Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 62451 | Ball de Faixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-faixes | AMADES, J. (1984): Costumari català: el curs de l'any. Selecta. Barcelona. AAVV. (2003): Tous, mil anys d'història. Publicacions de l'Abadia de Montserrat 1981.Editorial Claret, Sau. | XIX-XX | El ball de faixes es balla cada any per la Festa Major; el segon dissabte de novembre, ocasionalment durant la Festa Major d'estiu, el darrer cap de setmana d'agost i antigament també per Pàsqua. Els 12 ballarins,cadascú amb la faixa estesa, duen a terme un total de nou figures molt vistoses, essent les últimes les més importants. El cap de colla es situa enmig del grup i els seus companys evolucionen en rodona al seu entorn, entreteixint-li les faixes per damunt de l'espatlla de manera que li volten tot el coll i només se li veu el cap. Posteriorment, els ballaires afluixen les faixes i el cap de colla fa un salt ràpid per tal de pujar per damunt del nivell de les faixes que els ballaires han abaixat. Així que ha saltat tornen a estrènyer el teixit per poder sostenir dret el capità que onejant la bandera i es passejat per la plaça. És una llegenda del venciment del bé sobre el mal. | 08226-81 | Nucli urbà. | Tradicionalment, el ball es dansava davant l'església parroquial i la màxima veneració a Sant Martí consistia en que els ballarins units per les faixes entraven al temple fins el presbiteri per besar la relíquia del Sant. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62451-foto-08226-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62451-foto-08226-81-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | El ball de faixes és una dansa molt antiga que durant molts anys es va perdre. L'any 1956 va ser recuperat per Joan Amades i Josep M. Castells. | 98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 62454 | Festa de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-sebastia-1 | Programes de la Festa de Sant Sebastià VIDAL, E. (1999): Tous, memòria propera. Recull d'històries. Editoral Claret. Barcelona. | XX | La Festa de Sant Sebastià es celebra entorn el dia 20 de gener en honor al patró del poble, Sant Sebastià. Amb el anys aquesta festivitat s'ha perdut i des de l'any 2016 s'està intentant recuperar amb l'organització de diferents actes lúdics i culturals per a tots els públics. | 08226-84 | Nucli urbà. | Tradicionalment es considerava la festa major petita del poble. S'organitzava una missa i una processó al matí i un ball per la tarda. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 62450 | Aplec de Sentfores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sentfores | VIDAL, E. (1999): Tous, memòria propera. Recull d'històries. Editoral Claret. Barcelona. El Sol de Tous: Butlletí Informatiu del Mil·lenari. Edita: La comissió del Mil·lenari de Sant Martí de Tous. Juny 1978. Núm. 2 Inventari del Patrimoni Festiu de Catalunya | XX | L'Aplec de Sentfores es celebra el Dilluns de Pasqua a l'ermita de la Mare de Déu de Sentfores. L'acte central és la missa d'ofici i després la gent s'hi queda a ballar sardanes, a jugar a bitlles i finalment a dinar. | 08226-80 | Santuari de la Mare de Déu de Sentfores. | Tradicionalment el ball es feia amb orquestra i algunes vegades n'hi havia dos, un a l'era davant i l'altre a l'era del darrera de l'ermita. No obstant, a l'Ajuntament hi ha documents de disputes que es generaven entre els joves, sobretot de pobles veïns, per ballar amb les noies de poble de Sant Martí de Tous. | 41.5528200,1.5395600 | 378205 | 4601158 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62450-foto-08226-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62450-foto-08226-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 62562 | Pintura de l'Adoració dels Pastors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-de-ladoracio-dels-pastors | XVII | El quadre de l'Adoració dels Pastors es troba situat a l'interior de la parròquia de Sant Martí de Tous, a la capella del Roser. El quadre respresenta l'escena de l'adoració dels pastors al nen Jesús. A part dreta hi ha la Mare de Déu amb el nen i davant seu un pastor adorant el nen. La part superior un seguit d'angelets un dels quals porta un filacteri amb inscripció. | 08226-192 | Església parroquial de Sant Martí de Tous. | Segons una placa explicativa, situada sota el quadre, aquest pertanyia a l'església de Sant Pere de l'Erm i fou salvat per Joan Talló Valls i retornat a la Parroquia de Sant Martí de Tous l'any 1999 per la família Talló - Morerade de Cal Frares. | 41.5599500,1.5244800 | 376961 | 4601971 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62562-foto-08226-192-2.jpg | Física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2019-11-27 00:00:00 | Núria Cabañas | 96 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 62705 | Cal Solanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-solanes | AJUNTAMENT DE SANT MARTÍ DE TOUS. (2011): Esborrany del Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. | XVI-XX | Cal Solanes es una masia aïllada situada al nord-est del nucli de Sant Martí d Tous, al disseminat de la Pineda. Es tracta d'una masia del segle XVI, tot i que podria ser anterior. És un edifici de planta en forma 'L' formada per un cos principal amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal i un cos annex a cada lateral amb la coberta a una pendent. L'edifici actual va ser reconstruït al segle XVIII i consta de planta baixa, primer pis i golfes. El frontis, orientat a migdia, té la porta d'accés adovellada de llinda recta i una finestra al cantó esquerra. A l'alçada del primer pis hi ha un balcó amb volada amb les cantonades arrodonides i amb barana de ferro i a nivell de golfes s'hi obren dues finestres. Davant d'aquesta façana hi ha una zona enjardinada i un camí empedrat per accedir a la porta tancant per un baluard que conserva els brancals de pedra del portal. A la façana llevant s'hi obra una porta d'accés i diverses finestres, algunes amb arc de mig punt i un balcó a l'alçada del primer pis. El cos annex adossat a la façana de ponent té una porta d'accés que permet sortir a l'exterior del baluard i es l'espai on antigament s'hi ubicarien els cups de vi. També s'hi conserva l'antic forn de pa. A l'exterior del recinte hi ha un cos, de planta rectangular amb la coberta a una vessant amb dues grans obertures d'arc de mig punt de maons a la façana sud recentment reformada que correspondria a l'antiga pallissa. Uns metres més al nord és conserva l'antiga bassa de Cal Solanes, construïda d'obra, que s'havia utilitzat per regar els horts de la masia, actualment en molt mal estat de conservació. | 08226-335 | Solà de Riquer. Al nord del nucli urbà. | Segons informació cedida per Elisa Vidal, la masia La Cabanya ja apareix documentada en un capbreu de l'any 1490. | 41.5801400,1.5255600 | 377089 | 4604211 | 1572 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62705-foto-08226-335-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62705-foto-08226-335-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62705-foto-08226-335-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Antigament es coneixia amb el nom de La Cabanya | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 62718 | Cal Manadetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manadetes | AJUNTAMENT DE SANT MARTÍ DE TOUS. (2011): Esborrany del Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. | XVII-XX | Cal Manadetes és una masia situada a l'entrada del nucli de Sant Martí de Tous. És un edifici de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a ponent. Consta de planta baixa primer pis i golfes. La façana principal s'hi obra la porta d'accés rectangular adovellada amb diverses finestres a la planta baixa i al primer pis. Adossat a la porta d'accés hi ha un annex circular, tipus torre, actualment habitable, que antigament havien estat els cup de vi. Té diverses obertures destacant les del primer pis d'arc de mig punt adovellades. Aquesta estructura s'hi adossa un altre annex de planta rectangular amb la coberta amb pendent vers a l'oest. A la façana de migdia s'hi adossa un annex amb una gran porta d'arc de mig punt adovellat amb l'any 1882 A S, corresponent a l'antiga pallissa. La façana de llevant disposa d'una porta a la planta baixa i dues finestres. D'aquest nivell en sobresurt un porxo amb dos arcs de mig punt amb els pilars de pedra. A l'alçada del primer pis hi ha diverses finestres quadrades i una porta que dona accés a una terrassa amb baranes de fusta situada sobre el porxo. A nivell de golfes s'obren tres finestres d'arc de mig punt. La façana posterior té una porta d'arc rebaixat adovellat, que antigament corresponia a la façana principal, i diverses finestres a la planta baixa i golfes. En el cas del primer pis s'obren tres balcons amb volada i barana de ferro forjat. Al nord-oest de la masia, hi ha l'antiga pallissa de pedra, amb el carener perpendicular a la façana principal i amb la coberta a dues aigües. Té una porta i una finestra amb llinda de pedra, amb la inscripció 180_. | 08226-348 | Carrer de la Carretera,68. Nucli urbà. | Segons informació cedida per Elisa Vidal, l'any 1652 es documenten les pallisses de Cal Manadetes utilitzades com a hospitals per aïllar els malalts de pesta. A la façana sud hi havia hagut una rajola on deia que havia estat utilitzada com a 'Cuartel del Norte' possiblement durant les guerres carlines. | 41.5633700,1.5235400 | 376889 | 4602352 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62718-foto-08226-348-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62718-foto-08226-348-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62718-foto-08226-348-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 62689 | La Passada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-passada | AJUNTAMENT DE SANT MARTÍ DE TOUS. (2011): Esborrany del Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. | XVI-XX | La Passada és un mas documentat en època moderna situat a les afores del nucli de Sant Martí de Tous amb reformes a inicis del segle XX. L'edifici de planta en forma “L” té la coberta a doble vessant amb el carener a perpendicular a la façana principal. La finca fou ampliada l'any 1913 i integrada a l'antiga masia. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal, orientada a migdia té el portal d'accés d'arc rebaixat de maons a la planta baixa. El primer pis s'hi obra una finestra i una porta amb sortida a una terrassa amb barana de ferro, annex construït al segle XX amb una porta d'accés a la planta baixa d'arc rebaixat de maons orientada a llevant. A l'alçada de les golfes hi ha dues finestres de reduïdes dimensions. La façana de llevant té una porta de garatge de planta rectangular situada a la part central de la façana amb tres finestres a la planta baixa. A nivell del primer pis s'hi obren cinc finestrals d'arc pla i dues finestres de reduïdes dimensions a nivell de les golfes. A la banda esquerra de la façana de ponent s'hi annexiona un cos de planta quadrangular amb la coberta a una vessant, al qual se li adossa un cos de planta rectangular amb coberta a una vessant amb una porta d'accés modificada al segle XX i amb una rajol amb el nom de “Cuartel de Poniente”, ja que durant les Guerres Carlines aquest espai fou ocupat com a caserna militar. El tractament dels murs es de pedra vista lligada amb argamassa i ciment a excepció de la façana sud del mas que es troba revestida i pintada de blanc. A la banda nord de la masia s'hi troben tres cossos de planta quadrangular, dues amb coberta d'uralita i una amb coberta de teula emprats per guardar la maquinària agrícola, que antigament feien les funcions de pallissa. | 08226-319 | Les Alzinetes. Al sud del nucli urbà. | Segons informació cedida per Elisa Vidal, en una relació de famílies de l'any 1580 es troba documentat Jacobo Biosca mansi de La Passada. | 41.5581600,1.5189400 | 376496 | 4601780 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62689-foto-08226-319-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62689-foto-08226-319-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62689-foto-08226-319-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 62695 | La Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pineda-2 | AJUNTAMENT DE SANT MARTÍ DE TOUS. (2011): Esborrany del Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. AAVV. (2003): Tous, mil anys d'història. Publicaions de l'Abadia de Montserrat 1981.Editorial Claret, Sau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya NAVARRO, F. (2012). Pla d'ordenació urbanística municipal de Sant Martí de Tous (POUM). Catàleg de béns a protegir. Ajuntament de Sant Martí de Tous. Informació cedida per d'Elisa Vidal | XI-XX | La Pineda és una masia aïllada d'origen medieval i reformada i consolidada en època moderna i contemporània. Es tracta d'un edifici de tres plantes amb la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. L'edifici està construït amb un volum principal i diversos annexes amb tres portes d'accés, una a migdia, una a llevant i una altra a ponent. Tota la finca està tancada per un baluard de pedra amb portal d'accés a la banda de llevant i a ponent. La façana de llevant, a l'alçada del primer pis hi ha un balcó-porxada amb cinc obertures en arc de mig punt i a cada lateral s'hi obren diverses finestres, dues amb sortida a un balcó amb volada amb les cantonades arrodonides i una barana de ferro forjat. A la part superior en destaquen les arcs cecs d'estil neoromànic del segle XIX. A la banda esquerra de la façana s'hi adossa una porta que dona accés a un jardí. La part superior es troba decorada amb elements vegetals i amb l'any 1890 i les inicials A G (Albert Gavarró). La part superior està decorada amb un element amb motius geomètrics de ferro amb les inicials R G. La façana de migdia hi ha una portal d'accés emmarcat per dos pilars i una finestra de planta rectangular a cada lateral amb reixes de ferro i tres finestres a l'alçada del primer pis emmarcades per un marc coronat amb un motiu vegetal. La part superior de la façana presenta decoració amb motius d'arcs cecs d'estil neoromànic. Davant d'aquesta façana hi ha una zona ajardinada. A la banda esquerra de la façana s'hi adossa la capella dedicada a Sant Ramón juntament amb una església sota l'advocació del Sagrat Cor de Jesús. Per la façana de ponent, la masia té quatres finestres, petites i simètriques. L'interior de la masia està dividida en dues parts: en una part hi viuen els masovers i en una altra els propietaris. Els murs estan arrebossats i pintats de tonalitat ocre i presenten diversos elements decoratius de l'última reforma efectuada a finals del segle XIX. Adossat a l'edifici hi ha quatre cossos annexes amb petites finestres amb llinda de fusta amb funcions agrícoles. | 08226-325 | Pla de la Pineda. Al nord del nucli urbà. | Segons estudis realitzats, la Pineda correspon a l'antiga Domus Quadres i documentada al segle XI. Els Quadres és una família procedent d'Osona que arriba a Tous en el període de repoblament. A la dècada de 1740 el mas passa a la família Gavarró d'Igualada i la gran part de les reformes i modificacions és dugueren a terme a finals del segle XIX per Albert Gavarró. | 41.5792400,1.5344500 | 377829 | 4604099 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62695-foto-08226-325-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62695-foto-08226-325-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62695-foto-08226-325-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Descripció extreta exclusivament de Esborrany del Catàleg de masies. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 62375 | La Senyora de Tous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-senyora-de-tous | AAVV. (2003): Tous, mil anys d'història. Publicacions de l'Abadia de Montserrat 1981.Editorial Claret, Sau. El Sol de Tous: Butlletí Informatiu del Mil·lenari. Edita: La comissió del Mil·lenari de Sant Martí de Tous. Juny 1978. Núm. 4 LLACUNA, P; MARCÓ, T. (1995): Rutes per l'Anoia. Història i art.Publicaions Anoia SL. Igualada. MONCUNILL, A. (1988): Llegendes de la comarca de l'Anoia. Igualada VIDAL, E. (2014): D'unes veus. Històries i llegendes de Sant Martí de Tous. Estudi Puche S.L. Santa Coloma de Queralt. VIDAL, E. (1995): Tous, memòria viva. Relats i llegendes. Editoral Claret. Barcelona. | XVI- XX | La llegenda diu que al castell de Tous hi havia una senyora capriciosa que estava tant acostumada al luxe que qualsevol cosa li era poca i la bona taula era la seva perdició. Hi ha haver un cuiner que li va fer descobrir que els cervellets de canari eren boníssims però quan va escassejar aquest aliment la feina se li va acabar. Un altre li va fer descobrir un suquet d'ossos molt ben amanits. El bon gust el donava el moll de l'os de bens negres i només de bens negres. Arran d'això, va acabar amb els bens negres del reu ramat i després els de les seves contrades. La senyora va haver de vendre moltes possessions per aconseguir-ne i aviat es va arruïnar. Desposseïda de tot, es va veure obligada a demanar caritat per poder malviure. Es diu que en una de les masies la mestressa li va donar un crostó de pa i unes nous. Mentre menjava allò les llàgrimes li queien planyent-se del seu infortuni perquè si hagués sabut que el pa amb nous era tan bo encara seria la senyora de Tous. | 08226-5 | Sant Martí de Tous | Segons alguns autors, la llegenda de la Senyora de Tous podria referir-se a Beatriu de Vilanova, senyora de Tous i víuda de Bernat de Tous, ja que l'any 1423 el castell es va posar a subasta pública a instància dels creditors. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Referent a la llegenda de la Senyora de Tous, el poeta Jacint Verdaguer en va fer una poesia l'any 1897 recollida a l'obra 'Les Obres Completes' i el poeta Jaume Boloix i Canela en va fer un poema l'any 1916 a l'obra 'Poesies'.L'origen de la llegenda de la Senyora de Tous es desconeix, no obsant el personatge amb qui està basada va viure fins a mitjans del segle XV. Segons Bernat Roca la llegenda 'fa referència a un esdeveniment històric amb base real: la fi del llinatge dels Tous a causa dels deutes que arrossegava el seu patrimoni familiar. [...] l'imaginari popular va fondre dos personatges en un de sol: la vídua Francesca Bertran i la també vídua Beatriu de Tous'. | 98 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 62626 | Escultura de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-sant-marti | XX | Escultura situada a la Plaça Francesc Junyent del barri del Serral de les Forques realitzada a l'últim quart del segle XX. Es tracta d'una escultura de pedra calcària amb la figura de Sant Martí dempeus i representat com a soldat que ofereix la meitat de la seva capa a un captaire, assegut al terra davant seu. | 08226-256 | Plaça Francesc Junyent. Nucli urbà. | Sant Martí va ser escollit Bisbe de Tours l'any 371. Fins l'any 356, moment en que es converteix al cristianisme, va servir com a soldat de l'exèrcit romà en les campanyes d'Itàlia i la Gàl·lia sota Constantí I el Gran. La llegenda més famosa i coneguda com el seu primer miracle de Martí és de l'hivern de l'any 337 quan a la porta de la ciutat d'Amiens es va trobar un captaire tremolant de fred a qui li va donar la meitat de la seva capa, ja que era la capa de l'exèrcit romà. La nit següent, Crist se li apareix vestit amb la meitat de capa i li va dir que la capa li havia donat amb ell. En despertar-se es va trobar la capa sencera. | 41.5628700,1.5191700 | 376524 | 4602303 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62626-foto-08226-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62626-foto-08226-256-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Francesc Junyent | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 62586 | Nucli de Sant Martí de Tous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-sant-marti-de-tous | AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès-L'Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. AAVV. (1992): Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i Anoia. Barcelona. Enciclopèdia Catalana. AAVV. (2003): Tous, mil anys d'història. Publicaions de l'Abadia de Montserrat 1981.Editorial Claret, Sau. CATALÀ, P. (1990): Els Castells Catalans. Vol V. Rafael Dalmau Editor. Barcelona. TORRAS I RIBÉ, JM. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa. VIDAL, E. (1999): Tous, memòria propera. Recull d'històries. Editoral Claret. Barcelona. | X -XX | El nucli de Sant Martí de Tous es troba situat a 465 m d'altitud a la confluència de les diverses rieres que formen la riera de Tous, formant un nucli als vessants del turó on es situa el castell. El nucli va néixer entorn el primitiu castell (segons F. Carreras i Candi fou construït l'any 798) del qual les primeres noticies documentals del castell daten del segle X i que actualment encara resta dempeus a la part alta del turó. Al costat del castell en desataca l'església parroquial d'origen romànic, tot i que l'actual és de l'any 1892. Actualment conserva alguns elements de d'urbanisme medieval com és el carrer de les Voltes, que distribueix el pas des la Plaça Manuel Girona cap al castell i l'església parroquial i els antics carrers esglaonats que condueixen cap al castell. El creixement de la vila és va dur a terme a partir del segle XIX ocupant la vessant oest de l'actual terme, amb la creació d'un nou urbanisme amb carrers com el de la carretera, el carrer diputació i el carrer indústria. | 08226-216 | Sant Martí de Tous | Sant Martí de Tous, anomenat Tous fins l'any 1916 arran d'un Real Decret que es va decidir canviar el nom de diversos municipis perquè molts tenien el nom repetit. En el cas de Tous es va afegir el nom de Sant Martí en honor al patró de la parròquia. El nucli de Tous va néixer entorn el primitiu castell situat a la part alta del turó i de l'església parroquial de Sant Martí. Antigament formava part del castell de Montbui i durant el període de repoblament, el comte Borrell I, l'any 960 va donar el castell de Tous i les seves terres al bisbat de Vic, juntament amb altres castells, per repoblar la zona. Aquest fet es reflecteix amb alguns topònims, avui dia encara existents a Tous, provinents de la Plana de Vic com és el cas de Sentfores. Al segle XI va encarregar la defensa del territori i del castell al levita Guillem d'Oló o de Mediona. Un cop mort Guillem l'any 1034 el castell va passar als castlans de cognom Tous, amb Bernat de Tous i el seu fill Ramon. L'any 1318 el bisbe de Vic cedí a Jaume II el castell de Tous, juntament amb el de Montbui i Ocelló. No obstant, la castlania de Tous seguí essent per Pere de Tous, tot i està en mans del monarca. L'any 1423 el castell de Tous fou venut a Ponç de Perellós que va morir l'any 1425 i el domini va passar a la seva germana Joana de Perellós que s'ho va vendre l'any 1441 a Joan Saplana. Després de la guerra Civil Catalana (1462-1472) trobem com a senyor de Tous a Pere de Queralt. Aquest fet és arran de la poca disponibilitat que tenia Guillem Ramon Saplana, veguer de Barcelona, per assumir els assumptes del castell va anomenar a Pere com a delegat i usufructuari del castell. L'any 1505 Isabel Saplana va cedir el Castell a la comunitat del monestir de Sant Jeroni de la Vall de Betlem, els Murtra, situats a Badalona que tingueren el domini fins l'any 1835, moment de les desamortitzacions. Els Jerònims van adquirir el domini total de Tous i de les dependències parroquials des de 1539. A finals del segle XVIII i durant el segle XIX hi ha un retrocés en l'expansió econòmica a causa de les colònies americanes i de les guerres carlines. L'església parroquial de Sant Martí d'origen romànic tot i que apareix citada en les llistes de parroquials del bisbat de Vic al segle XI amb el nom de Tous. Tot i així, no és estrany apuntar que fos edificada al costat i durant el mateix període que el castell al segle X. Des de els seus inicis va exercir funcions parroquials, les quals encara manté actualment. L'antiga església va ser substituïda per una església d'estil gòtic durant el primer quart del segle XIV, atès que les visites pastorals del bisbat de Vic que comencen l'any 1330 ja fan referència a l'església gòtica de Tous i de la quals queden alguns vestigis com un antic finestral. L'any 1892 s'edificà l'església actual, d'una sola nau i amb un campanar de torre quadrada, que fou beneïda l'any 1894 pel bisbe Morgades. | 41.5597700,1.5248000 | 376987 | 4601951 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62586-foto-08226-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62586-foto-08226-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62586-foto-08226-216-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 62476 | Pintura de l'Ermita de la Mare de Déu de Sentfores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-de-lermita-de-la-mare-de-deu-de-sentfores | XXI | El quadre de Rosa Montal es troba ubicat a la segona planta de l'edifici. Representa de manera molt real la façana principal de l'Ermita de la Mare de Déu de Sentofres, amb l'escalinata d'accés al portal. | 08226-106 | Carrer de les escoles, 15. Nucli urbà. | Rosa Montal va dur a terme una exposició a la seu dels Amics de Tous. Un cop finalitzada l'exposició els hi va donar d'obsequi un dels quadres relacionat amb el municipi de Sant Martí de Tous. Associació Amics de Tous fou creada l'any 1983 i durant els últims anys s'ha dedicat a recollir, recuperar i emmagatzemar elements dels patrimoni local que els veïns han donat a l'entitat. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 2016 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62476-foto-08226-106-1.jpg | Física | Realisme | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2019-11-27 00:00:00 | Núria Cabañas | Rosa Montal | Aquest objecte es troba ubicat en un edifici municipal cedit per l'Ajuntament de Sant Martí de Tous a l'Associació Amics de Tous, els quals gestionen la Sala Camil Riba, a la planta baixa, i el segon pis. | 103 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 62445 | Escultura de la Puntaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-la-puntaire | XX | Escultura situada a la carretera C-214, just davant el trencant que porta dins el municipi de Sant Martí de Tous. Realitzada l'últim quart del segle XX i dedicada a l'activitat de les puntaires. Es tracta d'una escultura de pedra calcària que representa una dona asseguda en un banc o pedra en el moment en què està teixint amb les agulles el coixí de puntes, que té sobre els seus genolls i recolzat sobre una estructura. | 08226-75 | Benzinera Km. 6 carretera C-241. | Posterior a l'any 1978, any en què F. Junyent va realitzar l'escultura de la Cérvola Blanca | 41.5699000,1.5271000 | 377198 | 4603072 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62445-foto-08226-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62445-foto-08226-75-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Francesc Junyent | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 62468 | Escultura Senyora de Tous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-senyora-de-tous | XX | Escultura situada davant la porta d'accés del castell de Sant Martí de Tous, realitzada a l'últim quart del segle XX. Es tracta d'una escultura de pedra calcària que representa un dels moments més emblemàtics de la llegenda de la senyora de Tous, l'instant en què se li ofereix a la senyora de Tous pa amb nous. El conjunt està format per una dona d'aparença gran que aguanta un tros de pa que li dona un home acompanyat per un gos. | 08226-98 | Castell de Sant Martí de Tous. Nucli urbà. | Posterior a l'any 1978, any en què F. Junyent va realitzar l'escultura de la Cérvola Blanca | 41.5594900,1.5248600 | 376992 | 4601919 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62468-foto-08226-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62468-foto-08226-98-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Francesc Junyent | Al costat del conjunt escultòric hi ha una reproducció del poema de Jacint Verdaguer de l'any 1897 sobre la llegenda de la senyora de Tous. | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 62681 | Cal Massip Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-massip-xic | AJUNTAMENT DE SANT MARTÍ DE TOUS. (2011): Esbós del Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. | XVII | Enderrocada | Cal Massip Xic és una masia aïllada dels segle XVII situada en el disseminat de la Roqueta. Fou construïda amb dos volums adossats tal i com es distingeix el parament de la façana nord, de pedra vista. La façana nord és la única que es conserva dempeus, on s'hi obren tres finestres, una a nivell de planta baixa i dues a l'alçada del primer pis, totes amb llinda de fusta. Per l'interior hi ha tres arrencaments de mur que divideixen l'espai en tres estances. | 08226-311 | Bosc de Can Menjapalla. A l'oest del nucli urbà. | Masoveria de Cal Massip | 41.5354900,1.4969100 | 374615 | 4599295 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62681-foto-08226-311-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62681-foto-08226-311-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62681-foto-08226-311-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 62716 | Cal Maria Rosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-maria-rosa | AJUNTAMENT DE SANT MARTÍ DE TOUS. (2011): Esbós del Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. | XIX | Enderrocada i plena de vegetació | Cal Maria Rosa era un edifici de planta irregular de pedra lligada amb guix, que conserva alguns trams de mur dempeus. Segons l'actual propietari, Josep Romagosa Viadiu, va començar a deteriorar-se a mitjans del segle XX. L'edifici constava de planta baixa i primer pis amb una bodega. Antigament també tenia un annex on hi havia la pallissa i un corral. Actualment, s'hi distingeixen les restes d'un forn de pa i d'un cup de vi. | 08226-346 | Obaga de la Nou. Al nord del nucli urbà. | Masoveria de Cal Manadetes. | 41.5730500,1.5016400 | 375082 | 4603458 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62716-foto-08226-346-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62716-foto-08226-346-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 62673 | Cal Maginet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-maginet | AJUNTAMENT DE SANT MARTÍ DE TOUS. (2011): Esborrany del Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. | XVII-XX | Cal Maginet és una antiga masia aïllada utilitzada com a vivenda i una part com a restaurant des de l'any 1985. És un edifici de planta quadrangular construïda amb diversos volums. El volum principal consta de planta baixa, primer pis i segon pis amb la coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. El frontis té la porta principal d'arc de mig punt de maó i una segona porta d'arc pla arrebossat a l'extrem dret i entre les dues una finestra a la planta baixa. Al primer pis hi ha dues finestres, una amb sortida a un balcó amb baranes de ferro amb un rellotge de sol i al segon pis dues finestres. A la façana de llevant hi ha diverses obertures amb una porta d'accés a nivell del segon pis, que s'hi accedeix mitjançant unes escales metàl·liques. A la façana de ponent se li adossa un segon volum amb dues finestres d'arc pla arrebossat i una porta d'accés situada a la façana de ponent a nivell del primer pis que s'hi accedeix mitjançat unes escales de pedra amb dues finestres a dos nivells. Adossat aquest cos, s'hi documenta un tercer volum, de construcció més recent, amb una gran porta de garatge i utilitzat com a magatzem. Davant la façana principal hi ha l'antiga pallissa. El parament dels murs està arrebossat amb ciment tot i que les cantonades son visibles els carreus de pedra ben escairats. | 08226-303 | Coll de Cal Marquet. Al sud-oest del nucli urbà. | Masia documentada entorn l'any 1600. Fins al segle XIX eren dues cases annexes, la família del Dalmau i la família dels Gual de Cal Maginet | 41.5325400,1.4729600 | 372611 | 4599003 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62673-foto-08226-303-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62673-foto-08226-303-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62673-foto-08226-303-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 62486 | Església Parroquial de Sant Martí de Tous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-marti-de-tous | AAVV. (2003): Tous, mil anys d'història. Publicacions de l'Abadia de Montserrat 1981.Editorial Claret, Sau. Catàleg de béns protegits per al POUM de de Sant Martí de Tous. Ajuntament de Sant Martí de Tous. Febrer de 2012. GAVÍN, JM. (1988): Inventari d'esglésies. Anoia-Conca de Barbarà. Vol. 16. Arxiu Gavín GIRALT, C; JUNYENT, R; PLANS, S. (1998). El retaule del Roser de Sant Martí de Tous. Fra Damià Vicens i la pintura a la sotvegueria d'igualada a la darreria del segle XVI. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. Sant Martí de Tous. Triptic de la pintura mural de l'Ésglésia parroquial de Sant Martí de Tous. 2017. | XIX | L'església parroquial de Sant Martí de Tous fou construïda l'any 1892 sobre l'antiga església d'estil gòtic de la qual es conserven alguns vestigis com un finestral doble amb arcs apuntats polilobulada i l'escala del campanar. L'edifici de planta rectangular s'articula en una sola nau amb quatre capelles a cada lateral dedicades a diversos Sants. En destaca la primera i la segona capella situades a la paret de ponent. La primera alberga diferents peces entre les quals en destaca una pica baptismal i el sarcòfag de Bernat de Tous del segle XIV. La segona capella esta dedicada a la Verge del Roser i alberga quadres que formaven part del retaule del Roser del segle XVI. La coberta és amb volta de canó sostinguda per arcs faixons. L'altar cobert per un baldaquí que fou reconstruït després de la Guerra Civil amb Sant Martí, escultura de la dècada de 1960. A la zona del presbiteri hi ha una pintura mural de Domènc Corbella Llobet, realitzada l'any1980. En ella s'hi representa el Pantocràtor acollidor envoltat de dos àngels i dels quatre evangelis. Sobre l'entrada s'hi situa el cor, amb un òrgan de vent de la dècada de 1980 extret d'una església de Barcelona. La façana de l'església és de blocs de pedra ben escairats lligats amb argamassa i ciment i col·locats en filades regulars. La porta principal d'arc de mig punt amb decoració a baix relleu al timpà s'obre a la paret de migjorn. A banda i banda del portal hi ha dos òculs, un d'ells tapiat, i sobre el portal el rosetó amb un vitrall del segle XX. Damunt el rosetó hi ha una petita fornícula d'arc de mig punt i tota la façana està coronada per una creu de pedra. Al costat dret hi ha el campanar quadrangular tipus torre amb una finestra d'arc de mig punt a cada costat amb un rellotge amb números romans edificat l'any 1920. El parament es de pedra petita lligada amb argamassa col·locades en filades més o menys regulars i les cantonades reforçades amb pedra ben escairada i de mida més gran. | 08226-116 | Plaça de l'església, 4. Nucli urbà. | La parròquia de Tous consta esmentada en la llista de parròquies del segle XII del Bisbat de Vic, tot i que es lògic que s'edifiqués una primitiva església al costat del castell de Tous, considerada part integrant del castell o posada sota la seva protecció, com succeeix a Òdena, Montbui i Clariana. L'any 1334 es va començar a edificar l'església d'estil gòtic, a càrrec dels feligresos i sota la vigilància de Bernat de Tous que finalitzaren l'any 1358. Segons Artur Osona l'església era d'una sola nau amb el portal rodó i amb una capella del gòtic pus enfront el portal, la capella de Sant Joan, construïda posteriorment a petició del mossèn Guillem de Quadres. Entorn l'any 1592, l'altar de Sant Joan i també de Sant Jaume s'havien convertit en l'altar del Roser segons mossèn Sebastià Quadres. L'església fou enderrocada i s'hi edifica al damunt l'actual església d'estil neoclàssic l'any 1892. L'any 1894 va ser beneïda pel bisbe Morgades. Durant la Guerra Civil l'església es va utilitzar com a magatzem i tot el que hi havia al seu interior va desaparèixer. | 41.5599700,1.5244700 | 376960 | 4601973 | 1892 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62486-foto-08226-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62486-foto-08226-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62486-foto-08226-116-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas | 99|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 62710 | Cal Tomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tomas-7 | AJUNTAMENT DE SANT MARTÍ DE TOUS. (2011): Esborrany del Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. | XVI-XXI | Cal Tomàs és un mas del segle XVI que absorbir l'antiga capella de Santa Maria de Vilaseca d'època medieval. La masia esta construïda per un cos principal i diversos annexes. El volum principal, de planta rectangular, té la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia i consta de planta baixa, primer pis i golfes. El frontis s'hi obren tres finestres i una porta a la planta baixa, dos balcons amb barana de ferro al pis i tres finestres de petites dimensions a nivell de golfes. Adossat aquesta façana, a la banda dreta, hi ha annex de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquest espai era on hi havia l'antic molí de l'oli i els corrals. Actualment és un espai amb dos nivells amb un menjador de grans dimensions. A nivell de planta baixa s'hi obren dos arcs rebaixats de maons, un d'ells tapiat per totxos i quatre finestrals, dues sense tancament mateixes característiques constructives. A la façana de ponent s'hi adossa un altre annex, amb la coberta amb pendent cap a l'oest d'un sol nivell, amb una porta d'accés i una finestra. Davant d'aquestes façanes hi ha un patí enllosat tancat per un baluard reformat al segle XX amb la porta d'accés de ferro a migdia i una segona porta d'accés a la paret de ponent. La façana posterior de la masia s'adossa al mur sud de l'antiga capell de Santa Maria de Vilaseca, on hi destaca una porta d'arc de mig punt amb les pedres col·locades a mode de plec de llibre que dona accés a la planta baixa de la casa. Actualment, la nau de la capella es utilitzada com a magatzem, encara que també havia estat l'antic celler del qual encara es conserva part d'un cup de planta quadrada amb els cairons vidrats. El tractament dels murs és de pedra vista. Fora del recinte tancat pel baluard, hi ha l'antiga pallissa avui dia utilitzada com a magatzem. Es tracta d'un annex de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb dues portes d'accés a la façana de ponent. Antigament era un espai de dues alçades, ja que a les parets encara s'hi conserven les portes i finestres tapiades d'arc de mig punt. | 08226-340 | Pla de Cal Tomàs. A l'oest del nucli urbà. | La masia va néixer entorn de l'any 1500. L'any 1518 Pere Vidal de Vila Seca la deixa al seu net Jaume Tomàs i des de llavors sempre ha estat a la mateixa família. Inicialment era coneguda com el Mas Vila Seca però entorn el segle XIX va passar anomenar-se Cal Tomàs. La finca va absorbir l'antiga capella de Santa Maria de Vilaseca es documentada per primera vegada en un testament l'any 1294. Actualment es conserva la paret de migdia i de ponent amb una portalada adovellada. | 41.5528500,1.4774000 | 373021 | 4601251 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62710-foto-08226-340-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62710-foto-08226-340-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62710-foto-08226-340-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Núria Cabañas | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 62678 | Aubareda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aubareda | AJUNTAMENT DE SANT MARTÍ DE TOUS. (2011): Esborrany del Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. AAVV. (2003): Tous, mil anys d'història. Publicacions de l'Abadia de Montserrat 1981.Editorial Claret, Sau. DÍAZ, P; LACUESTRA, R (2008): Els emmotllurats de guix. Els sostres del campanar de Sant Sebastià dels Gorgs a Quadrens científics i tècnics de restauració monumental, 9. Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya NAVARRO, F. (2012). Pla d'ordenació urbanística municipal de Sant Martí de Tous (POUM). Catàleg de béns a protegir. Ajuntament de Sant Martí de Tous. Informació cedida per d'Elisa Vidal | X | L'Aubareda, situada al sud del nucli de Sant Martí de Tous, és una masia d'origen medieval consolidada en època moderna i contemporània. L'origen és una antiga masia fortificada de planta rectangular de la qual es conserven línies d'espitlleres al mur de façana nord i sud i també al mur est del cos central, actualment integrades dins la casa. L'edifici està construït amb tres volums de planta rectangular amb les cobertes a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Consten de planta baixa, primer pis i golfes, reformades recentment a excepció del volum de llevant, que consta de planta baixa, dos pisos i golfes. El frontis s'hi obra el portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb una finestra d'arc pla a nivell del primer pis i dues finestres de maons a l'alçada de les golfes. La façana principal del cos de ponent s'hi adossaren diversos annexes al davant que cobreixen el frontis i només són visibles les dues finestres de les golfes. Antigament, aquests dos cossos eren dos masos, el mas dels Tosquella i el mas d'en Gerau Mateu, unificats l'any 1552 amb la família Quadres. El volum de llevant, annexionat al segle XVII, té una porta d'arc rebaixat de maons. A nivell del primer pis s'hi obren dues finestres d'arc pla, una amb sortida a un balcó amb barana de ferro, una a nivell del segon pis i dues a l'alçada de les golfes. Davant la façana principal hi ha un patí interior amb una rampa d'accés per salvar el desnivell tancat per un baluard amb el portal d'accés a llevant de ferro forjat, modificat a la dècada de 1970. La façana posterior s'hi obra una porta i vuit finestres d'arc pla a nivell de planta baixa i primer pis i sis a l'alçada de les golfes. Adossat a la façana de llevant hi ha un annex construït durant la segona meitat del segle XX, sobre un antic annex, amb un balcó amb volada a la façana de migdia i una finestra i l'accés a la façana de llevant, utilitzat com a vivenda independent. A l'interior del cos central en destaca a la planta baixa dos arcs de mig punt i part de l'antic sostre de trespols amb diferents motllures de guix: una flor dins un cercle, l'escut de Barcelona,l'escut de Catalunya, un gall i el nom de PONTS, que podrien datar-se entre els segles XV-XVI. Al primer pis, en destaca la sala, amb dos grans arcs ogivals, un dels quals fou tapiat i conserva unes pintures del segle XVI que mostren la crucificació i la representació del viacrucis amb les 14 creus repartides per la sala. Al costat del la crucificació, a la banda esquerra, hi ha una porta realitzada amb guix i tapiada des d'antic amb una petxina a la part superior subjectada per dos àngels. Fora del recinte tancat, a la banda de llevant, s'hi documenta la pallissa, de planta rectangular amb la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal construïda a inicis del segle XVIII segons documentació conservada. A la banda de ponent, aproximadament a 60 m, s'hi conserven les parets de l'antiga teularia del masia. El tractament dels murs és de pedra vista i argamassa amb les cantonades de carreus ben escairats a excepció del nivell de les golfes que és d pedra i maons amb ciment. | 08226-308 | Clot de l'Aubareda. Al sud del nucli urbà. | La masia de l'Aubareda ja es troba documentada l'any 960, en el mateix document en que s'esmenta per primera vegada el castell de Tous. La masia era propietat del castell de Tous fins l'any 1199 que va passar a formar part de l'orde de l'Hospital per testament de Ramon de Tous. L'any 1552 la masia la van comprar Pere Quadres, fill del Mas o Domus Quadres (actualment la Pineda), que es va casar per segones núpcies amb Elisabet Gabarró origen de l'actual família Vidal que ocupa la finca. Amb la crisis de la fil·loxera la família Vidal es va traslladar a Manresa i no retornar fins a principis del segle XX. | 41.5428300,1.5200400 | 376558 | 4600077 | 960 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62678-foto-08226-308-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62678-foto-08226-308-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62678-foto-08226-308-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas | També denominada Albereda o Aubreda | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 62642 | Festa Major Estiu i del Serral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-estiu-i-del-serral | XX | La Festa Major d'Estiu, que es va iniciar l'any 2007, es celebra l'últim cap de setmana d'agost o el primer cap de setmana de setembre. S'organitzen diversos actes lúdics i culturals. En destaquen la festa jove de divendres al vespre i el vitast i porteriors concerts de dissabte. | 08226-272 | Nucli urbà. | La festa major d'estiu es va iniciar l'any 2007 i coincidia amb la festa del Barri del Serral fins l'any 2014. Des de l'any 2015 l'Associació de Veïns va traslladar la festa del Serral al mes de juny coincidint amb Sant Joan. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 62555 | Sindicat Agrícola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sindicat-agricola-4 | AAVV. (2003): Tous, mil anys d'història. Publicacions de l'Abadia de Montserrat 1981.Editorial Claret, Sau. Diari El Sol de Tous. Butllatí informatiu del mil·lenari. Comissió del Mil·lenari de Sant Martí de Tous. Març de 1978. Núm. 1 VIDAL, E. (2012): El Sol d'un home sol. L'obra del Camil dels Diaris. Edicions dels Amics de Tous. Sant Martí de Tous. | XX | L'edifici de la Cooperativa Agropecuària es va edificar l'any 1923. Es troba situat davant la Plaça de Sant Isidre i actualment està format per un nau central i tres cossos annexes posteriors ocupant una superfície total de 2579 m2. La coberta és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. La nau principal o celler, de planta rectangular i d'una sola planta està construïda amb pedra i argamassa amb un parament irregular i com element decoratiu l'efecte visual dels maons que emmarquen les finestres i portals. La façana principal, situada al sud, consta d'una porta d'accés de grans dimensions emmarcada per dos pilars de maons i a la part superior tres grans finestrals emmarcats per pilars de maons que divideixen la finestra en tres. Damunt la finestra central hi ha la imatge de Sant Isidre, patró dels agricultors. A la banda oest, hi ha adossada una petita caseta amb les mateixes característiques constructives que era la corralina, un espai on antigament s'hi deixava el bestiar per vendre i que actualment està en desús. La façana est està completament arrebossada a excepció de la part del sòcol, de pedra i argamassa col·locades de manera irregular i coronat per una filada de maons col·locats verticalment. En la part superior hi ha 9 finestrals germinats i un cartell emmarat amb el nom de 'Agropecuaria de Sant Martí de Tous. El Sindicat' i una petita porta, sobre el sòcol, per descarregar directament la collita. A l'interior hi ha un conjunt de pilars de maons que sustenten la coberta que antigament fou construïda amb biga, llata, rajols i teula. S'hi conserven 14 tines elevades, construïdes de formigó armat, i 9 tines soterrades que van deixar de produir vi a les acaballes de la dècada de 1990. Adossat a la façana nord, s'hi va edificar a la dècada dels anys 1990 un cos annex de planta quadrangular emprat com a magatzem de gra. La façana est, segueix les mateixes característiques constructives que la façana est de la nau principal. Està arrebossada a excepció de la part del sòcol, que és de pedra i argamassa i coronat per una filada de maons col·locats verticalment. A la part superior del sòcol s'hi distingeix una porta per on descarreguen el gra i damunt quatre finestrals germinats. La façana oest, és de totxo sense arrebossar i s'hi distingeixen quatre finestrals i una porta d'accés. El cos annex a l'oest del celler és de planta rectangular i de dos pisos. Presenta les mateixes característiques constructives, de pedra amb acabats de maons, no obstant, ha estat objecte d'obres posteriors. Actualment hi distingeixen dues portes d'accés peatonals i dues postes de dimensions més grans. A la part superior hi ha un total de 7 finestrals alguns dels quals encara conserven l'emmarcat de maons. Al pis inferior, a l'habitació est, s'hi conserva la zona del trull de l'oli i dues premses, utilitzades tant per oli com per vi. Aquesta sala es comunicava interiorment amb el celler mitjançant un arc apuntat, actualment tapiat amb totxos. L'estança oest antigament era un magatzem d'adob tot i que posteriorment es va convertir en un taller de reparació de maquinaria agrícola. Al pis superior hi ha diverses habitacions actualment utilitzades com a arxius i antics despatxos. Adossat aquest cos hi ha una petita caseta on s'hi alberga el mecanisme la bàscula. Finalment, el cos annexionat al nord d'auest, està construït amb maons i presenta algunes remodelacions posteriors. La façana oest mostra un total de 5 portes de grans dimensions per descarregar el gra i només consta d'un sol pis que comunicava amb la part superior del celler. | 08226-185 | Plaça Sant Isidre. Nucli urbà. | La cooperativa va ser construïda l'any 1923 i finalitzada l'octubre de 1924. La idea va sorgir d'un grup d'agricultors, aproximadament uns 70 membres, recolzats per la llei de Sindicats de l'any 1906 amb la finalitat de poder elaborar i comercialitzar el vi i la collites. Aquesta idea inicial es va anar ampliant i a la dècada dels anys 1970 tenia diverses seccions per cobrir totes les necessitats del camp (vi, pinso, oli, adobs, magatzem...). A finals de l'any 1924 és va iniciar la construcció del molí d'oli i el 1929 el forn de pa. | 41.5626200,1.5221200 | 376769 | 4602271 | 1923 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62555-foto-08226-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62555-foto-08226-185-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 62596 | Gegant del Tinet del Serral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegant-del-tinet-del-serral | Vázquez, R. (2016): Els Gegants de l'Anoia. Ed. Els Gegants Som | XXI | El Gegant del Tinet del Serral és un personatge imaginari inspirat en el típic bandoler català del territori. No disposa ni de música ni de ball propi i fou construït al taller Gabins de Torelló. El Tinet vesteix com a bandoler, amb una barretina i porta com tributs un trabuc a l'esquena, una forca i un pergamí. El Tinet es va estrenar el 28 d'agost de 2010 durant la quarta festa Major d'estiu de la població i la tretzena del barri del Serral. Anualment participa a la festa Major del barri del Serral de Tous, a la Festa Major de Sant Martí de Tous i en diverses sortides i troabdes de geganters. | 08226-226 | Barri del Serral de les Forques. Nucli urbà. | La colla gegantera del Serral es va fundar l'any 1999 amb la figura El Savi Despistat, un gegant construït pels mateixos veïns. L'any 2008 es va fer malbé. L'any 2010 es va construir el nou gegant, El Tinet. Com a sortides destacades amb el gegant hi ha la participació en la XXI Trobada de Gegants i Bestiari, amb motiu del vintè aniversari del gegantó bandoler Perot Lo Lladre i la pujada a la Roca Foradada de Montserrat. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 2010 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62596-foto-08226-226-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Gabins de Torelló | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 62662 | Casa dels Ermitans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dels-ermitans | AJUNTAMENT DE SANT MARTÍ DE TOUS. (2011): Esborrany del Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. AAVV. (2003): Tous, mil anys d'història. Publicaions de l'Abadia de Montserrat 1981.Editorial Claret, Sau. | XVII-XX | La casa dels Ermitans es troba adossada a la façana de migdia del Santuari de la Mare de Déu de Sentfores. L'actual edifici fou construït al segle XVII però ha estat objecte de refraccions en època contemporània. És un edifici de planta rectangular construït amb dos volums amb la coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a tramuntana. Consta de planta baixa i primer pis. El frontis presenta una porta amb llinda de pedra amb les lletres gravades IHS referents a Jesucrits que dona accés al primer pis i una petita finestra a la banda dreta. A la banda esquerra s'hi adossa un pou d'aigua de planta quadrada. A la façana de ponent, hi ha una petita finestra ni una porta de garatge. Adossat a la façana posterior hi ha tres annexes amb la coberta a una vessant i utilitzats com a magatzems. El parament dels murs està revestit amb ciment a excepció de la cantonada nord-oest on són visibles els carreus de pedra ben escairats. | 08226-292 | Sentfores. Al'est del nucli urbà. | La casa dels ermitans fou edificada els frares de Sant Jeroni de la Murtrua, adossada al santuari, per conservar i tenir cura de l'església de la Mare de Sentfores des del segle XVII. Possiblement, fou construïda sobre antics vestigis del segle XIII. Actualment, encara hi resideix una família d'ermitans. | 41.5528100,1.5394900 | 378199 | 4601157 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62662-foto-08226-292-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62662-foto-08226-292-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62662-foto-08226-292-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 62655 | Casa del Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-pont-0 | AJUNTAMENT DE SANT MARTÍ DE TOUS. (2011): Esborrany del Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. | XXI | La casa del Pont va ser reformada completament a inicis del segle XXI,fins aleshores estava en un estat ruïnós. És un edifici de planta rectangular estructurat en tres crugies amb la coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. El frontis, orientat a migdia, es composa de tres eixos amb finestres d'arc de mig punt, a excepció de l'obertura central del primer pis que té sortida a un balcó amb barana de ferro. El portal d'accés és d'arc de mig punt amb maons. La façana posterior, s'hi obren sis obertures d'arc de mig punt. A la façana de llevant s'hi adossen dos annexes d'un sol nivell d'alçat i una terrassa amb coberta i amb finestres de dintell. La façana de ponent s'hi annexiones dos cossos, un d'ells amb una obertura d'arc de mig punt. El parament dels murs és de pedra a excepció d'un dels annexes de la banda de llevant que està revestit. Davant l'edifici, a l'altra banda de la carretera hi ha una construcció en ruïnes que formaria part de l'antiga masoveria. Possiblement correspondria a l'espai dels corrals. | 08226-285 | Solella del Diudó. A l'oest del nucli urbà. | La casa del Pont va ser una antiga masoveria de l'Eucaria | 41.5606300,1.5043200 | 375281 | 4602075 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62655-foto-08226-285-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62655-foto-08226-285-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 62634 | Antic camí de transhumància. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-de-transhumancia | AAVV. (2010). Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Lleida: Fundació món rural. AAVV. (2012). Tot el que vols saber sobre la transhumància i les vies pecuàries a Catalunya. Lleida: Fundació món rural. | XII-XX | L'antiga carrerada que anava del Camp de Tarragona als Pirineus transcorria pel terme municipal de Sant Martí de Tous de nord a sud, passant prop de Cal Minguet, Fillol, Gallardes i prop de Cal Canyo per entrar al municipi de Clariana direcció a Rubió. Actualment correspon al sender GR7. | 08226-264 | Sant Martí de Tous | La carrerada o via pecuària són vies per on discorre tradicionalment el trànsit ramader tant en desplaçaments de caire local (diaris o transtermitans), com en desplaçaments de caire regional (transhumants). Aquests moviments tenen dos motius principals: o bé per buscar les pastures dins del mateix vall on viu el ramat o bé, per desplaçar el ramat per aprofitar conreus i guarets. La transhumància té els seus orígens a l'època preromana i romana però no és fins el segle XII que es comença a organitzar la seva pràctica i en conseqüència la creació de la xarxa de camins estable i segura que permetés el trànsit del ramat entre la plana i la muntanya. A partir del segle XVI l'activitat de la ramaderia transhumant comença a prendre importància a nivell social degut a la producció de llana i de carn. Aquesta activitat es va mantenir fins a finals del segle XVIII i començaments del XIX, quan l'activitat transhumant dóna un pas enrere que es va prolongar fins el segle XX. | 41.5581100,1.4844900 | 373623 | 4601824 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62634-foto-08226-264-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62634-foto-08226-264-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Segons informació cedida per Vicenç Guinart, a la casa de Cal Minguet hi ha una bifurcació de camins, la carrerada segueix en direcció nord i cap a l'est continua l'antic camí ral cap al nucli de Sant Martí de Tous direcció Barcelona. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 62493 | Capella de Santa Maria de Vilaseca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-maria-de-vilaseca | AAVV. (1994): Arquitectura religiosa románica de la comarca de l'Anoia. Unió Excursionista de Catalunya. AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès-L'Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. AJUNTAMENT DE SANT MARTÍ DE TOUS. (2011): Esbós del Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. | XI-XIV | La capella de Santa Maria de Vilaseca es documentada per primera vegada en un testament l'any 1294. Actualment quasi no es conserva res de l'antiga capella de Santa Maria. Només es conserva la paret de migdia, amb una petita finestra, una porta d'accés d'arc de mig punt amb les pedres col·locades a mode de plec de llibre i la cornisa des de la qual arrancava la coberta de volta de canó de pedra. El parament del mur és de carreus mitjans ben escairats i col·locats amb filades regulars. En el mur nord, per l'exterior s'hi observa un canvi de parament possiblement relacionat amb reformes posteriors que podrien relacionar-se amb la portalada, actualment tapiada amb totxos i situada a la façana oest. La porta està emmarcada per una arc de mig punt adovellat protegit per un guardapols motllurat. A les dovelles centrals hi ha esculpit amb baix relleu un escut d'armes molt malmès i un bàcul pastoral amb una creu. | 08226-123 | Cal Tomàs. A l'oest del nucli urbà. | La capella de Santa Maria de Vilaseca situada dins l'antic terme del castell de Fillol se li va construí adossada el mas de Cal Tomàs. Probablement no va passar de capella rural vinculada a un petit sector del terme de Fillol. Es documenta per primera vegada l'any 1294 quan Berenguer Paloma, veí del terme de Tous, en el seu testament entre les seves deixes piadoses a les esglésies figura la de Santa Maria de Vilaseca. | 41.5528500,1.4774000 | 373021 | 4601251 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62493-foto-08226-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62493-foto-08226-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62493-foto-08226-123-3.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Actualment és utilitzat com a magatzem | 92|93|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 62657 | La Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-17 | AJUNTAMENT DE SANT MARTÍ DE TOUS. (2011): Esborrany del Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. | XIV-XX | La Caseta és una antiga masoveria depenen del Mas Gallardes, d'origen medieval i reformada en època moderna i contemporània. És un edifici de planta rectangular amb diversos annexes amb la coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal i tancant per un baluard reformat al segle XX amb la porta d'accés d'arc de mig punt de maons orientada al sud-oest. Consta de planta baixa, primer pis i esta construïda a partir del diferents volums. El frontis s'hi obren dues petites obertures i la parta d'accés a l'interior de l'edifici. El cos més antic, situat a l'extrem dret, s'hi conserven tres arcs, actualment tapiats, dos d'arc de mig punt adovellat i un d'arc apuntat, que posteriorment se li obrir una porta que dona accés a un celler actualment en desús. Adossat aquest annexa hi ha un l'antic cup dels masovers de planta circular, actualment utilitzat com a galliner. El segon volum, situat a la part central i de planta quadrada, se li adossa un últim cop per la banda sud-oest, actualment vivenda. La façana sud-est consta de diverses finestres i una porta d'accés de nova construcció. La façana posterior i nord –est se li adossen diversos annexes utilitzats com a coberts per maquinaria agrícola, un dels quals havia estat un antic cup de planta quadrada. Al costat sud-est del baluard al segle XX s'hi construir un cos de planta rectangular que alberga un cup de vi actualment en ús. | 08226-287 | Pla de Gallardes. A l'oest del nucli urbà. | La Caseta és una masoveria de Cal Gallardes. Antigament es dedicava al cultiu del cereal i de la vinya. Hi ha constància de l'activitat de conreu des del segle XVIII en un llibre - diari del Mas Gallardes. Segons els actuals propietaris antigament un dels arcs de mig punt donava accés a l'interior de la casa dels masovers i les dues obertures restants a la casa dels amos. | 41.5597500,1.4844200 | 373620 | 4602007 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62657-foto-08226-287-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62657-foto-08226-287-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62657-foto-08226-287-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Núria Cabañas | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 62656 | La Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-6 | AJUNTAMENT DE SANT MARTÍ DE TOUS. (2011): Esborrany del Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. | XVII-XX | La Casanova va ser reformada l'any 1999 i convertida actualment en restaurant. És un edifici de planta rectangular estructurat en tres crugies amb la coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. El frontis, orientat a tramuntana, es composa de tres eixos. La planta baixa amb el portal d'accés d'arc de mig punt de maons i una finestra a cada lateral. El primer pis, amb un balcó central amb barana de ferro i una finestra a cada lateral i les golfes, amb tres obertures de reduïdes dimensions. Totes les finestres estan emmarcades amb arrebossat a excepció d'una que és de pedra de factura moderna. A la façana de ponent s'hi adossen dos annexes amb coberta a una sola vessant. Un de dos nivells d'alçada i un segon d'un sol nivell d'alçada que s'utilitza com a serveis del restaurant. A la façana de llevant s'hi adossa un annex de planta rectangular amb la coberta a una vessant i amb grans finestrals, utilitzat com a menjador del restaurant. A la façana de migdia s'hi obren cinc finestres de planta rectangular i s'hi adossa un annex, de planta quadrada amb la coberta a una vessant d'un nivell d'alçada. El parament dels murs és de pedra i maons lligats amb argamassa a excepció d'un dels annexes de la banda de ponent que està revestit i pintat. | 08226-286 | La Plantada. Al nord del nucli urbà. | La Casanova també es coneguda com la casa del guix, on encara s'hi conserven dos antics forns de guix. | 41.5699000,1.5201000 | 376615 | 4603082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62656-foto-08226-286-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62656-foto-08226-286-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62656-foto-08226-286-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Núria Cabañas | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 62497 | Hostal de Flix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-de-flix | AJUNTAMENT DE SANT MARTÍ DE TOUS. (2011): Esbós del Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. AAVV. (2003): Tous, mil anys d'història. Publicacions de l'Abadia de Montserrat 1981.Editorial Claret, Sau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. NAVARRO, F. (2012). Pla d'ordenació urbanística municipal de Sant Martí de Tous (POUM). Catàleg de béns a protegir. Ajuntament de Sant Martí de Tous. | XIX | Els acabats exteriors dels arrebossats estan malmesos | L'hostal de Flix es troba situat a tocar de la carretera C-241, a la banda nord-oest del terme de Sant Martí de Tous. Es un edifici de planta rectangular dividida en tres cossos, un cos central de tres nivells i dos cossos laterals auxiliars d'un nivell. La coberta és a doble vessant de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal. El cos central consta de planta baixa, primer pis i segon pis. A la façana principal, orientada a tramuntana, a la planta baixa s'hi obren dues portes d'accés, una de planta rectangular i la segona d'arc rebaixat amb dues finestres simètriques. El primer pis s'hi obra un balcó central amb una mica de volada amb les cantonades arrodonides amb una doble motllura i amb barana de ferro amb dues finestres simètriques a cada lateral. El segon pis s'hi obren tres petites finestres de planta rectangular. A cada lateral del cos principal s'hi obren dos annexos amb la coberta a una sola aigua de teula àrab. En l'annex dret s'hi obra un portal adovellat d'arc escarser amb l'any 187_ i emmarcada per dos rombes, espai que antigament era utilitzat per guardar els carruatges. L'annexa situat a la banda esquerra s'hi obra una finestra d'arc rebaixat. A la façana de migdia hi ha una amplia terrassa que s'hi accedeix per la planta baixa i a causa del desnivell, sota la terrassa s'hi va construir posteriorment un garatge. A la façana de llevant s'hi obren tres finestrals d'arc de mig punt amb porticons de fusta. | 08226-127 | Flix. Al nord-oest del nucli urbà. | L'hostal es troba situat dins l'antic nucli de Flix, documentat l'any 1079 en un document de venda de Guadal i la seva esposa Ermessenda d'un alou que limita al nord amb Flix, on hi hagué una antiga fortalesa esmentada entre els segles XI i XII i dels quals els senyors de Tous es consideraven els senyors, ja que l'any 1199 Ramon de Tous ho va llegar al seu fill Bernat de Tous | 41.5653200,1.5128000 | 375997 | 4602584 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62497-foto-08226-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62497-foto-08226-127-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Núria Cabañas | A finals del segle XIX era propietat de Pau Panyella. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 62487 | Església Parroquial de Sant Cristòfol de Fillol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-cristofol-de-fillol | AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès - L'Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. Catàleg de béns protegits per al POUM de de Sant Martí de Tous. Ajuntament de Sant Martí de Tous. Febrer de 2012. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVIII | L'església parroquial de Sant Cristòfol de Fillol es troba situada a l'oest del nucli de Fillol i segons la data situada a la dovella clau del portal principal fou construïda l'any 1741. L'edifici de planta rectangular s'articula en una sola nau de creu llatina amb capelles a cada lateral dedicades a diferents sants amb la coberta de volta de canó a l'interior i l'exterior de teula a doble vessant. La zona del presbiteri destaca pel retaule, d'estil neoclàssic, realitzat l'any 1887 amb la imatge de Sant Cristòfol (mitjans del segle XX) flanquejat per dues columnes. Al costat dret del portal d'accés hi ha les escales de cargol per accedir al cor, on es conserva el suport de fusta de les matraques, i al campanar. A la paret de les escales que delimiten amb el cor en destaca la presència d'una pica beneïda emmarcada per un escut coronat amb una creu pintat de negre actualment en desús. La façana principal de l'església, situada a ponent, és de pedra irregular lligada amb argamassa excepte la cantonada, reforçada per carreus ben escairats. La porta d'arc de mig punt adovellat té inscrita a la dovella clau l'any 1741. Sobre el portal hi ha un òcul amb vitrall. La façana està coronada a la part central per un campanar d'espardenya de doble ull que conserva una campana de bronze dedicada a la Verge Maria. El campanar està coronat per una creu de pedra. | 08226-117 | Fillol. | L'església es trobava dins el terme del castell de Fillol i des de els seus inicis va exercir funcions parroquials. Es troba documentada en una data entre els anys 1025 i 1050 en una relació de parròquies del Bisbat de Vic, on s'esmenta la parròquia de Phiol. L'any 1685 el bisbe Pasqual de Vic visità el terme i en diu que l'església de Fillol tenia com a sufragània les esglésies de Santa Maria de la Roqueta i Sant Pere de la Goda i com a capella l'església de Santa Maria de Vilaseca. L'edifici actual data de mitjans del segle XVIII i possiblement va substituir l'antiga església documentada al segle XI. Actualment continua essent l'església parroquial del nucli de Fillol on s'hi celebren misses cada primer diumenge de cada mes. | 41.5478200,1.4691000 | 372319 | 4600705 | 1741 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62487-foto-08226-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62487-foto-08226-117-3.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2019-11-27 00:00:00 | Núria Cabañas | Segons fonts orals, la campana és l'original del segle XVIII. Durant la guerra civil la van treure i amagar i posteriorment, a mitjans del segle XX van tornar-la a col·locar. | 94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 62492 | Església de Santa Maria de la Roqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-de-la-roqueta | AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès-L'Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. AAVV. (1999): L'Alt Penedès, El Baix Penedès, El Garraf, l'Anoia. Pòrtic.Barcelona. AAVV. (1994): Esglésies romàniques de l'Anoia. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada i la Veu de l'Anoia. Codorniu Arts Gràfiques. Catàleg de béns protegits per al POUM de de Sant Martí de Tous. Ajuntament de Sant Martí de Tous. Febrer de 2012. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XI-XII | La coberta interior i murs que han estat reforçat amb totxos i el paviment del terra molt malmès. | L'església de Santa Maria de Roqueta es troba situada en una zona elevada prop del castell de la Roqueta, dins l'antic terme del castell. L'església d'estil romànic de finals del segle XII consta d'una nau capçada per un absis que exteriorment té un perímetre poligonal de nou cares i l'interior és semicircular que es diferencia de la nau per uns contraforts. A l'absis s'hi obren tres finestrals, un dels quals actualment es troba tapiat, de doble esqueixada que finalitzaven en arcs de mig punt adovellats. A l'interior, sota dos dels finestrals s'hi documenten un total de tres fornícules finalitzades en arc de mig punt adovellat. L'absis sobre a la nau a través d'un arc lleugerament apuntat que es recolza, a cada costat, sobre unes columnes dobles coronades amb capitells i col·locades sobre unes bases amb plint comú. La coberta és de quart d'esfera i arrenca d'una cornisa, sostinguda per mènsules, que recorre per l'exterior part de la part superior de l'absis. Aquesta cornisa també es documenta la mur nord però no al mur sud, el qual ha estat més modificat. La coberta de la nau és mitjançant una volta ogival gòtica, que substitueix la primitiva coberta. Tant al mur nord com al mur sud, s'hi obrien dues absidioles, de les qual només es manté la del mur nord, coberta per una volta de quart d'esfera. L'absidiola del mur sud, s'intueix part de l'arcada malmesa per obres posteriors. L'accés a l'interior de l'església és mitjançant dos portals, un a la façana de ponent i l'altre a migdia ( a l'absidiola del mur sud) cap d'elles de l'edifici original. El portal de ponent es coronat per una llinda de pedra. Al mur de migdia s'hi adossa una annexa, construït amb carreus reaprofitats d'antigues edificacions, de planta rectangular amb la porta d'accés al mur de façana sud, corresponent a l'antic cementiri de Roqueta. El parament dels murs és de carreus ben escairats disposats amb filades regulars a trencajunt a excepció del mur sud, que presenta la reutilització de diversos blocs de pedra com fragments de finestres o pedres de cornisa provinents d'una primitiva construcció. En molts dels carreus s'hi documenten marques de picapedres com són fletxes, creus, un angle agut, un angle recte entre d'altres. L'edifici mostra una desproporció entre la nau, excessivament petita, i l'absis i la posició extrema de les absidioles i la diferència dels paraments de l'església amb el mur de ponent. Aquests fets són indicatius de les refraccions dutes a terme, possiblement arran dels terratrèmols del segle XV, ja que la nau era més llarga com ho constat la continuïtat del mur nord en direcció a ponent. | 08226-122 | El Turó de la Roqueta. Al sud-oestdel nucli urbà. | L'església de Santa Maria de Roqueta inicilament no va exercir funcions parroquials, ja que eren exercides per l'església de Sant Miquel. No obstant, posteriorment, les va assumir per perdre-les més tard i ser sufragània de la parròquia de Fillol. L'església es troba documentada l'any 1079 en el testament d'una dona anomenada Ermessenda, la qual deixa quatre mencusos a Santa Maria. Va passar a dependre del monestir de Santes Creus igual que el castell i l'església de Sant Miquel a partir de l'any 1229, quan morí Guerau, fill de Guillem de Cervelló, qui va deixar el castell de la Roqueta juntament amb altres dominis al monestir de Santes Creus. Aquest domini perdurà fins l'any 1330 que l'abat de Santes Creus cedí l'església de la Roqueta al bisbe de Vic. L'any 1685 en una visita del bisbe Pasqual a Fillol, anomena l'església de Santa Maria com a propietat dels frares de Santes Creus, indicador que encara hi tenien alguns drets. L'any 1936 amb l'esclat de la guerra fou incendiada. Abans de la guerra civil a l'església de Santa Maria de la Roqueta la principal festa que s'hi celebrava era el 8 de setembre mitjançant un Aplec ,amb ofici cantant. S'hi venerava la Verge Maria i a l'altar de l'absidiola situada a la paret nord s'hi venerava la Mare de Déu del Remei. | 41.5302300,1.4845500 | 373573 | 4598729 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62492-foto-08226-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62492-foto-08226-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62492-foto-08226-122-3.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | A l'interior de nau, sobre la llinda del portal de ponent hi havia hagut una pedra esculpida amb la figura d'una cérvola dins l'escut heràldic dels Cervelló actualment desaparegut. | 92|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 62491 | Església de Sant Pere de l'Erm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-pere-de-lerm | AAVV. (2003): Tous, mil anys d'història. Publicacions de l'Abadia de Montserrat 1981.Editorial Claret, Sau. AAVV. (1994): Esglésies romàniques de l'Anoia. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada i la Veu de l'Anoia. Codorniu Arts Gràfiques. AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès – L'Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. AAVV. (1992): Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i Anoia. Barcelona. Enciclopèdia Catalana. AAVV. (1994): Arquitectura religiosa romànica de la comarca de l'Anoia. Unió Excursionista de Catalunya. Catàleg de béns protegits per al POUM de de Sant Martí de Tous. Ajuntament de Sant Martí de Tous. Febrer de 2012. GAVÍN, JM. (1988): Inventari d'esglésies. Anoia-Conca de Barbarà. Vol. 16. Arxiu Gavín | XI | Alguna de les parets exteriors presenten alguna esquerda i vegetació que les cobreix. A l'interior li manca part del paviment i enguixat. | L'església de Sant Pere de l'Erm es troba situada al nord del terme de Sant Martí de Tous. L'edifici d'estil romànic fou edificat el segle XI i posteriorment, entre els segles XIV i XV fou remodelat. L'edifici va ser concebut amb planta de creu llatina de tres naus amb tres absis ben orientats. No obstant, sembla ser que no va arribar a construir-se amb aquestes condicions. Actualment només en queda el creure i els tres absis. De la primitiva església romànica es conserven l'estructura dels tres absis que s'obrien a les naus mitjançant arcs de mig punt adovellats. La nau central es comunicava amb les naus laterals amb el mateix sistema d'arcs de mig punt adovellats. L'absis més meridional es cobert per una volta de mig punt on hi són visibles les empremtes de l'encanyissat de l'encofrat de la volta original. L'exterior de l'absis conserva la decoració llombarda de lesenes i arcuacions cegues, típiques del romànic primitiu. A diferencia d'aquest, la coberta de l'absis central, d'estil gòtic, presenta una volta de creuaria mitjançant l'encreuament de dos arcs apuntats. L'exterior de l'absis conserva part de les lesenes verticals d'estil romànic però en època gòtica, no es van ser refetes les arcuacions cegues situades a la part superior de l'absis. L'absis nord, no es va refer mai, i molt probablement, quan es va refer la coberta i l'absis de la nau central entre els segles XIV-XV l'accés interior que comunicava l'absis central amb l'absis nord es va tapiar. Actualment, en resta de peus part de les parets i l'interior està ple de vegetació. L'edifici es il·luminat per tres finestres d'arc de mig punt adovellats i obertes en doble esqueixada situades al centre de casa absis. També se'n conserva una altre, amb les mateixes característiques constructives, situada al mur sud de l'absis meridional, al costat de la porta d'accés, de planta rectangular amb llinda de pedra totalment reconstruïda. El parament dels murs mostra la diferencia entre l'aparell constructiu d'estil romànic, de carreus de mida mitjana lligats amb argamassa i col·locats amb filades regulars. A diferencia de les reformes posteriors d'època gòtica, de pedra més basta i de carreus més petits. | 08226-121 | A L'Obaga de Sant Pere de l'Erm. A l'oest del nucli urbà. | L'església de Sant Pere de l' Erm es troba situada prop de l'antiga vila rural d'Avenes i prop de l'antic nucli de Flix. En moltes ocasions s'ha relacionat la seva construcció amb Guillem d'Oló o de Mediona entorn l'any 1023 i el bisbe Oliba qui la va consagrar l'any 1035. No obstant, aquest fet no s'ha pogut confirmar. L'any 1074 es documentada per primera quan s'esmenta un camp de la vila d'Avenes, situat junt a Sant Pere de l'Erm (Sanctum Petru Heremum). L'any 1079 es novament esmentada en la venda que va fer Guadall i la seva esposa Ermessenda a Alamany Unifred d'un alou situat en el lloc de Sant Pere de l'Erm on s'incloïa l'església. L'any 1174 arran un plet entre els senyors de Tous i els bisbes de Vic el canonge Bertran de Castellar descriu que l'església està parcialment ensorrada i només conserva els tres absis sencers. En aquest període, el bisbe Ramon Gausfred (1109-1145) va mostrar el seu interès en convertir-la en un monestir, encara que no es va realitzar mai. Malgrat això, si que es documenta la presència d'ermitans l'any 1326 quan el rector de Tous, Ferrer de Queralt, va donar permís a Ponç de Calaf per instal·lar-s'hi. S'hi van dur a terme diverses reparacions i possiblement és d'aquest moment la capella actual, amb la volta amb arcs ogivals. L'any 1721 es documenta una nova refracció arran de la visita del bisbe Ramon de Marimon, que va disposar que es repares la paret de l'altar i la teulada. L'església va tenir culte fins aproximadament l'any 1885, que segons les visites pastorals ja no tenia culte. Actualment l'edifici es utilitzat com a magatzem amb finalitats agrícoles o cabana. | 41.5631000,1.5013100 | 375035 | 4602354 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62491-foto-08226-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62491-foto-08226-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62491-foto-08226-121-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 92|93|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 62570 | Escultura Perfil de Tous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-perfil-de-tous | XXI | Escultura situada a la Plaça de la Independència. Es tracta d'una escultura realitzada amb ferro que simbolitza el perfil del municipi de Sant Martí de Tous. | 08226-200 | Plaça de la Independència. Nucli urbà. | L'escultura del perfil de Tous va ser realitzada l'any 2008 dins el projecte de rehabilitació de la plaça de la Independència | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 2008 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62570-foto-08226-200-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Marc Pons | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 62469 | Escultura de la Sirena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-la-sirena | XX | Escultura situada a la carretera a la placeta del carrer de les Roquetes i realitzada l'últim quart del segle XX . Correspon a una escultura de pedra calcària que representa una sirena, asseguda en una roca, que mira fixament a un pastor dempeus, just al seu davant, en el moment que li toca la flauta. | 08226-99 | Placeta del carrer de les Roquetes. Nucli urbà. | L'escultura de la sirena i el pastor està basada en la Sardana de l'Empordà, escrita l'any 1908 amb lletra de Joan Maragall i música d'Enric Morera. Concretament el paràgraf diu: 'A dalt de la muntanya hi ha un pastor, a dintre de la mar hi ha una sirena. Ell canta al dematí, que el sol hi és bo, ella canta a les nits de lluna plena. (...)' L'escultura és posterior a l'any 1978, any en què F. Junyent va realitzar l'escultura de la Cérvola Blanca | 41.5607900,1.5218200 | 376741 | 4602068 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62469-foto-08226-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62469-foto-08226-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Francesc Junyent | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 62636 | Molí del Maset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-maset | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. NAVARRO, F. (2012). Pla d'ordenació urbanística municipal de Sant Martí de Tous (POUM). Catàleg de béns a protegir. Ajuntament de Sant Martí de Tous. Informació cedida per Elisa Vidal. | XIX | Ruinós | L'antic molí del Maset es troba situat al marge esquerra