Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 77580 | Pila baptismal de Sant Joan Samora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pila-baptismal-de-sant-joan-samora | <p>AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. CARAFÍ i MORERA, Enric (2010). Sant Joan Samora: mil anys d'història. Recull de textos referents a la capella i al poble. Edició de l'ermita de Sant Joan Samora. CRUAÑES OLIVER, E. i VIRELLA TORRAS, X. (1984). Piques baptismals d'immersió del Penedès i el seu entorn. Museu de Vilafranca, Vilafranca del Penedès, pàgs. 49 i 50. CRUAÑES i RÀFOLS, Joan i CLAVER i SALVAT, Libert (1992). San Joan Samora; dins Catalunya Romànica, vol. XIX, El Penedès i l'Anoia. Antoni Pladevall (dir). edita Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 170 i 171. LLORACH i SANTÍS, Salvador (1984). El Penedès durant el període romànic. Sant Sadurní d'Anoia, pàgs. 43 i 44. RIUS i SERRA, Josep (1945-47). Cartulario de Sant Cugat del Vallès, vol. II, document 702, CSIC. Barcelona, pàgs 364 i 365. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1992). San Joan Samora; dins Catalunya Romànica, vol. XIX, El Penedès i l'Anoia. Antoni Pladevall (dir). edita Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 170 i 171. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm</p> | XIII | <p>Pica baptismal de secció troncocònica assentada damunt un peu afegit posteriorment. La part superior està decorada amb dos grossos bordons. A sota mateix hi ha una sanefa en relleu de motius triangulars invertits. A la part inferior hi ha una altre bordó i, en sentit ascendent, una altra sanefa en relleu formada per una mena de punta de llances o bé, triangles acabats amb petits rombes. Tota la superfície està coberta d'una pintura de color terrós. El diàmetre exterior de la boca és de 90 cm, l'interior és de 68 cm; l'alçada és de 89 cm i la profunditat del vas és de 45 cm.</p> | 08222-74 | Capella de Sant Joan Samora | <p>El territori de la parròquia de Sant Joan Samora estava format per la Beguda Alta, la Beguda Baixa, ca l'Almirall, Can Bosc, Can Carafí, Can Raimundet, la Casa gran i Can Casanoves. Juntament amb la parròquia de sant Llorenç d'Hortons, pertanyien a la baronia de Gelida fins el segle XIX. L'any 1304 era sufragània de la parròquia de Gelida, però a partir de 1453 ja figura integrada a la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. El primer document on surt referenciada aquesta església data de l'any 1080, en una donació que fa el clergue anomenat Ramon Seniofred, a l'abat Andreu del monestir de Sant Cugat. A canvi, aquest, concedeix a Seniofred l'administració de l'església de Sant Joan Samora amb totes les seves terres. L'any 1163 la capella és anomenada com a sant Joan Moragrega en una donació de Bernat de Puigalt a la Canonja de la Catedral de Barcelona, de tres masos que són 'apud sanctum Johanem de Mora Greca' (libri Antiquitatum núm. IV, foli 81-81, núm. 217). L'any 1182 es renova aquesta donació afegint la càrrega de celebrar un ofici solemne al cor de la Seu el dia de la consagració de l'altar de Sant Andreu. La documentació posterior sobre Sant Joan és escassa fins el segle XIV on un document de la Pia Almoina datat el 17 de novembre de 1316, cita un Bernat de Fonollar que pren possessió de la quadra de Sant Joan Samora, del terme del castell de Gelida, que els comtes de Pallars i senyors de Cervelló, Hug de Mataplana i Sibil·la, li han atorgat mentre no li facin lliurament total de 15.000 sous de Barcelona, pel dot de Blanca, filla de Ferrer d'Abella, amb qui ell es casa. Per aquesta ocasió reten homenatge i fan jurament de fidelitat a Bernat de Fonollar els habitants de dita quadra de Sant Joan.</p> | 41.4720600,1.8661000 | 405320 | 4591783 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77580-foto-08222-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77580-foto-08222-74-3.jpg | Física | Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-15 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77622 | Gegants de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-sant-llorenc | TERRAZEL (2010). Terrazel, un projecte, una festa: vintè aniversari; dins Programa de Festa major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010; pàgs. 13 a 18. | XX | Els gegants de Sant Llorenç d'Hortons són els protagonistes de l'espectacle Terrazel que es representa per la Festa Major. Són el Sol i la Mare Terra. EL Sol és un gegant antropomòrfic de caràcter tradicional que simbolitza el sol. Llueix una cuirassa amb simbologia solar i porta una corona amb el carro d'Hèlios i una torxa a la mà dreta. Pesa 47 kg. i fa 4 metres d'alçada. La geganta representa el nostre planeta i, per aquest motiu, porta un vestit blau en el que es poden veure representacions dels planetes i constel·lacions que l'envolten. A la mà porta l'esfera terrestre i del seu ventre neix un corn de l'abundància, símbol de fertilitat i prosperitat. Durant l'espectacle la Mare Terra volta i dansa per l'espai i, de resultes de la història d'amor amb el Sol, donarà fruit abundosos en forma de diferents personatges. | 08222-116 | Carrer Major, 45 | Van ser dissenyats i construïts per Amadeu Ferré, a Vilafranca del Penedès, la geganta l'any 1994 i el gegant l'any 1995. D'aquest segon se'n va fer una rèplica l'any 2010. | 41.4672000,1.8249900 | 401880 | 4591289 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77622-foto-08222-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77622-foto-08222-116-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Amadeu Ferré | La parella de gegants tenen com a balls propis el Vals de Gegants, una peça per a acordió diatònic (Paton Soler, 1994) i El Galanteig (Taller de músics de El Terrazel, 1995), tema per a gralles i timbal. | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 77623 | Gegants de Sant Joan Samora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-sant-joan-samora | MIRALLES, Eloi (1991).Sant Joan Samora estrena gegants aquest diumenge; El 3 de vuit, divendres 23 d'agost de 1991. | XX | Els gegants de Sant Joan Samora són en Joan i la Roser, patró del veïnat i la mare de Déu. Els va dissenyar i modelar en Josep Anton Xaus, l'any 1991, a iniciativa popular. El vestuari va anar a càrrec de dones de Sant Joan dirigides per la Maria Valls. En Joan Rovira va fer els accessoris i la Montserrat Carafí el pintat. Són una parella de pagesos dedicats a les vinyes tan característiques del Penedès. En Joan fa 4'6 metres d'alçada i 80 kg de pes i la Roser 4'28 meres d'alçada i 75 kg de pes. D'en Joan en van escriure en motiu del bateig: 'El seu braç ferm, porta l'aixada cansada a l'esquena. La faixa li ajusta el vestit i la barretina, vermella, li tapa el sol que crema. És el Joan més gran i valent que mai no has vist'. I e la Roser: 'La cua trenada li cau daurada pel sol de setembre. Passeja altiva amb el cistell carregat del fruit de la vinya. És la Roser més maca que mai no havia vist passar'. Segons el poema fet per Pere Domènech de Roda. | 08222-117 | Carrer de les Flors, 15 - Sant Joan Samora | El bateig es va fer el 25 d'agost de 1991, sota el padrinatge dels gegants de Santa Coloma de Cervelló, en Roc i la Coloma i els de La Beguda Alta, en Quimet i la Roser; i amenitzat pels bastoners de Gelida. A la tarda es va fer un cercavila amb les parelles de Masquefa, Abrera i anta Coloma de Cervelló, els bastoners de Masquefa i els castellers Vailets de Gelida. Han fet diverses sortides, la primera important a sant Julià de Loira, també a Montserrat i dues vegades han participat de les festes de La Mercè. | 41.4733100,1.8589600 | 404726 | 4591929 | 1991 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77623-foto-08222-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77623-foto-08222-117-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep A. Xaus, maria Valls, Joan Rovira i Montserrat Carafí | Són dels gegants més alts de Catalunya.. Fotos cedides per Pere Carafí. | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 77624 | Personatges del Terrazel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/personatges-del-terrazel | TERRAZEL (2010). Terrazel, un projecte, una festa: vintè aniversari; dins Programa de Festa major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010; pàgs. 13 a 18. | XX | A l'espectacle del Terrazel hi participen tota una sèrie de personatges que s'han anat creant a partir del l'evolució de la mateixa representació. En primer lloc, la parella de gegants, el Sol i la Terra, que tenen vida pròpia més enllà del Terrazel i, per aquest motiu, es tracten en una altra fitxa de l'inventari. Els mesos de l'any són una dotzena de nans infantils que representen els mesos de l'any; els tres que representen la primavera estan pintats amb tonalitats verdoses i decorats amb motius vegetals. Els que representen l'estiu estan pintats amb tonalitats rogenques o càlides i d'aspecte femení i mostren les fruites pròpies de cada mes. Els nans de la tardor representen la verema, estan pintats d'ocre i porten els fruits del temps. Finalment, els nans de l'hivern estan pintats de tonalitats fredes amb aspecte envellit, tot i que el mes de febrer mostra una flor d'ametller. Les al·legories del paisatge és un conjunt de sis capgrossos que representen espais concrets o simbòlics de Sant Llorenç d'Hortons o de la comarca. Són la Font de la Bassa gran, el Molí de vent, el Pi Pujol, la masia, la vinya i el celler i el gall del Penedès. Són convertibles en gegantons manasses. El Malaganya és una peça del bestiari de foc que simbolitza la verticalitat i l'expansió urbana sense aturador i les seves conseqüències negatives, com la contaminació, la degradació del paisatge, l'especulació i la corrupció. Té un pes de 58 kg i una alçada de 325 cm. El Llengot és una barreja de gegant de foc i de drac i és el símbol de l'agressivitat industrial sobre el medi ambient. El seu pes és de 58 kg i la seva alçada de 325 cm. L' Unicorn és un cavall alat amb cua de peix aliat dels Llambrats i representa els quatre elements de la creació: terra, aigua, aire i foc. El seu pes és de 69 kg i fa 257 cm d'alçada màxima i 272 cm de llargada. El Buscarrons és un capgròs burlesc, egoista, indiferent i sarcàstic davant els problemes; representa l'actitud contradictòria dels humans en relació a la natura. Els follets són dotze dansaires infantils que representen els esperits del bosc i la màgia de la natura. Gaia és la representació de l'esperit de la Terra, de la vida. Custodia el talismà de la vida en forma de cargol de mar lluminós. Els Llefres és un cor de tretze personatges de foc. Porten màscares i vestits de tons i maces de foc. Els seu nom significa brut, llardós. Els Llambrants són un altre cor de vuit personatges de foc amb cascos d'inspiració clàssica, cuirasses decorades amb mandales i vestits blaus. El seu nom significa, lluminós i resplendent i representen la consciència ecològica. Finalment, hi ha els Arcans, que és un conjunt de vuit personatges de foc inspirats en els diablets de foc del Penedès, i que representen la humanitat en la seva evolució. Porten vestits de roba de sac amb caputxa. | 08222-118 | Carrer Major, 45 | Els nans i les al·legories del paisatge són disseny i creació d'un artista-tallerista diferent. Les peces es van realitzar al Taller de El Terrazel l'any 1995 i 1996 respectivament sota la direcció d'Amadeu Ferré, i van ser el resultat d'un projecte finançat per subscripció popular de particulars i empreses del municipi de sant Llorenç d'Hortons. Tots els personatges han estat creats des del Taller Terrazel, entre 1991 i el 2000, sota la direcció d'Amadeu Ferré. Els follets i Gaia tenen ball propi. | 41.4672100,1.8250000 | 401881 | 4591290 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77624-foto-08222-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77624-foto-08222-118-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Taller de Terrazel | 98 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77680 | Fons fotogràfic de l'ICC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-licc-0 | XX | Fons fotogràfic pertanyent a l'Institut Cartogràfic de Catalunya que es troba digitalitzat en el repositori de la Memòria Digital de Catalunya, format per dues fotografies panoràmiques en blanc i negre que mostren dues manifestacions festives de la cultura popular catalana on intervenen els germans Orpí de Cal Matador de Sant Llorenç d'Hortons. En una, de l'any 1939, es veu el ball de gegants amb Pau Orpí de flabiolaire (RF 15340) i en 'altra, de l'any 1940, representa el ball de Cercolets a Vilafranca del Penedès amenitzat pels flabiolaires de Cal Matador, els germans Orpí (RF 15273). | 08222-154 | Parc de Montjuic (08038 - Barcelona) | L'ICC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. Des de la seva creació l'any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya.Corresponen a l'ICC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: Establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport. | 41.4713600,1.8258400 | 401957 | 4591750 | 1939 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El fons fotogràfic sobre Casserres procedeix d'un conjunt de 12.000 negatius en blanc i negre i de fotografies temàtiques (arquitectura, natura, cultura...) procedents dels Països Catalans que Narcís Cuyàs va començar a fer a finals del segle XIX i que s'aniria engrandint amb les fotografies fetes pels seus dos fills.L'iniciador d'aquest fons va ser Narcís Cuyàs i Parera, cineasta i fotògraf (Vilafranca del Penedès 1881-Barelona 1953), que s'establí com a fotògraf a Barcelona l'any 1899. Els seus fills, Enric Cuyàs i Prat (Barcelona 1910-1989) i Narcís Cuyàs i Prat (Barcelona 1920-1995) continuaren amb la professió. El fons va ser incorporat a la Cartoteca Digital de l'Institut Cartogràfic de Catalunya el mes de novembre de 1988. | 55 | 3.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 77681 | Fons fotogràfic del centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-del-centre-excursionista-de-catalunya-1 | XX | <p>Fons fotogràfic pertanyent al Centre Excursionista de Catalunya que es troba digitalitzat en el repositori de la Memòria Digital de Catalunya. El conjunt de fotografies relacionat amb Sant Llorenç d'Hortons corresponen a dos fons: el fons Germà Garcia i Fernàndez i el fons Joan Estorch. El fons Germà Garcia i Fernàndez està format per un conjunt de 13 diapositives en color amb unes mides de 24 x 36 mm datades la majoria l'any 1997, però n'hi ha un parell de l'any 1993. Hi ha nou imatges de l'ermita de Sant Joan Samora, alguna vista general, de la façana nord-oest o del campanar i detalls de les finestres, de la porta d'entrada o de l'absis. També hi ha tres imatges de la rectoria de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons: dues imatges interiors i una del rellotge de sol de la façana. Finalment una darrera imatge de la paret nord de la plaça del Fossar de Sant Llorenç d'Hortons. El fons Joan Estorch està format per dues fotografies en paper gelatina i plata realitzades en blanc i negre amb unes mides de 9,9 x 16,9 cm i 10,8 x 17 cm respectivament datades l'any 1929. Es tracta d'una vista general de la població de Sant Llorenç d'Hortons i una de Can Serra.</p> | 08222-155 | Carrer del Paradís, 10-12 (08002 Barcelona) | <p>El Romanticisme va ser un moviment cultural, polític i social que va néixer a Europa a mitjans del segle XIX. A Catalunya, com a resultat de la passió d'il·lustres prohoms per revifar la història del nostre país i enlairar l'ús de la nostra llengua, s'inicia l'anomenada Renaixença Catalana. En aquest context, el 26 de novembre de 1876, Josep Fiter junt amb César August Torras, Ramon Arabia, Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer, determinaren la creació d'una associació excursionista per a desenvolupar una veritable entitat pública i legalitzada per emprendre una tasca cultural per redreçar Catalunya. «Amb el fi d'investigar tot quant mereixi la preferent atenció sota els conceptes científic, literari i artístic, en la nostra benvolguda terra, es crea una societat que es titularà Associació Catalanista d'Excursions Científiques». El 7 d'abril de 1891 es va elegir Antoni Rubió i Lluch com a president del Centre Excursionista de Catalunya, fent constar explícitament que el CEC era continuador de l'associació creada el 1876, i origen de l'excursionisme associatiu, unint-se així en una sola entitat les vessants culturals i esportives, que durant 13 anys havien actuat separadament (l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (1876) i Associació d'Excursions Catalana (1878). Pel desembre d'aquest històric any, al local social del CEC, es donaren les conferències fonamentals a càrrec de Jaume Massó i Torrents, Joaquim Casas i Carbó, i Pompeu Fabra (tots ells socis del Centre) sobre la proposta de les normes ortogràfiques i ordenació de la llengua catalana vigents avui. El 1892 el Centre prengué part activa en la redacció de les anomenades «Bases de Manresa», que varen suposar en aquell moment una important proposta per a l'articulació de l'Estat Espanyol. El 1891 comença l'edició mensual del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, sota la direcció de Francesc Carreras i Candi, en les pàgines dels quals es posa de manifest la gran tasca de l'excursionisme com a missió i com a suplència cultural i científica. La col·lecció dels Butlletins és part essencial de les biblioteques estudioses de la llengua i la cultura catalanes. Als estatuts de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, denominació inicial del Centre Excursionista de Catalunya, hi consta com a objectiu prioritari de l'entitat 'Fomentar les excursions per la nostra terra per fer que sigui coneguda i estimada, i també publicar els treballs resultants d'aquestes excursions, crear una biblioteca i arxiu.' Una de les eines emprades per aquesta finalitat serà la fotografia, que a finals del segle XIX ja havia assolit un grau de perfecció tècnica, i alhora simplificació, que permeteren la seva difusió massiva la centúria següent. Fou així com els socis del CEC van començar a acompanyar les seves conferències amb projeccions d'imatges obtingudes durant les seves excursions, fotografies que a més, sovint eren emprades en la confecció del Butlletí del Centre. Avui dia es conserven més de 13.000 d'aquestes llanternes de projecció de doble vidre de 8 x10 cm.</p> | 41.4720400,1.8660900 | 405319 | 4591781 | 1929 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Estorch i Germà Garcia i Fernàndez | 55 | 3.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 77682 | Fons fotogràfic Josep Salvany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-josep-salvany-0 | XX | Fons fotogràfic pertanyent al repositori de la Memòria Digital de la Biblioteca de Catalunya, format per un conjunt de 7 plaques de vidre estereoscòpiques de 6 x 13 cm realitzades amb una càmera fotogràfica marca Hasselblad. Les fotografies mostren diverses vistes panoràmiques del municipi de Sant Llorenç d'Hortons: l'ermita romànica de sant Joan Samora, dues imatges de Can Carafí, una de la creu de Sant Joan Samora, dos retrats de dues noies no identificades i una imatge de la Rosita a Sant Llorenç, que no sabem de qui es tracta, aquesta darrera datada l'any 1925, quan la majoria són de 1922. | 08222-156 | Carrer de l'Hospital, 56 (08001 - Barcelona) | La Biblioteca de Catalunya es funda l'any 1907 amb el nom de Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans i estava ubicada al Palau de la Generalitat. L'any 1914 la Mancomunitat de Catalunya li atorga el caràcter de servei cultural públic. Posteriorment, l'any 1917 es comencen a crear les seccions de reserva impresa, música i col·leccions especials que afavoriran la incorporació i futura catalogació de col·leccions i peces úniques. Més tard, el 1923 s'afegeixen la secció d'estampes, gravats i mapes. El 1931 l'Ajuntament de Barcelona aprova la cessió de l'antic Hospital de la Santa Creu, un edifici gòtic construït entre els segles XV i XVIII, com a seu de la Biblioteca, però no serà fins l'any 1940 que s'obrirà al públic amb el nom de Biblioteca Central. Ja l'any 1952 es constitueix la secció de revistes i el 1981 amb l'aprovació de la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament de Catalunya esdevé la Biblioteca Nacional de Catalunya i se li atorga la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya. L'any 1993 s'incorpora l'hemeroteca, la fonoteca, el material menor i els serveis bibliogràfics nacionals, alhora que s'estructura el seu fons en les quatre unitats actuals: Bibliogràfica, Gràfica, Hemeroteca i Fonoteca. | 41.4679400,1.8245900 | 401848 | 4591372 | 1922-25 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Salvany i Blanch | Josep Salvany i Blanch (Martorell 1866 - Barcelona 1929), va cursar estudis de medecina i cirurgia a la Universitat de Barcelona. Era un gran afeccionat a l'excursionisme científic i a la fotografia on ben aviat es va decantar per la fotografia estereoscòpica. Va col·laborar intensament en les edicions dels butlletins del Centre Excursionista de Catalunya durant els anys 1918 i 1924, en que va realitzar les fotografies de Casserres. El fons Salvany es troba dipositat a la Biblioteca de Catalunya i conté uns 10.000 clixés positius i negatius en placa estereoscòpica de vidre, format 6 x 13 cm, totes elles molt ben conservades en les seves capses originals i datades entre els anys 1911 i 1926. Amb aquest fons s'hi ha d'afegir dues agendes manuscrites i sis carnets de visita que permeten identificar i descriure cadascun dels clixés. | 55 | 3.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77692 | Col·lecció municipal d'art | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-dart-2 | XX-XXI | La col·lecció municipal d'art està formada, bàsicament, per pintures de diferents tècniques: olis, aquarel·les o tècniques mixtes. És una petita col·lecció que s'ha anat formant a partir de concursos de pintura que s'organitzen periòdicament i donacions d'artistes locals com Soledad Macià, Jaume Farràs, Isabel Fuentes, Arras i Alibau, Alba Julià, Marta Vidal o Líria. També en formen part els dissenys originals guanyadors dels cartells de Festa Major | 08222-166 | Carrer Major, 36 | 41.4679700,1.8246000 | 401849 | 4591375 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77692-foto-08222-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77692-foto-08222-166-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 77712 | Col·lecció d'art de Salvador Alibau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-de-salvador-alibau | <p>ALIBAU, Salvador (2000). Alibau, obra, i tècnica de la fibra de cel·lulosa. Arola Editors. Barcelona.</p> <p>PI de CABANYES, Oriol (2001). La matemàtica en la pintura de Salvador Alibau; dins SCM / Notícies, butlletí de la Societat catalana de Matemàtiques, núm. 16, desembre de 2001. Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, pàgs. 10 a 12.</p> | XX-XXI | <p>La Fundació Alibau conserva i divulga l'obra de l'artista vinculat a Sant Llorenç d'Hortons, Salvador Alibau i vol generar activitats que afavoreixin socialment els valors de la creativitat i el respecte a la natura. L'artista, traspassat l'any 2012, va deixar la seva obra i va expressar el seu desig d'incorporar l'Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons i l'Institut d'Estudis Catalans a la fundació, per la seva vinculació personal amb aquestes entitats. En aquests moments l'inventari està pendent de realitzar-se.</p> <p><span><span><span><span><span><span>El 28 de febrer de 2025 es va fer la dissolució i liquidació de la Fundació Privada Salvador Alibau i es van activar els procediments recollits en els seus estatuts fundacionals que recollien la voluntat de l’artista, i especificaven que si mai es dissolia la Fundació, els seus actius havien de passar a mans de l’Ajuntament. L’alcalde de Sant Llorenç d’Hortons, Jordi Catalan, va signar davant de notari l’acceptació del patrimoni romanent de la dissolució de la Fundació.</span></span></span></span></span></span></p> | 08222-186 | Ronda de la Soleia, 46 | <p>Salvador Alibau (Barcelona 1925 - 2012) neix a Barcelona el 14 de març de 1925. Durant la infantesa per motius de salut i durant la guerra civil fa diverses estades a la Beguda Alta (L'Anoia). Després d'estudiar el batxillerat inicia els estudis artístics a les acadèmies Baixes i Tàrrega (any 1941). Entre 1944 i 1948 es forma a l'Escola Superior de Belles Arts de Barcelona. Entre 1949 i 1950 viatja a Roma, on estudia l'acadèmia di Belli Arti e Liceu artístico di Roma, i París. L'any 1956 obté el Gran Premio de la Diputación de Barcelona. Les necessitats familiars l'allunyen de la pintura i funda una fàbrica de motllures d'artesania que converteix en una indústria pròspera. Alibau intervé en el disseny de les motllures i en la seva decoració. També en el de les màquines i els processos de producció. Aquesta experiència li serà molt valuosa en el futur. L'any 1972 fixa la seva residència a Sant Llorenç d'Hortons (Alt Penedès) i retorna a l'activitat artística pot ser considerat el creador amb paper més important i original del nostre país. Ha estat un gran coneixedor de la fibra de cel·lulosa. Va idear una tècnica molt especial, creant les seves pròpies eines i instruments, que empra la cel·lulosa sota l'aigua i en la qual no existeix un suport sinó que aquest es va creant amb l'obra de forma similar a una escultura. La seva estètica està fonamentada en la concepció de l'art com a via de coneixement. Alibau va sintetitzar el seu interès per les matemàtiques amb l'adopció empàtica del processos vitals de la naturalesa.</p> | 41.4659500,1.8274200 | 402081 | 4591148 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77712-foto-08222-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77712-foto-08222-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77712-foto-08222-186-3.jpg | Física | Realisme|Abstracció|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | Inexistent | 2025-08-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Fotografies extretes de la pàgina web de la Fundació Alibau | 103|111|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 77727 | Estendard de l'Agrupació Coral La Primavera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estendard-de-lagrupacio-coral-la-primavera | XX | <p>Estendard pertanyent a l'Agrupació Coral La Primavera que es troba exposat en una vitrina del cafè de la Societat Cultural Hortonenca. Es tracta del caracterísctic penó o bandera que identificava un grup coral en la que el drap penja d'una barra d'aram horitzontal. Les seves mides són 1'7 metres d'alçada i 80 centímetres d'amplada. El drap és de bellut i seda amb decoracions brodades. El motiu decoratiu central és una lira de cinc cordes. En el centre destaca una imatge d'una oreneta i un ametller florit emmarcades per un rombe brodat, sobre fons blanc. En els laterals hi ha sengles franges verticals amb la inscripció 'SAN LORENZO' a l'esquerra, i 'DE HORTONS' a la dreta. A sota la primera hi ha la paraula 'AÑO' i a sota la segona l'any '1952'. També hi ha brodades en dues franges blanques, al voltant de la lira, una en els braços i l'altra a la caixa de resonància, el nom de la coral: 'AGRUPACIÓN CORAL LA PRIMAVERA'. A sota la lira hi ha una corona de llaurer brodada i a l'interior una graella com a símbol del martiri de Sant Llorenç. De la barra horitzontal pengen quatre borles de color burdeos i del penó en pengen tres de color verd. També te cintes amb colors de diferents banderes dels llocs visitats per la coral.</p> | 08222-221 | Carrer Major, 49 | <p>Estendard pertanyent a l'Agrupació Coral La Primavera que es troba exposat al cafè de la Societat Cultural Hortonenca La Societat Cultural Hortonenca es crea l'any 1941 (el 29 de juny) a partir de dues entitats que havien existit abans de la guerra civil espanyola: La Sociedad Agrícola Hortonense i la Sociedad Antigua Hortonense. L'any 1905 es crea el Centro Agrícola Recreativo Hortonense a la Sala de Baix (actual seu de l'Ajuntament), que posteriorment es convertirà en La Sociedad Agrícola Hortonense, coneguts com els blancs, en contraposició als negres. Eren els representants dels sectors conservadors de la població. La sala es va fer en terrenys propietat de Josep Sàbat i Estruch, conegut com el cover perquè vivia a la Cova. La Sociedad Antigua Hortonense es crea l'any 1925 i va rebre afiliats d'una altra societat que va tancar als anys 20: els virats. Són els representats del sector obrer. A partir de 1941 la nova entitat centra les seves activitats a la sala de baix (símbol dels guanyadors) i la sala de dalt es traspassa a la Falange. Des de llavors la principal activitat de l'entitat es va centrar en la organització de la Festa Major, durant molts anys en exclusiva i actualment compartint organització amb els Mallols.Han organitzat espectacles de revista i sarsuela. Però a partir dels anys 60 s'aposta per la recuperació del català amb escrits anònims de Mn. Comerma i teatre amb Joan capri. L'any 1968 es compra un solar al costat de la sala de dalt d'uns 3000 m quadrats per fer-hi ball i nous serveis. També s'hi fa cinema i entre 1972 i 1981 una discoteca. Per la sala hi han passat artistes de renom com Lluís Llach, Joan Manel Serrat, La Trinca, el Tricicle,etc. L'any 1989 es va fer una trobada de petits caramellaires i el 1995 va funcionar una secció de bastoners.</p> | 41.4667900,1.8252700 | 401903 | 4591243 | 1952 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77727-foto-08222-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77727-foto-08222-221-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77507 | Fita de La Cova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-cova | XVIII-XIX | Fragmentada i sense suport | Fita de delimitació de propietats o partió entre La Cova i Can Canyes, situada en la cruïlla entre el camí de Can canyes o de La Roca i el trencall que mena a la masia de La Cova. És de pedra sorrenca de to vermellós i està fragmentada en dos trossos. La base està fixada al sòl i es caracteritza per tenir un encaix; fa 27'5 x 18'5 x 19 cm. El segon fragment és on es troba la inscripció de les inicials A.C; fa 45 x 24 x 12 cm i l'acabament és en forma circular. | 08222-1 | Camí de Can Canyes o de La Roca, en el trencall que mena a La Cova | Es desconeix la referència de les inicials i la datació de la fita, però tenint en comte l'establiment a La Cova, pot ser del segle XVIII o XIX, ja que els propietaris de La Cova van anar comprant terres successivament. | 41.4647100,1.8341600 | 402642 | 4591002 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77507-foto-08222-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77507-foto-08222-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77507-foto-08222-1-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77518 | La Rierussa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rierussa | CASANOVAS CLADELLAS, M. et col. ( 1972) Contribucion al estudio del Mioceno del Penedès (sector Gelida). Acta Geológica Hispánica, t. VII MARTIN CLOSAS, Carles (2012). L'última glaciació a Sant Llorenç d'Hortons; dins el programa de Festa Major de 2012. Sant Llorenç d'Hortons, pàgs. 24 a 28. RIUS, Lluís i MAURI, Alfred (2007). Un viatge submarí per l'Alt Penedès: Amics dels Parcs Naturals, núm. 10, febrer de 2007. Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, pàgs. 14- 19. RIUS FONT, Lluís ( 2007). La història més bella de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major. | La Rierussa és un curs d'aigua de la Depressió Prelitoral amb la capçalera a Masquefa (l'Anoia), travessa de nord a sud tot el terme de Sant Llorenç i desemboca al riu Anoia, vora Gelida. Està considerada com l'eix hidrogràfic més important del municipi. El seu curs transcorre sobre un terreny format al Miocè fortament erosionat. El seu cabal hidràulic no és constant i flueix amb discontinuïtat segons l'època de l'any. Destaquen salts d'aigua importants com el de La Pedrera, de 15 metres d'alçada, o el de Can Raimundet, on la sorra desapareix i deixa pas a una plataforma rocosa formada per sorrenques de ciment calcari i argiles per on l'aigua transcorre fins a caure sis metres en un clot d'uns dos metres de fondària on alenteix el curs per un llit sorrenc. Si a la plataforma del salt hi ha una elevada presència de restes fòssils marins, a les parets del talús de Can Raimundet s'observen els diferents sediments intercalats de graves i conglomerats testimoni d'un passat marí. La formació vegetativa del bosc de ribera hi és representada en totes les seves variants, estretament lligades en funció de la disponibilitat de l'aigua de les capes del nivell freàtic, de la dinàmica de la riera i dels factors històrics. Un mosaic d'ambients rics en comunitats arbustives, herbàcies i arbòries que han sabut adaptar-se a l'especificitat d'un règim hídric variable. Aquests boscos caducifolis estan representats per espècies com el pollancre (Populus nigra), el vern (Alnus glutinosa), l'àlber (Populus alba) i el freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia ssp. angutifolia), que toleren be les èpoques de més sequera i poden desenvolupar-se en indrets on la profunditat de la capa freàtica es troba a dos metres. També barrejat amb roures, es localitza algun om (Ulmus minor), molt menys exigent pel que fa a l'aigua i l'alzina o el pi blanc (Pinus halepensis) que es troba repartit en major o menor grau per totes les torrenteres del municipi. A més d'algunes de les especies més representatives, a prop de masos, com Ca l'Esteve de la Riera es poden localitzar altres arbres al·lòctons que han estat plantats per l'home, ja sigui amb intencions reforestadores o bé ornamentals. És el cas d'una comunitat arbòria de plàtan (Platanus x hispanica) en molt bon estat de conservació i de la qual es poden localitzar exemplars subespontanis procedents de les llavors que es dispensen amb el vent. Una altre espècie, exemple del cas anterior, és la falsa acàcia (Robinia pseudoacacia) de la qual se'n poden observar gran quantitat d'exemplars pels diferents trams del recorregut de la riera, sobretot a proximitat de les cases. De la comunitat arbustiva destaca l'arç blanc (Crataegus monogyna), el romegueró (Rubus caesius), l'esbarzer (Rubus ulmifolius), el sanguinyol (cornus sanguinea), el marfull (Viburnum tinus), el gatell (Salix cinerea ssp. Oleifolia) o el romegueró (Rubus caesius). A l'estrat herbaci trobem el fenàs boscà (Brachypodium sylvaticum) o la lleteressa de bosc (Euphorbia amygdaloides) i a les zones més humides, la cua de cavall, sobretot molt estesa a proximitat dels salts d'aigua i en obagues, juntament amb la bova borda (Sparganium erectum). La disminució dels conreus ha provocat l'increment de la canya (Arundo donax), declarada com a planta invasiva, ocupant l'espai del canyís autòcton (Phrasmites australis). L'entorn de les fonts i dels salts d'aigua constitueix un hàbitat privilegiat per falgueres com la capil·lera (Adiantum capillus-veneris), pròpia d'escorrenties i degotalls ombrívols i bona indicadora de presència d'aigües carbonatades. | 08222-12 | Sant Llorenç d'Hortons | La depressió de les comarques del Vallès i del Penedès es forma fa uns 30 milions d'anys quan es produeix una important fractura de l'escorça terrestre, que comença al sud de la Península Ibèrica i s'estén a través de la mediterrània occidental des del sud-est de França (Vall del Rhone) fins arribar a l'Alemanya occidental (conca del Rhin). Aquest procés d'enfonsament de l'escorça s'anomena rifting i és similar al que passa encara avui i que es va iniciar fa quatre milions d'anys separant el continent africà de la Península aràbiga, creant un nou espai ocupat pel Mar Roig. En el cas europeu, es va avortar,però restaren seqüeles geològiques que encara es poden observar avui. El Vallès-Penedès constitueix una estreta fossa tectònica de direcció sud-oest / nord-est; una depressió marginal d'aquesta gran esquerda del Mediterrani, seguint un conjunt de falles en el terreny. Té una longitud de 100 Km i una amplada màxima de 15 m i s'estén paral·lela a la línia de costa encaixada per les serralades del Litoral i Prelitoral. L'enfonsament de la conca penedesenca va ser un procés asimètric. Es poden diferenciar tres episodis: un primer període de drenatge de terres que ompliren la vall durant el Miocè inferior (entre 23 i 16 milions d'anys); un segon període anomenat el Complex marí i de transició que es caracteritza pels materials dipositats durant les transgressions i regressions de les aigües (entre els 16 i els 14 milions d'anys), molt ben representada en el terme de Sant Llorenç; la darrera fase es produeix entre els 14 i els 6 milions d'anys, es tracta d'una nova etapa continental quan els darrers drenatges omplen la vall, especialment fructífers a Hostalets de Pierola. | 41.4788600,1.8250400 | 401902 | 4592584 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77518-foto-08222-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77518-foto-08222-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77518-foto-08222-12-3.jpg | Inexistent | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Continuació descripció: De la fauna, cal destacar la presència d'aus, que hi viuen tot l'any o nidifiquen durant les èpoques estivals (oriol, picot verd, rossinyol bord, mallerengues..); aquí s'inclouen les espècies de rapinyaires nocturnes i diürnes, de les quals s'hauria de destacar l'àliga perdiguera (Hieraetus fasciatus), la marcenca (Circaetus gallicus), l'astor (Accipiter gentilis), l'òliba (Tito alba) o el xoriguer. També mamífers com la guineu (Vulpes vulpes), la mostela (Mustela nivalis), la fagina (Martes foina), el toixó (Meles meles), el gat mesquer (Genetta genetta), l'eriçó, la musaranya vulgar i nana, la rata cellarda (Ellomys quercinus), el conill (Oryctolagus cuniculus), l'esquirol (Sciurus vulgaris), el porc senglar (Sus scrofa), etc.., i finalment destacar varis exemplars de l' herpetofauna que depenent fortament del medi on viuen, es converteixen en indicadors ecològics d'aquesta riera (serp d'aigua (Natrix maura) i la serp de collaret (Natrix natrix), la salamandra (Salamandra salamandra), el gripau comú (Bufo bufo) o la granota verda (Rana perezi).El Miocè és la primera època del Neogen de la qual el major exponent als Països Catalans és la depressió del Vallès-Penedès, amb una gran riquesa fossilífera. En aquest context, el talús de can Raimundet i de la Pedrera són testimonis geològics de les successives regressions marines succeïdes entre els 16, 4 i 14,6 milions d'anys, un testimoni únic en el registre geològic penedesenc, motiu pel qual, ha estat una indret especialment estudiat a nivell científic i referent de nombroses tesis doctorals. D'altra banda, els importants xaragalls són fruit del proces erosiu de les darreres glaciacions | 125|123 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77525 | Cambra agrària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cambra-agraria | XX | S'ha fet molt poc manteniment des de la seva construcció. | Antic edifici de la cambra agrària de planta rectangular, que consta de planta baixa i coberta de terrat pla. Està situada a tres vents, amb l'entrada principal pel carrer Major, fent cantonada amb el carrer Valls. De l'interior només destaquen els paviments hidràulics de l'època de construcció, anys 30. | 08222-19 | Carrer Major, 45 | Construïda durant la segona república com a seu de la cambra agrària, va anar passant per diferents usos, sense fer-se cap reforma i poc manteniment.. Actualment és la seu de Terrazel i la colla gegantera. | 41.4672000,1.8249900 | 401880 | 4591289 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77525-foto-08222-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77525-foto-08222-19-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77550 | Pou de la vinya del Quico Bolero | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-vinya-del-quico-bolero | XIX-XX | El pou està bé, però el safareig està inutilitzat | Conjunt format per un pou, un safareig i les restes del que havia estat una pica per fer la barreja de caldo bordolés. El pou és de planta quadrangular (1'28 x 1'30 m), amb la coberta de teules àrabs a un vessant i una porta de fusta de 59 x 110 cm de llum. A la paret sud i a la paret nord hi ha sengles petites obertures. A la paret de llevant hi ha una inscripció de quan es va aixecar la caseta del pou, el 20 d'octubre de 1933 i les inicials J. M, de José Mestre. A la façana principal hi ha una altra inscripció que no es veu gaire però data la darrera restauració feta per M.D Roig (Maria Dolors Roig) el març del 2012. Al costat esquerres hi ha el safareig, amb rentadora, de planta quadrangular (1'76 x 1'97 m) i una fondària d'1'10 meres. Al costat hi havia l'antiga pica que era de pedra feta d'una sola peça, que actualment es troba a la masia de Cal canyes. Només es conserven les restes d'un dels dipòsits fet de maó que tenia planta quadrangular (70 x 84 cm). | 08222-44 | Cal Canyes | Antigament el pou era baix; no tenia caseta i alguna vegada hi havia caigut alguna bèstia i s'hi havia ofegat amb les conseqüències evidents. Per què això no tornés a passar, l'any 1933, es va decidir aixecar l'actual caseta. | 41.4649200,1.8308700 | 402368 | 4591029 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77550-foto-08222-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77550-foto-08222-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77551 | Pica de la vinya de Can Carafí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-de-la-vinya-de-can-carafi | XVIII-XIX | Inutilitzada i plena de ceps | Conjunt format per un dipòsit de planta rectangular (1 x 0'7 m) i 60 cm de fondària i un dipòsit adossat de secció circular (59 cm de diàmetre de boca). El primer era descobert i fet de maons de 10 cm d'amplada, sense arrebossar; té una inscripció amb les inicials A.E, el número 26 i l'any 1950. El segon estava excavat a la roca i feia 2'5 metres de profunditat. | 08222-45 | Camí de Sant Joan Samora | Es tracta d'un dipòsit d'aigua en el qual es feia el 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. | 41.4670100,1.8566900 | 404527 | 4591233 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77551-foto-08222-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77551-foto-08222-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77551-foto-08222-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77554 | Pou de la Casa Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-casa-gran | XVIII-XIX | Parament deteriorat i vegetació | Pou de secció circular ubicat en un camp adjacent a la Casa Gran, d'on rep el nom. Parament fet de paredat mixt de pedres irregulars i maons lligats amb morter de calç i reparacions amb ciment, tancament en volta de maó i obertura protegida amb reixat de vergues de ferro. | 08222-48 | Sant Joan Samora | Pertany a la Casa Gran | 41.4728900,1.8646800 | 405203 | 4591877 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77554-foto-08222-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77554-foto-08222-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77554-foto-08222-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77555 | Festa Major de Sant Joan Samora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-joan-samora | CARAFÍ i MORERA, Enric (2010). Sant Joan Samora: mil anys d'història. Recull de textos referents a la capella i al poble. Edició de l'ermita de Sant Joan Samora. | La festa Major de Sant Joan es celebra per Santa Rosa, el quart diumenge d'agost. De fet la celebració comença el divendres al vespre, amb un sopar de germanor amb tots els veïns amb espectacle inclòs. Continua el dissabte amb jocs infantils i al vespre ball amb orquestra o conjunt. L'ofici és el diumenge a les 11:15 hores. També es fan havaneres, caminades populars o fer ballar els gegants. Tot pagat pels propis veïns. Fins l'any 1945 es va fer envelat. | 08222-49 | Sant Joan Samora | Abans aquesta festa es feia per Sant Joan Baptista, el 24 de juny. | 41.4733400,1.8587700 | 404710 | 4591933 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 77556 | Festa del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-roser-0 | CARAFÍ i MORERA, Enric (2010). Sant Joan Samora: mil anys d'història. Recull de textos referents a la capella i al poble. Edició de l'ermita de Sant Joan Samora. CARAFÍ i RIUS, Carme (1993). Festa del Roser, Sant Joan Samora. Programa de la festa editat per la Comissió de festes de Sant Joan Samora. | La festa de la Mare de Déu del Roser es celebra el segon diumenge de maig al poble de Sant Joan Samora i es considera la festa major petita. Consisteix en la benedicció de les garlandes, tortell ensucrat fet d'ous i farina, a l'interior de l'església, una processó al voltant de l'església amb la imatge de la Marededéu, cantant els Goigs del Roser i l'entrada a l'església per oir la missa. A l'hora de dinar tothom té la família o amics convidats a casa amb àpat de Festa Major per continuar la celebració en família. | 08222-50 | Sant Joan Samora | Hi ha constància documental que aquesta festa es porta celebrant des de 1864 com a mínim. Originàriament la celebració es feia el 7 d'octubre, però les feines del camp d'aquella època van determinar el canvi de data. La garlanda abans les feien les noies del poble amb ous i farina que anaven recollint per les cases. Més endavant es van encarregar a un forn de Santa Fe de La Granada. El senyor Pere Carafí de Cal Quico, ens explica que el seu avi anava a peu fins a Santa fe per portar les garlandes. Prèviament la gent que en volia les encarregava i quan l'home arribava, la gent les anava a buscar a Cal Quico. Després el transport es va fer per tren via Gelida. Les sis grans propietats del poble són: Ca l'Almirall, Can Bosc, Can Carafí, Can Raimundet, Can Casanovas i Casa Gran. Cada any un d'aquests propietaris pagava les despeses de la festa. Es feia una garlanda pel capellà, una pels escolans i una pel Cor. També se'n feien dues en forma de coca, una pel propietari que l'any següent li tocava pagar la festa i l'altra es tallava a bocins i es repartia entre la concurrència. A la sortida de la missa es subhastaven les altres garlandes que eren tantes com imatges de sants que hi havia a l'església. La que corresponia a la imatge de la Marededéu del Roser era més gran. A la tarda,es tornaven a concentrar a l'església per resar el rosari i fer una ballada a l'era de la Casa Gran. | 41.4719600,1.8660400 | 405315 | 4591772 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 77557 | Parra de Cal Quico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parra-de-cal-quico | RIUS FONT, Lluís (2012). Arbres personals; dins Programa de Festa major de sant Llorenç d'Hortons de 2012, pàgs. 20 a 22. | A l'extrem occidental de la façana de la casa de Cal Quico hi havia un pou que es va enderrocar. On abans hi havia el pou, va néixer una parra que fa un raïm negre, de grans petits i dolços. No s'ha empeltat mai i a més proporciona ombra a la Carme Carafí i embelleix la seva façana. | 08222-51 | Plaça de dalt l'Era, 1 | Quan hi havia el pou, el senyor Jaume Carafí passava l'estona damunt una llosa de pedra espellofant ametlles, ja que era un racó magnífic per prendre la fresca. | 41.4734800,1.8582100 | 404663 | 4591949 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77557-foto-08222-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77557-foto-08222-51-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 77558 | Cisterna de Cal Quico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-de-cal-quico | XIX-XX | Cisterna de recollida de l'aigua de pluja, situada enfront a Cal Quico, a la Plaça de dalt l'Era, però pertanyent a aquesta casa. És de secció quadrangular (1,35 x 1,20 metres), paraments de maons plans sense arrebossar i una obertura d'1 metre d'alçada per 68 centímetres d'amplada, amb porta de fusta sense pany. | 08222-52 | Plaça Dalt l'Era, s/n - Sant Joan Samora | La seva aigua era aprofitada pel bestiar. | 41.4733300,1.8582600 | 404667 | 4591932 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77558-foto-08222-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77558-foto-08222-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77558-foto-08222-52-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77559 | Xiprer de Cal Raimundet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-de-cal-raimundet | BALAGUER i CIRERA, Víctor (1893). Al pie de la encina. Historias, tradiciones y recuerdos. El progreso social.Madrid. BOADA, Martí (1992). Recull de llegendes de la regió del Montseny. Carles Vallès editor. Figueres. GOMIS, Cels (1912). Folklore català. Arxius d'Estudis del centre Excursionista de Terrassa, núm. 13, pàgs. 191 a 195. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. RIUS FONT, Lluís (2012). Arbres personals; dins Programa de Festa major de sant Llorenç d'Hortons de 2012, pàgs. 20 a 22. ROMA i CASANOVAS, Francesc (2000). La simbologia del xiprer a Catalunya. Sant Martí de Centelles, a http://www.francescroma.net | No s'observen ferides ni malures. | Xiprer centenari que presideix la masia de Can Raimundet. Els seus 25 metres d'alçada el fan visible des de ben lluny. Les dimensions i la simbologia que el caracteritzen com un arbre singular són el seu port piramidal i el seu llarg tronc rectilini de 5 m d'alçària per una capçada màxima de 3,5 m. Mesura 1,90 m de volt de canó (mesura presa a 1,30 m des de terra) i 2,30 m de volt de soca (mesura presa arran de terra seguint la circumferència del tronc). Les fulles dels xiprers són imbricades i la floració és monoica, amb flors masculines i femenines en el mateix arbre. La pol·linització es produeix entre els mesos de febrer a març. Els fruits són arrodonits, en forma de gàlbuls d'uns 3 a 4 cm de diàmetre. El troc es va esquerdant amb el pas del temps i presenta una tonalitat que va del marró al grisós. | 08222-53 | Sant Joan Samora | La bibliografia sobre la relació dels xiprers amb les masies és força extensa, en podeu trobar un resum a Roma (2000). Segons Víctor Balaguer (1893) l'origen de xiprers en masies prové de la necessitat dels ordres religiosos d'establir aliances amb les famílies més importants de l'època per fer-les o nomenar-les 'germanes dels convents'. El xiprer ben visible a l'entrada era el senyal d'aquesta aliança, com a compromís d'obrir les seves portes a canonges frares i pelegrins. Cels Gomis (1912) ratifica aquesta idea per la zona de la Garrotxa quan documenta que el xiprer indicaria als frares mendicants que allí se'ls donaria acolliment de franc. Martí Boada (1992) observa per la zona del Vallès, Bages i Garrotxa que l'existència d'un xiprer davant al casa era indicatiu que els viatgers tenen dret a un petit àpat; si n'hi havia dos, tenien dret a un àpat complet i si n'hi havia tres, podien fer-hi nit. | 41.4628100,1.8553900 | 404412 | 4590768 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77559-foto-08222-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77559-foto-08222-53-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest arbre és originari de l'Orient, concretament des de d'Iran fins a Líbia, trobant-lo actualment en llocs on les glaçades no superin els deu graus sota cero. Pot arribar a ser centenari i mesurar 35 metres d'alçària si les condicions del lloc on hi creix són les idònies. L'emissió de pol·len pot tenir efectes molt desagradables per les persones al·lèrgiques. La seva fusta és apreciada en ebenisteria i construcció pel seu alt poder de resistència a la podridura. En aquells indrets on hi ha molt de vent s'utilitza en plantacions al·liniades per tal de frenar-lo. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77560 | Pou de Cal Raimundet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-raimundet | Sec, amb esquerdes i lleugerament inclinat | Pou d'aigua de secció circular, amb un diàmetre interior de 95 cm i un d'exterior de 135 cm. Esta fet de maons i arrebossat per la part exterior. No conserva la portella i només part del marc de fusta. Fa 1 metre de llum per 65 cm. La coberta és plana i està feta de maons Al costat hi ha una mena de pica de pedra | 08222-54 | Sant Joan Samora | 41.4635700,1.8566400 | 404518 | 4590851 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77560-foto-08222-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77560-foto-08222-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77560-foto-08222-54-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 77561 | Barraca 1 del Camp de la Bota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-del-camp-de-la-bota | XX | Les parets s'estan desmuntant a trossos. | Barraca de vinya de planta rectangular (2,83 x 2,2 m) amb coberta de fibrociment a dues aigües i carener amb teules sense lligar perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Paraments de maons arrebossats. No conserva porta d'accés, la obertura fa 73 cm de llum i 167 d'alçada. | 08222-55 | Sant Joan Samora | Les barraques són molt característiques en zona de vinyes, però l'Alt Penedès no és una comarca que es caracteritzi per una tipologia particular de barraques i tampoc per tenir-ne gran quantitats. L'orografia, tipologia del terreny i d'explotació de la terra potser no necessitava aquests tipus de construccions. | 41.4651500,1.8588300 | 404703 | 4591024 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77561-foto-08222-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77561-foto-08222-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77561-foto-08222-55-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Està al costat d'un micaquer o bercoquer | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77562 | Barraca 2 del Camp de la Bota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-camp-de-la-bota | XX | Barraca de vinya de planta rectangular (2,83 x 2,2 m) amb coberta, sustentada per biguetes de fusta, de teula plana a dues aigües i carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. La seva alçada és de 2,5 metres. Està aixecada damunt una plataforma de pedra de 40 cm. Els paraments són de maons arrebossats i a les façanes laterals hi ha una petita obertura en forma d'espitllera, més ampla de dins que de fora. No conserva porta d'accés, la obertura fa 65 cm de llum i 190 d'alçada. A l'interior es conserva un banc d'obra adossat a la façana septentrional i tan llarg com l'interior de la barraca. | 08222-56 | Sant Joan Samora | Les barraques són molt característiques en zona de vinyes, però l'Alt Penedès no és una comarca que es caracteritzi per una tipologia particular de barques i tampoc per tenir-ne gran quantitats. L'orografia, tipologia del terreny i d'explotació de la terra potser no necessitava aquests tipus de construccions. | 41.4660400,1.8587900 | 404701 | 4591123 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77562-foto-08222-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77562-foto-08222-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77562-foto-08222-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al costat de dues figueres | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77563 | Pica de Can Carafí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-de-can-carafi | XVIII-XIX | La coberta s'ha ensorrat i s'ha omplert de runa | Element format per un dipòsit de planta rectangular ( 82 x 71 cm) adossat a un altre de planta circular (128 cm de diàmetre). El primer era descobert i fet de maons arrebossats; el segon estava cobert per una volta de maons amb una obertura a la part superior, de la que només es conserva una petita part, segons la qual podem determinar que feia 60 cm de costat. | 08222-57 | Camí de Sant Joan Samora | Es tracta d'un dipòsit d'aigua en el qual es feia el 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. | 41.4702200,1.8586100 | 404692 | 4591587 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77563-foto-08222-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77563-foto-08222-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77563-foto-08222-57-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77564 | Barraca de Cal Carafí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-carafi | XX | Barraca de vinya de planta rectangular (2,56 x 2,46 m) amb coberta, sustentada per biguetes de fusta, de teules àrabs a una aigua, amb la part més alta a la façana principal, orientada a migdia. La seva alçada és de 2,58 metres. Els paraments són de maons sense arrebossar i a les façanes laterals hi ha una petita obertura rectangular. La porta d'accés és de fusta, la obertura fa 76 cm de llum i 178 d'alçada. A l'interior es conserva un banc d'obra adossat a la façana septentrional i tan llarg com l'interior de la barraca. Hi ha un plafó de ciment situat damunt la porta amb les inicials T i E i a sota posa 'dia 13 - 6 -1947'. Sembla que a l'interior hi hagués una llar de foc ja que a l'angle nord-oriental hi ha un fumeral. | 08222-58 | Sant Joan Samora | Les barraques són molt característiques en zona de vinyes, però l'Alt Penedès no és una comarca que es caracteritzi per una tipologia particular de barques i tampoc per tenir-ne gran quantitats. L'orografia, tipologia del terreny i d'explotació de la terra potser no necessitava aquests tipus de construccions. | 41.4701100,1.8599900 | 404807 | 4591573 | 1947 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77564-foto-08222-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77564-foto-08222-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77564-foto-08222-58-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha dues parres de la mateixa alçada que la barraca al costat de la façana de llevant. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77566 | Pi de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-la-rectoria | RIUS FONT, Lluís (2008). Històries d'arbres; dins Programa de Festa major de Sant Llorenç d'Hortons de 2008, pàgs. 25 a 29. | El pi situat enfront la façana principal de la rectoria és un pi pinyoner (pinus pinea) de grans dimensions que s'inclina lleugerament. Mesura aproximadament uns 13 metres d'alçada. El tronc té l'escorça gruixuda de color marró rogenc i mesura 3 metres de volt de canó (mesura presa a 1,30 m des del terra). A set metres d'alçada aproximadament neixen les primeres branques, cinc en total, algunes podades i des les quals en van sortint noves ramificacions. La capçada ha estat fortament podada fet que fa que perdi la forma característica d'una ombrel·la. El pi pinyoner és un arbre perennifoli, les seves fulles, en forma d'agulla poden fer fins a 20 cm. de llarg, i es troben agrupades de dues en dues. La seva floració es produeix de març fins al mes de maig. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide. La llavor que s'hi troba al interior és el pinyó, molt apreciat en la cuina i les postres dels Països Catalans així com en altres indrets de la cuina mediterrània. | 08222-60 | Plaça de la Rectoria, s/n | El pi de la Rectoria va ser plantat per Mossèn Miquel Riu i Pujol, rector de Sant Llorenç d'Hortons, l'any 1904. El motiu, segons informació oral de Miquel Figueras Esteve i Pere Carreras recollida per Lluís Rius (2008), fou que l dilluns Sant de l'any 1904, en el trajecte de retorn del salpàs de Ca l'Esteve de la Riera cap a Sant Llorenç, mossèn Miquel Riu va relliscar pel marge d'un torrent i el mossèn es va agafar instintivament al primer que va trobar. Entre els matolls que va agafar hi havia un petit pi. Com agraïment per haver-li salvat la vida el va plantar davant la rectoria, però com que tenia un parell d'anys, quan es va posar la placa es va posar la datat suposada de naixement del pi. L'any 2002, en motiu del centenari d'aquest arbre singular, la parròquia va col·locar una placa en record d'aquest fet que diu el següent: ' Plantat per Mn. Miquel Riu i Pujol, rector. 1902-2002. La parròquia de Sant Llorenç n'ha fet memòria en l'any del centenari'. | 41.4698600,1.8229100 | 401710 | 4591587 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77566-foto-08222-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77566-foto-08222-60-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta conífera naturalitzada en el nostre país, és de procedència mediterrània. Es pot trobar des de nivell de mar fins als 1.000 metres d'altitud. Allí on creix i es desenvolupa més bé és en els terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, i generalment prop del litoral.La seva fusta no és gaire apreciada. És un combustible molt ràpid i en cas d'incendi, la resina i la pinya, permeten la propagació del foc a gran velocitat. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 77567 | Creu de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-sant-isidre-1 | RIUS FONT, Lluís ( 2011). Xarxes, camins i carreteres. Programa de Festa major, pàg. 18-19 | XIX | Deixada al terra en tres trossos | Creu de terme que va patir un accident i es va partir en tres trossos. La van traslladar tal com es troba en l'actualitat al davant de la rectoria. És una creu de secció quadrada de 25 cm de costat; el primer tram fa 44 cm d'alçada, el segon tram en fa 50 cm i el tercer 120 cm. El pilar anava damunt una base de secció quadrada de 36 cm de costat i una alçada de 12 cm i aquesta anava damunt un pedestal de 93 cm de costat i una alçada de 19 cm. La part alta del pilar hi ha un rebaix que sembla fet per encabir-hi una creu, possiblement de ferro i uns medallons octogonals a cada costat. | 08222-61 | Plaça de la rectoria, s/n | Era una creu de terme del límit de ponent. Estava col·locada a l'extrem superior del camí de la Creu de Sant Isidre, tocant a la carretera. Assenyalava el límit de les processons parroquials. Fou enderrocada per la topada d'un camió l'any 1992. | 41.4699000,1.8228600 | 401706 | 4591591 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77567-foto-08222-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77567-foto-08222-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77568 | Creu de Nostra Senyora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-nostra-senyora | XX | Creu commemorativa situada al començament del carrer de l'església. La creu és e ferro forjat en forma de Crismó i amb les lletres Alfa i Omega a la part inferior del braç longitudinal. Està situada damunt un pilar de secció quadrada aixecat amb peces rectangulars de revestiment de pedra. Aquest pilar està en el centre d'un pedestal aixecat i circular. En un dels costats hi ha l'escut municipal de Sant Llorenç d'Hortons i l'any 1996, en un altre una placa que explica que l'ajuntament va fer fer aquesta creu en record de l'antiga Creu de Nostra Senyora l'any 1995; en un altre costat s'hi pot llegir AVE i el símbol de Maria encerclat per estrelles; i en el darrer costat l'escut amb les quatre barres. | 08222-62 | Carrer de l'església, s/n | Construïda per l'Ajuntament en record de l'antiga creu de Nostra Senyora i col·locada el 24 de setembre de 1995. | 41.4692400,1.8239200 | 401794 | 4591517 | 1995 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77568-foto-08222-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77568-foto-08222-62-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77569 | Pila baptismal de Sant Llorenç d'Hortons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pila-baptismal-de-sant-llorenc-dhortons | <p>AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. ADELL i GISBERT, Joan Albert (1992). Sant Llorenç d'Hortons; dins Catalunya Romànica, vol. XIX, El Penedès i l'Anoia. Antoni Pladevall (dir). edita Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 170. BOSCH i CASADEVALL, Josep Maria (2013). Església parroquial de Sant Llorenç i rectoria (1845-1847), a http://www.ajhortons.cat/ CARAFÍ, E. i CIVIL, J. (1971). Cinc Esglésies Gelidenques : més de mil anys d'història. Gelida. CRUAÑES OLIVER, E. i VIRELLA TORRAS, X. (1984). Piques baptismals d'immersió del Penedès i el seu entorn. Museu de Vilafranca, Vilafranca del Penedès, pàgs. 49 i 50. CRUAÑES i RÀFOLS, Joan i CLAVER i SALVAT, Libert (1992). San Joan Samora; dins Catalunya Romànica, vol. XIX, El Penedès i l'Anoia. Antoni Pladevall (dir). edita Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 170 i 171. LLORACH i SANTÍS, Salvador (1984). El Penedès durant el període romànic. Sant Sadurní d'Anoia, pàgs. 43 i 44. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1992). San Joan Samora; dins Catalunya Romànica, vol. XIX, El Penedès i l'Anoia. Antoni Pladevall (dir). edita Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 170 i 171. 'Sant Llorenç d'Hortons, aquest veí desconegut'. Cantillepa : publicació mensual de la Ponència de Cultura de l'Ajuntament de Gelida. Abril.</p> | Està a la intempèrie | <p>Pila baptismal feta de pedra local de secció circular amb un diàmetre de 65 cm i una alçada de 30 cm. La part inferior és semi esfèrica i està recolzada damunt una columna cilíndrica de 23 cm d'alçada que alhora està damunt un pedestal quadrangular amb els angles retallats, que fa 46 d'un costat, 48 cm d'un altre costat i 24 cm d'alçada. Aquest està damunt una base de la mateixa pedra d'1 x 1'10 metres.</p> | 08222-63 | Plaça de l'Església, s/n | <p>El primer document on surt referenciada l' església de Sant Llorenç d'Hortons data de l'any 945, en l'acta de fundació del monestir de Santa Cecília de Montserrat, on Riquilda, comtessa de Barcelona i esposa del comte Sunyer, llega a aquest cenobi l'església de Sant Llorenç d'Hortons, situada al terme de Gelida, amb el seu cementiri i sagrera. El monestir montserratí posseïa altres alous a Hortons, com el de Sorba, donat pel monjo Geldemir l'any 978. En un plet entre el senyor Umbert de Gelida i els habitants de l'alou de Sorba, es denuncià que Umbert obligava l'església de Sant Llorenç d'Hortons a lliurar-li una lliura de cera. Es va dictaminar que a partir d'aquell dia la cera havia de ser donada al monestir de Santa Cecília per la seva festivitat.</p> | 41.4702200,1.8233300 | 401746 | 4591626 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77569-foto-08222-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77569-foto-08222-63-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | 2020-01-15 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77570 | Goigs a Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-llorenc | ROIG i MONTSERRAT, pvre.Joan SOLER i SOLER, pvre, Mn. Josep (1996). Goigs en lloança de Sant Llorenç Màrtir. Ed. Altés, s.l. Barcelona. Imprès el 10 d'agost de 1996. | XX | Goigs en lloança de Sant Llorenç Màrtir. Patró de la Vila de Sant Llorenç d'Hortons. Pel caliu d'amor que us crema/ flairegeu mirra i encens:/ Heu fitat la Llum suprema/ pel martiri, sant Llorenç. Paciència i Orenci,/ quina llum que ens heu donat!/ No hi haurà foscor que venci/ l'esplendor del seu esclat./ Heu nascut, florida gema, / fruit madur d'amor immens: Heu fitat la Llum suprema/ pel martiri, sant Llorenç. Dins la llar trobeu l'escola/ per seguir de prop Jesús,/ i l'amor que allí us bressola/ l'escampeu arreu, profús./ Assumiu la creu, emblema/ de perdó que els odis venç: Heu fitat la Llum suprema/ pel martiri, sant Llorenç. Ardiaca us fan de Roma,/ servidor dels més humils,/ i escampeu tan bona aroma/ que us admiren els gentils:/ Cor ardent, braç que alçaprema/ l'indigent i l'indefens: Heu fitat la Llum suprema/ pel martiri, sant Llorenç. Monstruosa és la tempesta/ que escomet l'Alou de Crist,/ i amb dalmàtica de festa/ seguireu valent sant Sixt./ Li vetlleu l'hora postrema,/ oh finor d'acord intens!: Heu fitat la Llum suprema/ pel martiri, sant Llorenç. De l'església clavari,/ quins tresors salvaguardeu?/ Ornament del Santuari,/ pedreria de gran preu/ són els pobres! I s'extrema/ contra vós el clima tens: Heu fitat la Llum suprema/ pel martiri, sant Llorenç. Si roent és la graella,/ més encès és el deler,/ que el vermell de la rosella/ bé ennobleix l'or de la fe./ Fidel sempre al millor lema,/ perdonant guanyeu l'ascens: Heu fitat la Llum suprema/ pel martiri, sant Llorenç. Caderneres i falzies/ fan joioses ball rodó/ quan el poble i les masies/ us aclament per patró,/ terra pròdiga en verema,/ sempre oberta i en avenç: Heu fitat la Llum suprema/ pel martiri, sant Llorenç. Quin esclat de primavera/ s'obre al segle dinovè!/ L'any divuit, una nova era,/ guanya el poble els drets de ple./ No serà florida sema/ si va amb vós com al comerç: Heu fitat la Llum suprema/ pel martiri, sant Llorenç. Refermeu la fe esvaïda/ i l'amor dels llorencins,/ cada llar regali vida,/ i als cellers hi hagi bons vins;/ sigui el viure un bell poema/ deixondint dies serens: Heu fitat la Llum suprema/ pel martiri, sant Llorenç. Pel caliu d'amor que us crema/ flairegeu mirra i encens: Heu fitat la Llum suprema/ pel martiri, sant Llorenç. | 08222-64 | Església parroquial de Sant Llorenç | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període. | 41.4700800,1.8230700 | 401724 | 4591611 | 1996 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77570-foto-08222-64-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Mn. Joan Roig i Montserrat pvre. I Mn. Josep Soler i Soler, pvre | El goig s'ha transcrit literalment, respectant l'ortografia de l'original. Els dibuixos són de P. Oriol M. Diví. Osb. | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 77571 | Goigs a Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-sebastia-2 | XVIII-XX | Goig en Lloança del Gloriós Màrtir Sant Sebastià. Devotament venerat a l'Església Parroquial de Sant Llorenç d'Hortons.Puix noblesa i sant valor/ vostre cor sempre mostrà:/ Siau-nos bon protector,/ màrtir, sant Sebastià!. Vostre pare és de Narbona,/ vostra mare és milanesa./ el llinatge, bé us abona/ puix sou de l'alta noblesa./ Per això l'Emperador/ us nomena capità. Siau-nos bon protector,/ màrtir, sant Sebastià!. Professant Vós la milícia,/ cristià éreu tot dia:/ vivíeu net de malícia/ estimant Crist amb follia./ Per això, cohortador,/sou de tot bon cristià./Siau-nos bon protector,/ màrtir, sant Sebastià!. Ja l'Emperador s'ennova/ de que Jesús defenseu;/ llavors diu que això prova/ que Vós el deshonoreu./ Vós li parleu amb amor,/ mes ell us fa condemnar./ Siau-nos bon protector,/ màrtir, sant Sebastià!. El butxí ben ferm us lliga/ i aviat cruels sagetes,/ amb greus dolors i fatiga/ us deixen les carns desfetes./ Fins que sense compassió/ per extint us van deixar./ Siau-nos bon protector,/ màrtir, sant Sebastià!. Guarit per divina sort,/ altre cop apareguéreu/davant del tirá i més fort,/ sa follia reprenguéreu./ Llavors amb immens furor,/ cruel mort us féu donar./ Siau-nos bon protector,/ màrtir, sant Sebastià!. Vostre cos, féu que deixéssin/ mal gitat en terra impura,/ fou en va que això féssin/ doncs algú en treure-us s'apura./ Santa Irene, com tresor,/ en digna fossa us posà / Siau-nos bon protector,/ màrtir, sant Sebastià! Sant que sou, contra la pesta,/ advocat que sens tardança,/ens ajuda quan feresta,/ a ferir les gents es llança./ Sant que sou sempre el millor/ metge que ens plau d'invocar./ Siau-nos bon protector,/ màrtir, sant Sebastià!. Us estima i amb gest noble,/ per pregar-vos té dalera,/ Sant Llorenç d'Hortons, un poble que en silenci i pau prospera./ Màrtir sant, que amb abundor,/ cèlics béns us plau donar./ Siau-nos bon protector,/ màrtir, sant Sebastià! Puix noblesa i sant valor/ vostre cor sempre mostrà:/ Siau-nos bon protector,/ màrtir, sant Sebastià! | 08222-65 | Església parroquial de Sant Llorenç | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període. | 41.4700800,1.8230700 | 401724 | 4591611 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77571-foto-08222-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77571-foto-08222-65-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El goig s'ha transcrit literalment, respectant l'ortografia de l'original.Text antic revisat i adaptat per R. Vives i Sabaté. Música pel Mestre compositor Pere Vallribera | 98|94 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77573 | El Pàmpol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pampol | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit | XXI | Escultura pública situada a la Plaça de l'Era d'en Peret, feta en acer cortén per l'escultor Novella. És de grans dimensions i és visible pels quatre costats. Representa un pàmpol, una fulla de cep, ressaltant les nerviacions i deixant en espai sense ocupar, lliure la resta de la fulla. La seva morfologia i situació permet ser un marc excepcional per centralitzar altres activitats o espectacles, fent servir el Pàmpol de fons d'escenari. | 08222-67 | Plaça de l'Era d'en Peret | Es va inaugurar l'any 2005 en el marc d'ordenació urbanística d'aquesta zona, antigament ocupada per vinyes i que ara és un espai públic i equipaments esportius. | 41.4647800,1.8240900 | 401801 | 4591021 | 2005 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77573-foto-08222-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77573-foto-08222-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Juan José Novella | Juan José Novella és un artista autodidacte, pintor, escultor i muralista, especialitzat en art públic. El seu treball es caracteritza per la utilització de l'acer tipus cortén i un llenguatge que es pot definir com figuració abstracta amb una gran força simbòlica.Ha fet diverses exposicions a Madrid, Barcelona, Japó i, sobretot, al País Basc. Té obra en espais públics de Madrid, Barcelona, Biscaia, Cadis, Avilés, Astúries, Bilbao, Eibar i diverses distincions i premis. | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 77574 | Barraca del Torrent de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-torrent-de-sant-joan | XX | Barraca de vinya de planta rectangular (4,3 x 4,5 m) amb coberta de fibrociment a dues aigües i carener de teules àrabs, suportada per biguetes de formigó. Els paraments són llisos de maó arrebossats i pintats de blanc. La porta d'accés és metàl·lica. Només té una finestra a la façana de ponent amb una reixa de ferro. | 08222-68 | Sant Joan Samora | Les barraques són molt característiques en zona de vinyes, però l'Alt Penedès no és una comarca que es caracteritzi per una tipologia particular de barques i tampoc per tenir-ne gran quantitats. L'orografia, tipologia del terreny i d'explotació de la terra potser no necessitava aquests tipus de construccions. | 41.4757000,1.8650900 | 405241 | 4592188 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77574-foto-08222-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77574-foto-08222-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77574-foto-08222-68-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha dues parres plantades en els angles de la façana principal i un ametller al costat amb un safareig de doble dipòsit en el qual es feia el 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77575 | Festa Major de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-llorenc-0 | XX | La Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons es celebra el 10 d'agost, festivitat del patró. Si més no és el dia principal. La resta d'activitats s'organitzen segons les coincidències amb caps de setmana. Les activitats que s'organitzen són diverses i variades destinades a totes les franges d'edat del poble. Però l'acte principal és l'espectacle Terrazel, que es fa a les 11 de la nit del dia 10 d'agost i és un espectacle d'arrel tradicional que es va començar a fer l'any 1990 amb la voluntat de potenciar la festa i la participació popular. Està inspirat en la Patum de Berga però amb una temàtica contemporània. La dramatització tracta el tema del perill que representa la contínua pressió humana sobre el medi ambient. Hi participen totes els entitats del poble i l'Ajuntament,m però des del 2007 l'edició del Programa i la coordinació va a càrrec dels Mallols, que són voluntaris del poble que es coordinen per organitzar la festa Major amb la participació de la Societat Cultural Hortonenca i la resta d'entitats del municipi. Els actes religiosos estan presidits per la Missa Solemne el 10 d'agost i la Missa pels difunts a l'endemà. També hi ha activitats esportives, com partits de futbol, de voleibol, de futbol sala, curses de natació; activitats culturals, com teatre, exposicions, cinema a la fresca; activitats gastronòmiques, com botifarrades, sopars populars, vermuts; activitats musicals, com el tradicional ball de gala, havaneres, concerts, sardanes. Tampoc poden faltar activitats adreçades als més petits com festivals, jocs, inflables, la festa de l'escuma o els tradicionals Gegants, cercaviles i correfocs. | 08222-69 | Sant Llorenç d'Hortons | No es pot precisar el moment en que s'inicia la Festa Major a Sant Llorenç, però segur que té una antiguitat considerable, ja que durant molts anys era una de les poques diversions i moments de sociabilització entre la gent del poble i de pobles veïns que anaven de festa en festa. | 41.4679800,1.8247600 | 401862 | 4591376 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77575-foto-08222-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77575-foto-08222-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A partir del 2007 el Programa es dignifica amb la col·laboració de particulars amb articles de geografia, història i vida del municipi amb la incorporació de fotografies antigues, per tal que el programa es converteixi en una referència i un element digne de ser guardat a les cases de sant Llorenç. | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77576 | Vot de poble | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vot-de-poble-0 | CASTELLÀ-GASSOL, Joan (1983). Història i costums a Sant Llorenç d'Hortons, Sant Joan Samora i La Beguda. Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons. RIU PUJOL, Miquel Pvre (1899). Consueta. Manuscrit començat el 10 d'agost de 1899 i conservat a l'Arxiu Parroquial de Sant Llorenç d'Hortons (APLLH). | XIX | El dia 20 de gener, festa de Sant Sebastià màrtir, es fa festa a la població arrel de la renovació d'un vot per haver-se salvat d'una epidèmia de Còlera. L'acte principal és la Missa cantada pel Cor parroquial amb benedicció de coques i la cantada dels goigs del sant i l'adoració de la relíquia a l'església parroquial. A continuació es fa una ballada de sardanes amb coca i moscatell pels assistents. Finalment, a la tarda, es fa ball per a tothom. Durant el ball es fa el sorteig i ball del caramel dedicat als nens. També es poden fer activitats musicals durant els dies previs segons les adequacions del calendari. | 08222-70 | Sant Llorenç d'Hortons | Mn. Miquel Riu escriu l'any 1899 el següent: 'Ja de temps immemorial aquesta població ha fet festa per la diada de Sant Sebastià, però l'any 1854 se renovà el vot amb motiu del Còlera perquè es donà el cas de que mentres en els pobles veïns com Gelida, Masquefa, Sant Sadurní, etc., hi hagueren algunes invasions i casi totes seguides de defunció, a Sant Llorenç no hi va haver ni en el poble ni en Sant Joan Samora que alleshores encara formava part de la parròquia ni en les poques cases de La Beguda (..) Una pobra dona que venint de Barcelona se dirigia a Igualada, al arribar a La Beguda se sentí presa del mal i tingué de suspendre el viatge, agravant-se de tal modo que allí va morir, no encomenant-se el mal ningú; per lo que's resolgué com queda dit renovar la promesa de considerar lo dia de Sant Sebastià com festa votiva'. | 41.4700800,1.8231500 | 401731 | 4591611 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S'ha reproduït una estampa del segle XVIII, trobada a l'arxiu parroquial, amb una oració dedicada a sant Sebastià que diu així: ' O Deu clementíssim / que féreu del invicte soldat Sant Sebastià / un advocat contra tota pestilència / vos suplico que tots los que recorrerem / a son amparo / siám deslliurats de tot contagi de cos y anima, / per la sua intercessió, / y per los merits de Jesu-Christ / Nostre Senyor. / Amén | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 77578 | Pi Gros de Ca l'Almirall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-gros-de-ca-lalmirall | MASCLANS, F. (1990). Guia per a conèixer els arbres. Ed. Montblanc-CEC. Barcelona RIUS FONT, Lluís (2012). Arbres personals; dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2012, pàgs. 20 a 22. | El Pi gran o de Ca l'Almirall és un pi pinyoner que pertany a l'espècie Pinus pinea. Es troba aïllat de vegetació arbòria, envoltat d'herbassar i matolls degut a l'estat d'abandonament de l'indret. La capçada és arrodonida, però força irregular degut a la talla d'algunes de les seves branques més importants. Mesura uns 25 m d'alçada total i 20 metres de capçada mitjana per 3, 91 metres de volt de canó i 4,15 metres de volt de la soca. El tronc presenta una lleugera inclinació. Originàriament tenia tres branques principals, una de les quals, la que es troba orientada a Ca l'Almirall va ser tallada. Les agulles són llargues, de color verd fosc i mesuren 15 cm; neixen d'un branquilló de dues en dues. La seva escorça és rogenca, clivellada i forma plaques força gruixudes orientades en sentit vertical. El seu fruit és la pinya i el seu cicle natural és de tres anys. A seva recol·lecta està legislada i cal autorització. | 08222-72 | Ca l'Almirall, Sant Joan Samora | Aquest pi pertany a l'antiga masia de ca l'Almirall, propietat de la mateixa família des del segle XV fins principis del segle XX. En Joan Almirall i Fàbregas, nascut l'any 1853 en fou el darrer hereu. Durant els anys 50 del segle XX va passar a ser propietat de la família Carafí Nicolau, fins que passaren a mans d'un terratinent de Masquefa, moment en el que adquirí el nom de Pi Gros, com a distintiu comercial d'un restaurant i d'un càmping. Rius (2012) a partir d'informació oral identifica aquest pi com el Pi de les mentides i com lloc de reunió dels alcaldes de Masquefa, Sant Esteve Sesrovires, Gelida i Sant Llorenç d'Hortons. | 41.4768600,1.8557900 | 404466 | 4592327 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77578-foto-08222-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77578-foto-08222-72-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta conífera naturalitzada en el nostre país, és de procedència mediterrània. Es pot trobar des de nivell de mar fins als 1.000 metres d'altitud. Allí on creix i es desenvolupa més bé és en els terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, i generalment prop del litoral. La seva fusta no és gaire apreciada. És un combustible molt ràpid i en cas d'incendi, la resina i la pinya, permeten la propagació del foc a gran velocitat. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 77579 | Olivera de Ca l'Esteve de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-ca-lesteve-de-la-riera | RIUS FONT, Lluís (2012). Arbres personals; dins Programa de Festa major de sant Llorenç d'Hortons de 2012, pàgs. 20 a 22. | Es tracta d'una varietat local de Martorell i que es pot trobar cultivada de manera dispersa al Penedès. És una varietat a protegir. | Olivera monumental del tipus bequerut plantada a mà esquerra a l'entrada de Ca l'Esteve de la Riera. Es tracta d'un arbre de la família de les oleàcies de dimensions excepcionals; mesura 7 metres d'alçada per 11 de capçada, 5,9 de volta de canó i 5,10 de volta de soca. El tronc d'aquest arbre perenne és erecte, de color gris clar a fosc amb una esquerda molt pronunciada a nivell de la soca que fa que visualment sembli que a un dels costats hi hagi crescut una segona olivera. Degut a la seva longevitat el tronc és tortuós, amb gran quantitat de protuberàncies i fissures. Una heura relativament jove s'hi està enganxant. De la creu surten varies ramificacions que han estat podades o han mort amb el pas dels anys. La brancada sosté una capçada força uniforme amb les fulles lanceolades de fins a vuit centímetres de longitud, per dos d'amplada màxima. Són de color verd brillant per l'anvers i grisoses i peludes pel revers que les protegeix del fred i la calor. El fruit és l'oliva, que neix a partir d'una flor petita i blanca que desprèn una forta fragància. El color de l'oliva pot variar en funció de l'espècie oscil·lant del verd al vermell però quan madura es torna negre. Les fulles i el fruit de l'olivera són emprats per a usos farmacològics i medicinals. L'oliva i l'oli que s'obté del seu premsat són molt apreciats a la cuina mediterrània. | 08222-73 | Ca l'Esteve de la Riera - camí de La Beguda Alta a Sant Llorenç | Els de Ca l'Esteve de la Riera l'anomenen l'olivera borda. Potser perquè és de la varietat bequeruda, no tant preuada com l'arbequina, present en 150 hectàrees entre el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i l'Alt Penedès. Segons la dita 'Oli de bequerut, oli brut'. | 41.4808300,1.8258800 | 401975 | 4592801 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77579-foto-08222-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77579-foto-08222-73-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Considerada un símbol de pau i fertilitat, l'olivera tindria els seus orígens a l'antiga Mesopotàmia, i existeixen referències històriques del seu cultiu en gairebé totes les cultures la conca mediterrània. A la Península Ibèrica s'hauria expandit el seu cultiu amb els fenicis i els grecs. Per aquests últims, l'olivera els hauria estat oferta per la deessa Atena, protectora de la ciutat d'Atenes. Per als grec les branques eren símbol d'abundància, pau i glòria, i eren utilitzades per coronar els guanyadors de jocs i vencedors de guerres. Amb l'oli ungien el cos dels atletes i Homer la cita en el seu relat de l'Odissea. També la trobem present en el món romà i en la cultura egípcia, en representacions pictòriques de la tomba de Tutankhamon com a símbol de benedicció i purificació. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77581 | Pou de Cal Simó de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-simo-de-baix | XVIII-XX | Pou d'aigua de secció circular i troncocònic amb un diàmetre interior d'1'10 metres i parets fetes de paredat mixt (maons i pedres irregulars units amb morter de calç) de 40 centímetres de gruix. Es conserva un dels dos pilars de maons plans que tindria el pou per recolzar-hi la biga amb la politja i el cubell. A la part frontal hi ha un parell de lleixes de pedra i un petit entrant per facilitar l'aproximació de la persona al cubell i l'extracció d'aigua. | 08222-75 | Cal Simó de baix | Pou pertanyent a la finca de Cal Simó de baix que en l'actualitat està en ruïnes. | 41.4841200,1.8396400 | 403129 | 4593151 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77581-foto-08222-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77581-foto-08222-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77581-foto-08222-75-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Encara hi ha aigua i a l'interior ha crescut una figuera. | 98|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77584 | Alzina del Capatàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-capatas | BOLÒS, O.; VIGO, J.;MASALLES, R.M.; NINOT, J.M. (1993). Flora manual dels Països Catalans. Ed. Pòrtic. Barcelona MASCLANS, F. (1990). Guia per a conèixer els arbres. Ed. Montblanc-CEC. Barcelona RIUS FONT, Lluís (2008). Històries d'arbres; dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2008, pàgs. 25 a 29. | L'alzina del capatàs, té entre 70 i 75 anys, pertany a l'espècie Quercus ilex ssp ballota i es troba plantada al costat de la vorera, en un espai habilitat per al seu creixement , davant del núm. 59 de la carretera BV 2249. Està completament aïllada de vegetació arbustiva i lianes. La capçada d'aquest espècimen és espessa i la seva escorça fosca i clivellada. Mesura uns 10 m d'alçada total x 14,5 m de capçada mitjana x 2, 34 m de volt de canó x 2,50 m de volt de soca. Per sobre del canó neixen 4 branques que es van bifurcant. Es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables. El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és el gla, amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als mesos d'abril -maig . Les glans maduren al començament de la tardor. S'observa gran quantitat de fulles seques, la qual cosa podria significar l'atac per algun fong, o vespa que pon els ous al revers de les fulles.Té un creixement molt lent que produeix una fusta molt dura i compacta, molt apreciada per fer eines del camp i fusteria. Les branques es fan servir per fer llenya i carbó vegetal d'una qualitat excel·lent . | 08222-78 | Carretera BV-2249 en el PK 5+550 | Després de la Guerra Civil espanyola (1936-39), la carretera que unia Sant Llorenç d'Hortons amb Gelida va quedar força malmesa per bombardejos. Entre 1942 i 1943 van començar els treballs per adequar-la, que consistia en matxucar pedra fins deixar-la d'una mida regular prèviament establerta per després estendre-la uniformement per la carretera. En un costat es picava la pedra i en l'altre s'anava amuntegant. Entre una pila de rocs sobresortia una alzina que un dels obrers o pel que diuen el capatàs de l'obra, en veure-la va decidir protegir-la, adequant l'espai a les necessitats de llum i aigua. La memòria popular ha volgut recordar aquest fet amb el nom de l'alzina malgrat desconèixer el del capatàs. | 41.4665500,1.8221400 | 401641 | 4591220 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77584-foto-08222-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77584-foto-08222-78-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 77585 | Font del Torrent de Can Bosch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-torrent-de-can-bosch | Font ubicada en un marge de terra orientat a ponent, per sota de Can Simó de Baix , prop d'una feixa, a tocar del torrent de Can Bosch. Un cop localitzada la barraca de fusta, hem de resseguir la vora de la feixa a mà esquerre fins a trobar unes escaletes amb una barana de fusta força malmesa. La font es troba darrera dos plataners de grans dimensions. L'aigua raja a través d'un tub de ferro amb una aixeta de pas a la qual s'ha empalmat una mànega. Es troba collada al centre d'un frontis, a 20 cm del terra, fet de rajols quadrats posats de pla. Ambdós costats del frontis hi ha sengles pilars quadrats de 22 cm de costat construïts amb el mateix tipus de material, per damunt dels quals neix un doble arc a plec de sardinell. L'aigua sobrant surt per un sobreeixidor que es localitza al costat de l'aixeta. Empalmada a una mànega desguassa en una petita bassa que el propietari de la feixa utilitza per regar la terra. L'entorn es caracteritza per una vegetació pròpia de ribera predominant dos plataners, llorers i arbustos com l'esbarzer, la mata, l'arç blanc associats a lianes com l'aritjol i l'heura. L'estat herbaci està composat de lleterassa de bosc i fenàs boscà; destaca la capil·lera (Adiantum capillus-veneris), una falguera molt característica de zones humides i calcàries que té els pecíols i el raquis molt prims de color negre que mesura uns 20 cm d'alçada així com la cua de cavall (Equisetum telmateia). | 08222-79 | Torrent de Can Bosch, prop de Cal Simó de baix | 41.4857400,1.8396600 | 403133 | 4593331 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77585-foto-08222-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77585-foto-08222-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77585-foto-08222-79-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La capil·lera és una falguera coneguda des de l'antiguitat per combatre la pèrdua de cabell i en medicina popular contra la tos. La cua de cavall és també emprada per les seves propietats diürètiques. | 98|94 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 77586 | Barraca de Can Bosch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-bosch | XIX-XX | Fa temps que no s'utilitza i s'ha anat deteriorant | Barraca de vinya de planta rectangular (4,05 x 2,93 m) i una alçada de 2,60 metres; amb coberta de teules àrabs, sustentada amb bigues de fusta, a dues aigües i carener perpendicular a la façana principal, orientada a sud-est. Paraments de maons arrebossats. Hi ha tres petites obertures, una per cada paret, molt estretes, en forma d'espitllera. Porta d'accés a la façana principal desplaçada a l'esquerra amb una amplada de 95 cm i una alçada d'1'70. La porta és de fusta. A l'interior hi havia una llar de foc, de la que només se'n conserven les traces i el fumeral i una pica feta d'obra. | 08222-80 | Can Bosch | Les barraques són molt característiques en zona de vinyes, però l'Alt Penedès no és una comarca que es caracteritzi per una tipologia particular de barques i tampoc per tenir-ne gran quantitats. L'orografia, tipologia del terreny i d'explotació de la terra potser no necessitava aquests tipus de construccions. | 41.4692200,1.8493600 | 403918 | 4591486 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77586-foto-08222-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77586-foto-08222-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77586-foto-08222-80-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'entrada hi ha un ametller i la façana de migdia està tapada per la vegetació. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77587 | Cal Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-baro-4 | BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. | XVII-XVIII | Completament enrunat | Antiga masia propera al nucli urbà actualment en ruïnes i de la que només s'entreveuen restes molt aïllades. És el cas d'una estructura de secció circular de tres metres de diàmetre exterior, amb unes parets de 50 cm de gruix fetes de paredat mixt, amb pedres irregulars sense treballar i maons units amb morter de calç. L'alçada màxima que es conserva visible és d'1'96 metres. | 08222-81 | Als afores del nucli urbà, abans d'arribar al cementiri | La memòria oral recollida per Bosch (2009) recorda com cada matí els galls de l'antiga masia competien cantant amb els de Can Matador i Can Serra. | 41.4695800,1.8282900 | 402159 | 4591550 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77587-foto-08222-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77587-foto-08222-81-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77588 | Cal Santjust | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-santjust | BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. RIUS FONT, Lluís (2008). Històries d'arbres; dins Programa de Festa major de Sant Llorenç d'Hortons de 2008, pàgs. 25 a 29. | XVIII-XIX | Casa de planta rectangular que estava situada en l'antic camí cap a Piera i que actualment queda tallat per la finca amb un pati davanter que fa cantonada amb els carrers Canals i Bons Aires. Consta de planta baixa, pis i golfes i la coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. | 08222-82 | Carrer Canals, 9 | Antigament aquesta casa era propietat del Marquès de Cerdanyola, motiu pel qual aquest lloc es coneixia com a Camp del Senyor, quan el carrer de Santa Filomena arribava fins a la torre del Molí, quan formava part de l'antic camí que anava de Sant Llorenç a Piera. Però l'any 1831 la família Santjust la va comprar i les reformes posteriors van provocar que el carrer quedés tallat pel jardí de la nova propietat. | 41.4659300,1.8236700 | 401768 | 4591150 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77588-foto-08222-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77588-foto-08222-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77588-foto-08222-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix com a Cal Santjust Nou | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77591 | Pou de La Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-torreta | XX | Pou d'aigua situat en una vinya al nord de la masia coneguda com La Torreta, actualment abandonada, Es tracta d'un pou de secció circular fet de maons amb un diàmetre d'1'75 metres, amb unes parets de 30 cm de gruix i que conserva els dos pilars i la biga on anava la politja i el cubell per l'extracció d'aigua. L'alçada dels pilars és d'1'6 metres i la seva amplada és de 27 cm. En el punt de recollida de l'aigua, el mur es fa més estret per tal de facilitar la manipulació del cordatge i el cubell. Al costat s'observa un safareig de pòrtland, potser utilitzat darrerament com a dipòsit per l'aigua que s'anava extraient. | 08222-85 | La Torreta | 41.4785300,1.8399800 | 403149 | 4592530 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77591-foto-08222-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77591-foto-08222-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 77593 | Goigs del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-roser-1 | XVIII-XX | Goigs del Roser de tot l'any. Versió de Mn. Romeu, que es canten a Sant Joan Samora per la festa del Roser. Entrada: Vostres goigs amb gran plaer /cantarem, Verge Maria; / puix la vostra Senyoria / és la Verge del Roser. Cobles: Déu plantà dins Vós, Senyora,/lo Roser molt excel·lent/ quan us féu mereixedora/ de concebre'l purament,/ donant fe al missatger/ que pel cel vos transmetia,/ Déu lo pare, qui volia/ fósseu Mare del Roser. Del Sant Ventre produïda/ la planta del roser verd,/ fou dels àngels circuïda/ i servida amb gran concert;/ i restà pur i sencer/ vostre cos amb alegria/ quan florí en l'establia/ lo celestial Roser. Quan los Reis devots sentiren/ del Roser la gran olor;/amb l'estela ensems partiren/ per adorar lo Senyor,/ i trobaren ser lo ver/ de Balaam la profecia,/ com vostra Mercè tenia/ en los braços lo Roser. Gran delit vos presentava/ vostre Fill ressuscitat/ amb cinc roses que portava/ en les mans, peus i costat,/ per les quals lo Llucifer/ qui dels sants l'infern omplia/ fou robat en aquell dia,/que florí lo sant Roser. Reparada la gran erra/ que Adam per mort cruel,/ trasplantat fou de la terra/ lo Roser dalt en lo cel;/ i pujant amb gran poder/ lo partir no us entristia,/ contemplant Déu com rebia/ amb gran goig lo sant Roser. No fou de menor estima/ lo goig de l'Esperit Sant,/ quan vingué de l'altar cima/ en vostre Col·legi Sant,/ i regà aquell planter,/ que lo gran Déu elegia,/ per estar en companyia/ del celestial Roser. Vostra vida ja acabada/ la major dels goigs sentís/ com a Déu sou presentada/ triomfant en Paradís;/ i Senyora us volgué fer/ del gran hort que posseïa,/ col·locant-vos, com devia,/ sota l'ombra del Roser. Manà vostra Senyoria/ als Frares Predicadors,/ que de vostra Confraria/ fóssen instituïdors;/ i així ells la han fundada,/ obeint vostre voler,/ dignament intitulada/ Verge i Mare del Roser. Tornada: Puix mostrau vostre poder/ fent miracles cada dia,/ preservau, Verge Maria,/ los confrares del Roser. | 08222-87 | Sant Joan Samora | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període. | 41.4720400,1.8660400 | 405315 | 4591781 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77593-foto-08222-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77593-foto-08222-87-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El goig s'ha transcrit literalment, respectant l'ortografia de l'original. | 98|94 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77598 | Bandolers a Can Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bandolers-a-can-prats | RIUS FONT, Lluís (2009). Can Prats i les ànimes del purgatori; dins Programa de Festa Major de sant Llorenç de 2009, pàgs. 24 a 28 . | XIX | Explica la tradició oral, recollida per Rius que a principis del segle XIX, en Jaume Corrodies i Catassús, de Can Prats, tornava cap a casa pel camí d'Espiells quan va ser perseguit i retingut per uns bandolers en el mateix mas i que el van torturar penjat dels clemàstecs de la llar de foc, amb la finalitat d'obtenir informació sobre l'amagatall dels estalvis. Sembla ser que en aquells moments d'angoixa només se li va acudir d'invocar a Sant Llorenç perquè el lliurés d'aquell mal tràngol prometent-li pagar la nova església, que en aquells moments s'estava construint. En morir, l'any 1847, deixà per testament els diners per ampliar la rectoria i l'església. Per aquest motiu la llinda porta la inscripció: HIC EST DOMUS DEI ET PORTA COELI / LO IMPORT D'AQUEST PORTAL ES DADIBA DE FRANCA CORRODIALS. Que vol dir AQUESTA ÉS LA CASA DE DEU I LA PORTA DEL CEL / L'IMPORT DAQUEST PORTAL ÉS DADIBA DE FRANCESCA CORRODIAS. | 08222-92 | Església de Sant Llorenç | Cal buscar l'origen de Can Prats eren tres masos: lo mas Raspall, lo mas Avinyó i lo mas Benet. Sabem que Can Prats, en el capbreu del 1513, ordenat per Francesc Bertran i Malla, senyor de Gelida, havia estat esmentat Pere Febrer, casat amb Joana Prats, per l'establiment de terres i mas. En el capbreu del 1598, ordenat per les senyores de la baronia de Gelida, Maria d'Erill i Bertran i Marquesa Despalau i d'Erill, trobem el nom de Jaume Prats com a part confessant. D'altra banda, en el capbreu del 1736, la família Prats ho deixà a Isidre Corrodias, nebot seu. En el darrer capbreu de 1826-1832 el propietari és en Jaume Corrodias, protagonista d'aquesta història. | 41.4700800,1.8233000 | 401743 | 4591611 | 1847 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77598-foto-08222-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77598-foto-08222-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77600 | Pou i safareig de l'hort de la rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-i-safareig-de-lhort-de-la-rectoria | XIX-XX | Pou i safareig situats davant la rectoria, al costat mateix del passeig de l'església. El pou és de planta circular amb dos pilars que sustenten la biga on es posava la politja amb la galleda per l'extracció d'aigua. Al costat hi ha el safareig de planta rectangular. Els paraments dels dos elements estan arrebossats. Na lona cobreix tota la superfície, tant del pou com del safareig, que només permet veure la rentadora. | 08222-94 | Passeig de l'església, s/n | 41.4698700,1.8232000 | 401735 | 4591588 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77600-foto-08222-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77600-foto-08222-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77600-foto-08222-94-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 77601 | Font de la Bassa Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-bassa-gran | BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (no consta) La nostra història; publicat a la pàgina web de l'ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons http://www.ajhortons.cat/index ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2010). Les fonts de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010, pàgs. 19 a 22. | XVIII-XX | La Font de la Bassa Gran és un espai al límit del poble, entre aquest i l'església i al costat d'uns horts on hi ha una font i al costat una gran bassa, on les dones del poble hi rentaven la roba amb picadors de fusta, a qualsevol època de l'any. En els darrers anys, un parell de plataners presideixen l'espai i donen ombra a l'estiu. La capçalera de la font està feta amb paret de lloset de pedres irregulars amb coronament ondulat i pica semicircular amb una vora de maons posats a llibret. La paret s'allarga a banda i banda en forma d'hemicicle amb uns bancs de pedra adossades a cada costat i s'acaba en uns pilars de secció quadrada i coronament piramidal. A la banda dreta de la font, hi ha la bassa, de forma trapezoïdal (8 x 5 m), amb la paret del fons corbada i fent de suport del marge. A la part frontal hi ha una gran llosa de 6 metres de llargada i 60 cm d'amplada, que és la rentadora. A l'espai s'hi accedeix per una escala de sis graons fets de maó posat a sardinell. Obrint la boixa de la bassa l'aigua circula a través d'una canal i rega els horts que hi ha al davant. | 08222-95 | Carrer de la Bassa Gran, s/n | Aquesta font existeix des de l'any 1700 (Estragué:2009). L'any 1921 van nomenar Batlle del poble a Albert Canals i Bonastre i va fer arreglar la font, també la va fer rajar a uns 50 m més avall. Els adolescents d'aquella època compraven anissos a una botiga que es deia 'Cal Carreter' i anaven a la font amb un càntir i l'omplien d'aigua amb els anissos dins perquè tingués un gust dolç i de passada també festejaven. L'any 1979 va deixar de rajar i se sentien rumors que algú l'havia tapat. Molta gent del poble per la berbena anava a fer-hi costellades. Una de les darreres bugaderes del poble, la Sra. Teresa Carcasona, la Teresina de Cal Federico, explicava (Estragué 2009) que normalment les dones anaven a rentar cap a la tarda, i que els dimarts a les dotze del migdia el Cuca buidava la bassa i llavors si algú havia de rentar, ho feia amb poca aigua i havia d'esbandir la roba a la font. També explica que sempre hi acostumaven a haver-hi entre dotze i quinze dones i que un cop per setmana la senyora Victòria de Cal Bado es ficava dins de la bassa per netejar-la. | 41.4701300,1.8246200 | 401854 | 4591615 | 1911 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77601-foto-08222-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77601-foto-08222-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77601-foto-08222-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pere Ros i Tort | Un tret emblemàtic d'aquesta font és l'al·legoria de la Bassa Gran que és un cap gros de l'espectacle ecològic que es representa per la Festa Major, el Terrazel. | 98|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 77603 | Font de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-teula-12 | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2010). Les fonts de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010, pàgs. 19 a 22. | La font de la teula es troba en el marge dret del Torrentfondo, entre la font de la Bruixa i la font de Can Serra. Per arribar-hi cal passar arran d'un camp de conreu que hi ha al darrera de l'església. S'ha d'anar vorejant, fins a trobar un ginestar (Spartium junceum), darrera les naus del polígon industrial. Entre mig de les ginestes cal endinsar-se per un corriol molt estret que va baixant cap al llit del torrent, ja que l'últim tram fa uns anys es va enfonsar. Un cop a baix, cal remuntar pel mig del llit del torrent. Uns vint metres més amunt, a mà esquerra en una clariana provocada pels enfonsaments sobtats de les timbes, s'observa, la font, situada a tres metres i mig d'alçada. Es tracta d'una petita mina d'un a dos metres de fondària a la qual s'hi va afegir un paredat fet de maó pla amb una portella de ferro al mig que servia de registre (actualment desapareguda) i per on poder introduir la mà i per tal de netejar la canal de les impureses i sediments. Per damunt de la portella encara es pot veure gravada el nom de la font 'Font de la teula' (es desconeix si hi ha data). A cinquanta centímetres per sota de la portella sortia una teula per on rajava l'aigua que anava a parar a una pica de pedra sorrenca on s'hi podia omplir el canti. En ensorrar-se el nivell del llit del torrent, un metre més avall s'hi va col·locar un tub d'uralita per on continua rajant actualment. El raig d'aigua ha anat provocant una petita cassoleta a la pedra sorrenca. D'aquí va lliscant paret avall fins a retrobar el llit del torrent. La vegetació és exuberant i dificulta l'accés a la font. Hi ha presència de capil·lera (Adiantum capillus-veneris) , una falguera molt típica de degotalls i escorrenties que ha arrelat per tota la tosca calcària dipositada, molses, bardissa o esbarzer, llorer, aritjol, alzina i pi blanc. | 08222-97 | Torrentfondo | 41.4734100,1.8175700 | 401270 | 4591987 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77603-foto-08222-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77603-foto-08222-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.