Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 62976 | Plana de les Forques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plana-de-les-forques | PLANAS, Joan (1969). Les Planes de Sant Mateu. Barcelona, ed. Jover, | Petita esplanada situada al costat del camí d'accés a Sant Mateu de Bages (actual carretera BV-3003), molt a prop de la capella de Sant Miquel de les Planes i del castell de Sant Mateu on, segons es pot deduir del topònim, antigament hi havia les forques on eren penjats els ajusticiats pel senyor del terme. El topònim 'Plana de les Forques' és esmentat en un document de l'any 1701 conservat a la masia de les Planes quan descriu les afrontacions d'aquest mas: 'els masos i peces de terra juntes termenen a sol ixent amb la plana de les Forques i amb l'honor de l'Esbert, en el cap de la costa d'Antius... ( )'. El fet que aquesta esplanada es trobi al final de la pujada del camí, en una corba pronunciada que hi ha quan aquest arriba a l'altiplà de Sant Mateu, molt a prop de l'església del castell, on en època medieval i encara al segle XVIII hi havia diversos masos que formaven una petit nucli, fa pensar que s'havia triat de manera intencionada com a lloc estratègic perquè la forca servís d'exemple i escarment per a tots els viatgers i la gent del poble que passava pel camí. | 08229-123 | Carretera BV-3003, km. 5. Demarcació de Sant Mateu de Bages | L'any 1381 la família Boixadors, senyors del castell i terme de Sant Mateu de Bages, van ampliar els seus dominis tot comprant al rei Pere el Cerimoniós el mer i mixt imperi d'aquestes terres. És a dir, tant la jurisdicció comuna (mixt imperi) com la criminal (mer imperi) dins del seu terme. Per tant, era el senyor qui exercia la justícia en el terme del castell de Sant Mateu de Bages. Al segle XV el domini passà als Gàver i, per matrimoni, als Peguera, la qual encara mantenia la senyoria al segle XVII en la persona de Galceran de Peguera. L'evolució posterior és poc coneguda. L'any 1718 el senyor jurisdiccional era Ignàsia de Soler, mentre que l'any 1789 era Fernando de Guzmán. En el moment de la desaparició dels senyorius jurisdiccionals, l'any 1831, el senyor era el baró de Finestracs. | 41.8019300,1.7476000 | 395957 | 4628543 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Neus Vilardaga | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 63000 | Font del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-roure-1 | FÀBREGA, Albert (2012). 'El pou de glaç de la Ribera de Coaner', El Salí, revista del Mig Cardener, núm. 210, p. 39. FÀBREGA, Albert (2013). Pous de glaç: Bages, Berguedà, Solsonès i Vallès Occidental, Ed. Farell, p. 54. | XIX-XX | Entorn abandonat | Font emplaçada prop de la masia de la Ribera i uns 10 metres més amunt d'un pou de glaç. En aquest indret ombrívol hi trobem un mur de pedra seca amb restes d'una antiga pica. A la part superior hi ha un dipòsit. Antigament era la bassa on s'extreia el gel per al pou. Al costat de la font hi ha un roure antic i molt ample, amb les branques obertes. | 08229-347 | Demarcació de Coaner | 41.8327900,1.7343900 | 394910 | 4631986 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63000-foto-08229-347-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 63048 | Font de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-sala-1 | Indret abandonat i envaït per la vegetació | Font situada en una vall per on discorre el torrent de cal Mateu, entre el casal de la Sala i el Casetó. La font es troba en una zona humida al voltant del torrent i aflora d'un marge actualment molt cobert per la vegetació. | 08229-171 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.8160600,1.7243900 | 394052 | 4630140 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 63069 | Horts de cal Peret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-de-cal-peret | XIX-XX | Horts en desús | Horts de la casa de cal Peret, al nucli de Fontanet, que es troben a l'est de la mateixa casa en un desnivell terrassat vora la rasa de Sociats. Es tracta de l'hort més ben conservat i representatiu dels que hi havia a Fontanet, un lloc caracteritzat per l'abundància d'aigua, cosa que va permetre la creació d'un petit regadiu a cada casa. En aquest cas la surgència d'aigua es troba molt a prop de cal Peret (pel costat oest), en una cavitat sota un marge de pedra seca actualment tancada amb una reixa. L'aigua que neix s'acumula en un petit safareig que hi ha a l'interior de la cavitat, i antigament era canalitzada mitjançant una bomba mecànica que es troba en una feixa inferior, dins d'una caseta que conserva també un antic sistema de transmissió per corretges. A ponent de la casa s'estenen els horts, formats per dues feixes d'uns 50 metres de llargada. Aquestes feixes són revestides amb sòlids murs de pedra seca, amb escales per accedir d'un nivell a l'altre. Actualment els horts no tenen conreu. A la part baixa, vora el torrent, hi havia una bassa per acumular aigua, avui transformada en una piscina i envoltada per una plataforma de ciment. | 08229-192 | Nucli de Fontanet. Demarcació de Sant Mateu de Bages | A la segona meitat del segle XIX els amos de cal Carné (que eren els propietaris d'aquestes terres i descendents directes de l'antiga família dels Fontanet) van propiciar el sorgiment d'un raval de casetes en aquest indret, anomenat Clot de Fontanet. El motiu principal era aprofitar l'abundància d'aigua que sobreeixia en aquest sector, on es trobaven diverses surgències naturals, sobretot al vessant de ponent. Les cases s'emplaçaven al costat d'aquestes surgències i l'aigua s'aprofitava per regar els horts particulars. Segons les inscripcions de les llindes, les primeres cases van construir-se a la dècada de 1870: can Fontanet (1876, tot i que en dades del cadastre hi consta l'any 1850), cal Mateu i cal Peret (1878). Ca la Montse pot ser d'aquesta època o tal vegada anterior. Finalment, a la part superior del turó es van bastir tres cases adossades: cal Pep Gras, cal Joan Gran i una altra avui esfondrada (1881). Algunes d'aquestes cases pertanyien a membres d'una família Fontanet que no té relació directa amb els antics Fontanet que van donar nom al lloc. Totes les cases pagaven un cens anual a cal Carné. A la segona meitat del segle XX prop del Clot de Fontanet s'hi va instal·lar una potent captació d'aigua que encara s'utilitza per al subministrament del nucli de Sant Mateu de Bages. Des d'aleshores l'antiga abundància d'aigua s'ha vist dràsticament disminuïda. Pel que fa a cal Peret, tal com informa la inscripció de la llinda la casa fou construïda l'any 1878 per Pere i Maria Fontanet, possiblement emparentats amb els Fontanet de can Fontanet. L'any 1903 s'amplià amb la construcció del cobert situat al nord. L'acondicionament de l'hort deu ser, per tant, d'aquesta època. | 41.7908100,1.7210700 | 393735 | 4627341 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63069-foto-08229-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63069-foto-08229-192-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 63084 | Vall de la Riera de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vall-de-la-riera-de-coaner | <p>AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural, Manresa. L'Arada Cooperativa (2015). Memòria i Paisatge a Sant Mateu de Bages. Història dels boscos. Paisatges d'aigua. La riera de Salo i la riera de Coaner (fullets)</p> | <p>La riera de Coaner neix a prop de la Molsosa i pren un sentit d'oest a est fins a desembocar al riu Cardener aigües amunt de Súria, després d'un recorregut d'uns 13 km que transcorren integrament dins del terme municipal de Sant Mateu de Bages. Es tracta d'una riera d'aigua neta, ja que no té cap població a la vora, i és la més important del municipi. Té un cabal escàs i irregular, però a l'estiu no s'arriba a assecar. En el primer tram la riera ha de superar un fort desnivell i passa per uns quants salts d'aigua acompanyats de gorgs amagats entre la vegetació. El segon tram, que comença just abans d'arribar al castell de Coaner, és força més planer. Un aspecte remarcable és que en determinats punts del seu recorregut es pot observar en les parets verticals del congost la falla coneguda com l'anticlinal de Súria. Aquesta falla té el seu paratge més conegut a l'indret de Mig-Món (Súria), però es pot seguir al llarg d'uns 40 km des de Navàs (a l'est) fins a Castellfollit de Riubregós (a l'oest); en aquest tram oest al pas de la vall de la riera de Coaner. En aquesta vall trobem vistes espectaculars dels estrats inclinats que conformen la paret nord del congost, sobretot per la banda nord. Aquesta falla es va formar fa uns 16 milions d'anys, en el moment que les forces tectòniques que aixecaven els Pirineus van provocar el trencament del plegament que s'estava formant en aquest terreny. Des de fa uns anys la falla de Mig-Món i el seu entorn constitueixen un dels indrets destacats del Geoparc Mundial Unesco de la Catalunya Central i és visitada per geòlegs de tot el món. Pel que fa a la vegetació, les ribes de la riera són ocupades pel paisatge propi dels boscos de ribera, amb salze blanc i verd, situats en les zones més humides a tocar de la riera. Més enllà hi ha l'àlber, el freixe de fulla petita i el pollancre. En trams amb més disponibilitat d'aigua és on s'hi desenvolupa el bosc de ribera més pròpiament, amb arbres caducifolis que van acompanyats d'un sotabosc. Habitualment hi trobem llúpol, vidalba, sanguinyol, saüc, sarga i gatell, però també és habitual trobar-hi arç blanc, esbarzers i heures. Entre la fauna associada als boscos de ribera cal destacar el picot garser petit, el rossinyol, el cargolet, el papamosques gris, l'ànec collverd, l'oriol, el blauet, la cuereta torretenera o la blanca, el corriol petit, el bernat pescaire, la polla d'aigua. També hi trobem el ratpenat d'aigua, i la tortuga de rierol, entre d'altres. La riera de Coaner marca el límit nord de l'espai PEIN de la serra de Castelltallat. Des del punt de vista de l'aprofitament humà, a banda de nodrir molins i serradores com la del Semìs, ha estat sempre un indret d'esbarjo com els banys estivals o anar a caçar crancs.</p> | 08229-207 | Demarcació de Coaner | 41.8340500,1.7081000 | 392729 | 4632158 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63084-foto-08229-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63084-foto-08229-207-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-11 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 1785 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 63085 | La Ribera (zona de ribera al Cardener) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ribera-zona-de-ribera-al-cardener | Espai d'interès natural al voltant del paratge conegut com la Ribera, que es troba en un dels meandres que fa el riu Cardener en passar per la població de Súria, just al punt on desemboca la riera de Coaner. Una mica més amunt s'estén una esplanada que és coneguda com el pla de Barbeies, i molt a prop hi ha dues masies històriques: la Riera i la Ribera. La zona més propera al riu i a la riera de Coaner es caracteritza pel paisatge conformat per les valls dels dos cursos fluvials, que en aquest punt són molt obertes i van acompanyades d'un interessant bosc de ribera. Prop de la masia de la Ribera hi ha la resclosa i l'inici del canal de la fàbrica Jover, ja en terme municipal de Súria. Es tracta d'un indret molt tranquil i d'un gran interès natural i paisatgístic. | 08229-208 | Demarcació de Coaner | 41.8347600,1.7400000 | 395379 | 4632197 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63085-foto-08229-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63085-foto-08229-208-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 63086 | Serra de Castelltallat (PEIN) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-castelltallat-pein | <p>AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural, Manresa. L'Arada Cooperativa (2015). Memòria i Paisatge a Sant Mateu de Bages. Història dels boscos. Paisatges d'aigua. La riera de Salo i la riera de Coaner (fullets)</p> | <p>Espai d'interès natural (declarat PEIN) que abasta el conjunt de la serra de Castelltallat i, en conseqüència, una part molt substancial del terme municipal de Sant Mateu de Bages. Concretament, l'espai protegit té com a límit nord la riera de Coaner i, pel sud, diversos torrents que es troben a la part meridional del terme. Actualment, la superfície total de l'àrea PEIN és de 4.961 ha, de les quals la gran majoria es troben dins del municipi de Sant Mateu de Bages (4.796 ha). Les 165 ha restants corresponen al municipi de Súria. La serra de Castelltallat, originada per un plegament contemporani a la formació dels Pirineus fa 16 milions d'anys, s'estira en direcció sud-oest i nord-est, entre la Molsosa i el riu Cardener. Separa les valls de les rieres de Coaner (al nord) i de Rajadell (al sud). A la zona de Sant Mateu rep el nom de Serra de la Sala. Es tracta d'una serra de relleu suau per ambdues vessants, coronada per una altiplà estructural que assoleix els 900 m d'altitud. És una excel·lent mostra del paisatge mediterrani i submediterrani, amb predomini del bosc dins un mosaic en què hi són representats dos grans dominis de vegetació. Els vessants obacs tenen un domini de les rouredes seques de roure de fulla petita (Violo-Quercetum faginae). Actualment d'aquesta roureda només en resten petits retalls, ja que ha estat substituïda per grans pinedes de pinassa i pi roig. Els vessants solells, en canvi, són coberts per la vegetació mediterrània del domini del carrascar (Quercetum rotundifoliae). En aquest ambient hi predominen les brolles calcícoles, sobretot on abans hi havia feixes, que ocupen una gran extensió, acompanyades de pinedes de pi blanc, junt amb retalls de garrigues o prats secs. És de remarcar la presència de ruac (Ononis tridentata) en aquelles brolles on el substrat conté petites capes de guix. La fauna és la típica dels boscos mediterranis. Entre les espècies més representatives hi trobem porcs senglars, cabirols, llebres, conills, guineus, perdius o aus rapinyaires.</p> | 08229-209 | Zona central del municipi | <p>La Serra de Castelltallat va ser declarada PEIN l'any 1992 per la importància de la gran massa de bosc de pinassa que es troba als seus vessants. Ha estat sovint afectada per incendis forestals; especialment el gran incendi de la Catalunya central que va tenir lloc el 1994, i també el de 1998. L'espai natural compta amb diversos elements d'atracció. Entre els més representatius hi ha l'observatori astronòmic inaugurat fa uns anys, emplaçat en un punt dominant de la serralada, a 910 m d'altitud.</p> | 41.8096500,1.6636600 | 388997 | 4629505 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63086-foto-08229-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63086-foto-08229-209-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-06-22 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 1785 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 63129 | Om de Biosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/om-de-biosca | Om centenari i de grans dimensions que es troba vora mateix de Biosca, concretament a l'angle nord-est de la masia. | 08229-252 | A la masia de Biosca. Demarcació de Castelltallat | Aquest arbre ja existia al segle XIX. S'explica l'anècdota que una de les pubilles d'aquesta època va trobar marit perquè la van veure enfilada a l'om i recollint fulles per al bestiar; d'aquí els avistadors van treure la conclusió que era una noia treballadora. | 41.7797500,1.6176400 | 385121 | 4626246 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63129-foto-08229-252-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 63139 | Alzina del Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-mas | Alzina centenària i de grans dimensions, emplaçada a la masia anomenada el Mas, prop de Castelltallat. Es troba en un petit promontori vora l'era de la masia. Tradicionalment era un punt de trobada dels veïns de l'entorn. Es diu que sota seu hi cap un ramat sencer de bens. Actualment la masia és propietat de Biosca i està destinada a allotjament d'agroturisme. Sembla al segle XIX hi havia una alzina més gran que va ser talada. Aleshores es decidí deixar l'actual, que ja tenia unes dimensions considerables. | 08229-262 | A la masia anomenada El Mas. Demarcació de Castelltallt | 41.7993500,1.6107300 | 384582 | 4628431 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63139-foto-08229-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63139-foto-08229-262-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 63149 | Font de Torrentbò | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-torrentbo | Font situada vora el Torrent Bo, a la part baixa de la vall molt tancada que forma aquest torrent, prop del punt de confluència amb un altre torrent. No gaire lluny hi ha la casa, avui en ruïnes, que s'anomenava Torrent Bo. La font està agençada amb unes senzilles lloses. És una de les poques d'aquesta zona que encara té aigua tot l'any. | 08229-272 | Demarcació de Castelltallat | A finals del segle XIX consta que la família del mas Biosca venia a rentar a aquesta font i a cuidar un hort un cop o dos a la setmana. Eren els propietaris de la casa de Rabinat, propera a la font. | 41.7750400,1.6032900 | 383920 | 4625742 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63149-foto-08229-272-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Té un plafó indicatiu del PEIN Serra de Castelltallat | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 63187 | Roure de cal Jaume Manuel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-cal-jaume-manuel | Roure emblemàtic situat al costat de la font de cal Jaume Manuel, en una petita esplanada. Es troba uns 200 m al sud de la casa anomenada cal Jaume Manuel i vora el torrent de la Vall. Aquest roure va sobreviure a l'incendi del 18 de juliol de 1998. | 08229-318 | Demarcació de Castelltallat | 41.7739600,1.6271100 | 385898 | 4625591 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63187-foto-08229-318-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | L'espai compta amb una taula de picnic i té un plafó informatiu del PEIN Serra de Castelltallat | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 63224 | Font i viver d'Utgés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-viver-dutges | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 43. | Entorn envaït per la vegetació | Font situada uns 300 metres al nord-oest del mas d'Utgés, actualment en ruïna. Es troba en el curs de la riera del mateix nom. La font actualment ha quedat colgada per la vegetació. Nodreix un viver força gran que servia per regar els horts que diverses cases tenien una mica més avall del viver. | 08229-363 | Demarcació de Castelltallat | 41.8090200,1.6059500 | 384202 | 4629512 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 63225 | Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/molinot-0 | Entorn ple de bardissa | Font del tipus pou artesià que es troba emplaçada prop de la riera d'Utgés, uns 200 metres al nord-est del mas d'Utgés. Actualment l'entorn proper és ple de bardissa i de difícil accés. En els pous artesians l'aigua subterrània emergeix a la superfície de manera espontània per efusió. Això succeeix quan hi ha hagut fortes pluges i el nivell de la capa freàtica ha augmentat. Aleshores d'aquest pou en surt un raig abundant. | 08229-364 | Demarcació de Castelltallat | 41.8096300,1.6126400 | 384759 | 4629570 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Coordenades UTM del lloc aproximatives | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 63228 | Font del Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mas-0 | Recentment restaurada | Font emplaçada en un petit prat, uns 300 m al nord-est de la masia coneguda com el Mas. És un indret agradable i que ha estat adequat amb una taula i bancs de pedra. La font brolla d'un marge revestit amb pedra. Recentment, l'aigua ha estat canalitzada cap a dos abeuradors que s'han construït per al bestiar. Antigament hi havia un viver i un hort, i s'hi anava també a rentar i agafar aigua. | 08229-367 | Demarcació de Castelltallat | 41.8023600,1.6120000 | 384693 | 4628764 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63228-foto-08229-367-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 63231 | Roca foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-foradada | Roca situada gairebé al cim d'un turó, prop de Castelltallat, amb diverses esquerdes o diaclasses que configuren una mena de grans blocs quadrangulars. Degut a l'erosió natural, una d'aquestes esquerdes s'ha convertit en un forat força gran, per on hi pot passar una persona. El blocs són l'aflorament d'un estrat rocós vertical, que té una gruixària d'uns tres metres i és força més llarg. Es troba dividit en tres nivells. Al del mig és on s'hi localitza el forat, que permet passar d'una banda a l'altra. Aquest element peculiar era conegut per alguns veïns de Castelltallat i, després de l'incendi de 1998, va quedar molt més visible. | 08229-370 | Demarcació de Castelltallat | 41.7957400,1.6393900 | 386957 | 4627993 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63231-foto-08229-370-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63231-foto-08229-370-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Joan Muns, de cal Prat Barrina | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 63264 | Horts de can Gras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-de-can-gras | XIX-XX | Indret abandonat i envaït per la vegetació | Antiga zona d'horta que pertanyia a la masia propera de can Gras i que actualment és ocupada per una interessant vegetació de ribera enmig d'una fondalada humida per on baixa la rasa del Carner. Fa uns anys, abans que a Fontanet s'hi instal·lés una potent captació d'aigua que encara s'utilitza per al subministrament del nucli de Sant Mateu de Bages, tota aquesta zona era molt abundant en aigua. Per això els propietaris de can Gras van triar-la per habilitar-hi els seus horts, en un punt relativament llunyà de la casa però que els permetia aprofitar les aigües pluvials, que baixaven canalitzades a través dels camps. Això es feia mitjançant un sistema de canalitzacions que començava als camps situats sota la masia del Prat, on hi ha el canvia de vessant que desguassa en direcció sud-est. Així, l'aigua de les pluges era canalitzada pels marges d'un camp allargassat que es coneix com el Clot del Prat. Es tracta de rases laterals que conflueixen al lloc anomenat el Poal, al final dels camps, on desembocaven en un torrent o rasa que avui és pràcticament sec, anomenat del Carner, el qual aquí inicia un descens amb fort desnivell que compta amb diversos salts d'aigua. En una esplanada a mig descens hi havia els horts, avui ocupats per un canyissar i una frondosa vegetació. En quest indret també hi havia una font, avui pràcticament seca. En paral·lel a aquest torrent i seguint la vall hi passava el camí antic que venia de Comallonga i can Gras per dirigir-se cap a cal Guinardé i el molí de cal Carner. | 08229-403 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7861300,1.7177800 | 393454 | 4626825 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63264-foto-08229-403-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63264-foto-08229-403-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 63275 | Bauma Negra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-negra | Indret força abandonat i envaït per la vegetació | Balma situada enmig d'un paratge frondós, uns 100 m al sud-oest de la casa de cal Milhomes, prop del punt on s'inicia un torrent que descendeix en direcció sud cap a la Rasa d'Utgés. La balma té uns 30 metres de llarg i és formada per un bloc de roca de color gris fosc degut a les humitats del lloc. Això, juntament amb el fet que es tracta d'un indret ombrívol, expliquen el nom de Bauma Negra. Quan hi ha pluja abundant l'aigua salta entremig de la balma i baixa torrent avall. Tot l'indret és ocupat per una interessant vegetació de ribera, amb roures i aurons entre d'altres espècies. | 08229-414 | Prop de cal Milhomes. Demarcació de Castelltallat | 41.8135100,1.6119200 | 384706 | 4630002 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63275-foto-08229-414-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63275-foto-08229-414-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 63276 | Roc de Milhomes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-de-milhomes | Roca natural que sobresurt de forma capritxosa i, segons la tradició popular, s'assembla a un bec de perdiu. Està emplaçat en un coster entre dos camps, uns 180 m al sud-est de la casa de cal Mihomes. | 08229-415 | Demarcació de Castelltallat | 41.8128700,1.6145300 | 384922 | 4629927 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63276-foto-08229-415-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63276-foto-08229-415-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 63298 | Jaciment paleontològic de can Prat Barrina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-prat-barrina | <p>ARAGONÈS VALLS (1998). Nota sobre el jaciment d´icnites de la Serra de Catelltallat. Treball inèdit, consultable a l'Arxiu Servei Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. PIÑERO, Jordi; PUJOL, Ferran (2016). Viatge al cor de Catalunya. 20 indrets geològics i històrics al Geoparc de la Catalunya Central. Valls, Cossetània Edicions, p. 24-26.</p> | <p>Jaciment paleontològic que consisteix en un conjunt d'icnites (petjades fossilitzades) sobre una plataforma de roca calcària. El jaciment, que es troba al costat mateix d'un camí rural, uns 700 m al sud de la masia del mateix nom, té un gran interès que és el millor d'aquestes característiques quant al seu estat de conservació, extensió i quantitat d'icnites. Les petjades o icnites corresponen a l'època geològica de l'Oligocè, compresa entre 34 i 23 milions d'anys enrere, i van ser fetes molt probablement per l'espècie Entelodon magnum: un antecessor o parent dels actuals senglars. El jaciment ocupa un espai de 200 m. quadrats, en el qual hi trobem petjades diverses, sobretot en tres zones: a la part més elevada (a l'esquerra de l'espectador), a l'extrem oposat i entremig. Les petjades formen diferents 'camins' o carrerades, i especialment és visible una banda molt trepitjada a la zona central, que va d'est a oest. Les petjades tenen formes i profunditats diferents, amb un diàmetre d´entre 10 i 20 cms i uns 15 cms de profunditat. Les més característiques són del tipus didàctil (de dos dits), però d'altres tendeixen a formes més ovalades i també n'hi ha de tridàctiles (amb tres dits). Les variacions de la forma són conseqüència més aviat del grau d'humitat del fang en el moment que les petjades van ser impreses. La distància entre les petjades és d´entre 0,5 i 1 metre. Moltes encara conserven l´argila que les fossilitzava. Fa 30 milions d'anys el terreny on ara hi ha la serra de Castelltallat era una zona plana amb llacs i tolls més o menys efímers. L'indret on ara hi ha la masia de can Prat Barrina era un lloc de pas habitual de manades d'animals que anaven a abeurar a aquests llacs, i sembla que els que més van trepitjar aquestes terres pantanoses eren de l'espècie Entelodon magnum. Aquests mamífers de pes considerable van deixar les seves petjades sobre el fang humit que, molts anys després, acabaria transformant-se en roca calcària. El context de flora i fauna associats suggereixen un clima subtropical.</p> | 08229-437 | Demarcació de Castelltallat | <p>Al segle XX tot aquest sector estava cobert de terra i va ser per l'activitat d'una explotació de carbó (les mines del Siller de Bertrans) que es va retirar el recobriment i va aflorar la roca natural amb una gran quantitat d'icnites, que es trobaven en molt bon estat de preservació. Aquestes mines van estar en actiu a les dècades de 1940 i 50. Al Bages s'han trobat restes de l'Oligocè en el jaciment lacustre de Fonollosa-13, amb primats, rosegadors i insectívors. També s'han trobat mamífers fòssils d'aquesta època a la Costa de la Vila (Castellnou) i a Santpedor.</p> | 41.8029800,1.5981700 | 383545 | 4628851 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63298-foto-08229-437-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63298-foto-08229-437-3.jpg | Inexistent | Paleògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | El lloc està habilitat amb un plafó informatiu i didàctic del PEIN Serra de Castelltallat | 124 | 1792 | 5.