Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 77612 | Font del Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vicenc-0 | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2011). Les fonts de Sant Llorenç d'Hortons (2ª part). Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010, pàgs. 21 a 23. | No raja | Font situada al nord del terme municipal a la finca de La Masia que pertany tant a Masquefa com a Sant Llorenç. És de rajol provinent d'una surgència d'aigua i construïda en el marge d'una vinya abandonada, prop del camí de la Masia. Es tracta d'un salic rectangular de petites dimensions ( 67 x 37 cm) excavat al marge, fet de maons , de 45 cm de fondària. El broc és de canyís i surt del centre de l'últim rajol que ha estat foradat. L'interior de les parets de la pica estan recoberts per una capa de molsa verda. S'observa un petit sobreeixidor que conduïa, a través d'un canaló excavat al terra, l'aigua sobrant cap a un dipòsit rodó de dos metres de diàmetre i un metre i mig de fondària que es troba construït en el següent marge. L'indret està envoltat d'heura, fenàs boscà i canyes. | 08222-106 | Camí de La Masia - al nord del terme municipal | El seu nom es deu a que es troba a la Vinya de Cal Vicenç del Torrentfondo, on hi van fer un pou de quatre metres de fondària i li van fer una mina de tres metres per on feien rajar l'aigua. | 41.4768100,1.8119400 | 400805 | 4592371 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77612-foto-08222-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77612-foto-08222-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77613 | Oli de bequerut, oli brut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oli-de-bequerut-oli-brut | RIUS FONT, Lluís ( 2012). Arbres personals. Programa de Festa Major | XVIII-XIX | Dita popular que fa referència a la varietat de bequerut de les oliveres; que és una varietat d'olivera autòctona. Tradicionalment, l'oli de bequerut no ha estat gaire preuat per la seva rendibilitat econòmica, més que no pas per la qualitat; però s'adapta molt bé a les característiques climatològiques de Sant Llorenç d'Hortons. Amb els antics sistemes de premsat de l'oliva, quan el pagès anava al trull a premsar la seva producció es miraven molt que en el torn anterior no hi hagués passat ningú amb la varietat de bequerut perquè deien que embrutaven molt els cofins. Fins i tot algun moliner no veia amb gaires bon ulls haver de premsa bequerut. D'aquí la fama d'oli brut. Però amb els darrers sistemes més moderns aquest problema ja no existeix i cada cop s'aprecia més aquesta varietat autòctona, fins al punt que alguns pagesos la volen promocionar per la seva adaptabilitat al terreny de Sant Llorenç. | 08222-107 | Sant Llorenç d'Hortons | Antigament la majoria de vinyes del municipi estaven delimitades per llargues fileres d'oliveres d'aquesta varietat. Encara se'n poden observar, però molts propietaris han preferit trasplantar-les i agrupar-les en un mateix camp per tal de millorar el rendiment alhora de la recollida d'olives. | 41.4684100,1.8286800 | 402190 | 4591419 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77613-foto-08222-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77613-foto-08222-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77613-foto-08222-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'olivera de Ca l'esteve de la Riera és d'aquesta varietat. | 98|94 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77614 | Font de l'Amèlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lamelia | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2011). Les fonts de Sant Llorenç d'Hortons (2ª part). Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010, pàgs. 21 a 23. | XIX | Bon estat general. Les marques d'escoda hi són molt presents tant a les parets com al sostre de la mina. | El que es coneix amb el nom de Font de l'Amèlia és l'aigua que s'extreu d'una mina excavada en el marge d'uns 12 metres de fondària per 53 cm d'amplada màxima i una alçada que no supera el 130 cm, feta per Pere Esteve Serra l'any 1946. A l'entrada de la mina hi ha presència de capil·lera (Adiantum capillus-veneris), una falguera molt habitual de zones humides i calcàries. L'aigua es fa arribar a una bassa d'aigua de planta circular on hi ha peixos. Aquesta s'aprofita per regar els horts del Sr. Jaume Esteve. La bassa està feta de maons, arrebossats i mesura 5,40 metres de diàmetre per 2 metres de fondària. La boixa té una profunditat de 80 cm aproximadament i fa anys era aprofitada com a dipòsit per a fer la barreja bordelesa. Per damunt de la boixa, a l'arrebossat de la paret hi ha un requadre gairebé esborrat on el mestre d'obra que va construir la bassa hi va marcar la següent inscripció: ' 27 DE MARÇ DE 1947 / PEDRO ESTEVE / OPERARIOS / J. ESTEVE I LLUIS C.' (Es refereix a Jaume Esteve i Lluís Casadevall). Una mica més a la dreta hi ha una segona inscripció resultat d'una reparació que es va fer a la bassa, que va gravar el Sr. Jaume Esteve Foguet 'Reparada en 1982'. | 08222-108 | Vinya de l'hort de Can Francisquet | Antigament per regar aquests horts i vinyes hi havia un pou de mina que estava situat sobre el torrent en un revolt molt pronunciat, a tres metres a l'esquerra de l'actual (UTM X: 402450; UTM Y: 4591744) ,treien l'aigua amb galledes i regaven l'hort. Ja fa anys amb una de les rierades el revolt es va omplir de sediment i al cap d'un temps s'aprofità per fer-hi un hort. El pou i la mina continuen portant aigua que desguassa en el pou actual ubicat al costat de la caseta de maó, construïda posteriorment com a conseqüència de la rierada. L'any que es va fer la font van nomenar a l'Amèlia Fuguet pubilla del poble; d'aquí el nom. L'Amèlia és la mare de l'actual propietari en Jaume Esteve Fuguet | 41.4714200,1.8313100 | 402414 | 4591750 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77614-foto-08222-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77614-foto-08222-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La font raja uns 60 litres l'hora. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 77615 | Font de l'Ernesto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lernesto | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2011). Les fonts de Sant Llorenç d'Hortons (2ª part). Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010, pàgs. 21 a 23. | XVIII-XIX | La font de l'Ernesto s'ubica al vessant de ponent del torrent de la Plaça, en un camp en pendent que baixa des del carrer Sant Antoni fins el torrent. A la part baixa hi trobem els horts i a la zona de la font hi trobem arbres fruiters. El conjunt està format per una mina i dos safareigs, sense rentadora. La mina està situada en una cota superior i construïda en el marge sorrenc. La boca està colgada a tres quartes parts però l'interior és visible. L'aigua es desvia per una canal soterrada que desguassa al safareig més antic, situat a mà dreta. Aquest primer safareig és de planta rectangular (1,70 x 2,25 m) amb una profunditat d'1,20 metres. Està construït amb maó pla sense arrebossar. Al darrera s'hi va aixecar un mur en angle recte, de contenció del marge, també feta de maons. L'antiga boixa, actualment tapada, es situava en l'angle esquerre. Des de que es va ampliar, ara fa tres anys amb un safareig similar al costat, la boixa es va desplaçar i entre safareig i safareig hi ha una canal de comunicació, a la paret mitgera d'ambdós safareigs. Aquest nou safareig és molt similar a l'anterior; de planta rectangular (1,60 x 2 m) i 1,20 metres de fondària; està fet de totxo i arrebossat. L'aigua sobrant cau per un tub de ferro ubicat a la part superior esquerra i va a parar a una boixa de 50 cm de costat, que reparteix l'aigua cap els horts a partir de tubs de plàstic amb aixetes de pas. | 08222-109 | Torrent de la Plaça | Es diu font de l'Ernesto per Ernesto Moliné, pare de la Maria que n'és l'actual propietària.. Segons Estragué (2009), antigament aquestes terres eren propietat de Cal Figueres; però les va comprar el cafeter del poble. Els anys 50 les va comprar el senyor Ernesto Moliné. | 41.4696800,1.8252800 | 401908 | 4591564 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77615-foto-08222-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77615-foto-08222-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77615-foto-08222-109-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | els safareigs tenen peixos al seu interior | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77616 | Font dels Porrons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-porrons | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2011). Les fonts de Sant Llorenç d'Hortons (2ª part). Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010, pàgs. 21 a 23. | XVI | No s'hi pot accedir per l'estat del bosc | La font dels Porrons que segons sembla també tenia una bassa que s'utilitzava per rentar la roba (Estragué:2009) estava a sota l'antiga casa de Can Serra; entre la masia i el camí que baixa fins el mateix torrent de Can Serra. Actualment només és visible un regueró amb un tub de PVC en el marge del camí. | 08222-110 | A sota de Can Serra | A principis del segle XVI van construir la font i un safareig per rentar la roba i per regar els horts que hi havia pel voltant. Llavors l'amo de la casa era Bernat Serra. Durant els últims anys un tal Feliu tenia cura i vigilava els horts que encara hi havia. | 41.4716800,1.8249600 | 401884 | 4591787 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77616-foto-08222-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77616-foto-08222-110-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Un cop passat Cal Matador, a tres-cents metres a l'esquerra hi ha una petita font d'aigua no potable que neix de l'indret on hi ha la font i bassa dels Porrons. L'aigua baixa per una petita rasa o canaló que s'ha anat fet naturalment al terra mateix per dins el bosc fins a trobar el marge del camí. Aquí s'hi ha construït un petit mur de pedra de 60 cm x 50 cm on s'ha col·locat un broc de PVC de 20 cm de llargària. La font es troba en un marge boscà de pi blanc barrejat amb un sotabosc ric encintes, heures, bardissar, galzeran i altres espècies ombrívoles. | 94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 77617 | Sardanes de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardanes-de-sant-llorenc | El poble de Sant Llorenç d'Hortons disposa d'un corpus de set sardanes dedicades que s'han acostumat a estrenar-se durant l'aplec sardanista que es fa a mitjans de juny. El llistat de sardanes i els seus compositors és el següent: L'any 2006 es va estrenar 'Aplec de Sant Llorenç' del compositor Josep Clavé l'any 2007 es va estrenar 'Anys de Franquesa' de Dani Gasulla; l¡any 2008 fou 'Sant Llorenç Gran Reserva' de Pitu Chamorro; l'any 2009 'Entre Vinyes i pujols' de Joan Lozano; l'any 2010 'Sardanes a Sant Llorenç' també de Josep Clavé; l'any 2011 'En Ramon de Sant Llorenç' de Javier Forcada i l'any 2012 'Petunies i gladiols', que és el nom del grup sardanista local, obra del compositor Tomàs Gil Membrado. Es tracta de composicions sense lletra. | 08222-111 | Plaça Europa | El primer aplec sardanista que es va organitzar a sant Llorenç d'Hortons es va celebrar el 17 de juny de l'any 2006 i s'ha anat organitzant ininterrompudament fins el present pel grup sardanista Petúnies i gladiols. | 41.4670500,1.8227300 | 401691 | 4591275 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77617-foto-08222-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77617-foto-08222-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada pel Grup Sardanista Petúnies i Gladiols | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77618 | Font de Cal Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-claramunt | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2011). Les fonts de Sant Llorenç d'Hortons (2ª part). Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010, pàgs. 21 a 23. | XVIII | Quan es va fer obres al torrent van colgar la mina i part de la font. | La font de Cal Claramunt es troba ubicada en el marge dret del torrent de Can Pujades, a un centenar de metres per sota de l'aqüeducte que antigament desviava l'aigua de la mina de Can Pujades fins a la bassa de Cal Claramunt. Per accedir a la fondalada cal agafar un trencall a mà esquerra des de la part posterior de la masia de Cal Claramunt. Es passa pel costat d'una vinya i tot seguit, gairebé arran del torrent, a mà esquerre una altra vegada, baixem per un corriol, entremig de pins, alzines, marfull, llorer i aritjol, fins a trobar dues casetes de pou. El primer pou que trobem és el més modern. Tres metres més endavant n'hi ha un segon, protegit per una caseta d'obra, feta de maons i arrebossada amb ciment. La font es troba al darrera del pou més antic, en el marge. Actualment està soterrada, juntament amb la mina que hi portava aigua. Això va ser a causa d'una intervenció de l'ACA (Agència Catalana d'Aigua), que amb la màquina la va soterrar. El primer pou que es troba baixant pel corriol, és el més modern; el va fer construir el Sr. Constantí Vidal a mitjans del segle XX per portar més aigua a la casa. La segona d'elles, la va fer construir el Sr. Francesc Marsal Bosch, avi de la Sra. Isabel Vidal, propietària actual de la masia. | 08222-112 | Torrent de Can Pujades - al costat de Can Claramunt | En el treball d'Alba Estragué (2009) quan es parla d'aquesta font es produeix una confusió ja que es barregen dades de dues surgències d'aigua diferents. En primer lloc es diu que la font es va construir en el moment de fer la casa, però no en tenim cap dada que ens ho pugui confirmar. Es diu que hi havia una bassa que servia per regar els horts i que als anys 50 el senyor Vidal va fer una piscina on antigament hi havia el safareig. Però l'aigua d'aquest safareig, més tard piscina, no provenia de la font de cal Claramunt, sinó d'una mina que hi ha al torrent, al costat del camí, la mina de Cal Pujades. Aquesta mina portava prou aigua per abastir Can Pujades i Cal Claramunt, canalitzada a través de l'aqüeducte. Arribava a la bassa i servia per regar els horts de Can Benet, els darrers masovers de Cal Claramunt, que hi tenien llogats uns horts a la família. Aquesta bassa tenia rentadora i és la que més tard serví de base per la piscina. Actualment la piscina està buida i inutilitzada. | 41.4665900,1.8037300 | 400104 | 4591246 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77618-foto-08222-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77618-foto-08222-112-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada per Anna Maria Marsal Puig de Cal Claramunt. | 94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 77619 | Font del Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-macia-0 | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2011). Les fonts de Sant Llorenç d'Hortons (2ª part). Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010, pàgs. 21 a 23. | XIX | Caldria adequar l'entorn. Les piques estan completament obturades per les fulles dels arbres. | Font situada en una torrentera a 100 metres del camí de La Beguda que ve de Ca l'Esteve de la Riera i que limita a ponent amb la vinya d'en Bel. Al final de la vinya, a mà dreta hi ha una passarel·la feta amb taulons per evitar un esvoranc del terreny. A continuació cal baixar per una escala retallada al terra amb vuit esglaons que donen accés a un espai fresc i ombrívol, on hi ha la font. Aquesta es troba a mà dreta, per sota d'un roure. El mur de contenció de la font és un paredat fet amb maó amb dues arcades falses al cap de munt. Actualment està gairebé recoberta en la seva totalitat per dipòsits calcaris. S'hi accedeix baixant un esglaó fet d'obra. L'aigua surt de dos nínxols excavats a la pedra sorrenca, com si es tractés de dues mines paral·leles i cau en una pica de 80 cm de fondària. El nínxol de la dreta mesura 40 cm d'amplada per 90 cm d'alçada i 43 cm de fondària. El broc originari ha estat substituït per una aixeta de pas. El nínxol de l'esquerra és més petit (35 cm d'amplada per 46 cm d'alçada visibles i 30 cm de fondària); del mig surt un broc de ferro de 20 cm que ha quedat mig amagat per les concrecions calcàries que s'hi ha format. Destaca com a vegetació herbàcia una falguera molt característica de zones humides i calcàries, la capil·lera (Adiantum capillus-veneris), que fa entre 20 i 50 cm d'alçada, amb els pecíols i els raquis molt prims de color negre i les fulles en forma de ventall de color verd grogós. La massa arbustiva està constituïda bàsicament pel sanguinyol (Cornus sanguinea) i l'arç blanc (Crataegus monogyna), juntament amb la canya i el canyís, la bardissa o esbarzer (Rubus sp.) i el marfull. A l'estrat arbustiu destaquen, un pollancre (Populus nigra) i dos plataners (Platanus x hispanica). | 08222-113 | Al costat de la Vinya d'en Bel | La va construir l'amo de la vinya que es deia Macià. Es diu que antigament els forners de Masquefa hi anaven a buscar l'aigua per fer el pa. Actualment encara hi va gent de La Beguda i de Sant Llorenç a buscar-hi aigua. | 41.4922500,1.8313900 | 402452 | 4594063 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77619-foto-08222-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77619-foto-08222-113-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77621 | Trobada gegantera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-gegantera-1 | XX | Trobada de colles de gegants d'arreu de Catalunya que es fa a Sant Llorenç d'Hortons, organitzada per la colla gegantera del Terrazel. S'acostuma a fer el darrer cap de setmana de juliol, com a cita prèvia a la Festa major, del 10 d'agost. Excepcionalment i per motius diversos es pot realitzar pel maig, com l'any 2012, que es va fer pel 20 de maig. Es comença a les 9'30 hores amb la recepció de les colles participants a les que se'ls ofereix un bon esmorzar per agafar forces. A les 10'30 es fa la plantada dels gegants a la Plaça Europa i a les 11'30 es comença el cercavila des del carrer Major, Pàmpol, carrer de la Generalitat i novament a la Plaça Europa; on es fa la ballada final i el lliurement de records. També s'aprofita per fer una trobada per l'intercanvi de plaques de cava, en el pavelló poliesportiu. | 08222-115 | Plaça Europa | Es va començar l'any 1998 i s'ha anat repetint ininterrompudament des de llavors, arribant l'any 2013 a la XV ª edició. Està organitzada per la colla de geganters del Terrazel i patrocinada per l'Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons. | 41.4671400,1.8227500 | 401693 | 4591285 | 1998 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 77622 | Gegants de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-sant-llorenc | TERRAZEL (2010). Terrazel, un projecte, una festa: vintè aniversari; dins Programa de Festa major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010; pàgs. 13 a 18. | XX | Els gegants de Sant Llorenç d'Hortons són els protagonistes de l'espectacle Terrazel que es representa per la Festa Major. Són el Sol i la Mare Terra. EL Sol és un gegant antropomòrfic de caràcter tradicional que simbolitza el sol. Llueix una cuirassa amb simbologia solar i porta una corona amb el carro d'Hèlios i una torxa a la mà dreta. Pesa 47 kg. i fa 4 metres d'alçada. La geganta representa el nostre planeta i, per aquest motiu, porta un vestit blau en el que es poden veure representacions dels planetes i constel·lacions que l'envolten. A la mà porta l'esfera terrestre i del seu ventre neix un corn de l'abundància, símbol de fertilitat i prosperitat. Durant l'espectacle la Mare Terra volta i dansa per l'espai i, de resultes de la història d'amor amb el Sol, donarà fruit abundosos en forma de diferents personatges. | 08222-116 | Carrer Major, 45 | Van ser dissenyats i construïts per Amadeu Ferré, a Vilafranca del Penedès, la geganta l'any 1994 i el gegant l'any 1995. D'aquest segon se'n va fer una rèplica l'any 2010. | 41.4672000,1.8249900 | 401880 | 4591289 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77622-foto-08222-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77622-foto-08222-116-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Amadeu Ferré | La parella de gegants tenen com a balls propis el Vals de Gegants, una peça per a acordió diatònic (Paton Soler, 1994) i El Galanteig (Taller de músics de El Terrazel, 1995), tema per a gralles i timbal. | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 77623 | Gegants de Sant Joan Samora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-sant-joan-samora | MIRALLES, Eloi (1991).Sant Joan Samora estrena gegants aquest diumenge; El 3 de vuit, divendres 23 d'agost de 1991. | XX | Els gegants de Sant Joan Samora són en Joan i la Roser, patró del veïnat i la mare de Déu. Els va dissenyar i modelar en Josep Anton Xaus, l'any 1991, a iniciativa popular. El vestuari va anar a càrrec de dones de Sant Joan dirigides per la Maria Valls. En Joan Rovira va fer els accessoris i la Montserrat Carafí el pintat. Són una parella de pagesos dedicats a les vinyes tan característiques del Penedès. En Joan fa 4'6 metres d'alçada i 80 kg de pes i la Roser 4'28 meres d'alçada i 75 kg de pes. D'en Joan en van escriure en motiu del bateig: 'El seu braç ferm, porta l'aixada cansada a l'esquena. La faixa li ajusta el vestit i la barretina, vermella, li tapa el sol que crema. És el Joan més gran i valent que mai no has vist'. I e la Roser: 'La cua trenada li cau daurada pel sol de setembre. Passeja altiva amb el cistell carregat del fruit de la vinya. És la Roser més maca que mai no havia vist passar'. Segons el poema fet per Pere Domènech de Roda. | 08222-117 | Carrer de les Flors, 15 - Sant Joan Samora | El bateig es va fer el 25 d'agost de 1991, sota el padrinatge dels gegants de Santa Coloma de Cervelló, en Roc i la Coloma i els de La Beguda Alta, en Quimet i la Roser; i amenitzat pels bastoners de Gelida. A la tarda es va fer un cercavila amb les parelles de Masquefa, Abrera i anta Coloma de Cervelló, els bastoners de Masquefa i els castellers Vailets de Gelida. Han fet diverses sortides, la primera important a sant Julià de Loira, també a Montserrat i dues vegades han participat de les festes de La Mercè. | 41.4733100,1.8589600 | 404726 | 4591929 | 1991 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77623-foto-08222-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77623-foto-08222-117-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep A. Xaus, maria Valls, Joan Rovira i Montserrat Carafí | Són dels gegants més alts de Catalunya.. Fotos cedides per Pere Carafí. | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 77624 | Personatges del Terrazel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/personatges-del-terrazel | TERRAZEL (2010). Terrazel, un projecte, una festa: vintè aniversari; dins Programa de Festa major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010; pàgs. 13 a 18. | XX | A l'espectacle del Terrazel hi participen tota una sèrie de personatges que s'han anat creant a partir del l'evolució de la mateixa representació. En primer lloc, la parella de gegants, el Sol i la Terra, que tenen vida pròpia més enllà del Terrazel i, per aquest motiu, es tracten en una altra fitxa de l'inventari. Els mesos de l'any són una dotzena de nans infantils que representen els mesos de l'any; els tres que representen la primavera estan pintats amb tonalitats verdoses i decorats amb motius vegetals. Els que representen l'estiu estan pintats amb tonalitats rogenques o càlides i d'aspecte femení i mostren les fruites pròpies de cada mes. Els nans de la tardor representen la verema, estan pintats d'ocre i porten els fruits del temps. Finalment, els nans de l'hivern estan pintats de tonalitats fredes amb aspecte envellit, tot i que el mes de febrer mostra una flor d'ametller. Les al·legories del paisatge és un conjunt de sis capgrossos que representen espais concrets o simbòlics de Sant Llorenç d'Hortons o de la comarca. Són la Font de la Bassa gran, el Molí de vent, el Pi Pujol, la masia, la vinya i el celler i el gall del Penedès. Són convertibles en gegantons manasses. El Malaganya és una peça del bestiari de foc que simbolitza la verticalitat i l'expansió urbana sense aturador i les seves conseqüències negatives, com la contaminació, la degradació del paisatge, l'especulació i la corrupció. Té un pes de 58 kg i una alçada de 325 cm. El Llengot és una barreja de gegant de foc i de drac i és el símbol de l'agressivitat industrial sobre el medi ambient. El seu pes és de 58 kg i la seva alçada de 325 cm. L' Unicorn és un cavall alat amb cua de peix aliat dels Llambrats i representa els quatre elements de la creació: terra, aigua, aire i foc. El seu pes és de 69 kg i fa 257 cm d'alçada màxima i 272 cm de llargada. El Buscarrons és un capgròs burlesc, egoista, indiferent i sarcàstic davant els problemes; representa l'actitud contradictòria dels humans en relació a la natura. Els follets són dotze dansaires infantils que representen els esperits del bosc i la màgia de la natura. Gaia és la representació de l'esperit de la Terra, de la vida. Custodia el talismà de la vida en forma de cargol de mar lluminós. Els Llefres és un cor de tretze personatges de foc. Porten màscares i vestits de tons i maces de foc. Els seu nom significa brut, llardós. Els Llambrants són un altre cor de vuit personatges de foc amb cascos d'inspiració clàssica, cuirasses decorades amb mandales i vestits blaus. El seu nom significa, lluminós i resplendent i representen la consciència ecològica. Finalment, hi ha els Arcans, que és un conjunt de vuit personatges de foc inspirats en els diablets de foc del Penedès, i que representen la humanitat en la seva evolució. Porten vestits de roba de sac amb caputxa. | 08222-118 | Carrer Major, 45 | Els nans i les al·legories del paisatge són disseny i creació d'un artista-tallerista diferent. Les peces es van realitzar al Taller de El Terrazel l'any 1995 i 1996 respectivament sota la direcció d'Amadeu Ferré, i van ser el resultat d'un projecte finançat per subscripció popular de particulars i empreses del municipi de sant Llorenç d'Hortons. Tots els personatges han estat creats des del Taller Terrazel, entre 1991 i el 2000, sota la direcció d'Amadeu Ferré. Els follets i Gaia tenen ball propi. | 41.4672100,1.8250000 | 401881 | 4591290 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77624-foto-08222-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77624-foto-08222-118-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Taller de Terrazel | 98 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77625 | Terrazel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terrazel | TERRAZEL (2010). Terrazel, un projecte, una festa: vintè aniversari; dins Programa de Festa major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010; pàgs. 13 a 18. | XX | El Terrazel és un espectacle de carrer d'arrel tradicional. La dramatització tracta el tema del perill que representa la contínua pressió humana sobre el medi ambient. Constitueix un dels actes centrals de la Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons. Es representa el 10 d'agost a les 11 hores de la nit. Té quatre parts ben diferenciades: Els entremesos; el carrer de foc; l'espectacle i el correfoc. En els entremesos, les diverses comparses ballen davant l'Ajuntament. Cada entremès té música i coreografia, de Neus Franci, pròpia. Els diferents entremesos són: l'Obertura, el Vals de Gegants, el ball dels Mesos o Ball de Nans, el galanteig i el Ball dels Follets. El carrer de foc comença amb un redoble de tabals, l'encesa de sortidors,cascades i traques al carrer major i d'entre el fum comencen a sortir els Llefres. Tots els elements dels entremesos i el públic travessen amenaçats per accedir a la plaça del Terrazel. L'espectacle consta de tres actes. El primer representa l'aparició de la natura, de la vida i de la humanitat. Després dels balls de tots els entremesos apareix Gaia, l'esperit de la Terra, amb el seu talismà i símbol de poder: un cargol de mar. També apareixen els Arcans i les Al·legories del Paisatge. En el segon acte un personatge sortit dels arcans, el Buscarrons provoca un desastre rere l'altre i desferma totes les forces del mal (els Llefres, el monstre Malaganya i el drac Llengot), que s'apoderen de Gaia i del seu talismà. En el tercer acte després d'una lluita el mal és vençut i culmina en un castell de focs. Finalment tots els elements de foc, bestiari, Llefres, i Llambrants participen en un correfoc pels carrers del nucli antic del poble. Se celebra a les 11 de la nit del dia 10 d'agost, festivitat de sant Llorenç, i patró del poble. L'espectacle es va representar per primera vegada l'any 1990. El treball creatiu, plàstic i musical, ha estat el resultat del Taller de El Terrazel, una singular experiència que ha sumat la participació de nombroses persones del poble, la majoria joves, sota la direcció de diferents tècnics per a les diverses àrees implicades (plàstica, musical, coreogràfica, pirotècnica, etc.) El resultat és un espectacle sorprenent, per a tots els públics, d'una gran força expressiva, ple de foc, color, música, dansa i quelcom de màgic. La seva posada en escena corre a càrrec de més d'un centenar de persones. | 08222-119 | Carrer Major, s/n i Plaça del Terrazel | Els seus orígens cal buscar-los en una reunió convocada per Rafel Capdevila, tinent d'alcald i , el gener de 1995 a l'Ajuntament, a unes quantes persones del municipi. El motiu era una 'Carta als reis' que un grup de joves havia adreçat al consistori reclamant actes dedicats a la joventut. Ramon Moix, que a l'any anterior havia participat de la Patum de Berga i va quedar impressionat per la seva força i intensitat, va proposar un espectacle amb el mateix esperit però amb un tema contemporani. L'objectiu era inaugurar el nou espectacle el 10 d'agost d'aquell mateix any, festivitat de Sant Llorenç i Festa Major del poble. Només es demanaven dues condicions indispensables: tenir una direcció artística per assegurar-ne la qualitat i que fos obert a la participació popular tant en la construcció d'elements com en la posada en escena. La direcció artística va anar a càrrec d'Amadeu Farré, figurista i escenògraf de Vilafranca del Penedès. La situació geogràfica de Sant Llorenç d'Hortons envoltat per les comarques més industrialitzades i urbanitzades de Barcelona i la sensibilitat social envers els temes mediambientals i paisatgístics, van determinar que el tema sobre el qual versaria l'espectacle fora l'ecologia i la defensa del medi ambient. Fruit de la voluntat de participació popular es va crear el Taller de Terrazel o Taller que entre 1990 i el 2000 va anar configurant els diversos aspectes de l'espectacle, des del vestuari, la creació de personatges, la música o la pirotècnia. Cada taller dirigit per especialistes però amb la participació voluntària de joves i hortonencs de totes les edats. Durant els primers anys va anar evolucionant amb la creació de nous elements (personatges, músiques, etc) i la desaparició d'altres. No és fins l'any 1995 que adopta el nom de Terrazel; és a dir, amor o zel per la Terra. Els components més antics de El Terrazel són el cor de Llefres i el Malaganya (1990), i els Llambrants i el Llengot (1991). Paton Soler va composar les primeres músiques electròniques per a l'espectacle l'any 1991. El bestiari de foc es va completar amb l' Unicorn l'any 1993. L'any 1994 es va introduir l'acordió diatònic amb dos arranjaments de temes de Paton Soler, el Ball dels follets, per al nou grup dels Follets, i el Vals de Gegants. Amadeu Ferré va rebre l'encàrrec de construir els gegants La Mare Terra (1994) i El Sol (1995). L'any 1995 es completa la parella de gegants i apareix una nova comparsa de nans infantils, els Mesos de l'Any. Per a acompanyar els balls que formaran els entremesos es van constituir el primer grup de gralles i tabal, que interpretarien noves composicions com L'Obertura, El Galanteig i el Ball dels Mesos de l'Any. L'any 1996 s'hi va afegir un conjunt de sis capgrossos, les Al·legories del Paisatge. El primer guió escrit i estructurat de l'espectacle és de 1995. El Terrazel començava a ser una obra complexa: es van idear les prèvies dels Entremesos i el Carrer de Foc; incorporava un text inicial del poeta hortonenc Ricard Garcia; naixia el personatge del Buscarrons amb el seu clàssic discurs satíric; s'hi sumava el Correfoc. L'any 1997 es va fe una representació del Terrazel al Parc de la Ciutadella, ocasió que va servir per incorporar un nou personatge: Gaia, amb vestuari d'Amadeu Farré, coreografia de Núria Soler i música de Gerard Gual. Posteriorment s'hi va afegir música de José Luís Arguis i millores en el casc dels Llambrants, les ales de l' Unicorn, l'encesa elèctrica de les maces o la incorporació, el 2004, dels Arcans. | 41.4665200,1.8255800 | 401928 | 4591213 | 1990 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77625-foto-08222-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77625-foto-08222-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Fotos facilitades pel senyor Ramon Moix i Terrazel | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 77626 | Música del Terrazel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/musica-del-terrazel | TERRAZEL (2010). Terrazel, un projecte, una festa: vintè aniversari; dins Programa de Festa major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010; pàgs. 13 a 18. | XX | El Terrazel és un espectacle de carrer d'arrel tradicional. La dramatització tracta el tema del perill que representa la contínua pressió humana sobre el medi ambient. Constitueix un dels actes centrals de la Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons. Es representa el 10 d'agost a les 11 hores de la nit. Té quatre parts ben diferenciades: Els entremesos; el carrer de foc; l'espectacle i el correfoc. És un espectacle creat l'any 1990 amb diferents músiques incorporades que comença amb una obertura, que és un tema per a gralles creat per Paton Soler i el taller de músics del Terrazel, l'any 1995. El Vals dels gegants és un tema per a acordió diatònic de Paton Soler, l'any 1994. El Vall dels mesos o dels nans és un altre tema per a gralles i tabal del taller de músics, l'any 1995. El Galanteig és un tema per a gralles i tabal del taller de músics, també de l'any 1995. El ball de follets és un tema per a acordió diatònic creat per Paton Soler Les coreografies són de Neus Franci. | 08222-120 | Carrer Major, s/n i Plaça del Terrazel | Els seus orígens cal buscar-los en una reunió convocada per Rafel Capdevila, tinent d'alcalde, el gener de 1995 a l'Ajuntament, a unes quantes persones del municipi. El motiu era una 'Carta als reis' que un grup de joves havia adreçat al consistori reclamant actes dedicats a la joventut. Ramon Moix, que a l'any anterior havia participat de la Patum de Berga i va quedar impressionat per la seva força i intensitat, va proposar un espectacle amb el mateix esperit però amb un tema contemporani. L'objectiu era inaugurar el nou espectacle el 10 d'agost d'aquell mateix any, festivitat de Sant Llorenç i Festa Major del poble. Només es demanaven dues condicions indispensables: tenir una direcció artística per assegurar-ne la qualitat i que fos obert a la participació popular tant en la construcció d'elements com en la posada en escena. La direcció artística va anar a càrrec d'Amadeu Farré, figurista i escenògraf de Vilafranca del Penedès. La situació geogràfica de Sant Llorenç d'Hortons envoltat per les comarques més industrialitzades i urbanitzades de Barcelona i la sensibilitat social envers els temes mediambientals i paisatgístics, van determinar que el tema sobre el qual versaria l'espectacle fora l'ecologia i la defensa del medi ambient. Fruit de la voluntat de participació popular es va crear el Taller de Terrazel o Taller que entre 1990 i el 2000 va anar configurant els diversos aspectes de l'espectacle, des del vestuari, la creació de personatges, la música o la pirotècnia. Cada taller dirigit per especialistes però amb la participació voluntària de joves i hortonencs de totes les edats. Durant els primers anys va anar evolucionant amb la creació de nous elements (personatges, músiques, etc) i la desaparició d'altres. No és fins l'any 1995 que adopta el nom de Terrazel; és a dir, amor o zel per la Terra. Els components més antics de El Terrazel són el cor de Llefres i el Malaganya (1990), i els Llambrants i el Llengot (1991). Paton Soler va composar les primeres músiques electròniques per a l'espectacle l'any 1991. El bestiari de foc es va completar amb l' Unicorn l'any 1993. L'any 1994 es va introduir l'acordió diatònic amb dos arranjaments de temes de Paton Soler, el Ball dels follets, per al nou grup dels Follets, i el Vals de Gegants. Amadeu Ferré va rebre l'encàrrec de construir els gegants La Mare Terra (1994) i El Sol (1995). L'any 1995 es completa la parella de gegants i apareix una nova comparsa de nans infantils, els Mesos de l'Any. Per a acompanyar els balls que formaran els entremesos es van constituir el primer grup de gralles i tabal, que interpretarien noves composicions com L'Obertura, El Galanteig i el Ball dels Mesos de l'Any. L'any 1996 s'hi va afegir un conjunt de sis capgrossos, les Al·legories del Paisatge. El primer guió escrit i estructurat de l'espectacle és de 1995. El Terrazel començava a ser una obra complexa: es van idear les prèvies dels Entremesos i el Carrer de Foc; incorporava un text inicial del poeta hortonenc Ricard Garcia; naixia el personatge del Buscarrons amb el seu clàssic discurs satíric; s'hi sumava el Correfoc. L'any 1997 es va fe una representació del Terrazel al Parc de la Ciutadella, ocasió que va servir per incorporar un nou personatge: Gaia, amb vestuari d'Amadeu Farré, coreografia de Núria Soler i música de Gerard Gual. Posteriorment s'hi va afegir música de José Luís Arguis i millores en el casc dels Llambrants, les ales de l' Unicorn, l'encesa elèctrica de les maces o la incorporació, el 2004, dels Arcans. | 41.4679900,1.8246800 | 401855 | 4591377 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77626-foto-08222-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77626-foto-08222-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Neus Franci, Paton Soler i taller de músics de Terrazel | Fotografies facilitades per Terrazel i Ramon Moix | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 77627 | Aqüeducte de Can Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-can-claramunt | XVI-XVII | Ha caigut una part i la vegetació l'està malmetent | Aqüeducte situat en el Torrent de Can Pujades, entre Can Pujades i Can Claramunt, que conduïa l'aigua d'una casa a l'altre a través d'una canal que per salvar el desnivell del torrent es va fer passar per damunt una arcada. Aquesta arcada té una llargada d'uns sis metres amb les dovelles ben escairades i amb el parament de paredat antic, fet de pedres irregulars sense treballar i unides amb morter de calç. La part oest de l'arcada ha sofert desperfectes i per la part superior no arriba a l'altre costat del torrent. | 08222-121 | Torrent de Can Pujades | Aqüeducte inèdit situat entre Can Claramunt i Can Pujades. | 41.4669900,1.8033100 | 400069 | 4591291 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77627-foto-08222-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77627-foto-08222-121-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77628 | Camí de la Roca o de Can Canyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-roca-o-de-can-canyes | XIV-XX | Trams mig perdut, roderes reomplertes amb ciment | Es coneix actualment com a camí de Can Canyes, però també pel Camí de La Roca. Comença en el mateix centre de Sant Llorenç, des del carrer Major i es dirigeix en direcció est cap a Can canyes, que és la primera masia que es troba i de la que rep un dels seus noms. És un camí sense asfaltar. Més endavant hi ha el camí que mena a la masia de La Cova, en aquest trencall hi trobem una fita de delimitació de propietats. El camí continua en sentit est; el desnivell cada cop és més accentuat. En el punt de les coordenades x= 403052 i y= 4591145 cal girar cap al nord i deixar un camí que es dirigeix en una zona on hi ha un barri de cases disperses d'urbanització recent. A partir d'aquest tram, el pendent del camí és força pronunciat i aflora la roca natural, on l'acció dels carros ha deixat marcat les roderes de forma molt pronunciada. En algun sector arriba a tenir 40 cm de profunditat. L'amplada d les roderes també varia segons el punt entre 16 i els 40 cm d'amplada; la distància entre roderes oscil·la entre els 80 i els 110 cm. En alguns punts, sobretot a mesura que ens apropem al torrent, el camí actual segueix paral·lel al camí antic, fruit d'una ampliació que es va fer fa uns anys. En aquest punt el camí antic encara es pot veure sota la capa vegetal o sota les branques d'algun arbust. Quan arriba al torrent, s'uneix amb l'actual camí que va a Sant Joan Samora, asfaltat, i que passa per davant de la masia de La Pedrera. Però antigament enllaçava amb el torrent conegut com La Rierusa i continuava fins a Gelida. | 08222-122 | Al sud del terme municipal | Es tracta de l'antic camí que comunicava Sant Llorenç d'Hortons amb Gelida, passant per la Rierussa. Abans que es fes el camí del cementiri, que passava pel costat de Cal Baró, s'utilitzava en aquest primer tram aquest camí i connectava amb la Rierussa a l'alçada de La Pedrera, després el camí continuava pel torrent i passava per sota Cal Raimundet. En el cadastre també figura coma camí de La Pedrera. | 41.4665500,1.8390600 | 403054 | 4591201 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77628-foto-08222-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77628-foto-08222-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77628-foto-08222-122-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Part de la informació per elaborar aquesta fitxa ha estat facilitada oralment per Joan Esteve de al Fèlix i Francesc Urpí. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77629 | Camí de Can Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-font | XVII | Es tracta de l'antic camí que anava de Can Font de l'Alzinar fins al nucli de Sant Llorenç d'Hortons, abans de la construcció de la carretera de Gelida BV-2249. Actualment hi ha un accés directe des de la casa de Cal Font fins la carretera BV-2249 per un camí de terra, a 140 metres de la casa es bifurca un altre camí, d'uns 3 metres d'amplada, en direcció nord-oest, primer envoltat de vinya i camps de conreu. A 250 metres trobem una mica de bosc i el camí comença a baixar fins arribar a la carretera de Can Prats, actualment asfaltada. Antigament el camí seguia aquest traçat, ara modificat per noves promocions urbanístiques. | 08222-123 | Can Font de l'Alzinar | 41.4578900,1.8251000 | 401875 | 4590255 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77629-foto-08222-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77629-foto-08222-123-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 77630 | Celler de Cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-de-cal-ros | XVIII-XIX | Cal Ros és una casa de dos cossos d'amplada situada en el carrer Major de Sant Llorenç, just davant de les escoles. En el soterrani hi ha un celler de planta rectangular de 12'3 metres de llargada per 6 metres d'amplada i una alçada de 2'23 metres. En el mig hi ha una arcada de sustentació, feta de maons, amb volta catalana. Es tracta de tres arcs escarsers amb maons col·locats a llibret. El paviment és la roca natural i és irregular. Hi ha un pou d'aigua, com moltes cases del carrer, i una boixa que recollia el vi dels cups i d'aquí anava a les botes. | 08222-124 | Carrer Major, 17 | S'ha conservat la tradició oral que quan van fer les reformes de l'església, la terra de les obres es va extreure d'aquest celler. A mitjans del segle XIX es reunien aquí els Punxes, representants del sector conservador i afí a l'església del poble que utilitzaven aquesta casa com a lloc de trobada. | 41.4683900,1.8246900 | 401857 | 4591422 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77630-foto-08222-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77630-foto-08222-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77630-foto-08222-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77631 | Cal Valls vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-valls-vell | BOSCH CASADEVALL, Josep (2008). La formació urbana d'Hortons; dins el Programa de Festa Major del 2008, ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons, pàgs. 30 i 31. | XVIII | Casa de planta rectangular que consta de planta baixa, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües, amb ràfec frontal i lateral i el carener paral·lel a la façana principal, que dona al carrer del Roser. Actualment s'utilitza de magatzem i garatge, però encara s'observa des del carrer la zona posterior dels cups i el carregador. La façana principal està arrebossada però la lateral que dona ala plaça Valls és vista. | 08222-125 | Carrer del Roser, 18 | És la casa més antiga del nucli urbà. Segons la memòria oral un dels treballadors de Ca l'Esteve de la Riera va rebre com a paga unes terres on s'hi va construir una casa: l'antiga casa de Can Valls. La família Valls, en un moment del segle XVIII promou pel seu compte el cens de noves cases entre mitgeres, que fou l'origen de l'actual barri del Roser. Aquests cens era com un lloguer a perpetuïtat que podia consistir en un pagament en diner o en espècies. | 41.4673700,1.8242100 | 401815 | 4591309 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77631-foto-08222-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77631-foto-08222-125-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77632 | Barraca de La Cova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-cova | XVIII-XIX | El sostre original de teules s'ha perdut | Barraca de vinya situada en un pendent prop del Camí de La Roca o de Can Canyes, pertanyent a la finca de La Cova, situada una mica més a ponent. Es tracta d'una barraca de planta quadrada (3'9 metres de costat), i una alçada des del carener de 2'65 m. La coberta era originàriament de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Actualment és de fibrociment, però conserva les bigues de fusta. Els paraments són de pedres irregulars de mida mitjana unides amb fang, tot i que tenen reparacions modernes fetes amb ciment. La porta d'accés està lleugerament desplaçada a l'esquerra i és amb llinda de fusta amb els brancals i el marxapeu de maons. Té una alçada de 1'75 metres i una amplada de 92 cm. El tirador és de ferro. L'interior hi havia una llar de foc de la que no es conserva el fumeral | 08222-126 | Camí de La Roca o de Can Canyes | Les barraques són molt característiques en zona de vinyes, però l'Alt Penedès no és una comarca que es caracteritzi per una tipologia particular de barques i tampoc per tenir-ne gran quantitats. L'orografia, tipologia del terreny i d'explotació de la terra potser no necessitava aquests tipus de construccions. | 41.4653100,1.8390700 | 403053 | 4591063 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77632-foto-08222-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77632-foto-08222-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77632-foto-08222-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la façana de llevant hi ha plantat un ametller. | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77633 | Façana pintada de Cal Piano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/facana-pintada-de-cal-piano | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit | XX | Grafia molt esborrada | Cal Piano és una casa entre mitgeres del carrer principal de Sant Llorenç que durant molts anys hi havia una fonda on feien menjars per jornalers, treballadors, parcers, etc. Actualment ja no compleix aquesta funció, però a la façana encara es conserven restes de pintura de la grafia que anunciava 'CASA DE COMIDAS CAN PIANO'. Es tracta d'una casa força espaiosa i la planta baixa era el menjador i la cuina i la planta pis les estances de la família. | 08222-127 | Carrer Major, 19 | A mitjans del segle XIX es reunien aquí els Paelles, societat progressista del poble que utilitzaven la fonda com a lloc de trobada. L'amo actual és el net dels que tenien la fonda, on un home cec hi tocava el piano i l'acordió. | 41.4683100,1.8246800 | 401856 | 4591413 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77633-foto-08222-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77633-foto-08222-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Conserva el pou | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 77634 | Bassa Xica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-xica | XIX-XX | Cobert de vegetació | La bassa Xica es diu així per contraposició a la Bassa Gran que està a poc més de 50 metres d'aquesta. Actualment no se'n veuen gaires restes ja que la cobreixen els esbarzers, però encara sobresurt alguna paret de pedra. | 08222-128 | Carrer del camí de Can Serra, s/n, a 100 metres de l'entrada de Can Serra | Estava alimentada per una deu d'aigua de més amunt i servia per regar els horts del voltant. | 41.4702200,1.8238600 | 401790 | 4591626 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77634-foto-08222-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77634-foto-08222-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77635 | Barraca de la vinya d'en Crestes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-den-crestes | XX | Esquerdes i pèrdua de l'arrebossat i de la pintura | Barraca de vinya situada en el marge d'una vinya damunt la timba del Torrent d'en Francisquet. És de planta rectangular ( 3'1 x 3'63 metres) i té una alçada màxima de 3'77 metres. La coberta és de teules àrabs a una vessant, decreixent en direcció nord, amb les bigues de fusta. Els paraments són de maó pla arrebossats. La façana principal, orientada a migdia, conserva algun rastre de pintura vermella. La seva composició és simètrica, amb la porta d'accés al centre, de llinda recta, però emmarcada amb una faixa feta de maons amb línies sinuoses a la part superior. En els angles e la façana també hi ha aquest recreixement fet amb maons. El coronament també és una composició simètrica amb un frontó sinuós. La porta és metàl·lica de 90 cm de llum i 1'92 d'alçada, amb forrellat de ferro. A l'interior encara conserva la llar de foc, de la que es veu per fora el fumeral, un banc adossat d'obra al costat i una prestatgeria de fusta. | 08222-129 | Pla d'en Crestes | Les barraques són molt característiques en zona de vinyes, però l'Alt Penedès no és una comarca que es caracteritzi per una tipologia particular de barques i tampoc per tenir-ne gran quantitats. L'orografia, tipologia del terreny i d'explotació de la terra potser no necessitava aquests tipus de construccions. | 41.4721900,1.8309800 | 402388 | 4591836 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77635-foto-08222-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77635-foto-08222-129-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77636 | Barraca de Cal Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-vicenc | XX | Coberta de vegetació | Barraca de vinya de planta rectangular (3'6 x 4 metres), aixecada damunt d'una plataforma de formigó; amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia, amb les bigues de formigó. Els paraments són de maó sense arrebossar. La façana principal està totalment coberta d'esbarzers, però es veu la porta d'entrada que és metàl·lica. Per l'exterior es poden veure restes del fumeral, cosa que ens indica la presència d'una llar de foc a l'interior. | 08222-130 | Camí de Ca l'Esteve de la Riera | Les barraques són molt característiques en zona de vinyes, però l'Alt Penedès no és una comarca que es caracteritzi per una tipologia particular de barques i tampoc per tenir-ne gran quantitats. L'orografia, tipologia del terreny i d'explotació de la terra potser no necessitava aquests tipus de construccions. | 41.4761600,1.8254700 | 401934 | 4592283 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77636-foto-08222-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77636-foto-08222-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77637 | Barraca de la Vinya del Vallets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-vallets | XX | Desapareguda | Era una barraca de vinya de planta rectangular (2'52 x 3 metres) i una alçada màxima de 2'9 metres; amb la coberta plana. Conservava el fumeral de la llar de foc. La façana principal, estava orientada a sud-est i tenia una composició peculiar ja que tenia un coronament amb frontó rodó i lka data de construcció (1915) al centre i la porta d'accés situada una mica a la dreta, descentrada. La porta era de llinda horitzontal, metàl·lica i amb una faixa de recreixement feta de maó arrebossat. En els angles de la façana també hi havia aquestes faixes de recreixement, molt semblants a les de la barraca de la Vinya d'en Crestes. Els paraments eren de maó arrebossats. L'any 2014 amb motiu d'una remoció de terrenys, es va enderrocar la barraca, que actualment no existeix. | 08222-131 | Vinya del Vallets, al Torrentfondo | La barraca actualment no existeix. Tot i això es manté la fotografia per deixar constància de com era aquest element. Les barraques són molt característiques en zona de vinyes, però l'Alt Penedès no és una comarca que es caracteritzi per una tipologia particular de barques i tampoc per tenir-ne gran quantitats. L'orografia, tipologia del terreny i d'explotació de la terra potser no necessitava aquests tipus de construccions. | 41.4758500,1.8205600 | 401523 | 4592254 | 1915 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77637-foto-08222-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77637-foto-08222-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart. OPC (modificació) | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77638 | Barraca de Vinya de l'Hort de Can Francisquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-lhort-de-can-francisquet | XIX-XX | Barraca de vinya de planta rectangular (3 x 3'5 metres) amb una alçada màxima de 2'10 metres. La coberta és de fibrociment amb dues bigues de fusta. Els paraments són de paredat antic, fets de pedra irregular unida amb morter de calç. En els angles les pedres estan col·locades amb més precisió i una mica retocades. La porta d'accés està ubicada a la façana orientada al sud-est i la precedeix un petit mur en forma de colze, de contenció del marge de la vinya fet de pedres. No hi ha porta, però l'obertura està feta de maons amb llinda de fusta i mesura 1'73 m d'alçada per una amplada de 88 cm. A l'interior encara es pot veure la marca de la menjadora que hi havia per la mula. El paviment era de terra trepitjada. Hi ha una petita llar de foc sense fumeral exterior. | 08222-132 | Vinya de l'Hort de Can Francisquet | Les barraques són molt característiques en zona de vinyes, però l'Alt Penedès no és una comarca que es caracteritzi per una tipologia particular de barques i tampoc per tenir-ne gran quantitats. L'orografia, tipologia del terreny i d'explotació de la terra potser no necessitava aquests tipus de construccions. | 41.4710300,1.8311500 | 402400 | 4591707 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77638-foto-08222-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77638-foto-08222-132-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77639 | Pou de Jaume Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-jaume-esteve | XX | Pou que es troba als Horts de Cal Francisquet, a prop del torrent; a 30 metres a l'est de la Font de l'Amèlia. És de planta circular però per mesures de seguretat es va envoltar amb un mur de totxo per tres costats, deixant un accés a la banda est, amb la protecció d'una reixa. El sostre és una planxa plana que només serveix per evitar accidents. Aquest pou s'alimenta de l'aigua que desguassa d'un antic pou de mina amb volta de maó que es troba ubicat a tres metres de l'actual (UTM X: 402450; UTM Y: 4591744) que resta tapat però no inutilitzat. Adossat al pou, hi ha una barraca construïda en dues fases. La més antiga aixecada després d'excavar el pou per poder-hi encabir la bomba d'extracció d'aigua. Posteriorment es va tapar l'obertura i es va fer un afegitó retallant una mica el marge. Està construïda de maons plans amb un marxapeus. El sostre està recobert amb totxana plana . És de planta rectangular i mesura 2,60 m x 1,20 m x 1,90 m a la part més alta. Hi ha una porta de fusta de 112 cm x 73 cm amb forrellat que permet guardar les eines al seu interior. | 08222-133 | Horts de Cal Francisquet | Antigament per regar aquests horts i vinyes hi havia un pou de mina que estava situat sobre el torrent en un revolt molt pronunciat, a tres metres a l'esquerra de l'actual, treien l'aigua amb galledes i regaven l'hort. Ja fa anys amb una de les rierades el revolt es va omplir de sediment i al cap d'un temps s'aprofità per fer-hi un hort. El pou i la mina continuen portant aigua que desguassa en el pou actual ubicat al costat de la caseta de maó, construïda posteriorment com a conseqüència de la rierada. | 41.4713700,1.8317000 | 402447 | 4591744 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77639-foto-08222-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77639-foto-08222-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77640 | Safareig de la Font de l'Amèlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-la-font-de-lamelia | XX | Bassa d'aigua de planta rectangular situada sota mateix de la bassa circular de la Font de l'Amèlia. El mur de migdia serveix de contenció del marge. Està fet a base de pedres irregulars sense treballar. Sobresurt en uns 2 metres del nivell de l'aigua. Desguassa per sota el camí de pas, en direcció al torrent. A la art frontal disposa de rentadora, a nivell del sòl. | 08222-134 | Horts de Cal Francisquet | 41.4714900,1.8314600 | 402427 | 4591758 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77640-foto-08222-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77640-foto-08222-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 77641 | Pou del Camí de ca l'Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-cami-de-ca-lesteve | XVIII-XIX | Deteriorat per manca de manteniment | Pou de planta circular d'1'10 metres de diàmetre intern i coberta de volta, situat al costat del carrer del Torrentfondo o camí de Ca l'Esteve de la Riera. Està fet de paredat mixt, amb pedres irregulars sense treballar i fragments de restes constructius units amb morter de calç i arrebossat; tot i que l'arrebossat s'ha perdut en gran part de la seva superfície. El gruix del mur és de 40 cm. La porta és de fusta (88 x 98 cm) amb forrellat de ferro. A l'interior es conserva la corriola, agafada a la biga de fusta. | 08222-135 | Carrer del Torrentfondo | 41.4747900,1.8152800 | 401081 | 4592143 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77641-foto-08222-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77641-foto-08222-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77641-foto-08222-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77642 | Pou del camí del Torrentfondo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-cami-del-torrentfondo | XX | Restaurat recentment | Caseta de pou situada en el marge, al costat de la carretera o camí del Torrentfondo que enllaça amb el camí de ca l'Esteve de la Riera. És de planta rectangular (1,33 x 1,50 m) i una alçada d'1'95 metres i de forma piramidal (més ampla de la base que de la coberta). És de construcció recent o reparat recentment amb paraments de totxos arrebossats i coberta de teula plana a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. La porta és metàl·lica amb bastiment de fusta i forrellat de ferro. Mesura 68 cm d'amplada i 99 d'alçada. Al damunt hi ha una petita pestanya a modus de guardapols feta de rajoles i entre aquesta i la coberta un respirador. | 08222-136 | Camí del Torrentfondo | 41.4743800,1.8145500 | 401019 | 4592098 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77642-foto-08222-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77642-foto-08222-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77642-foto-08222-136-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77643 | Can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valls-11 | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Béns a protegir; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep (2008). La formació urbana d'Hortons; dins el Programa de Festa Major del 2008, ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons, pàgs. 30 i 31. | XX | Casa urbana entre mitgeres, que fa cantonada entre el carrer del Roser i la Plaça de Can Valls. És de planta rectangular i consta de planta baixa, i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, que dóna a la Plaça de Can Valls. Pel costat dret s'estén un pati fins al carrer de Can Valls. La façana es distribueix simètricament a partir de línies verticals combinant obertures (finestres i porta d'accés) amb els elements decoratius que inclou i les línies -ondulades o escalonades- del seu coronament. Damunt la porta d'accés hi ha pintat les inicials AV i a sota AÑO 1927. | 08222-137 | Plaça de Can Valls, 4 | Aquesta casa se la van fer els de Can Valls, al costat de l'antiga casa, que és la més antiga del nucli urbà. Segons la memòria oral un dels treballadors de Ca l'Esteve de la Riera va rebre com a paga unes terres on s'hi va construir una casa: l'antiga casa de Can Valls. La família Valls, en un moment del segle XVIII promou pel seu compte el cens de noves cases entre mitgeres, que fou l'origen de l'actual barri del Roser. Aquests cens era com un lloguer a perpetuïtat que podia consistir en un pagament en diner o en espècies. | 41.4672400,1.8243200 | 401824 | 4591294 | 1927 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77643-foto-08222-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77643-foto-08222-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77643-foto-08222-137-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77644 | Casa Vella del carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vella-del-carrer-major | XX | Casa entre mitgeres que fa cantonada entre el carrer Major i el carrer de Pompeu Fabra. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada al carrer Major. La façana es disposa simètricament a partir de tres eixos de verticalitat definits per les diferents obertures. En planta baixa hi ha la porta d'accés centrada, en l'eix del mig, d'arc escarser i finestres a cada lateral de llinda recta, amb reixa de ferro forjat. A la planta pis hi ha res obertures amb balco de barana de ferro i llinda recta. Totes les obertures tenen decoracions emmarcant-les i a la planta baixa les franges de recreixement perllonguen les obertures estilitzant-les, incrementant la seva verticalitat. Els paraments són llisos i arrebossats amb un coronament central ondulat on hi ha pintades les inicials L.M i a sota l'any 1914. | 08222-138 | Carrer Major, 80 | 41.4662100,1.8250400 | 401883 | 4591179 | 1914 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77644-foto-08222-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77644-foto-08222-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77644-foto-08222-138-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77645 | Cal Pep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pep-0 | XX | Casa entre mitgeres situada e el carrer principal del nucli urbà, de planta rectangular formada per dos cossos; l'habitatge i el garatge. L'habitatge consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada al carrer Major. El garatge només consta de planta baixa amb el terrat pla. La façana dels dos cossos manté un mateix estil amb el parament arrebossat i pintat de blanc amb sanefes formades per rajoles amb motius d'escaquejats blaus en la divisòria de la planta baixa i la planta pis i en el coronament per sota la balustrada. També destaca la reixa de ferro de la finestra del garatge de la planta baixa i la barana del balcó de la planta pis. | 08222-139 | Carrer Major, 82 | 41.4661500,1.8250300 | 401882 | 4591172 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77645-foto-08222-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77645-foto-08222-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 77646 | Cal Corn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-corn | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit | XVIII | Casa entre mitgeres que fa cantonada entre els carrers Major i Sant Isidre. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal que dóna al carrer Major. Es tracta d'una casa de poble reformada recentment adequant-se a les necessitats actuals i on s'ha obert una porta de garatge a la part dreta de la façana. A la planta pis s'ha fet un finestral nou adequant-se a la simetria de la porta de l garatge. La resta d'obertures s'han conservat les pròpies de la casa; on destaca un petit balcó de la planta pis amb barana de ferro i persianes de cordill. Els paraments són llisos i arrebossats i pinats de color crema amb una franja de color blau que delimita l'entorn de les façanes i de les obertures antigues de la casa. També parteix la façana a l'alçada del canvi de planta. | 08222-140 | Carrer Major, 42 | 41.4676600,1.8246700 | 401854 | 4591341 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77646-foto-08222-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77646-foto-08222-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77646-foto-08222-140-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Conserva un dels dos pous que tenia | 119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77647 | Rellotge de sol de la Casa vella de Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-vella-de-can-serra | AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Béns a protegir; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (2000). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/2000.htm | XVII-XVIII | Rellotge de sol amb quadrant del tipus vertical declinant situat a la façana principal, per sobre de la portalada adovellada de l'antiga masia. Està orientat al sud - oest, raó per la qual les hores gairebé esborrades no van marcades simètricament sobre el quadrant. Està pintat per damunt d'un pla rectangular fet amb morter de calç que s'ha conservat després de la restauració de la façana. El gnòmon és de vareta, de secció circular que neix de la boca d'un cercle solar amb cara humana gairebé esborrada. A l'exterior del cercle, una corona solar molt semblant al rellotge I de Cal Font de l'Alzina, representat per unes línies ondulades alternant els tons vermellosos i groguencs. De la corona neixen a banda i banda les franges horàries, a base de línies vermelles que van fins a un rectangle emmarcat per una línia del mateix color on estaven disposades les xifres de les quals actualment no en queda rastre. Es veu clarament una línia perpendicular de color negre que devia marcar les 12 del migdia. El rellotge queda emmarcat per un segon rectangle de 5 cm de gruix de color ocre amb una sanefa vermella de 0,5 cm de gruix. | 08222-141 | Casa Vella de Can Serra | La Casa Vella de Can Serra és la casa originària de Can Serra, on hi vivien abans de la construcció, el segle XIX, de la casa al costat de l'església. Ja es documenta en un capmàs de 1587 amb el nom de casa d'en Carbonell. Aquest mas neix de la unificació dels masos Comalltera i Solà. En un moment indeterminat passa de mans dels Carbonell als Serra, d'on pren el nom. Actualment també es coneix com a Casa vella d'Espiells. | 41.4520600,1.8135200 | 400899 | 4589621 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77647-foto-08222-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77647-foto-08222-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77647-foto-08222-141-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El rellotge, es troba inclòs en l'Inventari de Rellotges de Sol del s Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, fundada l'any 1988, amb el núm. 1476. | 119|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77648 | Rellotges de sol de Can Font de l'Alzinar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotges-de-sol-de-can-font-de-lalzinar | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XIX | Deteriorats per manca de manteniment | Rellotges de sol pertanyents a la masia de Can Font de l'Alzinar; un d'ells es troba ubicat a la façana orientada al sud-oest i l'altre a la façana orientada al sud-est. El primer amb quadrant del tipus vertical declinant, està policromat al fresc, alternant els colors ocres i terrosos, sota una fons vermellós més clar. El gnòmon de vareta és de secció circular i surt del centre d'una circumferència d'uns 7 cm de diàmetre, representat per un sol amb cara humana del qual encara es veu la cella esquerra i el nas. De la boca surt el gnòmon de vareta. Al voltant del sol, hi ha la corona solar representada a base de línies ondulades vermelles i grogues. Les franges horàries neixen del quart inferior dret de la corona solar. Van de les 12 del migdia (línia perpendicular al terra) i cap a la dreta pujant en direcció al ràfec fins a les 7h. Les línies estan gravades a poca profunditat i pintades d'un to argilós i destaca la campana pintada que hi ha al final de la línia que marca les 12 del migdia, hora de l' Àngelus. Les xifres són aràbigues; estan gravades i pintades del mateix color i es troben emmarcades dins d'una franja rectangular. A l'esquerra d'aquesta franja s'han substituït les hores per una decoració a base d'incisions pintades vermelloses. A la capçalera es llegeix 'Any 1817' i a la dreta mateix una 'd.' minúscula amb la xifra '8' més petita i enlairada i a continuació '26'. Més a la dreta: 'Pto 42'. Encerclant aquesta franja horària més ample, dues de més petites, d'1 cm d'amplada aproximadament emmarcant el conjunt, la més interna de color negre i l'externa d'un color terrós. A la façana esquerra hi ha un segon rellotge de sol, molt més deteriorat, orientat al sud-est. Aquest es complementa amb el primer, ja que la disposició de les línies horàries es troba a la banda esquerra exactament igual que el primer però amb les xifres aràbigues que van de les 12 hores del migdia a les 6 hores de la tarda. El gnòmon de vareta surt d'un cercle solar més naïf, amb les línies horàries. Està molt malmès, ja que l'arrebossat de sorra i calç de la façana es va desprenent. Està emmarcat per una línia rectangular d'1 cm d'amplada de color argilós. La capçalera està decorada amb puntets de color vermellós i negres. El marc d'aquest rellotge solar es compon de tres franges d'un cm de gruix cadascuna, les dues externes de color argilós i la central de color negre. | 08222-142 | Can Font de l'Alzinar; al sud del terme municipal | La masia de Can Font de l'Alzinar, l'any 1513 era d'Agnès, muller d'Antoni Miquel. Està documentada l'any 1587 ja amb el nom de casa d'en Font . Neix de la unió dels masos Maimó d'en Sarrovira, Badiguer, Pastor i Gibert. Abans de 1825 passa a mans d'Antoni Ravella Bosquets. Fou propietat del Comte d'Olzinelles, el qual la vengué a finals del segle passant al Marquès de Camps, de Girona, actuals propietaris. | 41.4551500,1.8272700 | 402052 | 4589949 | 1817 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77648-foto-08222-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77648-foto-08222-142-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | els dos rellotges es troben inclosos en l'Inventari de Rellotges de Sol del s Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, fundada l'any 1988. El primer d'ells porta el núm. d'inventari 1473 i el segon el 1539. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 77649 | Pou vell de Can Font de l'Alzinar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-vell-de-can-font-de-lalzinar | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XVIII-XIX | Sec i deteriorant-se per manca d'ús. | Pou de secció circular (1'75 metres de diàmetre) excavat en el soldó i parets fetes de paredat antic, a base de pedres irregulars sense treballar unides amb morter de calç, tot i que té reparacions modernes fetes de maons. El gruix de la paret és de 30 centímetres. El lloc de treball i d'accés a la galleda per pujar-hi l'aigua és més estret i fet amb una llosa de pedra, a l'igual que el pedrís dels costats on es deixava reposar la galleda. És de poca profunditat i actualment el pou està sec. | 08222-143 | Can Font de l'Alzinar; al sud del terme municipal | La masia de Can Font de l'Alzinar, l'any 1513 era d'Agnès, muller d'Antoni Miquel. Està documentada l'any 1587 ja amb el nom de casa d'en Font . Neix de la unió dels masos Maimó d'en Sarrovira, Badiguer, Pastor i Gibert. Abans de 1825 passa a mans d'Antoni Ravella Bosquets. Fou propietat del Comte d'Olzinelles, el qual la vengué a finals del segle passant al Marquès de Camps, de Girona, actuals propietaris. | 41.4547100,1.8273300 | 402057 | 4589900 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77649-foto-08222-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77649-foto-08222-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77649-foto-08222-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77650 | Pou nou de Can Font de l'Alzinar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-nou-de-can-font-de-lalzinar | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XX | Sec i en desús | Pou i safareig de Can Font de l'Alzinar que s'utilitza per regar i abans també per rentar la roba. La caseta del pou és de planta quadrangular; fa 1'45 x 1'50 metres i té una alçada de 2'25 metres. És de coberta plana i la porta és de fusta, amb una llum de 93 cm d'amplada i 110 cm d'alçada. El safareig és quadrangular i fa 1'8 x 1'45 metres i una alçada de 68 cm. Té una rentadora que originàriament era de maons i amb posterioritat es va encimentar i que mesura 1'65 m de llarg i 40 cm d'amplada. A l'interior està ple de branques de parra seca. Els paraments estan fets de maó pla i arrebossats. Tot i que en algunes parts s'ha perdut aquest arrebossat, deixant els maons vistos. | 08222-144 | Can Font de l'Alzinar; al sud del terme municipal | La masia de Can Font de l'Alzinar, l'any 1513 era d'Agnès, muller d'Antoni Miquel. Està documentada l'any 1587 ja amb el nom de casa d'en Font . Neix de la unió dels masos Maimó d'en Sarrovira, Badiguer, Pastor i Gibert. Abans de 1825 passa a mans d'Antoni Ravella Bosquets. Fou propietat del Comte d'Olzinelles, el qual la vengué a finals del segle passant al Marquès de Camps, de Girona, actuals propietaris. | 41.4552700,1.8276900 | 402088 | 4589962 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77650-foto-08222-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77650-foto-08222-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77651 | Roureda de Cal Santjust | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roureda-de-cal-santjust | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit MASCLANS I RIVÉS, F. (1958) Guia per a conèixer els arbres. Barcelona. Ed. Montblanc-Martin. Medi Natural. Barcelona. RIUS FONT, Lluís (2008). Històries d'arbres; dins Programa de Festa major de Sant Llorenç d'Hortons de 2008, pàgs. 25 a 29. | En bones condicions com les que ofereix aquest parc els roures podrien arribar a viure fins a uns mil anys. Cal doncs preservar el perímetre de la soca, sobretot pel més vell de tots, que podria tenir actualment uns 400 anys. Al tenir un tronc curt que bifurca ràpidament permet enfilar-se pel marge i accedir a la seva creu. Les arrels que es van descalçant posen en perill la subsistència de l'arbre.També s'hauria de controlar el creixement de l'heura (Hedera helix) que creix en els marges ja que s'enfila per les alzines i roures i pot créixer fins a l'extrem de tombar-los i provocar-los la mort. | Roureda del gènere Quercus que domina el paratge de la Font de Cal Santjust, juntament amb alguns exemplars molt interessants de pi blanc (Pinus halepensis) i alzinar (Quercus ilex), amb un sotabosc majoritàriament net, amb l' estrat herbaci inexistent ja que l'espai ha estat arranjat com a parc municipal.Té tres zones ben delimitades espacialment: una zona de picnic amb taules i bancs de fusta, un espai polivalent i la zona de jocs pels més petits. Per salvar els desnivells del parc i guanyar espai s'han creat terrasses aguantades amb rocalla, per damunt de la qual hi ha unes baranes de fusta tractada. S'han col·locat alguns arbustos i plantes enfiladisses com l'heura (Hedera helix) que amb el temps aniran tapant parcialment les pedres de manera que no es faci tant evident que es tracta d'un mur de roques sinó d'un espai enjardinat. El torrent de Cal Santjust travessa el Parc de nord a sud. El curs no ha estat modificat però si que en el seu pas pel Parc s'ha netejat totalment de vegetació i reomplert de terra. Per damunt, s'ha col·locat una xapa de formigó amb un paviment de pedra natural que afavoreix l'escorrentia de l'aigua. Davant de la font, s'ha creat una zona d'aigua, amb petits sortidors situats a banda i banda que permeten jugar tot refrescant-se a l'estiu. Els roures més vells i més grossos estan a la zona de picnic. La volta de canó de la majoria dels troncs de roure mesurats oscil·len entre 2,65 m de diàmetre per 2,75 m de volta de soca, amb una alçada que oscil·la entre 20 i 25 metres i una amplada de capçada que pot arribar als 28 metres, amb un brancatge molt potent. Destaca el roure situat en el marge just enfront de la font, amb 4,70 m de volta de canó per 5,80 m de volta de soca i una alçada de 28 metres. Els exemplars de pi blanc tenen una mitjana de circumferència d' 1,20 m per 30 metres d'alçada. En el parc hi ha dues fonts; una moderna que data de la construcció del parc, i la coneguda amb el nom de la font de Cal San Just, construïda al segle XIX en el mur de pedra per on passa el corriol que baixa fins a la font. | 08222-145 | Parc de Cal Santjust, al carrer de Cal Santjust Vell | En aquest indret hi ha la font de Cal Santjust Vell. Antigament hi havia un safareig cobert on la gent de Sant Llorenç d'Hortons hi venia a rentar la roba. L'altre safareig utilitzat per aquesta finalitat era el de la Bassa Gran, però a diferència que no tenia coberta. En els roures o en alguns d'aquests roures s'havia practicat el ritual de curar nens trencats (Rius:2008). | 41.4661400,1.8189400 | 401373 | 4591178 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77651-foto-08222-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77651-foto-08222-145-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La fusta del roure està considerada de gran duresa, molt bona per a la construcció i per a treballs d'ebenisteria. Juntament amb l'alzina tenen un gran poder calorífic. L'escorça és rica en tanins i antigament era utilitzat per adobar el cuir. Molt apreciat per a la fabricació de botes. Poden ser conreats com a planta ornamental i per evitar l'erosió. Els glans serveixen per a l'alimentació del bestiar. El roure és símbol de força en moltes cultures. Sense anar més lluny, nosaltres emprem l'expressió 'fort com un roure' En la tradició escandinava, el Déu Vainamoinen, va crear els roures per tal de donar ombra i aixopluc als ocells. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77652 | Curació dels nens trencats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/curacio-dels-nens-trencats | <p>RIUS FONT, Lluís (2008). Històries d'arbres; dins Programa de Festa major de Sant Llorenç d'Hortons de 2008, pàgs. 25 a 29.</p> | XIX | Informació publicada a partir d'un recull oral | <p>Les dones de Sant Llorenç recorden una tradició ancestral que Lluís Rius (2008) va publicar segons la qual quan un infant naixia 'trencat', és a dir, herniats o amb alguna malformació es practicava un ritual conegut també en altre indrets del Penedès fins a principis del segle XX. Aquest ritus consistia en escollir un roure jove i es seccionava la soca en dues parts. A continuació es feia passar l'infant d'un costat a l'altre entre un Pere i un Joan acompanyat de l'expressió 'Entre jo Pere i tu Joan, que es curi aquest infant'. Després calia empeltar les dues parts de la soca, envoltada amb la mateixa gasa de l'infant. Si l'arbre vivia, s'assegurava la guarició de l'infant i creixia fort com un roure.</p> | 08222-146 | Sant Llorenç d'Hortons | <p>Entre els llocs que la gent de Sant Llorenç recorda que s'havia arribat a practicar aquest ritus hi ha la roureda de la Font de Cal Santjust, l'alzina de Can Canyes i a Cal Farreguet.</p> | 41.4659400,1.8189300 | 401372 | 4591156 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77652-foto-08222-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77652-foto-08222-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-05-23 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 63 | 4.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 77653 | Ets més tossut que els bous de la Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ets-mes-tossut-que-els-bous-de-la-pedrera | XIX-XX | informació oral | Diu la tradició oral que els amos de la masia de La Pedrera van comprar dos bous per llaurar la terra i replantar vinyes. Però es veu que aquests bous anaven per on volien i no hi havia manera de fer-los anar rectes. I per aquest motiu en el poble quan algú era molt tossut se li deia que era més tossut que els bous de La Pedrera. | 08222-147 | La Pedrera | El document més antic que parla de La Pedrera és un capmàs de 1587 on es parla de la casa d'en Cartró de la Riera, quan Bartomeu Almirall n'era el propietari. Aquesta masia és fruit de la unió entre els masos Querol i Figueras. Després dels cartró de la Riera passà als Canals, després als Valldeperes, d'Olesa, i últimament als Puiggener, també d'Olesa; tots per maridatge. L'any 1844 els masovers eren la família Costa, procedent de Gelida. | 41.4705200,1.8394400 | 403092 | 4591641 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77653-foto-08222-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77653-foto-08222-147-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació oral facilitada per Pere Carreras | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77654 | Camí de Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-torres | VI-I aC. | Troballa superficial | Durant la realització del treball de camp per l'elaboració del present Mapa del Patrimoni Cultural i Natural de Sant Llorenç d'Hortons, es va localitzar un fragment de vora d'àmfora ibèrica. La troballa es va produir en superfície en un marge d'una vinya situada al costat del camí de Can Torres, en el trencall que es dirigeix a la font i al salt del torrent de Can Prats. L'existència d'un jaciment arqueològic a la zona s'haurà de confirmar en futurs treballs de recerca, ja que una única troballa per se és pot significativa, però alerta de la possible presència d'un jaciment en una zona propera, i, per tant, caldrà controlar futurs moviments de terres a la zona. | 08222-148 | Al sud del terme municipal, a 500 metres de Can Font de l'Alzinar | La troballa es va efectuar el dilluns 25 de febrer per part de Laura Bosch i Jordi Montlló durant l'elaboració del treball de camp pel mapa del Patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d'Hortons. | 41.4504700,1.8241500 | 401785 | 4589433 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77654-foto-08222-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77654-foto-08222-148-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77655 | Pou de Can Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-prats | XIX-XX | Pou de secció circular d'1'80 metres de diàmetre cobert amb cupulí ametllat. Està situat al costat d'una vinya. El parament és de paredat mixt amb pedres irregulars i maons units amb morter de calç i reparacions fetes amb ciment. La porta que és de fusta i fa 98 cm d'alçada per 80 cm d'amplada, està tancada per una balda. A l'interior no es conserva la corriola. | 08222-149 | Vinya de la Casa Vella | Pertany a Can Prats | 41.4562800,1.8110700 | 400701 | 4590093 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77655-foto-08222-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77655-foto-08222-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al costat també hi ha un camp de cirerers. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77656 | Pont de Cal Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-prats | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. RIUS FONT, Lluís (2009). Can Prats i les ànimes del purgatori; dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç de 2009, pàgs. 24 a 28 . | XX | Pont construït l'any 1908 en el torrent de Can Farreguet per facilitar el transport de material de construcció destinat a les reformes de la masia de Cal Prat, encarregades per Paul Buguet a l'arquitecte Josep Ros i Ros. És d'un sol ull amb l'arcada de mig punt feta de maons posats a sardinell. El parament és de pedres irregulars sense escairar i sense arrebossar. | 08222-150 | Torrent del Ferreguet | La propietat és fruit de la unió dels masos Raspall, Avinyó i Benet. La història de Can Prats es remunta documentalment al segle XVI, on un capbreu del 1513, ordenat pel senyor de Gelida Francesc Bertran i Malla, havia estat esmentat per Pere Febrer que estava casat amb Joana Prats, per l'establiment de terres i mas. Un capmàs de l'any 1587 parla de la casa Prats. En un capbreu de 1598 ordenat pels senyores de la baronia de Gelida, Maria d'Erill i Bertran i Marquesa Despalau i d'Erill, trobem el nom de Jaume Prats com a part confessant. L'any 1736, la família Prats deixa el mas a un nebot, Isidre Corrodias. L'any 1826 el propietari n'és Jaume Corrodias, que va ser segrestat per uns bandolers. Va prometre que si se'n sortia sufragaria part de l'església. Per aquest motiu el seu testament contemplà la donació de diners per acabar les obres de l'església i així ho reflecteix la llinda. L'any 1908 el clergue francès Paul Buguet responsable de la confraria dedicada a 'La obra expiatòria para el rescate de las almas abandonadas del purgatorio', va comprar el mas. Aquesta associació tenia la seu a la capella Montligeon de la Bretanya. Monsenyor Paul Buguet va contractar l'arquitecte Josep Ros i Ros per dirigir les reformes i convertir un mas de caràcter tradicional i productiu en una casa d'estiueig a la moda. L'any 1919 monsenyor Buguet va morir a Roma i deixà els béns a mans del senyor Josep Crasses i Coll, que va morir l'any 1976. Els desitjos de Paul Buguet eren crear una fundació que no s'havia fet. Després d'uns anys d'incertesa sobre el futur de la casa, l'any 1991 els masovers que hi havia des de 1875, descendent de Maria Ferrer Ferran, besàvia de Josep Carreras, van poder adquirir la casa. | 41.4619400,1.8150400 | 401041 | 4590716 | 1908 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77656-foto-08222-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77656-foto-08222-150-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Ros i Ros | 98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 77657 | Salt de Can Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-can-prats | RIBA, Oriol et alii (1997). Diccionari de Geologia. Ed. Institut d'Estudis Catalans. Ed. IEC en coedició amb Enciclopèdia Catalana. | A la zona del salt, entre les canyes i el dipòsit sorrenc, hi ha una quantitat important de brutícia. Caldria una esclarissada bàsicament de la canya per fer una mica més accessible la zona i en cas de pluges i crescudes d'aigua s'evitaria que aquesta pogués crear un tap en algun punt més estret del torrent i provocar inundacions. | El salt del torrent de Can Prats es troba situat en el torrent de Can Torres, just abans de creuar-se amb el torrent de Can Prats, entre les vinyes de la Rierussa i les vinyes de Can Prats. En aquest tram del torrent, desapareix la sorra deixant pas a una plataforma rocosa que forma part d'una terrassa al·luvial formada per margues blau grisenques que presenten fòssils marins molt abundants. Un regueró, producte de l'erosió provocada pel pas constant de l'aigua a la roca deixa entreveure graves sorrenques o conglomerats. Al final d'aquesta plataforma hi ha un salt que té un desnivell d'uns vuit metres de profunditat. S'ha anat excavant de manera natural degut al pas del temps, en els materials mòbils al·luvials provinents de les riuades fortes i per l'efecte de retallament que ha sofert del meandre. La caiguda de l'aigua juntament amb altres elements erosius han anat accentuant el desnivell brusc del salt. Per sota la plataforma, un gorg de 40 metres d'amplada. Els pendents a banda i banda del torrent són molt pronunciats, amb presència de cingleres o timbes (com ho coneixen els habitats de Sant Llorenç). Actualment estan molt emboscades, amb una gran quantitat de canyissar, bardisses, aritjol i altres enfiladisses que impossibiliten l'accés. La zona del salt agrupa una bona mostra dels diferents ecosistemes forestals i comunitats faunístiques que hi troben refugi, nidifiquen o hi viuen durant tot l'any. A les zones més obagues hi ha una clara representació de l'alzinar barrejat amb roure de fulla petita alternada amb una bona part de pineda secundària de pi blanc i més a proximitat de les lleres va deixant pas al bosc de ribera que alhora es combina amb herbassars higròfils. En algunes zones el bosc de ribera és molt atapeït i el seu accés es fa impossible degut a un sotabosc ric en arç blanc, bardissa, roldor, roser salvatge, saüc, canyissar o joncs, amagatall ideal per a moltes espècies animals. La fauna vertebrada hi és molt ben representada amb una comunitat de carnívors ben conservada i detectada durant la realització del Mapa de Patrimoni per la gran quantitat de rastres (petjades i femtes) de mamífers com la fagina, la geneta, la guineu i el senglar. També s'ha detectat presència de rapinyaires a través de la visualització directa d'algunes espècies que sobrevolen la zona i d'altres gràcies a les egagròpiles i plomall. Cal destacar la presència de zones de nidificació del pica-soques per la gran quantitat de nius localitzats en els troncs morts dels arbres que queden dempeus. | 08222-151 | A la confluència del torrent de Can Torres i el de Can Prats | Els torrents i rieres de Sant Llorenç d'Hortons tenen un rol molt important com a corredor biològic, ja que gràcies a la vegetació que s'hi desenvolupa afegit a la presència d'aigua, la fauna hi pot trobar refugi, aliment i circular lliurement d'una zona a l'altre. | 41.4523900,1.8222600 | 401630 | 4589648 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77657-foto-08222-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77657-foto-08222-151-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El contacte de materials durs com les arenisques bioclàstiques i les argiles i marges d'origen marí produiexen un paisatge erosiu molt típic en el Penedès amb la presència de salts d'aigua en d' altres indret com:can Raimundet i la Pedrera . | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77658 | Salt de Can Raimundet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-can-raimundet | BATALLER, J.R. (1953). Nota sobre los gasterópodos marinos nuevos del Miocénico Catalán. Anales. Esc. Peritos Agra. Vol. XII, pàgs. 1 a 21. Barcelona. LLADÓ, Oriol i Eritja Roger ( 2012). Un viatge pel Penedès submarí. Descobrir núm. 177, gener. RIUS FONT Lluís ( 2007) La història més bella de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major RIUS, Lluís i MAURI, Alfred (2007). Un viatge submarí per l'Alt Penedès: Amics dels Parcs Naturals, núm. 10, febrer de 2007. Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, pàgs. 14- 19. | El salt de la Rierussa est roba situat en el torrent de la Rierussa, un curs d'aigua de la Depressió Prelitoral que neix prop de Masquefa (Comarca de l'Anoia) i travessa tot el terme municipal de Sant Llorenç d'Hortons, unint-se per l'esquerra al riu Anoia, tocant a Gelida. El salt d'aigua és a pocs metres, per sota de la línia ferroviària de gran velocitat que travessa el municipi i a tocar del jaciment arqueològic de la pedrera romana. En aquest tram del torrent, les argiles blaves, més erosives, deixan pas a una plataforma rocosa formada per arenisques ben cimentades per on l'aigua transcorre fins caure per un salt d'uns sis metres d'alçada,produint un gorg, d'un metre i mig a dos metres de fondària. A partir d'un rocar que aflora en superfície a mà esquerra baixant per la carretera, s'endevina una rampa, parcialment emboscada per alzines joves que forma part dels talls de la roca que en època romana era explotada com a pedrera. En el mateix salt, en el costat lateral esquerra podem observar el retall d'una pedra per a canalitzar les aigües a un antic molí i, tal vegada, fou un antic carreu romà a mig explotar. La totalitat de la plataforma rocosa està completament farcida de de mol·luscs i fragments de restes fòssils d'Ostrea sp, Cardium sp., Turitella , Anomia , i altres lamelibranquis. Les petxines es troben generalment ben conservades com per exemple la Potamides (Pirenella) pictus mitralis, l'Acteocina lajonkaireana, Sandbergeria perpusilla, seila turritella, Dorsanum nodosocostatum, Nassa (Phrontis) duja dini schonii, Cancellaria (Trigonostoma) scrobiculata, Mytilus sp., i Polimesoda sp. Per sota d'aquesta plataforma, hi ha una capa de llims de color gris amb elements detrítics formats bàsicament per biotita, quars i micro-fòssils en carbonat càlcic. Al dessota d'aquesta , s'observa una capa visible de llims de color ocre, de gra fi a molt fi on hi predomina el quars i la biotita. En aquesta capa hi ha absència de fòssils. La zona del salt agrupa una bona mostra dels diferents ecosistemes forestals i comunitats faunístiques que hi troben refugi, nidifiquen o hi viuen durant tot l'any. A les zones més obagues hi ha presència d'algunes alzines joves alternada amb una bona part de pineda secundària de pi blanc, amb ginesta, fanals, romaní i més a proximitat de les lleres va deixant pas un bosc de ribera pobre, que en aquest sector es combina amb herbassars higròfils, arç blanc, bardissa, roldor, roser salvatge, l'herba sabonera (Saponaria officinalis), l'ortiga gran (urtica dioica), la menta borda (Mentha suaveolens) etc.., i gran predominança de canyissar i canyís, amagatall ideal per a moltes espècies animals. Pel que fa a l'herbassar predominant a proximitat de l'aigua i per sota del gorg, es distingeixen entre altres, la llapassa borda (Xanthium italicum), l'herba presseguera (Polygonum persicaria), la panissola (Echinochloa crus-galli), i falgueres com la capil·lera (Adiantum capillus). La fauna vertebrada hi és molt ben representada amb una comunitat faunística ben conservada i detectada durant la realització del Mapa de Patrimoni per la gran quantitat de rastres (petjades i femtes) de mamífers com la fagina, la geneta, la guineu i el senglar . També s'ha detectat presència de rapinyaires a través de la visualització directa d'algunes espècies que sobrevolen la zona i d'altres gràcies a les egagròpiles i plomall. Pel que fa al amfibis,malgrat és difícil detectar-ne per l'època de l'any, si que hi ha presència de gripau i granota verda i algunes serps com la verda, la blanca, etc. | 08222-152 | La Rierussa. Al sud del terme municipal, per sota Can Raimundet | El salt es troba dins l'àrea del jaciment arqueològic de La Pedrera romana. Els torrents i rieres de Sant Llorenç d'Hortons tenen un rol molt important com a corredor biològic, ja que gràcies a la vegetació que s'hi desenvolupa afegit a la presència d'aigua, la fauna hi pot trobar refugi, aliment i circular lliurement d'una zona a l'altre. | 41.4606900,1.8561100 | 404469 | 4590532 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77658-foto-08222-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77658-foto-08222-152-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El contacte de materials durs com les arenisques bioclàstiques i les argiles i marges d'origen marí produiexen un paisatge erosiu molt típic en el Penedès amb la presència de salts d'aigua en d' altres indret com Can Parts i la Pedrera . Destaquem un càrreu retallat com a testimoni de l'aprofitament humà d'un antic molí i possible explotació en època romana. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 77659 | Rellotge de sol de Can Canyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-canyes | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROVIRA TUBELLA, Ramon (2000). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/2000.htm | XVIII | Rellotge de sol de tarda, ubicat a la façana orientada al sud oest de Can Canyes. Actualment no és visible degut a les reformes de l'any 1874. És del tipus vertical declinant, de superfície quadrada i policromat. Es troba pintat directament sobre l'arrebossat de la façana. El rellotge està compartimentat en varis espais separats per línies pintades de color vermell. El més important d'ells és un espai quadrat on es troba dibuixat el rellotge. Es tracta d'un sol antropomorfa ubicat a l'extrem superior esquerra. La cara és d'estil naïf, amb uns ulls ametllats, boca somrient i celles i nas enganxades. Del nas sortia el gnòmon de vareta de secció circular que es va treure durant la reforma de l'estança sense malmetre la pintura. Emmarcat per un segon cercle hi ha una corona solar de grans dimensions pintada a base de pinzellades grogues, ocres i vermelles. De l'exterior neixen les franges horàries que estan repartides des de les 12h. (per la línia més vertical) amb una campana i badall de color negre senyalant l'hora de l' Àngelus i avançant cap a la dreta, fins a les 7h. El rellotge també marca les mitges hores. Les xifres són àrabs, i actualment només són visibles les 12h., la 1h. i les 2h. Per damunt, hi ha una sanefa de cinc centímetres de gruix disposada horitzontalment on s'hi ha escrit en majúscules la següent llegenda: 'POLO IO ANNO 1773 STE(VE)'. Quatre sanefes de formes irregulars emmarquen el rellotge. Estan disposades de la següent manera: per sobre del lema una sanefa visible de vuit centímetres de gruix (la resta es desconeix si havia desaparegut o bé va quedar parcialment amagada per sota de l'enguixat modern). Per sota del lema i al costat esquerra fins baix, una segona sanefa de vint-i-dos centímetres de gruix emmarcada per una línia de color negre, que continua cap a la dreta, amb un gruix de quinze centímetres i puja en forma d' “U”. La decoració interior està feta a base de pinzellades i conserva una gran varietat de colors com el vermell, el negre, el groc i diversos tons d'ocres. Els motius ornamentals estan fets a base gargots circulars on es sobreposen els diferents colors. | 08222-153 | Can Canyes | Aquest rellotge va ser tapat fruit de les reformes de l'any 1884. Precisament en aquestes reformes es va aprofitar per pintar-ne un altre a la façana principal, orientada a migdia, actualment desaparegut, però que sabem que deia 'Jo sense sol i tu sense fe no som res'. | 41.4667000,1.8291500 | 402227 | 4591229 | 1773 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77659-foto-08222-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77659-foto-08222-153-3.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Consta en l'inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número 1474. | 94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 77660 | Alzina de Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-torres | BOLÒS, O.; VIGO, J.;MASALLES, R.M.; NINOT, J.M. (1993). Flora manual dels Països Catalans. Ed. Pòrtic. Barcelona MASCLANS, F. (1990). Guia per a conèixer els arbres. Ed. Montblanc-CEC. Barcelona MASCLANS, F. (1990). Guia per a conèixer els arbusts i les lianes. Ed. Montblanc-CEC. Barcelona PASCUAL, R. (1990). Guia dels arbres dels Països Catalans. Ed. Pòrtic. Barcelona PASCUAL, R. (1990). Guia dels arbustos dels Països Catalans. Ed. Pòrtic. Barcelona PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | L'alzina de Can Torres, es troba plantada en el pla on antigament havia existit una masia. Pertany a l'espècie Quercus ilex ssp ballota. Està desproveïda de vegetació arbustiva i lianes; tant sols una mata creix al seu costat. Mesura 15 metres d'alçada total x 14m de capçada mitjana x 2,74 m de volt de canó x 3,77 m de volt de soca. El tronc és curt i lleugerament inclinat. L' escorça és fosca i clivellada. Per sobre de la creu neixen quatre branques molt potents que van bifurcant i formant la brancada actual que dona forma a una capçada irregular. Les fulles més tendres tenen un marge dentat i punxant. L'anvers és de color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és el gla, amb les escames de la cúpula no punxants. L'alzina floreix als mesos d'abril - maig i les glans maduren al començament de la tardor. Actualment creix, protegida per un parterre circular de 6 metres de diàmetre, fet de maó, arrebossat i pintat amb òxid. El creixement d'aquest espècimen i de l'espècie en general és molt lent, produint una fusta extremadament dura i compacta, molt apreciada per fer eines per treballar la terra i fusteria (boter, mestre d'aixa, fuster...). Les branques són molt apreciades com a combustible (ja sigui tallada naturalment o convertit en carbó vegetal) d'una qualitat excel·lent. | 08222-193 | camí de Can Torres, al límit del terme municipal amb Gelida | Aquesta alzina pertanyia al conjunt de la masia de Can Torres, de Gelida, actualment desapareguda. En el seu lloc hi ha un soterrani amb una intervenció del mateix arquitecte per recordar el lloc de la masia. | 41.4467300,1.8239200 | 401760 | 4589018 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77660-foto-08222-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77660-foto-08222-193-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La fusta de l'alzina és dura i compacta i s'utilitza per fer eines de pagès i fusteria. Les branques, des de temps immemorial, es fan servir per fer llenya i carbó vegetal de qualitat excel·lent . | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 77662 | Salt de La Pedrera ( Pedrera) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-la-pedrera-pedrera | A llevant de la masia de La Pedrera hi ha el Torrent de La Rierussa, que en aquest tram baixa de La Torreta i s'ajunta més avall amb el torrent de La Fontsanta. L'actual carretera de Sant Llorenç a Sant Joan Samora passa per damunt d'aquest torrent i ben prop es troba un salt amb una formació geològica similar al salt de Can Raimundet, on s'observa un gran bloc de pedra tallat en escaire de 90 graus. També s'observen les parets ben retallades i que semblen haver estat aprofitades per l'extracció de pedra en una època indeterminada, l'únic record que es conserva el topònim de la casa 'La Pedrera'. Aquesta pedrera es trobava al costat de l'antic camí que unia Sant Llorenç amb Gelida passant per Can Raimundet, on s'hi que es troba documentada la pedrera d'adscripció cronològica en època romana. El salt del torrent de la Pedrera és un salt d'aigua d'uns quinze metres d'alçada, la plataforma del qual es troba ubicada gairebé a tocar d'una corba molt pronunciada de la carretera. El règim de precipitacions fa que en algunes ocasions aquest torrent pugui adquirir cabals considerables envaint les terres conreades, dipositant graves o bé ocasionant erosions importants a nivell de les parets o timbes. El registre sedimentari comprèn bàsicament el període Miocè, amb registres de terres, gresos i de sediments ocres i grisos molt fins d'ambients marins. Per sota els blocs de pedra tallats de l'antiga pedrera s'observen localitats paleontològiques de fòssils marins. Malgrat el perill que presenta aquest indret, s'hi poden observar les marques de piqueta recents per a l'extracció de fòssils. La vegetació de l'entorn és exuberant, i la gran quantitat de bardissa, lianes i arbres caiguts, especialment pi blanc, juntament amb la manca de terreny atalussat, impedeixen l'accés al llit del torrent. La vegetació arbòria a les parts més altes del salt és la de pi blanc amb alzinar, algun ullastre jove i brolla de romaní. A la part més inferior del torrent, en el tram del salt la vegetació de ribera és gairebé inexistent. | 08222-195 | La Pedrera - La Rierusa | Resulta difícil adjudicar una cronologia a la utilització d'aquesta pedrera, bàsicament perquè no hi a cap estudi fet, ni cap referència bibliogràfica. La memòria oral no recorda cap explotació en aquest indret, tampoc hi ha cap document d'època moderna o medieval, fins ara, que en parli. Passa quelcom molt semblant al cas de la Pedrera romana de Can Raimundet. Però fins que no hi hagi cap certesa només es pot especular. Els torrents i xaragalls són en realitat perfils excavats durant les darreres glaciacions, en aquest sentit, tenim uns torrents ben encaixats: Torrentfondo,t. Rierussa, Muç, etc.. | 41.4711700,1.8408600 | 403211 | 4591712 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77662-foto-08222-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77662-foto-08222-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77662-foto-08222-195-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Romà | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | MARTIN CLOSAS, Carles (2012). L'última glaciació a Sant Llorenç d'Hortons; dins el programa de Festa Major de 2012. Sant Llorenç d'Hortons, pàgs. 24 a 28.RIUS FONT, Lluís ( 2007). La història més bella de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major. | 85|94|83 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77663 | Orquídies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orquidies | Erol d'orquídies silvestres del gènere Himantoglossum i espècie robertianum, situat en el vessant meridional del camí de Can Prats, en un terreny erm on fa uns anys s'hi cultivava vinya. Es tracta d'una planta monocotiledònia que a diferència de les espècies que viuen en regions tropicals (amb flors molt vistoses, perennes i epífites) acostumen a ser terrestres i geòfits, és a dir, que passen l'hivern en forma de tubercle o de rizoma sota terra i surten a finals d'hivern, principis de primavera. Les fulles (de cinc a deu) són de color verd clar; neixen en forma de roseta, de la part baixa d'una única tija, gruixuda i sense ramificacions. Les fulles són enteres i de nerviació paral·lela. La inflorescència és una espiga amb forma piramidal que conté nombroses bràctees crenades i les flors, que estan orientades cap a baix. Els tèpals que envolten el label són estriats, i els colors poden variar entre el verd fins al porpra. El label, de color rosa a porpra, pot allargar-se fins a 2 cm. Floreix entre els mesos de febrer fins a l'abril. La pol·linització es transmet bàsicament a través de dos insectes, el borinot i l'abella. Els fruits es troben en una càpsula i la disseminació de les llavors es fa a través del vent. | 08222-196 | Vinya de Cal Fèlix - camí vell de Sant Sadurní | L'Himantoglossum robertianum va ser detectada pel Sr. Jordi Catalan l'any 2009. Aquesta orquídia va ser descrita inicialment per Loiseleur, que la va batejar amb el nom d'Orchis robertiana en honor a Gaspard Nicolas Robert (1776-1857), un botànic francès. Més tard va passar a ser nomenada Barlia robertiana i l'any 1999, Pierre Delforge la va incloure en el gènere Himantoglossum. | 41.4602800,1.8234500 | 401741 | 4590523 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77663-foto-08222-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77663-foto-08222-196-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment a Catalunya hi ha vuitanta dues espècies d'orquídies silvestres que es poden classificar en vint gèneres diferenciats. Aquesta espècie adaptada a sòls calcaris d'herbassars, talussos i vores dels camins. Caldria preservar aquet indret per tal de conservar el seu hàbitat i protegir una espècie singular que creix en el municipi. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.