Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 62471 | Refrany geogràfic II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-geografic-ii | PARÉS, A. (2001): Tots els refranys catalans. Edicions 62. Barcelona. | XX | Ha desaparegut, ja no es diu | Fa temps que a Sant Martí de Tous es deia el següent refrany: 'Els de Tous, a vendre ous' | 08226-101 | Sant Martí de Tous. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 62472 | Refrany geogràfic III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-geografic-iii | PARÉS, A. (2001): Tots els refranys catalans. Edicions 62. Barcelona. | XX | Ha desaparegut, ja no es diu | Fa temps que a Sant Martí de Tous es deia el següent refrany: 'Gent de Tous, liberanos Dominé'. En aquest cas, fa referència a què la gent de Sant Martí de Tous a vegades feien coses estranyes. | 08226-102 | Sant Martí de Tous. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 62473 | Refrany geogràfic IV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-geografic-iv | AAVV. (2003): Tous, mil anys d'història. Publicacions de l'Abadia de Montserrat 1981.Editorial Claret, Sau. PARÉS, A. (2001): Tots els refranys catalans. Edicions 62. Barcelona. | XX | Ha desaparegut, ja no es diu | Fa temps que a Sant Martí de Tous es deia el següent refrany: 'A Tous tots són metges i doctors'. Fa referència a què els veïns de Sant Martí de Tous eren pretensiosos i creien que ho sabien tot, que volien entendre de tot i que no sabien de res. | 08226-103 | Sant Martí de Tous. | Aquest refrany ve perquè durant molt de temps els veïns de Sant Martí de Tous van estar sense metge, ja que una vegada va morir el metge van acordar que només donarien la plaça de metge el què sàpigues guarir la darrera malaltia, així tindrien garantia de vida eterna. Durant molts anys, ells mateixos es guarien amb herbes i remeis casolans. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 62474 | Creu de Fillol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-fillol | XX | La creu de Fillol es troba a la carretera que porta al nucli de Fillol. Es una creu llatina de ferro situada damunt d'un bloc de pedra de forma cilíndrica la qual es sosté sobre un bloc de pedra de forma rectangular. | 08226-104 | Fillol. | 41.5487000,1.4699900 | 372395 | 4600801 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62474-foto-08226-104-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 62475 | Roure de Cal Manadetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-cal-manadetes | NAVARRO, F. (2012). Pla d'ordenació urbanística municipal de Sant Martí de Tous (POUM). Catàleg de béns a protegir. Ajuntament de Sant Martí de Tous. | El Roure de Cal Manadetes es troba situat a la banda nord-est de la finaca. Es tracta d'un roure (Quercus robur) amb un perímetre de corona de 3,20 m i amb una capçada gran. El roure és un arbre caducifolis amb una ampla i gran capçada i menys espessa que la de les alzines. La seva escorça es forca i arrugada i la fusta és molt apreciada per la fabricació de mobles. Les fulles són de color verd fosc per l'anvers i de color verd grisós pel revers i el fruit és el gla. | 08226-105 | Cal Manadetes. Nucli urbà. | 41.5636200,1.5234000 | 376878 | 4602380 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62475-foto-08226-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62475-foto-08226-105-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 62476 | Pintura de l'Ermita de la Mare de Déu de Sentfores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-de-lermita-de-la-mare-de-deu-de-sentfores | XXI | El quadre de Rosa Montal es troba ubicat a la segona planta de l'edifici. Representa de manera molt real la façana principal de l'Ermita de la Mare de Déu de Sentofres, amb l'escalinata d'accés al portal. | 08226-106 | Carrer de les escoles, 15. Nucli urbà. | Rosa Montal va dur a terme una exposició a la seu dels Amics de Tous. Un cop finalitzada l'exposició els hi va donar d'obsequi un dels quadres relacionat amb el municipi de Sant Martí de Tous. Associació Amics de Tous fou creada l'any 1983 i durant els últims anys s'ha dedicat a recollir, recuperar i emmagatzemar elements dels patrimoni local que els veïns han donat a l'entitat. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 2016 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62476-foto-08226-106-1.jpg | Física | Realisme | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2019-11-27 00:00:00 | Núria Cabañas | Rosa Montal | Aquest objecte es troba ubicat en un edifici municipal cedit per l'Ajuntament de Sant Martí de Tous a l'Associació Amics de Tous, els quals gestionen la Sala Camil Riba, a la planta baixa, i el segon pis. | 103 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 62477 | Esteles funeràries discoïdals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esteles-funeraries-discoidals-0 | Menéndez, F. Xavier. (2015): Informe sobre la col·lecció local de Sant Martí de Tous. Requeriments per la creació d'un equipament museístic. Oficina de Patrimoni de la Diputació de Barcelona. | XII- XIX | A la sala d'exposició permanent Camil Riba s'hi exposen sis esteles funeràries discoïdals de pedra. Corresponent a monuments funeraris amb base trapezoïdal i coronades per un disc circular decorat. Tres presenten una creu en relleu a les dues cares del disc, una quarta mostra quatre grans pètals rebaixats en les dues cares del disc, una cinquena en una cara presenta una castell o torre amb tres merlets i en l'altra cara una creu i una sisena un xerrac a les dues cares del disc. Aquesta segons un cartell pertanyia a la tomba de Josep Gual i Vidal (1780-1824), de la casa Gual de la Roqueta. | 08226-107 | Carrer de les escoles, 15. Nucli urbà. | De la gran part de les esteles no se sap la seva procedència. No obstant, aquests elements eren utilitzats per marcar sepultures al subsòl. Aquest model es va començar a utilitzar al segle XII fins el segle XVIII-XIX. Associació Amics de Tous fou creada l'any 1983 i durant els últims anys s'ha dedicat a recollir, recuperar i emmagatzemar elements dels patrimoni local que els veïns han donat a l'entitat. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62477-foto-08226-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62477-foto-08226-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62477-foto-08226-107-3.jpg | Física | Contemporani|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Aquest objecte es troba ubicat en un edifici municipal cedit per l'Ajuntament de Sant Martí de Tous a l'Associació Amics de Tous, els quals gestionen la Sala Camil Riba, a la planta baixa, i el segon pis. | 98|85 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 62478 | Objectes de la vida quotidiana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/objectes-de-la-vida-quotidiana | Menéndez, F. Xavier. (2015): Informe sobre la col·lecció local de Sant Martí de Tous. Requeriments per la creació d'un equipament museístic. Oficina de Patrimoni de la Diputació de Barcelona. | XVIII-XX | A la sala d'exposició permanent Camil Riba s'hi exposa una vitrina amb diversos elements que formaven part de la vida quotidiana: plats i gerres de ceràmica vidrada, rellotges, navalles i estris d'afaitar, fogons, mesures, tisores i planxes. En total es tracta d'una col·lecció de 29 objectes. | 08226-108 | Carrer de les escoles, 15. Nucli urbà. | Associació Amics de Tous fou creada l'any 1983 i durant els últims anys s'ha dedicat a recollir, recuperar i emmagatzemar elements dels patrimoni local que els veïns han donat a l'entitat. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Aquest objecte es troba ubicat en un edifici municipal cedit per l'Ajuntament de Sant Martí de Tous a l'Associació Amics de Tous, els quals gestionen la Sala Camil Riba, a la planta baixa, i el segon pis. | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 62479 | Col·lecció d'objectes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-0 | Menéndez, F. Xavier. (2015): Informe sobre la col·lecció local de Sant Martí de Tous. Requeriments per la creació d'un equipament museístic. Oficina de Patrimoni de la Diputació de Barcelona. | XVII-XX | A la segona planta s'hi ubica la zona de magatzem de l'associació, aproximadament uns 110 objectes. En destaques diferents estris del camps com forques, cistells, estris de bestiar, mesuradors, garbells, una sembradora..., objectes de vida quotidiana com olles, gibrells, plats, cassoles, ampolles de vidre, càntirs..., figures religioses, fòssils recollits a Sant Martí de Tous, tres rajols que mostren el cicle del vi, alguna radio i un bagul. | 08226-109 | Carrer de les escoles, 15. Nucli urbà. | Associació Amics de Tous fou creada l'any 1983 i durant els últims anys s'ha dedicat a recollir, recuperar i emmagatzemar elements dels patrimoni local que els veïns han donat a l'entitat. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62479-foto-08226-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62479-foto-08226-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62479-foto-08226-109-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Aquest objecte es troba ubicat en un edifici municipal cedit per l'Ajuntament de Sant Martí de Tous a l'Associació Amics de Tous, els quals gestionen la Sala Camil Riba, a la planta baixa, i el segon pis. | 98|94 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 62480 | Pianola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pianola | Menéndez, F. Xavier. (2015): Informe sobre la col·lecció local de Sant Martí de Tous. Requeriments per la creació d'un equipament museístic. Oficina de Patrimoni de la Diputació de Barcelona. | XIX | La pianola es troba situada a la segona planta de l'edifici. Es tracta d'una variant del piano mecànic que va gaudir d'una gran popularitat. És un instrument en forma de taula rectangular de fusta amb quatre peus de forma arrodonida. Té una coberta que amaga el teclat de la pianola i un faristol. | 08226-110 | Carrer de les escoles, 15. Nucli urbà. | Associació Amics de Tous fou creada l'any 1983 i durant els últims anys s'ha dedicat a recollir, recuperar i emmagatzemar elements dels patrimoni local que els veïns han donat a l'entitat. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62480-foto-08226-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62480-foto-08226-110-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Aquest objecte es troba ubicat en un edifici municipal cedit per l'Ajuntament de Sant Martí de Tous a l'Associació Amics de Tous, els quals gestionen la Sala Camil Riba, a la planta baixa, i el segon pis. La pianola va ser una donació de Josep Maria Domènech i Fargas, de Cal Bató a l'Associació dels Amics de Tous. | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 62481 | Elements arquitectònics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-arquitectonics | Menéndez, F. Xavier. (2015): Informe sobre la col·lecció local de Sant Martí de Tous. Requeriments per la creació d'un equipament museístic. Oficina de Patrimoni de la Diputació de Barcelona. | XI-XV | Una de les decoracions del capitell està molt desgastada. | A la sala d'exposició permanent Camil Riba s'hi exposen tres elements arquitectònics de pedra amb decoració. Dos d'ells presenten el mateix tipus de decoració, una sanefa formada per tres cordons, i podrien formar part de la mateixa cornisa. El tercer element correspon a una ménsula de pedra de forma rectangular. La part inferior no presenta cap tipus de decoració i la part superior n'hi ha en tres de les cares. En una s'hi representa una cara humana, en una altra cara un flor de vuit pètals i en la tercera cara s'hi representa un animal fantàstic, possiblement un drac,tot i està molt desgastada. Aquests elements provenen de Santa Maria de la Roqueta. | 08226-111 | Carrer de les escoles, 15. Nucli urbà. | L'Associació Amics de Tous fou creada l'any 1983 i durant els últims anys s'ha dedicat a recollir, recuperar i emmagatzemar elements dels patrimoni local que els veïns han donat a l'entitat. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62481-foto-08226-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62481-foto-08226-111-3.jpg | Física | Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Aquest objecte es troba ubicat en un edifici municipal cedit per l'Ajuntament de Sant Martí de Tous a l'Associació Amics de Tous, els quals gestionen la Sala Camil Riba, a la planta baixa, i el segon pis. | 85 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 62482 | Retaule de la Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-la-mare-de-deu-del-roser-0 | GIRALT, C; JUNYENT, R; PLANS, S. (1998). El retaule del Roser de Sant Martí de Tous. Fra Damià Vicens i la pintura a la sotvegueria d'igualada a la darreria del segle XVI. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. Sant Martí de Tous. | XVI | Restauració l'any 1985 de cinc de les sis taules dels retaule. | El Retaule de la Mare de Déu del Roser es troba situat a l'interior de la parròquia de Sant Martí de Tous, a la capella del Roser col·locats entorn la Mare de Déu del Roser, de 1858. Fou pintat per Fra. Damià Vicenç entre els anys 1595-1596 segons les dates que hi ha inscrites en les taules de de Sant Joan Baptista (1595) i de la Nativitat (1596). Es tracta d'un retaule compartimentat en set taules pintades a l'oli sobre fusta i actualment emmarcats per separat. Hi consten les següents escenes: La Nativitat, l'Epifania, L'oració a l'hort de Getsemaní, el Plany sobre el Crist mort, la Resurrecció, Sant Joan Baptista i Sant Jaume (actualment no es conserva). La taula de la Nativitat i de l'Epifania són les de majors dimensions. | 08226-112 | Església parroquial de Sant Martí de Tous. | Aquestes pintures es van salvar l'any 1936 de ésser cremades pel desinterès que van mostrar els soldats en veure-les molt brutes. La Mare de Déu del Roser, que acompanya les pintures es va salvar de la crema perquè la va amagar una nena entre uns camps de ceps. | 41.5599500,1.5244800 | 376961 | 4601971 | 1595 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62482-foto-08226-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62482-foto-08226-112-3.jpg | Física | Renaixement | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Fra Damià Vicenç | Les escenes corresponen al goigs de la Mare de Déu amb algunes escenes de la passió de Crist. | 95 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 62483 | Sarcòfag de Bernat de Tous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-bernat-de-tous | AAVV. (2003): Tous, mil anys d'història. Publicacions de l'Abadia de Montserrat 1981.Editorial Claret, Sau. RIQUER, MARTÍ DE (2011): l'Arnés del Cavaller. Armes i armadures catalanes medievals. La Magrana. Barcelona. | XIV | La pedra està erosionada dels costats | Sarcòfag de pedra situat en una capella a l'interior de la Parròquia de Sant Martí de Tous. Es tracta d'un sarcòfag de planta rectangular amb coberta a una vessant i amb decoració esculpida. A la coberta s'hi representa un cavaller jacent amb cota de malla amb una espasa i un punyal, Bernat de Tous. El cap es recolza damunt d'un coixí i els peus reposen sobre un felí. La part frontal del sarcòfag està decorada amb sis arcs apuntats acabats amb una flor i a l'interior de cada arc una figura amb hàbit amb actitud trista, els planyiders. | 08226-113 | Església parroquial de Sant Martí de Tous. | Bernat de Tous es va casar amb Constança, filla de Guifré de Castellolí, i posteriorment amb Isabel. L'any 1328 va ser anomenat senyor de Tous. Va ajudar a edificar l'antiga església gòtica i va ser conseller reial. L'any 1352 va abdicà a favor del seu fill, Bernat de Tous. | 41.5599500,1.5244800 | 376961 | 4601971 | 1355 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La cronologia de 1355 és l'any de la mort de Bernat de Tous tot i que el sarcòfag per raons estilístiques i comparatives amb altres sarcòfags alguns autors, com Martí de Riquer, creuen que fou construït en vida de Bernat entre els anys 1331 i 1343. | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 62484 | Pica baptismal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-1 | XII-XIV | La part superior amb algunes esquerdes i escantonaments a la pedra i el peu està refet. | Pica baptismal de pedra situat en una capella a l'interior de la Parròquia de Sant Martí de Tous. Pica de forma hemisfèrica amb peu pla. El cos està emmarcat per dues motllures i presenta una decoració esculpida a base d'arcuacions que envolten tot el cos. | 08226-114 | Església parroquial de Sant Martí de Tous. | 41.5599500,1.5244800 | 376961 | 4601971 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Pica baptismal de Fillol | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 62485 | Castell de la Roqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-la-roqueta | <p>AAVV. (2003): Tous, mil anys d'història. Publicacions de l'Abadia de Montserrat 1981.Editorial Claret, Sau. AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès-L'Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. AAVV. (1999): L'Alt Penedès, El Baix Penedès, El Garraf, l'Anoia. Pòrtic.Barcelona. Catàleg de béns protegits per al POUM de de Sant Martí de Tous. Ajuntament de Sant Martí de Tous. Febrer de 2012. CATALÀ, P. (1990): Els Castells Catalans. Vol V. Rafael Dalmau Editor. Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | X | Ruïnós | <p>El castell de la Roqueta es troba situat al cim d'un petit turó a la zona del Collet de la Savinosa, a poca distància de l'església de la Roqueta en una punt estratègic amb gran visibilitat a la banda sud-oest del terme de Sant Martí de Tous. Documentat des de l'any 960 en l'acta de confirmació realitzada pel comte Borrell II al seu vassall Isarn. Actualment, el castell es troba completament en estat ruïnós, fou edificat sobre la roca natural. Únicament es conserva el llenç de paret orientat al migdia. Presenta una alçada d' aproximadament 3,30 m i una longitud de 8,2 m. Esta realitzat amb carreus petits lligats amb morter de calç i dipositats en filades regulars. Per la part exterior, el mur conserva obertes dues espitlleres situades a diferent nivell. Interiorment aquest llenç fou reforçat XI amb la construcció d'una capella consagrada a Sant Miquel i de la qual es conserva una paret on s'hi obren dues arcades d'arc de mig punt amb les pedres col·locades a mode de plec de llibre i sobre les arcades s'hi conserva l'arrencament de la coberta en volta. El parament és de pedra irregular lligada amb morter de calç i dipositats en filades regulars amb una petita fornícula quadrangular a l'interior de cada arc. El mur oest està totalment enderrocat a excepció de la cantonada que s'uneix amb el mur sud on s'hi obria una espitllera.</p> | 08226-115 | El Turó de la Roqueta. Al sud-oest del nucli urbà. | <p>El castell de la Roqueta es documenta en l'acta de consagració del comte Borrell II al seu vassall l'any 960. L'any 1018 el castell pertanyia a Hug de Cervelló, que li llegà al seu fill Alamany el castell de la Roqueta juntament amb les terres i vinyes i totes les pertinences així com tot el que pogués posseir en un futur. Al llarg del segle XI es coneixen diverses disputes amb el Bisbat de Vic pel domini de terres properes al castell de la Roqueta. L'Any 1043 el senyor del castell era Cervelló Alamany , sota el qual es va consagrar l'església de Sant Miquel del castell pel Bisbe Abat Oliba. Va formar part de diverses generacions de la família Alamany fins l'any 1229 quan morí Guerau, fill de Guillem de Cervelló, qui va deixar el castell de la Roqueta al monestir de Santes Creus, qui a partir d'aquell moment va intentar engrandir els seus dominis sobre el terme de la Roqueta. L'any 1250 el monestir de Santes Creus ratificà tots els drets que té sobre el castell i les terres. El segle XIV encara estava sota el domini del monestir de Santes Creus, ja que en el fogatge de 1365-1370 apareix el castell com a possessió del monestir.</p> | 41.5299400,1.4847200 | 373587 | 4598697 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62485-foto-08226-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62485-foto-08226-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62485-foto-08226-115-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Núria Cabañas | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||
| 62486 | Església Parroquial de Sant Martí de Tous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-marti-de-tous | AAVV. (2003): Tous, mil anys d'història. Publicacions de l'Abadia de Montserrat 1981.Editorial Claret, Sau. Catàleg de béns protegits per al POUM de de Sant Martí de Tous. Ajuntament de Sant Martí de Tous. Febrer de 2012. GAVÍN, JM. (1988): Inventari d'esglésies. Anoia-Conca de Barbarà. Vol. 16. Arxiu Gavín GIRALT, C; JUNYENT, R; PLANS, S. (1998). El retaule del Roser de Sant Martí de Tous. Fra Damià Vicens i la pintura a la sotvegueria d'igualada a la darreria del segle XVI. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. Sant Martí de Tous. Triptic de la pintura mural de l'Ésglésia parroquial de Sant Martí de Tous. 2017. | XIX | L'església parroquial de Sant Martí de Tous fou construïda l'any 1892 sobre l'antiga església d'estil gòtic de la qual es conserven alguns vestigis com un finestral doble amb arcs apuntats polilobulada i l'escala del campanar. L'edifici de planta rectangular s'articula en una sola nau amb quatre capelles a cada lateral dedicades a diversos Sants. En destaca la primera i la segona capella situades a la paret de ponent. La primera alberga diferents peces entre les quals en destaca una pica baptismal i el sarcòfag de Bernat de Tous del segle XIV. La segona capella esta dedicada a la Verge del Roser i alberga quadres que formaven part del retaule del Roser del segle XVI. La coberta és amb volta de canó sostinguda per arcs faixons. L'altar cobert per un baldaquí que fou reconstruït després de la Guerra Civil amb Sant Martí, escultura de la dècada de 1960. A la zona del presbiteri hi ha una pintura mural de Domènc Corbella Llobet, realitzada l'any1980. En ella s'hi representa el Pantocràtor acollidor envoltat de dos àngels i dels quatre evangelis. Sobre l'entrada s'hi situa el cor, amb un òrgan de vent de la dècada de 1980 extret d'una església de Barcelona. La façana de l'església és de blocs de pedra ben escairats lligats amb argamassa i ciment i col·locats en filades regulars. La porta principal d'arc de mig punt amb decoració a baix relleu al timpà s'obre a la paret de migjorn. A banda i banda del portal hi ha dos òculs, un d'ells tapiat, i sobre el portal el rosetó amb un vitrall del segle XX. Damunt el rosetó hi ha una petita fornícula d'arc de mig punt i tota la façana està coronada per una creu de pedra. Al costat dret hi ha el campanar quadrangular tipus torre amb una finestra d'arc de mig punt a cada costat amb un rellotge amb números romans edificat l'any 1920. El parament es de pedra petita lligada amb argamassa col·locades en filades més o menys regulars i les cantonades reforçades amb pedra ben escairada i de mida més gran. | 08226-116 | Plaça de l'església, 4. Nucli urbà. | La parròquia de Tous consta esmentada en la llista de parròquies del segle XII del Bisbat de Vic, tot i que es lògic que s'edifiqués una primitiva església al costat del castell de Tous, considerada part integrant del castell o posada sota la seva protecció, com succeeix a Òdena, Montbui i Clariana. L'any 1334 es va començar a edificar l'església d'estil gòtic, a càrrec dels feligresos i sota la vigilància de Bernat de Tous que finalitzaren l'any 1358. Segons Artur Osona l'església era d'una sola nau amb el portal rodó i amb una capella del gòtic pus enfront el portal, la capella de Sant Joan, construïda posteriorment a petició del mossèn Guillem de Quadres. Entorn l'any 1592, l'altar de Sant Joan i també de Sant Jaume s'havien convertit en l'altar del Roser segons mossèn Sebastià Quadres. L'església fou enderrocada i s'hi edifica al damunt l'actual església d'estil neoclàssic l'any 1892. L'any 1894 va ser beneïda pel bisbe Morgades. Durant la Guerra Civil l'església es va utilitzar com a magatzem i tot el que hi havia al seu interior va desaparèixer. | 41.5599700,1.5244700 | 376960 | 4601973 | 1892 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62486-foto-08226-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62486-foto-08226-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62486-foto-08226-116-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas | 99|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 62487 | Església Parroquial de Sant Cristòfol de Fillol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-cristofol-de-fillol | AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès - L'Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. Catàleg de béns protegits per al POUM de de Sant Martí de Tous. Ajuntament de Sant Martí de Tous. Febrer de 2012. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVIII | L'església parroquial de Sant Cristòfol de Fillol es troba situada a l'oest del nucli de Fillol i segons la data situada a la dovella clau del portal principal fou construïda l'any 1741. L'edifici de planta rectangular s'articula en una sola nau de creu llatina amb capelles a cada lateral dedicades a diferents sants amb la coberta de volta de canó a l'interior i l'exterior de teula a doble vessant. La zona del presbiteri destaca pel retaule, d'estil neoclàssic, realitzat l'any 1887 amb la imatge de Sant Cristòfol (mitjans del segle XX) flanquejat per dues columnes. Al costat dret del portal d'accés hi ha les escales de cargol per accedir al cor, on es conserva el suport de fusta de les matraques, i al campanar. A la paret de les escales que delimiten amb el cor en destaca la presència d'una pica beneïda emmarcada per un escut coronat amb una creu pintat de negre actualment en desús. La façana principal de l'església, situada a ponent, és de pedra irregular lligada amb argamassa excepte la cantonada, reforçada per carreus ben escairats. La porta d'arc de mig punt adovellat té inscrita a la dovella clau l'any 1741. Sobre el portal hi ha un òcul amb vitrall. La façana està coronada a la part central per un campanar d'espardenya de doble ull que conserva una campana de bronze dedicada a la Verge Maria. El campanar està coronat per una creu de pedra. | 08226-117 | Fillol. | L'església es trobava dins el terme del castell de Fillol i des de els seus inicis va exercir funcions parroquials. Es troba documentada en una data entre els anys 1025 i 1050 en una relació de parròquies del Bisbat de Vic, on s'esmenta la parròquia de Phiol. L'any 1685 el bisbe Pasqual de Vic visità el terme i en diu que l'església de Fillol tenia com a sufragània les esglésies de Santa Maria de la Roqueta i Sant Pere de la Goda i com a capella l'església de Santa Maria de Vilaseca. L'edifici actual data de mitjans del segle XVIII i possiblement va substituir l'antiga església documentada al segle XI. Actualment continua essent l'església parroquial del nucli de Fillol on s'hi celebren misses cada primer diumenge de cada mes. | 41.5478200,1.4691000 | 372319 | 4600705 | 1741 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62487-foto-08226-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62487-foto-08226-117-3.