Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 62400 | Aixoplucs de Ca la Noia 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixoplucs-de-ca-la-noia-2 | RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa:Centre d'Estudis el Bages. ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de la La Pobla de Claramunt. | XIX-XX | Aixopluc adossat a un mur de feixa de planta circular i construïda amb la tècnica de pedra seca. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt orientada a l'est. La coberta és en forma de falsa cúpula i l'exterior es troba recobert per bardissa. El mur de feixa on es troba situat l'aixopluc assoleix una alçada d'uns 2 metres. | 08226-30 | Els Horts del Riba. A l'est del nuncli urbà. | 41.5605000,1.5312400 | 377526 | 4602022 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62400-foto-08226-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62400-foto-08226-30-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 62409 | Carrer de les Voltes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-les-voltes | Catàleg de béns protegits per al POUM de de Sant Martí de Tous. Ajuntament de Sant Martí de Tous. Febrer de 2012. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIV-XX | El carrer de les voltes es troba situat al centre del nucli antic de Sant Martí de Tous i correspon a un dels carrers més emblemàtics del municipi. El carrer distribueix el pas des la Plaça Manuel Girona cap al castell i l'església parroquial fins l'actual carrer de l'església. El carrer consta de dos trams cadascun d'ells de dos arcs de mig punt adovellats i coberts per edificacions posteriors, convertint-los en passos coberts. L'arc situat a la cruïlla amb el carrer Major donava entrada a la zona del poble i era conegut com 'el portalet'. Sota aquest primer pas cobert hi destaca la finca de Cal Codina que conserva la llinda de fusta de la porta d'accés amb l'any inscrit de 1733. | 08226-39 | Carrer de les Voltes. Nucli urbà. | A la primera volta situada a tocar de la Plaça Manuel Girona hi havia la presó del poble, de dimensions reduïdes amb un sol accés i una finestra amb barrots. Segons fons orals, a l'altra banda de la paret també hi havia un clau on lligaven els condemnats i castigats a vista de tothom, 'a vergonya pública'. A finals del segle XX a causa d'un reforma en l'edifici la presó va desaparèixer. | 41.5598500,1.5239100 | 376913 | 4601961 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62409-foto-08226-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62409-foto-08226-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62409-foto-08226-39-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 62426 | Pont de la Passada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-passada | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. NAVARRO, F. (2012). Pla d'ordenació urbanística municipal de Sant Martí de Tous (POUM). Catàleg de béns a protegir. Ajuntament de Sant Martí de Tous. | XIX-XX | Pont situat al camí de l'Albareda sobre la riera de Tous. Consta d'un doble arc de mig punt de maons massissos a sardinell. El parament interior de la volta també és de maó massís. Els estreps estan realitzats amb carreus de forma irregular i el tauler es troba delimitat amb baranes d'acer i ferro. | 08226-56 | Al sud del nucli urbà. | 41.5571300,1.5185700 | 376463 | 4601666 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62426-foto-08226-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62426-foto-08226-56-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | També anomenat Pont de l'Albareda | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 62441 | La Cova del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cova-del-diable | http://www.geb.cat/wp-content/uploads/2016/03/Cova-del-Diable.jpg | La cova del diable es troba situada prop del saltant de la fou. La cova es una bauma d'aproximadament 30 m d'amplada per 6 m de fondària. A l'extrem nord s'hi troba una petita escletxa que s'eixamplen cap a l'interior. | 08226-71 | La Fou. | 41.5448600,1.5286600 | 377281 | 4600290 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62441-foto-08226-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62441-foto-08226-71-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La cova del diable apareix relacionada amb algunes llegendes populars. La més coneguda és la llegenda de la Cérvola Blanca. Una altra llegenda entorn la cova, és que els pares explicaven que els nens venien de la Cova del Diable. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 62442 | Pont de Cal Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-riba | XX | Pont situat al camí de Sentfores sobre la riera de Tous. Fou construït entre els anys 1933-1934. Es tracta d'un pont d' aproximadament 60 m de longitud per 25 m d'alçada per salvar el desnivell de la riera de Tous. Consta d'estreps de pedra lligats amb argamassa i col·locats amb filades regulars que sostenen una biga metàl·lica de gelosia d'una sola malla que uneix els estreps i on es recolza el tauler. A la part superior, a cada lateral, hi ha barana d'acer i una de ferro. | 08226-72 | A l'est del nucli urbà. | El Pont de Cal Riba fou construït entre els anys 1933-1934. Segons fonts orals, el pont el van edificar els veïns de les masies properes per arribar al nucli de Tous amb menys dificultats. En els seus inicis era un pont particular i els mateixos veïns hi van col·locar una cadena perquè només fos utilitzat per la persones que hi havia col·laborat. | 41.5599700,1.5313100 | 377531 | 4601964 | 1933 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62442-foto-08226-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62442-foto-08226-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | També conegut com el Pont de Sentfores | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 62443 | Pont de l'Eucaria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-leucaria | XIX | Pont situat al camí nou de l'Eucaria per creuar el torrent de Sant Pere de l'Erm. Consta d'un arc de mig punt de triple rosca de maons massissos a sardinell. El parament interior de la volta també és de maó massís. Els estreps, de traça recta fins arribar al terra, estan realitzats amb carreus de forma irregular. A la part superior hi ha barana d'acer a cada lateral. | 08226-73 | A l'oest del nucli urbà. Camí nou de l'Eucaria. | 41.5606400,1.5050600 | 375343 | 4602075 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62443-foto-08226-73-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 62446 | Pont Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-vell-7 | XIX | Pont situat a un camí paral·lel al camí nou de l'Eucaria. El pont era per creuar el torrent de Sant Pere de l'Erm. Consta d'un arc de mig punt de triple rosca de maons massissos a sardinell. El parament interior de la volta és de pedra de irregular lligada amb argamassa. Els estreps, de traça recta fins arribar al terra, estan realitzats amb carreus de forma irregular. A la part superior hi ha barana realitzada amb pedra irregular d' aproximadament 50 cm d'alçada. | 08226-76 | Entre camps de conreu. A l'oest del nucli urbà. | 41.5597200,1.5054500 | 375374 | 4601973 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62446-foto-08226-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62446-foto-08226-76-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 62460 | Pont de Fiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-fiol | XIX-XX | Pont situat al camí nou de l'Eucaria per creuar la riera de la Goda. Consta de dos arcs de mig punt realitzat amb pedra adovellada. El parament exterior i interior de les voltes és de pedra irregular. Els estreps, de traça recta fins arribar al terra també estan realitzats amb carreus de forma irregular. A la part superior hi ha barana d'acer a cada lateral. | 08226-90 | Camí nou de l'Eucaria. A l'oest del nucli urbà. | 41.5572500,1.4830300 | 373499 | 4601731 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62460-foto-08226-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62460-foto-08226-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | També conegut com el Pont de Fillol | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 62467 | Rellotge de sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol | XIX-XX | El rellotge de sol es troba situat a la part superior de la façana de la finca número 20 de carrer Diputació. Correspon a un rellotge rectangular de tipus vertical realitzat amb rajoles de ceràmica policroma. A la part central superior hi ha representat un sol i a la part inferior les hores amb nombres romans. Tot es troba envoltat per un marc rectangular el qual es troba envoltat per una orla amb motius geomètrics. | 08226-97 | Carrer Diputació, 20. Nucli urbà. | 41.5621000,1.5242200 | 376943 | 4602210 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62467-foto-08226-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62467-foto-08226-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | En l'inventari de rellotges de sol de Catalunya porta el número de referència 191 | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 62582 | Barraca de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-torre | XX | Barraca de planta de planta rectangular i coberta a una vessant de teula. La porta amb llinda de fusta i coberta per una llosa plana es troba situada a la paret est. A la paret sud hi ha una petita finestra de ventilació. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa excepte els brancals de la porta que estan realitzats amb totxos. | 08226-212 | A l'oest del nucli urbà. | 41.5622600,1.4890700 | 374013 | 4602279 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62582-foto-08226-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62582-foto-08226-212-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 62634 | Antic camí de transhumància. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-de-transhumancia | AAVV. (2010). Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Lleida: Fundació món rural. AAVV. (2012). Tot el que vols saber sobre la transhumància i les vies pecuàries a Catalunya. Lleida: Fundació món rural. | XII-XX | L'antiga carrerada que anava del Camp de Tarragona als Pirineus transcorria pel terme municipal de Sant Martí de Tous de nord a sud, passant prop de Cal Minguet, Fillol, Gallardes i prop de Cal Canyo per entrar al municipi de Clariana direcció a Rubió. Actualment correspon al sender GR7. | 08226-264 | Sant Martí de Tous | La carrerada o via pecuària són vies per on discorre tradicionalment el trànsit ramader tant en desplaçaments de caire local (diaris o transtermitans), com en desplaçaments de caire regional (transhumants). Aquests moviments tenen dos motius principals: o bé per buscar les pastures dins del mateix vall on viu el ramat o bé, per desplaçar el ramat per aprofitar conreus i guarets. La transhumància té els seus orígens a l'època preromana i romana però no és fins el segle XII que es comença a organitzar la seva pràctica i en conseqüència la creació de la xarxa de camins estable i segura que permetés el trànsit del ramat entre la plana i la muntanya. A partir del segle XVI l'activitat de la ramaderia transhumant comença a prendre importància a nivell social degut a la producció de llana i de carn. Aquesta activitat es va mantenir fins a finals del segle XVIII i començaments del XIX, quan l'activitat transhumant dóna un pas enrere que es va prolongar fins el segle XX. | 41.5581100,1.4844900 | 373623 | 4601824 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62634-foto-08226-264-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62634-foto-08226-264-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Segons informació cedida per Vicenç Guinart, a la casa de Cal Minguet hi ha una bifurcació de camins, la carrerada segueix en direcció nord i cap a l'est continua l'antic camí ral cap al nucli de Sant Martí de Tous direcció Barcelona. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 62640 | Marge amb pujador de Sant Pere de L'Erm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-amb-pujador-de-sant-pere-de-lerm | XIX-XX | Ple de vegetació i algun graó malmès | Marge o mur de feixa d'aproximadament 1 metre d'alçada construït amb la tècnica de la pedra seca que delimita dos camps de vinya de Cal Vila. Al llarg del marge s'hi localitzen dos trams d'escales construïdes alhora que es realitzada el marge de 4 graons per facilitar l'accés d'anar d'un camps a un altre. | 08226-270 | Camps de Cal Vila. A l'oest del nucli urbà. | 41.5641000,1.5002200 | 374946 | 4602467 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62640-foto-08226-270-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62640-foto-08226-270-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62640-foto-08226-270-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 62680 | Mas de Tous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-tous-0 | AJUNTAMENT DE SANT MARTÍ DE TOUS. (2011): Esborrany del Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. IGLÉSIES, J. (1979): Els fogatges de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana. Rafael Dalmau Editor. | XV-XXI | El Mas de Tous és una masia d'origen medieval consolidada en època moderna i contemporània i reformada recentment per convertir-se en dues vivendes de casa rural. És un edifici de planta en forma d'U amb el carener paral·lel a la façana principal amb un cos central i diversos annexes adossats. Consta de planta baixa primer i segon pis. El frontis, orientat a migdia, està dividit en tres crugies mitjançant tres contraforts de pedra vista. A la part central s'hi obra la porta d'accés d'arc rebaixat i dues finestres, una a cada lateral. A nivell del primer pis s'hi obren dues finestres d'arc pla arrebossat i un balcó amb barana de ferro forjat i tres finestres més a l'alçada del segon pis. Davant aquesta façana hi ha un pati tancat per un petit baluard. A la façana de llevant s'hi distingeix l'antiga la part superior de l'antiga porta d'accés d'arc de mig punt adovellat amb una finestra d'arc pla de pedra carajada actualment tapiada. Davant aquesta façana hi ha les restes de l'antic forn de pa i la zona dels corrals. A la façana nord s'hi obren diverses finestres de mida i distribució asimètrica i una porta de fusta. Davant el mas, per la banda de migdia hi ha un annex de planta rectangular amb la coberta a una vessant i dues portes d'accés d'arc de mig punt de maó i una finestra tapiada corresponent a l'antiga pallissa. I, a la banda de ponent hi ha un antic cup de vi actualment en desús i utilitzat com a cobert. El parament dels murs està arrebossat amb ciment i pintat amb les cantonades de carreus de pedra ben escaiats a excepció de la façana de llevant i l'antiga pallissa i cup de vi que són de pedra vista. | 08226-310 | Camps del Mas. A l'oest del nucli urbà. | En els fogatges de 1497 apareix documentat la família Mas amb Joan Mas i Bartomeu Mas. | 41.5533900,1.5003600 | 374937 | 4601277 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62680-foto-08226-310-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62680-foto-08226-310-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62680-foto-08226-310-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Antigament era el Mas del Claramunt. També és coneguda com Cal Moles. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 62685 | Cal Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mestre-3 | AAVV. (2003): Tous, mil anys d'història. Publicaions de l'Abadia de Montserrat 1981.Editorial Claret, Sau. AJUNTAMENT DE SANT MARTÍ DE TOUS. (2011): Esborrany del Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. | XV-XXI | Rehabilitada | Cal Mestre és una masia possiblement d'origen medieval completament reformada i adaptada com a masia rural. L'edifici està construït amb un cos principal amb diferents annexes adossats a les façanes laterals. Actualment davant l'edifici hi ha un pati i tot l'espai es troba tancat per un baluard de pedra vista amb l'accés a ponent. El cos principal és de planta rectangular amb la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Consta de planta baixa i primer i segon pis. El frontis hi ha la porta d'accés d'arc de mig punt amb maons però conserva els brancals adovellats amb una finestra a cada costat. Al primer pis s'hi obren tres balcons amb una mica de volada amb barana de ferro i tres finestres al segon pis. A la façana de llevant s'hi adossa un annex amb la coberta a una vessant i amb una porta d'accés rectangular, la meitat de la façana coberta per un segon annex amb les mateixes característiques. A la façana de ponent s'hi obra una finestra a nivell del segon pis amb un cos annexa de dues alçades. Els murs estan revestits amb ciment pintat de color ocre a excepció de ll'alçada de la planta baixa que és amb pedra vista. | 08226-315 | Cucala. Al nord-est del nucli urbà. | El cognom de la família Mestra apareix documentat en els fogatges de l'any 1497. | 41.5746700,1.5289300 | 377360 | 4603599 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62685-foto-08226-315-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62685-foto-08226-315-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62685-foto-08226-315-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 62374 | Llegenda de la Cérvola Blanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-cervola-blanca | AAVV. (2003): Tous, mil anys d'història. Publicacions de l'Abadia de Montserrat 1981.Editorial Claret, Sau. MONCUNILL, A. (1988): Llegendes de la comarca de l'Anoia. Igualada. ROCA I PASCUAL, BERNAT: Els Tous: ascens i caiguda d'un llinatge nobiliari català (segles XIII, XIV i XV. Miscellanea Aqualatensia 104. (2011). Rafael Dalmau Editor. Barcelona. (XI Premi Jaume Caresmar). VIDAL, E. (2014): D'unes veus. Històries i llegendes de Sant Martí de Tous. Estudi Puche S.L. Santa Coloma de Queralt. VIDAL, E. (1995): Tous, memòria viva. Relats i llegendes. Editoral Claret. Barcelona | XIX-XX | Als senyors del castell de Tous, que eren respectuosos i amables amb el poble, els hi faltava descendència. En aquell temps, els boscos del castell eren extensos i plens de caça. La caça era un motiu de trobada entre els senyors feudals. En una de les caceres, al bosc de la Davesa, molt a prop de la Fou, els va aparèixer una cérvola blanca però se'ls va amagar i no van ser capaços ni de seguir-la. Se'ls hi va aparèixer una quans cops però amb els mateixos resultats. En l'últim intent per atrapar-la, els caçadors van aconseguir acorralar-la però en el seu lloc hi havia una nena amb bolquers i els senyors de Tous la van adoptar com a filla. Amb els anys es va convertir amb una donzella plena de pretendents i afirmava que només es casaria amb el que li portés viva o morta la cérvola blanca. N'hi va haver molts que ho van provar però només un persistia. Un dia, ja cansat, estava a la Fou, assegut al peu d'una balma i de sobte va aparèixer un pastor que li va proposar explicar-li quan i a on la podria veure a canvi de la seva ànima. Un cop li va dir això, va desaparèixer. Aquest lloc, avui dia, es conegut com la Cova de Diable. A la nit, després del so de la primera campanada, la cérvola va creuar pel seu davant i li va disparar una fletxa deixant-la ferida. Li va seguir el rastre pel bosc i va anar a parar a una balma amb una cascada d'aigua cristal·lina que formava un llac d'aigües profundes i a la vora del llac la princesa tenia a la falda la cérvola ferida intentant guarir-la amb les seves mans. El noi s'hi acostà i li va demanar que complís amb la seva promesa. La noia li respongué que si però que marxarien d'aquell món i el llac es va obrir i la terra els va engolir per sempre. La llegenda diu que només es poden veure la nit del 24 d'agost, Sant Bartomeu, al Toll Gran de la Fou a les dotze de la nit però dels que l'han vist ningú n'ha tornat. | 08226-4 | Sant Martí de Tous | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | També coneguda amb el nom de la Llegenda de la Fou. L'origen de la llegenda es desconeix. Segons l'autor Bernat Roca conclou que aquesta llegenda 'té unes clares arrels paganes i precristaines relacionades amb la natura, els éssers de formes canviants i les aigües de la Fou; potser és d'origen altmedieval'. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 62375 | La Senyora de Tous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-senyora-de-tous | AAVV. (2003): Tous, mil anys d'història. Publicacions de l'Abadia de Montserrat 1981.Editorial Claret, Sau. El Sol de Tous: Butlletí Informatiu del Mil·lenari. Edita: La comissió del Mil·lenari de Sant Martí de Tous. Juny 1978. Núm. 4 LLACUNA, P; MARCÓ, T. (1995): Rutes per l'Anoia. Història i art.Publicaions Anoia SL. Igualada. MONCUNILL, A. (1988): Llegendes de la comarca de l'Anoia. Igualada VIDAL, E. (2014): D'unes veus. Històries i llegendes de Sant Martí de Tous. Estudi Puche S.L. Santa Coloma de Queralt. VIDAL, E. (1995): Tous, memòria viva. Relats i llegendes. Editoral Claret. Barcelona. | XVI- XX | La llegenda diu que al castell de Tous hi havia una senyora capriciosa que estava tant acostumada al luxe que qualsevol cosa li era poca i la bona taula era la seva perdició. Hi ha haver un cuiner que li va fer descobrir que els cervellets de canari eren boníssims però quan va escassejar aquest aliment la feina se li va acabar. Un altre li va fer descobrir un suquet d'ossos molt ben amanits. El bon gust el donava el moll de l'os de bens negres i només de bens negres. Arran d'això, va acabar amb els bens negres del reu ramat i després els de les seves contrades. La senyora va haver de vendre moltes possessions per aconseguir-ne i aviat es va arruïnar. Desposseïda de tot, es va veure obligada a demanar caritat per poder malviure. Es diu que en una de les masies la mestressa li va donar un crostó de pa i unes nous. Mentre menjava allò les llàgrimes li queien planyent-se del seu infortuni perquè si hagués sabut que el pa amb nous era tan bo encara seria la senyora de Tous. | 08226-5 | Sant Martí de Tous | Segons alguns autors, la llegenda de la Senyora de Tous podria referir-se a Beatriu de Vilanova, senyora de Tous i víuda de Bernat de Tous, ja que l'any 1423 el castell es va posar a subasta pública a instància dels creditors. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Referent a la llegenda de la Senyora de Tous, el poeta Jacint Verdaguer en va fer una poesia l'any 1897 recollida a l'obra 'Les Obres Completes' i el poeta Jaume Boloix i Canela en va fer un poema l'any 1916 a l'obra 'Poesies'.L'origen de la llegenda de la Senyora de Tous es desconeix, no obsant el personatge amb qui està basada va viure fins a mitjans del segle XV. Segons Bernat Roca la llegenda 'fa referència a un esdeveniment històric amb base real: la fi del llinatge dels Tous a causa dels deutes que arrossegava el seu patrimoni familiar. [...] l'imaginari popular va fondre dos personatges en un de sol: la vídua Francesca Bertran i la també vídua Beatriu de Tous'. | 98 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 62376 | Llegenda del Torrent del Cavaller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-torrent-del-cavaller | VIDAL, E. (2014): D'unes veus. Històries i llegendes de Sant Martí de Tous. Estudi Puche S.L. Santa Coloma de Queralt. VIDAL, E. (1999): Tous, memòria propera. Recull d'històries. Editoral Claret. Barcelona. | XIX-XX | La llegenda explica que en un gran mas hi vivia la Blanca amb els seus pares i tot el que havia de saber li ensenyava la seva mare, perquè havia de ser una bona esposa. Cada diumenge, els pares i la noia anaven a missa i en un creuament de camins es trobaven la gent del mas veí. Una vegada els acompanyava el seu fill, el qual havia estat lluitant al costat del noble senyor de Tous. La Blanca es va enamorar del jove cavaller i també a l'inversa. La mare de seguida es va adonar de la situació, però el problema és que des de petita l'havien promès a l'hereu d'un mas de Miralles. Per evitar qualsevol contratemps, el senyor del mas de la Fou li proposar el seu veí de vendre-li la seva propietat amb l'excusa del casament de la seva filla amb la condició que ho expliques l'endemà. L'endemà, el senyor del mas veí va anunciar a la família que havia comprat el mas de la Fou perquè la família que l'habitava havia marxat el dia abans a casar la filla amb un senyor de Miralles. A partir d'aquell moment, el jove va desaparèixer però durant molt de temps el veien dret nit i dia al lloc on es trobaven cada diumenge amb la Blanca. | 08226-6 | Sant Martí de Tous | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | L'origen de la llegenda es desconeix. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 62377 | Llegenda de la Bossa de Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-bossa-de-bou | VIDAL, E. (2014): D'unes veus. Històries i llegendes de Sant Martí de Tous. Estudi Puche S.L. Santa Coloma de Queralt | XVIII-XX | La llegenda diu que en el lloc de la Roqueta, en el temps de les lluites contra els sarraïns, amb els auspicis del bisbe Oliva es va fer construir un castell de roca com a lloc de defensa. En aquells temps, els defensors de la fortalesa van veure que perdien i que havien de sortir d'allà. Tothom prenia el que podia portar a sobre. El responsable dels cabals va decidir d'amagar els diners en un lloc segur esperant el dia que pogués tornar. No obstant, l'home va morir en la contesa i els diners van quedar enterrats als peus d'un pi. Ell mateix va explicar a algú la manera com trobar-los. Explicava que s'hi havia de ser al migdia en un dia de sol perquè el tresor era enterrat a la vertical de l'ombra d'un pi ficat dins d'una bossa de pell de bou. | 08226-7 | Sant Martí de Tous | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 62378 | Llegenda de la Verge de Sentfores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-verge-de-sentfores | VIDAL, E. (2014): D'unes veus. Històries i llegendes de Sant Martí de Tous. Estudi Puche S.L. Santa Coloma de Queralt. VIDAL, E. (1995): Tous, memòria viva. Relats i llegendes. Editoral Claret. Barcelona. | XVII-XX | La llegenda diu que el pastor de Can Bossanya pasturava el ramat en un lloc boscós i encrestat. En una cresta enmig de les roques va veure una cosa estranya, com si en sortís llum. S'hi va acostar i va trobar la imatge d'una mare de Déu amb el nen Jesús. El pastor la va posar dins el sarró se l'endugué cap a casa. Un cop a casa, va anar a buscar la mestressa per ensenyar-li i quan va obrir el sarró no hi havia res i tothom de casa li deia que veia visions. L'endemà va anar al mateix indret i la va tornar a trobar. La va tornar agafar per portar-la a casa i quan va arribar novament no hi era. Aquest cop, però, tothom se'l va escoltar més interessat i l'endemà al matí decidiren anar-hi tots junts i trobaren la imatge on el pastor els havia dit. Novament la van posar al sarró ben lligada perquè no es mogués i en arribar a casa la imatge havia desaparegut. Tots van entendre que Ella es volia quedar en aquell indret i per això li van construir una ermita allí, que encara avui dia perdura. | 08226-8 | Sant Martí de Tous | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | L'origen de la llegenda es desconeix; no obstant la contrucció del Santuari de Senfores s'ha de situar entorn el segle XVII | 98 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 62379 | Llegenda del Panna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-panna | AAVV. (2003): Tous, mil anys d'història. Publicacions de l'Abadia de Montserrat 1981.Editorial Claret, Sau. VIDAL, E. (2014): D'unes veus. Històries i llegendes de Sant Martí de Tous. Estudi Puche S.L. Santa Coloma de Queralt. VIDAL, E. (1999): Tous, memòria propera. Recull d'històries. Editoral Claret. Barcelona. | XIX | La llegenda explica que un noi va entrar en una vinya a menjar fruita i no es va adonar que hi havia l'amo. L'amo el va renyar i el jove li va dir que més endavant ja passarien comptes. Al cap dels anys, el jove va tornar i va apunyalar al pagès donant-li mort. A partir de llavors, el Panna es va haver d'amagar als boscos escapant de la justícia i a partir d'aquell crim no va parar, convertint-se en un bandoler sanguinari. La mort que es recorda més a Tous és la de la iaia de Cal Menjapalla, a la Roqueta. | 08226-9 | Sant Martí de Tous | El personatge del Panna en realitat es deia Josep Claramunt Verdier, nascut el maig de 1792, filla de pare de Tous i de mare de França. D'aquí el renom de Panna, que prové d'Epanna, és a dir Espanya, d'un català mal pronunciat de la mare. El que si se sap del cert és que fou detingut, jutjat i penjat a la forca. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | El personatge de qui està basada la llegenda del Panna va viure entre els anys 1792 i 1825. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 62380 | Les petites llegendes de la Fou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-petites-llegendes-de-la-fou | http://www.tous.cat | XX | Es coneixen diverses creences, tradicions i llegendes relacionades amb la Fou i el seu voltant: 1. Quan naixia algú i els fills grans demanaven d'on venien els nens es deia que venien de la Cova de Diable de la Fou. 2. Creença que deia que a l'interior de la Cova de Diable hi havia una plaça molt gran que servia per aixoplugar-se els pastors i els seus ramats 3. Una altra petita llegenda es situa al Toll Gran, i es diu que si llances una pedra i l'encertes dins el canal per on cau l'aigua del saltant, l'any següent et cases. 4. La cova dels escrits o dels enamorats, també al Toll Gran, on hi ha nombrosos escrits d'enamorats i cors gravats. 5. La Mare de Déu esculpida per l'aigua a la paret de la balma del Toll Gran 6. Els xucladors del Toll Gran relacionat amb la llegenda de la Cérvola Blanca o el del Tou de Pujet. Segurament explicats pels pares per evitar que els fills es posessin dins el toll. | 08226-10 | Sant Martí de Tous | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 62381 | Llegenda de la Pedra de la Bruixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-pedra-de-la-bruixa | VIDAL, E. (2014): D'unes veus. Històries i llegendes de Sant Martí de Tous. Estudi Puche S.L. Santa Coloma de Queralt. VIDAL, E. (1999): Tous, memòria propera. Recull d'històries. Editoral Claret. Barcelona. | XIX-XX | La llegenda diu que una bruixa ajudava a construir el pont del Diable de Martorell portant pedres de la pedrera de Guimerà. Quan ja portava la última, al passar per l'Hostal de la Banya - el Fillol va sentir un gall que cantava i es va alarmar. La nit ja s'acabava i com no podia arribar al pont amb la pedra la va deixar anar i quasi va caure sobre l'Hostal. També expliquen que a la barana del pont del Diable de Martorell, hi havia un forat a la seva base on hi faltava una pedra amb les mateixes mides. Ara aquesta pedra es troba a la plaça de Santa Coloma on tothom la coneix com el queixal de la bruixa. | 08226-11 | Sant Martí de Tous | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 62382 | Llegenda del Renom Reial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-renom-reial | VIDAL, E. (2014): D'unes veus. Històries i llegendes de Sant Martí de Tous. Estudi Puche S.L. Santa Coloma de Queralt. VIDAL, E. (1995): Tous, memòria viva. Relats i llegendes. Editoral Claret. Barcelona. | XVI | La llegenda explica l'origen del nom del mas de Cal Soler de Marolta, de Clariana. Els fets narren que fent camí de l'Aragó a Barcelona, el rei anava seguint el camí Ral. Passat Cervera va començar a caure una forta pluja i plovia tant que passat el pont del Ganxo, el riu Anoia havia crescut tant que no es podia travessar. Per aquesta raó, el rei va decidir passar per Argençola. En fer-se de nit, per aixoplugar-se, van dirigir-se a Cal Soler i allí hi van passar la nit. L'endemà el rei va voler saber el nom de la masia i li explicaren que es deia Cal Soler. Des de llavors el rei la va anomenar Cal Soler de la Volta, en honor a la volta que havia hagut de fer camí de Barcelona. | 08226-12 | Sant Martí de Tous | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Tot i que el nom no ha perdurat, en un document de l'any 1581 si que apareix amb el nom del Soler de la Volta. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 62383 | Llegenda del Murri Espavilat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-murri-espavilat | VIDAL, E. (2014): D'unes veus. Històries i llegendes de Sant Martí de Tous. Estudi Puche S.L. Santa Coloma de Queralt. VIDAL, E. (1999): Tous, memòria propera. Recull d'històries. Editoral Claret. Barcelona. | XIX-XX | La llegenda diu que en Josepet era un home molt treballador però amb moltes boques per alimentar. El diumenge anava fer el cafè i la partida amb els amics fins que ho perdia tot. Un dia necessitava un ruc per treballar ja que el seu havia mort de vell. Així que es va dirigir cap a la Fira de Santa Coloma de Queralt a veure si trobava alguna cosa. Els més barats eren els dels gitanos però tenien molt mal aspecte. No obstant, s'hi va acostar i va començar a regatejar. Va marxar a casa amb un ruc amb la condició que ara en pagava una part i en tres setmanes la resta. No sabia com acabar-lo de pagar i abans de la data prevista va anar a trobar, plorant, els que li havien venut el ruc. Entre els plors els tractants van entendre que el ruc s'havia mort i que perdia tant el ruc com els diners, i que a la seva família no els quedava més remei que anar a captar per pagar el deute. Els negociants li van dir que tornés cap a casa que ja tenia prou pena. El van veure marxar d'esquena sense adonar-se de la ganyota que amagava. L'home havia aconseguit el ruc i no haver de demanar diners per acabar-lo de pagar. | 08226-13 | Sant Martí de Tous | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 62384 | Fons documental de l'Arxiu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-episcopal-de-vic-3 | X- XIX | <p>L'Arxiu Episcopal de Vic disposa d'un fons documental de 90 documents que fan referència al municipi de Sant Martí de Tous dividit en tres seccions: Visites pastorals (67 documents entre els anys 1331-1856); documents del segle IX-X (3 documents entre els anys 960 i 987) i documents del segle XI (20 documents entre els anys 1015-1100).</p> | 08226-14 | C. Santa Maria, 1. 08500 Vic | <p>L'Arxiu Episcopal de Vic va ser creat juntament amb el bisbat a finals del segle IX i actualment ocupa el sobreclaustre de la Catedral de Vic i part dels pisos superiors del Palau Episcopal. És un dels conjunts documentals i bibliogràfics més importants, ja que conté tots els documents relacionats amb el Bisbat de Vic però també els de les institucions eclesiàstiques que hi estan vinculades. El segle XII es va separar el fons documental del Capítol de Canonges del fons documental de la Mensa Episcopal. Aquest fet, va ocasionar que durant la Guerra Civil (l'estiu de 1936) es cremes una tercera part del fons documental de la Mensa Episcopal. Després de la guerra s'unificaren els dos arxius i s'han anat incorporant nous arxiu parroquials i alguns fons personals i patrimonials.</p> | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62384-foto-08226-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62384-foto-08226-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62384-foto-08226-14-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Núria Cabañas | 98|85 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 62385 | Fons documental de l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-nacional-de-catalunya-1 | http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat | XX | L'Arxiu Nacional de Catalunya disposa d'un fons documental de 150 documents que fan referència al municipi de Sant Martí de Tous, dividit en 25 seccions: Agència Catalana de l'Aigua (4 documents entre els anys 1920-1989); Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Educació i Ciència (2 documents entre els anys1959-1971); Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Habitatge (3 documents entre els anys 1975-1977); Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Hisenda (19 documents entre els anys 1944-1949); Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Indústria i Energia (3 documents entre els anys 1946-1961); Delegació Provincial a Barcelona del Departament de treball de la Generalitat de Catalunya (11 documents entre els anys 1992-1999); Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya (3 documents entre els anys 1980-1983); Departament d'Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya (11 documents entre els anys 1993-1996); Departament d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya (16 documents entre els anys 1995-1997); Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya (1 document de l'any 1996); Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya (3 documents entre els anys 1995-1999); Districte Forestal de Barcelona (8 documents entre els anys 1939-1966); Emili Mas i Galtés (4 documents entre els anys 1939-1953); Federació Catalana de Futbol (2 documents entre els anys 1954-1977); Federació Sindical Tèxtil Radium ( 2 documents entre els anys 1977-1982);Francesc Macià ( 1 fotografia de la visita oficial del president al municipi de Sant Martí de Tous de l'any 1932); Generalitat de Catalunya (2ona República) (8 documents entre els anys 1936-1939); Govern Civil de Barcelona (1 document de l'any 1967); Joan Triadú (1 document de l'any 2000); Junta Electoral Provincial de Barcelona (2 documents de l'any 2011); Montserrat Sagarra i Zacarini (21 fotografies de la dansa de faixes de l'any 1981); Prefectura del Districte Miner de Barcelona (14 documents entre els anys 1965-1978); Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del Minsiteri d'Obres Públiques (3 documents entre els anys 1913-1921); President Francesc Macià (documentació institucional) (5 documents entre els anys 1931-1933) i de Serveis Tècnics d'Agricultura (2 documents entre els anys 1923-1962). | 08226-15 | C. de Jaume I, s/n. 08195 Sant Cugat del Vallès | L'Arxiu Nacional de Catalunya va ser creat per Decret de la Generalitat de Catalunya l'any 1980, per tal de preservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. L'arxiu va ser creat amb dos objectius, per una banda ser l'arxiu general de l'administració de la Generalitat i per altra, esdevenir un arxiu històric de Catalunya, acollint així fons privats. Inicialment l'arxiu estava situat en un edifici de l'Eixample de Barcelona fins l'any 1995, quan s'inaugurà la nova seu i actual, al municipi de Sant Cugat del Vallès. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 62386 | Fons documental de l'Archivo Histórico Nacional | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larchivo-historico-nacional | htttp://www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html | XIX-XX | El Archivo Histórico Nacional disposa d'un fons documental de 3 documents que fan referència al municipi de Sant Martí de Tous dividits en dues seccions: La Fiscalía del Tribunal Supremo (2 documents de l'any 1940) i de La Colección de sellos en tinta (1 document de l'any 1877). | 08226-16 | C. Serrano, 115. 28006 Madrid. | L'Arxiu Històric Nacional va ser creat l'any 1866 arran de les reformes administratives que es van produir durant el canvi de l'Antic Règim al Règim Liberal per preservar la documentació provinent de les institucions que es van suprimir (administratives, eclesiàstiques i econòmiques). L'any 1896 l'arxiu es va traslladar al Palacio de Bibliotecas y Museos i l'any 1953 tot el fons documental es va traslladar a l'edifici que ocupa actualment al carrer de Serrano de Madrid. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 62387 | Fons documental de l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-la-corona-darago-1 | <p>htttp://www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html</p> | XIII-XX | <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó disposa d'un fons documental de 78 documents que fan referència al municipi de Sant Martí de Tous, dividit en 12 seccions: Archivo Real (Real Cancillería) (12 documents entre els anys 1246-1342); Archivo del real Patrimonio de Cataluña (20 documents entre els anys 1594-1813); Delegación Provincial de Hacienda de Barcelona (9 documents entre els anys 1894-1948); Conde de Queralt ( 2 documents entre els anys 1291-1517); Subdelegación de Bienes Mostrencos de Barcelona (1 document de l'any 1805); Real Audiencia de Cataluña (11 documents entre els anys 1602-1802); Comandancia de Ingenieros de Barcelona ( 1 document de l'any 1847); Tribunal de Comercio de Cataluña (2 documents entre els anys 1734-1793); Fondos notariales de Igualada y distrito (12 documents entre els anys 1571-1806); Generalitat de Cataluña ( 2 documents entre els anys 1411-1639) i Fondos de la desamortización eclesiàstica. Volúmenes ( 6 documents entre els anys 1461-1767).</p> | 08226-17 | C. Almogàvers, 77. 08018 Barcelona. | <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó va ser creat l'any 1318 per Jaume II com l'Arxiu Reial de Barcelona amb la finalitat de conservar tota la documentació dels territoris de la Corona. L'any 1754, sota la monarquia borbònica, va passar anomenar-se Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA). L'any 1993 es va traslladar del Palau del Lloctinent a l'actual edifici situat al carrer dels Almogàvers.</p> | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-10-07 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 56 | 3.2 | 1773 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 62388 | Fons documental del Centro Documental de la Memoria Histórica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-centro-documental-de-la-memoria-historica-0 | htttp://www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html | XX | El Centro de Documentación de la Memoria Histórica disposa d'un fons documental de 3 documents que fan referència al municipi de Sant Martí de Tous dins la secció de la Delegación Nacional de Servicios Documentales de la Presidencia del Gobierno d'entre els anys 1936-1937. | 08226-18 | C. Gibraltar, 2. 37008 Salamanca. | El Centre de Documentació de la Memòria Històrica va ser creat l'any 2007 pel Real Decret 697/2007 amb la finalitat de conservar i recuperar tota la documentació compresa entre els anys 1936-1978. El fons documental més important correspon al període de la Guerra Civil Espanyola. Actualment, el Centre de Documentació de la Memòria Històrica ocupa un edifici d'estil barroc que va ser construir com a hospital situat al carrer Gibraltar, 2 de Salamanca | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 62389 | Archivo de la Real Chancillería de Valladolid | https://patrimonicultural.diba.cat/element/archivo-de-la-real-chancilleria-de-valladolid | htttp://www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html | XVI | A Archivo de la Real Chancillería de Valladolid disposa d'un document de l'any 1503 dins la secció de la Real Audiencia y Chancillería de Valladolid relacionat amb les rentes eclesiàstiques. | 08226-19 | C. Chancillería, 4. 47003 Valladolid. | L'Arxiu de la Real Chancillería de Valladolid va ser creat l'any 1489 amb la finalitat de conservar la documentació administrativa al servei del tribunal de la Real Cancelleria fins l'any 1834 quan arran del Liberalisme la institució va desaparèixer. L'any 1906 l'arxiu es va lliurar a Cos Facultatiu d'Arxivers convertint-se en un arxiu de caràcter històric amb l'objectiu de conservar i difondre el patrimoni documental. Centre | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 62390 | Fons documental de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-comarcal-de-lalt-penedes | http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat | XX | L'Arxiu Comarcal Alt Penedès disposa d'un fons documental de 2 documents que fan referència al municipi de Sant Martí de Tous, a la secció de l'Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) entre els anys 1974-1975. | 08226-20 | Av. Europa, 6. 08720 Vilafranca del Penedès. | L'Arxiu Comarcal Alt Penedès va ser creat l'any 1983 adscrit dins el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya per aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de l'actual comarca i també de la comarca històrica (Alt Penedès, Anoia, Baix Penedès i Garraf). El fons documental més rellevant correspon als documents municipals de Vilafranca, els notarials, els de l'administració reial i senyorial i els judicials. L'edifici on s'emplaça actualment va ser inaugurat l'any 2002 i edificat pels arquitectes Rob Dubois, Shuichi Kobari, Jordi Hidalgo i Daniela Hartmann. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 62391 | Fons documental de l'Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-comarcal-de-la-conca-de-barbera | http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat | XX | L'Arxiu de la Conca de Barbarà disposa d'un document referent al municipi de Sant Martí de Tous de la secció de Consultorio para la mujer Elena Francis de l'any 1963. | 08226-21 | Raval de Santa Anna, 12-14. 43400 Montblanc. | L'Arxiu Comarcal de la Conca de Barbarà va ser creat l'any 1982 amb la signatura d'un conveni entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Montblanc. Posteriorment, el 1990, la seva gestió va ser traspassada al Consell Comarcal de la Conca de Barberà. Va ser creat amb la finalitat de salvaguardar, conservar, gestionar, tutelar i assegurar l'accessibilitat i la difusió del patrimoni documental de la comarca i la documentació municipal de l'ajuntament de Montblanc. D'altra banda, mitjançant la signatura de diferents convenis, també s'han incorporat els fons de persones, d'entitats privades i d'associacions. Actualment, l'Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà es troba situat a l'edifici de l'antic Hospital de Santa Magdalena de Montblanc, un dels edificis més emblemàtics de Montblanc (s. XIV-XVI). | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 62392 | Fons documental del Dipòsit d'Arxius de Cervera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-diposit-darxius-de-cervera | http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat | XX | El Dipòsit d'Arxius de Cervera té en dipòsit un fons documental de 67 documents referents al municipi de Sant Martí de Tous de la secció de Gerència Territorial del Cadastre de Barcelona de l'any 1972. | 08226-22 | C. Manuel Ibarra, 4. 25200 Cervera. | El Dipòsit d'Arxius de Cervera es troba situat a l'ala nord de l'antiga Universitat de Cervera. Va ser creat per Ordre Ministerial l'any 1970. La seva competència fou traspassada de l'Estat al Govern de la Generalitat l'any 1995. Està adscrit al Departament de Cultura té la missió fonamental de preservar, conservar i difondre el patrimoni documental provinent exclusivament de la província de Barcelona. Conserva documentació de diferents organismes de l'administració. La cronologia d'aquesta documentació s'inicia d'una manera regular a mitjans del segle XIX fins ben entrat el segle XX. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 62393 | Fons documental de Arxiu Històric de Girona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-arxiu-historic-de-girona | http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat | XX | L'Arxiu Històric de Girona disposa d'un document referent al municipi de Sant Martí de Tous de la secció d'Isidre Bisbal Domènech entre els anys 1967-1969 | 08226-23 | Pl. Sant Josep, 1. 17004 Girona. | Arxiu Històric de Girona va ser creat per Ordre del Ministeri d'Educació Nacional de l'any 1952 com a un dels Arxius Històrics Provincials nascuts per Decret de 1931 i es va instal·lar a l'edifici de la Biblioteca Pública Provincial. El 1981 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va assumir-ne la seva gestió i l'any 1984 es va traslladar a l'edifici de l'antic convent de les carmelites a la plaça de Sant Josep. L'arxiu realitza funcions d'arxiu històric provincial reuneix i conserva els documents de l'administració de l'Estat generades a la província de Girona i també actua com arxiu comarcal del Gironès. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 62394 | Fons documental de l'Arxiu Històric de Lleida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-de-lleida | http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat | XX | L'Arxiu Històric Lleida disposa de 2 documents referents al municipi de Sant Martí de Tous de la secció de Servei Territorial de Transports de Lleida entre els anys 1950-1981. | 08226-24 | C. Governador Moncada s/n. 25002 Lleida. | L'Arxiu Històric de Lleida va ser creat per Ordre ministerial del 26 de febrer de 1952. La seva primera seu fou l'històric edifici del Roser (s. XVII), antic convent dominicà del segle XVII. L'any 2005 fou inaugurada la seu actual, situada a l'Illa de la Maternitat juntament amb la Biblioteca Pública i el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal. L'any 1981, pels traspassos de competències de l'Estat a la Generalitat de Catalunya, el Departament de Cultura va assumir la gestió d'aquest Arxiu, juntament amb la dels arxius històrics provincials de Girona i Tarragona. Va ser creat amb la finalitat de conservar i difondre la documentació històrica, administrativa i personal atès que alberga un fons documental del segle XIII al segle XXI. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 62431 | Serra de Miralles-Queralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-miralles-queralt | <p>Pla d'espai d'interès natural. Generalitat de Catalunya.Departament de Medi Ambient. 1996. Catàleg de bénsprotegits per al POUM de deSant Martí de Tous. Ajuntament de Sant Martí de Tous. Febrer de 2012.</p> | <p>La serra de Miralles-Queralt té una extensió de 2.887 ha i està inclosa dins el Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya (PEIN), a ponent, orientades de NE a SE i separa les conques del riu Anoia i del Gaià. Estan coronades per l'Agulla Grossa de Miralles (870 m) i pel turó de Queralt (851 m). La serralada està constituïda per terrenys de formació terciària, on destaca la zona del sud amb una conjunt d'argiles i gresos vermells, la part central de pedra calcària i margues blaves i la zona del nord de margues, gresos i conglomerats. El paisatge vegetal es caracteritza pel predomini del carrascar i alzinars litorals, alguns substituïts per boscos de pi blanc. A les zones d'obaga s'identifiquen espais de roureda de roure de fulla petita i a la vessant septentrional hi ha un predomini de les pinedes de pinassa. Un element significatiu del paisatge són les formacions rocoses de grutes, balmes i fous, essent una de les principals la Fou de Sant Martí de Tous. La formació i la diversitat paisatgística permet una diversitat i la representació faunística característica dels boscos del mediterrani com el teixó, la guineu, les mosteles, els esquirols, la perdiu roja, els tallarols el cotoliu i aus rapinyaires com l'àguila daurada, l'agilot o l'esparver vulgar. La serra de Miralles- Queralt permet recórrer el seu espai per una xarxa de pistes i senders creant-se diferents itineraris: la ruta de la serra, la ruta del castell, la ruta de les vinyes i la ruta de la plana.</p> | 08226-61 | Serra de Miralles-Queralt. | 41.5280600,1.5063900 | 375391 | 4598456 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62431-foto-08226-61-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Núria Cabañas | Altres proteccions: Decret 174/2002 regulador de la implantació de l'energia eòlica a Catalunya i forma part de la Xarxa Natura 2000. PEIN Carbasí, Serra de Miralles -Queralt i Ancosa-Montagut). Està formada per la Serra de Miralles, a llevant, i la de Queralt-Montagut. | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 62444 | La Devesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-devesa-1 | Cartell informatiu de l'Espai Natural Protegit de la Serra de Miralles-Queralt. | La Devesa és una zona boscosa formada principalment per pinedes de pi blanc (Pinus helepensis) i per pinasa (Pinus nigra subesp. Salzami) en les zones més obagues. L'espai que ocupa la Devesa antiguament era zona de conreu, principalment de vinya. També s'hi poden trobar altres espècies com el càdec (Juniperus oxycedrus), el bruc d'hivern (Erica multiflora) i plantes aromàtiques com el romaní (Rosmarinus officialis), la farigola (Thymus vulgaris) o l'esparnellec (Santolina chamaecyparissus). Tot aquest espai natural va associat a una fauna determinada com és la guineu (Vulpes vulpes), l'esquirol (Sciurus vulgaris), les mallerengues (Parus sp.), el pinsà (Fringilla coelebs) o la serp blanca (Elaphe scalaris). | 08226-74 | Bosc de La Devesa. | 41.5504600,1.5283900 | 377269 | 4600912 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62444-foto-08226-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62444-foto-08226-74-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | El bosc de la Devesa apareix en la llegenda de la Cérvola Blanca. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 62461 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Sant Martí de Tous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-sant-marti-de-tous | XIX-XX | L'Arxiu Municipal de Sant Martí de Tous està situat en un edifici enfront l'Ajuntament, al carrer de les escoles, 12. S'hi conserva la documentació administrativa generada pel propi ajuntament des de 1849 fins l'actualitat. La documentació està classificada en les següents seccions: administració general, hisenda, proveïments, serveis socials, sanitat, obres i urbanisme, seguretat pública, serveis militars, població, eleccions, ensenyament, cultura i serveis agropecuaris i medi ambient. Hi ha un fons públic no municipal: el del Jutjat de Pau (1870-1999). Els fons privats que aplega l'Arxiu Municipal de Sant Martí de Tous està dividit ens les següents seccions: fons documental de la Delegació local de FET y de las JONS d'entre els anys 1939-1974, el fons del Grup de solidaritat de Tous de l'any 2000, el fons de l'Associació de pares d'alumnes de l'escola graduada mixta de l'any 1980, el fons de la Comissió del Mil·lenari de 1978, el fons de la Delegació local de la Federació de Joves Cristians d'entre els anys 1933-1935 i el fons de l'Ateneu Cultural d'entre els anys 1941-1964. | 08226-91 | Carrer de les escoles, 15. Nucli urbà. | L'Arxiu Municipal de Sant Martí de Tous està destinat a l'organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d'utilitat per a l'administració municipal. També reuneix fons d'institucions, d'entitats i fons personals. L'Arxiu Municipal de Sant Martí de Tous forma part del Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2011. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62461-foto-08226-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62461-foto-08226-91-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 62462 | Fons documentals de l'Arxiu Parroquial de Sant Martí de Tous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documentals-de-larxiu-parroquial-de-sant-marti-de-tous | XVI-XX | L'Arxiu Parroquial de Sant Martí de Tous està situat a les golfes de l'actual rectoria que data de l'any 1893, adossada a l'església parroquial de Sant Martí de Tous. S'hi conserva un conjunt de documents agrupats en 43 volums dividits en dos nuclis: el nucli de Sant Martí de Tous i el nucli de Fiol, Roqueta i Sant Pere Goda. El nucli de Sant Martí de Tous està dividit en 9 seccions: Baptisme (9 volums entre els anys 1731-1967); Defuncions (5 volums entre els anys 1753-1977); Visites pastorals (1 volum entre els anys 1685-1880); Confirmacions (1 volum d'entre els anys 1685-1886); Confraria del Roser (1 volum d'entre els anys 1680-1885); Capítols matrimonials (3 volums d'entre els anys 1835-1982); Testaments (2 volum d'entre 1684-1978); Consueta (1 volum de 1757) i un volum dividit entre capítols matrimonials i índex de formiguers d'entre els anys 1560-1584. El nucli de de Fiol, Roqueta i Sant Pere Goda està dividit en 6 seccions: Testaments (4 volums d'entre 1510-1800); Diari de Missa (1 volum d'entre 1738-1739); Manual dels Desposats (6 volums de 1623); Capítols Matrimonials (6 volums d'entre 1565-1740); Comptes (2 volums d'entre (2 volums, un de 1511 i un segons de 1858-1928) i Defuncions (1 volum d'entre 1755-1786). | 08226-92 | Plaça de l'església, 3. Nucli urbà. | 41.5599600,1.5246600 | 376976 | 4601972 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62462-foto-08226-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62462-foto-08226-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62462-foto-08226-92-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Durant la Guerra Civil Espanyola, la documentació de la parròquia fou cremada i el que actualment es conserva es degut a què la gent del poble ho va recollir del foc i ho amagà en diferents indrets del municipi. | 98|94 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 62463 | Fons documental Arxiu Gavin | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-arxiu-gavin | XX-XXI | L'Arxiu Gavín disposa d'un fons documental de 149 documents dividit en 3 seccions: Goigs (16 goigs del segle XX); Retalls d'articles de premsa (116 documents d'entre els anys 1981-2009) i Fulls diocesans i programes de parròquia (17 fulls d'entre 1974-2009) | 08226-93 | Arxiu Gavín, Monestir de les Avellanes, 25612 , Os de Balaguer. | L'Arxiu Gavín fou fundat per Josep Mria Gavín a Valldoreix sense poder-ne concretar una data concreta amb la funció de difondre i conservar el patrimoni documental del territori català i la cultura catalana i religiosa. L'any 1987, Gavín va donar el fons de l'arxiu a la Generalitat. Entorn l'any 2000 el fons es va triplicar. Entre els anys 2006-2007 el fons es trasllada a un edifici rehabilitat del Monestir de les Avellanes, gestionat pel Servei de Documentació i Arxiu dels Germans Maristes de Catalunya. El fons documental més rellevant correspon a un fons fotogràfic de les esglésies de Catalunya i també en destaca les col·leccions d'estampes, goigs i postals de Catalunya. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62463-foto-08226-93-2.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 62465 | Bauma de la Fou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-de-la-fou | La bauma de la fou es troba situada dins una zona boscosa propietat d'Aubareda, a poca distància de la Cova dels escrits o enamorats i dins el paratge de la Fou. És una bauma de reduïdes dimensions amb restes de sedimentació al seu interior. | 08226-95 | La Fou. | 41.5437800,1.5271700 | 377155 | 4600172 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62465-foto-08226-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62465-foto-08226-95-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||||
| 62466 | Cova dels enamorats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-enamorats | La cova dels enamorats es troba situada dins el paratge de la Fou, propietat d'Aubareda, a pocs metres de la Bauma de la Fou. És una bauma de petites dimensions, de 13 m d'amplada per 5 m de fondària. A les parets interiors hi ha una gran quantitat d'escrits, noms i dibuixos amb relleu de parelles que han deixat la seva impromta. | 08226-96 | La Fou. | 41.5436000,1.5272700 | 377163 | 4600152 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62466-foto-08226-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62466-foto-08226-96-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | També coneguda com la cova dels escrits | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 62470 | Refrany geogràfic I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-geografic-i | PARÉS, A. (2001): Tots els refranys catalans. Edicions 62. Barcelona. | XX | Des de fa temps que a Sant Martí de Tous es diu el següent refrany: 'A Tous i a Montmaneu, si no hi teniu feina no hi aneu'. | 08226-100 | Sant Martí de Tous. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 62477 | Esteles funeràries discoïdals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esteles-funeraries-discoidals-0 | Menéndez, F. Xavier. (2015): Informe sobre la col·lecció local de Sant Martí de Tous. Requeriments per la creació d'un equipament museístic. Oficina de Patrimoni de la Diputació de Barcelona. | XII- XIX | A la sala d'exposició permanent Camil Riba s'hi exposen sis esteles funeràries discoïdals de pedra. Corresponent a monuments funeraris amb base trapezoïdal i coronades per un disc circular decorat. Tres presenten una creu en relleu a les dues cares del disc, una quarta mostra quatre grans pètals rebaixats en les dues cares del disc, una cinquena en una cara presenta una castell o torre amb tres merlets i en l'altra cara una creu i una sisena un xerrac a les dues cares del disc. Aquesta segons un cartell pertanyia a la tomba de Josep Gual i Vidal (1780-1824), de la casa Gual de la Roqueta. | 08226-107 | Carrer de les escoles, 15. Nucli urbà. | De la gran part de les esteles no se sap la seva procedència. No obstant, aquests elements eren utilitzats per marcar sepultures al subsòl. Aquest model es va començar a utilitzar al segle XII fins el segle XVIII-XIX. Associació Amics de Tous fou creada l'any 1983 i durant els últims anys s'ha dedicat a recollir, recuperar i emmagatzemar elements dels patrimoni local que els veïns han donat a l'entitat. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62477-foto-08226-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62477-foto-08226-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62477-foto-08226-107-3.jpg | Física | Contemporani|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Aquest objecte es troba ubicat en un edifici municipal cedit per l'Ajuntament de Sant Martí de Tous a l'Associació Amics de Tous, els quals gestionen la Sala Camil Riba, a la planta baixa, i el segon pis. | 98|85 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 62478 | Objectes de la vida quotidiana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/objectes-de-la-vida-quotidiana | Menéndez, F. Xavier. (2015): Informe sobre la col·lecció local de Sant Martí de Tous. Requeriments per la creació d'un equipament museístic. Oficina de Patrimoni de la Diputació de Barcelona. | XVIII-XX | A la sala d'exposició permanent Camil Riba s'hi exposa una vitrina amb diversos elements que formaven part de la vida quotidiana: plats i gerres de ceràmica vidrada, rellotges, navalles i estris d'afaitar, fogons, mesures, tisores i planxes. En total es tracta d'una col·lecció de 29 objectes. | 08226-108 | Carrer de les escoles, 15. Nucli urbà. | Associació Amics de Tous fou creada l'any 1983 i durant els últims anys s'ha dedicat a recollir, recuperar i emmagatzemar elements dels patrimoni local que els veïns han donat a l'entitat. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Aquest objecte es troba ubicat en un edifici municipal cedit per l'Ajuntament de Sant Martí de Tous a l'Associació Amics de Tous, els quals gestionen la Sala Camil Riba, a la planta baixa, i el segon pis. | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 62479 | Col·lecció d'objectes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-0 | Menéndez, F. Xavier. (2015): Informe sobre la col·lecció local de Sant Martí de Tous. Requeriments per la creació d'un equipament museístic. Oficina de Patrimoni de la Diputació de Barcelona. | XVII-XX | A la segona planta s'hi ubica la zona de magatzem de l'associació, aproximadament uns 110 objectes. En destaques diferents estris del camps com forques, cistells, estris de bestiar, mesuradors, garbells, una sembradora..., objectes de vida quotidiana com olles, gibrells, plats, cassoles, ampolles de vidre, càntirs..., figures religioses, fòssils recollits a Sant Martí de Tous, tres rajols que mostren el cicle del vi, alguna radio i un bagul. | 08226-109 | Carrer de les escoles, 15. Nucli urbà. | Associació Amics de Tous fou creada l'any 1983 i durant els últims anys s'ha dedicat a recollir, recuperar i emmagatzemar elements dels patrimoni local que els veïns han donat a l'entitat. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62479-foto-08226-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62479-foto-08226-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62479-foto-08226-109-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Aquest objecte es troba ubicat en un edifici municipal cedit per l'Ajuntament de Sant Martí de Tous a l'Associació Amics de Tous, els quals gestionen la Sala Camil Riba, a la planta baixa, i el segon pis. | 98|94 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 62480 | Pianola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pianola | Menéndez, F. Xavier. (2015): Informe sobre la col·lecció local de Sant Martí de Tous. Requeriments per la creació d'un equipament museístic. Oficina de Patrimoni de la Diputació de Barcelona. | XIX | La pianola es troba situada a la segona planta de l'edifici. Es tracta d'una variant del piano mecànic que va gaudir d'una gran popularitat. És un instrument en forma de taula rectangular de fusta amb quatre peus de forma arrodonida. Té una coberta que amaga el teclat de la pianola i un faristol. | 08226-110 | Carrer de les escoles, 15. Nucli urbà. | Associació Amics de Tous fou creada l'any 1983 i durant els últims anys s'ha dedicat a recollir, recuperar i emmagatzemar elements dels patrimoni local que els veïns han donat a l'entitat. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62480-foto-08226-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62480-foto-08226-110-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Aquest objecte es troba ubicat en un edifici municipal cedit per l'Ajuntament de Sant Martí de Tous a l'Associació Amics de Tous, els quals gestionen la Sala Camil Riba, a la planta baixa, i el segon pis. La pianola va ser una donació de Josep Maria Domènech i Fargas, de Cal Bató a l'Associació dels Amics de Tous. | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 62481 | Elements arquitectònics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-arquitectonics | Menéndez, F. Xavier. (2015): Informe sobre la col·lecció local de Sant Martí de Tous. Requeriments per la creació d'un equipament museístic. Oficina de Patrimoni de la Diputació de Barcelona. | XI-XV | Una de les decoracions del capitell està molt desgastada. | A la sala d'exposició permanent Camil Riba s'hi exposen tres elements arquitectònics de pedra amb decoració. Dos d'ells presenten el mateix tipus de decoració, una sanefa formada per tres cordons, i podrien formar part de la mateixa cornisa. El tercer element correspon a una ménsula de pedra de forma rectangular. La part inferior no presenta cap tipus de decoració i la part superior n'hi ha en tres de les cares. En una s'hi representa una cara humana, en una altra cara un flor de vuit pètals i en la tercera cara s'hi representa un animal fantàstic, possiblement un drac,tot i està molt desgastada. Aquests elements provenen de Santa Maria de la Roqueta. | 08226-111 | Carrer de les escoles, 15. Nucli urbà. | L'Associació Amics de Tous fou creada l'any 1983 i durant els últims anys s'ha dedicat a recollir, recuperar i emmagatzemar elements dels patrimoni local que els veïns han donat a l'entitat. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62481-foto-08226-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62481-foto-08226-111-3.jpg | Física | Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Aquest objecte es troba ubicat en un edifici municipal cedit per l'Ajuntament de Sant Martí de Tous a l'Associació Amics de Tous, els quals gestionen la Sala Camil Riba, a la planta baixa, i el segon pis. | 85 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 62483 | Sarcòfag de Bernat de Tous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-bernat-de-tous | AAVV. (2003): Tous, mil anys d'història. Publicacions de l'Abadia de Montserrat 1981.Editorial Claret, Sau. RIQUER, MARTÍ DE (2011): l'Arnés del Cavaller. Armes i armadures catalanes medievals. La Magrana. Barcelona. | XIV | La pedra està erosionada dels costats | Sarcòfag de pedra situat en una capella a l'interior de la Parròquia de Sant Martí de Tous. Es tracta d'un sarcòfag de planta rectangular amb coberta a una vessant i amb decoració esculpida. A la coberta s'hi representa un cavaller jacent amb cota de malla amb una espasa i un punyal, Bernat de Tous. El cap es recolza damunt d'un coixí i els peus reposen sobre un felí. La part frontal del sarcòfag està decorada amb sis arcs apuntats acabats amb una flor i a l'interior de cada arc una figura amb hàbit amb actitud trista, els planyiders. | 08226-113 | Església parroquial de Sant Martí de Tous. | Bernat de Tous es va casar amb Constança, filla de Guifré de Castellolí, i posteriorment amb Isabel. L'any 1328 va ser anomenat senyor de Tous. Va ajudar a edificar l'antiga església gòtica i va ser conseller reial. L'any 1352 va abdicà a favor del seu fill, Bernat de Tous. | 41.5599500,1.5244800 | 376961 | 4601971 | 1355 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La cronologia de 1355 és l'any de la mort de Bernat de Tous tot i que el sarcòfag per raons estilístiques i comparatives amb altres sarcòfags alguns autors, com Martí de Riquer, creuen que fou construït en vida de Bernat entre els anys 1331 i 1343. | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 62485 | Castell de la Roqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-la-roqueta | <p>AAVV. (2003): Tous, mil anys d'història. Publicacions de l'Abadia de Montserrat 1981.Editorial Claret, Sau. AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès-L'Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. AAVV. (1999): L'Alt Penedès, El Baix Penedès, El Garraf, l'Anoia. Pòrtic.Barcelona. Catàleg de béns protegits per al POUM de de Sant Martí de Tous. Ajuntament de Sant Martí de Tous. Febrer de 2012. CATALÀ, P. (1990): Els Castells Catalans. Vol V. Rafael Dalmau Editor. Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | X | Ruïnós | <p>El castell de la Roqueta es troba situat al cim d'un petit turó a la zona del Collet de la Savinosa, a poca distància de l'església de la Roqueta en una punt estratègic amb gran visibilitat a la banda sud-oest del terme de Sant Martí de Tous. Documentat des de l'any 960 en l'acta de confirmació realitzada pel comte Borrell II al seu vassall Isarn. Actualment, el castell es troba completament en estat ruïnós, fou edificat sobre la roca natural. Únicament es conserva el llenç de paret orientat al migdia. Presenta una alçada d' aproximadament 3,30 m i una longitud de 8,2 m. Esta realitzat amb carreus petits lligats amb morter de calç i dipositats en filades regulars. Per la part exterior, el mur conserva obertes dues espitlleres situades a diferent nivell. Interiorment aquest llenç fou reforçat XI amb la construcció d'una capella consagrada a Sant Miquel i de la qual es conserva una paret on s'hi obren dues arcades d'arc de mig punt amb les pedres col·locades a mode de plec de llibre i sobre les arcades s'hi conserva l'arrencament de la coberta en volta. El parament és de pedra irregular lligada amb morter de calç i dipositats en filades regulars amb una petita fornícula quadrangular a l'interior de cada arc. El mur oest està totalment enderrocat a excepció de la cantonada que s'uneix amb el mur sud on s'hi obria una espitllera.</p> | 08226-115 | El Turó de la Roqueta. Al sud-oest del nucli urbà. | <p>El castell de la Roqueta es documenta en l'acta de consagració del comte Borrell II al seu vassall l'any 960. L'any 1018 el castell pertanyia a Hug de Cervelló, que li llegà al seu fill Alamany el castell de la Roqueta juntament amb les terres i vinyes i totes les pertinences així com tot el que pogués posseir en un futur. Al llarg del segle XI es coneixen diverses disputes amb el Bisbat de Vic pel domini de terres properes al castell de la Roqueta. L'Any 1043 el senyor del castell era Cervelló Alamany , sota el qual es va consagrar l'església de Sant Miquel del castell pel Bisbe Abat Oliba. Va formar part de diverses generacions de la família Alamany fins l'any 1229 quan morí Guerau, fill de Guillem de Cervelló, qui va deixar el castell de la Roqueta al monestir de Santes Creus, qui a partir d'aquell moment va intentar engrandir els seus dominis sobre el terme de la Roqueta. L'any 1250 el monestir de Santes Creus ratificà tots els drets que té sobre el castell i les terres. El segle XIV encara estava sota el domini del monestir de Santes Creus, ja que en el fogatge de 1365-1370 apareix el castell com a possessió del monestir.</p> | 41.5299400,1.4847200 | 373587 | 4598697 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62485-foto-08226-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62485-foto-08226-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62485-foto-08226-115-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Núria Cabañas | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml