | Creu de terme que va patir un accident i es va partir en tres trossos. La van traslladar tal com es troba en l'actualitat al davant de la rectoria. És una creu de secció quadrada de 25 cm de costat; el primer tram fa 44 cm d'alçada, el segon tram en fa 50 cm i el tercer 120 cm. El pilar anava damunt una base de secció quadrada de 36 cm de costat i una alçada de 12 cm i aquesta anava damunt un pedestal de 93 cm de costat i una alçada de 19 cm. La part alta del pilar hi ha un rebaix que sembla fet per encabir-hi una creu, possiblement de ferro i uns medallons octogonals a cada costat. | 08222-61 | Plaça de la rectoria, s/n | Era una creu de terme del límit de ponent. Estava col·locada a l'extrem superior del camí de la Creu de Sant Isidre, tocant a la carretera. Assenyalava el límit de les processons parroquials. Fou enderrocada per la topada d'un camió l'any 1992. | 41.4699000,1.8228600 | 401706 | 4591591 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77567-foto-08222-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77567-foto-08222-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77568 | Creu de Nostra Senyora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-nostra-senyora | XX | Creu commemorativa situada al començament del carrer de l'església. La creu és e ferro forjat en forma de Crismó i amb les lletres Alfa i Omega a la part inferior del braç longitudinal. Està situada damunt un pilar de secció quadrada aixecat amb peces rectangulars de revestiment de pedra. Aquest pilar està en el centre d'un pedestal aixecat i circular. En un dels costats hi ha l'escut municipal de Sant Llorenç d'Hortons i l'any 1996, en un altre una placa que explica que l'ajuntament va fer fer aquesta creu en record de l'antiga Creu de Nostra Senyora l'any 1995; en un altre costat s'hi pot llegir AVE i el símbol de Maria encerclat per estrelles; i en el darrer costat l'escut amb les quatre barres. | 08222-62 | Carrer de l'església, s/n | Construïda per l'Ajuntament en record de l'antiga creu de Nostra Senyora i col·locada el 24 de setembre de 1995. | 41.4692400,1.8239200 | 401794 | 4591517 | 1995 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77568-foto-08222-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77568-foto-08222-62-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77569 | Pila baptismal de Sant Llorenç d'Hortons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pila-baptismal-de-sant-llorenc-dhortons | <p>AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. ADELL i GISBERT, Joan Albert (1992). Sant Llorenç d'Hortons; dins Catalunya Romànica, vol. XIX, El Penedès i l'Anoia. Antoni Pladevall (dir). edita Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 170. BOSCH i CASADEVALL, Josep Maria (2013). Església parroquial de Sant Llorenç i rectoria (1845-1847), a http://www.ajhortons.cat/ CARAFÍ, E. i CIVIL, J. (1971). Cinc Esglésies Gelidenques : més de mil anys d'història. Gelida. CRUAÑES OLIVER, E. i VIRELLA TORRAS, X. (1984). Piques baptismals d'immersió del Penedès i el seu entorn. Museu de Vilafranca, Vilafranca del Penedès, pàgs. 49 i 50. CRUAÑES i RÀFOLS, Joan i CLAVER i SALVAT, Libert (1992). San Joan Samora; dins Catalunya Romànica, vol. XIX, El Penedès i l'Anoia. Antoni Pladevall (dir). edita Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 170 i 171. LLORACH i SANTÍS, Salvador (1984). El Penedès durant el període romànic. Sant Sadurní d'Anoia, pàgs. 43 i 44. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1992). San Joan Samora; dins Catalunya Romànica, vol. XIX, El Penedès i l'Anoia. Antoni Pladevall (dir). edita Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 170 i 171. 'Sant Llorenç d'Hortons, aquest veí desconegut'. Cantillepa : publicació mensual de la Ponència de Cultura de l'Ajuntament de Gelida. Abril.</p> | Està a la intempèrie | <p>Pila baptismal feta de pedra local de secció circular amb un diàmetre de 65 cm i una alçada de 30 cm. La part inferior és semi esfèrica i està recolzada damunt una columna cilíndrica de 23 cm d'alçada que alhora està damunt un pedestal quadrangular amb els angles retallats, que fa 46 d'un costat, 48 cm d'un altre costat i 24 cm d'alçada. Aquest està damunt una base de la mateixa pedra d'1 x 1'10 metres.</p> | 08222-63 | Plaça de l'Església, s/n | <p>El primer document on surt referenciada l' església de Sant Llorenç d'Hortons data de l'any 945, en l'acta de fundació del monestir de Santa Cecília de Montserrat, on Riquilda, comtessa de Barcelona i esposa del comte Sunyer, llega a aquest cenobi l'església de Sant Llorenç d'Hortons, situada al terme de Gelida, amb el seu cementiri i sagrera. El monestir montserratí posseïa altres alous a Hortons, com el de Sorba, donat pel monjo Geldemir l'any 978. En un plet entre el senyor Umbert de Gelida i els habitants de l'alou de Sorba, es denuncià que Umbert obligava l'església de Sant Llorenç d'Hortons a lliurar-li una lliura de cera. Es va dictaminar que a partir d'aquell dia la cera havia de ser donada al monestir de Santa Cecília per la seva festivitat.</p> | 41.4702200,1.8233300 | 401746 | 4591626 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77569-foto-08222-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77569-foto-08222-63-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | 2020-01-15 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77580 | Pila baptismal de Sant Joan Samora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pila-baptismal-de-sant-joan-samora | <p>AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. CARAFÍ i MORERA, Enric (2010). Sant Joan Samora: mil anys d'història. Recull de textos referents a la capella i al poble. Edició de l'ermita de Sant Joan Samora. CRUAÑES OLIVER, E. i VIRELLA TORRAS, X. (1984). Piques baptismals d'immersió del Penedès i el seu entorn. Museu de Vilafranca, Vilafranca del Penedès, pàgs. 49 i 50. CRUAÑES i RÀFOLS, Joan i CLAVER i SALVAT, Libert (1992). San Joan Samora; dins Catalunya Romànica, vol. XIX, El Penedès i l'Anoia. Antoni Pladevall (dir). edita Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 170 i 171. LLORACH i SANTÍS, Salvador (1984). El Penedès durant el període romànic. Sant Sadurní d'Anoia, pàgs. 43 i 44. RIUS i SERRA, Josep (1945-47). Cartulario de Sant Cugat del Vallès, vol. II, document 702, CSIC. Barcelona, pàgs 364 i 365. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1992). San Joan Samora; dins Catalunya Romànica, vol. XIX, El Penedès i l'Anoia. Antoni Pladevall (dir). edita Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 170 i 171. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm</p> | XIII | <p>Pica baptismal de secció troncocònica assentada damunt un peu afegit posteriorment. La part superior està decorada amb dos grossos bordons. A sota mateix hi ha una sanefa en relleu de motius triangulars invertits. A la part inferior hi ha una altre bordó i, en sentit ascendent, una altra sanefa en relleu formada per una mena de punta de llances o bé, triangles acabats amb petits rombes. Tota la superfície està coberta d'una pintura de color terrós. El diàmetre exterior de la boca és de 90 cm, l'interior és de 68 cm; l'alçada és de 89 cm i la profunditat del vas és de 45 cm.</p> | 08222-74 | Capella de Sant Joan Samora | <p>El territori de la parròquia de Sant Joan Samora estava format per la Beguda Alta, la Beguda Baixa, ca l'Almirall, Can Bosc, Can Carafí, Can Raimundet, la Casa gran i Can Casanoves. Juntament amb la parròquia de sant Llorenç d'Hortons, pertanyien a la baronia de Gelida fins el segle XIX. L'any 1304 era sufragània de la parròquia de Gelida, però a partir de 1453 ja figura integrada a la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. El primer document on surt referenciada aquesta església data de l'any 1080, en una donació que fa el clergue anomenat Ramon Seniofred, a l'abat Andreu del monestir de Sant Cugat. A canvi, aquest, concedeix a Seniofred l'administració de l'església de Sant Joan Samora amb totes les seves terres. L'any 1163 la capella és anomenada com a sant Joan Moragrega en una donació de Bernat de Puigalt a la Canonja de la Catedral de Barcelona, de tres masos que són 'apud sanctum Johanem de Mora Greca' (libri Antiquitatum núm. IV, foli 81-81, núm. 217). L'any 1182 es renova aquesta donació afegint la càrrega de celebrar un ofici solemne al cor de la Seu el dia de la consagració de l'altar de Sant Andreu. La documentació posterior sobre Sant Joan és escassa fins el segle XIV on un document de la Pia Almoina datat el 17 de novembre de 1316, cita un Bernat de Fonollar que pren possessió de la quadra de Sant Joan Samora, del terme del castell de Gelida, que els comtes de Pallars i senyors de Cervelló, Hug de Mataplana i Sibil·la, li han atorgat mentre no li facin lliurament total de 15.000 sous de Barcelona, pel dot de Blanca, filla de Ferrer d'Abella, amb qui ell es casa. Per aquesta ocasió reten homenatge i fan jurament de fidelitat a Bernat de Fonollar els habitants de dita quadra de Sant Joan.</p> | 41.4720600,1.8661000 | 405320 | 4591783 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77580-foto-08222-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77580-foto-08222-74-3.jpg | Física | Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-15 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77584 | Alzina del Capatàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-capatas | BOLÒS, O.; VIGO, J.;MASALLES, R.M.; NINOT, J.M. (1993). Flora manual dels Països Catalans. Ed. Pòrtic. Barcelona MASCLANS, F. (1990). Guia per a conèixer els arbres. Ed. Montblanc-CEC. Barcelona RIUS FONT, Lluís (2008). Històries d'arbres; dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2008, pàgs. 25 a 29. | L'alzina del capatàs, té entre 70 i 75 anys, pertany a l'espècie Quercus ilex ssp ballota i es troba plantada al costat de la vorera, en un espai habilitat per al seu creixement , davant del núm. 59 de la carretera BV 2249. Està completament aïllada de vegetació arbustiva i lianes. La capçada d'aquest espècimen és espessa i la seva escorça fosca i clivellada. Mesura uns 10 m d'alçada total x 14,5 m de capçada mitjana x 2, 34 m de volt de canó x 2,50 m de volt de soca. Per sobre del canó neixen 4 branques que es van bifurcant. Es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables. El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és el gla, amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als mesos d'abril -maig . Les glans maduren al començament de la tardor. S'observa gran quantitat de fulles seques, la qual cosa podria significar l'atac per algun fong, o vespa que pon els ous al revers de les fulles.Té un creixement molt lent que produeix una fusta molt dura i compacta, molt apreciada per fer eines del camp i fusteria. Les branques es fan servir per fer llenya i carbó vegetal d'una qualitat excel·lent . | 08222-78 | Carretera BV-2249 en el PK 5+550 | Després de la Guerra Civil espanyola (1936-39), la carretera que unia Sant Llorenç d'Hortons amb Gelida va quedar força malmesa per bombardejos. Entre 1942 i 1943 van començar els treballs per adequar-la, que consistia en matxucar pedra fins deixar-la d'una mida regular prèviament establerta per després estendre-la uniformement per la carretera. En un costat es picava la pedra i en l'altre s'anava amuntegant. Entre una pila de rocs sobresortia una alzina que un dels obrers o pel que diuen el capatàs de l'obra, en veure-la va decidir protegir-la, adequant l'espai a les necessitats de llum i aigua. La memòria popular ha volgut recordar aquest fet amb el nom de l'alzina malgrat desconèixer el del capatàs. | 41.4665500,1.8221400 | 401641 | 4591220 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77584-foto-08222-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77584-foto-08222-78-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 77587 | Cal Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-baro-4 | BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. | XVII-XVIII | Completament enrunat | Antiga masia propera al nucli urbà actualment en ruïnes i de la que només s'entreveuen restes molt aïllades. És el cas d'una estructura de secció circular de tres metres de diàmetre exterior, amb unes parets de 50 cm de gruix fetes de paredat mixt, amb pedres irregulars sense treballar i maons units amb morter de calç. L'alçada màxima que es conserva visible és d'1'96 metres. | 08222-81 | Als afores del nucli urbà, abans d'arribar al cementiri | La memòria oral recollida per Bosch (2009) recorda com cada matí els galls de l'antiga masia competien cantant amb els de Can Matador i Can Serra. | 41.4695800,1.8282900 | 402159 | 4591550 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77587-foto-08222-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77587-foto-08222-81-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77591 | Pou de La Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-torreta | XX | Pou d'aigua situat en una vinya al nord de la masia coneguda com La Torreta, actualment abandonada, Es tracta d'un pou de secció circular fet de maons amb un diàmetre d'1'75 metres, amb unes parets de 30 cm de gruix i que conserva els dos pilars i la biga on anava la politja i el cubell per l'extracció d'aigua. L'alçada dels pilars és d'1'6 metres i la seva amplada és de 27 cm. En el punt de recollida de l'aigua, el mur es fa més estret per tal de facilitar la manipulació del cordatge i el cubell. Al costat s'observa un safareig de pòrtland, potser utilitzat darrerament com a dipòsit per l'aigua que s'anava extraient. | 08222-85 | La Torreta | 41.4785300,1.8399800 | 403149 | 4592530 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77591-foto-08222-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77591-foto-08222-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 77592 | Masoveria de Can Bosch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-can-bosch | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XVI | Masoveria de la masia de Can Bosch reconvertida en tres habitatges utilitzats per allotjar parcers en època de verema. Es tracta d'un edifici de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i unes petites golfes a la part central. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. La façana età dividia en tres parts, una per cada habitatge. Es distribueix a partir de dos eixos de verticalitat, definit un per la porta d'accés en planta baixa i un balcó amb barana de ferro a la planta pis i l'altre per una petita finestra al costat en planta baixa. Els paraments són llisos i sobris, arrebossats i pintats de blanc. A la part posterior s'hi han afegit edificacions de producció de construcció més moderna. | 08222-86 | Sant Joan Samora | L a masia de Can Bosch està documentada des de l'any 1587 amb el nom de casa d'en Bosch. Es forma amb l'absorció de les terres del mas Vilella. | 41.4710000,1.8501300 | 403985 | 4591683 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77592-foto-08222-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77592-foto-08222-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77592-foto-08222-86-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77597 | Pou del celler de Ca l'Almirall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-celler-de-ca-lalmirall | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XVII-XVIII | Pou de planta circular i forma cònica fet de paredat mixt amb molta pedra irregular sense treballar i algunes restes de maons entremig, tot lligat amb morter de calç. Les parets són de 40/50 cm de gruix i a la banda septentrional hi ha la obertura,actualment amb una reixa de ferro per motius de seguretat, on hi havia l'accés per la recollida d'aigua, amb unes pedres planes als laterals per deixar-hi la galleda. | 08222-91 | Carretera BV-2251, PK 0+850 | Masia documentada des de l'any 1316 (s. XIV). L'any 1587 es coneix amb el nom de casa de l'Almirall de Sant Joan i feia les funcions d'hostal, ja que es trobava al peu del camí reial entre Barcelona i Lleida. Des del segle XIV fins el XIX es pot resseguir la continuïtat del mateix cognom. L'any 1513 un Bernardí Almirall posseïa: lo mas almirall, lo mas pasqual, la vinya del pontarrich, la peça bosca appellada de la rel. L'any 1827 l'extensió de la propietat comptava amb més de cent jornals de mules. Actualment hi ha un restaurant que agafa el nom d'un pi centenari que hi ha al costat (el Pi Gros) i les restes d'un càmping. | 41.4764900,1.8555800 | 404448 | 4592286 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77597-foto-08222-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77597-foto-08222-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77597-foto-08222-91-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77598 | Bandolers a Can Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bandolers-a-can-prats | RIUS FONT, Lluís (2009). Can Prats i les ànimes del purgatori; dins Programa de Festa Major de sant Llorenç de 2009, pàgs. 24 a 28 . | XIX | Explica la tradició oral, recollida per Rius que a principis del segle XIX, en Jaume Corrodies i Catassús, de Can Prats, tornava cap a casa pel camí d'Espiells quan va ser perseguit i retingut per uns bandolers en el mateix mas i que el van torturar penjat dels clemàstecs de la llar de foc, amb la finalitat d'obtenir informació sobre l'amagatall dels estalvis. Sembla ser que en aquells moments d'angoixa només se li va acudir d'invocar a Sant Llorenç perquè el lliurés d'aquell mal tràngol prometent-li pagar la nova església, que en aquells moments s'estava construint. En morir, l'any 1847, deixà per testament els diners per ampliar la rectoria i l'església. Per aquest motiu la llinda porta la inscripció: HIC EST DOMUS DEI ET PORTA COELI / LO IMPORT D'AQUEST PORTAL ES DADIBA DE FRANCA CORRODIALS. Que vol dir AQUESTA ÉS LA CASA DE DEU I LA PORTA DEL CEL / L'IMPORT DAQUEST PORTAL ÉS DADIBA DE FRANCESCA CORRODIAS. | 08222-92 | Església de Sant Llorenç | Cal buscar l'origen de Can Prats eren tres masos: lo mas Raspall, lo mas Avinyó i lo mas Benet. Sabem que Can Prats, en el capbreu del 1513, ordenat per Francesc Bertran i Malla, senyor de Gelida, havia estat esmentat Pere Febrer, casat amb Joana Prats, per l'establiment de terres i mas. En el capbreu del 1598, ordenat per les senyores de la baronia de Gelida, Maria d'Erill i Bertran i Marquesa Despalau i d'Erill, trobem el nom de Jaume Prats com a part confessant. D'altra banda, en el capbreu del 1736, la família Prats ho deixà a Isidre Corrodias, nebot seu. En el darrer capbreu de 1826-1832 el propietari és en Jaume Corrodias, protagonista d'aquesta història. | 41.4700800,1.8233000 | 401743 | 4591611 | 1847 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77598-foto-08222-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77598-foto-08222-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77600 | Pou i safareig de l'hort de la rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-i-safareig-de-lhort-de-la-rectoria | XIX-XX | Pou i safareig situats davant la rectoria, al costat mateix del passeig de l'església. El pou és de planta circular amb dos pilars que sustenten la biga on es posava la politja amb la galleda per l'extracció d'aigua. Al costat hi ha el safareig de planta rectangular. Els paraments dels dos elements estan arrebossats. Na lona cobreix tota la superfície, tant del pou com del safareig, que només permet veure la rentadora. | 08222-94 | Passeig de l'església, s/n | 41.4698700,1.8232000 | 401735 | 4591588 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77600-foto-08222-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77600-foto-08222-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77600-foto-08222-94-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 77603 | Font de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-teula-12 | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2010). Les fonts de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010, pàgs. 19 a 22. | La font de la teula es troba en el marge dret del Torrentfondo, entre la font de la Bruixa i la font de Can Serra. Per arribar-hi cal passar arran d'un camp de conreu que hi ha al darrera de l'església. S'ha d'anar vorejant, fins a trobar un ginestar (Spartium junceum), darrera les naus del polígon industrial. Entre mig de les ginestes cal endinsar-se per un corriol molt estret que va baixant cap al llit del torrent, ja que l'últim tram fa uns anys es va enfonsar. Un cop a baix, cal remuntar pel mig del llit del torrent. Uns vint metres més amunt, a mà esquerra en una clariana provocada pels enfonsaments sobtats de les timbes, s'observa, la font, situada a tres metres i mig d'alçada. Es tracta d'una petita mina d'un a dos metres de fondària a la qual s'hi va afegir un paredat fet de maó pla amb una portella de ferro al mig que servia de registre (actualment desapareguda) i per on poder introduir la mà i per tal de netejar la canal de les impureses i sediments. Per damunt de la portella encara es pot veure gravada el nom de la font 'Font de la teula' (es desconeix si hi ha data). A cinquanta centímetres per sota de la portella sortia una teula per on rajava l'aigua que anava a parar a una pica de pedra sorrenca on s'hi podia omplir el canti. En ensorrar-se el nivell del llit del torrent, un metre més avall s'hi va col·locar un tub d'uralita per on continua rajant actualment. El raig d'aigua ha anat provocant una petita cassoleta a la pedra sorrenca. D'aquí va lliscant paret avall fins a retrobar el llit del torrent. La vegetació és exuberant i dificulta l'accés a la font. Hi ha presència de capil·lera (Adiantum capillus-veneris) , una falguera molt típica de degotalls i escorrenties que ha arrelat per tota la tosca calcària dipositada, molses, bardissa o esbarzer, llorer, aritjol, alzina i pi blanc. | 08222-97 | Torrentfondo | 41.4734100,1.8175700 | 401270 | 4591987 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77603-foto-08222-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77603-foto-08222-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 77609 | Font de Cal Santjust | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-santjust | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2010). Les fonts de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010, pàgs. 19 a 22. | La font se situa al costat del poble, prop del torrent de Cal Santjust, al costat del camp de futbol i del bar de les pistes de tennis; en un marge on s'hi va aixecar un mur de pedra local, irregulars amb un coronament de tres fileres de maons plans. Actualment aquest marge s'ha reforçat amb rocalla a banda i banda de la font. A la part central hi ha un plafó fet de maons emmarcat per un arc cec , també fet de maons, i al centre el broc tipus polsador d'aram. El plafó fa 1'36 m d'alçada per 0'8 m d'amplada. Al terra hi ha una reixa de desaigua en forma de semi cercle de 55 cm de llargada màxima li segueix un enllosat també en semi cercle d'1'73 m amb una vora d maons posats a llibret, de 15 cm d'amplada. | 08222-103 | Parc de Cal Santjust | Aquesta font la va construir el propietari de la finca a principis del segle XIX. Al costat de la font hi va fer un safareig perquè les dones del poble que visquessin a prop poguessin anar a rentar la roba. El safareig eral cobert. L'aigua que sobrava l'aprofitaven per regar els horts que envoltaven la font. Antigament s'hi feien moltes costellades. Fa uns anys va patir actes de vandalisme però actualment l'Ajuntament ho ha arranjat com a parc públic. | 41.4660500,1.8192900 | 401402 | 4591168 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77609-foto-08222-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77609-foto-08222-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77612 | Font del Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vicenc-0 | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2011). Les fonts de Sant Llorenç d'Hortons (2ª part). Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010, pàgs. 21 a 23. | No raja | Font situada al nord del terme municipal a la finca de La Masia que pertany tant a Masquefa com a Sant Llorenç. És de rajol provinent d'una surgència d'aigua i construïda en el marge d'una vinya abandonada, prop del camí de la Masia. Es tracta d'un salic rectangular de petites dimensions ( 67 x 37 cm) excavat al marge, fet de maons , de 45 cm de fondària. El broc és de canyís i surt del centre de l'últim rajol que ha estat foradat. L'interior de les parets de la pica estan recoberts per una capa de molsa verda. S'observa un petit sobreeixidor que conduïa, a través d'un canaló excavat al terra, l'aigua sobrant cap a un dipòsit rodó de dos metres de diàmetre i un metre i mig de fondària que es troba construït en el següent marge. L'indret està envoltat d'heura, fenàs boscà i canyes. | 08222-106 | Camí de La Masia - al nord del terme municipal | El seu nom es deu a que es troba a la Vinya de Cal Vicenç del Torrentfondo, on hi van fer un pou de quatre metres de fondària i li van fer una mina de tres metres per on feien rajar l'aigua. | 41.4768100,1.8119400 | 400805 | 4592371 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77612-foto-08222-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77612-foto-08222-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77619 | Font del Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-macia-0 | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2011). Les fonts de Sant Llorenç d'Hortons (2ª part). Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010, pàgs. 21 a 23. | XIX | Caldria adequar l'entorn. Les piques estan completament obturades per les fulles dels arbres. | Font situada en una torrentera a 100 metres del camí de La Beguda que ve de Ca l'Esteve de la Riera i que limita a ponent amb la vinya d'en Bel. Al final de la vinya, a mà dreta hi ha una passarel·la feta amb taulons per evitar un esvoranc del terreny. A continuació cal baixar per una escala retallada al terra amb vuit esglaons que donen accés a un espai fresc i ombrívol, on hi ha la font. Aquesta es troba a mà dreta, per sota d'un roure. El mur de contenció de la font és un paredat fet amb maó amb dues arcades falses al cap de munt. Actualment està gairebé recoberta en la seva totalitat per dipòsits calcaris. S'hi accedeix baixant un esglaó fet d'obra. L'aigua surt de dos nínxols excavats a la pedra sorrenca, com si es tractés de dues mines paral·leles i cau en una pica de 80 cm de fondària. El nínxol de la dreta mesura 40 cm d'amplada per 90 cm d'alçada i 43 cm de fondària. El broc originari ha estat substituït per una aixeta de pas. El nínxol de l'esquerra és més petit (35 cm d'amplada per 46 cm d'alçada visibles i 30 cm de fondària); del mig surt un broc de ferro de 20 cm que ha quedat mig amagat per les concrecions calcàries que s'hi ha format. Destaca com a vegetació herbàcia una falguera molt característica de zones humides i calcàries, la capil·lera (Adiantum capillus-veneris), que fa entre 20 i 50 cm d'alçada, amb els pecíols i els raquis molt prims de color negre i les fulles en forma de ventall de color verd grogós. La massa arbustiva està constituïda bàsicament pel sanguinyol (Cornus sanguinea) i l'arç blanc (Crataegus monogyna), juntament amb la canya i el canyís, la bardissa o esbarzer (Rubus sp.) i el marfull. A l'estrat arbustiu destaquen, un pollancre (Populus nigra) i dos plataners (Platanus x hispanica). | 08222-113 | Al costat de la Vinya d'en Bel | La va construir l'amo de la vinya que es deia Macià. Es diu que antigament els forners de Masquefa hi anaven a buscar l'aigua per fer el pa. Actualment encara hi va gent de La Beguda i de Sant Llorenç a buscar-hi aigua. | 41.4922500,1.8313900 | 402452 | 4594063 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77619-foto-08222-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77619-foto-08222-113-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77621 | Trobada gegantera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-gegantera-1 | XX | Trobada de colles de gegants d'arreu de Catalunya que es fa a Sant Llorenç d'Hortons, organitzada per la colla gegantera del Terrazel. S'acostuma a fer el darrer cap de setmana de juliol, com a cita prèvia a la Festa major, del 10 d'agost. Excepcionalment i per motius diversos es pot realitzar pel maig, com l'any 2012, que es va fer pel 20 de maig. Es comença a les 9'30 hores amb la recepció de les colles participants a les que se'ls ofereix un bon esmorzar per agafar forces. A les 10'30 es fa la plantada dels gegants a la Plaça Europa i a les 11'30 es comença el cercavila des del carrer Major, Pàmpol, carrer de la Generalitat i novament a la Plaça Europa; on es fa la ballada final i el lliurement de records. També s'aprofita per fer una trobada per l'intercanvi de plaques de cava, en el pavelló poliesportiu. | 08222-115 | Plaça Europa | Es va començar l'any 1998 i s'ha anat repetint ininterrompudament des de llavors, arribant l'any 2013 a la XV ª edició. Està organitzada per la colla de geganters del Terrazel i patrocinada per l'Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons. | 41.4671400,1.8227500 | 401693 | 4591285 | 1998 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 77624 | Personatges del Terrazel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/personatges-del-terrazel | TERRAZEL (2010). Terrazel, un projecte, una festa: vintè aniversari; dins Programa de Festa major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010; pàgs. 13 a 18. | XX | A l'espectacle del Terrazel hi participen tota una sèrie de personatges que s'han anat creant a partir del l'evolució de la mateixa representació. En primer lloc, la parella de gegants, el Sol i la Terra, que tenen vida pròpia més enllà del Terrazel i, per aquest motiu, es tracten en una altra fitxa de l'inventari. Els mesos de l'any són una dotzena de nans infantils que representen els mesos de l'any; els tres que representen la primavera estan pintats amb tonalitats verdoses i decorats amb motius vegetals. Els que representen l'estiu estan pintats amb tonalitats rogenques o càlides i d'aspecte femení i mostren les fruites pròpies de cada mes. Els nans de la tardor representen la verema, estan pintats d'ocre i porten els fruits del temps. Finalment, els nans de l'hivern estan pintats de tonalitats fredes amb aspecte envellit, tot i que el mes de febrer mostra una flor d'ametller. Les al·legories del paisatge és un conjunt de sis capgrossos que representen espais concrets o simbòlics de Sant Llorenç d'Hortons o de la comarca. Són la Font de la Bassa gran, el Molí de vent, el Pi Pujol, la masia, la vinya i el celler i el gall del Penedès. Són convertibles en gegantons manasses. El Malaganya és una peça del bestiari de foc que simbolitza la verticalitat i l'expansió urbana sense aturador i les seves conseqüències negatives, com la contaminació, la degradació del paisatge, l'especulació i la corrupció. Té un pes de 58 kg i una alçada de 325 cm. El Llengot és una barreja de gegant de foc i de drac i és el símbol de l'agressivitat industrial sobre el medi ambient. El seu pes és de 58 kg i la seva alçada de 325 cm. L' Unicorn és un cavall alat amb cua de peix aliat dels Llambrats i representa els quatre elements de la creació: terra, aigua, aire i foc. El seu pes és de 69 kg i fa 257 cm d'alçada màxima i 272 cm de llargada. El Buscarrons és un capgròs burlesc, egoista, indiferent i sarcàstic davant els problemes; representa l'actitud contradictòria dels humans en relació a la natura. Els follets són dotze dansaires infantils que representen els esperits del bosc i la màgia de la natura. Gaia és la representació de l'esperit de la Terra, de la vida. Custodia el talismà de la vida en forma de cargol de mar lluminós. Els Llefres és un cor de tretze personatges de foc. Porten màscares i vestits de tons i maces de foc. Els seu nom significa brut, llardós. Els Llambrants són un altre cor de vuit personatges de foc amb cascos d'inspiració clàssica, cuirasses decorades amb mandales i vestits blaus. El seu nom significa, lluminós i resplendent i representen la consciència ecològica. Finalment, hi ha els Arcans, que és un conjunt de vuit personatges de foc inspirats en els diablets de foc del Penedès, i que representen la humanitat en la seva evolució. Porten vestits de roba de sac amb caputxa. | 08222-118 | Carrer Major, 45 | Els nans i les al·legories del paisatge són disseny i creació d'un artista-tallerista diferent. Les peces es van realitzar al Taller de El Terrazel l'any 1995 i 1996 respectivament sota la direcció d'Amadeu Ferré, i van ser el resultat d'un projecte finançat per subscripció popular de particulars i empreses del municipi de sant Llorenç d'Hortons. Tots els personatges han estat creats des del Taller Terrazel, entre 1991 i el 2000, sota la direcció d'Amadeu Ferré. Els follets i Gaia tenen ball propi. | 41.4672100,1.8250000 | 401881 | 4591290 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77624-foto-08222-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77624-foto-08222-118-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Taller de Terrazel | 98 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77627 | Aqüeducte de Can Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-can-claramunt | XVI-XVII | Ha caigut una part i la vegetació l'està malmetent | Aqüeducte situat en el Torrent de Can Pujades, entre Can Pujades i Can Claramunt, que conduïa l'aigua d'una casa a l'altre a través d'una canal que per salvar el desnivell del torrent es va fer passar per damunt una arcada. Aquesta arcada té una llargada d'uns sis metres amb les dovelles ben escairades i amb el parament de paredat antic, fet de pedres irregulars sense treballar i unides amb morter de calç. La part oest de l'arcada ha sofert desperfectes i per la part superior no arriba a l'altre costat del torrent. | 08222-121 | Torrent de Can Pujades | Aqüeducte inèdit situat entre Can Claramunt i Can Pujades. | 41.4669900,1.8033100 | 400069 | 4591291 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77627-foto-08222-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77627-foto-08222-121-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77629 | Camí de Can Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-font | XVII | Es tracta de l'antic camí que anava de Can Font de l'Alzinar fins al nucli de Sant Llorenç d'Hortons, abans de la construcció de la carretera de Gelida BV-2249. Actualment hi ha un accés directe des de la casa de Cal Font fins la carretera BV-2249 per un camí de terra, a 140 metres de la casa es bifurca un altre camí, d'uns 3 metres d'amplada, en direcció nord-oest, primer envoltat de vinya i camps de conreu. A 250 metres trobem una mica de bosc i el camí comença a baixar fins arribar a la carretera de Can Prats, actualment asfaltada. Antigament el camí seguia aquest traçat, ara modificat per noves promocions urbanístiques. | 08222-123 | Can Font de l'Alzinar | 41.4578900,1.8251000 | 401875 | 4590255 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77629-foto-08222-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77629-foto-08222-123-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 77630 | Celler de Cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-de-cal-ros | XVIII-XIX | Cal Ros és una casa de dos cossos d'amplada situada en el carrer Major de Sant Llorenç, just davant de les escoles. En el soterrani hi ha un celler de planta rectangular de 12'3 metres de llargada per 6 metres d'amplada i una alçada de 2'23 metres. En el mig hi ha una arcada de sustentació, feta de maons, amb volta catalana. Es tracta de tres arcs escarsers amb maons col·locats a llibret. El paviment és la roca natural i és irregular. Hi ha un pou d'aigua, com moltes cases del carrer, i una boixa que recollia el vi dels cups i d'aquí anava a les botes. | 08222-124 | Carrer Major, 17 | S'ha conservat la tradició oral que quan van fer les reformes de l'església, la terra de les obres es va extreure d'aquest celler. A mitjans del segle XIX es reunien aquí els Punxes, representants del sector conservador i afí a l'església del poble que utilitzaven aquesta casa com a lloc de trobada. | 41.4683900,1.8246900 | 401857 | 4591422 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77630-foto-08222-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77630-foto-08222-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77630-foto-08222-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77631 | Cal Valls vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-valls-vell | BOSCH CASADEVALL, Josep (2008). La formació urbana d'Hortons; dins el Programa de Festa Major del 2008, ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons, pàgs. 30 i 31. | XVIII | Casa de planta rectangular que consta de planta baixa, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües, amb ràfec frontal i lateral i el carener paral·lel a la façana principal, que dona al carrer del Roser. Actualment s'utilitza de magatzem i garatge, però encara s'observa des del carrer la zona posterior dels cups i el carregador. La façana principal està arrebossada però la lateral que dona ala plaça Valls és vista. | 08222-125 | Carrer del Roser, 18 | És la casa més antiga del nucli urbà. Segons la memòria oral un dels treballadors de Ca l'Esteve de la Riera va rebre com a paga unes terres on s'hi va construir una casa: l'antiga casa de Can Valls. La família Valls, en un moment del segle XVIII promou pel seu compte el cens de noves cases entre mitgeres, que fou l'origen de l'actual barri del Roser. Aquests cens era com un lloguer a perpetuïtat que podia consistir en un pagament en diner o en espècies. | 41.4673700,1.8242100 | 401815 | 4591309 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77631-foto-08222-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77631-foto-08222-125-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77634 | Bassa Xica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-xica | XIX-XX | Cobert de vegetació | La bassa Xica es diu així per contraposició a la Bassa Gran que està a poc més de 50 metres d'aquesta. Actualment no se'n veuen gaires restes ja que la cobreixen els esbarzers, però encara sobresurt alguna paret de pedra. | 08222-128 | Carrer del camí de Can Serra, s/n, a 100 metres de l'entrada de Can Serra | Estava alimentada per una deu d'aigua de més amunt i servia per regar els horts del voltant. | 41.4702200,1.8238600 | 401790 | 4591626 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77634-foto-08222-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77634-foto-08222-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77635 | Barraca de la vinya d'en Crestes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-den-crestes | XX | Esquerdes i pèrdua de l'arrebossat i de la pintura | Barraca de vinya situada en el marge d'una vinya damunt la timba del Torrent d'en Francisquet. És de planta rectangular ( 3'1 x 3'63 metres) i té una alçada màxima de 3'77 metres. La coberta és de teules àrabs a una vessant, decreixent en direcció nord, amb les bigues de fusta. Els paraments són de maó pla arrebossats. La façana principal, orientada a migdia, conserva algun rastre de pintura vermella. La seva composició és simètrica, amb la porta d'accés al centre, de llinda recta, però emmarcada amb una faixa feta de maons amb línies sinuoses a la part superior. En els angles e la façana també hi ha aquest recreixement fet amb maons. El coronament també és una composició simètrica amb un frontó sinuós. La porta és metàl·lica de 90 cm de llum i 1'92 d'alçada, amb forrellat de ferro. A l'interior encara conserva la llar de foc, de la que es veu per fora el fumeral, un banc adossat d'obra al costat i una prestatgeria de fusta. | 08222-129 | Pla d'en Crestes | Les barraques són molt característiques en zona de vinyes, però l'Alt Penedès no és una comarca que es caracteritzi per una tipologia particular de barques i tampoc per tenir-ne gran quantitats. L'orografia, tipologia del terreny i d'explotació de la terra potser no necessitava aquests tipus de construccions. | 41.4721900,1.8309800 | 402388 | 4591836 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77635-foto-08222-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77635-foto-08222-129-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77636 | Barraca de Cal Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-vicenc | XX | Coberta de vegetació | Barraca de vinya de planta rectangular (3'6 x 4 metres), aixecada damunt d'una plataforma de formigó; amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia, amb les bigues de formigó. Els paraments són de maó sense arrebossar. La façana principal està totalment coberta d'esbarzers, però es veu la porta d'entrada que és metàl·lica. Per l'exterior es poden veure restes del fumeral, cosa que ens indica la presència d'una llar de foc a l'interior. | 08222-130 | Camí de Ca l'Esteve de la Riera | Les barraques són molt característiques en zona de vinyes, però l'Alt Penedès no és una comarca que es caracteritzi per una tipologia particular de barques i tampoc per tenir-ne gran quantitats. L'orografia, tipologia del terreny i d'explotació de la terra potser no necessitava aquests tipus de construccions. | 41.4761600,1.8254700 | 401934 | 4592283 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77636-foto-08222-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77636-foto-08222-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77637 | Barraca de la Vinya del Vallets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-vallets | XX | Desapareguda | Era una barraca de vinya de planta rectangular (2'52 x 3 metres) i una alçada màxima de 2'9 metres; amb la coberta plana. Conservava el fumeral de la llar de foc. La façana principal, estava orientada a sud-est i tenia una composició peculiar ja que tenia un coronament amb frontó rodó i lka data de construcció (1915) al centre i la porta d'accés situada una mica a la dreta, descentrada. La porta era de llinda horitzontal, metàl·lica i amb una faixa de recreixement feta de maó arrebossat. En els angles de la façana també hi havia aquestes faixes de recreixement, molt semblants a les de la barraca de la Vinya d'en Crestes. Els paraments eren de maó arrebossats. L'any 2014 amb motiu d'una remoció de terrenys, es va enderrocar la barraca, que actualment no existeix. | 08222-131 | Vinya del Vallets, al Torrentfondo | La barraca actualment no existeix. Tot i això es manté la fotografia per deixar constància de com era aquest element. Les barraques són molt característiques en zona de vinyes, però l'Alt Penedès no és una comarca que es caracteritzi per una tipologia particular de barques i tampoc per tenir-ne gran quantitats. L'orografia, tipologia del terreny i d'explotació de la terra potser no necessitava aquests tipus de construccions. | 41.4758500,1.8205600 | 401523 | 4592254 | 1915 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77637-foto-08222-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77637-foto-08222-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart. OPC (modificació) | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77638 | Barraca de Vinya de l'Hort de Can Francisquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-lhort-de-can-francisquet | XIX-XX | Barraca de vinya de planta rectangular (3 x 3'5 metres) amb una alçada màxima de 2'10 metres. La coberta és de fibrociment amb dues bigues de fusta. Els paraments són de paredat antic, fets de pedra irregular unida amb morter de calç. En els angles les pedres estan col·locades amb més precisió i una mica retocades. La porta d'accés està ubicada a la façana orientada al sud-est i la precedeix un petit mur en forma de colze, de contenció del marge de la vinya fet de pedres. No hi ha porta, però l'obertura està feta de maons amb llinda de fusta i mesura 1'73 m d'alçada per una amplada de 88 cm. A l'interior encara es pot veure la marca de la menjadora que hi havia per la mula. El paviment era de terra trepitjada. Hi ha una petita llar de foc sense fumeral exterior. | 08222-132 | Vinya de l'Hort de Can Francisquet | Les barraques són molt característiques en zona de vinyes, però l'Alt Penedès no és una comarca que es caracteritzi per una tipologia particular de barques i tampoc per tenir-ne gran quantitats. L'orografia, tipologia del terreny i d'explotació de la terra potser no necessitava aquests tipus de construccions. | 41.4710300,1.8311500 | 402400 | 4591707 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77638-foto-08222-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77638-foto-08222-132-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77639 | Pou de Jaume Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-jaume-esteve | XX | Pou que es troba als Horts de Cal Francisquet, a prop del torrent; a 30 metres a l'est de la Font de l'Amèlia. És de planta circular però per mesures de seguretat es va envoltar amb un mur de totxo per tres costats, deixant un accés a la banda est, amb la protecció d'una reixa. El sostre és una planxa plana que només serveix per evitar accidents. Aquest pou s'alimenta de l'aigua que desguassa d'un antic pou de mina amb volta de maó que es troba ubicat a tres metres de l'actual (UTM X: 402450; UTM Y: 4591744) que resta tapat però no inutilitzat. Adossat al pou, hi ha una barraca construïda en dues fases. La més antiga aixecada després d'excavar el pou per poder-hi encabir la bomba d'extracció d'aigua. Posteriorment es va tapar l'obertura i es va fer un afegitó retallant una mica el marge. Està construïda de maons plans amb un marxapeus. El sostre està recobert amb totxana plana . És de planta rectangular i mesura 2,60 m x 1,20 m x 1,90 m a la part més alta. Hi ha una porta de fusta de 112 cm x 73 cm amb forrellat que permet guardar les eines al seu interior. | 08222-133 | Horts de Cal Francisquet | Antigament per regar aquests horts i vinyes hi havia un pou de mina que estava situat sobre el torrent en un revolt molt pronunciat, a tres metres a l'esquerra de l'actual, treien l'aigua amb galledes i regaven l'hort. Ja fa anys amb una de les rierades el revolt es va omplir de sediment i al cap d'un temps s'aprofità per fer-hi un hort. El pou i la mina continuen portant aigua que desguassa en el pou actual ubicat al costat de la caseta de maó, construïda posteriorment com a conseqüència de la rierada. | 41.4713700,1.8317000 | 402447 | 4591744 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77639-foto-08222-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77639-foto-08222-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77640 | Safareig de la Font de l'Amèlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-la-font-de-lamelia | XX | Bassa d'aigua de planta rectangular situada sota mateix de la bassa circular de la Font de l'Amèlia. El mur de migdia serveix de contenció del marge. Està fet a base de pedres irregulars sense treballar. Sobresurt en uns 2 metres del nivell de l'aigua. Desguassa per sota el camí de pas, en direcció al torrent. A la art frontal disposa de rentadora, a nivell del sòl. | 08222-134 | Horts de Cal Francisquet | 41.4714900,1.8314600 | 402427 | 4591758 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77640-foto-08222-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77640-foto-08222-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml