Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 77849 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-26 | XIX-XX | Membres del Centre d'Estudis Històrics Lacera han estudiat diversos aspectes de la documentació, que tot i no estar inventariada està, més o menys, endreçada. | <p>Documentació pròpia del municipi des dels anys 1836-40 fins a l'actualitat. Està custodiada a l'Ajuntament, ordenada en un armari en llibres i lligalls.</p> | 08223-121 | Ajuntament de Sant Llorenç Savall, C/ Canigó 7 | 41.6795700,2.0596000 | 421728 | 4614627 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les dades UTM es corresponen a l'actual seu de l'Ajuntament de Sant Llorenç; alguns dels seus equipaments podrien canviar properament d'ubicació. | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 77850 | Arxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-23 | <p>AA.DD (2004) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 2 (El tresor de la parròquia, febrer 2004), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat.</p> | XIV-XXI | Per la dispersió del material durant la guerra, és possible que encara es guardi algun fragment de l'arxiu a casa d'algun particular. | <p>L'arxiu de la parròquia es conserva partit en dues col·leccions: mentre a la parròquia només hi ha els llibres sacramentals pertanyents al segle XX, l'arxiu històric és al Diocesà de Vic. Allà es conserven els sacramentals d'entre els segles XVI i XIX: set llibres de Baptismes, quatre de Desposoris, quatre d'Òbits i un de Confirmacions. Alguns d'aquests llibres havien utilitzat per a les tapes pergamins de llibres litúrgics medievals, que foren recuperats i que es guarden encara a la parròquia.</p> | 08223-122 | Parròquia de Sant Llorenç Savall i Arxiu Diocesà de Vic. | <p>L'any 1936, a l'inici de la guerra, el titular mossèn Josep Blancher va guardar tot l'arxiu de la parròquia en capses de sabates i les dugué a la sabateria de Pau Roma, al carrer Nou, dissimulada entre les prestatgeries. Acabada la guerra es tornaren a vendre sabates i a part de l'arxiu quedà dispers entre diversos veïns; tot i que s'intentà recuperar tot és probable que encara quedi algun document dispers.</p> | 41.6786200,2.0579000 | 421586 | 4614524 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Restringit | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 77851 | Arxiu del Centre d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall, Lacera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-del-centre-destudis-historics-de-sant-llorenc-savall-lacera | <p>El Centre d'Estudis Històrics de Sant Llorenç, que pren el nom del territori medieval de Lacera, fou creat l'any 2002. Des del primer moment es va proposar de recollir tota la informació documental, tant escrita com gràfica, referent a la història del poble i del municipi. L'arxiu, doncs, està constituït per còpies (còpies fotogràfiques, fotocòpies, arxius digitalitzats..) i no sempre per originals, però pels seus objectius té un interès notable. Alguns veïns han ofert pergamins i altres documents privats, i també es recull tota la bibliografia existent sobre la població.</p> | 08223-123 | Ubicació dispersa | <p>L'arxiu es va començar a recollir l'any 2002, i comprèn documentació des de l'edat mitjana fins a l'actualitat.</p> | 41.6795700,2.0596000 | 421728 | 4614627 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Restringit | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | A l'espera d'un local o espai definitiu l'arxiu de Lacera encara no té una ubicació exacta, i està en diversos domicilis privats dels seus membres. | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77852 | Festa Major d'estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-11 | Des de diverses entitats cíviques i des de l'Ajuntament mateix, hi ha la intenció de fer uns gegants nous per a la festa, ja que els vells no tenen gaire interès artístic i darrerament ja no apareixen. | <p>Conjunt de manifestacions festives que se celebra el primer diumenge de setembre o el darrer cap de setmana d'agost. La festa major està formada per un conjunt d'activitats festives, esportives, culturals i religioses amb la participació de les administracions corresponents i diverses entitats del poble, i la coordina una comissió de festes independent. Les activitats poden anar canviant, i els darrers anys s'ha caracteritzat per recuperar tradicions antigues, com les bitlles catalanes, o per introduir un element com és la venda de samarretes de la festa, amb un motiu que va variant anualment i que és motiu de col·lecció.</p> | 08223-124 | 41.6804900,2.0576100 | 421564 | 4614731 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les urbanitzacions que també estan al terme municipal, com Comabella i Les Marines, celebren la seva festa major, òbviament de tradició molt més recent. | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||||
| 77853 | Festa Major d'hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-11 | Els darrers anys s'ha perdut la seva celebració, tot i que hi ha la voluntat de recuperar-la. | <p>Festa major d'hivern, coincidint amb Sant Climent. Antigament consistia bàsicament en actes religiosos i alguna activitat festiva de caràcter popular.</p> | 08223-125 | <p>Tot i que actualment no se celebra, hi ha la intenció de recuperar aquesta festa per equilibrar la celebració d'alguns actes de tipus cultural, festiu i tradicional a l'hivern.</p> | 41.6804900,2.0576100 | 421564 | 4614731 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||||
| 77854 | Pi de maig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-maig-0 | <p>La festa del Pi forma part del cicle de festes ancestrals per a celebrar l'arribada de la primavera. Se celebra el dia 1 de maig, i consisteix a plantar un pi alt i dret al mig de la Plaça Major. Al matí se surt a buscar un pi alt als afores del poble per després plantar-lo ben dret al bell mig de la Plaça Major. És costum de posar un premi al capdamunt del pi, que és per al primer que aconsegueix de pujar-hi malgrat la resina i el greix que s'hi afegeix. El pi es fa baixar, és a dir es talla, el primer de juny, en què es torna a fer una festa amb ball de gitanes inclòs. Aquest costum que s'havia perdut es va recuperar fa uns anys i actualment gaudeix de molt bona salut, essent una de les festes més viscudes pels llorençans.</p> | 08223-126 | Se sol celebrar al plaça major. | <p>La festa del pi s'havia perdut als anys seixanta i va ser recuperada fa pocs anys amb èxit; s'han intentat diversos emplaçaments, fins que ha quedat la plaça major com a lloc de referència de la plantada. A tall d'anècdota, després de diversos trasllats de l'activitat, la web local va fer una enquesta l'any 2008 sobre l'indret preferit per a la plantada, que va ser la plaça en detriment de la font de l'Aixeta.</p> | 41.6804900,2.0576100 | 421564 | 4614731 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||||
| 77855 | Drac de Sant Llorenç Savall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/drac-de-sant-llorenc-savall | <p><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. La llegenda del drac de Sant Llorenç del Munt. Pàg. 155-159. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. </span></span></p> <p><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni (1991). Anecdotari ocult d’una muntanya màgica: Sant Llorenç del Munt. Mossèn Vergés i el drac de Sant Llorenç del Munt, pàg. 9-11. Editorial Ègara. Terrassa. <a href='https://drive.google.com/file/d/19Y6X9kmWjA5ySN_fIul56l6Uf5Bwymcz/view'>https://drive.google.com/file/d/19Y6X9kmWjA5ySN_fIul56l6Uf5Bwymcz/view</a> </span></span></p> | Llegenda viva en la tradició popular, i publicada en diversos reculls d'abast català. | <p>Conta la llegenda que quan els moros se n'anaren d'aquestes terres hi van deixar una petita cria de drac. L'animal anà cresquent i cada vegada necessitava més per a menjar. Primer li duien ovelles, després ja baixava ell mateix a buscar-les entre els ramats, fins que al final tenia tot l'entorn de Sant Llorenç atemorit per les captures que pogués fer. La notícia s'escampà arreu fins que el comte de Barcelona en persona volgué solucionar l'afer, i ell mateix vingué a caçar la fera. I quan el matà s'acabaren els grans mals en aquesta terra. La llegenda està associada al Morral o Cova del Drac (Matadepera).</p> | 08223-127 | Llegenda situada a la Cova Simanya. | <p>El pare Ermendia, al segle XVIII, entrà a la cova Simanya i trobà a l'interior femta fresca, que identificà amb el drac de la llegenda. Víctor Balaguer, al segle XIX, situà la llegenda del drac a la Cova Simanya, on també es contava que hi havia una ciutat sencera amb els seus habitants. La llegenda és una de les més populars a l'entorn, i altres coves s'apropien la presència d'un drac. Les versions de la llegenda són moltes, i cal destacar un poema de Miquel Desclot, que anys més tard fou musicat pel grup Mesclat.</p> | 41.6747400,2.0090500 | 417515 | 4614138 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | La llegenda té diverses variants i topònims. Es diu que vivia en una cova i que fou mort en una altra; la toponímia varia des del Morral del Drac, la Cova de Santa Agnès i la Cova Simanya, que per ésser tan gran es diu que era on podia viure. Les dades UTM de localització de la llegenda són les de la Cova Simanya. | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 77856 | Els dimonis del Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-dimonis-del-borrell | Llegenda viva en la tradició popular, i publicada en diversos reculls d'abast català. | <p>Diuen que un any, al mas Borrell, s'havia de segar i no tenien encara segadors per a fer la feina, i més que en necessitaven perquè la mestressa acabava de tenir una criatura i no hi podria ajudar. L'amo, desesperat, se'n va anar un dia cap al poble dient que tornaria amb tres segadors fos com fos, maldament fossin dimonis. Pel camí va trobar tres joves fornits que li van dir que eren segadors buscant feina, i allà mateix van tancar els tractes: tindrien feina una setmana, i se'ls donaria menjar i aixopluc. Al primer dia que s'hi van posar van haver segat tots els camps. Quan van tornar a la casa, l'amo no s'ho podia creure, i els va dir que els donaria la paga però que, feta la feina, ja podien marxar. Quan tothom se'n va anar a dormir l'amo es va malfiar i va espiar els segadors, i va saber que eren dimonis i que se l'endurien per no haver promès de tenir-los feina per a set dies. Se'n va tornar al llit espantat, i sentint-se culpable d'haver volgut per treballadors fos qui fos, no que fossin dimonis, però la seva dona el va tranquil·litzar dient que ella, l'endemà, ja els donaria feina. De bon matí els segadors van demanar la feina que se'ls havia promès, i en no tenir-ne, li van dir a l'amo que eren dimonis i que se l'endurien com a paga. Però aparegué la seva dona per dir-los que si en volien, de feina, en tenia de sobres. Al primer li va encomanar que tragués aigua del pou amb un cabàs sense cul; al segon que netegés i fes ben blanca una pell de cabra negra; i al tercer que en una setmana ensenyés de lletra al nen que acabava de néixer. No podent complir la feina, els tres dimonis se n'anaren de la casa i no tornarem mai més. I deixant els camps segats.</p> | 08223-128 | Llegenda situada al mas enrunat del Borrell, a la vall de Mur | 41.6625700,2.0308700 | 419316 | 4612767 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les dades UTM són les de les restes del mas Borrell. | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 77857 | El roc del Cornut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-roc-del-cornut | <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. VERGÉS i SOLÀ, Lluís (1971) Foranies i altres coses de Sant Llorenç Savall. Sant Llorenç Savall, edició de l'autor.</p> | Tot i el coneixement d'aquesta llegenda, la caiguda de l'element natural que l'ha originada n'ha fet perdre la vigència. | <p>Llegenda popular. Diuen que Santa Cecília (de Granera) i Sant Climent es van enamorar, i que al cap d'un temps Sant Climent insinuà en iniciar una relació sexual. A Santa Cecília no li va fer gràcia la proposta i el va fer desdir, però davant la insistència se'n va atipar, es va omplir el davantal de pedres i, perseguint el sant pel camí de Vallcàrcara, li va llançar una pedra al damunt mentre la resta li va caure del davantal. El roc encara es conserva al lloc, amb tot de pedres a sobre. Sant Climent va passar corrents per davant de Sant Feliu (de Vallcàrcara) i Santa Cecília se'n va tornar a Granera. És tradició tirar pedretes damunt del roc del Cornut, i si s'hi queden indiquen que el noi o noia que l'hagi tirat es casarà aviat: si s'hi queda a la primera, abans d'un any; si s'hi queda a la segona, abans de dos anys.. El lloc encara és ple de pedres.</p> | 08223-129 | Llegenda sobre aquesta pedra singular de la part alta de Vallcàrcara, sota l'Hostal del Llop. | 41.7098500,2.0610400 | 421885 | 4617988 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | El Roc del Cornut és una pedra singular de forma lleugerament triangular, punt de referència del camí de Vallcàrcara a Granera, situació que pot haver inspirat la llegenda. L'any 2003 va caure, quedant en una posició diferent que desdiu una mica l'encant en les arts endevinatòries. | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 77858 | L'àvia del Dalmau (la vella del Dalmau) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lavia-del-dalmau-la-vella-del-dalmau | Llegenda viva en la tradició popular, i publicada en diversos reculls d'abast català. | <p>Llegenda segurament inspirada en algun fet real, amenitzat amb frases fàcils de recordar per la canalla. Conten que fa anys, al Dalmau, una tarda els homes havien sortit a treballar en una vinya una mica apartada, i l'àvia s'hi havia quedat tota sola. Des de la galeria on seia fent mitja i tot prenent el sol va veure que s'acostaven a la casa tres individus d'aspecte sospitós, i l'àvia Dalmau va córrer a tancar i barrar la porta i va agafar un trabuc que sempre tenia carregat. Els tres homes, que eren, efectivament, lladres de camí ral, es van arribar a la casa, hi van fer la volta i en veure-ho tot tancat van trucar a la porta. Van sentir-hi la veu de l'àvia que deia: - Pere, salta per l'era! Els lladregots van córrer cap al darrera de la casa però de nou van sentir la vella que cridava: - Bernat, salta pel terrat! Els lladres van tornar a córrer, però la vella va continuar fent tota mena de sorolls i cridant: - Ramon, compta quants són! Els bandolers es van mirar sorpresos, però un darrer crit de l'àvia els va fer decidir del tot. - Joan, mira cap on van! Van arrencar a córrer camí enllà i quan van sentir una trabucada disparada des de la casa encara es van escapar amb més velociat, fins que es van perdre per entre el bosc i no es van deixar veure mai més.</p> | 08223-130 | El Dalmau, casa de la vall de Mur | <p>La llegenda és força viva i popular, i apareix en diversos reculls de llegendes locals. Probablement nasqué en èpoques convulses de pas de bandolers per la contrada.</p> | 41.6570400,2.0323100 | 419429 | 4612151 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les dades UTM es corresponen al mas Dalmau. | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 77859 | El Minyó de Sant Llorenç (bandoler) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-minyo-de-sant-llorenc-bandoler | <p><span><span><span>FERRANDO ROIG, Antoni (1988) Cròniques bandoleres de Sant Llorenç del Munt-El Camí Ral de Barcelona a Manresa. Col·lecció Cavall Bernat. P. 59-66. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO ROIG, Antoni (2007) Les sendes dels bandolers de Sant Llorenç del Munt – Serra de l’Obac. Col·lecció Cavall Bernat. P. 63-69.</span></span></span></p> | XVII | Llegenda viva en la tradició popular, mantinguda per alguna publicació local i per la projecció educativa de la casa de la Muntada. | <p>Personatge real que va exercir de bandoler amb la colla de Perot Rocaguinarda i que gaudeix d'un cert aire llegendari. Joan Muntada, el Minyó de Sant Llorenç Savall, era fill de la casa del mateix nom de la Vall d'Horta. Deuria néixer al darrer quart del segle XVI, i pel sorbenom de 'Muntadeta' o bé era menut o bé el menor dels germans. Actuà pels voltants del poble amb un tal Bertran 'el Carnisser' i després en altres llocs de la comarca. Al cap d'un temps s'incorporà a la colla del famós bandoler Perot Rocaguinarda. La seva captura és ben coneguda per estar descrita en una crònica de l'Arxiu Històric de Sabadell; es va produir el 7 d'abril de 1610 i fou un intent rocambolesc de captura per part de les autoritats i alguns veïns, i que finalment no reeixí. Com altres bandolers, rebé el perdó a canvi d'enrolar-se a l'exèrcit i s'embarcà a Itàlia l'any 1611, on se li perd la pista.</p> | 08223-131 | Llegenda o personatge sortit de la Muntada, Vall d'Horta | <p>La informació d'aquest bandoler va ser fruit d'una intensa recerca als arxius comarcals de la zona (Ferrando, 1988, 2007).</p> | 41.6777700,2.0310400 | 419349 | 4614454 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les dades UTM es corresponen a la masia de la Muntada. | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 77860 | Ball de gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-12 | Tradició recuperada recentment. | <p>Dansa típica que es fa per Carnestoltes i eventualment algun altre dia de l'any. Els balls de gitanes són típics de diverses zones de Catalunya i el País Valencià, però les gitanes del Vallès tenen un caràcter específic i estan molt arrelades en diverses poblacions. El ball de gitanes de Sant Llorenç està lligat a la tradició vallesana.</p> | 08223-132 | Plaça Major i altres indrets del poble | <p>El ball de gitanes es perdé durant la postguerra, i es féu una primera recuperació de la tradició als anys 50, que més tard quedà perduda de nou. L'actual grup de gitanes recuperà la tradició l'any 1985, i té bona acollida en la població. A més del dia de Carnestoltes es fan altres ballades l'any.</p> | 41.6804900,2.0576100 | 421564 | 4614731 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 77861 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-40 | <p>Cantada de cançons populars en motiu de la Pasqua, típiques també d 'altres indrets de Catalunya. Se solen cantar el diumenge de Pasqua, tot i que algun any s'han fet o repetit en un altre moment. Les caramelles de Sant Llorenç Savall no tenen repertori propi.</p> | 08223-133 | <p>La cantada de caramelles ha anat patint els seus alts i baixos, i ha estat recuperada en diverses ocasions. La tradició de cant coral de la vila ha anat protagonitzant les revifalles dels darrers anys. Actualment canten les caramelles la coral local, la Coral Polifònica dels Emprius.</p> | 41.6804900,2.0576100 | 421564 | 4614731 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||||
| 77862 | Penjar Reis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/penjar-reis | Costum perdut. | <p>Era costum que la vigília de Reis, joves i no tan joves del poble fessin peculiars regals als balcons de determinades cases i persones. Ja fos amb ninots, llufes, elements o simples cartells o pancartes, es penjava a les cases escollides motius de crítica, de felicitació, de caricatura o fins i tot d'escarni de fets ocorreguts al llarg de l'any. L'acció sempre restava anònima, i el dia de Reis tot el veïnat podia veure en ple carrer qui havia estat objecte de burla o d'elogi. Generalment es tractava d'accions creatives i molt ocurrents, que propiciaven l'interès per què hi hauria l'any següent.</p> | 08223-134 | <p>No es té notícia de quan començà aquesta tradició, que encara que als anys 70 estigué molt viva s'anà abandonant als anys 80, segurament per necessitat d'un canvi generacional que no es produí.</p> | 41.6804900,2.0576100 | 421564 | 4614731 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 63 | 4.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||||
| 77729 | Santa Maria del castell de Pera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-castell-de-pera | <p>AA.DD. (1991): Catalunya Romànica: El Vallès Occidental / El Vallès Oriental. Vol. XVIII. Barcelona, Enciclopèdia Catalana. AA.DD (2005) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 5 (El castell de Pera, setembre 2005), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. FERRANDO i ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell, Cooperativa El Pot. FERRANDO i ROIG, Antoni (1992.1) Els castells del rodal del Montcau. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Cavall Bernat, 21.</p> | XI-XIV | El conjunt del castell va rebre una campanya d'excavacions arqueològiques l'any 2002, però des d'aleshores ha estat abandonat a la intempèrie i el pas de desaprensius. | <p>Antiga capella castellera, ubicada dins el conjunt emmurallat. Actualment només en resta bona part de l'absis, que s'assenta molt avall al cingle, i sobretot el pany de mur meridional, amb l'arrencada de la volta, l'obertura d'entrada i vestigis d'arrebossat.</p> | 08223-1 | Al sector est de les ruïnes del castell de Pera, al serrat del castell. | <p>Tot i que l'inici de la seva construcció es pot associar a la del castell, les úniques notícies documentals es limiten a dos documents, l'un és una deixa de 1378 i l'altre és de 1736, en motiu del trasllat de la imatge per ruïna de l'església. El conjunt del castell, inclosa l'església, va ser excavat l'any 2002.</p> | 41.6904400,2.0288200 | 419180 | 4615863 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77729-foto-08223-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77729-foto-08223-1-2.jpg | Legal | Medieval|Romànic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 85|92 | 1754 | 1.4 | 1771 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||
| 77730 | Sant Feliu de Vallcàrcara (Sant Feliuet, Sant Filuet) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-feliu-de-vallcarcara-sant-feliuet-sant-filuet | AA.DD. (1991): Catalunya Romànica: El Vallès Occidental / El Vallès Oriental. Vol. XVIII. Barcelona, Enciclopèdia Catalana. AA.DD (2004) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 3 (La Guerra Civil, agost 2004), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. FERRANDO i ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell, Cooperativa El Pot. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | XII | Església privada amb culte no regular; a l'interior hi ha parament. | Antiga parròquia rural d'origen romànic. Té diversos afegits de segles posteriors, i als anys 70 s'hi va fer una restauració per a recuperar-ne l'aspecte original, tot i que s'ha mantingut l'arrebossat exterior. És de planta rectangular, amb tres capelles afegides amb el temps i campanar d'espadanya. L'absis conserva les arcuacions llombardes, i també són romàniques originals dues petites absidioles, una al sud i una altra a nord, a la meitat del temple. A pocs metres al sud de l'església es conserva un pany de mur en opus spicatum, que s'ha suposat part d'una construcció anterior. | 08223-2 | Situada sobre la casa de l'Armengol, al sector de Vallcàrcara, seguint un corriol que surt del mas. | Cap de l'antiga parròquia rural de Vallcàrcara o Vallcarca. Documentada des de l'any 1053, va passar a ser sufragània de Sant Llorenç al segle XVI. Des d'aleshores estigué a cura del mas Armengol, i adoptà funcions de santuari local. L'aplec, ara perdut, era molt concorregut. L'any 1936 l'església fou saquejada i es van cremar els arxius, el retaule i el mobiliari. L'església es restaurà als anys 50, i s'hi venera la imatge de la Marededéu de l'Ajuda. Sembla que hi ha uns goigs locals. | 41.7021900,2.0592200 | 421724 | 4617139 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77730-foto-08223-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77730-foto-08223-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77730-foto-08223-2-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | A la paret de migdia, vora la porta d'accés, s'hi conserva un rellotge de sol de l'any 1819.Es manté com a santuari rural, i a l'interior s'hi conservava un retaule tardogòtic i una imatge, cremats l'any 1936, de la Marededéu de l'Ajuda, actualment substituïda per una imatge de guix sense cap interès artístic. Fins fa poc s'hi celebrava un aplec i hi havia uns goigs propis. | 92|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 77731 | Sant Pere de Mur (Sant Pere del Dalmau) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-mur-sant-pere-del-dalmau | AA.DD. (1991): Catalunya Romànica: El Vallès Occidental / El Vallès Oriental. Vol. XVIII. Barcelona, Enciclopèdia Catalana. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | XI-XVIII | Església privada amb culte no regular; no té cap tipus de parament. | Antiga parròquia rural d'origen romànic. Originàriament era de planta rectangular amb absis a llevant, i amb dues primitives i interessants portes a nord i a sud. Una reforma posterior capgirà l'estructura obrint una porta (datada) al lloc de l'absis, tapià les antigues portes, sobrealçà el sostre i afegí el campanar d'espadanya. | 08223-3 | Sobre el mas Dalmau, seguint el camí dels horts de la casa; els masovers en tenen la clau. | Sant Pere de Mur va ser consagrada l'any 1101 com a parroquial de la vall, que en aquells moments començava a ser molt poblada; coetània a la consagració de la nova església de Sant Llorenç del Munt, amb la qual manté alguns paral·lelismes estílístics. Arran de la despoblació de la zona per la pesta, al segle XV ja era una capella administrada pel proper mas Dalmau. Tal com consta a la nova llinda (Antoni Dalmau 1722) els propietaris del Dalmau hi feren reformes importants que, encara que deurien evitar l'abandó de l'edifici, en desvirtuaren totalment la seva estructura original, capgirant l'absis. L'any 1936 es va saquejar i cremar el mobiliari, i va ser destinada durant temps a magatzem agrícola, fins que els mateixos Dalmau la van restaurar de nou als anys 80, en què es va recuperar el retaule i també la pica baptismal medieval. | 41.6580000,2.0320400 | 419408 | 4612258 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77731-foto-08223-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77731-foto-08223-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77731-foto-08223-3-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | A l'interior conserva un retaule del segle XVI o XVII i una pica d'aigua beneïda suposadament de l'XI, que fins als anys vuitanta servia d'abeurador a la masia. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 77732 | Sant Jaume de Vallverd | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-de-vallverd | AA.DD. (1991): Catalunya Romànica: El Vallès Occidental / El Vallès Oriental. Vol. XVIII. Barcelona, Enciclopèdia Catalana. FERRANDO i ROIG, Antoni (19921) Els castells del rodal del Montcau. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Cavall Bernat, 21. VERGÉS i SOLÀ, Lluís (1971) Foranies i altres coses de Sant Llorenç Savall. Sant Llorenç Savall, edició de l'autor. | XII-XX | Restaurada gairebé completament als anys 70. | Església bastida sobre un gran bloc de pedra, de planta rectangular, amb absis a llevant amb arcuacions cegues, porta a ponent i campanar d'espadanya. Reconstruïda de la ruïna l'any 1975, els murs S i W són els que conserven més restes originals. | 08223-4 | Per un corriol des del mas la Busqueta o des de la pista del Pla de les Forques a Coll Monner. | Probable antiga capella del casal o domuys de Vallverd, ja existent l'any 1190. En desaparèixer el casal passà a càrrec del mas Busqueta, i arran d'una visita l'any 1606 s'hi van fer reformes, segurament l'allargament de la nau i l'afegit del campanar d'espadanya. Consta en estat de ruïna l'any 1736, i als anys 70 l'actual propietat (la propera masia de la Busqueta) en féu la restauració a partir de les pedres originals. Arrel d'aquesta recuperació també s'ha recuperat l'aplec anual i els goigs locals. | 41.6708200,2.0819300 | 423577 | 4613636 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77732-foto-08223-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77732-foto-08223-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77732-foto-08223-4-3.jpg | Legal | Romànic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Al mur de tramuntana hi ha una placa commemorativa de la seva restauració i nova consagració els anys 1975-76. | 92|98|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 77733 | Església Parroquial de Sant Llorenç Savall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-llorenc-savall | <p>AA.DD. (1991): Catalunya Romànica: El Vallès Occidental / El Vallès Oriental. Vol. XVIII. Barcelona, Enciclopèdia Catalana. AA.DD (2004) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 2 (El tresor de la parròquia, febrer 2004), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. AA.DD (2004) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 3 (La Guerra Civil, agost 2004), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> | XX | <p>L'església de Sant Llorenç ha estat molt remodelada al llarg dels segles; la base dels murs i alguns elements esparsos es podrien datar a l'època medieval, i l'alçat dels murs correspondria a l'època moderna. L'any 1887 s'hi feren reformes importants, i durant la guerra del 1936-39 fou tan malmesa que gairebé es reféu totalment als anys 40-50 (un medalló esgrafiat a la façana data de 1957, tot i que les obres més importants es van dur a terme l'any 1945). L'actual edifici es caracteritza per una àmplia façana amb esgrafiats i un petit porxo damunt el portal d'entrada, i un singular cimbori de ceràmica vitriada al costat del campanar llarg i dret (amb una torreta o 'cumani', imitant els antics comunidors) que caracteritzen la silueta del poble. Un dels vitralls de l'església és atribuït a Puig i Cadafalch. D'entre els elements arquitectònics més antics destaca una petita porta a la façana de migdia semblant a les portes romàniques de la capella del Dalmau o de Sant Llorenç del Munt; fins a les profundes reformes del segle XIX l'entrada al temple es feia per la façana sud, però possiblement aquesta fos una portella més petita.</p> | 08223-5 | Plaça Major | <p>La primera notícia d'una església de Sant Llorenç a la vall, diferenciant-se de la del Munt, és de l'any 1010. Un altre document de 1050 n'esmenta el cementiri, i pel 1087 s'anomena parròquia. Fins al segle XIII els territoris es van definint, amb l'aparició de la parròquia de Vallcàrcara, per exemple, i s'estableix un nucli habitat al voltant de l'església. La dependència de Sant Llorenç del Munt, tan present a l'edat mitjana, disminueix amb l'abandó del monestir al segle XV. A l'època moderna consten donacions d'altars i altres moviments que poden pressuposar canvis arquitectònics, però els grans canvis vindrien al segle XIX de la mà de mossèn Josep Miró, qui emprengué importants obres a l'església i també obres civils (com el pont de la Vila) i apostòliques. El 22 de juliol del 1936 membres de la FAI de Rubí i alguns llorençans entraren a l'església, la saquejaren i van estellar i cremar a la plaça l'orgue, l'altar i algunes imatges, Els arxius i les peces de valor es van salvaguardar amagant-los en diverses cases del poble, i mesos després es van fondre les campanes per a fer armamanent. L'edifici actual és força reformat als anys 40 i 50.</p> | 41.6786300,2.0579000 | 421586 | 4614525 | 1957 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77733-foto-08223-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77733-foto-08223-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77733-foto-08223-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les campanes del campanar foren batejades amb els noms de Joana i Sebastiana, i encara es coneixen els tocs del sometent. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 77734 | El Marquet de l'Era | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-marquet-de-lera | FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | XVII-XXI | En el moment de redactar aquesta fitxa encara estava en procés de restauració, iniciat l'any 2004. | Edifici de planta quadrangular, de planta baixa, dos pisos amb balconades i golfes amb galeries d'arcs de mig punt. A l'interior són de destacar el gran celler i la sala, de volta catalana. Hi ha diverses llindes datades als segles XVII i XVIII. | 08223-6 | Al centre del poble, a la confluència dels carrers Nou, Llevant, Raval i Sant Feliu. | Documentada des del segle XII, el casal tingué usos pairals fins que quedà engolit pel creixement urbà. Sembla que els Marquet (o Marquès) eren descendents dels senyors de Pera, i van acabar essent grans propietaris rurals. Al segle XIX el casal serví de caserna dels isabelins durant les guerres carlines tot i que l'any 1838 el cap local dels carlins era Jaume Antoni Marquet. Fou declarat Bé d'Interès Local i adquirit per l'Ajuntament l'any 1996. Davant del risc d'enrunament parcial, les obres de restauració van començar l'any 2004; en el moment de redactar aquest inventari el Marquet de l'Era estava acabant d'ésser restaurat per a allotjar en un futur equipaments municipals. | 41.6804600,2.0576700 | 421569 | 4614728 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77734-foto-08223-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77734-foto-08223-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77734-foto-08223-6-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet | L'entorn conserva elements agrícoles, com marges i un pou, i està essent agençat com a jardí públic on de vegades s'hi fan actes culturals.Un cop acabada la restauració l'edifici acollirà les dependències municipals. | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 77735 | Masia de Ponsferrer (Pont Ferrer, Ponçferrer) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-ponsferrer-pont-ferrer-poncferrer | AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. | XIII-XVIII | Al darrer moment de la redacció d'aquest inventari la propietat estava restaurant la casa com a vivenda. | Masia d'origen medieval d'un cos principal a dues aigües, amb planta baixa, pis i golfes. La façana principal té un portal adovellat i diverses dependències annexades arbitràriament al llarg dels segles. En estar bastida damunt un penyal de roca viva s'accedeix a part de la casa per una llarga escala. | 08223-7 | Sobre la riera, vora el pont del Vapor, amb accés des de la carretera de Monistrol de Calders. | Documentada des de l'any 1205 i habitada fins a temps recents, encara que està en estat precari. Fins al segle XVI s'alternen els cognoms Pons Ferrer i Bonferrer, segurament derivats de l'ofici de ferrer ja que consta que entre els segle XIII i XVII la casa tingué una ferreria. Els Ponsferrer exerciren sovint de batlle en època moderna. Per ser una de les masies més antigues del nucli urbà constitueix un element de referència, i fa uns anys es va utilitzar com a restaurant. | 41.6813200,2.0558200 | 421416 | 4614825 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77735-foto-08223-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77735-foto-08223-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77735-foto-08223-7-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | La seva ubicació damunt d'un penyal sobre el riu en fa un lloc pintoresc, i abans de la construcció del pont era un punt de referència amb la bauma que hi ha sota la casa; la construcció d'un xalet modern imitant una masia de pedra ha tret gràcia al paisatge. L'any 2003 es va esfondrar part d'una cantonada, accident que de moment ha estat solucionat de manera provisional amb una espuma expandida que dóna mal aspecte a la casa. | 94|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 77736 | L'Agell (mas Cadireta o Sacadireta) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lagell-mas-cadireta-o-sacadireta | <p>AA.DD (2007) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 8 (L'Agell, març 2007), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13.</p> | <p>Mas bastit en un talús a l'actual centre del poble, constituït de dos cossos lligats per un barri tancat. El cos superior té planta, pis i un baix aprofitant el talús, i les parets pintades imitant carreus de pedra, encara que aquest ornament està en general malmès. El cos inferior té dues plantes i té dos contraforts externs a la banda de migdia. Darrera la casa hi ha dues basses que deurien abastir els horts. A l'interior conserva moltes peces d'interès de la vida pagesa, com les sitges, cups, dues premses de vi amb l'arbre, el celler amb les seves bótes i eines diverses.</p> | 08223-8 | Al carrer Vic, vora l'Avinguda Catalunya. | <p>La primera documentació és de 1328, tot i que també podria ser el topònim 'Agell' d'altres documents anteriors de la comarca, remuntant-se al 1047. Els primers propietaris eren els Ça Cadireta o Sacadireta, i aquest és el nom del mas fins al segle XIV. La casa estigué lligada a l'edat mitjana al monestir de Sant Llorenç del Munt i al Castell de Pera. El nom Agell es perdé pels hereus de la casa al segle XVI, en què passà als Collmonner, ampliant així la propietat, i posteriorment als Valls. Actualment és de propietat municipal, i els anys 2006 i 2007 visqué un cert moviment popular de defensa ja que havia de ser demolit per a construir-hi el Museu del Foc; el projecte està aturat i sembla que alguns dels elements mòbils seran recuperats.</p> | 41.6789000,2.0593000 | 421703 | 4614553 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77736-foto-08223-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77736-foto-08223-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77736-foto-08223-8-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | L'antiga era és ocupada ara pel carrer Vic, i l'espai darrera les basses s'ha ocupat com a aparcament públic. D'altra banda, el conjunt està actualment bastant malmès, i l'Ajuntament s'ha plantejat el seu enderroc fins fa poc. | 94|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 77737 | Torre dels Carlins (Castell dels Carlins) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-dels-carlins-castell-dels-carlins | <p>AA.DD (2005) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall.núm. 4 (Les Guerres Carlines, març 2005), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat.</p> | XIX | <p>L'anomenada Torre dels Carlins és un antic cos fortificat entremig de part de les antigues muralles; actualment forma part d'una cantonada, abans portal, i és una vivenda. La construcció és arrodonida, consta de planta, pis i golfa, i té algunes obertures estretes a tall d'espitlleres. Tant les espitlleres com les finestres antigues estan tapiades, i en canvi s'hi han obert noves finestres, portes i balcons sense tenir en compte l'estructura original, adaptant-la a les noves necessitats.</p> | 08223-9 | C/ Calvari 11 | <p>Únic vestigi reconeixible de les fortificacions que van refer les tropes liberals en arribar al poble. L'anomenada 'torre dels carlins' tancava el carrer Barcelona, damunt de l'indret on sembla haver-hi hagut un portal fortificat.</p> | 41.6764100,2.0592200 | 421693 | 4614277 | 1836 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 77738 | Ca l'Albagés (Torre de l'Albagés) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalbages-torre-de-lalbages | AA.DD (2004) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 3 (La Guerra Civil, agost 2004), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. | XIX | Torre d'estiueig de principis de segle, amb balcons i terrasses, finestrals apuntats seguint la moda modernista i una gran galeria que dóna a un jardí. La planta és quadrada, però amb cossos afegits a totes les façanes que recorden forma de creu, i l'edifici està coronat per una torreta lateral. L'obra és de maó vist i té acabats ceràmics. | 08223-10 | C/ Ripoll núm 2 | Torre d'estiueig propietat de l'industrial sabadellenc Josep Albagés i executada pel contractista local Joan Pla. L'any 1937 fou incautada per l'Ajuntament i convertida temporalment en escola pública; actualment és vivenda particular. | 41.6777300,2.0581200 | 421603 | 4614424 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77738-foto-08223-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77738-foto-08223-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77738-foto-08223-10-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Joan Pla | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77739 | Cal Peró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pero | XVIII | Restaurada completament als anys 70-80, amb encert. | Casa de poble entre mitgeres, amb dos pisos i la façana arrebossada. Portes i finestres tenen llindes, i a la d'entrada hi ha la inscripció '1781 / Josep Ventura Rifé' i una llançadora gravada. L'ample ràfec de la teulada de l'engolfa mostra rajoles romboïdals entre l'embigat. | 08223-11 | C/ Ripoll 17-19 | A jutjar per les datacions de les llindes, la casa fou feta o si més no reformada al segle XVIII; a mitjan segle XX fou reformada respectant tots els elements d'obra popular existents, reforma que meresqué la consideració de Bé Cultural d'Interès Local. | 41.6772400,2.0584200 | 421627 | 4614370 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77739-foto-08223-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77739-foto-08223-11-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77740 | C/ Nou 33 (Cal Gep de la Font, Casa Genestó) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-nou-33-cal-gep-de-la-font-casa-genesto | XVII | restauració recent. | Casa de poble situada en una cantonada de la part més antiga del carrer Nou, en un indret conegut com 'la placeta'. La casa consta de planta baixa i dos pisos; la façana està rematada per un ornament ondulat, i té alguns petits balcons. El portal d'entrada és d'arc de mig punt, adovellat, i gravat amb la inscripció 'Genesto. IHS. 1695', una creu i una flor de quatre pètals inscrita en un cercle. Hi ha altres llindes de finestra de la casa datades als segles XVII i XVIII. | 08223-12 | C/ Nou 33 (la placeta, Font de Cal Cames o de Cal Gep) | Segons les llindes datades, la casa deu ésser del segle XVII si no és que es tracta de reformes sobre un edifici anterior; és la casa datada de més antic al nucli urbà. La segona meitat del segle XX va ser restaurada, amb prou encert i respecte a l'estructura i elements originals que meresqué la consideració de Bé Cultural d'Interès Local. | 41.6797500,2.0574800 | 421552 | 4614649 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77740-foto-08223-12-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Part de l'aspecte de la casa és relativament recent, ja que en fotogafies antigues la porta està ubicada lateralment i just davant la casa n'hi ha una altra de petita. | 94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77741 | Cal Blasi (Cal Sr. Blasi) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-blasi-cal-sr-blasi | AA.DD (2004) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 3 (La Guerra Civil, agost 2004), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. | XX | Edifici de planta quadrada amb teulada a quatre vessants, de planta baixa i pis i envoltada de jardí. Les finestres de la planta estan emmarcades per una motllura, i les del pis són d'arc de mig punt amb una mica de balcó. | 08223-13 | Avda. Catalunya núm 13 | Torre d'estiueig construïda pel terrassenc Jaume Blasi i Buxeda al solar d'una antiga caseta de poble ja coneguda com a Cal Blasi. L'any 1936 fou incautada pel Comitè de Milícies Antifeixistes i l'edifici acollí l'Ajuntament durant tota la guerra. | 41.6784600,2.0578200 | 421579 | 4614506 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77741-foto-08223-13-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 106 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77742 | Cal Berbis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-berbis | XX | Vivenda unifamiliar d'una sola planta i d'estil modernista. Els murs, arrebossats, estan acabats amb formes orgàniques i decorats amb trencadís de ceràmica. El carener superior acaba amb formes ondulants i una decoració de trencadís de color, i hi ha indicat l'any de construcció: 1910. A la façana lateral hi ha una terrasseta que dóna al carrer tancada amb forja i decorada, a la paret, amb un motiu floral de trencadís. | 08223-14 | Avda Catalunya núm. 58 | L'edifici consta com a construït l'any 1910. | 41.6781900,2.0578500 | 421581 | 4614476 | 1910 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77742-foto-08223-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77742-foto-08223-14-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77743 | Cal Maurici | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-maurici-0 | XX | Habitatge unifamiliar de planta baixa, pis i terrat. Al primer pis hi ha una gran balconada amb tres sortides decorades amb motllures. La paret, arrebossada, presenta uns esgrafiats amb motius florals que han estat repintats amb el temps i petites decoracions de trencadís ceràmic. El terrat superior està tancat per una balustrada amb motius geomètrics i una mènsula decorada amb escultures femenines. Alguns elements, com les columnetes de la planta baixa, estan fets amb pinyolenc del país que li confereixen un efecte estètic singular. | 08223-15 | Avda Catalunya núm. 56 | El nom de Cal Maurici és el del seu primer propietari i constructor, Maurici Pla, que havia estat paleta al Marquet de les Roques. | 41.6781600,2.0577400 | 421572 | 4614473 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77743-foto-08223-15-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Maurici Pla | 105 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77744 | Comabella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comabella | AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. | XVIII-XX | Edifici format per diversos cossos friut de les successives ampliacions i usos al llarg dels temps, formant un conjunt caòtic de diferents volums i vessants de teulada. L'ampliació de la banda de migdia compta amb una petita galeria porxada. A la façana de llevant, davant de l'era, hi ha un arc adovellat amb la inscripció: '1728 / Jauma Pobla/ Abemar / ia'. | 08223-16 | Plaça de Comabella, urbanització Comabella | Les primeres notícies de la casa es remunten a 1328, i exercí de casa de pagès fins a mitjan segle XX. L'any 1965 es promogué la construcció d'una urbanització a la finca, i el mas passà a ser restaurant. Actualment és de propietat municipal, qui en gestiona la concessió per a dur-hi una explotació comercial, en aquests moments en desús. Al segle XIV era coneguda com a Savinyana Jussana, i al XVI com a Comabella Jussana en contraposició amb una altra casa, actualment desapareguda, que tenia el nom de Comabella Sobirana. | 41.6835500,2.0496200 | 420903 | 4615078 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77744-foto-08223-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77744-foto-08223-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77744-foto-08223-16-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77745 | Fonda Rius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonda-rius | XVIII | El cos original de l'edifici consta de planta i dos pisos, que una llinda amb una creu data de 1770. A la seva dreta l'establiment s'amplia definint un bon tram del carrer amb un cos llarg de planta i pis amb balcons. Totes les finestres i altres obertures estan decorades amb pintures amb motius florals. | 08223-17 | C/ Ripoll | Des de fa anys és hostal i fonda d'anomenada; sembla que ja exercia aquesta funció a finals del XIX, però es féu el nom amb l'auge de l'estiueig a principis de segle XX. La seva ubicació en una de les sortides del poble i vora la plaça major facilitarien el paper d'hostal. | 41.6776100,2.0583600 | 421623 | 4614411 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77745-foto-08223-17-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77746 | Cal Ferrer del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-del-mig | VERGÉS i SOLÀ, Lluís (1971) Foranies i altres coses de Sant Llorenç Savall. Sant Llorenç Savall, edició de l'autor. | XVII | Casa entre mitgeres amb planta, dos pisos i engolfa. A la façana, arrebossada, hi destaquen dues llindes: la de l'entrada té la inscripció ÀVE·MARIA SIN·IHS·PEC CONCEBDA / RAFEL·1691·CLARA i damunt d'una finestra lateral n'hi ha una altra amb una ferradura, unes tenalles i un mall, identificatius de l'activitat menestral que s'hi dugué a terme durant generacions. | 08223-18 | C/ Barcelona 30 | 41.6777700,2.0587600 | 421656 | 4614428 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77746-foto-08223-18-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77747 | Ctra. Monistrol 14 i 14 bis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ctra-monistrol-14-i-14-bis | XX | Edifici de planta i tres pisos, bastit en ple talús i que dóna una sensació de verticalitat i altura. Està situat entre la carretera de Monistrol i l'inici de l'avinguda Catalunya, i els dos carrers estan units per sengles passos peatonals a ambdós costats de l'edifici. A la façana sud un seguit d'eixides contrasta amb la verticalitat de l'edifici. L'habitatge superior té una balconada irregular i uns arcs característics acabats en una teulada de teules. S'hi conserven elements originals com algunes persianes de fusta, reixes i balconades. | 08223-19 | Ctra. Monistrol 14 i 14 bis | 41.6769600,2.0572100 | 421526 | 4614340 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77747-foto-08223-19-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Per la seva alçada i ubicació l'edifici singularitza l'entrada al poble des de la carretera de Castellar. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77748 | Ctra de Monistrol 80 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ctra-de-monistrol-80 | XX | En el moment de redactar aquesta fitxa l'edifici estava essent rehabilitat profundament, tot i que sembla que respectant els elements arquitectònics històrics. | Edifici aïllat de planta rectangular, format per planta baixa i pis, i cobert per teulada a quatre vessants sostinguda per cabirons de biga. Les finestres i altres obertures tenen l'ampit i la decoració allindada feta de ceràmica vidriada, detall que li dóna un aire característic d'inicis de segle. Té diversos elements originals d'interès, com les fustes de les finestres, i un original tancat de pedra irregular, maó i reixat. | 08223-20 | Ctra de Monistrol 80 | 41.6819500,2.0554200 | 421383 | 4614895 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77748-foto-08223-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77748-foto-08223-20-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77749 | Escoles (Escoles Velles, Casa de Cultura) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-escoles-velles-casa-de-cultura | CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. | XX | Edifici rectangular amb teulada a dues vessants, que havia acollit dues grans aules i altres serveis. Les dues façanes laterals tenen el carener ondulat i decorat amb volutes, i damunt el frontó de l'entrada hi ha un gran escut. L'edifici ha estat rehabilitat i repintat recentment, i el seu entorn s'ha agençat per a parc infantil públic. | 08223-21 | C/ Vapor s/n | Edifici concebut per a escola pública i iniciat l'any 1915; nombrosos entrebancs van postergar la seva obertura a l'any 1924, vicissituds de les quals és testimoni l'escut que corona l'entrada, sense cap motiu a causa dels canvis polítics de l'època. L'arquitecte projectista era Antoni de Falguera i el contractista fou Joan Pla. Amb el parèntesi de la guerra civil, en què l'escola va ser traslladada a Ca l'Albagés, l'edifici va mantenir aquest ús fins als anys setanta, en què es féu un nou equipament; actualment acull la casa de cultura amb diversos usos (sala pública, biblioteca, seu de diverses entitats..). Als anys 20-30 els alumnes van publicar un 'Butlletí Escolar'. Josep Gras i Casasayas hi exercí de mestre durant molts anys, i en reconeixement a la seva activitat les escoles noves duen el seu nom. | 41.6814400,2.0569600 | 421511 | 4614837 | 1924 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77749-foto-08223-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77749-foto-08223-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77749-foto-08223-21-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Antoni de Falguera | Els actuals colors exteriors són molt característics: parets ganats i decoracions blanc trencat. | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 77750 | Molí de l'Agell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lagell | AA.DD. (2007) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall, núm. 8 (L'Agell, març 2007), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | XIV-XIX | Part de l'edifici està enrunat. Pels elements que conserva el molí i per la seva situació està en risc de perdre's, a més de ser lloc de pas habitual de motos de trial. | Molí situat a la confluència dels rius Mascarell i Ripoll, aprofitant les aigües d'aquest per un rec. L'edifici té dos cossos adjunts; el més antic estava destinat a molí a la part inferior i vivenda la superior, i el segon, aprofitant el talús, feia funcions de magatzem. Tot i que està enrunat (el sostre començà a esfondrar-se als anys 80) conserva les moles i les farineres; el carcavà està en mal estat i no és possible veure si encara hi ha el rodet i l'arbre. A la part de darrera hi ha una gran bassa, que s'allarga agafant part del rec. Una de les llindes duu la data de 1775. | 08223-22 | Seguir la carretera del polígon al final del C/ Ripoll, i la pista abans del pont fins al molí. | L'any 1332 s'esmenta 'el camp del Molí' dins les possessions del mas l'Agell, i el mateix segon nom del mas, 'Cadireta', fa pensar en el seu origen com una resclosa. La primera documentació específica, però, no apareix fins l'any 1580. La llinda del molí duu la data de 1775 arrel de la reforma de Pau Agell, i les moles deurien ser renovades a finals de segle XIX; des de mitjan segle XX està abandonat, encara que fou el darrer molí fariner d'aigua en funcionament al poble. | 41.6696700,2.0572800 | 421523 | 4613530 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77750-foto-08223-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77750-foto-08223-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77750-foto-08223-22-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77751 | El Vapor (Vapor Ros) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vapor-vapor-ros | XIX-XX | Gran nau industrial amb la façana al carrer del Vapor. Antigament havia ocupat un major espai vora el Ripoll, fins ben bé davant les escoles, amb nombroses naus i espaioses, i una característica xemeneia. Actualment només queden dempeus part d'aquestes naus, ja que la resta s'ha anat reconvertint en polígon industrial. Es reconeixen les finestres de l'època i un parell de passatges que creuen l'edifici. | 08223-23 | C/ Vapor s/n | Indústria tèxtil de Llorenç Valls i Valls, coneguda popularment com el Vapor Ros o, senzillament, el Vapor. Fou una de les empreses èxtils més importants de Sant Llorenç, en nombre de telers i de treballadors, crescuda arrel de la importància tèxtil de Sabadell. Durant la guerra civil fou col·lectivitzada (empresa col·lectivitzada Lorenzo Valls, per la CNT-UGT). Actualment s'utilitza com a nau industrial a diverses petites empreses del tèxtil. | 41.6828100,2.0564400 | 421469 | 4614990 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 77752 | Celler Cooperatiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-cooperatiu-0 | AA.DD (2006) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 6 (La vinya, març 2006), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. | XX | Actualment serveix només de magatzem. | Nau industrial d'ampla façana i teulada a dues aigües, amb un rètol pintat a la façana (Grupo Sindical de Colonizacion 1086. San Lorenzo Savall. Bodega Cooperativa). A l'interior conserva molta de la maquinària de l'elaboració i conservació del vi a mitjan segle XX. | 08223-24 | A la zona industrial | El Celler Cooperatiu es va crear l'any 1955, a imitació d'altres cellers cooperatius històrics, per intentar revifar el cultiu de la vinya, que havia caigut arrel de la fil·loxera però que es podia intentar de refer. Uns primers anys de bona producció van fer pensar en un futur del conreu, però poc més d'una dècada més tard el Celler va haver de plegar. Com que la construcció es va pagar per títols de participació, l'edifici i tot el que hi ha dins encara està en dubte de propietat. | 41.6820100,2.0565900 | 421481 | 4614901 | 1955 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77753 | La Fassina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fassina-9 | L'edifici ha estat adaptat a les necessitats i gustos actuals, respectant l'estructura antiga i el nom de fassina. | Habitage que fa cantonada aixamfranada entre dos carrers irregulars; l'exterior està reformat al gust de finals de segle XX respectant les tècniques i elements originals. A l'interior conserva alguns elements estructurals d'haver estat fassina d'aiguardents. | 08223-25 | C/ Bisbe Solà 8 | 41.6785000,2.0593000 | 421702 | 4614509 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77753-foto-08223-25-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 77754 | La Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-9 | AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | XIV-XX | Gran masia ampliada al llarg dels segles, amb un cos central de teulada a quatre vessants i portal adovellat. Sota una galeria porxada d'època moderna hi ha l'arc de pas de l'antic camí de bast, que passava just per sota el mas medieval i va continuar fins a finals del segle XIX creuant pel mig de la casa: es veuen els traços dels arcs, i segons comunicació de l'amo, quan va fer tapar-ne part per un paleta local, aquest li va recordar que allò tenia 'servitud de pas'. A llevant d'aquesta entrada hi ha parts de la casa amb espitlleres, recordant petites fortificacions de guaita i possible defensa d'aquest antic camí. Moltes de les llindes estan treballades, bellament decorades i datades. Una d'elles presenta representacions vegetals i dos micos sostenint un escut amb la inscripció: INRI, Ave Maria, Joan Roca 1558, i és la llinda més antiga datada de tot el terme. També conserva un rellotge de sol, ara ja mig esborrat i amb intenció de restaurar-lo. A l'interior es conserven molts elements antics, i cal destacar-ne el celler, amb dos grans cups ara coberts i la sortida de les boixes. | 08223-26 | La Roca és el primer mas que queda a la dreta de la vall d'Horta, per una pista des de la carretera. | La masia apareix esmentada per primer cop l'any 1328 amb un membre de la família Roca, tot i que és possible que abans existís amb un altre nom, depenent del monestir de Sant Llorenç del Munt. El cognom Roca perviu a la casa fins l'any 1892, en què una pubilla es casà amb un Margenat, cognom que perdura encara actualment a la casa. El mas de la Roca apareix sovint lligat al del molí, també anomenat molí del senyor. | 41.6699500,2.0430900 | 420342 | 4613574 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77754-foto-08223-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77754-foto-08223-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77754-foto-08223-26-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Part de la casa ha estat adaptada per a petites segones residències; a una certa distància hi ha una gran granja arrendada per a la seva explotació, i altres dependències annexes.Un gran cos al sud té una filera superior de finestres d'arc de mig punt; els rajols corbats en parell que conformen cadascun dels petits arcs formaven part de l'antic rec (entre el sifó i les hortes), que va ser desmuntat a mitjan segle XX. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77755 | Molí de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-roca-0 | FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. VERGÉS i SOLÀ, Lluís (1971) Foranies i altres coses de Sant Llorenç Savall. Sant Llorenç Savall, edició de l'autor. | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular amb teulada a dues aigües. Aprofita el desnivell del talús, de manera que s'entra a peu pla al primer i segon pis, antic habitatge del moliner, mentre que la maquinària del molí se situava a la planta inferior. A la façana hi ha una llinda datada de 1785 i una placa corresponent a una altra restauració (Fue renobado por Dª Josefa Vidal y Rocal 1886) . Fa anys que l'edifici està refet del tot com a segona residència, i de la maquinària del molí no en queda gaire res, tot i que la bassa s'utilitza per a les hortes properes i el canal com a recollida d'aigües pluvials. El rec per a aquest molí arrencava de la bassa de la Parellada. | 08223-27 | Pel mateix camí de la Roca, el molí es troba uns metres abans del mas, vora la riera. | El molí de la Roca consta des d'antic, i la seva existència deu estar lligada a les primeres infraestructures del rec. Sempre ha estat lligat a la masia de la Roca, i estigué en funcionament fins als anys 50, en què s'intentà adaptar a un funcionament amb electricitat que no reeixí. Als anys 70 el propietari arranjà l'edifici per a segona residència a llogaters. | 41.6688600,2.0437400 | 420395 | 4613453 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77755-foto-08223-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77755-foto-08223-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77755-foto-08223-27-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | De les moles originàries del molí, una està aprofitada com a taula de jardí i una altra, trencada, és als peus de l'entrada. | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77756 | Comadran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comadran | AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | XVII-XX | Fa anys va començar un procés de restauració que ha quedat interromput. | En fotografies antigues es pot veure el cos principal de la casa, rectangular, una ampliació més baixa a migdia amb una petita galeria porxada i l'afegit del cup a llevant; tot i que l'estructura original no ha estat enderrocada, les reformes de finals del segle XX han desdibuixat aquest aspecte original amb més cossos, noves obertures i una gran terrassa. El cup es conserva tal com estava. | 08223-28 | Entrant a la Vall d'Horta és la primera casa que es veu a mà esquerra, enlairada. | Tot i que possiblement fos més antic, el mas no apareix documentat fins l'any 1328. Els segles XVI i XVII deuria passar dificultats econòmiques, ja que apareix sovint en deutes. Al segle XVIII es perd el cognom Comadran, però hi segueix la mateixa família amb el cognom Farell fins que el darrer descendent morí l'any 1989. Posteriorment ha estat reformada com a segona residència. | 41.6715200,2.0356900 | 419728 | 4613756 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77756-foto-08223-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77756-foto-08223-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77756-foto-08223-28-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77757 | Les Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-oliveres-2 | AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | XII-XX | Conjunt d'edificis que al llarg dels segles s'ha adaptat al talús del terreny, formant diversos cossos paral·lels al riu i un grup de coberts voltant l'era. El cos central és a dues aigües i bona part de les parets són de còdols. L'ampliació més important és a sud, en una galeria porxada, i un antic cobert agrícola a SE va ser adaptat fa pocs anys com a vivenda, afegint-s'hi una terrassa i altres elements nous. Moltes llindes estan datades o tenen marques de protecció contra les bruixes. | 08223-29 | Entrant a la Vall d'Horta, seguir un trencant a la dreta que duu a la casa. | El nom de les Oliveres ja apareix l'any 1196 lligat al senyoriu del castell de Pera. El cognom d'Oliveres i s'Olivera es manté a la casa des del segle XII fins al XIX, en què la pubilla es va casar amb un Dalmau de la Vall de Mur, i els seus descendents són encara a la casa. Bona part de la documentació que es conserva del mas Oliveres es refereix al molí i la sèquia, que encara es conserven, i a diverses compravendes a la Vall d'Horta que manifesten com, encara que es tracti d'un mas no molt gran, ha mantingut una economia estable. | 41.6739000,2.0355500 | 419720 | 4614020 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77757-foto-08223-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77757-foto-08223-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77757-foto-08223-29-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | El portal principal d'entrada, adovellat, té una figura esculpida, dempeus i amb els braços oberts i inscrit en un baix relleu; tot i que molt simple, se suposa d'època medieval i té un notable interès.A l'era de la casa es conserva també, al costat d'antigues moles dels molins de la casa, una interessant pedra de molí a mig desbastar, que mai fou acabada, i que l'amo trobà vora el turó d'Abellerols.D'altra banda, a la casa es conserva una imatge de la Marededéu que antigament anava voltant de casa en casa. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77758 | Molí vell de les Oliveres. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-vell-de-les-oliveres | FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | XIV? | L'edifici fa temps que està en procés de ruïna, però d'ençà dels incendis s'ha embardissat molt i ja no és possible accedir-hi. | Antic edifici d'un molí de tipologia primitiva, bastit al mig del talús. És de planta rectangular i només se'n conserven les parets. A la part inferior es pot veure la sortida del carcavà, però no és possible observar l'interior per estar ple de malesa. Es conserva la bassa i el rec, que forma part de la infraestructura de la sèquia de la vall; les aigües es recollien a la bassa de la Muntada. | 08223-30 | Sota mateix del mas de les Oliveres | La documentació del molí es remunta al segle XVI, però per la seva tipologia i estructura deu ser anterior; probablement es tracti del molí més antic de la vall. Tot i estar sota el mas de les Oliveres, sempre va pertànyer a la Roca. Als anys vuitanta del segle XX el propietari de les Oliveres permutà amb el de la Roca el molí per uns camps, per evitar que l'edifici fos convertit en segona residència. | 41.6736400,2.0353800 | 419705 | 4613991 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77758-foto-08223-30-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | La bassa del molí està en perfecte estat i és utilitzada pels propietaris de les Oliveres per al rec de les hortes. | 85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 77759 | Molí nou de les Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-nou-de-les-oliveres | Petit molí del qual encara es poden distingir el rec i el perímetre de la bassa, poblada de canyes i rebrots de pollancre. De l'edifici originari en queden pocs vestigis, ja que a mitjan segle XX es va reconvertir en un petit refugi. A l'edifici hi ha un rètol que diu 'Canari' i una placa ceràmica amb la llegenda 'passeig dels pollancres'. Com l'altre molí de les Oliveres, recollia les aigües a la bassa de la Muntada. | 08223-31 | Aquest segon molí es troba en el camí d'accés al mas de les Oliveres, abans de creuar el riu. | Aquest era el molí propi del mas de les Oliveres, ja que el que hi ha just sota el mas era propietat de la Roca. | 41.6715300,2.0390000 | 420004 | 4613754 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77759-foto-08223-31-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les antigues moles van anar a parar a l'era de les Oliveres. | 94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 77760 | Can Brossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-brossa-0 | AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | XVII-XX | Edifici bàsicament d'un sol cos, de planta quadrangular, amb planta baixa, dos pisos i golfes i teulada a dues aigües. La restauració que ha sofert al llarg dels darrers anys, tot i que ha respectat l'aspecte arquitectònic i els materials, ha desdibuixat bastant l'estructura original. A la façana de tramuntana es conserva una llinda de 1670, i a la de migdia un bonic rellotge de sol pintat de 1839, resturat l'any 1981. | 08223-32 | A mig camí de la Vall d'Horta, al vessant oriental. | Les primeres notícies que es tenen d'aquest mas són de 1215. Estigué sota el domini del castell de Pera com altres masos de la vall, i mai va interrompre l'activitat agrícola. Des de fa uns anys exerceix de restaurant els caps de setmana. Al seu entorn s'hi duen a terme activitats pilot de reforestació. | 41.6805700,2.0258900 | 418924 | 4614770 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77760-foto-08223-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77760-foto-08223-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77760-foto-08223-32-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | A l'entorn de Can Brossa hi ha diverses construccions modernes, tant xalets com granges. | 94|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77761 | La Muntada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-muntada-1 | AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | XII-XX | Les recents restauracions han desdibuixat l'edifici agrícola original, tot i respectar elements arquitectònics, sobretot externs. | Petit mas de la capçalera de la vall, de planta rectangular allargada cap a migdia sota un talús, i teulada a una sola vessant. Té diversos coberts annexos a l'entorn d'una petita era. Després de diverses vicissituds, usos i transformacions, als anys 90 del segle XX va quedar abandonada i fou restaurada amb criteris que no sempre han respectat l'estructura i els materials originals. | 08223-33 | Masia a l'esquerra de la Vall d'Horta, a l'inici del torrent de les Acàcies | La Muntada és el mas més antic documentat de la Vall d'Horta: 1162. La propietat passà del castell de Pera al monestir de Sant Llorenç del Munt, i finalment als Muntada que hi habitaven. Al segle XVII la propietat passà als Marquet, de la casa Marquet de l'Era. Als anys 70 s'hi instal·là una comunitat, que la convertí en casa de colònies durant alguns anys, després va servir com a refugi excursionista, però patí els efectes del vandalisme i finalment quedà abandonada l'any 1995. La Diputació de Barcelona l'adquirí el 1998, i com a escola de natura s'hi duen a terme activitats educatives. Fou fill del mas en Joan Muntada, conegut com el Muntadeta ('el Minyó de Sant Llorenç Savall'), bandoler de la colla de Perot Rocaguinarda. | 41.6777800,2.0310400 | 419349 | 4614455 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77761-foto-08223-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77761-foto-08223-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77761-foto-08223-33-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77762 | El Romeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-romeu | AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | XVII-XX | Masia residencial amb un cos central antic i diverses dependències tancades per un barri. A ponent s'hi han anat afegint dependències agrícoles i d'habitatge totalment modernes, sense desdir el conjunt. La casa té diverses llindes datades dels segles XVII i XVIII i decorades amb creus. Els anys 60 i 70 del segle XX va ser molt reformada com a residència, amb finestrals, piscina i jardins en lloc d'hortes, però respectant amb encert l'estructura i estètica originals. | 08223-34 | Seguir la carretera de la Vall d'Horta fins al fons de la vall; la darrera desviació duu al Romeu. | Encara que podem suposar que abans ja tenia vida, el primer esment que tenim del mas (1236) el descriu com el Romeu, abans dit Comapregona, encara que aquest nom també s'aplicava al mas veí de Pregona. Al llarg de l'edat mitjana la documentació ens parla dels propietaris de cognoms Romeu i Comapregona. Fou propietat dels Romeu fins al segle XIX, i als anys 60 del segle XX va ser agençada com a segona residència pels actuals propietaris. | 41.6882300,2.0193200 | 418387 | 4615626 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77762-foto-08223-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77762-foto-08223-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77762-foto-08223-34-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | A l'entorn de la casa hi ha diverses eines i peces antigues que no són originàries del lloc. | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77763 | Pregona (Comapregona) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pregona-comapregona | AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | XIV-XX | Es poden distingir els diferents volums arquitectònics segons l'època: el cos central de la casa, el més antic, va ser ampliat en època moderna cap a migdia i ponent amb galeries al sol i un tancat amb barri. L'ampliació d'estil modernista és un altre cos adossat al nordest, ben diferenciat, fet d'obra de maó i amb decoracions ceràmiques. La casa té a més algunes dependències, tant agrícoles com de lleure. | 08223-35 | És la casa que queda més al fons de la Vall d'Horta; la reixa d'accés sol estar tancada. | La història del mas Pregona (citat per primera vegada l'any 1236), de vegades anomenat també Comapregona, apareix lligada al veí mas Romeu, i al llarg dels anys els propietaris solen ser els mateixos: Comapregona, Romeu i Mata. Als anys 20 del segle XX va ser ampliada i reformada amb un regust modernista a l'estil del veí Marquet de les Roques. | 41.6882000,2.0159200 | 418104 | 4615626 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77763-foto-08223-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77763-foto-08223-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77763-foto-08223-35-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Modernisme|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet | A la façana del cos d'època modernista hi ha dos plafons ceràmics amb dues imatges diferents de la Marededéu de Montserrat. | 94|98|105|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77764 | Agramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/agramunt | AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | XVII-XX | Tot i les obres efectuades la segona meitat del segle XX, la casa va quedar greument afectada pels incendis de 2003. | Masia situada a la part alta de la vall d'Horta, en una fondalada assolellada però força afectada pels incendis de 1970 i 2003. Consta de dos cossos (vivenda i dependències agropecuàries) a banda i banda d'un pati tancat per un barri amb dues portes, ple d'afegits. Als anys 80 es reformà com a segona residència, i s'hi va fer una piscina i tot, però actualment està en abandó i amb diverses portes i bigues cremades l'any 2003. | 08223-36 | Abans d'arribar al fons de la Vall d'Horta, seguir una pista a la dreta sota el castell de Pera | Mas documentat des de 1336. Tot i la proximitat del castell de Pera estava de forma excepcional sota el domini del monestir de Montserrat. Fou habitat per la família Comapregona fins l'any 1695, quan passà a mans de la família Gibert de Mura i patí una profunda reconstrucció, segurament donant-li l'aspecte actual. Als anys 80 del segle XX va ser reformada amb cura com a segona residència, però actualment està abandonada. | 41.6917700,2.0242300 | 418800 | 4616015 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77764-foto-08223-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77764-foto-08223-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77764-foto-08223-36-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/