Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 62962 | Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-30 | XIX-XX | Arxiu conservat a les dependències de l'Ajuntament que inclou l'arxiu administratiu en curs així com també l'arxiu històric del municipi. Actualment està ubicat en una sala del primer pis de l'edifici consistorial i ocupa una superfície de 64,5 metres lineals. Seguint el quadre de classificació de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, l'arxiu inclou els següents grups de sèries: 1. Administració general (1877-2015), 2. Hisenda (1852-2016), 3. Proveïments (1936-1983), 4. Serveis socials (1936-2003), 5. Sanitat (1917-2000), 6. Obres i urbanisme (1937-2016), 7. Seguretat pública (1926-1996), 8. Serveis militars (1926-2001), 9. Població (1924-1997), 10. Eleccions (1930-2015), 11. Ensenyament (1861-1983), 12. Cultura (1953-1996), 13. Serveis agropecuaris i medi ambient (1919-2011). L'arxiu també custodia el fons del Jutjat de Pau. Així doncs, la documentació conservada és força moderna. La major part de sèries documentals s'inicien entre mitjan i finals del segle XIX i tenen ja una major continuïtat al llarg del segle XX. La documentació més antiga és de l'any 1852. | 08229-109 | Pla de Sant Mateu. Plaça de la Creu, s/n | El servei d'arxius de la Generalitat de Catalunya va dur a terme una primera actuació a l'arxiu municipal de Sant Mateu de Bages que va finalitzar el desembre de 1994. Va consistir en fer una primera classificació i inventari de la documentació. L'any 2002, l'Oficina de Patrimoni Cultural va revisar aquesta primera actuació, va adequar el dipòsit i va tractar i inventariar la documentació generada fins l'any 2001. En l'actualitat s'està duent a terme una nova fase d'actualització consistent en la migració de l'inventari a la base de dades GIAM i en el tractament de la documentació municipal generada fins l'any 2016. | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 63411 | Arxius parroquials de Coaner, Salo i Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxius-parroquials-de-coaner-salo-i-valls-de-torroella | XX-XXI | <p>Arxius de les parròquies de Coaner, Salo i Valls de Torroella que es conserven actualment a la parròquia de Súria, ja que el rector d'aquesta parròquia més gran n'ha assumit la responsabilitat des de fa uns anys. Concretament, de la parròquia de Coaner es conserven els següents documents, referits a llibres sagramentals: Baptismes des de 1918 a l'actualitat ; Defuncions des de 1918 a l'actualitat; Confirmacions des de 1919 a l'actualitat; Matrimonis des de 1931 a l'actualitat. De la parròquia de Salo es conserven els següents documents, referits a llibres sagramentals: Baptismes des de 1931 a l'actualitat; Defuncions des de 1931 a l'actualitat; Matrimonis des de 1930 a l'actualitat. De la parròquia de Valls de Torroella es conserven els següents documents, referits a llibres sagramentals: Baptismes des de 1854 a l'actualitat; Confirmacions des de 1919 a l'actualitat; Matrimonis des de 1919 a l'actualitat; Defuncions des de 1918 a l'actualitat.</p> | 08229-558 | Parròquia de Súria. Carrer Sant Antoni M. Claret, 14. 08260 - Súria | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||||
| 63413 | Arxiu parroquial de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-mateu-de-bages | <p>NOGUERA, Valentí (1904). Monografia del poble de Sant Mateu de Bages, Manresa. PLANAS, Joan (1969). Les Planes de Sant Mateu. Barcelona, ed. Jover.</p> | XVI-XXI | <p>Arxiu de la parròquia de Sant Mateu de Bages, que es conserva en un local de la rectoria. Pel que fa a llibres sagramentals, els de matrimonis s'inicien el 1543 i,amb alguna interrupció, continua fins a l'actualitat; el de defuncions s'inicia el 1662 i, amb alguna interrupció, continua fins a l'actualitat; el de baptismes s'inicia el 1797 i, amb una interrupció (1856-1880), continua fins a l'actualitat. També es conserven altres volums sobre la Confraria del Roser (des de 1600), les Sant Isidre (des de 1667) i les de Sant Pere, Sant Salvador i Sant Antoni (des de 1683) i la de Sant Mateu (des de 1771). Així mateix, hi trobem llibres notarials de testaments, capítols matrimonials i altres, així com documentació diversa sobre consuetes, notes sobre rectors o la casa rectoral i alguns altres.</p> | 08229-560 | Rectoria de Sant Mateu de Bages. Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>La rectoria de Sant Mateu de Bages va ser objecte d'un assalt amb espoliació de documents i diners el 10 d'abril de 1650. Un fet semblant devia tenir lloc cap a l'any 1693, ja que en una nota es diu 'Per cuant habem tingut notícia que falten molts actes y escriptures del arxiu de la Rectoria, manam a totas y qualsevols personas que sapian o hagin oit a dir que algú o alguns ne tingan, los denuncien a Nos o a nostre Degà de Manresa' (PLANAS, 1969: 29). Ja al final del segle XIX, mossèn Valentí Noguera (rector de Sant Mateu des de 1888 fins a 1899) va ordenar l'arxiu, complint ordre del bisbe Morgades i redactà també una monografia sobre el poble. L'arxiu de la parròquia va salvar-se en part de l'espoliació durant la Guerra Civil de 1936. Segons una nota de l'any 1939 tan sols van desaparèixer els llibres de baptismes (1856-1880), el d'òbits (entorn de 1939), el de visites pastorals i el de 'Statu Animorum'. Més recentment, Laura Vencerre ha fet una tasca de classificació de l'arxiu.</p> | 41.7955400,1.7349400 | 394895 | 4627849 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63413-foto-08229-560-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63413-foto-08229-560-2.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-21 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|94 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63418 | Arxiu parroquial de Castelltallat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-castelltallat | XVI-XX | <p>Arxiu de la parròquia de Sant Miquel de Castelltallat, que es conserva actualment en una masia de la zona per l'acord que han arribat entre els veïns i el rector, amb la finalitat de garantir-ne la seva conservació. Conté els següents documents, referits a llibres sagramentals: Baptismes (1803 a 1952), Confirmacions (1813-1856, 1859-1877, 1881-1952), Matrimonis (1588-1761, 1857-1976), Defuncions (1588-1761, 1857-1976). També es conserven altres documents, referits a rendes i fundacions (1820 i 1840), un llibre d'usos i costums de la vida parroquial de l'any 1815, un llevador de rendes de l'any 1751 i un llevador de l'obra de l'església de l'any 1819. Així mateix, es conserva documentació notarial. Concretament, de Francesc Salvany (1588-1608, 1622-1631), de Pere Perpinyà (1574-1588), manuals de Pere Màrtir Roca (1631-1641), Manuals de Francesc Roca (1641-1666), manual de Petrum Aldebo i de Devant (1671-1690, 1682-1689, 1678-1682), i Obra (1613-1834).</p> | 08229-565 | Demarcació de Castelltallat | 41.7936500,1.6329800 | 386420 | 4627769 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63418-foto-08229-565-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En les coordenades hem consignat l'emplaçament de l'església parroquial, tot i que actualment l'arxiu és custodiat en alguna masia de la zona, una ubiació que no és permanent sinó que pot estar subjecta a canvis. Per motius de seguretat els veïns de Castelltallat prefereixen que la ubicació concreta es mantingui en l'anonimat. | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 62954 | Sardana del Jovent de Sant Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-del-jovent-de-sant-mateu | BARTOLO-RICART-RUSIÑOL (1982). 'El mestre Josep Font', L'Erol, Berga, p. 10-11. | XX | Sardana-caramella escrita i composada pel músic de Gironella (Berguedà) Josep Font i Parera. Es tracta d'una peça airosa que evoca el ruralisme i la tradició de les caramelles, molt arrelades a la població de Sant Mateu de Bages. La lletra d'aquesta sardana, força popular en el seu moment, és la següent: El jovent de Sant Mateu / amb el cor ple de gaubança, /entona pel poble seu / cants d'amor i de lloança. Cants pel Crist ressuscitat / que amb la mort ens donà vida, /cants alegres pel veïnat / perquè n'és Pasqua florida. Seguidors de costums velles / i de festa ben mudats / desgraneu les caramelles / per les planes i els serrats. Que bella ets Pasqua florida / bella com un pomell de flors, / com una noia eixerida / d'ulls de cel i gràcil cos. Aquí en plena pagesia / entre boscos i conreus, / més que enlloc la poesia / esperona nostres veus. El verdor de l'olivera / el perfum de l'ametller, / refilets de cadernera / i el ventijol juganer. Tot això amb volts de campanes / que al·leluia van brandant, / és la Pasqua que encomana al cor nostre, aquest bell cant. Ben hagués Pasqua florida, / rep d'aquest jovent, / d'aquí Sant Mateu de Bages, / l'homenatge més fervent. | 08229-101 | Josep Font i Parera (Gironella, 1913 - Solsona, 1971) fou un músic, compositor i director de cor, deixeble de Cristòfor Taltabull. Traslladat a Solsona l'any 1959, es va fer càrrec de l'escolania de la Mare de Déu del Claustre i també de l'Orfeó Nova Solsona. És autor de diverses cançons de caramelles, sardanes i música religiosa, entre d'altres. No tenim coneixement de la data precisa de la composició o l'estrena de El Jovent de Sant Mateu. És possible que fos entorn de la dècada de 1940, ja que la gent gran del poble recorda haver-la ballat des de fa molts anys. L'any 1970 se'n va fer un enregistrament al mateix poble de Sant Mateu de Bages. No cal dir que aquesta sardana és una de les que es canten habitualment en les celebracions de les caramelles que es fan al poble. Sembla que en algun altre poble es toca una sardana semblant, que és un plagi d'aquesta. | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 62955 | Llegenda del castell de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-de-sant-mateu-de-bages | AMADES, Joan (1950-1962). Folklore de Catalunya, Vol. I: Rondallística (rondalles, tradicions, llegendes), Barcelona, Editorial Selecta. GINESTA BATLLORI, Salvador (1987). La Comarca del Bages, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 238. | XIX | Llegenda amb escàs arrelament popular | Llegenda citada per Joan Amades en el seu llibre 'Folklore de Catalunya' que té com a escenari el castell de Sant Mateu de Bages. Segons es diu, durant un convit que el castellà oferí als senyors veïns, la seva esposa es mostrà excessivament amable amb els hostes, fet que fou recriminat pel seu espòs en acabar la festa. La dama, enutjada, es posà d'acord amb un servent i matà el marit; el col·locaren dins una gerra i l'enterraren al celler del castell. Digueren que havia mort durant un viatge que havia fet. Un dia que un germà del difunt vingué al castell, tot passejant-hi, se li aparegué una ombra que li digué que cavés a l'indret on estava enterrada la gerra. Així ho féu, i descobrí el crim. | 08229-102 | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 62975 | Romeria a Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/romeria-a-coaner | NOGUERA, Valentí (1904). Monografia del poble de Sant Mateu de Bages, Manresa, p. 28. VILADÉS LLORENS, Ramon (2012). D'un temps d'un país. El Semís de Coaner. La Patumaire Edicions, Berga (edició particular), p. 100-104 | XIX-XX | Tradició en desús | Romeria que tradicionalment feien les parròquies de Coaner, Sant Mateu de Bages, Castelltallat, Salo i Valls de Torroella, així com també altres de fora del terme municipal: Súria, Prades, Valldeperes, Palà de Torroella, Riols i Castelladral, i en alguns documents antics hi consten també les de Camps i Fals. La finalitat era la petició de pluja en casos de sequera a la Mare de Déu de Coaner, que tenia molta devoció en aquestes terres. Des de les respectives esglésies els feligresos sortien en romeria cap al santuari. Els de Sant Mateu portaven la creu amb el Sant Crist de la parròquia. Al Santuari es feia una missa i després un dinar de germanor. En acabat, a l'hora de tornar un vocal anunciava la marxa de cada delegació: 'ara surten els de Prades. Ara surten els de Valldeperes...' Aquesta era una de les manifestacions religioses que tenia un arrelament més fort a Sant Mateu i a la resta de pobles del mig Cardener. | 08229-122 | Santuari de Coaner. Demarcació de Coaner | Sens dubte aquesta romeria en petició de pluja per la sequera té els seus inicis en temps remots. La imatge de la Mare de Déu de Coaner ja era venerada al segle XIII. Probablement al segle XVI ja tenia una capella i el santuari actual és de l'any 1648. La Mare de Déu de Coaner era advocada per afavorir la pluja en diferents parròquies de l'entorn. La rogativa per a la pluja més antiga que es coneix a Conaer és del 1701, quan el bisbe dóna permís per treure la marededéu. Existia una mena de protocol segons el qual els batlles o alcaldes de Sant Mateu i Súria acordaven un romiatge conjunt en cas de sequera. Si no tenia els efectes desitjats es tornava a fer el romiatge ampliant el radi amb altres parròquies de l'entorn, fins a Pinós. La rogativa per la pluja tenia tot un cerimonial propi i, si s'aconseguia que plogués, s'hi tornava per fer una acció de gràcies. Els pobles que hem esmentat en la descripció ja apareixen en els goigs formant part dels peregrins i devots d'aquesta Mare de Déu. Fins els anys 1950 o 1952 la romeria de Coaner encara es celebrava. Més endavant es va perdre. Cal dir que el Santuari de Coaner era molt popular també per a la gent del mig Cardener. Actualment s'hi fa missa només per la festa major de Coaner. Pel que fa a la parròquia de Sant Mateu de Bages, és d'estranyar que mossèn Valentí NOGUERA (1904: 28) no esmenti aquesta romeria en la seva monografia sobre Sant Mateu de Bages quan enumera les principals celebracions religioses del poble. En canvi, sí que esmenta les romeries que feien a la Patrona de la Sala (la Verge Blanca de l'església de la Mare de Déu de la Sala ) en temps de secades i altres calamitats, i també la devoció a Sant Cristòfol de la Figuera. | 41.8327000,1.7114800 | 393008 | 4632004 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Neus Vilardaga i Josep Peramiquel | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 63207 | Troballa de la Mare de Déu de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/troballa-de-la-mare-de-deu-de-coaner | Anònim (1913). Sant Mateu de Bages. Coaner. Més creus processionals. Contractes d'argenters manresans, Revista Ilustrada Jorba, núm. 53 (novembre 1913), Manresa, p. 427. BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 408. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Julià de Coaner', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 465-469. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2005), 'Sobre les esglésies de Coaner', Dovella, núm. 90. Manresa, p. 5-9. | Llegenda o tradició sobre la troballa de la Mare de Déu de Coaner. La recull P. Camós a 'Jardín de Maria plantada en el Principado de Cataluña' quan descriu la Mare de Déu de Coaner. El relat, molt similar a d'altres del mateix estil, diu que molts segles enrere prop de la riera de Coaner hi havia un bou. Un pastor va notar que s'amagava entre unes rames properes i hi va comparèixer. Va quedar molt admirat de torbar en aquell lloc una sagrada imatge de la Verge, amb les branques que li formaven una mena de pavelló. Comunicada la notícia al rector anaren molts dels felegresos a buscar la Mare de Déu i la van col·locar a l'església parroquial, però va desaparèixer molt aviat i tornà a situar-se al punt on l'havien trobada. Creient que era aquesta la voluntat divina se li edificà en un turó proper una capelleta que, pel fet de ser massa petita després va ser enderrocada per construir-hi l'actual. Així mateix, en els goigs de Nostra Senyora de Coaner es relaten els mateixos fets: Un pastor ditxós trobá / vostra imatge prodigiosa / en una boixeda hermosa, / en la que ell vos adorá / y Coaner vos visitá / ab efecte verdader. (...) La gent de Coaner pasmada / entengué ab tal maravella / que en particular Capella / voliau ser col·locada / la cual fou luego acabada / aplicant tot son poder. Aquesta marededéu ha estat invocada tradicionalment davant de la necessitat d'aigua i també per guarir coixos i trencats, així com per protegir les parteres. | 08229-338 | Oratori i santuari de la Mare de Deu de Coaner. Demarcació de Coaner | L'historiador Albert FÀBREGA (2005: 6) considera que el culte a Santa Maria devia existir a Coaner almenys des del segle XIII (moment en què és datada la imatge romànica de la Verge) i sosté la hipòtesi que des dels inicis l'església parroquial tenia l'advocació de Sant Julià, que en algun moment anterior a 1557 es va construir una capella a l'exterior destinada al culte a Santa Maria. Fàbrega aporta dos documents que demostren que abans de la construcció de l'actual Santuari de Santa Maria a Coaner hi havia una capella dedicada a la Mare de Déu. No es pot assegurar que estigués situada al mateix indret on avui hi ha el santuari, tot i que és molt possible que fos així. Sigui com sigui, el 27 de setembre de 1648 es va construir l'actual església dedicada a Santa Maria, que des d'aleshores va acollir la imatge. L'any 1968, per manament del bisbe de Solsona i adduint motius de seguretat, la imatge es traslladà a l'actual emplaçament, a la parròquia de Valls de Torroella. | 41.8334500,1.7114200 | 393004 | 4632087 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63207-foto-08229-338-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63207-foto-08229-338-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 63215 | Festa Major de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-coaner | XIX-XX | Festa Major de Coaner que es celebra el diumenge coincident o posterior al 8 de setembre, dia de la celebració de les marededéus trobades. Actualment és organitzada per l'associació Amics de Coaner, i sol consistir en una caminada popular, missa al santuari de la Mare de Déu de Coaner, en la qual es canten els goigs i, posteriorment, sardanes i altres manifestacions de cultura popular, com ara balls tradicionals, gegants, etc i un àpat popular. Alguns anys la programació s'ha complementat amb un concert el dissabte i habitualment s'inclou també algun acte de caire cultural per donar a conèixer elements de la història i el patrimoni de Coaner, com els anomenats Retalls (sobre difusió de la història de Coaner), o alguna xerrada sobre temes relacionats amb Coaner. En algunes edicions s'ha portat a terme una escenificació teatral que porta per títol Camí de Coaner. Així mateix, des de fa uns anys va començar espontàniament una trobada de noies que porten el nom de Coaner i que està ja arrelant com una tradició de la festa. | 08229-354 | Nucli de Coaner i Santuari de la Mare de Déu de Coaner. Demarcació de Coaner | L'advocació principal de la parròquia de Coaner era sant Julià i la seva festivitat era el 7 de gener. La seva celebració, però, es limitava a l'àmbit de la parròquia i no se'n conserven records per tradició oral. Pel que fa a la festa major centrada en la Mare de Déu de Coaner, antigament eren la parròquia i els mateixos veïns els que l'organitzaven. Probablement la celebració estava centrada gairebé exclusivament en la missa i el cant dels goigs. Més endavant se n'encarregaren el Centre Excursionista i l'Agrupació Sardanista de Súria. Des de la seva fundació el 2010 és l'associació Amics de Coaner qui organitza la festa. Tot i la baixa ocupació actual de les cases de la demarcació de Coaner, la festa s'ha anat consolidant en els darrers anys amb la presència de gent vinguda de poblacions de l'entorn, i la voluntat de l'associació és reforçar aquest caràcter territorial. La rodalia de Coaner inclou les parròquies o pobles de Súria, Valls de Torroella, Torroella, Sant Mateu, Salo, Castelltallat, Palà de Torroella, Valldeperes, els Riols i Castelladral. Tots aquests pobles ja apareixen en els goigs formant part dels peregrins i devots de Coaner, sobretot en els romiatges de petició de pluja que estaven molt arrelats. En algun document antic també s'hi afegeix la vinculació amb Camps i Fals. Una novetat de la Festa Major del 2012 (que es va repetir alguns anys) va ser la recuperació d'un diàleg teatralitzat escrit a la dècada de 1920 per Antoni Malats. Té per títol Camí de Coaner i escenifica la vivència popular de dues noies que fan el trajecte de Súria a Coaner. | 41.8327100,1.7114500 | 393005 | 4632005 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63215-foto-08229-354-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Josep Peramiquel i Ester Llobet | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63368 | Pastorets de Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pastorets-de-valls-de-torroella | Autors Diversos (2008). Vint-i-cinc anys de teatre a Valls de Torroella (1981 - 2006). Zenobita Edicions, Manresa. | XX | Representació teatral dels Pastorets que tradicionalment s'ha fet a Valls de Torroella, des dels anys anteriors a la Guerra Civil. Després d'una interrupció, el 1981 la tradició dels Pastorets es va reprendre de la mà del Grup de Teatre de Valls de Torroella. La versió que actualment es representa és una adaptació dels tradicionals 'Pastorets d'en Bato i Borrego', però durant aquests darrers anys s'hi han anat introduint nombrosos canvis, suprimint o modificant quadres i afegint-n'hi d'altres o creant textos nous, de manera que la versió última ha quedat actualitzada i té una posada en escena moderna i dinàmica. | 08229-515 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | Fins ben entrat el segle XIX a Catalunya les representacions dels Pastorets es feien en castellà i n'hi havia diverses versions, que sovint eren plagis les unes de les altres. L'any 1867 es publicà 'Los pastorcillos o sea Bato y Borrego' que va esdevenir la versió més representada en molts indrets de Catalunya, i cap al 1892 se'n va fer una traducció catalana dels diàlegs. Són la base de la representació que es feia a Valls de Torroella. La tradició dels Pastorets a Valls de Torroella s'inicià a les primeres dècades d'existència de la colònia, de manera que els anys 1930, com a mínim, ja se'n feien. Per això es va formar l'Agrupació Escènica, que al principi només era integrada per dones. Al cap de poc s'hi van incorporar els homes, no sense algunes crítiques. Normalment, a part dels Pastorets es representaven obres per Sant Josep, a l'estiu i per Tots Sants. Dos o tres anys també es va fer la Passió. Les obres es representaven al Casino, inaugurat el 1921. La tradició dels Pastorets es va mantenir amb alts i baixos a la colònia. Després d'onze anys sense haver-se fet, la representació dels Pastorets es va reprendre el 1981. Els impulsors foren gent completament nova i van passar a anomenar-se Grup de Teatre de Valls de Torroella. El grup havia sorgit dos anys abans de la Comissió de Festes, i el 1980 havia organitzat un primer espectacle musical i humorístic, titulat Club d'Estrelles. Aquest espectacle va acabar tenint continuïtat durant uns deu anys per la Festa Major. Abans de poder aixecar el teló amb els Pastorets l'any 1981 va caldre un intens treball per posar la sala en condicions, després d'uns anys en què havia quedat en desús, i també per recuperar o refer bona part del material necessari (decorats, indumentària...), una tasca en la que van col·laborar molts veïns de la colònia. De seguida el grup es va consolidar i, a més dels Pastorets i el Club d'Estrelles, van començar amb altres obres. El primer gran èxit fou l'any 1983 amb una adaptació de Jesucrist Superstar, i després van seguir un bon nombre de versions de les obres més populars de l'escena catalana dels darrers anys. El 1984 es va portar a terme també una versió dels Pastorets infantil, representada per nens. Durant tot aquest temps el Grup de Teatre ha esdevingut un dels principals elements de dinamització cultural i associativa de la colònia, i en les seves funcions hi ha participat d'una manera o altra bona part dels habitants d'aquest nucli. L'any 2003 el Grup de teatre va estar un temps aturat per reformes a la sala de teatre. Nou anys després, el 2012, el grup va tornar amb els Pastorets. Actualment continua funcionant, centrat bàsicament en l'espectacle de Nadal. | 41.8482600,1.7222900 | 393931 | 4633718 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63368-foto-08229-515-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63368-foto-08229-515-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Pere Lladó Camprubí | 98 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63369 | Festa Major de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-mateu-de-bages | NOGUERA, Valentí (1904). Monografia del poble de Sant Mateu de Bages, Manresa. PLANAS, Joan (1969). Les Planes de Sant Mateu. Barcelona, ed. Jover | XVI-XXI | Actualment la Festa Major de Sant Mateu de Bages té lloc el tercer diumenge de setembre en honor del patró del poble, que litúrgicament se celebra el dia 21 de setembre. El programa d'actes sol començar el divendres; el dissabte s'organitzen activitats culturals i esportives. Entre les més seguides s'ha popularitzat un concurs de truites. Finalitza amb un sopar popular i ball. El diumenge hi ha la missa major a l'església parroquial i, a la tarda, algun espectacle infantil. Durant les festes obre les portes l'anomenat Museu de Sant Mateu de Bages, on es pot veure una necròpolis alt-medieval i mostra d'eines agrícoles tradicionals. | 08229-516 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | De manera sorprenent i poc habitual tenim notícies que la Festa Major de Sant Mateu ja es celebrava l'any 1582 i incloïa balls. Aquest coneixement ens ve d'un fet luctuós que va tenir lloc aquest any. Segons es descriu en un cartipàs de l'Arxiu parroquial, durant la Festa Major de 1582 es va produir un gran avalot, que es va saldar amb tres morts. A l'hora de les ballades de la tarda a la plaça una discussió va provocar que es formessin dos bàndols. El batlle Pere Planas va fer aturar la festa, però això no va impedir que un tret de pedrenyal matés un home. Poc després un dels bàndols s'emparà en lloc sagrat al cementiri, al costat del campanar, i des d'allà dispararen i mataren un altre home, en van ferir mortalment un altre i dos més quedaren nafrats. Com a resultat de la brega l'església fou tancada. L'agutzil de Manresa havia acudit al lloc per detenir un acusat de falsificar moneda. D'aquesta manera la justícia de Manresa va intervenir en els fets i un metge va portar a terme autòpsies a dos dels tres cadàvers. Aquest episodi revela la rivalitat existent entre diferents faccions de gent del poble i també forans, ja que alguns dels morts no eren de Sant Mateu. Així mateix, sorprèn també la facilitat amb què van aparèixer i es van utilitzar armes de foc arran d'una simple discussió (PLANAS, 1969: 37). L'escriptor Joan Planas (del mas de les Planes) fa una descripció dels seus records de la Festa Major a les primeres dècades del segle XX. Durant els dies de preparació el principal tema girava a l'entorn de quina de les quatre orquestres més habituals calia escollir. La Festa durava dos dies, però el diumenge tenien lloc els actes principals. Al matí es celebrava la missa solemne. En acabat, l'orquestra esclatava en una marxa profana, que era seguida per la processó. Al davant hi anaven tres banderes de confraries, una d'elles de grans dimensions. Presidia la imatge de sant Mateu i tancaven la comitiva els clergues i les autoritats locals. La processó es dirigia cap a una era on es feia una parada. Allà els fidels es disposaven en rotllana i un tenor de l'orquestra cantava, en un 'castellà pintoresc', una mena d'himne en honor del sant patró. Després es retornava a l'església, on tot el poble cantava els goigs de Sant Mateu. Es feien dos balls, de tarda i de nit, que tenien lloc a la sala de ball del poble, que aquell dia quedava petita per encabir tota la gernació que hi acudia. Després del primer ball i del sopar tenia lloc una serenata a la rectoria. L'orquestra hi arribava silenciosament, flanquejada per nombroses atxes enceses. El concert es feia a l'aire lliure i sota la llum dels estels. En general es tocaven dues peces: una de més clàssica i un vals. Després l'orquestra retornava a la sala, on començava el ball de nit. El segon dia els actes de la festa, tant els religiosos com els profans, eren semblants als del diumenge, però d'un nivell més modest (PLANAS, 1969: 69). En aquest sentit és curiós que el rector de la parròquia, mossèn Valentí NOGUERA (1904: 40) critica en la seva monografia sobre Sant Mateu de Bages el fet que durant la festa les diversions s'han multiplicat i els balls són tants que 'si antes ni hi havia prou ab un per tot el poble y per els forasters, ara se'n necessiten més'. Ja a la dècada de 1960 les orquestres que es solien contractar eren la Meravella, Solistes Reunits o Fonts de Manlleu. El diumenge al matí es feia missa amb orquestra i, en sortir, vermut. A la tarda hi havia concert i ball de nit. Els músics es quedaven a dormir (es repartien dos a cada casa) i el dilluns tornaven a fer ball de tarda. El dilluns al matí es feia una missa per als difunts del poble. | 41.7955600,1.7341400 | 394829 | 4627852 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63369-foto-08229-516-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63369-foto-08229-516-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Neus Vilardaga, de les Planes | 94|98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63370 | Caramelles de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-de-sant-mateu-de-bages | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 26-27, 91, 92. PLANAS, Joan (1969). Les Planes de Sant Mateu. Barcelona, ed. Jover. VILAR, Ramon; CRIVILLÉ, Josep; LÓPEZ ARCOS, Pilar; HERNÀNDEZ, Antoni J. (2003). El ball de cascavells. Ajuntament de Súria; Centre d'Estudis del Bages. P. 84 bis, 157, 227, 232. | XX | Tradició actualment vigent | Les caramelles tenen una important tradició i arrelament a Sant Mateu de Bages, i han estat tradicionalment vinculades al ball de Cascavells. En l'actualitat es fan cantades de caramelles i balls de cascavells el dissabte i diumenge de Pasqua. La colla de Sant Mateu i la de Castelltallat s'han ajuntat i recorren amb cotxes les cases de les dues demarcacions. Se n'encarreguen tres grups de jovent del poble (petits, mitjans i grans) que han incorporat també la presència de nenes. De manera independent actualment també es fan caramelles a Valls de Torroella i a Salo. | 08229-517 | Sant Mateu de Bages, Castelltallat, Valls de Torroella | Les Caramelles s'han de posar en relació amb les festes del cicle de primavera, que suposaven un esclat d'alegria popular en forma de cants i balls. La Pasqua i el Roser de Maig eren les principals festes d'aquest cicle. Sembla que tant el cant de les caramelles com algun tipus de ball amb cascavells ja eren ben presents a la zona de Manresa al final del segle XVI. Segons un document de l'Arxiu de la Seu de Manresa, l'any 1594 uns manresans van cantar caramelles en diferents pobles de la vegueria. Anaven acompanyats de flauta, tamborino i cornamusa, i alguns dels joves 'ballaven los cascabells' (VILAR et alii, 2003: 15-16). A començament del segle XX (1908) es disposa ja d'una fotografia de la colla del ball de Cascavells de Sant Mateu de Bages. Cal dir que al municipi de Sant Mateu de Bages era un dels llocs on tant les caramelles, anomenades popularment camilleres, com el ball de cascavells estava més arrelat. En un moment donat a aquesta tradició s'hi van afegir els grups de trabucaires o galejadors. Les músiques eren populars i les lletres les solien redactar autors anònims. L'escriptor Joan Planas en el seu llibre sobre la masia de les Planes fa una descripció de com era, segons el seu record, la festa de Pasqua i les Caramelles a les primeres dècades del segle XX (PLANAS, 1969: 74). El dissabte de Glòria a les deu es posaven repicar les campanes de l'església. Seguidament la quitxalla esclatava en un gran xivarri amb ferregots i llaunes. Havia arribat la Pasqua de Resurrecció que era, junt amb la festa major, la festivitat més senyalada del poble. Es celebrava amb diverses funcions religioses i actes profans, però l'acte estel·lar eren les caramelles, en aquesta zona anomenades popularment 'camilleres', que tenien lloc entre dissabte i diumenge. Encapçalava la comitiva dels camillaires una dotzena de trabucaires, que anaven disparant els seus trets consecutivament. Després venien els camillaires, amb el cap de colla al davant que portava la bandera repenjada a l'espatlla, seguia el portador de la panera, adornada amb profusió de cintes i flors. Tot seguit venia una mula també engalanada que portava dues sàrries on s'anaven dipositant els ous regalats. La resta de la comitiva era formada pels músics, amb els seus instruments més aviat rudimentaris, cantaires i balladors. La colla feia un itinerari que passava les principals masies del pla de Sant Mateu: les Planes, la Sala, la Rabassola, la Rabassa... Les actuacions començaven amb una cantada dels camillaires. Després es feia el ball de cascavells. En les cases més fortes els propietaris convidaven a un refrigeri. En acabat, es feia el ball rodó en el qual els camillaires treien a ballar les dones de la casa al ritme de polca o vals. El punt final de les caramelles era a l'església parroquial. Després de celebrar un ofici solemne, davant la porta de l'església es ballava per darrera vegada el ball de cascavells. Finalment, es distribuïen entre els camillaires, asseguts a terra fent rotllana a l'era de cal Pla, els ous recollits per les cases i guardats a les portadores. Al nucli de Castelltallat també hi ha una antiga tradició de caramelles, que es solien cantar amb l'acompanyament d'un acordionista i incloïen també alguns balls, entre ells el ball de cascavells i el ball de bastons. L'esquema de les caramelles era semblant al descrit per la zona de Sant Mateu. Entre els anys 1956 i 1958 les cançons foren escrites per Pere Campàs, capellà de la parròquia de Castelltallat en aquests anys. Des del 1977 les caramelles es ballen conjuntament entre els nuclis de Sant Mateu i Castelltallat, i són mixtes. Després d'un període curt en què van deixar de fer-se, a partir de 1988 es van recuperar i s'han fet de manera ininterrompuda fins a l'actualitat. | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63370-foto-08229-517-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63370-foto-08229-517-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63371 | Ball de Cascavells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-cascavells-3 | AMADES, Joan. Costumari català, vol. VI 'La Setmana Santa i el Cicle pasqual', Cercle de Lectors Salvat, Barcelona (edició de 1990), p. 146, 167, 168. JUANOLA, Francesc (1955). Ball de cascavells de Sant Mateu de Bages, Harmonització i instrumentació de Francesc Juanola, Sabadell, Edicions Musicals Arrahona, núm. 91. PLANAS, Joan (1969). Les Planes de Sant Mateu. Barcelona, ed. Jover. VILAR, Ramon; CRIVILLÉ, Josep; LÓPEZ ARCOS, Pilar; HERNÀNDEZ, Antoni J. (2003). El ball de cascavells. Ajuntament de Súria; Centre d'Estudis del Bages. P. 84 bis, 157, 227, 232. | XX | Tradició vigent | Els balls amb cascavells es troben molt estesos a Catalunya, però cal diferenciar-los dels balls de cascavells, en els quals aquest instrument adquireix un protagonisme especial. A l'àrea de la Catalunya central (compresa per les comarques del Bages, Solsonès, Berguedà, la Segarra, la Noguera i el Vallès Occidental) hi trobem ben arrelat un ball de cascavells amb característiques pròpies, en el qual hi té un paper molt destacat el so dels cascavells penjant dels camalls que es fan picar amb força, especialment a la primera de les parts. A Sant Mateu de Bages aquest ball estava molt vinculat a les Caramelles i, com en molts altres llocs del Bages, solia interpretar-se en el context d'aquesta festa, el dissabte i diumenge de Pasqua. Després d'haver-se perdut durant uns anys, a la dècada de 1970 el ball es va recuperar tal com es feia a principis de segle XX. Els balladors es posen uns camals amb cascavells ben guarnits i ajustats, que fan sonar amb força seguint el ritme de la música i les evolucions del ball. Per ballar-lo es formen quadrenes o grups de quatre. Es necessiten un mínim de vuit camillaires o balladors, tot i que poden arribar a ser tants com càpiguen en rotllana a l'era de la casa on ballen. Originàriament era ballat només per homes joves, però des de fa uns anys s'hi ha incorporat també les noies. A la dècada de 1960 Joan Planes descrivia de la següent manera el ball: 'hi ha un cap de colla que porta una bandera bastant gran i que recolza a la seva espatlla dreta. Comença, la dansa, desfilant els balladors en filera índia i marcant una rodona; les seves passes són ritmades i solemnes. Tot d'una, obeint un senyal de la música, els balladors que ocupen nombres senars s'encaren amb els que segueixen, marcant ambdós uns quants punts amb el peu dret; ve després una altra figura, en la qual els balladors salten, entrecreuant les cames, per la mateixa rodona; de seguit, en fan una altra, girant, de dos en dos i de quatre en quatre, entorn d'un eix figurat, que agafen amb la mà dreta o l'esquerra, alternativament. El ball, que comença amb cadència pausada, va marcant a cada figura un compàs més viu, per acabar amb una sardana molt ràpida, que hom remata amb un fort i uniforme cop de peu a terra, de tots els balladors' (PLANAS, 1969: 76). El folklorista Joan AMADES (1990) fa una descripció encara més detallada del ball, acompanyat de gràfics amb els moviments i la partitura de la música. En l'actualitat la tradició es manté el dissabte i diumenge de Pasqua, quan es recorre amb cotxes les cases dels pobles de Sant Mateu i Castelltallat. Se n'encarreguen tres grups de jovent del poble (petits, mitjans i grans) que han incorporat també la presència de noies. A més del ball tradicional de cascavells es balla un ball nou cada any. | 08229-518 | Sant Mateu de Bages, Castelltallat | Sembla que tant el cant de les caramelles com algun tipus de ball amb cascavells ja eren ben presents a la zona de Manresa al final del segle XVI. Segons un document de l'Arxiu de la Seu de Manresa, l'any 1594 uns manresans van cantar caramelles en diferents pobles de la vegueria. Anaven acompanyats de flauta, tamborino i cornamusa, i alguns dels joves 'ballaven los cascavells' (VILAR et alii, 2003: 15-16). No tenim més notícies concretes d'aquest ball al municipi Sant Mateu de Bages, però sabem que era un dels llocs on estava més arrelat. A començament del segle XX (1908) es disposa d'una fotografia de la colla de balladors de Sant Mateu de Bages. Una altra prova d'això és que el folklorista Joan Amades posa com a exemple del ball de cascavells el que es feia a Sant Mateu (AMADES, 1990: 167-168). De l'any 1955 es coneix una harmonització i instrumentació del ball de cascavells de Sant Mateu feta per Francesc Juanola. Després d'uns anys en què el ball es va deixar de fer, a la dècada de 1970 es va recuperar amb l'assessorament de gent gran que encara recordava com es ballava a principis de segle XX. En aquest moment es va gravar la música que s'havia tocat tradicionalment, i aquesta gravació que encara es balla avui dia. En l'actualitat, a Sant Mateu de Bages així com en altres pobles de la comarca, com ara Súria, Avinyó, Cardona, Castellfollit del Boix, Castellgalí, Sallent, Fals o Navàs, hi ha colles que mantenen la tradició del ball de cascavells. | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63371-foto-08229-518-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63371-foto-08229-518-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63372 | Priores de la Confraria del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/priores-de-la-confraria-del-roser | NOGUERA, Valentí (1904). Monografia del poble de Sant Mateu de Bages, Manresa, p. 28. | XVII-XXI | Tradició vigent | Les Priores són les dones encarregades d'administrar la Confraria del Roser de Sant Mateu de Bages. Tradicions molt semblants existien en la majoria de pobles. La particularitat de Sant Mateu és que aquesta fórmula antiquíssima es manté viva en l'actualitat i és un motiu de trobada per a les poques dones que viuen al poble. Els càrrecs de priores els ocupen dues dones que cada any, per la festivitat de Tots Sants, són renovats. Les dones del poble es van alternant seguint un cert ordre, tot i que en l'actualitat ja no s'és tan estricte com abans, perquè les voluntàries són més escasses. Les Priores tenien la missió d'administrar la confraria i, més recentment, han anat assumint altres funcions de caire més general relacionades amb la parròquia: tenir a punt l'església per celebrar-hi qualsevol acte, fer-hi tasques de neteja, decorar-la per a determinades celebracions o buscar fonts de finançament per a la seva restauració. Un dels costums que més caracteritza a les Priores en l'actualitat és l'acapta que fan a totes les festes del poble, junt amb l'obsequi d'un ramet de flors per als qui han col·laborat. | 08229-519 | Parròquia de Sant Mateu de Bages. Demarcació de Sant Mateu de Bages | L'origen de la confraria del Roser i, per tant, de les seves administradores, es remunta a l'any 1601 o una mica abans. Amb aquesta data es conserva a l'església parroquial un pergamí amb el segell del Papa Climent VIII. En aquest document el Papa concedeix diverses indulgències als membres de la confraria del Roser de Sant Mateu de Bages. Segons es diu explícitament en el document, la confraria ja existia aquest any. Possiblement es va fundar l'any anterior, el 1600, ja que a l'arxiu parroquial el llibre de comptes de la confraria comença en aquesta data, mentre que el volum denominat 'Llibre dels confrares del Roser' s'inicia el 1603. Sembla, doncs, que el 1601 la confraria havia estat fundada feia poc i els feligresos van voler obtenir la benedicció i els beneficis papals. A la parròquia hi havia també altres confraries; concretament, la de Sant Isidre (documentada des de 1667), la de Sant Pere, Sant Salvador i Sant Antoni (documentada des de 1683) i la de sant Mateu (documentada des de 1771). Entre totes, però, la que tenia més arrelament era la del Roser. La confraria del Roser participava en l'organització d'una de les celebracions principals que es feia a la parròquia i que es coneixia com 'fer la gala del ciri' (NOGUERA, 1905: 28). No sabem exactament en què consistia, però podria tenir relació amb el ball del ciri que es feia en altres poblacions, com ara a Castellterçol, i que simbolitzava el traspàs de poders entre els administradors vinculats a la parròquia d'un any i els del següent. Ja a la primera meitat del segle XX hi va haver també la confraria de les Noies (sota l'advocació de la Puríssima) i la de les Filles de Maria. En aquesta època les Priores i els confrares portaven atxes enceses en les diferents processons que es celebraven. Fins els volts de l'any 2000 la tradició de les atxes es va mantenir. L'any 2001 es va celebrar una festa per commemorar el 400 aniversari de la Butlla papal que va marcar l'inici de la confraria. | 41.7956300,1.7347700 | 394881 | 4627859 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63372-foto-08229-519-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63372-foto-08229-519-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|94 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63373 | Llegenda del castell de Claret dels Cavallers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-de-claret-dels-cavallers | CATALÀ, Pere; A.P. (1976). 'Castells de Sant Mateu de Bages -o de les Planes-, Salo, Meià i Claret'; Els Castells catalans, vol. V. Barcelona, Rafel Dalmau Editors, p. 764, 766. | XX | Llegenda amb escàs arrelament popular | Segons una llegenda recollida per Joan Amades, que li fou transmesa per Joan Martí de Manresa el 1935, el castell de Claret presidia el poblat de Claret dels Cavallers. Quan els moros van envair Catalunya un gran estol de cavallers i gent d'armes es van fer forts en aquest castell, que els sarraïns de cap manera no podien sotmetre, per més vegades que el van atacar. El cabdill sarraí que assetjava el castell va reunir un gran exèrcit i es va preparar per un atac en una nit de fosca i per sorpresa. Però es va donar el cas que, al moment en què els sarraïns es disposaven a atacar, la lluna va esquinçar els núvols i, enllumenant tot el panorama, va descobrir les intencions dels assetjadors. La gent del castell va refer-se a l'instant, es va llançar a l'atac i va provocar una desfeta entre els moros, que van fugir i van deixar abandonada aquesta contrada. D'aquesta gesta el castell va prendre el nom de Claret, en al·lusió al clar de lluna, nom que es va estendre al poble i a tota la contrada propera i, per recordar el floret de cavallers i gent d'armes que defensaven el castell, se li afegí el qualificatiu de Claret dels Cavallers. En record també de la proesa el senyor de Claret ostentava una mitja lluna en el seu escut com a senyal que, mercès a la lluna, va salvar el castell i va vèncer els sarraïns. | 08229-520 | Castell de Claret dels Cavallers. Demarcació de Claret dels Cavallers | 41.8215600,1.6466000 | 387601 | 4630850 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 63374 | Festa Major de Castelltallat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-castelltallat | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 25, 206-212. | XIX-XXI | Tradició vigent | La festa major d'estiu de Castelltallat es fa per Sant Miquel, que és el patró de l'església parroquial del poble. Litúrgicament se celebra el 29 de setembre. Sol incloure diverses activitats esportives i, el dissabte, un ball de nit. El diumenge es celebra missa solemne i normalment cantada. Es fa lliurament de pomells de flors silvestres i herbes del bosc a tots els assistents. A continuació hi ha el lliurament dels premis d'un concurs de xerracs i vermut per a tothom. | 08229-521 | Demarcació de Castelltallat | Antigament la festa incloïa la missa i balls (amb acordions i, més tard, amb orquestres). El dia de la festa es feien dues misses: la primera a trenc d'alba, i més tard, la Missa Major. Abans les dones del poble hi havien anat per preparar l'església, i les Priores s'encarregaven de portar els rams. Abans de començar l'ofici els priors i les priores sortien amb unes atxes enceses. De vegades la missa comptava amb una petita orquestra i cor. En acabat tenia lloc la processó, amb les banderes del Roser, de sant Miquel i del Sant Crist. Es dirigia fins a la Creu del Ros i tornava a l'església. Llavors les priores es posaven a la porta amb un cistell de rams que donaven a canvi de la voluntat. L'endemà es celebrava una missa de difunts. Sortint de missa era costum anar a fer el vermut a la Casa Nova, i després cadascú feia el dinar de festa major amb els seus convidats. Durant el dia hi solien haver tres balls, que antigament es feien a l'era de la rectoria i, a partir dels anys 1920, a la Casa Nova. El ball de nit era el més animat i es coneixia com el sarau. L'espai solia estar il·luminat amb llums de gas i de carbur. A la dècada de 1960 a la Festa Major s'hi van afegir altres activitats, com el tir al plat, que va esdevenir un dels actes més concorreguts i amb més anomenada. | 41.7953900,1.6306200 | 386227 | 4627965 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Laia Muns | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 63375 | Festa de Reis de Castelltallat (festa major d'hivern) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-reis-de-castelltallat-festa-major-dhivern | XX-XXI | Tradició vigent | La Festa dels Reis és la festa major d'hivern a Castelltallat. Al matí els Reis donen els regals a petits i grans al casal del poble. Antigament es feia a sota l'era de la Rectoria i, més tard, a la Casa Nova. S'hi desplaçava un torronaire a vendre torrons. Sembla que també es coneixia com l'aplec de les figues, perquè hi acudien figuetaires, així com gent de botigues de Fonollosa. La festa incloïa la missa i ball amb acordions, gaites o flautes. Durant la Festa de Reis venien molta gent de fora, perquè als altres pobles no hi havia tanta animació. | 08229-522 | Demarcació de Castelltallat | 41.7953900,1.6306200 | 386227 | 4627965 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 25, 210. | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 63376 | Festa dels Pubills de Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-pubills-de-valls-de-torroella | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Col·lecció guies, núm. 2, Manresa, p. 200-201. | XX-XXI | Tradició vigent | La festa dels Pubills és sens dubte la més singular del nucli de Valls de Torroella i, tal vegada, de tot el municipi de Sant Mateu de Bages. Es tracta d'una festa iniciada l'any 1971 per un grup de pubills del poble que no té paral·lels en cap esdeveniment arreu del país, amb l'excepció potser d'una celebració similar que es fa a l'Hostal Nou (Lloberes, Solsonès). Des dels seus inicis la festa ha aconseguit un important ressò i arrelament, i fins i tot va protagonitzar, ja fa uns anys, un programa de televisió (Dit i Fet). Un pubill és qui s'ha traslladat a viure a casa dels sogres; és a dir, a casa de la pubilla. Segons una certa visió tradicional i burleta els pubills havien de fer front a una vida sacrificada ja que els tocava viure en una casa on eren forasters i sota els designis de la dona i dels sogres. La Festa dels Pubills recrea els costums i tradicions al voltant d'aquest fet. Així, durant almenys un dia a l'any els pubills del poble tenen llibertat d'acció i poden manar i disposar al seu gust. La diada de la festa és el primer de maig, en honor al que va ser escollit com a patró dels pubills, sant Pere Màrtir (que litúrgicament té la seva festivitat el 29 d'abril). I és que es considera que els pubills són uns màrtirs a casa seva. La festa comença amb una concentració de pubills, que llueixen com a distintiu un barret i un llacet vermell. L'acte central és un passacarrers en el qual els pubills desfilen vestits de gala, tot portant el seu estendard i la imatge del patró sant Pere Màrtir (adquirida l'any 2009), i acompanyats amb orquestra o cobla i també pels gegants. Més tard, es fa una missa en honor del patró Sant Pere Màrtir. A la sortida es canta l'himne dels pubills i es fa una desfilada fins al Casino, on hi ha una ballada de sardanes. A la tarda hi ha ball popular a la plaça i també un sorteig que serveix per recaptar fons per les despeses de la festa. A la vigília o l'endemà a la tarda-vespre es fa el convit dels pubills, consistent en una botifarrada i ball popular. Per recaptar fons per la festa es fa un sorteig vinculat amb els tiquets de la botifarrada. La festa és organitzada per l'Agrupació de Pubills de Valls de Torroella. | 08229-523 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | L'any 1971 es va celebrar la primera edició de la Festa dels Pubills. El motiu és que en aquesta època a Valls de Torroella hi havia un bon nombre de pubills, al voltant d'una quarantena, els quals van decidir que calia prendre alguna iniciativa que els donés protagonisme. Un cop decidit el format de la festa aquest grup d'iniciadors necessitaven el vist-i-plau dels poders fàctics. És per això que van haver d'exposar els seus plans al director de la colònia industrial, que els havia de cedir els espais del casino i la sala del teatre, i també al rector de la parròquia. Durant aquests anys inicials de la dècada de 1970 la festa va prendre ràpidament una gran volada i fins i tot es feia un ball d'envelat. En l'edició de 1985 es va estrenar l'Himne dels pubills, amb música de Jaume Junyent i lletra de Joan Sobre. Des de l'any 1986 l'Agrupació de Pubills de Valls de Torroella té uns estatuts aprovats on figura l'estructura de la festa. Així mateix, durant tres anys el dramaturg Agustí Soler Mas va escriure unes peces de teatre basades en les vicissituds i anècdotes dels pubills del poble que es representaven durant la festa. Ja més recentment, en l'edició de 2017, s'ha representat un sainet amb el títol 'Màrtirs però no tant' en el qual es fa una recreació de les peripècies que van caracteritzar els inicis d'aquesta tradició i del sentit de la festa. Des del 2009 el programa festiu es complementa amb una fira d'artesans que té lloc el dissabte del cap de setmana de la festa. | 41.8476400,1.7195400 | 393702 | 4633653 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63376-foto-08229-523-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63376-foto-08229-523-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63377 | Himne dels Pubills | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-dels-pubills | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Col·lecció guies, núm. 2, Manresa, p. 200-201. | XX | Tradició vigent | Himne que es canta en la festa dels Pubills de Valls de Torroella, una festa iniciada l'any 1971 i que gira entorn d'aquesta figura tradicional. Aquest himne es canta a la sortida de la missa que es celebra en honor a Sant Pere Màrtir, declarat patró dels pubills. La cançó es va estrenar en l'edició de 1985, i els autors són Jaume Junyent (per la música) i Joan Sobre (per la lletra). En un to irònic i jocós els pubills fan una celebració de la seva condició. La lletra fa així: Ser Pubill,és un honor / ser Pubill és un tresor / ser Pubill és el millor / que ha fet la Creació. Ho diem aquí i allà / ho diem tot xiulant / i perquè s'enterin tots / ho diem també cantant. Laralarà! Si plou no us estranyeu / els nostres cants poden lograr / que els núvols emprenyats ens vulguin mullar com a gats. No tothom pot ser Pubill / sols n'hi ha un de cada mil / i molt s'ha de vigilar / si amb una Pubilla et vols casar. Fa vint-i-nou anys que la celebrem / i que junts la festegem / n'hem fet jornada assenyalada / d'aquesta festa tan galana. Ho reconeixen els hereus / ens ho diuen els amics / els Pubills són eixerits / els Pubilis són...ben parits. Si logrem que la diada / sigui ben recordada / el Pubill estarà content / i us dirà moltes gràcies. Aaameeén. | 08229-524 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | L'any 1971 es va celebrar la primera edició de la Festa dels Pubills. El motiu és que en aquesta època a Valls de Torroella hi havia un bon nombre de pubills, al voltant d'una quarantena, els quals van decidir que calia prendre alguna iniciativa que els donés protagonisme. Un cop decidit el format de la festa aquest grup d'iniciadors necessitaven el vist-i-plau dels poders fàctics. És per això que van haver d'exposar els seus plans al director de la colònia industrial, que els havia de cedir els espais del casino i la sala del teatre, i també al rector de la parròquia. Durant aquests anys inicials de la dècada de 1970 la festa va prendre ràpidament una gran volada i fins i tot es feia un ball d'envelat. En l'edició de 1985 es va estrenar l'Himne dels pubills, amb música de Jaume Junyent i lletra de Joan Sobre. Des de l'any 1986 l'Agrupació de Pubills de Valls de Torroella té uns estatuts aprovats on figura l'estructura de la festa. Així mateix, durant tres anys el dramaturg Agustí Soler Mas va escriure unes peces de teatre basades en les vicissituds i anècdotes dels pubills del poble que es representaven durant la festa. Ja més recentment, en l'edició de 2017, s'ha representat un sainet amb el títol 'Màrtirs però no tant' en el qual es fa una recreació de les peripècies que van caracteritzar els inicis d'aquesta tradició i del sentit de la festa. Des del 2009 el programa festiu es complementa amb una fira d'artesans que té lloc el dissabte del cap de setmana de la festa. | 41.8476400,1.7194300 | 393693 | 4633653 | 1985 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 63378 | Fira d'Artesans de Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-dartesans-de-valls-de-torroella | XX-XXI | Tradició vigent | El nucli de Valls de Torroella s'ha caracteritzat per tenir, en els darrers anys, un bon nombre d'artesans, artistes i gent d'oficis tradicionals. Per això el 2009 s'organitzà per primera vegada una fira que dóna a conèixer els artesans del poble i també se'n conviden altres que vénen de fora. Habitualment es fa en dissabte, com a complement dels actes de la Festa dels Pubills que es celebra l'1 de maig i té un gran arrelament al poble. L'objectiu és donar a conèixer i difondre la tasca d'aquests artesans, posant l'accent en la qualitat i l'autenticitat dels productes que elaboren. Actualment la fira abasta un ampli espectre d'antics oficis i especialitats artesanals, des de productes alimentaris tradicionals i d'elaboració biològica fins a oficis i tècniques artesanals que estan en desús. Entre els artesans que formaven el nucli inicial de la fira cal esmentar Isidre Abarca (picapedrer i escultor), Miquel Dalmases (artesà de la fusta i el boix). A la seva mort l'ha substituït el seu fill Isidre Dalmases Badrenes. Benet Obrador (artesania amb vímet), Benet Obradors (cisteller), Víctor Vila (forjador i artesà del ferro), Francesc Ferrer (pintor), Ramon Costa (treballs amb flors seques), Josep Mitjans (artesania amb boix), Jordi Ramells (ferrer), Àngel Llobet (treballs amb vímet i fusta), Lluís Roses (flequer tradicional). Cal dir també que a les instal·lacions de l'antiga fàbrica de la colònia industrial hi ha emplaçada la factoria de cerveses artesanals la Guineu. En cada edició de la fira s'encarrega a un d'aquests artesans l'elaboració d'un objecte de record d'aquell any. | 08229-525 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | 41.8480300,1.7218400 | 393893 | 4633693 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63378-foto-08229-525-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 63379 | Festa Major de Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-valls-de-torroella | Autors Diversos (2008). Vint-i-cinc anys de teatre a Valls de Torroella (1981 - 2006). Zenobita Edicions, Manresa. BALLÚS, Glòria (2000). Guia de festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Col·lecció guies, núm. 2, Manresa, p. 201. | XX-XXI | Tradició vigent | La festa major de Valls de Torroella té lloc l'últim cap de setmana de juliol, en honor a la troballa de sant Esteve, que litúrgicament es celebra el 6 d'agost. El programa inclou jocs infantils i una diversitat d'actes culturals i esportius, així com un cercavila i balls. | 08229-526 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | Des de pràcticament els seus orígens, a principis del segle XX, la colònia Valls ha disposat dels serveis bàsics i també d'una rica vida cultural i associativa, que abraçava àmbits com el teatre, el futbol, el cant i la música, el teatre, les sardanes, les caramelles o la mateixa litúrgia religiosa. La festa major aviat va formar part també de les celebracions de la nova comunitat. Habitualment els principals actes socials i els balls es feien al Casino, inaugurat el 1921. Ja més recentment, un dels actes més emblemàtics de la festa major va ser l'espectable musical i humorístic conegut com Club d'Estrelles. Aquesta funció es va fer per primera vegada el 1980 i va acabar tenint continuïtat durant uns deu anys. La representació es feia al teatre del Casino. Cal dir que a Valls de Torroella el Grup de Teatre ha estat un dels principals elements de dinamització cultural i associativa, i en les seves funcions hi ha participat d'una manera o altra bona part dels habitants de la colònia. | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63379-foto-08229-526-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63382 | Goigs de Sant Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-mateu | XVIII-XX | Tradició vigent | Goigs que tradicionalment es canten a la parròquia de Sant Mateu de Bages en honor al patró del poble, sant Mateu Apòstol. Litúrgicament, la seva festa es celebrava el 21 de desembre i els goigs es cantaven després de la processó que es feia en acabar la missa solemne. Actualment els goigs encara es canten al final de la missa. En les estrofes dels goigs s'invoca el sant perquè 'vetlleu vinyes i oliveres; / d'oli i vi, si a Vós us plau, / empleneu les llars feineres / com un do d'amor i pau. / Feu que el pa de cada dia / l'agraïm sempre al bon Déu'. I la tornada diu: 'Puix el poble en Vós confia / i acudiu a favor seu: / cap al cel feu-nos de guia / patró nostre, Sant Mateu'. L'adaptació de la lletra dels goigs és de Mn. Lluís Alemany i la música de Josep M. Riubrogent, prevere. | 08229-529 | Església parroquial de Sant Mateu de Bages. Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7956200,1.7347000 | 394875 | 4627858 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63382-foto-08229-529-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Mn. Lluís Alemany (lletra); Josep M. Riubrogent, prevere (música) | L'exemplar més difós d'aquests goigs és una edició feta pels Amics dels Goigs amb motiu d'una visita a Sant Mateu de Bages el 9 d'abril de 1976. A l'Associació Amics dels Goigs se'n conserva un exemplar, estampat a l'impremta Altós de Barcelona. | 94 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63383 | Goigs de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-cristofol | XVIII-XX | Tradició es desús | Goigs que tradicionalment es veneraven i es cantaven a la capella de Sant Cristòfol de Figuera. Es tracta d'una petita capella romànica adossada al mas Figuera, pertanyent al terme de Castelltallat però a la parròquia de Sant Mateu de Bages. La lletra dels goigs diu: 'De tota la comarca vénen / a Vostra santa capella / i a Figuera la tenen / per consol de tota aquella; / per curar de tots dolors / vos prenem per advocat, / coxos, contrets, amb breus dies / cecs i altres desansiats / amb vostres pregàries pies / Déu per Vos els ha curats: / guarda de malfactors / també vostra pietat'. | 08229-530 | Capella de Sant Cristòfol de Figuera. Demarcació de Castelltallat | 41.8102000,1.6891700 | 391117 | 4629534 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63383-foto-08229-530-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Josep M. Riubrogent Tarrés (música) | L'exemplar consultat és una edició recent de la qual se'n conserva un exemplar a l'Associació Amics dels Goigs. La lletra és una adaptació de la versió antiga. La música és de Josep M. Riubrogent Tarrés. Els dibuixos són de Vidal Orive. | 94 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63384 | Goigs de la Mare de Déu de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-la-sala | XVIII-XX | Tradició en desús | Goigs que tradicionalment es cantaven a l'antiga capella romànica de la Mare de Déu de la Sala. Durant molts anys va acollir una imatge d'alabastre, del segle XIV, coneguda com la Verge Blanca. Tenia molta veneració a la parròquia de Sant Mateu, ja que era considerada com a patrona. Actualment la capella es troba en ruïnes. La lletra dels goigs acaba dient: 'Lo poble de Sant Matheu / Vos venera per sa Mare, / Visitantvos com se deu / en les principals diades. Vullaunos unir ab Deu, / Reyna del Cèl, generala'. I la tornada fa: 'Puix tot temps devotament / aquex poble vos senyala: / Estos goigs vos cantarem, / Verge Santa de la Sala.' | 08229-531 | Església de la Mare de Déu de la Sala. Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.8183400,1.7291900 | 394455 | 4630388 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63384-foto-08229-531-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | L'exemplar consultat és una edició sense data del qual se'n conserva un exemplar a l'Associació Amics dels Goigs. | 94 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63385 | Festa de les Flors de Salo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-les-flors-de-salo | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Col·lecció guies, núm. 2, Manresa, p. 199. | XX-XXI | Tradició vigent | Festa que se celebra l'última setmana de maig al poble de Salo i que consisteix en un concurs de rams de flors silvestres; és a dir, que no poden ser cultivades a casa. Normalment les decoracions estan fetes amb elements antics de les cases del poble sobre un determinat tema. Els rams són distribuïts en estendards al local social, enmig dels quals se solen fer representacions de tradicions antigues del poble, com la matança del porc, la bugada de les dones, etc. La festa la sol presidir algun polític relacionat amb el poble. El jurat és nomenat per la comissió de festes i concedeix tres premis. L'acte central té lloc el diumenge a la tarda i, després de l'exposició dels rams i lliurament de premis, hi ha un berenar amb coca, cava i refrescs per tots els assistents. L'iniciador d'aquesta festa fou Lluís Claret, llogater de la Rectoria de Salo, i la primera edició es va fer el 1983. | 08229-532 | Nucli de Salo. Demarcació de Salo | 41.8446500,1.6438000 | 387409 | 4633417 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 63386 | Festa Major de Salo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-salo | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Col·lecció guies, núm. 2, Manresa, p. 199. | XX-XXI | Tradició vigent | La Festa Major de Salo és en honor a sant Genís, patró del poble, i es celebra el tercer diumenge d'agost. Litúrgicament la diada del sant és el 25 d'agost. La festa comença el divendres a la tarda amb repicada de campanes i després sopar i gresca al local social. Dissabte al matí hi ha activitats infantils, sobretot relacionades amb l'aigua. Els últims decennis del segle XX (des de 1978) s'havia fet un concurs de dibuix infantil i juvenil. Després es fa missa cantada, amb assistència d'una coral, i acte seguit una botifarrada popular que s'allarga amb un ball al local social. El diumenge s'organitza un concurs de tractors o tractorada a la bàscula de Salo, i a la tarda activitats diverses que acaben amb un sopar i ball a la fresca a la plaça del poble. | 08229-533 | Nucli de Salo. Demarcació de Salo | 41.8446800,1.6439900 | 387425 | 4633420 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63386-foto-08229-533-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63386-foto-08229-533-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63387 | Goigs de Nostra Senyora de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-coaner | BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 408. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Julià de Coaner', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 465-469. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2005), 'Sobre les esglésies de Coaner', Dovella, núm. 90. Manresa, p. 5-9. | XVIII-XXI | Tradició vigent | Goigs que tradicionalment es cantaven, i es continuen cantant, al Santuari de la Mare de Déu de Coaner. La seva festivitat es celebra el diumenge coincident o posterior al 8 de setembre, dia de les marededéus trobades. Actualment aquesta festa, organitzada per l'Associació d'Amics de Coaner, ha esdevingut la festa major del poble, i durant la missa es canten els goigs. Antigament en aquest santuari es conservava la imatge de la marededéu trobada de Coaner. Segons la llegenda, reproduïda en els mateixos goigs i que segueix l'esquema clàssic, un pastor troba la imatge prop de les aigües d'un torrent i la trasllada a l'església parroquial des d'on, davant l'estupefacció de la gent, la imatge torna al seu lloc d'origen, mostrant així la seva voluntat de no ser moguda d'aquell indret, en el qual s'hi edificà el santuari. Aquesta marededéu és invocada tradicionalment davant de la necessitat d'aigua i també per guarir coixos i trencats, així com per protegir les parteres. Concretament, la lletra dels goigs diu: 'Un pastor ditxós trobá / vostra imatge prodigiosa / en una boixera hermosa, / en la que ell vos adorá / y Coaner vos visitá / ab efecte verdader. (...) La gent de Coaner pasmada / entengué ab tal maravella / que en particular Capella / voliau ser col·locada / la cual fou luego acabada / aplicant tot son poder'. La Mare de Déu de Coaner gaudia d'una gran devoció, especialment per la romeria que s'hi feia en petició de pluja, i abastava un territori ampli al seu entorn. Segons es en els goigs: 'Súria, Castelladral, / Valldeperas, Orriols, / venen en sos desconsols / a Vos, Reyna Angelical, / vostra amparo celestial / invocant ab cor sencer' (...) 'De salo y Castelltallat, / Torroella y Sant Matheu, / amorosa'ls precs rebeu / en tota calamitat, / y ningú vos ha invocat, / sense sentir vostra valer'. | 08229-534 | Oratori i santuari de la Mare de Déu de Coaner | L'historiador Albert FÀBREGA (2005: 6) considera que el culte a Santa Maria devia existir a Coaner almenys des del segle XIII (moment en què és datada la imatge romànica de la Verge) i sosté la hipòtesi que des dels inicis l'església parroquial tenia l'advocació de Sant Julià, que en algun moment anterior a 1557 es va construir una capella a l'exterior destinada al culte a Santa Maria. Fàbrega aporta dos documents que demostren que abans de la construcció de l'actual Santuari de Santa Maria a Coaner hi havia una capella dedicada a la Mare de Déu. No es pot assegurar que estigués situada al mateix indret on avui hi ha el santuari, tot i que és molt possible que fos així. Sigui com sigui, el 27 de setembre de 1648 es va construir l'actual església dedicada a Santa Maria, que des d'aleshores va acollir la imatge. L'any 1968, per manament del bisbe de Solsona i adduint motius de seguretat, la imatge es traslladà a l'actual emplaçament, a la parròquia de Valls de Torroella. | 41.8334500,1.7114200 | 393004 | 4632087 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63387-foto-08229-534-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63387-foto-08229-534-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Els exemplars consultats són una edició de 1913 estampada a la impremta de Josep Roca de Manresa, i una edició sense data estampada a l'Impremta Sant Josep de Manresa. Ambdós conservats a l'Associació d'Amics dels Goigs. | 98|94 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 63388 | Goigs de Sant Martí de Claret de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-marti-de-claret-de-la-serra | XVIII-XXI | Tradició vigent | Goigs que tradicionalment es cantaven, i es continuen cantant, a la capella de Sant Martí de Claret de la Serra, pertanyent a la demarcació de Mejà i Salo. Es tracta d'una petita capella que podria tenir un origen medieval, ja que el lloc de Claret de la Serra era un nucli important en època alt-medieval. Sant Martí de Claret tenia una gran devoció per part de la feligresia de Mejà, i era una de les esglésies visitades en les processons durant el temps de quaresma. La lletra dels goigs, dedicat en honor al bisbe Martí de Tours, diu: 'Desde el cel doneu mirada / sobre Salo compasiva / Que en Vós té sempre posada / veneració i fe molt viva'. Actualment els goigs es canten per la festivitat de Sant Martí, l'únic dia que es diu missa a la capella. | 08229-535 | Capella de Sant Martí de Claret de la Serra. Demarcació de Salo | 41.8619500,1.6635700 | 389080 | 4635312 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63388-foto-08229-535-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Pñero Subirana | L'exemplar conservat a la capella és editat a Manresa: impremta de Josep Roca, 1946. | 94 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63389 | Goigs de Sant Andreu d'Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-andreu-dhorta | XX | Tradició en desús | Goigs que tradicionalment es cantaven a la capella de Sant Andreu d'Horta, una capella particular de la masia d'Horta, a la demarcació de Mejà, construïda el 1815 per iniciativa del seu propietari. La lletra dels goigs, dedicats en honor a l'apòstol sant Andreu, diu: 'La parròquia amb fe sincera / a vos prega amb gran fervor; / aumenteu-li el blat a l'era / i els ceps ragin d'abundor. / Vetlleu sempre nit i dia / pels veïns de Sant Mateu'. La lletra dels goigs és de Lluís Alemany, prevere. La capella de Sant Andreu fou saquejada durant la Guerra Civil de 1936 i els goigs es van perdre. Actualment només s'hi diu missa un cop a l'any, per la festivitat del patró, però no es canten els goigs. | 08229-536 | Església de Sant Andreu d'Horta. Demarcació de Mejà | 41.8575900,1.6848800 | 390841 | 4634801 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Lluís Alemany, prevere (lletra) | L'exemplar consultat és de la col·lecció de l'Associació d'Amics dels Goigs. Editat a Vic: Tipografia Balmesiana, 1962. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 62854 | Can Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pla-4 | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 223).</p> <p>NOGUERA, Valentí (1904). Monografia del poble de Sant Mateu de Bages, Manresa, P. 20, 27.</p> | XV-XIX | <p>Masia de dimensions mitjanes, d'origen medieval, que està emplaçada en un punt central i dominant del pla de Sant Mateu, al costat de l'església parroquial. Fou històricament un dels masos més poderosos d'aquesta zona i és el que conserva una arquitectura de major qualitat. El conjunt consta del cos residencial (amb planta baixa, un pis i golfes) més una llarga extensió de coberts adossats a ponent. El cos residencial presenta actualment una planta més o menys quadrada però amb un queixal en un dels angles. Això és perquè el cos originari era més petit i s'amplià pels costats sud-est i est. Una part de la façana va quedar coberta amb l'ampliació i una part va quedar visible. És on es conserven els elements arquitectònics més antics i interessants: un portal adovellat i, sobretot, un finestral de tradició renaixentista, amb un trencaaigües motllurat en la llinda i brancals així com un ampit decorat am un gravat en forma de disc solar. El finestral de l'esquerra sembla fet posteriorment a imitació de l'anterior. L'aparell del mur és de bona qualitat, a pedra vista i fet amb carreus mitjans disposats en filades. Els cos ampliat té unes característiques similars però de menor qualitat. En la resta de façanes es conserven diverses finestres amb elements de pedra picada al nivell del primer pis. Els primers coberts adossats a la façana de ponent (del segle XIX) són de tipologia tradicional i de bona qualitat. El gran cobert allargat situat més a l'extrem és de construcció força moderna, ja del segle XX; obrat amb totxo tot i que sobre una base de pedra.</p> | 08229-88 | Pla de Sant Mateu | <p>Aquest mas és un dels més antics i més importants del Pla de Sant Mateu. Està situat en una posició privilegiada al costat de la parròquia, cosa que curiosament suggereix un cert paral·lelisme respecte amb el mas de les Planes, que es troba situat vora el castell de Sant Mateu. El mas Pla es troba documentat en un capbreu de l'any 1259 del monestir de Santa Cecília de Montserrat, en el qual s'especifica que tenia honors prop del castell i que pagava de cens al monestir un parell de gallines i tasca (una onzena part de la collita). En el capbreu de l'any 1334 es reafirma la mateixa informació. La família Pla està documentada a Sant Mateu almenys des dels segles XIV i XV. Probablement eren els propietaris de can Pla, i posseïen una important extensió de terra, incloent-hi les terres entorn del castell de Sant Mateu. Posteriorment, algunes d'aquestes terres més pròximes al castell van passar a la masia de les Planes, sorgida al segle XVI. En una llista de prohoms del terme de Sant Mateu que l'any 1411 donaven caritat hi figuren, entre d'altres, Joan del Pla i Pere del Pla (NOGUERA, 1904: 20). Així mateix, en un fogatge de Sant Mateu de Bages l'any 1553 consta un tal Joan Pla. D'altres membres amb al cognom Pla apareixen de manera freqüent en documents d'aquesta època. També sabem que el 1574 Sebastià Pla, que era fill d'aquesta casa i rector de Fonollosa, va fundar una causa pia per a donzelles pobres maridar (NOGUERA, 1904: 27). Tot això dóna a entendre que la família Pla habitava el mas de can Pla en aquest moment, als segles XV i XVI i possiblement amb anterioritat. Tipològicament el cos originari d'aquest mas, que conté elements de tradició renaixentista, es pot datar als segles XVI-XVII, mentre que les ampliacions de la casa podrien ser obra dels segles XVIII i XIX. Encara en èpoques ben recents els terrenys del mas abastaven gairebé tot el Pla de Sant Mateu, i incloïen diversos parcers. La casa ha passat per diversos propietaris i, com a mínim des de mitjans de segle XX, ha estat desocupada i només servia per tancar-hi un ramat en el llarg cobert. Actualment és propietat dels amos de cal Mariquit.</p> | 41.7957500,1.7345100 | 394860 | 4627873 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62854-foto-08229-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62854-foto-08229-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62854-foto-08229-88-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la façana posterior del cobert: 1876 Informació facilitada per Gina Carne Pesarrodona | 85|94|98|119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 62855 | Cal Pich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pich | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 220).</p> | XVIII-XX | <p>Casa força gran i amb una certa distinció que durant molts anys va ser la seu de l'Ajuntament. Es troba situada al nucli de sant Mateu i a prop de la parròquia, pràcticament adossada a can Basiga i cal Bonic, a un costat de l'únic carrer de Sant Mateu de Bages. Es tracta d'una construcció de planta rectangular, que consta de planta baixa més dos pisos, amb diversos coberts a ambdós costats. Antigament la façana principal era la que està encarada al sud-est. Està distribuïda en base a quatre eixos d'obertures de disposició simètrica. A la planta baixa hi ha un senzill portal que marca l'eix principal, amb dos balcons als pisos superiors. El de més amunt conserva una barana de ferro forjat que dóna certa distinció al que fou el principal edifici públic del municipi. La resta d'obertures són finestres que estan emmarcades amb pedra picada i llueixen uns ampits treballats que sobresurten. L'aparell és d'una certa qualitat, fet amb carreus més o menys escairats però disposats irregularment i amb restes d'arrebossat.. En un moment determinat aquesta façana va quedar obstaculitzada per la construcció de coberts i una terrassa al nivell del primer pis, de manera que va guanyar pes la façana que dóna a la banda del carrer. Aquesta, amb una distribució més irregular, compta amb diverses finestres que a les dues primeres plantes són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Al pis superior té dos balcons emmarcats amb maó. Originàriament la casa era més curta, pràcticament de planta quadrada, i posteriorment s'allargà cap a la façana que dóna al carrer, de manera que ara sobresurt lleugerament respecte a les cases veïnes. Junt als coberta de la banda nord-oest, la casa té una escala exterior que dóna accés directe al segon pis. Tot i que el conjunt es troba actualment en estat d'un cert abandó, ha conservat en general la tipologia originària.</p> | 08229-89 | Pla de Sant Mateu | <p>La casa de cal Pich podria ser una construcció anterior al segle XIX. No sabem amb precisió des de quan va ser seu de l'Ajuntament de Sant Mateu de Bages. Anteriorment, molts dels batlles del terme eren de la masia de Les Planes, per la qual cosa aquesta masia devia funcionar a la pràctica com a centre del govern municipal. Segons sembla, antigament les reunions del consell del terme s'havien fet a l'aire lliure a l'empara d'una alzina i, més tard, a la casa de Muntaner. Probablement a començament del segle XIX, quan es van constituir formalment els ajuntaments moderns, el govern municipal ja s'ubicava a cal Pich, concretament al pis superior, i s'hi accedia per l'escala lateral. Les plantes inferiors eren residència de diverses famílies. Durant aquest segle la casa es va ampliar i transformar, i la façana es dotà d'una certa distinció amb l'afegit dels balcons. L'Ajuntament es va mantenir al pis superior d'aquesta casa fins que fou traslladat a l'edifici actual, inaugurat l'any 2002.</p> | 41.7964300,1.7330800 | 394742 | 4627950 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62855-foto-08229-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62855-foto-08229-89-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Neus Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 62856 | La Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-0 | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 201).</p> | XIX-XX | <p>Casa de petites dimensions que s'aixeca aïllada a un costat de la plaça de la Creu, al nucli de Sant Mateu, d'aquí el nom amb què es coneix actualment. És una construcció modesta, de planta rectangular, que ha conservat molt parcialment la seva tipologia originària. Està emplaçada a la vora d'un petit cingle, i consta de planta semisoterrània més un pis superior. La façana principal, encarada al sud-est vers la plaça, només té la planta superior i ha estat reformada modernament amb un mur d'aplacat de pedra. La façana lateral ha conservat millor la tipologia tradicional i encara s'hi pot veure el mur de pedra. El costat de ponent també està molt reformat, amb un balcó i una escala moderns.</p> | 08229-90 | Pla de Sant Mateu. Plaça de la Creu | <p>Segons dades del cadastre, l'any de construcció d'aquesta edificació és el 1880. Era propietat de la casa de cal Pubill, i durant molts anys va ser el local del Sindicat de Pagesos. Més tard va quedar desocupada i els nous propietaris de cal Pubill, la família Casas, la van reformar i ampliar entorn de 1970. Des d'aleshores es coneix amb el nom de la Creu.</p> | 41.7969500,1.7325500 | 394699 | 4628009 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62856-foto-08229-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62856-foto-08229-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62856-foto-08229-90-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 62857 | Cal Mariquit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mariquit | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 203).</p> | XIX-XX | <p>Casa de pagès de dimensions mitjanes situada vora el camí d'accés nord-est a Sant Mateu de Bages, la qual forma part d'un petit raval junt amb tres cases més. Es tracta d'una construcció envoltada de coberts i adossada en part a cal Xarell. El cos residencial originari era de planta quadrada, al qual s'hi va afegir un cobert adossat a llevant l'any 1948 i un cos davanter encara més modern, fet de maó. Consta de planta baixa més dos pisos. La façana principal, encarada al sud-oest, ha quedat parcialment tapada per la construcció de maó. En queda visible el portal, emmarcat amb brancals de pedra i rematat amb un arc escarser fet de maó, així com dues finestres. Els murs de la casa són a pedra vista i tenen diferents finestres, disposades irregularment, emmarcades amb llindes i brancals de pedra. La casa té un altre cobert aïllat força gran davant de la façana principal. Es tracta d'una interessant construcció de pedra que té un petit porxo amb cobert voladís al davant. També es conserva una tina. Amb l'excepció del cos modern adossat, exteriorment la casa ha conservat força bé la tipologia tradicional.</p> | 08229-91 | Pla de Sant Mateu | <p>Al final del segle XVIII va sorgir en terres del mas de les Planes aquest petit raval situat vora el camí d'accés nord-est a Sant Mateu de Bages. Els pagesos que van construir aquestes cases van comprar els terrenys. Cal Mariquit, cal Xarell, cal Burrim i segurament també cal Biel podrien ser d'aquest moment, entorn del 1771 segons indica la inscripció d'una llinda de cal Xarell. Sobre cal Mariquit en concret no coneixem cap notícia del seu any de construcció, excepte la dada que figura en el cadastre (no sempre fiable) que és el 1800. Almenys des del final del segle XIX en són propietaris la família Carner: Josep Carner, casat amb Maria, després el seu fill Francisco Carner, casat amb Rosa Bruc, i el fill d'aquest, Josep Carner. Segons les inscripcions conservades, la casa s'engrandí amb el cobert davanter el 1861 i amb nous coberts adossats ja al segle XX.</p> | 41.8008800,1.7359800 | 394990 | 4628441 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62857-foto-08229-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62857-foto-08229-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62857-foto-08229-91-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda del cobert davanter: 1861 Inscripció al cobert adossat a llevant: 1948 | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 62858 | Cal Xarell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xarell | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 204).</p> | XVIII-XX | <p>Casa de pagès de dimensions mitjanes situada vora el camí d'accés nord-est a Sant Mateu de Bages, la qual forma part d'un petit raval junt amb tres cases més. Es tracta d'una construcció en part adossada a cal Mariquit i comunicada amb aquesta per una terrassa. És de planta rectangular força allargada i disposa de planta baixa més un pis i golfes. Es tracta d'una obra feta en dues fases, de la qual la part més antiga és la de ponent. La façana principal, encarada a migdia vers un pati o era, té el mur actualment a pedra vista. El portal i les finestres del pis superior estan emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Les obertures de la part més oriental, probablement ja del segle XIX, són emmarcades amb maó. Per la part posterior les finestres són més petites. Abans hi havia una tina, que ja no es conserva. La casa té adossada al costat de llevant i nord diversos cossos de construcció moderna fets de maó. El que es troba a la part posterior, edificat en un terreny amb fort desnivell, té quatre plantes.</p> | 08229-92 | Pla de Sant Mateu | <p>Al final del segle XVIII va sorgir en terres del mas de les Planes aquest petit raval situat vora el camí d'accés nord-est a Sant Mateu de Bages. Els pagesos que van construir aquestes cases van comprar o van adquirir els terrenys. Cal Mariquit, cal Xarell, cal Burrim i segurament també cal Biel podrien ser d'aquest moment. En el cas de cal Xarell es conserva a Les Planes un document de l'any 1770 segons el qual els propietaris d'aquest mas, aleshores la pubilla Caterina Planes, casada amb Joan Pla, fan donació a Josep Boixadera, que és fillol de la mateixa Caterina, d'una peça de terra d'aproximadament una quartera, la qual s'ha de destinar a construir aquesta casa. El terreny està subjecte a un cens anual consistent en una gallina que s'ha de donar per Nadal. Segons indica la inscripció d'una llinda de la casa, aquesta es va construir l'any següent: el 1771. Ja al segle XX, la casa era habitada per una altra família que van marxar-ne i tornar diverses vegades. Finalment, va adquirir la casa la família Boixaderas (no sabem si emparentats amb els anteriors), que en són propietaris des de fa dues generacions. En els anys recents s'hi ha fet algunes obres, per exemple amb la construcció d'una terrassa on abans hi havia un cobert amb estable.</p> | 41.8009400,1.7361500 | 395004 | 4628447 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62858-foto-08229-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62858-foto-08229-92-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda del primer pis: 1771 Informació oral facilitada per Catalina Soler i Neus Vilardaga. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 62859 | Cal Burrim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-burrim | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 202).</p> | XIX-XX | <p>Casa de pagès de dimensions força grans situada vora el camí d'accés nord-est a Sant Mateu de Bages, la qual forma part d'un petit raval junt amb tres cases més. Es tracta d'una construcció aïllada que adopta la forma d'una petita masia de formes molt regulars i obrada en una sola fase. El cos residencial és de planta quadrada, amb planta baixa més dos pisos, i té coberts adossats als laterals, sobretot al costat de llevant. La casa està perfectament orientada amb la façana principal cap a migdia. Aquesta té una composició totalment regular i simètrica, amb un portal emmarcat amb brancals de pedra a la planta baixa i tres obertures a cadascun dels pisos superiors, ja sigui en forma de balcó o finestra, amb l'eix central remarcat. Les obertures eren emmarcades amb brancals i llindes de pedra però algunes ha patit lleus reformes. La resta de murs, igual que la façana principal, són de pedra i semi-arrebossats, però les finestres que contenen són més petites. A la façana posterior una part del mur ha hagut de ser refet amb obra moderna de maó. En aquest sector es conserva una tina, a la qual s'hi accedeix per una petita rampa. La casa té una bona extensió de coberts, de tipologia més desigual, que s'allarguen sobretot per la banda de llevant. Excepte en la part obrada amb maó, exteriorment ha conservat molt bé la tipologia originària.</p> | 08229-93 | Pla de Sant Mateu | <p>Al final del segle XVIII va sorgir en terres del mas de les Planes aquest petit raval situat vora el camí d'accés nord-est a Sant Mateu de Bages. Els pagesos que van construir aquestes cases van comprar els terrenys. Cal Mariquit, cal Xarell, cal Burrim i segurament també cal Biel podrien ser d'aquest moment, entorn del 1771 segons indica la inscripció d'una llinda de cal Xarell. Sobre cal Burrim no en coneixem notícies concretes, excepte la inscripció de l'any 1887. Es tracta d'una construcció molt homogènia que podria ser obra del segle XIX.</p> | 41.8005600,1.7348300 | 394894 | 4628407 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62859-foto-08229-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62859-foto-08229-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62859-foto-08229-93-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda de la façana: Ñ 1887 | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 62860 | Ajuntament de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-sant-mateu-de-bages | XXI | Edifici de construcció moderna (inaugurat l'any 2002) que és la seu de l'Ajuntament de Sant Mateu de Bages. Està emplaçat a la plaça de la Creu, en un punt cèntric del petit nucli de la població. És un edifici de concepció moderna, obrat amb maó de color gris clar, que produeix un notable contrast amb la resta de cases rurals de l'entorn. En base a un cos central de planta rectangular, es distribueix en diferents volums de formes cúbiques que s'adapten a un terreny amb lleuger pendent. La façana que dóna a la plaça presenta un aspecte més sobri, pràcticament sense obertures. Té un cos superior que forma un petit porxo amb tres columnes. Per la part de migdia una retícula de galeries quadrades emmarquen la façana posterior i permeten l'entrada de llum mitjançant grans finestrals de vidre. Al costat nord-oest s'aixeca un cos de menor volum que queda separat uns pocs metres i comunicat per una passarel·la. És la seu del local social i d'un bar. Entremig hi ha una petita zona enjardinada, amb una olivera i una escultura al·legòrica del municipi de Sant Mateu de Bages. | 08229-94 | Pla de Sant Mateu. Plaça de la Creu, s/n | L'edifici del nou Ajuntament es construí de nova planta en uns terrenys vora la plaça de la Creu que es van adquirir l'any 1996. El projecte i la direcció de l'obra va anar a càrrec de l'arquitecte manresà Anton Baraut Guila. L'edifici es va finalitzar el 2001 i fou inaugurat el 2002. | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 2001 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62860-foto-08229-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62860-foto-08229-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Anton Baraut Guila (arquitecte) | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 62863 | Barraca de pedra seca 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-1-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Pascual Robles García (codi 14238) | XIX-XX | Sostre parcialment enderrocat | Barraca de pedra seca de planta quadrada, coberta amb falsa cúpula. Té una petita finestra i la porta de llinda plana. | 08229-1 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.8108800,1.7462500 | 395860 | 4629538 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62863-foto-08229-1-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 62864 | Barraca de pedra seca 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-2-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 4194) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta quadrada,. Té dues espitlleres, porta de llinda plana i ràfec doble de pedres planes volades a la coberta. | 08229-2 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.8094600,1.7488600 | 396074 | 4629378 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62864-foto-08229-2-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 62865 | Barraca de pedra seca 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-3-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 4197) | XIX-XX | Enderroc al sostre. | Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb porta de llinda plana. | 08229-3 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.8085200,1.7406400 | 395390 | 4629283 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62865-foto-08229-3-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 62866 | Barraca de pedra seca 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-4-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 4196) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular, amb porta de llinda plana. | 08229-4 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.8079700,1.7412300 | 395438 | 4629221 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62866-foto-08229-4-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 62867 | Barraca de pedra seca 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-5-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 4196) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular, amb porta de llinda doble. Té dues espitlleres i ràfec de pedres planes sobre la coberta. | 08229-5 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.8070200,1.7404600 | 395372 | 4629117 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62867-foto-08229-5-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 62868 | Barraca de pedra seca 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-6-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 12963) | XIX-XX | Té un petit enderroc | Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb porta de llinda plana. Té ràfec de pedres volades. Al marge de la dreta del portal hi ha una escala. | 08229-6 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7973100,1.7522700 | 396338 | 4628025 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62868-foto-08229-6-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subiana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 62869 | Barraca de pedra seca 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-7-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 4142) | XX | Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb porta de llinda plana. És força gran i té ràfec de pedres planes a la coberta i una gran xemeneia. Aquesta barraca fou construïda i utilitzada pels peons caminers que treballaven en la construcció de la carretera. | 08229-7 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7948900,1.7588000 | 396876 | 4627748 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62869-foto-08229-7-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 62870 | Barraca de pedra seca 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-8-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 9424) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta quadrada, adossada a un marge de la protecció lateral de la carretera BV-3003. Té porta de llinda plana. | 08229-8 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7919900,1.7616900 | 397112 | 4627423 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62870-foto-08229-8-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 62871 | Barraca de pedra seca 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-9-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 9423) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb porta de llinda plana i ràfec de pedres planes volades. | 08229-9 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7916800,1.7621100 | 397146 | 4627388 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62871-foto-08229-9-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 62872 | Barraca de pedra seca 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-10-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 9422) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb porta de llinda plana i ràfec de pedres planes volades rematant la coberta. | 08229-10 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7909600,1.7628500 | 397207 | 4627307 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62872-foto-08229-10-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 62873 | Barraca de pedra seca 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-11-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 9421) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta rectangular, amb porta de llinda plana feta amb troncs de fusta. La coberta té set troncs de fusta amb lloses de pedra i terra. | 08229-11 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7907800,1.7635800 | 397267 | 4627286 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62873-foto-08229-11-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 62874 | Barraca de pedra seca 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-12-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Jaume Plans Maestra (codi 5913) | XIX-XX | Sostre esfondrat | Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb porta de llinda plana. El sostre és ensorrat. Probablement la coberta era feta amb pedra i bigues de fusta. | 08229-12 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7879100,1.7600500 | 396969 | 4626972 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62874-foto-08229-12-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 62875 | Barraca de pedra seca 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-13-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Jaume Plans Maestra (codi 5912) | XIX | Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb porta de llinda plana. | 08229-13 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7874700,1.7593600 | 396911 | 4626924 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62875-foto-08229-13-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 62876 | Barraca de pedra seca 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-14-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Jaume Plans Maestra (codi 5911) | XIX | Barraca de pedra seca de planta quadrada. | 08229-14 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7849100,1.7598400 | 396947 | 4626639 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62876-foto-08229-14-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.