Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
62372 Custòdia https://patrimonicultural.diba.cat/element/custodia-3 <p>Extret del catàleg de la base de dades del Museu Episcopal de Vic.</p> XIX <p>Custòdia de metall platejat de base oval, alta peanya i tor lobulat. La superfície de la base és llisa amb un aplic de llautó de l'anyell sobre el llibre dels set segells. El peu és balustrat, amb nus motllurat i acabat amb una làmina d'espigues de blat i pàmpols que cobreixen el punt d'unió entre el peu i la custòdia. El sol està format per multiples raigs ue envolten el vericle circular. Envoltant també el vericle i aplicat sobre els raigs trobem un cercle de núvols amb parells de querubins.</p> 08226-2 Basília Santa Maria d'Igualada. Carrer Santa Maria,9 <p>La peça fou donada per la població de Sant Cristòfol de Fiol a la dècada de 1970 al Bisbat de Vic perquè no les podien custodiar. L'any 1996 el Bisbat de Vic va crear el projecte 'Accuro' amb la finalitat de catalogar i donar accés al públic del patrimoni cultural parroquial. Arran d'aquesta idea, l'any 2008 es va inaugurar l'exposició permanent 'Fulgentia' a parròquia de Santa Maria d'Igualada amb la finalitat de divulgar l'art religiós de les comarques de l'Anoia i la Segarra. Aquesta exposició acull una setantena de peces provinents de 16 parròquies i també custòdia altres peces no exposades a la zona de magatzem.</p> 41.5609300,1.5232700 376862 4602082 08226 Sant Martí de Tous Fàcil Bo Legal Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-01-07 00:00:00 Núria Cabañas Procedent de la Parroquia de Sant Crstòfol del Fillol i en dipòsit al Museu Episcopal de Vic i cedit a la Basílica de Santa Maria Igualada. Cronologia: 1880-1900 52 2.2 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
62374 Llegenda de la Cérvola Blanca https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-cervola-blanca AAVV. (2003): Tous, mil anys d'història. Publicacions de l'Abadia de Montserrat 1981.Editorial Claret, Sau. MONCUNILL, A. (1988): Llegendes de la comarca de l'Anoia. Igualada. ROCA I PASCUAL, BERNAT: Els Tous: ascens i caiguda d'un llinatge nobiliari català (segles XIII, XIV i XV. Miscellanea Aqualatensia 104. (2011). Rafael Dalmau Editor. Barcelona. (XI Premi Jaume Caresmar). VIDAL, E. (2014): D'unes veus. Històries i llegendes de Sant Martí de Tous. Estudi Puche S.L. Santa Coloma de Queralt. VIDAL, E. (1995): Tous, memòria viva. Relats i llegendes. Editoral Claret. Barcelona XIX-XX Als senyors del castell de Tous, que eren respectuosos i amables amb el poble, els hi faltava descendència. En aquell temps, els boscos del castell eren extensos i plens de caça. La caça era un motiu de trobada entre els senyors feudals. En una de les caceres, al bosc de la Davesa, molt a prop de la Fou, els va aparèixer una cérvola blanca però se'ls va amagar i no van ser capaços ni de seguir-la. Se'ls hi va aparèixer una quans cops però amb els mateixos resultats. En l'últim intent per atrapar-la, els caçadors van aconseguir acorralar-la però en el seu lloc hi havia una nena amb bolquers i els senyors de Tous la van adoptar com a filla. Amb els anys es va convertir amb una donzella plena de pretendents i afirmava que només es casaria amb el que li portés viva o morta la cérvola blanca. N'hi va haver molts que ho van provar però només un persistia. Un dia, ja cansat, estava a la Fou, assegut al peu d'una balma i de sobte va aparèixer un pastor que li va proposar explicar-li quan i a on la podria veure a canvi de la seva ànima. Un cop li va dir això, va desaparèixer. Aquest lloc, avui dia, es conegut com la Cova de Diable. A la nit, després del so de la primera campanada, la cérvola va creuar pel seu davant i li va disparar una fletxa deixant-la ferida. Li va seguir el rastre pel bosc i va anar a parar a una balma amb una cascada d'aigua cristal·lina que formava un llac d'aigües profundes i a la vora del llac la princesa tenia a la falda la cérvola ferida intentant guarir-la amb les seves mans. El noi s'hi acostà i li va demanar que complís amb la seva promesa. La noia li respongué que si però que marxarien d'aquell món i el llac es va obrir i la terra els va engolir per sempre. La llegenda diu que només es poden veure la nit del 24 d'agost, Sant Bartomeu, al Toll Gran de la Fou a les dotze de la nit però dels que l'han vist ningú n'ha tornat. 08226-4 Sant Martí de Tous 41.5609300,1.5232700 376862 4602082 08226 Sant Martí de Tous Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas També coneguda amb el nom de la Llegenda de la Fou. L'origen de la llegenda es desconeix. Segons l'autor Bernat Roca conclou que aquesta llegenda 'té unes clares arrels paganes i precristaines relacionades amb la natura, els éssers de formes canviants i les aigües de la Fou; potser és d'origen altmedieval'. 61 4.3 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
62376 Llegenda del Torrent del Cavaller https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-torrent-del-cavaller VIDAL, E. (2014): D'unes veus. Històries i llegendes de Sant Martí de Tous. Estudi Puche S.L. Santa Coloma de Queralt. VIDAL, E. (1999): Tous, memòria propera. Recull d'històries. Editoral Claret. Barcelona. XIX-XX La llegenda explica que en un gran mas hi vivia la Blanca amb els seus pares i tot el que havia de saber li ensenyava la seva mare, perquè havia de ser una bona esposa. Cada diumenge, els pares i la noia anaven a missa i en un creuament de camins es trobaven la gent del mas veí. Una vegada els acompanyava el seu fill, el qual havia estat lluitant al costat del noble senyor de Tous. La Blanca es va enamorar del jove cavaller i també a l'inversa. La mare de seguida es va adonar de la situació, però el problema és que des de petita l'havien promès a l'hereu d'un mas de Miralles. Per evitar qualsevol contratemps, el senyor del mas de la Fou li proposar el seu veí de vendre-li la seva propietat amb l'excusa del casament de la seva filla amb la condició que ho expliques l'endemà. L'endemà, el senyor del mas veí va anunciar a la família que havia comprat el mas de la Fou perquè la família que l'habitava havia marxat el dia abans a casar la filla amb un senyor de Miralles. A partir d'aquell moment, el jove va desaparèixer però durant molt de temps el veien dret nit i dia al lloc on es trobaven cada diumenge amb la Blanca. 08226-6 Sant Martí de Tous 41.5609300,1.5232700 376862 4602082 08226 Sant Martí de Tous Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas L'origen de la llegenda es desconeix. 61 4.3 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
62377 Llegenda de la Bossa de Bou https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-bossa-de-bou VIDAL, E. (2014): D'unes veus. Històries i llegendes de Sant Martí de Tous. Estudi Puche S.L. Santa Coloma de Queralt XVIII-XX La llegenda diu que en el lloc de la Roqueta, en el temps de les lluites contra els sarraïns, amb els auspicis del bisbe Oliva es va fer construir un castell de roca com a lloc de defensa. En aquells temps, els defensors de la fortalesa van veure que perdien i que havien de sortir d'allà. Tothom prenia el que podia portar a sobre. El responsable dels cabals va decidir d'amagar els diners en un lloc segur esperant el dia que pogués tornar. No obstant, l'home va morir en la contesa i els diners van quedar enterrats als peus d'un pi. Ell mateix va explicar a algú la manera com trobar-los. Explicava que s'hi havia de ser al migdia en un dia de sol perquè el tresor era enterrat a la vertical de l'ombra d'un pi ficat dins d'una bossa de pell de bou. 08226-7 Sant Martí de Tous 41.5609300,1.5232700 376862 4602082 08226 Sant Martí de Tous Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas 61 4.3 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