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2019-11-27 00:00:00 | Núria Cabañas | Segons fonts orals, la campana és l'original del segle XVIII. Durant la guerra civil la van treure i amagar i posteriorment, a mitjans del segle XX van tornar-la a col·locar. | 94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 62488 | Església de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-miquel-0 | <p>AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès- L'Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. Catàleg de béns protegits per al POUM de de Sant Martí de Tous. Ajuntament de Sant Martí de Tous. Febrer de 2012. CATALÀ, P. (1990): Els Castells Catalans. Vol V. Rafael Dalmau Editor. Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | XI | Ruïnós | <p>L'església de Sant Miquel es troba situada a l'interior del castell de la Roqueta. Actualment està completament en estat ruïnós i només es conserva la paret sud, adossada a la paret sud del castell. A la paret s'hi obren dues arcades cegues de mig punt amb les pedres col·locades a mode de plec de llibre i sobre les arcades s'hi conserva l'arrencament de la coberta en volta. El parament és de pedra irregular lligada amb morter de calç i dipositats en filades regulars amb una petita fornícula quadrangular a l'interior de cada arc.</p> | 08226-118 | Castell de la Roqueta. | <p>L'església situada a l'interior del castell de la Roqueta fou edificada en temps de Cervelló Alamany i consagrada l'any 1043 pel Bisbe Abat Oliba. Cervelló Alamany, a petició del bisbe, va decidir que anualment, en ocasió dels sínodes es pagués una lliua de cera a la seu de Sant Pere de Vic. L'església va tenir funcions de parròquia del terme de Roqueta fins que va passar assolir-les l'església de Santa Maria de Roqueta. Va dependre del monestir de Santes Creus igual que el castell i l'església de Santa Maria a partir de l'any 1229, quan morí Guerau, fill de Guillem de Cervelló, qui va deixar el castell de la Roqueta juntament amb altres dominis al monestir de Santes Creus. Aquest domini perdurà fins l'any 1330 que l'abat de Santes Creus cedí l'església de la Roqueta al bisbe de Vic.</p> | 41.5299400,1.4847200 | 373587 | 4598697 | 1043 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62488-foto-08226-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62488-foto-08226-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62488-foto-08226-118-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Núria Cabañas | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||
| 62489 | La Sagrada Família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sagrada-familia | Catàleg de béns protegits per al POUM de de Sant Martí de Tous. Ajuntament de Sant Martí de Tous. Febrer de 2012. GAVÍN, JM. (1988): Inventari d'esglésies. Anoia-Conca de Barbarà. Vol. 16. Arxiu Gavín PUJOL, A. (1971): Sant Martí de Tous. Breu descripció histórica (1899). Sant Martí de Tous. | XIX | Coberta interior i el terra de la zona del cor deteriorats. | La capella de la Sagrada Família es troba situada al costat del Mas de l'Eucaria a tocar de la carretera de Bellprat. És d'estil historicista i fou inaugurada l'any 1889 per la família Vilà, provinent de Barcelona. L'edifici de planta de creu llatina amb un absis poligonal on s'hi obren tres finestrals d'arc apuntat, dos dels quals es van tapiar amb maons l'any 1960. L'absis està coronat per un campanar d'espardenya d'un sol ull. Adossat a l'absis s'hi construir una estructura de planta rectangular corresponent a dues capelles laterals amb tres finestres de reduïdes dimensions d'arc rebaixat emmarcades amb maons. La coberta de volta de creuaria amb arcs ogivals a l'interior i l'exterior de teula a doble vessant. La zona del presbiteri es troba situada a un nivell superior respecte la resta de la nau juntament amb les dues capelles, comunicades entre si. L'accés a les capelles és mitjançant una porta d'arc apuntat. El cor, situat sobre el portal d'accés es troba molt deteriorat. Actualment s'utilitza com a magatzem. La façana principal, orientada a llevant, té un portal d'arc apuntat amb decoració a baix relleu al timpà, on hi figura la imatge del sagrat cor amb l'ull que tot ho veu i custodiat per un àngel a cada lateral i amb la inscripció: Inaugurat 11 setembre 1889. El timpà va ser obra de M. Dalmau, tal com s'indica a la part inferior dreta. Sobre el portal hi ha una rosassa amb una estrella de vuit puntes i coronada per una creu de pedra. El parament és de pedra irregular lligada amb argamassa amb filades irregulars. La façana de llevant s'hi pot apreciar l'arrebossat final de les parets que imita blocs de pedra ben escairats col·locats a trencajunt amb filades regulars. Les parets exteriors presenten contraforts amb banquetes d'unió. | 08226-119 | Planes de l'Eucaria. A l'oest del nucli urbà. | L'Eucaria o com s'anomenava antigament Alqueria o Auqueria era un conjunt de masies modernes amb terres situades entre Fillol i Sant Martí de Tous. L'any 1889 era propietat de la família de Josep Vilà i Solé, fabricant de Barcelona, que va fer edificar la capella de la Sagrada família i realitzar diverses modificacions al Mas de l'Eucaria. La família Vilà va vendre la casa i les propietats, inclosa la capella de la Sagrada Família, l'any 1925 a l'Escola Pia de Catalunya fins l'any 2001 que ho van vendre a l'actual propietari de la finca que transformà l'espai i la masia en un restaurant. | 41.5579400,1.4925400 | 374294 | 4601794 | 1889 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62489-foto-08226-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62489-foto-08226-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62489-foto-08226-119-3.jpg | Legal i física | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La capella té un goig en Honor de la Santíssima Trinitat i de la Sagrada Família, Jesús, Maria i Joseph. L'autor de la lletra correspon a Pau Parassols Pi, l'acompanyament musical de piano i harmoniun va ser composat per Lluís Millet i la il·lustració a càrrec de M. Dalmau. | 116|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 62490 | Santuari de la Mare de Déu de Sentfores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-la-mare-de-deu-de-sentfores | AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès-L'Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana . AAVV. (2003): Tous, mil anys d'història. Publicacions de l'Abadia de Montserrat 1981.Editorial Claret, Sau. AAVV. (1992): Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i Anoia. Barcelona. Enciclopèdia Catalana. BLANCO I PUJOL, V: Santuari de la Mare de Déu de Sentofores. Edita Parròquia i Patronat de Sentfores. GAVÍN, JM. (1988): Inventari d'esglésies. Anoia-Conca de Barbarà. Vol. 16. Arxiu Gavín Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. NAVARRO, F. (2012). Pla d'ordenació urbanística municipal de Sant Martí de Tous (POUM). Catàleg de béns a protegir. Ajuntament de Sant Martí de Tous. | XVII -XX | El Santuari de la Mare de Déu de Sentfores edificat sobre els vestigis d'un edifici primitiu romànic, possiblement de finals del segle XII, de la mateixa època que l'antiga talla policroma de la verge actualment desapareguda. L'edifici de planta de creu llatina amb dues capelles laterals a la secció transversal. L'encreuament dels dos eixos principals hi ha una cúpula amb pintures de Jaume Enrich i Gabriel Junyent realitzades l'any 1993. En ella s'hi descriu l'apoteosi gloriosa de la Mare de Déu amb els quatre evangelis. Autors que han decorat el santuari amb altres escenes històriques relacionades amb la vida de Jesús i la Verge Maria. L'altar situat a un nivell superior respecte la nau central està flanquejat per quatre columnes d'estil neoclàssic on s'hi obra una obertura d'arc de mig punt amb la imatge de la Mare de Déu de Senfores, el cambril. El cambril, construït l'any 1777 i sotmès a una restauració l'any 1993 s'hi accedeix s'hi accedeix per unes escales laterals i alberga l'actual imatge de la Mare de Déu amb el nen, reproducció neoromànica realitzada l'any 1954 a semblança de l'original datada de la primera meitat del segle XIII. A la paret de llevant hi ha un petit rosetó amb vitrall amb una escena de la llegenda de la Mare de Déu de Sentfores. Sobre el portal d'accés s'hi situa la zona del cor amb una barana de fusta. La façana principal, situada a ponent, té un portal d'accés coronat per una llinda de pedra on hi ha inscrit 'JVAN NASICH. ANNO DNI 1656. 8ºkª IUNY'. A la banda dreta del portal hi ha una petita finestra rectangular. Sobre el portal hi ha un rosetó amb un vitrall que escenifica la Santíssima Trinitat. La façana està coronada a la part central per un campanar d'espardenya amb un sol ull amb una campana. El campanar està coronat per una creu metàl·lica. L'accés a l'interior del santuari es mitjançant una escalinata que fou construïda entre finals de la dècada de 1950 i la dècada de 1960. El parament és de pedra irregular lligada amb argamassa excepte les cantonades, reforçades per carreus ben escairats. La coberta és de volta d'aresta a l'interior i a l'exterior de la teulada a doble vessant. | 08226-120 | Sentfores. | El santuari de la Mare de Déu de Sentfores situada a l'antic terme del castell de Tous a l'indret de Sentfores, topònim documentat ja l'any 1090, quan el noble Adeodat Bernat, de la família dels Claramunt, usurpà l'alou a l'església de Vic. La primitiva església romànica es documenta per primera vegada l'any 1294 en el testament de Berenguer Paloma amb el nom de 'Salifores' i l'any 1334 en el testament de mossèn Guillem Quadres. Malgrat tot, possiblement fou construïda entorn el segle XII. De l'antic edifici romànic se'n desconeix l'ubicació exacta. Va ser substituïda entorn l'any 1656 per Joan Nasich, que imitar l'estil romànic, i va anar a càrrec dels frares del monestir de Sant jeroni de la Murtua. L'any 1777 va ser ampliada amb un creuer i un gran cambril. Entre els anys 1929 i 1954 la decoració interior del santuari ha estat modificada i s'han col·lcoat altars secundaris. Aquest santuari tenia ermitans que en tenien cura amb la casa adossada al costat del santuari. L'edificació del santuari s'ha relacionat amb la llegenda de la Verge de Sentfores, segons la qual la imatge fou trobada per un pastor de Can Bossanya, que col·locar la imatge al sarró per ensenyar-la i quan va arribar a Tous la imatge havia desaparegut i tornat al lloc on el pastor l'havia trobat. Aquest fet es va repetir tres vegades fins que es va decidir que aquell era el lloc on s'havia de venerar. | 41.5528100,1.5394900 | 378199 | 4601157 | 1656 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62490-foto-08226-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62490-foto-08226-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62490-foto-08226-120-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Joan Nasich | El Dilluns de Pasqua s'hi celebra l'Aplec de Sentfores. L'acte central és la missa d'ofici i finalitza amb un dinar. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 62491 | Església de Sant Pere de l'Erm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-pere-de-lerm | AAVV. (2003): Tous, mil anys d'història. Publicacions de l'Abadia de Montserrat 1981.Editorial Claret, Sau. AAVV. (1994): Esglésies romàniques de l'Anoia. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada i la Veu de l'Anoia. Codorniu Arts Gràfiques. AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès – L'Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. AAVV. (1992): Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i Anoia. Barcelona. Enciclopèdia Catalana. AAVV. (1994): Arquitectura religiosa romànica de la comarca de l'Anoia. Unió Excursionista de Catalunya. Catàleg de béns protegits per al POUM de de Sant Martí de Tous. Ajuntament de Sant Martí de Tous. Febrer de 2012. GAVÍN, JM. (1988): Inventari d'esglésies. Anoia-Conca de Barbarà. Vol. 16. Arxiu Gavín | XI | Alguna de les parets exteriors presenten alguna esquerda i vegetació que les cobreix. A l'interior li manca part del paviment i enguixat. | L'església de Sant Pere de l'Erm es troba situada al nord del terme de Sant Martí de Tous. L'edifici d'estil romànic fou edificat el segle XI i posteriorment, entre els segles XIV i XV fou remodelat. L'edifici va ser concebut amb planta de creu llatina de tres naus amb tres absis ben orientats. No obstant, sembla ser que no va arribar a construir-se amb aquestes condicions. Actualment només en queda el creure i els tres absis. De la primitiva església romànica es conserven l'estructura dels tres absis que s'obrien a les naus mitjançant arcs de mig punt adovellats. La nau central es comunicava amb les naus laterals amb el mateix sistema d'arcs de mig punt adovellats. L'absis més meridional es cobert per una volta de mig punt on hi són visibles les empremtes de l'encanyissat de l'encofrat de la volta original. L'exterior de l'absis conserva la decoració llombarda de lesenes i arcuacions cegues, típiques del romànic primitiu. A diferencia d'aquest, la coberta de l'absis central, d'estil gòtic, presenta una volta de creuaria mitjançant l'encreuament de dos arcs apuntats. L'exterior de l'absis conserva part de les lesenes verticals d'estil romànic però en època gòtica, no es van ser refetes les arcuacions cegues situades a la part superior de l'absis. L'absis nord, no es va refer mai, i molt probablement, quan es va refer la coberta i l'absis de la nau central entre els segles XIV-XV l'accés interior que comunicava l'absis central amb l'absis nord es va tapiar. Actualment, en resta de peus part de les parets i l'interior