de la riera de Tous. Actualment de l'antic molí no en resta res, hi ha les restes en molt mal estat de conservació d'una fàbrica de filats edificada a mitjans del segle XIX. L'edifici de planta rectangular del qual només en queda la planta baixa. La façana principal, orientada a l'est, conserva dues portes i cinc finestrals d'arc de mig punt amb la part interior revestida de guix. La porta principal de dimensions més grans d'arc de mig punt amb les pedres col·locades a mode de plec de llibre, i la porta auxiliar, situada a la banda dreta, de dimensions més reduïdes amb llinda de pedra. A la façana nord, també s'hi obra una porta d'accés d'arc de mig punt. La façana de ponent s'hi obren un total d'onze finestrals d'arc de mig punt amb la part interior revestida de guix que il·luminaven la sala. L'interior de l'edifici, molt malmès per la vegetació, s'hi localitza un mur d'est a oest, situat al costat de la porta principal, amb una porta de llinda de fusta i amb els brancals de maons que dividiria l'espai en dos àmbits i donaria accés a la sala principal. El parament dels murs és de pedra i maons lligats amb guix col·locats amb filades irregulars i amb les cantonades reforçades amb maons. En algunes zones encara s'observa part de l'arrebossat de les parets. | 08226-266 | Al marge esquerra de la Riera de Tous. Al nord-est del nucli urbà. | L'edifici fabril de filats fou edificat sobre l'antic molí fariner del Maset l'any 1857 per Domènec Bertran i Biosca que va obtenir la concessió per aprofitar l'aigua de la riera de Tous amb finalitats industrials. El complexa consistia en baixos i dos pisos. | 41.5758700,1.5497000 | 379094 | 4603703 | 1857 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62636-foto-08226-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62636-foto-08226-266-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 62417 | La Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-11 | Fullató : Tous i la pedra seca. Cartells informatius de Sant Martí de Tous. Projecte Leader, 2015 | XIV-XVI | Part dels murs es troben enderrocats i li falta tota la coberta. | La Sala, també anomenada la Sala del Castell, és una construcció de planta el·líptica de pedra arenisca lligada amb morter de calç. Actualment es conserva una alçada màxima dels murs d'entre 2 i 2.30 m d'alçada. A la paret est s'hi documenten les restes del que podria correspondre al portal d'accés construït mitjançant un arc de mig punt. A les parets interiors s'hi identifiquen un conjunt de tres fornícules, una a la part est i dues a la paret sud. A l'extrem oest, i arran de terra s'identifica una estructura de petites dimensions i de planta quadrada realitzada amb pedra de funció indeterminada. Adossat a la paret sud, fins l'any 2014, s'ho conservava la barraca de la Sala del Castell. Era una barraca de planta quadrada per l'exterior i circular per l'interior amb el portal de llinda simple. Actualment, està completament enderrocada. | 08226-47 | Pla de la Sala. Al sud del nucli urbà. | L'edifici de la Sala és actualment una estructura de difícil atribució cronològica i funcional. Moltes persones del municipi apunten la possibilitat que correspongués a les restes d'una estructura relacionada amb el castell de Tous o que pogués correspondre a una antiga ermita o capella per la seva planta. | 41.5538900,1.5316900 | 377551 | 4601288 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62417-foto-08226-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62417-foto-08226-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62417-foto-08226-47-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La barraca de l'Elias, la barraca de Bargaset i la Sala es troben a molt poca distància i es veuen entre si. | 94|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 62557 | Antiga fàbrica de teixits de Cal Marsal - Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-de-teixits-de-cal-marsal-claramunt | Diari El Sol de Tous. Sant Martí de Tous, 11 de desembre de 1921 . Núm. 102 Diari El Sol de Tous. Sant Martí de Tous, 31 d'agost de 1923 . Núm. 122 VIDAL, E. (2012): El Sol d'un home sol. L'obra del Camil dels Diaris. Edicions dels Amics de Tous. Sant Martí de Tous. | XX | La fàbrica de Cal Marsal - Claramunt es va edificar l'any 1920 en nucli conegut com a Camps del Pauet. L'edifici consta d'una sola nau de planta rectangular de 468 m2 amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. L'edifici, d'estil modernista, utilitza el maó vist amb funció estructural i alhora decorativa. La façana sud, pintada de color blanc correspon a la façana principal. S'hi distingeixen dues portes d'accés, una de més dimensions situada a la banda oest i posterior a la construcció de la fàbrica inicial, i una segona a la banda est flanquejada per dos finestrals emmarcades amb maons. La part superior de la façana està finalitzada amb merlets rematats amb maons col·locats verticalment. Sota un dels merlets s'hi distingeix una placa amb l'any 1923. La façana oest mostra un total de 8 finestrals coronats per una arc de mig punt alguns d'ells actualment tapiats amb totxo. La façana est, arrebossada amb ciment, mostra un total de 6 finestrals coronats per un arc molt rebaixat acabat amb línia recta i actualment tots ells tapiats amb totxo. | 08226-187 | Carrer de la indústria,3. Nucli urbà. | L'antiga fàbrica tèxtil de Cal Marsal i Claramunt fou construïda l'any 1920, moment en que és dugueren a terme diverses construccions industrials amb la finalitat de dinamitzar i donar ocupació a la població del municipi, ja que fins aleshores molta de la població treballava a l'industria igualadina. Va començar a funcionar el novembre de l'any 1921i finalitzar entorn la dècada dels anys 70. Actualment l'edifici alberga el Casal,un espai amb una sala polivalent i una sala de cinema. | 41.5610600,1.5230900 | 376847 | 4602096 | 1920 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62557-foto-08226-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62557-foto-08226-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62557-foto-08226-187-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 105|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 62556 | Antiga fàbrica de teixits Cal Bagó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-de-teixits-cal-bago | Diari El Sol de Tous. Sant Martí de Tous, 11 de desembre de 1921 . Núm. 102 Diari El Sol de Tous. Sant Martí de Tous, 31 d'agost de 1923 . Núm. 122 VIDAL, E. (2012): El Sol d'un home sol. L'obra del Camil dels Diaris. Edicions dels Amics de Tous. Sant Martí de Tous. | XX | Moltes finestres estan tapiades | La fàbrica de Cal Bagó es va edificar l'any 1922 al costat de la fàbrica de teixits de Cal Marsal – Claramunt. L'edifici consta d'una nau de planta rectangular de 591 m2 amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Es troba situat a la cruïlla entre el carrer de les escoles i el carrer indústria. L'edifici, d'estil modernista, utilitza el maó vist amb funció estructural i alhora decorativa. En totes les façanes es visible el maó a excepció de la façana sud, que està realitzada amb maons de dimensions més grans de tonalitat grisosa i el sòcol arrebossat amb argamassa. En aquesta façana s'hi distingeixen tres finestrals, el central de dimensiones més grans, emmarcades amb maons amb una petita cornisa. A la part superior s'hi distingeix una finestra germinada, actualment tapiada, rematada en la part superior per un arc de mig punt amb els maons col·locats a mode de sardinell. A la part superior de la finestra hi ha l'any de construcció, 1922 sobre un fons blanc. La façana est o oest mostraven un total de 13 finestrals coronats per una arc de mig punt i separats entre si per un pilar també de maons que sobresurt de la línia de façana. | 08226-186 | Carrer de la Indústria amb el Carrer de les escoles, 8. Nucli urbà. | L'antiga fàbrica tèxtil de Cal Bagó fou construïda l'any 1922, moment en que és dugueren a terme diverses construccions industrials amb la finalitat de dinamitzar i donar ocupació a la població del municipi, ja que fins aleshores molta de la població treballava a l'industria igualadina. Segons la documentació fou una de les fàbriques amb més capacitat de treball, ja que albergava aproximadament uns 60 telers. La fàbrica va finalitzar a la dècada dels anys 70 i actualment l'edifici és utilitzat com a taller mecànic, el Taller Turà. | 41.5609800,1.5229500 | 376835 | 4602088 | 1922 | 08226 | Sant Martí de Tous | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62556-foto-08226-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62556-foto-08226-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62556-foto-08226-186-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 105|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 62395 | Creu de Terme de la Passada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-la-passada | AAVV. (1997): Tous retrat d'un poble. 1890-1930 BASTARDES, A.(1983): Les Creus al Vent. Editorial Millà. Barcelona. Catàleg de béns protegits per al POUM de de Sant Martí de Tous. Ajuntament de Sant Martí de Tous. Febrer de 2012. | XX | Creu llatina de braços retallats imitant motius decoratius gòtics esquematitzats, que recorda el perfil de la creu original. La creu, de superfície llisa se sosté sobre un capitell, de secció quadrangular amb estilitzades volutes que emmarquen un escut al centre de cada cara, que en l'antiga creu era inexistent. El fust és llis, de secció octogonal i es recolza damunt una graonada de planta circular de quatre grans de diàmetre decreixent en alçada. En l'últim graó s'hi llegeix 'SANTA MISSIÓ 1947'. | 08226-25 | Les Beçulles. A l'oest del nucli urbà. | L'actual creu fou ubicada en el lloc on hi havia l'original creu de pedra, destruïda durant la Guerra Civil i de la qual se'n conserven algunes imatges fotogràfiques dels anys 1913 i 1918. L'any 1947, dins els actes de la Santa Missió és va beneir l'actual Creu de Terme. | 41.5600900,1.5168400 | 376324 | 4601997 | 1947 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62395-foto-08226-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62395-foto-08226-25-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | També coneguda com a Creu de pedra o Creu de les Bassulles. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 62396 | Creu de la Creueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-creueta | Catàleg de béns protegits per al POUM de de Sant Martí de Tous. Ajuntament de Sant Martí de Tous. Febrer de 2012. | XX | L'actual creu de terme està situada al carrer de Camí del Cementiri. És una creu llatina de ferro fos i amb una de les cares hi ha la imatge de Crist crucificat. Es troba situada damunt d'un bloc irregular de pedra de grans dimensions respecte la creu. | 08226-26 | Carrer del Camí del Cementiri. Nucli urbà. | L'actual creu d'estil contemporani fou ubicada en el lloc on hi havia la creu original, que va desaparèixer durant la Guerra Civil. No es conservava cap document fotogràfic de la creu original. | 41.5594300,1.5264900 | 377128 | 4601910 | 1989 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62396-foto-08226-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62396-foto-08226-26-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Francesc Junyent i Pons | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 62489 | La Sagrada Família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sagrada-familia | Catàleg de béns protegits per al POUM de de Sant Martí de Tous. Ajuntament de Sant Martí de Tous. Febrer de 2012. GAVÍN, JM. (1988): Inventari d'esglésies. Anoia-Conca de Barbarà. Vol. 16. Arxiu Gavín PUJOL, A. (1971): Sant Martí de Tous. Breu descripció histórica (1899). Sant Martí de Tous. | XIX | Coberta interior i el terra de la zona del cor deteriorats. | La capella de la Sagrada Família es troba situada al costat del Mas de l'Eucaria a tocar de la carretera de Bellprat. És d'estil historicista i fou inaugurada l'any 1889 per la família Vilà, provinent de Barcelona. L'edifici de planta de creu llatina amb un absis poligonal on s'hi obren tres finestrals d'arc apuntat, dos dels quals es van tapiar amb maons l'any 1960. L'absis està coronat per un campanar d'espardenya d'un sol ull. Adossat a l'absis s'hi construir una estructura de planta rectangular corresponent a dues capelles laterals amb tres finestres de reduïdes dimensions d'arc rebaixat emmarcades amb maons. La coberta de volta de creuaria amb arcs ogivals a l'interior i l'exterior de teula a doble vessant. La zona del presbiteri es troba situada a un nivell superior respecte la resta de la nau juntament amb les dues capelles, comunicades entre si. L'accés a les capelles és mitjançant una porta d'arc apuntat. El cor, situat sobre el portal d'accés es troba molt deteriorat. Actualment s'utilitza com a magatzem. La façana principal, orientada a llevant, té un portal d'arc apuntat amb decoració a baix relleu al timpà, on hi figura la imatge del sagrat cor amb l'ull que tot ho veu i custodiat per un àngel a cada lateral i amb la inscripció: Inaugurat 11 setembre 1889. El timpà va ser obra de M. Dalmau, tal com s'indica a la part inferior dreta. Sobre el portal hi ha una rosassa amb una estrella de vuit puntes i coronada per una creu de pedra. El parament és de pedra irregular lligada amb argamassa amb filades irregulars. La façana de llevant s'hi pot apreciar l'arrebossat final de les parets que imita blocs de pedra ben escairats col·locats a trencajunt amb filades regulars. Les parets exteriors presenten contraforts amb banquetes d'unió. | 08226-119 | Planes de l'Eucaria. A l'oest del nucli urbà. | L'Eucaria o com s'anomenava antigament Alqueria o Auqueria era un conjunt de masies modernes amb terres situades entre Fillol i Sant Martí de Tous. L'any 1889 era propietat de la família de Josep Vilà i Solé, fabricant de Barcelona, que va fer edificar la capella de la Sagrada família i realitzar diverses modificacions al Mas de l'Eucaria. La família Vilà va vendre la casa i les propietats, inclosa la capella de la Sagrada Família, l'any 1925 a l'Escola Pia de Catalunya fins l'any 2001 que ho van vendre a l'actual propietari de la finca que transformà l'espai i la masia en un restaurant. | 41.5579400,1.4925400 | 374294 | 4601794 | 1889 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62489-foto-08226-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62489-foto-08226-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62489-foto-08226-119-3.jpg | Legal i física | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La capella té un goig en Honor de la Santíssima Trinitat i de la Sagrada Família, Jesús, Maria i Joseph. L'autor de la lletra correspon a Pau Parassols Pi, l'acompanyament musical de piano i harmoniun va ser composat per Lluís Millet i la il·lustració a càrrec de M. Dalmau. | 116|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 62481 | Elements arquitectònics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-arquitectonics | Menéndez, F. Xavier. (2015): Informe sobre la col·lecció local de Sant Martí de Tous. Requeriments per la creació d'un equipament museístic. Oficina de Patrimoni de la Diputació de Barcelona. | XI-XV | Una de les decoracions del capitell està molt desgastada. | A la sala d'exposició permanent Camil Riba s'hi exposen tres elements arquitectònics de pedra amb decoració. Dos d'ells presenten el mateix tipus de decoració, una sanefa formada per tres cordons, i podrien formar part de la mateixa cornisa. El tercer element correspon a una ménsula de pedra de forma rectangular. La part inferior no presenta cap tipus de decoració i la part superior n'hi ha en tres de les cares. En una s'hi representa una cara humana, en una altra cara un flor de vuit pètals i en la tercera cara s'hi representa un animal fantàstic, possiblement un drac,tot i està molt desgastada. Aquests elements provenen de Santa Maria de la Roqueta. | 08226-111 | Carrer de les escoles, 15. Nucli urbà. | L'Associació Amics de Tous fou creada l'any 1983 i durant els últims anys s'ha dedicat a recollir, recuperar i emmagatzemar elements dels patrimoni local que els veïns han donat a l'entitat. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62481-foto-08226-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62481-foto-08226-111-3.jpg | Física | Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Aquest objecte es troba ubicat en un edifici municipal cedit per l'Ajuntament de Sant Martí de Tous a l'Associació Amics de Tous, els quals gestionen la Sala Camil Riba, a la planta baixa, i el segon pis. | 85 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 62389 | Archivo de la Real Chancillería de Valladolid | https://patrimonicultural.diba.cat/element/archivo-de-la-real-chancilleria-de-valladolid | htttp://www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html | XVI | A Archivo de la Real Chancillería de Valladolid disposa d'un document de l'any 1503 dins la secció de la Real Audiencia y Chancillería de Valladolid relacionat amb les rentes eclesiàstiques. | 08226-19 | C. Chancillería, 4. 47003 Valladolid. | L'Arxiu de la Real Chancillería de Valladolid va ser creat l'any 1489 amb la finalitat de conservar la documentació administrativa al servei del tribunal de la Real Cancelleria fins l'any 1834 quan arran del Liberalisme la institució va desaparèixer. L'any 1906 l'arxiu es va lliurar a Cos Facultatiu d'Arxivers convertint-se en un arxiu de caràcter històric amb l'objectiu de conservar i difondre el patrimoni documental. Centre | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 62385 | Fons documental de l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-nacional-de-catalunya-1 | http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat | XX | L'Arxiu Nacional de Catalunya disposa d'un fons documental de 150 documents que fan referència al municipi de Sant Martí de Tous, dividit en 25 seccions: Agència Catalana de l'Aigua (4 documents entre els anys 1920-1989); Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Educació i Ciència (2 documents entre els anys1959-1971); Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Habitatge (3 documents entre els anys 1975-1977); Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Hisenda (19 documents entre els anys 1944-1949); Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Indústria i Energia (3 documents entre els anys 1946-1961); Delegació Provincial a Barcelona del Departament de treball de la Generalitat de Catalunya (11 documents entre els anys 1992-1999); Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya (3 documents entre els anys 1980-1983); Departament d'Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya (11 documents entre els anys 1993-1996); Departament d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya (16 documents entre els anys 1995-1997); Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya (1 document de l'any 1996); Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya (3 documents entre els anys 1995-1999); Districte Forestal de Barcelona (8 documents entre els anys 1939-1966); Emili Mas i Galtés (4 documents entre els anys 1939-1953); Federació Catalana de Futbol (2 documents entre els anys 1954-1977); Federació Sindical Tèxtil Radium ( 2 documents entre els anys 1977-1982);Francesc Macià ( 1 fotografia de la visita oficial del president al municipi de Sant Martí de Tous de l'any 1932); Generalitat de Catalunya (2ona República) (8 documents entre els anys 1936-1939); Govern Civil de Barcelona (1 document de l'any 1967); Joan Triadú (1 document de l'any 2000); Junta Electoral Provincial de Barcelona (2 documents de l'any 2011); Montserrat Sagarra i Zacarini (21 fotografies de la dansa de faixes de l'any 1981); Prefectura del Districte Miner de Barcelona (14 documents entre els anys 1965-1978); Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del Minsiteri d'Obres Públiques (3 documents entre els anys 1913-1921); President Francesc Macià (documentació institucional) (5 documents entre els anys 1931-1933) i de Serveis Tècnics d'Agricultura (2 documents entre els anys 1923-1962). | 08226-15 | C. de Jaume I, s/n. 08195 Sant Cugat del Vallès | L'Arxiu Nacional de Catalunya va ser creat per Decret de la Generalitat de Catalunya l'any 1980, per tal de preservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. L'arxiu va ser creat amb dos objectius, per una banda ser l'arxiu general de l'administració de la Generalitat i per altra, esdevenir un arxiu històric de Catalunya, acollint així fons privats. Inicialment l'arxiu estava situat en un edifici de l'Eixample de Barcelona fins l'any 1995, quan s'inaugurà la nova seu i actual, al municipi de Sant Cugat del Vallès. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 62461 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Sant Martí de Tous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-sant-marti-de-tous | XIX-XX | L'Arxiu Municipal de Sant Martí de Tous està situat en un edifici enfront l'Ajuntament, al carrer de les escoles, 12. S'hi conserva la documentació administrativa generada pel propi ajuntament des de 1849 fins l'actualitat. La documentació està classificada en les següents seccions: administració general, hisenda, proveïments, serveis socials, sanitat, obres i urbanisme, seguretat pública, serveis militars, població, eleccions, ensenyament, cultura i serveis agropecuaris i medi ambient. Hi ha un fons públic no municipal: el del Jutjat de Pau (1870-1999). Els fons privats que aplega l'Arxiu Municipal de Sant Martí de Tous està dividit ens les següents seccions: fons documental de la Delegació local de FET y de las JONS d'entre els anys 1939-1974, el fons del Grup de solidaritat de Tous de l'any 2000, el fons de l'Associació de pares d'alumnes de l'escola graduada mixta de l'any 1980, el fons de la Comissió del Mil·lenari de 1978, el fons de la Delegació local de la Federació de Joves Cristians d'entre els anys 1933-1935 i el fons de l'Ateneu Cultural d'entre els anys 1941-1964. | 08226-91 | Carrer de les escoles, 15. Nucli urbà. | L'Arxiu Municipal de Sant Martí de Tous està destinat a l'organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d'utilitat per a l'administració municipal. També reuneix fons d'institucions, d'entitats i fons personals. L'Arxiu Municipal de Sant Martí de Tous forma part del Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2011. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62461-foto-08226-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62461-foto-08226-91-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 62394 | Fons documental de l'Arxiu Històric de Lleida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-de-lleida | http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat | XX | L'Arxiu Històric Lleida disposa de 2 documents referents al municipi de Sant Martí de Tous de la secció de Servei Territorial de Transports de Lleida entre els anys 1950-1981. | 08226-24 | C. Governador Moncada s/n. 25002 Lleida. | L'Arxiu Històric de Lleida va ser creat per Ordre ministerial del 26 de febrer de 1952. La seva primera seu fou l'històric edifici del Roser (s. XVII), antic convent dominicà del segle XVII. L'any 2005 fou inaugurada la seu actual, situada a l'Illa de la Maternitat juntament amb la Biblioteca Pública i el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal. L'any 1981, pels traspassos de competències de l'Estat a la Generalitat de Catalunya, el Departament de Cultura va assumir la gestió d'aquest Arxiu, juntament amb la dels arxius històrics provincials de Girona i Tarragona. Va ser creat amb la finalitat de conservar i difondre la documentació històrica, administrativa i personal atès que alberga un fons documental del segle XIII al segle XXI. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 62386 | Fons documental de l'Archivo Histórico Nacional | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larchivo-historico-nacional | htttp://www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html | XIX-XX | El Archivo Histórico Nacional disposa d'un fons documental de 3 documents que fan referència al municipi de Sant Martí de Tous dividits en dues seccions: La Fiscalía del Tribunal Supremo (2 documents de l'any 1940) i de La Colección de sellos en tinta (1 document de l'any 1877). | 08226-16 | C. Serrano, 115. 28006 Madrid. | L'Arxiu Històric Nacional va ser creat l'any 1866 arran de les reformes administratives que es van produir durant el canvi de l'Antic Règim al Règim Liberal per preservar la documentació provinent de les institucions que es van suprimir (administratives, eclesiàstiques i econòmiques). L'any 1896 l'arxiu es va traslladar al Palacio de Bibliotecas y Museos i l'any 1953 tot el fons documental es va traslladar a l'edifici que ocupa actualment al carrer de Serrano de Madrid. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 62463 | Fons documental Arxiu Gavin | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-arxiu-gavin | XX-XXI | L'Arxiu Gavín disposa d'un fons documental de 149 documents dividit en 3 seccions: Goigs (16 goigs del segle XX); Retalls d'articles de premsa (116 documents d'entre els anys 1981-2009) i Fulls diocesans i programes de parròquia (17 fulls d'entre 1974-2009) | 08226-93 | Arxiu Gavín, Monestir de les Avellanes, 25612 , Os de Balaguer. | L'Arxiu Gavín fou fundat per Josep Mria Gavín a Valldoreix sense poder-ne concretar una data concreta amb la funció de difondre i conservar el patrimoni documental del territori català i la cultura catalana i religiosa. L'any 1987, Gavín va donar el fons de l'arxiu a la Generalitat. Entorn l'any 2000 el fons es va triplicar. Entre els anys 2006-2007 el fons es trasllada a un edifici rehabilitat del Monestir de les Avellanes, gestionat pel Servei de Documentació i Arxiu dels Germans Maristes de Catalunya. El fons documental més rellevant correspon a un fons fotogràfic de les esglésies de Catalunya i també en destaca les col·leccions d'estampes, goigs i postals de Catalunya. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62463-foto-08226-93-2.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 62577 | Col·lecció d'imatges i postals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dimatges-i-postals | XX-XXI | L'Arxiu Gavín disposa d'un fons documental de 141 fotografies i postals. En concret hi consten 50 postals d'edificis religiosos, d'edificis civils, de la Fou, de diversos monuments i dels nuclis de Fiol i Roqueta i del municipi en general d'entre els anys 1959- 1988 i un conjunt de 91 fotografies de les diverses esglésies del municipi i del castell de Tous d'entre els anys 1930-2002. | 08226-207 | Monestir de les Avellanes, 25612, Os de Balaguer. | L'Arxiu Gavín fou fundat per Josep Maria Gavín a Valldoreix sense poder-ne concretar una data concreta amb la funció de difondre i conservar el patrimoni documental del territori català i la cultura catalana i religiosa. L'any 1987, Gavín va donar el fons de l'arxiu a la Generalitat. Entorn l'any 2000 el fons es va triplicar. Entre els anys 2006-2007 el fons es trasllada a un edifici rehabilitat del Monestir de les Avellanes, gestionat pel Servei de Documentació i Arxiu dels Germans Maristes de Catalunya. El fons documental més rellevant correspon a un fons fotogràfic de les esglésies de Catalunya i també en destaca les col·leccions d'estampes, goigs i postals de Catalunya. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62577-foto-08226-207-2.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 350,70 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/