Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 62522 | Prop de Biosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prop-de-biosca | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el 6 de febrer del 1983. Possible fons de cabana situat en el costat esquerre de la carretera de Clariana (BV-2212). Amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1984, s'aprecià un testimoni de terra alçat i destacat en el terreny per l'erosió. En ell s'hi noten unes llosetes posades planes, en posició horitzontal on hi surten varis elements arqueològics. Els materials apareixen concentrats en aquest lloc, però també dispersos en un radi aproximat d'uns 10 m. Cal destacar fragments de ceràmica llisa trossejats que denoten formes carenades, esfèriques, casquets, ovoides, etc. Les superfícies són cobertes, en alguns fragments, amb un lleuger arrebossat o un lleuger espatulat. El desgreixant està constituït fonamentalment per partícules de guix de la zona.També s'ha recollit una destral de pedra polida. Però el què destaca és una indústria lítica amb elements característics de la 'Cultura dels Sepulcres de Fossa': una fulla trencada de mida mitjana amb retocs simples i marginals, de secció triangular, una punta de sílex microlítica de forma i secció trapezoïdal; un nucli de sílex, i varis esquerdills i ascles, amb algunes peces realitzades sobre ascles. Pels seus materials, es podria situar en el Neolític Mig-Recent (3.500-2.500 aC). Els arqueòlegs responsables de la revisió de la Carta l'any 1991 varen observar que les estructures s'estan degradant ràpidament degut a una canalització de les aigües de pluja de la carretera. | 08226-152 | Al nord del nucli urbà. | 41.5830300,1.5248500 | 377036 | 4604533 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62522-foto-08226-152-2.jpg | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | El material es troba dipositat al Museu Comarcal de l'Anoia / Núms. de referència: M-180 i M-205.Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.141-142 ) i IPAC | 78 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 62523 | Cristians | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cristians | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | En aquest indret, terreny erm al costat del camí i per sobre d'un torrent, s'ha localitzat un mur de pedra seca d'uns 5 m de longitud; per sota apareixen restes ceràmiques ibèriques oxidades i ceràmiques a mà. En aquest punt hi ha moltes restes de sílex de molt bona qualitat, però no s'han observat restes de talla. Hi ha notícies que en aquesta zona l'any 1965 es va excavar una sepultura de lloses amb individus inhumats. Aquestes troballes (una pedra de molí) es van portar al Museu. | 08226-153 | El Bosc del Rei. Al sud del nucli urbà. | 41.5533800,1.5128500 | 375979 | 4601258 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62523-foto-08226-153-1.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.144 ) i IPAC. En la revisió de l'any 2016 es proposa canviar el nom per El Bosc del Rei 1, per evitar confusions, ja que la zona es situa a l'oest del Bosc del Rei, mentre que el topònimCristans és en un altre indret més a ponent, punt on s'ha identificat un nou jaciment. | 81 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 62524 | Els Vilars de Tous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-vilars-de-tous | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | Jaciment descobert per membres del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. En el talús d'un camí veïnal de la zona coneguda com Els Vilars, s'observà la presència de materials ceràmics prehistòrics.Davant de les troballes es realitza una excavació arqueològica en extensió l'any 1997. Aquesta afecta una zona de 12 m2 amb l'objectiu de delimitar el perímetre complet del fons de cabana, donant com a resultat una estructura de forma subcircular de 3'2 m x 2 m de diàmetre, construïda en un lloc on ha hi havia una petita depressió, que es va modificar per poder-hi construir al damunt. Per a tal fi, es va documentar un reompliment amb pedres de dimensió mitjana i petita fins a reformar una superfície regular i anivellada sobre la qual s'hi va instal·lar el sòl d'ocupació i els elements que estructuren la distribució interna de la cabana, el principal dels quals és el fogar, localitzat en posició lleugerament lateral. La presència de material arqueològic dispers, entre el que destaquen dos petits molins i algun fragment de ceràmica (vasos contenidors i vaixella domèstica), permet pensar en operacions de tipus alimentari. També s'ha documentat un important nombre d'evidències corresponents a activitats productives: treball de la fusta i restes d'indústria lítica tallada, sobretot en sílex. A partir de la tipologia ceràmica i dels fragments atribuïts a l'estil campaniforme pirenaic i al Bronze antic-mitjà s'ha pogut fixar una forquilla cronològica relativa, que aniria entre 2.300 i el 2000 abans de la nostra era. La gran novetat d'aquest jaciment es fonamenta en el fet que per primera vegada a Catalunya s'ha pogut identificar una estructura d'habitació tipus cabana associada amb algun tipus de ceràmica campaniforme. Les evidències arqueològiques fan pensar als seus excavadors que aquesta cabana es va ocupar molt poc temps, potser dies o setmanes, per un grup humà molt reduït, que s'instal·laria al lloc durant l'últim quart del III mil·lenni, possiblement per proveir-se del sílex que tant aflora en aquesta zona de manera natural. L'any 2014 a causa del mal estat del jaciment es duu a terme una intervenció arqueològica preventiva, amb l'objectiu de cobrir les restes amb geotèxtil. L'espai afectat són uns 20 metres quadrats, de zona correspon a l'extrem est del camí que va a Cal Torres i que es veu afectada per incidències climàtiques i antròpiques. Per tal de cobrir les restes s'obre una rasa que permet construir un mur de pedra seca i es cobreix temporalment amb terra vegetal. | 08226-154 | Camí prop de Cal Torres. A l'oest del nucli urbà. | 41.5575600,1.5102500 | 375770 | 4601726 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | El material es troba dipositat al Museu Comarcal de l'AnoiaFoto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.148 ) i IPAC. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 62525 | Can Menjapalla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-menjapalla | PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | Molt erosionat | El jaciment arqueològic està format per les restes de tres àmbits adossats, dels quals només s'ha conservat la cantonada nord-occidental de l'estança oest. Els murs de la resta de façanes han desaparegut, i els transversals es troben trencats pels extrems, conservant-se només entre una i dues filades d'alçada en els traçats visibles. Les pedres de la majora dels murs estan lligades amb fang, mentre que les que conformen la cantonada nordoccidental presenten un aglomerant d'aspecte calcari, que recorda molt alguns fragments de les pedres locals que conformen la resta d'estances, i que planteja el dubte de si es tracta de morter. El conjunt s'assenta directament sobre el substrat geològic. A la zona interior de l'estança oest, dibuixada per la cantonada conservada, s'observa una acumulació de pedres de mida petita que podria correspondre a un enderroc. Durant la visita efectuada en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica el mes de març de 2016 s'ha comprovat com a la zona a l'entorn de les estructures i en el sediment que les rebleix s'observen diversos fragments de ceràmica comuna ibèrica. En paral·lel s'ha pogut revisar el material extret per part de diversos afeccionats del municipi : diversos fragments de ceràmica comuna ibèrica informes de pastes variades i un únic fragment de vora corresponent a una tenalla de coll de cigne. Ceràmica a mà: un fragment informe provablement d'època ibèric, Fragment amb un arrencament de nansa; dos fragments informes decorats amb un cordó (l'un decorat amb digitacions i l'altre amb incisions diagonals); i una vora exvasada i bisellada, que presenta a la part exterior més propera al llavi una decoració a base d'incisions diagonals, que podria pertànyer a un horitzó de bronze final-primera edat del ferro. Ceràmica grisa medieval: un únic fragment informe. Ceràmica grisa de la costa catalana: dues vores exvasades de llavi angulós. Més enllà de les estructures que acabem de recollir i del material recuperat, que s'hauria recollit a l'entorn de les restes, a pocs metres a l'est (en direcció Can Menjapalla) i al mateix costat del camí, s'ha observat un possible mur perpendicular a la via que no ha proporcionat cap tipus de material associat. La seva ubicació, molt propera al conjunt que acabem de descriure, així com el seu aspecte, similar a la resta d'estructures, fa pensar que podria formar part del mateix conjunt. el conjunt de Can Menjapalla podria tractar-se d'un assentament de poca entitat datable d'època ibèrica. La presència de la vora bisellada amb decoració indicaria una possible ocupació prèvia del bronze final-primera edat del ferro, si bé aquesta peça n'és l'únic indici clar. D'altra banda, en cas de confirmar-se l'ús de morter en la cantonada nordoest del conjunt obligaria a contemplar una ocupació posterior, que podria concordar amb el fragment de ceràmica grisa medieval conservada a la seu dels Amics de Tous, i que per tan podria situar-se en un moment medieval. | 08226-155 | L'Aubareda i Cal Macip - Serra de Ca l'Erota. Al sud-oest del nucli urbà. | 41.5372000,1.5009500 | 374955 | 4599479 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62525-foto-08226-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62525-foto-08226-155-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Medieval|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Núria Cabañas | Altres noms: Macip 1Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.150-155 ) | 81|85|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 62526 | Cal Macip Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-macip-xic | PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | II-I aC | Desconegut | Durant la visita efectuada en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica l'any 2016 s'han observat diversos fragments informes de ceràmica comuna ibèrica que no s'han recollit. No s'observa cap estructura associada al material. En paral·lel s'ha pogut revisar el material extret per part de diversos afeccionats del municipi: Ceràmica comuna ibèrica: diversos fragments informes, una vora exvasada de llavi engruixit corresponent a una tenalla i una nansa del tipus cinta, àmfora indeterminada: fragment informe, ceràmica ibèrica pintada: nansa amb depressió central, campaniana A: una base amb decoració d'una palmeta o roseta fragmentada. | 08226-156 | L'Aubareda i Cal Macip - Clot de Cal Macip. Al sud-oest del nucli urbà. | 41.5352200,1.4954900 | 374496 | 4599267 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62526-foto-08226-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62526-foto-08226-156-2.jpg | Inexistent | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Núria Cabañas | Altres noms: Macip 2Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.156-160 ) | 83|81 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 62527 | Serral dels Concos 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serral-dels-concos-1 | PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | La zona on aflora el material discorre un torrent que erosiona l'espai | S'observen diverses ascles de sílex, algunes d'elles retocades i diversos fragments de ceràmica a mà. Entre aquests es troben diverses peces sense forma ni decoració, un fragment informe amb la cara exterior allisada i una vora bisellada corresponent a un plat-tapadora que presenta decoració acanalada per l'interior. Aquesta peça és assimilable al tipus del grup de Can Gambús 1 (BF-A), datat del bronze final. Amb la informació disponible fins al moment no és possible concretar el tipus d'ocupació de que hauria estat objecte l'indret, més enllà del fet de que s'hi hauria tallat sílex en algun moment del bronze final entorn 1300-775 aC.. | 08226-157 | Serral dels Concos. Al sud-oest del nucli urbà. | 41.5484900,1.5057100 | 375374 | 4600726 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62527-foto-08226-157-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Altres noms: Guinardera 1Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.161-165 ) | 79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 62528 | Serral dels Concos 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serral-dels-concos-2 | PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | La zona sotmesa a una forta erosió degut a la poca cobertura vegetal. | Afloren a superfície diversos fragments de ceràmica comuna ibèrica. No s'ha observat cap estructura associada. Al vessant del turó que s'aixeca a uns escassos metres al sud de la zona on es troba la ceràmica, s'observa l'aflorament d'una veta de sílex vermellós escàs de la zona, que resulta de gran interès en considerar-se un dels possibles afloraments d'extracció d'aquest material per a la fabricació d'eines a l'Abric Romaní de Capellades. | 08226-158 | Serral dels Concos. Al sud-oest del nucli urbà. | 41.5476700,1.5062100 | 375414 | 4600634 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62528-foto-08226-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62528-foto-08226-158-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Altres noms: Guinardera 2Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.166-170 ) | 81|83|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 62529 | Camp del Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-del-pont | PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | Les estructures que s'observen es troben seccionades | Jaciment situat a l'extrem nord de la zona plana per on discorre la Riera de Tous. En el tall obert per un camí es troben fins a tres trams de murs de pedra seca que podrien formar part d'un mateix establiment. A la zona del tall s'observen alguns fragments de ceràmica comuna ibèrica. El minsa informació disponible fins al moment no ens possibilita conèixer la naturalesa de l'establiment identificat, si bé la seva ubicació a la zona planera i pròxima als camps de cultiu podria fer pensar en algun tipus d'explotació de caràcter agrari. El material recuperat, tot comú, no permet precisar la seva cronologia més enllà d'una forquilla entre l'ibèric ple i l'ibèric final. | 08226-159 | Planes de l'Eucaria. A l'oest del nucli urbà. | 41.5604000,1.5071500 | 375517 | 4602046 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62529-foto-08226-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62529-foto-08226-159-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.171-176 ) | 81|83|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 62530 | Mas de Tous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-tous | PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | IIIaC-VdC | Assentament fortament erosionat per les tasques deconreu. | En motiu de la revisió de la Carta Arqueològica de Sant Martí de Tous que es duu a terme el març de 2016 es visita la zona, ja que diversos afeccionats locals diuen haver recuperat de l'indret material arqueològic corresponent a una àmplia forquilla cronològica. Durant la visita no s'observa cap estructura, però sí material ceràmic escampat per la meitat sud de les dues feixes inferiors, del qual es recupera el més significatiu: Ceràmica grisa de la costa catalana: un únic fragment informe. Ceràmica comuna ibèrica: diversos fragments informes, una vora de tenalla de coll de cigne i una vora exvasada de llavi apuntat. Àmfora ibèrica: una vora. Àmfora indeterminada: fragment informe de producció indeterminada. Ceràmica a torn lent: un parell de fragments informes de cocció mixta que podrien correspondre a època tardo-antiga. Ceràmica a mà: un parell de fragments informes de difícil atribució cronològica. La revisió del material extret amb anterioritat, al qual s'ha pogut accedir gràcies a la col·laboració dels afeccionats locals i dels Amics de Tous, ens aporta major informació sobre el conjunt: Ceràmica comuna ibèrica: vores de tenalles variades i d'una copa de la forma Cp0. Ceràmica grisa de la costa catalana: fragments informes, perfil vencer d'un gobelet bicònic de petites dimensions COT-CAT Gb0, la nansa d'un kylix COT-CAT Ky0 i una vora de la copa Cp0. Un pondus. Ceràmica campaniana A: dos fragments informes. Ceràmica comuna romana: diversos fragments informes i la vora d'un morter que caldria datar del s. I-II dC. Dolium: diversos fragments informes. Còdol amb una creu incisa que inicialment s'havia identificat com un crismó, si bé ens sembla un xic agosarat atenent a la seva reduïda entitat. Ens sembla més factible que correspongui a una simple marca en forma de creu, que podria indicar un pes o algun altre aspecto. Tessel·la de pasta vítria. Sigil·lata hispànica: un fragment informe. Ceràmica africana de cuina: fragment de base amb estries centrals. Clara A: diversos fragments informes i un fragment de vora d'un plat de la forma Hayes 26/Lamboglia 9b. Clara C: diversos fragments informes i una vora de la safata de la forma 42-2 d'Hayes. Ceràmiques grises de l'antiguitat tardana assimilables al conjunt de Vilaclara de Castellfollit del Boix (Bages). Es tracta de diversos fragments fets a torn lent o a torneta, alguns d'ells (diversos fragments informes i una vora) amb motllures lineals horitzontals per l'exterior. El conjunt de Vilaclara, la majoria olles i olletes, aporten una cronologia del segle VII dC. Part del material que ens han mostrat hauria estat avaluat per Lluís Pedraza anys enrere, quan va realitzar un petit estudi sobre les monedes recollides al jaciment de la vil·la del Vilars (Pedraza). En aquell document, que resta inèdit, es recull una nota amb el material del jaciment d'El Mas de Tous: «Perfil de ceràmica grisa de parets fines de la forma Mayet XXXIX (Tiberi-flavis), ceràmica amb crismó, tessel·la de pasta vítria de color blau». De les tres peces referenciades, durant el nostre treball només hem pogut observar la tessel·la. A la llum de la informació recollida ens torbem davant un jaciment de gran entitat amb una ocupació que s'allargaria des d'època iberoromana (s. II-I aC) fins al segle VII dC, amb una provable interrupció entre els segles V i VI dC. | 08226-160 | Camps de conreu al turó del Patrícol. A l'oest del nucli urbà. | 41.5524900,1.4988900 | 374813 | 4601180 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62530-foto-08226-160-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.177-183 ) | 83 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 62531 | Vil·la romana els Vilars de Tous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-romana-els-vilars-de-tous | PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | En motiu de la revisió de la Carta Arqueològica de Sant Martí de Tous que es duu a terme el març de 2016 es visita la zona, ja que diversos afeccionats locals diuen haver recuperat de l'indret material arqueològic d'època imperial romana, i, com s'ha pogut comprovar, també anterior. Durant la vista no s'observa cap estructura, però sí material ceràmic escampat per la meitat oest del camp, del qual es recupera el més significatiu: Dolium: un fragment informe. Ceràmica comuna romana. Ceràmica comuna ibèrica o de tradició indígena. Diversos fragments informes. Ceràmica grisa de la costa catalana. Sigil·lat hispànica. Material constructiu de terra cuita: tègula i ímbrex. La revisió del material extret amb anterioritat per part d'afeccionats locals, ens aporta major informació sobre el conjunt(Continua a Observacions): Material ceràmic: Vernís negre àtic: un fragment informe. Campaniana A: fragments informes. Ceràmica comuna ibèrica: diversos fragments informes. Àmfora ibèrica: un únic fragment corresponent a una nansa. Sigil·lata itàlica: vora d'una safata de la forma A 19.2. Sigil·lata sudgàl·lica: fragments informes. Sigil·lata hispànica: forma Drag. 37a. Clara A: diverses vores de la forma Hayes 9A, forma típica del s. II dC, i dues bases indeterminades. Clara C. Informes Africana de cuina (producció predominant en el conjunt). Hi ha representades les tapadores Hayes 22, 182, 195 i 196; les olles Hayes 197 i el bol 23B. Són més abundants les formes del segle II dC. Estuc policrom de color blanc, verd i vermell. Material constructiu de terra cuita: tègula i ímbrex, i un fragment d'oppus signinum. Vidre: Vidre: diverses vores i algunes nanses. Material metàl·lic: Penjoll esferoïdal de bronze del tipus 1 de Rafel (Rafel 1997, 2005). Un projectil de fona de plom. Diversos lingots de plom. Un aplic de forma definida i funcionalitat indeterminada. Diverses peces de plom de funcionalitat indeterminada. Un pom de bronze. Possible aplic de bronze. Sivella amb un cercle enganxat que sostindria algun element decoratiu. Fíbula romana de bronze del tipus Auccisa (Erice 1995). Pont d'una fíbula indeterminada. Conjunt de cinc monedes estudiades anys enrere, per Lluís Pedraza [En realitzar la revisió de la carta l'any 2016 no s'han pogut observar]. Segons es recull en el document inèdit (Pedraza), es tractaria de les monedes següents: un sesterci de Roma d'Alexandre Sever (231-235 dC); un antoninià de Roma (7a officina) Probe (276-282 dC); un as de Roma de Faustina filla (146-180 dC); un antoninià de Lugdunum (?) de Tètric I (270-273 dC); i un antoninià de Roma de Salonica (regnant en solitari de Gal·liè) (260-268 dC). Material lític: Pedra de molí procedent del marge del camp on hi ha el jaciment. Com s'ha comentat en explicar el context, la zona de la vil·la romana dels Vilars de Tous es situa al marge del camí ral que travessa el terme municipal d'est a oest tot seguint a grans trets el curs de la Riera de Tous, i que molt provablement tindria un origen antic. Aquesta situació privilegiada explicaria els índics d'àmplia ocupació de l'indret, que es situen entre un moment iberoromà i fins a època baix-imperial romana. El material més antic recuperat es correspon amb un fragment informe de ceràmica àtica de vernís negre (s. VI-IV aC), que per la seva singularitat en el conjunt podria correspondre a una contaminació. Provablement, la primera ocupació estable de l'indret s'hauria produït en època iberoromana, com ho apunta la presència de material atribuïble a aquesta fase: ceràmica campaniana A i un projectil de fona de plom, si bé resulta poc rellevant en el conjunt. Per trobar material amb certa abundància cal situar-se ja als primers decennis després del canvi d'era, si bé no serà fins entrat al segle I, i especialment al segle II dC, quan que es produiria la ocupació més intensa de l'indret, marcat pel predomini de la ceràmica africana de cuina i de la sigil·lata hispànica. | 08226-161 | A l'oest del nucli urbà. | 41.5570200,1.5063600 | 375444 | 4601672 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62531-foto-08226-161-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | (Continuació Descripció):(si no s'indica el contrari, el material que recollim en aquest apartat correspon a la col·lecció particular de Vicenç Guinart) Probablement en aquest moment es trobaria en ple funcionament una vil·la romana, que a jutjar per la cronologia aportada per les monedes recuperades, continuaria ocupada al segle III dC. Pel material recuperat sembla que el lloc ja es trobaria abandonat al s. V dC.Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.184-192 ) | 81|83 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 62532 | El Trull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-trull | PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | Malgrat que l'absència d'excavació no permet comprovar l'estat de conservació de les restes, la presència de carbons en abundància a nivellsuperficial fa pensar que l'assentament es torbaria greument afectat per les tasques de cultiu. | A nivell superficial, i visible en les ortofotos de l'ICGC (fig. 1), s'observa una àmplia àrea on la terra és de color gris fosc en contraposició al substrat vermellós/ocre natural de la zona, fet que es deu a que la terra es troba tacada per carbons. En la visita realitzada en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del municipi el mes de març de 2016 es recuperen fins a 3 nuclis i 5 ascles de sílex de color negre i gris fosc, algunes d'elles treballades. Pel que fa al material ceràmic, s'han recuperat diversos fragments molts petits de ceràmica a mà amb la superfície allisada, entre els quals una vora exvasada amb el llavi apuntat que correspondria a un recipient de mida petita. Pel que fa a les atmosferes de cocció, dos dels fragments presenten cocció completament reductora, una oxidant i una de mixta. La revisió del material extret amb anterioritat per part de l'afeccionat local Vicenç Guinart ens mostra diverses restes de indústria lítica (núlcis de sílex, restes de talla i algunes làmines retocades), així com ceràmiques decorades atribuïbles al neolític postcardial. Així doncs, ens trobem davant un punt d'ocupació coetani a la cabana excavada al jaciment d'Els Vilars, situada just a l'altra riba del riu i a la mateixa alçada. Aquest fet, juntament amb la gran quantitat de carbons i cendres que aflora a superfície en tota la zona, fa valorar la possible relació amb la cabana excavada, que presentava una base feta amb una capa de carbó vegetal de 3- 5 cm (nivell IV) (Clop et al. 2005). Aquestes coincidències fan plantejar, a nivell d'hipòtesi, la possibilitat de que ens trobem davant d'una cabana que formés part de la mateixa entitat d'ocupació a l'aire lliure instal·lada durant el V-inicis IV mil·lenni cal BC a la riba de la riera de Tous. | 08226-162 | Camps de conreu de la Guinardera. Al sud del nucli urbà. | 41.5553300,1.5097800 | 375726 | 4601479 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62532-foto-08226-162-2.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.193-200 ) | 78 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 62533 | Forn de Guix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-guix-0 | PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. | I ac | No s'ha efectuat cap intervenció arqueològica, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment | En motiu de la revisió de la Carta Arqueològica de Sant Martí de Tous que es du a terme el març de 2016 es visita la zona, ja que l'afeccionat local, Vicenç Guinart ens informa de la presència de material arqueològic d'època ibèrica a l'indret. Durant la visita no s'observa cap estructura, però sí divers material arqueològic, del qual recollim el que resulta més significatiu: Ceràmica comuna ibèrica: diversos fragments informes. Ceràmica grisa de la costa catalana: dos fragments informes. Dolium: dos fragments informes. Àmfora itàlica de pasta vesuviana: diversos fragments informes. Ceràmica a mà que podria ser coetània a la resta del material. Fragments informes i sense decoració. Ceràmica vidrada monocroma de color verd-melat d'època moderna. Vora d'un objecte de vidre de cronologia indeterminada. La revisió del material extret amb anterioritat per part de l'afeccionat local Vicenç Guinart no aporta cap novetat respecte als materials recuperats durant la intervenció reglada: fragments informes de ceràmica comuna ibèrica, àmfora itàlica de pasta vesuviana i teula. A la llum dels materials recuperats ens trobem davant restes d'ocupació d'època iberoromana. La naturalesa de l'ocupació es fa difícil de discernir, si bé la zona on es troba és força elevada respecte al seu entorn immediat i té un control visual molt ampli sobre la conca de la riera de Tous, fet que podria apuntar a que es tractés d'un punt de control. | 08226-163 | Flix. A l'oest del nucli urbà. | 41.5667100,1.5176200 | 376402 | 4602731 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62533-foto-08226-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62533-foto-08226-163-2.jpg | Inexistent | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.201- 204) | 83|81 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 62534 | Torrent Caballé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-caballe | PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona | No s'ha efectuat cap intervenció arqueològica, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment | Es tracta d'un indret on afloren restes de talla lítica sobre sílex de color blanc opac. En motiu de la revisió de la Carta Arqueològica de Sant Martí de Tous que es du a terme el març de 2016 es visita la zona, ja que l'afeccionat local Vicenç Guinart ens informa de la presència de material arqueològic a nivell superficial. Durant la vista a l'indret no s'observa cap estructura, però sí diverses peces de sílex. Recollim cinc nuclis de sílex i una ascla. No s'ha distingit cap element que permeti precisar la cronologia del possible taller. | 08226-164 | Camps d'ametllers de la zona de La Devesa. Al sud del nucli urbà. | 41.5533300,1.5216600 | 376713 | 4601240 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Altres noms: Solà Roig, La DevesaFoto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.206-210) | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 62535 | El Maset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-maset-1 | PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona | No s'ha efectuat cap intervenció arqueològica, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment | Jaciment situat a mitja alçada del vessant est d'una elevació que és travessada pel camí que condueix des de la carretera de Sant Martí de Tous- Bellprat a la Font de Fiol. Per arribar al punt exacte cal seguir la pista forestal uns 300m des de que s'abandona la via asfaltada. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de Sant Martí de Tous que es du a terme el març de 2016 es visita la zona, ja que diversos afeccionats locals diuen haver recuperat de l'indret material ceràmic i una pedra de molí (aquesta última pertanyent a la col·lecció particular de Vicenç Guinart). Durant la vista es recupera un únic fragment de ceràmica comuna ibèrica a l'extrem nord del camp de major alçada (costat esquerre del camí), i diversos fragments de ceràmica a mà en el camp d'ametllers situat a la dreta de la via. Un dels fragments de ceràmica a mà presenta un acabat pentinat molt tènue i un cordó, també desgastat. A partir del material recuperat es fa difícil discernir la naturalesa de l'ocupació. A excepció de la ceràmica comuna ibèrica localitzada a la part superior del promontori i que podria ser indici d'una ocupació de l'Ibèric Ple o Època iberoromana; la decoració pentinada de la ceràmica a mà no és representativa d'un període concret, i podria abastar des del Neolític fins al Bronze Final – Primera Edat del Ferro, si bé l'aspecte d'alguns dels fragments apuntarien a l'Edat del Bronze. | 08226-165 | Feixa de Pisana. A l'oest del nucli urbà. | 41.5504800,1.4750000 | 372816 | 4600991 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62535-foto-08226-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62535-foto-08226-165-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Núria Cabañas | Altres noms: El FilolFoto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.211- 215) | 81|83|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 62536 | Bosc del Rei 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-rei-2 | PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona | 650-200aC | No s'ha efectuat cap intervenció arqueològica, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment | Durant la revisió de la Carta Arqueològica de Sant Martí de Tous que es du a terme el març de 2016 es visita la zona, ja que diversos afeccionats locals diuen haver recuperat de l'indret restes de talla lítica. Durant la visita s'observen diverses restes de talla de sílex, però cap material ceràmic que permeti aportar una cronologia. Així doncs, es tractaria d'un taller de sílex de cronologia indeterminada. En la recerca de l'indret exacte on s'ubicava el taller de sílex es van comprovar els dos camps situats al peu sud del turó, recuperant dos fragments de ceràmica comuna ibèrica, un d'ells corresponent a una vora exvasada de llavi arrodonit. | 08226-166 | Bosc del Rei. Al sud del nucli urbà. | 41.5531100,1.5150000 | 376157 | 4601225 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62536-foto-08226-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62536-foto-08226-166-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Núria Cabañas | Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.216- 221) | 81|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 62537 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-15 | PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona | En el tram oest el camí es troba parcialment cobert per l'enderroc dels murs de pedra seca que el delimiten; el tram est va ser cobert anys enrere durant les tasques d'adequació del camí actual. | Es recullen en aquesta fitxa dos trams de camí que provablement formarien part d'un mateix traçat. El tram est, d'una llargada aproximada de 50m i originat a uns 70 m de la bifurcació de la Creu de Pedra, ja es trobava cobert en el moment de recollir les dades per actualitzar la Carta Arqueològica del municipi l'any 2016. Aquest tram només s'ha pogut conèixer a partir d'un parell de fotografies aportades pel Sr. Vicenç Guinart, que ell mateix va prendre l'any 1993, en les quals es mostra l'empedrat de la via. El tram oest es pot recórrer en una llargada d'aproximadament un quilòmetre, tenint el seu inici oriental en el punt on es separa del camí que portaria a la Cova del Rei. Aquest tram, que passa entre diverses feixes i camps de cultiu, es troba flanquejat a banda i banda per marges que el separen de les àrees conreables, trobant-se en alguns trams rampes per accedir a les feixes situades al nord, que es troben a major alçada. En aquest tram, i a l'interior del camí, s'han recuperat un fragment de destral polida i un fragment d'àmfora amb la pasta interior de color rosat i la cara exterior ocre amb inclusions fèrriques, de la qual no s'ha pogut discernir la producció. Els dos trams de camí correspondrien al traçat del camí ral que travessa la part central del T.M. de Tous d'est a oest. Sembla que aquest camí podria tenir un origen molt antic, atenent a la concentració de població que es detecta al seu voltant des de la prehistòria recent. La via hauria jugant també un paper de rellevància des d'època alt-imperial romana, passant a formar part d'un dels eixos de la centuriació. | 08226-167 | Pla de la Passada. A l'oest del nucli urbà. | 41.5600200,1.5156900 | 376228 | 4601991 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62537-foto-08226-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62537-foto-08226-167-2.jpg | Inexistent | Romà|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Núria Cabañas | Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.221- 226) | 83|98|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 62538 | Cal Tarrida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tarrida-0 | PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona | Zona molt erosionada | El jaciment es situa a la plataforma que s'obra a l'est del mas de Cal Tarrida, just a l'altra banda de la pista forestal que segueix el traçat del GR7. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de Sant Martí de Tous que es du a terme el març de 2016 es visita la zona, ja que el Sr. Vicenç Guinart diu haver recuperat de l'indret material ceràmic, una destral polida i una punta de sílex. Durant la visita es recupera un únic fragment informe de ceràmica a mà i una punta de sílex sobre ascla. Amb la informació disponible es fa difícil situar cronològicament al jaciment, ja que la destral polida ens podria situar en un context neolític, però el fragment ceràmic recuperat semblaria més modern. | 08226-168 | Cal Tarrida. A l'oest del nucli urbà. | 41.5586300,1.4842700 | 373605 | 4601883 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62538-foto-08226-168-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.227-231) | 94 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 62539 | Necròpolis de Fiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-fiol | PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona | IV-IX dC | La tomba que s'ha pogut observar es troba parcialment afectada pel retall del turó efectuat en ampliar el camp. | Es tracta d'una tomba de lloses orientada d'est a oest amb les restes inhumades a l'interior. En la visita efectuada en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica l'any 2016 s'observa com una de les lloses que delimita la tomba pel seu costat nord s'ha perdut, motiu pel qual es veu el crani de l'individu a l'interior. La capa de terra que cobreix la resta de la seva superfície no permet conèixer la planta de l'estructura. La densa cobertura de la part superior del turó on es troba impedeix comprovar si es conserven altres tombes associades a l'àrea, i per tant, si es tracta d'una tomba aïllada o bé forma part d'una petita necròpolis. L'aparent manca de connexió amb cap tipus de centre de culte proper fa considerar que ens trobem davant una tomba, o necròpolis, isolada. L'absència de qualsevol material arqueològic associat fa que no es pugui aportar una datació, si bé és sabut que aquest tipus de sepultura és molt freqüent entre els segles IV i IX dC. | 08226-169 | Fillol i Plana del Mas. A l'oest del nucli urbà. | 41.5421500,1.4690100 | 372300 | 4600075 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62539-foto-08226-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62539-foto-08226-169-2.jpg | Inexistent | Medieval|Paleocristià | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag. 232-236) | 85|84 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 62540 | Cristians | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cristians-0 | PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona | V-XII dC | La tomba de lloses no té la coberta ni restes del'esquelet. Hi ha diversos ossos en l'extrem oest del camp de conreu | Durant la revisió de la Carta Arqueològica de Sant Martí de Tous, que es du a terme el març de 2016, es visita la zona, ja que diversos afeccionats locals diuen haver-hi observat tombes de lloses i restes òssies disperses pel camp més proper al punt on es preserva la tromba in situ. Durant la vista s'observa una tomba de lloses sense la seva coberta i amb l'interior cobert per vegetació i diversos fragments d'ossos dispersos en el camp proper. L'aparent manca de connexió amb cap tipus de centre de culte proper fa considerar que ens trobem davant una necròpolis isolada. L'absència de qualsevol material arqueològic associat fa que no es pugui aportar una datació, si bé és sabut que aquest tipus de sepultura és molt freqüent entre els segles IV i IX dC. Jordina Sales, en el seu article sobre les tombes i necròpolis isolades de la comarca de l'Anoia realitzat l'any 1994 (Sales 1994: 327), en referència a la Necròpolis de Cristians recull la notícia sobre l'observació, l'any 1965, de la necròpolis per membres del Museu d'Igualada, així com l'anotació en un diari inèdit de Ramon Farrés on es recull que “.... obrim una sepultura romana amb dos esquelets...”. A la fitxa corresponent a Cristian recollida a l'IPAC (núm. 12015) s'esmenta, entre altres elements, l'excavació d'una sepultura de lloses amb individus inhumats l'any 1965. La planimetria que acompanya l'entrada el jaciment s'ubica en un punt proper al Bosc del Rei, un punt allunyat de l'indret on s'ha trobat la tomba. La descripció del lloc de la troballa no permet tampoc aclarir el dubte. Davant d'aquest fet s'ha considerat oportú obrir una fitxa pròpia per aquesta tomba, que anomenem “Cristians”, i proposem el canvi de nom del jaciment inventariat pel d''El Bosc del Rei 1'. | 08226-170 | L'Aubareda i Cal Macip. Al sud-oest del nucli urbà. | 41.5409200,1.5085000 | 375592 | 4599881 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62540-foto-08226-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62540-foto-08226-170-2.jpg | Inexistent | Medieval|Paleocristià | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag. 237-241 ) | 85|84 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 62541 | El Patrícol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-patricol | PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona | No s'ha efectuat cap intervenció arqueològica, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment | Durant la visita efectuada a l'indret en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, efectuada el mes de març de 2016, s'han recuperat diversos fragments de nuclis i ascles de sílex de procedència local. S'ha recuperat també un únic fragment de ceràmica a mà informe decorada amb un mugró de difícil definició cronològica, ja que aquest tipus de decoració s'empra en diverses èpoques. A l'extrem nord-est del camp d'ametllers, en el punt situat just damunt del jaciment de Can Quel és on s'observa la major concentració de material, si bé es troben alguns fragments de sílex dispersos també a l'extrem sud del camp. | 08226-171 | Camps d'ametllers del nord-est de la plataforma d'El Plantícol. A l'oest del nucli urbà. | 41.5541900,1.4955300 | 374536 | 4601373 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag. 242-245 ) | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 62542 | Sobre Cal Pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sobre-cal-pastor | PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona | Molt erosionat | Jaciment situat a la vessant sud de la zona de la Guinardera, en una zona on la inclinació de la serra comença a aplanar-se lleugerament. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de Sant Martí de Tous que es du a terme el març de 2016 es visita la zona, ja que diversos afeccionats locals diuen haver recuperat de l'indret material ceràmic, restes de talla lítica i un parell de fragments de destrals polides. Durant la visita s'observen diverses alineacions de pedres, que semblen correspondre a part d'una barraca de pedra seca mal conservada, darrera la qual surt un camí en direcció est-oest delimitat amb pedres de mida gran. A l'entorn del camí es situarien diverses feixes que es troben en molt mal estat de conservació. Tota la zona és delimitada a ponent per un mur que s'enfila pel pendent, també molt erosionat, i que provablement protegiria la zona de cultiu. L'àrea ocupa, a grans trets, la mateix amplada que la que actualment presenta el camp situat al sud, fet que fa pensar en la possibilitat de que el camp s'hagués obert damunt una zona de feixes anteriors. Disperses per la zona on es troben les estructures s'observen diversos fragments de ceràmica a mà, restes de talla lítica i algunes peces retocades sobre ascla, que provablement serien anteriors al conjunt d'estructures, i que haurien aflorat a superfície degut a l'erosió extrema a que es troba sotmesa la zona. La revisió dels materials recollits per part d'afeccionats local mostra com es corresponen amb abundants fragments de sílex, restes de talla i alguna peça confeccionada sobre ascla. Del conjunt ceràmic, també molt abundós, no es pot extreure cap conclusió precisa respecte a cronologia, ja que tot és informe i sense decoració, si bé per l'aspecte que presenta podrien pertànyer a l'Edat del bronze. Així doncs, ens trobem davant una àrea on provablement durant l'Edat de Bronze s'hi hauria tallat sílex, organitzada posteriorment, provablement en època moderna-contemporània, com a àrea de conreu. | 08226-172 | Al sud del nucli urbà. | 41.5423700,1.5063700 | 375417 | 4600045 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62542-foto-08226-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62542-foto-08226-172-2.jpg | Inexistent | Modern|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag. 246-252 ) | 94|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 62543 | Camí del Trull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-trull | PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona | La rampa es troba ben conservada únicament per un dels costats. Les roderes s'observen en trams discontinus, fruit de la irregularitat de la superfície de la roca mare i del seu propi desgast. | Es tracta de la identificació de dos trams de via que molt provablement formarien part d'un mateix itinerari. A la part sud, el tram identificat es correspon amb diverses marques de roderes damunt la roca mare, que són discontinues per la irregularitat del terreny. A 260m al nord en línia recta es troba un tram de rampa construïda amb pedra seca en un punt on el camí gira lleugerament a llevant. El camí no coincideix amb la retícula centuriada romana, i provablement tindria un ús de menor abast, comunicant indrets més o menys propers. | 08226-173 | Camí del Coll de l'Aubareda al Bosc del Rei. Al sud del nucli urbà. | 41.5516000,1.5131200 | 375998 | 4601060 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62543-foto-08226-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62543-foto-08226-173-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag. 253- 257 ) | 98|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 62544 | Vinya de Sant Pere de l'Erm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-de-sant-pere-de-lerm | PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona | VII-III aC | No s'ha efectuat cap intervenció arqueològica, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment | El jaciment ha estat identificat únicament per la recuperació de material ceràmic d'època ibèrica a nivell superficial. Durant la visita efectuada en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del municipi l'any 2016 es comprova com tota la zona es troba completament coberta de vegetació degut a l'abandó de la vinya i no ha estat posible localitzar cap nou material arqueològic. La revisió del material ceràmic recuperat anys enrere pel Sr. Vicenç Guinart és el següent: Ceràmica comuna ibèrica: base d'un amforisc, diverses vores de tenalla, una vora d'una forma oberta (bol o plat), diverses nanses i altres fragments informes. Ceràmica ibèrica pintada: un fragment informe amb decoració geomètrica. Ceràmica a mà: dues vores exvasades, l'una amb el llavi arrodonit i l'altra recte, una base plana, part d'una tapadora i diversos fragments informes sense decoració. Base d'un gran recipient, que podria ser un dolium. Àmfora o gran recipient indeterminat: vora d'una peça de mida gran de pasta rosada i recobriment exterior ocre clar. En el conjunt revisat hi ha també diverses peces metàl·liques: Ferro: ganivet provablement modern i un fragment informe. Plom: un fragment informe. Bronze: dues cabotes de claus i una tira de secció circular. Amb el coneixement disponible fins a l'actualitat es fa impossible concretar el tipus d'establiment que es trobaria en aquesta zona. El material ceràmic recuperat permet fixar-la en època ibèrica, però no permet precisar a quina fase d'ocupació correspondria dins aquest període. | 08226-174 | A l'oest del nucli urbà. | 41.5627000,1.5016700 | 375064 | 4602309 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62544-foto-08226-174-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag. 258-261 ) | 81 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 62545 | Gegantons de Tous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegantons-de-tous | XX | Els gegantons de Tous es tracta d'una parella formada per el gegant, representat per un espantaocells i la geganta, representada per un gira-sol. Fou construït pel Movi, un grup d'esplai, a la dècada de 1980. Estan construïts amb una base de filat de galliner recoberta amb paper metxer i amb una estructura d'alumini recoberta amb un vestuari viu i àgil. Anualment participen per la festa major i antigament també havien participat amb alguna activitat infantil. | 08226-175 | Carrer de la indústria,3. Nucli urbà. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 1980 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62545-foto-08226-175-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Els personatges d'un espantaocells i un gira-sol estan inspirats i vinculats amb els treballs del camps, principal activitat de Sant Martí de Tous. | 98 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 62546 | Castell de Tous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-tous | PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona | IV-II aC | No s'ha efectuat cap intervenció arqueològica, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment | Segons ens informa el Sr. Vicenç Guinart, temps enrere va recollir d'aquell camp material ceràmic d'època ibèrica. Procediria també d'aquell indret una fraccionaria d'Emporion del segle IV aC i una unitat de Kese del segle II aC. En la visita efectuada l'any 2016 en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica no s'ha localitzat cap nou material arqueològic. Cal tenir present, però, que el sembrat del camp era alt en aquell moment. Atenent a la ubicació de la zona on s'ha localitzat el material, al vessant del turó on actualment es troba el Castell de Tous, no es pot descartar que el material procedís de la plataforma superior del pujol, i en realitat sigui el reflex de l'ocupació d'aquell indret. | 08226-176 | Camps de conreu del Carrer del Cementiri. Nucli urbà. | 41.5601000,1.5259300 | 377082 | 4601986 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Núria Cabañas | Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag. 268-272 ) | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 62547 | Pla de la Passada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-la-passada | PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona | No s'ha efectuat cap intervenció arqueològica, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment | El Sr. Vicenç Guinart informa de la troballa de materials ceràmics d'època ibèrica a la zona i d'algunes peces metàl·liques. Aquestes últimes s'han pogut fotografiar: Placa de bronze amb decoració de soga de tradició xipriota. Fraccionària de Kese. Denari de plata de Tiberi. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de Sant Martí de Tous que es du a terme el març de 2016 es visita la zona, però no s'observa cap nou element d'interès arqueològic. El material proporciona una cronologia de l'Edat del Ferro - Ibèric Antic; Època iberoromana; Època romana. Alt-imperial. c. 1100-400 aC; 218-27 aC; s. I -II dC. | 08226-177 | Al sud del nucli urbà. | 41.5586700,1.5200400 | 376588 | 4601835 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62547-foto-08226-177-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Núria Cabañas | Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag. 273-276 ) | 81|83 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 62548 | Bassa de les Canals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-les-canals | XX | Ple de bardissa i restes de paret caiguda | Bassa de planta rectangular que recollia l'aigua del torrent de la Roqueta. De planta rectangular esta realitzada directament en el sediment d'argila de la zona excepte la paret est, construïda amb lloses de pedra i argamassa. D'aquesta paret en surt un petit canal de pedra, d'aproximadament 20 cm d'amplada que regava els horts de Cal Pastor i els horts de cànem d'Aubareda. | 08226-178 | Plana de Can Menjapalla. Al suddel nucli urbà. | 41.5390600,1.5102300 | 375733 | 4599672 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62548-foto-08226-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62548-foto-08226-178-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | També coneguda com la Bassa dels Horts | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 62549 | Font de la Fou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-fou-0 | XXI | La font de la fou es troba situada dins la zona del la Fou, un cop passada la cova del diable, al costat d'una petita esplanada. Es tracta d'un mur de pedra i argamassa adossat a un marge amb el broc de pedra en forma de bust de cérvola, imatge relacionada amb la llegenda de la cérvola blanca. Antigament, el broc era un tub de ferro però a inicis del segle XXI una veïna de Sant Martí de Tous esculpí la imatge de la cérvola. L'aigua va desemboca a la riera de la Fou, on posteriorment s'uneix a la riera de Tous. A la banda esquerra hi ha una petita esplanada on antigament la gent hi anava a berenar . | 08226-179 | La Fou | 41.5456900,1.5275300 | 377188 | 4600383 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62549-foto-08226-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62549-foto-08226-179-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 62550 | Premsa de gàbia 1 de la Cooperativa Agropecuària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-gabia-1-de-la-cooperativa-agropecuaria | VIDAL, E. (2012): El Sol d'un home sol. L'obra del Camil dels Diaris. Edicions dels Amics de Tous. Sant Martí de Tous. | XX | La premsa es troba situada a l'interior de l'edifici de la Cooperativa Agropecuària, a la nau annexionada al celler. La premsa fou construïda per E. Llorach Constructor a Vilafranca del Penedès. Es tracta d'una premsa vertical del tipus gàbia. La gàbia correspon a una caixa circular realitzada amb llistons de fusta col·locats verticalment que s'omple amb els esportins per tal de premsar-los mitjançant una tapa moguda per el cargol. Aquesta premsa fou utilitzada tant pel premsat d'oli com del vi. | 08226-180 | Plaça Sant Isidre. Nucli urbà. | 41.5626200,1.5221200 | 376769 | 4602271 | 1924 | 08226 | Sant Martí de Tous | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62550-foto-08226-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62550-foto-08226-180-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | E. Llorach Constructor | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 62551 | Premsa de gàbia 2 de la Cooperativa Agropecuària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-gabia-2-de-la-cooperativa-agropecuaria | VIDAL, E. (2012): El Sol d'un home sol. L'obra del Camil dels Diaris. Edicions dels Amics de Tous. Sant Martí de Tous. | XX | La premsa es troba situada a l'interior de l'edifici de la Cooperativa Agropecuària, a la nau annexionada al celler. La premsa fou construïda per E. Gebellí de Reus. Es tracta d'una premsa vertical del tipus gàbia. La gàbia correspon a una caixa circular realitzada amb llistons de fusta col·locats verticalment que s'omple amb els esportins per tal de premsar-los mitjançant una tapa moguda pel cargol. Aquesta premsa fou utilitzada tant pel premsat d'oli com del vi. | 08226-181 | Plaça Sant Isidre. Nucli urbà. | 41.5626200,1.5221200 | 376769 | 4602271 | 1924 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62551-foto-08226-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62551-foto-08226-181-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Núria Cabañas | E. Gebellí | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 62552 | Mina del Macip | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-macip | XX | La mina del Macip es troba situada al camí que porta a Cal Macip i actualment és el sorgint que porta aigua canalitzada fins a Sant Martí de Tous. Va ser construïda a la dècada dels anys 1960 quan l'antiga mina, construïda a la dècada de 1940 i situada un metres més a l'est va quedar sense ús per falta d'abastiment d'aigua. Es tracta d'una estructura de planta quadrangular construïda amb maons de formigó amb una petita porta d'accés metàl·lica que dona accés a l'interior de la mina. La mina es troba situada a la confluència entre el Clot de Cal Macip i el Torrent de Cal Marricó. | 08226-182 | Clot de Cal Macip. Al sud del nucli urbà. | 41.5340500,1.4961200 | 374546 | 4599136 | 1960 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62552-foto-08226-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62552-foto-08226-182-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 62553 | Font Pollosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-pollosa | XX | Hi ha algunes pedres caigudes a l'interior de la font | La font Pollosa es troba situada al marge d'un camp d'ametllers, davant del Torrent de Flix. És tracta d'una font situada a l'interior d'una estructura de pedra lligada amb argamassa amb la coberta planta realitzada mitjançant tres gran lloses. | 08226-183 | Al sud-est de Cal Canyo. Al nord del nucli urbà. | 41.5695900,1.5026800 | 375162 | 4603073 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62553-foto-08226-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62553-foto-08226-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62553-foto-08226-183-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 62554 | Trull d'oli de la Cooperativa Agropecuària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-doli-de-la-cooperativa-agropecuaria | VIDAL, E. (2012): El Sol d'un home sol. L'obra del Camil dels Diaris. Edicions dels Amics de Tous. Sant Martí de Tous. | XX | El trull de l'oli es troba situada a l'interior de l'edifici de la Cooperativa Agropecuària, a la nau annexionada al celler. El trull era l'espai on s'obtenia la pasta de l'oliva per després col·locar-la a la premsa. Actualment conserva totes les parts i el mecanisme intactes. Correspon a un trull de mola vertical que encara conserva la tremuja de fusta, espai on s'hi col·locaven les olives, i la sotamola origina, de pedra. Aquest mecanisme estava col·locat a la zona anomenada peu, construïda d'obra, i al costat de la pastera, també construïda d'obra, on hi anava a parar la pasta d'oliva. Al costat esquerra s'hi troba el fornal, construït amb maons i argamassa de petites dimensions i on s'escalfava aigua necessària pel procés de premsatge. | 08226-184 | Plaça Sant Isidre. Nucli urbà. | 41.5626200,1.5221200 | 376769 | 4602271 | 1924 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62554-foto-08226-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62554-foto-08226-184-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 62555 | Sindicat Agrícola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sindicat-agricola-4 | AAVV. (2003): Tous, mil anys d'història. Publicacions de l'Abadia de Montserrat 1981.Editorial Claret, Sau. Diari El Sol de Tous. Butllatí informatiu del mil·lenari. Comissió del Mil·lenari de Sant Martí de Tous. Març de 1978. Núm. 1 VIDAL, E. (2012): El Sol d'un home sol. L'obra del Camil dels Diaris. Edicions dels Amics de Tous. Sant Martí de Tous. | XX | L'edifici de la Cooperativa Agropecuària es va edificar l'any 1923. Es troba situat davant la Plaça de Sant Isidre i actualment està format per un nau central i tres cossos annexes posteriors ocupant una superfície total de 2579 m2. La coberta és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. La nau principal o celler, de planta rectangular i d'una sola planta està construïda amb pedra i argamassa amb un parament irregular i com element decoratiu l'efecte visual dels maons que emmarquen les finestres i portals. La façana principal, situada al sud, consta d'una porta d'accés de grans dimensions emmarcada per dos pilars de maons i a la part superior tres grans finestrals emmarcats per pilars de maons que divideixen la finestra en tres. Damunt la finestra central hi ha la imatge de Sant Isidre, patró dels agricultors. A la banda oest, hi ha adossada una petita caseta amb les mateixes característiques constructives que era la corralina, un espai on antigament s'hi deixava el bestiar per vendre i que actualment està en desús. La façana est està completament arrebossada a excepció de la part del sòcol, de pedra i argamassa col·locades de manera irregular i coronat per una filada de maons col·locats verticalment. En la part superior hi ha 9 finestrals germinats i un cartell emmarat amb el nom de 'Agropecuaria de Sant Martí de Tous. El Sindicat' i una petita porta, sobre el sòcol, per descarregar directament la collita. A l'interior hi ha un conjunt de pilars de maons que sustenten la coberta que antigament fou construïda amb biga, llata, rajols i teula. S'hi conserven 14 tines elevades, construïdes de formigó armat, i 9 tines soterrades que van deixar de produir vi a les acaballes de la dècada de 1990. Adossat a la façana nord, s'hi va edificar a la dècada dels anys 1990 un cos annex de planta quadrangular emprat com a magatzem de gra. La façana est, segueix les mateixes característiques constructives que la façana est de la nau principal. Està arrebossada a excepció de la part del sòcol, que és de pedra i argamassa i coronat per una filada de maons col·locats verticalment. A la part superior del sòcol s'hi distingeix una porta per on descarreguen el gra i damunt quatre finestrals germinats. La façana oest, és de totxo sense arrebossar i s'hi distingeixen quatre finestrals i una porta d'accés. El cos annex a l'oest del celler és de planta rectangular i de dos pisos. Presenta les mateixes característiques constructives, de pedra amb acabats de maons, no obstant, ha estat objecte d'obres posteriors. Actualment hi distingeixen dues portes d'accés peatonals i dues postes de dimensions més grans. A la part superior hi ha un total de 7 finestrals alguns dels quals encara conserven l'emmarcat de maons. Al pis inferior, a l'habitació est, s'hi conserva la zona del trull de l'oli i dues premses, utilitzades tant per oli com per vi. Aquesta sala es comunicava interiorment amb el celler mitjançant un arc apuntat, actualment tapiat amb totxos. L'estança oest antigament era un magatzem d'adob tot i que posteriorment es va convertir en un taller de reparació de maquinaria agrícola. Al pis superior hi ha diverses habitacions actualment utilitzades com a arxius i antics despatxos. Adossat aquest cos hi ha una petita caseta on s'hi alberga el mecanisme la bàscula. Finalment, el cos annexionat al nord d'auest, està construït amb maons i presenta algunes remodelacions posteriors. La façana oest mostra un total de 5 portes de grans dimensions per descarregar el gra i només consta d'un sol pis que comunicava amb la part superior del celler. | 08226-185 | Plaça Sant Isidre. Nucli urbà. | La cooperativa va ser construïda l'any 1923 i finalitzada l'octubre de 1924. La idea va sorgir d'un grup d'agricultors, aproximadament uns 70 membres, recolzats per la llei de Sindicats de l'any 1906 amb la finalitat de poder elaborar i comercialitzar el vi i la collites. Aquesta idea inicial es va anar ampliant i a la dècada dels anys 1970 tenia diverses seccions per cobrir totes les necessitats del camp (vi, pinso, oli, adobs, magatzem...). A finals de l'any 1924 és va iniciar la construcció del molí d'oli i el 1929 el forn de pa. | 41.5626200,1.5221200 | 376769 | 4602271 | 1923 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62555-foto-08226-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62555-foto-08226-185-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 62556 | Antiga fàbrica de teixits Cal Bagó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-de-teixits-cal-bago | Diari El Sol de Tous. Sant Martí de Tous, 11 de desembre de 1921 . Núm. 102 Diari El Sol de Tous. Sant Martí de Tous, 31 d'agost de 1923 . Núm. 122 VIDAL, E. (2012): El Sol d'un home sol. L'obra del Camil dels Diaris. Edicions dels Amics de Tous. Sant Martí de Tous. | XX | Moltes finestres estan tapiades | La fàbrica de Cal Bagó es va edificar l'any 1922 al costat de la fàbrica de teixits de Cal Marsal – Claramunt. L'edifici consta d'una nau de planta rectangular de 591 m2 amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Es troba situat a la cruïlla entre el carrer de les escoles i el carrer indústria. L'edifici, d'estil modernista, utilitza el maó vist amb funció estructural i alhora decorativa. En totes les façanes es visible el maó a excepció de la façana sud, que està realitzada amb maons de dimensions més grans de tonalitat grisosa i el sòcol arrebossat amb argamassa. En aquesta façana s'hi distingeixen tres finestrals, el central de dimensiones més grans, emmarcades amb maons amb una petita cornisa. A la part superior s'hi distingeix una finestra germinada, actualment tapiada, rematada en la part superior per un arc de mig punt amb els maons col·locats a mode de sardinell. A la part superior de la finestra hi ha l'any de construcció, 1922 sobre un fons blanc. La façana est o oest mostraven un total de 13 finestrals coronats per una arc de mig punt i separats entre si per un pilar també de maons que sobresurt de la línia de façana. | 08226-186 | Carrer de la Indústria amb el Carrer de les escoles, 8. Nucli urbà. | L'antiga fàbrica tèxtil de Cal Bagó fou construïda l'any 1922, moment en que és dugueren a terme diverses construccions industrials amb la finalitat de dinamitzar i donar ocupació a la població del municipi, ja que fins aleshores molta de la població treballava a l'industria igualadina. Segons la documentació fou una de les fàbriques amb més capacitat de treball, ja que albergava aproximadament uns 60 telers. La fàbrica va finalitzar a la dècada dels anys 70 i actualment l'edifici és utilitzat com a taller mecànic, el Taller Turà. | 41.5609800,1.5229500 | 376835 | 4602088 | 1922 | 08226 | Sant Martí de Tous | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62556-foto-08226-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62556-foto-08226-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62556-foto-08226-186-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 105|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 62557 | Antiga fàbrica de teixits de Cal Marsal - Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-de-teixits-de-cal-marsal-claramunt | Diari El Sol de Tous. Sant Martí de Tous, 11 de desembre de 1921 . Núm. 102 Diari El Sol de Tous. Sant Martí de Tous, 31 d'agost de 1923 . Núm. 122 VIDAL, E. (2012): El Sol d'un home sol. L'obra del Camil dels Diaris. Edicions dels Amics de Tous. Sant Martí de Tous. | XX | La fàbrica de Cal Marsal - Claramunt es va edificar l'any 1920 en nucli conegut com a Camps del Pauet. L'edifici consta d'una sola nau de planta rectangular de 468 m2 amb coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. L'edifici, d'estil modernista, utilitza el maó vist amb funció estructural i alhora decorativa. La façana sud, pintada de color blanc correspon a la façana principal. S'hi distingeixen dues portes d'accés, una de més dimensions situada a la banda oest i posterior a la construcció de la fàbrica inicial, i una segona a la banda est flanquejada per dos finestrals emmarcades amb maons. La part superior de la façana està finalitzada amb merlets rematats amb maons col·locats verticalment. Sota un dels merlets s'hi distingeix una placa amb l'any 1923. La façana oest mostra un total de 8 finestrals coronats per una arc de mig punt alguns d'ells actualment tapiats amb totxo. La façana est, arrebossada amb ciment, mostra un total de 6 finestrals coronats per un arc molt rebaixat acabat amb línia recta i actualment tots ells tapiats amb totxo. | 08226-187 | Carrer de la indústria,3. Nucli urbà. | L'antiga fàbrica tèxtil de Cal Marsal i Claramunt fou construïda l'any 1920, moment en que és dugueren a terme diverses construccions industrials amb la finalitat de dinamitzar i donar ocupació a la població del municipi, ja que fins aleshores molta de la població treballava a l'industria igualadina. Va començar a funcionar el novembre de l'any 1921i finalitzar entorn la dècada dels anys 70. Actualment l'edifici alberga el Casal,un espai amb una sala polivalent i una sala de cinema. | 41.5610600,1.5230900 | 376847 | 4602096 | 1920 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62557-foto-08226-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62557-foto-08226-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62557-foto-08226-187-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 105|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 62558 | Rellotge de sol Cal Tort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-cal-tort | XX | El rellotge de sol es troba situat a la part superior de la façana principal de la finca número 15 del carrer Sentfores, a la casa de Cal Tort. Correspon a un rellotge circular de tipis vertical emmarcat per una motllura de diversos cordons. L'interior és de morter i s'hi dibuixen quatre línies pintades en vermell i dues finalitzades amb una creu. | 08226-188 | Carrer Sentfores, 15. Nucli urbà. | 41.5590700,1.5250900 | 377010 | 4601872 | 1901 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62558-foto-08226-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62558-foto-08226-188-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Claramunt | En l'inventari de rellotges de sol de Catalunya porta el número de referència 1148 | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 62559 | Rellotge de sol La Barraqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-la-barraqueta | XXI | El rellotge de sol vertical situat a la part superior de la façana principal de la masia la Barraqueta a nivell entre el primer i el segon pis. Correspon a una placa de pedra de forma rectangular amb nombres amb xifres romanes. A la part superior hi ha un sol amb el gnòmen. Té una inscripció a la part superior amb l'any 2006 i a la part inferior 'La Barraqueta'. | 08226-189 | La Barraqueta. Al nord del nucli urbà. | 41.5703300,1.5289300 | 377352 | 4603117 | 2006 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62559-foto-08226-189-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | En l'inventari de rellotges de sol de Catalunya porta el número de referència 2932 | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 62560 | Rellotge de sol Ca l'Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-ca-lisidre | XIX-XX | Desgastat | El rellotge de sol vertical situat a la façana principal de la masia de Ca l'Isidre, a nivell del primer pis entre dues finestres. Es tracta d'un rellotge de forma circular i la part superior, on hi ha el gnòmen, finalitzat amb un semicercle de dimensions més reduïdes. Esta realitzat amb el propi morter d'unió de les pedres de la façana. | 08226-190 | Masia Ca l'Isidre. A l'oest del nucli urbà. Comadís. | 41.5509000,1.4535400 | 371027 | 4601070 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62560-foto-08226-190-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | En l'arc de la porta d'accés hi ha inscrit l'any de construcció de la masia, 1894 i possiblement el rellotge també correspongui aquest moment.En l'inventari de rellotges de sol de Catalunya porta el número de referència 1111. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 62561 | Rellotge de sol de Ca la Tecla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-la-tecla | XIX-XX | Desgastat | El rellotge de sol vertical situat a la façana sud de la masia de Ca la Tecla, entre les dues obertures del primer pis i les golfes. Es tracta d'un rellotge de forma circular i la part superior, on hi ha el gnòmen, finalitzat amb un semicercle de dimensions més reduïdes. Esta realitzat amb el propi morter d'unió de les pedres de la façana. | 08226-191 | Masia de Ca la Tecla. A l'oest del nucli urbà.Comadís. | 41.5496000,1.4524000 | 370930 | 4600927 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62561-foto-08226-191-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Núria Cabañas | A la dovella de la porta d'accés, situada a la façana est, hi ha inscrit l'any de construcció de la masia, 1894 i possiblement el rellotge també correspongui aquest moment.En l'inventari de rellotges de sol de Catalunya porta el número de referència 1110. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 62562 | Pintura de l'Adoració dels Pastors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-de-ladoracio-dels-pastors | XVII | El quadre de l'Adoració dels Pastors es troba situat a l'interior de la parròquia de Sant Martí de Tous, a la capella del Roser. El quadre respresenta l'escena de l'adoració dels pastors al nen Jesús. A part dreta hi ha la Mare de Déu amb el nen i davant seu un pastor adorant el nen. La part superior un seguit d'angelets un dels quals porta un filacteri amb inscripció. | 08226-192 | Església parroquial de Sant Martí de Tous. | Segons una placa explicativa, situada sota el quadre, aquest pertanyia a l'església de Sant Pere de l'Erm i fou salvat per Joan Talló Valls i retornat a la Parroquia de Sant Martí de Tous l'any 1999 per la família Talló - Morerade de Cal Frares. | 41.5599500,1.5244800 | 376961 | 4601971 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62562-foto-08226-192-2.jpg | Física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2019-11-27 00:00:00 | Núria Cabañas | 96 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 62563 | Rellotge de sol de Cal Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-salvador | XIX- XX | Quasi inexistent | Rellotge de sol vertical situat a la façana sud de la masia de Cal Salvador, entre les dues obertures del primer pis i les golfes. Només conserva la part superior, on hi ha el gnòmen. Estava realitzat amb el propi morter d'unió de les pedres de la façana. Possiblement i per la proximitat amb les Masies de Ca la Tecla i Ca l'isidre correspondria a un rellotge amb les mateixes característiques tipològiques. | 08226-193 | Masia de Cal Salvador. A l'oest del nucli urbà.Comadís. | 41.5466500,1.4535200 | 371017 | 4600598 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62563-foto-08226-193-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | A la dovella de la porta d'accés, situada a la façana est, hi ha inscrit l'any de construcció de la masia, 1888 i possiblement el rellotge també correspongui aquest moment.En l'inventari de rellotges de sol de Catalunya porta el número de referència 1109. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 62564 | Goig de Santa Llúcia de Fiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-santa-llucia-de-fiol | BISBAL, MA; MIRET, MT; MONCUNILL, C. (2001): Els Goigs a la comarca de l'Anoia. Rafael Dalmau. Barcelona | XIX-XX | El goig és en honor a la verge i màrtir Santa Llúcia que es cantava al nucli del Fillol el 13 de desembre. La lletra conté el següent vers: 'En aquesta vida trista, de la vista, us tenim per protectora, a qui favor us implora, deu-li vista, amb llum clara i ben sonora' | 08226-194 | Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en les sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o el la figura religiosa però mai en la lletra. En aquest cas, hi ha diferents impressions des de 1882 a 1960 | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | En molts casos, el goig conté estrofes relacionades amb deficiències sensorials, sobretot relacionades amb la vista, ja que era la patrona dels cecs i dels mals de vista. Localitzat a l'Arxiu Gavín, Monestir de les Avellanes, 25612 , Os de Balaguer | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 62565 | Goig en Honor de la Santíssima Trinitat i de la Sagrada Família, Jesús, Maria i Joseph | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-en-honor-de-la-santissima-trinitat-i-de-la-sagrada-familia-jesus-maria-i-joseph | XIX-XX | El goig és en honor de la Santíssima Trinitat i de la Sagrada Família, Jesús, Maria i Joseph i que es cantava a la capella edificada a l'Eucaria i a la parròquia de Tous. L'autor de la lletra correspon a Pau Parassols Pi, l'acompanyament musical de piano i harmoniun va ser composat per Lluís Millet i la il·lustració a càrrec de M. Dalmau. La lletra comença: 'Santíssima Trinitat,Jesús, Joseph y María;Guardeu de mal nit y día, De Eucaria al fidel vehinat'. | 08226-195 | Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en les sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o el la figura religiosa però mai en la lletra | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Actualment es conserven dues impressions a l'Arxiu Gavín, que presenten variants en els ornaments que envolten la figura religiosa i en l'orla que envolta tot el document.Localitzat a l'Arxiu Gavín, Monestir de les Avellanes, 25612 , Os de Balaguer | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 62566 | Goig de la Mare de Déu del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-la-mare-de-deu-del-remei | XX | El goig és en honor a la Mare de Déu del Remei que es cantava a l'església de Santa Maria de la Roqueta cada 8 de setembre. La lletra correspon a Miquel Bosch i Jover. A la part posterior hi ha una breu explicació de l'església de Santa Maria de la Roqueta de Joan Font i Rius La lletra comença així: 'Puix regneu sobre els sants, excel·lent i vencedora: Per els vostres goigs tan grans, socorreu-nos, gran senyora'. | 08226-196 | Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en les sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o el la figura religiosa però mai en la lletra. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 1963 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62566-foto-08226-196-2.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Actualment es conserven dos exemplars impresos a l'Arxiu Gavín de l'impremta Vídua Guinart de Barcelona. Un d'ells pertany a la Col·lecció de Goigs 'Santa Eulàlia' amb el número 45.Localitzat a l'Arxiu Gavín, Monestir de les Avellanes, 25612 , Os de Balaguer | 98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 62567 | Goig de la Mare de Déu de la Roqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-la-mare-de-deu-de-la-roqueta | XX | El goig és en honor a la Nostra Senyora de Roqueta que es cantava a l'església de Santa Maria de la Roqueta cada 8 de setembre. A la part posterior hi ha una explicació d'un error comès en el Goig de la Mare de Déu del Remei, concretament el numeri 45 escrit per Joan Font i Rius La lletra comença així: 'De totas sou vos Senyora, la donsella mes perfecta. Siau la nostra advocada, Verge y Senyora de Roqueta'. | 08226-197 | Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en les sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o el la figura religiosa però mai en la lletra. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 1980 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62567-foto-08226-197-2.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Actualment es conserven dos exemplars impresos a l'Arxiu Gavín de l'impremta Vídua Guinart de Barcelona. Un d'ells pertany a la Col·lecció de Goigs 'Santa Eulàlia' amb el número 99.Localitzat a l'Arxiu Gavín, Monestir de les Avellanes, 25612 , Os de Balaguer | 98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 62568 | Goig de Nostra Senyora de Sentfores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-nostra-senyora-de-sentfores | XVIII-XX | El goig és en honor a la Nostra Senyora de Sentfores es cantava al Santuari de la Mare de Déu de Sentfores de Sant Martí de Tous cada vegada que s'hi feia un Aplec (25 març, 1 de maig, 8 de setembre i 15 d'agost) en motiu de la festa de la Mare de Déu. La lletra comença: 'Serenissima Senyora, Mare y amparo de pobres, Siau mostra intercessora, Verge y Santa de Sanforas'. | 08226-198 | Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en les sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o el la figura religiosa però mai en la lletra. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62568-foto-08226-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62568-foto-08226-198-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Actualment es conserven set impressions a l'Arxiu Gavín tot i que se'n coneixen més. En aquest cas, es van fer varies impressions, una amb lleugeres variacions tipològiques. Dues d'elles es va realitzar entre els anys 1714-1769? Per Joseph Altès Estampèr y Llibreter de Barcelona.Una altra entre 1768-1777? Per Domingo Comma Imprèssor y Llibrèter de Manresa.Nou entre els anys 1792-1851? imprès per Ignasi Abadal Estamper de Manresa.Localitzat a l'Arxiu Gavín, Monestir de les Avellanes, 25612 , Os de BalaguerQuatre entre els anys 1832-1858? imprès per Joaquim Abadal Estamper y Llibreter d'Igualada.Tres entre els anys 1843-1864 imprès per Estampa de Jover, d'IgualadaQuatre entre 1868-1879? imprès per Imprenta de la Viuda Abadal è hijo d'Igualada.Quatre entre 1880-1901? imprès per l'Imprenta Mariano Abadal d'IgualadaUn de l'any 1968 autor de la lletra Mn. Genís Padrós, l'acompanyament musical a càrrec d'Irene Segarra amb il·lustracions de A.Mª Vilarrúbias amb nota històrica de Pere Codina Mas imprès per Pere Bas a dues tintes ( blau i negre)L'última edició impresa que es coneix és de l'any 1977 realitzada per Gràfiques Anoia d'Igualada a tinta vermella. | 98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 62569 | Safareig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-2 | XX | El safareig públic fou construït l'any 1924 i es troba situat al sud oest del municipi, a la Plaça dels arbres. Consta de dues basses de planta rectangular descobertes. Una de petites dimensions (2,80 x 1,80 m), situada a l'extrem sud, que comunica amb la segona bassa de grans dimensions ( 11 x 3,20 m). Estan construïdes amb obra i actualment es troben revestides amb ciment pintat de color blanc. La segona bassa disposa de l'acabat amb les lloses superiors per poder colpejar o fregar la roba. | 08226-199 | Plaça de l'arbre. Nucli urbà. | 41.5599200,1.5206200 | 376639 | 4601973 | 1924 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62569-foto-08226-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62569-foto-08226-199-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 62570 | Escultura Perfil de Tous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-perfil-de-tous | XXI | Escultura situada a la Plaça de la Independència. Es tracta d'una escultura realitzada amb ferro que simbolitza el perfil del municipi de Sant Martí de Tous. | 08226-200 | Plaça de la Independència. Nucli urbà. | L'escultura del perfil de Tous va ser realitzada l'any 2008 dins el projecte de rehabilitació de la plaça de la Independència | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 2008 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62570-foto-08226-200-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Marc Pons | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 62571 | Barraca de la Toreta 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-toreta-2 | ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de la La Pobla de Claramunt. RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa:Centre d'Estudis el Bages. | XIX- XX | El sostre, de pedra i teula, es troba enderrocat al seu interior | Barraca de planta quadrangular adossada al mur de feixa construïda amb la tècnica de pedra seca. S'hi accedeix des de l'est per un portal amb una llinda de fusta. La coberta era plana i realitzada amb pedra i teula, presenta una canal de teules àrabs i ferro situada sobre l'accés per recollir les aigües pluvials i dipositar-les a un petit dipòsit ubicat a l'interior de la barraca, a l'extrem nord. | 08226-201 | Camps de l'Abel. A l'est del nucli urbà. | 41.5630500,1.5312700 | 377533 | 4602306 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62571-foto-08226-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62571-foto-08226-201-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,16 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/