62379 Llegenda del Panna https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-panna AAVV. (2003): Tous, mil anys d'història. Publicacions de l'Abadia de Montserrat 1981.Editorial Claret, Sau. VIDAL, E. (2014): D'unes veus. Històries i llegendes de Sant Martí de Tous. Estudi Puche S.L. Santa Coloma de Queralt. VIDAL, E. (1999): Tous, memòria propera. Recull d'històries. Editoral Claret. Barcelona. XIX La llegenda explica que un noi va entrar en una vinya a menjar fruita i no es va adonar que hi havia l'amo. L'amo el va renyar i el jove li va dir que més endavant ja passarien comptes. Al cap dels anys, el jove va tornar i va apunyalar al pagès donant-li mort. A partir de llavors, el Panna es va haver d'amagar als boscos escapant de la justícia i a partir d'aquell crim no va parar, convertint-se en un bandoler sanguinari. La mort que es recorda més a Tous és la de la iaia de Cal Menjapalla, a la Roqueta. 08226-9 Sant Martí de Tous El personatge del Panna en realitat es deia Josep Claramunt Verdier, nascut el maig de 1792, filla de pare de Tous i de mare de França. D'aquí el renom de Panna, que prové d'Epanna, és a dir Espanya, d'un català mal pronunciat de la mare. El que si se sap del cert és que fou detingut, jutjat i penjat a la forca. 41.5609300,1.5232700 376862 4602082 08226 Sant Martí de Tous Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas El personatge de qui està basada la llegenda del Panna va viure entre els anys 1792 i 1825. 61 4.3 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
62380 Les petites llegendes de la Fou https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-petites-llegendes-de-la-fou http://www.tous.cat XX Es coneixen diverses creences, tradicions i llegendes relacionades amb la Fou i el seu voltant: 1. Quan naixia algú i els fills grans demanaven d'on venien els nens es deia que venien de la Cova de Diable de la Fou. 2. Creença que deia que a l'interior de la Cova de Diable hi havia una plaça molt gran que servia per aixoplugar-se els pastors i els seus ramats 3. Una altra petita llegenda es situa al Toll Gran, i es diu que si llances una pedra i l'encertes dins el canal per on cau l'aigua del saltant, l'any següent et cases. 4. La cova dels escrits o dels enamorats, també al Toll Gran, on hi ha nombrosos escrits d'enamorats i cors gravats. 5. La Mare de Déu esculpida per l'aigua a la paret de la balma del Toll Gran 6. Els xucladors del Toll Gran relacionat amb la llegenda de la Cérvola Blanca o el del Tou de Pujet. Segurament explicats pels pares per evitar que els fills es posessin dins el toll. 08226-10 Sant Martí de Tous 41.5609300,1.5232700 376862 4602082 08226 Sant Martí de Tous Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas 61 4.3 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
62381 Llegenda de la Pedra de la Bruixa https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-pedra-de-la-bruixa VIDAL, E. (2014): D'unes veus. Històries i llegendes de Sant Martí de Tous. Estudi Puche S.L. Santa Coloma de Queralt. VIDAL, E. (1999): Tous, memòria propera. Recull d'històries. Editoral Claret. Barcelona. XIX-XX La llegenda diu que una bruixa ajudava a construir el pont del Diable de Martorell portant pedres de la pedrera de Guimerà. Quan ja portava la última, al passar per l'Hostal de la Banya - el Fillol va sentir un gall que cantava i es va alarmar. La nit ja s'acabava i com no podia arribar al pont amb la pedra la va deixar anar i quasi va caure sobre l'Hostal. També expliquen que a la barana del pont del Diable de Martorell, hi havia un forat a la seva base on hi faltava una pedra amb les mateixes mides. Ara aquesta pedra es troba a la plaça de Santa Coloma on tothom la coneix com el queixal de la bruixa. 08226-11 Sant Martí de Tous 41.5609300,1.5232700 376862 4602082 08226 Sant Martí de Tous Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas 61 4.3 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
62382 Llegenda del Renom Reial https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-renom-reial VIDAL, E. (2014): D'unes veus. Històries i llegendes de Sant Martí de Tous. Estudi Puche S.L. Santa Coloma de Queralt. VIDAL, E. (1995): Tous, memòria viva. Relats i llegendes. Editoral Claret. Barcelona. XVI La llegenda explica l'origen del nom del mas de Cal Soler de Marolta, de Clariana. Els fets narren que fent camí de l'Aragó a Barcelona, el rei anava seguint el camí Ral. Passat Cervera va començar a caure una forta pluja i plovia tant que passat el pont del Ganxo, el riu Anoia havia crescut tant que no es podia travessar. Per aquesta raó, el rei va decidir passar per Argençola. En fer-se de nit, per aixoplugar-se, van dirigir-se a Cal Soler i allí hi van passar la nit. L'endemà el rei va voler saber el nom de la masia i li explicaren que es deia Cal Soler. Des de llavors el rei la va anomenar Cal Soler de la Volta, en honor a la volta que havia hagut de fer camí de Barcelona. 08226-12 Sant Martí de Tous 41.5609300,1.5232700 376862 4602082 08226 Sant Martí de Tous Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas Tot i que el nom no ha perdurat, en un document de l'any 1581 si que apareix amb el nom del Soler de la Volta. 61 4.3 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
62383 Llegenda del Murri Espavilat https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-murri-espavilat VIDAL, E. (2014): D'unes veus. Històries i llegendes de Sant Martí de Tous. Estudi Puche S.L. Santa Coloma de Queralt. VIDAL, E. (1999): Tous, memòria propera. Recull d'històries. Editoral Claret. Barcelona. XIX-XX La llegenda diu que en Josepet era un home molt treballador però amb moltes boques per alimentar. El diumenge anava fer el cafè i la partida amb els amics fins que ho perdia tot. Un dia necessitava un ruc per treballar ja que el seu havia mort de vell. Així que es va dirigir cap a la Fira de Santa Coloma de Queralt a veure si trobava alguna cosa. Els més barats eren els dels gitanos però tenien molt mal aspecte. No obstant, s'hi va acostar i va començar a regatejar. Va marxar a casa amb un ruc amb la condició que ara en pagava una part i en tres setmanes la resta. No sabia com acabar-lo de pagar i abans de la data prevista va anar a trobar, plorant, els que li havien venut el ruc. Entre els plors els tractants van entendre que el ruc s'havia mort i que perdia tant el ruc com els diners, i que a la seva família no els quedava més remei que anar a captar per pagar el deute. Els negociants li van dir que tornés cap a casa que ja tenia prou pena. El van veure marxar d'esquena sense adonar-se de la ganyota que amagava. L'home havia aconseguit el ruc i no haver de demanar diners per acabar-lo de pagar. 08226-13 Sant Martí de Tous 41.5609300,1.5232700 376862 4602082 08226 Sant Martí de Tous Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas 61 4.3 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
62385 Fons documental de l'Arxiu Nacional de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-nacional-de-catalunya-1 http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat XX L'Arxiu Nacional de Catalunya disposa d'un fons documental de 150 documents que fan referència al municipi de Sant Martí de Tous, dividit en 25 seccions: Agència Catalana de l'Aigua (4 documents entre els anys 1920-1989); Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Educació i Ciència (2 documents entre els anys1959-1971); Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Habitatge (3 documents entre els anys 1975-1977); Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Hisenda (19 documents entre els anys 1944-1949); Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Indústria i Energia (3 documents entre els anys 1946-1961); Delegació Provincial a Barcelona del Departament de treball de la Generalitat de Catalunya (11 documents entre els anys 1992-1999); Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya (3 documents entre els anys 1980-1983); Departament d'Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya (11 documents entre els anys 1993-1996); Departament d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya (16 documents entre els anys 1995-1997); Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya (1 document de l'any 1996); Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya (3 documents entre els anys 1995-1999); Districte Forestal de Barcelona (8 documents entre els anys 1939-1966); Emili Mas i Galtés (4 documents entre els anys 1939-1953); Federació Catalana de Futbol (2 documents entre els anys 1954-1977); Federació Sindical Tèxtil Radium ( 2 documents entre els anys 1977-1982);Francesc Macià ( 1 fotografia de la visita oficial del president al municipi de Sant Martí de Tous de l'any 1932); Generalitat de Catalunya (2ona República) (8 documents entre els anys 1936-1939); Govern Civil de Barcelona (1 document de l'any 1967); Joan Triadú (1 document de l'any 2000); Junta Electoral Provincial de Barcelona (2 documents de l'any 2011); Montserrat Sagarra i Zacarini (21 fotografies de la dansa de faixes de l'any 1981); Prefectura del Districte Miner de Barcelona (14 documents entre els anys 1965-1978); Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del Minsiteri d'Obres Públiques (3 documents entre els anys 1913-1921); President Francesc Macià (documentació institucional) (5 documents entre els anys 1931-1933) i de Serveis Tècnics d'Agricultura (2 documents entre els anys 1923-1962). 08226-15 C. de Jaume I, s/n. 08195 Sant Cugat del Vallès L'Arxiu Nacional de Catalunya va ser creat per Decret de la Generalitat de Catalunya l'any 1980, per tal de preservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. L'arxiu va ser creat amb dos objectius, per una banda ser l'arxiu general de l'administració de la Generalitat i per altra, esdevenir un arxiu històric de Catalunya, acollint així fons privats. Inicialment l'arxiu estava situat en un edifici de l'Eixample de Barcelona fins l'any 1995, quan s'inaugurà la nova seu i actual, al municipi de Sant Cugat del Vallès. 41.5609300,1.5232700 376862 4602082 08226 Sant Martí de Tous Obert Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
62386 Fons documental de l'Archivo Histórico Nacional https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larchivo-historico-nacional htttp://www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html XIX-XX El Archivo Histórico Nacional disposa d'un fons documental de 3 documents que fan referència al municipi de Sant Martí de Tous dividits en dues seccions: La Fiscalía del Tribunal Supremo (2 documents de l'any 1940) i de La Colección de sellos en tinta (1 document de l'any 1877). 08226-16 C. Serrano, 115. 28006 Madrid. L'Arxiu Històric Nacional va ser creat l'any 1866 arran de les reformes administratives que es van produir durant el canvi de l'Antic Règim al Règim Liberal per preservar la documentació provinent de les institucions que es van suprimir (administratives, eclesiàstiques i econòmiques). L'any 1896 l'arxiu es va traslladar al Palacio de Bibliotecas y Museos i l'any 1953 tot el fons documental es va traslladar a l'edifici que ocupa actualment al carrer de Serrano de Madrid. 41.5609300,1.5232700 376862 4602082 08226 Sant Martí de Tous Obert Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
62388 Fons documental del Centro Documental de la Memoria Histórica https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-centro-documental-de-la-memoria-historica-0 htttp://www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html XX El Centro de Documentación de la Memoria Histórica disposa d'un fons documental de 3 documents que fan referència al municipi de Sant Martí de Tous dins la secció de la Delegación Nacional de Servicios Documentales de la Presidencia del Gobierno d'entre els anys 1936-1937. 08226-18 C. Gibraltar, 2. 37008 Salamanca. El Centre de Documentació de la Memòria Històrica va ser creat l'any 2007 pel Real Decret 697/2007 amb la finalitat de conservar i recuperar tota la documentació compresa entre els anys 1936-1978. El fons documental més important correspon al període de la Guerra Civil Espanyola. Actualment, el Centre de Documentació de la Memòria Històrica ocupa un edifici d'estil barroc que va ser construir com a hospital situat al carrer Gibraltar, 2 de Salamanca 41.5609300,1.5232700 376862 4602082 08226 Sant Martí de Tous Obert Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
62389 Archivo de la Real Chancillería de Valladolid https://patrimonicultural.diba.cat/element/archivo-de-la-real-chancilleria-de-valladolid htttp://www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html XVI A Archivo de la Real Chancillería de Valladolid disposa d'un document de l'any 1503 dins la secció de la Real Audiencia y Chancillería de Valladolid relacionat amb les rentes eclesiàstiques. 08226-19 C. Chancillería, 4. 47003 Valladolid. L'Arxiu de la Real Chancillería de Valladolid va ser creat l'any 1489 amb la finalitat de conservar la documentació administrativa al servei del tribunal de la Real Cancelleria fins l'any 1834 quan arran del Liberalisme la institució va desaparèixer. L'any 1906 l'arxiu es va lliurar a Cos Facultatiu d'Arxivers convertint-se en un arxiu de caràcter històric amb l'objectiu de conservar i difondre el patrimoni documental. Centre 41.5609300,1.5232700 376862 4602082 08226 Sant Martí de Tous Obert Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
62390 Fons documental de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-comarcal-de-lalt-penedes http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat XX L'Arxiu Comarcal Alt Penedès disposa d'un fons documental de 2 documents que fan referència al municipi de Sant Martí de Tous, a la secció de l'Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) entre els anys 1974-1975. 08226-20 Av. Europa, 6. 08720 Vilafranca del Penedès. L'Arxiu Comarcal Alt Penedès va ser creat l'any 1983 adscrit dins el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya per aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de l'actual comarca i també de la comarca històrica (Alt Penedès, Anoia, Baix Penedès i Garraf). El fons documental més rellevant correspon als documents municipals de Vilafranca, els notarials, els de l'administració reial i senyorial i els judicials. L'edifici on s'emplaça actualment va ser inaugurat l'any 2002 i edificat pels arquitectes Rob Dubois, Shuichi Kobari, Jordi Hidalgo i Daniela Hartmann. 41.5609300,1.5232700 376862 4602082 08226 Sant Martí de Tous Obert Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
62391 Fons documental de l'Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-comarcal-de-la-conca-de-barbera http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat XX L'Arxiu de la Conca de Barbarà disposa d'un document referent al municipi de Sant Martí de Tous de la secció de Consultorio para la mujer Elena Francis de l'any 1963. 08226-21 Raval de Santa Anna, 12-14. 43400 Montblanc. L'Arxiu Comarcal de la Conca de Barbarà va ser creat l'any 1982 amb la signatura d'un conveni entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Montblanc. Posteriorment, el 1990, la seva gestió va ser traspassada al Consell Comarcal de la Conca de Barberà. Va ser creat amb la finalitat de salvaguardar, conservar, gestionar, tutelar i assegurar l'accessibilitat i la difusió del patrimoni documental de la comarca i la documentació municipal de l'ajuntament de Montblanc. D'altra banda, mitjançant la signatura de diferents convenis, també s'han incorporat els fons de persones, d'entitats privades i d'associacions. Actualment, l'Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà es troba situat a l'edifici de l'antic Hospital de Santa Magdalena de Montblanc, un dels edificis més emblemàtics de Montblanc (s. XIV-XVI). 41.5609300,1.5232700 376862 4602082 08226 Sant Martí de Tous Obert Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
62392 Fons documental del Dipòsit d'Arxius de Cervera https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-diposit-darxius-de-cervera http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat XX El Dipòsit d'Arxius de Cervera té en dipòsit un fons documental de 67 documents referents al municipi de Sant Martí de Tous de la secció de Gerència Territorial del Cadastre de Barcelona de l'any 1972. 08226-22 C. Manuel Ibarra, 4. 25200 Cervera. El Dipòsit d'Arxius de Cervera es troba situat a l'ala nord de l'antiga Universitat de Cervera. Va ser creat per Ordre Ministerial l'any 1970. La seva competència fou traspassada de l'Estat al Govern de la Generalitat l'any 1995. Està adscrit al Departament de Cultura té la missió fonamental de preservar, conservar i difondre el patrimoni documental provinent exclusivament de la província de Barcelona. Conserva documentació de diferents organismes de l'administració. La cronologia d'aquesta documentació s'inicia d'una manera regular a mitjans del segle XIX fins ben entrat el segle XX. 41.5609300,1.5232700 376862 4602082 08226 Sant Martí de Tous Obert Bo Física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
62393 Fons documental de Arxiu Històric de Girona https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-arxiu-historic-de-girona http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat XX L'Arxiu Històric de Girona disposa d'un document referent al municipi de Sant Martí de Tous de la secció d'Isidre Bisbal Domènech entre els anys 1967-1969 08226-23 Pl. Sant Josep, 1. 17004 Girona. Arxiu Històric de Girona va ser creat per Ordre del Ministeri d'Educació Nacional de l'any 1952 com a un dels Arxius Històrics Provincials nascuts per Decret de 1931 i es va instal·lar a l'edifici de la Biblioteca Pública Provincial. El 1981 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va assumir-ne la seva gestió i l'any 1984 es va traslladar a l'edifici de l'antic convent de les carmelites a la plaça de Sant Josep. L'arxiu realitza funcions d'arxiu històric provincial reuneix i conserva els documents de l'administració de l'Estat generades a la província de Girona i també actua com arxiu comarcal del Gironès. 41.5609300,1.5232700 376862 4602082 08226 Sant Martí de Tous Obert Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
62394 Fons documental de l'Arxiu Històric de Lleida https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-de-lleida http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat XX L'Arxiu Històric Lleida disposa de 2 documents referents al municipi de Sant Martí de Tous de la secció de Servei Territorial de Transports de Lleida entre els anys 1950-1981. 08226-24 C. Governador Moncada s/n. 25002 Lleida. L'Arxiu Històric de Lleida va ser creat per Ordre ministerial del 26 de febrer de 1952. La seva primera seu fou l'històric edifici del Roser (s. XVII), antic convent dominicà del segle XVII. L'any 2005 fou inaugurada la seu actual, situada a l'Illa de la Maternitat juntament amb la Biblioteca Pública i el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal. L'any 1981, pels traspassos de competències de l'Estat a la Generalitat de Catalunya, el Departament de Cultura va assumir la gestió d'aquest Arxiu, juntament amb la dels arxius històrics provincials de Girona i Tarragona. Va ser creat amb la finalitat de conservar i difondre la documentació històrica, administrativa i personal atès que alberga un fons documental del segle XIII al segle XXI. 41.5609300,1.5232700 376862 4602082 08226 Sant Martí de Tous Obert Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
62431 Serra de Miralles-Queralt https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-miralles-queralt <p>Pla d'espai d'interès natural. Generalitat de Catalunya.Departament de Medi Ambient. 1996. Catàleg de bénsprotegits per al POUM de deSant Martí de Tous. Ajuntament de Sant Martí de Tous. Febrer de 2012.</p> <p>La serra de Miralles-Queralt té una extensió de 2.887 ha i està inclosa dins el Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya (PEIN), a ponent, orientades de NE a SE i separa les conques del riu Anoia i del Gaià. Estan coronades per l'Agulla Grossa de Miralles (870 m) i pel turó de Queralt (851 m). La serralada està constituïda per terrenys de formació terciària, on destaca la zona del sud amb una conjunt d'argiles i gresos vermells, la part central de pedra calcària i margues blaves i la zona del nord de margues, gresos i conglomerats. El paisatge vegetal es caracteritza pel predomini del carrascar i alzinars litorals, alguns substituïts per boscos de pi blanc. A les zones d'obaga s'identifiquen espais de roureda de roure de fulla petita i a la vessant septentrional hi ha un predomini de les pinedes de pinassa. Un element significatiu del paisatge són les formacions rocoses de grutes, balmes i fous, essent una de les principals la Fou de Sant Martí de Tous. La formació i la diversitat paisatgística permet una diversitat i la representació faunística característica dels boscos del mediterrani com el teixó, la guineu, les mosteles, els esquirols, la perdiu roja, els tallarols el cotoliu i aus rapinyaires com l'àguila daurada, l'agilot o l'esparver vulgar. La serra de Miralles- Queralt permet recórrer el seu espai per una xarxa de pistes i senders creant-se diferents itineraris: la ruta de la serra, la ruta del castell, la ruta de les vinyes i la ruta de la plana.</p> 08226-61 Serra de Miralles-Queralt. 41.5280600,1.5063900 375391 4598456 08226 Sant Martí de Tous Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62431-foto-08226-61-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Científic Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-10-07 00:00:00 Núria Cabañas Altres proteccions: Decret 174/2002 regulador de la implantació de l'energia eòlica a Catalunya i forma part de la Xarxa Natura 2000. PEIN Carbasí, Serra de Miralles -Queralt i Ancosa-Montagut). Està formada per la Serra de Miralles, a llevant, i la de Queralt-Montagut. 2153 5.1 1785 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
62432 Alzina de Cal Gol https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-cal-gol Catàleg de bénsprotegits per al POUM de deSant Martí de Tous. Ajuntament de Sant Martí de Tous. Febrer de 2012. Fitxa d'arbres monumentals de la Generalitat de Catalunya L'alzina de Cal Gol és un arbre protegit d'inetrès comarcali local que forma part del Catàleg d'Arbres Monumentals de Catalunya des de l'any 2000. Es troba situada a l'era de la Masia de Cal Gol, al peu de la Serra de Queralt- Miralles. Es tracta d'una alzina (Quercusilex, de la subespècie Ballota) amb un perímetre de 4.65 m i una alçada total de 12 m. Les seves branques han crescut tant que s'han encreuat entre si, creant diverses formes, una d'elles coneguda com l'Ull de Cíclop. L'alzina es un arbre de la família de les fagàcies, de fulla perenne amb un tronc gruixut. La seva escorça destaca per la seva rugositat i color fosc. 08226-62 Masia de Cal Gol.Clot de l'Aubereda. Al sud del nucli urbà. 41.5382500,1.5124600 375917 4599579 08226 Sant Martí de Tous Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62432-foto-08226-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62432-foto-08226-62-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
62433 Saltant de la Fou https://patrimonicultural.diba.cat/element/saltant-de-la-fou Catàleg de béns protegits per al POUM de deSant Martí de Tous. Ajuntament de Sant Martí de Tous. Febrer de 2012. El saltant de la Fou es troba situat dins una zona boscosa propietat d'Aubareda. Aquest saltant d'aigua crea en el seu recorregut un seguit de rierols i baumes que formen un paisatge humit dins un entorn de secà, per tant és un espai amb un gran interès geomorfològic, hidrològic i paleontològic. L'aigua prové de la riera de la Roqueta, afluent de la riera de Tous. 08226-63 La Fou. 41.5432100,1.5274300 377175 4600108 08226 Sant Martí de Tous Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62433-foto-08226-63-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas El saltant de la Fou apareix relacionat amb la llegenda de la Cérvola Blanca. 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
62441 La Cova del Diable https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cova-del-diable http://www.geb.cat/wp-content/uploads/2016/03/Cova-del-Diable.jpg La cova del diable es troba situada prop del saltant de la fou. La cova es una bauma d'aproximadament 30 m d'amplada per 6 m de fondària. A l'extrem nord s'hi troba una petita escletxa que s'eixamplen cap a l'interior. 08226-71 La Fou. 41.5448600,1.5286600 377281 4600290 08226 Sant Martí de Tous Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62441-foto-08226-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62441-foto-08226-71-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas La cova del diable apareix relacionada amb algunes llegendes populars. La més coneguda és la llegenda de la Cérvola Blanca. Una altra llegenda entorn la cova, és que els pares explicaven que els nens venien de la Cova del Diable. 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
62444 La Devesa https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-devesa-1 Cartell informatiu de l'Espai Natural Protegit de la Serra de Miralles-Queralt. La Devesa és una zona boscosa formada principalment per pinedes de pi blanc (Pinus helepensis) i per pinasa (Pinus nigra subesp. Salzami) en les zones més obagues. L'espai que ocupa la Devesa antiguament era zona de conreu, principalment de vinya. També s'hi poden trobar altres espècies com el càdec (Juniperus oxycedrus), el bruc d'hivern (Erica multiflora) i plantes aromàtiques com el romaní (Rosmarinus officialis), la farigola (Thymus vulgaris) o l'esparnellec (Santolina chamaecyparissus). Tot aquest espai natural va associat a una fauna determinada com és la guineu (Vulpes vulpes), l'esquirol (Sciurus vulgaris), les mallerengues (Parus sp.), el pinsà (Fringilla coelebs) o la serp blanca (Elaphe scalaris). 08226-74 Bosc de La Devesa. 41.5504600,1.5283900 377269 4600912 08226 Sant Martí de Tous Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62444-foto-08226-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62444-foto-08226-74-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Científic 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas El bosc de la Devesa apareix en la llegenda de la Cérvola Blanca. 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
62454 Festa de Sant Sebastià https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-sebastia-1 Programes de la Festa de Sant Sebastià VIDAL, E. (1999): Tous, memòria propera. Recull d'històries. Editoral Claret. Barcelona. XX La Festa de Sant Sebastià es celebra entorn el dia 20 de gener en honor al patró del poble, Sant Sebastià. Amb el anys aquesta festivitat s'ha perdut i des de l'any 2016 s'està intentant recuperar amb l'organització de diferents actes lúdics i culturals per a tots els públics. 08226-84 Nucli urbà. Tradicionalment es considerava la festa major petita del poble. S'organitzava una missa i una processó al matí i un ball per la tarda. 41.5609300,1.5232700 376862 4602082 08226 Sant Martí de Tous Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas 2116 4.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
62457 Alzina de la Passada https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-passada <p>L'alzina de la Passada es troba situada al lateral oest de la finca. Es tracta d'una alzina (Quercus ilex) amb un perímetre de 2,63 m. L'alzina es un arbre de la família de les fagàcies de fulla perenne amb un tronc gruixut i la capçalera espessa. La seva escorça destaca per la seva rugositat i color fosc.</p> 08226-87 Masia La Passada. Les Alzinetes.A l'oest del nucli urbà. 41.5583200,1.5192400 376521 4601798 08226 Sant Martí de Tous Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62457-foto-08226-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62457-foto-08226-87-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2021-05-26 00:00:00 Núria Cabañas 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
62458 Alzina de la Creu de Terme de la Passada https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-creu-de-terme-de-la-passada L'alzina es troba situada davant la Creu de Terme, just a l'altra banda del camí. Es tracta d'una alzina (Quercus ilex) amb un perímetre de 2,51 m. L'alzina es un arbre de la família de les fagàcies de fulla perenne amb un tronc gruixut i la capçalera espessa. La seva escorça destaca per la seva rugositat i color fosc. 08226-88 Les Beçulles. A l'oest del nucli urbà. 41.5597000,1.5173400 376365 4601953 08226 Sant Martí de Tous Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62458-foto-08226-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62458-foto-08226-88-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
62465 Bauma de la Fou https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-de-la-fou La bauma de la fou es troba situada dins una zona boscosa propietat d'Aubareda, a poca distància de la Cova dels escrits o enamorats i dins el paratge de la Fou. És una bauma de reduïdes dimensions amb restes de sedimentació al seu interior. 08226-95 La Fou. 41.5437800,1.5271700 377155 4600172 08226 Sant Martí de Tous Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62465-foto-08226-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62465-foto-08226-95-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Científic 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
62466 Cova dels enamorats https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-enamorats La cova dels enamorats es troba situada dins el paratge de la Fou, propietat d'Aubareda, a pocs metres de la Bauma de la Fou. És una bauma de petites dimensions, de 13 m d'amplada per 5 m de fondària. A les parets interiors hi ha una gran quantitat d'escrits, noms i dibuixos amb relleu de parelles que han deixat la seva impromta. 08226-96 La Fou. 41.5436000,1.5272700 377163 4600152 08226 Sant Martí de Tous Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62466-foto-08226-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62466-foto-08226-96-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Científic 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas També coneguda com la cova dels escrits 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
62470 Refrany geogràfic I https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-geografic-i PARÉS, A. (2001): Tots els refranys catalans. Edicions 62. Barcelona. XX Des de fa temps que a Sant Martí de Tous es diu el següent refrany: 'A Tous i a Montmaneu, si no hi teniu feina no hi aneu'. 08226-100 Sant Martí de Tous. 41.5609300,1.5232700 376862 4602082 08226 Sant Martí de Tous Sense accés Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas 61 4.3 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
62471 Refrany geogràfic II https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-geografic-ii PARÉS, A. (2001): Tots els refranys catalans. Edicions 62. Barcelona. XX Ha desaparegut, ja no es diu Fa temps que a Sant Martí de Tous es deia el següent refrany: 'Els de Tous, a vendre ous' 08226-101 Sant Martí de Tous. 41.5609300,1.5232700 376862 4602082 08226 Sant Martí de Tous Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas 61 4.3 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
62472 Refrany geogràfic III https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-geografic-iii PARÉS, A. (2001): Tots els refranys catalans. Edicions 62. Barcelona. XX Ha desaparegut, ja no es diu Fa temps que a Sant Martí de Tous es deia el següent refrany: 'Gent de Tous, liberanos Dominé'. En aquest cas, fa referència a què la gent de Sant Martí de Tous a vegades feien coses estranyes. 08226-102 Sant Martí de Tous. 41.5609300,1.5232700 376862 4602082 08226 Sant Martí de Tous Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas 61 4.3 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
62473 Refrany geogràfic IV https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-geografic-iv AAVV. (2003): Tous, mil anys d'història. Publicacions de l'Abadia de Montserrat 1981.Editorial Claret, Sau. PARÉS, A. (2001): Tots els refranys catalans. Edicions 62. Barcelona. XX Ha desaparegut, ja no es diu Fa temps que a Sant Martí de Tous es deia el següent refrany: 'A Tous tots són metges i doctors'. Fa referència a què els veïns de Sant Martí de Tous eren pretensiosos i creien que ho sabien tot, que volien entendre de tot i que no sabien de res. 08226-103 Sant Martí de Tous. Aquest refrany ve perquè durant molt de temps els veïns de Sant Martí de Tous van estar sense metge, ja que una vegada va morir el metge van acordar que només donarien la plaça de metge el què sàpigues guarir la darrera malaltia, així tindrien garantia de vida eterna. Durant molts anys, ells mateixos es guarien amb herbes i remeis casolans. 41.5609300,1.5232700 376862 4602082 08226 Sant Martí de Tous Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas 61 4.3 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
62475 Roure de Cal Manadetes https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-cal-manadetes NAVARRO, F. (2012). Pla d'ordenació urbanística municipal de Sant Martí de Tous (POUM). Catàleg de béns a protegir. Ajuntament de Sant Martí de Tous. El Roure de Cal Manadetes es troba situat a la banda nord-est de la finaca. Es tracta d'un roure (Quercus robur) amb un perímetre de corona de 3,20 m i amb una capçada gran. El roure és un arbre caducifolis amb una ampla i gran capçada i menys espessa que la de les alzines. La seva escorça es forca i arrugada i la fusta és molt apreciada per la fabricació de mobles. Les fulles són de color verd fosc per l'anvers i de color verd grisós pel revers i el fruit és el gla. 08226-105 Cal Manadetes. Nucli urbà. 41.5636200,1.5234000 376878 4602380 08226 Sant Martí de Tous Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62475-foto-08226-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62475-foto-08226-105-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