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 63352 | Horts de la colònia Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-de-la-colonia-valls-de-torroella | FÀBREGA, Albert; FONS, Ramon; LLOBET, Ester (2014). Fàbriques de riu. Compendi d'història del tèxtil al mig Cardener; Ajuntament de Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria, 112. | XX | Ampli espai d'horta situat al sud de la colònia Valls de Torroella, sota el pont de la carretera de Salo. Actualment els horts són regats directament amb aigua del riu, però antigament s'aprofitaven les aigües de desguàs dels Pisos Nous i també l'aigua sobrant del canal mitjançant un sobreeixidor que hi havia prop de la palanca. Els horts ocupen una àmplia zona rere la fàbrica i les cases anomenades Pisos Nous i fins la riba del riu Cardener. Avui dia el conreu dels horts gaudeix de bona salut i encara són molts els habitants de l'antiga colònia industrial que menen la seva parcel·la. Els horts han estat un puntal per a la subsistència dels obrers des de la fundació de la colònia. Antigament hi havia altres horts al costat de l'església i també rere el camp de futbol. Aquests altres horts es regaven amb aigua captada al pou que hi ha a la zona de la Pèrgola, d'aquí era enviada a un dipòsit situat més amunt que distribuïa l'aigua a pisos i horts. | 08229-499 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | En el darrer quart de segle XIX es fundà en terres del mas Palà (en terme de Navàs) una primera colònia industrial: Palà de Torroella. El promotor fou Joan Palà i Valls, propietari del mas i advocat, que residia a Barcelona. El naixement d'una nova colònia, a un quilòmetre aigua avall del Cardener, es produí arran d'unes desavinences entre Joan Palà i el seu cosí Esteve Valls; aquest fundà la nova fàbrica i colònia, coneguda com a Valls de Torroella o Palà Nou. La nova colònia estava emplaçada als dos costat del riu Cardener i, en conseqüència pertanyia a dos municipis: Sant Mateu de Bages i Navàs. L'edifici fabril i la major part dels pisos eren al marge dret del riu. Fa uns anys tot l'espai de la colònia s'unificà sota el terme de Sant Mateu. Inicialment la colònia va pertànyer a l'agregat de Coaner, encara que molt aviat adquirí força pròpia com a nucli més poblat del municipi. La fàbrica va començar a funcionar entre 1903 i 1904. Esteve i el seu fill Isidre formaven part de dues companyies, vinculades també amb la fàbrica de Vilafruns (Balsareny). La nova empresa fou dirigida pel fill del fundador, Isidre Valls i Pallarols, nascut a Sallent, enginyer industrial amb experiència i polític. Primer com a societat familiar a nom particular i, des de 1916, com a Manufacturas Valls, la qual es constituí el 1918 com a societat anònima. El 1903 s'hi traslladava maquinària de Palà, a la qual s'hi afegiria l'any següent la procedent de Vilafruns. Així, la fàbrica va començar a funcionar amb 3.200 fusos i 120 telers. També s'instal·là un primitiu sistema d'humidificació, així com l'enllumenat elèctric. El 1907 la colònia va patir els efectes de la gran riuada del Cardener, que afectà tota la fàbrica i part dels habitatges, que s'hagueren de reconstruir. Les aigües van pujar sis metres per sobre del curs normal del riu. El canal s'havia construït el 1903 pel contractista Ramon Calveras i aquell any s'hi instal·lava la turbina. El 1904 es planificava el sistema de reg per als horts, un dels puntals de l'economia domèstica dels obrers. El 1908 es construïa el desguàs i la casa de comportes; és a dir, l'edifici de la central hidroelèctrica. La fàbrica es va ampliar els anys 1915-16 (la secció de filatura) i 1931-33 (les naus centrals de filatura i teixits). A mitjan dels anys 1920 tenia 8.228 usos, 306 telers i 310 treballadors. A més, van funcionar durant uns anys dues petites indústries tèxtils filials: 'Bernadó i nebots' (1916-24) i 'Valls i Mir' (1918-22). El 1933 Valls de Torroella comptava amb 550 habitants. En els anys cinquanta la fàbrica Valls va obtenir uns gran resultats econòmics i es succeïren les ampliacions de capital. El 1975 l'imperi Valls ocupava les primeres posicions del rànquing de la filatura espanyola. La societat formava part d'un gran consorci integrat per diferents empreses de tot l'estat. Al capdavant de Manufacturas Valls hi havia Isidre Valls Taberner (que en va ser gerent prop de mig segle), vinculat a un poderós clan familiar que incloïa actius com ara el Banc Popular i que més endavant el seus descendents consolidarien. Pel que fa a la fàbrica, al final de la dècada de 1960 s'ampliava la secció de filatura i el 1970 s'alçava un segon pis a la nau central per ubicar-hi la zona de preparació de teixits. Les darreres crisis econòmiques van ocasionar una gran reestructuració l'any 1979, seguida d'una segona dos anys més tard. El març de 1983 arribà la primera reconversió, que afectà un total de 69 treballadors, i el 1984 la segona reconversió, que afectà 60 persones. Tot això va fer que dels 630 treballadors que tenia la indústria es passés a 269. El tancament definitiu de la fàbrica es produí el 1991. Posteriorment les naus fabrils foren venudes per instal·lar-hi diferents empreses. Entre les més destacades hi ha Qualque, Bolvent i ca l'Arenys (fabricant de la cervesa artesana la Guineu). Recentment un incendi patit en la nau 1 (a ponent) va obligar a reconstruir bona part de l'edificació. | 41.8459800,1.7192700 | 393677 | 4633469 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63352-foto-08229-499-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63352-foto-08229-499-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 63355 | Jardins de la Pèrgola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-la-pergola | FÀBREGA, Albert; FONS, Ramon; LLOBET, Ester (2014). Fàbriques de riu. Compendi d'història del tèxtil al mig Cardener; Ajuntament d | XX | Zona enjardinada situada al davant de l'església parroquial de Valls de Torroella. Ocupa una esplanada d'uns 30 per 50 metres entre l'imponent edifici parroquial i el canal de la fàbrica. L'espai està dotat amb un petit estanc i unes escales que salven la petita elevació on hi ha assentat l'edifici de l'església, i compta amb arbres d'una bona diversitat d'espècies. A l'angle nord-oest hi ha un espai amb una pèrgola que dóna nom al jardí. En aquest sector es conserva una caseta on hi ha un pou que capta les aigües freàtiques i les condueix cap a un dipòsit situat a una cota més alta, des d'on es distribueixen per les diferents cases. Antigament l'entorn de l'església era ocupat per horts fins que, entre els anys 1967 i 1969, el propietari de la colònia decidí que calia embellir la zona i s'hi habilitaren els jardins. D'aquesta manera la colònia industrial quedava dotada amb un espai de lleure que esdevenia, al mateix temps, una mena de passeig des del pas del pont fins a l'entrada principal de l'església. Fins no fa gaires anys es conservaven també en aquest sector uns grans safareigs públics (construïts entre 1915 i 1916) que recentment foren enderrocats, i també hi havia una font. | 08229-502 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | Inicialment l'església de la colònia Valls de Torroella s'emplaçava al bloc de pisos de la Carretera de Cardona, però allà eren freqüents les inundacions causades per les riuades, que afectaven també a l'església. Per això, entre d'altres motius, es decidí buscar una nova ubicació i s'emprengué la construcció d'un edifici força ambiciós per acollir l'església, les escoles i el convent de les monges Dominiques. L'església, posada sota el patronatge del Sagrat Cor, fou beneïda el 7 de novembre de 1926 pel bisbe de Solsona, Valentí Comellas. A la banda de migdia s'hi alçà la rectoria i l'escola per a nens i, a l'ala nord, el convent de les Germanes Dominiques i el col·legi per a nenes; tot aquest conjunt es va fer segons plànols d'Higini Negre, espòs de Maria Valls Taberner. Els treballs de picapedrer van anar a càrrec d'Isidre Abarca Garcia. Com a nota curiosa, el primer batejat a la nova església fou Estanislau Basora, el que havia de ser famós futbolista, fill del director de la fàbrica. Entre 1967 i 1969 l'entorn de l'església, que fins llavors era ocupat per horts, es va enjardinar i s'hi adequaren unes escales, un estany i una pèrgola. Al mateix temps s'afegí el campanar de torre a l'església. E Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria. | 41.8477900,1.7198200 | 393725 | 4633669 | 1969 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63355-foto-08229-502-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63355-foto-08229-502-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 63363 | Font dels Enamorats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-enamorats-1 | Entorn descuidat i envaït per la vegetació | Font emplaçada al marge esquerre de la riera de Salo, uns 600 m abans que desemboqui al riu Cardener. Concretament, en un paratge frondós a la part baixa d'un barranc per on baixa un petit torrent que, en època de pluges, forma un salt d'aigua. La font té un senzill sortidor en forma de tub però ja fa uns quants anys que no raja. Ara tot l'indret es troba envaït per la vegetació i, entre la fullaraca, és visible una antiga taula de pedra. La Font dels Enamorats era tradicionalment la més popular i concorreguda per la gent de la colònia Valls. A la temporada d'estiu molts aprofitaven per fer una banyada a la mateixa riera de Salo, en dos tolls que hi havia en el meandre abans d'arribar a la font. | 08229-510 | Demarcació de Valls de Torroella | 41.8449000,1.7106800 | 392962 | 4633359 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63363-foto-08229-510-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 63393 | Font del Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-ros-0 | Entorn abandonat | Font emplaçada uns 200 m al sud-oest del nucli de Fontanet, enmig d'un coster. Consisteix en petit receptacle de ciment en un entorn de bosc. Antigament tota aquesta zona era ocupada per horts. Actualment està pràcticament seca. | 08229-540 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7898400,1.7208100 | 393712 | 4627234 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63393-foto-08229-540-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 63394 | Font dels Tres Brocs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-tres-brocs | Entorn descuidat | Font emplaçada uns 100 metres al sud-est del nucli de Fontanet, en el punt on barregen les aigües de la Rasa de Sociats i el torrent anomenat Clot de Fontanet. Es troba sota una petita cinglera en un revolt del camí. La font té tres brolladors que desemboquen en una pica, i d'aquí el seu nom. A prop hi ha el pou de captació de l'aigua que es subministra al nucli de Sant Mateu de Bages i també dos dipòsits. Tradicionalment, la zona de Fontanet tenia una gran abundància d'aigua. Molts veïns hi anaven a pescar crancs i, en èpoques humides, l'aigua saltava per la cinglera al costat d'aquesta font. A la segona meitat del segle XX s'hi va instal·lar una potent captació d'aigua que encara avui s'utilitza per al subministrament del nucli de Sant Mateu de Bages. Des d'aleshores el cabal d'aigua de les fonts i l'entorn s'ha vist dràsticament disminuït. | 08229-541 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7895100,1.7230200 | 393895 | 4627194 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63394-foto-08229-541-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63394-foto-08229-541-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 63400 | Roca Cavallera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-cavallera | 1738 | Paratge d'interès paisatgístic que té un interessant gravat antic. Es tracta d'una roca que sobresurt tot formant una petita cinglera al final de l'altiplà anomenat Pla del Mestre, uns 1.000 m al sud-oest del nucli de Sant Mateu. L'indret és especial sobretot perquè té unes esplèndides vistes cap al sud, fins a Montserrat. La roca natural aflora en una superfície d'uns 50 m, en forma d'angle i amb diverses esquerdes. En algun indret d'aquest lloc hi ha gravada a la roca una creu i el que sembla una data. Van ser identificades al final de la dècada de 1980 per Ricard Planas (de les Planes). Posteriorment aquesta zona va patir els incendis forestals i el gravat no ha tornat a ser identificat. Ocupava una superfície no més gran de 5 m2 i deu haver quedat coberta per la vegetació o sota una capa de terra. El gravat (del qual se'n conserva un dibuix) consisteix en uns números: 4 173[8?] i una creu llatina sobre un triangle (que simbolitza el mont Gòlgota). La creu té intercalat un punt a cadascun dels seus angles. Les xifres podrien interpretar-se com la data 1738, però no és ni molt menys un fet evident. També podria tractar-se d'algun altre tipus de referència o marca de terme, i en aquest cas podria tenir una major antiguitat. De fet, aquest punt constitueix el límit sud de l'altiplà de Sant Mateu. Pel que fa al tipus de creu que trobem en el gravat, en alguns casos apareix associada a la simbologia dels templers. Això és interessant perquè l'estudiós Josep Bastardas sosté la tesi de la presència templera en una zona àmplia a l'entorn de la serra de Castelltallat. D'altra banda, a pocs metres del massís rocós i entre la vegetació, pel costat de llevant, s'hi observa una filada de pedres que sembla correspondre a la fonamentació d'alguna construcció. | 08229-547 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7865300,1.7259800 | 394136 | 4626860 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63400-foto-08229-547-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63400-foto-08229-547-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Segons Ricard Planas en una roca propera hi ha un gravat similarInformació facilitada per Ricard Planas, de la masia de les Planes, i per Josep Bastardas | 94 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 62861 | Col·lecció d'art de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-de-lajuntament-1 | XX-XXI | Petita col·lecció d'objectes artístics, propietat de l'Ajuntament de Sant Mateu de Bages, que es conserva en sales del mateix ajuntament. Consisteix en dues aquarel·les amb diferents vistes del municipi (Coaner i església parroquial de Sant Mateu), firmades per un tal Berengueres i amb data de 2002. Van ser donades pel mateix autor a l'Ajuntament l'any 2004. Una petita escultura d'argila que va servir com a maqueta per a la realització de l'escultura al·legòrica de Sant Mateu de Bages que es troba situada vora la façana de l'Ajuntament, obra de l'escultor manresà Ramon Oms. Així mateix, en un local social de Torroella es conserva un piano comprat per l'Ajuntament. | 08229-95 | Ajuntament de Sant Mateu de Bages, plaça de la Creu, s/n | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62861-foto-08229-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62861-foto-08229-95-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 62862 | Escultura al·legòrica de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-allegorica-de-sant-mateu-de-bages | XXI | Escultura consistent en una figura femenina que és una al·legoria del municipi de Sant Mateu de Bages. Es tracta d'una obra en bronze, de mida natural, emplaçada en una petita zona enjardinada a l'exterior de la façana principal de l'edifici de l'Ajuntament. Sobre un petit pedestal s'aixeca la figura femenina, que té les cames cobertes per una superfície de textura mineral o vegetal que simbolitza els orígens d'un municipi molt arrelat a la terra. La noia ajunta les seves mans al darrera, on aguanta cinc cubs amb els noms de les diferents poblacions que composen el municipi: Salo, Sant Mateu, Castelltallat, Coaner i Torroella. Al costat hi ha plantada una olivera, símbol d'antigor. L'escultura té una alçada de 1,75 m. | 08229-96 | Ajuntament de Sant Mateu de Bages, plaça de la Creu, s/n | L'edifici del nou Ajuntament es construí de nova planta en uns terrenys vora la plaça de la Creu que es van adquirir l'any 1996. El projecte i la direcció de l'obra va anar a càrrec de l'arquitecte Anton Baraut Guila, el qual va proposar la col·locació d'una escultura per complementar la façana principal. L'autor és l'escultor manresà Ramon Oms Pons, que té obres de característiques similars en diferents punts sobretot de Manresa i el Bages. El nou edifici i l'escultura es van inaugurar l'any 2002. | 41.7966600,1.7326200 | 394704 | 4627976 | 2002 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62862-foto-08229-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62862-foto-08229-96-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Ramon Oms Pons (escultor) | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 62935 | Capitells preromànics de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitells-preromanics-de-sant-mateu-de-bages | <p>AINAUD, Joan (1948). 'Nota sobre iglesias prerománicas', Anales y boletín de los museos de arte de Barcelona, vol. VI (3 i 4), p. 313-321. BARRAL ALTET, Xavier (1981). L'art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X. Barcelona, Edicions 62, p. 232. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Mateu de Bages', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 449-452. LLONCH, S.; TARRACO, E. (1979). 'Dos capiteles inéditos de tipo califal y procedencia catalana'. Congreso de Arte y Cultura mozárabe, Toledo. RUBIRALTA, Lluís. Memòries (document inèdit). [SITJES MOLINS, Xavier] (1959). 'El Arte antiguo en la Comarca de Bages. Sant Mateu de Bages', Bages, núm. 71, Manresa, p. 13. SITJES MOLINS, Xavier (1977). Les esglésies pre-romàniques de Bages, Berguedà i Cardener, Manresa, p. 180-183, 201-201.</p> | X-XI | <p>Conjunt de quatre capitells procedents del campanar preromànic de l'església parroquial de Sant Mateu de Bages, actualment conservats (i exposats) al Museu Comarcal de Manresa. Concretament, tenen els números d'inventari MCM 4187-4190. Els capitells són esculpits amb pedra sorrenca i mesuren uns 25 cms d'alçària. La forma s'adscriu a l'esquema bàsic derivat de l'ordre corinti. És a dir, tenen una forma tronco piramidal invertida que es corona amb tres daus a cada cara. Tres dels capitells presenten dos registres superposats de fulles molt elementals, mentre que el quart presenta un motiu ornamental vegetal diferent. Els quatre capitells pertanyen al tipus conegut com a corinti califal. Més concretament, entrarien dins un dels tipus estudiats per Félix Hernández i Georges Gallard sobre els quals encara no hi ha un consens per saber si es tracta d'obres del segle X o bé pertanyen ja al primer art romànic.</p> | 08229-73 | Museu Comarcal de Manresa, Via de Sant Ignasi, 40. 08240 - Manresa | <p>El lloc de Sant Mateu de Bages està vinculat a vestigis pertanyents a l'època visigòtica (necròpolis del Collet del Cargol) i, en el lloc mateix de l'església, a una altra necròpolis de tombes antropomorfes datable entre els segles VI i XII. L'església preromànica, de la qual se n'ha conservat el campanar, és datada al segle X. Concretament, es consagrà l'any 983, moment en el que el campanar ja hi figura. L'església consta com a donació del comte de Cerdanya al monestir de Sant Llorenç prop de Bagà. L'any 1078 apareix una església de Sant Mateu, que cal suposar que és aquesta, en una deixa de la família vescomtal de Cardona. Cal suposar, doncs, que aleshores pertanyia als Cardona. L'any 1154 apareix en una llista de parròquies i des d'aleshores ha mantingut la funció parroquial. L'edifici havia sofert diverses reformes, però l'any 1831 fou substituït per un nou edifici ja que l'antic es trobava molt malmès, el qual es va inaugurar el 17 de setembre de 1831. De la construcció antiga només es conservà l'antic campanar. L'església va ser profanada durant la Guerra civil de 1936, i tots els elements mobiliaris van quedar destruïts, excepte un sarcòfag gòtic. Pel que fa al campanar, va ser restaurat l'any 2000 tot restituint-lo a la seva forma primitiva. L'obra s'inaugurà el 2002. A la part dels finestrals geminats s'hi van reconstruir les columnes centrals i, al damunt, s'hi va col·locar una reproducció dels capitells originaris, feta pel mestre picapedrer Ramon Balcells. Els capitells originaris van ser traslladats al Museu de Manresa en el context de la Guerra Civil de 1936, quan l'anomenat Equip de Salvament del Patrimoni de la capital del Bages va dur a terme una important tasca per protegir l'art religiós que estava en perill arran dels fets revolucionaris. Lluís Rubiralta, responsable d'aquest equip, esmenta com es va procedir al desmuntatge d'aquests capitells el dia 1 de desembre de 1936, junt amb altres objectes de l'església i de l'arxiu parroquial. Hom suposa que els capitells preromànics actualment exposats al Museu són els que aleshores es van extreure de Sant Mateu de Bages.</p> | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62935-foto-08229-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62935-foto-08229-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62935-foto-08229-73-3.jpg | Legal | Pre-romànic|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 91|85 | 53 | 2.3 | 1773 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 62950 | Creu de la Plaça de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-placa-de-sant-mateu-de-bages | XX | <p>Creu de terme emplaçada a un extrem de la plaça del mateix nom, al nucli de Sant Mateu, entre l'actual edifici de l'Ajuntament i la casa anomenada La Creu. Consta d'un pedestal de pedra de planta circular amb tres graons d'una alçada considerable. En comparació el fust, també de pedra, és força curt. És un fust de secció quadrangular, amb els contorns que adopten lleument una forma quadrilobul·lada. A la part superior hi ha la creu, de ferro, amb un triangle a la base i decorada amb gravats de motius geomètrics. Al fust de la creu hi ha encastada una rajola amb la següent inscripció: 'Atura't, vianant! Seu i reposa damunt la meva falda maternal. Repara en l'empedrat que el recer enllosa, i en la creu que hi llueix, i en cada cosa, una ofrena de goig celestial'. El primer graó del pedestal és d'un tipus de pedra, sorrenca, diferent de la resta.</p> | 08229-97 | Plaça de la Creu | <p>No coneixem notícies antigues d'aquesta creu, que devia marcar un encreuament de camins al lloc on, a la segona meitat del segle XIX, es va formar el primer carrer al nucli de Sant Mateu. Probablement la creu és d'aquesta època.</p> | 41.7968100,1.7324800 | 394693 | 4627993 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62950-foto-08229-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62950-foto-08229-97-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 51 | 2.1 | 1781 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 62988 | Retaule Major de Sant Miquel Arcàngel de l'església de Castelltallat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-sant-miquel-arcangel-de-lesglesia-de-castelltallat | <p>BOSCH, Joan 1990). Els retaules d'Escultura del Bages del segle XVII; Manresa, Caixa d'Estalvis de Manresa, p. 160-161, 246. Web Ajuntament de Sant Mateu de Bages (llocs d'interès, Castelltallat): http://www.santmateudebages.cat/index.php?tipus=5&info=521&menu=129&cat=202&cat_dir=192</p> | XVII | Restaurat el 2002 | <p>Retaule de Sant Miquel Arcàngel emplaçat a l'altar major de l'església parroquial de Castelltallat. Es tracta d'un retaule de gran valor, restaurat l'any 2002 pels Serveis de Restauració de Béns Mobles del Departament de Cultura de la Generalitat. És d'estil barroc i data del 1613. En la línia dels pocs retaules coneguts d'aquesta època primerenca del barroc, es caracteritza per una rigorosa, severa i diàfana composició arquitectònica. Està format per cinc carrers verticals i, de baix a dalt, consta d'un pedestal d'imitació d'obra, predel·la i tres pisos. El tercer s'adapta a l'arc del presbiteri. L'arquitectura del retaule, d'ordre corinti, és formada per columnes que suporten arquitraus i frontons. Les columnes són del tipus balustrada i, en el terç inferior, estan decorades amb caps d'angelots. Pel que fa a l'autoria, només es coneix el nom del fuster que hi va treballar: Hilari Orta, de Manresa. Tanmateix, les pintures s'han atribuït, amb reserves, al pintor manresà Jeroni Soler. Les diverses escenes són pintades sobre tela. A la part inferior la predel·la conté escenes d'intervencions angèliques a l'antic testament: Josué, Moisés travessant el mar Roig, l'expulsió d'Adam i Eva, etc. El primer pis conté altres escenes amb la intervenció de l'arcàngel. La imatge central de Sant Miquel reduint el diable amb la llança i també les laterals són modernes. El segon pis conté cinc pintures amb representacions dels quatre arcàngels als carrers laterals i de la trobada entre sant Francesc i sant Domènec al central, més ample. El tercer pis es composa d'una sola tela central amb la imatge del calvari coronada per un frontó circular i dues volutes en què s'inscriuren unes teles amb les imatges de la Verge i l'àngel de l'Anunciació.</p> | 08229-305 | Església parroquial de Castelltallat. Demarcació de Castelltallat | <p>Aquest retaule és fet l'any 1613 i l'autor de la part arquitectònica és el fuster manresà Hilari Orta. Segons l'especialista en art barroc Joan Bosch, les pintures són un autèntic unicum pel que fa al programa iconogràfic. Es tracta de pintures molt remarcables i que no tenen pràcticament paral·lels en aquesta zona. Bosch les atribueix, amb reserves, al pintor Jeroni Soler, que és el més actiu durant aquest anys a la zona. Jeroni Soler (pare i fill), reconeguts pintors manresans, van tenir actuacions diverses a l'àrea de Sant Mateu de Bages i rodalies (BOSCH, 1990: 161). Cal dir que els retaules de Claret de Cavallers són molt semblants i es podrien atribuir als mateixos autors.</p> | 41.7937000,1.6330700 | 386428 | 4627774 | 1613 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62988-foto-08229-305-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62988-foto-08229-305-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62988-foto-08229-305-3.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 96|94 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 62989 | Retaule del Roser de l'església de Castelltallat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-roser-de-lesglesia-de-castelltallat | <p>Web Ajuntament de Sant Mateu de Bages (llocs d'interès, Castelltallat): http://www.santmateudebages.cat/index.php?tipus=5&info=521&menu=129&cat=202&cat_dir=192</p> | XVII, XIX | <p>Retaule dedicar al Roser i situat en una capella lateral de l'església parroquial de Castelltallat. Integra elements dels segles XVII i XIX. Concretament, les taules amb relleus que representen els misteris del Roser i que estan situades a la predel·la i al pis superior són de l'època del barroc (segle XVII). A la predel·la, d'esquerra a dreta, hi trobem les escenes de l'Oració a l'hort, la flagel·lació, Maria i Maria Magdalena a la creu, Coronació d'espines i Camí del Calvari. Al pis superior hi ha les escenes de la Coronació de la Verge i Jesús al Temple; en uns medallons laterals hi ha dues escenes més. La resta, és a dir, l'estructura arquitectònica del retaule, és de començaments del XIX (1805-1817) i va ser encarregada al taller de l'escultor Tomàs Padró, de Manresa. La composició arquitectònica adopta una estructura neoclàssica, amb una imatge de la Verge en una fornícula central.</p> | 08229-306 | Església parroquial de Castelltallat. Demarcació de Castelltallat | <p>La del Roser va ser la primera capella lateral de l'església i es va construir l'any 1582. Per les caracerístiques de les talles barroques aquestes semblen obres una mica més tardanes, del segle XVII. En desconeixem l'autoria. Tal com hem dit, l'estructura del retaule actual és de començament del segle XIX (1805-1817) i fet pel taller de l'escultor manresà Tomàs Padró.</p> | 41.7937000,1.6329600 | 386419 | 4627775 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62989-foto-08229-306-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62989-foto-08229-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62989-foto-08229-306-3.jpg | Física | Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 96|98|99|94 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 62990 | Retaule del sant Crist de l'església de Castelltallat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-sant-crist-de-lesglesia-de-castelltallat | <p>Web Ajuntament de Sant Mateu de Bages (llocs d'interès, Castelltallat): http://www.santmateudebages.cat/index.php?tipus=5&info=521&menu=129&cat=202&cat_dir=192</p> | XVIII | <p>Retaule dedicat al Sant Crist i situat en una capella lateral de l'església parroquial de Castelltallat. És d'estil barroc i està datat al 1703. Se'n desconeix l'autoria. Consisteix en un entaulament sustentat amb dues columnes salomòniques per banda, amb un espai central on hi trobem un conjunt escultòric que representa la Crucifixió, amb Maria i sant Joan Evangelista als costats. És remarcable el treball de les quatre columnes salomòniques, decorades amb parres de raïm i angelets, així com el frontó, on hi ha la imatge de Déu Pare entre dos angelets.</p> | 08229-307 | Església parroquial de Castelltallat. Demarcació de Castelltallat | <p>La del Sant Crist fou la segona capella lateral que es construí a l'església (el 1677), després de la del Roser. El retaule és fet uns anys després, el 1703, segons indica una incripció situada al mateix fris. Correspon, per tant, a la segona etapa de la retaulística barroca (1670-1730) que es caracteritza principalment per l'ús de la columna salomònica. Molt probablement el retaule va ser confeccionat per algun dels nombrosos tallers d'escultors barrocs que en aquesta època hi havia a Manresa. L'interès de les columnes va fer que s'exhibissin a Barcelona amb motiu de l'exposició universal del 1929. Durant la Guerra Civil es va malmetre la base del retaule, que ara és d'obra.</p> | 41.7936800,1.6328900 | 386413 | 4627772 | 1703 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62990-foto-08229-307-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62990-foto-08229-307-2.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 96|94 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 62996 | Altars romànics de Sant Julià de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altars-romanics-de-sant-julia-de-coaner | BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Julià de Coaner', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 465-469. PUIG CADAFALCH, Josep; de FALGUERA, Antoni; GODAY CASALS, J (1911). L'arquitectura romànica a Catalunya, vol. II. Barcelona, p. 187-189. | XI-XII | Erosionats, sobretot en les inscripcions | Conjunt de tres altars de l'època del romànic conservats a l'església de Sant Julià de Coaner. Cada ara pertanyia respectivament a un dels tres absis de l'església. Actualment dos d'ells es troben a l'absis de migdia. El més gran, corresponent a l'altar major, consisteix en un bloc gros de pedra treballat amb el cisell i de froma rectangular. Mesura 155 cms de llargada per 123 cms d'amplada, amb una gruixària de 10 cms. Té un dels cantells escapçat i un relleu, que el resseguia a manera de marc, també fragmentat. Té gravades unes inscripcions de les quals se'n desconeix el significat. L'altra ara consisteix en un bloc de pedra rectangular de 144 cm de llargada per 86 d'amplada, amb un gruix de 15 cms. No té cap ornament ni inscripció. Una tercera ara està col·locada en una capella lateral d'èstil renaixentista, a la nau del nord. És de característiques semblants a l'anterior però una mica més petita. Mesura 143 cms de llargada per 79 d'amplada i una gruixària de 17 cms. Aquestes ares es trobaven abandonades fora del temple fins que fa uns anys, amb la col·laboració dels Amics de l'Art Romànic, foren introduïts de nou a l'interior. | 08229-343 | Església de Sant Julià de Coaner. Demarcació de Coaner | 41.8322300,1.7134600 | 393171 | 4631949 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62996-foto-08229-343-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62996-foto-08229-343-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62996-foto-08229-343-3.jpg | Física | Medieval|Romànic | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85|92 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 63057 | Museu de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-de-sant-mateu-de-bages | XIX-XX | La majoria dels objectes han estat netejats i restaurats | <p>Exposició permanent d'eines i utillatge agrícola antic que està emplaçada en una sala de la Rectoria de Sant Mateu de Bages. Concretament, ocupa un ampli espai de la planta baixa on també es pot veure el conjunt de tombes antropomorfes excavades a la roca que van ser descobertes al subsòl d'aquest punt de l'edifici. La col·lecció consta d'un conjunt variat d'eines i també de màquines antigues, les quals estan acompanyades d'unes cartel·les informatives. Entre d'altres objectes hi trobem aixades, pics i eines per cavar; arades, mesures, garbells, carretons... També hi ha objectes domèstics antics, com ara esclops, balances, una pastera, una filadora, un burro per escalfar els llits... La col·lecció també consta d'algunes màquines més grosses, representatives dels primers temps de la mecanització del camp. Entre d'altres: una embaladora primitiva, una maquina de ventar, un esterrossadora, una màquina per a aixafar cànem o una màquina de desgranar blat de moro. També es conserva una gran màquina de segar, procedent de la masia de cal Carné, que ha estat restaurada i completada per un fuster. Durant un temps va estar exposada a l'exterior com a mostra d'homenatge als antics segadors. Recentment, però, ha estat reubicada per motius de seguretat a l'interior de l'edifici. A l'antic celler de la Rectoria, també a la planta baixa, es conserven alguns objectes més, pendents de restaurar.</p> | 08229-180 | Rectoria de Sant Mateu. Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>Les tombes excavades a la roca van ser localitzades al subsòl de la Rectoria pels volts de l'any 1965 en uns rebaixos del paviment. Uns anys més tard, entorn de 1972, l'aleshores rector de la parròquia de Sant Mateu de Bages, mossèn Miquel Rodríguez, va organitzar una recollidida d'eines del camp i utillatge agrícola antic entre les masies de la zona. La col·lecció aplegada es va exposar de manera permanent, junt amb les tombes, en aquest espai de la planta baixa de la Rectoria, en el que es va anomenar Museu de Sant Mateu. Amb el decurs dels anys s'hi incorporaren alguns objectes i d'altres van desaparèixer. Més recentment, el local es va anar degradant a causa de la humitat i les filtracions d'aigua de l'edifici, fins al punt que les tombes van quedar mig cobertes i el Museu va haver de restar tancat durant uns anys. El grup de Priores de Sant Mateu, junt amb el nou rector, van impulsar una campanya per tal d'arranjar de nou l'espai que va comptar amb la col·laboració d'un bon nombre de gent del poble. Es van netejar i restaurar els objectes de la col·lecció, amb la participació del taller de restauració de Roser Coll, i es van confeccionar unes cartel·les explicatives. Així, l'any 2010 el Museu va poder ser reinaugurat. Actualment s'obre en les diades assenyalades i també per visites concertades, i en tenen cura el grup de Priores, vinculat a la Parròquia. Pel que fa a les plantes superiors de l'edifici de la Rectoria, van estar uns anys llogades a una entitat vinculada al bisbat que hi portava a terme activitats diverses. Des de fa uns temps, però, es troben desocupades i pendents d'una rehabilitació.</p> | 41.7955700,1.7349700 | 394898 | 4627852 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63057-foto-08229-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63057-foto-08229-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63057-foto-08229-180-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 63058 | Sarcòfag gòtic de Guillem Despuig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-gotic-de-guillem-despuig | XIV | <p>Sarcòfag gòtic que es troba a l'interior de l'església parroquial de Sant Mateu de Bages, penjat en una de les capelles laterals. Hi havia enterrat el rector de la parròquia, Guillem Despuig, que va morir l'any 1392. Consisteix en una caixa de pedra rectangular amb la seva coberta. Antigament el sarcòfag estava encastat a la paret. A la cara davantera té gravats dos escuts inscrits dins d'una orla. Contenen un rusc coronat amb la flor de lis i corresponen a la família Despuig. Entre els escuts s'hi pot llegir el següent text en llatí i amb lletra gòtica: 'Hic iacet Guilelmus de Podio. Rector Ecclesie Sancti Mathei, qui obit XVIII die, mensis Januarii, anno domini MCCCXCII'. La traducció és: Ací jau Guillem Despuig, rector de l'església de Sant Mateu, que morí el dia 18 del mes de gener, de l'any del Senyor 1392.</p> | 08229-181 | Església de Sant Mateu. Demarcació de Sant Mateu de Bages. | <p>Sobre Guillem Despuig només sabem que era rector de la parròquia de Sant Mateu de Bages l'any en què va morir, el 1392. Coneixem el rectorologia de la parròquia des del 1264, quan era rector Maimó Rossella. L'església parroquial de Sant Mateu de Bages és una reconstrucció del primer terç del segle XIX. Va ser profanada durant la Guerra civil de 1936, i pràcticament tot el mobiliari i l'ornamentació interior van quedar destruïts. Entre els pocs elements que se'n van salvar destaca aquest sarcòfag gòtic.</p> | 41.7956300,1.7345900 | 394866 | 4627859 | 1392 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63058-foto-08229-181-1.jpg | Física | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-17 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 93 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 63059 | Bandera de les Caramelles de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bandera-de-les-caramelles-de-sant-mateu-de-bages | <p>AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 26-27, 91, 92. PLANAS, Joan (1969). Les Planes de Sant Mateu. Barcelona, ed. Jover. VILAR, Ramon; CRIVILLÉ, Josep; LÓPEZ ARCOS, Pilar; HERNÀNDEZ, Antoni J. (2003). El ball de cascavells. Ajuntament de Súria; Centre d'Estudis del Bages. P. 84 bis, 157, 227, 232.</p> | XX | <p>Bandera insignia de les Caramelles de Sant Mateu de Bages, que es conserva a l'interior de l'església parroquial. Es tracta d'una bandera catalana que està decorada en un lateral amb una orla floral i les següents inscripcions: 'Els homes de demà' i 'S. Mateu de Bages. Any 1921'.</p> | 08229-182 | Església de Sant Mateu. Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>Les Caramelles s'han de posar en relació amb les festes del cicle de primavera, que suposaven un esclat d'alegria popular en forma de cants i balls. La Pasqua i el Roser de Maig eren les principals festes d'aquest cicle. Sembla que tant el cant de les caramelles com algun tipus de ball amb cascavells ja eren ben presents a la zona de Manresa al final del segle XVI. Segons un document de l'Arxiu de la Seu de Manresa, l'any 1594 uns manresans van cantar caramelles en diferents pobles de la vegueria. Anaven acompanyats de flauta, tamborino i cornamusa, i alguns dels joves 'ballaven los cascabells' (VILAR et alii, 2003: 15-16). A començament del segle XX (1908) es disposa ja d'una fotografia de la colla del ball de Cascavells de Sant Mateu de Bages. Cal dir que al municipi de Sant Mateu de Bages era un dels llocs on tant les caramelles, anomenades popularment camilleres, com el ball de cascavells estava més arrelat. En un moment donat a aquesta tradició s'hi van afegir els grups de trabucaires o galejadors. Les músiques eren populars i les lletres les solien redactar autors anònims. L'escriptor Joan Planas en el seu llibre sobre la masia de les Planes fa una descripció de com era, segons el seu record, la festa de Pasqua i les Caramelles a les primeres dècades del segle XX (PLANAS, 1969: 74). El dissabte de Glòria a les deu es posaven repicar les campanes de l'església. Seguidament la quitxalla esclatava en un gran xivarri amb ferregots i llaunes. Havia arribat la Pasqua de Resurrecció que era, junt amb la festa major, la festivitat més senyalada del poble. Es celebrava amb diverses funcions religioses i actes profans, però l'acte estel·lar eren les caramelles, en aquesta zona anomenades popularment 'camilleres', que tenien lloc entre dissabte i diumenge. Encapçalava la comitiva dels camillaires una dotzena de trabucaires, que anaven disparant els seus trets consecutivament. Després venien els camillaires, amb el cap de colla al davant que portava la bandera repenjada a l'espatlla, seguia el portador de la panera, adornada amb profusió de cintes i flors. Tot seguit venia una mula també engalanada que portava dues sàrries on s'anaven dipositant els ous regalats. La resta de la comitiva era formada pels músics, amb els seus instruments més aviat rudimentaris, cantaires i balladors. La colla feia un itinerari que passava les principals masies del pla de Sant Mateu: les Planes, la Sala, la Rabassola, la Rabassa... Les actuacions començaven amb una cantada dels camillaires. Després es feia el ball de cascavells. En les cases més fortes els propietaris convidaven a un refrigeri. En acabat, es feia el ball rodó en el qual els camillaires treien a ballar les dones de la casa al ritme de polca o vals. El punt final de les caramelles era a l'església parroquial. Després de celebrar un ofici solemne, davant la porta de l'església es ballava per darrera vegada el ball de cascavells. Finalment, es distribuïen entre els camillaires, asseguts a terra fent rotllana a l'era de cal Pla, els ous recollits per les cases i guardats a les portadores. Al nucli de Castelltallat també hi ha una antiga tradició de caramelles, que es solien cantar amb l'acompanyament d'un acordionista i incloïen també alguns balls, entre ells el ball de cascavells i el ball de bastons. L'esquema de les caramelles era semblant al descrit per la zona de Sant Mateu. Entre els anys 1956 i 1958 les cançons foren escrites per Pere Campàs, capellà de la parròquia de Castelltallat en aquests anys. Des del 1977 les caramelles es ballen conjuntament entre els nuclis de Sant Mateu i Castelltallat, i són mixtes. Després d'un període curt en què van deixar de fer-se, a partir de 1988 es van recuperar i s'han fet de manera ininterrompuda fins a l'actualitat.</p> | 41.7956600,1.7347100 | 394876 | 4627863 | 1921 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 63198 | Retaule major de Sant Pere de Claret dels Cavallers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-sant-pere-de-claret-dels-cavallers | <p>BOSCH, Joan (1990). Els tallers d'Escultura al Bages del Segle XVII. Manresa, Caixa d'Estalvis de Manresa, p. 161-162, 246. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert; SERRA SELLARÈS, Francesc (2008). 'Claret dels Cavallers (Sant Mateu de Bages)', Dovella, núm. 96 (estiu, 2008), Manresa, p. 5-19. FÀBREGA, Albert (2014). Informe tècnic sobre l'església i els retaules de Sant Pere de Claret dels Cavallers (Sant Mateu de Bages). Treball inèdit.</p> | XVII | En procés de restauració | <p>Retaule de tradició renaixentista situat a l'altar major de l'església de Sant Pere de Claret dels Cavallers. Es tracta d'un retaule d'estructura plana, característic de l'etapa plateresca, format per diferents taules pintades a l'oli i separades per columnes i elements de fusta tallada i policromada. Les columnes són acanalades (del tipus balustrada) amb capitells corintis, i en els entaulaments hi trobem caps de putti o angelets. El retaule s'estructura en quatre cossos o pisos (dividits en cinc carrers) més un sòcol. El primer pis conté la predel·la, amb cinc escenes. D'esquerra a dreta: Sant Miquel lluitant contra un dimoni, un àngel de la guarda i un infant, el sant Sudari, sant Sebastià i sant Bernardí de Siena. El segon pis té al centre la imatge de sant Pere en una fornícula (es tracta d'una imatge moderna). A l'esquerra dues escenes: Jesús camí del Calvari amb sant Pere en primer pla amb les claus, i en la segona l'alliberament miraculós de sant Pere de la presó. A la dreta dues més: la conversió de sant Pere en deixeble i la crucifixió de Pere cap per avall. El tercer pis presenta cinc escenes més, d'esquerra a dreta: un àngel de genolls, sant Jeroni fent penitència, Jesús donant les claus a sant Pere, sant Joan Baptista i la Verge davant d'un llibre obert. L'àtic conté una única taula que representa la Crucifixió de Crist. En el remat del retaule sorprèn la representació d'un cap que treu la llengua de forma burlesca. Les semblances de l'estil pictòric d'aquest retaule amb el Major de Castelltallat, especialment en les escenes de major qualitat, com ara l'escena central en què sant Pere rep les claus, han fet pensar que ambdós podien haver sortit del mateix taller, i més tenint en compte que l'església de Claret dels Cavallers tenia clars vincles amb la de Castelltallat, ja que n'era sufragània. Sembla, però, que el retaule de Claret dels Cavallers seria una mica anterior, ja que denota una tècnica menys madura, i es podria situar al voltant de l'any 1600. Pel que fa a l'autoria, la part escultòrica es pot dir que és obra d'un taller manresà. Probablement es tracta del taller dels Rubió (BOSCH, 1990: 256). Pel que fa al treball de pintura i daurat, probablement és obra de Jeroni Soler. Tant el pare com el fill són reconeguts pintors manresans que van tenir actuacions diverses a l'àrea de Sant Mateu de Bages i rodalies (FÀBREGA, 2014: 6). L'especialista en escultura barroca Joan Bosch no tracta a fons aquest retaule en el seu excel·lent llibre sobre els tallers d'escultura al Bages del segle XVII perquè no hi va poder accedir.</p> | 08229-329 | A l'església de Sant Pere de Claret dels Cavallers. Demarcació de Claret dels Cavallers | <p>L'any 1912 el fuster Pere Ferrer i Trulls va restaurar l'altar major, concretament els baixos i la part de l'altar. El 1918 el retaule va ser restaurat pel pintor i daurador Lluís Trulls i Soldevila. Durant la Guerra Civil de 1936 els escamots revolucionaris van entrar a l'església amb intenció de fer-hi destrosses, però finalment els retaules es van poder salvar, tot i que alguns van ser desmuntats i es van trencar. A la dècada de 1940 es va realitzar una restauració de la part corresponent a l'altar. L'any 2015 l'església de Sant Pere de Claret dels Cavallers fou declarada Bé Cultural d'Interès Local (BCIL). El 2017 el retaule major es troba en procés de restauració al Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès.</p> | 41.8215100,1.6468300 | 387620 | 4630844 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63198-foto-08229-329-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63198-foto-08229-329-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63198-foto-08229-329-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Atribuït al taller dels Rubió de Manresa (escultura) | Informació facilitada per Pere Vidal | 95|94 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 63199 | Retaule de Sant Isidre de Claret dels Cavallers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-isidre-de-claret-dels-cavallers | <p>BOSCH, Joan (1990). Els tallers d'Escultura al Bages del Segle XVII. Manresa, Caixa d'Estalvis de Manresa, p. 161-162, 246. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert; SERRA SELLARÈS, Francesc (2008). 'Claret dels Cavallers (Sant Mateu de Bages)', Dovella, núm. 96 (estiu, 2008), Manresa, p. 5-19. FÀBREGA, Albert (2014). Informe tècnic sobre l'església i els retaules de Sant Pere de Claret dels Cavallers (Sant Mateu de Bages). Treball inèdit.</p> | XVII | <p>Retaule de tradició renaixentista situat a l'església de Sant Pere de Claret dels Cavallers, concretament en una capella lateral a la banda de migdia. És un retaule de dimensions modestes, fet amb escenes pintades sobre fusta i amb una fornícula central. Està situat sobre un sòcol i s'estructura en tres nivells o pisos, amb tres carrers cadascun. Els carrers estan separats amb columnes del tipus balustrada. Al centre trobem una escultura de sant Isidre dins d'un nínxol apetxinat. A la mà dreta té la rella d'una arada i l'esquerra està en una actitud d'haver sostingut algun altre objecte. El bancal o predel·la conté tres escenes que semblen representar els tres estaments de la societat. A l'esquerra veiem tres personatges que serien els burgesos, mercaders o banquers; al centre dos personatges amb espases que representarien el braç militar; a la dreta tres personatges que mostres objectes sagrats, en representació del braç eclesiàstic. Al primer pis o cos central la taula de l'esquerra mostra sant Judes Tadeu amb una massa i una destral; a la dreta hi trobem sant Antoni de Pàdua portant un lliri a l'espatlla. El pis superior acull en l'escena central la Mare de Déu coronada com a reina del cel envoltada de penitents. A la dreta hi ha un clergue i un frare dominic de peu pregant; al carrer de l'esquerra es veuen dos personatges amb capa i espasa, sembla que dialogant. En general aquest retaule té una arquitectura molt similar a la del retaule major d'aquesta mateixa església. Això fa suposar que va sortir del mateix taller i en la mateixa època. Probablement, doncs, el retaule de Sant Isidre és contemporani del de Sant Pere: s'hauria confeccionat entorn del 1600 al taller dels Rubió, de Manresa.</p> | 08229-330 | A l'església de Sant Pere de Claret dels Cavallers. Demarcació de Claret dels Cavallers | <p>No es coneixen notícies històriques de la realització d'aquest retaule. Pels trets estilístics i per comparació amb el retaule major d'aquesta mateixa església i amb el retaule de Castelltallat es pot situar entorn del 1600, i correspon al renaixentisme de tradició plateresca. Durant la Guerra Civil de 1936 els escamots revolucionaris van entrar a l'església amb intenció de fer-hi destrosses, però finalment els retaules es van poder salvar, tot i que aquest va ser desmuntat i mostra algunes taules trencades. L'any 2015 l'església de Sant Pere de Claret dels Cavallers fou declarada Bé Cultural d'Interès Local (BCIL). El 2017 el retaule major es troba en procés de restauració al Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès, mentre que el retaule de Sant Isidre està pendent d'una bona restauració.</p> | 41.8214900,1.6468700 | 387623 | 4630842 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63199-foto-08229-330-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63199-foto-08229-330-2.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Pere Vidal | 96|94 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 63200 | Retaule del Roser de Claret dels Cavallers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-roser-de-claret-dels-cavallers | <p>BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Castell de Claret', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 460-461. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert; SERRA SELLARÈS, Francesc (2008). 'Claret dels Cavallers (Sant Mateu de Bages)', Dovella, núm. 96 (estiu, 2008), Manresa, p. 5-19. FÀBREGA, Albert (2014). Informe tècnic sobre l'església i els retaules de Sant Pere de Claret dels Cavallers (Sant Mateu de Bages). Treball inèdit.</p> | XVII | <p>Retaule pertanyent a l'època del barroc, situat a l'església de Sant Pere de Claret dels Cavallers, concretament en una capella lateral al costat nord. És un retaule de dimensions modestes, fet amb escenes pintades sobre fusta i amb una fornícula central. Està situat sobre un pedestal i s'estructura en un sòcol (sense predel·la), dos pisos i àtic, cadascun dividit amb tres carrers. Aquest és el més modern dels tres retaules que es conserven en aquesta església, concretament va ser realitzat l'any 1651. La decoració dels elements arquitectònics és més complexa que en els altres dos retaules i denota ja uns models característics de la primera etapa del barroc barroc (vigent entre 1620 i 1670). Cada carrer està separat amb columnes acanalades del tipus balustrada, d'ordre corinti. Al primer carrer hi trobem (a l'esquerra) Jesús al palau de Pilat colpejat pels soldats i, a la dreta, la Flagel·lació. Al segon pis (a l'esquerra) es representa l'adoració dels pastors i (a la dreta) els tres Reis d'Orient. El carrer central és ocupat per una talla de la Verge del Roser (que no és l'originària) situada dins un nínxol apetxinat. La part superior o àtic conté, a l'esquerra, la representació d'un àngel i, a la dreta, l'Esperit Sant en forma de colom i la Verge Maria. Les dues escenes es complementen formant l'Anunciació. A la taula central hi trobem una representació de Crist ressuscitat. A la part inferior del retaule, on hi ha el crucifix, hi podem veure dues ferradures, que són l'emblema de cal Ferrer, la casa que va pagar el retaule.</p> | 08229-331 | A l'església de Sant Pere de Claret dels Cavallers. Demarcació de Claret dels Cavallers | <p>El contracte per la construcció d'aquest retaule es va fer el 2 de desembre de 1651, i va costar 150 lliures. El va pagar Manuel Ferrer, del mas de cal Ferrer de Claret dels Cavallers. És obra del taller manresà dels Rubió, tot i que a causa de la mort inesperada de Josep Rubió, l'any 1666, va ser acabat pel taller dels Generes. Sembla que el daurat del retaule va fer-se l'any 1678 pel mestre Perarnau. Durant la Guerra Civil de 1936 els escamots revolucionaris van entrar a l'església amb intenció de fer-hi destrosses, però finalment els retaules es van poder salvar. L'any 2015 l'església de Sant Pere de Claret dels Cavallers fou declarada Bé Cultural d'Interès Local (BCIL). El 2017 el retaule major es troba en procés de restauració al Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès, mentre que el retaule del Roser està pendent d'una bona restauració.</p> | 41.8215000,1.6467800 | 387616 | 4630843 | 1651-66 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63200-foto-08229-331-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63200-foto-08229-331-2.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Josep Rubió i taller dels Generes, de Manresa (escultura); mestre Perarnau (daurat) | Informació oral facilitada per Pere Vidal | 96|94 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 63206 | Retaule del santuari de la Mare de Déu de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-santuari-de-la-mare-de-deu-de-coaner | <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2005), 'Sobre les esglésies de Coaner', Dovella, núm. 90. Manresa, p. 5-9. PUIG FORASTÉ, Teresa (1998). Retaule del Santuari de la Mare de Déu de Coaner. Súria, Centre Excursionista de Súria. VILAMALA, Joan (2015). 'Noves aportaciona a l'obra de Segimon Pujol (1668-1759)'. Ausa, núm. 27, Patronat d'Estudis Osonencs, Vic, p. 145-162. VILAMALA, Joan (2016). 'Fantasia barroca', El Salí (octubre 2016), Súria, p. 34-40.</p> | XVIII | Recentment restaurat, però tal vegada li convindria una restauració més definitiva | <p>Retaule d'època barroca situat a l'altar major de l'església santuari de la Mare de Déu de Coaner. És obra de Segimón Pujol de Gurb, qui el va fer entre 1715 i 1716. S'incsriu en el període intermedi de la retaulística barroca, caracteritzat per l'ús de la columna solomònica. Es tracta d'una obra de tamany mitjà en fusta tallada i policromada, que adopta la forma reticular característica dels retaules de tipus narratiu. S'estructura en cinc carrers i, en alçada, consta de pedestal, predel·la i tres cossos o pisos més àtic, aquest últim conservat molt parcialment. A la fornícula central s'hi aixeca un templet amb pedestal on hi havia la imatge romànica de la Verge de Coaner, que des de fa uns anys es guarda a l'església de Valls de Torroella. Al nivell de pedestal hi trobem l'altar, de pedra, sobre el qual hi ha una escalinata de cinc graons i, a la part central, el sagrari. A ambdós costats del pedestal hi ha sengles portes que donen al cambril on hi havia la imatge. La predel·la consta de les següents escenes, d'esquerra a dreta: Oració a l'hort de Getsemaní, Flagel·lació, Coronació d'espines i Camí del Calvari. El primer pis, a l'esquerra, té l'Anunciació i el Naixement de Jesús i, a la dreta, la Presentació de Jesús al Temple i la visita d'Isabel a Maria. Al segon pis hi trobem la Resurrecció, l'Ascensió, la Pentacosta i Jesús al Temple. El segon i tercer pis són separats per un ampli entaulament ric en decoració. El tercer pis només té tres escenes: l'Assumpció de Maria, la Crucifixió i la Coronació de la Verge. L'àtic, que només era al carrer central i ha pràcticament desaparegut, devia representar la figura del Pare Etern. Les parts d'ensemblatge són decorades amb angelets i decoració vegetal entre els elements arquitectònics. Les columnes són de tipus salomònic.</p> | 08229-337 | Santuari de la Mare de Déu de Coaner. Demarcació de Coaner | <p>El retaule va ser realitzat entre 1715 i 1716. Aquest segon any es va finalitzar i és el que figura en una inscripció del mateix retaule. L'autor és Segimón Pujol (1668-1759), de Gurb, que prové d'una nissaga de retaulistes d'aquesta població. És un autor poc estudiat ja que pertany a la fase del barroc tardà, menys considerat. L'estudiós Joan VILAMALA (2015, 2016) li ha dedicat diversos articles en els quals ressegueix amb força detall la seva biografia. Segimon va fer el seu aprenentatge amb els Moretó de Vic i posteriorment es traslladà al taller dels Grau, a Manresa. Aquí va conèixer Josep Sunyer, que el va influir notablement. Segons Vilamala, per les escenes del rosari Pujol es va inspirar en gravats, entre d'altres, d'Agustí Pujol, un dels millors escultors catalans. Entre els retaules de Segimon Pujol hi ha el del Roser de Matamargó, que va realitzar juntament amb el seu fill el 1730. El retaule de Coaner s'emmarca encara en la segona etapa de la retaulística barroca, caracterítzada per l'ús de la columna de tipus salomònic. En ple 1715, després de la Guerra de Successió, es tractava ja d'un model tardà, que es pot explicar pel context rural del seu autor.</p> | 41.8327000,1.7115800 | 393016 | 4632004 | 1716 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63206-foto-08229-337-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63206-foto-08229-337-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63206-foto-08229-337-3.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Segimon Pujol (treball d'escultura) | Inscripció de la data del retaule en el primer graó de l'escalinata: 1716. | 96|94 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 63354 | Imatge de la Mare de Déu de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-mare-de-deu-de-coaner | BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 408. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Julià de Coaner', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 465-469. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2005), 'Sobre les esglésies de Coaner', Dovella, núm. 90. Manresa, p. 5-9. | XIII | Restaurada al Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya | Talla romànica de la Mare de Déu de Coaner, venerada antigament al santuari de Coaner i emplaçada des de fa uns anys a l'església parroquial del Sagrat Cor de Valls de Torroella, de la qual les dues esglésies de Coaner en són actualment sufragànies. La imatge respon a un tipus iconogràfic derivat de models bizantins, seguint l'anomenada Nicopea (la qui porta la Victòria). Es tracta d'una imatge sedent amb l'Infant, que seu sobre el genoll esquerre. La Verge porta una túnica de color porpra amb estilitzacions vegetals daurades i, al damunt, una casulla. Al cap du una toca de vel blanc que no deixa veure pràcticament els cabells i una corona de merlets. El Nen porta una túnica i un mantell en forma de toga romana i té al cap una corona similar a l'anterior. Com a atributs, la Mare i el Fill duen una bola (la primera a la mà dreta i el segon a l'esquerra). L'escultura mesura 62 cms d'alçada. Tot i que el treball de les cares és força acurat, en general es pot considerar una talla poc estilitzada. Tanmateix, ha perdut el hieratisme que caracteritza les primeres escultures romàniques. Mentre que la Mare conserva la visió frontal, el Nen gira lleugerament el cap i dirigeix la mirada a la dreta de l'espectador. Cronològicament, es pot situar al principi del segle XIII. També indiquen una cronologia avançada la indumentària i alguns atributs. | 08229-501 | Església parroquial de Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | La de Coaner és una de les marededéus trobades. Segons la llegenda, reproduïda en els seus goigs i que segueix l'esquema clàssic, un pastor la troba prop de les aigües d'un torrent i la trasllada a l'església parroquial des d'on, davant l'estupefacció de la gent, la imatge torna al seu lloc d'origen, mostrant així la seva voluntat de no ser moguda d'aquell indret, en el qual s'hi edificà el santuari. La imatge és invocada tradicionalment davant de la necessitat d'aigua i també per guarir coixos i trencats, així com per protegir les parteres. L'historiador Albert FÀBREGA (2005: 6) considera que el culte a Santa Maria devia existir a Coaner almenys des del segle XIII (moment en què és datada la imatge romànica de la Verge) i sosté la hipòtesi que des dels inicis l'església parroquial tenia l'advocació de Sant Julià, i que en algun moment anterior a 1557 es va construir una capella a l'exterior destinada al culte a Santa Maria. Fàbrega aporta dos documents que demostren que abans de la construcció de l'actual Santuari de Santa Maria a Coaner hi havia una capella dedicada a la Mare de Déu. No es pot assegurar que estigués situada al mateix indret on avui hi ha el santuari, tot i que és molt possible que fos així. Sigui com sigui, el 27 de setembre de 1648 es va construir l'actual església santuari dedicada a Santa Maria, que des d'aleshores va acollir la imatge. En època del barroc la imatge va ser repintada i daurada. Va romandre al santuari de Coaner fins l'any 1936, quan va ser amagada a l'interior d'un nínxol. El 1940 fou retornada al seu lloc i en aquest moment s'hi va practicar una restauració que va patir d'un excés de zel per deixar-la massa embellida. L'any 1968, per manament del bisbe de Solsona i adduint motius de seguretat, es traslladà a l'actual emplaçament, a l'església parroquial de Valls de Torroella. Entorn de 2014 la talla fou restaurada al Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya. | 41.8476900,1.7193500 | 393686 | 4633658 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63354-foto-08229-501-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63354-foto-08229-501-2.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 92|85 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 63416 | Gegants de Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-valls-de-torroella | XX | <p>Gegant i geganta del poble de Valls de Torroella, que van ser creats l'any 1981 i 1982 respectivament. Representen dos reis arquetípics, els quals no tenen cap relació directa amb la història del poble. El gegant es diu Francesc, porta corona, un vestit verd i sosté amb la mà alçada una bara. La geganta es diu Maria Teresa, porta un vestit grana i blanc i llueix un pom de flors a la mà. La cara i les mans dels dos gegants són fets amb fibra de vidre, cosa que en el seu moment va ser una novetat. Els noms dels gegants van ser posats en honor dels seus constructors. Concretament, la cara i les mans van ser fetes per Francesc Ferrer, mentre que el disseny i l'elaboració dels vestits va anar a càrrec de Maria Teresa Carreras.</p> | 08229-563 | Teatre de Valls de Torroella (Carretera de Cardona, s/n). Demarcació de Valls de Torroella | <p>Va ser la Comissió de festes de Valls de Torroella qui va promoure la confecció d'uns gegants per donar més vistositat i alegria a les festes del poble. Els dos reis van ser confeccionats per la mateixa gent de Valls de Torroella. El gegant va sortir per primera vegada per la festa major de 1981. El 31 de juliol de l'any següent es va organitzar el seu comiat de solter, que va consistir en un cercavila nocturn i esbojarrat, també dins de la festa major. L'endemà d'aquest acte s'estrenava en la mateixa festa major la nova geganta. El 1983 el gegant va ser objecte d'un 'canvi de cara'. La colla de geganters es va constituir poc després de tenir els gegants. És formada per un grup de joves del poble i ha participat en diverses trobades, portant els gegants de Valls per diferents indrets de Catalunya. A partir de 1984 els acompanya també un grup de grallers propi, integrat per gent del poble. Actualment, els gegants Francesc i Maria Teresa son presents a totes les festes de Valls de Torroella, i també a les d'algun poble veí, si se'ls demana la seva presència.</p> | 41.8482700,1.7221300 | 393918 | 4633719 | 1981 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63416-foto-08229-563-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-01-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Pere Lladó Camprubí | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 62854 | Can Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pla-4 | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 223).</p> <p>NOGUERA, Valentí (1904). Monografia del poble de Sant Mateu de Bages, Manresa, P. 20, 27.</p> | XV-XIX | <p>Masia de dimensions mitjanes, d'origen medieval, que està emplaçada en un punt central i dominant del pla de Sant Mateu, al costat de l'església parroquial. Fou històricament un dels masos més poderosos d'aquesta zona i és el que conserva una arquitectura de major qualitat. El conjunt consta del cos residencial (amb planta baixa, un pis i golfes) més una llarga extensió de coberts adossats a ponent. El cos residencial presenta actualment una planta més o menys quadrada però amb un queixal en un dels angles. Això és perquè el cos originari era més petit i s'amplià pels costats sud-est i est. Una part de la façana va quedar coberta amb l'ampliació i una part va quedar visible. És on es conserven els elements arquitectònics més antics i interessants: un portal adovellat i, sobretot, un finestral de tradició renaixentista, amb un trencaaigües motllurat en la llinda i brancals així com un ampit decorat am un gravat en forma de disc solar. El finestral de l'esquerra sembla fet posteriorment a imitació de l'anterior. L'aparell del mur és de bona qualitat, a pedra vista i fet amb carreus mitjans disposats en filades. Els cos ampliat té unes característiques similars però de menor qualitat. En la resta de façanes es conserven diverses finestres amb elements de pedra picada al nivell del primer pis. Els primers coberts adossats a la façana de ponent (del segle XIX) són de tipologia tradicional i de bona qualitat. El gran cobert allargat situat més a l'extrem és de construcció força moderna, ja del segle XX; obrat amb totxo tot i que sobre una base de pedra.</p> | 08229-88 | Pla de Sant Mateu | <p>Aquest mas és un dels més antics i més importants del Pla de Sant Mateu. Està situat en una posició privilegiada al costat de la parròquia, cosa que curiosament suggereix un cert paral·lelisme respecte amb el mas de les Planes, que es troba situat vora el castell de Sant Mateu. El mas Pla es troba documentat en un capbreu de l'any 1259 del monestir de Santa Cecília de Montserrat, en el qual s'especifica que tenia honors prop del castell i que pagava de cens al monestir un parell de gallines i tasca (una onzena part de la collita). En el capbreu de l'any 1334 es reafirma la mateixa informació. La família Pla està documentada a Sant Mateu almenys des dels segles XIV i XV. Probablement eren els propietaris de can Pla, i posseïen una important extensió de terra, incloent-hi les terres entorn del castell de Sant Mateu. Posteriorment, algunes d'aquestes terres més pròximes al castell van passar a la masia de les Planes, sorgida al segle XVI. En una llista de prohoms del terme de Sant Mateu que l'any 1411 donaven caritat hi figuren, entre d'altres, Joan del Pla i Pere del Pla (NOGUERA, 1904: 20). Així mateix, en un fogatge de Sant Mateu de Bages l'any 1553 consta un tal Joan Pla. D'altres membres amb al cognom Pla apareixen de manera freqüent en documents d'aquesta època. També sabem que el 1574 Sebastià Pla, que era fill d'aquesta casa i rector de Fonollosa, va fundar una causa pia per a donzelles pobres maridar (NOGUERA, 1904: 27). Tot això dóna a entendre que la família Pla habitava el mas de can Pla en aquest moment, als segles XV i XVI i possiblement amb anterioritat. Tipològicament el cos originari d'aquest mas, que conté elements de tradició renaixentista, es pot datar als segles XVI-XVII, mentre que les ampliacions de la casa podrien ser obra dels segles XVIII i XIX. Encara en èpoques ben recents els terrenys del mas abastaven gairebé tot el Pla de Sant Mateu, i incloïen diversos parcers. La casa ha passat per diversos propietaris i, com a mínim des de mitjans de segle XX, ha estat desocupada i només servia per tancar-hi un ramat en el llarg cobert. Actualment és propietat dels amos de cal Mariquit.</p> | 41.7957500,1.7345100 | 394860 | 4627873 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62854-foto-08229-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62854-foto-08229-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62854-foto-08229-88-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la façana posterior del cobert: 1876 Informació facilitada per Gina Carne Pesarrodona | 85|94|98|119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 62855 | Cal Pich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pich | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 220).</p> | XVIII-XX | <p>Casa força gran i amb una certa distinció que durant molts anys va ser la seu de l'Ajuntament. Es troba situada al nucli de sant Mateu i a prop de la parròquia, pràcticament adossada a can Basiga i cal Bonic, a un costat de l'únic carrer de Sant Mateu de Bages. Es tracta d'una construcció de planta rectangular, que consta de planta baixa més dos pisos, amb diversos coberts a ambdós costats. Antigament la façana principal era la que està encarada al sud-est. Està distribuïda en base a quatre eixos d'obertures de disposició simètrica. A la planta baixa hi ha un senzill portal que marca l'eix principal, amb dos balcons als pisos superiors. El de més amunt conserva una barana de ferro forjat que dóna certa distinció al que fou el principal edifici públic del municipi. La resta d'obertures són finestres que estan emmarcades amb pedra picada i llueixen uns ampits treballats que sobresurten. L'aparell és d'una certa qualitat, fet amb carreus més o menys escairats però disposats irregularment i amb restes d'arrebossat.. En un moment determinat aquesta façana va quedar obstaculitzada per la construcció de coberts i una terrassa al nivell del primer pis, de manera que va guanyar pes la façana que dóna a la banda del carrer. Aquesta, amb una distribució més irregular, compta amb diverses finestres que a les dues primeres plantes són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Al pis superior té dos balcons emmarcats amb maó. Originàriament la casa era més curta, pràcticament de planta quadrada, i posteriorment s'allargà cap a la façana que dóna al carrer, de manera que ara sobresurt lleugerament respecte a les cases veïnes. Junt als coberta de la banda nord-oest, la casa té una escala exterior que dóna accés directe al segon pis. Tot i que el conjunt es troba actualment en estat d'un cert abandó, ha conservat en general la tipologia originària.</p> | 08229-89 | Pla de Sant Mateu | <p>La casa de cal Pich podria ser una construcció anterior al segle XIX. No sabem amb precisió des de quan va ser seu de l'Ajuntament de Sant Mateu de Bages. Anteriorment, molts dels batlles del terme eren de la masia de Les Planes, per la qual cosa aquesta masia devia funcionar a la pràctica com a centre del govern municipal. Segons sembla, antigament les reunions del consell del terme s'havien fet a l'aire lliure a l'empara d'una alzina i, més tard, a la casa de Muntaner. Probablement a començament del segle XIX, quan es van constituir formalment els ajuntaments moderns, el govern municipal ja s'ubicava a cal Pich, concretament al pis superior, i s'hi accedia per l'escala lateral. Les plantes inferiors eren residència de diverses famílies. Durant aquest segle la casa es va ampliar i transformar, i la façana es dotà d'una certa distinció amb l'afegit dels balcons. L'Ajuntament es va mantenir al pis superior d'aquesta casa fins que fou traslladat a l'edifici actual, inaugurat l'any 2002.</p> | 41.7964300,1.7330800 | 394742 | 4627950 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62855-foto-08229-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62855-foto-08229-89-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Neus Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 62856 | La Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-0 | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 201).</p> | XIX-XX | <p>Casa de petites dimensions que s'aixeca aïllada a un costat de la plaça de la Creu, al nucli de Sant Mateu, d'aquí el nom amb què es coneix actualment. És una construcció modesta, de planta rectangular, que ha conservat molt parcialment la seva tipologia originària. Està emplaçada a la vora d'un petit cingle, i consta de planta semisoterrània més un pis superior. La façana principal, encarada al sud-est vers la plaça, només té la planta superior i ha estat reformada modernament amb un mur d'aplacat de pedra. La façana lateral ha conservat millor la tipologia tradicional i encara s'hi pot veure el mur de pedra. El costat de ponent també està molt reformat, amb un balcó i una escala moderns.</p> | 08229-90 | Pla de Sant Mateu. Plaça de la Creu | <p>Segons dades del cadastre, l'any de construcció d'aquesta edificació és el 1880. Era propietat de la casa de cal Pubill, i durant molts anys va ser el local del Sindicat de Pagesos. Més tard va quedar desocupada i els nous propietaris de cal Pubill, la família Casas, la van reformar i ampliar entorn de 1970. Des d'aleshores es coneix amb el nom de la Creu.</p> | 41.7969500,1.7325500 | 394699 | 4628009 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62856-foto-08229-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62856-foto-08229-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62856-foto-08229-90-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 62857 | Cal Mariquit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mariquit | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 203).</p> | XIX-XX | <p>Casa de pagès de dimensions mitjanes situada vora el camí d'accés nord-est a Sant Mateu de Bages, la qual forma part d'un petit raval junt amb tres cases més. Es tracta d'una construcció envoltada de coberts i adossada en part a cal Xarell. El cos residencial originari era de planta quadrada, al qual s'hi va afegir un cobert adossat a llevant l'any 1948 i un cos davanter encara més modern, fet de maó. Consta de planta baixa més dos pisos. La façana principal, encarada al sud-oest, ha quedat parcialment tapada per la construcció de maó. En queda visible el portal, emmarcat amb brancals de pedra i rematat amb un arc escarser fet de maó, així com dues finestres. Els murs de la casa són a pedra vista i tenen diferents finestres, disposades irregularment, emmarcades amb llindes i brancals de pedra. La casa té un altre cobert aïllat força gran davant de la façana principal. Es tracta d'una interessant construcció de pedra que té un petit porxo amb cobert voladís al davant. També es conserva una tina. Amb l'excepció del cos modern adossat, exteriorment la casa ha conservat força bé la tipologia tradicional.</p> | 08229-91 | Pla de Sant Mateu | <p>Al final del segle XVIII va sorgir en terres del mas de les Planes aquest petit raval situat vora el camí d'accés nord-est a Sant Mateu de Bages. Els pagesos que van construir aquestes cases van comprar els terrenys. Cal Mariquit, cal Xarell, cal Burrim i segurament també cal Biel podrien ser d'aquest moment, entorn del 1771 segons indica la inscripció d'una llinda de cal Xarell. Sobre cal Mariquit en concret no coneixem cap notícia del seu any de construcció, excepte la dada que figura en el cadastre (no sempre fiable) que és el 1800. Almenys des del final del segle XIX en són propietaris la família Carner: Josep Carner, casat amb Maria, després el seu fill Francisco Carner, casat amb Rosa Bruc, i el fill d'aquest, Josep Carner. Segons les inscripcions conservades, la casa s'engrandí amb el cobert davanter el 1861 i amb nous coberts adossats ja al segle XX.</p> | 41.8008800,1.7359800 | 394990 | 4628441 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62857-foto-08229-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62857-foto-08229-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62857-foto-08229-91-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda del cobert davanter: 1861 Inscripció al cobert adossat a llevant: 1948 | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 62858 | Cal Xarell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xarell | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 204).</p> | XVIII-XX | <p>Casa de pagès de dimensions mitjanes situada vora el camí d'accés nord-est a Sant Mateu de Bages, la qual forma part d'un petit raval junt amb tres cases més. Es tracta d'una construcció en part adossada a cal Mariquit i comunicada amb aquesta per una terrassa. És de planta rectangular força allargada i disposa de planta baixa més un pis i golfes. Es tracta d'una obra feta en dues fases, de la qual la part més antiga és la de ponent. La façana principal, encarada a migdia vers un pati o era, té el mur actualment a pedra vista. El portal i les finestres del pis superior estan emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Les obertures de la part més oriental, probablement ja del segle XIX, són emmarcades amb maó. Per la part posterior les finestres són més petites. Abans hi havia una tina, que ja no es conserva. La casa té adossada al costat de llevant i nord diversos cossos de construcció moderna fets de maó. El que es troba a la part posterior, edificat en un terreny amb fort desnivell, té quatre plantes.</p> | 08229-92 | Pla de Sant Mateu | <p>Al final del segle XVIII va sorgir en terres del mas de les Planes aquest petit raval situat vora el camí d'accés nord-est a Sant Mateu de Bages. Els pagesos que van construir aquestes cases van comprar o van adquirir els terrenys. Cal Mariquit, cal Xarell, cal Burrim i segurament també cal Biel podrien ser d'aquest moment. En el cas de cal Xarell es conserva a Les Planes un document de l'any 1770 segons el qual els propietaris d'aquest mas, aleshores la pubilla Caterina Planes, casada amb Joan Pla, fan donació a Josep Boixadera, que és fillol de la mateixa Caterina, d'una peça de terra d'aproximadament una quartera, la qual s'ha de destinar a construir aquesta casa. El terreny està subjecte a un cens anual consistent en una gallina que s'ha de donar per Nadal. Segons indica la inscripció d'una llinda de la casa, aquesta es va construir l'any següent: el 1771. Ja al segle XX, la casa era habitada per una altra família que van marxar-ne i tornar diverses vegades. Finalment, va adquirir la casa la família Boixaderas (no sabem si emparentats amb els anteriors), que en són propietaris des de fa dues generacions. En els anys recents s'hi ha fet algunes obres, per exemple amb la construcció d'una terrassa on abans hi havia un cobert amb estable.</p> | 41.8009400,1.7361500 | 395004 | 4628447 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62858-foto-08229-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62858-foto-08229-92-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda del primer pis: 1771 Informació oral facilitada per Catalina Soler i Neus Vilardaga. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 62859 | Cal Burrim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-burrim | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 202).</p> | XIX-XX | <p>Casa de pagès de dimensions força grans situada vora el camí d'accés nord-est a Sant Mateu de Bages, la qual forma part d'un petit raval junt amb tres cases més. Es tracta d'una construcció aïllada que adopta la forma d'una petita masia de formes molt regulars i obrada en una sola fase. El cos residencial és de planta quadrada, amb planta baixa més dos pisos, i té coberts adossats als laterals, sobretot al costat de llevant. La casa està perfectament orientada amb la façana principal cap a migdia. Aquesta té una composició totalment regular i simètrica, amb un portal emmarcat amb brancals de pedra a la planta baixa i tres obertures a cadascun dels pisos superiors, ja sigui en forma de balcó o finestra, amb l'eix central remarcat. Les obertures eren emmarcades amb brancals i llindes de pedra però algunes ha patit lleus reformes. La resta de murs, igual que la façana principal, són de pedra i semi-arrebossats, però les finestres que contenen són més petites. A la façana posterior una part del mur ha hagut de ser refet amb obra moderna de maó. En aquest sector es conserva una tina, a la qual s'hi accedeix per una petita rampa. La casa té una bona extensió de coberts, de tipologia més desigual, que s'allarguen sobretot per la banda de llevant. Excepte en la part obrada amb maó, exteriorment ha conservat molt bé la tipologia originària.</p> | 08229-93 | Pla de Sant Mateu | <p>Al final del segle XVIII va sorgir en terres del mas de les Planes aquest petit raval situat vora el camí d'accés nord-est a Sant Mateu de Bages. Els pagesos que van construir aquestes cases van comprar els terrenys. Cal Mariquit, cal Xarell, cal Burrim i segurament també cal Biel podrien ser d'aquest moment, entorn del 1771 segons indica la inscripció d'una llinda de cal Xarell. Sobre cal Burrim no en coneixem notícies concretes, excepte la inscripció de l'any 1887. Es tracta d'una construcció molt homogènia que podria ser obra del segle XIX.</p> | 41.8005600,1.7348300 | 394894 | 4628407 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62859-foto-08229-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62859-foto-08229-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62859-foto-08229-93-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda de la façana: Ñ 1887 | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 62860 | Ajuntament de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-sant-mateu-de-bages | XXI | Edifici de construcció moderna (inaugurat l'any 2002) que és la seu de l'Ajuntament de Sant Mateu de Bages. Està emplaçat a la plaça de la Creu, en un punt cèntric del petit nucli de la població. És un edifici de concepció moderna, obrat amb maó de color gris clar, que produeix un notable contrast amb la resta de cases rurals de l'entorn. En base a un cos central de planta rectangular, es distribueix en diferents volums de formes cúbiques que s'adapten a un terreny amb lleuger pendent. La façana que dóna a la plaça presenta un aspecte més sobri, pràcticament sense obertures. Té un cos superior que forma un petit porxo amb tres columnes. Per la part de migdia una retícula de galeries quadrades emmarquen la façana posterior i permeten l'entrada de llum mitjançant grans finestrals de vidre. Al costat nord-oest s'aixeca un cos de menor volum que queda separat uns pocs metres i comunicat per una passarel·la. És la seu del local social i d'un bar. Entremig hi ha una petita zona enjardinada, amb una olivera i una escultura al·legòrica del municipi de Sant Mateu de Bages. | 08229-94 | Pla de Sant Mateu. Plaça de la Creu, s/n | L'edifici del nou Ajuntament es construí de nova planta en uns terrenys vora la plaça de la Creu que es van adquirir l'any 1996. El projecte i la direcció de l'obra va anar a càrrec de l'arquitecte manresà Anton Baraut Guila. L'edifici es va finalitzar el 2001 i fou inaugurat el 2002. | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 2001 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62860-foto-08229-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62860-foto-08229-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Anton Baraut Guila (arquitecte) | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 62863 | Barraca de pedra seca 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-1-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Pascual Robles García (codi 14238) | XIX-XX | Sostre parcialment enderrocat | Barraca de pedra seca de planta quadrada, coberta amb falsa cúpula. Té una petita finestra i la porta de llinda plana. | 08229-1 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.8108800,1.7462500 | 395860 | 4629538 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62863-foto-08229-1-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml