Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 77707 | Fita dels Tres termes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-dels-tres-termes-1 | XIX | Fita de pedra local de base quadrangular que posteriorment es converteix en triangular que delimita el terme municipal de Sant Llorenç d'Hortons, Sant Sadurní d'Anoia i Piera. La base de la fita de 78 cm d'alçada és de secció quadrada de 32 centímetres de costat. A partir d'aquesta alçada té una alçada de 22 centímetres de secció triangular, fent coincidir dos vèrtex de la secció triangular amb dos angles de la secció quadrangular. En cada costat del tram triangular hi ha inscrit el nom del municipi que li pertany aquell costat. | 08222-181 | Alts del Portell, limita amb tres municipis | La seva cronologia hauria de correspondre com a molt antic a la formació com a municipi de Sant Llorenç d'Hortons, que abans formava part de Gelida; i sabem que san Llorenç d'Hortons és municipi independent des de l'any 1818. | 41.4669300,1.7980900 | 399633 | 4591290 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77707-foto-08222-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77707-foto-08222-181-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La peça de terra on es troba aquesta fita havia estat fins fa poc de Can Claramunt dels Tres Trulls, però recentment s'ha venut i ha estat objecte d'anivellament. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77697 | Mina de Can Pujades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-pujades | XVIII-XIX | L'aigua està contaminada | La mina de Can Pujades es troba en el torrent que porta el mateix nom. Està construïda en un racó del marge format de conglomerats que dóna l'esquena al torrent, per sota del gual del torrent. S'hi accedeix per un corriol excavat en el marge. Actualment hi ha una porta de ferro amb cadenat d' 1,50 m d'alçada i 60 cm d'amplada, collada al damunt d'una estructura de ciment que reforça el marge. Per la part superior de l'arrebossat hi surt un tub de plàstic de color negre que canalitza l'aigua i la condueix, torrent avall, fins a la bassa i el safareig de Can Pujades. No es pot accedir al seu interior, però gràcies a fonts orals dels Sr. Joan Esteve de Cal Fèlix i el Sr. Francesc Urpí sabem que està construïda seguint el procediment tradicional, amb l'escoda i extracció manual de terres, amb una alçada que oscil·la entre 1,30 i 1,40 m i una amplada de 60 cm màxim amb el sostre parcialment arrodonit. La vegetació arbòria propera a la mina és un alzinar mixt amb bosc de ribera, roure i pi blanc, i sotabosc ric en esbarzer (Rubus ulmifolius), esbarzer de riu o romeguera (Rubus caesius L.), heura (Hedera helix), esparreguera boscana (Asparagus acutifolius L.), vidalba (Clematis vitalba), lleteresa de bosc (Euphorbia amugdaloides), cua de cavall (Equisetum arvense) i canyar (Arundo donax). Antigament l'aigua d'aquesta mina es repartia entre Can Pujades i Can Claramunt dels tres trulls. Per salvar el desnivell del torrent, ja que la mina resta a l'esquerra de la llera, s'hi havia construït un aqüeducte, que encara es conserva en la seva major part, però que està inutilitzat. | 08222-171 | Torrent de Can Pujades | Les mines de captació d'aigües per a ús particular acostumen a tenir poc recorregut, recollint l'aigua de les petites torrenteres i rieres més properes, però si es dona el cas de que hi ha varies propietats, com és el cas de Can Pujades i Can Claramunt, el seu recorregut podia ser molt més llarg.Des de temps antics, el principi de la construcció d'una mina es basava en la localització de l'aigua, que normalment era feta per un saurí. Després, els minaires o pouers obrien un pou de prova fins a trobar la deu d'aigua. Aquest quedava inundat i era l'últim a ser connectat amb la resta de la galeria. Un cop realitzat aquest primer pas es decidia el traçat en superfície per on s'hauria d'anar excavant la mina i els pous de pas que servirien per injectar aire i permetre respirar als minaires així com extreure els cabassos de terra, pedra o sauló. Cada trenta metres el miner excavava un pou utilitzant la perpalina lligada a una corda que passada per la politja de la càbria i deixava caure des d'una certa alçada. Regularment baixava al pou excavat amb el cabàs, l'escoda i l'aixada per acabar-lo de retallar de forma que pogués passar una persona. La construcció de la galeria es podia fer des dues maneres. La primera d'elles obrint dos pous verticals i començar a excavar per banda i banda fins a retrobar-se. La segona, construint a partir d'un pou, una galeria anomenada de rata per on només hi podia passar el minaire cavant a quatre grapes fins que trobés el següent pou. Un cop localitzat, es procedia a engrandir donant-li el pendent i les dimensions desitjades. Normalment tenen unes mides sensiblement antropomòrfiques (oscil·len entre 60 a 80 cm d'amplada per 130 a 180 cm d'alçada).Per poder tenir claror, es cavava un petit nínxol en diferents punts de la galeria per posar-hi una llàntia d'oli. Els llums de petroli i més tard de carbur s'evitaven a l'hora d'excavar i es deixaven per a les tasques de manteniment posteriors ja que desprenien més gasos que no pas la llàntia. Un cop finalitzada l'obra, la galeria es connectava al pou primigeni i l'aigua ja estava llesta per circular a través d'una canaleta, una canonada, canaleta semicircular, etc. Els pous de pas o de buidatge es tapaven deixant-hi uns traus diametralment oposats i intercalats a les parets per permetre baixar i pujar. Al damunt s'enrasava fins a trobar el perfil natural del terreny. | 41.4682200,1.8010600 | 399883 | 4591430 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77697-foto-08222-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77697-foto-08222-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77697-foto-08222-171-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77696 | Pollancre del Torrent de Can Pujades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-del-torrent-de-can-pujades | Pollancre de l'espècie Populus nigra que es troba situat al bell mig del torrent de Can Pujades, sota el salt d'aigua artificial, a 20 metres de la mina de Can Pujades i molt a prop de l'aqüeducte de Cal Claramunt. Es tracta d'un espècimen de grans dimensions, inclinat cap el vessant d'obaga del torrent, i forma part d'una petita pollancreda localitzada en aquest sector. Té una alçada de 25 x 4,70 m de volt de canó i 5,20 m de volt de soca. La capçada es ovoide, força ampla i irregular. El tronc, en el seu primer tram és completament boterut i desproveït de ramificacions com acostuma a passar amb aquesta espècie, malgrat se'n dedueixen les ferides deixades per impactes rebuts degut l'arrossegament de materials durant les crescudes d'aigua en èpoques plujoses. L'heura (Hedera helix) s'hi ha enganxat i puja tronc amunt. A uns dos metres d'alçada, el tronc comença a enlairar-se vigorós, amb les ramificacions principals obertes i robustes. Els branquillons són molt més flexibles, brillants i tenen un color que pot oscil·lar entre el marró groguenc i el gris verdós. L'escorça, en el tram baix és bruna i arrugada, amb ferides profundes i envellides. La part superior és més grisenca però força arrugada en el sentit longitudinal del tronc. Les fulles d'aquest arbre caducifoli són simples. El limbe és de color verd, té forma gairebé triangular i s'observa per les dues cares. El marge és translúcid i lleugerament serrat. La vegetació associada al pollancre és l'esbarzer (Rubus ulmifolius), l'esbarzer de riu o romeguera (Rubus caesius L.), l'heura (Hedera helix), l'esparreguera boscana (Asparagus acutifolius L.), la vidalba (Clematis vitalba) i el canyar (Arundo donax), que a diferència del canyís autòcton (Phargmites australis), va ser introduïda a Europa provinent d'Ásia. Com a vegetació arbòria propera hi ha pi blanc (Pinus halepensis), algun roure i alzina amb sotabosc ric en lianes. | 08222-170 | Torrent de Can Pujades, prop del camí de Can Claramunt | El pollancre és un arbre forani plantat el més sovint per l'home per aprofitar-ne la fusta o bé en menor quantitat plantats amb intencions reforestadores i que en trobar un ambient idoni han esdevingut subespontanis. | 41.4679900,1.8012600 | 399900 | 4591404 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77696-foto-08222-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77696-foto-08222-170-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La fusta del pollancre és de color groc molt clar, poc densa, tova i elàstica per la qual cosa és apreciada en la construcció de caixes d'embalar, palets, capses per a formatges, llumins, pasta de paper, escuradents, etc. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 77528 | Cal Claramunt dels Tres Trulls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-claramunt-dels-tres-trulls | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROVIRA TUBELLA, Ramon (2000). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/2000.htm | XVI | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes, amb coberta asimètrica de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. La façana principal es conforma asimètricament, ja que el portal d'entrada està a la dreta del vèrtex del carener. El portal és d'arc de mig punt adovellat. Balcons d'un sol portal al primer pis i galeria de finestres a les golfes. A l'interior es conserva una arcada de pedra. Al pis superior, gran sala repartidora de les habitacions-alcova. Les golfes s'il·luminen amb tres arquets-balcó. Al jardí existeix una mola de pedra, única resta dels tres trulls que donaren part del nom de la casa. Masoveria, cellers, premses i altres edificis agrícoles annexes. | 08222-22 | A l'oest del terme municipal, a tocar amb Sant Sadurní d'Anoia | Masia documentada l'any 1367. Antigament es coneixia amb el nom de Can Cartró de la Serra o dels Tres Trulls. L'any 1613 la pubilla Eulàlia Cartró es casa amb en Joan Claramunt de Piera. L'any 1796 la propietat es ven a salvador Mestre de Sitges i més tard, per maridatge, passa als Marsal. A partir del segle XX es perd el nom de Marsal pels actuals propietari Vidal. | 41.4658900,1.8031500 | 400054 | 4591169 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77528-foto-08222-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77528-foto-08222-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77528-foto-08222-22-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es conserven documents des del s. XIV que relacionen la casa amb la parròquia de Gelida i de Piera. A la masia hi havia tres trull d'oli. | 119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77627 | Aqüeducte de Can Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-can-claramunt | XVI-XVII | Ha caigut una part i la vegetació l'està malmetent | Aqüeducte situat en el Torrent de Can Pujades, entre Can Pujades i Can Claramunt, que conduïa l'aigua d'una casa a l'altre a través d'una canal que per salvar el desnivell del torrent es va fer passar per damunt una arcada. Aquesta arcada té una llargada d'uns sis metres amb les dovelles ben escairades i amb el parament de paredat antic, fet de pedres irregulars sense treballar i unides amb morter de calç. La part oest de l'arcada ha sofert desperfectes i per la part superior no arriba a l'altre costat del torrent. | 08222-121 | Torrent de Can Pujades | Aqüeducte inèdit situat entre Can Claramunt i Can Pujades. | 41.4669900,1.8033100 | 400069 | 4591291 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77627-foto-08222-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77627-foto-08222-121-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77618 | Font de Cal Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-claramunt | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2011). Les fonts de Sant Llorenç d'Hortons (2ª part). Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010, pàgs. 21 a 23. | XVIII | Quan es va fer obres al torrent van colgar la mina i part de la font. | La font de Cal Claramunt es troba ubicada en el marge dret del torrent de Can Pujades, a un centenar de metres per sota de l'aqüeducte que antigament desviava l'aigua de la mina de Can Pujades fins a la bassa de Cal Claramunt. Per accedir a la fondalada cal agafar un trencall a mà esquerra des de la part posterior de la masia de Cal Claramunt. Es passa pel costat d'una vinya i tot seguit, gairebé arran del torrent, a mà esquerre una altra vegada, baixem per un corriol, entremig de pins, alzines, marfull, llorer i aritjol, fins a trobar dues casetes de pou. El primer pou que trobem és el més modern. Tres metres més endavant n'hi ha un segon, protegit per una caseta d'obra, feta de maons i arrebossada amb ciment. La font es troba al darrera del pou més antic, en el marge. Actualment està soterrada, juntament amb la mina que hi portava aigua. Això va ser a causa d'una intervenció de l'ACA (Agència Catalana d'Aigua), que amb la màquina la va soterrar. El primer pou que es troba baixant pel corriol, és el més modern; el va fer construir el Sr. Constantí Vidal a mitjans del segle XX per portar més aigua a la casa. La segona d'elles, la va fer construir el Sr. Francesc Marsal Bosch, avi de la Sra. Isabel Vidal, propietària actual de la masia. | 08222-112 | Torrent de Can Pujades - al costat de Can Claramunt | En el treball d'Alba Estragué (2009) quan es parla d'aquesta font es produeix una confusió ja que es barregen dades de dues surgències d'aigua diferents. En primer lloc es diu que la font es va construir en el moment de fer la casa, però no en tenim cap dada que ens ho pugui confirmar. Es diu que hi havia una bassa que servia per regar els horts i que als anys 50 el senyor Vidal va fer una piscina on antigament hi havia el safareig. Però l'aigua d'aquest safareig, més tard piscina, no provenia de la font de cal Claramunt, sinó d'una mina que hi ha al torrent, al costat del camí, la mina de Cal Pujades. Aquesta mina portava prou aigua per abastir Can Pujades i Cal Claramunt, canalitzada a través de l'aqüeducte. Arribava a la bassa i servia per regar els horts de Can Benet, els darrers masovers de Cal Claramunt, que hi tenien llogats uns horts a la família. Aquesta bassa tenia rentadora i és la que més tard serví de base per la piscina. Actualment la piscina està buida i inutilitzada. | 41.4665900,1.8037300 | 400104 | 4591246 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77618-foto-08222-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77618-foto-08222-112-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada per Anna Maria Marsal Puig de Cal Claramunt. | 94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 77695 | Forn de Can Pujades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-pujades | XVI-XVII | Colgat | Forn de bòvila ubicat darrera la casa de Can Pujades, en un marge orientat al sud, a la part alta del qual hi ha una vinya i la part inferior són horts. Només es visible la façana on hi ha la boca de càrrega de la cambra de combustió. Al costat mateix hi ha les basses d'aigua provinent de la mina i la terrassa on ara hi ha els horts deu ser fruit de l'extracció d'argila per la construcció de teules i rajols de la casa. Pel que es veu de la façana sud del forn que fa 4'40 metres d'amplada i 3'40 d'alçada, tindria una planta quadrangular i està fet de maons plans. La boca de la cambra de combustió fa 1'63 d'amplada màxima visible i 1'06 metres d'alçada. Està feta amb arc de maons posats a sardinell. Està colgada i no es pot veure l'interior. La mestressa de la casa que fa més de 50 anys que hi viu, diu que sempre l'ha vist igual. La cambra de cocció i la graella no es poden veure perquè estan colgades de terra i no es pot saber el seu estat de conservació. | 08222-169 | Can Pujades | Can Pujades és una de els cases importants i amb més tradició de Sant Llorenç d'Hortons i, com totes, tenien el seu propi forn o rajoleria per fer els elements constructius de la casa com teules, maons, rajoles. Aquests forns eren propers a la casa i en llocs on hi havia argila, aigua i llenya. Preparaven tot el material durant l'hivern i els mesos de calor, entre maig i setembre, es dedicaven a la fabricació dels elements. | 41.4670400,1.8041200 | 400137 | 4591295 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77695-foto-08222-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77695-foto-08222-169-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77544 | Can Pujades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pujades-2 | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XVI-XVII | Masia formada per diversos edificis i annexos construïts en diverses fases formant un conjunt tancat amb pati. Està ubicada al costat esquerre del torrent que porta el mateix nom de la casa. El cos inicial queda amagat darrera una ampliació, possiblement del segle XIX, que és l'actual façana. Es tracta d'un cos rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de teules àrabs a una vessant. La façana principal, orientada a sud-est ha estat restaurada recentment i hi destaca el rellotge de sol i els dos balcons del primer pis amb barana de ferro i persiana de llibret,; igual que les finestres laterals. L'antiga façana queda oculta per aquesta ampliació. Formant angle recte hi ha un cos que en planta baixa està format pel barri d'entrada i corts per bestiar i en planta pis hi ha una galeria amb quatre arcades, que servia d'assecador. Per accedir-hi es fa des d 'una escala que surt del mateix pati. La coberta d'aquest cos és de teules àrabs a una vessant en sentit oest-est. La casa disposa de cups, tres cups a la part posterior que ja no s'utilitzen amb el típic sistema de descàrrega. També hi ha el celler i una cisterna de recollida de les aigües pluvials. | 08222-38 | A ponent del terme municipal, a tocar amb Sant Sadurní i Piera | Masia documentada l'any 1366 amb el nom de mas Garrigues. Jaume Gaià comprà el mas, l'any 1366, a Elisenda Castell. Angelina Gaià es casà amb Gaspar Galliners i la seva filla Antiga es casà amb Martí Codina, tot als voltants del segles XV al XVI. Amb el nom actual ja es coneix des del segle XVI (1587). L'any 1926, el propietari Joan Pujades Bosch, interposa un recurs contra la gent del Torrent Fondo per l'ús públic de la font de les Bruixes, el qual es resol amb sentència favorable als veïns. | 41.4666300,1.8051000 | 400218 | 4591249 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77544-foto-08222-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77544-foto-08222-38-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al davant, fora del recinte, hi ha una masoveria. Per darrera de la casa al costat mateix del Torrent de Can Pujades hi ha dues basses d'aigua i una antiga bòvila d'on traurien el material per construir l'antiga masia. També destaca l'era de la casa, entre les dues construccions. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77693 | Rellotge de sol de Can Pujades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-pujades | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XIX | Rellotge de sol, ubicat a la façana orientada a sud-est de Can Pujades. És del tipus vertical declinant i està policromat. Es troba pintat directament sobre la façana per sota del ràfec i és de planta quadricular. Els colors emprats són el groc pel fons i un grana envellit per realitzar el requadre de tancament del quadrant i el rellotge que consisteix en un disc solar pintat, de 10 centímetres de diàmetre a l'interior del qual s'hi ha dibuixat una sanefa consistent en un cercle groc pàl·lid de 5 mil·límetres de gruix decorat amb una corona solar en forma de quinze triangles de 4 mil·límetres de gruix. Les xifres representades són romanes. Estan repartides de la següent manera: les dotze del migdia al centre, les dues a la dreta i les sis a l'esquerra formant dos angles aguts a l'interior. El gnòmon és de vareta, de secció circular i no surt ben bé del centre del cercle solar sinó que està lleugerament desplaçat a la dreta. Està fixat al damunt de la línia horària que marca les sis. | 08222-167 | Can Pujades, a ponent del terme municipal, a tocar amb Sant Sadurní i Piera | Masia documentada l'any 1366 amb el nom de mas Garrigues. Jaume Gaià comprà el mas, l'any 1366, a Elisenda Castell. Angelina Gaià es casà amb Gaspar Galliners i la seva filla Antiga es casà amb Martí Codina, tot als voltants del segles XV al XVI. Amb el nom actual ja es coneix des del segle XVI (1587). L'any 1926, el propietari Joan Pujades Bosch, interposa un recurs contra la gent del Torrent Fondo per l'ús públic de la font de les Bruixes, el qual es resol amb sentència favorable als veïns. | 41.4665900,1.8051100 | 400219 | 4591244 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77693-foto-08222-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77693-foto-08222-167-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No consta en l'inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77694 | Alzina de Can Pujades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-pujades | BOLÒS, O.; VIGO, J.;MASALLES, R.M.; NINOT, J.M. (1993). Flora manual dels Països Catalans. Ed. Pòrtic. Barcelona MASCLANS, F. (1990). Guia per a conèixer els arbres. Ed. Montblanc-CEC. Barcelona MASCLANS, F. (1990). Guia per a conèixer els arbusts i les lianes. Ed. Montblanc-CEC. Barcelona PASCUAL, R. (1990). Guia dels arbres dels Països Catalans. Ed. Pòrtic. Barcelona PASCUAL, R. (1990). Guia dels arbustos dels Països Catalans. Ed. Pòrtic. Barcelona PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | L'alzina de Can Pujades, es troba situada a l'est de l'entrada principal del mas, a tocar del corriol que baixa fins a la bassa i el safareig. Pertany a l'espècie Quercus ilex ssp ballota, desproveïda de vegetació arbustiva i lianes. Mesura 13 metres d'alçada total x 16m de capçada mitjana x 3,65 m de volt de canó x 3,50 m de volt de soca. El tronc és molt curt; des de ran de terra fins a la creu mesura 45 cm d'alçada. La escorça és fosca i clivellada. Per sobre de la creu neixen cinc branques molt potents que van bifurcant i formant la brancada actual que dona forma a una capçada espessa on els branquillons més joves reposen al terra. Les fulles més tendres tenen un marge dentat i punxant. L'anvers és de color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és el gla, amb les escames de la cúpula no punxants. L'alzina floreix als mesos d'abril - maig i les glans maduren al començament de la tardor. S'observen podes antigues de la brancada principal i algun tram de fusta morta, que no ha impedit el desenvolupament normal d'aquest arbre perennifoli. El creixement d'aquest espècimen i de l'espècie en general és molt lent, produint una fusta extremadament dura i compacta, molt apreciada per fer eines per treballar la terra i fusteria (boter, mestre d'aixa, fuster...). Les branques són molt apreciades com a combustible (ja sigui tallada naturalment o convertit en carbó vegetal) d'una qualitat excel·lent. | 08222-168 | Al costat de Can Pujades, a ponent del terme municipal | Segons la Sra. Palmira Piqué, antigament quan tenien la cort dels porcs, es collien els glans per donar-los de menjar que s'abocava juntament amb el ranxo per una mena d'embut fet de pedra i arrebossat ubicat a mà dreta sota la porxada del portal d'entrada que dóna accés al pati interior de la casa. | 41.4669800,1.8052900 | 400235 | 4591287 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77694-foto-08222-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77694-foto-08222-168-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta alzina centenària forma part d'un reducte d'alzinar que s'ha desenvolupat als voltants del mas, en les marjades poc aptes per l'agricultura, amb algun espècimen de pi blanc (Pinus halepensis). Durant el treball de camp s'ha pogut constatar a través dels rastres localitzats que el tram de Can Pujades, Can Claramunt, a tocar del torrent de Can Pujades és una zona de refugi i caça per a moltes espècies de fauna, el toixó (Meles meles), mostela (Mustela nivalis) guineu (Vulpes vulpes), porc senglar (Sus scrofa), ocells i aus rapinyaires. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 77655 | Pou de Can Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-prats | XIX-XX | Pou de secció circular d'1'80 metres de diàmetre cobert amb cupulí ametllat. Està situat al costat d'una vinya. El parament és de paredat mixt amb pedres irregulars i maons units amb morter de calç i reparacions fetes amb ciment. La porta que és de fusta i fa 98 cm d'alçada per 80 cm d'amplada, està tancada per una balda. A l'interior no es conserva la corriola. | 08222-149 | Vinya de la Casa Vella | Pertany a Can Prats | 41.4562800,1.8110700 | 400701 | 4590093 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77655-foto-08222-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77655-foto-08222-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al costat també hi ha un camp de cirerers. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77535 | Can Mus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mus | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de les masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XVI-XVII | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Té diversos cossos annexos; el més singular és una galeria de cinc arcs, actualment descoberta, però que en origen era l'assecador i tenia coberta de teules. Es troba a l'alçada del primer pis i a diferència del que molta gent pot pensar no es un afegitó del segle XIX, sinó que ja existia i es va reconsiderar el seu ús. En el cos de l'esquerra hi havia l'estable i a la part posterior el celler i els cups, a un nivell més alt per poder descarregar des dels carros. A l'interior hi havia un gran forn de pa del que només es conserva la boca i la part posterior, ja que la resta es va fer malbé quan es va ampliar l'escala d'accés a la planta pis. La distribució interior és la clàssica, amb una gran entrada a partir d'un portal rectangular de pedra, i el vestíbul central, amb menjador a la dreta, cuina a l'esquerra i celler al fons. A la planta pis la crugia del vestíbul correspon a la sala principal que feia de distribució de les cambres. Les successives reformes n'han modificat part de l'estructura però es conserva el paviment original de rajols. Un pati intern porticat unifica l'edifici principal amb el que eren antigament les corts i l'assecador. | 08222-29 | A ponent del terme municipal, a tocar de Sant Sadurní | L'any 1587 es coneixia amb el nom casa d'en Canals del mas Martí. A principis del segle XIX la línia dels hereus passa al cognom Esteve. Bosch (2009) no descarta que el nom actual de la casa faci referència a un propietari Mus Esteve, que entre els anys 1817 i 1818 és alcalde de la Universitat de Gelida. Destaca el fet que a Can Mus es produeixen tres dels sis casos documentats al municipi (1928, 1931 i 1932) relacionats amb la qüestió rabassaire i protagonitzats per Josep Carreras Llopart. | 41.4594100,1.8111700 | 400714 | 4590440 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77535-foto-08222-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77535-foto-08222-29-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77612 | Font del Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vicenc-0 | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2011). Les fonts de Sant Llorenç d'Hortons (2ª part). Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010, pàgs. 21 a 23. | No raja | Font situada al nord del terme municipal a la finca de La Masia que pertany tant a Masquefa com a Sant Llorenç. És de rajol provinent d'una surgència d'aigua i construïda en el marge d'una vinya abandonada, prop del camí de la Masia. Es tracta d'un salic rectangular de petites dimensions ( 67 x 37 cm) excavat al marge, fet de maons , de 45 cm de fondària. El broc és de canyís i surt del centre de l'últim rajol que ha estat foradat. L'interior de les parets de la pica estan recoberts per una capa de molsa verda. S'observa un petit sobreeixidor que conduïa, a través d'un canaló excavat al terra, l'aigua sobrant cap a un dipòsit rodó de dos metres de diàmetre i un metre i mig de fondària que es troba construït en el següent marge. L'indret està envoltat d'heura, fenàs boscà i canyes. | 08222-106 | Camí de La Masia - al nord del terme municipal | El seu nom es deu a que es troba a la Vinya de Cal Vicenç del Torrentfondo, on hi van fer un pou de quatre metres de fondària i li van fer una mina de tres metres per on feien rajar l'aigua. | 41.4768100,1.8119400 | 400805 | 4592371 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77612-foto-08222-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77612-foto-08222-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77647 | Rellotge de sol de la Casa vella de Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-vella-de-can-serra | AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Béns a protegir; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (2000). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/2000.htm | XVII-XVIII | Rellotge de sol amb quadrant del tipus vertical declinant situat a la façana principal, per sobre de la portalada adovellada de l'antiga masia. Està orientat al sud - oest, raó per la qual les hores gairebé esborrades no van marcades simètricament sobre el quadrant. Està pintat per damunt d'un pla rectangular fet amb morter de calç que s'ha conservat després de la restauració de la façana. El gnòmon és de vareta, de secció circular que neix de la boca d'un cercle solar amb cara humana gairebé esborrada. A l'exterior del cercle, una corona solar molt semblant al rellotge I de Cal Font de l'Alzina, representat per unes línies ondulades alternant els tons vermellosos i groguencs. De la corona neixen a banda i banda les franges horàries, a base de línies vermelles que van fins a un rectangle emmarcat per una línia del mateix color on estaven disposades les xifres de les quals actualment no en queda rastre. Es veu clarament una línia perpendicular de color negre que devia marcar les 12 del migdia. El rellotge queda emmarcat per un segon rectangle de 5 cm de gruix de color ocre amb una sanefa vermella de 0,5 cm de gruix. | 08222-141 | Casa Vella de Can Serra | La Casa Vella de Can Serra és la casa originària de Can Serra, on hi vivien abans de la construcció, el segle XIX, de la casa al costat de l'església. Ja es documenta en un capmàs de 1587 amb el nom de casa d'en Carbonell. Aquest mas neix de la unificació dels masos Comalltera i Solà. En un moment indeterminat passa de mans dels Carbonell als Serra, d'on pren el nom. Actualment també es coneix com a Casa vella d'Espiells. | 41.4520600,1.8135200 | 400899 | 4589621 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77647-foto-08222-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77647-foto-08222-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77647-foto-08222-141-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El rellotge, es troba inclòs en l'Inventari de Rellotges de Sol del s Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, fundada l'any 1988, amb el núm. 1476. | 119|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77533 | La Casa Vella de Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-vella-de-can-serra | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (2000). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/2000.htm | XV-XVI | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a sud-oest. La restauració recent per adequar-la a les necessitats de l'empresa Juve i camps ha preservat el portal rodó adovellat de la façana, el rellotge de sol, alguna finestra amb llinda i brancals de pedra treballada i la part del parament que tenien carreus regularment tallats. Sobretot en els angles de les façanes, on es veuen espitlleres a diferents alçades. A l'interior es conserva un altre portal rodó adovellat i l'escala de pedra que dóna accés al primer pis. També destaquen dos arcs apuntats de l'antic celler, amb les parets de pedra i morter de calç | 08222-27 | A l'est del terme municipal, a tocar amb Sant Sadurní d'Anoia | És la casa originària de Can Serra, on hi vivien abans de la construcció, el segle XIX, de la casa al costat de l'església. Ja es documenta en un capmàs de 1587 amb el nom de casa d'en Carbonell. Aquest mas neix de la unificació dels masos Comalltera i Solà. En un moment indeterminat passa de mans dels Carbonell als Serra, d'on pren el nom. Actualment també es coneix com a Casa vella d'Espiells. | 41.4521400,1.8135300 | 400900 | 4589630 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77533-foto-08222-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77533-foto-08222-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77533-foto-08222-27-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Consta d'edificacions annexes destinades a la productivitat. | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77605 | Font de la Bruixa del Torrentfondo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-bruixa-del-torrentfondo | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2010). Les fonts de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010, pàgs. 19 a 22. | La vegetació ha cobert totalment l'indret i no s'hi pot accedir | El Torrentfondo és un torrent fòssil que s'ha conservat gairebé intacte des de la seva formació ara fa vint mil anys, durant la última glaciació. En aquest indret existeix una font i al seu costat un safareig on la gent de les cases del barri del Torrentfondo abans de tenir l'aigua corrent, anaven a rentar la roba i a buscar aigua amb els càntirs a la font. La font de la bruixa es troba situada al cap de baix d'aquest torrent, a uns trenta metres en direcció al barri de cases que porta el mateix nom, a partir pou. Per accedir-hi s'ha de baixar des del camí del Torrentfondo, a un centenar de metres a partir del pont. Allí, a mà dreta, entremig d'unes alzines i pi blanc s'inicia una baixada esglaonada construïda en la mateixa timba que permet arribar fins al pou, encara en ús. Els esglaons estan construïts a la mateixa terra i una barana improvisada de fusta i canyes protegeix al passant del precipici. Un cop arribats a la caseta del pou, a mà dreta s'inicia un gorg molt estret i d'una profunditat d'entre vint i vint-i-cinc metres, conegut amb el nom de la Gruta del Torrentfondo. Les seves parets estan formades per conglomerats compactes. A mà esquerra, entre dues timbes esfereïdores, es poden observar alzines, pollancres, pi blanc i om. El llit del torrent es troba completament emboscat. Hi predomina una vegetació exuberant composta bàsicament per lianes com l'aritjol o l'heura a més d'un espès corredor format per bardissa i canya impedeixen poder avançar fins a la font. | 08222-99 | Torrentfondo | Fa poc temps es va decidir posar una font al peu del carrer del Torrentfondo, al costat d'una caseta d'obra que hi ha a mà esquerra, just abans del trencall de terra que porta a la font del Vicenç. Es tracta d'un senzill pilar d'obra, arrebossat amb ciment amb una aixeta de bronze a la qual hi manca el polsador. | 41.4728300,1.8137400 | 400949 | 4591927 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77605-foto-08222-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77605-foto-08222-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tot i que Estragué (2009) afirma que deien que en aquesta font hi havia bruixes, hem preguntat a tots els nostres informants si coneixien alguna llegenda o rondalla sobre les bruixes del Torrentfondo i ningú ens ha sabut dir res. Sembla més aviat un avís de prevenció dels pares a la canalla donada la perillositat física del lloc. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77706 | Cal Ferreguet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferreguet | XVIII-XIX | Antiga masia de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments són llisos arrebossats i pintats de blanc. Tenia algun edifici annex antic, com els estables reconvertits en lavabos. És una construcció de caràcter molt popular on no sobresurt cap element arquitectònic i que s'ha reformat per adequar-hi un club privat. A la seva dreta s'hi va afegir un edifici que a la planta pis són les oficines del club i a la planta baixa el local social polivalent, que serveix de bar, sala de festes, de reunions, etc. | 08222-180 | A ponent del nucli urbà i per sobre la Vinya del Mas Salom | En els terrenys de Can Ferreguet s'hi va instal·lar un càmping privat de caravanes als anys 70, el projecte comença l'any 1976 i tres anys més tard comença la seva instal·lació tot i les critiques veïnals als seu projecte. | 41.4645500,1.8142800 | 400982 | 4591007 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77706-foto-08222-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77706-foto-08222-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77706-foto-08222-180-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77642 | Pou del camí del Torrentfondo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-cami-del-torrentfondo | XX | Restaurat recentment | Caseta de pou situada en el marge, al costat de la carretera o camí del Torrentfondo que enllaça amb el camí de ca l'Esteve de la Riera. És de planta rectangular (1,33 x 1,50 m) i una alçada d'1'95 metres i de forma piramidal (més ampla de la base que de la coberta). És de construcció recent o reparat recentment amb paraments de totxos arrebossats i coberta de teula plana a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. La porta és metàl·lica amb bastiment de fusta i forrellat de ferro. Mesura 68 cm d'amplada i 99 d'alçada. Al damunt hi ha una petita pestanya a modus de guardapols feta de rajoles i entre aquesta i la coberta un respirador. | 08222-136 | Camí del Torrentfondo | 41.4743800,1.8145500 | 401019 | 4592098 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77642-foto-08222-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77642-foto-08222-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77642-foto-08222-136-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77508 | A prop de la fàbrica Expert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-prop-de-la-fabrica-expert | Memòria de prospecció arqueològica del projecte 'Unitat de Transformació industrial Torrentfondo III' Sant Llorenç d'Hortons, març 2008. Arxiu Servei Arqueologia i Paleontologia. Estudi d'Impacte Ambiental del Projecte variant de la C-243. Tram: St. Sadurní d'Anoia-Martorell, 2000: Arxiu Servei Arqueologia. | Troballes superficials pendents de confirmació | Aquesta zona compresa entre el Camí del Torrentfondo i el límit municipal amb Masquefa ha estat objecte d'un parell de prospeccions arqueològiques: una a l'any 2000 i l'altra a l'any 2008. Durant el 2000, es van documentar en unes vinyes diversos fragments de ceràmica grisa medieval. L'any 2008, sobre un turó proper a aquestes vinyes, es van localitzar fragments de ceràmica d'època ibèrica, tant elaborada a torn com a mà, amb decoracions de cordons. Totes aquestes troballes són de caràcter superficial i tenen una diferència cronològica important, sense que es puguin relacionar unes amb altres fins que no es facin excavacions arqueològiques, però sí que indiquen la possibilitat que existeixi algun tipus de poblament, en el turó, d'època ibèrica (segles VI-I aC) i medieval (segles V-XV dC) en el mateix turó o en un indret proper. | 08222-2 | Torrentfondo; al nord del terme municipal | La primera prospecció arqueològica en aquesta zona es va realitza l'any 2000, en motiu de la redacció de l'Estudi d'impacte ambiental de la variant C-243, en el tram de Sant Sadurní d'Anoia a Martorell. La direcció dels treballs arqueològics van anar a càrrec d'Antoni Fernández Espinosa, de l'empresa CODEX i es va executar entre el 15 i el 24 de març de 2000. L'any 2008 s'hi van tornar a fer prospeccions arqueològiques, motivades pel projecte de construcció de la Unitat de Transformació Industrial Torrentfondo III., promogut per l'Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons. La direcció dels treballs arqueològics van anar a càrrec de Joan Garcia Tara i es va executar entre el 25 i el 28 de març de 2008 | 41.4762500,1.8146300 | 401029 | 4592306 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77508-foto-08222-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77508-foto-08222-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77508-foto-08222-2-3.jpg | Legal | Medieval|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Futurs treballs arqueològics haurien de determinar l'abast real tant cronològic com tipològic de les troballes realitzades en superfície i així, poder-ne avaluar la seva importància científica i patrimonial. | 85|81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77531 | Can Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prats-0 | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. RIUS FONT, Lluís (2009). Can Prats i les ànimes del purgatori; dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç de 2009, pàgs. 24 a 28 . ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (2000). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/2000.htm | XVI-XX | Antiga masia documentada en el segle XVI reformada a principis del segle XX; consta de planta baixa, pis i golfes. Les cobertes estan formades de teules vidrades, amb tremujals i ràfec. La façana principal està orientada a llevant i destaca el balcó de dos portals al primer pis i les galeries de finestres a la planta baixa, a les golfes i al cos lateral. Obertures amb marcs de línies quadrades i corbes i amb ornamentacions vegetals i estilitzades. La reforma de Josep Ros i Ros contemplava la creació d'un mirador en torre central a la part superior, però el promotor Paul Buguet es va morir abans d'acabar l'obra i es va quedar pendent. Ara hi ha una claraboia. Els espais interiors estaven duplicats pensant amb els masovers i la part senyorial, només la cuina era un espai únic a la planta baixa, on hi havia dos menjadors. Des del vestíbul, una porta donava accés a l'escala central que conduïa a la planta pis i a les cambres, on els sostres són alts i els paviments són hidràulics; diferents en cada habitació. Hi ha construccions annexes dedicades a magatzem i a la producció. | 08222-25 | Camí de Can Prats PK 1+500 de la BV-2249 | La propietat és fruit de la unió dels masos Raspall, Avinyó i Benet. La història de Can Prats es remunta documentalment al segle XVI, on un capbreu del 1513, ordenat pel senyor de Gelida Francesc Bertran i Malla, havia estat esmentat per Pere Febrer que estava casat amb Joana Prats, per l'establiment de terres i mas. Un capmàs de l'any 1587 parla de la casa Prats. En un capbreu de 1598 ordenat pels senyores de la baronia de Gelida, Maria d'Erill i Bertran i Marquesa Despalau i d'Erill, trobem el nom de Jaume Prats com a part confessant. L'any 1736, la família Prats deixa el mas a un nebot, Isidre Corrodias. L'any 1826 el propietari n'és Jaume Corrodias, que va ser segrestat per uns bandolers. Va prometre que si se'n sortia sufragaria part de l'església. Per aquest motiu el seu testament contemplà la donació de diners per acabar les obres de l'església i així ho reflecteix la llinda. L'any 1908 el clergue francès Paul Buguet responsable de la confraria dedicada a 'La obra expiatòria para el rescate de las almas abandonadas del purgatorio', va comprar el mas. Aquesta associació tenia la seu a la capella Montligeon de la Bretanya. Monsenyor Paul Buguet va contractar l'arquitecte Josep Ros i Ros per dirigir les reformes i convertir un mas de caràcter tradicional i productiu en una casa d'estiueig a la moda. L'any 1919 monsenyor Buguet va morir a Roma i deixà els béns a mans del senyor Josep Crasses i Coll, que va morir l'any 1976. Els desitjos de Paul Buguet eren crear una fundació que no s'havia fet. Després d'uns anys d'incertesa sobre el futur de la casa, l'any 1991 els masovers que hi havia des de 1875, descendent de Maria Ferrer Ferran, besàvia de Josep Carreras, van poder adquirir la casa. Actualment, Josep Carreras, propietari de Can Prats amb dos socis més es dediquen a la producció de cava sota les marques de Marquès de Gelida i Mas de l'Alzinar. | 41.4556900,1.8151500 | 401041 | 4590022 | 1908 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77531-foto-08222-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77531-foto-08222-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77531-foto-08222-25-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Ros i Ros | 98|105|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 77656 | Pont de Cal Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-prats | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. RIUS FONT, Lluís (2009). Can Prats i les ànimes del purgatori; dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç de 2009, pàgs. 24 a 28 . | XX | Pont construït l'any 1908 en el torrent de Can Farreguet per facilitar el transport de material de construcció destinat a les reformes de la masia de Cal Prat, encarregades per Paul Buguet a l'arquitecte Josep Ros i Ros. És d'un sol ull amb l'arcada de mig punt feta de maons posats a sardinell. El parament és de pedres irregulars sense escairar i sense arrebossar. | 08222-150 | Torrent del Ferreguet | La propietat és fruit de la unió dels masos Raspall, Avinyó i Benet. La història de Can Prats es remunta documentalment al segle XVI, on un capbreu del 1513, ordenat pel senyor de Gelida Francesc Bertran i Malla, havia estat esmentat per Pere Febrer que estava casat amb Joana Prats, per l'establiment de terres i mas. Un capmàs de l'any 1587 parla de la casa Prats. En un capbreu de 1598 ordenat pels senyores de la baronia de Gelida, Maria d'Erill i Bertran i Marquesa Despalau i d'Erill, trobem el nom de Jaume Prats com a part confessant. L'any 1736, la família Prats deixa el mas a un nebot, Isidre Corrodias. L'any 1826 el propietari n'és Jaume Corrodias, que va ser segrestat per uns bandolers. Va prometre que si se'n sortia sufragaria part de l'església. Per aquest motiu el seu testament contemplà la donació de diners per acabar les obres de l'església i així ho reflecteix la llinda. L'any 1908 el clergue francès Paul Buguet responsable de la confraria dedicada a 'La obra expiatòria para el rescate de las almas abandonadas del purgatorio', va comprar el mas. Aquesta associació tenia la seu a la capella Montligeon de la Bretanya. Monsenyor Paul Buguet va contractar l'arquitecte Josep Ros i Ros per dirigir les reformes i convertir un mas de caràcter tradicional i productiu en una casa d'estiueig a la moda. L'any 1919 monsenyor Buguet va morir a Roma i deixà els béns a mans del senyor Josep Crasses i Coll, que va morir l'any 1976. Els desitjos de Paul Buguet eren crear una fundació que no s'havia fet. Després d'uns anys d'incertesa sobre el futur de la casa, l'any 1991 els masovers que hi havia des de 1875, descendent de Maria Ferrer Ferran, besàvia de Josep Carreras, van poder adquirir la casa. | 41.4619400,1.8150400 | 401041 | 4590716 | 1908 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77656-foto-08222-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77656-foto-08222-150-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Ros i Ros | 98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 77512 | Torrent de Cal Mus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-cal-mus | FOLCH, C.; GIBERT, J.: 'Memòria de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia'. Campanyes 2006-2007. Arxiu Servei Arqueologia. Barcelona. Mem. Núm.: 8035. Inèdit | VI -I aC | Troballes superficials pendents de confirmació | Troballa en superfície de material arqueològic format per vint fragments informes de ceràmica d'època ibèrica oxidada, quatre fragments de ceràmica de cuita mixta (pasta de sandvitx), quatre fragments de cuita reductora i un fragment de nansa de ceràmica vidrada. Aquestes troballes són de caràcter superficial però indiquen la possibilitat que existeixi algun tipus de poblament en un indret proper. | 08222-6 | Entre el torrent de Can Mus i el de Cal Ferreguet | L'any 2007 es va realitzar una prospecció arqueològica en aquesta zona, en motiu del projecte 'Prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia', que afectava els municipis de Gelida, Sant Llorenç d'Hortons, Sant Sadurní d'Anoia, el Pla del Penedès, Subirats, Avinyonet del Penedès i Olesa de Bonesvalls; realitzades per Cristian Folch i Jordi Gibert, sota la direcció de Ramon Martí. Aquest projecte està alhora dins u projecte més ampli anomenat 'Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval', anys 2005 - 2008, finançat pel Ministerio de Educación y Ciencia. | 41.4594700,1.8154800 | 401074 | 4590442 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77512-foto-08222-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77512-foto-08222-6-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Futurs treballs arqueològics haurien de determinar l'abast real tant cronològic com tipològic de les troballes realitzades en superfície i així, poder-ne avaluar la seva importància científica i patrimonial. | 81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 77641 | Pou del Camí de ca l'Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-cami-de-ca-lesteve | XVIII-XIX | Deteriorat per manca de manteniment | Pou de planta circular d'1'10 metres de diàmetre intern i coberta de volta, situat al costat del carrer del Torrentfondo o camí de Ca l'Esteve de la Riera. Està fet de paredat mixt, amb pedres irregulars sense treballar i fragments de restes constructius units amb morter de calç i arrebossat; tot i que l'arrebossat s'ha perdut en gran part de la seva superfície. El gruix del mur és de 40 cm. La porta és de fusta (88 x 98 cm) amb forrellat de ferro. A l'interior es conserva la corriola, agafada a la biga de fusta. | 08222-135 | Carrer del Torrentfondo | 41.4747900,1.8152800 | 401081 | 4592143 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77641-foto-08222-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77641-foto-08222-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77641-foto-08222-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77718 | Pica del Camí de la Vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-del-cami-de-la-vinya | XIX | Piques inutilitzables | Estructura formada per dues piques, una més gran que l'altra (70 x 57 cm i 44 x 70 cm), i un dipòsit o cisterna d'aigua destinada a la fabricació del 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. Les piques estan fetes de maons plans arrebossat a l'exterior i a l'interior, per tal d'impermeabilitzar-la. A la part interior s'observa les restes de color verdós característic de la barreja. El dipòsit, que està al seu costat, servia per recollir l'aigua de la pluja. És de secció circular però li han fet un tancament d'obra de protecció de 1 x 0'9 metres i una tapa de formigó datada l'any 1970. | 08222-192 | Torrentfondo | 41.4769600,1.8153400 | 401089 | 4592384 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77718-foto-08222-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77718-foto-08222-192-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Quan es sulfatava una vinya es feia a peu i amb la sulfatadora, amb una capacitat màxima de 20 litres, penjada a l'esquena. Per aquest motiu era usual que en una mateixa vinya existissin diverses piques com aquesta, per tal de no fer més feixuga la tasca del pagès. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77509 | Camps de Can Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camps-de-can-esteve | Estudi d'Impacte Ambiental del Projecte variant de la C-243. Tram: St. Sadurní d'Anoia-Martorell, 2000: Arxiu Servei Arqueologia. | VI-I aC | Troballes superficials pendents de confirmació | Aquesta zona compresa al nord del Torrentfondo i en el límit municipal amb Masquefa ha estat objecte d'una prospecció arqueològica durant l'any 2000, en el transcurs de la qual es van documentar la presència en superfície de material ceràmic arqueològic d'època ibèrica, sense determinar-ne la tipologia. Aquestes troballes són de caràcter superficial però indiquen la possibilitat que existeixi algun tipus de poblament en un indret proper. | 08222-3 | Nord-oest del terme municipal a tocar amb Masquefa | L'any 2000 es va realitzar una prospecció arqueològica en aquesta zona, en motiu de la redacció de l'Estudi d'impacte ambiental de la variant C-243, en el tram de Sant Sadurní d'Anoia a Martorell. La direcció dels treballs arqueològics van anar a càrrec d'Antoni Fernández Espinosa, de l'empresa CODEX i es va executar entre el 15 i el 24 de març de 2000. | 41.4789500,1.8161500 | 401160 | 4592604 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77509-foto-08222-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77509-foto-08222-3-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Futurs treballs arqueològics haurien de determinar l'abast real tant cronològic com tipològic de les troballes realitzades en superfície i així, poder-ne avaluar la seva importància científica i patrimonial. | 81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 77719 | Nucli del Torrentfondo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-del-torrentfondo | XVIII-XX | Barri format a partir de l'alineació de cases en un únic carrer seguint el camí de Ca l'Esteve de la Riera. Originàriament les cases eren de cós, amb planta baixa i pis coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Al davant de les cases hi havien els seus corresponents hortets. Actualment les cases presenten diverses modificacions, amb aixecaments de plantes noves i els hortets del davant s'han convertit, majoritàriament, en nous habitatges, magatzems o garatges. Encara es conserva algun pou antic. | 08222-213 | Torrentfondo | 41.4747700,1.8162400 | 401161 | 4592139 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77719-foto-08222-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77719-foto-08222-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77719-foto-08222-213-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 77603 | Font de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-teula-12 | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2010). Les fonts de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010, pàgs. 19 a 22. | La font de la teula es troba en el marge dret del Torrentfondo, entre la font de la Bruixa i la font de Can Serra. Per arribar-hi cal passar arran d'un camp de conreu que hi ha al darrera de l'església. S'ha d'anar vorejant, fins a trobar un ginestar (Spartium junceum), darrera les naus del polígon industrial. Entre mig de les ginestes cal endinsar-se per un corriol molt estret que va baixant cap al llit del torrent, ja que l'últim tram fa uns anys es va enfonsar. Un cop a baix, cal remuntar pel mig del llit del torrent. Uns vint metres més amunt, a mà esquerra en una clariana provocada pels enfonsaments sobtats de les timbes, s'observa, la font, situada a tres metres i mig d'alçada. Es tracta d'una petita mina d'un a dos metres de fondària a la qual s'hi va afegir un paredat fet de maó pla amb una portella de ferro al mig que servia de registre (actualment desapareguda) i per on poder introduir la mà i per tal de netejar la canal de les impureses i sediments. Per damunt de la portella encara es pot veure gravada el nom de la font 'Font de la teula' (es desconeix si hi ha data). A cinquanta centímetres per sota de la portella sortia una teula per on rajava l'aigua que anava a parar a una pica de pedra sorrenca on s'hi podia omplir el canti. En ensorrar-se el nivell del llit del torrent, un metre més avall s'hi va col·locar un tub d'uralita per on continua rajant actualment. El raig d'aigua ha anat provocant una petita cassoleta a la pedra sorrenca. D'aquí va lliscant paret avall fins a retrobar el llit del torrent. La vegetació és exuberant i dificulta l'accés a la font. Hi ha presència de capil·lera (Adiantum capillus-veneris) , una falguera molt típica de degotalls i escorrenties que ha arrelat per tota la tosca calcària dipositada, molses, bardissa o esbarzer, llorer, aritjol, alzina i pi blanc. | 08222-97 | Torrentfondo | 41.4734100,1.8175700 | 401270 | 4591987 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77603-foto-08222-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77603-foto-08222-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 77701 | Pica del Mas Salom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-del-mas-salom | XIX | En desús i mig colgada | Estructura formada per una pica i un dipòsit o cisterna d'aigua destinada a la fabricació del 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. La pica està feta de maons posats en pla i sense arrebossar a l'exterior, però si a l'interior, per tal d'impermeabilitzar-la. És de planta quadrada, amb 70 centímetres de costat. La seva profunditat també és de 70 cm. A la part interior s'observa les restes de color verdós característic de la barreja. El dipòsit, que està al seu costat, servia per recollir l'aigua de la pluja. És troncocònic i fet de rajols de ceràmica. El diàmetre de la boca és de 53 cm. A la part superior hi ha un petit forat per on entrava l'aigua amb un petit fragment ceràmic que servia per impedir al màxim el pas de sorra i restes vegetals. Actualment està mig colgat de terra a l'interior. | 08222-175 | Vinya del Mas Salom | Aquesta vinya pertany a la família Esteve de Cal Fèlix des de l'any 2000, quan la van comprar als propietaris de Can Font de l'Alzina. La família Esteve havien estat parcers d'aquesta vinya tota la vida. Conserven un contracte de parceria del segle XIX. Els límits de la vinya són el Torrent de Can Farreguet i el Torrent de Cal Santjust Vell. Antigament s'aixecava el Mas Salom, actualment desaparegut. Només els més vells en recorden alguna paret solitària enmig del seu abandonament. L'era de rajols s'amaga sota els camins que menen a la barraca. Actualment caçadors i els propietaris intenten recuperar la memòria d'aquesta masia a través de la restauració del topònim. Els ceps actuals es van començar a emparrar l'any 1992, començant per la part més alta, fins arribar a la cota més baixa, propera al Torrent de Cal Santjust vell. Són de la varietat moscatell d'Alexandria. També hi han plantat arbres fruiters: presseguers, pruneres i pomeres. Les pomeres són de tres varietats autòctones; la manyaga, la delciri i la cumosa. Al costat del pou hi ha un cep de la varietat de Sant Jaume, que diu la memòria oral que ja hi era abans de la fil·loxera i que es caracteritza per poder-se collir el seu raïm per Sant Jaume. | 41.4614800,1.8188800 | 401361 | 4590661 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77701-foto-08222-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77701-foto-08222-175-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Quan es sulfatava una vinya es feia a peu i amb la sulfatadora, amb una capacitat màxima de 20 litres, penjada a l'esquena. Per aquest motiu era usual que en una mateixa vinya existissin diverses piques com aquesta, per tal de no fer més feixuga la tasca del pagès. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77652 | Curació dels nens trencats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/curacio-dels-nens-trencats | <p>RIUS FONT, Lluís (2008). Històries d'arbres; dins Programa de Festa major de Sant Llorenç d'Hortons de 2008, pàgs. 25 a 29.</p> | XIX | Informació publicada a partir d'un recull oral | <p>Les dones de Sant Llorenç recorden una tradició ancestral que Lluís Rius (2008) va publicar segons la qual quan un infant naixia 'trencat', és a dir, herniats o amb alguna malformació es practicava un ritual conegut també en altre indrets del Penedès fins a principis del segle XX. Aquest ritus consistia en escollir un roure jove i es seccionava la soca en dues parts. A continuació es feia passar l'infant d'un costat a l'altre entre un Pere i un Joan acompanyat de l'expressió 'Entre jo Pere i tu Joan, que es curi aquest infant'. Després calia empeltar les dues parts de la soca, envoltada amb la mateixa gasa de l'infant. Si l'arbre vivia, s'assegurava la guarició de l'infant i creixia fort com un roure.</p> | 08222-146 | Sant Llorenç d'Hortons | <p>Entre els llocs que la gent de Sant Llorenç recorda que s'havia arribat a practicar aquest ritus hi ha la roureda de la Font de Cal Santjust, l'alzina de Can Canyes i a Cal Farreguet.</p> | 41.4659400,1.8189300 | 401372 | 4591156 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77652-foto-08222-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77652-foto-08222-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-05-23 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 63 | 4.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 77651 | Roureda de Cal Santjust | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roureda-de-cal-santjust | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit MASCLANS I RIVÉS, F. (1958) Guia per a conèixer els arbres. Barcelona. Ed. Montblanc-Martin. Medi Natural. Barcelona. RIUS FONT, Lluís (2008). Històries d'arbres; dins Programa de Festa major de Sant Llorenç d'Hortons de 2008, pàgs. 25 a 29. | En bones condicions com les que ofereix aquest parc els roures podrien arribar a viure fins a uns mil anys. Cal doncs preservar el perímetre de la soca, sobretot pel més vell de tots, que podria tenir actualment uns 400 anys. Al tenir un tronc curt que bifurca ràpidament permet enfilar-se pel marge i accedir a la seva creu. Les arrels que es van descalçant posen en perill la subsistència de l'arbre.També s'hauria de controlar el creixement de l'heura (Hedera helix) que creix en els marges ja que s'enfila per les alzines i roures i pot créixer fins a l'extrem de tombar-los i provocar-los la mort. | Roureda del gènere Quercus que domina el paratge de la Font de Cal Santjust, juntament amb alguns exemplars molt interessants de pi blanc (Pinus halepensis) i alzinar (Quercus ilex), amb un sotabosc majoritàriament net, amb l' estrat herbaci inexistent ja que l'espai ha estat arranjat com a parc municipal.Té tres zones ben delimitades espacialment: una zona de picnic amb taules i bancs de fusta, un espai polivalent i la zona de jocs pels més petits. Per salvar els desnivells del parc i guanyar espai s'han creat terrasses aguantades amb rocalla, per damunt de la qual hi ha unes baranes de fusta tractada. S'han col·locat alguns arbustos i plantes enfiladisses com l'heura (Hedera helix) que amb el temps aniran tapant parcialment les pedres de manera que no es faci tant evident que es tracta d'un mur de roques sinó d'un espai enjardinat. El torrent de Cal Santjust travessa el Parc de nord a sud. El curs no ha estat modificat però si que en el seu pas pel Parc s'ha netejat totalment de vegetació i reomplert de terra. Per damunt, s'ha col·locat una xapa de formigó amb un paviment de pedra natural que afavoreix l'escorrentia de l'aigua. Davant de la font, s'ha creat una zona d'aigua, amb petits sortidors situats a banda i banda que permeten jugar tot refrescant-se a l'estiu. Els roures més vells i més grossos estan a la zona de picnic. La volta de canó de la majoria dels troncs de roure mesurats oscil·len entre 2,65 m de diàmetre per 2,75 m de volta de soca, amb una alçada que oscil·la entre 20 i 25 metres i una amplada de capçada que pot arribar als 28 metres, amb un brancatge molt potent. Destaca el roure situat en el marge just enfront de la font, amb 4,70 m de volta de canó per 5,80 m de volta de soca i una alçada de 28 metres. Els exemplars de pi blanc tenen una mitjana de circumferència d' 1,20 m per 30 metres d'alçada. En el parc hi ha dues fonts; una moderna que data de la construcció del parc, i la coneguda amb el nom de la font de Cal San Just, construïda al segle XIX en el mur de pedra per on passa el corriol que baixa fins a la font. | 08222-145 | Parc de Cal Santjust, al carrer de Cal Santjust Vell | En aquest indret hi ha la font de Cal Santjust Vell. Antigament hi havia un safareig cobert on la gent de Sant Llorenç d'Hortons hi venia a rentar la roba. L'altre safareig utilitzat per aquesta finalitat era el de la Bassa Gran, però a diferència que no tenia coberta. En els roures o en alguns d'aquests roures s'havia practicat el ritual de curar nens trencats (Rius:2008). | 41.4661400,1.8189400 | 401373 | 4591178 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77651-foto-08222-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77651-foto-08222-145-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La fusta del roure està considerada de gran duresa, molt bona per a la construcció i per a treballs d'ebenisteria. Juntament amb l'alzina tenen un gran poder calorífic. L'escorça és rica en tanins i antigament era utilitzat per adobar el cuir. Molt apreciat per a la fabricació de botes. Poden ser conreats com a planta ornamental i per evitar l'erosió. Els glans serveixen per a l'alimentació del bestiar. El roure és símbol de força en moltes cultures. Sense anar més lluny, nosaltres emprem l'expressió 'fort com un roure' En la tradició escandinava, el Déu Vainamoinen, va crear els roures per tal de donar ombra i aixopluc als ocells. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77609 | Font de Cal Santjust | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-santjust | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2010). Les fonts de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010, pàgs. 19 a 22. | La font se situa al costat del poble, prop del torrent de Cal Santjust, al costat del camp de futbol i del bar de les pistes de tennis; en un marge on s'hi va aixecar un mur de pedra local, irregulars amb un coronament de tres fileres de maons plans. Actualment aquest marge s'ha reforçat amb rocalla a banda i banda de la font. A la part central hi ha un plafó fet de maons emmarcat per un arc cec , també fet de maons, i al centre el broc tipus polsador d'aram. El plafó fa 1'36 m d'alçada per 0'8 m d'amplada. Al terra hi ha una reixa de desaigua en forma de semi cercle de 55 cm de llargada màxima li segueix un enllosat també en semi cercle d'1'73 m amb una vora d maons posats a llibret, de 15 cm d'amplada. | 08222-103 | Parc de Cal Santjust | Aquesta font la va construir el propietari de la finca a principis del segle XIX. Al costat de la font hi va fer un safareig perquè les dones del poble que visquessin a prop poguessin anar a rentar la roba. El safareig eral cobert. L'aigua que sobrava l'aprofitaven per regar els horts que envoltaven la font. Antigament s'hi feien moltes costellades. Fa uns anys va patir actes de vandalisme però actualment l'Ajuntament ho ha arranjat com a parc públic. | 41.4660500,1.8192900 | 401402 | 4591168 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77609-foto-08222-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77609-foto-08222-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77703 | Barraca de vinya del Mas Salom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-mas-salom | XIX | Barraca de vinya de planta quadrangular (3'6 x 3 metres i 1'97 metres d'alçada màxima ) feta de pedres unides amb fang. El gruix de les parets oscil·la entre els 30 i 40 cm. La coberta és a una sola vessant, actualment de fibrociment, però havia estat feta amb teules àrabs. Encara conserva quatre bigues de fusta de pi blanc i les llates. L'accés està a la façana de migdia; té una amplada d'1'80 metres i una alçada d'1'62 metres, abans era més estreta però el senyor Fèlix Esteve la va engrandir per entrar-hi l'arada. No conserva porta. El sòl de l'interior és de terra trepitjada. El parament exterior està escardejat amb ciment, però a l'interior encara s'observa l'arrebossat amb argila i restes del pòsit sobrant de la barreja de calç i sulfat de coure. | 08222-177 | Vinya del Mas Salom | Aquesta vinya pertany a la família Esteve de Cal Fèlix des de l'any 2000, quan la van comprar als propietaris de Can Font de l'Alzina. La família Esteve havien estat parcers d'aquesta vinya tota la vida. Conserven un contracte de parceria del segle XIX. Els límits de la vinya són el Torrent de Can Ferreguet i el Torrent de Cal Santjust Vell. Antigament s'aixecava el Mas Salom, actualment desaparegut. Només els més vells en recorden alguna paret solitària enmig del seu abandonament. L'era de rajols s'amaga sota els camins que menen a la barraca. Actualment caçadors i els propietaris intenten recuperar la memòria d'aquesta masia a través de la restauració del topònim. Els ceps actuals es van començar a emparrar l'any 1992, començant per la part més alta, fins arribar a la cota més baixa, propera al Torrent de Cal Santjust vell. Són de la varietat moscatell d'Alexandria. També hi han plantat arbres fruiters: presseguers, pruneres i pomeres. Les pomeres són de tres varietats autòctones; la manyaga, la delciri i la cumosa. Al costat del pou hi ha un cep de la varietat de Sant Jaume, que diu la memòria oral que ja hi era abans de la fil·loxera i que es caracteritza per poder-se collir el seu raïm per Sant Jaume. | 41.4621100,1.8202600 | 401477 | 4590729 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77703-foto-08222-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77703-foto-08222-177-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació oral facilitada per Joan Esteve de Cal Fèlix | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77637 | Barraca de la Vinya del Vallets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-vallets | XX | Desapareguda | Era una barraca de vinya de planta rectangular (2'52 x 3 metres) i una alçada màxima de 2'9 metres; amb la coberta plana. Conservava el fumeral de la llar de foc. La façana principal, estava orientada a sud-est i tenia una composició peculiar ja que tenia un coronament amb frontó rodó i lka data de construcció (1915) al centre i la porta d'accés situada una mica a la dreta, descentrada. La porta era de llinda horitzontal, metàl·lica i amb una faixa de recreixement feta de maó arrebossat. En els angles de la façana també hi havia aquestes faixes de recreixement, molt semblants a les de la barraca de la Vinya d'en Crestes. Els paraments eren de maó arrebossats. L'any 2014 amb motiu d'una remoció de terrenys, es va enderrocar la barraca, que actualment no existeix. | 08222-131 | Vinya del Vallets, al Torrentfondo | La barraca actualment no existeix. Tot i això es manté la fotografia per deixar constància de com era aquest element. Les barraques són molt característiques en zona de vinyes, però l'Alt Penedès no és una comarca que es caracteritzi per una tipologia particular de barques i tampoc per tenir-ne gran quantitats. L'orografia, tipologia del terreny i d'explotació de la terra potser no necessitava aquests tipus de construccions. | 41.4758500,1.8205600 | 401523 | 4592254 | 1915 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77637-foto-08222-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77637-foto-08222-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart. OPC (modificació) | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77657 | Salt de Can Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-can-prats | RIBA, Oriol et alii (1997). Diccionari de Geologia. Ed. Institut d'Estudis Catalans. Ed. IEC en coedició amb Enciclopèdia Catalana. | A la zona del salt, entre les canyes i el dipòsit sorrenc, hi ha una quantitat important de brutícia. Caldria una esclarissada bàsicament de la canya per fer una mica més accessible la zona i en cas de pluges i crescudes d'aigua s'evitaria que aquesta pogués crear un tap en algun punt més estret del torrent i provocar inundacions. | El salt del torrent de Can Prats es troba situat en el torrent de Can Torres, just abans de creuar-se amb el torrent de Can Prats, entre les vinyes de la Rierussa i les vinyes de Can Prats. En aquest tram del torrent, desapareix la sorra deixant pas a una plataforma rocosa que forma part d'una terrassa al·luvial formada per margues blau grisenques que presenten fòssils marins molt abundants. Un regueró, producte de l'erosió provocada pel pas constant de l'aigua a la roca deixa entreveure graves sorrenques o conglomerats. Al final d'aquesta plataforma hi ha un salt que té un desnivell d'uns vuit metres de profunditat. S'ha anat excavant de manera natural degut al pas del temps, en els materials mòbils al·luvials provinents de les riuades fortes i per l'efecte de retallament que ha sofert del meandre. La caiguda de l'aigua juntament amb altres elements erosius han anat accentuant el desnivell brusc del salt. Per sota la plataforma, un gorg de 40 metres d'amplada. Els pendents a banda i banda del torrent són molt pronunciats, amb presència de cingleres o timbes (com ho coneixen els habitats de Sant Llorenç). Actualment estan molt emboscades, amb una gran quantitat de canyissar, bardisses, aritjol i altres enfiladisses que impossibiliten l'accés. La zona del salt agrupa una bona mostra dels diferents ecosistemes forestals i comunitats faunístiques que hi troben refugi, nidifiquen o hi viuen durant tot l'any. A les zones més obagues hi ha una clara representació de l'alzinar barrejat amb roure de fulla petita alternada amb una bona part de pineda secundària de pi blanc i més a proximitat de les lleres va deixant pas al bosc de ribera que alhora es combina amb herbassars higròfils. En algunes zones el bosc de ribera és molt atapeït i el seu accés es fa impossible degut a un sotabosc ric en arç blanc, bardissa, roldor, roser salvatge, saüc, canyissar o joncs, amagatall ideal per a moltes espècies animals. La fauna vertebrada hi és molt ben representada amb una comunitat de carnívors ben conservada i detectada durant la realització del Mapa de Patrimoni per la gran quantitat de rastres (petjades i femtes) de mamífers com la fagina, la geneta, la guineu i el senglar. També s'ha detectat presència de rapinyaires a través de la visualització directa d'algunes espècies que sobrevolen la zona i d'altres gràcies a les egagròpiles i plomall. Cal destacar la presència de zones de nidificació del pica-soques per la gran quantitat de nius localitzats en els troncs morts dels arbres que queden dempeus. | 08222-151 | A la confluència del torrent de Can Torres i el de Can Prats | Els torrents i rieres de Sant Llorenç d'Hortons tenen un rol molt important com a corredor biològic, ja que gràcies a la vegetació que s'hi desenvolupa afegit a la presència d'aigua, la fauna hi pot trobar refugi, aliment i circular lliurement d'una zona a l'altre. | 41.4523900,1.8222600 | 401630 | 4589648 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77657-foto-08222-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77657-foto-08222-151-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El contacte de materials durs com les arenisques bioclàstiques i les argiles i marges d'origen marí produiexen un paisatge erosiu molt típic en el Penedès amb la presència de salts d'aigua en d' altres indret com:can Raimundet i la Pedrera . | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77584 | Alzina del Capatàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-capatas | BOLÒS, O.; VIGO, J.;MASALLES, R.M.; NINOT, J.M. (1993). Flora manual dels Països Catalans. Ed. Pòrtic. Barcelona MASCLANS, F. (1990). Guia per a conèixer els arbres. Ed. Montblanc-CEC. Barcelona RIUS FONT, Lluís (2008). Històries d'arbres; dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2008, pàgs. 25 a 29. | L'alzina del capatàs, té entre 70 i 75 anys, pertany a l'espècie Quercus ilex ssp ballota i es troba plantada al costat de la vorera, en un espai habilitat per al seu creixement , davant del núm. 59 de la carretera BV 2249. Està completament aïllada de vegetació arbustiva i lianes. La capçada d'aquest espècimen és espessa i la seva escorça fosca i clivellada. Mesura uns 10 m d'alçada total x 14,5 m de capçada mitjana x 2, 34 m de volt de canó x 2,50 m de volt de soca. Per sobre del canó neixen 4 branques que es van bifurcant. Es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables. El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és el gla, amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als mesos d'abril -maig . Les glans maduren al començament de la tardor. S'observa gran quantitat de fulles seques, la qual cosa podria significar l'atac per algun fong, o vespa que pon els ous al revers de les fulles.Té un creixement molt lent que produeix una fusta molt dura i compacta, molt apreciada per fer eines del camp i fusteria. Les branques es fan servir per fer llenya i carbó vegetal d'una qualitat excel·lent . | 08222-78 | Carretera BV-2249 en el PK 5+550 | Després de la Guerra Civil espanyola (1936-39), la carretera que unia Sant Llorenç d'Hortons amb Gelida va quedar força malmesa per bombardejos. Entre 1942 i 1943 van començar els treballs per adequar-la, que consistia en matxucar pedra fins deixar-la d'una mida regular prèviament establerta per després estendre-la uniformement per la carretera. En un costat es picava la pedra i en l'altre s'anava amuntegant. Entre una pila de rocs sobresortia una alzina que un dels obrers o pel que diuen el capatàs de l'obra, en veure-la va decidir protegir-la, adequant l'espai a les necessitats de llum i aigua. La memòria popular ha volgut recordar aquest fet amb el nom de l'alzina malgrat desconèixer el del capatàs. | 41.4665500,1.8221400 | 401641 | 4591220 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77584-foto-08222-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77584-foto-08222-78-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 77608 | Font del Salt del Torrent de Can Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-salt-del-torrent-de-can-prats | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2010). Les fonts de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010, pàgs. 19 a 22. | XVIII-XIX | Font ubicada en un marge de terra, situat a l'altre costat de la llosa rocosa per on baixa l'aigua que cau pel salt i orientat a migdia, per sobre mateix del salt de Can Prats. L'aigua raja a través d'un tub de ferro tallat arran de paret. Es troba collada a la part baixa d'un frontis, a 20 cm del terra, fet de rajols rectangulars posats de pla que mesura 60 x 60 cm. Per sobre del broc hi ha una argolla on segurament hi devia haver una cadeneta amb un tap. L'entorn es caracteritza per una vegetació pròpia de ribera i el marge està envaït per canya, roldor i alguna bardissa. L'estat herbaci està composat de lleterassa de bosc i fenàs boscà; A tocar de la font destaca la capil·lera (Adiantum capillus-veneris), una falguera molt característica de zones humides i calcàries que té els pecíols i el raquis molt prims de color negre que mesura uns 20 cm d'alçada així com la cua de cavall (Equisetum telmateia). | 08222-102 | Torrent de Can Prats, a 5 metres del salt de Can Prats | La font va ser construïda pels pagesos de l'època, perquè quan treballaven a les vinyes poguessin anar a buscar aigua ben a prop. Al voltant d'aquesta font hi trobem unes roques que antigament els pagesos havien de saltar per passar a l'altre costat i agafar aigua. A sobre també hi trobem una vinya que anys enrere en deien la vinya de l'Anselmo fins que va passar a formar part de les caves Juvé i Camps. | 41.4524400,1.8223900 | 401641 | 4589653 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77608-foto-08222-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77608-foto-08222-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77608-foto-08222-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Durant la visita a la font, es va desembussar per comprovar que rajava i es va improvisar un broc fet amb un tros de canya del mateix marge. | 98|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77699 | Pont de cal Fèlix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-felix | Pont d'una sola arcada construït per evitar el desnivell dels torrents de Can Mus i de Cal Santjust Vell que es troben en aquest punt. El pont està en el camí de Sant Llorenç a Sant Sadurní. Està fet de maons i arrebossat de ciment. | 08222-173 | Camí de Sant Sadurní | L'alçada originària de l'arcada del pont permetia el pas d'una tartana de vela. Actualment només hi ha un metre en el punt més alt. | 41.4591300,1.8222700 | 401641 | 4590396 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77699-foto-08222-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77699-foto-08222-173-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 77617 | Sardanes de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardanes-de-sant-llorenc | El poble de Sant Llorenç d'Hortons disposa d'un corpus de set sardanes dedicades que s'han acostumat a estrenar-se durant l'aplec sardanista que es fa a mitjans de juny. El llistat de sardanes i els seus compositors és el següent: L'any 2006 es va estrenar 'Aplec de Sant Llorenç' del compositor Josep Clavé l'any 2007 es va estrenar 'Anys de Franquesa' de Dani Gasulla; l¡any 2008 fou 'Sant Llorenç Gran Reserva' de Pitu Chamorro; l'any 2009 'Entre Vinyes i pujols' de Joan Lozano; l'any 2010 'Sardanes a Sant Llorenç' també de Josep Clavé; l'any 2011 'En Ramon de Sant Llorenç' de Javier Forcada i l'any 2012 'Petunies i gladiols', que és el nom del grup sardanista local, obra del compositor Tomàs Gil Membrado. Es tracta de composicions sense lletra. | 08222-111 | Plaça Europa | El primer aplec sardanista que es va organitzar a sant Llorenç d'Hortons es va celebrar el 17 de juny de l'any 2006 i s'ha anat organitzant ininterrompudament fins el present pel grup sardanista Petúnies i gladiols. | 41.4670500,1.8227300 | 401691 | 4591275 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77617-foto-08222-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77617-foto-08222-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada pel Grup Sardanista Petúnies i Gladiols | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77621 | Trobada gegantera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-gegantera-1 | XX | Trobada de colles de gegants d'arreu de Catalunya que es fa a Sant Llorenç d'Hortons, organitzada per la colla gegantera del Terrazel. S'acostuma a fer el darrer cap de setmana de juliol, com a cita prèvia a la Festa major, del 10 d'agost. Excepcionalment i per motius diversos es pot realitzar pel maig, com l'any 2012, que es va fer pel 20 de maig. Es comença a les 9'30 hores amb la recepció de les colles participants a les que se'ls ofereix un bon esmorzar per agafar forces. A les 10'30 es fa la plantada dels gegants a la Plaça Europa i a les 11'30 es comença el cercavila des del carrer Major, Pàmpol, carrer de la Generalitat i novament a la Plaça Europa; on es fa la ballada final i el lliurement de records. També s'aprofita per fer una trobada per l'intercanvi de plaques de cava, en el pavelló poliesportiu. | 08222-115 | Plaça Europa | Es va començar l'any 1998 i s'ha anat repetint ininterrompudament des de llavors, arribant l'any 2013 a la XV ª edició. Està organitzada per la colla de geganters del Terrazel i patrocinada per l'Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons. | 41.4671400,1.8227500 | 401693 | 4591285 | 1998 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 77698 | Pica 1 de la vinya de cal Fèlix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-1-de-la-vinya-de-cal-felix | XIX | En desús, i la pica està fragmentada. | Estructura formada per una pica i un dipòsit o cisterna d'aigua destinada a la fabricació del 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. La pica està feta de maons posats en pla i sense arrebossar a l'exterior, però si a l'interior, per tal d'impermeabilitzar-la. És de planta rectangular (1 x 0'8 m). La seva profunditat és de 70 o 80 cm. A la part interior s'observa les restes de color verdós característic de la barreja. El dipòsit, que està al seu costat, servia per recollir l'aigua de la pluja. És cilíndric i fet de rajols de ceràmica. El diàmetre és d'1'75 metres. La profunditat s'apropa al 2 metres. A la part superior hi havia un petit forat per on entrava l'aigua amb un petit fragment ceràmic que servia per impedir al màxim el pas de sorra i restes vegetals. | 08222-172 | Vinya de Cal Fèlix; prop del camí vell de Sant Sadurní | Es coneix amb el nom de Vinya de Cal Fèlix perquè la cuidaven la família de Cal Fèlix de Sant Llorenç, tot i que era propietat de Can Font de l'Alzinar. Quan els de Cal Fèlix van comprar la Vinya del Mas Salom, van deixar aquesta i, des de llavores, ja no s'ha conreat més. | 41.4594900,1.8229300 | 401696 | 4590435 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77698-foto-08222-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77698-foto-08222-172-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Quan es sulfatava una vinya es feia a peu i amb la sulfatadora, amb una capacitat màxima de 20 litres, penjada a l'esquena. Per aquest motiu era usual que en una mateixa vinya existissin diverses piques com aquesta, per tal de no fer més feixuga la tasca del pagès. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77529 | La Torre de l'aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-de-laigua | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. | XIX | Restaurada l'any 2004 | Torre feta d'obra que sostenia un molí de vent que servia per bombejar aigua d'una mina. La base de la torre és de planta quadrada en el primer tram i alçat cilíndric. A la part superior està coronada amb sanefes de maó vist. El parament és de paredat, fet de pedra petita i mitjana i irregular. Hi ha una porta petita, actualment de vidre, emmarcada amb maó vist i arc escarser. Està ubicada a l'angle nord-oest de la plaça del Molí de vent que s'estén entre el carrer del raval, la carretera de Gelida i el carrer dels Bons aires. Per sota d'aquesta plaça hi ha una gran cisterna on es recollia l'aigua de la mina. Actualment l'accés a aquest dipòsit és inaccessible perquè la porta està tapiada amb totxo. | 08222-23 | Plaça del molí de vent, s/n | El propietari de Cal Santjust es va fer una casa nova a la part alta del poble, al costat de l'actual plaça del molí i per poder tenir aigua es va fer construir una mina de 300 metres que passés pel costat de casa seva fins arribar al torrent i un pou de 20 metres de fondària. Sobre el pou va fer aquesta torre amb un molí de vent per bombejar l'aigua amb quatre pales de fusta. | 41.4660200,1.8229000 | 401704 | 4591160 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77529-foto-08222-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77529-foto-08222-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77529-foto-08222-23-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de Molí de vent | 119|98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 77567 | Creu de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-sant-isidre-1 | RIUS FONT, Lluís ( 2011). Xarxes, camins i carreteres. Programa de Festa major, pàg. 18-19 | XIX | Deixada al terra en tres trossos | Creu de terme que va patir un accident i es va partir en tres trossos. La van traslladar tal com es troba en l'actualitat al davant de la rectoria. És una creu de secció quadrada de 25 cm de costat; el primer tram fa 44 cm d'alçada, el segon tram en fa 50 cm i el tercer 120 cm. El pilar anava damunt una base de secció quadrada de 36 cm de costat i una alçada de 12 cm i aquesta anava damunt un pedestal de 93 cm de costat i una alçada de 19 cm. La part alta del pilar hi ha un rebaix que sembla fet per encabir-hi una creu, possiblement de ferro i uns medallons octogonals a cada costat. | 08222-61 | Plaça de la rectoria, s/n | Era una creu de terme del límit de ponent. Estava col·locada a l'extrem superior del camí de la Creu de Sant Isidre, tocant a la carretera. Assenyalava el límit de les processons parroquials. Fou enderrocada per la topada d'un camió l'any 1992. | 41.4699000,1.8228600 | 401706 | 4591591 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77567-foto-08222-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77567-foto-08222-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77566 | Pi de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-la-rectoria | RIUS FONT, Lluís (2008). Històries d'arbres; dins Programa de Festa major de Sant Llorenç d'Hortons de 2008, pàgs. 25 a 29. | El pi situat enfront la façana principal de la rectoria és un pi pinyoner (pinus pinea) de grans dimensions que s'inclina lleugerament. Mesura aproximadament uns 13 metres d'alçada. El tronc té l'escorça gruixuda de color marró rogenc i mesura 3 metres de volt de canó (mesura presa a 1,30 m des del terra). A set metres d'alçada aproximadament neixen les primeres branques, cinc en total, algunes podades i des les quals en van sortint noves ramificacions. La capçada ha estat fortament podada fet que fa que perdi la forma característica d'una ombrel·la. El pi pinyoner és un arbre perennifoli, les seves fulles, en forma d'agulla poden fer fins a 20 cm. de llarg, i es troben agrupades de dues en dues. La seva floració es produeix de març fins al mes de maig. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide. La llavor que s'hi troba al interior és el pinyó, molt apreciat en la cuina i les postres dels Països Catalans així com en altres indrets de la cuina mediterrània. | 08222-60 | Plaça de la Rectoria, s/n | El pi de la Rectoria va ser plantat per Mossèn Miquel Riu i Pujol, rector de Sant Llorenç d'Hortons, l'any 1904. El motiu, segons informació oral de Miquel Figueras Esteve i Pere Carreras recollida per Lluís Rius (2008), fou que l dilluns Sant de l'any 1904, en el trajecte de retorn del salpàs de Ca l'Esteve de la Riera cap a Sant Llorenç, mossèn Miquel Riu va relliscar pel marge d'un torrent i el mossèn es va agafar instintivament al primer que va trobar. Entre els matolls que va agafar hi havia un petit pi. Com agraïment per haver-li salvat la vida el va plantar davant la rectoria, però com que tenia un parell d'anys, quan es va posar la placa es va posar la datat suposada de naixement del pi. L'any 2002, en motiu del centenari d'aquest arbre singular, la parròquia va col·locar una placa en record d'aquest fet que diu el següent: ' Plantat per Mn. Miquel Riu i Pujol, rector. 1902-2002. La parròquia de Sant Llorenç n'ha fet memòria en l'any del centenari'. | 41.4698600,1.8229100 | 401710 | 4591587 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77566-foto-08222-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77566-foto-08222-60-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta conífera naturalitzada en el nostre país, és de procedència mediterrània. Es pot trobar des de nivell de mar fins als 1.000 metres d'altitud. Allí on creix i es desenvolupa més bé és en els terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, i generalment prop del litoral.La seva fusta no és gaire apreciada. És un combustible molt ràpid i en cas d'incendi, la resina i la pinya, permeten la propagació del foc a gran velocitat. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 77572 | Fons documental de l'arxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-7 | XV-XX | <p>El fons documental de l'arxiu parroquial de Sant Llorenç d'Hortons es va salvar de la crema generalitzada de 1936 i representa un testimoni vital per a la història d'aquesta població. A més a més es troba en molt bones condicions de conservació, ordenat, digitalitzat i en vies de transcripció. Conté llibres de matrimonis des de l'any 1573 fins l'actualitat; llibre de confirmacions de l'any 1772, 1865 i actual; llibres de baptismes des de 1563 fins ara; llibres d'òbits des de 1512 fins ara; llibre de Bacins d'ànimes de 1779 fins 1926 i de 1970 fins ara; llibres de visites pastorals des de 1644 fins ara; llibres d'economia parroquial del 1762 fins el 1855, del 1882, del 1972; 1844-1847, 1855-1922 i testaments des del segle XV fins el segle XX</p> | 08222-66 | Plaça de l'Església, s/n | 41.4699800,1.8229000 | 401710 | 4591600 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77572-foto-08222-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77572-foto-08222-66-2.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'Arxiu Diocesà de Barcelona també hi ha documents de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77542 | Rectoria de Sant Llorenç d'Hortons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-llorenc-dhortons | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. ADELL i GISBERT, Joan Albert (1992). Sant Llorenç d'Hortons; dins Catalunya Romànica, vol. XIX, El Penedès i l'Anoia. Antoni Pladevall (dir). edita Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 170. AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. BOSCH i CASADEVALL, Josep Maria (2013). Església parroquial de Sant Llorenç i rectoria (1845-1847), a http://www.ajhortons.cat RIUS FONT, Lluís ( 2009). Can Prats i les ànimes del purgatori. Programa de Festa Major | XI-XX | En un moment indeterminat anterior al segle XIII, el primer edifici de la rectoria es va construir de manera aïllada al costat oest de l'església romànica. Amb el pas del temps i com a conseqüència de successives ampliacions, la casa acaba adossant-se al mur oest de l'església. Actualment, és un edifici de planta quadrangular, compost de planta baixa, pis i golfes, la façana principal està orientada al sud on hi ha un portal d'arc rodó, un rellotge de sol i una galeria superior amb arcades. Una passejada per l'interior de la rectoria permet veure algunes restes de l'antiga església romànica, ja que s'ha restaurat perquè siguin visibles. | 08222-36 | Plaça de l'Església, s/n | El primer document on surt referenciada l'església data de l'any 945, en l'acta de fundació del monestir de Santa Cecília de Montserrat, on Riquilda, comtessa de Barcelona i esposa del comte Sunyer, llega a aquest cenobi l'església de Sant Llorenç d'Hortons, situada al terme de Gelida, amb el seu cementiri i sagrera. El monestir montserratí posseïa altres alous a Hortons, com el de Sorba, donat pel monjo Geldemir l'any 978. En un plet entre el senyor Umbert de Gelida i els habitants de l'alou de Sorba, es denuncià que Umbert obligava l'església de Sant Llorenç d'Hortons a lliurar-li una lliura de cera. Es va dictaminar que a partir d'aquell dia la cera havia de ser donada al monestir de Santa Cecília per la seva festivitat. L'actual església i l'ampliació de la rectoria responen a unes reformes del segle XIX. | 41.4699700,1.8229400 | 401713 | 4591599 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77542-foto-08222-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77542-foto-08222-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77542-foto-08222-36-3.jpg | Legal | Romànic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 92|98|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77599 | Rellotge de sol de la rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-rectoria-2 | AA.VV (2004). Rellotges de sol a Catalunya, un patrimoni per descobrir. Societat Catalana de Gnomònica. Ed. Efadós. Barcelona FARRÉ i OLIVÉ, Eduard (1990). Los canteiros y el reloj de sol. Editorial Monogafias de arte Roca. Barcelona. OLIVARES i ALFONSO, Joan (1998). Rellotges i calendaris solars a la Vall d'Albaida. Edita Caixa d'estalvis d'Ontinyent. Ontinyent. | XIX | Rellotge de sol, ubicat a la façana sud-est de la rectoria. És del tipus vertical i superfície rectangular, declinant i policromat. Es troba pintat directament sobre l'arrebossat de la façana. Alterna els color rosa pàl·lid amb el color blanc i varies tonalitats d' ocres. Les xifres representades són aràbigues. Estan repartides de la següent manera: les dotze del migdia al centre. La seva línia horària té dibuixada una campana, representat l'hora de l'Àngelus. A la dreta, de la 1 a les 5. A l'esquerra, de les 11 fins a les 6. Les xifres estan pintades de color blanc i es troben emmarcades en una franja rectangular de 5 cm d'amplada. El gnòmon de vareta és de ferro, de secció circular i arrenca d'un cercle pintat de color rosa molt pàl·lid que representa el sol. Les línies solars estan pintades de color ocre. Senyalen les hores i les mitges hores. A la capçalera, per damunt del sol s'hi pot llegir el lema o llegenda escrit en lletres majúscules pintades de color ocre,' EL TEMPS PASSA, ENVELLIM, FEM VIA AL CEL.., SANT LLORENCINS '. Tot el conjunt està emmarcat per una franja rectangular de 5 cm de gruix d'un color ocre molt pàl·lid. | 08222-93 | Plaça de l'Església, s/n | 41.4699200,1.8229800 | 401716 | 4591593 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77599-foto-08222-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77599-foto-08222-93-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Consta en l'inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número 1475. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77685 | Els rams de Sant Pere Màrtir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-rams-de-sant-pere-martir | CASTELLÀ-GASSOL, Joan (1983). Història i costums a Sant Llorenç d'Hortons, Sant Joan Samora i La Beguda. Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons. RIU PUJOL, Miquel Pvre (1899). Consueta. Manuscrit començat el 10 d'agost de 1899 i conservat a l'Arxiu Parroquial de Sant Llorenç d'Hortons (APLLH). | XIX | Breu nota bibliogràfica | El dia 29 d'abril, dia de Sant Pere Màrtir, es feia benedicció de rams, però Mossèn Miquel Riu i Pujol (1899) escriu en la seva Consueta tot allò que el sorprèn o considera superstició, allunyat de l'ortodòxia catòlica i explica 'Per aquí aquestos països corre la superstició (entre les moltíssimes que tenen) de que si els rams de Sant Pere Màrtir (o més ben dit) els rams beneits el dia de Sant Pere Màrtir, si passen per sota teulada perden la benedicció i per això notarà el parroco que els escolanets si porten rams no surten en tal dia com ho fan els altres, per lo portal de la Rectoria, sinó que un cop s'han tret la sotana i roquet en la sagristia agafen la gorra, arrepleguen el ram o rams que han deixat a la Iglesia i corrents surten per la porta del temple, despues ja venen a la Rectoria pero deixant els rams al carrer sobre els pedrissos que hi ha als dos costats del portal'. | 08222-159 | Sant Llorenç d'Hortons | 41.4700700,1.8230300 | 401721 | 4591610 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 77684 | Protecció contra les tempestes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/proteccio-contra-les-tempestes | CASTELLÀ-GASSOL, Joan (1983). Història i costums a Sant Llorenç d'Hortons, Sant Joan Samora i La Beguda. Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons. RIU PUJOL, Miquel Pvre (1899). Consueta. Manuscrit començat el 10 d'agost de 1899 i conservat a l'Arxiu Parroquial de Sant Llorenç d'Hortons (APLLH). RIUS FONT, Lluís (2008). Històries d'arbres; dins Programa de Festa major de Sant Llorenç d'Hortons de 2008, pàgs. 25 a 29. | XVIII-XX | Recull bibliogràfic poc metòdic | Mossèn Miquel Riu i Pujol (1899) escriu en la seva Consueta tot allò que el sorprèn o considera superstició, allunyat de l'ortodòxia catòlica. Castellà-Gassol (1983) va fer un recull de síntesi de les explicacions de Mn. Riu i explica els costums relacionats amb les creences dels seus feligresos relacionades amb la protecció de les tempestes, que eren les pitjors calamitat que podien succeir en una societat eminentment rural. Així hi havia un costum derivat del salpàs que consistia en enganxar o clavar a les reixes i portes d'entrada a les cases algunes creus fetes amb fulles de palma, beneïdes el Diumenge de Rams. En una entrevista que va mantenir el mateix autor, l'any 1982, amb la mestressa de cal Matador, aquesta li va assegurar que feia pocs anys encara es conservava el costum d'encendre el ciri que havia cremat al monument del divendres sant, quan hi havia tempesta. En ocasions semblants, el testimoni del Joanet Sanu afirmava que hi havia gent que resaven amb veu alta una oració popular que començava i acabava així: 'Santa Creu, Santa Creu (.. No ens deixeu!'. Lamentablement no es va recollir la totalitat de l'oració.Mossèn Riu també es queixa, suposem que és perquè li va tocar en persona, d'un altre costum que diu 'la fan del tot supersticiosa. Quan amenaça mal temps el campaner fa el senyal i va tocant campanes fent els tocs molt de diferent manera segons amenaça més o menys la tempesta o tronada, començant el toc de l'Àngelus, sigui l'hora que sigui, i el Rector.. Vestit amb roquet i estola morada caldereta amb aigua beneïda salpasser i un Sant Crist, se'n ha d'anar al lloc on se fa per Santa Creu de maig la benedicció del terme i anant fent els exorcismes fins que no pot aguantar més perquè la pluja l'empaita arribant a casa fet un xop .. Poden creure els que això llegeixin que tot hom vigila si el Rector compleix amb la seva obligació .. I mentrestant en les cases encenen el ciri del monument; les cases on s'ha fet la benedicció del aigua el dia del salpàs posen al balcó les estovalles que cobrien la taula'. | 08222-158 | Sant Llorenç d'Hortons | 41.4700500,1.8230600 | 401723 | 4591608 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77686 | Curació de nens de pit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/curacio-de-nens-de-pit | CASTELLÀ-GASSOL, Joan (1983). Història i costums a Sant Llorenç d'Hortons, Sant Joan Samora i La Beguda. Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons. RIU PUJOL, Miquel Pvre (1899). Consueta. Manuscrit començat el 10 d'agost de 1899 i conservat a l'Arxiu Parroquial de Sant Llorenç d'Hortons (APLLH). RIUS FONT, Lluís (2008). Històries d'arbres; dins Programa de Festa major de Sant Llorenç d'Hortons de 2008, pàgs. 25 a 29. | XIX | Referència bibliogràfica poc precisa | Mossèn Miquel Riu i Pujol (1899) escriu en la seva Consueta tot allò que el sorprèn o considera superstició, allunyat de l'ortodòxia catòlica. Castellà-Gassol (1983) va fer un recull de síntesi de les explicacions de Mn. Riu i explica que el dijous o divendres de la Setmana Santa era costum passar les criatures de pit per sota el sant Crist, i sobre del mateix, fent-los voltar una o dues vegades. Diu que no ho ha vist fer mai però que li havien explicat que es feia per creure que així les criatures no pateixen o no agafen no sap quin mal. | 08222-160 | Sant Llorenç d'Hortons | A Sant Llorenç d'Hortons a través d'informació oral recollida per Lluís Rius (2008) també es coneix el costum de guarir nens trencats fent-los passar entremig d'una branca de roure que prèviament s'ha tallat i a través d'un ritual molt concret. En el cas de fer passar el nen al voltant de la creu podria ser una pervivència cristianitzada d'aquest costum ancestral. Malauradament la incomprensió eclesial de totes aquestes pràctiques i el seu menyspreu va motivar la manca de documentació d'aquest fet i l'obtenció de dades més fiables a fi i efecte de relacionar ambdós costums. | 41.4700800,1.8230600 | 401723 | 4591611 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 77570 | Goigs a Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-llorenc | ROIG i MONTSERRAT, pvre.Joan SOLER i SOLER, pvre, Mn. Josep (1996). Goigs en lloança de Sant Llorenç Màrtir. Ed. Altés, s.l. Barcelona. Imprès el 10 d'agost de 1996. | XX | Goigs en lloança de Sant Llorenç Màrtir. Patró de la Vila de Sant Llorenç d'Hortons. Pel caliu d'amor que us crema/ flairegeu mirra i encens:/ Heu fitat la Llum suprema/ pel martiri, sant Llorenç. Paciència i Orenci,/ quina llum que ens heu donat!/ No hi haurà foscor que venci/ l'esplendor del seu esclat./ Heu nascut, florida gema, / fruit madur d'amor immens: Heu fitat la Llum suprema/ pel martiri, sant Llorenç. Dins la llar trobeu l'escola/ per seguir de prop Jesús,/ i l'amor que allí us bressola/ l'escampeu arreu, profús./ Assumiu la creu, emblema/ de perdó que els odis venç: Heu fitat la Llum suprema/ pel martiri, sant Llorenç. Ardiaca us fan de Roma,/ servidor dels més humils,/ i escampeu tan bona aroma/ que us admiren els gentils:/ Cor ardent, braç que alçaprema/ l'indigent i l'indefens: Heu fitat la Llum suprema/ pel martiri, sant Llorenç. Monstruosa és la tempesta/ que escomet l'Alou de Crist,/ i amb dalmàtica de festa/ seguireu valent sant Sixt./ Li vetlleu l'hora postrema,/ oh finor d'acord intens!: Heu fitat la Llum suprema/ pel martiri, sant Llorenç. De l'església clavari,/ quins tresors salvaguardeu?/ Ornament del Santuari,/ pedreria de gran preu/ són els pobres! I s'extrema/ contra vós el clima tens: Heu fitat la Llum suprema/ pel martiri, sant Llorenç. Si roent és la graella,/ més encès és el deler,/ que el vermell de la rosella/ bé ennobleix l'or de la fe./ Fidel sempre al millor lema,/ perdonant guanyeu l'ascens: Heu fitat la Llum suprema/ pel martiri, sant Llorenç. Caderneres i falzies/ fan joioses ball rodó/ quan el poble i les masies/ us aclament per patró,/ terra pròdiga en verema,/ sempre oberta i en avenç: Heu fitat la Llum suprema/ pel martiri, sant Llorenç. Quin esclat de primavera/ s'obre al segle dinovè!/ L'any divuit, una nova era,/ guanya el poble els drets de ple./ No serà florida sema/ si va amb vós com al comerç: Heu fitat la Llum suprema/ pel martiri, sant Llorenç. Refermeu la fe esvaïda/ i l'amor dels llorencins,/ cada llar regali vida,/ i als cellers hi hagi bons vins;/ sigui el viure un bell poema/ deixondint dies serens: Heu fitat la Llum suprema/ pel martiri, sant Llorenç. Pel caliu d'amor que us crema/ flairegeu mirra i encens: Heu fitat la Llum suprema/ pel martiri, sant Llorenç. | 08222-64 | Església parroquial de Sant Llorenç | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període. | 41.4700800,1.8230700 | 401724 | 4591611 | 1996 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77570-foto-08222-64-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Mn. Joan Roig i Montserrat pvre. I Mn. Josep Soler i Soler, pvre | El goig s'ha transcrit literalment, respectant l'ortografia de l'original. Els dibuixos són de P. Oriol M. Diví. Osb. | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml