Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 77559 | Xiprer de Cal Raimundet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-de-cal-raimundet | BALAGUER i CIRERA, Víctor (1893). Al pie de la encina. Historias, tradiciones y recuerdos. El progreso social.Madrid. BOADA, Martí (1992). Recull de llegendes de la regió del Montseny. Carles Vallès editor. Figueres. GOMIS, Cels (1912). Folklore català. Arxius d'Estudis del centre Excursionista de Terrassa, núm. 13, pàgs. 191 a 195. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. RIUS FONT, Lluís (2012). Arbres personals; dins Programa de Festa major de sant Llorenç d'Hortons de 2012, pàgs. 20 a 22. ROMA i CASANOVAS, Francesc (2000). La simbologia del xiprer a Catalunya. Sant Martí de Centelles, a http://www.francescroma.net | No s'observen ferides ni malures. | Xiprer centenari que presideix la masia de Can Raimundet. Els seus 25 metres d'alçada el fan visible des de ben lluny. Les dimensions i la simbologia que el caracteritzen com un arbre singular són el seu port piramidal i el seu llarg tronc rectilini de 5 m d'alçària per una capçada màxima de 3,5 m. Mesura 1,90 m de volt de canó (mesura presa a 1,30 m des de terra) i 2,30 m de volt de soca (mesura presa arran de terra seguint la circumferència del tronc). Les fulles dels xiprers són imbricades i la floració és monoica, amb flors masculines i femenines en el mateix arbre. La pol·linització es produeix entre els mesos de febrer a març. Els fruits són arrodonits, en forma de gàlbuls d'uns 3 a 4 cm de diàmetre. El troc es va esquerdant amb el pas del temps i presenta una tonalitat que va del marró al grisós. | 08222-53 | Sant Joan Samora | La bibliografia sobre la relació dels xiprers amb les masies és força extensa, en podeu trobar un resum a Roma (2000). Segons Víctor Balaguer (1893) l'origen de xiprers en masies prové de la necessitat dels ordres religiosos d'establir aliances amb les famílies més importants de l'època per fer-les o nomenar-les 'germanes dels convents'. El xiprer ben visible a l'entrada era el senyal d'aquesta aliança, com a compromís d'obrir les seves portes a canonges frares i pelegrins. Cels Gomis (1912) ratifica aquesta idea per la zona de la Garrotxa quan documenta que el xiprer indicaria als frares mendicants que allí se'ls donaria acolliment de franc. Martí Boada (1992) observa per la zona del Vallès, Bages i Garrotxa que l'existència d'un xiprer davant al casa era indicatiu que els viatgers tenen dret a un petit àpat; si n'hi havia dos, tenien dret a un àpat complet i si n'hi havia tres, podien fer-hi nit. | 41.4628100,1.8553900 | 404412 | 4590768 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77559-foto-08222-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77559-foto-08222-53-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest arbre és originari de l'Orient, concretament des de d'Iran fins a Líbia, trobant-lo actualment en llocs on les glaçades no superin els deu graus sota cero. Pot arribar a ser centenari i mesurar 35 metres d'alçària si les condicions del lloc on hi creix són les idònies. L'emissió de pol·len pot tenir efectes molt desagradables per les persones al·lèrgiques. La seva fusta és apreciada en ebenisteria i construcció pel seu alt poder de resistència a la podridura. En aquells indrets on hi ha molt de vent s'utilitza en plantacions al·liniades per tal de frenar-lo. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77560 | Pou de Cal Raimundet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-raimundet | Sec, amb esquerdes i lleugerament inclinat | Pou d'aigua de secció circular, amb un diàmetre interior de 95 cm i un d'exterior de 135 cm. Esta fet de maons i arrebossat per la part exterior. No conserva la portella i només part del marc de fusta. Fa 1 metre de llum per 65 cm. La coberta és plana i està feta de maons Al costat hi ha una mena de pica de pedra | 08222-54 | Sant Joan Samora | 41.4635700,1.8566400 | 404518 | 4590851 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77560-foto-08222-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77560-foto-08222-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77560-foto-08222-54-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 77561 | Barraca 1 del Camp de la Bota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-del-camp-de-la-bota | XX | Les parets s'estan desmuntant a trossos. | Barraca de vinya de planta rectangular (2,83 x 2,2 m) amb coberta de fibrociment a dues aigües i carener amb teules sense lligar perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Paraments de maons arrebossats. No conserva porta d'accés, la obertura fa 73 cm de llum i 167 d'alçada. | 08222-55 | Sant Joan Samora | Les barraques són molt característiques en zona de vinyes, però l'Alt Penedès no és una comarca que es caracteritzi per una tipologia particular de barraques i tampoc per tenir-ne gran quantitats. L'orografia, tipologia del terreny i d'explotació de la terra potser no necessitava aquests tipus de construccions. | 41.4651500,1.8588300 | 404703 | 4591024 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77561-foto-08222-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77561-foto-08222-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77561-foto-08222-55-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Està al costat d'un micaquer o bercoquer | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77562 | Barraca 2 del Camp de la Bota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-camp-de-la-bota | XX | Barraca de vinya de planta rectangular (2,83 x 2,2 m) amb coberta, sustentada per biguetes de fusta, de teula plana a dues aigües i carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. La seva alçada és de 2,5 metres. Està aixecada damunt una plataforma de pedra de 40 cm. Els paraments són de maons arrebossats i a les façanes laterals hi ha una petita obertura en forma d'espitllera, més ampla de dins que de fora. No conserva porta d'accés, la obertura fa 65 cm de llum i 190 d'alçada. A l'interior es conserva un banc d'obra adossat a la façana septentrional i tan llarg com l'interior de la barraca. | 08222-56 | Sant Joan Samora | Les barraques són molt característiques en zona de vinyes, però l'Alt Penedès no és una comarca que es caracteritzi per una tipologia particular de barques i tampoc per tenir-ne gran quantitats. L'orografia, tipologia del terreny i d'explotació de la terra potser no necessitava aquests tipus de construccions. | 41.4660400,1.8587900 | 404701 | 4591123 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77562-foto-08222-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77562-foto-08222-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77562-foto-08222-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al costat de dues figueres | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77563 | Pica de Can Carafí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-de-can-carafi | XVIII-XIX | La coberta s'ha ensorrat i s'ha omplert de runa | Element format per un dipòsit de planta rectangular ( 82 x 71 cm) adossat a un altre de planta circular (128 cm de diàmetre). El primer era descobert i fet de maons arrebossats; el segon estava cobert per una volta de maons amb una obertura a la part superior, de la que només es conserva una petita part, segons la qual podem determinar que feia 60 cm de costat. | 08222-57 | Camí de Sant Joan Samora | Es tracta d'un dipòsit d'aigua en el qual es feia el 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. | 41.4702200,1.8586100 | 404692 | 4591587 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77563-foto-08222-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77563-foto-08222-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77563-foto-08222-57-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77564 | Barraca de Cal Carafí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-carafi | XX | Barraca de vinya de planta rectangular (2,56 x 2,46 m) amb coberta, sustentada per biguetes de fusta, de teules àrabs a una aigua, amb la part més alta a la façana principal, orientada a migdia. La seva alçada és de 2,58 metres. Els paraments són de maons sense arrebossar i a les façanes laterals hi ha una petita obertura rectangular. La porta d'accés és de fusta, la obertura fa 76 cm de llum i 178 d'alçada. A l'interior es conserva un banc d'obra adossat a la façana septentrional i tan llarg com l'interior de la barraca. Hi ha un plafó de ciment situat damunt la porta amb les inicials T i E i a sota posa 'dia 13 - 6 -1947'. Sembla que a l'interior hi hagués una llar de foc ja que a l'angle nord-oriental hi ha un fumeral. | 08222-58 | Sant Joan Samora | Les barraques són molt característiques en zona de vinyes, però l'Alt Penedès no és una comarca que es caracteritzi per una tipologia particular de barques i tampoc per tenir-ne gran quantitats. L'orografia, tipologia del terreny i d'explotació de la terra potser no necessitava aquests tipus de construccions. | 41.4701100,1.8599900 | 404807 | 4591573 | 1947 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77564-foto-08222-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77564-foto-08222-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77564-foto-08222-58-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha dues parres de la mateixa alçada que la barraca al costat de la façana de llevant. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77566 | Pi de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-la-rectoria | RIUS FONT, Lluís (2008). Històries d'arbres; dins Programa de Festa major de Sant Llorenç d'Hortons de 2008, pàgs. 25 a 29. | El pi situat enfront la façana principal de la rectoria és un pi pinyoner (pinus pinea) de grans dimensions que s'inclina lleugerament. Mesura aproximadament uns 13 metres d'alçada. El tronc té l'escorça gruixuda de color marró rogenc i mesura 3 metres de volt de canó (mesura presa a 1,30 m des del terra). A set metres d'alçada aproximadament neixen les primeres branques, cinc en total, algunes podades i des les quals en van sortint noves ramificacions. La capçada ha estat fortament podada fet que fa que perdi la forma característica d'una ombrel·la. El pi pinyoner és un arbre perennifoli, les seves fulles, en forma d'agulla poden fer fins a 20 cm. de llarg, i es troben agrupades de dues en dues. La seva floració es produeix de març fins al mes de maig. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide. La llavor que s'hi troba al interior és el pinyó, molt apreciat en la cuina i les postres dels Països Catalans així com en altres indrets de la cuina mediterrània. | 08222-60 | Plaça de la Rectoria, s/n | El pi de la Rectoria va ser plantat per Mossèn Miquel Riu i Pujol, rector de Sant Llorenç d'Hortons, l'any 1904. El motiu, segons informació oral de Miquel Figueras Esteve i Pere Carreras recollida per Lluís Rius (2008), fou que l dilluns Sant de l'any 1904, en el trajecte de retorn del salpàs de Ca l'Esteve de la Riera cap a Sant Llorenç, mossèn Miquel Riu va relliscar pel marge d'un torrent i el mossèn es va agafar instintivament al primer que va trobar. Entre els matolls que va agafar hi havia un petit pi. Com agraïment per haver-li salvat la vida el va plantar davant la rectoria, però com que tenia un parell d'anys, quan es va posar la placa es va posar la datat suposada de naixement del pi. L'any 2002, en motiu del centenari d'aquest arbre singular, la parròquia va col·locar una placa en record d'aquest fet que diu el següent: ' Plantat per Mn. Miquel Riu i Pujol, rector. 1902-2002. La parròquia de Sant Llorenç n'ha fet memòria en l'any del centenari'. | 41.4698600,1.8229100 | 401710 | 4591587 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77566-foto-08222-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77566-foto-08222-60-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta conífera naturalitzada en el nostre país, és de procedència mediterrània. Es pot trobar des de nivell de mar fins als 1.000 metres d'altitud. Allí on creix i es desenvolupa més bé és en els terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, i generalment prop del litoral.La seva fusta no és gaire apreciada. És un combustible molt ràpid i en cas d'incendi, la resina i la pinya, permeten la propagació del foc a gran velocitat. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 77567 | Creu de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-sant-isidre-1 | RIUS FONT, Lluís ( 2011). Xarxes, camins i carreteres. Programa de Festa major, pàg. 18-19 | XIX | Deixada al terra en tres trossos | Creu de terme que va patir un accident i es va partir en tres trossos. La van traslladar tal com es troba en l'actualitat al davant de la rectoria. És una creu de secció quadrada de 25 cm de costat; el primer tram fa 44 cm d'alçada, el segon tram en fa 50 cm i el tercer 120 cm. El pilar anava damunt una base de secció quadrada de 36 cm de costat i una alçada de 12 cm i aquesta anava damunt un pedestal de 93 cm de costat i una alçada de 19 cm. La part alta del pilar hi ha un rebaix que sembla fet per encabir-hi una creu, possiblement de ferro i uns medallons octogonals a cada costat. | 08222-61 | Plaça de la rectoria, s/n | Era una creu de terme del límit de ponent. Estava col·locada a l'extrem superior del camí de la Creu de Sant Isidre, tocant a la carretera. Assenyalava el límit de les processons parroquials. Fou enderrocada per la topada d'un camió l'any 1992. | 41.4699000,1.8228600 | 401706 | 4591591 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77567-foto-08222-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77567-foto-08222-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77568 | Creu de Nostra Senyora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-nostra-senyora | XX | Creu commemorativa situada al començament del carrer de l'església. La creu és e ferro forjat en forma de Crismó i amb les lletres Alfa i Omega a la part inferior del braç longitudinal. Està situada damunt un pilar de secció quadrada aixecat amb peces rectangulars de revestiment de pedra. Aquest pilar està en el centre d'un pedestal aixecat i circular. En un dels costats hi ha l'escut municipal de Sant Llorenç d'Hortons i l'any 1996, en un altre una placa que explica que l'ajuntament va fer fer aquesta creu en record de l'antiga Creu de Nostra Senyora l'any 1995; en un altre costat s'hi pot llegir AVE i el símbol de Maria encerclat per estrelles; i en el darrer costat l'escut amb les quatre barres. | 08222-62 | Carrer de l'església, s/n | Construïda per l'Ajuntament en record de l'antiga creu de Nostra Senyora i col·locada el 24 de setembre de 1995. | 41.4692400,1.8239200 | 401794 | 4591517 | 1995 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77568-foto-08222-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77568-foto-08222-62-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77569 | Pila baptismal de Sant Llorenç d'Hortons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pila-baptismal-de-sant-llorenc-dhortons | <p>AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. ADELL i GISBERT, Joan Albert (1992). Sant Llorenç d'Hortons; dins Catalunya Romànica, vol. XIX, El Penedès i l'Anoia. Antoni Pladevall (dir). edita Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 170. BOSCH i CASADEVALL, Josep Maria (2013). Església parroquial de Sant Llorenç i rectoria (1845-1847), a http://www.ajhortons.cat/ CARAFÍ, E. i CIVIL, J. (1971). Cinc Esglésies Gelidenques : més de mil anys d'història. Gelida. CRUAÑES OLIVER, E. i VIRELLA TORRAS, X. (1984). Piques baptismals d'immersió del Penedès i el seu entorn. Museu de Vilafranca, Vilafranca del Penedès, pàgs. 49 i 50. CRUAÑES i RÀFOLS, Joan i CLAVER i SALVAT, Libert (1992). San Joan Samora; dins Catalunya Romànica, vol. XIX, El Penedès i l'Anoia. Antoni Pladevall (dir). edita Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 170 i 171. LLORACH i SANTÍS, Salvador (1984). El Penedès durant el període romànic. Sant Sadurní d'Anoia, pàgs. 43 i 44. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1992). San Joan Samora; dins Catalunya Romànica, vol. XIX, El Penedès i l'Anoia. Antoni Pladevall (dir). edita Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 170 i 171. 'Sant Llorenç d'Hortons, aquest veí desconegut'. Cantillepa : publicació mensual de la Ponència de Cultura de l'Ajuntament de Gelida. Abril.</p> | Està a la intempèrie | <p>Pila baptismal feta de pedra local de secció circular amb un diàmetre de 65 cm i una alçada de 30 cm. La part inferior és semi esfèrica i està recolzada damunt una columna cilíndrica de 23 cm d'alçada que alhora està damunt un pedestal quadrangular amb els angles retallats, que fa 46 d'un costat, 48 cm d'un altre costat i 24 cm d'alçada. Aquest està damunt una base de la mateixa pedra d'1 x 1'10 metres.</p> | 08222-63 | Plaça de l'Església, s/n | <p>El primer document on surt referenciada l' església de Sant Llorenç d'Hortons data de l'any 945, en l'acta de fundació del monestir de Santa Cecília de Montserrat, on Riquilda, comtessa de Barcelona i esposa del comte Sunyer, llega a aquest cenobi l'església de Sant Llorenç d'Hortons, situada al terme de Gelida, amb el seu cementiri i sagrera. El monestir montserratí posseïa altres alous a Hortons, com el de Sorba, donat pel monjo Geldemir l'any 978. En un plet entre el senyor Umbert de Gelida i els habitants de l'alou de Sorba, es denuncià que Umbert obligava l'església de Sant Llorenç d'Hortons a lliurar-li una lliura de cera. Es va dictaminar que a partir d'aquell dia la cera havia de ser donada al monestir de Santa Cecília per la seva festivitat.</p> | 41.4702200,1.8233300 | 401746 | 4591626 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77569-foto-08222-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77569-foto-08222-63-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | 2020-01-15 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77570 | Goigs a Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-llorenc | ROIG i MONTSERRAT, pvre.Joan SOLER i SOLER, pvre, Mn. Josep (1996). Goigs en lloança de Sant Llorenç Màrtir. Ed. Altés, s.l. Barcelona. Imprès el 10 d'agost de 1996. | XX | Goigs en lloança de Sant Llorenç Màrtir. Patró de la Vila de Sant Llorenç d'Hortons. Pel caliu d'amor que us crema/ flairegeu mirra i encens:/ Heu fitat la Llum suprema/ pel martiri, sant Llorenç. Paciència i Orenci,/ quina llum que ens heu donat!/ No hi haurà foscor que venci/ l'esplendor del seu esclat./ Heu nascut, florida gema, / fruit madur d'amor immens: Heu fitat la Llum suprema/ pel martiri, sant Llorenç. Dins la llar trobeu l'escola/ per seguir de prop Jesús,/ i l'amor que allí us bressola/ l'escampeu arreu, profús./ Assumiu la creu, emblema/ de perdó que els odis venç: Heu fitat la Llum suprema/ pel martiri, sant Llorenç. Ardiaca us fan de Roma,/ servidor dels més humils,/ i escampeu tan bona aroma/ que us admiren els gentils:/ Cor ardent, braç que alçaprema/ l'indigent i l'indefens: Heu fitat la Llum suprema/ pel martiri, sant Llorenç. Monstruosa és la tempesta/ que escomet l'Alou de Crist,/ i amb dalmàtica de festa/ seguireu valent sant Sixt./ Li vetlleu l'hora postrema,/ oh finor d'acord intens!: Heu fitat la Llum suprema/ pel martiri, sant Llorenç. De l'església clavari,/ quins tresors salvaguardeu?/ Ornament del Santuari,/ pedreria de gran preu/ són els pobres! I s'extrema/ contra vós el clima tens: Heu fitat la Llum suprema/ pel martiri, sant Llorenç. Si roent és la graella,/ més encès és el deler,/ que el vermell de la rosella/ bé ennobleix l'or de la fe./ Fidel sempre al millor lema,/ perdonant guanyeu l'ascens: Heu fitat la Llum suprema/ pel martiri, sant Llorenç. Caderneres i falzies/ fan joioses ball rodó/ quan el poble i les masies/ us aclament per patró,/ terra pròdiga en verema,/ sempre oberta i en avenç: Heu fitat la Llum suprema/ pel martiri, sant Llorenç. Quin esclat de primavera/ s'obre al segle dinovè!/ L'any divuit, una nova era,/ guanya el poble els drets de ple./ No serà florida sema/ si va amb vós com al comerç: Heu fitat la Llum suprema/ pel martiri, sant Llorenç. Refermeu la fe esvaïda/ i l'amor dels llorencins,/ cada llar regali vida,/ i als cellers hi hagi bons vins;/ sigui el viure un bell poema/ deixondint dies serens: Heu fitat la Llum suprema/ pel martiri, sant Llorenç. Pel caliu d'amor que us crema/ flairegeu mirra i encens: Heu fitat la Llum suprema/ pel martiri, sant Llorenç. | 08222-64 | Església parroquial de Sant Llorenç | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període. | 41.4700800,1.8230700 | 401724 | 4591611 | 1996 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77570-foto-08222-64-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Mn. Joan Roig i Montserrat pvre. I Mn. Josep Soler i Soler, pvre | El goig s'ha transcrit literalment, respectant l'ortografia de l'original. Els dibuixos són de P. Oriol M. Diví. Osb. | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 77571 | Goigs a Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-sebastia-2 | XVIII-XX | Goig en Lloança del Gloriós Màrtir Sant Sebastià. Devotament venerat a l'Església Parroquial de Sant Llorenç d'Hortons.Puix noblesa i sant valor/ vostre cor sempre mostrà:/ Siau-nos bon protector,/ màrtir, sant Sebastià!. Vostre pare és de Narbona,/ vostra mare és milanesa./ el llinatge, bé us abona/ puix sou de l'alta noblesa./ Per això l'Emperador/ us nomena capità. Siau-nos bon protector,/ màrtir, sant Sebastià!. Professant Vós la milícia,/ cristià éreu tot dia:/ vivíeu net de malícia/ estimant Crist amb follia./ Per això, cohortador,/sou de tot bon cristià./Siau-nos bon protector,/ màrtir, sant Sebastià!. Ja l'Emperador s'ennova/ de que Jesús defenseu;/ llavors diu que això prova/ que Vós el deshonoreu./ Vós li parleu amb amor,/ mes ell us fa condemnar./ Siau-nos bon protector,/ màrtir, sant Sebastià!. El butxí ben ferm us lliga/ i aviat cruels sagetes,/ amb greus dolors i fatiga/ us deixen les carns desfetes./ Fins que sense compassió/ per extint us van deixar./ Siau-nos bon protector,/ màrtir, sant Sebastià!. Guarit per divina sort,/ altre cop apareguéreu/davant del tirá i més fort,/ sa follia reprenguéreu./ Llavors amb immens furor,/ cruel mort us féu donar./ Siau-nos bon protector,/ màrtir, sant Sebastià!. Vostre cos, féu que deixéssin/ mal gitat en terra impura,/ fou en va que això féssin/ doncs algú en treure-us s'apura./ Santa Irene, com tresor,/ en digna fossa us posà / Siau-nos bon protector,/ màrtir, sant Sebastià! Sant que sou, contra la pesta,/ advocat que sens tardança,/ens ajuda quan feresta,/ a ferir les gents es llança./ Sant que sou sempre el millor/ metge que ens plau d'invocar./ Siau-nos bon protector,/ màrtir, sant Sebastià!. Us estima i amb gest noble,/ per pregar-vos té dalera,/ Sant Llorenç d'Hortons, un poble que en silenci i pau prospera./ Màrtir sant, que amb abundor,/ cèlics béns us plau donar./ Siau-nos bon protector,/ màrtir, sant Sebastià! Puix noblesa i sant valor/ vostre cor sempre mostrà:/ Siau-nos bon protector,/ màrtir, sant Sebastià! | 08222-65 | Església parroquial de Sant Llorenç | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període. | 41.4700800,1.8230700 | 401724 | 4591611 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77571-foto-08222-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77571-foto-08222-65-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El goig s'ha transcrit literalment, respectant l'ortografia de l'original.Text antic revisat i adaptat per R. Vives i Sabaté. Música pel Mestre compositor Pere Vallribera | 98|94 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77572 | Fons documental de l'arxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-7 | XV-XX | <p>El fons documental de l'arxiu parroquial de Sant Llorenç d'Hortons es va salvar de la crema generalitzada de 1936 i representa un testimoni vital per a la història d'aquesta població. A més a més es troba en molt bones condicions de conservació, ordenat, digitalitzat i en vies de transcripció. Conté llibres de matrimonis des de l'any 1573 fins l'actualitat; llibre de confirmacions de l'any 1772, 1865 i actual; llibres de baptismes des de 1563 fins ara; llibres d'òbits des de 1512 fins ara; llibre de Bacins d'ànimes de 1779 fins 1926 i de 1970 fins ara; llibres de visites pastorals des de 1644 fins ara; llibres d'economia parroquial del 1762 fins el 1855, del 1882, del 1972; 1844-1847, 1855-1922 i testaments des del segle XV fins el segle XX</p> | 08222-66 | Plaça de l'Església, s/n | 41.4699800,1.8229000 | 401710 | 4591600 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77572-foto-08222-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77572-foto-08222-66-2.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'Arxiu Diocesà de Barcelona també hi ha documents de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77573 | El Pàmpol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pampol | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit | XXI | Escultura pública situada a la Plaça de l'Era d'en Peret, feta en acer cortén per l'escultor Novella. És de grans dimensions i és visible pels quatre costats. Representa un pàmpol, una fulla de cep, ressaltant les nerviacions i deixant en espai sense ocupar, lliure la resta de la fulla. La seva morfologia i situació permet ser un marc excepcional per centralitzar altres activitats o espectacles, fent servir el Pàmpol de fons d'escenari. | 08222-67 | Plaça de l'Era d'en Peret | Es va inaugurar l'any 2005 en el marc d'ordenació urbanística d'aquesta zona, antigament ocupada per vinyes i que ara és un espai públic i equipaments esportius. | 41.4647800,1.8240900 | 401801 | 4591021 | 2005 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77573-foto-08222-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77573-foto-08222-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Juan José Novella | Juan José Novella és un artista autodidacte, pintor, escultor i muralista, especialitzat en art públic. El seu treball es caracteritza per la utilització de l'acer tipus cortén i un llenguatge que es pot definir com figuració abstracta amb una gran força simbòlica.Ha fet diverses exposicions a Madrid, Barcelona, Japó i, sobretot, al País Basc. Té obra en espais públics de Madrid, Barcelona, Biscaia, Cadis, Avilés, Astúries, Bilbao, Eibar i diverses distincions i premis. | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 77574 | Barraca del Torrent de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-torrent-de-sant-joan | XX | Barraca de vinya de planta rectangular (4,3 x 4,5 m) amb coberta de fibrociment a dues aigües i carener de teules àrabs, suportada per biguetes de formigó. Els paraments són llisos de maó arrebossats i pintats de blanc. La porta d'accés és metàl·lica. Només té una finestra a la façana de ponent amb una reixa de ferro. | 08222-68 | Sant Joan Samora | Les barraques són molt característiques en zona de vinyes, però l'Alt Penedès no és una comarca que es caracteritzi per una tipologia particular de barques i tampoc per tenir-ne gran quantitats. L'orografia, tipologia del terreny i d'explotació de la terra potser no necessitava aquests tipus de construccions. | 41.4757000,1.8650900 | 405241 | 4592188 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77574-foto-08222-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77574-foto-08222-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77574-foto-08222-68-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha dues parres plantades en els angles de la façana principal i un ametller al costat amb un safareig de doble dipòsit en el qual es feia el 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77575 | Festa Major de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-llorenc-0 | XX | La Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons es celebra el 10 d'agost, festivitat del patró. Si més no és el dia principal. La resta d'activitats s'organitzen segons les coincidències amb caps de setmana. Les activitats que s'organitzen són diverses i variades destinades a totes les franges d'edat del poble. Però l'acte principal és l'espectacle Terrazel, que es fa a les 11 de la nit del dia 10 d'agost i és un espectacle d'arrel tradicional que es va començar a fer l'any 1990 amb la voluntat de potenciar la festa i la participació popular. Està inspirat en la Patum de Berga però amb una temàtica contemporània. La dramatització tracta el tema del perill que representa la contínua pressió humana sobre el medi ambient. Hi participen totes els entitats del poble i l'Ajuntament,m però des del 2007 l'edició del Programa i la coordinació va a càrrec dels Mallols, que són voluntaris del poble que es coordinen per organitzar la festa Major amb la participació de la Societat Cultural Hortonenca i la resta d'entitats del municipi. Els actes religiosos estan presidits per la Missa Solemne el 10 d'agost i la Missa pels difunts a l'endemà. També hi ha activitats esportives, com partits de futbol, de voleibol, de futbol sala, curses de natació; activitats culturals, com teatre, exposicions, cinema a la fresca; activitats gastronòmiques, com botifarrades, sopars populars, vermuts; activitats musicals, com el tradicional ball de gala, havaneres, concerts, sardanes. Tampoc poden faltar activitats adreçades als més petits com festivals, jocs, inflables, la festa de l'escuma o els tradicionals Gegants, cercaviles i correfocs. | 08222-69 | Sant Llorenç d'Hortons | No es pot precisar el moment en que s'inicia la Festa Major a Sant Llorenç, però segur que té una antiguitat considerable, ja que durant molts anys era una de les poques diversions i moments de sociabilització entre la gent del poble i de pobles veïns que anaven de festa en festa. | 41.4679800,1.8247600 | 401862 | 4591376 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77575-foto-08222-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77575-foto-08222-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A partir del 2007 el Programa es dignifica amb la col·laboració de particulars amb articles de geografia, història i vida del municipi amb la incorporació de fotografies antigues, per tal que el programa es converteixi en una referència i un element digne de ser guardat a les cases de sant Llorenç. | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77576 | Vot de poble | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vot-de-poble-0 | CASTELLÀ-GASSOL, Joan (1983). Història i costums a Sant Llorenç d'Hortons, Sant Joan Samora i La Beguda. Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons. RIU PUJOL, Miquel Pvre (1899). Consueta. Manuscrit començat el 10 d'agost de 1899 i conservat a l'Arxiu Parroquial de Sant Llorenç d'Hortons (APLLH). | XIX | El dia 20 de gener, festa de Sant Sebastià màrtir, es fa festa a la població arrel de la renovació d'un vot per haver-se salvat d'una epidèmia de Còlera. L'acte principal és la Missa cantada pel Cor parroquial amb benedicció de coques i la cantada dels goigs del sant i l'adoració de la relíquia a l'església parroquial. A continuació es fa una ballada de sardanes amb coca i moscatell pels assistents. Finalment, a la tarda, es fa ball per a tothom. Durant el ball es fa el sorteig i ball del caramel dedicat als nens. També es poden fer activitats musicals durant els dies previs segons les adequacions del calendari. | 08222-70 | Sant Llorenç d'Hortons | Mn. Miquel Riu escriu l'any 1899 el següent: 'Ja de temps immemorial aquesta població ha fet festa per la diada de Sant Sebastià, però l'any 1854 se renovà el vot amb motiu del Còlera perquè es donà el cas de que mentres en els pobles veïns com Gelida, Masquefa, Sant Sadurní, etc., hi hagueren algunes invasions i casi totes seguides de defunció, a Sant Llorenç no hi va haver ni en el poble ni en Sant Joan Samora que alleshores encara formava part de la parròquia ni en les poques cases de La Beguda (..) Una pobra dona que venint de Barcelona se dirigia a Igualada, al arribar a La Beguda se sentí presa del mal i tingué de suspendre el viatge, agravant-se de tal modo que allí va morir, no encomenant-se el mal ningú; per lo que's resolgué com queda dit renovar la promesa de considerar lo dia de Sant Sebastià com festa votiva'. | 41.4700800,1.8231500 | 401731 | 4591611 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S'ha reproduït una estampa del segle XVIII, trobada a l'arxiu parroquial, amb una oració dedicada a sant Sebastià que diu així: ' O Deu clementíssim / que féreu del invicte soldat Sant Sebastià / un advocat contra tota pestilència / vos suplico que tots los que recorrerem / a son amparo / siám deslliurats de tot contagi de cos y anima, / per la sua intercessió, / y per los merits de Jesu-Christ / Nostre Senyor. / Amén | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 77577 | Zona de nidificació d'orenetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-dorenetes-3 | ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona. ARDLEY, Neil (1979). Las aves. Editorial Fontalba. Barcelona. BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta vulgar (Hirundo rustica), Cabrils (El Maresme). Inèdit. BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbica), Cabrils (El Maresme). Inèdit. | En el ràfec orientat a llevant d'una nau industrial del carrer Torreblava, en els números 40 i 72 del carrer Major, o en el carrer de Pompeu Fabra, es poden observar vàries colònies de nidificació relativament importants de l' espècie protegida oreneta cuablanca (Delichon urbica). Es diferencia de les altres orenetes europees pel seu carpó blanc. Les parts inferiors són blanques i el cap, l'esquena, les ales i la cua són d'un color negre blavós. Les potes i els peus són curts i emplomats de color blanc. Les orenetes més joves, poden tenir un color grisós pels costats del pit que es va tornant blanc a mida que esdevenen adultes. El niu que construeix, té una forma hemisfèrica, amb una obertura circular normalment situada a la part superior. Aquesta obertura tan petita permet defensar el niu d'intrusos i evitar que l'ocupin altres ocells com els pardals. Tan el mascle com la femella s'esmeren en la seva construcció amb continus viatges a les rieres i camps on troben el fang necessari per bastir el niu. Quan plou es pot observar a altres orenetes ajudant a la construcció de nius. De fet aprofiten el fang que els proporciona la pluja i al mateix temps eviten a altres parelles d'orenetes una pèrdua de temps i esforços inútils. Les boletes de fang es barregen amb la saliva que ho transforma en una mena de ciment. Mentre que d'altres transporten els materials, la futura mare va donant forma al niu i el poleix fregant les seves plomes per eliminar qualsevol rugositat que pogués ferir els petits un cop sortits del niu. La terra barrejada amb palla, pels i altres elements cohesionants enforteix les parets del niu; a l'interior s'hi col·loquen plomes. | 08222-71 | Carrer Torreblava, entre carrer Diputació i passeig Pompeu Fabra | Durant l' època de cria les podem trobar repartides per tot Europa, el nord-oest d'Àfrica , l'Àsia Central, la meitat nord d'Àsia amb l'excepció del nord de Sibèria. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica sub-sahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada. A Catalunya nidifica al 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març iniciant el seu retorn a finals d'agost, tot i que hom acostuma a veure'n fins a la primera quinzena de novembre. L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que a diferència de l'oreneta vulgar són caçats durant el vol a molt més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a l'home han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional. | 41.4663900,1.8246900 | 401854 | 4591200 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77577-foto-08222-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77577-foto-08222-71-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'hora d'intervenir per a solucionar conflictes de salubritat originats per aquestes espècies, sobretot per la cuablanca que és la que nidifica en els ràfecs de les cases del nucli urbà, cal informar als propietaris que es poden posar planxes protectores per que no embrutin, que es poden netejar quan l'oreneta torna a l'Àfrica. En cas de voler retirar algun niu conflictiu tindrà l'obligació de sol·licitar un permís al Departament de Medi ambient de la Generalitat de Catalunya | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 77578 | Pi Gros de Ca l'Almirall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-gros-de-ca-lalmirall | MASCLANS, F. (1990). Guia per a conèixer els arbres. Ed. Montblanc-CEC. Barcelona RIUS FONT, Lluís (2012). Arbres personals; dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2012, pàgs. 20 a 22. | El Pi gran o de Ca l'Almirall és un pi pinyoner que pertany a l'espècie Pinus pinea. Es troba aïllat de vegetació arbòria, envoltat d'herbassar i matolls degut a l'estat d'abandonament de l'indret. La capçada és arrodonida, però força irregular degut a la talla d'algunes de les seves branques més importants. Mesura uns 25 m d'alçada total i 20 metres de capçada mitjana per 3, 91 metres de volt de canó i 4,15 metres de volt de la soca. El tronc presenta una lleugera inclinació. Originàriament tenia tres branques principals, una de les quals, la que es troba orientada a Ca l'Almirall va ser tallada. Les agulles són llargues, de color verd fosc i mesuren 15 cm; neixen d'un branquilló de dues en dues. La seva escorça és rogenca, clivellada i forma plaques força gruixudes orientades en sentit vertical. El seu fruit és la pinya i el seu cicle natural és de tres anys. A seva recol·lecta està legislada i cal autorització. | 08222-72 | Ca l'Almirall, Sant Joan Samora | Aquest pi pertany a l'antiga masia de ca l'Almirall, propietat de la mateixa família des del segle XV fins principis del segle XX. En Joan Almirall i Fàbregas, nascut l'any 1853 en fou el darrer hereu. Durant els anys 50 del segle XX va passar a ser propietat de la família Carafí Nicolau, fins que passaren a mans d'un terratinent de Masquefa, moment en el que adquirí el nom de Pi Gros, com a distintiu comercial d'un restaurant i d'un càmping. Rius (2012) a partir d'informació oral identifica aquest pi com el Pi de les mentides i com lloc de reunió dels alcaldes de Masquefa, Sant Esteve Sesrovires, Gelida i Sant Llorenç d'Hortons. | 41.4768600,1.8557900 | 404466 | 4592327 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77578-foto-08222-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77578-foto-08222-72-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta conífera naturalitzada en el nostre país, és de procedència mediterrània. Es pot trobar des de nivell de mar fins als 1.000 metres d'altitud. Allí on creix i es desenvolupa més bé és en els terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, i generalment prop del litoral. La seva fusta no és gaire apreciada. És un combustible molt ràpid i en cas d'incendi, la resina i la pinya, permeten la propagació del foc a gran velocitat. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 77579 | Olivera de Ca l'Esteve de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-ca-lesteve-de-la-riera | RIUS FONT, Lluís (2012). Arbres personals; dins Programa de Festa major de sant Llorenç d'Hortons de 2012, pàgs. 20 a 22. | Es tracta d'una varietat local de Martorell i que es pot trobar cultivada de manera dispersa al Penedès. És una varietat a protegir. | Olivera monumental del tipus bequerut plantada a mà esquerra a l'entrada de Ca l'Esteve de la Riera. Es tracta d'un arbre de la família de les oleàcies de dimensions excepcionals; mesura 7 metres d'alçada per 11 de capçada, 5,9 de volta de canó i 5,10 de volta de soca. El tronc d'aquest arbre perenne és erecte, de color gris clar a fosc amb una esquerda molt pronunciada a nivell de la soca que fa que visualment sembli que a un dels costats hi hagi crescut una segona olivera. Degut a la seva longevitat el tronc és tortuós, amb gran quantitat de protuberàncies i fissures. Una heura relativament jove s'hi està enganxant. De la creu surten varies ramificacions que han estat podades o han mort amb el pas dels anys. La brancada sosté una capçada força uniforme amb les fulles lanceolades de fins a vuit centímetres de longitud, per dos d'amplada màxima. Són de color verd brillant per l'anvers i grisoses i peludes pel revers que les protegeix del fred i la calor. El fruit és l'oliva, que neix a partir d'una flor petita i blanca que desprèn una forta fragància. El color de l'oliva pot variar en funció de l'espècie oscil·lant del verd al vermell però quan madura es torna negre. Les fulles i el fruit de l'olivera són emprats per a usos farmacològics i medicinals. L'oliva i l'oli que s'obté del seu premsat són molt apreciats a la cuina mediterrània. | 08222-73 | Ca l'Esteve de la Riera - camí de La Beguda Alta a Sant Llorenç | Els de Ca l'Esteve de la Riera l'anomenen l'olivera borda. Potser perquè és de la varietat bequeruda, no tant preuada com l'arbequina, present en 150 hectàrees entre el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i l'Alt Penedès. Segons la dita 'Oli de bequerut, oli brut'. | 41.4808300,1.8258800 | 401975 | 4592801 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77579-foto-08222-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77579-foto-08222-73-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Considerada un símbol de pau i fertilitat, l'olivera tindria els seus orígens a l'antiga Mesopotàmia, i existeixen referències històriques del seu cultiu en gairebé totes les cultures la conca mediterrània. A la Península Ibèrica s'hauria expandit el seu cultiu amb els fenicis i els grecs. Per aquests últims, l'olivera els hauria estat oferta per la deessa Atena, protectora de la ciutat d'Atenes. Per als grec les branques eren símbol d'abundància, pau i glòria, i eren utilitzades per coronar els guanyadors de jocs i vencedors de guerres. Amb l'oli ungien el cos dels atletes i Homer la cita en el seu relat de l'Odissea. També la trobem present en el món romà i en la cultura egípcia, en representacions pictòriques de la tomba de Tutankhamon com a símbol de benedicció i purificació. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77580 | Pila baptismal de Sant Joan Samora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pila-baptismal-de-sant-joan-samora | <p>AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. CARAFÍ i MORERA, Enric (2010). Sant Joan Samora: mil anys d'història. Recull de textos referents a la capella i al poble. Edició de l'ermita de Sant Joan Samora. CRUAÑES OLIVER, E. i VIRELLA TORRAS, X. (1984). Piques baptismals d'immersió del Penedès i el seu entorn. Museu de Vilafranca, Vilafranca del Penedès, pàgs. 49 i 50. CRUAÑES i RÀFOLS, Joan i CLAVER i SALVAT, Libert (1992). San Joan Samora; dins Catalunya Romànica, vol. XIX, El Penedès i l'Anoia. Antoni Pladevall (dir). edita Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 170 i 171. LLORACH i SANTÍS, Salvador (1984). El Penedès durant el període romànic. Sant Sadurní d'Anoia, pàgs. 43 i 44. RIUS i SERRA, Josep (1945-47). Cartulario de Sant Cugat del Vallès, vol. II, document 702, CSIC. Barcelona, pàgs 364 i 365. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1992). San Joan Samora; dins Catalunya Romànica, vol. XIX, El Penedès i l'Anoia. Antoni Pladevall (dir). edita Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 170 i 171. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm</p> | XIII | <p>Pica baptismal de secció troncocònica assentada damunt un peu afegit posteriorment. La part superior està decorada amb dos grossos bordons. A sota mateix hi ha una sanefa en relleu de motius triangulars invertits. A la part inferior hi ha una altre bordó i, en sentit ascendent, una altra sanefa en relleu formada per una mena de punta de llances o bé, triangles acabats amb petits rombes. Tota la superfície està coberta d'una pintura de color terrós. El diàmetre exterior de la boca és de 90 cm, l'interior és de 68 cm; l'alçada és de 89 cm i la profunditat del vas és de 45 cm.</p> | 08222-74 | Capella de Sant Joan Samora | <p>El territori de la parròquia de Sant Joan Samora estava format per la Beguda Alta, la Beguda Baixa, ca l'Almirall, Can Bosc, Can Carafí, Can Raimundet, la Casa gran i Can Casanoves. Juntament amb la parròquia de sant Llorenç d'Hortons, pertanyien a la baronia de Gelida fins el segle XIX. L'any 1304 era sufragània de la parròquia de Gelida, però a partir de 1453 ja figura integrada a la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. El primer document on surt referenciada aquesta església data de l'any 1080, en una donació que fa el clergue anomenat Ramon Seniofred, a l'abat Andreu del monestir de Sant Cugat. A canvi, aquest, concedeix a Seniofred l'administració de l'església de Sant Joan Samora amb totes les seves terres. L'any 1163 la capella és anomenada com a sant Joan Moragrega en una donació de Bernat de Puigalt a la Canonja de la Catedral de Barcelona, de tres masos que són 'apud sanctum Johanem de Mora Greca' (libri Antiquitatum núm. IV, foli 81-81, núm. 217). L'any 1182 es renova aquesta donació afegint la càrrega de celebrar un ofici solemne al cor de la Seu el dia de la consagració de l'altar de Sant Andreu. La documentació posterior sobre Sant Joan és escassa fins el segle XIV on un document de la Pia Almoina datat el 17 de novembre de 1316, cita un Bernat de Fonollar que pren possessió de la quadra de Sant Joan Samora, del terme del castell de Gelida, que els comtes de Pallars i senyors de Cervelló, Hug de Mataplana i Sibil·la, li han atorgat mentre no li facin lliurament total de 15.000 sous de Barcelona, pel dot de Blanca, filla de Ferrer d'Abella, amb qui ell es casa. Per aquesta ocasió reten homenatge i fan jurament de fidelitat a Bernat de Fonollar els habitants de dita quadra de Sant Joan.</p> | 41.4720600,1.8661000 | 405320 | 4591783 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77580-foto-08222-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77580-foto-08222-74-3.jpg | Física | Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-15 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77581 | Pou de Cal Simó de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-simo-de-baix | XVIII-XX | Pou d'aigua de secció circular i troncocònic amb un diàmetre interior d'1'10 metres i parets fetes de paredat mixt (maons i pedres irregulars units amb morter de calç) de 40 centímetres de gruix. Es conserva un dels dos pilars de maons plans que tindria el pou per recolzar-hi la biga amb la politja i el cubell. A la part frontal hi ha un parell de lleixes de pedra i un petit entrant per facilitar l'aproximació de la persona al cubell i l'extracció d'aigua. | 08222-75 | Cal Simó de baix | Pou pertanyent a la finca de Cal Simó de baix que en l'actualitat està en ruïnes. | 41.4841200,1.8396400 | 403129 | 4593151 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77581-foto-08222-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77581-foto-08222-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77581-foto-08222-75-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Encara hi ha aigua i a l'interior ha crescut una figuera. | 98|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77582 | Cal Simó de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-simo-de-baix | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (2000). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/2000.htm | XVI | No conserva la coberta i la runa i la vegetació n'impedeixen l'apropament i tenir-ne una planta clara de les restes | Antiga masia completament enrunada i coberta de vegetació que fa impossible l'apropament a les poques estructures que conserva sense una neteja a fons, però que per fotos antigues i descripcions anteriors (Rosselló: 1986), sabem que disposava de diversos cellers i un pati que havia estat fortificat, amb un portal adovellat datat l'any 1557. També hi havia un rellotge de sol. Sabem que era de plata rectangular amb coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada migdia.Traspassat el portal hi havia una gran entrada amb una escala. Al costat del portal enderrocat, hi ha dos xiprers, ben segur plantats en record de l'acolliment català. | 08222-76 | Al costat del camí de La Torreta, 800 metres al nord de La Torreta | Masia documentada des del segle XVI (1557). D'aquesta casa és originari Francesc Casanovas Rigol (1879-?), de sobrenom el Manco i que va destacar com a versàire. Era del mateix propietari que Cal Simó de Dalt, a la Beguda Alta. | 41.4846900,1.8396600 | 403131 | 4593214 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77582-foto-08222-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77582-foto-08222-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77582-foto-08222-76-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Quan es va fer l'inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya ja estava abandonat però conservava l'estructura, part de la coberta i part de la façana. | 94|98|119|93 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 77583 | Col·lecció arqueològica de Cal Simó del museu Vicenç Ros de Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-cal-simo-del-museu-vicenc-ros-de-martorell | AA.VV (1998). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. L'Alt Penedès; Sant Llorenç d'Hortons. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. FOLCH, C.; GIBERT, J.(2007) 'Memòria de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia'. Campanyes 2006-2007. Mem. Núm.: 8035. GUIDI-SÁNCHEZ, José Javier (2010) 'Domus ruralis penetense. Estrategias y formas de hábitat entre Barcelona y Tarragona en el tránsito de la Antigüedad tardía a la Alta Edad Media'; dins Revista d'Arqueologia de Ponent, núm. 20, pàg. 93-123. JARDÍ, Eulàlia i JUNCOSA, Glòria (1999). Guia dels museus de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura . Edicions Península. Barcelona. | X-XIII | En el fons del Museu Municipal de Martorell Vicenç Ros hi figuren objectes procedents de les excavacions de Cal Simó que va fer Isidre Clopas a l'any 1950 actuant com a delegat local de la Comisaria General de Excavaciones Arqueológicas de Martorell. Durant un temps hi havia exposat, tal i com es reflecteix a la foto, una reconstrucció d'un parell de tombes. Però actualment estan en el magatzem del museu amb les sigles CS i el número d'inventari 5725. | 08222-77 | Av. Vicenç Ros, s/n (08760 - Martorell) | L'1 d'octubre de 1950, Josep Colomer, masover de Cal Simó de baix, i el seu fill van localitzar a la partida de Buscarons, un conjunt de sis enterraments en cista de lloses. Uns dies més tard(el 9 d'octubre), quan una part ja s'havia destruït, ho comunicaren al jutjat de Martorell. En Francesc Barberà, secretari municipal de Sant Esteve Sesrovires, ho a comunicar a Isidre Clopas, delegat local de la Comisaria General de Excavaciones Arqueológicas de Martorell que s'encarregà de fer una intervenció arqueològica de salvament. Els materials obtinguts d'aquesta campanya són els que estan dipositats en aquest museu. A 75 cm de profunditat es va arribar al llit de la primera fossa, sense tapar que contenia el reompliment ja indicat. Les restes humanes van ser recollides per ordre del Jutjat, i enterrades al cementiri de La Beguda. Una de les fosses va ser mal saquejada conservant més de les 3/4 parts del sepulcre. Les parets laterals estaven construïdes amb pedres irregulars. La part de coberta conservada es recolzava sobre les pedres laterals. La coberta estava formada per una llosa de 72 x 6 0x 20 cm i la cista feia1,80 x 0,50metres. També es van recuperar fragments de ceràmica ibèrica i un lacrimatori romà. | 41.4839500,1.8346900 | 402715 | 4593138 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77583-foto-08222-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77583-foto-08222-77-3.jpg | Legal i física | Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Foto i croquis facilitats pel Museu Municipal Vicenç Ros de Martorell | 85 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77584 | Alzina del Capatàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-capatas | BOLÒS, O.; VIGO, J.;MASALLES, R.M.; NINOT, J.M. (1993). Flora manual dels Països Catalans. Ed. Pòrtic. Barcelona MASCLANS, F. (1990). Guia per a conèixer els arbres. Ed. Montblanc-CEC. Barcelona RIUS FONT, Lluís (2008). Històries d'arbres; dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2008, pàgs. 25 a 29. | L'alzina del capatàs, té entre 70 i 75 anys, pertany a l'espècie Quercus ilex ssp ballota i es troba plantada al costat de la vorera, en un espai habilitat per al seu creixement , davant del núm. 59 de la carretera BV 2249. Està completament aïllada de vegetació arbustiva i lianes. La capçada d'aquest espècimen és espessa i la seva escorça fosca i clivellada. Mesura uns 10 m d'alçada total x 14,5 m de capçada mitjana x 2, 34 m de volt de canó x 2,50 m de volt de soca. Per sobre del canó neixen 4 branques que es van bifurcant. Es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables. El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és el gla, amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als mesos d'abril -maig . Les glans maduren al començament de la tardor. S'observa gran quantitat de fulles seques, la qual cosa podria significar l'atac per algun fong, o vespa que pon els ous al revers de les fulles.Té un creixement molt lent que produeix una fusta molt dura i compacta, molt apreciada per fer eines del camp i fusteria. Les branques es fan servir per fer llenya i carbó vegetal d'una qualitat excel·lent . | 08222-78 | Carretera BV-2249 en el PK 5+550 | Després de la Guerra Civil espanyola (1936-39), la carretera que unia Sant Llorenç d'Hortons amb Gelida va quedar força malmesa per bombardejos. Entre 1942 i 1943 van començar els treballs per adequar-la, que consistia en matxucar pedra fins deixar-la d'una mida regular prèviament establerta per després estendre-la uniformement per la carretera. En un costat es picava la pedra i en l'altre s'anava amuntegant. Entre una pila de rocs sobresortia una alzina que un dels obrers o pel que diuen el capatàs de l'obra, en veure-la va decidir protegir-la, adequant l'espai a les necessitats de llum i aigua. La memòria popular ha volgut recordar aquest fet amb el nom de l'alzina malgrat desconèixer el del capatàs. | 41.4665500,1.8221400 | 401641 | 4591220 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77584-foto-08222-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77584-foto-08222-78-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 77585 | Font del Torrent de Can Bosch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-torrent-de-can-bosch | Font ubicada en un marge de terra orientat a ponent, per sota de Can Simó de Baix , prop d'una feixa, a tocar del torrent de Can Bosch. Un cop localitzada la barraca de fusta, hem de resseguir la vora de la feixa a mà esquerre fins a trobar unes escaletes amb una barana de fusta força malmesa. La font es troba darrera dos plataners de grans dimensions. L'aigua raja a través d'un tub de ferro amb una aixeta de pas a la qual s'ha empalmat una mànega. Es troba collada al centre d'un frontis, a 20 cm del terra, fet de rajols quadrats posats de pla. Ambdós costats del frontis hi ha sengles pilars quadrats de 22 cm de costat construïts amb el mateix tipus de material, per damunt dels quals neix un doble arc a plec de sardinell. L'aigua sobrant surt per un sobreeixidor que es localitza al costat de l'aixeta. Empalmada a una mànega desguassa en una petita bassa que el propietari de la feixa utilitza per regar la terra. L'entorn es caracteritza per una vegetació pròpia de ribera predominant dos plataners, llorers i arbustos com l'esbarzer, la mata, l'arç blanc associats a lianes com l'aritjol i l'heura. L'estat herbaci està composat de lleterassa de bosc i fenàs boscà; destaca la capil·lera (Adiantum capillus-veneris), una falguera molt característica de zones humides i calcàries que té els pecíols i el raquis molt prims de color negre que mesura uns 20 cm d'alçada així com la cua de cavall (Equisetum telmateia). | 08222-79 | Torrent de Can Bosch, prop de Cal Simó de baix | 41.4857400,1.8396600 | 403133 | 4593331 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77585-foto-08222-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77585-foto-08222-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77585-foto-08222-79-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La capil·lera és una falguera coneguda des de l'antiguitat per combatre la pèrdua de cabell i en medicina popular contra la tos. La cua de cavall és també emprada per les seves propietats diürètiques. | 98|94 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 77586 | Barraca de Can Bosch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-bosch | XIX-XX | Fa temps que no s'utilitza i s'ha anat deteriorant | Barraca de vinya de planta rectangular (4,05 x 2,93 m) i una alçada de 2,60 metres; amb coberta de teules àrabs, sustentada amb bigues de fusta, a dues aigües i carener perpendicular a la façana principal, orientada a sud-est. Paraments de maons arrebossats. Hi ha tres petites obertures, una per cada paret, molt estretes, en forma d'espitllera. Porta d'accés a la façana principal desplaçada a l'esquerra amb una amplada de 95 cm i una alçada d'1'70. La porta és de fusta. A l'interior hi havia una llar de foc, de la que només se'n conserven les traces i el fumeral i una pica feta d'obra. | 08222-80 | Can Bosch | Les barraques són molt característiques en zona de vinyes, però l'Alt Penedès no és una comarca que es caracteritzi per una tipologia particular de barques i tampoc per tenir-ne gran quantitats. L'orografia, tipologia del terreny i d'explotació de la terra potser no necessitava aquests tipus de construccions. | 41.4692200,1.8493600 | 403918 | 4591486 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77586-foto-08222-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77586-foto-08222-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77586-foto-08222-80-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'entrada hi ha un ametller i la façana de migdia està tapada per la vegetació. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77587 | Cal Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-baro-4 | BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. | XVII-XVIII | Completament enrunat | Antiga masia propera al nucli urbà actualment en ruïnes i de la que només s'entreveuen restes molt aïllades. És el cas d'una estructura de secció circular de tres metres de diàmetre exterior, amb unes parets de 50 cm de gruix fetes de paredat mixt, amb pedres irregulars sense treballar i maons units amb morter de calç. L'alçada màxima que es conserva visible és d'1'96 metres. | 08222-81 | Als afores del nucli urbà, abans d'arribar al cementiri | La memòria oral recollida per Bosch (2009) recorda com cada matí els galls de l'antiga masia competien cantant amb els de Can Matador i Can Serra. | 41.4695800,1.8282900 | 402159 | 4591550 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77587-foto-08222-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77587-foto-08222-81-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77588 | Cal Santjust | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-santjust | BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. RIUS FONT, Lluís (2008). Històries d'arbres; dins Programa de Festa major de Sant Llorenç d'Hortons de 2008, pàgs. 25 a 29. | XVIII-XIX | Casa de planta rectangular que estava situada en l'antic camí cap a Piera i que actualment queda tallat per la finca amb un pati davanter que fa cantonada amb els carrers Canals i Bons Aires. Consta de planta baixa, pis i golfes i la coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. | 08222-82 | Carrer Canals, 9 | Antigament aquesta casa era propietat del Marquès de Cerdanyola, motiu pel qual aquest lloc es coneixia com a Camp del Senyor, quan el carrer de Santa Filomena arribava fins a la torre del Molí, quan formava part de l'antic camí que anava de Sant Llorenç a Piera. Però l'any 1831 la família Santjust la va comprar i les reformes posteriors van provocar que el carrer quedés tallat pel jardí de la nova propietat. | 41.4659300,1.8236700 | 401768 | 4591150 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77588-foto-08222-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77588-foto-08222-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77588-foto-08222-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix com a Cal Santjust Nou | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77589 | Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-12 | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROVIRA TUBELLA, Ramon (2000). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/2000.htm | XVI-XIX | Conjunt de construccions, edificis i restes arquitectòniques de llarga tradició format bàsicament per l'actual masia, del segle XIX (1865) envoltada d'edificis destinats a la producció i magatzematge i la façana de l'antiga masia, convertida posteriorment en masoveria. L'habitatge actual és un edifici de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Però la meitat meridional de la coberta hi ha terrat en comptes de teulada. La façana principal té una composició simètrica a partir de quatre eixos de verticalitat delimitats per les diferents obertures en planta baixa i pis. A la planta baixa hi ha la porta d'accés, en l'eix central esquerre, amb una finestra a l'esquerra i dues a la seva dreta. A la planta pis hi ha quatre balcons amb barana de ferro amb sengles obertures de llinda recta. Els paraments són llisos arrebossats i pintats de blanc i la façana té un coronament amb balustrada i un plafó enrajolat central amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. A l'interior es distribueix seguint la línea de les masies clàssiques amb adaptacions a l'època. A la planta baixa hi ha la cuina i el menjador i a la planta pis, una gran sala central fa de distribuïdor a les vuit habitacions, quatre per banda, que tenen una sortida per la part del darrera que comunica amb un passadís comú que va paral·lel a les façanes laterals. També destaquen les dependències annexes destinades a la producció i emmagatzematge. Hi ha cups de vi construïts en diverses fases, les restes d'un trull (pedra d'1'5 metres de diàmetre i 40 cm de gruix), pedres per posar-hi fites de propietat, una màquina de ventar gra, etc. En el soterrani hi ha una gran cava. | 08222-83 | Carrer del camí de Can Serra, s/n | L'any 1541 la senyora de Gelida Marquesa Estaper, vda. de Francesc Bertran, establí diverses propietats a Bernat Serra. Masia documentada l'any 1587 amb el nom de casa d'en Serra. La propietat es forma a partir de la unió de terres dels masos Escamart i Porcell, anteriors al segle XVI. Francesc Serra i Almirall és qui va adquirir diverses propietats entre les quals podem destacar la casa d'en Baró abans dita de la Guixera. Més endavant s'afegeixen les terres de Can Baró i de la Casa vella o Comallitera. La darrera gran reforma és de l'any 1865. El llinatge iniciat per Bernat Serra canviar de cognom amb els hereus de la pubilla Rosa Serra que es casà amb Sadurní Raventós, de St. Sadurní d'Anoia. El llinatge dels Raventós continuà fins la unió de Montserrat Raventós, pubilla de Can Serra, amb Pere Torrents i Almirall, hereu de Can Torrents de les Oliveres de Gelida. El llinatge continua avui amb els germans Torrents i Raventós. Durant la primera meitat del segle XX, el creixement urbà del poble es deu a terrenys d'aquesta propietat. | 41.4711700,1.8246900 | 401861 | 4591730 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77589-foto-08222-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77589-foto-08222-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77589-foto-08222-83-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'interior hi ha una capella. | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77590 | La Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torreta-5 | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XVI | Està abandonada i si no s'hi posa remei seguirà els passos de Cal Simó de baix. | Masia tradicional situada damunt un turonet que domina tot l'entorn, amb el cos principal en forma de L. Les restes mostren diverses fases de construcció: un cos principal de planta rectangular que consta de planta baixa i pis amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana de migdia, on hi ha un portal de mig punt adovellat i un segon cos, adossat a la seva esquerra, també de planta baixa i pis però amb la coberta a una vessant, orientada cap al costat de ponent. En el cos principal hi ha la sala de distribució, amb una escala al fons per accedir a les habitacions de la planta pis dels dos cossos, la porta d'accés a la gran cuina (cos de l'esquerra) on hi ha una gran llar de foc i un forn de pa que es conserva sencer i que és de cos exempt (sobresurt de la façana de migdia). A la part posterior, un aporta dóna accés a la cort i a la comuna. Disposa de construccions annexes mantenint l'alineació del cos principal, també hi ha diversos cellers amb cups de secció circular i d'altres quadrangulars a la part posterior i un cos rehabilitat com habitatge a la façana de llevant. Tenia un rellotge de sol a la façana de migdia del que només se'n conserva un petit fragment. El gnom està enclastat una mica més avall, en una esquerda. | 08222-84 | Camí de La Torreta | Antigament es deia mas Golart. L'any 1513 el seu propietari era un tal Samsó. Després va passar a mans dels Simon. L'any 1623 el propietari era Francesc Rigual. | 41.4775400,1.8397300 | 403126 | 4592420 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77590-foto-08222-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77590-foto-08222-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77590-foto-08222-84-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Està abandonada i el seu estat de conservació es va deteriorant amb el pas del temps i no permet identificar clarament algunes construccions. | 119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 77591 | Pou de La Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-torreta | XX | Pou d'aigua situat en una vinya al nord de la masia coneguda com La Torreta, actualment abandonada, Es tracta d'un pou de secció circular fet de maons amb un diàmetre d'1'75 metres, amb unes parets de 30 cm de gruix i que conserva els dos pilars i la biga on anava la politja i el cubell per l'extracció d'aigua. L'alçada dels pilars és d'1'6 metres i la seva amplada és de 27 cm. En el punt de recollida de l'aigua, el mur es fa més estret per tal de facilitar la manipulació del cordatge i el cubell. Al costat s'observa un safareig de pòrtland, potser utilitzat darrerament com a dipòsit per l'aigua que s'anava extraient. | 08222-85 | La Torreta | 41.4785300,1.8399800 | 403149 | 4592530 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77591-foto-08222-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77591-foto-08222-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 77592 | Masoveria de Can Bosch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-can-bosch | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XVI | Masoveria de la masia de Can Bosch reconvertida en tres habitatges utilitzats per allotjar parcers en època de verema. Es tracta d'un edifici de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i unes petites golfes a la part central. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. La façana età dividia en tres parts, una per cada habitatge. Es distribueix a partir de dos eixos de verticalitat, definit un per la porta d'accés en planta baixa i un balcó amb barana de ferro a la planta pis i l'altre per una petita finestra al costat en planta baixa. Els paraments són llisos i sobris, arrebossats i pintats de blanc. A la part posterior s'hi han afegit edificacions de producció de construcció més moderna. | 08222-86 | Sant Joan Samora | L a masia de Can Bosch està documentada des de l'any 1587 amb el nom de casa d'en Bosch. Es forma amb l'absorció de les terres del mas Vilella. | 41.4710000,1.8501300 | 403985 | 4591683 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77592-foto-08222-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77592-foto-08222-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77592-foto-08222-86-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77593 | Goigs del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-roser-1 | XVIII-XX | Goigs del Roser de tot l'any. Versió de Mn. Romeu, que es canten a Sant Joan Samora per la festa del Roser. Entrada: Vostres goigs amb gran plaer /cantarem, Verge Maria; / puix la vostra Senyoria / és la Verge del Roser. Cobles: Déu plantà dins Vós, Senyora,/lo Roser molt excel·lent/ quan us féu mereixedora/ de concebre'l purament,/ donant fe al missatger/ que pel cel vos transmetia,/ Déu lo pare, qui volia/ fósseu Mare del Roser. Del Sant Ventre produïda/ la planta del roser verd,/ fou dels àngels circuïda/ i servida amb gran concert;/ i restà pur i sencer/ vostre cos amb alegria/ quan florí en l'establia/ lo celestial Roser. Quan los Reis devots sentiren/ del Roser la gran olor;/amb l'estela ensems partiren/ per adorar lo Senyor,/ i trobaren ser lo ver/ de Balaam la profecia,/ com vostra Mercè tenia/ en los braços lo Roser. Gran delit vos presentava/ vostre Fill ressuscitat/ amb cinc roses que portava/ en les mans, peus i costat,/ per les quals lo Llucifer/ qui dels sants l'infern omplia/ fou robat en aquell dia,/que florí lo sant Roser. Reparada la gran erra/ que Adam per mort cruel,/ trasplantat fou de la terra/ lo Roser dalt en lo cel;/ i pujant amb gran poder/ lo partir no us entristia,/ contemplant Déu com rebia/ amb gran goig lo sant Roser. No fou de menor estima/ lo goig de l'Esperit Sant,/ quan vingué de l'altar cima/ en vostre Col·legi Sant,/ i regà aquell planter,/ que lo gran Déu elegia,/ per estar en companyia/ del celestial Roser. Vostra vida ja acabada/ la major dels goigs sentís/ com a Déu sou presentada/ triomfant en Paradís;/ i Senyora us volgué fer/ del gran hort que posseïa,/ col·locant-vos, com devia,/ sota l'ombra del Roser. Manà vostra Senyoria/ als Frares Predicadors,/ que de vostra Confraria/ fóssen instituïdors;/ i així ells la han fundada,/ obeint vostre voler,/ dignament intitulada/ Verge i Mare del Roser. Tornada: Puix mostrau vostre poder/ fent miracles cada dia,/ preservau, Verge Maria,/ los confrares del Roser. | 08222-87 | Sant Joan Samora | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període. | 41.4720400,1.8660400 | 405315 | 4591781 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77593-foto-08222-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77593-foto-08222-87-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El goig s'ha transcrit literalment, respectant l'ortografia de l'original. | 98|94 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77594 | Fons documental de l'arxiu municipal de Sant Llorenç d'Hortons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-sant-llorenc-dhortons | XVI-XXI | El fons municipal esta organitzat segons el quadre de classificació elaborat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i està organitzat en 13 blocs: 1.- Administració general. 2.- Hisenda. 3.- Proveïments. 4.- Beneficència i assistència social. 5.- Sanitat. 6.- Obres i urbanisme. 7.- Seguretat pública. 8.- Serveis militars. 9.- Població. 10.- Eleccions. 11.- Ensenyament. 12.- Cultura. 13.- Serveis agropecuaris i medi ambient. El fons del Jutjat de Pau està organitzat segons el seu propi quadre de classificació i està organitzat en 5 seccions: 1.- Matèria Civil (Jurisdicció contenciosa i voluntària), 2.- Matèria Penal, 3.- Matèria governativa, 4.- Administració interna (gestió de personal, gestió econòmica i organització administrativa) i 5.- Registre Civil L'Arxiu Municipal inclou els fons documentals següents: - Fons de l'Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons, des de 1717 fins a l'actualitat, i amb més de 165 metres de documentació, - Fons del Jutjat de Pau, des de 18441 fins a 1993, i un total de 2.76 metres de documentació, - Fons de la Delegació local de la Falange Española, des de 1939 fins a 1953, i un total de 0.23 metres de documentació, - Fons de la Cambra agrària, des de 1963 fins a 1979, i un total de 2 metres de documentació, - Fons de l'Agrupació Coral Primavera, des de 1952- 1973, i un total de 0.34 metres de documentació, - Fons de Pere Canals, des de 1793 fins a 1934 i un total de 0.34 metres de documentació, - Fons Ca l'Esteve de la Riera, des de 1603 fins a 1903, i un total de 034 metres de documentació, - Col·lecció fotogràfica un total d'1 metres de documentació, | 08222-88 | Carrer Major, 36 | La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins la seva ubicació en l'edifici actual. No hi ha documentades actuacions arxivístiques específiques ni hi ha documentats instruments de descripció sistemàtics fins la intervenció que hi portà a terme l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona des del 2 de novembre de 1999 fins al 7 de març del 2000. A partir d'aquesta data l'ajuntament va contractar els serveis d'un arxiver per tal de fer el manteniment de l'arxiu. Una vegada l'ajuntament s'adherí al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona, el 22 de desembre del 2004, l'actualització i el manteniment de l'arxiu corre a càrrec dels tècnics arxivers de l'Oficina de Patrimoni Cultural. | 41.4679700,1.8246000 | 401849 | 4591375 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77594-foto-08222-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77594-foto-08222-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77594-foto-08222-88-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S'ha aplicat el quadre de classificació elaborat per l'Oficina de Patrimoni Cultural basat en el quadre de les Normes per a la classificació de la documentació municipal (1989) efectuant-hi les modificacions que han estat necessàries per tal d'adaptar-lo als fons existents en aquest arxiu en concret. | 98|94 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77595 | Celler de Ca l'Almirall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-de-ca-lalmirall | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | Gran nau de planta rectangular que havia fet les funcions de celler de Ca l'Almirall, reconvertit en l'actualitat amb un restaurant. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada llevant, perquè era on hi havia l'accés més fàcil. Els carros entraven per un costat i abocaven el raïm als cups que estaven a l'entrada, travessaven el celler, amb botes a banda i banda i sortien per la façana septentrional, on hi ha una rampa d'obra delimitada per parets ben gruixudes. L'interior conserva l'embigat de fusta i es divideix en tres naus longitudinals delimitades per columnes amb arcades de mig punt. Tots els paraments de les façanes són llisos i arrebossats a excepció del costat de migdia, on la façana sud i l'est tenen arcades, actualment amb vidriera. | 08222-89 | Carretera BV-2251, PK 0+850 | Masia documentada des de l'any 1316 (s. XIV). L'any 1587 es coneix amb el nom de casa de l'Almirall de Sant Joan i feia les funcions d'hostal, ja que es trobava al peu del camí reial entre Barcelona i Lleida. Des del segle XIV fins el XIX es pot resseguir la continuïtat del mateix cognom. L'any 1513 un Bernardí Almirall posseïa: lo mas almirall, lo mas pasqual, la vinya del pontarrich, la peça bosca appellada de la rel. L'any 1827 l'extensió de la propietat comptava amb més de cent jornals de mules. Actualment hi ha un restaurant que agafa el nom d'un pi centenari que hi ha al costat (el Pi Gros) i les restes d'un càmping. | 41.4764000,1.8554700 | 404439 | 4592276 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77595-foto-08222-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77595-foto-08222-89-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'exterior es conserva un pou. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77596 | Pou de Ca l'Almirall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-ca-lalmirall | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XVII-XVIII | Pou de les mateixes característiques que el que hi ha al costat del celler. És de planta circular i forma cònica fet de paredat mixt amb molta pedra irregular sense treballar i algunes restes de maons entremig, tot lligat amb morter de calç. Les parets són de 40/50 cm de gruix i a la banda de migdia hi ha la obertura, actualment amb una reixa de ferro per motius de seguretat, on hi havia l'accés per la recollida d'aigua, amb unes pedres planes als laterals per deixar-hi la galleda. | 08222-90 | Carretera BV-2251, PK 0+850 | Masia documentada des de l'any 1316 (s. XIV). L'any 1587 es coneix amb el nom de casa de l'Almirall de Sant Joan i feia les funcions d'hostal, ja que es trobava al peu del camí reial entre Barcelona i Lleida. Des del segle XIV fins el XIX es pot resseguir la continuïtat del mateix cognom. L'any 1513 un Bernardí Almirall posseïa: lo mas almirall, lo mas pasqual, la vinya del pontarrich, la peça bosca appellada de la rel. L'any 1827 l'extensió de la propietat comptava amb més de cent jornals de mules. Actualment hi ha un restaurant que agafa el nom d'un pi centenari que hi ha al costat (el Pi Gros) i les restes d'un càmping. | 41.4761400,1.8552700 | 404422 | 4592248 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77596-foto-08222-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77596-foto-08222-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77596-foto-08222-90-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Està completament cobert d'heures que en dificultes la visió. | 119|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77597 | Pou del celler de Ca l'Almirall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-celler-de-ca-lalmirall | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XVII-XVIII | Pou de planta circular i forma cònica fet de paredat mixt amb molta pedra irregular sense treballar i algunes restes de maons entremig, tot lligat amb morter de calç. Les parets són de 40/50 cm de gruix i a la banda septentrional hi ha la obertura,actualment amb una reixa de ferro per motius de seguretat, on hi havia l'accés per la recollida d'aigua, amb unes pedres planes als laterals per deixar-hi la galleda. | 08222-91 | Carretera BV-2251, PK 0+850 | Masia documentada des de l'any 1316 (s. XIV). L'any 1587 es coneix amb el nom de casa de l'Almirall de Sant Joan i feia les funcions d'hostal, ja que es trobava al peu del camí reial entre Barcelona i Lleida. Des del segle XIV fins el XIX es pot resseguir la continuïtat del mateix cognom. L'any 1513 un Bernardí Almirall posseïa: lo mas almirall, lo mas pasqual, la vinya del pontarrich, la peça bosca appellada de la rel. L'any 1827 l'extensió de la propietat comptava amb més de cent jornals de mules. Actualment hi ha un restaurant que agafa el nom d'un pi centenari que hi ha al costat (el Pi Gros) i les restes d'un càmping. | 41.4764900,1.8555800 | 404448 | 4592286 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77597-foto-08222-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77597-foto-08222-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77597-foto-08222-91-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77598 | Bandolers a Can Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bandolers-a-can-prats | RIUS FONT, Lluís (2009). Can Prats i les ànimes del purgatori; dins Programa de Festa Major de sant Llorenç de 2009, pàgs. 24 a 28 . | XIX | Explica la tradició oral, recollida per Rius que a principis del segle XIX, en Jaume Corrodies i Catassús, de Can Prats, tornava cap a casa pel camí d'Espiells quan va ser perseguit i retingut per uns bandolers en el mateix mas i que el van torturar penjat dels clemàstecs de la llar de foc, amb la finalitat d'obtenir informació sobre l'amagatall dels estalvis. Sembla ser que en aquells moments d'angoixa només se li va acudir d'invocar a Sant Llorenç perquè el lliurés d'aquell mal tràngol prometent-li pagar la nova església, que en aquells moments s'estava construint. En morir, l'any 1847, deixà per testament els diners per ampliar la rectoria i l'església. Per aquest motiu la llinda porta la inscripció: HIC EST DOMUS DEI ET PORTA COELI / LO IMPORT D'AQUEST PORTAL ES DADIBA DE FRANCA CORRODIALS. Que vol dir AQUESTA ÉS LA CASA DE DEU I LA PORTA DEL CEL / L'IMPORT DAQUEST PORTAL ÉS DADIBA DE FRANCESCA CORRODIAS. | 08222-92 | Església de Sant Llorenç | Cal buscar l'origen de Can Prats eren tres masos: lo mas Raspall, lo mas Avinyó i lo mas Benet. Sabem que Can Prats, en el capbreu del 1513, ordenat per Francesc Bertran i Malla, senyor de Gelida, havia estat esmentat Pere Febrer, casat amb Joana Prats, per l'establiment de terres i mas. En el capbreu del 1598, ordenat per les senyores de la baronia de Gelida, Maria d'Erill i Bertran i Marquesa Despalau i d'Erill, trobem el nom de Jaume Prats com a part confessant. D'altra banda, en el capbreu del 1736, la família Prats ho deixà a Isidre Corrodias, nebot seu. En el darrer capbreu de 1826-1832 el propietari és en Jaume Corrodias, protagonista d'aquesta història. | 41.4700800,1.8233000 | 401743 | 4591611 | 1847 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77598-foto-08222-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77598-foto-08222-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77599 | Rellotge de sol de la rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-rectoria-2 | AA.VV (2004). Rellotges de sol a Catalunya, un patrimoni per descobrir. Societat Catalana de Gnomònica. Ed. Efadós. Barcelona FARRÉ i OLIVÉ, Eduard (1990). Los canteiros y el reloj de sol. Editorial Monogafias de arte Roca. Barcelona. OLIVARES i ALFONSO, Joan (1998). Rellotges i calendaris solars a la Vall d'Albaida. Edita Caixa d'estalvis d'Ontinyent. Ontinyent. | XIX | Rellotge de sol, ubicat a la façana sud-est de la rectoria. És del tipus vertical i superfície rectangular, declinant i policromat. Es troba pintat directament sobre l'arrebossat de la façana. Alterna els color rosa pàl·lid amb el color blanc i varies tonalitats d' ocres. Les xifres representades són aràbigues. Estan repartides de la següent manera: les dotze del migdia al centre. La seva línia horària té dibuixada una campana, representat l'hora de l'Àngelus. A la dreta, de la 1 a les 5. A l'esquerra, de les 11 fins a les 6. Les xifres estan pintades de color blanc i es troben emmarcades en una franja rectangular de 5 cm d'amplada. El gnòmon de vareta és de ferro, de secció circular i arrenca d'un cercle pintat de color rosa molt pàl·lid que representa el sol. Les línies solars estan pintades de color ocre. Senyalen les hores i les mitges hores. A la capçalera, per damunt del sol s'hi pot llegir el lema o llegenda escrit en lletres majúscules pintades de color ocre,' EL TEMPS PASSA, ENVELLIM, FEM VIA AL CEL.., SANT LLORENCINS '. Tot el conjunt està emmarcat per una franja rectangular de 5 cm de gruix d'un color ocre molt pàl·lid. | 08222-93 | Plaça de l'Església, s/n | 41.4699200,1.8229800 | 401716 | 4591593 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77599-foto-08222-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77599-foto-08222-93-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Consta en l'inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número 1475. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77600 | Pou i safareig de l'hort de la rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-i-safareig-de-lhort-de-la-rectoria | XIX-XX | Pou i safareig situats davant la rectoria, al costat mateix del passeig de l'església. El pou és de planta circular amb dos pilars que sustenten la biga on es posava la politja amb la galleda per l'extracció d'aigua. Al costat hi ha el safareig de planta rectangular. Els paraments dels dos elements estan arrebossats. Na lona cobreix tota la superfície, tant del pou com del safareig, que només permet veure la rentadora. | 08222-94 | Passeig de l'església, s/n | 41.4698700,1.8232000 | 401735 | 4591588 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77600-foto-08222-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77600-foto-08222-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77600-foto-08222-94-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 77601 | Font de la Bassa Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-bassa-gran | BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (no consta) La nostra història; publicat a la pàgina web de l'ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons http://www.ajhortons.cat/index ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2010). Les fonts de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010, pàgs. 19 a 22. | XVIII-XX | La Font de la Bassa Gran és un espai al límit del poble, entre aquest i l'església i al costat d'uns horts on hi ha una font i al costat una gran bassa, on les dones del poble hi rentaven la roba amb picadors de fusta, a qualsevol època de l'any. En els darrers anys, un parell de plataners presideixen l'espai i donen ombra a l'estiu. La capçalera de la font està feta amb paret de lloset de pedres irregulars amb coronament ondulat i pica semicircular amb una vora de maons posats a llibret. La paret s'allarga a banda i banda en forma d'hemicicle amb uns bancs de pedra adossades a cada costat i s'acaba en uns pilars de secció quadrada i coronament piramidal. A la banda dreta de la font, hi ha la bassa, de forma trapezoïdal (8 x 5 m), amb la paret del fons corbada i fent de suport del marge. A la part frontal hi ha una gran llosa de 6 metres de llargada i 60 cm d'amplada, que és la rentadora. A l'espai s'hi accedeix per una escala de sis graons fets de maó posat a sardinell. Obrint la boixa de la bassa l'aigua circula a través d'una canal i rega els horts que hi ha al davant. | 08222-95 | Carrer de la Bassa Gran, s/n | Aquesta font existeix des de l'any 1700 (Estragué:2009). L'any 1921 van nomenar Batlle del poble a Albert Canals i Bonastre i va fer arreglar la font, també la va fer rajar a uns 50 m més avall. Els adolescents d'aquella època compraven anissos a una botiga que es deia 'Cal Carreter' i anaven a la font amb un càntir i l'omplien d'aigua amb els anissos dins perquè tingués un gust dolç i de passada també festejaven. L'any 1979 va deixar de rajar i se sentien rumors que algú l'havia tapat. Molta gent del poble per la berbena anava a fer-hi costellades. Una de les darreres bugaderes del poble, la Sra. Teresa Carcasona, la Teresina de Cal Federico, explicava (Estragué 2009) que normalment les dones anaven a rentar cap a la tarda, i que els dimarts a les dotze del migdia el Cuca buidava la bassa i llavors si algú havia de rentar, ho feia amb poca aigua i havia d'esbandir la roba a la font. També explica que sempre hi acostumaven a haver-hi entre dotze i quinze dones i que un cop per setmana la senyora Victòria de Cal Bado es ficava dins de la bassa per netejar-la. | 41.4701300,1.8246200 | 401854 | 4591615 | 1911 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77601-foto-08222-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77601-foto-08222-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77601-foto-08222-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pere Ros i Tort | Un tret emblemàtic d'aquesta font és l'al·legoria de la Bassa Gran que és un cap gros de l'espectacle ecològic que es representa per la Festa Major, el Terrazel. | 98|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 77603 | Font de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-teula-12 | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2010). Les fonts de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010, pàgs. 19 a 22. | La font de la teula es troba en el marge dret del Torrentfondo, entre la font de la Bruixa i la font de Can Serra. Per arribar-hi cal passar arran d'un camp de conreu que hi ha al darrera de l'església. S'ha d'anar vorejant, fins a trobar un ginestar (Spartium junceum), darrera les naus del polígon industrial. Entre mig de les ginestes cal endinsar-se per un corriol molt estret que va baixant cap al llit del torrent, ja que l'últim tram fa uns anys es va enfonsar. Un cop a baix, cal remuntar pel mig del llit del torrent. Uns vint metres més amunt, a mà esquerra en una clariana provocada pels enfonsaments sobtats de les timbes, s'observa, la font, situada a tres metres i mig d'alçada. Es tracta d'una petita mina d'un a dos metres de fondària a la qual s'hi va afegir un paredat fet de maó pla amb una portella de ferro al mig que servia de registre (actualment desapareguda) i per on poder introduir la mà i per tal de netejar la canal de les impureses i sediments. Per damunt de la portella encara es pot veure gravada el nom de la font 'Font de la teula' (es desconeix si hi ha data). A cinquanta centímetres per sota de la portella sortia una teula per on rajava l'aigua que anava a parar a una pica de pedra sorrenca on s'hi podia omplir el canti. En ensorrar-se el nivell del llit del torrent, un metre més avall s'hi va col·locar un tub d'uralita per on continua rajant actualment. El raig d'aigua ha anat provocant una petita cassoleta a la pedra sorrenca. D'aquí va lliscant paret avall fins a retrobar el llit del torrent. La vegetació és exuberant i dificulta l'accés a la font. Hi ha presència de capil·lera (Adiantum capillus-veneris) , una falguera molt típica de degotalls i escorrenties que ha arrelat per tota la tosca calcària dipositada, molses, bardissa o esbarzer, llorer, aritjol, alzina i pi blanc. | 08222-97 | Torrentfondo | 41.4734100,1.8175700 | 401270 | 4591987 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77603-foto-08222-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77603-foto-08222-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 77605 | Font de la Bruixa del Torrentfondo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-bruixa-del-torrentfondo | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2010). Les fonts de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010, pàgs. 19 a 22. | La vegetació ha cobert totalment l'indret i no s'hi pot accedir | El Torrentfondo és un torrent fòssil que s'ha conservat gairebé intacte des de la seva formació ara fa vint mil anys, durant la última glaciació. En aquest indret existeix una font i al seu costat un safareig on la gent de les cases del barri del Torrentfondo abans de tenir l'aigua corrent, anaven a rentar la roba i a buscar aigua amb els càntirs a la font. La font de la bruixa es troba situada al cap de baix d'aquest torrent, a uns trenta metres en direcció al barri de cases que porta el mateix nom, a partir pou. Per accedir-hi s'ha de baixar des del camí del Torrentfondo, a un centenar de metres a partir del pont. Allí, a mà dreta, entremig d'unes alzines i pi blanc s'inicia una baixada esglaonada construïda en la mateixa timba que permet arribar fins al pou, encara en ús. Els esglaons estan construïts a la mateixa terra i una barana improvisada de fusta i canyes protegeix al passant del precipici. Un cop arribats a la caseta del pou, a mà dreta s'inicia un gorg molt estret i d'una profunditat d'entre vint i vint-i-cinc metres, conegut amb el nom de la Gruta del Torrentfondo. Les seves parets estan formades per conglomerats compactes. A mà esquerra, entre dues timbes esfereïdores, es poden observar alzines, pollancres, pi blanc i om. El llit del torrent es troba completament emboscat. Hi predomina una vegetació exuberant composta bàsicament per lianes com l'aritjol o l'heura a més d'un espès corredor format per bardissa i canya impedeixen poder avançar fins a la font. | 08222-99 | Torrentfondo | Fa poc temps es va decidir posar una font al peu del carrer del Torrentfondo, al costat d'una caseta d'obra que hi ha a mà esquerra, just abans del trencall de terra que porta a la font del Vicenç. Es tracta d'un senzill pilar d'obra, arrebossat amb ciment amb una aixeta de bronze a la qual hi manca el polsador. | 41.4728300,1.8137400 | 400949 | 4591927 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77605-foto-08222-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77605-foto-08222-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tot i que Estragué (2009) afirma que deien que en aquesta font hi havia bruixes, hem preguntat a tots els nostres informants si coneixien alguna llegenda o rondalla sobre les bruixes del Torrentfondo i ningú ens ha sabut dir res. Sembla més aviat un avís de prevenció dels pares a la canalla donada la perillositat física del lloc. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77606 | Font del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mig | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2010). Les fonts de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010, pàgs. 19 a 22. | XIX-XX | No raja aigua i està coberta de vegetació. | Font ubicada en el marge d'obaga del torrent Can Serra, al costat de la masia de Can Serra. L'antic camí d'accés a la font està cobert de farda de l'hort, arítjol, esbarzers i sotabosc d'alzinar. Es localitza a dos metres a la dreta, per sota mateix de la soca d'una alzina de grans dimensions. La construcció consta d'una paret de suport del marge feta d'obra (maons arrebossats d'un metre i mig de llargada. Té una forma esglaonada que permet la seva utilització de bancal. La part inferior de de 52 cm i el que seria e respatller de 55 cm. L'amplada del bancal és de 25 cm. El broc és de ferro i està situat a la part inferior. Del mig surt una cadena de 30 cm collada a la paret amb un tap de ferro que és un cargol soldat que tapa el broc.La font està seca. | 08222-100 | Can Serra | Segons informació facilitada pel senyor Julian Catalán i Jaume Carreras Bonastre, l'aigua d'aquesta font podia procedir del pou que alimentava l'antiga Font de la Mina de Can Serra. A finals del segle XIX l'amo de la finca de Cal Serra, el senyor Joaquim Raventós, al costat de l'Església, a una distància de 300 m hi tenia un pou amb aigua molt abundant la qual va voler posar a casa seva. També va fer construir una mina que feia uns 200 m i després va fer la font i el safareig. L'any 1980 el seu nét va ensorrar la mina, la font i el safareig perquè els hortolans marxessin. | 41.4712800,1.8236800 | 401777 | 4591744 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77606-foto-08222-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77606-foto-08222-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per accedir a la font s'ha d'entrar dins de la propietat, resseguir l'entrada principal on hi ha, a mà esquerra un camp d'oliveres i a la dreta una filera d'ametllers. La font està al final de la feixa, a sota mateix d'una gran alzina. El corriol que hi porta baixa dret a una cinquantena de metres a la dreta de l'alzina. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 77607 | Font de Ca l'Esteve de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-lesteve-de-la-riera | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2010). Les fonts de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010, pàgs. 19 a 22. | No raja i esta mig colgada | La font es troba situada en un marge ombrívol, prop de la Masia de Ca l'Esteve de la Riera i a 100 metres de La Rierussa o Torrent de Can Simó, que és el nom que agafa en aquest tram. El marge on rajava l'aigua es va reforçar amb una paret de contenció construïda amb maons segons el gust de l'època; molt semblant a la font de Cal Santjust Vell. La paret s'adapta lleugerament al marge modificant-ne la part estrictament necessària per crear una simetria, amb un plafó central al bell mig del qual hi haurà el broc, envoltat per un arc cec de maons posats a sardinell i amb un coronament pla i emmarcat a banda i banda per una filera de maons realçada. Als laterals fan una línea corba i els maons estan posats plans. En aquests laterals sembla que hi havia bancs fets de pedra, però estan colgats i no són visibles. Està envoltada d'un bosc mixt d'alzinar barrejat amb pi blanc molt brut. El sotabosc està format per mata, vidalba, esbarzer i una gran quantitat de lianes, (bàsicament aritjol i heura), que estan envaint el marge on es va construir la font. A la dreta hi ha una branca d'alzina que reposa sobre el mur i el pilar de contenció. A l'esquerra hi ha el tronc dret d'un pi mort i una gran quantitat de bardisses i plantes enfiladisses que estan creixent de manera descontrolada. | 08222-101 | Camí de Ca l'Esteve de la Riera o de la Beguda Alta | Lloc de pas molt concorregut entre el Torrentfondo i la Beguda Alta i Masquefa. | 41.4774800,1.8254000 | 401930 | 4592430 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77607-foto-08222-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77607-foto-08222-101-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Caldria treure la terra procedent d'esllavissades que ha colgat una bona part del mur de contenció esquerre de la font i el banc de pedra de la dreta. Una petita intervenció de desbrossada dels marges ocupada bàsicament per bardissa i neteja de branques mortes faria l'indret més acollidor. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77608 | Font del Salt del Torrent de Can Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-salt-del-torrent-de-can-prats | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2010). Les fonts de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010, pàgs. 19 a 22. | XVIII-XIX | Font ubicada en un marge de terra, situat a l'altre costat de la llosa rocosa per on baixa l'aigua que cau pel salt i orientat a migdia, per sobre mateix del salt de Can Prats. L'aigua raja a través d'un tub de ferro tallat arran de paret. Es troba collada a la part baixa d'un frontis, a 20 cm del terra, fet de rajols rectangulars posats de pla que mesura 60 x 60 cm. Per sobre del broc hi ha una argolla on segurament hi devia haver una cadeneta amb un tap. L'entorn es caracteritza per una vegetació pròpia de ribera i el marge està envaït per canya, roldor i alguna bardissa. L'estat herbaci està composat de lleterassa de bosc i fenàs boscà; A tocar de la font destaca la capil·lera (Adiantum capillus-veneris), una falguera molt característica de zones humides i calcàries que té els pecíols i el raquis molt prims de color negre que mesura uns 20 cm d'alçada així com la cua de cavall (Equisetum telmateia). | 08222-102 | Torrent de Can Prats, a 5 metres del salt de Can Prats | La font va ser construïda pels pagesos de l'època, perquè quan treballaven a les vinyes poguessin anar a buscar aigua ben a prop. Al voltant d'aquesta font hi trobem unes roques que antigament els pagesos havien de saltar per passar a l'altre costat i agafar aigua. A sobre també hi trobem una vinya que anys enrere en deien la vinya de l'Anselmo fins que va passar a formar part de les caves Juvé i Camps. | 41.4524400,1.8223900 | 401641 | 4589653 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77608-foto-08222-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77608-foto-08222-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77608-foto-08222-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Durant la visita a la font, es va desembussar per comprovar que rajava i es va improvisar un broc fet amb un tros de canya del mateix marge. | 98|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77609 | Font de Cal Santjust | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-santjust | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2010). Les fonts de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010, pàgs. 19 a 22. | La font se situa al costat del poble, prop del torrent de Cal Santjust, al costat del camp de futbol i del bar de les pistes de tennis; en un marge on s'hi va aixecar un mur de pedra local, irregulars amb un coronament de tres fileres de maons plans. Actualment aquest marge s'ha reforçat amb rocalla a banda i banda de la font. A la part central hi ha un plafó fet de maons emmarcat per un arc cec , també fet de maons, i al centre el broc tipus polsador d'aram. El plafó fa 1'36 m d'alçada per 0'8 m d'amplada. Al terra hi ha una reixa de desaigua en forma de semi cercle de 55 cm de llargada màxima li segueix un enllosat també en semi cercle d'1'73 m amb una vora d maons posats a llibret, de 15 cm d'amplada. | 08222-103 | Parc de Cal Santjust | Aquesta font la va construir el propietari de la finca a principis del segle XIX. Al costat de la font hi va fer un safareig perquè les dones del poble que visquessin a prop poguessin anar a rentar la roba. El safareig eral cobert. L'aigua que sobrava l'aprofitaven per regar els horts que envoltaven la font. Antigament s'hi feien moltes costellades. Fa uns anys va patir actes de vandalisme però actualment l'Ajuntament ho ha arranjat com a parc públic. | 41.4660500,1.8192900 | 401402 | 4591168 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77609-foto-08222-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77609-foto-08222-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77610 | Font de Cal Matador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-matador | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2010). Les fonts de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010, pàgs. 19 a 22. | XIX-XX | Font ubicada en un marge de terra orientat a llevant, prop de Cal Matador, al costat d'una petita feixa amb un hort, a tocar del torrent de Can Serra. Un cop s'arriba a la casa, hem d'obrir un barri que permet baixar per una rampa, a mà esquerre fins a la mateixa font, que es troba en un mur fet de pedra. Un arrebossat de forma pentagonal decorat amb una sanefa triangular porta el nom gravat de la font: 'Font Matadó / Propietat/ de/ Pablo. Orpí. / 05-06-1940'. Al damunt hi ha una rajola de ceràmica representant l'ofici d'escorxador o matador de porcs (ofici de l'antic propietari de la casa). A la dreta del mur de pedra antic, l'any 2012 s'hi ha construït dos esglaons i s'ha ampliat el mur per desviar les aigües pluvials i retenir la terra del marge i una petita barbacoa. A l'esquerra dels esglaons, per sobre de la xapa de ciment hi ha gravada la data de restauració i el nom dels germans que ho han fet:'Hermanos / Prados / 8-1-2013' L'aigua que alimenta la font prové d'una deu d'aigua que sobreneix uns metres més amunt, on ja al segle XVIII s'hi va construir un pou. D'aquí baixa per un tub fins a la font. Actualment no hi ha broc i l'aigua queda recollida en un petit dipòsit (40 cm x 40 cm)al costat del qual hi ha un sobreeixidor (30 cm x 30 cm) que permet dirigir l'aigua sobrant al safareig que es troba al davant mateix a través d'un tub de PVC. El safareig és de planta rectangular ( 2,75 m x 2,20 m x 1,50 de fondària), fet de maons i restaurat amb totxo. Té tres esglaons pels quals es pot accedir al seu interior. Està arrebossat amb ciment. La rentadora ha desaparegut. L'aigua del safareig s'utilitza per regar l'hort. | 08222-104 | Cal Matador | L'any 1734 Pau Orpí Ràfols va comprar la masia de Cal Matador, coneguda antigament com a Casa Fèlix, Casa Gimferrer i Can Bernat. A sota de la casa hi havia unes feixes que s'utilitzaven com a horta, i hi havia un marge on s'aplicava aigua, i un pèlag (forat fet a terra on s'hi recollia l'aigua; espècie de bassa per a regar). A partir d'aquest moment va néixer el que es coneix com a Font de Cal Matador. Per aquelles èpoques la família Orpí ja es dedicava a l'activitat de matar porcs de diferents llocs de la comarca; d'aquí n' esdevé aquest nom de Cal Matador. Anys més tard, Pau Orpí Gili construí un pou on hi havia la deu d'aigua. El pou el va bastir un paleta anomenat en Pere Valent ho feu construint una rasa per a conduir l'aigua a la bassa. Per aquella època, ambdues cases (Cal Bernat i Cal Matador) anaven a rentar la roba dins el bosc de Can Serra, en el qual s'hi havia fet una font i una bassa; era conegut com la Font i la bassa dels Porrons; actualment tot ha estat menjat per les bardisses. L'any 1914, Pau Orpí Gili, va conduir l'aigua del pou mitjançant un tub de ceràmica i elevà un mur al marge on hi havia un degotall, i el pèlag l'enfonsaren, construint una bassa que a més a més de servir per a regar fou utilitzada per rentar la roba. El paleta que va fer les obres era en Pere Figueras (besavi de l'Alba Estragué Carreras). També es posà una aixeta al salic. Un any més tard, un paleta a qui anomenaven en Jaume de Can Rajoler, la va arreglar i li col·locà un petit quadre de ceràmica amb un dibuix d'un home matant un porc i al mateix temps es conduí l'aigua fins a la casa mitjançant una bomba elèctrica muntada pel Ferrer Nou; aquesta bomba pujava l'aigua fins a la casa que en temps actuals encara existeix i es coneix com a Cal Matador. | 41.4713300,1.8255300 | 401931 | 4591747 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77610-foto-08222-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77610-foto-08222-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Fa una mica més d'un any, el Sr. Manuel Prados Aragon, buscava un hortet per sembrar que tingués aigua per poder regar. El Sr. Jaume de Cal Matador li va comentar que dins de les bardisses hi havia un safareig i una font i, un pou molt antic amb aigua.A l'abril de l'any 2012 juntament amb els seus germans, l'Antonio i l'Assumpció començava amb les tasques de desbrossament. L'espai on es troba la font i el safareig estava força malmès, cobert parcialment de terra i amb una gran quantitat de bardisses. Un cop acabada la neteja general va aixecar el muret de contenció de terres del marge i va restaurar i desembussar la font. Llavors amb el seu germà Antonio van localitzar el pou, que es troba gairebé a sota mateix del marge , a uns 15 metres per sobre de la font amb una xapa circular de pedra al damunt. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77611 | Mina de La Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-la-pedrera-0 | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (2000). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/2000.htm | XVIII | Escapçada | En el camí de La Pedrera, en el marge septentrional, just abans d'arribar a la masia del mateix nom, es poden observar diverses fileres de rajols de volta d'entibada, que corresponen a la volta d'una antiga mina, actualment escapçada per aquesta carretera, que portava aigua des dels cellers de la masia a un safareig que servia per regar uns horts que com el propi safareig també han desaparegut. | 08222-105 | La Pedrera | El document més antic que fa referència de La Pedrera és un capmàs de 1587 on es parla de la casa d'en Cartró de la Riera, quan Bartomeu Almirall n'era el propietari. Aquesta masia és fruit de la unió entre els masos Querol i Fuigueras. Després dels cartró de la Riera passà als Canals, després als Valldeperes, d'Olesa, i últimament als Puiggener, també d'Olesa; tots per maridatge. L'any 1844 els masovers eren la família Costa, procedent de Gelida. | 41.4697100,1.8389000 | 403045 | 4591552 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77611-foto-08222-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77611-foto-08222-105-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada per Joan Esteve de al Fèlix. | 94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/