Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
77746 Cal Ferrer del Mig https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-del-mig VERGÉS i SOLÀ, Lluís (1971) Foranies i altres coses de Sant Llorenç Savall. Sant Llorenç Savall, edició de l'autor. XVII Casa entre mitgeres amb planta, dos pisos i engolfa. A la façana, arrebossada, hi destaquen dues llindes: la de l'entrada té la inscripció ÀVE·MARIA SIN·IHS·PEC CONCEBDA / RAFEL·1691·CLARA i damunt d'una finestra lateral n'hi ha una altra amb una ferradura, unes tenalles i un mall, identificatius de l'activitat menestral que s'hi dugué a terme durant generacions. 08223-18 C/ Barcelona 30 41.6777700,2.0587600 421656 4614428 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77746-foto-08223-18-2.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 94 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
77747 Ctra. Monistrol 14 i 14 bis https://patrimonicultural.diba.cat/element/ctra-monistrol-14-i-14-bis XX Edifici de planta i tres pisos, bastit en ple talús i que dóna una sensació de verticalitat i altura. Està situat entre la carretera de Monistrol i l'inici de l'avinguda Catalunya, i els dos carrers estan units per sengles passos peatonals a ambdós costats de l'edifici. A la façana sud un seguit d'eixides contrasta amb la verticalitat de l'edifici. L'habitatge superior té una balconada irregular i uns arcs característics acabats en una teulada de teules. S'hi conserven elements originals com algunes persianes de fusta, reixes i balconades. 08223-19 Ctra. Monistrol 14 i 14 bis 41.6769600,2.0572100 421526 4614340 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77747-foto-08223-19-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon Per la seva alçada i ubicació l'edifici singularitza l'entrada al poble des de la carretera de Castellar. 98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
77748 Ctra de Monistrol 80 https://patrimonicultural.diba.cat/element/ctra-de-monistrol-80 XX En el moment de redactar aquesta fitxa l'edifici estava essent rehabilitat profundament, tot i que sembla que respectant els elements arquitectònics històrics. Edifici aïllat de planta rectangular, format per planta baixa i pis, i cobert per teulada a quatre vessants sostinguda per cabirons de biga. Les finestres i altres obertures tenen l'ampit i la decoració allindada feta de ceràmica vidriada, detall que li dóna un aire característic d'inicis de segle. Té diversos elements originals d'interès, com les fustes de les finestres, i un original tancat de pedra irregular, maó i reixat. 08223-20 Ctra de Monistrol 80 41.6819500,2.0554200 421383 4614895 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77748-foto-08223-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77748-foto-08223-20-2.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 106|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
77753 La Fassina https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fassina-9 L'edifici ha estat adaptat a les necessitats i gustos actuals, respectant l'estructura antiga i el nom de fassina. Habitage que fa cantonada aixamfranada entre dos carrers irregulars; l'exterior està reformat al gust de finals de segle XX respectant les tècniques i elements originals. A l'interior conserva alguns elements estructurals d'haver estat fassina d'aiguardents. 08223-25 C/ Bisbe Solà 8 41.6785000,2.0593000 421702 4614509 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77753-foto-08223-25-2.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 94 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
77805 Cup de cal Llogari https://patrimonicultural.diba.cat/element/cup-de-cal-llogari Tot i que l'estructura està en estat ruïnós, és interessant l'enrajolat vitriat, en relatiu bon estat. Restes d'un cup per a fer vi, que constitueixen les restes més visibles de la casa de Cal Llogari. El cup deu mesurar gairebé 2 metres d'amplada i conserva els cairons vidriats de l'interior, i l'estructura en bon estat. Està ple de malesa i no és possible veure'n la profunditat, però a sota de l'estructura sí que és ben visible la boixa. 08223-77 A l'extrem de la feixa on hi havia hagut cal Llogari, sobre la font. 41.7006200,2.0441200 420466 4616979 08223 Sant Llorenç Savall Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77805-foto-08223-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77805-foto-08223-77-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 94 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
77810 Font del Daví https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-davi La font i l'entorn estan descurats, i l'accés des de la casa tallat. Font als entorns de la casa del Daví, vora el torrent, en un entorn ombrívol amb plàtans i til·lers. La surgència de la font ha estat arranjada i té davant un doble banc en doble ferradura, però l'entorn està deixat i brut i la font actualment és seca. 08223-82 A mig camí del Torrent del Daví; l'accés des de la casa està tallat i cal anar-hi des del Dalmau. 41.6604300,2.0279000 419066 4612532 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon L'aigua és aprofitada per a la casa i generalment la font no raja. 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
77849 Arxiu Municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-26 XIX-XX Membres del Centre d'Estudis Històrics Lacera han estudiat diversos aspectes de la documentació, que tot i no estar inventariada està, més o menys, endreçada. <p>Documentació pròpia del municipi des dels anys 1836-40 fins a l'actualitat. Està custodiada a l'Ajuntament, ordenada en un armari en llibres i lligalls.</p> 08223-121 Ajuntament de Sant Llorenç Savall, C/ Canigó 7 41.6795700,2.0596000 421728 4614627 08223 Sant Llorenç Savall Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon Les dades UTM es corresponen a l'actual seu de l'Ajuntament de Sant Llorenç; alguns dels seus equipaments podrien canviar properament d'ubicació. 56 3.2 40 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
77852 Festa Major d'estiu https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-11 Des de diverses entitats cíviques i des de l'Ajuntament mateix, hi ha la intenció de fer uns gegants nous per a la festa, ja que els vells no tenen gaire interès artístic i darrerament ja no apareixen. <p>Conjunt de manifestacions festives que se celebra el primer diumenge de setembre o el darrer cap de setmana d'agost. La festa major està formada per un conjunt d'activitats festives, esportives, culturals i religioses amb la participació de les administracions corresponents i diverses entitats del poble, i la coordina una comissió de festes independent. Les activitats poden anar canviant, i els darrers anys s'ha caracteritzat per recuperar tradicions antigues, com les bitlles catalanes, o per introduir un element com és la venda de samarretes de la festa, amb un motiu que va variant anualment i que és motiu de col·lecció.</p> 08223-124 41.6804900,2.0576100 421564 4614731 08223 Sant Llorenç Savall Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon Les urbanitzacions que també estan al terme municipal, com Comabella i Les Marines, celebren la seva festa major, òbviament de tradició molt més recent. 2116 4.1 40 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
77856 Els dimonis del Borrell https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-dimonis-del-borrell Llegenda viva en la tradició popular, i publicada en diversos reculls d'abast català. <p>Diuen que un any, al mas Borrell, s'havia de segar i no tenien encara segadors per a fer la feina, i més que en necessitaven perquè la mestressa acabava de tenir una criatura i no hi podria ajudar. L'amo, desesperat, se'n va anar un dia cap al poble dient que tornaria amb tres segadors fos com fos, maldament fossin dimonis. Pel camí va trobar tres joves fornits que li van dir que eren segadors buscant feina, i allà mateix van tancar els tractes: tindrien feina una setmana, i se'ls donaria menjar i aixopluc. Al primer dia que s'hi van posar van haver segat tots els camps. Quan van tornar a la casa, l'amo no s'ho podia creure, i els va dir que els donaria la paga però que, feta la feina, ja podien marxar. Quan tothom se'n va anar a dormir l'amo es va malfiar i va espiar els segadors, i va saber que eren dimonis i que se l'endurien per no haver promès de tenir-los feina per a set dies. Se'n va tornar al llit espantat, i sentint-se culpable d'haver volgut per treballadors fos qui fos, no que fossin dimonis, però la seva dona el va tranquil·litzar dient que ella, l'endemà, ja els donaria feina. De bon matí els segadors van demanar la feina que se'ls havia promès, i en no tenir-ne, li van dir a l'amo que eren dimonis i que se l'endurien com a paga. Però aparegué la seva dona per dir-los que si en volien, de feina, en tenia de sobres. Al primer li va encomanar que tragués aigua del pou amb un cabàs sense cul; al segon que netegés i fes ben blanca una pell de cabra negra; i al tercer que en una setmana ensenyés de lletra al nen que acabava de néixer. No podent complir la feina, els tres dimonis se n'anaren de la casa i no tornarem mai més. I deixant els camps segats.</p> 08223-128 Llegenda situada al mas enrunat del Borrell, a la vall de Mur 41.6625700,2.0308700 419316 4612767 08223 Sant Llorenç Savall Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon Les dades UTM són les de les restes del mas Borrell. 61 4.3 40 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
77857 El roc del Cornut https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-roc-del-cornut <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. VERGÉS i SOLÀ, Lluís (1971) Foranies i altres coses de Sant Llorenç Savall. Sant Llorenç Savall, edició de l'autor.</p> Tot i el coneixement d'aquesta llegenda, la caiguda de l'element natural que l'ha originada n'ha fet perdre la vigència. <p>Llegenda popular. Diuen que Santa Cecília (de Granera) i Sant Climent es van enamorar, i que al cap d'un temps Sant Climent insinuà en iniciar una relació sexual. A Santa Cecília no li va fer gràcia la proposta i el va fer desdir, però davant la insistència se'n va atipar, es va omplir el davantal de pedres i, perseguint el sant pel camí de Vallcàrcara, li va llançar una pedra al damunt mentre la resta li va caure del davantal. El roc encara es conserva al lloc, amb tot de pedres a sobre. Sant Climent va passar corrents per davant de Sant Feliu (de Vallcàrcara) i Santa Cecília se'n va tornar a Granera. És tradició tirar pedretes damunt del roc del Cornut, i si s'hi queden indiquen que el noi o noia que l'hagi tirat es casarà aviat: si s'hi queda a la primera, abans d'un any; si s'hi queda a la segona, abans de dos anys.. El lloc encara és ple de pedres.</p> 08223-129 Llegenda sobre aquesta pedra singular de la part alta de Vallcàrcara, sota l'Hostal del Llop. 41.7098500,2.0610400 421885 4617988 08223 Sant Llorenç Savall Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon El Roc del Cornut és una pedra singular de forma lleugerament triangular, punt de referència del camí de Vallcàrcara a Granera, situació que pot haver inspirat la llegenda. L'any 2003 va caure, quedant en una posició diferent que desdiu una mica l'encant en les arts endevinatòries. 61 4.3 40 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
77871 Cova de la canal de la Tanca (Cova de l'Ensorrament, forat de la canal de la Tanca) https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-canal-de-la-tanca-cova-de-lensorrament-forat-de-la-canal-de-la-tanca <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> <p>Cova de difícil accés; l'entrada és força gran però queda emboscada, i només s'hi pot accedir desgrimpant amb l'ajut d'una corda.</p> 08223-143 A la part alta de la Canal de la Tanca, per un corriol des de la carena del Pagès 41.6630100,2.0153800 418027 4612830 08223 Sant Llorenç Savall Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77871-foto-08223-143-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic Inexistent 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon Les dades UTM s'han pres des del replà superior d'accés. 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
77872 Cova dels Gossos https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-gossos <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel.</p> <p>Petita obertura arran de camí, a la mateixa carretera del Marquet, al vessant S. La boca és estreta i llarga, i la cavitat té 10 m de recorregut i ateny els 6 m de fondària.</p> 08223-144 A la pista del Marquet de les Roques, passat l'encreuament de la Muntada. 41.6770800,2.0232100 418696 4614385 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77872-foto-08223-144-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic Inexistent 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
77875 Avenc del Xarop https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-xarop <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel.</p> <p>A mig camí de la pista de la vall de Mur cap a Puig Rodó, la boca de l'avenc queda a tocar d'un revolt, i generalment està protegit per un reixat de buscalls. Té uns 50/60 cm de boca i ateny els 6 m. de profunditat.</p> 08223-147 A l'inici de la pista de la Vall de Mur, prendre una bifurcació a la dreta. 41.6566800,2.0459400 420563 4612099 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77875-foto-08223-147-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic Inexistent 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
77876 Avenc del Pi de les Quatre Besses https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-pi-de-les-quatre-besses <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel.</p> <p>Petit avenc arran de camí, sobre el pi de les Quatre Besses, de 3 m de profunditat i una boca llarga i estreta.</p> 08223-148 Una mica més al sud del Pi de les Quatre Besses, a l'entrada de la vall de Mur. 41.6567300,2.0406400 420122 4612109 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
77880 Roc del Cornut https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-del-cornut <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> <p>Roc o penyal aïllat de forma triangular que es troba al mig de l'antic camí ral de Sant Llorenç a Granera. Per la seva singularitat deuria ser una referència en aquesta via de comunicació i deuria inspirar la llegenda.</p> 08223-152 Al camí de Granera, vora l'indret de l'Hostal del Llop. 41.7098500,2.0610400 421885 4617988 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Regular Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Simbòlic 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon L'hivern de 2003 la pedra va bascular i va quedar en una posició diferent, alterant el paisatge i desdibuixant una mica el sentit de la llegenda. L'entorn va resultar greument afectat pels incendis, sense afectar la pedra en si. El paisatge ha canviat molt, i l'antic camí, aquí en part enllosat i atalussat, corre el risc de malmetre's de bardisses. 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
77881 Font de Cal Llogari https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-llogari-0 <p>És el lloc de naixement del riu Ripoll. L'indret es pot reconèixer entre el Galí i el coll de la Descàrrega, allà on conflueixen dues capçaleres de torrentera; quan comencen les pluges és el primer lloc on l'aigua forma un filet, sense que hi hagi una font o surgència pròpiament dita. Actualment l'indret és desangelat i embardissat a causa dels incendis de 2003 i la malesa que hi ha crescut.</p> 08223-153 La capçalera del riu es troba vora el coll de la Descàrrega, a l'indret anomenat sot del Galí. 41.7154000,2.0357900 419791 4618627 08223 Sant Llorenç Savall Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon Malgrat l'estat en què ha quedat la zona després dels incendis forestals, vora el torrent hi creix una rara espècie d'orquidiàcies. 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
77888 Avenc Gran de la Muntada https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-gran-de-la-muntada <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel. CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> <p>Avenc d'accés perillós, amb una boca ampla i visible en un terreny rocós, d'uns 3,5 x 1 m. Té 31 m. de profunditat i diverses galeries o bifurcacions, la més fonda de les quals ateny els 32 m. Està indicat amb un rètol metàl·lic. Algunes de les galeries no han estat mai explorades a causa d'emanacions de CO2.</p> 08223-160 Al vessant NE de Rocamur, davant la Muntada. 41.6736500,2.0254800 418881 4614002 08223 Sant Llorenç Savall Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77888-foto-08223-160-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Inexistent 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
77889 Avenc Petit de la Muntada https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-petit-de-la-muntada <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> <p>Situat una mica més amunt de l'avenc Gran de la Muntada, en un indret d'accés dificultós entre arbres, mesura uns 2 x 4 m de boca. Al fons s'hi obre una sala d'uns 5 x 9 m i 2 d'alt, i en un recorregut d'uns 30 m arriba als 6,5 de profunditat.</p> 08223-161 Al vessant NE de Rocamur, davant la Muntada. 41.6736900,2.0250500 418845 4614007 08223 Sant Llorenç Savall Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77889-foto-08223-161-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic Inexistent 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
77894 Font del Balumí https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-balumi <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> <p>Surgència que brolla de manera natural del subsòl sense crear una font pròpiament dita, sinó un petit gorg amb presència intermitent d'aigua. Hi ha qui creu que el riu Ripoll neix realment aquí, i no al sot del Galí, però la surgència pot interrompre's en èpoques de sequera i per tant no es pot considerar el cabal originari.</p> 08223-166 A la confluència de torrenteres sota la casa del Balumí, vora el coll de la casilla. 41.7033000,2.0249100 418871 4617294 08223 Sant Llorenç Savall Difícil Regular Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon L'entorn va quedar plenament afectat pels incendis del 2003, amb pèrdua de flora, i actualment està molt embardissat, a part que l'afluència d'aigua del subsòl ha resultat alterada. Quan hi ha aigua també hi ha molta malesa, i l'antic accés a aquesta bonica curiositat natural és actualment difícil. 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
77903 Barraca de vinya del torrent de les Comes https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-torrent-de-les-comes XIX Afectada per la malesa <p>Barraca feta aprofitant el talús del terreny, sobre roca mare. De planta més o menys rodona, a l'interior deu fer uns 1,20 m. de diàmetre i una persona hi cap just. El forat dels fums és enllosat.</p> 08223-175 A la carena d'un turó sobre el marge dret del torrent de les Comes, per pista de desemboscar. 41.6745200,2.0315300 419386 4614093 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon Aquesta barraca va ser refeta quan, arrel dels incendis, va quedar al descobert en passar-li davant un camí de deforestar. En zones desforestades se'n poden veure moltes. 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
77896 Camí de Sant Llorenç a Mura https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-llorenc-a-mura <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel. SUÁREZ FERNÁNDEZ, Francesc (2007) Els camins històrics de Sant Llorenç Savall, a mitjan segle XIX. Lacera, Butlletí del Centre d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall, núm. 8 (març 2007).</p> Darrerament el servei del parc ha començat a recuperar trams d'aquest camí, com a camí de la Vall d'Horta. En algun tram està balisat i comprèn les indicacions de diversos elements del rec o sèquia. A més dels plafons informatius està previst fer algun fulletó. El tram de la Muntada al collet del Llor forma part del GR 5 i està balisat. <p>El camí sortia per la Creu de Ricó i enfilava per la vall d'Horta passant segurament per la Torre de Lacera. Al mas de la Roca passava pel mig de la casa, on encara es poden veure punts de defensa i el passatge, i seguia per llevant de la riera cap a les Oliveres -no pel traçat actual de la carretera (oberta a principis de s. XX per al Marquet). El traçat segueix per la Muntada, pont de la Muntada, pont del Marquet i s'enfila per la font del Llor fins a tocar els Emprius, des d'on davalla cap a Mura.</p> 08223-168 De Sant Llorenç per la Vall d'Horta <p>A més de ser la principal via de comunicació de la vall d'Horta, paral·lela al rec, aquest camí deuria ser seguit durant anys per travessar la vall cap al nord. Alguns vestigis del traçat es demostren antics, i encara es recorda com a camí de carboners i altres bosquerols. A l'entrada del mas de la Roca hi ha una antiga construcció, com una torreta, amb espitlleres i espai per a un portal, vestigi probablement d'una defensa d'origen medieval d'aquest pas, no a la casa (que va absorbir la construcció) sinó públic.</p> 41.6700000,2.0429600 420332 4613580 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Bo Inexistent Modern Patrimoni immoble Obra civil Pública Social Inexistent 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon Les dades UTM estan preses al tram del camí que fins a finals de segel XIX passava per l'interior del mas la Roca, i que actualment és un passatge cobert per arcades dins la casa. 94 49 1.5 2484 40 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
77882 Gorg de Vilaterçana https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-vilatercana Els darrers anys ha anat empitjorant la netedat de les aigües <p>Gorg que es forma al curs alt del riu Ripoll; el riu fa un petit saltant i després una bassa fonda d'uns 12 x 8m. Per les seves dimensions i la fresca de l'indret és un racó apreciat per al bany, sobretot quan l'estiu és plujós.</p> 08223-154 Per un corriol des del Km 21,4 de la carretera de Monistrol o pel camí del riu. <p>Al poble hi ha molta tradició d'anar a banyar-se al gorg a l'estiu, i és un indret molt freqüentat.</p> 41.6957100,2.0486200 420834 4616429 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Regular Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
77807 Creu del Calvari (Creu de terme, de l'era del Có) https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-calvari-creu-de-terme-de-lera-del-co XIV-XX La part que sempre ha tocat al N o NW està més desgastada per la intempèrie. <p>Antiga creu de terme, situada en un indret que antigament ja era als afores del poble. La creu té una imatge de crist crucificat a una banda i la marededéu a l'altra, amb l'alfa i la omega als braços. A sota, a mode de capitell, hi ha les imatges de vuit sants sota unes petites arcuacions, entre els quals Sant Llorenç, Sant Jaume, Sant Jordi o Santa Eulàlia. El conjunt està instal·lat en una base més recent amb graons, en un dels quals hi ha inscrit 'Santa Missió 1946'.</p> 08223-79 Era del Có (turó del Calvari) <p>Antiga creu de terme de la població, situada damunt el turó del Calvari, també conegut com l'era del Có perquè aquí hi havia l'era de ventar de l'Agell, on un dels amos va ser conegut amb el renom del Co. L'any 1936 va ser aterrada i feta malbé, però fou recuperada posteriorment. L'any 1946 fou instal·lada de nou, en l'esperit de l'època. A finals de segle XX, amb la urbanització de l'indret, la creu va quedar dins un jardí privat fins que es va traslladar d'ubicació fins a un espai erm entre dos carrers.</p> 41.6772900,2.0601400 421771 4614374 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77807-foto-08223-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77807-foto-08223-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77807-foto-08223-79-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Religiós BCIN National Monument Record Religiós i/o funerari 2019-12-30 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon L'entorn del turó dit del Calvari s'ha anat urbanitzant els darrers anys, traient a la creu la seva primitiva funció de creu de terme i assimilant-la al nucli urbà. 94|98|85 47 1.3 1781 40 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
77839 Camí ral de Sant Llorenç Savall a Castellterçol (PR-C 145 - 145.3) https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-sant-llorenc-savall-a-castelltercol-pr-c-145-1453 <p>SUÁREZ FERNÁNDEZ, Francesc (2007) Els camins històrics de Sant Llorenç Savall, a mitjan segle XIX. Lacera, Butlletí del Centre d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall, núm. 8 (març 2007).</p> XVIII-XIX <p>L'antic traçat sortia de Sant Llorenç per l'Agell, carrer Llevant i carrer del Raval; l'actual GR parteix directament del revolt del cementiri. Ja fora del poble segueix enfilant-se entre el torrent Micó i el torrent de la vall de Maria, la serra del Vinardell i ateny el collet del Pi d'en Guàrdia, i abandona el terme municipal al collet de Can Blanc.</p> 08223-111 Entre Sant Llorenç i el coll del Pi d'en Guàrdia. <p>Antigament era conegut també com a camí de Vic o, en el seu primer tram, camí del Vinardell. L'any 1850 el comandant Bonet de Terrassa el descriu com a camí de ferradura. Al segle XX es va recuperar com a PR - 145 (Sender de Sant Llorenç Savall).</p> 41.6905400,2.0747300 423001 4615832 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Bo Inexistent Modern|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social Inexistent 2023-02-01 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon El PR 145 complet voreja els cingles de Salamó i enllaça amb l'antic camí ral de Granera. Les dades UTM estan preses a la serra del Vinardell, en un encreuament sobre el forat d'en Perer. 94|98 49 1.5 2484 40 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
77892 Passeig dels Arbres https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-dels-arbres <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> XX <p>Tot i que el carrer arrenca de la carretera de Monistrol, el tram més antic i interessant patrimonialment el constitueix un grup de casetes mitgeres a la part alta, per damunt de les escoles. Es tracta d'un conjunt de cases bastides als anys 20 i 30 en què les façanes conserven elements decoratius propis de principi de segle XX. El núm. 6 té l'any 1927 inscrit en un esgrafiat floral, ceràmiques blanques i blaves i és l'única amb pis i golfa. Els núms. 10 i 12 duen les dates de 1926 i 1930 respectivament, i conserven les entrades revestides de ceràmica i altres elements històrics. El núm. 36 té el carener del terrat decorat amb motllures i cobert amb una teuladeta de trencadís ceràmic. Totes juntes conformen un atractiu grup de casetes baixes.</p> 08223-164 Passeig dels Arbres núms. 6 a 16. <p>Aquest conjunt de vivendes es va construir en un moment en què el poble s'eixamplà cap al nord, a l'altra banda de Ponsferrer. La seva història és paral·lela a les escoles, el celler cooperatiu i el Vapor, la construcció del pont i altres edificis coetanis com la casa de la carretera de Monistrol núm. 80 i fou un primer concepte urbanístic de passeig amb arbres en el conjunt urbà. Al principi duia el nom de Passeig de les Moreres, després es passà a dir Passeig de la Festa de l'Arbre dins les celebracions pròpies de l'època, i durant el franquisme dugué el nom de carrer de Joan Oliver (industrial, no el poeta).</p> 41.6818100,2.0572900 421539 4614878 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77892-foto-08223-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77892-foto-08223-164-2.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Residencial Inexistent 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 106|98 46 1.2 2484 40 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
77821 Torre de senyals de la Roca https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-senyals-de-la-roca <p>AA.DD. (1991): Catalunya Romànica: El Vallès Occidental / El Vallès Oriental. Vol. XVIII. Barcelona, Enciclopèdia Catalana. CATALÀ ROCA, Pere (1962) Els Castells catalans. Barcelona, Rafael Dalmau editor. FERRANDO i ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell, Cooperativa El Pot. FERRANDO i ROIG, Antoni (1992.1) Els castells del rodal del Montcau. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Cavall Bernat, 21.</p> XI-XIII El jaciment no és sinó una ruïna; la pedra de fer focs deu haver caigut fa segles de la seva ubicació originària. <p>Dalt d'un petit promontori prop de la Torre de Lacera es veuen els basaments d'una construcció de planta irregular, d'uns 2 m. d'amplada i forma semicircular; als peus de la roca hi ha una gran pedra caiguda amb una concavitat treballada que s'ha interpretat que era per a encendre-hi focs. En qualsevol cas és un element de gran singularitat.</p> 08223-93 A pocs metres de la Torre de Lacera, seguint un corriol que s'enfila a un turó al NE i a la dreta. <p>Aquesta construcció està òbviament lligada a la torre de Lacera, i cal situar-la al mateix moment. Possiblement cobrís la funció de torre de guaita i de defensa. Les restes foren reconegudes i interpretades a mitjan segle XX per diversos estudiosos.</p> 41.6691700,2.0488900 420824 4613483 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77821-foto-08223-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77821-foto-08223-93-3.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús BCIN National Monument Record Defensa 2019-12-30 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 85 1754 1.4 1771 40 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
77906 Barraca de vinya de la Busqueta https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-busqueta <p>AA.DD (2006) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 6 (La vinya, març 2006), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat.</p> XIX <p>Barraca feta aprofitant el talús del terreny, sobre una codina. L'interior deu mesurar uns 1,30m. Conserva la paret del fons d'obra, i vora l'entrada hi ha un petit marge que evita que l'escorrentia d'aigües la pugui fer malbé. Tot i adaptar-se a la irregularitat del terreny és de planta arrodonida.</p> 08223-178 Sota la casa de la Busqueta, vora el camí de coll Roig. <p>Aquesta deu ser una de les dues barraques contemplades al cadastre de 1942 al sector de la Busqueta.</p> 41.6704500,2.0702800 422606 4613605 08223 Sant Llorenç Savall Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77906-foto-08223-178-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon Comunica amb la casa de la Busqueta per un camí antigament agençat i amb xiprers, però que es va perdent. El propietari va arreglar la barraca fa alguns anys. 98 45 1.1 2484 40 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
77897 Camí de Sant Llorenç a Monistrol, 'Camí del Riu' https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-llorenc-a-monistrol-cami-del-riu <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel. SUÁREZ FERNÁNDEZ, Francesc (2007) Els camins històrics de Sant Llorenç Savall, a mitjan segle XIX. Lacera, Butlletí del Centre d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall, núm. 8 (març 2007).</p> Després dels incendis del 2003, al llarg dels nays 2005 i 2006 s'han fet actuacions de millora i arranjament de diversos elements d'aquest camí, tant per a acondicionar-lo per anar-hi a peu com en bicicleta. Malauradament també és utilitzat per motos, que l'estan fent malbé. <p>El camí surt de Sant Llorenç pel carrer Nou i el Vapor. A les Conques es desvien els camins de Granera i aquest, que per l'esquerra segueix el curs del Ripoll. Passa per sota Vilaterçana, la font i les basses de Cal Llogari i s'enfila pel Galí i el sot del Galí fins al coll de la Descàrrega. Sovint ha de creuar el riu o torrenteres a gual.</p> 08223-169 Traçat paral·lel a l'actual carretera asfaltada, per l'E. <p>Camí documentat al segle XVIII i detallat pel comandant militar de Terrassa, Antoni Bonet, l'any 1850. Aquest el descriví com a camí de ferradura però 'de a uno', és a dir que només hi havia pas per a una persona, i sovint esmenta la manca de passeres als torrents. D'altra banda, aigües amunt de cal Llogari hi ha l'indret anomenat 'els Abeuradors', on antigament s'hi abeuraven les cavalleries. Els darrers anys s'ha popularitzat com a camí de lleure pels habitants del poble, sobretot el tram fons a la font de Cal Llogari o fins al gorg.</p> 41.6929400,2.0524100 421146 4616118 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77897-foto-08223-169-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Pública Social Inexistent 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon Bona part del recorregut està balisat com a PR-C 145. Les dades UTM estan preses en un tram sortint del bosc just abans de la pista que baixa de Vallcàrcara i Vilaterçana, a l'alçada del KM 21 de la carretera, on el camí conserva força bé el seu traçat originari. 49 1.5 2484 40 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
77887 Cup de Saladelafont https://patrimonicultural.diba.cat/element/cup-de-saladelafont XVIII-XIX <p>En una feixa sota l'antic mas de Saladelafont es conserva encara un cup sencer. Està dins una construcció quadrada, el cup mesura uns dos metres de diàmetre i està tot revestit de cairons.</p> 08223-159 Uns metres sota el mas de Saladelafont, entre el castell de Pera i la carretera de Monistrol. <p>Com en molts altres casos de cups, aquesta construcció es deuria afegir a l'entorn de Saladelafont arrel de la bonança del cultiu de la vinya, als segles XVIII o XIX.</p> 41.6944500,2.0327800 419515 4616304 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77887-foto-08223-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77887-foto-08223-159-2.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 98|94 47 1.3 2484 40 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
77860 Ball de gitanes https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-12 Tradició recuperada recentment. <p>Dansa típica que es fa per Carnestoltes i eventualment algun altre dia de l'any. Els balls de gitanes són típics de diverses zones de Catalunya i el País Valencià, però les gitanes del Vallès tenen un caràcter específic i estan molt arrelades en diverses poblacions. El ball de gitanes de Sant Llorenç està lligat a la tradició vallesana.</p> 08223-132 Plaça Major i altres indrets del poble <p>El ball de gitanes es perdé durant la postguerra, i es féu una primera recuperació de la tradició als anys 50, que més tard quedà perduda de nou. L'actual grup de gitanes recuperà la tradició l'any 1985, i té bona acollida en la població. A més del dia de Carnestoltes es fan altres ballades l'any.</p> 41.6804900,2.0576100 421564 4614731 08223 Sant Llorenç Savall Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Lúdic 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 62 4.4 40 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
77895 Camí ramader de Castellar a Castellterçol (Camí ramader del Pirineu) https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-castellar-a-castelltercol-cami-ramader-del-pirineu <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel. SUÁREZ FERNÁNDEZ, Francesc (2007) Els camins històrics de Sant Llorenç Savall, a mitjan segle XIX. Lacera, Butlletí del Centre d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall, núm. 8 (març 2007).</p> <p>Traçat irregular, en alguna part perdut, vorejant el terme i desviant-se cap al Bages. En algun tram coincideix amb camins rals, en d'altres travessa serrats evitant grans masos i nuclis de població. Pujava des de Castellar per Collmonner, i seguia per l'alçada de la Codina fins al Pla de les Forques i el serrat de Costa Barrassa (les Costes), en part fora del terme municipal per haver-ne estat el límit. Després del coll de cal Blanc travessa els cingles de Salamó per dalt, pel Pla del Bonell fins a Traens; actualment en part fora del terme, aquest traçat era considerat la partió amb el terme de Granera. D'allà seguia pel bosc per sobre del galí i fins al coll dels Tres Senyors, vora l'actual coll de la casilla.</p> 08223-167 Traçat pels límits del terme des de Collmonner, Coll de les Forques i coll de Balumí. <p>El camí està documentat al segle XVIII i seguit per ramats fins a mitjan segle XX. Bona part del recorregut és l'actual PR 145 (sense variants), mentre que el traçat damunt del Galí s'està perdent arrel de la construcció de la carretera de Gallifa i l'efecte dels incendis de 2003.</p> 41.7047600,2.0858500 423943 4617401 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon Les dades UTM estan preses al tram que passa pel collet de Can Blanc, ben bé dins el terme municipal. 49 1.5 40 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
77820 Torrota de la Roca (Torre de Lacera, Castell de la Roca, Torre del Moro) https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrota-de-la-roca-torre-de-lacera-castell-de-la-roca-torre-del-moro <p>AA.DD. (1991): Catalunya Romànica: El Vallès Occidental / El Vallès Oriental. Vol. XVIII. Barcelona, Enciclopèdia Catalana. CATALÀ ROCA, Pere (1962) Els Castells catalans. Barcelona, Rafael Dalmau editor. FERRANDO i ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell, Cooperativa El Pot. FERRANDO i ROIG, Antoni (1992.1) Els castells del rodal del Montcau. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Cavall Bernat, 21.</p> XI-XIII Element sense cap mena de consolidació, molt a l'abast de buscadors desaprensius de pedra rústica. <p>De l'antiga torre quadrada, que deuria fer uns 12 m. de costat, només resta dempeus un bon pany de paret esbotzat d'uns 3 m. d'alçada i dues cantoneres. Els carreus, més o menys treballats, foren reaprofitats amb els anys per a fer-ne marges, però n'hi ha molts d'escampats al voltant.</p> 08223-92 Entre la carretera de Castellar i el mas de la Roca, en un turó a la dreta camí de la creu de Ricó. <p>El conjunt de la torre i torre de senyals de Lacera apareix lligat al castell de Pera, com a protecció avançada de l'entrada de la vall d'Horta, fora de l'aguait del castell. Les primeres notícies documentals daten de finals del segle XI, i el darrer esment és en un testament de 1228. El territori i nom de Lacera és àmpliament documentat durant un periode més extens, i la torre en fóra només l'element defensiu de referència. És probable que, un cop perduda l'eficàcia del Castell de Pera, que seria de difícil accés, la Torre de Lacera tingués alguna funció residencial o administrativa regulant aquest ampli territori que vindria a correspondre's a bona part del terme municipal actual.</p> 41.6689300,2.0485800 420798 4613456 08223 Sant Llorenç Savall Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77820-foto-08223-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77820-foto-08223-92-3.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús BCIN National Monument Record Defensa 2019-12-30 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 85 1754 1.4 1771 40 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
77866 Cau dels Emboscats https://patrimonicultural.diba.cat/element/cau-dels-emboscats <p>Balma arrecerada i orientada a l'est en una de les característiques formacions dels Emprius, que no arriba a formar una cova. Té sortida per l'altra banda de la penya. L'accés és per un forat que sembla un avenc i s'ha de fer per una escala de fusta i unes grapes de ferro.</p> 08223-138 Cova oberta o balma a llevant en un penyal de la carena dels Emprius, vora el Queixal Corcat. <p>El nom li ve d'haver estat amagatall de perseguits en èpoques diverses: s'hi amagaven bandolers, maquis, carlins.. I sembla que fou molt utilitzat en la guerra del Francès, per estar a la vora d'un antic camí de pas. Durant la guerra civil s'hi protegiren primer els perseguits pels esvelotats d'esquerres i després els represaliats pel franquisme, fins i tot als primers anys de la post-guerra; encara n'hi ha el record entre la població de Sant Llorenç. Actualment és un punt d'interès en les excursions als Emprius, malgrat la seva localització i accés difícils.</p> 41.6829800,2.0121700 417785 4615050 08223 Sant Llorenç Savall Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77866-foto-08223-138-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic Inexistent 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
77855 Drac de Sant Llorenç Savall https://patrimonicultural.diba.cat/element/drac-de-sant-llorenc-savall <p><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. La llegenda del drac de Sant Llorenç del Munt. Pàg. 155-159. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. </span></span></p> <p><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni (1991). Anecdotari ocult d’una muntanya màgica: Sant Llorenç del Munt. Mossèn Vergés i el drac de Sant Llorenç del Munt, pàg. 9-11. Editorial Ègara. Terrassa. <a href='https://drive.google.com/file/d/19Y6X9kmWjA5ySN_fIul56l6Uf5Bwymcz/view'>https://drive.google.com/file/d/19Y6X9kmWjA5ySN_fIul56l6Uf5Bwymcz/view</a> </span></span></p> Llegenda viva en la tradició popular, i publicada en diversos reculls d'abast català. <p>Conta la llegenda que quan els moros se n'anaren d'aquestes terres hi van deixar una petita cria de drac. L'animal anà cresquent i cada vegada necessitava més per a menjar. Primer li duien ovelles, després ja baixava ell mateix a buscar-les entre els ramats, fins que al final tenia tot l'entorn de Sant Llorenç atemorit per les captures que pogués fer. La notícia s'escampà arreu fins que el comte de Barcelona en persona volgué solucionar l'afer, i ell mateix vingué a caçar la fera. I quan el matà s'acabaren els grans mals en aquesta terra. La llegenda està associada al Morral o Cova del Drac (Matadepera).</p> 08223-127 Llegenda situada a la Cova Simanya. <p>El pare Ermendia, al segle XVIII, entrà a la cova Simanya i trobà a l'interior femta fresca, que identificà amb el drac de la llegenda. Víctor Balaguer, al segle XIX, situà la llegenda del drac a la Cova Simanya, on també es contava que hi havia una ciutat sencera amb els seus habitants. La llegenda és una de les més populars a l'entorn, i altres coves s'apropien la presència d'un drac. Les versions de la llegenda són moltes, i cal destacar un poema de Miquel Desclot, que anys més tard fou musicat pel grup Mesclat.</p> 41.6747400,2.0090500 417515 4614138 08223 Sant Llorenç Savall Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon La llegenda té diverses variants i topònims. Es diu que vivia en una cova i que fou mort en una altra; la toponímia varia des del Morral del Drac, la Cova de Santa Agnès i la Cova Simanya, que per ésser tan gran es diu que era on podia viure. Les dades UTM de localització de la llegenda són les de la Cova Simanya. 61 4.3 40 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
77883 Alzina d'en Crispiano https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-den-crispiano <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. VERGÉS i SOLÀ, Lluís (1971) Foranies i altres coses de Sant Llorenç Savall. Sant Llorenç Savall, edició de l'autor.</p> Fa pocs anys se li va efectuar una poda una mica maldestra que li va desdibuixar la forma coneguda fins aleshores. <p>Alzina singular en un encreuament de camins. No és especialment remarcable, i de vegades té una fita a sota mateix per a identificar-la.</p> 08223-155 A mig camí entre el Marquet i Rocamur. <p>El referent popular d'aquesta alzina no és pel seu caràcter botànic sinó pel fet que aquí sempre s'hi aturava el bosquerol Crispiano Ventura, carreter de Castellar. Durant anys aquí hi va penjar l'abric, les eines, hi lligava la mula i fins i dormia al ras. Des d'aleshores ha estat un punt de referència estimat, i conegut pels vilatans i excursionistes. Encara que el nom ha estat normalitzat en 'Crispià', sempre se li havia dit, a ell i a l'alzina, 'Crispiano'. De fet està a tocar d'una cruïlla de camins de la qual esdevé referència.</p> 41.6709900,2.0203400 418450 4613711 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Simbòlic 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 2151 5.2 40 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
77899 GR 173 https://patrimonicultural.diba.cat/element/gr-173 <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel.</p> <p>El traçat coincideix en part amb els antics camins rals de Sant Llorenç a Terrassa i de Sant Llorenç a Caldes i Castellar, i també amb els traçats dels GR 5 i el PR 145. Aquesta variant entra al terme venint de les Arenes, pel Pi de les Quatre Besses, coll de Palomeres i Rocamur; a la Vall d'Horta s'ajunta al GR 5 i entra a la població, per seguir per sota la Busqueta cap a Coll Roig i d'allà a Catafau, a Castellar del Vallès.</p> 08223-171 De la vall de Mur a Coll Roig. <p>El sender sencer rep el nom de sender del 'Vallès Natural', i fa una volta pels parcs naturals i massissos de Sant Llorenç del Munt i la serra de Collserola. Encara que el sender va ser definitivament homologat l'any 1999 i habitualment està balisat, no disposa d'una topoguia editada.</p> 41.6741900,2.0645700 422136 4614026 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon Les dades UTM estan preses al sector de les Avenques, sortint del poble, al collet que hi ha sobre la casa dita Masia de mossèn Enric d'Ossó. 49 1.5 40 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
77823 Les Casetes del Bufí (o del Bofí, els corrals de Can Pèlecs, els Corrals del Daví) https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-casetes-del-bufi-o-del-bofi-els-corrals-de-can-pelecs-els-corrals-del-davi <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. FERRANDO i ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell, Cooperativa El Pot.</p> Tot i l'escàs ús actual, no hi ha cap mena de consolidació dels murs històrics, i l'element és a la intempèrie. <p>Bauma natural protegida per un parell de murs de paret seca que no toquen sostre; l'entrada original està tapiada, però s'entra per un esvoranc a l'extrem del conjunt. A l'interior hi ha restes de focs i lleixes obertes a la roca.</p> 08223-95 A la capçalera de la canal de la Ravella; abans de la cruïlla de camins a la Mola, seguir al S. <p>El topònim apareix com a casa en documentació de l'any 1185, i ha estat habitat, tot i que amb irregularitats, fins a inicis del segle XX. Deuria haver tingut relació amb l'antic mas del Bufí, de la vall de Mur, actualment desaparegut però amb documentació des del segle XIV. N'hi ha notícies documentals en època moderna, i l'any 1850 va ser dels pocs amagatalls que es va tancar per evitar-hi l'estada d''elements perillosos; deuria durar poc, ja que pocs anys després l'utilitzà un grup de falsificadors de moneda que vivia als Òbits, i l'any 1900 hi vivia una família. Al llarg del segle XX es va utilitzar com a corral, aixopluc de carboners i també com a amagatall durant la guerra civil. Darrerament es fa servir com a petit refugi excursionista.</p> 41.6611200,2.0169000 418151 4612619 08223 Sant Llorenç Savall Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77823-foto-08223-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77823-foto-08223-95-2.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Lúdic/Cultural Inexistent 2024-11-18 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon Al fons de la bauma s'obre una petita cova de 30 m. de recorregut. 94|85 1754 1.4 2484 40 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
77884 Pi gros de la Roca https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-gros-de-la-roca <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. ROSAURA, Rafael; GOTÉS, Ramon (2000): Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Bilbo, SUA Edizioak.</p> <p>FERRANDO I ROIG, Antoni (1986) Arbres notables del parc natural de Sant Llorenç del Munt. Butlletí UE Sabadell, núm. 78. P. 24-26</p> <p>Exemplar de pi blanc o pinassa de mides considerables, que destaca enmig del bosc. A 1 m de terra mesura 2,79 m de perímetre, i 87 cm de diàmetre.</p> 08223-156 Sota la carretera de Sant Llorenç a Castellar, abans de creuar el pont de la Roca. <p>Els propietaris de la Roca sempre l'han mantingut i es té com una fita remarcable. En una tala desproporcionada durant la tercera carlinada (1872-76) l'amo de la Roca s'enfrontà a la brigada per evitar que el talessin. El mateix féu Joan Solà, cap d'una brigada de llenyataires l'any 1936, quan es resistí a talar-lo desobeint les autoritats.</p> 41.6669100,2.0482400 420767 4613232 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77884-foto-08223-156-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Simbòlic Inexistent 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 2151 5.2 2484 40 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
77818 Domus de Vallverd (Casal o castell de Vallverd) https://patrimonicultural.diba.cat/element/domus-de-vallverd-casal-o-castell-de-vallverd <p>AA.DD. (1991): Catalunya Romànica: El Vallès Occidental / El Vallès Oriental. Vol. XVIII. Barcelona, Enciclopèdia Catalana. FERRANDO i ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell, Cooperativa El Pot. FERRANDO i ROIG, Antoni (1992.1) Els castells del rodal del Montcau. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Cavall Bernat, 21. VERGÉS i SOLÀ, Lluís (1971) Foranies i altres coses de Sant Llorenç Savall. Sant Llorenç Savall, edició de l'autor.</p> XII L'element és en un turó boscós ple de vegetació; mai s'hi ha fet cap prospecció arqueològica ni treballs de neteja ni de manteniment. <p>Al turó a tramuntana i al voltant de l'ermita de Sant Jaume de Vallverd es poden veure diverses restes de fonaments de murs (diverses filades i una cantonada de carreus), que han fet pensar en la ubicació d'una domus (eventualment anomenada castell) que apareix en la documentació. Les restes de murs, tot i visibles, són escasses i no s'han de confondre amb altres arranjaments moderns d'accés; l'ermita de Sant Jaume hauria pogut formar part del conjunt, fet que acostaria la domus a un castell amb capella pròpia. Es desconeix l'abast del conjunt de la construcció.</p> 08223-90 Al turó damunt l'església de Sant Jaume de Vallverd, des de la Busqueta o des de Collmonner. <p>Es coneixen dues notícies documentals d'aquest casal (possiblement una domus forta) dels anys 1190 i 1205, a càrrec de Bernat de Vallverd, la seva dona Berenguera i l'hereu, Bernat. S'hi esmenta l'existència de l'església castellera de Sant Jaume de Vallverd. La propietat passà a Collmonner al segle XIV i posteriorment al mas de la Busqueta. Els actuals propietaris de la Busqueta han agençat l'entorn.</p> 41.6708900,2.0818900 423573 4613644 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77818-foto-08223-90-2.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús BCIN National Monument Record Defensa 2019-12-30 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 85 1754 1.4 1771 40 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
77824 La Costa (mas o bauma dels corralots d'Agramunt) https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-costa-mas-o-bauma-dels-corralots-dagramunt <p>AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> XIII-XIV El mur, força inclinat, amenaça esfondrament. Els incendis de l'any 2003 van deixar més afectada aquesta estructura feble. <p>Habitatge bastit aprofitant la bauma d'una roca, enmig del cingle; els incendis de 2003 van cremar l'entorn deixant aquest element més al descobert ja que fins aquell moment era protegit per arbres i vegetació. L'aixopluc consisteix en un mur de pedra que tanca la bauma, amb un rengle d'espitlleres a la part inferior que acrediten un altre nivell del terra en el seu moment. L'espai interior queda d'uns 13 x 5 m. Als voltants hi ha teules trencades i altres restes d'obra.</p> 08223-96 En una balma sota la pista del coll de la Casilla a Roca Sereny; l'indret està indicat amb fites. <p>Es tenen dades de l'utilització d'aquesta bauma com a habitatge des de l'any 1207, i sembla que al segle XIV, arran de la pesta, va quedar deshabitada. Des d'aleshores només ha estat ocupada molt ocasionalment com a refugi, aixopluc o corral de bestiar, o també com a amagatall en temps de guerres.</p> 41.6950100,2.0204500 418489 4616378 08223 Sant Llorenç Savall Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77824-foto-08223-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77824-foto-08223-96-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2024-11-18 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon Sembla que hi havia dos forns de calç propers. Estant tan lluny d'altres cases podrien haver estat fets com a modus vivendi de la casa-balma. Pel mig del cingle, quan plou, s'hi forma l'inici d'una torrentera, que antigament deuria proveir mínimament d'aigua. 85 1754 1.4 2484 40 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
77850 Arxiu parroquial https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-23 <p>AA.DD (2004) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 2 (El tresor de la parròquia, febrer 2004), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat.</p> XIV-XXI Per la dispersió del material durant la guerra, és possible que encara es guardi algun fragment de l'arxiu a casa d'algun particular. <p>L'arxiu de la parròquia es conserva partit en dues col·leccions: mentre a la parròquia només hi ha els llibres sacramentals pertanyents al segle XX, l'arxiu històric és al Diocesà de Vic. Allà es conserven els sacramentals d'entre els segles XVI i XIX: set llibres de Baptismes, quatre de Desposoris, quatre d'Òbits i un de Confirmacions. Alguns d'aquests llibres havien utilitzat per a les tapes pergamins de llibres litúrgics medievals, que foren recuperats i que es guarden encara a la parròquia.</p> 08223-122 Parròquia de Sant Llorenç Savall i Arxiu Diocesà de Vic. <p>L'any 1936, a l'inici de la guerra, el titular mossèn Josep Blancher va guardar tot l'arxiu de la parròquia en capses de sabates i les dugué a la sabateria de Pau Roma, al carrer Nou, dissimulada entre les prestatgeries. Acabada la guerra es tornaren a vendre sabates i a part de l'arxiu quedà dispers entre diversos veïns; tot i que s'intentà recuperar tot és probable que encara quedi algun document dispers.</p> 41.6786200,2.0579000 421586 4614524 08223 Sant Llorenç Savall Restringit Bo Física Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic Inexistent 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 94|98 56 3.2 2484 40 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
77851 Arxiu del Centre d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall, Lacera https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-del-centre-destudis-historics-de-sant-llorenc-savall-lacera <p>El Centre d'Estudis Històrics de Sant Llorenç, que pren el nom del territori medieval de Lacera, fou creat l'any 2002. Des del primer moment es va proposar de recollir tota la informació documental, tant escrita com gràfica, referent a la història del poble i del municipi. L'arxiu, doncs, està constituït per còpies (còpies fotogràfiques, fotocòpies, arxius digitalitzats..) i no sempre per originals, però pels seus objectius té un interès notable. Alguns veïns han ofert pergamins i altres documents privats, i també es recull tota la bibliografia existent sobre la població.</p> 08223-123 Ubicació dispersa <p>L'arxiu es va començar a recollir l'any 2002, i comprèn documentació des de l'edat mitjana fins a l'actualitat.</p> 41.6795700,2.0596000 421728 4614627 08223 Sant Llorenç Savall Restringit Bo Inexistent Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic Inexistent 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon A l'espera d'un local o espai definitiu l'arxiu de Lacera encara no té una ubicació exacta, i està en diversos domicilis privats dels seus membres. 94|98 56 3.2 2484 40 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
77874 Avenc del Daví https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-davi <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel. LLOPIS LLADÓ, N. (1935) Avenc del Daví, 'Sota Terra', Barcelona, Club Muntanyenc Barcelonès. SAMARRA, X.; CAROL, A. (1986) Les rates pinyades. Barcelona, Federació catalana d'Espeleologia.</p> <p>L'entrada de l'avenc és ampla, i es distingeixen dues boques a banda i banda d'un bloc caigut que crea un pont penjant. El pou ateny els 65 m de fondària per un recorregut de 250 m. La cavitat tenia diverses formacions d'estalactites que van ser arrancades al llarg dels anys.</p> 08223-146 Vora la canal de la Ravella, accés des de la Font Flàvia o les casetes del Bufí per un camí més a SE <p>L'avenc del Daví va ser explorat per primer cop als anys 1912-1913, i és utilitzat sovint com a escola d'espeleologia. Quan s'hi va entrar per primer cop s'hi van trobar antics motlles de fabricació de moneda falsa, que un conegut grup de falsificadors instal·lats als Òbits havien llançat pel pou abans d'ésser descoberts.</p> <p><span><span><span><span>Entre el 28 de febrer i el 25 de juliol de 2019, l’equip tècnic del Departament d’Artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i membres col·laboradors de l’Associació Catalana de Bioespeleologia estan fent el seguiment de poblacions d’artròpodes hipogeus o fauna troglòbia d’invertebrats focalitzades en sis cavitats del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: coves del Carner a Castellar del Vallès, avenc de la Canal de Mura a Vacarisses, cova Simanya, cova Simanya petita i avenc del Daví, totes tres de Sant Llorenç Savall i finalment l’avenc de la Codoleda, a Matadepera. Els dos objectius prioritaris han permès estudiar i avaluar la presència de dues espècies protegides pel decret del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN): el coleòpter leiòdid Troglocharinus kiesenwetteri sanllorensi (Zariquiey, 1924), subespècie endèmica del massís, i el crustaci isòpode, de vida aquàtica, Stenasellus virei (Dollfus, 1897), espècie endèmica del nord-est ibèric. A més d’aquestes dues espècies, se’n van localitzar quaranta més que s’engloben en vint-i-nou famílies, setze ordres i sis classes: Arachnida, chilopoda, Crustacea, Diplododa, Entognatha i Insecta.</span></span></span></span></p> 41.6594000,2.0163500 418103 4612428 08223 Sant Llorenç Savall Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77874-foto-08223-146-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic Inexistent 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon Dins la cavitat hi viu una colònia de rat-penats (Miniopterus schereibersi) que rep una especial protecció per part del Parc Natural (Programa de protecció de la fauna cavernícola), raó per la qual no és permès entrar a la cavitat des de l'1 de novembre al 31 de maig. 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
77873 Avenc de la canal de la Ravella https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-canal-de-la-ravella <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel. CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> <p>L'entrada de l'avenc es troba just a la vora del camí de la Canal de la Ravella, arran del cingle. L'entrada de la boca deu fer uns 2 m, i l'avenc arriba als 16 m de fondària.</p> 08223-145 A la meitat de la canal de la Ravella. <p>L'avenc fou descobert casualment per uns carboners que hi van encendre la pila a sobre, i el pes va fer obrir l'avenc, per on es va enfonsar la llenya amb gran estrèpit; els carboners es van pensar que havia estat el diable qui se'ls havia endut la feina a l'infern.</p> 41.6625700,2.0191600 418341 4612778 08223 Sant Llorenç Savall Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77873-foto-08223-145-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic Inexistent 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
77891 Bassa del Marquet de les Roques https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-marquet-de-les-roques XX <p>Antiga bassa de grans dimensions, de parets altes, bastida entre la carretera d'accés a la casa i la llera del torrent, del qual deuria prendre aigua per embassar-la. L'element més interessant és la capçalera, en què s'hi va fer un pany de paret a tres nivells enteulat de rajols i que, a la part que dóna a la bassa, té una petita fornícula amb la data de construcció i les inicials del propietari (A.O.B. 1903)</p> 08223-163 Entre la bifurcació de la carretera de la vall i la casa del Marquet, abans d'un revolt pronunciat. <p>L'element forma part de les reformes que féu Antoni Oliver de tot el conjunt. La bassa deuria millorar l'abastiment d'aigua als camps més baixos i altres elements propers.</p> 41.6762000,2.0223100 418620 4614288 1903 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77891-foto-08223-163-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Sense ús Inexistent 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 98 47 1.3 2484 40 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
77863 La Vall d'Horta https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vall-dhorta La zona està inclosa en la legislació del parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac, i diversos elements pertanyen directament a la Diputació de Barcelona. Alguns propietaris són els darrers d'estirps familiars que es remunten a l'edat mitjana, i han mantingut la hisenda; altres propietats han estat curosament arranjades com a segona residència. <p>La vall d'Horta és un dels sectors més característics de tot el terme municipal. La riera de la vall d'Horta la recorre de NW a SE i és un dels principals afluents del curs alt del Ripoll. És un racó muntanyós, amb planes fèrtils aprofitades per conreu i probablement l'indret de poblament més antic. Per les seves característiques naturals ha viscut sempre d'una manera autàrquica i autosuficient. La zona fou fortament afectada per un incendi l'any 1969 i, sobretot, pel devastador incendi de 2003.</p> 08223-135 Vall entre el massís de Sant Llorenç i la població, accessible des de la carretera de Castellar. <p>La Vall d'Horta és un dels indrets més antigament poblats del massís; a les zones de muntanya properes hi ha vestigis de poblament en època prehistòrica, però l'inici de l'assentament ininterromput arrenca de l'alta edat mitjana. El monestir de Sant Llorenç ordenà tot el territori, segurament partint d'una eficaç infraestructura hidràulica (el rec de la vall) a l'entorn del qual creixerien masos, molins i conreus profitosos. El castell de Pera, a la capçalera de la vall, s'encarregaria de la defensa i la jurisdicció del territori; depenent del castell, la Torre de Lacera tancaria aquesta vigilància pel sud i acabaria donant nom a un ampli territori més enllà de la vall i tot. Alguns masos tenen documentació des del S. XII, i segurament a partir d'aquesta època passaren a mans dels seus habitants, tot i dependre encara del monestir o del castell. Tot i que en època moderna també aprofità el conreu de la vinya, no en fou tan depenent com en altres indrets; d'aquesta època cal remarcar una xarxa d'indústries rurals lligades tant al creiexement dels masos com a diverses activitats paral·leles, com la carboneria. Al segle XX, la industrialització i el canvi de models econòmics han anat provocant el despoblament de la vall. Actualment encara queda algun mas dedicat a l'agricultura, els molins han estat abandonats, altres masos s'han recuperat com a segones residències i encara uns altres són elements de dinamització cultural i turística. L'excursionisme i l'interès per la natura poden acabar revifant aquesta fèrtil vall, sobretot després que els devastadors incendis del 2003 li restessin interès paisatgístic.</p> 41.6777500,2.0273900 419045 4614455 08223 Sant Llorenç Savall Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77863-foto-08223-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77863-foto-08223-135-3.jpg Legal i física Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic Inexistent 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon La Vall d'Horta forma part del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac, i està per tant afectada per la seva normativa. Les dades UTM s'han pres a la cruïlla del Marquet i Pregona, aproximadament al centre de la vall. 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
77902 Barraca de vinya del Cumònia https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-cumonia <p>AA.DD (2006) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 6 (La vinya, març 2006), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat.</p> XIX Afectada per la malesa <p>Barraca situada al mig d'un marge, i que per tant no deixa veure cap estructura exterior. A l'interior es pot veure la forma arrodonida, i encara que la porta és baixa, s'hi cap dret i deu mesurar ben bé 2 m tant d'alt com d'ample. Pel fet d'estar en un marge no presenta obertura per a sortida de fums, ja que damunt hi ha una feixa.</p> 08223-174 Al marge esquerre del torrent de les Comes, seguint una pista de desemboscar <p>La barraca és coneguda pel nom de 'Cumònia', que deuria ser el renom del propietari o d'algun treballador. Aquesta barraca no consta en cap document cadastral.</p> 41.6752300,2.0303100 419285 4614173 08223 Sant Llorenç Savall Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77902-foto-08223-174-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús Inexistent 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon Va ser arreglada recentment, després dels incendis. Tot i que hi ha altres barraques de marge, aquesta n'és representativa per ser, segurament, la més gran. 98 45 1.1 2484 40 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
77861 Caramelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-40 <p>Cantada de cançons populars en motiu de la Pasqua, típiques també d 'altres indrets de Catalunya. Se solen cantar el diumenge de Pasqua, tot i que algun any s'han fet o repetit en un altre moment. Les caramelles de Sant Llorenç Savall no tenen repertori propi.</p> 08223-133 <p>La cantada de caramelles ha anat patint els seus alts i baixos, i ha estat recuperada en diverses ocasions. La tradició de cant coral de la vila ha anat protagonitzant les revifalles dels darrers anys. Actualment canten les caramelles la coral local, la Coral Polifònica dels Emprius.</p> 41.6804900,2.0576100 421564 4614731 08223 Sant Llorenç Savall Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Lúdic 2023-01-13 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 62 4.4 40 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
77878 Cova Simanya Nova (o de la Canal o del Torrent) https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-simanya-nova-o-de-la-canal-o-del-torrent <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> <p><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Pàg. 45-50.</span></span></p> <p>Cova que forma part del conjunt de les Simanyes però que, per quedar-ne apartada, no es va catalogar fins bastant més tard. La boca és ampla i va permetre l'assentament humà en la Prehistòria, i al fons hi comença una cavitat que ateny els 40 m de recorregut.</p> 08223-150 Al sector de les Simanyes, més al nord de la Simanya Gran. <p>La cavitat no va ser descoberta fins l'any 1961, i als anys 70 s'hi van fer excavacions. Del conjunt de les Simanyes és la que ha aportat més material (ceràmiques d'època neolítica amb cordons) o que, si més no, ha pogut ser controlat abans de dispersar-se. Part del material es custodia al Museu d'Història de Sabadell.</p> 41.6749100,2.0089700 417508 4614157 08223 Sant Llorenç Savall Difícil Regular Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic 2021-08-04 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
77867 Cova Simanya (Cova Simanya Gran) https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-simanya-cova-simanya-gran <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel.</p> <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> <p><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni.(1983).El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Pàg. 45-50. Editorial El Pot Cooperativa. Sabadell. </span></span></p> <p><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni.(1997).La vall del Riu Ripoll. La vall d’Horta, la vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Pàg. 32-34. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Abat Oliba 13.</span></span></p> La cavitat és de les més visitades pels afeccionats i principiants a l'espeleologia, a més d'excursionistes. El jaciment arqueològic està destruït, però els elements de paleontologia estan a l'Institut Miquel Crusafont de Sabadell. Les formacions estalactítiques interiors no estan gaire malmeses, però són febles. <p>La cova Simanya és la cavitat més gran del massís, amb 372 m de recorregut i una entrada gran i fàcilment accessible de més de 10 m de boca. La galeria d'entrada fa gairebé 100 m de fons fins que arriba a l'anomenada Font de l'Oca, espai ampli amb formacions estalactítiques; d'aquí es divideix en dues galeries més de 46 i 43 m, fins a seguir tota la profunditat, que ateny els 372 m. Va ser formada en els primers estadis erosius del massís, i encara que actualment hi discorre un rierol la font del seu nivell de desguàs brolla molt més avall. Per l'interior arriba a comunicar amb una altra cova, la del Triangle, que té 121 m de recorregut.</p> 08223-139 Cavitat al vessant llorençà del Montcau, amb l'accés senyalitzat. <p>La cova Simanya és potser la cavitat més popular del massís. Coneguda i habitada des d'antic, hi ha algunes descripcions d'aventurers que penetraren a la part més fonda, amb descripcions gairebé màgiques que corroboraven llegendes locals de presència de dracs o de ciutats subterrànies. La primera exploració espeleològica científica es dugué a terme l'any 1911, i també va ser excavada arqueològicament els anys 1911 i 1930. Com és tradició en nombrosos cims del país, és costum d'instal·lar-hi pessebres per Nadal, tant a la boca com també a l'interior de la cavitat.</p> 41.6741200,2.0090700 417516 4614069 08223 Sant Llorenç Savall Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77867-foto-08223-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77867-foto-08223-139-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic Inexistent 2022-01-26 00:00:00 Laura de Castellet i Ramon L'any 1911 s'hi varen trobar ceràmiques d'època eneolítica, ibèrica i medieval. Als anys 30 es van dur a terme excavacions més profitoses, tot i que amb criteris arqueològics poc científics. Dins la cavitat hi viu una colònia de rat-penats (Rhinolophus ferrum-equinum), raó per la qual es prohibeix l'activitat espeleològica entre l'1 de novembre i el 31 de maig.Entre el 28 de febrer i el 25 de juliol de 2019, l’equip tècnic del Departament d’Artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i membres col·laboradors de l’Associació Catalana de Bioespeleologia estan fent el seguiment de poblacions d’artròpodes hipogeus o fauna troglòbia d’invertebrats focalitzades en sis cavitats del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: coves del Carner a Castellar del Vallès, avenc de la Canal de Mura a Vacarisses, cova Simanya, cova Simanya petita i avenc del Daví, totes tres de Sant Llorenç Savall i finalment l’avenc de la Codoleda, a Matadepera. Els dos objectius prioritaris han permès estudiar i avaluar la presència de dues espècies protegides pel decret del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN): el coleòpter leiòdid Troglocharinus kiesenwetteri sanllorensi (Zariquiey, 1924), subespècie endèmica del massís, i el crustaci isòpode, de vida aquàtica, Stenasellus virei (Dollfus, 1897), espècie endèmica del nord-est ibèric. A més d’aquestes dues espècies, se’n van localitzar quaranta més que s’engloben en vint-i-nou famílies, setze ordres i sis classes: Arachnida, chilopoda, Crustacea, Diplododa, Entognatha i Insecta. 2153 5.1 2484 40 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/