62478 Objectes de la vida quotidiana https://patrimonicultural.diba.cat/element/objectes-de-la-vida-quotidiana Menéndez, F. Xavier. (2015): Informe sobre la col·lecció local de Sant Martí de Tous. Requeriments per la creació d'un equipament museístic. Oficina de Patrimoni de la Diputació de Barcelona. XVIII-XX A la sala d'exposició permanent Camil Riba s'hi exposa una vitrina amb diversos elements que formaven part de la vida quotidiana: plats i gerres de ceràmica vidrada, rellotges, navalles i estris d'afaitar, fogons, mesures, tisores i planxes. En total es tracta d'una col·lecció de 29 objectes. 08226-108 Carrer de les escoles, 15. Nucli urbà. Associació Amics de Tous fou creada l'any 1983 i durant els últims anys s'ha dedicat a recollir, recuperar i emmagatzemar elements dels patrimoni local que els veïns han donat a l'entitat. 41.5609300,1.5232700 376862 4602082 08226 Sant Martí de Tous Fàcil Bo Física Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas Aquest objecte es troba ubicat en un edifici municipal cedit per l'Ajuntament de Sant Martí de Tous a l'Associació Amics de Tous, els quals gestionen la Sala Camil Riba, a la planta baixa, i el segon pis. 53 2.3 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
62483 Sarcòfag de Bernat de Tous https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-bernat-de-tous AAVV. (2003): Tous, mil anys d'història. Publicacions de l'Abadia de Montserrat 1981.Editorial Claret, Sau. RIQUER, MARTÍ DE (2011): l'Arnés del Cavaller. Armes i armadures catalanes medievals. La Magrana. Barcelona. XIV La pedra està erosionada dels costats Sarcòfag de pedra situat en una capella a l'interior de la Parròquia de Sant Martí de Tous. Es tracta d'un sarcòfag de planta rectangular amb coberta a una vessant i amb decoració esculpida. A la coberta s'hi representa un cavaller jacent amb cota de malla amb una espasa i un punyal, Bernat de Tous. El cap es recolza damunt d'un coixí i els peus reposen sobre un felí. La part frontal del sarcòfag està decorada amb sis arcs apuntats acabats amb una flor i a l'interior de cada arc una figura amb hàbit amb actitud trista, els planyiders. 08226-113 Església parroquial de Sant Martí de Tous. Bernat de Tous es va casar amb Constança, filla de Guifré de Castellolí, i posteriorment amb Isabel. L'any 1328 va ser anomenat senyor de Tous. Va ajudar a edificar l'antiga església gòtica i va ser conseller reial. L'any 1352 va abdicà a favor del seu fill, Bernat de Tous. 41.5599500,1.5244800 376961 4601971 1355 08226 Sant Martí de Tous Fàcil Regular Física Patrimoni moble Objecte Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas La cronologia de 1355 és l'any de la mort de Bernat de Tous tot i que el sarcòfag per raons estilístiques i comparatives amb altres sarcòfags alguns autors, com Martí de Riquer, creuen que fou construït en vida de Bernat entre els anys 1331 i 1343. 52 2.2 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
62484 Pica baptismal https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-1 XII-XIV La part superior amb algunes esquerdes i escantonaments a la pedra i el peu està refet. Pica baptismal de pedra situat en una capella a l'interior de la Parròquia de Sant Martí de Tous. Pica de forma hemisfèrica amb peu pla. El cos està emmarcat per dues motllures i presenta una decoració esculpida a base d'arcuacions que envolten tot el cos. 08226-114 Església parroquial de Sant Martí de Tous. 41.5599500,1.5244800 376961 4601971 08226 Sant Martí de Tous Fàcil Regular Física Patrimoni moble Objecte Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas Pica baptismal de Fillol 52 2.2 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
62502 Turons darrera l'Aubreda https://patrimonicultural.diba.cat/element/turons-darrera-laubreda Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. El jaciment fou descobert pels membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el març del 1985 darrere la casa de l'Aubreda, concretament on hi ha el dipòsit d'aigua de la casa i una sèrie de cases de nova construcció. Els materials recollit són bàsicament ascles, fragments i escardills de sílex, amb una baixa proporció de nuclis, molt patinats, amb absència de làmines, i amb molt poques peces treballades, la majoria de les quals són defectuoses degut a la baixa qualitat de la matèria prima, i fetes sobre ascles. A part del material lític es va trobar un sol fragment informe de ceràmica feta a mà i de difícil classificació. Aquest tipus de taller de sílex són de difícil atribució cronològica, ja que estan formats bàsicament per rebuig de talla, i les seves característiques tècniques no corresponen a un moment cronològic determinat. 08226-132 Mas l'Aubareda. Al sud del nucli urbà. 41.5437600,1.5186100 376441 4600182 08226 Sant Martí de Tous Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas El material es troba dipositat a l'Arxiu d'Arqueologia del Museu Comarcal de l'Anoia / Núms. de referència: M-479 i M-480.Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.64 ) i IPAC 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
62513 El pla de la sorreta https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-la-sorreta Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. Desconegut Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el 6 de febrer del 1983. S'ha recollit ceràmica, esclats i nuclis de sílex. Amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985, no s'ha apreciat superficialment ni un sol indici constructiu però si fragments, ascles i esquerdills com a rebuig de la talla, així com nuclis de sílex. Quasi no hi ha restes de concreció, però sí de còrtex en vàries peces. Un 50% de les peces presenta pàtina, i no són rodades. No s'aprecià cap còdol. Apareixen alguns pocs fragments de ceràmica, sense forma; en algun d'ells s'ha identificat una decoració a base de cordons horitzontals impresos digitalment i una vora quelcom exvasada i bisellada. Amb tot això, cal suposar que en aquest lloc s'hi havia tallat sílex i que fou habitat temporalment. Per l'aspecte de la ceràmica es pot suposar una cronologia pròpia d'un Bronze Mig i els inicis del Bronze Final. Durant la revisió de la Carta l'any 1991, els arqueòlegs varen observar que tot el sector havia estat molt modificat per l'ampliació dels camps de conreu. 08226-143 Al nord del nucli urbà. 41.5730500,1.4951300 374539 4603468 08226 Sant Martí de Tous Fàcil Regular Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas El material es troba dipositat al Museu Comarcal de l'Anoia / Núms. de referència: M-182.Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.106 ) i IPAC 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
62514 Turó de la roca dreta https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-roca-dreta Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. Desconegut Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada l'agost del 1976. El turó es troba situat en el marge esquerre de la riera de Tous, entre cal Pasada i una granja de porcs. El cim hi ha pins, a mitja alçada hi passa la línia elèctrica número 163, isota d'aquesta hi ha un camp d'ametllers. Amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985, no s'aprecià cap indici constructiu. Cal remarcar que aquest camp ha estat conreat i els materials no surten en el seu lloc originari sinó en un radi de dispersió d'uns 10 m. Superficialment s'han recollit varis fragments de sílex, en general de bona qualitat, on no ha aparegut cap peça sobre còdol i sí fragments, ascles i esquerdills com a rebuig de la talla. També nuclis, algun d'ell molt esgotat. Les peces presenten força concreció calcària i la deshidratació es presenta en poca proporció. El còrtex apareix en poques peces i no són rodades. Cal destacar unes ascles molt gruixudes i també de normals. També s'han apreciat alguns fragments de ceràmica a mà, alguns sense forma de parets gruixudes de grans vasos amb gros i irregular desgreixant de quars i mica. Un fragment de paret amb unes incisons verticals, allisat exteriorment i interior, pasta amb abundós desgreixant de quars i mica. També un fragment de ceràmica amb una llengüeta decorada amb impressions, amb desgreixant calcari. Cal indicar la presència d'un fragment de tapadora i d'un vas globular de ceràmica gris medieval. Es pot indicar que en el lloc s'hi havia tallat sílex i per la ceràmica es pot catalogar probablement com del Bronze Mig-Final. 08226-144 La Tossuda. A l'oest del nucli urbà.Maià o de Tous. 41.5569600,1.5131600 376011 4601655 08226 Sant Martí de Tous Fàcil Regular Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2019-11-27 00:00:00 Núria Cabañas El material es troba dipositat al Museu Comarcal de l'Anoia / Núms. de referència: P-40, M-261 i M-333.Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.109-110 ) i IPAC 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
62524 Els Vilars de Tous https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-vilars-de-tous Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. Jaciment descobert per membres del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. En el talús d'un camí veïnal de la zona coneguda com Els Vilars, s'observà la presència de materials ceràmics prehistòrics.Davant de les troballes es realitza una excavació arqueològica en extensió l'any 1997. Aquesta afecta una zona de 12 m2 amb l'objectiu de delimitar el perímetre complet del fons de cabana, donant com a resultat una estructura de forma subcircular de 3'2 m x 2 m de diàmetre, construïda en un lloc on ha hi havia una petita depressió, que es va modificar per poder-hi construir al damunt. Per a tal fi, es va documentar un reompliment amb pedres de dimensió mitjana i petita fins a reformar una superfície regular i anivellada sobre la qual s'hi va instal·lar el sòl d'ocupació i els elements que estructuren la distribució interna de la cabana, el principal dels quals és el fogar, localitzat en posició lleugerament lateral. La presència de material arqueològic dispers, entre el que destaquen dos petits molins i algun fragment de ceràmica (vasos contenidors i vaixella domèstica), permet pensar en operacions de tipus alimentari. També s'ha documentat un important nombre d'evidències corresponents a activitats productives: treball de la fusta i restes d'indústria lítica tallada, sobretot en sílex. A partir de la tipologia ceràmica i dels fragments atribuïts a l'estil campaniforme pirenaic i al Bronze antic-mitjà s'ha pogut fixar una forquilla cronològica relativa, que aniria entre 2.300 i el 2000 abans de la nostra era. La gran novetat d'aquest jaciment es fonamenta en el fet que per primera vegada a Catalunya s'ha pogut identificar una estructura d'habitació tipus cabana associada amb algun tipus de ceràmica campaniforme. Les evidències arqueològiques fan pensar als seus excavadors que aquesta cabana es va ocupar molt poc temps, potser dies o setmanes, per un grup humà molt reduït, que s'instal·laria al lloc durant l'últim quart del III mil·lenni, possiblement per proveir-se del sílex que tant aflora en aquesta zona de manera natural. L'any 2014 a causa del mal estat del jaciment es duu a terme una intervenció arqueològica preventiva, amb l'objectiu de cobrir les restes amb geotèxtil. L'espai afectat són uns 20 metres quadrats, de zona correspon a l'extrem est del camí que va a Cal Torres i que es veu afectada per incidències climàtiques i antròpiques. Per tal de cobrir les restes s'obre una rasa que permet construir un mur de pedra seca i es cobreix temporalment amb terra vegetal. 08226-154 Camí prop de Cal Torres. A l'oest del nucli urbà. 41.5575600,1.5102500 375770 4601726 08226 Sant Martí de Tous Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas El material es troba dipositat al Museu Comarcal de l'AnoiaFoto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.148 ) i IPAC. 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
62534 Torrent Caballé https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-caballe PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona No s'ha efectuat cap intervenció arqueològica, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment Es tracta d'un indret on afloren restes de talla lítica sobre sílex de color blanc opac. En motiu de la revisió de la Carta Arqueològica de Sant Martí de Tous que es du a terme el març de 2016 es visita la zona, ja que l'afeccionat local Vicenç Guinart ens informa de la presència de material arqueològic a nivell superficial. Durant la vista a l'indret no s'observa cap estructura, però sí diverses peces de sílex. Recollim cinc nuclis de sílex i una ascla. No s'ha distingit cap element que permeti precisar la cronologia del possible taller. 08226-164 Camps d'ametllers de la zona de La Devesa. Al sud del nucli urbà. 41.5533300,1.5216600 376713 4601240 08226 Sant Martí de Tous Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas Altres noms: Solà Roig, La DevesaFoto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.206-210) 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
62541 El Patrícol https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-patricol PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona No s'ha efectuat cap intervenció arqueològica, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment Durant la visita efectuada a l'indret en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, efectuada el mes de març de 2016, s'han recuperat diversos fragments de nuclis i ascles de sílex de procedència local. S'ha recuperat també un únic fragment de ceràmica a mà informe decorada amb un mugró de difícil definició cronològica, ja que aquest tipus de decoració s'empra en diverses èpoques. A l'extrem nord-est del camp d'ametllers, en el punt situat just damunt del jaciment de Can Quel és on s'observa la major concentració de material, si bé es troben alguns fragments de sílex dispersos també a l'extrem sud del camp. 08226-171 Camps d'ametllers del nord-est de la plataforma d'El Plantícol. A l'oest del nucli urbà. 41.5541900,1.4955300 374536 4601373 08226 Sant Martí de Tous Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag. 242-245 ) 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
62546 Castell de Tous https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-tous PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona IV-II aC No s'ha efectuat cap intervenció arqueològica, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment Segons ens informa el Sr. Vicenç Guinart, temps enrere va recollir d'aquell camp material ceràmic d'època ibèrica. Procediria també d'aquell indret una fraccionaria d'Emporion del segle IV aC i una unitat de Kese del segle II aC. En la visita efectuada l'any 2016 en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica no s'ha localitzat cap nou material arqueològic. Cal tenir present, però, que el sembrat del camp era alt en aquell moment. Atenent a la ubicació de la zona on s'ha localitzat el material, al vessant del turó on actualment es troba el Castell de Tous, no es pot descartar que el material procedís de la plataforma superior del pujol, i en realitat sigui el reflex de l'ocupació d'aquell indret. 08226-176 Camps de conreu del Carrer del Cementiri. Nucli urbà. 41.5601000,1.5259300 377082 4601986 08226 Sant Martí de Tous Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2019-11-27 00:00:00 Núria Cabañas Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag. 268-272 ) 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
62564 Goig de Santa Llúcia de Fiol https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-santa-llucia-de-fiol BISBAL, MA; MIRET, MT; MONCUNILL, C. (2001): Els Goigs a la comarca de l'Anoia. Rafael Dalmau. Barcelona XIX-XX El goig és en honor a la verge i màrtir Santa Llúcia que es cantava al nucli del Fillol el 13 de desembre. La lletra conté el següent vers: 'En aquesta vida trista, de la vista, us tenim per protectora, a qui favor us implora, deu-li vista, amb llum clara i ben sonora' 08226-194 Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en les sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o el la figura religiosa però mai en la lletra. En aquest cas, hi ha diferents impressions des de 1882 a 1960 41.5609300,1.5232700 376862 4602082 08226 Sant Martí de Tous Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas En molts casos, el goig conté estrofes relacionades amb deficiències sensorials, sobretot relacionades amb la vista, ja que era la patrona dels cecs i dels mals de vista. Localitzat a l'Arxiu Gavín, Monestir de les Avellanes, 25612 , Os de Balaguer 62 4.4 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
62565 Goig en Honor de la Santíssima Trinitat i de la Sagrada Família, Jesús, Maria i Joseph https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-en-honor-de-la-santissima-trinitat-i-de-la-sagrada-familia-jesus-maria-i-joseph XIX-XX El goig és en honor de la Santíssima Trinitat i de la Sagrada Família, Jesús, Maria i Joseph i que es cantava a la capella edificada a l'Eucaria i a la parròquia de Tous. L'autor de la lletra correspon a Pau Parassols Pi, l'acompanyament musical de piano i harmoniun va ser composat per Lluís Millet i la il·lustració a càrrec de M. Dalmau. La lletra comença: 'Santíssima Trinitat,Jesús, Joseph y María;Guardeu de mal nit y día, De Eucaria al fidel vehinat'. 08226-195 Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en les sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o el la figura religiosa però mai en la lletra 41.5609300,1.5232700 376862 4602082 08226 Sant Martí de Tous Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas Actualment es conserven dues impressions a l'Arxiu Gavín, que presenten variants en els ornaments que envolten la figura religiosa i en l'orla que envolta tot el document.Localitzat a l'Arxiu Gavín, Monestir de les Avellanes, 25612 , Os de Balaguer 62 4.4 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
62608 Alzina de Cal Maginet https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-cal-maginet L'alzina es troba situada a l'era de Cal Maginet. Es tracta d'una alzina (Quercus ilex) amb un perímetre de 2,85 m. L'alzina es un arbre de la família de les fagàcies de fulla perenne amb un tronc gruixut i la capçalera espessa. La seva escorça destaca per la seva rugositat i color fosc. 08226-238 Cal Maginet. A l'oest del nucli urbà. 41.5324100,1.4724400 372567 4598989 08226 Sant Martí de Tous Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62608-foto-08226-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62608-foto-08226-238-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
62627 Sitja del Pla de Gallardes https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitja-del-pla-de-gallardes Seccionada per l'actual camí Sitja situada al marge del camí de Cal Gallardes a La Solana. Presenta un diàmetre interior de 90 cm aproximadament i 70 cm d'alçada i es troba seccionada pel camí actual. Està reblerta per un nivell de cendres compacte. No s'ha trobat material arqueològic ni en el tall de la sitja ni al seu voltant, fet que dificulta determinar-ne una cronologia. Tampoc s'han indetificat estrutcures al seu voltant que s'hi poguessin relacionar. 08226-257 La Torre. A l'oest del nucli urbà. 41.5599400,1.4754300 372871 4602041 08226 Sant Martí de Tous Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62627-foto-08226-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62627-foto-08226-257-3.jpg Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas No s'ha pogut concretar la cronològia de la sitja atès que no s'ha localitzat material ceràmic en el seu rebliment ni tampoc a l'entorn més immediat que pogui donar una cronologia a l'estrutcura. 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
62642 Festa Major Estiu i del Serral https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-estiu-i-del-serral XX La Festa Major d'Estiu, que es va iniciar l'any 2007, es celebra l'últim cap de setmana d'agost o el primer cap de setmana de setembre. S'organitzen diversos actes lúdics i culturals. En destaquen la festa jove de divendres al vespre i el vitast i porteriors concerts de dissabte. 08226-272 Nucli urbà. La festa major d'estiu es va iniciar l'any 2007 i coincidia amb la festa del Barri del Serral fins l'any 2014. Des de l'any 2015 l'Associació de Veïns va traslladar la festa del Serral al mes de juny coincidint amb Sant Joan. 41.5609300,1.5232700 376862 4602082 08226 Sant Martí de Tous Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas 2116 4.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
62588 Edifici carrer Carretera, 15 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-carretera-15 XX Edifici de planta rectangular amb un cos central i un cos annexa al lateral dret situat al carrer de la Carretera, 15 amb coberta és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal, arrebossada i pintada de tonalites rosades, es composa de tres eixos definits. A la planta baixa s'hi obra un portal d'arc rebaixat emmarcada la part superior amb marc en forma d'arc rebaixat i a la part central l'any 1916 i les inicials M V imitant la pedra. A la banda esquerra s'hi obra una altra porta de dimensions més reduïdes i al damunt una finestres de planta quadrada. El primer pis hi ha una balconada amb volada amb doble motllura i barana de ferro amb dues obertures que hi donen sortida emmarcades la part superior per un marc en forma de llinda imitant la pedra. Les golfes presenten una alternança entre una successió entre arcades tapiades i dos dues finestres d'arc de mig punt amb barana de ferro. Al cos annexa s'hi obra un portal d'arc rebaixat emmarcades la part superior per un arc rebaixat imitant la pedra. Les cantonades de l'edifici imiten els carreus de pedra ben escairats col·locats a mode de pilastra. 08226-218 Carrer Carretera, 15. Nucli urbà. 41.5609800,1.5235900 376889 4602087 1916 08226 Sant Martí de Tous Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62588-foto-08226-218-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62588-foto-08226-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62588-foto-08226-218-3.jpg Inexistent Eclecticisme|Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas 102|105|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
62496 Casa del Carrer Prats, 5 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-prats-5 Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. NAVARRO, F. (2012). Pla d'ordenació urbanística municipal de Sant Martí de Tous (POUM). Catàleg de béns a protegir. Ajuntament de Sant Martí de Tous. XX Edifici de planta quadrada situat a la cantonada entre el carrer dels Prats i el carrer de les Eixides Altes amb coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa, primer pis, segon pis i una terrassa a la zona de la coberta. La façana principal, arrebossada i pintada de tonalitat beix i ocre, es composa de tres eixos definits i diferenciats per una motllura. A la planta baixa s'hi obra un portal d'arc de mig punt amb la dovella clau decorada amb motius florals i l'any 1913 gravat sota l'arc. A la banda dreta s'hi obra una porta de planta quadrangular de garatge i a la banda esquerra una porta de planta rectangular. El primer pis s'hi obren tres balcons amb una mica de volada amb les cantonades arrodonides amb triple motllura i amb les baranes de ferro. La capçalera de les finestres està emmarcada per un marc en forma d'arc de mig punt finalitzat amb decoració vegetal. El segon pis hi ha un balcó central, amb les mateixes característiques que els balcons dels primer pis, amb dues finestres també amb la capçalera emmarcada per un marc d'arc de mig punt finalitzat amb decoració vegetal. Sota la cornisa hi ha vuit mènsules decorades amb motius vegetals i tres gelosies, les dues laterals de forma quadrangular i la central de forma circular, decorats amb motius geomètrics. La façana de migdia també està dividida en tres eixos definits i diferenciats per una motllura. A la planta baixa s'hi obren dues finestres de planta rectangular i tant el primer com el segon pis s'hi obra una finestra central amb la capçalera emmarcada per un marc d'arc de mig punt finalitzat amb decoració vegetal. Sobre la finestra del segon pis hi ha una gelosia de forma circular acompanyada per cinc mènsules amb motius vegetals. Les cantonades de l'edifici imiten els carreus de pedra ben escairats col·locats a mode de cadena cantonera. 08226-126 Carrer Prats, 5. Nucli urbà. 41.5602800,1.5239200 376915 4602008 1913 08226 Sant Martí de Tous Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62496-foto-08226-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62496-foto-08226-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62496-foto-08226-126-3.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-27 00:00:00 Núria Cabañas 102|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/