està ple de vegetació. L'edifici es il·luminat per tres finestres d'arc de mig punt adovellats i obertes en doble esqueixada situades al centre de casa absis. També se'n conserva una altre, amb les mateixes característiques constructives, situada al mur sud de l'absis meridional, al costat de la porta d'accés, de planta rectangular amb llinda de pedra totalment reconstruïda. El parament dels murs mostra la diferencia entre l'aparell constructiu d'estil romànic, de carreus de mida mitjana lligats amb argamassa i col·locats amb filades regulars. A diferencia de les reformes posteriors d'època gòtica, de pedra més basta i de carreus més petits. | 08226-121 | A L'Obaga de Sant Pere de l'Erm. A l'oest del nucli urbà. | L'església de Sant Pere de l' Erm es troba situada prop de l'antiga vila rural d'Avenes i prop de l'antic nucli de Flix. En moltes ocasions s'ha relacionat la seva construcció amb Guillem d'Oló o de Mediona entorn l'any 1023 i el bisbe Oliba qui la va consagrar l'any 1035. No obstant, aquest fet no s'ha pogut confirmar. L'any 1074 es documentada per primera quan s'esmenta un camp de la vila d'Avenes, situat junt a Sant Pere de l'Erm (Sanctum Petru Heremum). L'any 1079 es novament esmentada en la venda que va fer Guadall i la seva esposa Ermessenda a Alamany Unifred d'un alou situat en el lloc de Sant Pere de l'Erm on s'incloïa l'església. L'any 1174 arran un plet entre els senyors de Tous i els bisbes de Vic el canonge Bertran de Castellar descriu que l'església està parcialment ensorrada i només conserva els tres absis sencers. En aquest període, el bisbe Ramon Gausfred (1109-1145) va mostrar el seu interès en convertir-la en un monestir, encara que no es va realitzar mai. Malgrat això, si que es documenta la presència d'ermitans l'any 1326 quan el rector de Tous, Ferrer de Queralt, va donar permís a Ponç de Calaf per instal·lar-s'hi. S'hi van dur a terme diverses reparacions i possiblement és d'aquest moment la capella actual, amb la volta amb arcs ogivals. L'any 1721 es documenta una nova refracció arran de la visita del bisbe Ramon de Marimon, que va disposar que es repares la paret de l'altar i la teulada. L'església va tenir culte fins aproximadament l'any 1885, que segons les visites pastorals ja no tenia culte. Actualment l'edifici es utilitzat com a magatzem amb finalitats agrícoles o cabana. | 41.5631000,1.5013100 | 375035 | 4602354 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62491-foto-08226-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62491-foto-08226-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62491-foto-08226-121-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 92|93|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 62492 | Església de Santa Maria de la Roqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-de-la-roqueta | AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès-L'Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. AAVV. (1999): L'Alt Penedès, El Baix Penedès, El Garraf, l'Anoia. Pòrtic.Barcelona. AAVV. (1994): Esglésies romàniques de l'Anoia. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada i la Veu de l'Anoia. Codorniu Arts Gràfiques. Catàleg de béns protegits per al POUM de de Sant Martí de Tous. Ajuntament de Sant Martí de Tous. Febrer de 2012. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XI-XII | La coberta interior i murs que han estat reforçat amb totxos i el paviment del terra molt malmès. | L'església de Santa Maria de Roqueta es troba situada en una zona elevada prop del castell de la Roqueta, dins l'antic terme del castell. L'església d'estil romànic de finals del segle XII consta d'una nau capçada per un absis que exteriorment té un perímetre poligonal de nou cares i l'interior és semicircular que es diferencia de la nau per uns contraforts. A l'absis s'hi obren tres finestrals, un dels quals actualment es troba tapiat, de doble esqueixada que finalitzaven en arcs de mig punt adovellats. A l'interior, sota dos dels finestrals s'hi documenten un total de tres fornícules finalitzades en arc de mig punt adovellat. L'absis sobre a la nau a través d'un arc lleugerament apuntat que es recolza, a cada costat, sobre unes columnes dobles coronades amb capitells i col·locades sobre unes bases amb plint comú. La coberta és de quart d'esfera i arrenca d'una cornisa, sostinguda per mènsules, que recorre per l'exterior part de la part superior de l'absis. Aquesta cornisa també es documenta la mur nord però no al mur sud, el qual ha estat més modificat. La coberta de la nau és mitjançant una volta ogival gòtica, que substitueix la primitiva coberta. Tant al mur nord com al mur sud, s'hi obrien dues absidioles, de les qual només es manté la del mur nord, coberta per una volta de quart d'esfera. L'absidiola del mur sud, s'intueix part de l'arcada malmesa per obres posteriors. L'accés a l'interior de l'església és mitjançant dos portals, un a la façana de ponent i l'altre a migdia ( a l'absidiola del mur sud) cap d'elles de l'edifici original. El portal de ponent es coronat per una llinda de pedra. Al mur de migdia s'hi adossa una annexa, construït amb carreus reaprofitats d'antigues edificacions, de planta rectangular amb la porta d'accés al mur de façana sud, corresponent a l'antic cementiri de Roqueta. El parament dels murs és de carreus ben escairats disposats amb filades regulars a trencajunt a excepció del mur sud, que presenta la reutilització de diversos blocs de pedra com fragments de finestres o pedres de cornisa provinents d'una primitiva construcció. En molts dels carreus s'hi documenten marques de picapedres com són fletxes, creus, un angle agut, un angle recte entre d'altres. L'edifici mostra una desproporció entre la nau, excessivament petita, i l'absis i la posició extrema de les absidioles i la diferència dels paraments de l'església amb el mur de ponent. Aquests fets són indicatius de les refraccions dutes a terme, possiblement arran dels terratrèmols del segle XV, ja que la nau era més llarga com ho constat la continuïtat del mur nord en direcció a ponent. | 08226-122 | El Turó de la Roqueta. Al sud-oestdel nucli urbà. | L'església de Santa Maria de Roqueta inicilament no va exercir funcions parroquials, ja que eren exercides per l'església de Sant Miquel. No obstant, posteriorment, les va assumir per perdre-les més tard i ser sufragània de la parròquia de Fillol. L'església es troba documentada l'any 1079 en el testament d'una dona anomenada Ermessenda, la qual deixa quatre mencusos a Santa Maria. Va passar a dependre del monestir de Santes Creus igual que el castell i l'església de Sant Miquel a partir de l'any 1229, quan morí Guerau, fill de Guillem de Cervelló, qui va deixar el castell de la Roqueta juntament amb altres dominis al monestir de Santes Creus. Aquest domini perdurà fins l'any 1330 que l'abat de Santes Creus cedí l'església de la Roqueta al bisbe de Vic. L'any 1685 en una visita del bisbe Pasqual a Fillol, anomena l'església de Santa Maria com a propietat dels frares de Santes Creus, indicador que encara hi tenien alguns drets. L'any 1936 amb l'esclat de la guerra fou incendiada. Abans de la guerra civil a l'església de Santa Maria de la Roqueta la principal festa que s'hi celebrava era el 8 de setembre mitjançant un Aplec ,amb ofici cantant. S'hi venerava la Verge Maria i a l'altar de l'absidiola situada a la paret nord s'hi venerava la Mare de Déu del Remei. | 41.5302300,1.4845500 | 373573 | 4598729 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62492-foto-08226-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62492-foto-08226-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62492-foto-08226-122-3.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | A l'interior de nau, sobre la llinda del portal de ponent hi havia hagut una pedra esculpida amb la figura d'una cérvola dins l'escut heràldic dels Cervelló actualment desaparegut. | 92|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 62493 | Capella de Santa Maria de Vilaseca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-maria-de-vilaseca | AAVV. (1994): Arquitectura religiosa románica de la comarca de l'Anoia. Unió Excursionista de Catalunya. AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès-L'Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. AJUNTAMENT DE SANT MARTÍ DE TOUS. (2011): Esbós del Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. | XI-XIV | La capella de Santa Maria de Vilaseca es documentada per primera vegada en un testament l'any 1294. Actualment quasi no es conserva res de l'antiga capella de Santa Maria. Només es conserva la paret de migdia, amb una petita finestra, una porta d'accés d'arc de mig punt amb les pedres col·locades a mode de plec de llibre i la cornisa des de la qual arrancava la coberta de volta de canó de pedra. El parament del mur és de carreus mitjans ben escairats i col·locats amb filades regulars. En el mur nord, per l'exterior s'hi observa un canvi de parament possiblement relacionat amb reformes posteriors que podrien relacionar-se amb la portalada, actualment tapiada amb totxos i situada a la façana oest. La porta està emmarcada per una arc de mig punt adovellat protegit per un guardapols motllurat. A les dovelles centrals hi ha esculpit amb baix relleu un escut d'armes molt malmès i un bàcul pastoral amb una creu. | 08226-123 | Cal Tomàs. A l'oest del nucli urbà. | La capella de Santa Maria de Vilaseca situada dins l'antic terme del castell de Fillol se li va construí adossada el mas de Cal Tomàs. Probablement no va passar de capella rural vinculada a un petit sector del terme de Fillol. Es documenta per primera vegada l'any 1294 quan Berenguer Paloma, veí del terme de Tous, en el seu testament entre les seves deixes piadoses a les esglésies figura la de Santa Maria de Vilaseca. | 41.5528500,1.4774000 | 373021 | 4601251 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62493-foto-08226-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62493-foto-08226-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62493-foto-08226-123-3.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Actualment és utilitzat com a magatzem | 92|93|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 62494 | Molí de Dalt de Tous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-de-tous | AAVV. (2003): Tous, mil anys d'història. Publicacions de l'Abadia de Montserrat 1981.Editorial Claret, Sau. AJUNTAMENT DE SANT MARTÍ DE TOUS. (2011): Esbós del Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació Catàleg de béns protegits per al POUM de de Sant Martí de Tous. Ajuntament de Sant Martí de Tous. Febrer de 2012. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVI-XX | Ruïnós | L'edifici del molí de dalt de Tous es troba situat a l'esquerra de la riera de Tous. Es tracta d'un antic molí fariner, que juntament amb el molí de baix, situat a pocs metres al costat del torrent del moliner, eren propietat del castell de Tous. L'edifici, de planta quadrangular segons una imatge de l'any 1988 tenia la coberta de teula a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Consta de soterrani o el carcabà, planta baixa o sala de moles, primer pis i golfes. La façana principal, orientada a l'est, es composa de tres eixos. La planta baixa, on s'hi obra el portal d'arc de mig punt de pedres col·locades a mode de plec de llibre i reforçat per la part inferior de maons. A la part inferior esquerra s'hi obra un arc de mig punt de petites dimensions corresponent a l'obertura de la sortida de l'aigua del carcabà. El primer pis que conserva un balcó amb una mica de volada amb una doble motllura amb barana de ferro. Les golfes, tot i que actualment no és visible a causa de l'estat d'enderroc de la paret, segons una imatge de 1988, sobre el balcó hi havia una petita finestra rectangular. A l'interior de la planta baixa o sala de moles s'hi conserva dos arcs de mig punt corresponents a l'espai on hi hauria ubicades les deus moles per moldre el gra. No obstant, l'interior està en estat ruïnós i és de difícil accés. A la banda esquerra de la façana est s'hi adossa una estructura de planta circular construïda amb pedra i argamassa que possiblement correspondria a un pou de pressió per fer funcionar el mecanisme d'una de les moles del molí. El parament dels murs és de pedra i maons lligats amb argamassa i en algunes zones de la façana s'hi observen les restes d'arrebossat blanc de la paret. La zona del carcabà presenta una planta en T invertida, dividida en dues petites estances que alberguen dos mecanismes diferenciats per fer moure les moles, una situada al fons i l'altre a la banda esquerra. Ambdues conserven el mecanisme i els elements per moure les moles: el rodet, el dau, l'arbre, el pany i el llevador. A la part posterior s'hi conserven les parets de pedra de la bassa, situada lleugerament per sobre el nivell de l'edifici i actualment plena de vegetació. La bassa, mitjançant el rec, acumulava l'aigua de la riera de Tous. | 08226-124 | A l'esquerra de la Riera de Tous. Al sud del nucli urbà. | Amb l'arribada dels frares jerònims l'any 1505 existirà una voluntat per conservar i construir nous molis fariners. Segons un document de l'any 1533 en un mateix lloc funcionen el Molí de Dalt i el Molí de Baix. En aquest mateix document s'especifica la construcció del molí i l'aprofitament de l'aigua per fer moure dues moles. L'any 1585 es va dur a terme la construcció d'una paret davant la bassa del molí ja que cada any és feia malbé a causa de les pluges. L'any 1846 tant el castell com els dos molins passen a mans de Marcial Grau i aquest ho va vendre a Josep Briansó i Vidal. L'any 1907 els molins els van arrendar a Marcel·lí Junqué i Vives. Durant els anys 1941 i 1946 es detecta una baixa activitat dels molins i la incorporació d'una turbina procedent el del molí de Can Gallardes. | 41.5569500,1.5249400 | 376994 | 4601637 | 08226 | Sant Martí de Tous | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62494-foto-08226-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62494-foto-08226-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62494-foto-08226-124-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 62495 | Molí Gallardes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-gallardes | AAVV. (2003): Tous, mil anys d'història. Publicacions de l'Abadia de Montserrat 1981.Editorial Claret, Sau. Catàleg de béns protegits per al POUM de de Sant Martí de Tous. Ajuntament de Sant Martí de Tous. Febrer de 2012. | XIX-XX | Coberta inexistent, algunes parets caigudes i cobert de vegetació. | L'edifici del molí de Gallardes es troba situat en una zona de bosc sota la masia Gallardes, en un punt on conflueixen la riera de la Goda amb el torrent de d'Infern. L'edifici fou construït l'any 1823 i va estar en funcionament fins l'any 1912. Actualment del molí fariner de Gallardes, de planta quadrangular, s'hi accedia per la façana est. El portal d'accés és d'arc de mig punt adovellat i sobre el qual s'hi col·locar una biga de fusta, dona accés a la sala de moles. Tant de la sala de moles com del portal adovellat només n'és visible una part superior, ja que la resta es troba colgada per vegetació. A la paret nord, per l'interior s'aprecien els forats de l'embigat que separava la sala de moles del primer pis. El parament dels murs és de pedra arenisca lligada amb argamassa, excepte algunes zones on també hi ha maons, fruit de posteriors refraccions. A la part posterior de l'edifici s'hi conserven les parets de pedra de la bassa, realitzades amb carreus de pedra ben escairats lligats amb argamassa. El pou de pressió estaria situat a la paret est de la bassa. Actualment es troba plena de vegetació. La bassa, mitjançant el rec, recollia les aigües provinents de la riera de la Goda amb el torrent de d'Infern. Aproximadament a sis metres de la façana est del moli es documenta la part superior d'una obertura en arc de mig punt de petites dimensions que correspondria a l'obertura de la sortida de l'aigua del carcabà. Malgrat tot, es troba coberta de vegetació. | 08226-125 | Cal Gallardes. A l'oest del nucli urbà. | El molí fariner de Cal Gallardes va tenir activitat des de l'any 1823 fins l'any 1912 amb diverses refraccions com la que es documenta l'any 1889 amb la compra d'una 'llimpia'. Segons documentació pairal de la masia de Cal Gallardes, la maquinària de les moles la va instal·là Ton Fitarol, mestre de molins i la construcció del molí va ser feta per Joan Casan i els seus dos fills de Prats de Rei i l'any 1843 van haver de reparar les rescloses Francesc Morros i Anton Cuat. Entre els anys 1941 i 1946 la turbina del molí de Can Gallardes es va incorporar al mecanisme del molí de dalt de Tous. | 41.5572400,1.4819100 | 373406 | 4601732 | 1823 | 08226 | Sant Martí de Tous | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62495-foto-08226-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62495-foto-08226-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62495-foto-08226-125-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Núria Cabañas | Joan Casan | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 62496 | Casa del Carrer Prats, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-prats-5 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. NAVARRO, F. (2012). Pla d'ordenació urbanística municipal de Sant Martí de Tous (POUM). Catàleg de béns a protegir. Ajuntament de Sant Martí de Tous. | XX | Edifici de planta quadrada situat a la cantonada entre el carrer dels Prats i el carrer de les Eixides Altes amb coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa, primer pis, segon pis i una terrassa a la zona de la coberta. La façana principal, arrebossada i pintada de tonalitat beix i ocre, es composa de tres eixos definits i diferenciats per una motllura. A la planta baixa s'hi obra un portal d'arc de mig punt amb la dovella clau decorada amb motius florals i l'any 1913 gravat sota l'arc. A la banda dreta s'hi obra una porta de planta quadrangular de garatge i a la banda esquerra una porta de planta rectangular. El primer pis s'hi obren tres balcons amb una mica de volada amb les cantonades arrodonides amb triple motllura i amb les baranes de ferro. La capçalera de les finestres està emmarcada per un marc en forma d'arc de mig punt finalitzat amb decoració vegetal. El segon pis hi ha un balcó central, amb les mateixes característiques que els balcons dels primer pis, amb dues finestres també amb la capçalera emmarcada per un marc d'arc de mig punt finalitzat amb decoració vegetal. Sota la cornisa hi ha vuit mènsules decorades amb motius vegetals i tres gelosies, les dues laterals de forma quadrangular i la central de forma circular, decorats amb motius geomètrics. La façana de migdia també està dividida en tres eixos definits i diferenciats per una motllura. A la planta baixa s'hi obren dues finestres de planta rectangular i tant el primer com el segon pis s'hi obra una finestra central amb la capçalera emmarcada per un marc d'arc de mig punt finalitzat amb decoració vegetal. Sobre la finestra del segon pis hi ha una gelosia de forma circular acompanyada per cinc mènsules amb motius vegetals. Les cantonades de l'edifici imiten els carreus de pedra ben escairats col·locats a mode de cadena cantonera. | 08226-126 | Carrer Prats, 5. Nucli urbà. | 41.5602800,1.5239200 | 376915 | 4602008 | 1913 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62496-foto-08226-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62496-foto-08226-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62496-foto-08226-126-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Núria Cabañas | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 62497 | Hostal de Flix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-de-flix | AJUNTAMENT DE SANT MARTÍ DE TOUS. (2011): Esbós del Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. AAVV. (2003): Tous, mil anys d'història. Publicacions de l'Abadia de Montserrat 1981.Editorial Claret, Sau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. NAVARRO, F. (2012). Pla d'ordenació urbanística municipal de Sant Martí de Tous (POUM). Catàleg de béns a protegir. Ajuntament de Sant Martí de Tous. | XIX | Els acabats exteriors dels arrebossats estan malmesos | L'hostal de Flix es troba situat a tocar de la carretera C-241, a la banda nord-oest del terme de Sant Martí de Tous. Es un edifici de planta rectangular dividida en tres cossos, un cos central de tres nivells i dos cossos laterals auxiliars d'un nivell. La coberta és a doble vessant de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal. El cos central consta de planta baixa, primer pis i segon pis. A la façana principal, orientada a tramuntana, a la planta baixa s'hi obren dues portes d'accés, una de planta rectangular i la segona d'arc rebaixat amb dues finestres simètriques. El primer pis s'hi obra un balcó central amb una mica de volada amb les cantonades arrodonides amb una doble motllura i amb barana de ferro amb dues finestres simètriques a cada lateral. El segon pis s'hi obren tres petites finestres de planta rectangular. A cada lateral del cos principal s'hi obren dos annexos amb la coberta a una sola aigua de teula àrab. En l'annex dret s'hi obra un portal adovellat d'arc escarser amb l'any 187_ i emmarcada per dos rombes, espai que antigament era utilitzat per guardar els carruatges. L'annexa situat a la banda esquerra s'hi obra una finestra d'arc rebaixat. A la façana de migdia hi ha una amplia terrassa que s'hi accedeix per la planta baixa i a causa del desnivell, sota la terrassa s'hi va construir posteriorment un garatge. A la façana de llevant s'hi obren tres finestrals d'arc de mig punt amb porticons de fusta. | 08226-127 | Flix. Al nord-oest del nucli urbà. | L'hostal es troba situat dins l'antic nucli de Flix, documentat l'any 1079 en un document de venda de Guadal i la seva esposa Ermessenda d'un alou que limita al nord amb Flix, on hi hagué una antiga fortalesa esmentada entre els segles XI i XII i dels quals els senyors de Tous es consideraven els senyors, ja que l'any 1199 Ramon de Tous ho va llegar al seu fill Bernat de Tous | 41.5653200,1.5128000 | 375997 | 4602584 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62497-foto-08226-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62497-foto-08226-127-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Núria Cabañas | A finals del segle XIX era propietat de Pau Panyella. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 62498 | Barraca del Trull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-trull | ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de la La Pobla de Claramunt. RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa:Centre d'Estudis el Bages. | XIX- XX | Malmès part de la paret posterior i la coberta | Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de pedra seca. S'hi accedeix per un portal de llinda simple orientat al sud est. La coberta és en forma de falsa cúpula. A l'exterior la cúpula esta recoberta per un túmul de terra i a cada banda del portal hi ha un paravent. | 08226-128 | Zona boscosa de la Guinardera. Al sud del nucli urbà. | 41.5538100,1.5074600 | 375530 | 4601314 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62498-foto-08226-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62498-foto-08226-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 62499 | Barraca de Cal Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-vidal | ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de la La Pobla de Claramunt. RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa:Centre d'Estudis el Bages. | XIX- XX | Barraca situada al centre d'un camp d'ametllers de planta quadrada construïda amb la tècnica de pedra seca. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt que conserva amb les pedres col·locades a mode de plec de llibre orientada al nord est. La coberta és en forma de falsa cúpula i recoberta per un túmul de terra. Conserva una cornisa de lloses situada el punt d'unió entre la paret i l'inici de la coberta. Les parets nord est i nord oest estan cobertes de vegetació | 08226-129 | Camps d'ametllers de Cal Vidal. A l'est del nucli urbà. | 41.5476600,1.5358100 | 377883 | 4600590 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62499-foto-08226-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62499-foto-08226-129-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 62500 | Barraca del Menjapalla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-menjapalla | ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de la La Pobla de Claramunt. RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa:Centre d'Estudis el Bages. | XIX- XX | Malmesa a causa de la vegetació i pins, molta part de les parets exteriors caiguda | Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de pedra seca recolzada en un marge de bosc. S'hi accedeix per un portal de llinda simple orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. | 08226-130 | Dins el bosc de Cal Poncet. Al sud del nucli urbà. | 41.5394100,1.5035800 | 375179 | 4599721 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62500-foto-08226-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62500-foto-08226-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Al ser una construcció amb parets gruixudes l'estructura interior es manté bastant intacte. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 62502 | Turons darrera l'Aubreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turons-darrera-laubreda | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | El jaciment fou descobert pels membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el març del 1985 darrere la casa de l'Aubreda, concretament on hi ha el dipòsit d'aigua de la casa i una sèrie de cases de nova construcció. Els materials recollit són bàsicament ascles, fragments i escardills de sílex, amb una baixa proporció de nuclis, molt patinats, amb absència de làmines, i amb molt poques peces treballades, la majoria de les quals són defectuoses degut a la baixa qualitat de la matèria prima, i fetes sobre ascles. A part del material lític es va trobar un sol fragment informe de ceràmica feta a mà i de difícil classificació. Aquest tipus de taller de sílex són de difícil atribució cronològica, ja que estan formats bàsicament per rebuig de talla, i les seves característiques tècniques no corresponen a un moment cronològic determinat. | 08226-132 | Mas l'Aubareda. Al sud del nucli urbà. | 41.5437600,1.5186100 | 376441 | 4600182 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | El material es troba dipositat a l'Arxiu d'Arqueologia del Museu Comarcal de l'Anoia / Núms. de referència: M-479 i M-480.Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.64 ) i IPAC | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 62503 | A 100 m de la torre de l'Aubreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-100-m-de-la-torre-de-laubreda | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | Jaciment descobert pels membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el 10 de març del 1990. Es tracta d'un taller de sílex situat en el cim i en els vessants d'un turó que hi ha uns 100 m al nord de la Torre de l'Aubreda. En la visita de l'equip que realitzà la Carta Arqueològica, al jaciment no es van observar restes d'estructures relacionables amb els materials recollits, els quals es troben dispersats pels dos vessants i el cim del turó. Els materials recollits estan formats bàsicament per petits nuclis d'extracció molt gastats, fragments i alguna ascla de desvastat de sílex, no havent-se identificat cap tipus d'útil, i diversos fragments de ceràmica gris alt-medieval corresponents a produccions dels segles XI-XII. Tenint en compte les característiques del jaciment i dels materials, es fa difícil determinar quin tipus d'assentament hi havia en aquest lloc, a excepció del taller de sílex, que és un tipus molt abundant en aquesta zona a l'haver-hi molta matèria prima. La revisió realitzada l'any 2016 el Sr. Ramon Creus va mostrar diversos fragments de ceràmica grisa medieval procedents del jaciment, plenament coincidents amb els recuperats durant la redacció de la carta. En la visita efectuada a l'indret s'observa abundant material distribuït a l'entorn del marge del camp que separa en dues feixes la zona. | 08226-133 | Mas l'Aubareda. Al sud del nucli urbà. | 41.5469000,1.5254100 | 377014 | 4600521 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62503-foto-08226-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62503-foto-08226-133-2.jpg | Legal | Medieval|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Núria Cabañas | El material es troba dipositat a l'Arxiu d'Arqueologia del Museu Comarcal de l'Anoia / Núm. de referència: M-448.Es proposa com a altres noms Sant Joan de la Fou, atès que algunes de les persones de la població que han recollit material superficial de la zona el coneixen amb aquest nom.Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.67 ) i IPAC | 85|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 62504 | La Socarrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-socarrada | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada l'any 1975. Es tarcta d'un taller de sílex situat en el lloc anomenat ' La Socarrada' que ocupa una gran extensió, des de la carena fins al marge dret del torrent de l'Aubreda, a uns 300 metres al sud-est de l'Aubreda, a l'obaga d'una serra que passa entre el torrent de la Coma i el de l'Aubreda, en un context de bosc de pins i conglomerats, on aflora a la superfície abundant sílex en brut. L'any 1985, durant la visita efectuada a aquest lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, no s'aprecià cap tipus d'estructura, però sí que es trobaren les peces del taller de sílex i una concentració de nuclis i percutors de sílex en un lloc determinat. També es recolliren superficialment un fragment de ceràmica a mà rodat. Superficialment, i fora del seu lloc originari, surtendiversos fragments de sílex, però cap peça sobre còdol. També es troben ascles i esquerdills com a rebuig de la talla, nuclis, percutors i nòduls. En algunes peces hi ha restes de còrtex i no es presenten rodades.Es pot afirmar, per tant, que en aquest lloc hi havia un taller de sílex, de cronologia indeterminada. | 08226-134 | Entre el torrent de l'Aubreda i el torrent de la Coma. Al sud del nucli urbà. | 41.5405900,1.5336700 | 377691 | 4599809 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62504-foto-08226-134-2.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Núria Cabañas | El material es troba dipositat al Museu Comarcal de l'Anoia / Núms. de referència: P-23, M-59 i M-330.Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.70-71 ) i IPAC | 76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 62505 | Necròpolis a Sol ixent de Sant Pere de l'Erm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-a-sol-ixent-de-sant-pere-de-lerm | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | XI-XII | Necròpolis descoberta per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el 14 d'abril del 1985. El jaciment sembla presentar indicis d'uns enterraments. L'arqueòleg realitzador de la Carta Arqueològica, Jordi Enrich i Hoja, va localitzar varis fragments de cranis, fèmurs i dents humanes escampats en una vinya, que havien sortit d'un marge en fer-se una ampliació de la vinya, i concentrats en un radi d'uns 10 m. També es van identificar unes lloses de pedra recollides al peu del marge, però cap indici constructiu ni ceràmica de cap mena. Tot això fa pensar que possiblement fossin enterraments, destruïts, en cista medieval, de planta rectangular, amb les parets formades per lloses posades verticalment, tipus corrent durant els segle XI i XII dC, i relacionats probablement amb la propera capella romànica del segle XI de Sant Pere de l'Erm. | 08226-135 | Pla de Cal Serranova. A l'oest del nucli urbà. | 41.5681600,1.4991300 | 374863 | 4602919 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62505-foto-08226-135-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Núria Cabañas | Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.74-75 ) i IPAC | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 62506 | Cal Tomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tomas-6 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | Zona molt arrasada | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, l'1 de novembre del 1970. Durant la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985, no s'aprecià cap tipus d'estructura i sí molts esclats, percutors, sílex en veta i alguns fragments de ceràmica, així com també un fragment de pedra de molí de granit. Es tracta d'un taller de sílex (de bona qualitat) on les pedres no estaven en el seu lloc originari. Durant la visita es va recollir material superficial: ascles, esquerdills, rebuig de talla,nuclis, percutors i vetes de sílex. Indústria sobre ascles fonamentalment. Aparegué ceràmica de diferents tipus: fragment d'un fons pla amb l'empremta d'una estora circular concèntrica molt ben marcada, a la superfície externa, atribuïble al Bronze Mig que pot perdurar fins les primeres fases del Bronze Final. Fragments de vora exvasada, porta al coll un cordó imprès digitalment aplicat a la paret. Fragment de la vora d'una peça exvasada amb el llavi imprès digitalment. Fragment de paret d'un gran vas amb cordó imprès.Fragment de vora plana d'un gran vas ovoide a torn; fragment d'un vas bicònic a torn de pasta oxidant i monocroma; dos fragments de colls de vasos a torn amb llavi de secció de coll de cigne (segles V-IV aC); un fragment de cassoleta a torn de llavi exvasat (segles V-IV aC). Ceràmica vernissada catalana. Així, doncs, en base a l'estudi d'uns materials superficials és possible afirmar que es tracta d'un jaciment on s'havia tallat sílex que hi surt en veta. També hi ha indicis clars d'hàbitat en una etapa del Bronze Mig-Final I i un moment ibèric ple. | 08226-136 | Pla de Cal Tomàs.A l'oest del nucli urbà. | 41.5511600,1.4781300 | 373079 | 4601062 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62506-foto-08226-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62506-foto-08226-136-2.jpg | Legal | Ibèric|Modern|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | El material es troba dipositat al Museu Comarcal de l'Anoia / Núms. de referència: P-21, M-30 i M-56.Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.78-79 ) i IPAC | 81|94|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 62507 | Camí que de la creu de pedra mena a la cova del rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-que-de-la-creu-de-pedra-mena-a-la-cova-del-rei | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | Molt erosionat pel pas dels ramats | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada el 31 de març del 1985.Durant la visita efectuada amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985, s'aprecià l'existència d'uns fragments de ceràmica ibèrica, però cap tipus d'estructura. Es tracta de fragments de ceràmica ibèrica feta a mà i també a torn, d'ús comú i de pasta bicolor. Cal remarcar la presència d'un fragment amorf, fet a mà i decorat amb dos cordons impresos, així com també algun altre fragment d'aspecte del Bronze. Durant la revisió de la Carta l'any 1991, els arqueòlegs varen visitar els jaciment, i recolliren diversos fragments d'oxidada ibèrica, ceràmica feta a mà, un fragment de vernís negre del tipus B (segles II-I aC) i diverses ascles i escardills de sílex, sense retocs i poc patinats. | 08226-137 | Al sud del nucli urbà. | 41.5568600,1.5087900 | 375647 | 4601650 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62507-foto-08226-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62507-foto-08226-137-2.jpg | Legal | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | El material es troba dipositat al Museu Comarcal de l'Anoia / Núms. de referència: M-316Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.82-83 ) i IPAC | 81|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 62508 | Prop del camí de Tous a Roqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prop-del-cami-de-tous-a-roqueta | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | Zona molt remoguda per l'obertura d'un camp de cultiu | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada l'abril del 1974. Amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985, s'aprecià superficialment l'existència de nòduls, nuclis, percutors i esclats de sílex, així com també fragments de ceràmica No es va identificar cap tipus d'estructura. La ceràmica, molt erosionada, apareix concentrada en un radi d'uns 10 m. Surten algunes vores exvasades, amb els llavis arrodonits i també bisellats. Algun fragment decorat amb cordó horitzontal imprès i també incís. Pastes amb força i irregular desgreixant de quars. Algun fragment de ceràmica gris medieval. Superficialment apareix una indústria a base de sílex on no hi ha cap peça sobre còdol, a part dels nòduls, nuclis i percutors; surten fragments, ascles i esquerdills com a rebuig de la talla. Les peces no porten concreció, algunes conserven restes de còrtex. Unes estan fortament patinades, al contrari d'altres que no han sofert gens de deshidratació. No són rodades. S'aprecien unes grans ascles, però també de mitjanes proporcions, així com algunes poques fulles. Aquest jaciment podria consistir en un punt d'extracció de sílex, taller i lloc d'habitacle, del qual no han quedat indicis constructius, en un moment del Bronze Final II-III. Durant la revisió de la Carta l'any 1991, els materials es troben dispersats per dos camps de conreu, de nova construcció, un a mitja alçada i l'altre al peu del turó. També es va constatar una gran concentració de nòduls, nuclis, percutors i esclats de sílex al costat dels dipòsits que hi ha en el camp més elevat, possiblement portats pel pagès. | 08226-138 | Al sud del nucli urbà. | 41.5499700,1.5154600 | 376190 | 4600876 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62508-foto-08226-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62508-foto-08226-138-2.jpg | Legal | Medieval|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | El material es troba dipositat al Museu Comarcal de l'Anoia / Núms. de referència: P-30 i M-323.Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.86-87 ) i IPAC | 85|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 62509 | Turó a 590 m de la zona de Cal Passereta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-a-590-m-de-la-zona-de-cal-passereta | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, l'11 d'abril del 1976. Es tarcta d'un taller de sílex amb ceràmica, situat al cim d'un turó, a continuació del jaciment del turó a 559 m d'alçada (documentat a la Carta Arqueològica de l'Anoia), localitzat en la zona i a prop del Pla del Passadeta. Amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985, no s'aprecià cap indici constructiu, però sí que a la base del turó hi havia una concentració de nòduls de sílex, nuclis, percutors, esclats i fulles, així com també vetes de sílex en el seu estat natural. La ceràmica té l'aspecte de l'Edat del Bronze, però són uns pocs fragments sense forma. El sílex superficial, fora del seu lloc originari, no porta cap tipus de concreció, però sí un índex de pàtina elevat.No és rodat i algunes peces conserven restes de còrtex. Cal remarcar l'existència d'esquerdills o rebuig de la talla. El jaciment és un taller de sílex però la ceràmica, poc significativa, no ajuda a determinar-ne la cronologia. | 08226-139 | Plans de Cal Passadeta. A l'oest del nucli urbà. | 41.5502300,1.4907000 | 374125 | 4600941 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62509-foto-08226-139-2.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | El material es troba dipositat al Museu Comarcal de l'Anoia / Núms. de referència:P-35 i M-331.Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.86-87 ) i IPAC | 76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 62510 | Entre Cal Borrassó i el cementiri de Fiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entre-cal-borrasso-i-el-cementiri-de-fiol | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada el 20 de setembre del 1970. Es tracta d'un taller de sílex ubicat entre el cementiri de Fiol i el camí que porta de Fiol a Cal Borrassó. Apareix gran quantitat de sílex en els reguerons fets per l'aigua. Amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985, no s'aprecià cap tipus d'estructura i sí, en canvi, molts esclats, nuclis i percutors de sílex, però cap fragment antic de ceràmica. Les peces surten superficialment i fora del seu lloc originari, i no aparegué cap peça sobre còdol; sí varis fragments, ascles, esquerdills com a rebuig de la talla, nuclis sencers i també d'exhaurits, algun nòdul i algun percutor. Les peces no porten concreció de cap mena i l'alteració és a base d'una poca deshidratació. No estan rodades i el còrtex és present en alguns fragments i nuclis. Amb aquestes dades es fa molt difícil establir la cronologia del jaciment, però queda clar que en aquest lloc va existir-hi un taller de sílex. | 08226-140 | Fillol. A l'oest del nucli urbà. | 41.5470800,1.4664200 | 372094 | 4600626 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62510-foto-08226-140-2.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | El material es troba dipositat al Museu Comarcal de l'Anoia / Núms. de referència:P-4, P-5, P-22 i M-28.Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.93-94 ) i IPAC | 76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 62511 | A ponent del mas de l'Aubreda o de l'Albereda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-ponent-del-mas-de-laubreda-o-de-lalbereda | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el 15 de gener del 1984. Es tracta d'un taller de sílex a l'aire lliure. Amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985, es constatà la presència de vàries peces, nòduls, percutors i nuclis de sílex, així com també algun fragment de ceràmica i un fragment de pedra de granit de molí manual. No s'apreciaren indicis constructius i les peces, a causa de l'erosió esmentada, havien estat desplaçades del seu lloc original. La ceràmica comprèn 13 fragments amorfs d'aspecte del Bronze, sense poder precisar més. La matèria primera del taller és el sílex, on no hi aparegué cap peça sobre còdol, però sí varis fragments, ascles, esquerdills i rebuig de talla, nuclis i percutors. Les peces no presenten concreció calcària però sí una forta deshidratació, i no són rodades. Alguna peça o fragment presenta còrtex. Cal destacar ascles de diferents tamanys i també alguna fulla força interessant. Així doncs, es tracta d'un lloc de talla de sílex amb indicis d'habitacle, amb una cronologia difícil de concretar. | 08226-141 | Coll de l'Aubereda. Al sud del nucli urbà. | 41.5437400,1.5156300 | 376192 | 4600184 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62511-foto-08226-141-2.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | El material es troba dipositat al Museu Comarcal de l'Anoia / Núms. de referènciaM-262 i M-326.Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.98-99 ) i IPAC | 76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 62512 | Km 11,6 cta. Igualada - Santa Coloma de Queralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/km-116-cta-igualada-santa-coloma-de-queralt | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | Malmès per l'erosió | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el 6 de febrer del 1983. Presència de lloses amb una disposició especial però que es fa difícil esbrinar la seva utilitat. En aquest indret i en un radi d'uns 10 m surten unes lloses escampades per l'esmentat pendent erosionat, així com fragments de ceràmica i algun fragment amorf de sílex. En un punt concret s'aprecià una llosa plana a terra i un parell en posició inclinada, que originàriament anirien verticals, ja que l'erosió les ha desplaçades totalment de la terra. És possible que aquesta estructura fos una cista de protecció d'una urna d'incineració, tot i que es fa una mica difícil assegurar-ho. La ceràmica que apareix són fragments d'una tapadora d'urna amb decoració incisa a l'extrem que mira a l'exterior. També alguns fragments amorfs decorats amb cordó imprès; dos fragments de paret amb una grossa llengüeta de subjecció horitzontal; dos fragments de fons plans i un fragment d'urna bitroncocònica entre d'altres. Amb la informació proporcionada pels materials, amb la visita al jaciment i per la situació en un pendent, les lloses soltes i concentrades i pel tipus de ceràmica, es podria afirmar hipotèticament que seria una necròpolis d'incineració, on l'urna amb les cendres seria dipositada en el centre d'una cista de protecció formada per una petita caixa de lloses, sense pseudotúmul, és a dir, sense l'estructura dels grups costaners de filiació Mailhaciana ni l'ambient tumular pròpiament dit, com els casos de la necròpolis de Torre Filella (Lleida) o la del Molà (Tarragona). Seria una variant entre ambdues modalitats, sense túmul, però amb una protecció a base de lloses de pedra que envoltarien l'urna, que aniria coberta amb una tapadora de ceràmica. La seva cronologia o etapa cultural es podria situar en un Bronze Final. Durant la revisió de de la Carta l'any 1991, els arqueòlegs observaren que les lloses havien estat dispersades o utilitzades per altres finalitats. | 08226-142 | Al Clot del Ciment. Al nord del nucli urbà. | 41.5713400,1.4786600 | 373162 | 4603302 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62512-foto-08226-142-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | El material es troba dipositat al Museu Comarcal de l'Anoia / Núms. de referència: M-181 i M-201.Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.102-103 ) i IPAC | 79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 62513 | El pla de la sorreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-la-sorreta | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | Desconegut | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el 6 de febrer del 1983. S'ha recollit ceràmica, esclats i nuclis de sílex. Amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985, no s'ha apreciat superficialment ni un sol indici constructiu però si fragments, ascles i esquerdills com a rebuig de la talla, així com nuclis de sílex. Quasi no hi ha restes de concreció, però sí de còrtex en vàries peces. Un 50% de les peces presenta pàtina, i no són rodades. No s'aprecià cap còdol. Apareixen alguns pocs fragments de ceràmica, sense forma; en algun d'ells s'ha identificat una decoració a base de cordons horitzontals impresos digitalment i una vora quelcom exvasada i bisellada. Amb tot això, cal suposar que en aquest lloc s'hi havia tallat sílex i que fou habitat temporalment. Per l'aspecte de la ceràmica es pot suposar una cronologia pròpia d'un Bronze Mig i els inicis del Bronze Final. Durant la revisió de la Carta l'any 1991, els arqueòlegs varen observar que tot el sector havia estat molt modificat per l'ampliació dels camps de conreu. | 08226-143 | Al nord del nucli urbà. | 41.5730500,1.4951300 | 374539 | 4603468 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | El material es troba dipositat al Museu Comarcal de l'Anoia / Núms. de referència: M-182.Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.106 ) i IPAC | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 62514 | Turó de la roca dreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-roca-dreta | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | Desconegut | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada l'agost del 1976. El turó es troba situat en el marge esquerre de la riera de Tous, entre cal Pasada i una granja de porcs. El cim hi ha pins, a mitja alçada hi passa la línia elèctrica número 163, isota d'aquesta hi ha un camp d'ametllers. Amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985, no s'aprecià cap indici constructiu. Cal remarcar que aquest camp ha estat conreat i els materials no surten en el seu lloc originari sinó en un radi de dispersió d'uns 10 m. Superficialment s'han recollit varis fragments de sílex, en general de bona qualitat, on no ha aparegut cap peça sobre còdol i sí fragments, ascles i esquerdills com a rebuig de la talla. També nuclis, algun d'ell molt esgotat. Les peces presenten força concreció calcària i la deshidratació es presenta en poca proporció. El còrtex apareix en poques peces i no són rodades. Cal destacar unes ascles molt gruixudes i també de normals. També s'han apreciat alguns fragments de ceràmica a mà, alguns sense forma de parets gruixudes de grans vasos amb gros i irregular desgreixant de quars i mica. Un fragment de paret amb unes incisons verticals, allisat exteriorment i interior, pasta amb abundós desgreixant de quars i mica. També un fragment de ceràmica amb una llengüeta decorada amb impressions, amb desgreixant calcari. Cal indicar la presència d'un fragment de tapadora i d'un vas globular de ceràmica gris medieval. Es pot indicar que en el lloc s'hi havia tallat sílex i per la ceràmica es pot catalogar probablement com del Bronze Mig-Final. | 08226-144 | La Tossuda. A l'oest del nucli urbà.Maià o de Tous. | 41.5569600,1.5131600 | 376011 | 4601655 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Núria Cabañas | El material es troba dipositat al Museu Comarcal de l'Anoia / Núms. de referència: P-40, M-261 i M-333.Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.109-110 ) i IPAC | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 62515 | Turó a 559 m de la zona del cal Passereta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-a-559-m-de-la-zona-del-cal-passereta | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, l'11 d'abril del 1976. Les restes materials apareixen en la part més elevada del turó, prop del bosc, just a on hi ha una alzina en el camp. Amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985, no s'aprecià superficialment cap tipus d'estructura, però sí una certa quantitat de peces de sílex, ceràmica del Bronze Final i Ibèrica, en el cim del turó i en un petit replà del seu costat nord en vistes a l'Eucaria. Cal remarcar que la ceràmica del Bronze Final apareix concentrada en un sector, i la Ibèrica surt en un camp de conreu que hi ha en el cim del turó. S'apreciaren alguns fragments de pedra de molí de granit. Superficialment i fora del lloc, ja que l'indret ha estat conreat en bona part, apareixen restes d'indústria lítica que empra el sílex com a matèria primera. No ha aparegut cap peça sobre còdol i sí varis fragments, ascles i esquerdills com a rebuig de la talla. Algunes poques peces porten concreció calcària i d'altres conserven restes de còrtex. No presenten deshidratació, amb la qual cosa la pàtina no existeix. Cal destacar algunes ascles gruixudes. En aquest jaciment també ha aparegut superficialment algun fragment d'escòria fèrrica i algun tros de petxina. Quant a la ceràmica, cal esmentar: fragments d'urnes amb el coll exvasat i el llavi bisellat, fragments de vores de plats amb el llavi bisellatragments de plat amb vora arrodonida força bisellada interiorment, fragment de vora de plat bisellat amb amples i concèntrics acanalats, fragment de nansa tipus pont de secció arronyonada, fragment de base plana amb arrencament de paret. Les decoracions són a base de cordons incisos i impressionats aplicats a la inflexió vora-cos del vas; d'acanalats horitzontals i oblics a la paret; un fragment decorat amb impressió suau d'un clot; també una palmeta incisa. En ceràmica ibèrica a torn hi ha:un fragment de nansa de Kilyx en ceràmica àtica, argila ocre-rogenca, vernís parcial i amb foguejats (segles V-VIaC), vores de gerres de pasta bicolor i monocroma, un fragment de ceràmica gris monocroma, un fragment de coll de gran vas amb llavi de secció de coll de cigne (segles V-VI aC), argila de color ocre clar. Es tracta, doncs, d'un jaciment on es va tallar sílex, possiblement unes poques cabanes o hàbitat aïllat datable en el Bronze Final II-III, arribant a una fase d'Ibèric Ple. Durant la revisió de l'any 2016, diversos afeccionats locals, havien recuperat nous fragments de materials arqueològics, els quals no modifiquen la cronologia coneguda, a excepció d'un fragment de la base d'una ceràmica de vernís negre de Cales que suposaria una notable prolongació en l'ocupació de l'indret. | 08226-145 | Turó entre el Mas de Tous i Cal Perdut. A l'oest del nucli urbà. | 41.5556200,1.4982000 | 374761 | 4601528 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62515-foto-08226-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62515-foto-08226-145-2.jpg | Legal | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Núria Cabañas | Es proposa com a altes nom Cal Quel, nom del turó on es troba i de referència per a la gent del poble.El material es troba dipositat al Museu Comarcal de l'Anoia / Núms. de referència: P-35 ; M-322 i M-496.Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.113-114 ) i IPAC | 81|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 62516 | L'Eucaria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/leucaria | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el 20 de setembre del 1970. Superficialment, i en un radi aproximat de 10 m, s'han recollit alguns petits fragments de ceràmica d'aspecte del Bronze, però, sobretot, uns fragments de ceràmica ibèrica feta a torn, d'ús comú, pertanyents a vores de gerres grans i mitjanes de pasta bicolor, i algun petit fragment de ceràmica ibèrica feta a mà. També un percutor i unes poques ascles de sílex, i un fragment de pedra de molí barquiforme de granit. Així doncs, és possible que es tractés d'un petit lloc d'habitacle d'època ibèrica amb uns indicis anteriors a l'Edat del Bronze. Amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985 no es va localitzar cap tipus d'estructura. | 08226-146 | A l'oest del nucli urbà. | 41.5588200,1.4858300 | 373736 | 4601901 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62516-foto-08226-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62516-foto-08226-146-2.jpg | Legal | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Núria Cabañas | El material es troba dipositat al Museu Comarcal de l'Anoia / Núms. de referència: M-14Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.117-118 ) i IPAC | 81|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 62517 | La Fou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fou | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el 28 de juliol del 1970. Els descobridors d'aquesta estació arqueològica van recollir superficialment uns fragments de ceràmica i sílex. Els materials apareixen entre dues roques i a sota, a pocs metres, d'una coveta. Amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica 1985 es pogué identificar el jaciment però no s'aprecià cap tipus d'estructura. La ceràmica és feta a mà, amb desgreixant calcari en alguns fragments i micaci en els altres. Fragments pertanyents a grans vasos, alguns sense decoració i d'altres amb motius de crestes sobre ceràmica raspallada. Són línies paral·leles horitzontals i verticals que presenten una engalba de pasta que recobreix el motiu de les crestes. Aquesta tècnica de la cresta pertany al Neolític Antic Evolucionat postcardial català. També hi ha alguns pocs esquerdills i quatre ascles de sílex de diferents tonalitats. Sembla, doncs, que es tracta d'un lloc d'habitació, sense estructures que, pels seus materials podria pertànyer al Neolític Antic Evolucionat postcardial (4000-3500 aC). Al 1991, durant la revisió de la Carta els arqueòlegs no varen poder observar cap resta de construcció, ni de material degut a la densa vegetació de la zona. En la petita coveta que hi ha per sobre de les roques,es varen constatar diversos forats efectuats per incontrolats, però en les terres extretes no s'observà cap resta material. | 08226-147 | Saltant de la Fou. Al sud del nucli urbà. | 41.5437200,1.5276100 | 377191 | 4600165 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62517-foto-08226-147-2.jpg | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | El material es troba dipositat al Museu Comarcal de l'Anoia / Núms. de referència: M-14Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.121-122 ) i IPAC | 78 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 62518 | Font de la Fou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-fou | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada l'any 1970.Unes torrentades havien desplaçat el marge terrós de l'esmentat torrent i van quedar al descobert varis fragment d'una urna i uns pocs altres més. Entre els materials recollits superficialment, i sense practicar-hi cap excavació, cal destacar varis fragments d'una urna que ha pogut ésser reconstruïda en les seves 3/5 parts aproximadament, de color gris fosc, amb diferents tonalitats de color, feta a mà; té una altura d'uns 10 cm, amb uns 10 cm també de diàmetre a la boca. Es tracta d'una urna bicònica amb nansa i base de forma còncava. Està decorada amb una franja de quatre solcs acanalats horitzontals i paral·lels a la part alta, i a sota dels quals hi ha un fris d'uns angles o línia trencada, amb uns clotets en el seu interior. La franja de solcs i el fris moren en dos canals inclinats just a la nansa. També hi va sortir la vora d'una altra urna de característiques semblants a la descrita, una nansa amb acanalats, un fragment decorat amb un clotet típic del moment i altres vuit fragments amorfs. Urna que pertany a la forma XL de la taula de ceràmica hallstàtica a Catalunya donada pel Dr. Maluquer i del tipus 'b' quant a la decoració. Per tant, pertany a l'etapa del Bronze Final III o primera etapa de l'Edat del Ferro. Amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985, no s'aprecià cap tipus constructiu. No és possible, per manca d'una excavació, determinar el tipus de jaciment, car tant podria ser un lloc d'habitacle a sota d'uns blocs que hi ha en l'indret com una necròpolis d'enterrament incineratori. En la visita dels arqueòlegs responsables de la revisió de la Carta a l'any 1991, varen poder observar que l'indret rebia un intens trànsit de persones pel lloc i també per les diverses riuades, el jaciment està molt erosionat. | 08226-148 | Costat de la Font de la Fou. Al sud del nucli urbà. | 41.5465600,1.5290000 | 377313 | 4600478 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62518-foto-08226-148-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | El material es troba dipositat al Museu Comarcal de l'Anoia / Núms. de referència: M-17Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.125-126 ) i IPAC | 79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 62519 | Sant Pere de l'Erm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-lerm | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada l'any 1976. L' àrea de dispersió ocupa una superfície aproximada d'uns 500 m2 a la part plana, sense comptar amb el pendent. Els materials aparegueren escampats en un replà a recer dels vents de l'oest i del nord-oest i al vessant d'un pendent, sense un ordre especial a causa de la forta erosió de les margues i argiles oligocèniques, a la pluja i a les feines agrícoles posteriors. Tampoc es pogué apreciar cap mena de construcció, però, tant pels materials com per altres elements se suposa que devia haver-hi alguna cabana construïda amb matèries molt fràgils. L'aigua hi és a prop. Superficialment, aparegué abundant indústria lítica i una certa quantitat de fragments de ceràmica a mà, a més d'altres materials. Domina una indústria a base de sílex, però amb algun element de granit, algun esclat calcari, uns trossos de destral de basalt i quars impur. El sílex, com a primera matèria, abunda a la zona, per bé que no existís en el mateix lloc del jaciment. Cal destacar l'abundància de nòduls, nuclis, percutors, rebuig de talla, esquerdills, ascles, junt amb uns pocs instruments acabats i usats, clar indici d'haver-se tallat sílex en aquest indret. D'un total de 360 peces de sílex, 40 són ascles aprimades i allargades i 320 són ascles gruixudes i curtes. Algunes peces presenten concrecions calcàries i la pàtina es pot apreciar en llur majoria, així com també algunes restes de còrtex. El retoc de les vores és, en general, unifacial i la seva incidència respecte al pla horitzontal de la peça és oblic. És, principalment, discontinu i de tamany petit, a l'anvers, i en algun cas excepcional apareix la combinació d'anvers i revers. Es pot apreciar l'osca isolada en alguns rascadors. Es tracta d'una indústria lítica molt poc típica, amb tècnica mixta d'ascles i fulles. Sembla que hi hagi instruments de diferents moments culturals. Són varis els nòduls, nuclis i percutors recollits. Nuclis alguns d'ells ja exhaurits, de formes tabular i polièdrica; els percutors, en general, són esfèrics i també en forma de disc. Pel seu estudi es divideixen en fulles, puntes,rascadors i burins.Fulles, algunes de les quals són veritables ganivets de secció trapezoïdal.Puntes, de base còncava, de llengüeta còncava i també amb peduncles. Els rascadors, es presenten a l'extrem de fulla o sobre ascla i posen ésser distolaterals, unilaterals, bilaterals i ovalats. Burins, tots sobre ascla. La ceràmica presenta, com a característica general, el fet d'ésser força rodada, tota ella fabricada a mà, i per la seva tipologia correspon a un Bronze Mig i, especialment, a un Bronze Final. També es van recollir fragments de ceràmica gris de tipus medieval. Les tècniques decoratives són: incisa, impresa, aplicada i acanalada. Les vores presenten una certa varietat: llavi arrodonit, llavi aplanat a l'exterior, llavi aplanat horitzontal i llavi aprimat. També llavis bisellats i vores exvasades. Fons plans, nanses de prensió en forma de mugrons cònics o llengüetes horitzontals. També es trobà un fragment de vas carenat. Finalment, entre el material recollit, destaca un penjoll de pecten amb perforació circular i també un disc de terra cuita amb una cupuleta central en ambdues cares, sense arribar a travessar. La ceràmica es pot emmarcar cronològicament i cultural en un Bronze Mig i, especialment, en un Bronze Final-Ferro, amb restes àdhuc d'ocupació medieval, tot i que es detecta algun element que podria ésser més antic. Sembla que el jaciment fou emprat com a lloc d'habitació i com a taller de sílex. | 08226-149 | Bosc i vinya de Sant Pere de l'Erm. A l'oest del nucli urbà. | 41.5630200,1.4975900 | 374725 | 4602351 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62519-foto-08226-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62519-foto-08226-149-2.jpg | Legal | Medieval|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | El material es troba dipositat al Museu Comarcal de l'Anoia / Núms. de referència: P-36, M-392 i M-499.Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.130-131 ) i IPAC | 85|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 62520 | Aubreda o Albereda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aubreda-o-albereda | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | II-I aC | No s'ha efectuat cap intervenció arqueològica, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el 8 d'agost del 1965. Amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985, s'aprecià que el camí talla el turonet pel seu costat de migdia i que en aquest tall erosionat hi surten restes de parets de pedra seca o unides amb fang, amb uns carreus molt ben reblits amb l'auxili de pedres més petites. Una de les parets arriba a uns 0'40 m d'alçada màxima, però les restants només conserven la seva primera filada assentada directament damunt la roca que, en algun sector, sembla retallada per tal d'anivellar el terra. També s'aprecià algun angle d'habitació. Es van detectar indicis de carbons i cendres en algun paviment tallat per tal d'ampliar el camí. Cal destacar l'absència de ceràmica pròpiament romano-imperial. Els materials recollits superficialment, són els següents: fragments de ceràmica ibèrica feta a mà, de pastes grolleres amb desgreixant de quars i decoracions variades a base de cordons horitzontals aplicats a través d'impressions o incisions. Cal destacar una sèrie de fragments que són molt prims per aquest tipus de ceràmica, fragments d'àmfora ibèrica de la costa catalana sense coll i vora plana, amb fons cònic, de pasta bicolor i bona cuita. També altres fragments de ceràmica ibèrica feta a torn, d'ús comú pertanyents a gerres de diferents tamanys, un fragment d'àmfora ibèrica amb dos grafits o caràcters ibèrics, i vores de ceràmica gris monocroma que imiten plats de formes campanianes. També molts fragments de ceràmica gris fosc amb vores planes de vasos tipus 'kalathos', fragments de ceràmica Campaniana molt degradada, entre els que s'ha pogut classificar algun plat del tipus B de la forma 5 de Lamboglia i de la forma 31 en Campaniana A moderna, petits trossos amorfs de ferro i també un broc en ceràmica gris medieval, fragments d'àmfora de textura sorrenca. Es tracta, probablement, d'un petit poblat o nucli d'habitacle d'època ibèrica, fonamentalment en la seva etapa final. Els arqueòlegs responsables de la revisió de la Carta l'any 1991, indiquen que aquest assentament a sofert en els últims anys diverses actuacions que han perjudicat el seu estat de conservació; per una banda s'ha fet un doble rebaix en un dels extrems per un hort, i en el vessant de migdia s'ha pogut constatar l'acció d'incontrolats que han deixat part d'un dels murs al descobert. | 08226-150 | Mas Aubareda. Al sud del nucli urbà. | 41.5424900,1.5213900 | 376670 | 4600037 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62520-foto-08226-150-2.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | El material es troba dipositat al Museu Comarcal de l'Anoia / Núms. de referència: P-37 (2), M-49 i M-220.Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.134-135 ) i IPAC | 81 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 62521 | Ca l'Abel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-label | AJUNTAMENT DE SANT MARTÍ DE TOUS. (2011): Esborrany del Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. IGLÉSIES, J. (1979): Els fogatges de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana. Rafael Dalmau Editor. | XIII-XX | Ca l'Abel és una masia d'origen medieval consolidada en època moderna i contemporània. Es troba situada a l'est del nucli de Sant Martí de Tous. És un edifici de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. La masia té un patí interior enllosat tancat per una baluard de pedra amb dues portes d'accés, una de ferro forjat i una segona d'arc de mig punt de maons. Consta de planta baixa i primer pis. El frontis té la porta d'accés de maons i deus finestres a la planta baixa i tres al pis, totes tenen un marc de pedra vista. A la façana nord, al primer pis s'hi obra una finestra emmarcada per maons que dona accés a un balcó amb volada amb barana de ferro forjat. A la façana de llevant, s'hi obren cinc finestres de planta quadrada amb marc de pedra vista. En el cas de la façana de ponent, la planta baixa té dues finestres i el pis tres, dues de petites dimensions i una amb sortida a un petit balcó amb volada i barana de ferro forjat, amb marc de pedra vista. Adossat aquesta façana, hi ha un annex de pedra vista amb una porta de grans dimensions amb la coberta a una pendent. Tots els murs estan arrebossats amb ciment gris amb un sòcol de pedra vista d'aproximadament 60 cm i amb les cantonades reforçades també de pedra vista. | 08226-151 | Solella del Diudó. A l'est del nucli urbà. | El cognom de Riba apareix documentat en els fogatges de 1497 | 41.5607400,1.4968400 | 374658 | 4602098 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62521-foto-08226-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62521-foto-08226-151-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Anteriorment era coneguda com Cal Riba de la Masia i anteriorment com a Cal Bosanyes. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,16 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.