Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 77513 | La Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torreta-4 | AA.VV (1998). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. L'Alt Penedès; Sant Llorenç d'Hortons. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | X-XIII | En una vinya entre el torrent de La Pedrera i La Torreta, a 300 metres al sud-oest de la casa i al costat oest mateix del camí de la Torreta, es va descobrir, realitzant treballs agrícoles, una necròpolis d'època medieval que fou destruïda en el mateix moment del seu descobriment. Però gràcies a testimonis i a recerques posteriors s'han pogut identificar vuit tombes de cista de lloses (gres conegut popularment com soldó), orientades d'est a oest, algunes de les quals eren infantils i d'altres adultes. També es va detectar la presència d'una pedra de molí amb orifici central. Durant la revisió de la Carta Arqueològica del municipi, l'any 1998, encara es podien veure algunes lloses reaprofitades per la construcció d'un rec. Per la tipologia de els tombes i la manca d'aixovar funerari, els autors de la Carta arqueològica, donen una cronologia àmplia entre els segles X i XIII, sense que es pugui precisar més donades les circumstàncies de la troballa. | 08222-7 | A 300 metres al sud- oest de la masia la Torreta | El jaciment fou localitzat gràcies a les fonts orals recollides per l'arqueòleg Josep Maria Bosch i Casadevall, de Sant Llorenç d'Hortons. Segons gent del poble que en aquell moment es trobaven properes al lloc, en un moment de mitjans del segle XX, durant la realització dels treballs per plantar una vinya es va descobrir aquest jaciment que es va destruir immediatament. | 41.4771300,1.8369100 | 402890 | 4592378 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77513-foto-08222-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77513-foto-08222-7-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77510 | Can Simó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-simo-0 | AA.VV (1998). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. L'Alt Penedès; Sant Llorenç d'Hortons. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. FOLCH, C.; GIBERT, J.(2007) 'Memòria de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia'. Campanyes 2006-2007. Mem. Núm.: 8035. GUIDI-SÁNCHEZ, José Javier (2010) 'Domus ruralis penetense. Estrategias y formas de hábitat entre Barcelona y Tarragona en el tránsito de la Antigüedad tardía a la Alta Edad Media'; dins Revista d'Arqueologia de Ponent, núm. 20, pàg. 93-123. | X-XVIII | Parcialment destruït | En una vinya amb oliveres a l'oest de l'antiga masia de Cal Simó de baix, avui en ruïnes, i a la banda septentrional de l'antic camí que unia Sant Llorenç d'Hortons amb La Beguda, passant per La Torreta, es localitzà una necròpolis d'època medieval. Les dades de l'aixovar són ambigües; segons Isidre Clopas es van trobar fragments de ceràmica ibèrica i un lacrimal romà. A més en el Museu hi ha un vas globular amb les lletres CMV grafiades a la base i també hi ha fragments de ceràmica grisa monocroma medieval. Vist la tipologia de l'aixovar, amb la presència de material romà, els autors de la Carta Arqueològica (1998) es decanten per una adscripció cronològica de la necròpolis en època medieval (ss X-XIII) que ha utilitzat elements més antics sacralitzats com a elements de prestigi. També relacionen aquesta necròpolis amb la de La Torreta, 800 metres al sud. Malgrat tot, les circumstàncies de les troballes, la poca documentació científica que se n'ha pogut extreure i la seva destrucció parcial fan que sigui molt difícil treure'n més conclusions. La protecció legal de la zona hauria de permetre en un futur poder realitzar intervencions arqueològiques científiques abans de qualsevol altra remoció de terrenys i permetre'n un millor coneixement. Dels sis enterraments, només dos conservaven la seva estructura sense alterar. Es van poder distingir tres tipus d'enterraments: cistes rectangulars, rectangulars amb capçalera arrodonida i infantils. Les restes òssies dels enterraments es van dipositar al cementiri de La Beguda, alguns es conserven en el Museu de Martorell | 08222-4 | A 450 metres a l'oest de Cal Simó de baix | L'1 d'octubre de 1950, Josep Colomer, masover de Cal Simó de baix, i el seu fill van localitzar un conjunt de sis enterraments en cista de lloses. No es va comunicar aquesta troballa i es destruí parcialment. Uns dies més tard ho comunicaren al jutjat de Martorell i el senyor Isidre Clopas, delegat local de la Comisaria General de Excavaciones Arqueológicas de Martorell s'encarregà de fer una intervenció arqueològica de salvament. Posteriorment l'arqueòleg Josep Maria Bosch va mantenir converses amb pagesos de Sant Llorenç d'Hortons, van confirmar les circumstàncies de les troballes, la seva destrucció i la conservació d'alguns materials i enterraments al Museu de Martorell. L'any 2007 en el marc del projecte de recerca 'Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval 2005-2008', es va realitzar una prospecció arqueològica a la conca mitjana del riu Anoia, i en la zona de Cal Simó es van documentar materials tardo antics, que `podrien correspondre amb un hàbitat vinculat a la necròpolis i material ceràmic més tardà (ceràmica vidrada i decorada en blau). | 41.4839500,1.8346600 | 402713 | 4593138 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77510-foto-08222-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77510-foto-08222-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77510-foto-08222-4-3.jpg | Legal | Medieval|Modern|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ubicació del material en el Museu Municipal Vicenç Ros de Martorell | 85|94|83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 77514 | Variant de Sant Llorenç d'Hortons 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/variant-de-sant-llorenc-dhortons-1 | Estudi d'Impacte ambiental del Projecte variant de Sant Llorenç d'Hortons, Ctra. BV-2249, PK 5+800 al 7+100. Arxiu Servei Arqueologia. Barcelona, 2006. Inèdit. | VI-I aC | Troballes superficials pendents de confirmació | Troballa en superfície de material arqueològic format per quatre fragments de ceràmica d'època ibèrica, del tipus comú oxidat i un fragment de ceràmica a mà, de cronologia incerta. Aquestes troballes són de caràcter superficial però indiquen la possibilitat que existeixi algun tipus de poblament en un indret proper. | 08222-8 | A l'alçada del PK 5+326 de la BV-2249 | L'any 2006 es va realitzar una prospecció arqueològica en aquesta zona, en motiu de la redacció de l'Estudi d'impacte ambiental de la variant de Sant Llorenç d'Hortons BV-2249, entre els PK 5+800 i 7+100. La direcció dels treballs arqueològics van anar a càrrec de Francesc Busquets Costa, de l'empresa Àtics, sl, i es va executar entre el 22 i el 24 de setembre de 2006. El promotor fou l'empresa ENTORN, Enginyeria i Serveis, sl. | 41.4571500,1.8288500 | 402187 | 4590169 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77514-foto-08222-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77514-foto-08222-8-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Futurs treballs arqueològics haurien de determinar l'abast real tant cronològic com tipològic de les troballes realitzades en superfície i així, poder-ne avaluar la seva importància científica i patrimonial. | 81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 77515 | Variant de Sant Llorenç d'Hortons 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/variant-de-sant-llorenc-dhortons-2 | Estudi d'Impacte ambiental del Projecte variant de Sant Llorenç d'Hortons, Ctra. BV-2249, PK 5+800 al 7+100. Arxiu Servei Arqueologia. Barcelona, 2006. Inèdit. | Troballes superficials pendents de confirmació | Troballa en superfície de material arqueològic format per dos fragments de ceràmica a mà d'època prehistòrica, de cronologia incerta per manca de formes i decoracions que facilitin una datació més precisa de les peces. | 08222-9 | A l'alçada del PK 5+670 de la BV-2249 | L'any 2006 es va realitzar una prospecció arqueològica en aquesta zona, en motiu de la redacció de l'Estudi d'impacte ambiental de la variant de Sant Llorenç d'Hortons BV-2249, entre els PK 5+800 i 7+100. La direcció dels treballs arqueològics van anar a càrrec de Francesc Busquets Costa, de l'empresa Àtics, sl, i es va executar entre el 22 i el 24 de setembre de 2006. El promotor fou l'empresa ENTORN, Enginyeria i Serveis, sl. | 41.4600900,1.8275800 | 402086 | 4590497 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77515-foto-08222-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77515-foto-08222-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77515-foto-08222-9-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Futurs treballs arqueològics haurien de determinar l'abast real tant cronològic com tipològic de les troballes realitzades en superfície i així, poder-ne avaluar la seva importància científica i patrimonial. | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77533 | La Casa Vella de Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-vella-de-can-serra | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (2000). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/2000.htm | XV-XVI | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a sud-oest. La restauració recent per adequar-la a les necessitats de l'empresa Juve i camps ha preservat el portal rodó adovellat de la façana, el rellotge de sol, alguna finestra amb llinda i brancals de pedra treballada i la part del parament que tenien carreus regularment tallats. Sobretot en els angles de les façanes, on es veuen espitlleres a diferents alçades. A l'interior es conserva un altre portal rodó adovellat i l'escala de pedra que dóna accés al primer pis. També destaquen dos arcs apuntats de l'antic celler, amb les parets de pedra i morter de calç | 08222-27 | A l'est del terme municipal, a tocar amb Sant Sadurní d'Anoia | És la casa originària de Can Serra, on hi vivien abans de la construcció, el segle XIX, de la casa al costat de l'església. Ja es documenta en un capmàs de 1587 amb el nom de casa d'en Carbonell. Aquest mas neix de la unificació dels masos Comalltera i Solà. En un moment indeterminat passa de mans dels Carbonell als Serra, d'on pren el nom. Actualment també es coneix com a Casa vella d'Espiells. | 41.4521400,1.8135300 | 400900 | 4589630 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77533-foto-08222-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77533-foto-08222-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77533-foto-08222-27-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Consta d'edificacions annexes destinades a la productivitat. | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77528 | Cal Claramunt dels Tres Trulls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-claramunt-dels-tres-trulls | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROVIRA TUBELLA, Ramon (2000). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/2000.htm | XVI | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes, amb coberta asimètrica de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. La façana principal es conforma asimètricament, ja que el portal d'entrada està a la dreta del vèrtex del carener. El portal és d'arc de mig punt adovellat. Balcons d'un sol portal al primer pis i galeria de finestres a les golfes. A l'interior es conserva una arcada de pedra. Al pis superior, gran sala repartidora de les habitacions-alcova. Les golfes s'il·luminen amb tres arquets-balcó. Al jardí existeix una mola de pedra, única resta dels tres trulls que donaren part del nom de la casa. Masoveria, cellers, premses i altres edificis agrícoles annexes. | 08222-22 | A l'oest del terme municipal, a tocar amb Sant Sadurní d'Anoia | Masia documentada l'any 1367. Antigament es coneixia amb el nom de Can Cartró de la Serra o dels Tres Trulls. L'any 1613 la pubilla Eulàlia Cartró es casa amb en Joan Claramunt de Piera. L'any 1796 la propietat es ven a salvador Mestre de Sitges i més tard, per maridatge, passa als Marsal. A partir del segle XX es perd el nom de Marsal pels actuals propietari Vidal. | 41.4658900,1.8031500 | 400054 | 4591169 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77528-foto-08222-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77528-foto-08222-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77528-foto-08222-22-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es conserven documents des del s. XIV que relacionen la casa amb la parròquia de Gelida i de Piera. A la masia hi havia tres trull d'oli. | 119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77657 | Salt de Can Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-can-prats | RIBA, Oriol et alii (1997). Diccionari de Geologia. Ed. Institut d'Estudis Catalans. Ed. IEC en coedició amb Enciclopèdia Catalana. | A la zona del salt, entre les canyes i el dipòsit sorrenc, hi ha una quantitat important de brutícia. Caldria una esclarissada bàsicament de la canya per fer una mica més accessible la zona i en cas de pluges i crescudes d'aigua s'evitaria que aquesta pogués crear un tap en algun punt més estret del torrent i provocar inundacions. | El salt del torrent de Can Prats es troba situat en el torrent de Can Torres, just abans de creuar-se amb el torrent de Can Prats, entre les vinyes de la Rierussa i les vinyes de Can Prats. En aquest tram del torrent, desapareix la sorra deixant pas a una plataforma rocosa que forma part d'una terrassa al·luvial formada per margues blau grisenques que presenten fòssils marins molt abundants. Un regueró, producte de l'erosió provocada pel pas constant de l'aigua a la roca deixa entreveure graves sorrenques o conglomerats. Al final d'aquesta plataforma hi ha un salt que té un desnivell d'uns vuit metres de profunditat. S'ha anat excavant de manera natural degut al pas del temps, en els materials mòbils al·luvials provinents de les riuades fortes i per l'efecte de retallament que ha sofert del meandre. La caiguda de l'aigua juntament amb altres elements erosius han anat accentuant el desnivell brusc del salt. Per sota la plataforma, un gorg de 40 metres d'amplada. Els pendents a banda i banda del torrent són molt pronunciats, amb presència de cingleres o timbes (com ho coneixen els habitats de Sant Llorenç). Actualment estan molt emboscades, amb una gran quantitat de canyissar, bardisses, aritjol i altres enfiladisses que impossibiliten l'accés. La zona del salt agrupa una bona mostra dels diferents ecosistemes forestals i comunitats faunístiques que hi troben refugi, nidifiquen o hi viuen durant tot l'any. A les zones més obagues hi ha una clara representació de l'alzinar barrejat amb roure de fulla petita alternada amb una bona part de pineda secundària de pi blanc i més a proximitat de les lleres va deixant pas al bosc de ribera que alhora es combina amb herbassars higròfils. En algunes zones el bosc de ribera és molt atapeït i el seu accés es fa impossible degut a un sotabosc ric en arç blanc, bardissa, roldor, roser salvatge, saüc, canyissar o joncs, amagatall ideal per a moltes espècies animals. La fauna vertebrada hi és molt ben representada amb una comunitat de carnívors ben conservada i detectada durant la realització del Mapa de Patrimoni per la gran quantitat de rastres (petjades i femtes) de mamífers com la fagina, la geneta, la guineu i el senglar. També s'ha detectat presència de rapinyaires a través de la visualització directa d'algunes espècies que sobrevolen la zona i d'altres gràcies a les egagròpiles i plomall. Cal destacar la presència de zones de nidificació del pica-soques per la gran quantitat de nius localitzats en els troncs morts dels arbres que queden dempeus. | 08222-151 | A la confluència del torrent de Can Torres i el de Can Prats | Els torrents i rieres de Sant Llorenç d'Hortons tenen un rol molt important com a corredor biològic, ja que gràcies a la vegetació que s'hi desenvolupa afegit a la presència d'aigua, la fauna hi pot trobar refugi, aliment i circular lliurement d'una zona a l'altre. | 41.4523900,1.8222600 | 401630 | 4589648 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77657-foto-08222-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77657-foto-08222-151-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El contacte de materials durs com les arenisques bioclàstiques i les argiles i marges d'origen marí produiexen un paisatge erosiu molt típic en el Penedès amb la presència de salts d'aigua en d' altres indret com:can Raimundet i la Pedrera . | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77706 | Cal Ferreguet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferreguet | XVIII-XIX | Antiga masia de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments són llisos arrebossats i pintats de blanc. Tenia algun edifici annex antic, com els estables reconvertits en lavabos. És una construcció de caràcter molt popular on no sobresurt cap element arquitectònic i que s'ha reformat per adequar-hi un club privat. A la seva dreta s'hi va afegir un edifici que a la planta pis són les oficines del club i a la planta baixa el local social polivalent, que serveix de bar, sala de festes, de reunions, etc. | 08222-180 | A ponent del nucli urbà i per sobre la Vinya del Mas Salom | En els terrenys de Can Ferreguet s'hi va instal·lar un càmping privat de caravanes als anys 70, el projecte comença l'any 1976 i tres anys més tard comença la seva instal·lació tot i les critiques veïnals als seu projecte. | 41.4645500,1.8142800 | 400982 | 4591007 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77706-foto-08222-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77706-foto-08222-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77706-foto-08222-180-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77544 | Can Pujades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pujades-2 | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XVI-XVII | Masia formada per diversos edificis i annexos construïts en diverses fases formant un conjunt tancat amb pati. Està ubicada al costat esquerre del torrent que porta el mateix nom de la casa. El cos inicial queda amagat darrera una ampliació, possiblement del segle XIX, que és l'actual façana. Es tracta d'un cos rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de teules àrabs a una vessant. La façana principal, orientada a sud-est ha estat restaurada recentment i hi destaca el rellotge de sol i els dos balcons del primer pis amb barana de ferro i persiana de llibret,; igual que les finestres laterals. L'antiga façana queda oculta per aquesta ampliació. Formant angle recte hi ha un cos que en planta baixa està format pel barri d'entrada i corts per bestiar i en planta pis hi ha una galeria amb quatre arcades, que servia d'assecador. Per accedir-hi es fa des d 'una escala que surt del mateix pati. La coberta d'aquest cos és de teules àrabs a una vessant en sentit oest-est. La casa disposa de cups, tres cups a la part posterior que ja no s'utilitzen amb el típic sistema de descàrrega. També hi ha el celler i una cisterna de recollida de les aigües pluvials. | 08222-38 | A ponent del terme municipal, a tocar amb Sant Sadurní i Piera | Masia documentada l'any 1366 amb el nom de mas Garrigues. Jaume Gaià comprà el mas, l'any 1366, a Elisenda Castell. Angelina Gaià es casà amb Gaspar Galliners i la seva filla Antiga es casà amb Martí Codina, tot als voltants del segles XV al XVI. Amb el nom actual ja es coneix des del segle XVI (1587). L'any 1926, el propietari Joan Pujades Bosch, interposa un recurs contra la gent del Torrent Fondo per l'ús públic de la font de les Bruixes, el qual es resol amb sentència favorable als veïns. | 41.4666300,1.8051000 | 400218 | 4591249 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77544-foto-08222-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77544-foto-08222-38-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al davant, fora del recinte, hi ha una masoveria. Per darrera de la casa al costat mateix del Torrent de Can Pujades hi ha dues basses d'aigua i una antiga bòvila d'on traurien el material per construir l'antiga masia. També destaca l'era de la casa, entre les dues construccions. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77535 | Can Mus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mus | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de les masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XVI-XVII | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Té diversos cossos annexos; el més singular és una galeria de cinc arcs, actualment descoberta, però que en origen era l'assecador i tenia coberta de teules. Es troba a l'alçada del primer pis i a diferència del que molta gent pot pensar no es un afegitó del segle XIX, sinó que ja existia i es va reconsiderar el seu ús. En el cos de l'esquerra hi havia l'estable i a la part posterior el celler i els cups, a un nivell més alt per poder descarregar des dels carros. A l'interior hi havia un gran forn de pa del que només es conserva la boca i la part posterior, ja que la resta es va fer malbé quan es va ampliar l'escala d'accés a la planta pis. La distribució interior és la clàssica, amb una gran entrada a partir d'un portal rectangular de pedra, i el vestíbul central, amb menjador a la dreta, cuina a l'esquerra i celler al fons. A la planta pis la crugia del vestíbul correspon a la sala principal que feia de distribució de les cambres. Les successives reformes n'han modificat part de l'estructura però es conserva el paviment original de rajols. Un pati intern porticat unifica l'edifici principal amb el que eren antigament les corts i l'assecador. | 08222-29 | A ponent del terme municipal, a tocar de Sant Sadurní | L'any 1587 es coneixia amb el nom casa d'en Canals del mas Martí. A principis del segle XIX la línia dels hereus passa al cognom Esteve. Bosch (2009) no descarta que el nom actual de la casa faci referència a un propietari Mus Esteve, que entre els anys 1817 i 1818 és alcalde de la Universitat de Gelida. Destaca el fet que a Can Mus es produeixen tres dels sis casos documentats al municipi (1928, 1931 i 1932) relacionats amb la qüestió rabassaire i protagonitzats per Josep Carreras Llopart. | 41.4594100,1.8111700 | 400714 | 4590440 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77535-foto-08222-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77535-foto-08222-29-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77664 | Cova de Cal Simó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-cal-simo | XIX | A l'interior hi creix una olivera i a la coberta hi ha un forat. També hi ha brutícia. | Cova excavada a la roca natural situada en un marge al costat del camí i orientada al nord. És de planta circular amb un diàmetre màxim de 1'95 metres i una alçada màxima de 1'8 metres. A l'interior hi ha un banc corregut adossat a la paret de 45 cm d'amplada i 2'10 metres de perímetre. A l'esquerra de l'entrada hi ha un nínxol que fa les funcions d'armari prestatgeria, també excavat a la roca que fa 38 cm d'alçada per 31 cm d'amplada i 30 cm de profunditat. Tenia una entrada de 60 cm d'amplada, amb un petit arc fet de rajols i maons plans. | 08222-197 | A prop de La Beguda Alta | Sembla que esporàdicament estigui utilitzada pels caçadors com amagatall | 41.4906700,1.8333200 | 402611 | 4593885 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77664-foto-08222-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77664-foto-08222-197-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es troba aixecada un metre del nivell actual del camí. Està afectada pel projecte del quart cinturó. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77673 | Barraca de ca n' Estruch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-ca-n-estruch | MARTIN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs. Pagès editors, Lleida. | XVIII | S'ha ensorrat un tram de paret | Barraca de pedra seca aixecada sobre una plataforma rocosa i feta amb carreus de soldó, alguns d'ells de dimensions considerables. És de planta circular amb els murs d'un gruix d'un metre i un diàmetre interior de 2 metres. La coberta és de falsa cúpula feta amb pedres per aproximació de filades amb llosa de tancament. A la part exterior està impermeabilitzada amb terra i plantes grasses (sedum). La porta d'accés està orientada al nord i és de forma trapezoïdal amb una amplada a la part superior de 47 cm i a la part inferior de 70 cm; l 'alçada és de 113 cm. A l'interior no s'observa cap tipus d'estructura, ni bancs ni armariets ni prestatgeries. Tampoc es veuen obertures. | 08222-206 | A prop del camí de Can Batllevell, a 350 metres al sud de ca n'Estruch | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que es vincula amb el creixement de la viticultura. | 41.4585100,1.8325900 | 402502 | 4590316 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77673-foto-08222-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77673-foto-08222-206-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta de la única barraca d'aquest tipus en tot el terme municipal conservada. Per informació ora facilitada per Jordi Julià, n'hi havia una altra a les vinyes de Can Raimundet, per sota l'actual traçat de l'AVE que va ser colgada en terraplenar uns terrenys destinats a vinya. Segons el mateix Julià, era molt més maca que aquesta i tenia dos graons per accedir a l'interior. També era de planta circular. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 77616 | Font dels Porrons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-porrons | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2011). Les fonts de Sant Llorenç d'Hortons (2ª part). Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010, pàgs. 21 a 23. | XVI | No s'hi pot accedir per l'estat del bosc | La font dels Porrons que segons sembla també tenia una bassa que s'utilitzava per rentar la roba (Estragué:2009) estava a sota l'antiga casa de Can Serra; entre la masia i el camí que baixa fins el mateix torrent de Can Serra. Actualment només és visible un regueró amb un tub de PVC en el marge del camí. | 08222-110 | A sota de Can Serra | A principis del segle XVI van construir la font i un safareig per rentar la roba i per regar els horts que hi havia pel voltant. Llavors l'amo de la casa era Bernat Serra. Durant els últims anys un tal Feliu tenia cura i vigilava els horts que encara hi havia. | 41.4716800,1.8249600 | 401884 | 4591787 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77616-foto-08222-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77616-foto-08222-110-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Un cop passat Cal Matador, a tres-cents metres a l'esquerra hi ha una petita font d'aigua no potable que neix de l'indret on hi ha la font i bassa dels Porrons. L'aigua baixa per una petita rasa o canaló que s'ha anat fet naturalment al terra mateix per dins el bosc fins a trobar el marge del camí. Aquí s'hi ha construït un petit mur de pedra de 60 cm x 50 cm on s'ha col·locat un broc de PVC de 20 cm de llargària. La font es troba en un marge boscà de pi blanc barrejat amb un sotabosc ric encintes, heures, bardissar, galzeran i altres espècies ombrívoles. | 94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 77694 | Alzina de Can Pujades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-pujades | BOLÒS, O.; VIGO, J.;MASALLES, R.M.; NINOT, J.M. (1993). Flora manual dels Països Catalans. Ed. Pòrtic. Barcelona MASCLANS, F. (1990). Guia per a conèixer els arbres. Ed. Montblanc-CEC. Barcelona MASCLANS, F. (1990). Guia per a conèixer els arbusts i les lianes. Ed. Montblanc-CEC. Barcelona PASCUAL, R. (1990). Guia dels arbres dels Països Catalans. Ed. Pòrtic. Barcelona PASCUAL, R. (1990). Guia dels arbustos dels Països Catalans. Ed. Pòrtic. Barcelona PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | L'alzina de Can Pujades, es troba situada a l'est de l'entrada principal del mas, a tocar del corriol que baixa fins a la bassa i el safareig. Pertany a l'espècie Quercus ilex ssp ballota, desproveïda de vegetació arbustiva i lianes. Mesura 13 metres d'alçada total x 16m de capçada mitjana x 3,65 m de volt de canó x 3,50 m de volt de soca. El tronc és molt curt; des de ran de terra fins a la creu mesura 45 cm d'alçada. La escorça és fosca i clivellada. Per sobre de la creu neixen cinc branques molt potents que van bifurcant i formant la brancada actual que dona forma a una capçada espessa on els branquillons més joves reposen al terra. Les fulles més tendres tenen un marge dentat i punxant. L'anvers és de color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és el gla, amb les escames de la cúpula no punxants. L'alzina floreix als mesos d'abril - maig i les glans maduren al començament de la tardor. S'observen podes antigues de la brancada principal i algun tram de fusta morta, que no ha impedit el desenvolupament normal d'aquest arbre perennifoli. El creixement d'aquest espècimen i de l'espècie en general és molt lent, produint una fusta extremadament dura i compacta, molt apreciada per fer eines per treballar la terra i fusteria (boter, mestre d'aixa, fuster...). Les branques són molt apreciades com a combustible (ja sigui tallada naturalment o convertit en carbó vegetal) d'una qualitat excel·lent. | 08222-168 | Al costat de Can Pujades, a ponent del terme municipal | Segons la Sra. Palmira Piqué, antigament quan tenien la cort dels porcs, es collien els glans per donar-los de menjar que s'abocava juntament amb el ranxo per una mena d'embut fet de pedra i arrebossat ubicat a mà dreta sota la porxada del portal d'entrada que dóna accés al pati interior de la casa. | 41.4669800,1.8052900 | 400235 | 4591287 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77694-foto-08222-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77694-foto-08222-168-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta alzina centenària forma part d'un reducte d'alzinar que s'ha desenvolupat als voltants del mas, en les marjades poc aptes per l'agricultura, amb algun espècimen de pi blanc (Pinus halepensis). Durant el treball de camp s'ha pogut constatar a través dels rastres localitzats que el tram de Can Pujades, Can Claramunt, a tocar del torrent de Can Pujades és una zona de refugi i caça per a moltes espècies de fauna, el toixó (Meles meles), mostela (Mustela nivalis) guineu (Vulpes vulpes), porc senglar (Sus scrofa), ocells i aus rapinyaires. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 77619 | Font del Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-macia-0 | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2011). Les fonts de Sant Llorenç d'Hortons (2ª part). Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010, pàgs. 21 a 23. | XIX | Caldria adequar l'entorn. Les piques estan completament obturades per les fulles dels arbres. | Font situada en una torrentera a 100 metres del camí de La Beguda que ve de Ca l'Esteve de la Riera i que limita a ponent amb la vinya d'en Bel. Al final de la vinya, a mà dreta hi ha una passarel·la feta amb taulons per evitar un esvoranc del terreny. A continuació cal baixar per una escala retallada al terra amb vuit esglaons que donen accés a un espai fresc i ombrívol, on hi ha la font. Aquesta es troba a mà dreta, per sota d'un roure. El mur de contenció de la font és un paredat fet amb maó amb dues arcades falses al cap de munt. Actualment està gairebé recoberta en la seva totalitat per dipòsits calcaris. S'hi accedeix baixant un esglaó fet d'obra. L'aigua surt de dos nínxols excavats a la pedra sorrenca, com si es tractés de dues mines paral·leles i cau en una pica de 80 cm de fondària. El nínxol de la dreta mesura 40 cm d'amplada per 90 cm d'alçada i 43 cm de fondària. El broc originari ha estat substituït per una aixeta de pas. El nínxol de l'esquerra és més petit (35 cm d'amplada per 46 cm d'alçada visibles i 30 cm de fondària); del mig surt un broc de ferro de 20 cm que ha quedat mig amagat per les concrecions calcàries que s'hi ha format. Destaca com a vegetació herbàcia una falguera molt característica de zones humides i calcàries, la capil·lera (Adiantum capillus-veneris), que fa entre 20 i 50 cm d'alçada, amb els pecíols i els raquis molt prims de color negre i les fulles en forma de ventall de color verd grogós. La massa arbustiva està constituïda bàsicament pel sanguinyol (Cornus sanguinea) i l'arç blanc (Crataegus monogyna), juntament amb la canya i el canyís, la bardissa o esbarzer (Rubus sp.) i el marfull. A l'estrat arbustiu destaquen, un pollancre (Populus nigra) i dos plataners (Platanus x hispanica). | 08222-113 | Al costat de la Vinya d'en Bel | La va construir l'amo de la vinya que es deia Macià. Es diu que antigament els forners de Masquefa hi anaven a buscar l'aigua per fer el pa. Actualment encara hi va gent de La Beguda i de Sant Llorenç a buscar-hi aigua. | 41.4922500,1.8313900 | 402452 | 4594063 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77619-foto-08222-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77619-foto-08222-113-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77582 | Cal Simó de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-simo-de-baix | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (2000). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/2000.htm | XVI | No conserva la coberta i la runa i la vegetació n'impedeixen l'apropament i tenir-ne una planta clara de les restes | Antiga masia completament enrunada i coberta de vegetació que fa impossible l'apropament a les poques estructures que conserva sense una neteja a fons, però que per fotos antigues i descripcions anteriors (Rosselló: 1986), sabem que disposava de diversos cellers i un pati que havia estat fortificat, amb un portal adovellat datat l'any 1557. També hi havia un rellotge de sol. Sabem que era de plata rectangular amb coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada migdia.Traspassat el portal hi havia una gran entrada amb una escala. Al costat del portal enderrocat, hi ha dos xiprers, ben segur plantats en record de l'acolliment català. | 08222-76 | Al costat del camí de La Torreta, 800 metres al nord de La Torreta | Masia documentada des del segle XVI (1557). D'aquesta casa és originari Francesc Casanovas Rigol (1879-?), de sobrenom el Manco i que va destacar com a versàire. Era del mateix propietari que Cal Simó de Dalt, a la Beguda Alta. | 41.4846900,1.8396600 | 403131 | 4593214 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77582-foto-08222-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77582-foto-08222-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77582-foto-08222-76-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Quan es va fer l'inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya ja estava abandonat però conservava l'estructura, part de la coberta i part de la façana. | 94|98|119|93 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 77537 | Can Font de l'Alzinar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-font-de-lalzinar | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de les masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XVI | Masia formada per l'agrupació de diverses construccions a l'entorn d'un pati amb barri tancat, situada sobre una petita elevació del terreny que li permet el domini de tota l'àrea. El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes. A la part septentrional hi ha el celler amb una zona de descàrrega del raïm on els parcers feien les parts. Destaquen dos rellotges de sol i dos pous. | 08222-31 | Al sud del terme municipal | La masia de Can Font de l'Alzinar, l'any 1513 era d'Agnès, muller d'Antoni Miquel. Està documentada l'any 1587 ja amb el nom de casa d'en Font . Neix de la unió dels masos Maimó d'en Sarrovira, Badiguer, Pastor i Gibert. Abans de 1825 passa a mans d'Antoni Ravella Bosquets. Fou propietat del Comte d'Olzinelles, el qual la vengué a finals del segle passant al Marquès de Camps, de Girona, actuals propietaris. | 41.4552200,1.8273500 | 402059 | 4589956 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77537-foto-08222-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77537-foto-08222-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77537-foto-08222-31-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77628 | Camí de la Roca o de Can Canyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-roca-o-de-can-canyes | XIV-XX | Trams mig perdut, roderes reomplertes amb ciment | Es coneix actualment com a camí de Can Canyes, però també pel Camí de La Roca. Comença en el mateix centre de Sant Llorenç, des del carrer Major i es dirigeix en direcció est cap a Can canyes, que és la primera masia que es troba i de la que rep un dels seus noms. És un camí sense asfaltar. Més endavant hi ha el camí que mena a la masia de La Cova, en aquest trencall hi trobem una fita de delimitació de propietats. El camí continua en sentit est; el desnivell cada cop és més accentuat. En el punt de les coordenades x= 403052 i y= 4591145 cal girar cap al nord i deixar un camí que es dirigeix en una zona on hi ha un barri de cases disperses d'urbanització recent. A partir d'aquest tram, el pendent del camí és força pronunciat i aflora la roca natural, on l'acció dels carros ha deixat marcat les roderes de forma molt pronunciada. En algun sector arriba a tenir 40 cm de profunditat. L'amplada d les roderes també varia segons el punt entre 16 i els 40 cm d'amplada; la distància entre roderes oscil·la entre els 80 i els 110 cm. En alguns punts, sobretot a mesura que ens apropem al torrent, el camí actual segueix paral·lel al camí antic, fruit d'una ampliació que es va fer fa uns anys. En aquest punt el camí antic encara es pot veure sota la capa vegetal o sota les branques d'algun arbust. Quan arriba al torrent, s'uneix amb l'actual camí que va a Sant Joan Samora, asfaltat, i que passa per davant de la masia de La Pedrera. Però antigament enllaçava amb el torrent conegut com La Rierusa i continuava fins a Gelida. | 08222-122 | Al sud del terme municipal | Es tracta de l'antic camí que comunicava Sant Llorenç d'Hortons amb Gelida, passant per la Rierussa. Abans que es fes el camí del cementiri, que passava pel costat de Cal Baró, s'utilitzava en aquest primer tram aquest camí i connectava amb la Rierussa a l'alçada de La Pedrera, després el camí continuava pel torrent i passava per sota Cal Raimundet. En el cadastre també figura coma camí de La Pedrera. | 41.4665500,1.8390600 | 403054 | 4591201 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77628-foto-08222-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77628-foto-08222-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77628-foto-08222-122-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Part de la informació per elaborar aquesta fitxa ha estat facilitada oralment per Joan Esteve de al Fèlix i Francesc Urpí. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77654 | Camí de Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-torres | VI-I aC. | Troballa superficial | Durant la realització del treball de camp per l'elaboració del present Mapa del Patrimoni Cultural i Natural de Sant Llorenç d'Hortons, es va localitzar un fragment de vora d'àmfora ibèrica. La troballa es va produir en superfície en un marge d'una vinya situada al costat del camí de Can Torres, en el trencall que es dirigeix a la font i al salt del torrent de Can Prats. L'existència d'un jaciment arqueològic a la zona s'haurà de confirmar en futurs treballs de recerca, ja que una única troballa per se és pot significativa, però alerta de la possible presència d'un jaciment en una zona propera, i, per tant, caldrà controlar futurs moviments de terres a la zona. | 08222-148 | Al sud del terme municipal, a 500 metres de Can Font de l'Alzinar | La troballa es va efectuar el dilluns 25 de febrer per part de Laura Bosch i Jordi Montlló durant l'elaboració del treball de camp pel mapa del Patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d'Hortons. | 41.4504700,1.8241500 | 401785 | 4589433 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77654-foto-08222-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77654-foto-08222-148-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77516 | Jaciment paleontològic de La Cova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-cova | <p>BATLLORI, Jordi (1990). Estudio malacológico del yacimiento de la Pedrera (Sant Llorenç d'Hortons). Barcelona,. Tesi Doctoral. BATLLORI, J. i MARTINELL, J. (1992). Actividad predadora en moluscos del Mioceno del Penedès (Catalunya); dins Revista especializada de Paleontologia, núm. 7 (1), pàgs. 24 a 30. RIUS FONT, Lluís ( 2007). La història més bella de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major.</p> | <p>Jaciment paleontològic del Miocè inferior i mitjà format per margues groguenques amb abundant material fòssil. Forma part del complex marí i de transició del període Burdigalià superior-Languià, constituït per dues associacions de fàcies: la Vespella-Vilafranca i la Gelida-Sant Llorenç d'Hortons. El jaciment de la cova pertany a la darrera unitat, format per margues riques en fòssils corresponents al nivell A de la sèrie del jaciment de la Pedrera. Els fòssils associats són Gasteròpodes: Cyllene (Cyllenina) vulgatissima, Drilla denticulata, melongena (s.s) comuta, Narona (Sveltia) varicosa, Nassarius borsoni, Natica millepunctata, Neverita josephina, Pirinella picta mitralis.</p> | 08222-10 | Al sud del terme municipal, a l'est de la masia La Cova | 41.4651400,1.8412000 | 403231 | 4591042 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77516-foto-08222-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77516-foto-08222-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77516-foto-08222-10-3.jpg | Legal | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Productiu | 2019-12-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ubicació del material en el Museu de Geologia de Barcelona, Museu del seminari Conciliar (Barcelona) i a Vinseum (Vilafranca del Penedès). | 125|123 | 1792 | 5.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77511 | Pedrera romana de la Rierussa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-romana-de-la-rierussa | AA.VV (1998). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. L'Alt Penedès; Sant Llorenç d'Hortons. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. LLADÓ,O. ( 2013) Un viatge pel Penedès Submarí. Descobrir, núm. 177 GUTIÉRREZ GARCIA MORENO, Anna ( 2009). Roman Quarries in the Northeast of Hispania (Modern Catalonia). Institut Català d'Arqueologia Clàssica. Tarragona MAURI, A.; GALINDO, J.; ALVAREZ, A.(1999). 'La seqüència constructiva del Pont del Diable (Martorell)'. A: Jornades sobre el Pont del Diable, 1999. RIUS, Lluís i MAURI, Alfred (2007). Un viatge submarí per l'Alt Penedès: Amics dels Parcs Naturals, núm. 10, febrer de 2007. Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, pàgs. 14- 19. RIUS FONT, Lluís ( 2007). La història més bella de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major. | II aC-VdC | Pedrera situada entre La Rierussa i el camí de Can Raimundet. Segons anàlisis geològics realitzats als diferents tipus de carreus utilitzats per la construcció del Pont del Diable de Martorell, alguns d'ells eren del mateix tipus de pedra que aflora en aquest indret, on s'observen encara ara traces d'extracció de pedra. La manca de notícies documentals d'utilització d'aquesta pedrera en època medieval o moderna, aquestes traces podrien correspondre a l'època romana, sense que es pugui precisar més. | 08222-5 | Al sud-est del terme municipal, entre la Rierussa i el camí de Can Raimundet | L'any 2003, amb motiu de l'afectació de la zona per la construcció del Subtram XI-B de la línia d'alta velocitat Madrid-Saragossa-Barcelona-Frontera francesa (Gelida - Sant Llorenç d'Hortons, Alt Penedès), es van fer seguiments arqueològics sense que signifiqués l'aportació de noves dades. | 41.4606200,1.8565400 | 404505 | 4590523 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77511-foto-08222-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77511-foto-08222-5-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77587 | Cal Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-baro-4 | BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. | XVII-XVIII | Completament enrunat | Antiga masia propera al nucli urbà actualment en ruïnes i de la que només s'entreveuen restes molt aïllades. És el cas d'una estructura de secció circular de tres metres de diàmetre exterior, amb unes parets de 50 cm de gruix fetes de paredat mixt, amb pedres irregulars sense treballar i maons units amb morter de calç. L'alçada màxima que es conserva visible és d'1'96 metres. | 08222-81 | Als afores del nucli urbà, abans d'arribar al cementiri | La memòria oral recollida per Bosch (2009) recorda com cada matí els galls de l'antiga masia competien cantant amb els de Can Matador i Can Serra. | 41.4695800,1.8282900 | 402159 | 4591550 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77587-foto-08222-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77587-foto-08222-81-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77707 | Fita dels Tres termes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-dels-tres-termes-1 | XIX | Fita de pedra local de base quadrangular que posteriorment es converteix en triangular que delimita el terme municipal de Sant Llorenç d'Hortons, Sant Sadurní d'Anoia i Piera. La base de la fita de 78 cm d'alçada és de secció quadrada de 32 centímetres de costat. A partir d'aquesta alçada té una alçada de 22 centímetres de secció triangular, fent coincidir dos vèrtex de la secció triangular amb dos angles de la secció quadrangular. En cada costat del tram triangular hi ha inscrit el nom del municipi que li pertany aquell costat. | 08222-181 | Alts del Portell, limita amb tres municipis | La seva cronologia hauria de correspondre com a molt antic a la formació com a municipi de Sant Llorenç d'Hortons, que abans formava part de Gelida; i sabem que san Llorenç d'Hortons és municipi independent des de l'any 1818. | 41.4669300,1.7980900 | 399633 | 4591290 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77707-foto-08222-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77707-foto-08222-181-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La peça de terra on es troba aquesta fita havia estat fins fa poc de Can Claramunt dels Tres Trulls, però recentment s'ha venut i ha estat objecte d'anivellament. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77583 | Col·lecció arqueològica de Cal Simó del museu Vicenç Ros de Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-cal-simo-del-museu-vicenc-ros-de-martorell | AA.VV (1998). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. L'Alt Penedès; Sant Llorenç d'Hortons. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. FOLCH, C.; GIBERT, J.(2007) 'Memòria de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia'. Campanyes 2006-2007. Mem. Núm.: 8035. GUIDI-SÁNCHEZ, José Javier (2010) 'Domus ruralis penetense. Estrategias y formas de hábitat entre Barcelona y Tarragona en el tránsito de la Antigüedad tardía a la Alta Edad Media'; dins Revista d'Arqueologia de Ponent, núm. 20, pàg. 93-123. JARDÍ, Eulàlia i JUNCOSA, Glòria (1999). Guia dels museus de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura . Edicions Península. Barcelona. | X-XIII | En el fons del Museu Municipal de Martorell Vicenç Ros hi figuren objectes procedents de les excavacions de Cal Simó que va fer Isidre Clopas a l'any 1950 actuant com a delegat local de la Comisaria General de Excavaciones Arqueológicas de Martorell. Durant un temps hi havia exposat, tal i com es reflecteix a la foto, una reconstrucció d'un parell de tombes. Però actualment estan en el magatzem del museu amb les sigles CS i el número d'inventari 5725. | 08222-77 | Av. Vicenç Ros, s/n (08760 - Martorell) | L'1 d'octubre de 1950, Josep Colomer, masover de Cal Simó de baix, i el seu fill van localitzar a la partida de Buscarons, un conjunt de sis enterraments en cista de lloses. Uns dies més tard(el 9 d'octubre), quan una part ja s'havia destruït, ho comunicaren al jutjat de Martorell. En Francesc Barberà, secretari municipal de Sant Esteve Sesrovires, ho a comunicar a Isidre Clopas, delegat local de la Comisaria General de Excavaciones Arqueológicas de Martorell que s'encarregà de fer una intervenció arqueològica de salvament. Els materials obtinguts d'aquesta campanya són els que estan dipositats en aquest museu. A 75 cm de profunditat es va arribar al llit de la primera fossa, sense tapar que contenia el reompliment ja indicat. Les restes humanes van ser recollides per ordre del Jutjat, i enterrades al cementiri de La Beguda. Una de les fosses va ser mal saquejada conservant més de les 3/4 parts del sepulcre. Les parets laterals estaven construïdes amb pedres irregulars. La part de coberta conservada es recolzava sobre les pedres laterals. La coberta estava formada per una llosa de 72 x 6 0x 20 cm i la cista feia1,80 x 0,50metres. També es van recuperar fragments de ceràmica ibèrica i un lacrimatori romà. | 41.4839500,1.8346900 | 402715 | 4593138 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77583-foto-08222-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77583-foto-08222-77-3.jpg | Legal i física | Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Foto i croquis facilitats pel Museu Municipal Vicenç Ros de Martorell | 85 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77721 | La Beguda Baixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-beguda-baixa | ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XVII-XX | El nucli de la Beguda Baixa és situat al llarg de la carretera de Martorell a Capellades, al límit amb Sant Esteve Sesrovires, l'antic Camí Ral. Les cases estan construïdes al costat meridional de la carretera i destaca el mas Canyadell. | 08222-215 | Beguda Baixa | Consta documentalment que en el segle XVI a la Beguda Alta existia l'Hostal d'en Josa, que s'havia anomenat mas Pèlag, on hi havia hagut una font, que podria haver donat nom a la Beguda. En aquest hostal feien parada els viatgers que passaven pel Camí Ral. Es podria tractar del mas Canyadell. A partir del segle XIX comença a créixer amb parcers i masovers. | 41.4901700,1.8462100 | 403686 | 4593815 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77721-foto-08222-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77721-foto-08222-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77721-foto-08222-215-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77677 | Vila Estruch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vila-estruch | BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2008). La formació urbana d'Hortons. Els primers carrers; dins el programa de Festa Major del 2008, Sant Llorenç d'Hortons, pàgs. 30 i 31. | XX | Torre als quatre vents envoltada de jardí per tres dels seus costats, la façana nord delimita directament pel carrer de Santa Filomena. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al carrer Anselm Clavé. El pis superior sembla un afegit posterior i no segueix l'estil originari de la casa. Els parament són llisos a excepció dels angles on hi ha un recreixement en forma de carreus i en les obertures. Per damunt la planta pis hi ha una balustrada que fa de barana de la planta segona, però que hauria estat el coronament de la configuració originària de la casa. La segona planta, en aquesta part de la casa, fa de galeria amb tres obertures de llinda recta. Una paret delimita els tres costats de la finca, amb una primera fase de paredat i al damunt una balustrada i cupresos al darrera. L'entrada es delimita per pilars de pedra amb una porta metàl·lica que dona accés a unes escales, perquè la casa està a un nivell superior del carrer. Entre els pilars una arcada de ferro permet llegir amb lletres del mateix material el nom de Villa Estruch | 08222-210 | C. Anselm Clavé, 11 | L'actual trama urbana de Sant Llorenç no es comença a dibuixar fins a finals del segle XIX i principis del XX, quan encara hi havia tres barris separats entre ells: el barri del Roser, el barri de Santa Filomena i el barri de la Font, amb el carrer Major com a camí principal i eix vertebrador. A finals del segle XIX hi ha set carrers: Sant Isidre, Roser, Sant Antoni, Santa Filomena, Migdia, Major i de la Font. Aquesta estructura de barris aïllats es manté fins l'any 1926 quan es presenta el primer pla d'ordenació urbanística elaborat per l'arquitecte municipal Josep Ros Ros (1914-1941). Aquesta casa correspon a aquesta darrera fase. | 41.4657700,1.8244200 | 401830 | 4591131 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77677-foto-08222-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77677-foto-08222-210-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77674 | Ca la Mercè de Can Batlle Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-merce-de-can-batlle-vell | BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2008). La formació urbana d'Hortons. Els primers carrers; dins el programa de Festa Major del 2008, Sant Llorenç d'Hortons, pàgs. 30 i 31. | XX | Casa de planta rectangular que fa cantonada amb el carrer de Ca l'Estruch i consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al carrer del Mestre Cugat. La façana principal té dues grans entrades a la planta baixa i una petita porta al mig més petita. A la planta pis hi ha una balconada amb dues obertures de llinda recta i persianes de fusta de llibret. El coronament de la façana és d'obra. El parament é llis amb recreixements ornamentals al voltant de les obertures i un sòcol i una petita motllura en l'espai de separació de les plantes. | 08222-207 | C. Mestre Cugat, 1 | L'actual trama urbana de Sant Llorenç no es comença a dibuixar fins a finals del segle XIX i principis del XX, quan encara hi havia tres barris separats entre ells: el barri del Roser, el barri de Santa Filomena i el barri de la Font, amb el carrer Major com a camí principal i eix vertebrador. A finals del segle XIX hi ha set carrers: Sant Isidre, Roser, sant Antoni, santa Filomena, Migdia, Major i de la Font. Aquesta estructura de barris aïllats es manté fins l'any 1926 quan es presenta el primer pla d'ordenació urbanística elaborat per l'arquitecte municipal Josep Ros Ros (1914-1941). Aquesta casa correspon a aquesta darrera fase. | 41.4656000,1.8251600 | 401892 | 4591111 | 1920 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77674-foto-08222-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77674-foto-08222-207-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77675 | Casa del carrer mestre Cugat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-mestre-cugat | BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2008). La formació urbana d'Hortons. Els primers carrers; dins el programa de Festa Major del 2008, Sant Llorenç d'Hortons, pàgs. 30 i 31. | Caseta envoltada pels quatre costats de pati, de planta rectangular i planta baixa. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al carrer del Mestre Cugat. La façana és de composició simètrica amb coronament central corbat i pilars als angles. La porta d'entrada és petita i de llinda recta amb una marquesina en forma de teulades a tres aigües. A cada costat hi ha finestres. El parament és llis amb un sòcol de pedra, una motllura esgrafiada per damunt les obertures i una motllura que ressegueix tots els elements del coronament. El pati està delimitat per una tanca d'obra a mitja alçada amb una reixa de ferro amb una entrada delimitada per pilars de maons i una porta metàl·lica. | 08222-208 | C. Mestre Cugat, 12 | L'actual trama urbana de Sant Llorenç no es comença a dibuixar fins a finals del segle XIX i principis del XX, quan encara hi havia tres barris separats entre ells: el barri del Roser, el barri de Santa Filomena i el barri de la Font, amb el carrer Major com a camí principal i eix vertebrador. A finals del segle XIX hi ha set carrers: Sant Isidre, Roser, sant Antoni, santa Filomena, Migdia, Major i de la Font. Aquesta estructura de barris aïllats es manté fins l'any 1926 quan es presenta el primer pla d'ordenació urbanística elaborat per l'arquitecte municipal Josep Ros Ros (1914-1941). Aquesta casa correspon a aquesta darrera fase. | 41.4653400,1.8248000 | 401861 | 4591083 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77675-foto-08222-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77675-foto-08222-208-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77676 | Casa del carrer mestre Cugat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-mestre-cugat-0 | BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2008). La formació urbana d'Hortons. Els primers carrers; dins el programa de Festa Major del 2008, Sant Llorenç d'Hortons, pàgs. 30 i 31. | Caseta envoltada pels quatre costats de pati, de planta rectangular i planta baixa. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al carrer del Mestre Cugat. La façana és de composició simètrica amb coronament central corbat i pilars als angles. La porta d'entrada és petita i de llinda recta. A cada costat hi ha finestres. Tant la porta com les finestres tenen un recreixement ornamental al seu voltant. El parament és llis amb sòcol i una motllura de maons que ressegueix tots els elements del coronament. El pati està delimitat per una tanca d'obra a mitja alçada amb una reixa de ferro tapada per cupressus i amb una entrada delimitada per pilars i una porta metàl·lica. | 08222-209 | C. Mestre Cugat, 14 | L'actual trama urbana de Sant Llorenç no es comença a dibuixar fins a finals del segle XIX i principis del XX, quan encara hi havia tres barris separats entre ells: el barri del Roser, el barri de Santa Filomena i el barri de la Font, amb el carrer Major com a camí principal i eix vertebrador. A finals del segle XIX hi ha set carrers: Sant Isidre, Roser, Sant Antoni, Santa Filomena, Migdia, Major i de la Font. Aquesta estructura de barris aïllats es manté fins l'any 1926 quan es presenta el primer pla d'ordenació urbanística elaborat per l'arquitecte municipal Josep Ros Ros (1914-1941). Aquesta casa correspon a aquesta darrera fase. | 41.4651900,1.8247400 | 401856 | 4591066 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77676-foto-08222-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77676-foto-08222-209-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77578 | Pi Gros de Ca l'Almirall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-gros-de-ca-lalmirall | MASCLANS, F. (1990). Guia per a conèixer els arbres. Ed. Montblanc-CEC. Barcelona RIUS FONT, Lluís (2012). Arbres personals; dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2012, pàgs. 20 a 22. | El Pi gran o de Ca l'Almirall és un pi pinyoner que pertany a l'espècie Pinus pinea. Es troba aïllat de vegetació arbòria, envoltat d'herbassar i matolls degut a l'estat d'abandonament de l'indret. La capçada és arrodonida, però força irregular degut a la talla d'algunes de les seves branques més importants. Mesura uns 25 m d'alçada total i 20 metres de capçada mitjana per 3, 91 metres de volt de canó i 4,15 metres de volt de la soca. El tronc presenta una lleugera inclinació. Originàriament tenia tres branques principals, una de les quals, la que es troba orientada a Ca l'Almirall va ser tallada. Les agulles són llargues, de color verd fosc i mesuren 15 cm; neixen d'un branquilló de dues en dues. La seva escorça és rogenca, clivellada i forma plaques força gruixudes orientades en sentit vertical. El seu fruit és la pinya i el seu cicle natural és de tres anys. A seva recol·lecta està legislada i cal autorització. | 08222-72 | Ca l'Almirall, Sant Joan Samora | Aquest pi pertany a l'antiga masia de ca l'Almirall, propietat de la mateixa família des del segle XV fins principis del segle XX. En Joan Almirall i Fàbregas, nascut l'any 1853 en fou el darrer hereu. Durant els anys 50 del segle XX va passar a ser propietat de la família Carafí Nicolau, fins que passaren a mans d'un terratinent de Masquefa, moment en el que adquirí el nom de Pi Gros, com a distintiu comercial d'un restaurant i d'un càmping. Rius (2012) a partir d'informació oral identifica aquest pi com el Pi de les mentides i com lloc de reunió dels alcaldes de Masquefa, Sant Esteve Sesrovires, Gelida i Sant Llorenç d'Hortons. | 41.4768600,1.8557900 | 404466 | 4592327 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77578-foto-08222-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77578-foto-08222-72-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta conífera naturalitzada en el nostre país, és de procedència mediterrània. Es pot trobar des de nivell de mar fins als 1.000 metres d'altitud. Allí on creix i es desenvolupa més bé és en els terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, i generalment prop del litoral. La seva fusta no és gaire apreciada. És un combustible molt ràpid i en cas d'incendi, la resina i la pinya, permeten la propagació del foc a gran velocitat. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 77704 | Rellotge de sol de ca l'Esteve de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-lesteve-de-la-riera | Arxiu municipal de Sant Llorenç d Hortons. Fons Ca l'Esteve de la Riera, des de 1603 fins a 1903. | XX | Rellotge de sol del tipus vertical declinant, amb orientació sud-oest, localitzat a la façana principal de l'antic porxo de ca l'Esteve de la Riera. Es tracta d'un rellotge ornamental pintat amb diferents tonalitats blaves. La seva forma és quadrangular, amb una sanefa esgrafiada a base de motius vegetals i florals. A les verticals s'hi ha pintat fulles de vinya i grapes de raïm i a les quatre cantoneres una liana autòctona, florida, la vidalba (Clematis vitalba). Pel que fa a les sanefes horitzontals, a la superior s'hi observa a més a més de les fulles de la liana, dos estels de vuit puntes i a la inferior la data '1515-1991'. A l'interior de la sanefa quadrada, una gran circumferència emmarcada a cada escaire per una flor de vidalba mostrant tres pètals i dos estams. En aquest cercle s'hi ha representat els punts cardinals en català i el tram final de les línies horàries. El gnòmon és una vareta de ferro que surt d'un cercle que consisteix en dues circumferències blaves i una de blanca amb les aspes d'un molí pintades en color blau més fosc. Està posicionat damunt de la campana que marca l'hora de l' Àngelus. Per sota d'aquest cercle un el receptacle floral, d'on neixen les línies horàries. Les hores es troben pintades en xifres àrabs i repartides de la següent manera: a l'esquerra de l' Àngelus, les franges horàries de les 12h, 11h i 10h. A la dreta, hi ha sis franges horàries (la que marca la una de la tarda no està representada en xifres ja que hi ha una part de la campana que marca l' Àngelus); a continuació hi ha representades les xifres des de les 2h fins a les 6h. | 08222-178 | Ca l'Esteve de la Riera | Aquest rellotge el va fer pintar el senyor Manel Esteve l'any 1991. Va fer posar la data de 1515 perquè en aquell moment el document més antic que es coneixia de la casa era d'aquesta data. Però poc després de fer-se el rellotge es va descobrir un document de l'any 1380. | 41.4804000,1.8248700 | 401890 | 4592755 | 1991 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77704-foto-08222-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77704-foto-08222-178-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No consta en l'inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 77579 | Olivera de Ca l'Esteve de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-ca-lesteve-de-la-riera | RIUS FONT, Lluís (2012). Arbres personals; dins Programa de Festa major de sant Llorenç d'Hortons de 2012, pàgs. 20 a 22. | Es tracta d'una varietat local de Martorell i que es pot trobar cultivada de manera dispersa al Penedès. És una varietat a protegir. | Olivera monumental del tipus bequerut plantada a mà esquerra a l'entrada de Ca l'Esteve de la Riera. Es tracta d'un arbre de la família de les oleàcies de dimensions excepcionals; mesura 7 metres d'alçada per 11 de capçada, 5,9 de volta de canó i 5,10 de volta de soca. El tronc d'aquest arbre perenne és erecte, de color gris clar a fosc amb una esquerda molt pronunciada a nivell de la soca que fa que visualment sembli que a un dels costats hi hagi crescut una segona olivera. Degut a la seva longevitat el tronc és tortuós, amb gran quantitat de protuberàncies i fissures. Una heura relativament jove s'hi està enganxant. De la creu surten varies ramificacions que han estat podades o han mort amb el pas dels anys. La brancada sosté una capçada força uniforme amb les fulles lanceolades de fins a vuit centímetres de longitud, per dos d'amplada màxima. Són de color verd brillant per l'anvers i grisoses i peludes pel revers que les protegeix del fred i la calor. El fruit és l'oliva, que neix a partir d'una flor petita i blanca que desprèn una forta fragància. El color de l'oliva pot variar en funció de l'espècie oscil·lant del verd al vermell però quan madura es torna negre. Les fulles i el fruit de l'olivera són emprats per a usos farmacològics i medicinals. L'oliva i l'oli que s'obté del seu premsat són molt apreciats a la cuina mediterrània. | 08222-73 | Ca l'Esteve de la Riera - camí de La Beguda Alta a Sant Llorenç | Els de Ca l'Esteve de la Riera l'anomenen l'olivera borda. Potser perquè és de la varietat bequeruda, no tant preuada com l'arbequina, present en 150 hectàrees entre el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i l'Alt Penedès. Segons la dita 'Oli de bequerut, oli brut'. | 41.4808300,1.8258800 | 401975 | 4592801 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77579-foto-08222-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77579-foto-08222-73-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Considerada un símbol de pau i fertilitat, l'olivera tindria els seus orígens a l'antiga Mesopotàmia, i existeixen referències històriques del seu cultiu en gairebé totes les cultures la conca mediterrània. A la Península Ibèrica s'hauria expandit el seu cultiu amb els fenicis i els grecs. Per aquests últims, l'olivera els hauria estat oferta per la deessa Atena, protectora de la ciutat d'Atenes. Per als grec les branques eren símbol d'abundància, pau i glòria, i eren utilitzades per coronar els guanyadors de jocs i vencedors de guerres. Amb l'oli ungien el cos dels atletes i Homer la cita en el seu relat de l'Odissea. També la trobem present en el món romà i en la cultura egípcia, en representacions pictòriques de la tomba de Tutankhamon com a símbol de benedicció i purificació. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77550 | Pou de la vinya del Quico Bolero | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-vinya-del-quico-bolero | XIX-XX | El pou està bé, però el safareig està inutilitzat | Conjunt format per un pou, un safareig i les restes del que havia estat una pica per fer la barreja de caldo bordolés. El pou és de planta quadrangular (1'28 x 1'30 m), amb la coberta de teules àrabs a un vessant i una porta de fusta de 59 x 110 cm de llum. A la paret sud i a la paret nord hi ha sengles petites obertures. A la paret de llevant hi ha una inscripció de quan es va aixecar la caseta del pou, el 20 d'octubre de 1933 i les inicials J. M, de José Mestre. A la façana principal hi ha una altra inscripció que no es veu gaire però data la darrera restauració feta per M.D Roig (Maria Dolors Roig) el març del 2012. Al costat esquerres hi ha el safareig, amb rentadora, de planta quadrangular (1'76 x 1'97 m) i una fondària d'1'10 meres. Al costat hi havia l'antiga pica que era de pedra feta d'una sola peça, que actualment es troba a la masia de Cal canyes. Només es conserven les restes d'un dels dipòsits fet de maó que tenia planta quadrangular (70 x 84 cm). | 08222-44 | Cal Canyes | Antigament el pou era baix; no tenia caseta i alguna vegada hi havia caigut alguna bèstia i s'hi havia ofegat amb les conseqüències evidents. Per què això no tornés a passar, l'any 1933, es va decidir aixecar l'actual caseta. | 41.4649200,1.8308700 | 402368 | 4591029 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77550-foto-08222-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77550-foto-08222-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77610 | Font de Cal Matador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-matador | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2010). Les fonts de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010, pàgs. 19 a 22. | XIX-XX | Font ubicada en un marge de terra orientat a llevant, prop de Cal Matador, al costat d'una petita feixa amb un hort, a tocar del torrent de Can Serra. Un cop s'arriba a la casa, hem d'obrir un barri que permet baixar per una rampa, a mà esquerre fins a la mateixa font, que es troba en un mur fet de pedra. Un arrebossat de forma pentagonal decorat amb una sanefa triangular porta el nom gravat de la font: 'Font Matadó / Propietat/ de/ Pablo. Orpí. / 05-06-1940'. Al damunt hi ha una rajola de ceràmica representant l'ofici d'escorxador o matador de porcs (ofici de l'antic propietari de la casa). A la dreta del mur de pedra antic, l'any 2012 s'hi ha construït dos esglaons i s'ha ampliat el mur per desviar les aigües pluvials i retenir la terra del marge i una petita barbacoa. A l'esquerra dels esglaons, per sobre de la xapa de ciment hi ha gravada la data de restauració i el nom dels germans que ho han fet:'Hermanos / Prados / 8-1-2013' L'aigua que alimenta la font prové d'una deu d'aigua que sobreneix uns metres més amunt, on ja al segle XVIII s'hi va construir un pou. D'aquí baixa per un tub fins a la font. Actualment no hi ha broc i l'aigua queda recollida en un petit dipòsit (40 cm x 40 cm)al costat del qual hi ha un sobreeixidor (30 cm x 30 cm) que permet dirigir l'aigua sobrant al safareig que es troba al davant mateix a través d'un tub de PVC. El safareig és de planta rectangular ( 2,75 m x 2,20 m x 1,50 de fondària), fet de maons i restaurat amb totxo. Té tres esglaons pels quals es pot accedir al seu interior. Està arrebossat amb ciment. La rentadora ha desaparegut. L'aigua del safareig s'utilitza per regar l'hort. | 08222-104 | Cal Matador | L'any 1734 Pau Orpí Ràfols va comprar la masia de Cal Matador, coneguda antigament com a Casa Fèlix, Casa Gimferrer i Can Bernat. A sota de la casa hi havia unes feixes que s'utilitzaven com a horta, i hi havia un marge on s'aplicava aigua, i un pèlag (forat fet a terra on s'hi recollia l'aigua; espècie de bassa per a regar). A partir d'aquest moment va néixer el que es coneix com a Font de Cal Matador. Per aquelles èpoques la família Orpí ja es dedicava a l'activitat de matar porcs de diferents llocs de la comarca; d'aquí n' esdevé aquest nom de Cal Matador. Anys més tard, Pau Orpí Gili construí un pou on hi havia la deu d'aigua. El pou el va bastir un paleta anomenat en Pere Valent ho feu construint una rasa per a conduir l'aigua a la bassa. Per aquella època, ambdues cases (Cal Bernat i Cal Matador) anaven a rentar la roba dins el bosc de Can Serra, en el qual s'hi havia fet una font i una bassa; era conegut com la Font i la bassa dels Porrons; actualment tot ha estat menjat per les bardisses. L'any 1914, Pau Orpí Gili, va conduir l'aigua del pou mitjançant un tub de ceràmica i elevà un mur al marge on hi havia un degotall, i el pèlag l'enfonsaren, construint una bassa que a més a més de servir per a regar fou utilitzada per rentar la roba. El paleta que va fer les obres era en Pere Figueras (besavi de l'Alba Estragué Carreras). També es posà una aixeta al salic. Un any més tard, un paleta a qui anomenaven en Jaume de Can Rajoler, la va arreglar i li col·locà un petit quadre de ceràmica amb un dibuix d'un home matant un porc i al mateix temps es conduí l'aigua fins a la casa mitjançant una bomba elèctrica muntada pel Ferrer Nou; aquesta bomba pujava l'aigua fins a la casa que en temps actuals encara existeix i es coneix com a Cal Matador. | 41.4713300,1.8255300 | 401931 | 4591747 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77610-foto-08222-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77610-foto-08222-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Fa una mica més d'un any, el Sr. Manuel Prados Aragon, buscava un hortet per sembrar que tingués aigua per poder regar. El Sr. Jaume de Cal Matador li va comentar que dins de les bardisses hi havia un safareig i una font i, un pou molt antic amb aigua.A l'abril de l'any 2012 juntament amb els seus germans, l'Antonio i l'Assumpció començava amb les tasques de desbrossament. L'espai on es troba la font i el safareig estava força malmès, cobert parcialment de terra i amb una gran quantitat de bardisses. Un cop acabada la neteja general va aixecar el muret de contenció de terres del marge i va restaurar i desembussar la font. Llavors amb el seu germà Antonio van localitzar el pou, que es troba gairebé a sota mateix del marge , a uns 15 metres per sobre de la font amb una xapa circular de pedra al damunt. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77713 | Rellotge de sol de Cal Raimundet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-raimundet | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XXI | Rellotge de sol, del tipus vertical declinant amb orientació sud-est. Es troba ubicat en un coronament de la façana d'un dels cossos afegits a l'antiga masia de Cal Raimundet. Es tracta d'un rellotge policromat sobre fons blanc en el que s'hi representa l'angle nord-est del conjunt i el gran xiprer monumental. El gnòmon, de ferro, surt del centre d'una esfera solar de color groc intens. La numeració és de xifres romanes pintades de color vermell. Del centre cap a l'esquerra hi ha les XII fins a les VII i a la dreta, esborrades aniria de la I (que encara es pot observar) fins a les VI. No té lema o llegenda. El rellotge està signat i datat en color blau a la part dreta, just per damunt de la motllura de la façana: 'Joan Duran' i la data, a l'esquerra i en xifres romanes, indica que es va pintar el cinc de maig de l'any 2010. | 08222-187 | Cal Raimundet a Sant Joan Samora | Cal Raimundet és una masia documentada des de l'any 1587 amb el nom de casa d'en Raimundet. Per altra banda, als arxius parroquials i municipals de Gelida s'hi troben sovint càrrecs públics que havien ostentat membres d'aquesta família. L'any 1818, el propietari de la casa i regidor de la Universitat de Gelida, Joan Bonastre, inicià els tràmits de segregació de Sant Llorenç d'Hortons i esdevé el primer alcalde del nou municipi. Tot i que li van fer costat 32 caps de casa, sembla que va acabar pagant tots els costos del procés. Bona part de l'aspecte actual es deu a una reforma promoguda per Joan Bonastre i Jané de l'any 1881. | 41.4624000,1.8552700 | 404402 | 4590722 | 2010 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77713-foto-08222-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77713-foto-08222-187-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Duran | No consta en l'inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 77581 | Pou de Cal Simó de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-simo-de-baix | XVIII-XX | Pou d'aigua de secció circular i troncocònic amb un diàmetre interior d'1'10 metres i parets fetes de paredat mixt (maons i pedres irregulars units amb morter de calç) de 40 centímetres de gruix. Es conserva un dels dos pilars de maons plans que tindria el pou per recolzar-hi la biga amb la politja i el cubell. A la part frontal hi ha un parell de lleixes de pedra i un petit entrant per facilitar l'aproximació de la persona al cubell i l'extracció d'aigua. | 08222-75 | Cal Simó de baix | Pou pertanyent a la finca de Cal Simó de baix que en l'actualitat està en ruïnes. | 41.4841200,1.8396400 | 403129 | 4593151 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77581-foto-08222-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77581-foto-08222-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77581-foto-08222-75-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Encara hi ha aigua i a l'interior ha crescut una figuera. | 98|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77665 | Cova del bosc d'en Peret Borreguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-bosc-den-peret-borreguer | XIX | Entrada una mica ensorrada | Cova excavada a la roca natural situada en un marge al costat d'un camí que comença a la cota més alta del camí de Ca l'Esteve, on hi ha unes oliveres plantades a la dreta . Seguint aquest camí en direcció sud, trobem un petit turó amb un bosc, bàsicament, de pi blanc i alguna alzina. A sis metres del camí i orientada a ponent, hi trobem aquesta cova de planta circular amb un diàmetre màxim de 1'80 metres i una alçada màxima de 1'1 metres. Tenia una entrada de 80 cm d'amplada, i una alçada de 83 cm. La galeria o coll d'entrada fa 1'4 metres. | 08222-198 | Camí de Ca l'Esteve | 41.4747100,1.8231300 | 401736 | 4592125 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77665-foto-08222-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77665-foto-08222-198-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77636 | Barraca de Cal Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-vicenc | XX | Coberta de vegetació | Barraca de vinya de planta rectangular (3'6 x 4 metres), aixecada damunt d'una plataforma de formigó; amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia, amb les bigues de formigó. Els paraments són de maó sense arrebossar. La façana principal està totalment coberta d'esbarzers, però es veu la porta d'entrada que és metàl·lica. Per l'exterior es poden veure restes del fumeral, cosa que ens indica la presència d'una llar de foc a l'interior. | 08222-130 | Camí de Ca l'Esteve de la Riera | Les barraques són molt característiques en zona de vinyes, però l'Alt Penedès no és una comarca que es caracteritzi per una tipologia particular de barques i tampoc per tenir-ne gran quantitats. L'orografia, tipologia del terreny i d'explotació de la terra potser no necessitava aquests tipus de construccions. | 41.4761600,1.8254700 | 401934 | 4592283 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77636-foto-08222-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77636-foto-08222-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77607 | Font de Ca l'Esteve de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-lesteve-de-la-riera | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2010). Les fonts de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010, pàgs. 19 a 22. | No raja i esta mig colgada | La font es troba situada en un marge ombrívol, prop de la Masia de Ca l'Esteve de la Riera i a 100 metres de La Rierussa o Torrent de Can Simó, que és el nom que agafa en aquest tram. El marge on rajava l'aigua es va reforçar amb una paret de contenció construïda amb maons segons el gust de l'època; molt semblant a la font de Cal Santjust Vell. La paret s'adapta lleugerament al marge modificant-ne la part estrictament necessària per crear una simetria, amb un plafó central al bell mig del qual hi haurà el broc, envoltat per un arc cec de maons posats a sardinell i amb un coronament pla i emmarcat a banda i banda per una filera de maons realçada. Als laterals fan una línea corba i els maons estan posats plans. En aquests laterals sembla que hi havia bancs fets de pedra, però estan colgats i no són visibles. Està envoltada d'un bosc mixt d'alzinar barrejat amb pi blanc molt brut. El sotabosc està format per mata, vidalba, esbarzer i una gran quantitat de lianes, (bàsicament aritjol i heura), que estan envaint el marge on es va construir la font. A la dreta hi ha una branca d'alzina que reposa sobre el mur i el pilar de contenció. A l'esquerra hi ha el tronc dret d'un pi mort i una gran quantitat de bardisses i plantes enfiladisses que estan creixent de manera descontrolada. | 08222-101 | Camí de Ca l'Esteve de la Riera o de la Beguda Alta | Lloc de pas molt concorregut entre el Torrentfondo i la Beguda Alta i Masquefa. | 41.4774800,1.8254000 | 401930 | 4592430 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77607-foto-08222-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77607-foto-08222-101-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Caldria treure la terra procedent d'esllavissades que ha colgat una bona part del mur de contenció esquerre de la font i el banc de pedra de la dreta. Una petita intervenció de desbrossada dels marges ocupada bàsicament per bardissa i neteja de branques mortes faria l'indret més acollidor. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77532 | Can Canyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canyes | AA.VV (1982). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROVIRA TUBELLA, Ramon (2000). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/2000.htm | XVI-XVIII | La masia de Cal Canyes es troba situada a la sortida del nucli urbà de Sant Llorenç d'Hortons, pel costat de llevant, al començament del camí que porta el seu nom i que era la ruta que conduïa de Sant Llorenç a Gelida, passant per La Rierussa. Està situada enmig de vinyes i formada per un conjunt de construccions tancades en forma de baluard per un clos emmurallat amb un pati al mig. La masia principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. En destaca el portal adovellat d'entrada. En el transcurs dels segles, a banda i banda, s'hi han fet ampliacions, la que li dona l'aspecte actual fou la de l'any 1874. En el costat dret hi havia l'antiga residència dels masovers i ara s'han convertit amb noves dependències de la masia. L'interior està format per tres cossos paral·lels a la façana. La disposició actual de la coberta, podria correspondre a una modificació posterior a la planificació original d ela masia. Això explicaria la asimetria de la façana principal. Possiblement la coberta primigènia podria haver tingut el carener paral·lel a la façana. En tot cas caldria una recerca acurada per determinar-ne aquest procés. Del primer cos parteix l'escala que condueix al pis superior del qual cal remarcar la tradicional sala repartidora de les cambres moblades. També s'hi observen espitlleres i un plat de ceràmica catalana 'de la ditada' enganxat a un mur, que en origen era exterior i actualment està sota coberta on hi havia l'assecador. Tornant a la planta baixa, al costat dret del rebedor hi havia l'antiga cuina i al costat esquerre un menjador pairal amb una capelleta de Sant Josep. El cos següent hi trobem l'antic forn de pa, conservat íntegrament i una gran columna de secció quadrada de pedra treballada que suporta l'embigat; a la dreta hi ha la resta d'uns cups de secció circular; tot decorat amb estris i elements antics de la casa. Finalment, el darrer cos és l'antic celler. Adossat a la façana de llevant hi ha els dos cups antics de la casa, de secció circular, amb una escalinata per accedir-hi amb els esglaons a l'alçada de les mules, ja que no ho feien amb carros, sinó amb èquids. Posteriorment es van fer uns cups de secció quadrada a la façana de ponent. Per la part posterior es pot veure el moll de càrrega, ara si a l'alçada dels carros. Al costat d'aquests cups hi havia el celleret; un celler més petit i complementari al gran celler de la part posterior.També a l'angle septentrional del clos hi ha un gran pou o cisterna de recollida d'aigües pluvials. A la part davantera del clos, al costat de l'entrada hi havia estables i corts pel bestiar que s'han reconvertit amb habitatges. | 08222-26 | Camí de Can Canyes o de La Roca | Masia documenta des del segle XVI, quan en un document de l'any 1587 es coneix amb el nom de casa de Ca l'Almirall. En una data de principis del segle XVIII (1723?) la família Esteve compra el mas als Almirall. Segons l'Inventari del Patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya (1982), la casa es comprà el segle XVIII als frares agustins del Convent o Casa de Déu de Miralles (al costat de Gelida), desamortitzat posteriorment per la llei de Mendizabal. A la casa hi ha un arbre genealògic fet a partir de la documentació conservada a la família que comença amb Pau Esteve, dit del Pujol, que l'any 1712 es casa amb Maria Esteve, de Ca l'Esteve de la Riera. La casa va passar d'hereu a hereu, conservant el cognom Esteve fins l'any 1913, quan la pubilla Rosa Esteve es casa amb Josep Mestre. La fila d'aquest matrimoni i pubilla de la casa Maria Dolors Mestre Esteve, era la mare de l'actual propietària, Maria Dolors Roig Mestre, casada l'any 1977 amb Valeri Sánchez del Papiol. | 41.4667000,1.8292000 | 402231 | 4591229 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77532-foto-08222-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77532-foto-08222-26-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'aspecte actual de la casa, amb un gran pati tancat al davant és fruit d'una reforma de l'any 1874. En aquesta reforma quedaria tapat un interessant rellotge de sol de tarda, ubicat en el que era la part exterior de la façana de ponent. La façana principal també tenia un rellotge de sol, però actualment no se'n conserven les traces. En alguna foto antiga es veu una mica, però només es pot dir que era circular d'un color ocre. Estava entre les dues finestres de la planta pis. La planta baixa es va reformar l'any 1990 i actualment està previst reformar la planta pis. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77539 | La Cova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cova | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. TORRENTS RUIZ, Gemma (2010). Memòries de La Cova. Treball de recerca de 2n de batxillerat, tutoritzat per Ricard Garcia, curs 2009-2010. ant Llorenç d'Hortons. Inèdit. | XVIII | Masia situada al sud del Camí de Can Canyes o de La Roca, a tocar amb el límit municipal de Gelida, amb La Rierussa al sud i les seves propietats al nord. No en destaca cap element arquitectònic. Està formada per dos casals de planta rectangular i actualment cadascun pertany a un fill. El més meridional consta de planta baixa i pis i l'altre de planta baixa i dos pisos. Els dos tenen la coberta de teules àrabs a dues aigües i els careners paral·lels a la façana principal, orientada a sud-oest. Entre els dos hi ha u desnivell del sòl que es salva mitjançant unes escales adossades a les façanes. Davant hi ha un terrat pla amb balustrada i a sota garatges que abans havien servit de galliners i magatzems agrícoles. El casal més meridional originàriament era de planta baixa, però l'any 1918 es va ampliar amb una planta més i es reformà tot l'interior, conservant una gran entrada i gran sala distribuïdora de les habitacions al pis superior. | 08222-33 | Camí de Can Canyes o de La Roca | L'origen del nom d'aquesta masia prové d'una cova molt propera a la casa ensorrada el 9 d'abril del 1969. En aquesta cova s'instal·laren l'any 1682 Francesc Sàbat Capmany i Anna Maria Castany Pastaller. En Francesc provenia de la masia de Gelida de Can Sàbat. La seva dona també era de Gelida. Hi van viure tres generacions, fins que el net de Francesc i Anna Maria, en Francesc Sàbat Figueras, es va casar amb Isabel Miquel Serra, l'any 1717, i van construir la masia La Cova, que es va inaugurar l'any 1773. Un dels descendents, en Josep Sàbat Estruch, va ser alcalde de Sant Llorenç entre 1897 i 1904. L'any 1905 promou en uns terrenys de la seva propietat la construcció de la sala social del Centre Recreatiu Agrícola Hortonenc, amb el sobrenom dels Blancs. A partir de 1919 es perd el cognom de Sàbat i passa a ser el de Torrents. | 41.4635200,1.8358100 | 402778 | 4590868 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77539-foto-08222-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77539-foto-08222-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77539-foto-08222-33-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la casa es conserva una caixa amb documents que s'inicien el segle XVIII que ha permès a la filla dels actuals propietaris fer un estudi històric de La Cova (TORRENTS, Gemma :2010). | 119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77507 | Fita de La Cova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-cova | XVIII-XIX | Fragmentada i sense suport | Fita de delimitació de propietats o partió entre La Cova i Can Canyes, situada en la cruïlla entre el camí de Can canyes o de La Roca i el trencall que mena a la masia de La Cova. És de pedra sorrenca de to vermellós i està fragmentada en dos trossos. La base està fixada al sòl i es caracteritza per tenir un encaix; fa 27'5 x 18'5 x 19 cm. El segon fragment és on es troba la inscripció de les inicials A.C; fa 45 x 24 x 12 cm i l'acabament és en forma circular. | 08222-1 | Camí de Can Canyes o de La Roca, en el trencall que mena a La Cova | Es desconeix la referència de les inicials i la datació de la fita, però tenint en comte l'establiment a La Cova, pot ser del segle XVIII o XIX, ja que els propietaris de La Cova van anar comprant terres successivament. | 41.4647100,1.8341600 | 402642 | 4591002 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77507-foto-08222-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77507-foto-08222-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77507-foto-08222-1-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77722 | Torre Palà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-pala | XX | Torre amb jardí al voltant ubicada al camí de Can Canyes cantonada amb el carrer Verge de Montserrat. És de planta quadrangular i consta de planta baixa, la coberta és de quatre aigües amb un cos central més elevat, també a quatre aigües, formant en els dos casos un ràfec perimetral. Està envoltada per una tanca amb sòcol d'obra i pilars se secció quadrada amb acabament piramidal seccionat per sustentar-hi un fanal. Entre pilar i pilar hi ha una barana de ferro feta per Josep Ros i Ros. La porta d'accés, flanquejada per dos pilars, també és de ferro amb garlandes ornamentals disposades simètricament. | 08222-216 | Camí de Can Canyes, 13 | 41.4662900,1.8263800 | 401995 | 4591186 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77722-foto-08222-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77722-foto-08222-216-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 77723 | Cal Miquel Jeroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miquel-jeroni | BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (no consta) La nostra història; publicat a la pàgina web de l'ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons http://www.ajhortons.cat/index | Casa de planta trapezoïdal per la seva ubicació en un xamfrà entre dos carrers en angle agut. Consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs i el carener paral·lel a la façana principal, a excepció del costat dret on s'adapta a la cantonada. La façana té una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitats delimitats per les obertures: porta d'accés centrada i finestres laterals a la planta baixa i balcó amb barana de ferro a l'eix de l'entrada i finestres laterals a la planta pis. Totes les obertures estan emmarcades amb una motllura igual a excepció feta del coronament que a la planta és arrodonit i al pis és recte. La façana està coronada amb un frontó central amb balustrades laterals. El parament és llis i arrebossat. L'angle del xamfrà és una ampliació posterior i les obertures són modernes. | 08222-217 | Camí de Can Canyes, 4 | 41.4657100,1.8254700 | 401918 | 4591123 | 1927 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77723-foto-08222-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77723-foto-08222-217-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Ros i Ros | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77531 | Can Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prats-0 | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. RIUS FONT, Lluís (2009). Can Prats i les ànimes del purgatori; dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç de 2009, pàgs. 24 a 28 . ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (2000). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/2000.htm | XVI-XX | Antiga masia documentada en el segle XVI reformada a principis del segle XX; consta de planta baixa, pis i golfes. Les cobertes estan formades de teules vidrades, amb tremujals i ràfec. La façana principal està orientada a llevant i destaca el balcó de dos portals al primer pis i les galeries de finestres a la planta baixa, a les golfes i al cos lateral. Obertures amb marcs de línies quadrades i corbes i amb ornamentacions vegetals i estilitzades. La reforma de Josep Ros i Ros contemplava la creació d'un mirador en torre central a la part superior, però el promotor Paul Buguet es va morir abans d'acabar l'obra i es va quedar pendent. Ara hi ha una claraboia. Els espais interiors estaven duplicats pensant amb els masovers i la part senyorial, només la cuina era un espai únic a la planta baixa, on hi havia dos menjadors. Des del vestíbul, una porta donava accés a l'escala central que conduïa a la planta pis i a les cambres, on els sostres són alts i els paviments són hidràulics; diferents en cada habitació. Hi ha construccions annexes dedicades a magatzem i a la producció. | 08222-25 | Camí de Can Prats PK 1+500 de la BV-2249 | La propietat és fruit de la unió dels masos Raspall, Avinyó i Benet. La història de Can Prats es remunta documentalment al segle XVI, on un capbreu del 1513, ordenat pel senyor de Gelida Francesc Bertran i Malla, havia estat esmentat per Pere Febrer que estava casat amb Joana Prats, per l'establiment de terres i mas. Un capmàs de l'any 1587 parla de la casa Prats. En un capbreu de 1598 ordenat pels senyores de la baronia de Gelida, Maria d'Erill i Bertran i Marquesa Despalau i d'Erill, trobem el nom de Jaume Prats com a part confessant. L'any 1736, la família Prats deixa el mas a un nebot, Isidre Corrodias. L'any 1826 el propietari n'és Jaume Corrodias, que va ser segrestat per uns bandolers. Va prometre que si se'n sortia sufragaria part de l'església. Per aquest motiu el seu testament contemplà la donació de diners per acabar les obres de l'església i així ho reflecteix la llinda. L'any 1908 el clergue francès Paul Buguet responsable de la confraria dedicada a 'La obra expiatòria para el rescate de las almas abandonadas del purgatorio', va comprar el mas. Aquesta associació tenia la seu a la capella Montligeon de la Bretanya. Monsenyor Paul Buguet va contractar l'arquitecte Josep Ros i Ros per dirigir les reformes i convertir un mas de caràcter tradicional i productiu en una casa d'estiueig a la moda. L'any 1919 monsenyor Buguet va morir a Roma i deixà els béns a mans del senyor Josep Crasses i Coll, que va morir l'any 1976. Els desitjos de Paul Buguet eren crear una fundació que no s'havia fet. Després d'uns anys d'incertesa sobre el futur de la casa, l'any 1991 els masovers que hi havia des de 1875, descendent de Maria Ferrer Ferran, besàvia de Josep Carreras, van poder adquirir la casa. Actualment, Josep Carreras, propietari de Can Prats amb dos socis més es dediquen a la producció de cava sota les marques de Marquès de Gelida i Mas de l'Alzinar. | 41.4556900,1.8151500 | 401041 | 4590022 | 1908 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77531-foto-08222-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77531-foto-08222-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77531-foto-08222-25-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Ros i Ros | 98|105|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 77536 | Cal Matador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-matador | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de les masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. MOLANO ROYO, Julio. Els matador: Un croquis al natural. .http://www.ajhortons.cat | XVIII | Deteriorada per manca d'ús. | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Al costat s'hi veuen les restes de Cal Bernat amb l'arrencament d'un arc i part de les dovelles del portal d'entrada. L'interior de Cal Matador està molt desfigurat. | 08222-30 | Camí de Can Serra | Podria correspondre a un caseriu documentat al segle XVII format per tres cases amb capella i cementiri. Potser el Caseriu del Ros, mencionat l'any 1871. | 41.4713600,1.8259200 | 401964 | 4591750 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77536-foto-08222-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77536-foto-08222-30-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cal remarcar que és la casa pairal dels famosos flabiolaires germans Pau i Ton Orpí (aquest darrer de motiu 'El xamós', els quals durant la primera meitat d'aquest segle eren els flabiolaires més cercats per acompanyar els gegants de la Festa Major de Barcelona, de Vilafranca del Penedès i d'arreu del nostre país. Les seves melodies tradicionals, apreses de llurs pares i avis, foren transcrites la majoria per l'Aureli Capmany, insigne folklorista i el Sr. Joan Roca, autor d'un llibre sobre els Bastoners de Gelida. Segons (Bosch: 2009) Joan Tomàs i Joan Amades van enregistrar la seva música (1927-29). | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 77538 | Ca l' Esteve de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-l-esteve-de-la-riera | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (2000). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/2000.htm | XIV-XX | Conjunt pairal format per la masia i construccions auxiliars situat en una terrassa de la llera esquerra de la Rierussa amb un ampli domini visual en direcció sud i sud-oest. L'edifici principal de la masia és de planta rectangular consta de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de teules àrabs a quatre aigües. La façana principal, orientada a sud-oest té una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat, en planta baixa i pis, formats per les diferents obertures. Destaca el portal rodó adovellat a l'eix central d'aquesta simetria, amb pedrís de rajoles a banda i banda. Al seu damunt una finestra geminada en planta pis i sengles balcons amb barana de ferro a cada costat. A les golfes hi ha una galeria de set arcades de mig punt. Els parament són llisos, arrebossat i pintats de rosa vell. A l'interior la distribució és la tradicional amb una gran entrada distribuïdora del menjador, cuina, despatx, dos cellers de volta, i escala que condueix al primer pis amb l'acostumada sala Distribuidora de les habitacions. Al davant mateix hi ha un cos de planta rectangular amb un nivell sobre aixecat i un soterrani. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i un carener transversal, suportat per encavallades i una quinzena d'arcades que obren aquest edifici a l'exterior en res de les seves quatre façanes. Es tracta d'un assecador de gra, amb les sitges al soterrani. A la dreta hi ha un cos rectangular amb coberta a dues aigües i carener perpendicular a la façana principal, on hi ha un rellotge de sol. Es tracta d'un antic porxo. Adossades a la masia principal hi ha un seguit de masoveries on destaca l'adossada a l'angle nord de la masia amb planta baixa i dos pisos, que per la façana posterior es converteix en planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, on destaquen les galeries amb balustrada de les dues plantes pis. | 08222-32 | Camí de La Beguda Alta a Sant Llorenç, a la llera esquerra de La Rierussa | Fins fa poc es creia que el document més antic que parlava de Ca l'Esteve de la Riera era del segle XVI, però es va trobar un document de l'any 1380 on es parla de la compra d'un crèdit i on surt el patronímic Esteve. L'any 1587 es documenta amb el nom de casa d'en Benet Esteve.El 21 de juliol del 1882 presentar el projecte en Ramon Quera i Torras, mestre d'obres i agrimensor, el qual possiblement fou l'autor de les obres de la casa i de les masies veïnes de Can Raimundet i Can Carafí. Les reformes més importants daten del segle XIX i la darrera de 1940 realitzada per la mare de Manel Esteve . | 41.4805500,1.8247600 | 401881 | 4592771 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77538-foto-08222-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77538-foto-08222-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77538-foto-08222-32-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La documentació més antiga del mas fou donat a l'Arxiu municipal de Sant Llorenç d'Hortons on s'està avaluant i es troba en procés de classificació. L'arbre genealògic de la família comença el 1628, esmentant noms anteriors sense data. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77672 | Pica del camí de La Beguda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-del-cami-de-la-beguda | XVIII-XIX | Parts fragmentades | Conjunt format per un dipòsit doble de planta rectangular d'1'55 x 0'70 m i 64 cm de fondària i un dipòsit adossat de secció circular (48 cm de diàmetre de boca), amb una preparació per col·locar-hi una tapa que no s'ha conservat. Cada dipòsit mesura 52 x 61 cm. Estan descoberts i fets de maons de 10 cm d'amplada, sense arrebossar. El dipòsit circular està excavat a la roca. Quan funcionava es recollia l'aigua de la terrassa que feia pendent i conduïa l'aigua al dipòsit, on hi havia un petit canal amb una pedra que servia per filtrar els elements vegetals i pedres més grosses i evitar que caiguessin al fons. | 08222-205 | Camí de La Beguda o de La Torreta | Es tracta d'un dipòsit d'aigua en el qual es feia el 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. Era habitual la freqüència de piques en les vinyes, per tal d'anar carregant la sulfatadora, que es portava a l'esquena, a mesura que s'anava sulfatant la vinya. Per tal d'estalviar un esforç innecessari a l'hora d'anar al punt de magatzematge; i també per poder recollir més aigua en diferents dipòsits, i tenir-ne suficient per fer la quantitat de 'caldo' necessari. | 41.4896600,1.8350200 | 402751 | 4593771 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77672-foto-08222-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77672-foto-08222-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77672-foto-08222-205-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77612 | Font del Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vicenc-0 | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2011). Les fonts de Sant Llorenç d'Hortons (2ª part). Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010, pàgs. 21 a 23. | No raja | Font situada al nord del terme municipal a la finca de La Masia que pertany tant a Masquefa com a Sant Llorenç. És de rajol provinent d'una surgència d'aigua i construïda en el marge d'una vinya abandonada, prop del camí de la Masia. Es tracta d'un salic rectangular de petites dimensions ( 67 x 37 cm) excavat al marge, fet de maons , de 45 cm de fondària. El broc és de canyís i surt del centre de l'últim rajol que ha estat foradat. L'interior de les parets de la pica estan recoberts per una capa de molsa verda. S'observa un petit sobreeixidor que conduïa, a través d'un canaló excavat al terra, l'aigua sobrant cap a un dipòsit rodó de dos metres de diàmetre i un metre i mig de fondària que es troba construït en el següent marge. L'indret està envoltat d'heura, fenàs boscà i canyes. | 08222-106 | Camí de La Masia - al nord del terme municipal | El seu nom es deu a que es troba a la Vinya de Cal Vicenç del Torrentfondo, on hi van fer un pou de quatre metres de fondària i li van fer una mina de tres metres per on feien rajar l'aigua. | 41.4768100,1.8119400 | 400805 | 4592371 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77612-foto-08222-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77612-foto-08222-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77632 | Barraca de La Cova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-cova | XVIII-XIX | El sostre original de teules s'ha perdut | Barraca de vinya situada en un pendent prop del Camí de La Roca o de Can Canyes, pertanyent a la finca de La Cova, situada una mica més a ponent. Es tracta d'una barraca de planta quadrada (3'9 metres de costat), i una alçada des del carener de 2'65 m. La coberta era originàriament de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Actualment és de fibrociment, però conserva les bigues de fusta. Els paraments són de pedres irregulars de mida mitjana unides amb fang, tot i que tenen reparacions modernes fetes amb ciment. La porta d'accés està lleugerament desplaçada a l'esquerra i és amb llinda de fusta amb els brancals i el marxapeu de maons. Té una alçada de 1'75 metres i una amplada de 92 cm. El tirador és de ferro. L'interior hi havia una llar de foc de la que no es conserva el fumeral | 08222-126 | Camí de La Roca o de Can Canyes | Les barraques són molt característiques en zona de vinyes, però l'Alt Penedès no és una comarca que es caracteritzi per una tipologia particular de barques i tampoc per tenir-ne gran quantitats. L'orografia, tipologia del terreny i d'explotació de la terra potser no necessitava aquests tipus de construccions. | 41.4653100,1.8390700 | 403053 | 4591063 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77632-foto-08222-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77632-foto-08222-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77632-foto-08222-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la façana de llevant hi ha plantat un ametller. | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml