Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 77875 | Avenc del Xarop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-xarop | <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel.</p> | <p>A mig camí de la pista de la vall de Mur cap a Puig Rodó, la boca de l'avenc queda a tocar d'un revolt, i generalment està protegit per un reixat de buscalls. Té uns 50/60 cm de boca i ateny els 6 m. de profunditat.</p> | 08223-147 | A l'inici de la pista de la Vall de Mur, prendre una bifurcació a la dreta. | 41.6566800,2.0459400 | 420563 | 4612099 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77875-foto-08223-147-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 77797 | Aixopluc de la Muntada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixopluc-de-la-muntada | <p>Aixopluc excavat en un marge de terra d'un talús a la vora del torrent. Té una boca d'entrada en forma d'arc de mig punt que permet accedir a l'interior.</p> <p> </p> | 08223-69 | Des de la casa, aigües amunt del torrent de les Acàcies, en un talús a l'esquerra. | <p>No es té cap notícia documental ni verbal del seu ús. </p> | 41.6797000,2.0318500 | 419419 | 4614667 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2021-05-03 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||||
| 77901 | Hipogeu de la plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-placa | <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> | <p>Al subsòl de la plaça, per sota de la carretera, davant de l'hostal de cal Ramon, hi ha un hipogeu o sala soterrada i tancada, amb l'únic accés d'una galeria lateral. La sala no és d'obra sinó que és buidada a la terra, i presenta dotze fornícules rectangulars a l'entorn amb la part interior còncava, i un banc seguit d'obra. A la galeria hi ha grafits del segle XVII, i sembla que en aquella època aquest espai es va fer servir de fresquera de l'hostal aprofitant aquesta obra, per tant, anterior. S'ha deduït que podria haver estat un espai de culte religiós no permès en època baix-medieval.</p> | 08223-173 | Al subsòl de la plaça major | <p>La troballa es va produir l'any 1982 en motiu d'unes obres. Segons comunicació de Miquel Casals es féu una memòria arqueològica que s'ha perdut, i l'accés només es podria fer per una claveguera propera. La sola informació, doncs, és a la publicació de CASALS i VICENS. Els grafits d'època moderna, que s'han atribuït a l'ús de l'espai per part de l'hostal, corresponen al moment en què es deuria fer una remodelació de la plaça i l'espai de cementiri, que antigament es trobava a l'est de l'església. No s'ha relacionat, però, aquest espai amb el cementiri.</p> | 41.6786800,2.0581500 | 421607 | 4614530 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | L'únic accés, tancat, es podria fer pel clavegueram. | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 77818 | Domus de Vallverd (Casal o castell de Vallverd) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/domus-de-vallverd-casal-o-castell-de-vallverd | <p>AA.DD. (1991): Catalunya Romànica: El Vallès Occidental / El Vallès Oriental. Vol. XVIII. Barcelona, Enciclopèdia Catalana. FERRANDO i ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell, Cooperativa El Pot. FERRANDO i ROIG, Antoni (1992.1) Els castells del rodal del Montcau. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Cavall Bernat, 21. VERGÉS i SOLÀ, Lluís (1971) Foranies i altres coses de Sant Llorenç Savall. Sant Llorenç Savall, edició de l'autor.</p> | XII | L'element és en un turó boscós ple de vegetació; mai s'hi ha fet cap prospecció arqueològica ni treballs de neteja ni de manteniment. | <p>Al turó a tramuntana i al voltant de l'ermita de Sant Jaume de Vallverd es poden veure diverses restes de fonaments de murs (diverses filades i una cantonada de carreus), que han fet pensar en la ubicació d'una domus (eventualment anomenada castell) que apareix en la documentació. Les restes de murs, tot i visibles, són escasses i no s'han de confondre amb altres arranjaments moderns d'accés; l'ermita de Sant Jaume hauria pogut formar part del conjunt, fet que acostaria la domus a un castell amb capella pròpia. Es desconeix l'abast del conjunt de la construcció.</p> | 08223-90 | Al turó damunt l'església de Sant Jaume de Vallverd, des de la Busqueta o des de Collmonner. | <p>Es coneixen dues notícies documentals d'aquest casal (possiblement una domus forta) dels anys 1190 i 1205, a càrrec de Bernat de Vallverd, la seva dona Berenguera i l'hereu, Bernat. S'hi esmenta l'existència de l'església castellera de Sant Jaume de Vallverd. La propietat passà a Collmonner al segle XIV i posteriorment al mas de la Busqueta. Els actuals propietaris de la Busqueta han agençat l'entorn.</p> | 41.6708900,2.0818900 | 423573 | 4613644 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77818-foto-08223-90-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||
| 77883 | Alzina d'en Crispiano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-den-crispiano | <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. VERGÉS i SOLÀ, Lluís (1971) Foranies i altres coses de Sant Llorenç Savall. Sant Llorenç Savall, edició de l'autor.</p> | Fa pocs anys se li va efectuar una poda una mica maldestra que li va desdibuixar la forma coneguda fins aleshores. | <p>Alzina singular en un encreuament de camins. No és especialment remarcable, i de vegades té una fita a sota mateix per a identificar-la.</p> | 08223-155 | A mig camí entre el Marquet i Rocamur. | <p>El referent popular d'aquesta alzina no és pel seu caràcter botànic sinó pel fet que aquí sempre s'hi aturava el bosquerol Crispiano Ventura, carreter de Castellar. Durant anys aquí hi va penjar l'abric, les eines, hi lligava la mula i fins i dormia al ras. Des d'aleshores ha estat un punt de referència estimat, i conegut pels vilatans i excursionistes. Encara que el nom ha estat normalitzat en 'Crispià', sempre se li havia dit, a ell i a l'alzina, 'Crispiano'. De fet està a tocar d'una cruïlla de camins de la qual esdevé referència.</p> | 41.6709900,2.0203400 | 418450 | 4613711 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 77891 | Bassa del Marquet de les Roques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-marquet-de-les-roques | XX | <p>Antiga bassa de grans dimensions, de parets altes, bastida entre la carretera d'accés a la casa i la llera del torrent, del qual deuria prendre aigua per embassar-la. L'element més interessant és la capçalera, en què s'hi va fer un pany de paret a tres nivells enteulat de rajols i que, a la part que dóna a la bassa, té una petita fornícula amb la data de construcció i les inicials del propietari (A.O.B. 1903)</p> | 08223-163 | Entre la bifurcació de la carretera de la vall i la casa del Marquet, abans d'un revolt pronunciat. | <p>L'element forma part de les reformes que féu Antoni Oliver de tot el conjunt. La bassa deuria millorar l'abastiment d'aigua als camps més baixos i altres elements propers.</p> | 41.6762000,2.0223100 | 418620 | 4614288 | 1903 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77891-foto-08223-163-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 77729 | Santa Maria del castell de Pera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-castell-de-pera | <p>AA.DD. (1991): Catalunya Romànica: El Vallès Occidental / El Vallès Oriental. Vol. XVIII. Barcelona, Enciclopèdia Catalana. AA.DD (2005) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 5 (El castell de Pera, setembre 2005), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. FERRANDO i ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell, Cooperativa El Pot. FERRANDO i ROIG, Antoni (1992.1) Els castells del rodal del Montcau. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Cavall Bernat, 21.</p> | XI-XIV | El conjunt del castell va rebre una campanya d'excavacions arqueològiques l'any 2002, però des d'aleshores ha estat abandonat a la intempèrie i el pas de desaprensius. | <p>Antiga capella castellera, ubicada dins el conjunt emmurallat. Actualment només en resta bona part de l'absis, que s'assenta molt avall al cingle, i sobretot el pany de mur meridional, amb l'arrencada de la volta, l'obertura d'entrada i vestigis d'arrebossat.</p> | 08223-1 | Al sector est de les ruïnes del castell de Pera, al serrat del castell. | <p>Tot i que l'inici de la seva construcció es pot associar a la del castell, les úniques notícies documentals es limiten a dos documents, l'un és una deixa de 1378 i l'altre és de 1736, en motiu del trasllat de la imatge per ruïna de l'església. El conjunt del castell, inclosa l'església, va ser excavat l'any 2002.</p> | 41.6904400,2.0288200 | 419180 | 4615863 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77729-foto-08223-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77729-foto-08223-1-2.jpg | Legal | Medieval|Romànic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 85|92 | 1754 | 1.4 | 1771 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||
| 77807 | Creu del Calvari (Creu de terme, de l'era del Có) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-calvari-creu-de-terme-de-lera-del-co | XIV-XX | La part que sempre ha tocat al N o NW està més desgastada per la intempèrie. | <p>Antiga creu de terme, situada en un indret que antigament ja era als afores del poble. La creu té una imatge de crist crucificat a una banda i la marededéu a l'altra, amb l'alfa i la omega als braços. A sota, a mode de capitell, hi ha les imatges de vuit sants sota unes petites arcuacions, entre els quals Sant Llorenç, Sant Jaume, Sant Jordi o Santa Eulàlia. El conjunt està instal·lat en una base més recent amb graons, en un dels quals hi ha inscrit 'Santa Missió 1946'.</p> | 08223-79 | Era del Có (turó del Calvari) | <p>Antiga creu de terme de la població, situada damunt el turó del Calvari, també conegut com l'era del Có perquè aquí hi havia l'era de ventar de l'Agell, on un dels amos va ser conegut amb el renom del Co. L'any 1936 va ser aterrada i feta malbé, però fou recuperada posteriorment. L'any 1946 fou instal·lada de nou, en l'esperit de l'època. A finals de segle XX, amb la urbanització de l'indret, la creu va quedar dins un jardí privat fins que es va traslladar d'ubicació fins a un espai erm entre dos carrers.</p> | 41.6772900,2.0601400 | 421771 | 4614374 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77807-foto-08223-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77807-foto-08223-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77807-foto-08223-79-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-30 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | L'entorn del turó dit del Calvari s'ha anat urbanitzant els darrers anys, traient a la creu la seva primitiva funció de creu de terme i assimilant-la al nucli urbà. | 94|98|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||
| 77888 | Avenc Gran de la Muntada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-gran-de-la-muntada | <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel. CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> | <p>Avenc d'accés perillós, amb una boca ampla i visible en un terreny rocós, d'uns 3,5 x 1 m. Té 31 m. de profunditat i diverses galeries o bifurcacions, la més fonda de les quals ateny els 32 m. Està indicat amb un rètol metàl·lic. Algunes de les galeries no han estat mai explorades a causa d'emanacions de CO2.</p> | 08223-160 | Al vessant NE de Rocamur, davant la Muntada. | 41.6736500,2.0254800 | 418881 | 4614002 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77888-foto-08223-160-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 77866 | Cau dels Emboscats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cau-dels-emboscats | <p>Balma arrecerada i orientada a l'est en una de les característiques formacions dels Emprius, que no arriba a formar una cova. Té sortida per l'altra banda de la penya. L'accés és per un forat que sembla un avenc i s'ha de fer per una escala de fusta i unes grapes de ferro.</p> | 08223-138 | Cova oberta o balma a llevant en un penyal de la carena dels Emprius, vora el Queixal Corcat. | <p>El nom li ve d'haver estat amagatall de perseguits en èpoques diverses: s'hi amagaven bandolers, maquis, carlins.. I sembla que fou molt utilitzat en la guerra del Francès, per estar a la vora d'un antic camí de pas. Durant la guerra civil s'hi protegiren primer els perseguits pels esvelotats d'esquerres i després els represaliats pel franquisme, fins i tot als primers anys de la post-guerra; encara n'hi ha el record entre la població de Sant Llorenç. Actualment és un punt d'interès en les excursions als Emprius, malgrat la seva localització i accés difícils.</p> | 41.6829800,2.0121700 | 417785 | 4615050 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77866-foto-08223-138-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 77904 | Barraca de vinya de Coll Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-coll-roig | <p>AA.DD (2006) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 6 (La vinya, març 2006), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat.</p> | XIX | <p>Barraca de planta rodona actualment enmig del paisatge boscós, bastida aprofitant el talús del terreny. La paret del fons és de roca mare, i deu fer uns 1,50 m de fons per 1,20 d'ample. El sostre és cobert de terra i conserva la pedra de tapar el forat dels fums.</p> | 08223-176 | Seguir un camí a l'esquerra poc abans d'arribar a coll Roig; a la vora hi ha un xalet modern. | <p>És possible que aquesta sigui una de les quatre barraques contemplades al cadastre de 1942 al sector del Rossell.</p> | 41.6676500,2.0776900 | 423220 | 4613288 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | En aquest sector del terme municipal sembla que la concentració de barraques és menor, i es troben totes enmig del bosc ja que la vinya original s'ha perdut. | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 77903 | Barraca de vinya del torrent de les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-torrent-de-les-comes | XIX | Afectada per la malesa | <p>Barraca feta aprofitant el talús del terreny, sobre roca mare. De planta més o menys rodona, a l'interior deu fer uns 1,20 m. de diàmetre i una persona hi cap just. El forat dels fums és enllosat.</p> | 08223-175 | A la carena d'un turó sobre el marge dret del torrent de les Comes, per pista de desemboscar. | 41.6745200,2.0315300 | 419386 | 4614093 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Aquesta barraca va ser refeta quan, arrel dels incendis, va quedar al descobert en passar-li davant un camí de deforestar. En zones desforestades se'n poden veure moltes. | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 77906 | Barraca de vinya de la Busqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-busqueta | <p>AA.DD (2006) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 6 (La vinya, març 2006), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat.</p> | XIX | <p>Barraca feta aprofitant el talús del terreny, sobre una codina. L'interior deu mesurar uns 1,30m. Conserva la paret del fons d'obra, i vora l'entrada hi ha un petit marge que evita que l'escorrentia d'aigües la pugui fer malbé. Tot i adaptar-se a la irregularitat del terreny és de planta arrodonida.</p> | 08223-178 | Sota la casa de la Busqueta, vora el camí de coll Roig. | <p>Aquesta deu ser una de les dues barraques contemplades al cadastre de 1942 al sector de la Busqueta.</p> | 41.6704500,2.0702800 | 422606 | 4613605 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77906-foto-08223-178-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Comunica amb la casa de la Busqueta per un camí antigament agençat i amb xiprers, però que es va perdent. El propietari va arreglar la barraca fa alguns anys. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 77905 | Barraca de vinya del Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-rossell | <p>AA.DD (2006) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 6 (La vinya, març 2006), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat.</p> | XIX | <p>Barraca rodona en terreny isolat, sense aprofitar cap marge ni talús, només la roca mare del sòl. L'accés és molt baix, poc més d'un metre, i es conserva sencer el sostre cobert de terra acabat de forma punxeguda.</p> | 08223-177 | A la carretera que puja a Coll Roig, passada la riera de Mascarell | <p>Segurament aquesta barraca és una de les quatre contemplades al cadastre de 1942 al sector del Rossell.</p> | 41.6679000,2.0730000 | 422830 | 4613320 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-13 00:00:00 | Per trobar-se just a la vora d'un camí de vegades hi ha senyals de fogueres davant la barraca, o restes de deixalles; és d'esperar que aquest ús fortuït no sigui font de vandalisme. | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 77902 | Barraca de vinya del Cumònia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-cumonia | <p>AA.DD (2006) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 6 (La vinya, març 2006), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat.</p> | XIX | Afectada per la malesa | <p>Barraca situada al mig d'un marge, i que per tant no deixa veure cap estructura exterior. A l'interior es pot veure la forma arrodonida, i encara que la porta és baixa, s'hi cap dret i deu mesurar ben bé 2 m tant d'alt com d'ample. Pel fet d'estar en un marge no presenta obertura per a sortida de fums, ja que damunt hi ha una feixa.</p> | 08223-174 | Al marge esquerre del torrent de les Comes, seguint una pista de desemboscar | <p>La barraca és coneguda pel nom de 'Cumònia', que deuria ser el renom del propietari o d'algun treballador. Aquesta barraca no consta en cap document cadastral.</p> | 41.6752300,2.0303100 | 419285 | 4614173 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77902-foto-08223-174-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Va ser arreglada recentment, després dels incendis. Tot i que hi ha altres barraques de marge, aquesta n'és representativa per ser, segurament, la més gran. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 77823 | Les Casetes del Bufí (o del Bofí, els corrals de Can Pèlecs, els Corrals del Daví) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-casetes-del-bufi-o-del-bofi-els-corrals-de-can-pelecs-els-corrals-del-davi | <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. FERRANDO i ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell, Cooperativa El Pot.</p> | Tot i l'escàs ús actual, no hi ha cap mena de consolidació dels murs històrics, i l'element és a la intempèrie. | <p>Bauma natural protegida per un parell de murs de paret seca que no toquen sostre; l'entrada original està tapiada, però s'entra per un esvoranc a l'extrem del conjunt. A l'interior hi ha restes de focs i lleixes obertes a la roca.</p> | 08223-95 | A la capçalera de la canal de la Ravella; abans de la cruïlla de camins a la Mola, seguir al S. | <p>El topònim apareix com a casa en documentació de l'any 1185, i ha estat habitat, tot i que amb irregularitats, fins a inicis del segle XX. Deuria haver tingut relació amb l'antic mas del Bufí, de la vall de Mur, actualment desaparegut però amb documentació des del segle XIV. N'hi ha notícies documentals en època moderna, i l'any 1850 va ser dels pocs amagatalls que es va tancar per evitar-hi l'estada d''elements perillosos; deuria durar poc, ja que pocs anys després l'utilitzà un grup de falsificadors de moneda que vivia als Òbits, i l'any 1900 hi vivia una família. Al llarg del segle XX es va utilitzar com a corral, aixopluc de carboners i també com a amagatall durant la guerra civil. Darrerament es fa servir com a petit refugi excursionista.</p> | 41.6611200,2.0169000 | 418151 | 4612619 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77823-foto-08223-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77823-foto-08223-95-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Al fons de la bauma s'obre una petita cova de 30 m. de recorregut. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 77861 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-40 | <p>Cantada de cançons populars en motiu de la Pasqua, típiques també d 'altres indrets de Catalunya. Se solen cantar el diumenge de Pasqua, tot i que algun any s'han fet o repetit en un altre moment. Les caramelles de Sant Llorenç Savall no tenen repertori propi.</p> | 08223-133 | <p>La cantada de caramelles ha anat patint els seus alts i baixos, i ha estat recuperada en diverses ocasions. La tradició de cant coral de la vila ha anat protagonitzant les revifalles dels darrers anys. Actualment canten les caramelles la coral local, la Coral Polifònica dels Emprius.</p> | 41.6804900,2.0576100 | 421564 | 4614731 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||||||
| 77779 | Castell de Pera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-pera | <p>AA.DD. (1991): Catalunya Romànica: El Vallès Occidental / El Vallès Oriental. Vol. XVIII. Barcelona, Enciclopèdia Catalana. AA.DD (2005) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 5 (El castell de Pera, setembre 2005), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. CATALÀ ROCA, Pere (1962) Els Castells catalans. Barcelona, Rafael Dalmau editor. FERRANDO i ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell, Cooperativa El Pot. FERRANDO i ROIG, Antoni (1992.1) Els castells del rodal del Montcau. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Cavall Bernat, 21.</p> | X-XIV | Les restes del castell estan en ruïna, i de no ser consolidades podrien anar-se enderrocant més amb el temps. L'excavació arqueològica va deixar molts elements al descobert, però la intempèrie i el pas de desaprensius poden continuar malmetent el conjunt. | <p>Castell roquer, actualment en ruïna, bastit damunt un turó rocós allargassat. Els vestigis més identificables són un gran pany de mur a ponent amb espitlleres; la base de la torre de Vernet al nord; i a llevant s'hi troben els murs més antics i dues entrades, les dependències principals i la capella castellera. Arran de la campanya d'excavacions, en aquest darrer sector van trobar-se dues cisternes arrebossades i un forn. Es desconeix la funció d'una construcció quadrada i profunda, que s'ha suggerit com a masmorra o bé sitja. L'esperó sud és rocós i deuria substituir la construcció d'una torre de guaita, ja que no hi queda cap vestigi ni de forat per a bigues ni de restes de construccions.</p> | 08223-51 | Accés des de la Vall d'Horta, per la pista abans d'Agramunt, o corriol des de Saladelafont. | <p>Tot i que les primeres notícies daten de l'any 978, el castell ja deuria existir des de feia alguns anys. Sota l'alt domini dels comtes de Barcelona i dels vescomtes de Cardona, el castell estigué en mans de la família Bonnuç fins al segle XII. Després canvià sovint de propietaris vallesans, entre els quals la família Vernet, que hi féu importants reformes. Lluny ja de la seva funció de vigilància, el castell tenia importància pel control jurisdiccional del territori de Lacera, i comprenia també el castell de Rocamur i la Torre de Lacera. A finals del XIV fou venut a la família Sentmenat, que en mantingueren la propietat i els drets feudals fins al darrer membre de la nissaga, mort a mitjan segle XIX. El castell fou habitat amb més o menys continuïtat fins al XVII. Visitat i estudiat per historiadors locals i excursionistes, al primer quart de segle XX encara conservava força estructures dempeus. L'any 2002 s'hi va fer una campanya d'excavacions arqueològiques que aportà moltes dades noves, però sense consolidació definitiva. Hi ha intenció de fer una segona campanya i treballs de consolidació.</p> | 41.6905400,2.0287300 | 419173 | 4615874 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77779-foto-08223-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77779-foto-08223-51-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 85 | 46 | 1.2 | 1771 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||
| 77852 | Festa Major d'estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-11 | Des de diverses entitats cíviques i des de l'Ajuntament mateix, hi ha la intenció de fer uns gegants nous per a la festa, ja que els vells no tenen gaire interès artístic i darrerament ja no apareixen. | <p>Conjunt de manifestacions festives que se celebra el primer diumenge de setembre o el darrer cap de setmana d'agost. La festa major està formada per un conjunt d'activitats festives, esportives, culturals i religioses amb la participació de les administracions corresponents i diverses entitats del poble, i la coordina una comissió de festes independent. Les activitats poden anar canviant, i els darrers anys s'ha caracteritzat per recuperar tradicions antigues, com les bitlles catalanes, o per introduir un element com és la venda de samarretes de la festa, amb un motiu que va variant anualment i que és motiu de col·lecció.</p> | 08223-124 | 41.6804900,2.0576100 | 421564 | 4614731 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les urbanitzacions que també estan al terme municipal, com Comabella i Les Marines, celebren la seva festa major, òbviament de tradició molt més recent. | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||||
