Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 77664 | Cova de Cal Simó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-cal-simo | XIX | A l'interior hi creix una olivera i a la coberta hi ha un forat. També hi ha brutícia. | Cova excavada a la roca natural situada en un marge al costat del camí i orientada al nord. És de planta circular amb un diàmetre màxim de 1'95 metres i una alçada màxima de 1'8 metres. A l'interior hi ha un banc corregut adossat a la paret de 45 cm d'amplada i 2'10 metres de perímetre. A l'esquerra de l'entrada hi ha un nínxol que fa les funcions d'armari prestatgeria, també excavat a la roca que fa 38 cm d'alçada per 31 cm d'amplada i 30 cm de profunditat. Tenia una entrada de 60 cm d'amplada, amb un petit arc fet de rajols i maons plans. | 08222-197 | A prop de La Beguda Alta | Sembla que esporàdicament estigui utilitzada pels caçadors com amagatall | 41.4906700,1.8333200 | 402611 | 4593885 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77664-foto-08222-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77664-foto-08222-197-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es troba aixecada un metre del nivell actual del camí. Està afectada pel projecte del quart cinturó. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 77665 | Cova del bosc d'en Peret Borreguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-bosc-den-peret-borreguer | XIX | Entrada una mica ensorrada | Cova excavada a la roca natural situada en un marge al costat d'un camí que comença a la cota més alta del camí de Ca l'Esteve, on hi ha unes oliveres plantades a la dreta . Seguint aquest camí en direcció sud, trobem un petit turó amb un bosc, bàsicament, de pi blanc i alguna alzina. A sis metres del camí i orientada a ponent, hi trobem aquesta cova de planta circular amb un diàmetre màxim de 1'80 metres i una alçada màxima de 1'1 metres. Tenia una entrada de 80 cm d'amplada, i una alçada de 83 cm. La galeria o coll d'entrada fa 1'4 metres. | 08222-198 | Camí de Ca l'Esteve | 41.4747100,1.8231300 | 401736 | 4592125 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77665-foto-08222-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77665-foto-08222-198-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 77667 | Pou de Can Canyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-canyes | XVIII-XIX | En desús i vegetació a l'interior | Pou de secció circular excavat en el soldó i parets fetes de paredat mixt, a base de pedres irregulars sense treballar unides amb morter de calç i restes de mans, tot i que té reparacions modernes. La coberta és plana feta recentment. El gruix de la paret és de 30 centímetres. El lloc de treball i d'accés a la galleda per pujar-hi l'aigua és més estret i fet amb una llosa de pedra, a l'igual que el pedrís dels costats on es deixava reposar la galleda. | 08222-200 | Can Canyes - camí de Can Canyes | Pou que pertany a la finca de Can Canyes. | 41.4663400,1.8289400 | 402209 | 4591189 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77667-foto-08222-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77667-foto-08222-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77667-foto-08222-200-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'interior hi ha crescut una figuera i actualment el pou està sec. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 77668 | Pica 1de la vinya de la Soleia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-1de-la-vinya-de-la-soleia | XVIII-XIX | Té mancances per la falta d'ús i de manteniment | Conjunt format per un dipòsit doble de planta rectangular (1'22 x 0'77 m) i 70 cm de fondària i un dipòsit adossat de secció circular (50 cm de diàmetre de boca). Cada dipòsit mesura 50 x 57 cm. Estan descoberts i fets de maons de 10 cm d'amplada, sense arrebossar. El dipòsit circular està excavat a la roca i feia 2 o 2'5 metres de profunditat, però està mig colgat per sedimentació. Quan funcionava es recollia l'aigua de la terrassa que feia pendent i conduïa l'aigua al dipòsit, on hi havia (encara es conserva) un petit canal amb una pedra que servia per filtrar els elements vegetals i pedres més grosses i evitar que caiguessin al fons. En aquest cas, també trobem les restes del dipòsit per desfer la calç amb aigua, procés previ a la barreja amb el sulfat de coure. És de planta rectangular i mesura 1 metre d'amplada per 57 cm. | 08222-201 | Vinya de La Soleia, al sud del nucli urbà | Es tracta d'un dipòsit d'aigua en el qual es feia el 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. Segons informació oral facilitada pel senyor Jaume Ponnou, en aquesta vinya hi havia 6 o 7 piques com aquesta, però només se'n conserven tres. Era habitual la freqüència de piques en les vinyes, per tal d'anar carregant la sulfatadora, que es portava a l'esquena, a mesura que s'anava sulfatant la vinya. Per tal d'estalviar un esforç innecessari a l'hora d'anar al punt de magatzematge; i també per poder recollir més aigua en diferents dipòsits, i tenir-ne suficient per fer la quantitat de 'caldo' necessari. | 41.4633300,1.8273000 | 402067 | 4590857 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77668-foto-08222-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77668-foto-08222-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77668-foto-08222-201-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En aquesta vinya hi ha ceps centenaris. | 98|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 77669 | Pica 2 de la vinya de la Soleia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-2-de-la-vinya-de-la-soleia | XIX-XX | Està desmuntat en part | Conjunt format per un dipòsit desmuntat de planta quadrangular de 80 cm de costat i una fondària indeterminada i un dipòsit adossat de secció circular d'1 metre de diàmetre de boca. El dipòsit circular està excavat a la roca i feia 2'5 metres de profunditat, però està mig colgat per sedimentació i només és visible 1'30 metres. Quan funcionava es recollia l'aigua de la terrassa que feia pendent i conduïa l'aigua al dipòsit, on hi havia un petit canal amb una pedra que servia per filtrar els elements vegetals i pedres més grosses i evitar que caiguessin al fons. | 08222-202 | Vinya de La Soleia, al sud del nucli urbà | Es tracta d'un dipòsit d'aigua en el qual es feia el 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. Segons informació oral facilitada pel senyor Jaume Ponnou, en aquesta vinya hi havia 6 o 7 piques com aquesta, però només se'n conserven tres. Era habitual la freqüència de piques en les vinyes, per tal d'anar carregant la sulfatadora, que es portava a l'esquena, a mesura que s'anava sulfatant la vinya. Per tal d'estalviar un esforç innecessari a l'hora d'anar al punt de magatzematge; i també per poder recollir més aigua en diferents dipòsits, i tenir-ne suficient per fer la quantitat de 'caldo' necessari. | 41.4633300,1.8280600 | 402131 | 4590856 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77669-foto-08222-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77669-foto-08222-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77669-foto-08222-202-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En aquesta vinya hi ha ceps centenaris. | 98|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 77670 | Pica 3 de la vinya de la Soleia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-3-de-la-vinya-de-la-soleia | XIX-XX | Té una esquerda a la paret nord | Conjunt format per un dipòsit doble de planta rectangular (1'26 x 0'89 m) i 74 cm de fondària i un dipòsit adossat de secció circular (50 cm de diàmetre de boca), amb una tapa de formigó quadrada. Cada dipòsit mesura 50 x 69 cm. Estan descoberts i fets de maons de 10 cm d'amplada, sense arrebossar. El dipòsit circular està excavat a la roca. Quan funcionava es recollia l'aigua de la terrassa que feia pendent i conduïa l'aigua al dipòsit, on hi havia un petit canal amb una pedra que servia per filtrar els elements vegetals i pedres més grosses i evitar que caiguessin al fons. | 08222-203 | Vinya de La Soleia, al sud del nucli urbà | Es tracta d'un dipòsit d'aigua en el qual es feia el 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. Segons informació oral facilitada pel senyor Jaume Ponnou, en aquesta vinya hi havia 6 o 7 piques com aquesta, però només se'n conserven tres. Era habitual la freqüència de piques en les vinyes, per tal d'anar carregant la sulfatadora, que es portava a l'esquena, a mesura que s'anava sulfatant la vinya. Per tal d'estalviar un esforç innecessari a l'hora d'anar al punt de magatzematge; i també per poder recollir més aigua en diferents dipòsits, i tenir-ne suficient per fer la quantitat de 'caldo' necessari. | 41.4633900,1.8290600 | 402214 | 4590861 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77670-foto-08222-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77670-foto-08222-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77670-foto-08222-203-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En aquesta vinya hi ha ceps centenaris. | 98|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 77671 | Figuera de La Soleia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figuera-de-la-soleia | PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | Figuera del gènere Ficus i espècie F. Carica situada al bell mig d'una vinya encarada a migdia, al sud del nucli urbà de Sant Llorenç, al costat mateix de la BV-2249, coneguda com La Soleia. Creix ufanosa, com exemplar aïllat, entre ceps de xarel·lo centenaris. Es tracta d'un arbre de fulla caduca, amb la capçada ampla i arrodonida. L'alçada i l'amplada de capçada oscil·la entre els 10 i els 12 metres. Les fulles són grosses i lobulades. El pecíol és llarg i gruixut. L'època de floració és entre el maig i el juny. Les flors són molt petites, es troben tancades a l'interior d'un receptacle carnós. D'aquesta inflorescència neix el fruit anomenat figa. La forma, color i textura dependrà de la varietat. El tronc, tot i que és recte, creix torçut i protuberant. L'escorça és grisa i ha perdut la suavitat dels espècimens joves. La volta de canó és de 2,76 metres. De la creu parteixen cinc branques molt potents que es van bifurcant. Les branques acostumen a tenir un creixement longitudinal que els dona una morfologia molt característica. Les arrels són molt robustes i tenen un gran poder de penetració i és per això que al seu voltant no s'hi ha construït cap pica ni cisterna ja que les arrels es poden ficar per les més petites escletxes a la recerca d'humitat. | 08222-204 | Vinya de La Soleia, al sud del nucli urbà | Aquest arbre olorós constitueix, juntament amb la vinya i l'olivera, un dels cultius més importants de les civilitzacions mediterrànies. Plantats aïllats han estat estretament lligat als antics cultius de vinya o de secà per l'ombra que proporcionaven al pagès o vinyataire. L'aparició dels tractors per facilitar les tasques a l'hora de llaurar van facilitar la desaparició de molts d'aquests exemplars ja que la majoria de les arrels es situen a una profunditat d'entre 20 i 45 cm. La fusta de la figuera no és gaire resistent, i per això es diu que és un arbre de brancada traïdora, ja que en qualsevol moment una branca pot partir-se amb el pes d'una persona. En alguns indrets, tradicionalment es feia la part central del banc de fuster però és una fusta que es podreix fàcilment. És un mal combustible. | 41.4633600,1.8282400 | 402146 | 4590859 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77671-foto-08222-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77671-foto-08222-204-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La figuera de la vinya de la Soleia va ser plantada per l'avi del Sr. Jaume Ponnou i es troba enmig d'una vinya amb ceps centenaris | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 77672 | Pica del camí de La Beguda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-del-cami-de-la-beguda | XVIII-XIX | Parts fragmentades | Conjunt format per un dipòsit doble de planta rectangular d'1'55 x 0'70 m i 64 cm de fondària i un dipòsit adossat de secció circular (48 cm de diàmetre de boca), amb una preparació per col·locar-hi una tapa que no s'ha conservat. Cada dipòsit mesura 52 x 61 cm. Estan descoberts i fets de maons de 10 cm d'amplada, sense arrebossar. El dipòsit circular està excavat a la roca. Quan funcionava es recollia l'aigua de la terrassa que feia pendent i conduïa l'aigua al dipòsit, on hi havia un petit canal amb una pedra que servia per filtrar els elements vegetals i pedres més grosses i evitar que caiguessin al fons. | 08222-205 | Camí de La Beguda o de La Torreta | Es tracta d'un dipòsit d'aigua en el qual es feia el 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. Era habitual la freqüència de piques en les vinyes, per tal d'anar carregant la sulfatadora, que es portava a l'esquena, a mesura que s'anava sulfatant la vinya. Per tal d'estalviar un esforç innecessari a l'hora d'anar al punt de magatzematge; i també per poder recollir més aigua en diferents dipòsits, i tenir-ne suficient per fer la quantitat de 'caldo' necessari. | 41.4896600,1.8350200 | 402751 | 4593771 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77672-foto-08222-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77672-foto-08222-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77672-foto-08222-205-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 77673 | Barraca de ca n' Estruch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-ca-n-estruch | MARTIN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs. Pagès editors, Lleida. | XVIII | S'ha ensorrat un tram de paret | Barraca de pedra seca aixecada sobre una plataforma rocosa i feta amb carreus de soldó, alguns d'ells de dimensions considerables. És de planta circular amb els murs d'un gruix d'un metre i un diàmetre interior de 2 metres. La coberta és de falsa cúpula feta amb pedres per aproximació de filades amb llosa de tancament. A la part exterior està impermeabilitzada amb terra i plantes grasses (sedum). La porta d'accés està orientada al nord i és de forma trapezoïdal amb una amplada a la part superior de 47 cm i a la part inferior de 70 cm; l 'alçada és de 113 cm. A l'interior no s'observa cap tipus d'estructura, ni bancs ni armariets ni prestatgeries. Tampoc es veuen obertures. | 08222-206 | A prop del camí de Can Batllevell, a 350 metres al sud de ca n'Estruch | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que es vincula amb el creixement de la viticultura. | 41.4585100,1.8325900 | 402502 | 4590316 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77673-foto-08222-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77673-foto-08222-206-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta de la única barraca d'aquest tipus en tot el terme municipal conservada. Per informació ora facilitada per Jordi Julià, n'hi havia una altra a les vinyes de Can Raimundet, per sota l'actual traçat de l'AVE que va ser colgada en terraplenar uns terrenys destinats a vinya. Segons el mateix Julià, era molt més maca que aquesta i tenia dos graons per accedir a l'interior. També era de planta circular. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 77674 | Ca la Mercè de Can Batlle Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-merce-de-can-batlle-vell | BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2008). La formació urbana d'Hortons. Els primers carrers; dins el programa de Festa Major del 2008, Sant Llorenç d'Hortons, pàgs. 30 i 31. | XX | Casa de planta rectangular que fa cantonada amb el carrer de Ca l'Estruch i consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al carrer del Mestre Cugat. La façana principal té dues grans entrades a la planta baixa i una petita porta al mig més petita. A la planta pis hi ha una balconada amb dues obertures de llinda recta i persianes de fusta de llibret. El coronament de la façana és d'obra. El parament é llis amb recreixements ornamentals al voltant de les obertures i un sòcol i una petita motllura en l'espai de separació de les plantes. | 08222-207 | C. Mestre Cugat, 1 | L'actual trama urbana de Sant Llorenç no es comença a dibuixar fins a finals del segle XIX i principis del XX, quan encara hi havia tres barris separats entre ells: el barri del Roser, el barri de Santa Filomena i el barri de la Font, amb el carrer Major com a camí principal i eix vertebrador. A finals del segle XIX hi ha set carrers: Sant Isidre, Roser, sant Antoni, santa Filomena, Migdia, Major i de la Font. Aquesta estructura de barris aïllats es manté fins l'any 1926 quan es presenta el primer pla d'ordenació urbanística elaborat per l'arquitecte municipal Josep Ros Ros (1914-1941). Aquesta casa correspon a aquesta darrera fase. | 41.4656000,1.8251600 | 401892 | 4591111 | 1920 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77674-foto-08222-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77674-foto-08222-207-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 77675 | Casa del carrer mestre Cugat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-mestre-cugat | BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2008). La formació urbana d'Hortons. Els primers carrers; dins el programa de Festa Major del 2008, Sant Llorenç d'Hortons, pàgs. 30 i 31. | Caseta envoltada pels quatre costats de pati, de planta rectangular i planta baixa. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al carrer del Mestre Cugat. La façana és de composició simètrica amb coronament central corbat i pilars als angles. La porta d'entrada és petita i de llinda recta amb una marquesina en forma de teulades a tres aigües. A cada costat hi ha finestres. El parament és llis amb un sòcol de pedra, una motllura esgrafiada per damunt les obertures i una motllura que ressegueix tots els elements del coronament. El pati està delimitat per una tanca d'obra a mitja alçada amb una reixa de ferro amb una entrada delimitada per pilars de maons i una porta metàl·lica. | 08222-208 | C. Mestre Cugat, 12 | L'actual trama urbana de Sant Llorenç no es comença a dibuixar fins a finals del segle XIX i principis del XX, quan encara hi havia tres barris separats entre ells: el barri del Roser, el barri de Santa Filomena i el barri de la Font, amb el carrer Major com a camí principal i eix vertebrador. A finals del segle XIX hi ha set carrers: Sant Isidre, Roser, sant Antoni, santa Filomena, Migdia, Major i de la Font. Aquesta estructura de barris aïllats es manté fins l'any 1926 quan es presenta el primer pla d'ordenació urbanística elaborat per l'arquitecte municipal Josep Ros Ros (1914-1941). Aquesta casa correspon a aquesta darrera fase. | 41.4653400,1.8248000 | 401861 | 4591083 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77675-foto-08222-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77675-foto-08222-208-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 77676 | Casa del carrer mestre Cugat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-mestre-cugat-0 | BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2008). La formació urbana d'Hortons. Els primers carrers; dins el programa de Festa Major del 2008, Sant Llorenç d'Hortons, pàgs. 30 i 31. | Caseta envoltada pels quatre costats de pati, de planta rectangular i planta baixa. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al carrer del Mestre Cugat. La façana és de composició simètrica amb coronament central corbat i pilars als angles. La porta d'entrada és petita i de llinda recta. A cada costat hi ha finestres. Tant la porta com les finestres tenen un recreixement ornamental al seu voltant. El parament és llis amb sòcol i una motllura de maons que ressegueix tots els elements del coronament. El pati està delimitat per una tanca d'obra a mitja alçada amb una reixa de ferro tapada per cupressus i amb una entrada delimitada per pilars i una porta metàl·lica. | 08222-209 | C. Mestre Cugat, 14 | L'actual trama urbana de Sant Llorenç no es comença a dibuixar fins a finals del segle XIX i principis del XX, quan encara hi havia tres barris separats entre ells: el barri del Roser, el barri de Santa Filomena i el barri de la Font, amb el carrer Major com a camí principal i eix vertebrador. A finals del segle XIX hi ha set carrers: Sant Isidre, Roser, Sant Antoni, Santa Filomena, Migdia, Major i de la Font. Aquesta estructura de barris aïllats es manté fins l'any 1926 quan es presenta el primer pla d'ordenació urbanística elaborat per l'arquitecte municipal Josep Ros Ros (1914-1941). Aquesta casa correspon a aquesta darrera fase. | 41.4651900,1.8247400 | 401856 | 4591066 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77676-foto-08222-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77676-foto-08222-209-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 77677 | Vila Estruch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vila-estruch | BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2008). La formació urbana d'Hortons. Els primers carrers; dins el programa de Festa Major del 2008, Sant Llorenç d'Hortons, pàgs. 30 i 31. | XX | Torre als quatre vents envoltada de jardí per tres dels seus costats, la façana nord delimita directament pel carrer de Santa Filomena. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al carrer Anselm Clavé. El pis superior sembla un afegit posterior i no segueix l'estil originari de la casa. Els parament són llisos a excepció dels angles on hi ha un recreixement en forma de carreus i en les obertures. Per damunt la planta pis hi ha una balustrada que fa de barana de la planta segona, però que hauria estat el coronament de la configuració originària de la casa. La segona planta, en aquesta part de la casa, fa de galeria amb tres obertures de llinda recta. Una paret delimita els tres costats de la finca, amb una primera fase de paredat i al damunt una balustrada i cupresos al darrera. L'entrada es delimita per pilars de pedra amb una porta metàl·lica que dona accés a unes escales, perquè la casa està a un nivell superior del carrer. Entre els pilars una arcada de ferro permet llegir amb lletres del mateix material el nom de Villa Estruch | 08222-210 | C. Anselm Clavé, 11 | L'actual trama urbana de Sant Llorenç no es comença a dibuixar fins a finals del segle XIX i principis del XX, quan encara hi havia tres barris separats entre ells: el barri del Roser, el barri de Santa Filomena i el barri de la Font, amb el carrer Major com a camí principal i eix vertebrador. A finals del segle XIX hi ha set carrers: Sant Isidre, Roser, Sant Antoni, Santa Filomena, Migdia, Major i de la Font. Aquesta estructura de barris aïllats es manté fins l'any 1926 quan es presenta el primer pla d'ordenació urbanística elaborat per l'arquitecte municipal Josep Ros Ros (1914-1941). Aquesta casa correspon a aquesta darrera fase. | 41.4657700,1.8244200 | 401830 | 4591131 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77677-foto-08222-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77677-foto-08222-210-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 77678 | Nucli d'Hortons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-dhortons | BOSCH CASADEVALL, Josep (2008). La formació urbana d'Hortons; dins el Programa de Festa Major del 2008, ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons, pàgs. 30 i 31. | XVIII-XX | L'actual nucli de Sant Llorenç d'Hortons o Hortons, per diferenciar-lo dels altres nuclis del municipi, és el resultat d'una transformació que va començar en el segle XVIII. L'any 1750 no existia res, només l'església parroquial i les masies. El creixement es vertebra sobre dos eixos viaris: el carrer Major, que travessava la zona de nord a sud, entre Pas de Piles i la carretera de Lleida, i el carrer de Santa Filomena. Es formen tres barris aïllats: el del Roser, el de Sant Antoni i el de Santa Filomena. Aquesta estructura es manté fins l'any 1926 quan es presenta el primer pla d'ordenació urbana elaborat per l'arquitecte municipal Josep Ros Ros (1914-41). Els carrers més antics són: Sant Isidre, Roser, Sant Antoni, Santa Filomena, Migdia, Major i el de la Font. | 08222-211 | Sant Llorenç d'Hortons | Les parròquies de Sant Llorenç d'Hortons i Sant Joan Samora depenien de la baronia de Gelida i l'any 1818 s'independitzen en municipi. | 41.4677400,1.8247600 | 401862 | 4591349 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77678-foto-08222-211-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77678-foto-08222-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77678-foto-08222-211-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 77679 | Nucli de Sant Joan Samora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-sant-joan-samora | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. CARAFÍ i MORERA, Enric (2010). Sant Joan Samora: mil anys d'història. Recull de textos referents a la capella i al poble. Edició de l'ermita de Sant Joan Samora. CRUAÑES OLIVER, E. i VIRELLA TORRAS, X. (1984). Piques baptismals d'immersió del Penedès i el seu entorn. Museu de Vilafranca, Vilafranca del Penedès, pàgs. 49 i 50. CRUAÑES i RÀFOLS, Joan i CLAVER i SALVAT, Libert (1992). San Joan Samora; dins Catalunya Romànica, vol. XIX, El Penedès i l'Anoia. Antoni Pladevall (dir). edita Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 170 i 171. LLORACH i SANTÍS, Salvador (1984). El Penedès durant el període romànic. Sant Sadurní d'Anoia, pàgs. 43 i 44. RIUS i SERRA, Josep (1945-47). Cartulario de Sant Cugat del Vallès, vol. II, document 702, CSIC. Barcelona, pàgs 364 i 365. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1992). San Joan Samora; dins Catalunya Romànica, vol. XIX, El Penedès i l'Anoia. Antoni Pladevall (dir). edita Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 170 i 171. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XVIII-XX | Aquest poble neix d'un primer carrer de només 8 cases entre mitgeres que es delimita entre els anys 1818 i 1889 i que s'anomena el Caseriu de Can Carafí o les Casetes de Can Carafí. Es forma a redós, però al marge, de l'església romànica de Sant Joan Samora, en un moment tardà de finals del XVIII o principis del XIX, a partir de treballadors i parcers de les masies de la parròquia (Cal Raimundet,, Ca l'Almirall, Can Carafí, la Casanova, la Casa Gran o Can Bosch). Les cases es construeixen a llevant del camí que travessa de nord a sud, de Cal Raimundet o Gelida per enllaçar amb el Camí Ral. | 08222-212 | Sant Joan Samora | El territori de la parròquia estava format per la Beguda Alta, la Beguda Baixa, Ca l'Almirall, Can Bosc, Can Carafí, Can Raimundet, la Casa Gran i Can Casanoves. Juntament amb la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons, pertanyien a la baronia de Gelida fins el segle XIX. L'any 1304 era sufragània de la parròquia de Gelida, però a partir de 1453 ja figura integrada a la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. El primer document on surt referenciada aquesta església data de l'any 1080, en una donació que fa el clergue anomenat Ramon Seniofred, a l'abat Andreu del monestir de Sant Cugat. A canvi, aquest, concedeix a Seniofred l'administració de l'església de Sant Joan Samora amb totes les seves terres. L'any 1163 la capella és anomenada com a Sant Joan Moragrega en una donació de Bernat de Puigalt a la Canonja de la Catedral de Barcelona, de tres masos que són 'apud sanctum Johanem de Mora Greca' (libri Antiquitatum núm. IV, foli 81-81, núm. 217). L'any 1182 es renova aquesta donació afegint la càrrega de celebrar un ofici solemne al cor de la Seu el dia de la consagració de l'altar de Sant Andreu. La documentació posterior sobre Sant Joan és escassa fins el segle XIV on un document de la Pia Almoina datat el 17 de novembre de 1316, cita un Bernat de Fonollar que pren possessió de la quadra de Sant Joan Samora, del terme del castell de Gelida, que els comtes de Pallars i senyors de Cervelló, Hug de Mataplana i Sibil·la, li han atorgat mentre no li facin lliurament total de 15.000 sous de Barcelona, pel dot de Blanca, filla de Ferrer d'Abella, amb qui ell es casa. Per aquesta ocasió reten homenatge i fan jurament de fidelitat a Bernat de Fonollar els habitants de dita quadra de Sant Joan. | 41.4734000,1.8582900 | 404670 | 4591940 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77679-foto-08222-212-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77679-foto-08222-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77679-foto-08222-212-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 77680 | Fons fotogràfic de l'ICC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-licc-0 | XX | Fons fotogràfic pertanyent a l'Institut Cartogràfic de Catalunya que es troba digitalitzat en el repositori de la Memòria Digital de Catalunya, format per dues fotografies panoràmiques en blanc i negre que mostren dues manifestacions festives de la cultura popular catalana on intervenen els germans Orpí de Cal Matador de Sant Llorenç d'Hortons. En una, de l'any 1939, es veu el ball de gegants amb Pau Orpí de flabiolaire (RF 15340) i en 'altra, de l'any 1940, representa el ball de Cercolets a Vilafranca del Penedès amenitzat pels flabiolaires de Cal Matador, els germans Orpí (RF 15273). | 08222-154 | Parc de Montjuic (08038 - Barcelona) | L'ICC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. Des de la seva creació l'any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya.Corresponen a l'ICC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: Establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport. | 41.4713600,1.8258400 | 401957 | 4591750 | 1939 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El fons fotogràfic sobre Casserres procedeix d'un conjunt de 12.000 negatius en blanc i negre i de fotografies temàtiques (arquitectura, natura, cultura...) procedents dels Països Catalans que Narcís Cuyàs va començar a fer a finals del segle XIX i que s'aniria engrandint amb les fotografies fetes pels seus dos fills.L'iniciador d'aquest fons va ser Narcís Cuyàs i Parera, cineasta i fotògraf (Vilafranca del Penedès 1881-Barelona 1953), que s'establí com a fotògraf a Barcelona l'any 1899. Els seus fills, Enric Cuyàs i Prat (Barcelona 1910-1989) i Narcís Cuyàs i Prat (Barcelona 1920-1995) continuaren amb la professió. El fons va ser incorporat a la Cartoteca Digital de l'Institut Cartogràfic de Catalunya el mes de novembre de 1988. | 55 | 3.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 77681 | Fons fotogràfic del centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-del-centre-excursionista-de-catalunya-1 | XX | <p>Fons fotogràfic pertanyent al Centre Excursionista de Catalunya que es troba digitalitzat en el repositori de la Memòria Digital de Catalunya. El conjunt de fotografies relacionat amb Sant Llorenç d'Hortons corresponen a dos fons: el fons Germà Garcia i Fernàndez i el fons Joan Estorch. El fons Germà Garcia i Fernàndez està format per un conjunt de 13 diapositives en color amb unes mides de 24 x 36 mm datades la majoria l'any 1997, però n'hi ha un parell de l'any 1993. Hi ha nou imatges de l'ermita de Sant Joan Samora, alguna vista general, de la façana nord-oest o del campanar i detalls de les finestres, de la porta d'entrada o de l'absis. També hi ha tres imatges de la rectoria de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons: dues imatges interiors i una del rellotge de sol de la façana. Finalment una darrera imatge de la paret nord de la plaça del Fossar de Sant Llorenç d'Hortons. El fons Joan Estorch està format per dues fotografies en paper gelatina i plata realitzades en blanc i negre amb unes mides de 9,9 x 16,9 cm i 10,8 x 17 cm respectivament datades l'any 1929. Es tracta d'una vista general de la població de Sant Llorenç d'Hortons i una de Can Serra.</p> | 08222-155 | Carrer del Paradís, 10-12 (08002 Barcelona) | <p>El Romanticisme va ser un moviment cultural, polític i social que va néixer a Europa a mitjans del segle XIX. A Catalunya, com a resultat de la passió d'il·lustres prohoms per revifar la història del nostre país i enlairar l'ús de la nostra llengua, s'inicia l'anomenada Renaixença Catalana. En aquest context, el 26 de novembre de 1876, Josep Fiter junt amb César August Torras, Ramon Arabia, Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer, determinaren la creació d'una associació excursionista per a desenvolupar una veritable entitat pública i legalitzada per emprendre una tasca cultural per redreçar Catalunya. «Amb el fi d'investigar tot quant mereixi la preferent atenció sota els conceptes científic, literari i artístic, en la nostra benvolguda terra, es crea una societat que es titularà Associació Catalanista d'Excursions Científiques». El 7 d'abril de 1891 es va elegir Antoni Rubió i Lluch com a president del Centre Excursionista de Catalunya, fent constar explícitament que el CEC era continuador de l'associació creada el 1876, i origen de l'excursionisme associatiu, unint-se així en una sola entitat les vessants culturals i esportives, que durant 13 anys havien actuat separadament (l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (1876) i Associació d'Excursions Catalana (1878). Pel desembre d'aquest històric any, al local social del CEC, es donaren les conferències fonamentals a càrrec de Jaume Massó i Torrents, Joaquim Casas i Carbó, i Pompeu Fabra (tots ells socis del Centre) sobre la proposta de les normes ortogràfiques i ordenació de la llengua catalana vigents avui. El 1892 el Centre prengué part activa en la redacció de les anomenades «Bases de Manresa», que varen suposar en aquell moment una important proposta per a l'articulació de l'Estat Espanyol. El 1891 comença l'edició mensual del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, sota la direcció de Francesc Carreras i Candi, en les pàgines dels quals es posa de manifest la gran tasca de l'excursionisme com a missió i com a suplència cultural i científica. La col·lecció dels Butlletins és part essencial de les biblioteques estudioses de la llengua i la cultura catalanes. Als estatuts de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, denominació inicial del Centre Excursionista de Catalunya, hi consta com a objectiu prioritari de l'entitat 'Fomentar les excursions per la nostra terra per fer que sigui coneguda i estimada, i també publicar els treballs resultants d'aquestes excursions, crear una biblioteca i arxiu.' Una de les eines emprades per aquesta finalitat serà la fotografia, que a finals del segle XIX ja havia assolit un grau de perfecció tècnica, i alhora simplificació, que permeteren la seva difusió massiva la centúria següent. Fou així com els socis del CEC van començar a acompanyar les seves conferències amb projeccions d'imatges obtingudes durant les seves excursions, fotografies que a més, sovint eren emprades en la confecció del Butlletí del Centre. Avui dia es conserven més de 13.000 d'aquestes llanternes de projecció de doble vidre de 8 x10 cm.</p> | 41.4720400,1.8660900 | 405319 | 4591781 | 1929 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Estorch i Germà Garcia i Fernàndez | 55 | 3.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 77682 | Fons fotogràfic Josep Salvany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-josep-salvany-0 | XX | Fons fotogràfic pertanyent al repositori de la Memòria Digital de la Biblioteca de Catalunya, format per un conjunt de 7 plaques de vidre estereoscòpiques de 6 x 13 cm realitzades amb una càmera fotogràfica marca Hasselblad. Les fotografies mostren diverses vistes panoràmiques del municipi de Sant Llorenç d'Hortons: l'ermita romànica de sant Joan Samora, dues imatges de Can Carafí, una de la creu de Sant Joan Samora, dos retrats de dues noies no identificades i una imatge de la Rosita a Sant Llorenç, que no sabem de qui es tracta, aquesta darrera datada l'any 1925, quan la majoria són de 1922. | 08222-156 | Carrer de l'Hospital, 56 (08001 - Barcelona) | La Biblioteca de Catalunya es funda l'any 1907 amb el nom de Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans i estava ubicada al Palau de la Generalitat. L'any 1914 la Mancomunitat de Catalunya li atorga el caràcter de servei cultural públic. Posteriorment, l'any 1917 es comencen a crear les seccions de reserva impresa, música i col·leccions especials que afavoriran la incorporació i futura catalogació de col·leccions i peces úniques. Més tard, el 1923 s'afegeixen la secció d'estampes, gravats i mapes. El 1931 l'Ajuntament de Barcelona aprova la cessió de l'antic Hospital de la Santa Creu, un edifici gòtic construït entre els segles XV i XVIII, com a seu de la Biblioteca, però no serà fins l'any 1940 que s'obrirà al públic amb el nom de Biblioteca Central. Ja l'any 1952 es constitueix la secció de revistes i el 1981 amb l'aprovació de la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament de Catalunya esdevé la Biblioteca Nacional de Catalunya i se li atorga la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya. L'any 1993 s'incorpora l'hemeroteca, la fonoteca, el material menor i els serveis bibliogràfics nacionals, alhora que s'estructura el seu fons en les quatre unitats actuals: Bibliogràfica, Gràfica, Hemeroteca i Fonoteca. | 41.4679400,1.8245900 | 401848 | 4591372 | 1922-25 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Salvany i Blanch | Josep Salvany i Blanch (Martorell 1866 - Barcelona 1929), va cursar estudis de medecina i cirurgia a la Universitat de Barcelona. Era un gran afeccionat a l'excursionisme científic i a la fotografia on ben aviat es va decantar per la fotografia estereoscòpica. Va col·laborar intensament en les edicions dels butlletins del Centre Excursionista de Catalunya durant els anys 1918 i 1924, en que va realitzar les fotografies de Casserres. El fons Salvany es troba dipositat a la Biblioteca de Catalunya i conté uns 10.000 clixés positius i negatius en placa estereoscòpica de vidre, format 6 x 13 cm, totes elles molt ben conservades en les seves capses originals i datades entre els anys 1911 i 1926. Amb aquest fons s'hi ha d'afegir dues agendes manuscrites i sis carnets de visita que permeten identificar i descriure cadascun dels clixés. | 55 | 3.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 77683 | Zona de nidificació del picot verd | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-del-picot-verd | ANDINO, H.; BADOSA, E.; CLARABUCH, O.; LLEBARIA, C. (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Ed. dels autors. Barcelona. AYMÍ, R.; HERRANDO, S. (2003). Anuari d'Ornitologia de Catalunya. Ed. Institut Català d'Ornitologia. Barcelona. BORRAS, A.; JUNYENT, F. (1993). Vertebrats de la Catalunya Central. Ed. Intercomarcals, S.A. Manresa. CLAVELL, J. (2002). Catàleg dels ocells dels Països Catalans (Catalunya, País Valencià, Illes Balears Catalunya Nord). Lynx edicions. Barcelona HUME, R. (2002). Guía de campo de las aves de España y Europa. Ed. Omega | La zona de nidificació de l'espècie Picus viridis està situada en el torrent de Can Serra, just davant de la font de l'Amèlia, en els horts d'en Francisquet. Es tracta d'un ocell conegut popularment com picot, fuster o fusteret, que es troba disseminat per tot el municipi. La seva presència s'ha detectat en tot tipus d'ambients arbrats, malgrat tingui una preferència pels arbres caducifolis i els boscos de ribera. El seu nom prové del color verd que té a les ales i l'esquena. El ventre és de color verd clar tirant cap a grisós i el carpó de color groc. La part alta del cap és de color vermell molt intens, i el mascle presenta una bigotera igualment vermella rivetejada de negra i en el cas de la femella és completament negre. El bec llarg i fort li permet foradar amb facilitat els arbres. La llengua protàctil li permet burxar escletxes i forats per tal de buscar insectes per alimentar-se, tenint una predilecció per les formigues, els seus ous i larves que fan els nius als arbres vells, tot i que també baixen al terra. El crit del picot és molt característic, i quan se sent descobert fuig avisant a les altres espècies amb les quals conviu en el mateix territori. Gràcies a les potents urpes (tenen dos dits dirigits endavant i dos endarrere) i ajudant-se amb la cua (les plomes són curtes i molt fortes) poden grimpar i aferrar-se sense cap problema pels troncs. El seu vol és molt característic, no segueix una línia horitzontal sinó que tancant de tant en tant les ales va creant una línia ondulada. En aquest tram del torrent hi ha un bosc de ribera important amb pollancres i oms morts i malalts que queden encara dempeus, orientats al sud-est. Els nius que s'hi observen tenen una forma perfectament arrodonida, d'un diàmetre de 6 a 7 centímetres, per on entra i surt l'ocell. L'interior del niu té una profunditat de 40 centímetres aproximadament on la femella pon de 5 a 8 ous que cova durant una quinzena de dies damunt de les restes de minúscules estelles i les serradures provinents de la construcció del niu. Té una longevitat màxima de 6,06 anys. | 08222-157 | Torrent de Can Serra | 41.4716000,1.8313300 | 402416 | 4591770 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77683-foto-08222-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77683-foto-08222-157-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'època de nidificació del picot verd oscil·la entre els mesos de març i abril. Cal no envair la zona per evitar molestar-los. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 77684 | Protecció contra les tempestes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/proteccio-contra-les-tempestes | CASTELLÀ-GASSOL, Joan (1983). Història i costums a Sant Llorenç d'Hortons, Sant Joan Samora i La Beguda. Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons. RIU PUJOL, Miquel Pvre (1899). Consueta. Manuscrit començat el 10 d'agost de 1899 i conservat a l'Arxiu Parroquial de Sant Llorenç d'Hortons (APLLH). RIUS FONT, Lluís (2008). Històries d'arbres; dins Programa de Festa major de Sant Llorenç d'Hortons de 2008, pàgs. 25 a 29. | XVIII-XX | Recull bibliogràfic poc metòdic | Mossèn Miquel Riu i Pujol (1899) escriu en la seva Consueta tot allò que el sorprèn o considera superstició, allunyat de l'ortodòxia catòlica. Castellà-Gassol (1983) va fer un recull de síntesi de les explicacions de Mn. Riu i explica els costums relacionats amb les creences dels seus feligresos relacionades amb la protecció de les tempestes, que eren les pitjors calamitat que podien succeir en una societat eminentment rural. Així hi havia un costum derivat del salpàs que consistia en enganxar o clavar a les reixes i portes d'entrada a les cases algunes creus fetes amb fulles de palma, beneïdes el Diumenge de Rams. En una entrevista que va mantenir el mateix autor, l'any 1982, amb la mestressa de cal Matador, aquesta li va assegurar que feia pocs anys encara es conservava el costum d'encendre el ciri que havia cremat al monument del divendres sant, quan hi havia tempesta. En ocasions semblants, el testimoni del Joanet Sanu afirmava que hi havia gent que resaven amb veu alta una oració popular que començava i acabava així: 'Santa Creu, Santa Creu (.. No ens deixeu!'. Lamentablement no es va recollir la totalitat de l'oració.Mossèn Riu també es queixa, suposem que és perquè li va tocar en persona, d'un altre costum que diu 'la fan del tot supersticiosa. Quan amenaça mal temps el campaner fa el senyal i va tocant campanes fent els tocs molt de diferent manera segons amenaça més o menys la tempesta o tronada, començant el toc de l'Àngelus, sigui l'hora que sigui, i el Rector.. Vestit amb roquet i estola morada caldereta amb aigua beneïda salpasser i un Sant Crist, se'n ha d'anar al lloc on se fa per Santa Creu de maig la benedicció del terme i anant fent els exorcismes fins que no pot aguantar més perquè la pluja l'empaita arribant a casa fet un xop .. Poden creure els que això llegeixin que tot hom vigila si el Rector compleix amb la seva obligació .. I mentrestant en les cases encenen el ciri del monument; les cases on s'ha fet la benedicció del aigua el dia del salpàs posen al balcó les estovalles que cobrien la taula'. | 08222-158 | Sant Llorenç d'Hortons | 41.4700500,1.8230600 | 401723 | 4591608 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 77685 | Els rams de Sant Pere Màrtir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-rams-de-sant-pere-martir | CASTELLÀ-GASSOL, Joan (1983). Història i costums a Sant Llorenç d'Hortons, Sant Joan Samora i La Beguda. Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons. RIU PUJOL, Miquel Pvre (1899). Consueta. Manuscrit començat el 10 d'agost de 1899 i conservat a l'Arxiu Parroquial de Sant Llorenç d'Hortons (APLLH). | XIX | Breu nota bibliogràfica | El dia 29 d'abril, dia de Sant Pere Màrtir, es feia benedicció de rams, però Mossèn Miquel Riu i Pujol (1899) escriu en la seva Consueta tot allò que el sorprèn o considera superstició, allunyat de l'ortodòxia catòlica i explica 'Per aquí aquestos països corre la superstició (entre les moltíssimes que tenen) de que si els rams de Sant Pere Màrtir (o més ben dit) els rams beneits el dia de Sant Pere Màrtir, si passen per sota teulada perden la benedicció i per això notarà el parroco que els escolanets si porten rams no surten en tal dia com ho fan els altres, per lo portal de la Rectoria, sinó que un cop s'han tret la sotana i roquet en la sagristia agafen la gorra, arrepleguen el ram o rams que han deixat a la Iglesia i corrents surten per la porta del temple, despues ja venen a la Rectoria pero deixant els rams al carrer sobre els pedrissos que hi ha als dos costats del portal'. | 08222-159 | Sant Llorenç d'Hortons | 41.4700700,1.8230300 | 401721 | 4591610 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 77686 | Curació de nens de pit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/curacio-de-nens-de-pit | CASTELLÀ-GASSOL, Joan (1983). Història i costums a Sant Llorenç d'Hortons, Sant Joan Samora i La Beguda. Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons. RIU PUJOL, Miquel Pvre (1899). Consueta. Manuscrit començat el 10 d'agost de 1899 i conservat a l'Arxiu Parroquial de Sant Llorenç d'Hortons (APLLH). RIUS FONT, Lluís (2008). Històries d'arbres; dins Programa de Festa major de Sant Llorenç d'Hortons de 2008, pàgs. 25 a 29. | XIX | Referència bibliogràfica poc precisa | Mossèn Miquel Riu i Pujol (1899) escriu en la seva Consueta tot allò que el sorprèn o considera superstició, allunyat de l'ortodòxia catòlica. Castellà-Gassol (1983) va fer un recull de síntesi de les explicacions de Mn. Riu i explica que el dijous o divendres de la Setmana Santa era costum passar les criatures de pit per sota el sant Crist, i sobre del mateix, fent-los voltar una o dues vegades. Diu que no ho ha vist fer mai però que li havien explicat que es feia per creure que així les criatures no pateixen o no agafen no sap quin mal. | 08222-160 | Sant Llorenç d'Hortons | A Sant Llorenç d'Hortons a través d'informació oral recollida per Lluís Rius (2008) també es coneix el costum de guarir nens trencats fent-los passar entremig d'una branca de roure que prèviament s'ha tallat i a través d'un ritual molt concret. En el cas de fer passar el nen al voltant de la creu podria ser una pervivència cristianitzada d'aquest costum ancestral. Malauradament la incomprensió eclesial de totes aquestes pràctiques i el seu menyspreu va motivar la manca de documentació d'aquest fet i l'obtenció de dades més fiables a fi i efecte de relacionar ambdós costums. | 41.4700800,1.8230600 | 401723 | 4591611 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 77687 | Treure el dol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/treure-el-dol | CASTELLÀ-GASSOL, Joan (1983). Història i costums a Sant Llorenç d'Hortons, Sant Joan Samora i La Beguda. Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons. RIU PUJOL, Miquel Pvre (1899). Consueta. Manuscrit començat el 10 d'agost de 1899 i conservat a l'Arxiu Parroquial de Sant Llorenç d'Hortons (APLLH). RIUS FONT, Lluís (2008). Històries d'arbres; dins Programa de Festa major de Sant Llorenç d'Hortons de 2008, pàgs. 25 a 29. | XIX | Referència bibliogràfica poc precisa | Mossèn Miquel Riu i Pujol (1899) escriu en la seva Consueta tot allò que el sorprèn o considera superstició, allunyat de l'ortodòxia catòlica. Castellà-Gassol (1983) va fer un recull de síntesi de les explicacions de Mn. Riu i explica els costums relacionats amb el dol que observa entre els seus feligresos de Sant Llorenç d'Hortons de la següent manera: 'Les dos cases mes vehines son les que acuden a auxiliar la famili i un home de una casa i una dona de l'altra son els que respectivament presideixen el dol anant el primer lloc del dol, l'home dels homes i la dona de les dones, i ells son els que prenen aigua beneita de la pica al entrar i sortir de la Iglesia i la donen als proxims parents del difunt o difunta.. La dona prota els.. De les candeles i les entrega al campaner per a que les distrubuesca i les encengui. A la que exerveix aquest càrrec li diuen que fa de cistelleta, perquè abans portava una cistelleta de forma rodona, amb tapa feta de mimbres com la cistella i en ella hi portava les ofertes (pa, per exemple) i amb ella guarnida la nansa de candeles passava junt amb l'home que presidia el dol dels homes.. TREURE DOL = El primer diumenge (i no mai la primera festa) despues del dia del enterro, la família del digfunt, juntant amb els mes proxims vehins i altres invitats, compareixen a oir la missa primera.. La cistelleta distribueix dos candeles a'ls homes i á les dones invitats i quan es l'hora del ofertori..es passen el foc..i aquesta ultima la mentenen fen llum en tot el restant de la mssa i d'això en diuen treurer dol' | 08222-161 | Sant Llorenç d'Hortons | 41.4689400,1.8321300 | 402479 | 4591474 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 77688 | Anar cap a cal Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/anar-cap-a-cal-baro | XIX-XX | Inèdita | Cal Baró era una antiga masia, avui en dia completament derruïda, que es troba entre el nucli de Sant Llorenç d'Hortons i el cementiri; al costat mateix del camí del cementiri. Tota comitiva fúnebre que es dirigeixi de l'església parroquial al cementiri havia de passar per davant de la masia de cal baró. Per aquest motiu en un moment indeterminat i per tradició oral popular quan es moria algú en deien que anava cap a cal Baró, com a metàfora de cementiri o del més enllà. | 08222-162 | Sant Llorenç d'Hortons | Informació oral facilitada per Pere Carreras | 41.4689100,1.8321600 | 402481 | 4591471 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 77689 | Celler del cava | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-del-cava | AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. | XX | Casa als quatre vents imitant l'estil popular de les masies, però de factura recent. És de planta rectangular, de tres crugies, la central disposa de planta baixa i pis i les laterals només planta baixa; amb la coberta amb ràfec de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. La façana té una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat, definits per grans obertures amb balcó a la planta pis; totes amb emmarcament de maons posats a llibret o sardinell. Els paraments són llisos i arrebossats, pintats d'un color crema. | 08222-163 | Sant Joan Samora | No es coneix documentació històrica relacionada amb aquesta casa. La darrera reforma data de l'any 1984. | 41.4796700,1.8640700 | 405162 | 4592630 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77689-foto-08222-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77689-foto-08222-163-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment és un restaurant | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 77690 | Ca l'Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landreu-11 | AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. | XIX-XX | Casa entre mitgeres que fa cantonada i és de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal que dóna a l'únic carrer d'aquest conjunt format per una filera de cases entre mitgeres a banda i banda. | 08222-164 | Vall del torrent de Can Francisquet | Casa construïda damunt una casa més antiga, en un carrer de cases entre mitgeres aixecat entre 1818 i 1891 com a conseqüència del desenvolupament de l'activitat agrícola. | 41.4715000,1.8337900 | 402621 | 4591757 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77690-foto-08222-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77690-foto-08222-164-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 77691 | Cal Francisquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-francisquet-0 | AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. | XIX-XX | Casa entre mitgeres que és de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal que dóna a l'únic carrer d'aquest conjunt format per una filera de cases entre mitgeres a banda i banda. Paraments llisos i arrebossats amb pigments de color teula fosc. | 08222-165 | Vall del torrent de Can Francisquet | Casa construïda damunt una casa més antiga, en un carrer de cases entre mitgeres aixecat entre 1818 i 1891 com a conseqüència del desenvolupament de l'activitat agrícola. | 41.4715900,1.8337000 | 402614 | 4591767 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77691-foto-08222-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77691-foto-08222-165-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 77692 | Col·lecció municipal d'art | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-dart-2 | XX-XXI | La col·lecció municipal d'art està formada, bàsicament, per pintures de diferents tècniques: olis, aquarel·les o tècniques mixtes. És una petita col·lecció que s'ha anat formant a partir de concursos de pintura que s'organitzen periòdicament i donacions d'artistes locals com Soledad Macià, Jaume Farràs, Isabel Fuentes, Arras i Alibau, Alba Julià, Marta Vidal o Líria. També en formen part els dissenys originals guanyadors dels cartells de Festa Major | 08222-166 | Carrer Major, 36 | 41.4679700,1.8246000 | 401849 | 4591375 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77692-foto-08222-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77692-foto-08222-166-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 77693 | Rellotge de sol de Can Pujades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-pujades | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XIX | Rellotge de sol, ubicat a la façana orientada a sud-est de Can Pujades. És del tipus vertical declinant i està policromat. Es troba pintat directament sobre la façana per sota del ràfec i és de planta quadricular. Els colors emprats són el groc pel fons i un grana envellit per realitzar el requadre de tancament del quadrant i el rellotge que consisteix en un disc solar pintat, de 10 centímetres de diàmetre a l'interior del qual s'hi ha dibuixat una sanefa consistent en un cercle groc pàl·lid de 5 mil·límetres de gruix decorat amb una corona solar en forma de quinze triangles de 4 mil·límetres de gruix. Les xifres representades són romanes. Estan repartides de la següent manera: les dotze del migdia al centre, les dues a la dreta i les sis a l'esquerra formant dos angles aguts a l'interior. El gnòmon és de vareta, de secció circular i no surt ben bé del centre del cercle solar sinó que està lleugerament desplaçat a la dreta. Està fixat al damunt de la línia horària que marca les sis. | 08222-167 | Can Pujades, a ponent del terme municipal, a tocar amb Sant Sadurní i Piera | Masia documentada l'any 1366 amb el nom de mas Garrigues. Jaume Gaià comprà el mas, l'any 1366, a Elisenda Castell. Angelina Gaià es casà amb Gaspar Galliners i la seva filla Antiga es casà amb Martí Codina, tot als voltants del segles XV al XVI. Amb el nom actual ja es coneix des del segle XVI (1587). L'any 1926, el propietari Joan Pujades Bosch, interposa un recurs contra la gent del Torrent Fondo per l'ús públic de la font de les Bruixes, el qual es resol amb sentència favorable als veïns. | 41.4665900,1.8051100 | 400219 | 4591244 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77693-foto-08222-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77693-foto-08222-167-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No consta en l'inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 77694 | Alzina de Can Pujades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-pujades | BOLÒS, O.; VIGO, J.;MASALLES, R.M.; NINOT, J.M. (1993). Flora manual dels Països Catalans. Ed. Pòrtic. Barcelona MASCLANS, F. (1990). Guia per a conèixer els arbres. Ed. Montblanc-CEC. Barcelona MASCLANS, F. (1990). Guia per a conèixer els arbusts i les lianes. Ed. Montblanc-CEC. Barcelona PASCUAL, R. (1990). Guia dels arbres dels Països Catalans. Ed. Pòrtic. Barcelona PASCUAL, R. (1990). Guia dels arbustos dels Països Catalans. Ed. Pòrtic. Barcelona PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | L'alzina de Can Pujades, es troba situada a l'est de l'entrada principal del mas, a tocar del corriol que baixa fins a la bassa i el safareig. Pertany a l'espècie Quercus ilex ssp ballota, desproveïda de vegetació arbustiva i lianes. Mesura 13 metres d'alçada total x 16m de capçada mitjana x 3,65 m de volt de canó x 3,50 m de volt de soca. El tronc és molt curt; des de ran de terra fins a la creu mesura 45 cm d'alçada. La escorça és fosca i clivellada. Per sobre de la creu neixen cinc branques molt potents que van bifurcant i formant la brancada actual que dona forma a una capçada espessa on els branquillons més joves reposen al terra. Les fulles més tendres tenen un marge dentat i punxant. L'anvers és de color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és el gla, amb les escames de la cúpula no punxants. L'alzina floreix als mesos d'abril - maig i les glans maduren al començament de la tardor. S'observen podes antigues de la brancada principal i algun tram de fusta morta, que no ha impedit el desenvolupament normal d'aquest arbre perennifoli. El creixement d'aquest espècimen i de l'espècie en general és molt lent, produint una fusta extremadament dura i compacta, molt apreciada per fer eines per treballar la terra i fusteria (boter, mestre d'aixa, fuster...). Les branques són molt apreciades com a combustible (ja sigui tallada naturalment o convertit en carbó vegetal) d'una qualitat excel·lent. | 08222-168 | Al costat de Can Pujades, a ponent del terme municipal | Segons la Sra. Palmira Piqué, antigament quan tenien la cort dels porcs, es collien els glans per donar-los de menjar que s'abocava juntament amb el ranxo per una mena d'embut fet de pedra i arrebossat ubicat a mà dreta sota la porxada del portal d'entrada que dóna accés al pati interior de la casa. | 41.4669800,1.8052900 | 400235 | 4591287 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77694-foto-08222-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77694-foto-08222-168-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta alzina centenària forma part d'un reducte d'alzinar que s'ha desenvolupat als voltants del mas, en les marjades poc aptes per l'agricultura, amb algun espècimen de pi blanc (Pinus halepensis). Durant el treball de camp s'ha pogut constatar a través dels rastres localitzats que el tram de Can Pujades, Can Claramunt, a tocar del torrent de Can Pujades és una zona de refugi i caça per a moltes espècies de fauna, el toixó (Meles meles), mostela (Mustela nivalis) guineu (Vulpes vulpes), porc senglar (Sus scrofa), ocells i aus rapinyaires. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 77695 | Forn de Can Pujades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-pujades | XVI-XVII | Colgat | Forn de bòvila ubicat darrera la casa de Can Pujades, en un marge orientat al sud, a la part alta del qual hi ha una vinya i la part inferior són horts. Només es visible la façana on hi ha la boca de càrrega de la cambra de combustió. Al costat mateix hi ha les basses d'aigua provinent de la mina i la terrassa on ara hi ha els horts deu ser fruit de l'extracció d'argila per la construcció de teules i rajols de la casa. Pel que es veu de la façana sud del forn que fa 4'40 metres d'amplada i 3'40 d'alçada, tindria una planta quadrangular i està fet de maons plans. La boca de la cambra de combustió fa 1'63 d'amplada màxima visible i 1'06 metres d'alçada. Està feta amb arc de maons posats a sardinell. Està colgada i no es pot veure l'interior. La mestressa de la casa que fa més de 50 anys que hi viu, diu que sempre l'ha vist igual. La cambra de cocció i la graella no es poden veure perquè estan colgades de terra i no es pot saber el seu estat de conservació. | 08222-169 | Can Pujades | Can Pujades és una de els cases importants i amb més tradició de Sant Llorenç d'Hortons i, com totes, tenien el seu propi forn o rajoleria per fer els elements constructius de la casa com teules, maons, rajoles. Aquests forns eren propers a la casa i en llocs on hi havia argila, aigua i llenya. Preparaven tot el material durant l'hivern i els mesos de calor, entre maig i setembre, es dedicaven a la fabricació dels elements. | 41.4670400,1.8041200 | 400137 | 4591295 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77695-foto-08222-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77695-foto-08222-169-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 77696 | Pollancre del Torrent de Can Pujades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-del-torrent-de-can-pujades | Pollancre de l'espècie Populus nigra que es troba situat al bell mig del torrent de Can Pujades, sota el salt d'aigua artificial, a 20 metres de la mina de Can Pujades i molt a prop de l'aqüeducte de Cal Claramunt. Es tracta d'un espècimen de grans dimensions, inclinat cap el vessant d'obaga del torrent, i forma part d'una petita pollancreda localitzada en aquest sector. Té una alçada de 25 x 4,70 m de volt de canó i 5,20 m de volt de soca. La capçada es ovoide, força ampla i irregular. El tronc, en el seu primer tram és completament boterut i desproveït de ramificacions com acostuma a passar amb aquesta espècie, malgrat se'n dedueixen les ferides deixades per impactes rebuts degut l'arrossegament de materials durant les crescudes d'aigua en èpoques plujoses. L'heura (Hedera helix) s'hi ha enganxat i puja tronc amunt. A uns dos metres d'alçada, el tronc comença a enlairar-se vigorós, amb les ramificacions principals obertes i robustes. Els branquillons són molt més flexibles, brillants i tenen un color que pot oscil·lar entre el marró groguenc i el gris verdós. L'escorça, en el tram baix és bruna i arrugada, amb ferides profundes i envellides. La part superior és més grisenca però força arrugada en el sentit longitudinal del tronc. Les fulles d'aquest arbre caducifoli són simples. El limbe és de color verd, té forma gairebé triangular i s'observa per les dues cares. El marge és translúcid i lleugerament serrat. La vegetació associada al pollancre és l'esbarzer (Rubus ulmifolius), l'esbarzer de riu o romeguera (Rubus caesius L.), l'heura (Hedera helix), l'esparreguera boscana (Asparagus acutifolius L.), la vidalba (Clematis vitalba) i el canyar (Arundo donax), que a diferència del canyís autòcton (Phargmites australis), va ser introduïda a Europa provinent d'Ásia. Com a vegetació arbòria propera hi ha pi blanc (Pinus halepensis), algun roure i alzina amb sotabosc ric en lianes. | 08222-170 | Torrent de Can Pujades, prop del camí de Can Claramunt | El pollancre és un arbre forani plantat el més sovint per l'home per aprofitar-ne la fusta o bé en menor quantitat plantats amb intencions reforestadores i que en trobar un ambient idoni han esdevingut subespontanis. | 41.4679900,1.8012600 | 399900 | 4591404 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77696-foto-08222-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77696-foto-08222-170-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La fusta del pollancre és de color groc molt clar, poc densa, tova i elàstica per la qual cosa és apreciada en la construcció de caixes d'embalar, palets, capses per a formatges, llumins, pasta de paper, escuradents, etc. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 77697 | Mina de Can Pujades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-pujades | XVIII-XIX | L'aigua està contaminada | La mina de Can Pujades es troba en el torrent que porta el mateix nom. Està construïda en un racó del marge format de conglomerats que dóna l'esquena al torrent, per sota del gual del torrent. S'hi accedeix per un corriol excavat en el marge. Actualment hi ha una porta de ferro amb cadenat d' 1,50 m d'alçada i 60 cm d'amplada, collada al damunt d'una estructura de ciment que reforça el marge. Per la part superior de l'arrebossat hi surt un tub de plàstic de color negre que canalitza l'aigua i la condueix, torrent avall, fins a la bassa i el safareig de Can Pujades. No es pot accedir al seu interior, però gràcies a fonts orals dels Sr. Joan Esteve de Cal Fèlix i el Sr. Francesc Urpí sabem que està construïda seguint el procediment tradicional, amb l'escoda i extracció manual de terres, amb una alçada que oscil·la entre 1,30 i 1,40 m i una amplada de 60 cm màxim amb el sostre parcialment arrodonit. La vegetació arbòria propera a la mina és un alzinar mixt amb bosc de ribera, roure i pi blanc, i sotabosc ric en esbarzer (Rubus ulmifolius), esbarzer de riu o romeguera (Rubus caesius L.), heura (Hedera helix), esparreguera boscana (Asparagus acutifolius L.), vidalba (Clematis vitalba), lleteresa de bosc (Euphorbia amugdaloides), cua de cavall (Equisetum arvense) i canyar (Arundo donax). Antigament l'aigua d'aquesta mina es repartia entre Can Pujades i Can Claramunt dels tres trulls. Per salvar el desnivell del torrent, ja que la mina resta a l'esquerra de la llera, s'hi havia construït un aqüeducte, que encara es conserva en la seva major part, però que està inutilitzat. | 08222-171 | Torrent de Can Pujades | Les mines de captació d'aigües per a ús particular acostumen a tenir poc recorregut, recollint l'aigua de les petites torrenteres i rieres més properes, però si es dona el cas de que hi ha varies propietats, com és el cas de Can Pujades i Can Claramunt, el seu recorregut podia ser molt més llarg.Des de temps antics, el principi de la construcció d'una mina es basava en la localització de l'aigua, que normalment era feta per un saurí. Després, els minaires o pouers obrien un pou de prova fins a trobar la deu d'aigua. Aquest quedava inundat i era l'últim a ser connectat amb la resta de la galeria. Un cop realitzat aquest primer pas es decidia el traçat en superfície per on s'hauria d'anar excavant la mina i els pous de pas que servirien per injectar aire i permetre respirar als minaires així com extreure els cabassos de terra, pedra o sauló. Cada trenta metres el miner excavava un pou utilitzant la perpalina lligada a una corda que passada per la politja de la càbria i deixava caure des d'una certa alçada. Regularment baixava al pou excavat amb el cabàs, l'escoda i l'aixada per acabar-lo de retallar de forma que pogués passar una persona. La construcció de la galeria es podia fer des dues maneres. La primera d'elles obrint dos pous verticals i començar a excavar per banda i banda fins a retrobar-se. La segona, construint a partir d'un pou, una galeria anomenada de rata per on només hi podia passar el minaire cavant a quatre grapes fins que trobés el següent pou. Un cop localitzat, es procedia a engrandir donant-li el pendent i les dimensions desitjades. Normalment tenen unes mides sensiblement antropomòrfiques (oscil·len entre 60 a 80 cm d'amplada per 130 a 180 cm d'alçada).Per poder tenir claror, es cavava un petit nínxol en diferents punts de la galeria per posar-hi una llàntia d'oli. Els llums de petroli i més tard de carbur s'evitaven a l'hora d'excavar i es deixaven per a les tasques de manteniment posteriors ja que desprenien més gasos que no pas la llàntia. Un cop finalitzada l'obra, la galeria es connectava al pou primigeni i l'aigua ja estava llesta per circular a través d'una canaleta, una canonada, canaleta semicircular, etc. Els pous de pas o de buidatge es tapaven deixant-hi uns traus diametralment oposats i intercalats a les parets per permetre baixar i pujar. Al damunt s'enrasava fins a trobar el perfil natural del terreny. | 41.4682200,1.8010600 | 399883 | 4591430 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77697-foto-08222-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77697-foto-08222-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77697-foto-08222-171-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 77698 | Pica 1 de la vinya de cal Fèlix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-1-de-la-vinya-de-cal-felix | XIX | En desús, i la pica està fragmentada. | Estructura formada per una pica i un dipòsit o cisterna d'aigua destinada a la fabricació del 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. La pica està feta de maons posats en pla i sense arrebossar a l'exterior, però si a l'interior, per tal d'impermeabilitzar-la. És de planta rectangular (1 x 0'8 m). La seva profunditat és de 70 o 80 cm. A la part interior s'observa les restes de color verdós característic de la barreja. El dipòsit, que està al seu costat, servia per recollir l'aigua de la pluja. És cilíndric i fet de rajols de ceràmica. El diàmetre és d'1'75 metres. La profunditat s'apropa al 2 metres. A la part superior hi havia un petit forat per on entrava l'aigua amb un petit fragment ceràmic que servia per impedir al màxim el pas de sorra i restes vegetals. | 08222-172 | Vinya de Cal Fèlix; prop del camí vell de Sant Sadurní | Es coneix amb el nom de Vinya de Cal Fèlix perquè la cuidaven la família de Cal Fèlix de Sant Llorenç, tot i que era propietat de Can Font de l'Alzinar. Quan els de Cal Fèlix van comprar la Vinya del Mas Salom, van deixar aquesta i, des de llavores, ja no s'ha conreat més. | 41.4594900,1.8229300 | 401696 | 4590435 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77698-foto-08222-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77698-foto-08222-172-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Quan es sulfatava una vinya es feia a peu i amb la sulfatadora, amb una capacitat màxima de 20 litres, penjada a l'esquena. Per aquest motiu era usual que en una mateixa vinya existissin diverses piques com aquesta, per tal de no fer més feixuga la tasca del pagès. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 77699 | Pont de cal Fèlix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-felix | Pont d'una sola arcada construït per evitar el desnivell dels torrents de Can Mus i de Cal Santjust Vell que es troben en aquest punt. El pont està en el camí de Sant Llorenç a Sant Sadurní. Està fet de maons i arrebossat de ciment. | 08222-173 | Camí de Sant Sadurní | L'alçada originària de l'arcada del pont permetia el pas d'una tartana de vela. Actualment només hi ha un metre en el punt més alt. | 41.4591300,1.8222700 | 401641 | 4590396 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77699-foto-08222-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77699-foto-08222-173-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 77700 | Pica 2 de la vinya de cal Fèlix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-2-de-la-vinya-de-cal-felix | XIX | Sense ús i inutilitzades | Estructura formada per dues piques i un dipòsit o cisterna d'aigua destinada a la fabricació del 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. Les piques estan fetes una de maons posats en pla i l'altra de totxo (més moderna) i sense arrebossar a l'exterior, però si a l'interior, per tal d'impermeabilitzar-les. Són de planta quadrada, amb 68 centímetres de costat. La seva profunditat és de 70 cm. A la part interior s'observa les restes de color verdós característic de la barreja. El dipòsit, que està al seu costat, servia per recollir l'aigua de la pluja. És troncocònic i fet de rajols de ceràmica. El diàmetre de la boca és de 60 cm. A la part superior hi ha un petit forat per on entrava l'aigua amb un petit fragment ceràmic que servia per impedir al màxim el pas de sorra i restes vegetals. Actualment està plena d'aigua. Hi ha una tapa de ciment i per encabir-la li han fet un marc de 80 cm de costat. | 08222-174 | Vinya de Cal Fèlix; prop del camí vell de Sant Sadurní | Es coneix amb el nom de Vinya de Cal Fèlix perquè la cuidaven la família de Cal Fèlix de Sant Llorenç, tot i que era propietat de Can Font de l'Alzinar. Quan els de Cal Fèlix van comprar la Vinya del Mas Salom, van deixar aquesta i, des de llavores, ja no s'ha conreat més. | 41.4600600,1.8233600 | 401733 | 4590498 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77700-foto-08222-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77700-foto-08222-174-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Quan es sulfatava una vinya es feia a peu i amb la sulfatadora, amb una capacitat màxima de 20 litres, penjada a l'esquena. Per aquest motiu era usual que en una mateixa vinya existissin diverses piques com aquesta, per tal de no fer més feixuga la tasca del pagès. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 77701 | Pica del Mas Salom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-del-mas-salom | XIX | En desús i mig colgada | Estructura formada per una pica i un dipòsit o cisterna d'aigua destinada a la fabricació del 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. La pica està feta de maons posats en pla i sense arrebossar a l'exterior, però si a l'interior, per tal d'impermeabilitzar-la. És de planta quadrada, amb 70 centímetres de costat. La seva profunditat també és de 70 cm. A la part interior s'observa les restes de color verdós característic de la barreja. El dipòsit, que està al seu costat, servia per recollir l'aigua de la pluja. És troncocònic i fet de rajols de ceràmica. El diàmetre de la boca és de 53 cm. A la part superior hi ha un petit forat per on entrava l'aigua amb un petit fragment ceràmic que servia per impedir al màxim el pas de sorra i restes vegetals. Actualment està mig colgat de terra a l'interior. | 08222-175 | Vinya del Mas Salom | Aquesta vinya pertany a la família Esteve de Cal Fèlix des de l'any 2000, quan la van comprar als propietaris de Can Font de l'Alzina. La família Esteve havien estat parcers d'aquesta vinya tota la vida. Conserven un contracte de parceria del segle XIX. Els límits de la vinya són el Torrent de Can Farreguet i el Torrent de Cal Santjust Vell. Antigament s'aixecava el Mas Salom, actualment desaparegut. Només els més vells en recorden alguna paret solitària enmig del seu abandonament. L'era de rajols s'amaga sota els camins que menen a la barraca. Actualment caçadors i els propietaris intenten recuperar la memòria d'aquesta masia a través de la restauració del topònim. Els ceps actuals es van començar a emparrar l'any 1992, començant per la part més alta, fins arribar a la cota més baixa, propera al Torrent de Cal Santjust vell. Són de la varietat moscatell d'Alexandria. També hi han plantat arbres fruiters: presseguers, pruneres i pomeres. Les pomeres són de tres varietats autòctones; la manyaga, la delciri i la cumosa. Al costat del pou hi ha un cep de la varietat de Sant Jaume, que diu la memòria oral que ja hi era abans de la fil·loxera i que es caracteritza per poder-se collir el seu raïm per Sant Jaume. | 41.4614800,1.8188800 | 401361 | 4590661 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77701-foto-08222-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77701-foto-08222-175-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Quan es sulfatava una vinya es feia a peu i amb la sulfatadora, amb una capacitat màxima de 20 litres, penjada a l'esquena. Per aquest motiu era usual que en una mateixa vinya existissin diverses piques com aquesta, per tal de no fer més feixuga la tasca del pagès. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 77703 | Barraca de vinya del Mas Salom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-mas-salom | XIX | Barraca de vinya de planta quadrangular (3'6 x 3 metres i 1'97 metres d'alçada màxima ) feta de pedres unides amb fang. El gruix de les parets oscil·la entre els 30 i 40 cm. La coberta és a una sola vessant, actualment de fibrociment, però havia estat feta amb teules àrabs. Encara conserva quatre bigues de fusta de pi blanc i les llates. L'accés està a la façana de migdia; té una amplada d'1'80 metres i una alçada d'1'62 metres, abans era més estreta però el senyor Fèlix Esteve la va engrandir per entrar-hi l'arada. No conserva porta. El sòl de l'interior és de terra trepitjada. El parament exterior està escardejat amb ciment, però a l'interior encara s'observa l'arrebossat amb argila i restes del pòsit sobrant de la barreja de calç i sulfat de coure. | 08222-177 | Vinya del Mas Salom | Aquesta vinya pertany a la família Esteve de Cal Fèlix des de l'any 2000, quan la van comprar als propietaris de Can Font de l'Alzina. La família Esteve havien estat parcers d'aquesta vinya tota la vida. Conserven un contracte de parceria del segle XIX. Els límits de la vinya són el Torrent de Can Ferreguet i el Torrent de Cal Santjust Vell. Antigament s'aixecava el Mas Salom, actualment desaparegut. Només els més vells en recorden alguna paret solitària enmig del seu abandonament. L'era de rajols s'amaga sota els camins que menen a la barraca. Actualment caçadors i els propietaris intenten recuperar la memòria d'aquesta masia a través de la restauració del topònim. Els ceps actuals es van començar a emparrar l'any 1992, començant per la part més alta, fins arribar a la cota més baixa, propera al Torrent de Cal Santjust vell. Són de la varietat moscatell d'Alexandria. També hi han plantat arbres fruiters: presseguers, pruneres i pomeres. Les pomeres són de tres varietats autòctones; la manyaga, la delciri i la cumosa. Al costat del pou hi ha un cep de la varietat de Sant Jaume, que diu la memòria oral que ja hi era abans de la fil·loxera i que es caracteritza per poder-se collir el seu raïm per Sant Jaume. | 41.4621100,1.8202600 | 401477 | 4590729 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77703-foto-08222-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77703-foto-08222-177-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació oral facilitada per Joan Esteve de Cal Fèlix | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 77704 | Rellotge de sol de ca l'Esteve de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-lesteve-de-la-riera | Arxiu municipal de Sant Llorenç d Hortons. Fons Ca l'Esteve de la Riera, des de 1603 fins a 1903. | XX | Rellotge de sol del tipus vertical declinant, amb orientació sud-oest, localitzat a la façana principal de l'antic porxo de ca l'Esteve de la Riera. Es tracta d'un rellotge ornamental pintat amb diferents tonalitats blaves. La seva forma és quadrangular, amb una sanefa esgrafiada a base de motius vegetals i florals. A les verticals s'hi ha pintat fulles de vinya i grapes de raïm i a les quatre cantoneres una liana autòctona, florida, la vidalba (Clematis vitalba). Pel que fa a les sanefes horitzontals, a la superior s'hi observa a més a més de les fulles de la liana, dos estels de vuit puntes i a la inferior la data '1515-1991'. A l'interior de la sanefa quadrada, una gran circumferència emmarcada a cada escaire per una flor de vidalba mostrant tres pètals i dos estams. En aquest cercle s'hi ha representat els punts cardinals en català i el tram final de les línies horàries. El gnòmon és una vareta de ferro que surt d'un cercle que consisteix en dues circumferències blaves i una de blanca amb les aspes d'un molí pintades en color blau més fosc. Està posicionat damunt de la campana que marca l'hora de l' Àngelus. Per sota d'aquest cercle un el receptacle floral, d'on neixen les línies horàries. Les hores es troben pintades en xifres àrabs i repartides de la següent manera: a l'esquerra de l' Àngelus, les franges horàries de les 12h, 11h i 10h. A la dreta, hi ha sis franges horàries (la que marca la una de la tarda no està representada en xifres ja que hi ha una part de la campana que marca l' Àngelus); a continuació hi ha representades les xifres des de les 2h fins a les 6h. | 08222-178 | Ca l'Esteve de la Riera | Aquest rellotge el va fer pintar el senyor Manel Esteve l'any 1991. Va fer posar la data de 1515 perquè en aquell moment el document més antic que es coneixia de la casa era d'aquesta data. Però poc després de fer-se el rellotge es va descobrir un document de l'any 1380. | 41.4804000,1.8248700 | 401890 | 4592755 | 1991 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77704-foto-08222-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77704-foto-08222-178-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No consta en l'inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 77706 | Cal Ferreguet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferreguet | XVIII-XIX | Antiga masia de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments són llisos arrebossats i pintats de blanc. Tenia algun edifici annex antic, com els estables reconvertits en lavabos. És una construcció de caràcter molt popular on no sobresurt cap element arquitectònic i que s'ha reformat per adequar-hi un club privat. A la seva dreta s'hi va afegir un edifici que a la planta pis són les oficines del club i a la planta baixa el local social polivalent, que serveix de bar, sala de festes, de reunions, etc. | 08222-180 | A ponent del nucli urbà i per sobre la Vinya del Mas Salom | En els terrenys de Can Ferreguet s'hi va instal·lar un càmping privat de caravanes als anys 70, el projecte comença l'any 1976 i tres anys més tard comença la seva instal·lació tot i les critiques veïnals als seu projecte. | 41.4645500,1.8142800 | 400982 | 4591007 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77706-foto-08222-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77706-foto-08222-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77706-foto-08222-180-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 77707 | Fita dels Tres termes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-dels-tres-termes-1 | XIX | Fita de pedra local de base quadrangular que posteriorment es converteix en triangular que delimita el terme municipal de Sant Llorenç d'Hortons, Sant Sadurní d'Anoia i Piera. La base de la fita de 78 cm d'alçada és de secció quadrada de 32 centímetres de costat. A partir d'aquesta alçada té una alçada de 22 centímetres de secció triangular, fent coincidir dos vèrtex de la secció triangular amb dos angles de la secció quadrangular. En cada costat del tram triangular hi ha inscrit el nom del municipi que li pertany aquell costat. | 08222-181 | Alts del Portell, limita amb tres municipis | La seva cronologia hauria de correspondre com a molt antic a la formació com a municipi de Sant Llorenç d'Hortons, que abans formava part de Gelida; i sabem que san Llorenç d'Hortons és municipi independent des de l'any 1818. | 41.4669300,1.7980900 | 399633 | 4591290 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77707-foto-08222-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77707-foto-08222-181-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La peça de terra on es troba aquesta fita havia estat fins fa poc de Can Claramunt dels Tres Trulls, però recentment s'ha venut i ha estat objecte d'anivellament. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 77709 | Talús de Can Raimundet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/talus-de-can-raimundet | CASANOVAS CLADELLAS,M.L et al. (1972) Contribución al estudio del Mioceno del Penedès ( sector Gelida) . Acta Geológica Hispánica t.VIII,n.5 pág. 143-148 MARTIN CLOSAS, Carles (2012). L'última glaciació a Sant Llorenç d'Hortons; dins el programa de Festa Major de 2012. Sant Llorenç d'Hortons, pàgs. 24 a 28. RIUS FONT, Lluís ( 2007). La història més bella de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major. RIUS, Lluís i MAURI, Alfred (2007). Un viatge submarí per l'Alt Penedès: Amics dels Parcs Naturals, núm. 10, febrer de 2007. Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, pàgs. 14- 19. RIUS FONT, Lluís ( 2009) Una capbussada pel paisatge. Programa de Festa Major de Gelida. | Al peu de la masia de Can Raimundet, a la llera de la Rierussa, s'observa un talús, com a testimoni geològic únic ,a la conca penedesenca, de la retirada de les aigües marines o transgressió marina succeïda en el Miocè inferior, entre els 16 i 14 milions d'anys. En el tram baix del talús es poden veure les traces d'un entorn propi dels sediments de zones de fondària d'aquest antic mar, ric en llims i argiles i de coloració blava. Mentre que en el tram alt hi trobem elements detritus propis de zones de planures submergides, com en els deltes i estuaris actuals. Podem observar sediments rics amb llims, intercalats amb dipòsits de graves i conglomerats d'un color ocre, testimonis d'un ambient de planura costanera. Aquest registre geològic ha estat estudi de nombrosos treballs geològics per interpretar el paisatge i les diferents pulsacions marines penedesenques. | 08222-183 | La Rierussa a l'alçada de Can Raimundet | La depressió de les comarques del Vallès i del Penedès es forma fa uns 30 milions d'anys quan es produeix una important fractura de l'escorça terrestre, que comença al sud de la Península Ibèrica i s'estén a través de la mediterrània occidental des del sud-est de França (Vall del Rhone) fins arribar a l'Alemanya occidental (conca del Rhin). Aquest procés d'enfonsament de l'escorça s'anomena rifting i és similar al que passa encara avui i que es va iniciar fa quatre milions d'anys separant el continent africà de la Península aràbiga, creant un nou espai ocupat pel Mar Roig. En el cas europeu, es va avortar,però restaren seqüeles geològiques que encara es poden observar avui. El Vallès-Penedès constitueix una estreta fossa tectònica de direcció sud-oest / nord-est; una depressió marginal d'aquesta gran esquerda del Mediterrani, seguint un conjunt de falles en el terreny. Té una longitud de 100 Km i una amplada màxima de 15 m i s'estén paral·lela a la línia de costa encaixada per les serralades del Litoral i Prelitoral. L'enfonsament de la conca penedesenca va ser un procés asimètric. Es poden diferenciar tres episodis: un primer període de drenatge de terres que ompliren la vall durant el Miocè inferior (entre 23 i 16 milions d'anys); un segon període anomenat el Complex marí i de transició que es caracteritza pels materials dipositats durant les transgressions i regressions de les aigües (entre els 16 i els 14 milions d'anys); la darrera fase es produeix entre els 14 i els 6 milions d'anys, es tracta d'una nova etapa continental quan els darrers drenatges omplen la vall. | 41.4619500,1.8553400 | 404407 | 4590672 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77709-foto-08222-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77709-foto-08222-183-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Indrets com la Pedrera i Can Raimundet podem observar almenys dues pulsacions marines, d'un entorn de badia, ric en llims i argiles de coloració blava passem a una sequència de coloració ocre, ric en llims ,grave i conglomerats, testimonis d'un ambient de planura submergides tipus delta o estuari. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 77710 | Col·lecció paleontològica procedent de Sant Llorenç d'Hortons de Vinseum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-paleontologica-procedent-de-sant-llorenc-dhortons-de-vinseum | El fons paleontològic procedent de sant Llorenç d'Hortons de l'actual museu de Vilafranca del Penedès (VINSEUM) està format per diverses col·leccions de fòssils del Miocè procedent de diversos jaciments paleontològics sense determinar. Les fonts d'ingrés de les peces són diverses: Mossèn Lluís Via entre els anys 40 i 70 del segle passat, Rossend Olivella, la dècada dels 80, Jordi Plans, any 70 i Anton Moreno, a principis del present segle (2002-03). Altres peces consten com a font d'ingrés desconeguda, però molt probablement venen de prospeccions de Mn. Via o Rossend Olivella. Cal destacar els fòssils localitzats al jaciment de la Ctra. Sant Sadurní. Km 5,4: Ostrea (cota 6205, Lamelibranquis (c. 1082), Mytilus (c. 1086), Erassostrea gryphoides (c. 6226). Del jaciment de la Beguda Alta : Glycimeris sp. (c.6201), Rhinoceros (c. 1803). Del jaciment de Can Font (Riera): Pinnixa (Palaeopinixa) mytilicola (c. 3043). De varis jaciments indeterminats localitzats entre Sant Joan Samora, La Pedrera i Can Bach: Angulus sp. (c. 1049), Mytilus sp. (c. 1086), Venus sp. (c. 1111, Panope sp. (c. 1093), Tellina sp (c. 1104), Anomia ephippium (c. 6194), Cardium sp (c. 1056), Cardium hyans (c. 1057), Conos (Lithoconus) bergandi (c. 972). Del del jaciment de La Pedrera: plantes (fanerògames) (c. 4053), terres amb micro fòssils (micromoluscs, foraminífers) (c. 3080 i 3079), Lumaquela miocènica (c. 3129), vertebra de peix (c. 3202), Ditrupa cornea (c. 965), Lamelibranquis (c.1082), Barbatia láctea (c.1054), Tellina sp. (c. 1102), Neopiemondonte squarrosa (c. 6215), Trigonostoma scrobiculatum, Melogena cornuta, Tibia dentata Lordariensis i Pirenella picta mitralis, Pirenella gambitzensis, Turris rotata (c.1036), Natica millepunetata (c.1013), Phos polygonus (c.1025),etc. Del jaciment del Torrentfondo i La Riererusa : Tellina sp. (c. 1102), Lutraria sp (c.1078), Venus sp. (c.1111), Mactra (c. 1083), Tellina sp. (c.1104), Helix (c.1009). També consta una fitxa amb varis indrets indeterminats del municipi on s'ha localitzat Parascutella, Litodomus, Ostrea (c. 6217), Lamelibranquis (c.6082) i Lembulus pella(c.6117). Finalment, del jaciment de La Pedrera destaquen el Striarca láctea (c.1108), diversos bibalbs (c.1055), Lepton squamosum (c. 6117), Anadara buronica, Caricorbula revoluta c. 1054), etc. | 08222-184 | Sant Llorenç d'Hortons | La I Exposició d'Art del Penedès, celebrada a Vilafranca l'any 1926, fou una fita molt important pel futur cultural de la població i el seu museu. El pare Martí Grivé i la seva arribada al Col·legi de Sant Ramon de Penyafort, foren l'empenta definitiva. Va formar una col·lecció de fòssils i minerals de la comarca i s'interessà per l'arqueologia. Creà dins el col·legi el Museu Olèrdola, arrel del descobriment d'una sitja. L'any 1934 es va constituir una comissió mixta entre l'Ajuntament i el museu i es va obtenir un local cèntric, al costat de l'antic convent de Trinitaris. Mossèn Trens fou l'encarregat de muntar el primer museu. Aquella iniciativa havia de dur a la constitució, el 14 d'agost de 1935, del primer patronat del Museu de Vilafranca, presidit per l'alcalde de la vila. Finalment, el 26 de gener de 1936 fou comprat l'edifici ocupat per la taverna de Cal Noi Noi, antic palau reial del segle XII, que esdevindria la primera seu pròpia del Museu. Per mediació de Mn. Trens, el comitè executiu de la I Exposición y Feria Oficial de la Viña y del Vino costejà una exposició arqueològica del vi, inaugurada al Museu en ocasió del certamen celebrat a Vilafranca l'estiu de 1943. En ella s'hi mostraren materials des de l'època dels ibers i fins el segle XIX. La mostra es completava amb l'exposició 'El vino en las artes plásticas' i amb els diorames sobre la història del vi, obra dels pessebristes Campllonch i Albornà, segons un disseny de Lluís Maria Güell i amb la coordinació del pintor local Pau Boada. Poc després, la junta directiva decidí convertir l'exposició en una secció permanent d'arqueologia del vi, que més tard esdevindria el Museu del Vi, amb afegits posteriors. L'any 1944 s'inaugurava el primer museu del vi de l'Estat espanyol. A partir de la dècada dels seixanta, l' ingrés de grans donacions van generar un fort impuls al Museu, que va veure ampliades les seves dependències amb l'objectiu d'adequar el patrimoni adquirit en noves sales d'exposició. Als anys setanta, el Museu inauguraria successivament les sales d'exposició de les noves col·leccions que marcarien els darrers trenta anys de la seva història: la col·lecció ornitològica del Penedès, del Sr. Pere Mestre Raventós; la col·lecció d'art i mobiliari del Sr. Antoni Pladellorens; la col·lecció d'art de Mossèn Trens; la col·lecció de ceràmica de Mossèn Bonet i l'ampliació de les col·leccions arqueològiques amb la tasca de Pere Giró. L'any 2000, es crea l'entitat Museu de Vilafranca - Museu del Vi, Fundació Privada, gràcies a la col·laboració entre l'Ajuntament de Vilafranca i la Caixa d'Estalvis del Penedès, ara Banc de Sabadell. Amb això, el Museu enceta una nova etapa que l'ha de conduir a la renovació dels seus espais per tal d'equiparar-lo als Museus del segle XXI. | 41.4678600,1.8245200 | 401842 | 4591363 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La col·lecció paleontològica de VINSEUM és molt important perquè està formada amb holotips, fòssils originals que serveixen de referència mundial. | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 77711 | Col·lecció paleontològica procedent de Sant Llorenç d'Hortons del Museu del seminari Conciliar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-paleontologica-procedent-de-sant-llorenc-dhortons-del-museu-del-seminari | <p>ABAT, ANTONI (2000). Museu Geològic del Seminari de Barcelona. Sala Cardenal Carles. Curs 2000-2001, dins Butlletí Informatiu, núm.1. CALZADA RADIA, Mn. S.; CASANOVAS CLADELLAS, Mª.L.; SANTAFÉ LLOPIS, J.V. (1972). Contribución al estudio del Mioceno del Penedès (sector Gelida). Publicat dins Acta Geológica Hispànica. Institut Nacional de Geologia, C.S.I.C. Año VII, núm.5. pàgs. 143 a 148. Septiembre - Octubre. NICOLAU, Mn. Francesc (2000). 125 anys d'activitats al Museu Geològic del Seminari de Barcelona, dins la revista. Batalleria núm. 9, pàgs. 43 a 47.</p> | <p>El fons paleontològic de l'actual museu està format per diverses col·leccions de minerals, roques i fòssils faunístics i vegetals (uns 70.000) que van des de l'era primària fins al quaternari. El museu destaca per la col·lecció paleontològica especialitzada en fauna invertebrada. També té una biblioteca especialitzada amb 13.000 obres, un laboratori i un arxiu històric obert als investigadors d'arreu del món on s'hi pot consultar el fons Almera, el fons Vidal, Font i Faura, Bataller, Candel Solé Sabarís, Lluís Via. Pel que fa referència al municipi de Sant Llorenç d'Hortons s'hi guarden fòssils del Miocè procedent de diversos jaciments paleontològics. Cal destacar els fòssils localitzats al jaciment de la Ctra. Sant Sadurní. Km 5,4: Ostrea (cota 6205, Lamelibranquis (c. 1082), Mytilus (c. 1086), Erassostrea gryphoides (c. 6226). Del jaciment de la Beguda Alta : Glycimeris sp. (c.6201), Rhinoceros (c. 1803). Del jaciment de Can Font (Riera): Pinnixa (Palaeopinixa) mytilicola (c. 3043). De varis jaciments indeterminats localitzats entre Sant Joan Samora, La Pedrera i Can Bach: Angulus sp. (c. 1049), Mytilus sp. (c. 1086), Venus sp. (c. 1111, Panope sp. (c. 1093), Tellina sp (c. 1104), Anomia ephippium (c. 6194), Cardium sp (c. 1056), Cardium hyans (c. 1057), Conos (Lithoconus) bergandi (c. 972). Del del jaciment de La Pedrera: plantes (fanerògames) (c. 4053), terres amb microfòssils (micromoluscs, foraminífers) (c. 3080 i 3079), Lumaquela miocènica (c. 3129), vertebra de peix (c. 3202), Ditrupa cornea (c. 965), Lamelibranquis (c.1082), Barbatia láctea (c.1054), Tellina sp. (c. 1102), Neopiemondonte squarrosa (c. 6215), Trigonostoma scrobiculatum, Melogena cornuta, Tibia dentata Lordariensis i Pirenella picta mitralis, Pirenella gambitzensis, Turris rotata (c.1036), Natica millepunetata (c.1013), Phos polygonus (c.1025),etc. Del jaciment del Torrentfondo i La Riererusa : Tellina sp. (c. 1102), Lutraria sp (c.1078), Venus sp. (c.1111), Mactra (c. 1083), Tellina sp. (c.1104), Helix (c.1009). També consta una fitxa amb varis indrets indeterminats del municipi on s'ha localitzat Parascutella, Litodomus, Ostrea (c. 6217), Lamelibranquis (c.6082) i Lembulus pella(c.6117). Finalment, del jaciment de La Pedrera destaquen el Striarca láctea (c.1108), diversos bibalbs (c.1055), Lepton squamosum (c. 6117), Anadara buronica, Caricorbula revoluta c. 1054), etc.</p> | 08222-185 | Sant Llorenç d'Hortons | <p>El Museu Geològic del Seminari de Barcelona es funda l'any 1874 sota la direcció del Dr. Jaume Almera i Comas (1845-1919), amb el nom de Museu d'Història Natural i de Geologia, degut a la gran aportació que rebia de fòssils. Estava ubicat a l'antic edifici del Seminari Conciliar, a la Rambla dels Estudis. No és fins l'any 1882 que la col·lecció es traslladarà a l'actual Museu. Els seus precedents però s'han de buscar en el Gabinet d'Història Natural que existia des de 1817 i que el Dr. Almera va transformar en laboratori i museu per als alumnes que cursaven la càtedra de Ciències Naturals. Mn. Almera contacta amb els estudiosos de l'època com Joaquim Landerer i Climent i Joan Vilanova i Piera i entra de ple en el món de la paleontologia. Col·labora estretament amb el malacòleg Artur Bofill i Poch, director del Museu Martorell i publiquen vàries monografies de mol·lusc fòssils, fins que l'any 1885 la Diputació Provincial de Barcelona els encarrega la confecció del mapa geològic de la província. Després de la mort del Dr. Almera, la plaça de director queda vacant fins que l'any 1926 Josep Ramon Bataller (1890-1962) entra a ocupar la plaça. A més a més de convertir-se en el primer catedràtic de Paleontologia de la Universitat de Barcelona, farà grans transformacions, resultat de les quals més de deu anys el museu viurà una època d'esplendor, amb nombroses publicacions científiques i transformant el museu en un lloc centre de referència per a investigadors de tot el món, malgrat la interrupció de la Guerra Civil, on el juliol de 1936 el Museu va ser devastat totalment a excepció de la Biblioteca del Dr. Almera. Les activitats reprenen l'any 1939 i es refà la col·lecció després de retrobar una minsa part de les peces desaparegudes. L'any 1962 després de la mort del Dr. Bataller, entra a ocupar la plaça de director, el Dr. Lluís Via i Boada (1910-1991), deixeble del Dr. Almera, continuant amb la tasca iniciada pels seus antecessors. Dedica anys de la seva vida a l'exploració de jaciments fossilífers, i concretament del Penedès, resseguint les formacions marines del cretaci i el miocè, fet que va originar el naixement del Museu Geològic Comarcal de Vilafranca del Penedès, com a secció del Museu de Vilafranca. Cal destacar el discurs de vuitanta quatre pàgines, publicat, juntament amb vuitanta pàgines més annexes de documentació vària sobre les activitats realitzades al museu, que el Dr. Via va escriure amb motiu de la celebració dels cent anys del Seminari, cien años de investigación científica, llegit en persona a la Sala d'Actes de la Delegació de Barcelona del CSIC, el 29 d'abril de 1975. L'any 1980 entra com a subdirector el pare escolapi Sebastià Calzada que serà nomenat director del museu el 1992, després de la mort del Dr. Via. La seva tasca es veurà recolzada pel nomenament d'un sots director, Mn. Francesc Nicolau. L'any 2009 El Seminari va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva gran tasca científica i de divulgació</p> | 41.4677700,1.8245000 | 401840 | 4591353 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77711-foto-08222-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77711-foto-08222-185-3.jpg | Legal i física | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-01-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El Museu compta amb la Sala Cardenal Carles, on s'exposen peces en permanència dedicada a les escoles. Aquesta sala va ser inaugurada l'any 1999 amb motiu dels 125 anys de la fundació del Museu Geològic del Seminari de Barcelona. El Museu compta amb una publicació anual, la revista Batalleria, en honor al Dr. Bataller, d'investigació i difusió científica, a més dels Sumaris de Batalleria. També tenen la Revista d'investigació paleontològica monogràfica, Scripta Musei Geologici Seminari Barcinonensis, i els sumaris; Pagurus, una revista de divulgació científica per a escolars i estudiants amb consulta en paper i per Internet en edició digital i finalment el Butlletí de l'Associació d'Amics de l'MGSB, trimestral on s'hi publiquen articles de divulgació i on es recullen les activitats de l'Associació | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 77712 | Col·lecció d'art de Salvador Alibau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-de-salvador-alibau | <p>ALIBAU, Salvador (2000). Alibau, obra, i tècnica de la fibra de cel·lulosa. Arola Editors. Barcelona.</p> <p>PI de CABANYES, Oriol (2001). La matemàtica en la pintura de Salvador Alibau; dins SCM / Notícies, butlletí de la Societat catalana de Matemàtiques, núm. 16, desembre de 2001. Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, pàgs. 10 a 12.</p> | XX-XXI | <p>La Fundació Alibau conserva i divulga l'obra de l'artista vinculat a Sant Llorenç d'Hortons, Salvador Alibau i vol generar activitats que afavoreixin socialment els valors de la creativitat i el respecte a la natura. L'artista, traspassat l'any 2012, va deixar la seva obra i va expressar el seu desig d'incorporar l'Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons i l'Institut d'Estudis Catalans a la fundació, per la seva vinculació personal amb aquestes entitats. En aquests moments l'inventari està pendent de realitzar-se.</p> <p><span><span><span><span><span><span>El 28 de febrer de 2025 es va fer la dissolució i liquidació de la Fundació Privada Salvador Alibau i es van activar els procediments recollits en els seus estatuts fundacionals que recollien la voluntat de l’artista, i especificaven que si mai es dissolia la Fundació, els seus actius havien de passar a mans de l’Ajuntament. L’alcalde de Sant Llorenç d’Hortons, Jordi Catalan, va signar davant de notari l’acceptació del patrimoni romanent de la dissolució de la Fundació.</span></span></span></span></span></span></p> | 08222-186 | Ronda de la Soleia, 46 | <p>Salvador Alibau (Barcelona 1925 - 2012) neix a Barcelona el 14 de març de 1925. Durant la infantesa per motius de salut i durant la guerra civil fa diverses estades a la Beguda Alta (L'Anoia). Després d'estudiar el batxillerat inicia els estudis artístics a les acadèmies Baixes i Tàrrega (any 1941). Entre 1944 i 1948 es forma a l'Escola Superior de Belles Arts de Barcelona. Entre 1949 i 1950 viatja a Roma, on estudia l'acadèmia di Belli Arti e Liceu artístico di Roma, i París. L'any 1956 obté el Gran Premio de la Diputación de Barcelona. Les necessitats familiars l'allunyen de la pintura i funda una fàbrica de motllures d'artesania que converteix en una indústria pròspera. Alibau intervé en el disseny de les motllures i en la seva decoració. També en el de les màquines i els processos de producció. Aquesta experiència li serà molt valuosa en el futur. L'any 1972 fixa la seva residència a Sant Llorenç d'Hortons (Alt Penedès) i retorna a l'activitat artística pot ser considerat el creador amb paper més important i original del nostre país. Ha estat un gran coneixedor de la fibra de cel·lulosa. Va idear una tècnica molt especial, creant les seves pròpies eines i instruments, que empra la cel·lulosa sota l'aigua i en la qual no existeix un suport sinó que aquest es va creant amb l'obra de forma similar a una escultura. La seva estètica està fonamentada en la concepció de l'art com a via de coneixement. Alibau va sintetitzar el seu interès per les matemàtiques amb l'adopció empàtica del processos vitals de la naturalesa.</p> | 41.4659500,1.8274200 | 402081 | 4591148 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77712-foto-08222-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77712-foto-08222-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77712-foto-08222-186-3.jpg | Física | Realisme|Abstracció|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | Inexistent | 2025-08-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Fotografies extretes de la pàgina web de la Fundació Alibau | 103|111|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 77713 | Rellotge de sol de Cal Raimundet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-raimundet | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XXI | Rellotge de sol, del tipus vertical declinant amb orientació sud-est. Es troba ubicat en un coronament de la façana d'un dels cossos afegits a l'antiga masia de Cal Raimundet. Es tracta d'un rellotge policromat sobre fons blanc en el que s'hi representa l'angle nord-est del conjunt i el gran xiprer monumental. El gnòmon, de ferro, surt del centre d'una esfera solar de color groc intens. La numeració és de xifres romanes pintades de color vermell. Del centre cap a l'esquerra hi ha les XII fins a les VII i a la dreta, esborrades aniria de la I (que encara es pot observar) fins a les VI. No té lema o llegenda. El rellotge està signat i datat en color blau a la part dreta, just per damunt de la motllura de la façana: 'Joan Duran' i la data, a l'esquerra i en xifres romanes, indica que es va pintar el cinc de maig de l'any 2010. | 08222-187 | Cal Raimundet a Sant Joan Samora | Cal Raimundet és una masia documentada des de l'any 1587 amb el nom de casa d'en Raimundet. Per altra banda, als arxius parroquials i municipals de Gelida s'hi troben sovint càrrecs públics que havien ostentat membres d'aquesta família. L'any 1818, el propietari de la casa i regidor de la Universitat de Gelida, Joan Bonastre, inicià els tràmits de segregació de Sant Llorenç d'Hortons i esdevé el primer alcalde del nou municipi. Tot i que li van fer costat 32 caps de casa, sembla que va acabar pagant tots els costos del procés. Bona part de l'aspecte actual es deu a una reforma promoguda per Joan Bonastre i Jané de l'any 1881. | 41.4624000,1.8552700 | 404402 | 4590722 | 2010 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77713-foto-08222-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77713-foto-08222-187-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Duran | No consta en l'inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 77714 | Rellotge de sol de La Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-pedrera | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (2000). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/2000.htm | XVIII-XIX | Ha perdut bona part de la policromia | El rellotge de sol de La Pedrera està ubicat a la façana principal, orientada a migdia, entre les dues finestres de la dreta situades a la planta pis. El seu estat de conservació és molt dolent però encara es pot veure la seva morfologia. És del tipus vertical declinant, esgrafiat i policromat, realitzat damunt de l'arrebossat sorrenc de la façana. S'observen restes de pintura blanca i una franja rectangular d'uns 3 cm de gruix que emmarca el rellotge. Es conserva el gnòmon de vareta, de ferro i de secció circular. Per damunt d'aquest hi ha una sanefa d'1 cm d'amplada aproximadament en sentit horitzontal formant un requadre amb la capçalera del rellotge. Al seu interior s'observen motius ornamentals alguns dels quals conserven una lleugera tonalitat rosa. | 08222-188 | Camí de Sant Llorenç a Sant Joan Samora | El document més antic de la Pedrera és un capmàs de 1587 on es parla de la casa d'en Cartró de la Riera, quan Bartomeu Almirall n'era el propietari. És fruit de la unió entre els masos Querol i Figueras. Després dels cartró de la Riera passà als Canals, després als Valldeperes, d'Olesa, i últimament als Puiggener, també d'Olesa; tots per maridatge. L'any 1844 els masovers eren la família Costa, procedent de Gelida. | 41.4700300,1.8396300 | 403107 | 4591587 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77714-foto-08222-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77714-foto-08222-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77714-foto-08222-188-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No consta en l'inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 77715 | Rellotge de sol de La Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-torreta | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XVIII-XIX | El mur portant de la façana dreta ha fet moviment i segurament això ha facilitat el despreniment de la placa de guix sobre la qual s'hi fet l'esgrafiat. | La Torreta és una masia abandonada i en molt mal estat però a la seva façana principal, orientada a migdia, s'observen les restes del seu antic rellotge de sol, ubicat a l'extrem dret de la façana, a l'alçada de la planta pis. El que en resta avui dia és la meitat esquerra del rellotge. És del tipus vertical declinant amb orientació sud-est. Es tracta d'un rellotge de sol esgrafiat, de formes clarament geomètriques. El dibuix consta de dues circumferències. La de l'interior mesuraria entre 10 i 12 cm de diàmetre i l'exterior entre 12 i 14 cm de diàmetre respectivament. Del centre de la circumferència interior surten les línies horàries que travessen la sanefa exterior rectangular que emmarca el rellotge (actualment només se'n veuen les set del costat esquerra). Les hores estarien repartides de la següent manera, de les 12h a les 7h a la banda esquerra i de les 12h fins a les 6h a la banda dreta. Es desconeix si tenia gravades o pintades les xifres horàries i si eren aràbigues o romanes. Tampoc s'observen restes de policromia. Seguint l'esquerda de la paret, cap al terra, a 1,20 cm per sota del rellotge aproximadament hi ha el gnòmon de vareta clavat a la paret. Aquest és de ferro i de secció circular acabat en una cabota quadrada d' 1 cm de costat. | 08222-189 | La Torreta | La masia de La Torreta, antigament es coneixia amb el nom de mas Golart. L'any 1513 el seu propietari era un tal Samsó. Després va passar a mans dels Simon. L'any 1623 el propietari era Francesc Rigual. | 41.4774800,1.8397500 | 403128 | 4592414 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77715-foto-08222-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77715-foto-08222-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77715-foto-08222-189-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No consta en l'inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 77717 | Pica de Can Font de l'Alzinar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-de-can-font-de-lalzinar | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XIX | En desús, i una de les piques està fragmentada. | Estructura formada per dues piques, de les que només se'n conserva una, i un dipòsit o cisterna d'aigua destinada a la fabricació del 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. La pica està feta de maons sense arrebossar a l'exterior, però si a l'interior, per tal d'impermeabilitzar-la. És de planta rectangular (76 x 90 cm). La seva profunditat és de 90 cm. A la part interior s'observa les restes de color verdós característic de la barreja. El dipòsit, que està al seu costat, servia per recollir l'aigua de la pluja. És cilíndric i fet de rajols de ceràmica. El diàmetre és d'1'75 metres i 60 cm a la boca. La profunditat s'apropa al 2 metres. A la part superior hi havia un petit forat per on entrava l'aigua amb un petit fragment ceràmic que servia per impedir al màxim el pas de sorra i restes vegetals. | 08222-191 | Can Font de l'Alzinar | La masia de Can Font de l'Alzinar, l'any 1513 era d'Agnès, muller d'Antoni Miquel. Està documentada l'any 1587 ja amb el nom de casa d'en Font . Neix de la unió dels masos Maimó d'en Sarrovira, Badiguer, Pastor i Gibert. Abans de 1825 passa a mans d'Antoni Ravella Bosquets. Fou propietat del Comte d'Olzinelles, el qual la vengué a finals del segle passant al Marquès de Camps, de Girona, actuals propietaris. | 41.4564800,1.8285600 | 402162 | 4590095 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77717-foto-08222-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77717-foto-08222-191-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Quan es sulfatava una vinya es feia a peu i amb la sulfatadora, amb una capacitat màxima de 20 litres, penjada a l'esquena. Per aquest motiu era usual que en una mateixa vinya existissin diverses piques com aquesta, per tal de no fer més feixuga la tasca del pagès. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 77718 | Pica del Camí de la Vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-del-cami-de-la-vinya | XIX | Piques inutilitzables | Estructura formada per dues piques, una més gran que l'altra (70 x 57 cm i 44 x 70 cm), i un dipòsit o cisterna d'aigua destinada a la fabricació del 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. Les piques estan fetes de maons plans arrebossat a l'exterior i a l'interior, per tal d'impermeabilitzar-la. A la part interior s'observa les restes de color verdós característic de la barreja. El dipòsit, que està al seu costat, servia per recollir l'aigua de la pluja. És de secció circular però li han fet un tancament d'obra de protecció de 1 x 0'9 metres i una tapa de formigó datada l'any 1970. | 08222-192 | Torrentfondo | 41.4769600,1.8153400 | 401089 | 4592384 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77718-foto-08222-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77718-foto-08222-192-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Quan es sulfatava una vinya es feia a peu i amb la sulfatadora, amb una capacitat màxima de 20 litres, penjada a l'esquena. Per aquest motiu era usual que en una mateixa vinya existissin diverses piques com aquesta, per tal de no fer més feixuga la tasca del pagès. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/