Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
77730 | Sant Feliu de Vallcàrcara (Sant Feliuet, Sant Filuet) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-feliu-de-vallcarcara-sant-feliuet-sant-filuet | AA.DD. (1991): Catalunya Romànica: El Vallès Occidental / El Vallès Oriental. Vol. XVIII. Barcelona, Enciclopèdia Catalana. AA.DD (2004) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 3 (La Guerra Civil, agost 2004), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. FERRANDO i ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell, Cooperativa El Pot. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | XII | Església privada amb culte no regular; a l'interior hi ha parament. | Antiga parròquia rural d'origen romànic. Té diversos afegits de segles posteriors, i als anys 70 s'hi va fer una restauració per a recuperar-ne l'aspecte original, tot i que s'ha mantingut l'arrebossat exterior. És de planta rectangular, amb tres capelles afegides amb el temps i campanar d'espadanya. L'absis conserva les arcuacions llombardes, i també són romàniques originals dues petites absidioles, una al sud i una altra a nord, a la meitat del temple. A pocs metres al sud de l'església es conserva un pany de mur en opus spicatum, que s'ha suposat part d'una construcció anterior. | 08223-2 | Situada sobre la casa de l'Armengol, al sector de Vallcàrcara, seguint un corriol que surt del mas. | Cap de l'antiga parròquia rural de Vallcàrcara o Vallcarca. Documentada des de l'any 1053, va passar a ser sufragània de Sant Llorenç al segle XVI. Des d'aleshores estigué a cura del mas Armengol, i adoptà funcions de santuari local. L'aplec, ara perdut, era molt concorregut. L'any 1936 l'església fou saquejada i es van cremar els arxius, el retaule i el mobiliari. L'església es restaurà als anys 50, i s'hi venera la imatge de la Marededéu de l'Ajuda. Sembla que hi ha uns goigs locals. | 41.7021900,2.0592200 | 421724 | 4617139 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77730-foto-08223-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77730-foto-08223-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77730-foto-08223-2-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | A la paret de migdia, vora la porta d'accés, s'hi conserva un rellotge de sol de l'any 1819.Es manté com a santuari rural, i a l'interior s'hi conservava un retaule tardogòtic i una imatge, cremats l'any 1936, de la Marededéu de l'Ajuda, actualment substituïda per una imatge de guix sense cap interès artístic. Fins fa poc s'hi celebrava un aplec i hi havia uns goigs propis. | 92|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
77731 | Sant Pere de Mur (Sant Pere del Dalmau) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-mur-sant-pere-del-dalmau | AA.DD. (1991): Catalunya Romànica: El Vallès Occidental / El Vallès Oriental. Vol. XVIII. Barcelona, Enciclopèdia Catalana. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | XI-XVIII | Església privada amb culte no regular; no té cap tipus de parament. | Antiga parròquia rural d'origen romànic. Originàriament era de planta rectangular amb absis a llevant, i amb dues primitives i interessants portes a nord i a sud. Una reforma posterior capgirà l'estructura obrint una porta (datada) al lloc de l'absis, tapià les antigues portes, sobrealçà el sostre i afegí el campanar d'espadanya. | 08223-3 | Sobre el mas Dalmau, seguint el camí dels horts de la casa; els masovers en tenen la clau. | Sant Pere de Mur va ser consagrada l'any 1101 com a parroquial de la vall, que en aquells moments començava a ser molt poblada; coetània a la consagració de la nova església de Sant Llorenç del Munt, amb la qual manté alguns paral·lelismes estílístics. Arran de la despoblació de la zona per la pesta, al segle XV ja era una capella administrada pel proper mas Dalmau. Tal com consta a la nova llinda (Antoni Dalmau 1722) els propietaris del Dalmau hi feren reformes importants que, encara que deurien evitar l'abandó de l'edifici, en desvirtuaren totalment la seva estructura original, capgirant l'absis. L'any 1936 es va saquejar i cremar el mobiliari, i va ser destinada durant temps a magatzem agrícola, fins que els mateixos Dalmau la van restaurar de nou als anys 80, en què es va recuperar el retaule i també la pica baptismal medieval. | 41.6580000,2.0320400 | 419408 | 4612258 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77731-foto-08223-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77731-foto-08223-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77731-foto-08223-3-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | A l'interior conserva un retaule del segle XVI o XVII i una pica d'aigua beneïda suposadament de l'XI, que fins als anys vuitanta servia d'abeurador a la masia. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
77732 | Sant Jaume de Vallverd | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-de-vallverd | AA.DD. (1991): Catalunya Romànica: El Vallès Occidental / El Vallès Oriental. Vol. XVIII. Barcelona, Enciclopèdia Catalana. FERRANDO i ROIG, Antoni (19921) Els castells del rodal del Montcau. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Cavall Bernat, 21. VERGÉS i SOLÀ, Lluís (1971) Foranies i altres coses de Sant Llorenç Savall. Sant Llorenç Savall, edició de l'autor. | XII-XX | Restaurada gairebé completament als anys 70. | Església bastida sobre un gran bloc de pedra, de planta rectangular, amb absis a llevant amb arcuacions cegues, porta a ponent i campanar d'espadanya. Reconstruïda de la ruïna l'any 1975, els murs S i W són els que conserven més restes originals. | 08223-4 | Per un corriol des del mas la Busqueta o des de la pista del Pla de les Forques a Coll Monner. | Probable antiga capella del casal o domuys de Vallverd, ja existent l'any 1190. En desaparèixer el casal passà a càrrec del mas Busqueta, i arran d'una visita l'any 1606 s'hi van fer reformes, segurament l'allargament de la nau i l'afegit del campanar d'espadanya. Consta en estat de ruïna l'any 1736, i als anys 70 l'actual propietat (la propera masia de la Busqueta) en féu la restauració a partir de les pedres originals. Arrel d'aquesta recuperació també s'ha recuperat l'aplec anual i els goigs locals. | 41.6708200,2.0819300 | 423577 | 4613636 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77732-foto-08223-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77732-foto-08223-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77732-foto-08223-4-3.jpg | Legal | Romànic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Al mur de tramuntana hi ha una placa commemorativa de la seva restauració i nova consagració els anys 1975-76. | 92|98|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
77733 | Església Parroquial de Sant Llorenç Savall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-llorenc-savall | <p>AA.DD. (1991): Catalunya Romànica: El Vallès Occidental / El Vallès Oriental. Vol. XVIII. Barcelona, Enciclopèdia Catalana. AA.DD (2004) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 2 (El tresor de la parròquia, febrer 2004), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. AA.DD (2004) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 3 (La Guerra Civil, agost 2004), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> | XX | <p>L'església de Sant Llorenç ha estat molt remodelada al llarg dels segles; la base dels murs i alguns elements esparsos es podrien datar a l'època medieval, i l'alçat dels murs correspondria a l'època moderna. L'any 1887 s'hi feren reformes importants, i durant la guerra del 1936-39 fou tan malmesa que gairebé es reféu totalment als anys 40-50 (un medalló esgrafiat a la façana data de 1957, tot i que les obres més importants es van dur a terme l'any 1945). L'actual edifici es caracteritza per una àmplia façana amb esgrafiats i un petit porxo damunt el portal d'entrada, i un singular cimbori de ceràmica vitriada al costat del campanar llarg i dret (amb una torreta o 'cumani', imitant els antics comunidors) que caracteritzen la silueta del poble. Un dels vitralls de l'església és atribuït a Puig i Cadafalch. D'entre els elements arquitectònics més antics destaca una petita porta a la façana de migdia semblant a les portes romàniques de la capella del Dalmau o de Sant Llorenç del Munt; fins a les profundes reformes del segle XIX l'entrada al temple es feia per la façana sud, però possiblement aquesta fos una portella més petita.</p> | 08223-5 | Plaça Major | <p>La primera notícia d'una església de Sant Llorenç a la vall, diferenciant-se de la del Munt, és de l'any 1010. Un altre document de 1050 n'esmenta el cementiri, i pel 1087 s'anomena parròquia. Fins al segle XIII els territoris es van definint, amb l'aparició de la parròquia de Vallcàrcara, per exemple, i s'estableix un nucli habitat al voltant de l'església. La dependència de Sant Llorenç del Munt, tan present a l'edat mitjana, disminueix amb l'abandó del monestir al segle XV. A l'època moderna consten donacions d'altars i altres moviments que poden pressuposar canvis arquitectònics, però els grans canvis vindrien al segle XIX de la mà de mossèn Josep Miró, qui emprengué importants obres a l'església i també obres civils (com el pont de la Vila) i apostòliques. El 22 de juliol del 1936 membres de la FAI de Rubí i alguns llorençans entraren a l'església, la saquejaren i van estellar i cremar a la plaça l'orgue, l'altar i algunes imatges, Els arxius i les peces de valor es van salvaguardar amagant-los en diverses cases del poble, i mesos després es van fondre les campanes per a fer armamanent. L'edifici actual és força reformat als anys 40 i 50.</p> | 41.6786300,2.0579000 | 421586 | 4614525 | 1957 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77733-foto-08223-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77733-foto-08223-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77733-foto-08223-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les campanes del campanar foren batejades amb els noms de Joana i Sebastiana, i encara es coneixen els tocs del sometent. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
77734 | El Marquet de l'Era | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-marquet-de-lera | FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | XVII-XXI | En el moment de redactar aquesta fitxa encara estava en procés de restauració, iniciat l'any 2004. | Edifici de planta quadrangular, de planta baixa, dos pisos amb balconades i golfes amb galeries d'arcs de mig punt. A l'interior són de destacar el gran celler i la sala, de volta catalana. Hi ha diverses llindes datades als segles XVII i XVIII. | 08223-6 | Al centre del poble, a la confluència dels carrers Nou, Llevant, Raval i Sant Feliu. | Documentada des del segle XII, el casal tingué usos pairals fins que quedà engolit pel creixement urbà. Sembla que els Marquet (o Marquès) eren descendents dels senyors de Pera, i van acabar essent grans propietaris rurals. Al segle XIX el casal serví de caserna dels isabelins durant les guerres carlines tot i que l'any 1838 el cap local dels carlins era Jaume Antoni Marquet. Fou declarat Bé d'Interès Local i adquirit per l'Ajuntament l'any 1996. Davant del risc d'enrunament parcial, les obres de restauració van començar l'any 2004; en el moment de redactar aquest inventari el Marquet de l'Era estava acabant d'ésser restaurat per a allotjar en un futur equipaments municipals. | 41.6804600,2.0576700 | 421569 | 4614728 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77734-foto-08223-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77734-foto-08223-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77734-foto-08223-6-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet | L'entorn conserva elements agrícoles, com marges i un pou, i està essent agençat com a jardí públic on de vegades s'hi fan actes culturals.Un cop acabada la restauració l'edifici acollirà les dependències municipals. | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
77738 | Ca l'Albagés (Torre de l'Albagés) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalbages-torre-de-lalbages | AA.DD (2004) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 3 (La Guerra Civil, agost 2004), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. | XIX | Torre d'estiueig de principis de segle, amb balcons i terrasses, finestrals apuntats seguint la moda modernista i una gran galeria que dóna a un jardí. La planta és quadrada, però amb cossos afegits a totes les façanes que recorden forma de creu, i l'edifici està coronat per una torreta lateral. L'obra és de maó vist i té acabats ceràmics. | 08223-10 | C/ Ripoll núm 2 | Torre d'estiueig propietat de l'industrial sabadellenc Josep Albagés i executada pel contractista local Joan Pla. L'any 1937 fou incautada per l'Ajuntament i convertida temporalment en escola pública; actualment és vivenda particular. | 41.6777300,2.0581200 | 421603 | 4614424 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77738-foto-08223-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77738-foto-08223-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77738-foto-08223-10-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Joan Pla | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
77739 | Cal Peró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pero | XVIII | Restaurada completament als anys 70-80, amb encert. | Casa de poble entre mitgeres, amb dos pisos i la façana arrebossada. Portes i finestres tenen llindes, i a la d'entrada hi ha la inscripció '1781 / Josep Ventura Rifé' i una llançadora gravada. L'ample ràfec de la teulada de l'engolfa mostra rajoles romboïdals entre l'embigat. | 08223-11 | C/ Ripoll 17-19 | A jutjar per les datacions de les llindes, la casa fou feta o si més no reformada al segle XVIII; a mitjan segle XX fou reformada respectant tots els elements d'obra popular existents, reforma que meresqué la consideració de Bé Cultural d'Interès Local. | 41.6772400,2.0584200 | 421627 | 4614370 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77739-foto-08223-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77739-foto-08223-11-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
77740 | C/ Nou 33 (Cal Gep de la Font, Casa Genestó) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-nou-33-cal-gep-de-la-font-casa-genesto | XVII | restauració recent. | Casa de poble situada en una cantonada de la part més antiga del carrer Nou, en un indret conegut com 'la placeta'. La casa consta de planta baixa i dos pisos; la façana està rematada per un ornament ondulat, i té alguns petits balcons. El portal d'entrada és d'arc de mig punt, adovellat, i gravat amb la inscripció 'Genesto. IHS. 1695', una creu i una flor de quatre pètals inscrita en un cercle. Hi ha altres llindes de finestra de la casa datades als segles XVII i XVIII. | 08223-12 | C/ Nou 33 (la placeta, Font de Cal Cames o de Cal Gep) | Segons les llindes datades, la casa deu ésser del segle XVII si no és que es tracta de reformes sobre un edifici anterior; és la casa datada de més antic al nucli urbà. La segona meitat del segle XX va ser restaurada, amb prou encert i respecte a l'estructura i elements originals que meresqué la consideració de Bé Cultural d'Interès Local. | 41.6797500,2.0574800 | 421552 | 4614649 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77740-foto-08223-12-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Part de l'aspecte de la casa és relativament recent, ja que en fotogafies antigues la porta està ubicada lateralment i just davant la casa n'hi ha una altra de petita. | 94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
77741 | Cal Blasi (Cal Sr. Blasi) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-blasi-cal-sr-blasi | AA.DD (2004) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 3 (La Guerra Civil, agost 2004), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. | XX | Edifici de planta quadrada amb teulada a quatre vessants, de planta baixa i pis i envoltada de jardí. Les finestres de la planta estan emmarcades per una motllura, i les del pis són d'arc de mig punt amb una mica de balcó. | 08223-13 | Avda. Catalunya núm 13 | Torre d'estiueig construïda pel terrassenc Jaume Blasi i Buxeda al solar d'una antiga caseta de poble ja coneguda com a Cal Blasi. L'any 1936 fou incautada pel Comitè de Milícies Antifeixistes i l'edifici acollí l'Ajuntament durant tota la guerra. | 41.6784600,2.0578200 | 421579 | 4614506 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77741-foto-08223-13-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 106 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
77742 | Cal Berbis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-berbis | XX | Vivenda unifamiliar d'una sola planta i d'estil modernista. Els murs, arrebossats, estan acabats amb formes orgàniques i decorats amb trencadís de ceràmica. El carener superior acaba amb formes ondulants i una decoració de trencadís de color, i hi ha indicat l'any de construcció: 1910. A la façana lateral hi ha una terrasseta que dóna al carrer tancada amb forja i decorada, a la paret, amb un motiu floral de trencadís. | 08223-14 | Avda Catalunya núm. 58 | L'edifici consta com a construït l'any 1910. | 41.6781900,2.0578500 | 421581 | 4614476 | 1910 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77742-foto-08223-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77742-foto-08223-14-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
77743 | Cal Maurici | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-maurici-0 | XX | Habitatge unifamiliar de planta baixa, pis i terrat. Al primer pis hi ha una gran balconada amb tres sortides decorades amb motllures. La paret, arrebossada, presenta uns esgrafiats amb motius florals que han estat repintats amb el temps i petites decoracions de trencadís ceràmic. El terrat superior està tancat per una balustrada amb motius geomètrics i una mènsula decorada amb escultures femenines. Alguns elements, com les columnetes de la planta baixa, estan fets amb pinyolenc del país que li confereixen un efecte estètic singular. | 08223-15 | Avda Catalunya núm. 56 | El nom de Cal Maurici és el del seu primer propietari i constructor, Maurici Pla, que havia estat paleta al Marquet de les Roques. | 41.6781600,2.0577400 | 421572 | 4614473 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77743-foto-08223-15-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Maurici Pla | 105 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
77744 | Comabella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comabella | AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. | XVIII-XX | Edifici format per diversos cossos friut de les successives ampliacions i usos al llarg dels temps, formant un conjunt caòtic de diferents volums i vessants de teulada. L'ampliació de la banda de migdia compta amb una petita galeria porxada. A la façana de llevant, davant de l'era, hi ha un arc adovellat amb la inscripció: '1728 / Jauma Pobla/ Abemar / ia'. | 08223-16 | Plaça de Comabella, urbanització Comabella | Les primeres notícies de la casa es remunten a 1328, i exercí de casa de pagès fins a mitjan segle XX. L'any 1965 es promogué la construcció d'una urbanització a la finca, i el mas passà a ser restaurant. Actualment és de propietat municipal, qui en gestiona la concessió per a dur-hi una explotació comercial, en aquests moments en desús. Al segle XIV era coneguda com a Savinyana Jussana, i al XVI com a Comabella Jussana en contraposició amb una altra casa, actualment desapareguda, que tenia el nom de Comabella Sobirana. | 41.6835500,2.0496200 | 420903 | 4615078 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77744-foto-08223-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77744-foto-08223-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77744-foto-08223-16-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
77745 | Fonda Rius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonda-rius | XVIII | El cos original de l'edifici consta de planta i dos pisos, que una llinda amb una creu data de 1770. A la seva dreta l'establiment s'amplia definint un bon tram del carrer amb un cos llarg de planta i pis amb balcons. Totes les finestres i altres obertures estan decorades amb pintures amb motius florals. | 08223-17 | C/ Ripoll | Des de fa anys és hostal i fonda d'anomenada; sembla que ja exercia aquesta funció a finals del XIX, però es féu el nom amb l'auge de l'estiueig a principis de segle XX. La seva ubicació en una de les sortides del poble i vora la plaça major facilitarien el paper d'hostal. | 41.6776100,2.0583600 | 421623 | 4614411 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77745-foto-08223-17-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
77746 | Cal Ferrer del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-del-mig | VERGÉS i SOLÀ, Lluís (1971) Foranies i altres coses de Sant Llorenç Savall. Sant Llorenç Savall, edició de l'autor. | XVII | Casa entre mitgeres amb planta, dos pisos i engolfa. A la façana, arrebossada, hi destaquen dues llindes: la de l'entrada té la inscripció ÀVE·MARIA SIN·IHS·PEC CONCEBDA / RAFEL·1691·CLARA i damunt d'una finestra lateral n'hi ha una altra amb una ferradura, unes tenalles i un mall, identificatius de l'activitat menestral que s'hi dugué a terme durant generacions. | 08223-18 | C/ Barcelona 30 | 41.6777700,2.0587600 | 421656 | 4614428 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77746-foto-08223-18-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
77747 | Ctra. Monistrol 14 i 14 bis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ctra-monistrol-14-i-14-bis | XX | Edifici de planta i tres pisos, bastit en ple talús i que dóna una sensació de verticalitat i altura. Està situat entre la carretera de Monistrol i l'inici de l'avinguda Catalunya, i els dos carrers estan units per sengles passos peatonals a ambdós costats de l'edifici. A la façana sud un seguit d'eixides contrasta amb la verticalitat de l'edifici. L'habitatge superior té una balconada irregular i uns arcs característics acabats en una teulada de teules. S'hi conserven elements originals com algunes persianes de fusta, reixes i balconades. | 08223-19 | Ctra. Monistrol 14 i 14 bis | 41.6769600,2.0572100 | 421526 | 4614340 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77747-foto-08223-19-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Per la seva alçada i ubicació l'edifici singularitza l'entrada al poble des de la carretera de Castellar. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
77748 | Ctra de Monistrol 80 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ctra-de-monistrol-80 | XX | En el moment de redactar aquesta fitxa l'edifici estava essent rehabilitat profundament, tot i que sembla que respectant els elements arquitectònics històrics. | Edifici aïllat de planta rectangular, format per planta baixa i pis, i cobert per teulada a quatre vessants sostinguda per cabirons de biga. Les finestres i altres obertures tenen l'ampit i la decoració allindada feta de ceràmica vidriada, detall que li dóna un aire característic d'inicis de segle. Té diversos elements originals d'interès, com les fustes de les finestres, i un original tancat de pedra irregular, maó i reixat. | 08223-20 | Ctra de Monistrol 80 | 41.6819500,2.0554200 | 421383 | 4614895 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77748-foto-08223-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77748-foto-08223-20-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
77749 | Escoles (Escoles Velles, Casa de Cultura) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-escoles-velles-casa-de-cultura | CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. | XX | Edifici rectangular amb teulada a dues vessants, que havia acollit dues grans aules i altres serveis. Les dues façanes laterals tenen el carener ondulat i decorat amb volutes, i damunt el frontó de l'entrada hi ha un gran escut. L'edifici ha estat rehabilitat i repintat recentment, i el seu entorn s'ha agençat per a parc infantil públic. | 08223-21 | C/ Vapor s/n | Edifici concebut per a escola pública i iniciat l'any 1915; nombrosos entrebancs van postergar la seva obertura a l'any 1924, vicissituds de les quals és testimoni l'escut que corona l'entrada, sense cap motiu a causa dels canvis polítics de l'època. L'arquitecte projectista era Antoni de Falguera i el contractista fou Joan Pla. Amb el parèntesi de la guerra civil, en què l'escola va ser traslladada a Ca l'Albagés, l'edifici va mantenir aquest ús fins als anys setanta, en què es féu un nou equipament; actualment acull la casa de cultura amb diversos usos (sala pública, biblioteca, seu de diverses entitats..). Als anys 20-30 els alumnes van publicar un 'Butlletí Escolar'. Josep Gras i Casasayas hi exercí de mestre durant molts anys, i en reconeixement a la seva activitat les escoles noves duen el seu nom. | 41.6814400,2.0569600 | 421511 | 4614837 | 1924 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77749-foto-08223-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77749-foto-08223-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77749-foto-08223-21-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Antoni de Falguera | Els actuals colors exteriors són molt característics: parets ganats i decoracions blanc trencat. | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
77753 | La Fassina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fassina-9 | L'edifici ha estat adaptat a les necessitats i gustos actuals, respectant l'estructura antiga i el nom de fassina. | Habitage que fa cantonada aixamfranada entre dos carrers irregulars; l'exterior està reformat al gust de finals de segle XX respectant les tècniques i elements originals. A l'interior conserva alguns elements estructurals d'haver estat fassina d'aiguardents. | 08223-25 | C/ Bisbe Solà 8 | 41.6785000,2.0593000 | 421702 | 4614509 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77753-foto-08223-25-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
77754 | La Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-9 | AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | XIV-XX | Gran masia ampliada al llarg dels segles, amb un cos central de teulada a quatre vessants i portal adovellat. Sota una galeria porxada d'època moderna hi ha l'arc de pas de l'antic camí de bast, que passava just per sota el mas medieval i va continuar fins a finals del segle XIX creuant pel mig de la casa: es veuen els traços dels arcs, i segons comunicació de l'amo, quan va fer tapar-ne part per un paleta local, aquest li va recordar que allò tenia 'servitud de pas'. A llevant d'aquesta entrada hi ha parts de la casa amb espitlleres, recordant petites fortificacions de guaita i possible defensa d'aquest antic camí. Moltes de les llindes estan treballades, bellament decorades i datades. Una d'elles presenta representacions vegetals i dos micos sostenint un escut amb la inscripció: INRI, Ave Maria, Joan Roca 1558, i és la llinda més antiga datada de tot el terme. També conserva un rellotge de sol, ara ja mig esborrat i amb intenció de restaurar-lo. A l'interior es conserven molts elements antics, i cal destacar-ne el celler, amb dos grans cups ara coberts i la sortida de les boixes. | 08223-26 | La Roca és el primer mas que queda a la dreta de la vall d'Horta, per una pista des de la carretera. | La masia apareix esmentada per primer cop l'any 1328 amb un membre de la família Roca, tot i que és possible que abans existís amb un altre nom, depenent del monestir de Sant Llorenç del Munt. El cognom Roca perviu a la casa fins l'any 1892, en què una pubilla es casà amb un Margenat, cognom que perdura encara actualment a la casa. El mas de la Roca apareix sovint lligat al del molí, també anomenat molí del senyor. | 41.6699500,2.0430900 | 420342 | 4613574 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77754-foto-08223-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77754-foto-08223-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77754-foto-08223-26-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Part de la casa ha estat adaptada per a petites segones residències; a una certa distància hi ha una gran granja arrendada per a la seva explotació, i altres dependències annexes.Un gran cos al sud té una filera superior de finestres d'arc de mig punt; els rajols corbats en parell que conformen cadascun dels petits arcs formaven part de l'antic rec (entre el sifó i les hortes), que va ser desmuntat a mitjan segle XX. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
77755 | Molí de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-roca-0 | FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. VERGÉS i SOLÀ, Lluís (1971) Foranies i altres coses de Sant Llorenç Savall. Sant Llorenç Savall, edició de l'autor. | XVIII-XX | Edifici de planta rectangular amb teulada a dues aigües. Aprofita el desnivell del talús, de manera que s'entra a peu pla al primer i segon pis, antic habitatge del moliner, mentre que la maquinària del molí se situava a la planta inferior. A la façana hi ha una llinda datada de 1785 i una placa corresponent a una altra restauració (Fue renobado por Dª Josefa Vidal y Rocal 1886) . Fa anys que l'edifici està refet del tot com a segona residència, i de la maquinària del molí no en queda gaire res, tot i que la bassa s'utilitza per a les hortes properes i el canal com a recollida d'aigües pluvials. El rec per a aquest molí arrencava de la bassa de la Parellada. | 08223-27 | Pel mateix camí de la Roca, el molí es troba uns metres abans del mas, vora la riera. | El molí de la Roca consta des d'antic, i la seva existència deu estar lligada a les primeres infraestructures del rec. Sempre ha estat lligat a la masia de la Roca, i estigué en funcionament fins als anys 50, en què s'intentà adaptar a un funcionament amb electricitat que no reeixí. Als anys 70 el propietari arranjà l'edifici per a segona residència a llogaters. | 41.6688600,2.0437400 | 420395 | 4613453 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77755-foto-08223-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77755-foto-08223-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77755-foto-08223-27-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | De les moles originàries del molí, una està aprofitada com a taula de jardí i una altra, trencada, és als peus de l'entrada. | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
77757 | Les Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-oliveres-2 | AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | XII-XX | Conjunt d'edificis que al llarg dels segles s'ha adaptat al talús del terreny, formant diversos cossos paral·lels al riu i un grup de coberts voltant l'era. El cos central és a dues aigües i bona part de les parets són de còdols. L'ampliació més important és a sud, en una galeria porxada, i un antic cobert agrícola a SE va ser adaptat fa pocs anys com a vivenda, afegint-s'hi una terrassa i altres elements nous. Moltes llindes estan datades o tenen marques de protecció contra les bruixes. | 08223-29 | Entrant a la Vall d'Horta, seguir un trencant a la dreta que duu a la casa. | El nom de les Oliveres ja apareix l'any 1196 lligat al senyoriu del castell de Pera. El cognom d'Oliveres i s'Olivera es manté a la casa des del segle XII fins al XIX, en què la pubilla es va casar amb un Dalmau de la Vall de Mur, i els seus descendents són encara a la casa. Bona part de la documentació que es conserva del mas Oliveres es refereix al molí i la sèquia, que encara es conserven, i a diverses compravendes a la Vall d'Horta que manifesten com, encara que es tracti d'un mas no molt gran, ha mantingut una economia estable. | 41.6739000,2.0355500 | 419720 | 4614020 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77757-foto-08223-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77757-foto-08223-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77757-foto-08223-29-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | El portal principal d'entrada, adovellat, té una figura esculpida, dempeus i amb els braços oberts i inscrit en un baix relleu; tot i que molt simple, se suposa d'època medieval i té un notable interès.A l'era de la casa es conserva també, al costat d'antigues moles dels molins de la casa, una interessant pedra de molí a mig desbastar, que mai fou acabada, i que l'amo trobà vora el turó d'Abellerols.D'altra banda, a la casa es conserva una imatge de la Marededéu que antigament anava voltant de casa en casa. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
77760 | Can Brossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-brossa-0 | AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | XVII-XX | Edifici bàsicament d'un sol cos, de planta quadrangular, amb planta baixa, dos pisos i golfes i teulada a dues aigües. La restauració que ha sofert al llarg dels darrers anys, tot i que ha respectat l'aspecte arquitectònic i els materials, ha desdibuixat bastant l'estructura original. A la façana de tramuntana es conserva una llinda de 1670, i a la de migdia un bonic rellotge de sol pintat de 1839, resturat l'any 1981. | 08223-32 | A mig camí de la Vall d'Horta, al vessant oriental. | Les primeres notícies que es tenen d'aquest mas són de 1215. Estigué sota el domini del castell de Pera com altres masos de la vall, i mai va interrompre l'activitat agrícola. Des de fa uns anys exerceix de restaurant els caps de setmana. Al seu entorn s'hi duen a terme activitats pilot de reforestació. | 41.6805700,2.0258900 | 418924 | 4614770 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77760-foto-08223-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77760-foto-08223-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77760-foto-08223-32-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | A l'entorn de Can Brossa hi ha diverses construccions modernes, tant xalets com granges. | 94|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
77761 | La Muntada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-muntada-1 | AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | XII-XX | Les recents restauracions han desdibuixat l'edifici agrícola original, tot i respectar elements arquitectònics, sobretot externs. | Petit mas de la capçalera de la vall, de planta rectangular allargada cap a migdia sota un talús, i teulada a una sola vessant. Té diversos coberts annexos a l'entorn d'una petita era. Després de diverses vicissituds, usos i transformacions, als anys 90 del segle XX va quedar abandonada i fou restaurada amb criteris que no sempre han respectat l'estructura i els materials originals. | 08223-33 | Masia a l'esquerra de la Vall d'Horta, a l'inici del torrent de les Acàcies | La Muntada és el mas més antic documentat de la Vall d'Horta: 1162. La propietat passà del castell de Pera al monestir de Sant Llorenç del Munt, i finalment als Muntada que hi habitaven. Al segle XVII la propietat passà als Marquet, de la casa Marquet de l'Era. Als anys 70 s'hi instal·là una comunitat, que la convertí en casa de colònies durant alguns anys, després va servir com a refugi excursionista, però patí els efectes del vandalisme i finalment quedà abandonada l'any 1995. La Diputació de Barcelona l'adquirí el 1998, i com a escola de natura s'hi duen a terme activitats educatives. Fou fill del mas en Joan Muntada, conegut com el Muntadeta ('el Minyó de Sant Llorenç Savall'), bandoler de la colla de Perot Rocaguinarda. | 41.6777800,2.0310400 | 419349 | 4614455 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77761-foto-08223-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77761-foto-08223-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77761-foto-08223-33-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
77762 | El Romeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-romeu | AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | XVII-XX | Masia residencial amb un cos central antic i diverses dependències tancades per un barri. A ponent s'hi han anat afegint dependències agrícoles i d'habitatge totalment modernes, sense desdir el conjunt. La casa té diverses llindes datades dels segles XVII i XVIII i decorades amb creus. Els anys 60 i 70 del segle XX va ser molt reformada com a residència, amb finestrals, piscina i jardins en lloc d'hortes, però respectant amb encert l'estructura i estètica originals. | 08223-34 | Seguir la carretera de la Vall d'Horta fins al fons de la vall; la darrera desviació duu al Romeu. | Encara que podem suposar que abans ja tenia vida, el primer esment que tenim del mas (1236) el descriu com el Romeu, abans dit Comapregona, encara que aquest nom també s'aplicava al mas veí de Pregona. Al llarg de l'edat mitjana la documentació ens parla dels propietaris de cognoms Romeu i Comapregona. Fou propietat dels Romeu fins al segle XIX, i als anys 60 del segle XX va ser agençada com a segona residència pels actuals propietaris. | 41.6882300,2.0193200 | 418387 | 4615626 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77762-foto-08223-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77762-foto-08223-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77762-foto-08223-34-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | A l'entorn de la casa hi ha diverses eines i peces antigues que no són originàries del lloc. | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
77763 | Pregona (Comapregona) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pregona-comapregona | AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | XIV-XX | Es poden distingir els diferents volums arquitectònics segons l'època: el cos central de la casa, el més antic, va ser ampliat en època moderna cap a migdia i ponent amb galeries al sol i un tancat amb barri. L'ampliació d'estil modernista és un altre cos adossat al nordest, ben diferenciat, fet d'obra de maó i amb decoracions ceràmiques. La casa té a més algunes dependències, tant agrícoles com de lleure. | 08223-35 | És la casa que queda més al fons de la Vall d'Horta; la reixa d'accés sol estar tancada. | La història del mas Pregona (citat per primera vegada l'any 1236), de vegades anomenat també Comapregona, apareix lligada al veí mas Romeu, i al llarg dels anys els propietaris solen ser els mateixos: Comapregona, Romeu i Mata. Als anys 20 del segle XX va ser ampliada i reformada amb un regust modernista a l'estil del veí Marquet de les Roques. | 41.6882000,2.0159200 | 418104 | 4615626 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77763-foto-08223-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77763-foto-08223-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77763-foto-08223-35-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Modernisme|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet | A la façana del cos d'època modernista hi ha dos plafons ceràmics amb dues imatges diferents de la Marededéu de Montserrat. | 94|98|105|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
77765 | El Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-dalmau-0 | FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | XIII-XIX | En el moment de redactar aquesta fitxa els actuals veïns estaven fent obres a la casa. | Conjunt remarcable de casa pairal, masoveria, dependències i una terrassa tancades per un barri i altres annexos al voltant d'una gran era. El cos central de la casa és de dos pisos, i encara que se li endevina l'estructura antiga va ser àmpliament reformada en època moderna; així ho testimonien diverses llindes gravades i datades dels segles XVII i XVIII. A la façana, presidida per un gran portal adovellat, hi ha una curiosa llinda esculpida amb dues figures tosques (masculina i femenina?) al voltant d'una màscara encerclada. A les façanes de llevant i de migdia hi ha dos rellotges de sol bellament esgrafiats i restaurats a mitjan s. XX. A ponent de la casa hi ha una gran bassa per a rec que recull les aigües pluvials de tot el joc de teulades, ja que les fonts són escasses a la Vall de Mur. | 08223-37 | A la Vall de Mur, al sector del torrent de la font del Cubell. | Documentat des del segle XII, el mas Dalmau depenia feudalment del monestir de Sant Llorenç de Munt i durant un temps també estigué sota la protecció i jurisdicció del castell de Pera i, se suposa, de la seva avançada de Rocamur. Els propietaris sempre han estat la família Dalmau, probables descendents d'un primer Dalmau de nom, l'any 1110, encara que no sempre ha passat de pares a fills per problemes menors. A principis del s. XXI morí l'últim descendent de la família Dalmau, que hi residia, sense descendència. El mas conserva nombrosos pergamins de la seva pròpia història. Vora la casa hi ha l'antiga parroquial de Sant Pere de Mur, que d'encà el segle XVIII passà als Dalmau assumint funcions de capella privada; encara que no forma part de la casa, és coneguda també com a Sant Pere del Dalmau. | 41.6570500,2.0323100 | 419429 | 4612152 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77765-foto-08223-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77765-foto-08223-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77765-foto-08223-37-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
77766 | El Daví | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-davi | FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | XVIII-XX | Casa força gran de planta, pis i golfes. És difícil endevinar estructures i elements antics, ja que ha estat molt restaurada al llarg dels segles i sobretot a finals del XIX i inicis del XX. La part més antiga és a ponent de la casa, encara que hi ha una galeria i terrassa afegides, i a llevant hi ha un barri tancat amb algunes dependències. No hi ha llindes datades d'època moderna ni altres elements de tipus històric. L'activitat agrícola de l'entorn continua activa gràcies a masovers. | 08223-38 | Al fons de la Vall de Mur, vora el torrent del Daví. | Documentat des de l'any 1154, el mas del Daví depengué sempre del monestir de Sant Llorenç del Munt, tot i que sembla que al segle XIV hi hagué malentesos de propietats i obediències. Al segle XVI el monestir li adjudicà la propietat de nombrosos masos rònecs de la Vall de Mur, que deurien enriquir les terres. La família Daví fou la propietària fins ben avançat el segle XVIII, però des de fa molts anys la casa està a càrrec de masovers. | 41.6602000,2.0296700 | 419213 | 4612504 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77766-foto-08223-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77766-foto-08223-38-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
77767 | L'Armengol (L'Ermengol, erròniament Cal Panxot) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/larmengol-lermengol-erroniament-cal-panxot | FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | XVI - XX | Mas compost de diversos cossos afegits al llarg del temps, organitzats al voltant d'una lliça a la qual s'accedeix per un barri tancat. L'edifici té diverses llindes datades (1697, 1758), i una galeria a llevant amb arcs sobrealçats. A ponent hi ha una gran era de rajola ben conservada amb algunes dependències. L'edifici està en ús i en explotació agropecuària, i ha anat essent restaurat i adequat als usos moderns sense desdir l'arquitectura original. | 08223-39 | Accés a Vallcàrcara des de la carretera de Monistrol. | Les primeres notícies del mas són de l'any 1328, tot i que se suposa anterior per la presència de l'església i un nucli originari de població devora. Es poden constatar les diverses ampliacions d'època moderna datades a les llindes. Actualment és un complex residencial i d'explotació agropecuària. | 41.7021100,2.0605300 | 421833 | 4617129 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77767-foto-08223-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77767-foto-08223-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77767-foto-08223-39-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | A poca distància es troba l'església de Sant Feliu de Vallcàrcara, i a tocar d'aquesta un cup que deuria ser de les vinyes del mas. A l'interior el propietari hi guarda curosament una interessant col·lecció d'eines del camp, objectes artístics i altres elements d'interès que en fan un petit museu. | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
77768 | Salallasera (Salallessera, La Sala de Lacera) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salallasera-salallessera-la-sala-de-lacera | AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercl e d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. | XII-XIX | La casa ha estat restaurada, però actualment està descurada. Els incendis van afectar alguna dependència. | Mas d'origen medieval ampliat al llarg del temps. La façana nord manté l'aparell medieval original i una porta adovellada, i al sud s'hi va afegir un gran cos de galeria i terrassa; malgrat les successives ampliacions no té cap llinda datada. En un cobert afegit a llevant s'hi conserven dos cups de grans dimensions i en perfecte estat de conservació, un d'uns 2 m de diàmetre i l'altre d'uns 1,50 m. La façana sud va ser ampliada en època moderna amb uns coberts baixos de característics arcs de totxo. Vora l'era hi ha una pallissa espaiosa que fou afectada pels incendis de 2003, amb una gran porta metàl·lica nova. | 08223-40 | Per pista forestal seguint la riera de Salallasera | La documentació de la casa arrenca de l'any 1050, en què s'esmenta la Sala de Lacera, és a dir, el mas més important (no caseta) del terme controlat per la Torre o terme de Lacera; és l'únic element que ha conservat el nom de Lacera en tot el municipi. El topònim Sala o Sales perdura en el temps. L'antiguitat de la façana nord es remuntaria, si no a l'edifici original, sí a una construcció ferma d'època medieval. Apareix documentat sovint i, tot i que en època moderna no fou un mas esplendorós, mai deixà la seva activitat agrícola. Al segle XX passà a ser segona residència. | 41.7043700,2.0770600 | 423211 | 4617365 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77768-foto-08223-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77768-foto-08223-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77768-foto-08223-40-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
77769 | Vilaterçana (Vilatersana) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilatercana-vilatersana | AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. | En el moment de redactar la fitxa s'hi estaven fent obres de rehabilitació. | Masia ampliada al llarg del temps, amb un cos principal a dues aigües, de planta baixa, pis i engolfa, al voltant d'un barri obert. A l'exterior hi ha l'era i dos coberts, a més d'altres dependències agropecuàries. En el moment de redactar la fitxa estava en obres i el més apartat dels coberts, de planta i pis, s'estava habilitant com a vivenda. Té diverses llindes datades dels segles XVII i XVIII. | 08223-41 | Pel camí d'accés a Vallcàrcara, és el primer mas que queda a l'esquerra. | La masia està documentada des de l'any 1355, i rebé també els noms del mas de la Coma o Torre de la Coma. Sempre ha mantingut l'activitat agrícola, encara que la vivenda va quedar abandonada fa uns anys. Actualment s'està arreglant com a residència. | 41.6985500,2.0525600 | 421166 | 4616741 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77769-foto-08223-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77769-foto-08223-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77769-foto-08223-41-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Al pati hi ha diversos elements del procés d'elaboració de vi (diverses portadores, una premsa sencera). | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