| 77855 | Drac de Sant Llorenç Savall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/drac-de-sant-llorenc-savall | <p><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. La llegenda del drac de Sant Llorenç del Munt. Pàg. 155-159. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. </span></span></p> <p><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni (1991). Anecdotari ocult d’una muntanya màgica: Sant Llorenç del Munt. Mossèn Vergés i el drac de Sant Llorenç del Munt, pàg. 9-11. Editorial Ègara. Terrassa. <a href='https://drive.google.com/file/d/19Y6X9kmWjA5ySN_fIul56l6Uf5Bwymcz/view'>https://drive.google.com/file/d/19Y6X9kmWjA5ySN_fIul56l6Uf5Bwymcz/view</a> </span></span></p> | Llegenda viva en la tradició popular, i publicada en diversos reculls d'abast català. | <p>Conta la llegenda que quan els moros se n'anaren d'aquestes terres hi van deixar una petita cria de drac. L'animal anà cresquent i cada vegada necessitava més per a menjar. Primer li duien ovelles, després ja baixava ell mateix a buscar-les entre els ramats, fins que al final tenia tot l'entorn de Sant Llorenç atemorit per les captures que pogués fer. La notícia s'escampà arreu fins que el comte de Barcelona en persona volgué solucionar l'afer, i ell mateix vingué a caçar la fera. I quan el matà s'acabaren els grans mals en aquesta terra. La llegenda està associada al Morral o Cova del Drac (Matadepera).</p> | 08223-127 | Llegenda situada a la Cova Simanya. | <p>El pare Ermendia, al segle XVIII, entrà a la cova Simanya i trobà a l'interior femta fresca, que identificà amb el drac de la llegenda. Víctor Balaguer, al segle XIX, situà la llegenda del drac a la Cova Simanya, on també es contava que hi havia una ciutat sencera amb els seus habitants. La llegenda és una de les més populars a l'entorn, i altres coves s'apropien la presència d'un drac. Les versions de la llegenda són moltes, i cal destacar un poema de Miquel Desclot, que anys més tard fou musicat pel grup Mesclat.</p> | 41.6747400,2.0090500 | 417515 | 4614138 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | La llegenda té diverses variants i topònims. Es diu que vivia en una cova i que fou mort en una altra; la toponímia varia des del Morral del Drac, la Cova de Santa Agnès i la Cova Simanya, que per ésser tan gran es diu que era on podia viure. Les dades UTM de localització de la llegenda són les de la Cova Simanya. | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 77869 | Cova de l'Àngel (o de Bellver) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-langel-o-de-bellver | <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel. CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> | <p>Cova d'entrada estreta al mig d'una esquerda, uns metres per damunt del camí. Té 25 m de recorregut interior i no lluny de l'entrada s'hi poden veure uns remarcables exemples de gours, curioses formacions calcàries en forma de petit clot escalonat on s'acumula aigua.</p> | 08223-141 | Passada la cova Simanya, al final de la mateixa línia de cavitats. | <p>La cova ha servit d'aixopluc i habitatge temporer en diverses èpoques, però és sobretot coneguda per un estadant que al segle XVIII li va donar el nom. Jaume Bellver era un ermità veí de Castellterçol, que visqué a la cova després d'haver estat ja a l'ermita de Santa Agnès.. Pel que sembla era un personatge mig eremita mig savi a qui la gent dels masos propers acudien a demanar consell, i per això era anomenat 'àngel'.</p> | 41.6749400,2.0091300 | 417522 | 4614160 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77869-foto-08223-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77869-foto-08223-141-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 77870 | Cova gran de les Fogueroses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-gran-de-les-fogueroses | <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel. CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> | <p>Cova de difícil accés, amb un recorregut interior de 120 m. Conserva diverses formacions estalactítiques, essent de les poques cavitats del massís que no ha estat expoliada per vandalisme.</p> | 08223-142 | Al vessant E del paller de les Fogueroses. | <p>És una cavitat poc coneguda per grups d'espeleòlegs.</p> | 41.6693600,2.0140600 | 417925 | 4613536 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | A la vora hi ha un altre avenc, la Cova Petita de les Fogueroses, que també conserva estalactites a l'interior. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 77871 | Cova de la canal de la Tanca (Cova de l'Ensorrament, forat de la canal de la Tanca) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-canal-de-la-tanca-cova-de-lensorrament-forat-de-la-canal-de-la-tanca | <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> | <p>Cova de difícil accés; l'entrada és força gran però queda emboscada, i només s'hi pot accedir desgrimpant amb l'ajut d'una corda.</p> | 08223-143 | A la part alta de la Canal de la Tanca, per un corriol des de la carena del Pagès | 41.6630100,2.0153800 | 418027 | 4612830 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77871-foto-08223-143-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les dades UTM s'han pres des del replà superior d'accés. | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 77878 | Cova Simanya Nova (o de la Canal o del Torrent) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-simanya-nova-o-de-la-canal-o-del-torrent | <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> <p><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Pàg. 45-50.</span></span></p> | <p>Cova que forma part del conjunt de les Simanyes però que, per quedar-ne apartada, no es va catalogar fins bastant més tard. La boca és ampla i va permetre l'assentament humà en la Prehistòria, i al fons hi comença una cavitat que ateny els 40 m de recorregut.</p> | 08223-150 | Al sector de les Simanyes, més al nord de la Simanya Gran. | <p>La cavitat no va ser descoberta fins l'any 1961, i als anys 70 s'hi van fer excavacions. Del conjunt de les Simanyes és la que ha aportat més material (ceràmiques d'època neolítica amb cordons) o que, si més no, ha pogut ser controlat abans de dispersar-se. Part del material es custodia al Museu d'Història de Sabadell.</p> | 41.6749100,2.0089700 | 417508 | 4614157 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2021-08-04 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 77879 | Forat d'en Perer (o d'en Paré) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-den-perer-o-den-pare | <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> | <p>Curiosa formació rocosa, que forma un forat gairebé rodó al mig d'una pedra. Queda a un metre del nivell del terra però és de fàcil accés, i a l'interior crea una balma d'uns 2 m de fondària per 2/2,5 d'alçada. És l'única cavitat del terme municipal que no pertany al massís de Sant Llorenç del Munt, i la seva naturalesa geològica no és càrstica.</p> | 08223-151 | A la vall de Maria, sota la serra del Vinardell. | <p>Sembla que ha servit d'aixopluc al llarg dels temps, i que fa anys hi havia viscut un home solitari fent-hi vida eremítica.</p> | 41.6887300,2.0754100 | 423055 | 4615630 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77879-foto-08223-151-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Tot i que va quedar afectat pels incendis, els efectes es van produir en el paisatge de l'entorn. | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 77821 | Torre de senyals de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-senyals-de-la-roca | <p>AA.DD. (1991): Catalunya Romànica: El Vallès Occidental / El Vallès Oriental. Vol. XVIII. Barcelona, Enciclopèdia Catalana. CATALÀ ROCA, Pere (1962) Els Castells catalans. Barcelona, Rafael Dalmau editor. FERRANDO i ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell, Cooperativa El Pot. FERRANDO i ROIG, Antoni (1992.1) Els castells del rodal del Montcau. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Cavall Bernat, 21.</p> | XI-XIII | El jaciment no és sinó una ruïna; la pedra de fer focs deu haver caigut fa segles de la seva ubicació originària. | <p>Dalt d'un petit promontori prop de la Torre de Lacera es veuen els basaments d'una construcció de planta irregular, d'uns 2 m. d'amplada i forma semicircular; als peus de la roca hi ha una gran pedra caiguda amb una concavitat treballada que s'ha interpretat que era per a encendre-hi focs. En qualsevol cas és un element de gran singularitat.</p> | 08223-93 | A pocs metres de la Torre de Lacera, seguint un corriol que s'enfila a un turó al NE i a la dreta. | <p>Aquesta construcció està òbviament lligada a la torre de Lacera, i cal situar-la al mateix moment. Possiblement cobrís la funció de torre de guaita i de defensa. Les restes foren reconegudes i interpretades a mitjan segle XX per diversos estudiosos.</p> | 41.6691700,2.0488900 | 420824 | 4613483 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77821-foto-08223-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77821-foto-08223-93-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||
| 77860 | Ball de gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-12 | Tradició recuperada recentment. | <p>Dansa típica que es fa per Carnestoltes i eventualment algun altre dia de l'any. Els balls de gitanes són típics de diverses zones de Catalunya i el País Valencià, però les gitanes del Vallès tenen un caràcter específic i estan molt arrelades en diverses poblacions. El ball de gitanes de Sant Llorenç està lligat a la tradició vallesana.</p> | 08223-132 | Plaça Major i altres indrets del poble | <p>El ball de gitanes es perdé durant la postguerra, i es féu una primera recuperació de la tradició als anys 50, que més tard quedà perduda de nou. L'actual grup de gitanes recuperà la tradició l'any 1985, i té bona acollida en la població. A més del dia de Carnestoltes es fan altres ballades l'any.</p> | 41.6804900,2.0576100 | 421564 | 4614731 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||||
| 77820 | Torrota de la Roca (Torre de Lacera, Castell de la Roca, Torre del Moro) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrota-de-la-roca-torre-de-lacera-castell-de-la-roca-torre-del-moro | <p>AA.DD. (1991): Catalunya Romànica: El Vallès Occidental / El Vallès Oriental. Vol. XVIII. Barcelona, Enciclopèdia Catalana. CATALÀ ROCA, Pere (1962) Els Castells catalans. Barcelona, Rafael Dalmau editor. FERRANDO i ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell, Cooperativa El Pot. FERRANDO i ROIG, Antoni (1992.1) Els castells del rodal del Montcau. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Cavall Bernat, 21.</p> | XI-XIII | Element sense cap mena de consolidació, molt a l'abast de buscadors desaprensius de pedra rústica. | <p>De l'antiga torre quadrada, que deuria fer uns 12 m. de costat, només resta dempeus un bon pany de paret esbotzat d'uns 3 m. d'alçada i dues cantoneres. Els carreus, més o menys treballats, foren reaprofitats amb els anys per a fer-ne marges, però n'hi ha molts d'escampats al voltant.</p> | 08223-92 | Entre la carretera de Castellar i el mas de la Roca, en un turó a la dreta camí de la creu de Ricó. | <p>El conjunt de la torre i torre de senyals de Lacera apareix lligat al castell de Pera, com a protecció avançada de l'entrada de la vall d'Horta, fora de l'aguait del castell. Les primeres notícies documentals daten de finals del segle XI, i el darrer esment és en un testament de 1228. El territori i nom de Lacera és àmpliament documentat durant un periode més extens, i la torre en fóra només l'element defensiu de referència. És probable que, un cop perduda l'eficàcia del Castell de Pera, que seria de difícil accés, la Torre de Lacera tingués alguna funció residencial o administrativa regulant aquest ampli territori que vindria a correspondre's a bona part del terme municipal actual.</p> | 41.6689300,2.0485800 | 420798 | 4613456 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77820-foto-08223-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77820-foto-08223-92-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 77856 | Els dimonis del Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-dimonis-del-borrell | Llegenda viva en la tradició popular, i publicada en diversos reculls d'abast català. | <p>Diuen que un any, al mas Borrell, s'havia de segar i no tenien encara segadors per a fer la feina, i més que en necessitaven perquè la mestressa acabava de tenir una criatura i no hi podria ajudar. L'amo, desesperat, se'n va anar un dia cap al poble dient que tornaria amb tres segadors fos com fos, maldament fossin dimonis. Pel camí va trobar tres joves fornits que li van dir que eren segadors buscant feina, i allà mateix van tancar els tractes: tindrien feina una setmana, i se'ls donaria menjar i aixopluc. Al primer dia que s'hi van posar van haver segat tots els camps. Quan van tornar a la casa, l'amo no s'ho podia creure, i els va dir que els donaria la paga però que, feta la feina, ja podien marxar. Quan tothom se'n va anar a dormir l'amo es va malfiar i va espiar els segadors, i va saber que eren dimonis i que se l'endurien per no haver promès de tenir-los feina per a set dies. Se'n va tornar al llit espantat, i sentint-se culpable d'haver volgut per treballadors fos qui fos, no que fossin dimonis, però la seva dona el va tranquil·litzar dient que ella, l'endemà, ja els donaria feina. De bon matí els segadors van demanar la feina que se'ls havia promès, i en no tenir-ne, li van dir a l'amo que eren dimonis i que se l'endurien com a paga. Però aparegué la seva dona per dir-los que si en volien, de feina, en tenia de sobres. Al primer li va encomanar que tragués aigua del pou amb un cabàs sense cul; al segon que netegés i fes ben blanca una pell de cabra negra; i al tercer que en una setmana ensenyés de lletra al nen que acabava de néixer. No podent complir la feina, els tres dimonis se n'anaren de la casa i no tornarem mai més. I deixant els camps segats.</p> | 08223-128 | Llegenda situada al mas enrunat del Borrell, a la vall de Mur | 41.6625700,2.0308700 | 419316 | 4612767 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les dades UTM són les de les restes del mas Borrell. | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||||
| 77849 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-26 | XIX-XX | Membres del Centre d'Estudis Històrics Lacera han estudiat diversos aspectes de la documentació, que tot i no estar inventariada està, més o menys, endreçada. | <p>Documentació pròpia del municipi des dels anys 1836-40 fins a l'actualitat. Està custodiada a l'Ajuntament, ordenada en un armari en llibres i lligalls.</p> | 08223-121 | Ajuntament de Sant Llorenç Savall, C/ Canigó 7 | 41.6795700,2.0596000 | 421728 | 4614627 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les dades UTM es corresponen a l'actual seu de l'Ajuntament de Sant Llorenç; alguns dels seus equipaments podrien canviar properament d'ubicació. | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 77851 | Arxiu del Centre d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall, Lacera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-del-centre-destudis-historics-de-sant-llorenc-savall-lacera | <p>El Centre d'Estudis Històrics de Sant Llorenç, que pren el nom del territori medieval de Lacera, fou creat l'any 2002. Des del primer moment es va proposar de recollir tota la informació documental, tant escrita com gràfica, referent a la història del poble i del municipi. L'arxiu, doncs, està constituït per còpies (còpies fotogràfiques, fotocòpies, arxius digitalitzats..) i no sempre per originals, però pels seus objectius té un interès notable. Alguns veïns han ofert pergamins i altres documents privats, i també es recull tota la bibliografia existent sobre la població.</p> | 08223-123 | Ubicació dispersa | <p>L'arxiu es va començar a recollir l'any 2002, i comprèn documentació des de l'edat mitjana fins a l'actualitat.</p> | 41.6795700,2.0596000 | 421728 | 4614627 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Restringit | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | A l'espera d'un local o espai definitiu l'arxiu de Lacera encara no té una ubicació exacta, i està en diversos domicilis privats dels seus membres. | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 77896 | Camí de Sant Llorenç a Mura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-llorenc-a-mura | <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel. SUÁREZ FERNÁNDEZ, Francesc (2007) Els camins històrics de Sant Llorenç Savall, a mitjan segle XIX. Lacera, Butlletí del Centre d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall, núm. 8 (març 2007).</p> | Darrerament el servei del parc ha començat a recuperar trams d'aquest camí, com a camí de la Vall d'Horta. En algun tram està balisat i comprèn les indicacions de diversos elements del rec o sèquia. A més dels plafons informatius està previst fer algun fulletó. El tram de la Muntada al collet del Llor forma part del GR 5 i està balisat. | <p>El camí sortia per la Creu de Ricó i enfilava per la vall d'Horta passant segurament per la Torre de Lacera. Al mas de la Roca passava pel mig de la casa, on encara es poden veure punts de defensa i el passatge, i seguia per llevant de la riera cap a les Oliveres -no pel traçat actual de la carretera (oberta a principis de s. XX per al Marquet). El traçat segueix per la Muntada, pont de la Muntada, pont del Marquet i s'enfila per la font del Llor fins a tocar els Emprius, des d'on davalla cap a Mura.</p> | 08223-168 | De Sant Llorenç per la Vall d'Horta | <p>A més de ser la principal via de comunicació de la vall d'Horta, paral·lela al rec, aquest camí deuria ser seguit durant anys per travessar la vall cap al nord. Alguns vestigis del traçat es demostren antics, i encara es recorda com a camí de carboners i altres bosquerols. A l'entrada del mas de la Roca hi ha una antiga construcció, com una torreta, amb espitlleres i espai per a un portal, vestigi probablement d'una defensa d'origen medieval d'aquest pas, no a la casa (que va absorbir la construcció) sinó públic.</p> | 41.6700000,2.0429600 | 420332 | 4613580 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les dades UTM estan preses al tram del camí que fins a finals de segel XIX passava per l'interior del mas la Roca, i que actualment és un passatge cobert per arcades dins la casa. | 94 | 49 | 1.5 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 77897 | Camí de Sant Llorenç a Monistrol, 'Camí del Riu' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-llorenc-a-monistrol-cami-del-riu | <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel. SUÁREZ FERNÁNDEZ, Francesc (2007) Els camins històrics de Sant Llorenç Savall, a mitjan segle XIX. Lacera, Butlletí del Centre d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall, núm. 8 (març 2007).</p> | Després dels incendis del 2003, al llarg dels nays 2005 i 2006 s'han fet actuacions de millora i arranjament de diversos elements d'aquest camí, tant per a acondicionar-lo per anar-hi a peu com en bicicleta. Malauradament també és utilitzat per motos, que l'estan fent malbé. | <p>El camí surt de Sant Llorenç pel carrer Nou i el Vapor. A les Conques es desvien els camins de Granera i aquest, que per l'esquerra segueix el curs del Ripoll. Passa per sota Vilaterçana, la font i les basses de Cal Llogari i s'enfila pel Galí i el sot del Galí fins al coll de la Descàrrega. Sovint ha de creuar el riu o torrenteres a gual.</p> | 08223-169 | Traçat paral·lel a l'actual carretera asfaltada, per l'E. | <p>Camí documentat al segle XVIII i detallat pel comandant militar de Terrassa, Antoni Bonet, l'any 1850. Aquest el descriví com a camí de ferradura però 'de a uno', és a dir que només hi havia pas per a una persona, i sovint esmenta la manca de passeres als torrents. D'altra banda, aigües amunt de cal Llogari hi ha l'indret anomenat 'els Abeuradors', on antigament s'hi abeuraven les cavalleries. Els darrers anys s'ha popularitzat com a camí de lleure pels habitants del poble, sobretot el tram fons a la font de Cal Llogari o fins al gorg.</p> | 41.6929400,2.0524100 | 421146 | 4616118 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77897-foto-08223-169-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Bona part del recorregut està balisat com a PR-C 145. Les dades UTM estan preses en un tram sortint del bosc just abans de la pista que baixa de Vallcàrcara i Vilaterçana, a l'alçada del KM 21 de la carretera, on el camí conserva força bé el seu traçat originari. | 49 | 1.5 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 77893 | Sifó de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sifo-de-la-roca | En el moment d'elaborar aquesta fitxa el servei del Parc acabava de senyalitzar l'element, que potser seria inclòs en un recorregut per tots els elements del rec. | <p>El sifó consta de tres elements: dues basses circulars de més de 2m de diàmetre i un conducte soterrat que les comunica. D'aquesta manera el rec salvava el desnivell del torrent de la Roca. Es tracta d'una infraestructura més del rec de la vall, en un indret on hi havia diversos elements que l'aprofitaven: el forn d'obra, el trull, el safareig, etc…</p> | 08223-165 | Darrera el mas de la Roca, sobre el trull i el rec; està indicat. | <p>No se sap en quina època es deuria fer el sifó, ni hi ha cap documentació. L'arribada del rec de la vall d'Horta a la Roca, i els usos que es feien de la seva aigua, eren força complexos i comprenien diversos elements. L'actual propietari només recorda que el manteniment i la neteja l'havien fet sempre les criatures de la casa perquè podien entrar-hi dins; ell mateix desvià el sifó per no haver-hi d'entrar més.Des dels anys 50 el rec es féu passar amb una canalització moderna per sobre del trull, evitant així el sifó, que quedà inutilitzat.</p> | 41.6701900,2.0427300 | 420313 | 4613602 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77893-foto-08223-165-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 77899 | GR 173 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gr-173 | <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel.</p> | <p>El traçat coincideix en part amb els antics camins rals de Sant Llorenç a Terrassa i de Sant Llorenç a Caldes i Castellar, i també amb els traçats dels GR 5 i el PR 145. Aquesta variant entra al terme venint de les Arenes, pel Pi de les Quatre Besses, coll de Palomeres i Rocamur; a la Vall d'Horta s'ajunta al GR 5 i entra a la població, per seguir per sota la Busqueta cap a Coll Roig i d'allà a Catafau, a Castellar del Vallès.</p> | 08223-171 | De la vall de Mur a Coll Roig. | <p>El sender sencer rep el nom de sender del 'Vallès Natural', i fa una volta pels parcs naturals i massissos de Sant Llorenç del Munt i la serra de Collserola. Encara que el sender va ser definitivament homologat l'any 1999 i habitualment està balisat, no disposa d'una topoguia editada.</p> | 41.6741900,2.0645700 | 422136 | 4614026 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les dades UTM estan preses al sector de les Avenques, sortint del poble, al collet que hi ha sobre la casa dita Masia de mossèn Enric d'Ossó. | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 77887 | Cup de Saladelafont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cup-de-saladelafont | XVIII-XIX | <p>En una feixa sota l'antic mas de Saladelafont es conserva encara un cup sencer. Està dins una construcció quadrada, el cup mesura uns dos metres de diàmetre i està tot revestit de cairons.</p> | 08223-159 | Uns metres sota el mas de Saladelafont, entre el castell de Pera i la carretera de Monistrol. | <p>Com en molts altres casos de cups, aquesta construcció es deuria afegir a l'entorn de Saladelafont arrel de la bonança del cultiu de la vinya, als segles XVIII o XIX.</p> | 41.6944500,2.0327800 | 419515 | 4616304 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77887-foto-08223-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77887-foto-08223-159-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 77819 | Castell de Rocamur (Guàrdia de Rocamur, Castell de mur, Castell Gavatx, Màquina de tren) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-rocamur-guardia-de-rocamur-castell-de-mur-castell-gavatx-maquina-de-tren | <p>AA.DD. (1991): Catalunya Romànica: El Vallès Occidental / El Vallès Oriental. Vol. XVIII. Barcelona, Enciclopèdia Catalana. FERRANDO i ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell, Cooperativa El Pot. FERRANDO i ROIG, Antoni (1992.1) Els castells del rodal del Montcau. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Cavall Bernat, 21.</p> | X-XIII | Els escassos murs de la construcció corren el risc d'acabar de caure. | <p>En una situació natural idònia per a la defensa, del castell de Rocamur només en queden vestigis de tres panys de paret a llevant, dos a ponent i uns seguits de forats als dos extrems del cim rocós. Això ha fet suposar que el castell de Rocamur fos una guàrdia amb sengles torres de fusta als extrems i una renglera de muralles per a reforçar la defensa natural de la pedra.</p> | 08223-91 | El turó de Rocamur queda entre el Marquet de les Roques i la vall de Mur. | <p>La història d'aquesta fortificació està lligada a la del castell de Pera; Rocamur no deuria ser sinó una guàrdia avançada que vigilava i protegia el territori de la vall de Mur o Quadra de Mur, allunyada del castell i aleshores densament poblada. Els propietaris són els mateixos que els del castell de Pera, tot i que alguna vegada algun membre de segona fila de la família s'anomena de Rocamur, segurament per esser-ne castlà. La documentació s'extén dels segles X al XIII, en què passà als Terrassa i se'n perderen notícies. Les restes no foren identificades fins als anys 80.</p> | 41.6683500,2.0241800 | 418766 | 4613414 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77819-foto-08223-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77819-foto-08223-91-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||
| 77862 | Penjar Reis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/penjar-reis | Costum perdut. | <p>Era costum que la vigília de Reis, joves i no tan joves del poble fessin peculiars regals als balcons de determinades cases i persones. Ja fos amb ninots, llufes, elements o simples cartells o pancartes, es penjava a les cases escollides motius de crítica, de felicitació, de caricatura o fins i tot d'escarni de fets ocorreguts al llarg de l'any. L'acció sempre restava anònima, i el dia de Reis tot el veïnat podia veure en ple carrer qui havia estat objecte de burla o d'elogi. Generalment es tractava d'accions creatives i molt ocurrents, que propiciaven l'interès per què hi hauria l'any següent.</p> | 08223-134 | <p>No es té notícia de quan començà aquesta tradició, que encara que als anys 70 estigué molt viva s'anà abandonant als anys 80, segurament per necessitat d'un canvi generacional que no es produí.</p> | 41.6804900,2.0576100 | 421564 | 4614731 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 63 | 4.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||||
| 77884 | Pi gros de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-gros-de-la-roca | <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. ROSAURA, Rafael; GOTÉS, Ramon (2000): Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Bilbo, SUA Edizioak.</p> <p>FERRANDO I ROIG, Antoni (1986) Arbres notables del parc natural de Sant Llorenç del Munt. Butlletí UE Sabadell, núm. 78. P. 24-26</p> | <p>Exemplar de pi blanc o pinassa de mides considerables, que destaca enmig del bosc. A 1 m de terra mesura 2,79 m de perímetre, i 87 cm de diàmetre.</p> | 08223-156 | Sota la carretera de Sant Llorenç a Castellar, abans de creuar el pont de la Roca. | <p>Els propietaris de la Roca sempre l'han mantingut i es té com una fita remarcable. En una tala desproporcionada durant la tercera carlinada (1872-76) l'amo de la Roca s'enfrontà a la brigada per evitar que el talessin. El mateix féu Joan Solà, cap d'una brigada de llenyataires l'any 1936, quan es resistí a talar-lo desobeint les autoritats.</p> | 41.6669100,2.0482400 | 420767 | 4613232 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77884-foto-08223-156-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2151 | 5.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 77885 | Pi de les Quatre Besses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-les-quatre-besses | <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> <p>FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13.</p> <p>ROSAURA, Rafael; GOTÉS, Ramon (2000): Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Bilbo, SUA Edizioak.</p> <p><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni.(1983).El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Pàg. 344-354. Editorial El Pot Cooperativa. Sabadell. </span></span></p> <p><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni (1986) Arbres notables del parc natural de Sant Llorenç del Munt. Butlletí UE Sabadell, núm. 78. P. 24-26. </span></span></p> <p><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni (1991). Anecdotari ocult d’una muntanya màgica: Sant Llorenç del Munt. El gegant de la vall de Mur, pàg. 12-13. Editorial Ègara. Terrassa. <a href='https://drive.google.com/file/d/19Y6X9kmWjA5ySN_fIul56l6Uf5Bwymcz/view'>https://drive.google.com/file/d/19Y6X9kmWjA5ySN_fIul56l6Uf5Bwymcz/view</a></span></span></p> | <p>Exemplar de pi blanc o pinassa que té la curiositat de tenir quatre branques principals, o quatre besses, des de la soca. Les darreres mesures preses li donaven 28 m d'alçada i 4,70 de soca. A 1 m del terra fa 4,25 m de perímetre i 1,35 m de diàmetre.</p> | 08223-157 | Passada la cruïlla de quatre camins, camí del Daví, per un corriol. | <p>Per la seva particularitat botànica l'arbre sempre ha estat respectat en les tales i altres treballs forestals, i és una referència per als propietaris i els excursionistes. L'any 1986, arran d'una intensa nevada, es va desprendre una branca d'ordre secundari, de la qual es van fer estudis dels anells i que es va poder datar de 1796, a més d'oferir informació local de periodes de sequeres. Durant un incendi l'any 1917 diversos veïns van acudir a salvar-lo juntament amb el capellà i un seminarista, i l'any 1937 l'amo del Dalmau s'hagué d'enfrontar a una tropa de revoltats que volien tallar-lo, oferint la seva vida a canvi de la del pi.</p> | 41.6574900,2.0394600 | 420025 | 4612194 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77885-foto-08223-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77885-foto-08223-157-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2021-08-09 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Per les seves dimensions i la seva suposada antiguitat se'l suposa l'arbre més vell del massís de Sant Llorenç del Munt (o el que s'ha pogut salvar de les tales). | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 77886 | Pinassa del Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pinassa-del-dalmau | <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. ROSAURA, Rafael; GOTÉS, Ramon (2000): Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Bilbo, SUA Edizioak.</p> | <p>Exemplar particularment alt i recte de pi blanc o pinassa, que sobressurt enmig del bosc. A 1 m de terra la soca mesura 3 m de de circumferència i 95 cm de diàmetre. Deu fer uns 20 m d'alçada.</p> | 08223-158 | Seguir el torrent de la font del Cubell fins gairebé la carena; l'accés a la pinassa està fitat. | <p>La propietat del Dalmau conserva alguns dels espais boscosos més remarcables del massís i del terme, en bona part degut a la resistència dels amos a les tales indiscriminades; sembla que l'amo del Dalmau es resistí especialment a les tales de pinassa per a la indústria naval de principis del XVIII, època de la qual podria datar aquesta raconada. Visible des del camí de Santa Agnès, aquesta gran pinassa ha esdevingut una referència per a locals, boquerols i excursionistes, i apareix sovint en els itineraris de muntanya al massís.</p> | 41.6549600,2.0294100 | 419185 | 4611923 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77886-foto-08223-158-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2151 | 5.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 77853 | Festa Major d'hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-11 | Els darrers anys s'ha perdut la seva celebració, tot i que hi ha la voluntat de recuperar-la. | <p>Festa major d'hivern, coincidint amb Sant Climent. Antigament consistia bàsicament en actes religiosos i alguna activitat festiva de caràcter popular.</p> | 08223-125 | <p>Tot i que actualment no se celebra, hi ha la intenció de recuperar aquesta festa per equilibrar la celebració d'alguns actes de tipus cultural, festiu i tradicional a l'hivern.</p> | 41.6804900,2.0576100 | 421564 | 4614731 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||||
| 77864 | Les Fogueroses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-fogueroses | <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> | Aquest sector del massís no ha estat mai afectat per cap incendi forestal. | <p>Fondalada boscosa i feréstega d'una gran bellesa, sense cap empremta de presència humana. La flora i fauna hi han crescut sempre sense intervenció humana de cap tipus, i a més hi abunden agulles remarcables per a l'escalada i nombroses coves i avencs. Per tot plegat és un indret conegut pels excursionistes i practicants d'esports de muntanya. Destaquen les formacions rocoses del Gegant, el Paller, l'Agulla petita i l'Agulla mitjana, i també la Roca encavalcada, raresa geològica molt popular perquè per la seva formació erosiva consisteix en un pont de roca natural penjat al buit.</p> | 08223-136 | Zona encinglerada i boscosa sota el serrat de la sesta de l'Arç. | <p>La primera ascensió en escalada fou la de l'Agulla Petita, l'any 1927, i l'any següent es féu la primera ascensió al Gegant. Els avencs de la zona són poc coneguts i van ser explorats per espeleòlegs força més tardanament que d'altres del massís, i constitueixen dels pocs que encara conserven formacions calcàries intactes.</p> | 41.6701800,2.0127000 | 417813 | 4613629 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Bo | Legal i física | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | El sector de les Fogueroses està inclòs dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac, i està per tant afectat per la seva normativa. Les dades UTM s'han pres a la cruïlla de corriols entre el Gegant i el Paller, al mig del sector. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 77882 | Gorg de Vilaterçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-vilatercana | Els darrers anys ha anat empitjorant la netedat de les aigües | <p>Gorg que es forma al curs alt del riu Ripoll; el riu fa un petit saltant i després una bassa fonda d'uns 12 x 8m. Per les seves dimensions i la fresca de l'indret és un racó apreciat per al bany, sobretot quan l'estiu és plujós.</p> | 08223-154 | Per un corriol des del Km 21,4 de la carretera de Monistrol o pel camí del riu. | <p>Al poble hi ha molta tradició d'anar a banyar-se al gorg a l'estiu, i és un indret molt freqüentat.</p> | 41.6957100,2.0486200 | 420834 | 4616429 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 77824 | La Costa (mas o bauma dels corralots d'Agramunt) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-costa-mas-o-bauma-dels-corralots-dagramunt | <p>AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> | XIII-XIV | El mur, força inclinat, amenaça esfondrament. Els incendis de l'any 2003 van deixar més afectada aquesta estructura feble. | <p>Habitatge bastit aprofitant la bauma d'una roca, enmig del cingle; els incendis de 2003 van cremar l'entorn deixant aquest element més al descobert ja que fins aquell moment era protegit per arbres i vegetació. L'aixopluc consisteix en un mur de pedra que tanca la bauma, amb un rengle d'espitlleres a la part inferior que acrediten un altre nivell del terra en el seu moment. L'espai interior queda d'uns 13 x 5 m. Als voltants hi ha teules trencades i altres restes d'obra.</p> | 08223-96 | En una balma sota la pista del coll de la Casilla a Roca Sereny; l'indret està indicat amb fites. | <p>Es tenen dades de l'utilització d'aquesta bauma com a habitatge des de l'any 1207, i sembla que al segle XIV, arran de la pesta, va quedar deshabitada. Des d'aleshores només ha estat ocupada molt ocasionalment com a refugi, aixopluc o corral de bestiar, o també com a amagatall en temps de guerres.</p> | 41.6950100,2.0204500 | 418489 | 4616378 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77824-foto-08223-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77824-foto-08223-96-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Sembla que hi havia dos forns de calç propers. Estant tan lluny d'altres cases podrien haver estat fets com a modus vivendi de la casa-balma. Pel mig del cingle, quan plou, s'hi forma l'inici d'una torrentera, que antigament deuria proveir mínimament d'aigua. | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 77737 | Torre dels Carlins (Castell dels Carlins) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-dels-carlins-castell-dels-carlins | <p>AA.DD (2005) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall.núm. 4 (Les Guerres Carlines, març 2005), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat.</p> | XIX | <p>L'anomenada Torre dels Carlins és un antic cos fortificat entremig de part de les antigues muralles; actualment forma part d'una cantonada, abans portal, i és una vivenda. La construcció és arrodonida, consta de planta, pis i golfa, i té algunes obertures estretes a tall d'espitlleres. Tant les espitlleres com les finestres antigues estan tapiades, i en canvi s'hi han obert noves finestres, portes i balcons sense tenir en compte l'estructura original, adaptant-la a les noves necessitats.</p> | 08223-9 | C/ Calvari 11 | <p>Únic vestigi reconeixible de les fortificacions que van refer les tropes liberals en arribar al poble. L'anomenada 'torre dels carlins' tancava el carrer Barcelona, damunt de l'indret on sembla haver-hi hagut un portal fortificat.</p> | 41.6764100,2.0592200 | 421693 | 4614277 | 1836 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 77839 | Camí ral de Sant Llorenç Savall a Castellterçol (PR-C 145 - 145.3) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-sant-llorenc-savall-a-castelltercol-pr-c-145-1453 | <p>SUÁREZ FERNÁNDEZ, Francesc (2007) Els camins històrics de Sant Llorenç Savall, a mitjan segle XIX. Lacera, Butlletí del Centre d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall, núm. 8 (març 2007).</p> | XVIII-XIX | <p>L'antic traçat sortia de Sant Llorenç per l'Agell, carrer Llevant i carrer del Raval; l'actual GR parteix directament del revolt del cementiri. Ja fora del poble segueix enfilant-se entre el torrent Micó i el torrent de la vall de Maria, la serra del Vinardell i ateny el collet del Pi d'en Guàrdia, i abandona el terme municipal al collet de Can Blanc.</p> | 08223-111 | Entre Sant Llorenç i el coll del Pi d'en Guàrdia. | <p>Antigament era conegut també com a camí de Vic o, en el seu primer tram, camí del Vinardell. L'any 1850 el comandant Bonet de Terrassa el descriu com a camí de ferradura. Al segle XX es va recuperar com a PR - 145 (Sender de Sant Llorenç Savall).</p> | 41.6905400,2.0747300 | 423001 | 4615832 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | El PR 145 complet voreja els cingles de Salamó i enllaça amb l'antic camí ral de Granera. Les dades UTM estan preses a la serra del Vinardell, en un encreuament sobre el forat d'en Perer. | 94|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 77850 | Arxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-23 | <p>AA.DD (2004) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 2 (El tresor de la parròquia, febrer 2004), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat.</p> | XIV-XXI | Per la dispersió del material durant la guerra, és possible que encara es guardi algun fragment de l'arxiu a casa d'algun particular. | <p>L'arxiu de la parròquia es conserva partit en dues col·leccions: mentre a la parròquia només hi ha els llibres sacramentals pertanyents al segle XX, l'arxiu històric és al Diocesà de Vic. Allà es conserven els sacramentals d'entre els segles XVI i XIX: set llibres de Baptismes, quatre de Desposoris, quatre d'Òbits i un de Confirmacions. Alguns d'aquests llibres havien utilitzat per a les tapes pergamins de llibres litúrgics medievals, que foren recuperats i que es guarden encara a la parròquia.</p> | 08223-122 | Parròquia de Sant Llorenç Savall i Arxiu Diocesà de Vic. | <p>L'any 1936, a l'inici de la guerra, el titular mossèn Josep Blancher va guardar tot l'arxiu de la parròquia en capses de sabates i les dugué a la sabateria de Pau Roma, al carrer Nou, dissimulada entre les prestatgeries. Acabada la guerra es tornaren a vendre sabates i a part de l'arxiu quedà dispers entre diversos veïns; tot i que s'intentà recuperar tot és probable que encara quedi algun document dispers.</p> | 41.6786200,2.0579000 | 421586 | 4614524 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Restringit | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 77873 | Avenc de la canal de la Ravella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-canal-de-la-ravella | <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel. CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> | <p>L'entrada de l'avenc es troba just a la vora del camí de la Canal de la Ravella, arran del cingle. L'entrada de la boca deu fer uns 2 m, i l'avenc arriba als 16 m de fondària.</p> | 08223-145 | A la meitat de la canal de la Ravella. | <p>L'avenc fou descobert casualment per uns carboners que hi van encendre la pila a sobre, i el pes va fer obrir l'avenc, per on es va enfonsar la llenya amb gran estrèpit; els carboners es van pensar que havia estat el diable qui se'ls havia endut la feina a l'infern.</p> | 41.6625700,2.0191600 | 418341 | 4612778 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77873-foto-08223-145-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 77874 | Avenc del Daví | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-davi | <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel. LLOPIS LLADÓ, N. (1935) Avenc del Daví, 'Sota Terra', Barcelona, Club Muntanyenc Barcelonès. SAMARRA, X.; CAROL, A. (1986) Les rates pinyades. Barcelona, Federació catalana d'Espeleologia.</p> | <p>L'entrada de l'avenc és ampla, i es distingeixen dues boques a banda i banda d'un bloc caigut que crea un pont penjant. El pou ateny els 65 m de fondària per un recorregut de 250 m. La cavitat tenia diverses formacions d'estalactites que van ser arrancades al llarg dels anys.</p> | 08223-146 | Vora la canal de la Ravella, accés des de la Font Flàvia o les casetes del Bufí per un camí més a SE | <p>L'avenc del Daví va ser explorat per primer cop als anys 1912-1913, i és utilitzat sovint com a escola d'espeleologia. Quan s'hi va entrar per primer cop s'hi van trobar antics motlles de fabricació de moneda falsa, que un conegut grup de falsificadors instal·lats als Òbits havien llançat pel pou abans d'ésser descoberts.</p> <p><span><span><span><span>Entre el 28 de febrer i el 25 de juliol de 2019, l’equip tècnic del Departament d’Artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i membres col·laboradors de l’Associació Catalana de Bioespeleologia estan fent el seguiment de poblacions d’artròpodes hipogeus o fauna troglòbia d’invertebrats focalitzades en sis cavitats del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: coves del Carner a Castellar del Vallès, avenc de la Canal de Mura a Vacarisses, cova Simanya, cova Simanya petita i avenc del Daví, totes tres de Sant Llorenç Savall i finalment l’avenc de la Codoleda, a Matadepera. Els dos objectius prioritaris han permès estudiar i avaluar la presència de dues espècies protegides pel decret del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN): el coleòpter leiòdid Troglocharinus kiesenwetteri sanllorensi (Zariquiey, 1924), subespècie endèmica del massís, i el crustaci isòpode, de vida aquàtica, Stenasellus virei (Dollfus, 1897), espècie endèmica del nord-est ibèric. A més d’aquestes dues espècies, se’n van localitzar quaranta més que s’engloben en vint-i-nou famílies, setze ordres i sis classes: Arachnida, chilopoda, Crustacea, Diplododa, Entognatha i Insecta.</span></span></span></span></p> | 41.6594000,2.0163500 | 418103 | 4612428 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77874-foto-08223-146-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Dins la cavitat hi viu una colònia de rat-penats (Miniopterus schereibersi) que rep una especial protecció per part del Parc Natural (Programa de protecció de la fauna cavernícola), raó per la qual no és permès entrar a la cavitat des de l'1 de novembre al 31 de maig. | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.