Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 77888 | Avenc Gran de la Muntada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-gran-de-la-muntada | <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel. CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> | <p>Avenc d'accés perillós, amb una boca ampla i visible en un terreny rocós, d'uns 3,5 x 1 m. Té 31 m. de profunditat i diverses galeries o bifurcacions, la més fonda de les quals ateny els 32 m. Està indicat amb un rètol metàl·lic. Algunes de les galeries no han estat mai explorades a causa d'emanacions de CO2.</p> | 08223-160 | Al vessant NE de Rocamur, davant la Muntada. | 41.6736500,2.0254800 | 418881 | 4614002 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77888-foto-08223-160-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 77729 | Santa Maria del castell de Pera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-castell-de-pera | <p>AA.DD. (1991): Catalunya Romànica: El Vallès Occidental / El Vallès Oriental. Vol. XVIII. Barcelona, Enciclopèdia Catalana. AA.DD (2005) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 5 (El castell de Pera, setembre 2005), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. FERRANDO i ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell, Cooperativa El Pot. FERRANDO i ROIG, Antoni (1992.1) Els castells del rodal del Montcau. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Cavall Bernat, 21.</p> | XI-XIV | El conjunt del castell va rebre una campanya d'excavacions arqueològiques l'any 2002, però des d'aleshores ha estat abandonat a la intempèrie i el pas de desaprensius. | <p>Antiga capella castellera, ubicada dins el conjunt emmurallat. Actualment només en resta bona part de l'absis, que s'assenta molt avall al cingle, i sobretot el pany de mur meridional, amb l'arrencada de la volta, l'obertura d'entrada i vestigis d'arrebossat.</p> | 08223-1 | Al sector est de les ruïnes del castell de Pera, al serrat del castell. | <p>Tot i que l'inici de la seva construcció es pot associar a la del castell, les úniques notícies documentals es limiten a dos documents, l'un és una deixa de 1378 i l'altre és de 1736, en motiu del trasllat de la imatge per ruïna de l'església. El conjunt del castell, inclosa l'església, va ser excavat l'any 2002.</p> | 41.6904400,2.0288200 | 419180 | 4615863 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77729-foto-08223-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77729-foto-08223-1-2.jpg | Legal | Medieval|Romànic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 85|92 | 1754 | 1.4 | 1771 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||
| 77734 | El Marquet de l'Era | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-marquet-de-lera | FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | XVII-XXI | En el moment de redactar aquesta fitxa encara estava en procés de restauració, iniciat l'any 2004. | Edifici de planta quadrangular, de planta baixa, dos pisos amb balconades i golfes amb galeries d'arcs de mig punt. A l'interior són de destacar el gran celler i la sala, de volta catalana. Hi ha diverses llindes datades als segles XVII i XVIII. | 08223-6 | Al centre del poble, a la confluència dels carrers Nou, Llevant, Raval i Sant Feliu. | Documentada des del segle XII, el casal tingué usos pairals fins que quedà engolit pel creixement urbà. Sembla que els Marquet (o Marquès) eren descendents dels senyors de Pera, i van acabar essent grans propietaris rurals. Al segle XIX el casal serví de caserna dels isabelins durant les guerres carlines tot i que l'any 1838 el cap local dels carlins era Jaume Antoni Marquet. Fou declarat Bé d'Interès Local i adquirit per l'Ajuntament l'any 1996. Davant del risc d'enrunament parcial, les obres de restauració van començar l'any 2004; en el moment de redactar aquest inventari el Marquet de l'Era estava acabant d'ésser restaurat per a allotjar en un futur equipaments municipals. | 41.6804600,2.0576700 | 421569 | 4614728 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77734-foto-08223-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77734-foto-08223-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77734-foto-08223-6-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet | L'entorn conserva elements agrícoles, com marges i un pou, i està essent agençat com a jardí públic on de vegades s'hi fan actes culturals.Un cop acabada la restauració l'edifici acollirà les dependències municipals. | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 77779 | Castell de Pera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-pera | <p>AA.DD. (1991): Catalunya Romànica: El Vallès Occidental / El Vallès Oriental. Vol. XVIII. Barcelona, Enciclopèdia Catalana. AA.DD (2005) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 5 (El castell de Pera, setembre 2005), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. CATALÀ ROCA, Pere (1962) Els Castells catalans. Barcelona, Rafael Dalmau editor. FERRANDO i ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell, Cooperativa El Pot. FERRANDO i ROIG, Antoni (1992.1) Els castells del rodal del Montcau. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Cavall Bernat, 21.</p> | X-XIV | Les restes del castell estan en ruïna, i de no ser consolidades podrien anar-se enderrocant més amb el temps. L'excavació arqueològica va deixar molts elements al descobert, però la intempèrie i el pas de desaprensius poden continuar malmetent el conjunt. | <p>Castell roquer, actualment en ruïna, bastit damunt un turó rocós allargassat. Els vestigis més identificables són un gran pany de mur a ponent amb espitlleres; la base de la torre de Vernet al nord; i a llevant s'hi troben els murs més antics i dues entrades, les dependències principals i la capella castellera. Arran de la campanya d'excavacions, en aquest darrer sector van trobar-se dues cisternes arrebossades i un forn. Es desconeix la funció d'una construcció quadrada i profunda, que s'ha suggerit com a masmorra o bé sitja. L'esperó sud és rocós i deuria substituir la construcció d'una torre de guaita, ja que no hi queda cap vestigi ni de forat per a bigues ni de restes de construccions.</p> | 08223-51 | Accés des de la Vall d'Horta, per la pista abans d'Agramunt, o corriol des de Saladelafont. | <p>Tot i que les primeres notícies daten de l'any 978, el castell ja deuria existir des de feia alguns anys. Sota l'alt domini dels comtes de Barcelona i dels vescomtes de Cardona, el castell estigué en mans de la família Bonnuç fins al segle XII. Després canvià sovint de propietaris vallesans, entre els quals la família Vernet, que hi féu importants reformes. Lluny ja de la seva funció de vigilància, el castell tenia importància pel control jurisdiccional del territori de Lacera, i comprenia també el castell de Rocamur i la Torre de Lacera. A finals del XIV fou venut a la família Sentmenat, que en mantingueren la propietat i els drets feudals fins al darrer membre de la nissaga, mort a mitjan segle XIX. El castell fou habitat amb més o menys continuïtat fins al XVII. Visitat i estudiat per historiadors locals i excursionistes, al primer quart de segle XX encara conservava força estructures dempeus. L'any 2002 s'hi va fer una campanya d'excavacions arqueològiques que aportà moltes dades noves, però sense consolidació definitiva. Hi ha intenció de fer una segona campanya i treballs de consolidació.</p> | 41.6905400,2.0287300 | 419173 | 4615874 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77779-foto-08223-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77779-foto-08223-51-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 85 | 46 | 1.2 | 1771 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||
| 77790 | Forn de Pega del Marquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pega-del-marquet | Tot i que en desús des de fa decennis, els dos pous es mantenen bé. En pertànyer al Parc ha començat a ser restaurat recentment i eventualment s'hi fan visites guiades. | Forn de pega construït aprofitant el desnivell de la muntanya, i a la vora del camí per tal de poder transportar el producte. Són ben visibles el clot superior, on s'apilaven les teies, i l'olla que recollia la pega. El clot fa uns 1,7 m. de diàmetre per uns 2 m. de fons i just sota seu hi ha l'olla, més petita (uns 1,3 m. de diàmetre per pressumiblement 1 m. de fons). Les parets són gruixudes i sòlides i, tot i la vegetació que hi ha crescut al damunt, els blocs de pedra són ben visibles. | 08223-62 | A poca distància de l'aparcament del Marquet, camí de Rocamur. Està indicat amb un cartell del Parc. | Dels forns de pega se n'extreia trementina de resina del pi dels voltants que, solidificada, es venia en blocs de pega. Aquest producte era destinat a la venda, no a ús propi de la casa. És possible que es fes servir per a calafatejar els bóts de vi per a transport, en un entorn molt abocat a la vinya. Tot i que és impredible fixar una data per a aquestes indústries rurals, podria haver-se fet a finals del XVIII o al llarg del XIX com una font d'ingressos més d'una casa amb recursos. El forn de pega del Marquet fou descobert no fa gaires anys en fer neteja d'aquesta part de bosc. | 41.6764100,2.0200100 | 418429 | 4614313 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77790-foto-08223-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77790-foto-08223-62-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77849 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-26 | XIX-XX | Membres del Centre d'Estudis Històrics Lacera han estudiat diversos aspectes de la documentació, que tot i no estar inventariada està, més o menys, endreçada. | <p>Documentació pròpia del municipi des dels anys 1836-40 fins a l'actualitat. Està custodiada a l'Ajuntament, ordenada en un armari en llibres i lligalls.</p> | 08223-121 | Ajuntament de Sant Llorenç Savall, C/ Canigó 7 | 41.6795700,2.0596000 | 421728 | 4614627 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les dades UTM es corresponen a l'actual seu de l'Ajuntament de Sant Llorenç; alguns dels seus equipaments podrien canviar properament d'ubicació. | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 77850 | Arxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-23 | <p>AA.DD (2004) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 2 (El tresor de la parròquia, febrer 2004), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat.</p> | XIV-XXI | Per la dispersió del material durant la guerra, és possible que encara es guardi algun fragment de l'arxiu a casa d'algun particular. | <p>L'arxiu de la parròquia es conserva partit en dues col·leccions: mentre a la parròquia només hi ha els llibres sacramentals pertanyents al segle XX, l'arxiu històric és al Diocesà de Vic. Allà es conserven els sacramentals d'entre els segles XVI i XIX: set llibres de Baptismes, quatre de Desposoris, quatre d'Òbits i un de Confirmacions. Alguns d'aquests llibres havien utilitzat per a les tapes pergamins de llibres litúrgics medievals, que foren recuperats i que es guarden encara a la parròquia.</p> | 08223-122 | Parròquia de Sant Llorenç Savall i Arxiu Diocesà de Vic. | <p>L'any 1936, a l'inici de la guerra, el titular mossèn Josep Blancher va guardar tot l'arxiu de la parròquia en capses de sabates i les dugué a la sabateria de Pau Roma, al carrer Nou, dissimulada entre les prestatgeries. Acabada la guerra es tornaren a vendre sabates i a part de l'arxiu quedà dispers entre diversos veïns; tot i que s'intentà recuperar tot és probable que encara quedi algun document dispers.</p> | 41.6786200,2.0579000 | 421586 | 4614524 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Restringit | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 77851 | Arxiu del Centre d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall, Lacera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-del-centre-destudis-historics-de-sant-llorenc-savall-lacera | <p>El Centre d'Estudis Històrics de Sant Llorenç, que pren el nom del territori medieval de Lacera, fou creat l'any 2002. Des del primer moment es va proposar de recollir tota la informació documental, tant escrita com gràfica, referent a la història del poble i del municipi. L'arxiu, doncs, està constituït per còpies (còpies fotogràfiques, fotocòpies, arxius digitalitzats..) i no sempre per originals, però pels seus objectius té un interès notable. Alguns veïns han ofert pergamins i altres documents privats, i també es recull tota la bibliografia existent sobre la població.</p> | 08223-123 | Ubicació dispersa | <p>L'arxiu es va començar a recollir l'any 2002, i comprèn documentació des de l'edat mitjana fins a l'actualitat.</p> | 41.6795700,2.0596000 | 421728 | 4614627 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Restringit | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | A l'espera d'un local o espai definitiu l'arxiu de Lacera encara no té una ubicació exacta, i està en diversos domicilis privats dels seus membres. | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77855 | Drac de Sant Llorenç Savall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/drac-de-sant-llorenc-savall | <p><span><span>FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. La llegenda del drac de Sant Llorenç del Munt. Pàg. 155-159. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. </span></span></p> <p><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni (1991). Anecdotari ocult d’una muntanya màgica: Sant Llorenç del Munt. Mossèn Vergés i el drac de Sant Llorenç del Munt, pàg. 9-11. Editorial Ègara. Terrassa. <a href='https://drive.google.com/file/d/19Y6X9kmWjA5ySN_fIul56l6Uf5Bwymcz/view'>https://drive.google.com/file/d/19Y6X9kmWjA5ySN_fIul56l6Uf5Bwymcz/view</a> </span></span></p> | Llegenda viva en la tradició popular, i publicada en diversos reculls d'abast català. | <p>Conta la llegenda que quan els moros se n'anaren d'aquestes terres hi van deixar una petita cria de drac. L'animal anà cresquent i cada vegada necessitava més per a menjar. Primer li duien ovelles, després ja baixava ell mateix a buscar-les entre els ramats, fins que al final tenia tot l'entorn de Sant Llorenç atemorit per les captures que pogués fer. La notícia s'escampà arreu fins que el comte de Barcelona en persona volgué solucionar l'afer, i ell mateix vingué a caçar la fera. I quan el matà s'acabaren els grans mals en aquesta terra. La llegenda està associada al Morral o Cova del Drac (Matadepera).</p> | 08223-127 | Llegenda situada a la Cova Simanya. | <p>El pare Ermendia, al segle XVIII, entrà a la cova Simanya i trobà a l'interior femta fresca, que identificà amb el drac de la llegenda. Víctor Balaguer, al segle XIX, situà la llegenda del drac a la Cova Simanya, on també es contava que hi havia una ciutat sencera amb els seus habitants. La llegenda és una de les més populars a l'entorn, i altres coves s'apropien la presència d'un drac. Les versions de la llegenda són moltes, i cal destacar un poema de Miquel Desclot, que anys més tard fou musicat pel grup Mesclat.</p> | 41.6747400,2.0090500 | 417515 | 4614138 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | La llegenda té diverses variants i topònims. Es diu que vivia en una cova i que fou mort en una altra; la toponímia varia des del Morral del Drac, la Cova de Santa Agnès i la Cova Simanya, que per ésser tan gran es diu que era on podia viure. Les dades UTM de localització de la llegenda són les de la Cova Simanya. | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 77856 | Els dimonis del Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-dimonis-del-borrell | Llegenda viva en la tradició popular, i publicada en diversos reculls d'abast català. | <p>Diuen que un any, al mas Borrell, s'havia de segar i no tenien encara segadors per a fer la feina, i més que en necessitaven perquè la mestressa acabava de tenir una criatura i no hi podria ajudar. L'amo, desesperat, se'n va anar un dia cap al poble dient que tornaria amb tres segadors fos com fos, maldament fossin dimonis. Pel camí va trobar tres joves fornits que li van dir que eren segadors buscant feina, i allà mateix van tancar els tractes: tindrien feina una setmana, i se'ls donaria menjar i aixopluc. Al primer dia que s'hi van posar van haver segat tots els camps. Quan van tornar a la casa, l'amo no s'ho podia creure, i els va dir que els donaria la paga però que, feta la feina, ja podien marxar. Quan tothom se'n va anar a dormir l'amo es va malfiar i va espiar els segadors, i va saber que eren dimonis i que se l'endurien per no haver promès de tenir-los feina per a set dies. Se'n va tornar al llit espantat, i sentint-se culpable d'haver volgut per treballadors fos qui fos, no que fossin dimonis, però la seva dona el va tranquil·litzar dient que ella, l'endemà, ja els donaria feina. De bon matí els segadors van demanar la feina que se'ls havia promès, i en no tenir-ne, li van dir a l'amo que eren dimonis i que se l'endurien com a paga. Però aparegué la seva dona per dir-los que si en volien, de feina, en tenia de sobres. Al primer li va encomanar que tragués aigua del pou amb un cabàs sense cul; al segon que netegés i fes ben blanca una pell de cabra negra; i al tercer que en una setmana ensenyés de lletra al nen que acabava de néixer. No podent complir la feina, els tres dimonis se n'anaren de la casa i no tornarem mai més. I deixant els camps segats.</p> | 08223-128 | Llegenda situada al mas enrunat del Borrell, a la vall de Mur | 41.6625700,2.0308700 | 419316 | 4612767 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les dades UTM són les de les restes del mas Borrell. | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 77857 | El roc del Cornut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-roc-del-cornut | <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. VERGÉS i SOLÀ, Lluís (1971) Foranies i altres coses de Sant Llorenç Savall. Sant Llorenç Savall, edició de l'autor.</p> | Tot i el coneixement d'aquesta llegenda, la caiguda de l'element natural que l'ha originada n'ha fet perdre la vigència. | <p>Llegenda popular. Diuen que Santa Cecília (de Granera) i Sant Climent es van enamorar, i que al cap d'un temps Sant Climent insinuà en iniciar una relació sexual. A Santa Cecília no li va fer gràcia la proposta i el va fer desdir, però davant la insistència se'n va atipar, es va omplir el davantal de pedres i, perseguint el sant pel camí de Vallcàrcara, li va llançar una pedra al damunt mentre la resta li va caure del davantal. El roc encara es conserva al lloc, amb tot de pedres a sobre. Sant Climent va passar corrents per davant de Sant Feliu (de Vallcàrcara) i Santa Cecília se'n va tornar a Granera. És tradició tirar pedretes damunt del roc del Cornut, i si s'hi queden indiquen que el noi o noia que l'hagi tirat es casarà aviat: si s'hi queda a la primera, abans d'un any; si s'hi queda a la segona, abans de dos anys.. El lloc encara és ple de pedres.</p> | 08223-129 | Llegenda sobre aquesta pedra singular de la part alta de Vallcàrcara, sota l'Hostal del Llop. | 41.7098500,2.0610400 | 421885 | 4617988 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | El Roc del Cornut és una pedra singular de forma lleugerament triangular, punt de referència del camí de Vallcàrcara a Granera, situació que pot haver inspirat la llegenda. L'any 2003 va caure, quedant en una posició diferent que desdiu una mica l'encant en les arts endevinatòries. | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 77858 | L'àvia del Dalmau (la vella del Dalmau) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lavia-del-dalmau-la-vella-del-dalmau | Llegenda viva en la tradició popular, i publicada en diversos reculls d'abast català. | <p>Llegenda segurament inspirada en algun fet real, amenitzat amb frases fàcils de recordar per la canalla. Conten que fa anys, al Dalmau, una tarda els homes havien sortit a treballar en una vinya una mica apartada, i l'àvia s'hi havia quedat tota sola. Des de la galeria on seia fent mitja i tot prenent el sol va veure que s'acostaven a la casa tres individus d'aspecte sospitós, i l'àvia Dalmau va córrer a tancar i barrar la porta i va agafar un trabuc que sempre tenia carregat. Els tres homes, que eren, efectivament, lladres de camí ral, es van arribar a la casa, hi van fer la volta i en veure-ho tot tancat van trucar a la porta. Van sentir-hi la veu de l'àvia que deia: - Pere, salta per l'era! Els lladregots van córrer cap al darrera de la casa però de nou van sentir la vella que cridava: - Bernat, salta pel terrat! Els lladres van tornar a córrer, però la vella va continuar fent tota mena de sorolls i cridant: - Ramon, compta quants són! Els bandolers es van mirar sorpresos, però un darrer crit de l'àvia els va fer decidir del tot. - Joan, mira cap on van! Van arrencar a córrer camí enllà i quan van sentir una trabucada disparada des de la casa encara es van escapar amb més velociat, fins que es van perdre per entre el bosc i no es van deixar veure mai més.</p> | 08223-130 | El Dalmau, casa de la vall de Mur | <p>La llegenda és força viva i popular, i apareix en diversos reculls de llegendes locals. Probablement nasqué en èpoques convulses de pas de bandolers per la contrada.</p> | 41.6570400,2.0323100 | 419429 | 4612151 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les dades UTM es corresponen al mas Dalmau. | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 77859 | El Minyó de Sant Llorenç (bandoler) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-minyo-de-sant-llorenc-bandoler | <p><span><span><span>FERRANDO ROIG, Antoni (1988) Cròniques bandoleres de Sant Llorenç del Munt-El Camí Ral de Barcelona a Manresa. Col·lecció Cavall Bernat. P. 59-66. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRANDO ROIG, Antoni (2007) Les sendes dels bandolers de Sant Llorenç del Munt – Serra de l’Obac. Col·lecció Cavall Bernat. P. 63-69.</span></span></span></p> | XVII | Llegenda viva en la tradició popular, mantinguda per alguna publicació local i per la projecció educativa de la casa de la Muntada. | <p>Personatge real que va exercir de bandoler amb la colla de Perot Rocaguinarda i que gaudeix d'un cert aire llegendari. Joan Muntada, el Minyó de Sant Llorenç Savall, era fill de la casa del mateix nom de la Vall d'Horta. Deuria néixer al darrer quart del segle XVI, i pel sorbenom de 'Muntadeta' o bé era menut o bé el menor dels germans. Actuà pels voltants del poble amb un tal Bertran 'el Carnisser' i després en altres llocs de la comarca. Al cap d'un temps s'incorporà a la colla del famós bandoler Perot Rocaguinarda. La seva captura és ben coneguda per estar descrita en una crònica de l'Arxiu Històric de Sabadell; es va produir el 7 d'abril de 1610 i fou un intent rocambolesc de captura per part de les autoritats i alguns veïns, i que finalment no reeixí. Com altres bandolers, rebé el perdó a canvi d'enrolar-se a l'exèrcit i s'embarcà a Itàlia l'any 1611, on se li perd la pista.</p> | 08223-131 | Llegenda o personatge sortit de la Muntada, Vall d'Horta | <p>La informació d'aquest bandoler va ser fruit d'una intensa recerca als arxius comarcals de la zona (Ferrando, 1988, 2007).</p> | 41.6777700,2.0310400 | 419349 | 4614454 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les dades UTM es corresponen a la masia de la Muntada. | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 77893 | Sifó de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sifo-de-la-roca | En el moment d'elaborar aquesta fitxa el servei del Parc acabava de senyalitzar l'element, que potser seria inclòs en un recorregut per tots els elements del rec. | <p>El sifó consta de tres elements: dues basses circulars de més de 2m de diàmetre i un conducte soterrat que les comunica. D'aquesta manera el rec salvava el desnivell del torrent de la Roca. Es tracta d'una infraestructura més del rec de la vall, en un indret on hi havia diversos elements que l'aprofitaven: el forn d'obra, el trull, el safareig, etc…</p> | 08223-165 | Darrera el mas de la Roca, sobre el trull i el rec; està indicat. | <p>No se sap en quina època es deuria fer el sifó, ni hi ha cap documentació. L'arribada del rec de la vall d'Horta a la Roca, i els usos que es feien de la seva aigua, eren força complexos i comprenien diversos elements. L'actual propietari només recorda que el manteniment i la neteja l'havien fet sempre les criatures de la casa perquè podien entrar-hi dins; ell mateix desvià el sifó per no haver-hi d'entrar més.Des dels anys 50 el rec es féu passar amb una canalització moderna per sobre del trull, evitant així el sifó, que quedà inutilitzat.</p> | 41.6701900,2.0427300 | 420313 | 4613602 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77893-foto-08223-165-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77901 | Hipogeu de la plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-placa | <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> | <p>Al subsòl de la plaça, per sota de la carretera, davant de l'hostal de cal Ramon, hi ha un hipogeu o sala soterrada i tancada, amb l'únic accés d'una galeria lateral. La sala no és d'obra sinó que és buidada a la terra, i presenta dotze fornícules rectangulars a l'entorn amb la part interior còncava, i un banc seguit d'obra. A la galeria hi ha grafits del segle XVII, i sembla que en aquella època aquest espai es va fer servir de fresquera de l'hostal aprofitant aquesta obra, per tant, anterior. S'ha deduït que podria haver estat un espai de culte religiós no permès en època baix-medieval.</p> | 08223-173 | Al subsòl de la plaça major | <p>La troballa es va produir l'any 1982 en motiu d'unes obres. Segons comunicació de Miquel Casals es féu una memòria arqueològica que s'ha perdut, i l'accés només es podria fer per una claveguera propera. La sola informació, doncs, és a la publicació de CASALS i VICENS. Els grafits d'època moderna, que s'han atribuït a l'ús de l'espai per part de l'hostal, corresponen al moment en què es deuria fer una remodelació de la plaça i l'espai de cementiri, que antigament es trobava a l'est de l'església. No s'ha relacionat, però, aquest espai amb el cementiri.</p> | 41.6786800,2.0581500 | 421607 | 4614530 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | L'únic accés, tancat, es podria fer pel clavegueram. | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 77815 | Megàlit de Roca Sareny (Dolmen de Roca Sareny) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/megalit-de-roca-sareny-dolmen-de-roca-sareny | AA.DD (2006) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 7 (El Dolmen de Roca Sereny, octubre 2006), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. | En el moment de redactar aquesta fitxa s'acabaven de fer obres de consolidació i estava previst fer la senyalització del jaciment. | Cista de lloses de forma rectangular, ubicada damunt d'un petit túmul artificial, de la qual només queden tres parets i la llosa superior desplaçada. L'espai funerari mesura uns 150 x 60 cm i uns 50 d'alçada, i està tancat per blocs de pedra seguint el possible túmul. | 08223-87 | Sota el penyal de Roca Sareny, accessible per una pista i després corriol des del coll de la Casilla | El sepulcre va ser localitzat per uns excursionistes l'estiu de 2005, de manera casual i en haver quedat al descobert arran de l'incendi de 2003. La mateixa tardor s'hi va fer una campanya arqueològica, així com una intervenció d'urgència l'abril de 2006. Actualment està en estudi per a intervencions de manteniment i senyalització. | 41.6936500,2.0184500 | 418321 | 4616229 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77815-foto-08223-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77815-foto-08223-87-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic/Cultural | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | En el moment de la descoberta estava inviolat encara que malmès per la intempèrie, i s'hi van trobar sis esquelets amb aixovar funerari: material ceràmic i lític i dos botons triangulars d'os. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77844 | Sivella visigòtica de Coll d'Eres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sivella-visigotica-de-coll-deres | <p>FERRANDO i ROIG, Antoni (1988) ‘La sivella de Granera', Butlletí Unió Excursionista de Sabadell, núm. 83, Sabadell. FERRANDO i ROIG, Antoni (1992.2) Recorregut per les tombes medievals de Sant Llorenç del Munt i els seus encontorns. Terrassa, Ed. Ègara. Monografies Vallesanes, 18. PALOL, Pere de (1950) Fíbulas y broches de cinturón de época visigoda en Cataluña. 'Archivo Español de Arqueología', Tomo XXIII, Madrid. SOLÀ, Joan (1931) Sivella visigòtica a Sant Llorenç del Munt. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, Vol. VIII (1927-1931), Barcelona, I.E.C. Savall, Butlletí d'Informació municipal de l'Ajuntament de Sant Llorenç Savall, núm. 98 (juny 2005). Ajuntament de Sant Llorenç Savall. La sivella de Coll d'Eres. (1988) Fitxa del Museu de Terrassa / Castell-Cartoixa de Vallparadís. Terrassa, Ajuntament de Terrassa.</p> | V-VIII | <p>Sivella o fermall de bronze gairebé rectangular, de 96 x 49 mm., amb un dels dos extrems arrodonit. Darrera té tres apèndixs amb un forat per a poder fixar la peça al cinturó. La cara anterior està decorada amb un animal, identificat com un griu, envoltat de dues bèsties més amb cap d'ocell i cos llarg. Per la iconografia s'ha situat la sivella en un conjunt de peces semblants d'època visigòtica d'influència burgúndia. La necròpoli de coll d'Eres on es va trobar es podria datar dels segles V-VIII. La semblança amb la sivella del Coll de la Descàrrega ha fet pensar en un taller i potser un grup humà comú.</p> | 08223-116 | Museu de Terrassa - cartoixa de Vallparadís. Parc de Vallparadís s/n, Terrassa. | <p>La sivella és l'únic element que es va poder recuperar a les sepultures de coll d'Eres; aquest jaciment fou descobert pel pastor Tomàs Malé, i el 29 de setembre de 1929 l'escolapi Joan Solà féu la descoberta a la única sepultura que no fou saquejada. Inicialment propietat del Centre Excursionista de Terrassa, la sivella ingressà al Museu de la mateixa ciutat el 29 de gener de 1937. És una de les peces més significatives en aquest entorn i època, i apareix sovint en la bibliografia especialitzada. Actualment a l'Ajuntament de Sant Llorenç Savall s'exposa una rèplica de la sivella lliurada per l'Alcalde de Terrassa l'any 2006.</p> | 41.6804900,2.0576100 | 421564 | 4614731 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Obert | Bo | Legal i física | Visigot | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Exposició permanent del Museu de Terrassa, sala d'arqueologia, vitrina del periode alt-medieval. | 87 | 52 | 2.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 77814 | Conjunt neolític de les Simanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-neolitic-de-les-simanyes | CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. GORINA, P. (1930) La prehistòria de Sant Llorenç del Munt. Ceràmica eneolítica en la Cova Simanya. Terrassa, Arxiu del Centre excursionista de Terrassa, 12 (64). FERRANDO i ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell, Cooperativa El Pot. TEN, Ramon (1980) Notes entorn del Neolític Vallesà, Arraona núm. 10, Sabadell | El jaciment ha estat destruït, i la col·lecció escampada, tot i que es conserven material ceràmics al Museu de Terrassa i ossis al Museu Crusafont de Sabadell. | El conjunt de les Simanyes el constitueixen les coves de la Simanya Petita, Simanya Gran, Simanya Nova o de la Canal, a més de la Cova de l'Àngel, la del Triangle i la de les Lianes. Totes elles estan comunicades entre si, i pel fet d'estar encarades a migdia i tenir aigua propera han estat habitades des d'antic. S'han fet troballes de materials del neolític i eneolític a la Simanya gran i sobretot a la Simanya Nova o Cova de la Canal. Es tracta de ceràmiques amb incisions, pentinats i cordons amb decoració cardial, a més de restes òssies diverses. També s'hi han trobat altres restes d'època romana i altmedieval. | 08223-86 | Conjunt de coves sota el Montcau | Arreu del massís de Sant Llorenç, abundant en coves i baumes, s'han trobat interessants vestigis de l'eneolític i neolític. La Cova Simanya és una de les més ben condicionades per a l'assentament humà gràcies a l'espaiositat i la presència permanent d'aigua, i en el transcurs d'unes excavacions realitzades l'any 1930 s'hi va trobar una gran quantitat de ceràmica eneolítica. La Simanya Nova o de la Canal ha donat com a resultat ceràmica d'època neolítica sobretot arrel d'una excavació duta a terme per membres del Museu d'Història de Sabadell l'any 1969, però que no va documentar ni l'estratigrafia ni la ubicació dels materials. En altres coves properes s'han trobat destrals polides i altres elements menors. | 41.6748500,2.0090300 | 417513 | 4614151 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77814-foto-08223-86-1.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Romà|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | La fitxa comprèn el conjunt de les sis coves amb restes arqueològiques. L es dades UTM corresponen a la Cova Nova o de la Canal, però cal remetre's també a la resta de jaciments. | 78|79|80|83|85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77781 | Carrer Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-barcelona | XVI-XX | Un dels carrers més antics del nucli urbà, enfront l'església parroquial. El primer tram, fins al carrer de Torrent Micó, és on hi ha les llindes datades més antigues, moltes d'elles nominals. La llinda partida en tres de la casa dita 'la Peixateria' ja era així d'inici, i així es pot veure en fotografies antigues; la casa cantonera (Ca l'Emília) té un rellotge de sol del segle XIX, restaurat recentment. La resta de carrer també té moltes cases amb llindes datades, amb inscripcions, noms de propietaris o indicacions d'oficis; algunes d'elles estan pintades per a realçar la inscripció. Les façanes estan arrebossades i tenen totes planta, pis i golfa. En total, al llarg del carrer hi ha 14 llindes inscrites d'entre els anys 1678 i 1897. | 08223-53 | Carrer que parteix de la plaça major, al sector sud del poble. | Per la seva ubicació i per l'aspecte de les cases, aquest deu ser un dels carrers més antics del poble, i antic camí a Sabadell i Barcelona abans de l'existència del carrer Ripoll. Encara que les principals reformes daten del segle XVII és probable que ja existís anteriorment. | 41.6781600,2.0588800 | 421667 | 4614472 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77781-foto-08223-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77781-foto-08223-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77781-foto-08223-53-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Estructural | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les dades UTM estan preses a la placeta de la confluència del carrer de Torrent Micó (Cal Gregori). | 98|94 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77782 | Carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-nou-6 | Possiblement el carrer més antic del poble, seguint un traçat no rectilini des de la plaça. El primer tram ha estat bastant refet al llarg dels segles XIX i XX i té edificis més moderns i comerços, però el tram nord, seguint la costa, conserva cases mitgeres antigues, moltes d'elles restaurades amb encert. S'hi conserven 11 llindes decorades, datades o nominals, d'entre els anys 1580 (la llinda amb datació més antiga del nucli urbà) i 1803. | 08223-54 | Carrer entre la plaça major i el Marquet de l'Era | Com el seu nom indica, el carrer es deuria conformar quan ja hi havia un petit nucli. En un principi deuria enllaçar la plaça amb el Marquet, que deuria ser inicialment un mas aïllat. La llinda més antiga, del segle XVI, podria correspondre a l'època de la configuració del carrer. | 41.6796500,2.0574300 | 421548 | 4614638 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Estructural | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les dades UTM estan preses al tram superior del carrer, en començar la pujada fins al Marquet de l'Era. És una placeta coneguda com Cal Gep de la font, i antigament hi havia una de les fonts públiques de proveïment d'aigua. | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 77783 | Carrer del Raval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-raval-0 | El tram entre els carrers Llevant i Canigó està constituït per diverses cases mitgeres, algunes d'elles amb pallers a l'engolfa i corrioles per a facilitar l'ús agrícola. El tram superior és més recent, però té algunes cases reformades o fetes de nou amb estètica rústica. | 08223-55 | Carrer al sector nord del poble, davant el mas del Marquet de l'Era. | Tal com indica el nom, aquest carrer deuria formar part d'un raval o barri extramurs, posterior a l'existència del Marquet de l'Era que deuria estar als afores. Juntament amb el carrer Nou es deuria anar integrant al poble al llarg del temps. | 41.6804400,2.0580100 | 421597 | 4614725 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Estructural | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les dades UTM estan preses al tram de carrer més antic, entre el Marquet de l'Era i el carrer Canigó. | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 77784 | Carrer del Bisbe Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-bisbe-sola | Bona part del carrer només té habitages a la vorera de ponent, ja que l'altra és roca mare, amb marges d'hortes als darreres del carrer superior. Hi ha algunes vivendes amb llindes datades dels segles XVIII i XIX. Als darreres de l'Agell hi ha uns edificis que s'han anat fent espai al talús amb el temps, configurant una petita placeta i cases amb diversos pisos. | 08223-56 | Carrer al sector sud del poble, de l'Agell a tocar el torrent del Burc. | La denominació és moderna, però el carrer forma part de l'entramat urbà més antic del poble, a l'entorn de la plaça i l'església, conduint cap al sector on hi havia el mas de l'Agell. En una façana encara es conserva una placa, segurament commemorativa del moment en què es rebatejà el carrer: 'La vila de Sant Llorenç Savall al ? Matias Solà Farell nascut en aquesta casa el 10 d'agost de 1884 i consagrat bisbe el 22 d'abril de 1931'. | 41.6774600,2.0592300 | 421695 | 4614393 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77784-foto-08223-56-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Estructural | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les dades UTM estan preses al tram sud del carrer, entre l'Agell i el carrer del Calvari. | 94 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77785 | Carrer de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-rectoria-0 | Carreró petit que acull les cases de la part posterior de l'església. La part baixa està constituïda per edificis recents, mentre que de la meitat cap amunt hi ha vivendes més antigues; una d'elles té una llinda datada de 1678 i està restaurada amb encert. La resta de cases estan força deixades. La vorera sud és tota ocupada per l'església, i en una paret hi ha les restes d'una làpida que havia format part del cementiri vell. | 08223-57 | El carrer de la rectoria és el que dóna la volta a la part posterior de l'església parroquial. | Just darrera l'església, aquest vial deuria acollir inicialment la sagrera o espai per a cementiri. Posteriorment s'anirien arrenglerant cases a l'altar banda de la sagrera, seguint la façana de l'antiga rectoria (actual casal parroquial), i fent volta fins a la plaça. | 41.6787100,2.0577200 | 421571 | 4614534 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Estructural | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les dades UTM estan preses al tram central del carrer, just darrera l'absis de l'església. | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 77786 | Carrer Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-vic-0 | Es tracta d'un dels carrers antics del nucli urbà; el tram més interessant patrimonialment és el comprès entre el carrer Bisbe Solà i la carretera. Tot i que no hi ha cap casa amb llinda datada, moltes façanes mantenen elements històrics com portals adovellats i arcades a les golfes. Alguna casa està restaurada. | 08223-58 | El carrer Vic és al sector sud del poble, amb inici a la plaça i final a la masia de l'Agell. | Per la seva direccionalitat i traçat aquest deuria ser el camí inicial cap a Gallifa i Sant Feliu i, és clar, camí de Vic. L'Agell deuria ser el mas que tancaria aquesta part urbanitzada, i inicialment deuria estar allunyat del poble. | 41.6787600,2.0589600 | 421674 | 4614538 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Estructural | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les dades UTM estan preses al tram central del carrer, quan comença la pujada. | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 77787 | Carrer del Calvari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-calvari-0 | Carrer del sector sud del poble, gairebé paral·lel al torrent del Burc, estret i de considerable desnivell. Possiblement s'anés fent seguint el camí cap al turó dit del Calvari, on hi ha una creu de terme. Encara es conserva algun mur fet amb tàpia o toves, tècnica constructiva molt comú però que ha estat relegada pels materials del segle XX. Al llarg del carrer hi ha quatre cases amb llindes datades d'entre els anys 1710 i 1801. | 08223-59 | Carrer al sector sud del poble, entre el carrer Ripoll i el turó del Calvari. | Carrer segurament crescut en època moderna, i que deuria seguir un antic vial que comunicava la confluència del Ripoll, el torrent del Burc i les vies de comunicació al sud, amb l'antiga era de l'Agell (era del Có) on hi havia la creu de terme. | 41.6763200,2.0587900 | 421657 | 4614267 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Estructural | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les dades UTM estan preses al tram central del carrer. | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 77788 | Carrer de Sant Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-feliu | El carrer de Sant Feliu es troba a la part nord del poble, i probablement fos una prolongació del carrer Llevant cap a l'antiga parròquia de Vallcàrcara (és a dir, Sant Feliu). Les cases, mitgeres, són estretes i sovint tenen més d'un pis, organitzats de manera caòtica. Hi ha dues cases amb llindes datades del segle XVIII i algunes encara conserven cups per a l'elaboració de vi a l'interior. Com en altres carrers del poble, la majoria de cases tenen el nom en una placa ceràmica. A la part alta, una façana que dóna al sud mostra un rellotge de sol de factura senzilla. | 08223-60 | Al sector nord del poble, sota el mas del Marquet de l'Era, seguint el carrer Llevant. | Prolongació natural del carrer Llevant cap a Sant Feliu de Vallcàrcara, en el moment en què el Marquet de l'Era ja no tenia camps propis arran de la casa. Totes les vivendes del carrer són estretes, llargues i caòtiques, fruit de l'aprofitament de l'espai per famílies humils que haurien millorat la seva situació amb el conreu de la vinya al llarg del s. XVIII. | 41.6809600,2.0575200 | 421557 | 4614784 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Estructural | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les dades UTM estan preses a la part alta del carrer, passat el Marquet de l'Era | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 77789 | Plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-major-12 | Plaça organitzada en diversos nivells ja que la carretera de Gallifa hi passa pel mig. Al nord s'hi troben l'església parroquial i algun edifici antic, com l'hostal de Cal Ramon. La part sud és més espaiosa i està arranjada amb terra de rajoles i bancs d'obra; la darrera remodelació es féu l'any 1983 i una placa commemorativa en una façana ho recorda. A l'arrancada dels carrers Vic i Barcelona hi ha també edificis antics. L'espai també té una important funció social com a espai de trobada i d'esbarjo, i com a lloc de celebració de les festes i esdeveniments del poble: els actes de festa major, sardanes i ball de gitanes o el pi de maig. | 08223-61 | La plaça major es troba al centre del nucli urbà. | Per l'existència de l'església parroquial, la sagrera i la confluència dels camins més antics, aquest és l'espai generador del poble i del seu urbanisme. Per tal d'evitar les possibles crescudes de les rieres es va fer a mitja alçada, i encara que la carretera actual accentui més aquesta característica, la plaça sempre ha estat a diversos nivells. Per la història dels edificis aquí hi hagut sempre algun hostal i lloc de parada de cavalleries, tartanes o autobusos. Cal fer notar que antigament el cementiri ocupava part de l'espai al nord i a l'est de l'església, a l'entorn del carrer de la Rectoria, i que fins a mitjan segle XIX l'entrada de l'església no era per la plaça, i que el capgirament de façanes ha facilitat l'ús de la plaça com a espai comunitari. | 41.6786300,2.0583200 | 421621 | 4614524 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77789-foto-08223-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77789-foto-08223-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77789-foto-08223-61-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Estructural | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 98|94 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 77836 | Pont de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-roca-0 | Darrerament el servei del Parc s'ha encarregat de la senyalització i manteniment d'aquest element. | L'antic pont de la Roca (amb aquesta denominació es coneix actualment el pont de la carretera de Sant Llorenç a Castellar) salva el torrent del Sot del Fontanet. Fauns 2 m. d'amplada per uns 1,5 d'arc. És d'obra sobre una base de pedra, i com que travessa el torrent de biaix i no perpendicularment té els maons disposats, curiosament, en forma de ventall. | 08223-108 | Entre el molí de la Roca i el primer aparcament de la vall d'Horta, damunt la resclosa de la Roca. | Abans de l'obertura de les carreteres de la Vall d'Horta en motiu de les obres del Marquet, i de la de Sant Llorenç a Castellar, aquest pont formava part del camí carreter de Sant Llorenç a Terrassa per sota Coma Grossa. L'emplaçament d'un pas, si no l'obra, deu tenir una antigor notable. Actualment s'ha recuperat i té ús peatonal. | 41.6682200,2.0438900 | 420407 | 4613382 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77836-foto-08223-108-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77837 | Pont de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-vila-1 | XIX | Pont d'un sol ull, fet de pedra i maó, que salva el riu Ripoll a l'entrada de la vila. L'ull té 17 m de llum i 6 m de gàlib, i el pont fa 20 m de llargada, per 12 m de tauler i 9 m de calçada. | 08223-109 | A l'entrada del poble, salvant el riu Ripoll (Ctra BP-1241 Km 19). | Pont aixecat l'any 1867 sota la iniciativa del rector del poble (que també féu obres a l'església, rectoria i altres serveis) i amb la participació de tot el veïnat. | 41.6781800,2.0575700 | 421558 | 4614475 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77837-foto-08223-109-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | L'obra actual va ser feta sota l'empenta de l'aleshores rector, mossèn Miró, l'any 1867, i així ho recull una petita placa en un mur a ponent: 'Ajudat de un poble bo / aqueix pont que veus ha fet / lo rector mossèn Miró / en lo any de nostre seño / mil vuit sens sexanta set.' | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77838 | Camí vell de Granera (Antic camí ral de Vic, PR-C 145 - 145.1) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-granera-antic-cami-ral-de-vic-pr-c-145-1451 | SUÁREZ FERNÁNDEZ, Francesc (2007) Els camins històrics de Sant Llorenç Savall, a mitjan segle XIX. Lacera, Butlletí del Centre d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall, núm. 8 (març 2007). | Els incendis van afectar molt el traçat del GR, sobretot vora els cingles de Granera. Actualment està curosament assenyalat amb fites, però s'han perdut bona part de les marques i a trams l'estat és precari. | El camí surt del poble cap a les Conques, i al cap de poc es bifurca a la dreta per acabar seguint el torrent de l'Armengol. Passa per sota Vallcàrcara, el Roc del Cornut i ateny el coll de Traens, límit del municipi, per arribar a Granera.En algun tram en què no ha esdevingut pista forestal encara es distingeix l'enllosat o els talussos. | 08223-110 | De Sant Llorenç Savall al coll de Traens per Vallcàrcara. | El camí no apareix esmentat fins l'any 1800, però segurament és un dels més antics del terme. Al segle XIX es documenta com a camí de Vallcàrcara, però la tradició o l'antiga llegenda del roc del Cornut certifiquen una existència anterior. Al segle XX es va recuperar com a PR - 145 (Sender de Sant Llorenç Savall). | 41.7093500,2.0593400 | 421743 | 4617934 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77838-foto-08223-110-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | El PR 145 complet voreja els cingles de Salamó i enllaça amb l'antic camí ral de Castellterçol.Les dades UTM estan preses al tram enllosat sota el Roc del Cornut. | 94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77808 | Font de cal Llogari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-llogari | XIX | La construcció està en bon estat, però envoltada d'esbarzers i afectada pel vandalisme. | La font està protegida per una construcció de dues parets, una columna i una teulada a quatre vessants damunt d'un embigat de cabiró. A l'interior hi ha un pedrís a tall de seient. Damunt la surgència un cartell, actualment mig esborrat, recorda com la font es va salvar de ben poc de l'incendi de l'any 2003. Sota la font hi ha una bassa, i una segona uns metres més avall, que alimentaven un vessant ple d'hortes; quan antigament es feien servir per al regadiu hi havia qui hi anava a banyar-s'hi. | 08223-80 | Sota les ruïnes de cal Llogari, des de la carretera de Monistrol o pel camí del riu des del poble. | Tot i que l'entorn sempre ha estat agençat, l'actual teulada i les basses daten dels anys 50. L'arranjament en forma d'edifici deu datar del segle XIX. Tot i que l'indret era molt pintoresc i gaudia de molta popularitat, d'ençà dels incendis ha quedat malmès i és menys visitat. | 41.7007800,2.0433500 | 420402 | 4616997 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77808-foto-08223-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77808-foto-08223-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77809 | Font del Llor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-llor | CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. | Font natural arranjada amb una petita esplanada i un pedrís. L'accés també està arranjat amb escales i altres facilitats, i la sortida d'aigua té un petit rec. Curiosament no hi ha cap exemplar de llorer, que hauria donat nom a l'indret. | 08223-81 | Des del pont del Marquet de les Roques, seguint la canal de la font del Llor; està senyalitzada. | La font del Llor a apareix documentada l'any 1507 amb el nom de Loreda. Té llarga tradició com a indret de fontades i berenades, i pel fet de trobar-se en ple camí de la Vall d'Horta a Coll d'Eres i Mura ha estat sempre una referència, a més de proveir d'aigua el Marquet de les Roques. A principis del segle XX l'aigua fou embotellada i es venia a domicili a diverses poblacions del Vallès com a 'Manantial Llor, Castell Marquet'. Les construccions que es veuen en arribar-hi (basses, murs) són fruit d'aquesta activitat. | 41.6758100,2.0154800 | 418051 | 4614251 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77809-foto-08223-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77809-foto-08223-81-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | A la vora hi ha restes de construccions de quan l'aigua havia estat embotellada. | 94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77811 | Font de l'Aixeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-laixeta-0 | XX | L'any 2007 es va arranjar la font i tot el seu entorn. | Font ubicada en un jardí públic al final del poble. L'entorn ha estat arranjat en diverses ocasions (la darrera l'any 2007), i actualment el broc està dins un arc decorat amb pedres encastades, amb data de 1952. | 08223-83 | A la sortida del poble per la carretera de Gallifa, abans de l'escola. | Fins fa uns anys la font de l'Aixeta estava als afores del poble i era un lloc agradable d'anar-hi a berenar o a passejar l'estiu. Des que es van fer les escoles noves a sobre mateix l'ús de l'espai ha canviat i és molt concorregut, i a més la població ha anat creixent fins a deixar-la a l'abast de carrer, no de camí de passeig. | 41.6807500,2.0617400 | 421908 | 4614756 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77811-foto-08223-83-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77812 | Les Fontanelles (Font de Les Fontanelles, Font de l'hort de la Busqueta). | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-fontanelles-font-de-les-fontanelles-font-de-lhort-de-la-busqueta | L'entorn sol estar descurat, tot i que eventualment algun visitant el neteja. | En un entorn boscós amb un parell de grans alzines, la font sorgeix d'un marge que està arranjat amb una mica de pedrís i un petit rec. | 08223-84 | Al sector llevantí del poble, vora el torrent del Burc camí del coll de la Busqueta. | Per la seva proximitat al nucli urbà, la font de les Fontarelles és un indret apreciat tradicionament per a passejades i berenades. | 41.6771200,2.0720400 | 422761 | 4614344 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 77813 | Font Flàvia (de l'Auflàvia) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-flavia-de-lauflavia | Surgència natural que brolla de la pedra; el broc està arreglat i té un tub i un tap de goma amb una cadeneta (en fotos antigues encara es pot veure una aixeta). La font també està mínimament arranjada i té al voltant un espai d'esplanada sota unes grans alzines respectades des d'antic. A la roca hi ha una placa amb el nom i una llegenda difícil de llegir (? dels ximples), instal·lada pels Amics de les Arts de Terrassa l'any 1978. | 08223-85 | Al límit SW del terme, a la capçalera de la canal de la font Flàvia, entre el Montcau i la Mola. | La font Flàvia ja apareix citada en documentació del segle XII. És molt apreciada per excursionistes i pel fet de trobar-se en un corriol transitat (i antic camí de comunicació) apareix sovint en la literatura de muntanya. | 41.6578400,2.0137900 | 417888 | 4612257 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77813-foto-08223-85-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | És la font més alta de tot el massís de Sant Llorenç del Munt, i l'aigua és especialment pura. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 77852 | Festa Major d'estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-11 | Des de diverses entitats cíviques i des de l'Ajuntament mateix, hi ha la intenció de fer uns gegants nous per a la festa, ja que els vells no tenen gaire interès artístic i darrerament ja no apareixen. | <p>Conjunt de manifestacions festives que se celebra el primer diumenge de setembre o el darrer cap de setmana d'agost. La festa major està formada per un conjunt d'activitats festives, esportives, culturals i religioses amb la participació de les administracions corresponents i diverses entitats del poble, i la coordina una comissió de festes independent. Les activitats poden anar canviant, i els darrers anys s'ha caracteritzat per recuperar tradicions antigues, com les bitlles catalanes, o per introduir un element com és la venda de samarretes de la festa, amb un motiu que va variant anualment i que és motiu de col·lecció.</p> | 08223-124 | 41.6804900,2.0576100 | 421564 | 4614731 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les urbanitzacions que també estan al terme municipal, com Comabella i Les Marines, celebren la seva festa major, òbviament de tradició molt més recent. | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||||
| 77853 | Festa Major d'hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-11 | Els darrers anys s'ha perdut la seva celebració, tot i que hi ha la voluntat de recuperar-la. | <p>Festa major d'hivern, coincidint amb Sant Climent. Antigament consistia bàsicament en actes religiosos i alguna activitat festiva de caràcter popular.</p> | 08223-125 | <p>Tot i que actualment no se celebra, hi ha la intenció de recuperar aquesta festa per equilibrar la celebració d'alguns actes de tipus cultural, festiu i tradicional a l'hivern.</p> | 41.6804900,2.0576100 | 421564 | 4614731 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||||
| 77854 | Pi de maig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-maig-0 | <p>La festa del Pi forma part del cicle de festes ancestrals per a celebrar l'arribada de la primavera. Se celebra el dia 1 de maig, i consisteix a plantar un pi alt i dret al mig de la Plaça Major. Al matí se surt a buscar un pi alt als afores del poble per després plantar-lo ben dret al bell mig de la Plaça Major. És costum de posar un premi al capdamunt del pi, que és per al primer que aconsegueix de pujar-hi malgrat la resina i el greix que s'hi afegeix. El pi es fa baixar, és a dir es talla, el primer de juny, en què es torna a fer una festa amb ball de gitanes inclòs. Aquest costum que s'havia perdut es va recuperar fa uns anys i actualment gaudeix de molt bona salut, essent una de les festes més viscudes pels llorençans.</p> | 08223-126 | Se sol celebrar al plaça major. | <p>La festa del pi s'havia perdut als anys seixanta i va ser recuperada fa pocs anys amb èxit; s'han intentat diversos emplaçaments, fins que ha quedat la plaça major com a lloc de referència de la plantada. A tall d'anècdota, després de diversos trasllats de l'activitat, la web local va fer una enquesta l'any 2008 sobre l'indret preferit per a la plantada, que va ser la plaça en detriment de la font de l'Aixeta.</p> | 41.6804900,2.0576100 | 421564 | 4614731 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||||
| 77860 | Ball de gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-12 | Tradició recuperada recentment. | <p>Dansa típica que es fa per Carnestoltes i eventualment algun altre dia de l'any. Els balls de gitanes són típics de diverses zones de Catalunya i el País Valencià, però les gitanes del Vallès tenen un caràcter específic i estan molt arrelades en diverses poblacions. El ball de gitanes de Sant Llorenç està lligat a la tradició vallesana.</p> | 08223-132 | Plaça Major i altres indrets del poble | <p>El ball de gitanes es perdé durant la postguerra, i es féu una primera recuperació de la tradició als anys 50, que més tard quedà perduda de nou. L'actual grup de gitanes recuperà la tradició l'any 1985, i té bona acollida en la població. A més del dia de Carnestoltes es fan altres ballades l'any.</p> | 41.6804900,2.0576100 | 421564 | 4614731 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 77861 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-40 | <p>Cantada de cançons populars en motiu de la Pasqua, típiques també d 'altres indrets de Catalunya. Se solen cantar el diumenge de Pasqua, tot i que algun any s'han fet o repetit en un altre moment. Les caramelles de Sant Llorenç Savall no tenen repertori propi.</p> | 08223-133 | <p>La cantada de caramelles ha anat patint els seus alts i baixos, i ha estat recuperada en diverses ocasions. La tradició de cant coral de la vila ha anat protagonitzant les revifalles dels darrers anys. Actualment canten les caramelles la coral local, la Coral Polifònica dels Emprius.</p> | 41.6804900,2.0576100 | 421564 | 4614731 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||||
| 77863 | La Vall d'Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vall-dhorta | La zona està inclosa en la legislació del parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac, i diversos elements pertanyen directament a la Diputació de Barcelona. Alguns propietaris són els darrers d'estirps familiars que es remunten a l'edat mitjana, i han mantingut la hisenda; altres propietats han estat curosament arranjades com a segona residència. | <p>La vall d'Horta és un dels sectors més característics de tot el terme municipal. La riera de la vall d'Horta la recorre de NW a SE i és un dels principals afluents del curs alt del Ripoll. És un racó muntanyós, amb planes fèrtils aprofitades per conreu i probablement l'indret de poblament més antic. Per les seves característiques naturals ha viscut sempre d'una manera autàrquica i autosuficient. La zona fou fortament afectada per un incendi l'any 1969 i, sobretot, pel devastador incendi de 2003.</p> | 08223-135 | Vall entre el massís de Sant Llorenç i la població, accessible des de la carretera de Castellar. | <p>La Vall d'Horta és un dels indrets més antigament poblats del massís; a les zones de muntanya properes hi ha vestigis de poblament en època prehistòrica, però l'inici de l'assentament ininterromput arrenca de l'alta edat mitjana. El monestir de Sant Llorenç ordenà tot el territori, segurament partint d'una eficaç infraestructura hidràulica (el rec de la vall) a l'entorn del qual creixerien masos, molins i conreus profitosos. El castell de Pera, a la capçalera de la vall, s'encarregaria de la defensa i la jurisdicció del territori; depenent del castell, la Torre de Lacera tancaria aquesta vigilància pel sud i acabaria donant nom a un ampli territori més enllà de la vall i tot. Alguns masos tenen documentació des del S. XII, i segurament a partir d'aquesta època passaren a mans dels seus habitants, tot i dependre encara del monestir o del castell. Tot i que en època moderna també aprofità el conreu de la vinya, no en fou tan depenent com en altres indrets; d'aquesta època cal remarcar una xarxa d'indústries rurals lligades tant al creiexement dels masos com a diverses activitats paral·leles, com la carboneria. Al segle XX, la industrialització i el canvi de models econòmics han anat provocant el despoblament de la vall. Actualment encara queda algun mas dedicat a l'agricultura, els molins han estat abandonats, altres masos s'han recuperat com a segones residències i encara uns altres són elements de dinamització cultural i turística. L'excursionisme i l'interès per la natura poden acabar revifant aquesta fèrtil vall, sobretot després que els devastadors incendis del 2003 li restessin interès paisatgístic.</p> | 41.6777500,2.0273900 | 419045 | 4614455 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77863-foto-08223-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77863-foto-08223-135-3.jpg | Legal i física | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | La Vall d'Horta forma part del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac, i està per tant afectada per la seva normativa. Les dades UTM s'han pres a la cruïlla del Marquet i Pregona, aproximadament al centre de la vall. | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77864 | Les Fogueroses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-fogueroses | <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> | Aquest sector del massís no ha estat mai afectat per cap incendi forestal. | <p>Fondalada boscosa i feréstega d'una gran bellesa, sense cap empremta de presència humana. La flora i fauna hi han crescut sempre sense intervenció humana de cap tipus, i a més hi abunden agulles remarcables per a l'escalada i nombroses coves i avencs. Per tot plegat és un indret conegut pels excursionistes i practicants d'esports de muntanya. Destaquen les formacions rocoses del Gegant, el Paller, l'Agulla petita i l'Agulla mitjana, i també la Roca encavalcada, raresa geològica molt popular perquè per la seva formació erosiva consisteix en un pont de roca natural penjat al buit.</p> | 08223-136 | Zona encinglerada i boscosa sota el serrat de la sesta de l'Arç. | <p>La primera ascensió en escalada fou la de l'Agulla Petita, l'any 1927, i l'any següent es féu la primera ascensió al Gegant. Els avencs de la zona són poc coneguts i van ser explorats per espeleòlegs força més tardanament que d'altres del massís, i constitueixen dels pocs que encara conserven formacions calcàries intactes.</p> | 41.6701800,2.0127000 | 417813 | 4613629 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Bo | Legal i física | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | El sector de les Fogueroses està inclòs dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac, i està per tant afectat per la seva normativa. Les dades UTM s'han pres a la cruïlla de corriols entre el Gegant i el Paller, al mig del sector. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 77865 | Avenc de Pregona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-pregona | <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel.</p> | <p>L'entrada és per l'avenc, però comunica amb una bauma inferior que havia servit d'amagatall durant la guerra civil.</p> | 08223-137 | Damunt de la casa de Pregona, prop del camí a coll de Pregona. | <p>Redescobert després del foc del 2003, és un avenc senzill</p> | 41.6897900,2.0129400 | 417858 | 4615805 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 77866 | Cau dels Emboscats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cau-dels-emboscats | <p>Balma arrecerada i orientada a l'est en una de les característiques formacions dels Emprius, que no arriba a formar una cova. Té sortida per l'altra banda de la penya. L'accés és per un forat que sembla un avenc i s'ha de fer per una escala de fusta i unes grapes de ferro.</p> | 08223-138 | Cova oberta o balma a llevant en un penyal de la carena dels Emprius, vora el Queixal Corcat. | <p>El nom li ve d'haver estat amagatall de perseguits en èpoques diverses: s'hi amagaven bandolers, maquis, carlins.. I sembla que fou molt utilitzat en la guerra del Francès, per estar a la vora d'un antic camí de pas. Durant la guerra civil s'hi protegiren primer els perseguits pels esvelotats d'esquerres i després els represaliats pel franquisme, fins i tot als primers anys de la post-guerra; encara n'hi ha el record entre la població de Sant Llorenç. Actualment és un punt d'interès en les excursions als Emprius, malgrat la seva localització i accés difícils.</p> | 41.6829800,2.0121700 | 417785 | 4615050 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77866-foto-08223-138-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 77867 | Cova Simanya (Cova Simanya Gran) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-simanya-cova-simanya-gran | <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel.</p> <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> <p><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni.(1983).El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Pàg. 45-50. Editorial El Pot Cooperativa. Sabadell. </span></span></p> <p><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni.(1997).La vall del Riu Ripoll. La vall d’Horta, la vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Pàg. 32-34. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Abat Oliba 13.</span></span></p> | La cavitat és de les més visitades pels afeccionats i principiants a l'espeleologia, a més d'excursionistes. El jaciment arqueològic està destruït, però els elements de paleontologia estan a l'Institut Miquel Crusafont de Sabadell. Les formacions estalactítiques interiors no estan gaire malmeses, però són febles. | <p>La cova Simanya és la cavitat més gran del massís, amb 372 m de recorregut i una entrada gran i fàcilment accessible de més de 10 m de boca. La galeria d'entrada fa gairebé 100 m de fons fins que arriba a l'anomenada Font de l'Oca, espai ampli amb formacions estalactítiques; d'aquí es divideix en dues galeries més de 46 i 43 m, fins a seguir tota la profunditat, que ateny els 372 m. Va ser formada en els primers estadis erosius del massís, i encara que actualment hi discorre un rierol la font del seu nivell de desguàs brolla molt més avall. Per l'interior arriba a comunicar amb una altra cova, la del Triangle, que té 121 m de recorregut.</p> | 08223-139 | Cavitat al vessant llorençà del Montcau, amb l'accés senyalitzat. | <p>La cova Simanya és potser la cavitat més popular del massís. Coneguda i habitada des d'antic, hi ha algunes descripcions d'aventurers que penetraren a la part més fonda, amb descripcions gairebé màgiques que corroboraven llegendes locals de presència de dracs o de ciutats subterrànies. La primera exploració espeleològica científica es dugué a terme l'any 1911, i també va ser excavada arqueològicament els anys 1911 i 1930. Com és tradició en nombrosos cims del país, és costum d'instal·lar-hi pessebres per Nadal, tant a la boca com també a l'interior de la cavitat.</p> | 41.6741200,2.0090700 | 417516 | 4614069 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77867-foto-08223-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77867-foto-08223-139-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | L'any 1911 s'hi varen trobar ceràmiques d'època eneolítica, ibèrica i medieval. Als anys 30 es van dur a terme excavacions més profitoses, tot i que amb criteris arqueològics poc científics. Dins la cavitat hi viu una colònia de rat-penats (Rhinolophus ferrum-equinum), raó per la qual es prohibeix l'activitat espeleològica entre l'1 de novembre i el 31 de maig.Entre el 28 de febrer i el 25 de juliol de 2019, l’equip tècnic del Departament d’Artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i membres col·laboradors de l’Associació Catalana de Bioespeleologia estan fent el seguiment de poblacions d’artròpodes hipogeus o fauna troglòbia d’invertebrats focalitzades en sis cavitats del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: coves del Carner a Castellar del Vallès, avenc de la Canal de Mura a Vacarisses, cova Simanya, cova Simanya petita i avenc del Daví, totes tres de Sant Llorenç Savall i finalment l’avenc de la Codoleda, a Matadepera. Els dos objectius prioritaris han permès estudiar i avaluar la presència de dues espècies protegides pel decret del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN): el coleòpter leiòdid Troglocharinus kiesenwetteri sanllorensi (Zariquiey, 1924), subespècie endèmica del massís, i el crustaci isòpode, de vida aquàtica, Stenasellus virei (Dollfus, 1897), espècie endèmica del nord-est ibèric. A més d’aquestes dues espècies, se’n van localitzar quaranta més que s’engloben en vint-i-nou famílies, setze ordres i sis classes: Arachnida, chilopoda, Crustacea, Diplododa, Entognatha i Insecta. | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77868 | Cova Simanya Petita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-simanya-petita | <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel.</p> | <p>Situada molt a la vora de la Cova Simanya gran, la petita també té una boca gran i de fàcil accés, amb la mateixa forma que la Simanya gran. Té 70 m. de recorregut interior.</p> | 08223-140 | Cavitat al vessant llorençà del Montcau, amb l'accés senyalitzat. | <p>Sense la importància de la Cova Simanya gran, aquesta cavitat també fou coneguda i utilitzada en diverses èpoques històriques, i va ser explorada des dels inicis de l'espelelologia al nostre país. S'hi van fer troballes arqueològiques (restes ceràmiques d'època neolítica i medieval)</p> | 41.6730000,2.0086900 | 417483 | 4613945 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77868-foto-08223-140-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Entre el 28 de febrer i el 25 de juliol de 2019, l’equip tècnic del Departament d’Artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i membres col·laboradors de l’Associació Catalana de Bioespeleologia estan fent el seguiment de poblacions d’artròpodes hipogeus o fauna troglòbia d’invertebrats focalitzades en sis cavitats del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: coves del Carner a Castellar del Vallès, avenc de la Canal de Mura a Vacarisses, cova Simanya, cova Simanya petita i avenc del Daví, totes tres de Sant Llorenç Savall i finalment l’avenc de la Codoleda, a Matadepera. Els dos objectius prioritaris han permès estudiar i avaluar la presència de dues espècies protegides pel decret del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN): el coleòpter leiòdid Troglocharinus kiesenwetteri sanllorensi (Zariquiey, 1924), subespècie endèmica del massís, i el crustaci isòpode, de vida aquàtica, Stenasellus virei (Dollfus, 1897), espècie endèmica del nord-est ibèric. A més d’aquestes dues espècies, se’n van localitzar quaranta més que s’engloben en vint-i-nou famílies, setze ordres i sis classes: Arachnida, chilopoda, Crustacea, Diplododa, Entognatha i Insecta. | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77869 | Cova de l'Àngel (o de Bellver) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-langel-o-de-bellver | <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel. CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> | <p>Cova d'entrada estreta al mig d'una esquerda, uns metres per damunt del camí. Té 25 m de recorregut interior i no lluny de l'entrada s'hi poden veure uns remarcables exemples de gours, curioses formacions calcàries en forma de petit clot escalonat on s'acumula aigua.</p> | 08223-141 | Passada la cova Simanya, al final de la mateixa línia de cavitats. | <p>La cova ha servit d'aixopluc i habitatge temporer en diverses èpoques, però és sobretot coneguda per un estadant que al segle XVIII li va donar el nom. Jaume Bellver era un ermità veí de Castellterçol, que visqué a la cova després d'haver estat ja a l'ermita de Santa Agnès.. Pel que sembla era un personatge mig eremita mig savi a qui la gent dels masos propers acudien a demanar consell, i per això era anomenat 'àngel'.</p> | 41.6749400,2.0091300 | 417522 | 4614160 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77869-foto-08223-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77869-foto-08223-141-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77870 | Cova gran de les Fogueroses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-gran-de-les-fogueroses | <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel. CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> | <p>Cova de difícil accés, amb un recorregut interior de 120 m. Conserva diverses formacions estalactítiques, essent de les poques cavitats del massís que no ha estat expoliada per vandalisme.</p> | 08223-142 | Al vessant E del paller de les Fogueroses. | <p>És una cavitat poc coneguda per grups d'espeleòlegs.</p> | 41.6693600,2.0140600 | 417925 | 4613536 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | A la vora hi ha un altre avenc, la Cova Petita de les Fogueroses, que també conserva estalactites a l'interior. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 77871 | Cova de la canal de la Tanca (Cova de l'Ensorrament, forat de la canal de la Tanca) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-canal-de-la-tanca-cova-de-lensorrament-forat-de-la-canal-de-la-tanca | <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> | <p>Cova de difícil accés; l'entrada és força gran però queda emboscada, i només s'hi pot accedir desgrimpant amb l'ajut d'una corda.</p> | 08223-143 | A la part alta de la Canal de la Tanca, per un corriol des de la carena del Pagès | 41.6630100,2.0153800 | 418027 | 4612830 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77871-foto-08223-143-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les dades UTM s'han pres des del replà superior d'accés. | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77872 | Cova dels Gossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-gossos | <p>AA.DD. (2003): Sant LLorenç del Munt i l'Obac. Mapa i guia excursionista. Granollers, Ed. Alpina / GeoEstel.</p> | <p>Petita obertura arran de camí, a la mateixa carretera del Marquet, al vessant S. La boca és estreta i llarga, i la cavitat té 10 m de recorregut i ateny els 6 m de fondària.</p> | 08223-144 | A la pista del Marquet de les Roques, passat l'encreuament de la Muntada. | 41.6770800,2.0232100 | 418696 | 4614385 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77872-foto-08223-144-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.