77772 | El Galí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gali | FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | Les darreres reformes han alterat l'edifici original, per adaptar-lo a un complex residencial. | Gran mas conformat per diversos cossos amb antics usos agropecuaris i una capella (Santa Filomena) del segle XIX. L'edifici principal és a dues aigües i té finestrals d'arc de mig punt. Actualment el conjunt està totalment renovat amb criteris d'arquitectura contemporània, que si bé han respectat l'estructura bàsica desdibuixen totalment l'aspecte del mas antic. Al pati central hi ha una font d'aigua contínua de disseny contemporani. | 08223-44 | Per pista forestal des del pont del Galí, a la carretera de Sant Llorenç a Monistrol. | Mas documentat des de 1328. Bona part dels edificis de creixement són del segle XIX, en què també s'afegí la capella. Aquesta fou saquejada i cremada l'any 1936. Abandonat com a mas agrícola, a finals de segle XX i inicis del XXI ha patit una important transformació econòmica i arquitectònica, i actualment es destina a Hotel-masia de luxe. | 41.7092800,2.0390500 | 420055 | 4617945 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77772-foto-08223-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77772-foto-08223-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77772-foto-08223-44-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Uns edificis il·legals que s'havien construït a l'era superior van ser demolits l'any 2007. | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
77773 | El Genescà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-genesca-0 | XVII-XX | Tot i que la casa està habitada i en bon estat no té un bon manteniment, i està deixada, bruta i plena de deixalles pertot. | L'edifici principal és de planta i dos pisos, rectangular i amb teulada a dues aigües. Té cossos afegits a la façana, lligats tots ells per una gran terrassa assolellada. Cap de les llindes és datada. Als voltants hi ha diverses dependències agrícoles. | 08223-45 | Accés des de la urbanització Comabella, i també (restringit) des de la carretera de Monistrol. | És un dels masos documentats des de més antic al municipi: les primeres referències són de 1126, tot i que el topònim Genestar, si és que hi té a veure, apareix ja l'any 966. Els noms s'alternen en Genescar, Genescà, Ginascar o Ginascà. L'aspecte actual dels edificis correspon a l'època moderna. | 41.6915200,2.0417800 | 420260 | 4615970 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77773-foto-08223-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77773-foto-08223-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77773-foto-08223-45-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
77775 | La Busqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-busqueta | CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. | XV-XX | La casa està restaurada amb encert, però cal saber destriar què és originari i què s'ha anat aportant a la segona meitat de segle XX. | Masia d'origen medieval, amb un cos central i diversos annexos tancats per un pati amb barri. A l'entrada hi ha una pallissa ampla amb un gran arc davant una era enrajolada i tancada. La casa té altres dependències als voltants i a l'entorn hi ha granges. Hi ha diverses llindes decorades, i a la façana un gran rellotge de sol magníficament esgrafiat amb una escena camperola, d'aire antic però executat als anys 70. | 08223-47 | Des del carrer Ripoll, seguir la pista que pel torrent del Burc i el Mascarell arriba al mas. | Mas d'origen medieval, datat al segle XIV (1372), tot i que podria existir anteriorment amb un altre nom, formant part del terme de Vallverd al segle XII. Pren el nom de Busqueta al segle XVII, coexistint com a Busqueta del Feu o mas del Feu. Als anys 70 va ser restaurat respectant tant l'arquitectura original com l'entorn agropecuari que la defineix. El cos principal de la casa és segona residència, i és habitada encara actualment en règim de masoveria. | 41.6722600,2.0710400 | 422672 | 4613805 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77775-foto-08223-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77775-foto-08223-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77775-foto-08223-47-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Arreu de la casa hi ha estris i eines del camp, la majoria aliens o d'antiquari però alguns d'ells de la mateixa casa. Es conserva una premsa de vi sencera i un trull d'oli.A l'entorn hi ha una granja moderna amb diverses edificacions. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
77776 | Can Sallent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sallent-0 | En el moment de redactar aquest inventari s'estaven fent unes obres en el cobert annex, a l'era. | Mas de planta rectangular amb teulada a dues aigües, compost de planta baixa, pis i golfes. Les parets són de còdols i pedra sense desbastar, i alguna finestra té llinda adornada i datada. A migdia hi ha una gran galeria amb arcs. L'era és davant de la casa, però les principals dependències agrícoles s'organitzen als laterals i darrera, i també s'hi troba alguna llinda datada. A l'interior conserva dos grans cups i un celler de l'època en què el mas vivia de la vinya. L'aspecte actual és fruit d'una reforma recent molt respectuosa, ja que la casa estava abandonada i amenaçava ruïna. | 08223-48 | Per pista forestal des del Coll de les Forques | La primera documentació la trobem l'any 1497, i la masia ha estat habitada fins a l'actualitat, sempre com a explotació agropecuària, quedant només abandonada uns anys a mitjans anys 70. Actualment ha recuperat la seva activitat i està totalment referta amb encert i respecte a les estructures existents. | 41.6733800,2.1032300 | 425353 | 4613901 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77776-foto-08223-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77776-foto-08223-48-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
77780 | El Marquet de les Roques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-marquet-de-les-roques | CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. VERGÉS i SOLÀ, Lluís (1971) Foranies i altres coses de Sant Llorenç Savall. Sant Llorenç Savall, edició de l'autor. | XIII-XX | A causa de l'activitat turística, tant la casa com l'entorn reben sovint actuacions com arranjament d'accessos, zones d'aparcament, senyalització, etc… | Masia originàriament agrícola i posteriorment residencial, ara dedicada a usos públics. El cos principal de la casa és el mas d'origen medieval del Marquet, i conserva un portal adovellat i finestres decorades i datades d'època moderna. La resta de l'edifici, el cos de ponent, és de gust historicista-modernista, sobretot amb obra de maó vist, teulades de rajola vidriada i escultures, obra de l'arquitecte sabadellenc Juli Batllevell. A la part de llevant hi ha adossada la masoveria. Per la seva importància, la casa té capella pròpia, diverses dependències i indústries rurals properes. | 08223-52 | Al fons de la Vall d'Horta, seguint la riera de la font del Llor. | Les primeres dades de l'existència d'aquest mas es remunten al 1162, i amb el nom de Coma d'Hermet, on vivia la família Marquet, es pot seguir la seva pista medieval. També hi ha notícia documental de la masoveria des del 1200. El mas depenia del Castell de Pera i del monestir de Sant Llorenç del Munt, que en prengueren propietat després de la pesta del segle XIV. L'any 1712 la família Oliver de Castellar del Vallès el comprà als benedictins beneficiaris dels béns del monestir, juntament amb altres masos rònecs dels voltants. Al segle XIX la família Oliver es convertí en una saga d'industrials de Sabadell, i l'any 1895 Antoni Oliver i Buxó, industrial i avi de l'escriptor Joan Oliver (Pere Quart) va encarregar l'eixample de la casa a l'arquitecte Juli Batllevell, deixeble de Domènech i Muntaner. Als anys vint va ser punt de trobada d'intel·lectuals i artistes (Josep Carner, Carles Riba, Guerau de Liost, etc.), i Joan Oliver hi organitzava vetllades literàries amb el grup d'escriptors conegut com La Colla de Sabadell. Aquí es constituí l'editorial La Mirada, que encara perviu. La família en perdé la propietat durant la guerra civil, i l'any 1941 fou adquirida per Llorenç Valls, propietari del Vapor del poble. Actualment és propietat de la Diputació, que hi duu a terme activitats culturals combinades amb l'activitat agropecuària de la finca, a càrrec de masovers. | 41.6774200,2.0201400 | 418441 | 4614425 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77780-foto-08223-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77780-foto-08223-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77780-foto-08223-52-3.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Modernisme|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial - cultural - productiu | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Popular - Juli Batllevell | 94|98|105|85 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
77781 | Carrer Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-barcelona | XVI-XX | Un dels carrers més antics del nucli urbà, enfront l'església parroquial. El primer tram, fins al carrer de Torrent Micó, és on hi ha les llindes datades més antigues, moltes d'elles nominals. La llinda partida en tres de la casa dita 'la Peixateria' ja era així d'inici, i així es pot veure en fotografies antigues; la casa cantonera (Ca l'Emília) té un rellotge de sol del segle XIX, restaurat recentment. La resta de carrer també té moltes cases amb llindes datades, amb inscripcions, noms de propietaris o indicacions d'oficis; algunes d'elles estan pintades per a realçar la inscripció. Les façanes estan arrebossades i tenen totes planta, pis i golfa. En total, al llarg del carrer hi ha 14 llindes inscrites d'entre els anys 1678 i 1897. | 08223-53 | Carrer que parteix de la plaça major, al sector sud del poble. | Per la seva ubicació i per l'aspecte de les cases, aquest deu ser un dels carrers més antics del poble, i antic camí a Sabadell i Barcelona abans de l'existència del carrer Ripoll. Encara que les principals reformes daten del segle XVII és probable que ja existís anteriorment. | 41.6781600,2.0588800 | 421667 | 4614472 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77781-foto-08223-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77781-foto-08223-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77781-foto-08223-53-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Estructural | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les dades UTM estan preses a la placeta de la confluència del carrer de Torrent Micó (Cal Gregori). | 98|94 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
77782 | Carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-nou-6 | Possiblement el carrer més antic del poble, seguint un traçat no rectilini des de la plaça. El primer tram ha estat bastant refet al llarg dels segles XIX i XX i té edificis més moderns i comerços, però el tram nord, seguint la costa, conserva cases mitgeres antigues, moltes d'elles restaurades amb encert. S'hi conserven 11 llindes decorades, datades o nominals, d'entre els anys 1580 (la llinda amb datació més antiga del nucli urbà) i 1803. | 08223-54 | Carrer entre la plaça major i el Marquet de l'Era | Com el seu nom indica, el carrer es deuria conformar quan ja hi havia un petit nucli. En un principi deuria enllaçar la plaça amb el Marquet, que deuria ser inicialment un mas aïllat. La llinda més antiga, del segle XVI, podria correspondre a l'època de la configuració del carrer. | 41.6796500,2.0574300 | 421548 | 4614638 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Estructural | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les dades UTM estan preses al tram superior del carrer, en començar la pujada fins al Marquet de l'Era. És una placeta coneguda com Cal Gep de la font, i antigament hi havia una de les fonts públiques de proveïment d'aigua. | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
77783 | Carrer del Raval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-raval-0 | El tram entre els carrers Llevant i Canigó està constituït per diverses cases mitgeres, algunes d'elles amb pallers a l'engolfa i corrioles per a facilitar l'ús agrícola. El tram superior és més recent, però té algunes cases reformades o fetes de nou amb estètica rústica. | 08223-55 | Carrer al sector nord del poble, davant el mas del Marquet de l'Era. | Tal com indica el nom, aquest carrer deuria formar part d'un raval o barri extramurs, posterior a l'existència del Marquet de l'Era que deuria estar als afores. Juntament amb el carrer Nou es deuria anar integrant al poble al llarg del temps. | 41.6804400,2.0580100 | 421597 | 4614725 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Estructural | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les dades UTM estan preses al tram de carrer més antic, entre el Marquet de l'Era i el carrer Canigó. | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
77784 | Carrer del Bisbe Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-bisbe-sola | Bona part del carrer només té habitages a la vorera de ponent, ja que l'altra és roca mare, amb marges d'hortes als darreres del carrer superior. Hi ha algunes vivendes amb llindes datades dels segles XVIII i XIX. Als darreres de l'Agell hi ha uns edificis que s'han anat fent espai al talús amb el temps, configurant una petita placeta i cases amb diversos pisos. | 08223-56 | Carrer al sector sud del poble, de l'Agell a tocar el torrent del Burc. | La denominació és moderna, però el carrer forma part de l'entramat urbà més antic del poble, a l'entorn de la plaça i l'església, conduint cap al sector on hi havia el mas de l'Agell. En una façana encara es conserva una placa, segurament commemorativa del moment en què es rebatejà el carrer: 'La vila de Sant Llorenç Savall al ? Matias Solà Farell nascut en aquesta casa el 10 d'agost de 1884 i consagrat bisbe el 22 d'abril de 1931'. | 41.6774600,2.0592300 | 421695 | 4614393 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77784-foto-08223-56-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Estructural | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les dades UTM estan preses al tram sud del carrer, entre l'Agell i el carrer del Calvari. | 94 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
77785 | Carrer de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-rectoria-0 | Carreró petit que acull les cases de la part posterior de l'església. La part baixa està constituïda per edificis recents, mentre que de la meitat cap amunt hi ha vivendes més antigues; una d'elles té una llinda datada de 1678 i està restaurada amb encert. La resta de cases estan força deixades. La vorera sud és tota ocupada per l'església, i en una paret hi ha les restes d'una làpida que havia format part del cementiri vell. | 08223-57 | El carrer de la rectoria és el que dóna la volta a la part posterior de l'església parroquial. | Just darrera l'església, aquest vial deuria acollir inicialment la sagrera o espai per a cementiri. Posteriorment s'anirien arrenglerant cases a l'altar banda de la sagrera, seguint la façana de l'antiga rectoria (actual casal parroquial), i fent volta fins a la plaça. | 41.6787100,2.0577200 | 421571 | 4614534 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Estructural | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les dades UTM estan preses al tram central del carrer, just darrera l'absis de l'església. | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
77786 | Carrer Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-vic-0 | Es tracta d'un dels carrers antics del nucli urbà; el tram més interessant patrimonialment és el comprès entre el carrer Bisbe Solà i la carretera. Tot i que no hi ha cap casa amb llinda datada, moltes façanes mantenen elements històrics com portals adovellats i arcades a les golfes. Alguna casa està restaurada. | 08223-58 | El carrer Vic és al sector sud del poble, amb inici a la plaça i final a la masia de l'Agell. | Per la seva direccionalitat i traçat aquest deuria ser el camí inicial cap a Gallifa i Sant Feliu i, és clar, camí de Vic. L'Agell deuria ser el mas que tancaria aquesta part urbanitzada, i inicialment deuria estar allunyat del poble. | 41.6787600,2.0589600 | 421674 | 4614538 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Estructural | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les dades UTM estan preses al tram central del carrer, quan comença la pujada. | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
77787 | Carrer del Calvari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-calvari-0 | Carrer del sector sud del poble, gairebé paral·lel al torrent del Burc, estret i de considerable desnivell. Possiblement s'anés fent seguint el camí cap al turó dit del Calvari, on hi ha una creu de terme. Encara es conserva algun mur fet amb tàpia o toves, tècnica constructiva molt comú però que ha estat relegada pels materials del segle XX. Al llarg del carrer hi ha quatre cases amb llindes datades d'entre els anys 1710 i 1801. | 08223-59 | Carrer al sector sud del poble, entre el carrer Ripoll i el turó del Calvari. | Carrer segurament crescut en època moderna, i que deuria seguir un antic vial que comunicava la confluència del Ripoll, el torrent del Burc i les vies de comunicació al sud, amb l'antiga era de l'Agell (era del Có) on hi havia la creu de terme. | 41.6763200,2.0587900 | 421657 | 4614267 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Estructural | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les dades UTM estan preses al tram central del carrer. | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
77788 | Carrer de Sant Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-feliu | El carrer de Sant Feliu es troba a la part nord del poble, i probablement fos una prolongació del carrer Llevant cap a l'antiga parròquia de Vallcàrcara (és a dir, Sant Feliu). Les cases, mitgeres, són estretes i sovint tenen més d'un pis, organitzats de manera caòtica. Hi ha dues cases amb llindes datades del segle XVIII i algunes encara conserven cups per a l'elaboració de vi a l'interior. Com en altres carrers del poble, la majoria de cases tenen el nom en una placa ceràmica. A la part alta, una façana que dóna al sud mostra un rellotge de sol de factura senzilla. | 08223-60 | Al sector nord del poble, sota el mas del Marquet de l'Era, seguint el carrer Llevant. | Prolongació natural del carrer Llevant cap a Sant Feliu de Vallcàrcara, en el moment en què el Marquet de l'Era ja no tenia camps propis arran de la casa. Totes les vivendes del carrer són estretes, llargues i caòtiques, fruit de l'aprofitament de l'espai per famílies humils que haurien millorat la seva situació amb el conreu de la vinya al llarg del s. XVIII. | 41.6809600,2.0575200 | 421557 | 4614784 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Estructural | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les dades UTM estan preses a la part alta del carrer, passat el Marquet de l'Era | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
77789 | Plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-major-12 | Plaça organitzada en diversos nivells ja que la carretera de Gallifa hi passa pel mig. Al nord s'hi troben l'església parroquial i algun edifici antic, com l'hostal de Cal Ramon. La part sud és més espaiosa i està arranjada amb terra de rajoles i bancs d'obra; la darrera remodelació es féu l'any 1983 i una placa commemorativa en una façana ho recorda. A l'arrancada dels carrers Vic i Barcelona hi ha també edificis antics. L'espai també té una important funció social com a espai de trobada i d'esbarjo, i com a lloc de celebració de les festes i esdeveniments del poble: els actes de festa major, sardanes i ball de gitanes o el pi de maig. | 08223-61 | La plaça major es troba al centre del nucli urbà. | Per l'existència de l'església parroquial, la sagrera i la confluència dels camins més antics, aquest és l'espai generador del poble i del seu urbanisme. Per tal d'evitar les possibles crescudes de les rieres es va fer a mitja alçada, i encara que la carretera actual accentui més aquesta característica, la plaça sempre ha estat a diversos nivells. Per la història dels edificis aquí hi hagut sempre algun hostal i lloc de parada de cavalleries, tartanes o autobusos. Cal fer notar que antigament el cementiri ocupava part de l'espai al nord i a l'est de l'església, a l'entorn del carrer de la Rectoria, i que fins a mitjan segle XIX l'entrada de l'església no era per la plaça, i que el capgirament de façanes ha facilitat l'ús de la plaça com a espai comunitari. | 41.6786300,2.0583200 | 421621 | 4614524 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77789-foto-08223-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77789-foto-08223-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77789-foto-08223-61-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Estructural | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 98|94 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
77795 | Forn d'obra de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-la-roca | FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | El forn va estar en activitat fins fa pocs anys. | El forn de la Roca es conserva força complert, amb el pis superior en condicions i la teulada sencera, a més d'un petit cobert annex. Té dues boques de foc i conserva tot l'engraellat sencer. S'accedeix a la part de dalt per un passatge obert al mur. | 08223-67 | El forn es troba a la part de darrera de la casa. | És difícil datar una construcció d'aquest tipus, ni saber quines parts foren refetes o adaptades al pas dels segles, però deu trobar-se al mateix lloc des que la casa necessita maons, teules i altres peces ceràmiques. Als anys 70 del segle XX el forn fou reparat i recuperat per un rajoler de Sant Llorenç que hi feia peces d'obra amb tècniques tradicionals fins fa ben pocs anys. | 41.6707300,2.0426300 | 420305 | 4613661 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77795-foto-08223-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77795-foto-08223-67-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
77806 | Creu de Ricó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-rico | AA.DD (2007) Andreu Joan Rico i la creu de Ricó. Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 8, Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. VERGÉS i SOLÀ, Lluís (1971) Foranies i altres coses de Sant Llorenç Savall. Sant Llorenç Savall, edició de l'autor. | XX | Creu de ferro amb les bandes reforçades, instal·lada sobre un pedestal de pedra del país, en substitució d'una antiga creu de terme. En una de les cares de la base hi ha la inscripció 'Any de la fe 1968'. La creu és, a més, un lloc de referència local per trobar-se en una cruïlla de camins. | 08223-78 | A l'encreuament de camins dit de la creu de Ricó, entre el poble i la Vall d'Horta. | En aquesta cruïlla de camins hi havia hagut una popular creu de terme de fusta, que fou destruïda l'any 1936. La creu actual fou inaugurada i beneïda el diumenge de Rams de 1968, per mossèn Llorenç Garriga, fill del poble. És obra del forjador Lluís Brossa, també llorençà. La relació del topònim amb Andreu Joan Ricó, militar valencià que estigué relacionat amb el terme arran de la guerra de Successió, és una suggerent hipòtesi. | 41.6758200,2.0493200 | 420868 | 4614220 | 1968 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Lluís Brossa | Sembla que a l'entorn s'hi van trobar denaris d'època romana. | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
77807 | Creu del Calvari (Creu de terme, de l'era del Có) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-calvari-creu-de-terme-de-lera-del-co | XIV-XX | La part que sempre ha tocat al N o NW està més desgastada per la intempèrie. | <p>Antiga creu de terme, situada en un indret que antigament ja era als afores del poble. La creu té una imatge de crist crucificat a una banda i la marededéu a l'altra, amb l'alfa i la omega als braços. A sota, a mode de capitell, hi ha les imatges de vuit sants sota unes petites arcuacions, entre els quals Sant Llorenç, Sant Jaume, Sant Jordi o Santa Eulàlia. El conjunt està instal·lat en una base més recent amb graons, en un dels quals hi ha inscrit 'Santa Missió 1946'.</p> | 08223-79 | Era del Có (turó del Calvari) | <p>Antiga creu de terme de la població, situada damunt el turó del Calvari, també conegut com l'era del Có perquè aquí hi havia l'era de ventar de l'Agell, on un dels amos va ser conegut amb el renom del Co. L'any 1936 va ser aterrada i feta malbé, però fou recuperada posteriorment. L'any 1946 fou instal·lada de nou, en l'esperit de l'època. A finals de segle XX, amb la urbanització de l'indret, la creu va quedar dins un jardí privat fins que es va traslladar d'ubicació fins a un espai erm entre dos carrers.</p> | 41.6772900,2.0601400 | 421771 | 4614374 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77807-foto-08223-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77807-foto-08223-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77807-foto-08223-79-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-30 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | L'entorn del turó dit del Calvari s'ha anat urbanitzant els darrers anys, traient a la creu la seva primitiva funció de creu de terme i assimilant-la al nucli urbà. | 94|98|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||
77809 | Font del Llor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-llor | CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. | Font natural arranjada amb una petita esplanada i un pedrís. L'accés també està arranjat amb escales i altres facilitats, i la sortida d'aigua té un petit rec. Curiosament no hi ha cap exemplar de llorer, que hauria donat nom a l'indret. | 08223-81 | Des del pont del Marquet de les Roques, seguint la canal de la font del Llor; està senyalitzada. | La font del Llor a apareix documentada l'any 1507 amb el nom de Loreda. Té llarga tradició com a indret de fontades i berenades, i pel fet de trobar-se en ple camí de la Vall d'Horta a Coll d'Eres i Mura ha estat sempre una referència, a més de proveir d'aigua el Marquet de les Roques. A principis del segle XX l'aigua fou embotellada i es venia a domicili a diverses poblacions del Vallès com a 'Manantial Llor, Castell Marquet'. Les construccions que es veuen en arribar-hi (basses, murs) són fruit d'aquesta activitat. | 41.6758100,2.0154800 | 418051 | 4614251 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77809-foto-08223-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77809-foto-08223-81-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | A la vora hi ha restes de construccions de quan l'aigua havia estat embotellada. | 94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
77811 | Font de l'Aixeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-laixeta-0 | XX | L'any 2007 es va arranjar la font i tot el seu entorn. | Font ubicada en un jardí públic al final del poble. L'entorn ha estat arranjat en diverses ocasions (la darrera l'any 2007), i actualment el broc està dins un arc decorat amb pedres encastades, amb data de 1952. | 08223-83 | A la sortida del poble per la carretera de Gallifa, abans de l'escola. | Fins fa uns anys la font de l'Aixeta estava als afores del poble i era un lloc agradable d'anar-hi a berenar o a passejar l'estiu. Des que es van fer les escoles noves a sobre mateix l'ús de l'espai ha canviat i és molt concorregut, i a més la població ha anat creixent fins a deixar-la a l'abast de carrer, no de camí de passeig. | 41.6807500,2.0617400 | 421908 | 4614756 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77811-foto-08223-83-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
77813 | Font Flàvia (de l'Auflàvia) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-flavia-de-lauflavia | Surgència natural que brolla de la pedra; el broc està arreglat i té un tub i un tap de goma amb una cadeneta (en fotos antigues encara es pot veure una aixeta). La font també està mínimament arranjada i té al voltant un espai d'esplanada sota unes grans alzines respectades des d'antic. A la roca hi ha una placa amb el nom i una llegenda difícil de llegir (? dels ximples), instal·lada pels Amics de les Arts de Terrassa l'any 1978. | 08223-85 | Al límit SW del terme, a la capçalera de la canal de la font Flàvia, entre el Montcau i la Mola. | La font Flàvia ja apareix citada en documentació del segle XII. És molt apreciada per excursionistes i pel fet de trobar-se en un corriol transitat (i antic camí de comunicació) apareix sovint en la literatura de muntanya. | 41.6578400,2.0137900 | 417888 | 4612257 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77813-foto-08223-85-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | És la font més alta de tot el massís de Sant Llorenç del Munt, i l'aigua és especialment pura. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml