Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 62976 | Plana de les Forques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plana-de-les-forques | PLANAS, Joan (1969). Les Planes de Sant Mateu. Barcelona, ed. Jover, | Petita esplanada situada al costat del camí d'accés a Sant Mateu de Bages (actual carretera BV-3003), molt a prop de la capella de Sant Miquel de les Planes i del castell de Sant Mateu on, segons es pot deduir del topònim, antigament hi havia les forques on eren penjats els ajusticiats pel senyor del terme. El topònim 'Plana de les Forques' és esmentat en un document de l'any 1701 conservat a la masia de les Planes quan descriu les afrontacions d'aquest mas: 'els masos i peces de terra juntes termenen a sol ixent amb la plana de les Forques i amb l'honor de l'Esbert, en el cap de la costa d'Antius... ( )'. El fet que aquesta esplanada es trobi al final de la pujada del camí, en una corba pronunciada que hi ha quan aquest arriba a l'altiplà de Sant Mateu, molt a prop de l'església del castell, on en època medieval i encara al segle XVIII hi havia diversos masos que formaven una petit nucli, fa pensar que s'havia triat de manera intencionada com a lloc estratègic perquè la forca servís d'exemple i escarment per a tots els viatgers i la gent del poble que passava pel camí. | 08229-123 | Carretera BV-3003, km. 5. Demarcació de Sant Mateu de Bages | L'any 1381 la família Boixadors, senyors del castell i terme de Sant Mateu de Bages, van ampliar els seus dominis tot comprant al rei Pere el Cerimoniós el mer i mixt imperi d'aquestes terres. És a dir, tant la jurisdicció comuna (mixt imperi) com la criminal (mer imperi) dins del seu terme. Per tant, era el senyor qui exercia la justícia en el terme del castell de Sant Mateu de Bages. Al segle XV el domini passà als Gàver i, per matrimoni, als Peguera, la qual encara mantenia la senyoria al segle XVII en la persona de Galceran de Peguera. L'evolució posterior és poc coneguda. L'any 1718 el senyor jurisdiccional era Ignàsia de Soler, mentre que l'any 1789 era Fernando de Guzmán. En el moment de la desaparició dels senyorius jurisdiccionals, l'any 1831, el senyor era el baró de Finestracs. | 41.8019300,1.7476000 | 395957 | 4628543 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Neus Vilardaga | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 63048 | Font de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-sala-1 | Indret abandonat i envaït per la vegetació | Font situada en una vall per on discorre el torrent de cal Mateu, entre el casal de la Sala i el Casetó. La font es troba en una zona humida al voltant del torrent i aflora d'un marge actualment molt cobert per la vegetació. | 08229-171 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.8160600,1.7243900 | 394052 | 4630140 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||||
| 63084 | Vall de la Riera de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vall-de-la-riera-de-coaner | <p>AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural, Manresa. L'Arada Cooperativa (2015). Memòria i Paisatge a Sant Mateu de Bages. Història dels boscos. Paisatges d'aigua. La riera de Salo i la riera de Coaner (fullets)</p> | <p>La riera de Coaner neix a prop de la Molsosa i pren un sentit d'oest a est fins a desembocar al riu Cardener aigües amunt de Súria, després d'un recorregut d'uns 13 km que transcorren integrament dins del terme municipal de Sant Mateu de Bages. Es tracta d'una riera d'aigua neta, ja que no té cap població a la vora, i és la més important del municipi. Té un cabal escàs i irregular, però a l'estiu no s'arriba a assecar. En el primer tram la riera ha de superar un fort desnivell i passa per uns quants salts d'aigua acompanyats de gorgs amagats entre la vegetació. El segon tram, que comença just abans d'arribar al castell de Coaner, és força més planer. Un aspecte remarcable és que en determinats punts del seu recorregut es pot observar en les parets verticals del congost la falla coneguda com l'anticlinal de Súria. Aquesta falla té el seu paratge més conegut a l'indret de Mig-Món (Súria), però es pot seguir al llarg d'uns 40 km des de Navàs (a l'est) fins a Castellfollit de Riubregós (a l'oest); en aquest tram oest al pas de la vall de la riera de Coaner. En aquesta vall trobem vistes espectaculars dels estrats inclinats que conformen la paret nord del congost, sobretot per la banda nord. Aquesta falla es va formar fa uns 16 milions d'anys, en el moment que les forces tectòniques que aixecaven els Pirineus van provocar el trencament del plegament que s'estava formant en aquest terreny. Des de fa uns anys la falla de Mig-Món i el seu entorn constitueixen un dels indrets destacats del Geoparc Mundial Unesco de la Catalunya Central i és visitada per geòlegs de tot el món. Pel que fa a la vegetació, les ribes de la riera són ocupades pel paisatge propi dels boscos de ribera, amb salze blanc i verd, situats en les zones més humides a tocar de la riera. Més enllà hi ha l'àlber, el freixe de fulla petita i el pollancre. En trams amb més disponibilitat d'aigua és on s'hi desenvolupa el bosc de ribera més pròpiament, amb arbres caducifolis que van acompanyats d'un sotabosc. Habitualment hi trobem llúpol, vidalba, sanguinyol, saüc, sarga i gatell, però també és habitual trobar-hi arç blanc, esbarzers i heures. Entre la fauna associada als boscos de ribera cal destacar el picot garser petit, el rossinyol, el cargolet, el papamosques gris, l'ànec collverd, l'oriol, el blauet, la cuereta torretenera o la blanca, el corriol petit, el bernat pescaire, la polla d'aigua. També hi trobem el ratpenat d'aigua, i la tortuga de rierol, entre d'altres. La riera de Coaner marca el límit nord de l'espai PEIN de la serra de Castelltallat. Des del punt de vista de l'aprofitament humà, a banda de nodrir molins i serradores com la del Semìs, ha estat sempre un indret d'esbarjo com els banys estivals o anar a caçar crancs.</p> | 08229-207 | Demarcació de Coaner | 41.8340500,1.7081000 | 392729 | 4632158 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63084-foto-08229-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63084-foto-08229-207-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-11 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 1785 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63085 | La Ribera (zona de ribera al Cardener) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ribera-zona-de-ribera-al-cardener | Espai d'interès natural al voltant del paratge conegut com la Ribera, que es troba en un dels meandres que fa el riu Cardener en passar per la població de Súria, just al punt on desemboca la riera de Coaner. Una mica més amunt s'estén una esplanada que és coneguda com el pla de Barbeies, i molt a prop hi ha dues masies històriques: la Riera i la Ribera. La zona més propera al riu i a la riera de Coaner es caracteritza pel paisatge conformat per les valls dels dos cursos fluvials, que en aquest punt són molt obertes i van acompanyades d'un interessant bosc de ribera. Prop de la masia de la Ribera hi ha la resclosa i l'inici del canal de la fàbrica Jover, ja en terme municipal de Súria. Es tracta d'un indret molt tranquil i d'un gran interès natural i paisatgístic. | 08229-208 | Demarcació de Coaner | 41.8347600,1.7400000 | 395379 | 4632197 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63085-foto-08229-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63085-foto-08229-208-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||||
| 63086 | Serra de Castelltallat (PEIN) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-castelltallat-pein | <p>AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural, Manresa. L'Arada Cooperativa (2015). Memòria i Paisatge a Sant Mateu de Bages. Història dels boscos. Paisatges d'aigua. La riera de Salo i la riera de Coaner (fullets)</p> | <p>Espai d'interès natural (declarat PEIN) que abasta el conjunt de la serra de Castelltallat i, en conseqüència, una part molt substancial del terme municipal de Sant Mateu de Bages. Concretament, l'espai protegit té com a límit nord la riera de Coaner i, pel sud, diversos torrents que es troben a la part meridional del terme. Actualment, la superfície total de l'àrea PEIN és de 4.961 ha, de les quals la gran majoria es troben dins del municipi de Sant Mateu de Bages (4.796 ha). Les 165 ha restants corresponen al municipi de Súria. La serra de Castelltallat, originada per un plegament contemporani a la formació dels Pirineus fa 16 milions d'anys, s'estira en direcció sud-oest i nord-est, entre la Molsosa i el riu Cardener. Separa les valls de les rieres de Coaner (al nord) i de Rajadell (al sud). A la zona de Sant Mateu rep el nom de Serra de la Sala. Es tracta d'una serra de relleu suau per ambdues vessants, coronada per una altiplà estructural que assoleix els 900 m d'altitud. És una excel·lent mostra del paisatge mediterrani i submediterrani, amb predomini del bosc dins un mosaic en què hi són representats dos grans dominis de vegetació. Els vessants obacs tenen un domini de les rouredes seques de roure de fulla petita (Violo-Quercetum faginae). Actualment d'aquesta roureda només en resten petits retalls, ja que ha estat substituïda per grans pinedes de pinassa i pi roig. Els vessants solells, en canvi, són coberts per la vegetació mediterrània del domini del carrascar (Quercetum rotundifoliae). En aquest ambient hi predominen les brolles calcícoles, sobretot on abans hi havia feixes, que ocupen una gran extensió, acompanyades de pinedes de pi blanc, junt amb retalls de garrigues o prats secs. És de remarcar la presència de ruac (Ononis tridentata) en aquelles brolles on el substrat conté petites capes de guix. La fauna és la típica dels boscos mediterranis. Entre les espècies més representatives hi trobem porcs senglars, cabirols, llebres, conills, guineus, perdius o aus rapinyaires.</p> | 08229-209 | Zona central del municipi | <p>La Serra de Castelltallat va ser declarada PEIN l'any 1992 per la importància de la gran massa de bosc de pinassa que es troba als seus vessants. Ha estat sovint afectada per incendis forestals; especialment el gran incendi de la Catalunya central que va tenir lloc el 1994, i també el de 1998. L'espai natural compta amb diversos elements d'atracció. Entre els més representatius hi ha l'observatori astronòmic inaugurat fa uns anys, emplaçat en un punt dominant de la serralada, a 910 m d'altitud.</p> | 41.8096500,1.6636600 | 388997 | 4629505 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63086-foto-08229-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63086-foto-08229-209-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-06-22 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 1785 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63129 | Om de Biosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/om-de-biosca | Om centenari i de grans dimensions que es troba vora mateix de Biosca, concretament a l'angle nord-est de la masia. | 08229-252 | A la masia de Biosca. Demarcació de Castelltallat | Aquest arbre ja existia al segle XIX. S'explica l'anècdota que una de les pubilles d'aquesta època va trobar marit perquè la van veure enfilada a l'om i recollint fulles per al bestiar; d'aquí els avistadors van treure la conclusió que era una noia treballadora. | 41.7797500,1.6176400 | 385121 | 4626246 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63129-foto-08229-252-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 63139 | Alzina del Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-mas | Alzina centenària i de grans dimensions, emplaçada a la masia anomenada el Mas, prop de Castelltallat. Es troba en un petit promontori vora l'era de la masia. Tradicionalment era un punt de trobada dels veïns de l'entorn. Es diu que sota seu hi cap un ramat sencer de bens. Actualment la masia és propietat de Biosca i està destinada a allotjament d'agroturisme. Sembla al segle XIX hi havia una alzina més gran que va ser talada. Aleshores es decidí deixar l'actual, que ja tenia unes dimensions considerables. | 08229-262 | A la masia anomenada El Mas. Demarcació de Castelltallt | 41.7993500,1.6107300 | 384582 | 4628431 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63139-foto-08229-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63139-foto-08229-262-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||||
| 63149 | Font de Torrentbò | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-torrentbo | Font situada vora el Torrent Bo, a la part baixa de la vall molt tancada que forma aquest torrent, prop del punt de confluència amb un altre torrent. No gaire lluny hi ha la casa, avui en ruïnes, que s'anomenava Torrent Bo. La font està agençada amb unes senzilles lloses. És una de les poques d'aquesta zona que encara té aigua tot l'any. | 08229-272 | Demarcació de Castelltallat | A finals del segle XIX consta que la família del mas Biosca venia a rentar a aquesta font i a cuidar un hort un cop o dos a la setmana. Eren els propietaris de la casa de Rabinat, propera a la font. | 41.7750400,1.6032900 | 383920 | 4625742 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63149-foto-08229-272-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Té un plafó indicatiu del PEIN Serra de Castelltallat | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 63187 | Roure de cal Jaume Manuel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-cal-jaume-manuel | Roure emblemàtic situat al costat de la font de cal Jaume Manuel, en una petita esplanada. Es troba uns 200 m al sud de la casa anomenada cal Jaume Manuel i vora el torrent de la Vall. Aquest roure va sobreviure a l'incendi del 18 de juliol de 1998. | 08229-318 | Demarcació de Castelltallat | 41.7739600,1.6271100 | 385898 | 4625591 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63187-foto-08229-318-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | L'espai compta amb una taula de picnic i té un plafó informatiu del PEIN Serra de Castelltallat | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 63207 | Troballa de la Mare de Déu de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/troballa-de-la-mare-de-deu-de-coaner | Anònim (1913). Sant Mateu de Bages. Coaner. Més creus processionals. Contractes d'argenters manresans, Revista Ilustrada Jorba, núm. 53 (novembre 1913), Manresa, p. 427. BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 408. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Julià de Coaner', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 465-469. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2005), 'Sobre les esglésies de Coaner', Dovella, núm. 90. Manresa, p. 5-9. | Llegenda o tradició sobre la troballa de la Mare de Déu de Coaner. La recull P. Camós a 'Jardín de Maria plantada en el Principado de Cataluña' quan descriu la Mare de Déu de Coaner. El relat, molt similar a d'altres del mateix estil, diu que molts segles enrere prop de la riera de Coaner hi havia un bou. Un pastor va notar que s'amagava entre unes rames properes i hi va comparèixer. Va quedar molt admirat de torbar en aquell lloc una sagrada imatge de la Verge, amb les branques que li formaven una mena de pavelló. Comunicada la notícia al rector anaren molts dels felegresos a buscar la Mare de Déu i la van col·locar a l'església parroquial, però va desaparèixer molt aviat i tornà a situar-se al punt on l'havien trobada. Creient que era aquesta la voluntat divina se li edificà en un turó proper una capelleta que, pel fet de ser massa petita després va ser enderrocada per construir-hi l'actual. Així mateix, en els goigs de Nostra Senyora de Coaner es relaten els mateixos fets: Un pastor ditxós trobá / vostra imatge prodigiosa / en una boixeda hermosa, / en la que ell vos adorá / y Coaner vos visitá / ab efecte verdader. (...) La gent de Coaner pasmada / entengué ab tal maravella / que en particular Capella / voliau ser col·locada / la cual fou luego acabada / aplicant tot son poder. Aquesta marededéu ha estat invocada tradicionalment davant de la necessitat d'aigua i també per guarir coixos i trencats, així com per protegir les parteres. | 08229-338 | Oratori i santuari de la Mare de Deu de Coaner. Demarcació de Coaner | L'historiador Albert FÀBREGA (2005: 6) considera que el culte a Santa Maria devia existir a Coaner almenys des del segle XIII (moment en què és datada la imatge romànica de la Verge) i sosté la hipòtesi que des dels inicis l'església parroquial tenia l'advocació de Sant Julià, que en algun moment anterior a 1557 es va construir una capella a l'exterior destinada al culte a Santa Maria. Fàbrega aporta dos documents que demostren que abans de la construcció de l'actual Santuari de Santa Maria a Coaner hi havia una capella dedicada a la Mare de Déu. No es pot assegurar que estigués situada al mateix indret on avui hi ha el santuari, tot i que és molt possible que fos així. Sigui com sigui, el 27 de setembre de 1648 es va construir l'actual església dedicada a Santa Maria, que des d'aleshores va acollir la imatge. L'any 1968, per manament del bisbe de Solsona i adduint motius de seguretat, la imatge es traslladà a l'actual emplaçament, a la parròquia de Valls de Torroella. | 41.8334500,1.7114200 | 393004 | 4632087 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63207-foto-08229-338-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63207-foto-08229-338-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 63224 | Font i viver d'Utgés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-viver-dutges | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 43. | Entorn envaït per la vegetació | Font situada uns 300 metres al nord-oest del mas d'Utgés, actualment en ruïna. Es troba en el curs de la riera del mateix nom. La font actualment ha quedat colgada per la vegetació. Nodreix un viver força gran que servia per regar els horts que diverses cases tenien una mica més avall del viver. | 08229-363 | Demarcació de Castelltallat | 41.8090200,1.6059500 | 384202 | 4629512 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 63225 | Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/molinot-0 | Entorn ple de bardissa | Font del tipus pou artesià que es troba emplaçada prop de la riera d'Utgés, uns 200 metres al nord-est del mas d'Utgés. Actualment l'entorn proper és ple de bardissa i de difícil accés. En els pous artesians l'aigua subterrània emergeix a la superfície de manera espontània per efusió. Això succeeix quan hi ha hagut fortes pluges i el nivell de la capa freàtica ha augmentat. Aleshores d'aquest pou en surt un raig abundant. | 08229-364 | Demarcació de Castelltallat | 41.8096300,1.6126400 | 384759 | 4629570 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Coordenades UTM del lloc aproximatives | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 63228 | Font del Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mas-0 | Recentment restaurada | Font emplaçada en un petit prat, uns 300 m al nord-est de la masia coneguda com el Mas. És un indret agradable i que ha estat adequat amb una taula i bancs de pedra. La font brolla d'un marge revestit amb pedra. Recentment, l'aigua ha estat canalitzada cap a dos abeuradors que s'han construït per al bestiar. Antigament hi havia un viver i un hort, i s'hi anava també a rentar i agafar aigua. | 08229-367 | Demarcació de Castelltallat | 41.8023600,1.6120000 | 384693 | 4628764 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63228-foto-08229-367-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 63231 | Roca foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-foradada | Roca situada gairebé al cim d'un turó, prop de Castelltallat, amb diverses esquerdes o diaclasses que configuren una mena de grans blocs quadrangulars. Degut a l'erosió natural, una d'aquestes esquerdes s'ha convertit en un forat força gran, per on hi pot passar una persona. El blocs són l'aflorament d'un estrat rocós vertical, que té una gruixària d'uns tres metres i és força més llarg. Es troba dividit en tres nivells. Al del mig és on s'hi localitza el forat, que permet passar d'una banda a l'altra. Aquest element peculiar era conegut per alguns veïns de Castelltallat i, després de l'incendi de 1998, va quedar molt més visible. | 08229-370 | Demarcació de Castelltallat | 41.7957400,1.6393900 | 386957 | 4627993 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63231-foto-08229-370-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63231-foto-08229-370-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Joan Muns, de cal Prat Barrina | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 63275 | Bauma Negra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-negra | Indret força abandonat i envaït per la vegetació | Balma situada enmig d'un paratge frondós, uns 100 m al sud-oest de la casa de cal Milhomes, prop del punt on s'inicia un torrent que descendeix en direcció sud cap a la Rasa d'Utgés. La balma té uns 30 metres de llarg i és formada per un bloc de roca de color gris fosc degut a les humitats del lloc. Això, juntament amb el fet que es tracta d'un indret ombrívol, expliquen el nom de Bauma Negra. Quan hi ha pluja abundant l'aigua salta entremig de la balma i baixa torrent avall. Tot l'indret és ocupat per una interessant vegetació de ribera, amb roures i aurons entre d'altres espècies. | 08229-414 | Prop de cal Milhomes. Demarcació de Castelltallat | 41.8135100,1.6119200 | 384706 | 4630002 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63275-foto-08229-414-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63275-foto-08229-414-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 63276 | Roc de Milhomes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-de-milhomes | Roca natural que sobresurt de forma capritxosa i, segons la tradició popular, s'assembla a un bec de perdiu. Està emplaçat en un coster entre dos camps, uns 180 m al sud-est de la casa de cal Mihomes. | 08229-415 | Demarcació de Castelltallat | 41.8128700,1.6145300 | 384922 | 4629927 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63276-foto-08229-415-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63276-foto-08229-415-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||||
| 63298 | Jaciment paleontològic de can Prat Barrina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-prat-barrina | <p>ARAGONÈS VALLS (1998). Nota sobre el jaciment d´icnites de la Serra de Catelltallat. Treball inèdit, consultable a l'Arxiu Servei Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. PIÑERO, Jordi; PUJOL, Ferran (2016). Viatge al cor de Catalunya. 20 indrets geològics i històrics al Geoparc de la Catalunya Central. Valls, Cossetània Edicions, p. 24-26.</p> | <p>Jaciment paleontològic que consisteix en un conjunt d'icnites (petjades fossilitzades) sobre una plataforma de roca calcària. El jaciment, que es troba al costat mateix d'un camí rural, uns 700 m al sud de la masia del mateix nom, té un gran interès que és el millor d'aquestes característiques quant al seu estat de conservació, extensió i quantitat d'icnites. Les petjades o icnites corresponen a l'època geològica de l'Oligocè, compresa entre 34 i 23 milions d'anys enrere, i van ser fetes molt probablement per l'espècie Entelodon magnum: un antecessor o parent dels actuals senglars. El jaciment ocupa un espai de 200 m. quadrats, en el qual hi trobem petjades diverses, sobretot en tres zones: a la part més elevada (a l'esquerra de l'espectador), a l'extrem oposat i entremig. Les petjades formen diferents 'camins' o carrerades, i especialment és visible una banda molt trepitjada a la zona central, que va d'est a oest. Les petjades tenen formes i profunditats diferents, amb un diàmetre d´entre 10 i 20 cms i uns 15 cms de profunditat. Les més característiques són del tipus didàctil (de dos dits), però d'altres tendeixen a formes més ovalades i també n'hi ha de tridàctiles (amb tres dits). Les variacions de la forma són conseqüència més aviat del grau d'humitat del fang en el moment que les petjades van ser impreses. La distància entre les petjades és d´entre 0,5 i 1 metre. Moltes encara conserven l´argila que les fossilitzava. Fa 30 milions d'anys el terreny on ara hi ha la serra de Castelltallat era una zona plana amb llacs i tolls més o menys efímers. L'indret on ara hi ha la masia de can Prat Barrina era un lloc de pas habitual de manades d'animals que anaven a abeurar a aquests llacs, i sembla que els que més van trepitjar aquestes terres pantanoses eren de l'espècie Entelodon magnum. Aquests mamífers de pes considerable van deixar les seves petjades sobre el fang humit que, molts anys després, acabaria transformant-se en roca calcària. El context de flora i fauna associats suggereixen un clima subtropical.</p> | 08229-437 | Demarcació de Castelltallat | <p>Al segle XX tot aquest sector estava cobert de terra i va ser per l'activitat d'una explotació de carbó (les mines del Siller de Bertrans) que es va retirar el recobriment i va aflorar la roca natural amb una gran quantitat d'icnites, que es trobaven en molt bon estat de preservació. Aquestes mines van estar en actiu a les dècades de 1940 i 50. Al Bages s'han trobat restes de l'Oligocè en el jaciment lacustre de Fonollosa-13, amb primats, rosegadors i insectívors. També s'han trobat mamífers fòssils d'aquesta època a la Costa de la Vila (Castellnou) i a Santpedor.</p> | 41.8029800,1.5981700 | 383545 | 4628851 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63298-foto-08229-437-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63298-foto-08229-437-3.jpg | Inexistent | Paleògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | El lloc està habilitat amb un plafó informatiu i didàctic del PEIN Serra de Castelltallat | 124 | 1792 | 5.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63363 | Font dels Enamorats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-enamorats-1 | Entorn descuidat i envaït per la vegetació | Font emplaçada al marge esquerre de la riera de Salo, uns 600 m abans que desemboqui al riu Cardener. Concretament, en un paratge frondós a la part baixa d'un barranc per on baixa un petit torrent que, en època de pluges, forma un salt d'aigua. La font té un senzill sortidor en forma de tub però ja fa uns quants anys que no raja. Ara tot l'indret es troba envaït per la vegetació i, entre la fullaraca, és visible una antiga taula de pedra. La Font dels Enamorats era tradicionalment la més popular i concorreguda per la gent de la colònia Valls. A la temporada d'estiu molts aprofitaven per fer una banyada a la mateixa riera de Salo, en dos tolls que hi havia en el meandre abans d'arribar a la font. | 08229-510 | Demarcació de Valls de Torroella | 41.8449000,1.7106800 | 392962 | 4633359 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63363-foto-08229-510-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 63393 | Font del Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-ros-0 | Entorn abandonat | Font emplaçada uns 200 m al sud-oest del nucli de Fontanet, enmig d'un coster. Consisteix en petit receptacle de ciment en un entorn de bosc. Antigament tota aquesta zona era ocupada per horts. Actualment està pràcticament seca. | 08229-540 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7898400,1.7208100 | 393712 | 4627234 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63393-foto-08229-540-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 63394 | Font dels Tres Brocs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-tres-brocs | Entorn descuidat | Font emplaçada uns 100 metres al sud-est del nucli de Fontanet, en el punt on barregen les aigües de la Rasa de Sociats i el torrent anomenat Clot de Fontanet. Es troba sota una petita cinglera en un revolt del camí. La font té tres brolladors que desemboquen en una pica, i d'aquí el seu nom. A prop hi ha el pou de captació de l'aigua que es subministra al nucli de Sant Mateu de Bages i també dos dipòsits. Tradicionalment, la zona de Fontanet tenia una gran abundància d'aigua. Molts veïns hi anaven a pescar crancs i, en èpoques humides, l'aigua saltava per la cinglera al costat d'aquesta font. A la segona meitat del segle XX s'hi va instal·lar una potent captació d'aigua que encara avui s'utilitza per al subministrament del nucli de Sant Mateu de Bages. Des d'aleshores el cabal d'aigua de les fonts i l'entorn s'ha vist dràsticament disminuït. | 08229-541 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7895100,1.7230200 | 393895 | 4627194 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63394-foto-08229-541-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63394-foto-08229-541-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 63229 | Roc Foradat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-foradat | BASTARDAS, Josep (2014). De les terres de Domenic als termes de Castelltallat, Fals i Camps. Una visió històrica sobre els dominis senyorials d'aquest territori des de l'època carolíngia fins a l'època moderna (ss. X-XVI). Treball inèdit. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2004), 'Dues noves coves de forn al Bages', Dovella, núm. 83-84, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, p. 5-10. | -XX./XV | Sepulcre o eremitori excavat a la roca, del tipus anomenat coves de forn o fornots. Aquest tipus de coves artificials tenen una forma molt peculiar que recorda la d'un forn de pa i es troben a una certa alçada. Tradicionalment s'han interpretat com a eremitoris alt-medievals o bé com a coves sepulcrals prehistòriques. Albert FÀBREGA (2004), en un article molt ben documentat sobre la qüestió, s'inclina per la possibilitat que la cova del Roc Foradat sigui del tipus sepulcral, tot i que no descarta un ús també com a eremitori. Particularment, ens inclinem més per la segona opció. La cova es troba situada en un indret molt especial, a la part alta d'un petit cingle amb una excel·lent vista sobre la serra de Castelltallat. Excavada a la paret frontal del cingle, a una alçada de 1,8 m del nivell del sol, veiem la boca de la cova, gairebé circular. És una típica cova de forn, amb una planta el·líptica que té un eix major de 1,25 m i una alçada màxima de 0,9 m. Fàbrega considera que la cova devia tenia alguna porta de pedra o de fusta. En un principi aquest tipus de coves van ser associades a l'època prehistòrica i al megalitisme, però sense gaire fonament. Treballs més recents tendeixen a identificar-les amb eremitoris utilitzats pels primers anacoretes en època alt-medieval, els quals seguien els corrents de l'eremitisme vingut d'Orient. Això no exclou que algunes de les coves utilitzades per aquests anacoretes fossin preexistents. Tanmateix, la casuística sembla força variada i no totes aquestes coves es poden enquadrar en una mateixa tipificació. En el cas del Roc Foradat Fàbrega s'inclina per la possibilitat que sigui una cova sepulcral d'una època que podria anar des de l'edat del bronze fins als primers temps del cristianisme, sense que es pugui descartar que fos utilitzada com a eremitori. Cal dir que en el camí d'accés s'hi troben fragments de ceràmica ibèrica oxidada i algun fragment de sílex, cosa que acostaria aquest jaciment a un context prehistòric. D'altra banda, en un context medieval hi ha una altra interpretació possible, seguint la tesi plantejada per Josep Bastardas sobre la presència de l'Orde del Temple a la serra de Castelltallat. El Roc Foradat es troba molt a prop de diversos indrets amb possible vinculació amb aquest orde. El més conegut és Claret dels Cavallers, però també Roters (que a principis del segle XIII era una torre propietat del fill del comanador del Temple Bernat de Claret) o el Codonyot (mas molt proper a la cova, d'origen antic i des de temps immemorials vinculat a Roters). Cal dir que de sobre estant de la roca on hi ha la Cova es té una perfecta visió d'aquests tres llocs. És sabut que alguns dels establiments templers es troben situats a prop de coves, que haurien estat utilitzades en rituals d'iniciació a la cavalleria. Un dels casos més emblemàtics és el de San Bartolomé del Cañón de Rio Lobos (Soria). D'altra banda, les proporcions de la cova del Roc Foradat són les justes perquè hi càpiga una persona asseguda en posició meditativa, davant d'una espectacular vista frontal de la serra de Castelltallat. Per tot això considerem que, si bé és possible que el jaciment hagi tingut un origen com a sepulcre prehistòric, també és força versemblant que hagi estat utilitzat com a eremitori o lloc ritual en època medieval. | 08229-368 | Demarcació de Castelltallat | 41.8139500,1.6192900 | 385319 | 4630041 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63229-foto-08229-368-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63229-foto-08229-368-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63229-foto-08229-368-3.jpg | Inexistent | Prehistòric|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Segons notícies orals, tradicionalment el Roc Foradat era un lloc de trobada dels veïns de la zona. | 76|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63279 | Dolmen de la Vena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-la-vena | -XXIV/XIII | Dolmen conservat en estat fragmentari. Túmul parcialment afectat | Vestigis d'un megàlit de cambra simple (dolmen) situat en un punt destacat de la serra de Torribalta. Es tracta d'un lloc amb excel·lents vistes cap a la vall que s'obre al sud i est. Se'n conserven les restes del túmul circular de pedres i la cambra central, en forma de caixa quadrangular, constituïda mitjançant lloses de pedra planes col·locades verticalment i una d'horitzontal a mode de coberta. Les restes del túmul apareixen malmeses en part per la proximitat del camí forestal i l'arrencada d'arbres posterior a un dels incendis. De la cambra tan sols resta en posició originària una gran llosa lateral de gairebé 3 m de llarg, encara que força inclinada per la pressió del terreny. La cronologia d'aquesta estructura abraçaria des del neolític final fins el bronze inicial. La tipologia és la mateixa que la dels dolmens de Coaner i de la Creu de l'Espelta. | 08229-418 | Demarcació de Salo | Aquest megàlit no ha estat excavat ni estudiat en profunditat però té uns paral·lelismes evidents amb el dolmen de Coaner i també amb el de la Creu de l'Espelta, tots ells situats a la serra de Torribalta. Sembla clar que cal situar-lo en un mateix context cronològic i funcional. Per aquests paral·lelismes se li pot atribuir una cronologia que va des del neolític final al bronze mitjà (2500 - 1200 aC.). | 41.8315900,1.6393500 | 387016 | 4631973 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63279-foto-08229-418-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63279-foto-08229-418-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63279-foto-08229-418-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 79|76|78 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63080 | Dolmen de la Creu de l'Espelta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-la-creu-de-lespelta | SERRA VILARÓ, J. (1927). Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Solsona, Museu Arqueològic Diocesà. | -XXVI/XIII | Conserval molt parcialment, entorn cobert de vegetació. | Restes d'un petit megàlit de cambra simple (dolmen) que es troben situades en un dels punts més destacats de la serra de Torribalta, de manera semblant a altres dolmens de la zona, que es troben a les carenes de les serres i orientats cap a l'est. Les restes conservades, força escadusseres, consten d'un túmul cònic de pedres amb la cambra central, feta originàriament mitjançant lloses de pedra planes col·locades verticalment amb una d'horitzontal a mode de coberta. Actualment resta dempeus una de les lloses de capçalera, d'1,5 m de llarg, i dues més petites que formen un dels laterals. Es tracta d'una estructura gairebé idèntica que el dolmen de Coaner, situat a uns 500 m. La llosa de coberta sembla que es trobaria caiguda en el vessant del túmul. El túmul, de planta circular, es troba rebaixat en la seva part central i més alçada, deixant veure les restes esmentades de la cambra. Aquesta estructura està orientada en direcció est-oest. Per la seva tipologia, aquest megàlit podria datar-se en algun moment entre el neolític final i el bronze inicial. Als peus del túmul es conserven dos parapets o trinxeres de la Guerra Civil. El dolmen es troba uns 100 m al sud-oest de les Creus de l'Espelta. | 08229-203 | Demarcació de Coaner | Aquest megàlit no ha estat excavat ni estudiat en profunditat però té uns paral·lelismes evidents amb el dolmen de Coaner, situat a uns 500, i sembla clar que cal situar-lo en un mateix context cronològic i funcional. Per aquests paral·lelismes se li pot atribuir una cronologia que va des del neolític final al bronze mitjà (2500 - 1200 aC.) | 41.8367000,1.6987100 | 391954 | 4632464 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63080-foto-08229-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63080-foto-08229-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63080-foto-08229-203-3.jpg | Inexistent | Prehistòric|Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 76|78|79 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63400 | Roca Cavallera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-cavallera | 1738 | Paratge d'interès paisatgístic que té un interessant gravat antic. Es tracta d'una roca que sobresurt tot formant una petita cinglera al final de l'altiplà anomenat Pla del Mestre, uns 1.000 m al sud-oest del nucli de Sant Mateu. L'indret és especial sobretot perquè té unes esplèndides vistes cap al sud, fins a Montserrat. La roca natural aflora en una superfície d'uns 50 m, en forma d'angle i amb diverses esquerdes. En algun indret d'aquest lloc hi ha gravada a la roca una creu i el que sembla una data. Van ser identificades al final de la dècada de 1980 per Ricard Planas (de les Planes). Posteriorment aquesta zona va patir els incendis forestals i el gravat no ha tornat a ser identificat. Ocupava una superfície no més gran de 5 m2 i deu haver quedat coberta per la vegetació o sota una capa de terra. El gravat (del qual se'n conserva un dibuix) consisteix en uns números: 4 173[8?] i una creu llatina sobre un triangle (que simbolitza el mont Gòlgota). La creu té intercalat un punt a cadascun dels seus angles. Les xifres podrien interpretar-se com la data 1738, però no és ni molt menys un fet evident. També podria tractar-se d'algun altre tipus de referència o marca de terme, i en aquest cas podria tenir una major antiguitat. De fet, aquest punt constitueix el límit sud de l'altiplà de Sant Mateu. Pel que fa al tipus de creu que trobem en el gravat, en alguns casos apareix associada a la simbologia dels templers. Això és interessant perquè l'estudiós Josep Bastardas sosté la tesi de la presència templera en una zona àmplia a l'entorn de la serra de Castelltallat. D'altra banda, a pocs metres del massís rocós i entre la vegetació, pel costat de llevant, s'hi observa una filada de pedres que sembla correspondre a la fonamentació d'alguna construcció. | 08229-547 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7865300,1.7259800 | 394136 | 4626860 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63400-foto-08229-547-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63400-foto-08229-547-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Segons Ricard Planas en una roca propera hi ha un gravat similarInformació facilitada per Ricard Planas, de la masia de les Planes, i per Josep Bastardas | 94 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 63297 | Jaciment ibèric al castell de Castelltallat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-iberic-al-castell-de-castelltallat | <p>VILA, J.M. (1999). Sant Miquel de Castelltallat - Turo Sobre l'Església. Treball inèdit a l'Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg. 2610. Vila, G.; Vila, J.M.; Cantos, J.A.; Fauquet, J. (1999-2003): Memòria de les Intervencions arqueològiques al Castell de Castelltat. Treball inèdit a l'Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia. N. 4912 (4 vol.) Web Ajuntament de Sant Mateu de Bages (castell de Castelltallat): http://www.santmateudebages.cat/index.php?tipus=5&info=541&menu=129&cat=202&cat_dir=192</p> | IV-III aC | Jaciment molt arrasat | <p>Restes arqueològiques d'un assentament ibèric situades al capdamunt d'un turó, juntament amb l'antic castell de Castelltallat, l'església de Sant Miquel de Castelltallat i l'actual Observatori Astronòmic de Castelltallat. Les excavacions arqueològiques fetes amb motiu de la construcció de l'Observatori van permetre constatar l'existència d'un assentament ibèric anterior al castell medieval, del qual se'n van identificar dues sitges i alguns murs de poca entitat. Entre el material ceràmic recuperat destaquen diversos fragments de ceràmica àtica de figures negres, així com altres produccions d'importació, a més de les ceràmiques autòctones ibèriques. El jaciment es pot situar amb una cronologia que va del segle IV al III aC. Podria tractar-se d'un poblat amb una funció de refugi o defensa, del qual cal destacar la bona visibilitat del turó, amb vistes a llarga distància que arriben fins a la serra del Port del Comte (al nord) i Montserrat (al sud).</p> | 08229-436 | Castell de Castelltallat. Demarcació de Castelltallat | <p>Amb motiu de la construcció de l'Observatori astronòmic de Castelltallat per part de l'Agència de Promoció Turística de la Diputació de Barcelona es van portar a terme un seguit de campanyes d'intervencions arqueològiques entre els anys 1999 i 2001. Les excavacions van ser fetes el 1999 per la Diputació de Barcelona i els anys posteriors els treballs foren encarregats a l'empresa Arqueociència. La presència a dalt el turó d'un gran enderroc va fer pensar que es tractava del castell, que tradicionalment s'ha situat a l'entorn de l'església de Sant Miquel. Segons la tradició oral, aquesta església va ser bastida en part aprofitant les pedres dels antics edificis castrals. A part de les restes del castell les excavacions van permetre documentar l'existència del jaciment ibèric.</p> | 41.7939200,1.6325400 | 386384 | 4627799 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63297-foto-08229-436-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63297-foto-08229-436-2.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 81|80 | 1754 | 1.4 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||
| 63179 | Castell de Castelltallat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-castelltallat | <p>BASTARDAS, Josep (2014). De les terres de Domenic als termes de Castelltallat, Fals i Camps. Una visió històrica sobre els dominis senyorials d'aquest territori des de l'època carolíngia fins a l'època moderna (ss. X-XVI). Treball inèdit. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Castell de Castelltallat', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 456-457. BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 407-408. CATALÀ, Pere; A.P. (1976). 'Castells de Sant Mateu de Bages -o de les Planes-, Salo, Meià i Claret'; Els Castells catalans, vol. V. Barcelona, Rafel Dalmau Editors, p. 759 - 771. SITJES MOLINS, Xavier (2013). Els castells i torres medievals del Bages, Centre d'Estudis del Bages, Col·lecció Monogràfics, 29, Manresa, p. 58-60. VILA, J.M. (1999). Sant Miquel de Castelltallat - Turo Sobre l'Església. Treball inèdit a l'Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg. 2610. Vila, G.; Vila, J.M.; Cantos, J.A.; Fauquet, J. (1999-2003): Memòria de les Intervencions arqueològiques al Castell de Castelltat. Treball inèdit a l'Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia. N. 4912 (4 vol.) Web Ajuntament de Sant Mateu de Bages (castell de Castelltallat): http://www.santmateudebages.cat/index.php?tipus=5&info=541&menu=129&cat=202&cat_dir=192</p> | IVaC-XIII | Ruïnes ben conservades | <p>Restes de l'antic castell de Castelltallat situades al capdamunt d'un turó, juntament amb l'església de Sant Miquel de Castelltallat i, des de fa uns anys, l'Observatori Astronòmic. El conjunt ocupa una superfície de planta més o menys quadrada d'uns 20 x 20 metres. S'hi poden diferenciar diverses fases constructives. De la primera etapa (878-948) se'n conserven els fonaments d'una torre de planta quadrada, arrebossada amb morter de calç, que està situada al vessant nord-est del turó. A mitjan segle X se li va adossar una construcció rectangular allargassada a la part més alta, junt amb una sèrie de petits habitacles amb les seves llars de foc que podrien pertànyer als seus constructors. Aquestes primeres edificacions conformaven la fesomia del castell en els seus inicis. Cap a mitjan del segle XI es construí el recinte murallat que forma la planta actual. El castell tenia com a elements destacats l'antiga torre i la sala rectangular adjacent, i el nou espai es va anar compartimentant en diferents àmbits, amb la construcció d'una nova sala a ponent i un pati central que patiria una reducció progressiva de l'espai. La resta de murs i estructures corresponen a diferents ampliacions i remodelacions dels segles XII-XIII. L'abandó del castell es produí cap a finals del segle XIII o inicis del XIV, amb una ocupació esporàdica al segle XVII, quan sembla que s'utilitzà el pati com a zona de conreu.</p> | 08229-310 | Demarcació de Castelltallat | <p>Les intervencions arqueològiques han permès constatar l'existència d'un assentament ibèric al cim d'aquest turó, del qual s'han documentat sitges i alguns murs de poca entitat, amb una cronologia que va del segle IV al III aC. El castell de Castelltallat es troba documentat per primera vegada l'any 937 amb la denominació de castro Montedono, tot i que ja hem dit que els testimoni arqueològics permeten afirmar que el seu origen és anterior, com a mínim de finals del segle IX. L'any 948 el comte dóna a Santa Cecília de Montserrat unes parellades i diferents terres que té a 'Archa' i 'Mulier Mortua', llocs situats al comtat de Manresa i en terme del 'castro Montedonno'. Durant tot el segle X es continua mantenint aquesta denominació fins que en una donació datada del 996 es comença a utilitzar la denominació de 'castrodon, qui dicitur Castro tallato'. Més endavant en algun cas s'utilitza la forma llatinitzada castroscisso. Era un castell termenat. Andreu Galera planteja la hipòtesi que a partir d'un únic terme castral de grans dimensions, el Montdó, es generessin a partir del darrer quart del segle X altres termes més petits: el de Castelltallat, el del castell de Sant Mateu i el de Fals. El domini eminent del Castelltallat era en mans dels comtes de Barcelona que tenien moltes propietats en el terme d'aquest castell, com ho demostren les donacions comtals al monestir de Santa Cecília de Montserrat fetes a mitjan segle X i pel fet que es tracta d'un dels castells que la comtessa Ermessenda va empenyorar el 1023 al seu fill Berenguer Ramon I com a garantia de la pau que havien signat. El domini feudal havia estat confiat a la casa vescomtal de Cardona (ja consta així l'any 1010 ) dins l'òrbita de la qual es va mantenir fins a època moderna. Al segle XI hi ha documentada una família de castlans que es cognominava Castelltallat i que apareix als diversos actes de la família vescomtal de Cardona, ja sigui com a testimonis o com a marmessors. La principal i gairebé única figura d'aquesta dinastia de castlans fou Ermemir de Castelltallat, fill de Bel·lúcia, que entre 1039 i el 1050 jurà fidelitat al comte de Barcelona Ramon Berenguer I i a la seva muller Elisabet pels honors comtals i concretament per la parròquia de Castelltallat. Després ja no es troba documentada una línia clara de castlans. L'historiador Andreu Galera fa referència a Ermemir de Castelltallat com a membre del grup de 'fideles' que envoltava el vescomte de Cardona i que amb els seus fills es trobava entre els caps de llinatge vescomtal a la primera meitat del segle XI. Aquesta família s'expandí amb la tinença d'altres castells situats al comtat de Manresa. Entorn de l'any 1080 el castlà de Castelltallat era Bernat Berenguer, que va jurar fidelitat al vescomte Folch II de Cardona pels castells de Castelltallat i de Molsosa. L'any 1156 el castell de Castelltallat apareix en mans de Ramon de Cardona que, segons Serra Vilaró, era un fill bastard del vescomte cardoní, per la qual cosa sembla clar que en aquell moment el castell es trobava sota el domini directe de la casa de Cardona que en podia disposar de manera lliure. (continua a l'apartat observacions)</p> | 41.7939200,1.6325400 | 386384 | 4627799 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63179-foto-08229-310-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63179-foto-08229-310-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63179-foto-08229-310-3.jpg | Legal | Ibèric|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | (continuació de l'apartat història) Segons una hipòtesi proposada per l'estudiós Josep BASTARDAS (2014), entorn de 1130 aquest castell i altres llocs de la serra de Castelltallat dominades pels Cardona (Claret dels Cavallers i Vilalta, així com la zona de la Sala i ca l'Eloi) haurien entrat sota l'òrbita de l'Orde del Temple. Possiblement no hauria estat per gaires anys, de manera que quan aquest orde va ser dissolt, a principis del segle XIV, ja no hi tindrien una presència directa. La propietat hauria passat de nou als Cardona, que que n'haurien conservat el domini directe. A partir d'aquest moment, segons les dades arqueològiques, el castell és abandonat i es produeix el seu enrunament progressiu. L'any 1314 el castell de Castelltallat fou inclòs entre els que passaren a formar part del vescomtat cardoní. Posteriorment, quan Pere el Cerimoniós va crear el comtat de Cardona el 1375 hi va incloure el castell de Castelltallat, que també va passar a formar part del Marquesat a partir de finals del segle XV. Els Cardona passaren a exercir-hi tota la jurisdicció civil i criminal probablement per usurpació i no pas per compra, la qual cosa va crear un greu conflicte ja en època de Jaume I. Durant aquest període apareix esmentat el cavaller Jaume Soler com a castlà de Castelltallat els anys 1314 i 1347, i ja en el segle XVI es documenta Bernat de Peguera amb aquest mateix càrrec. Les característiques i l'evolució del castell es coneixen sobretot gràcies a les campanyes d'intervencions arqueològiques dutes a terme entre els anys 1999 i 2001, motivades pel projecte de construcció d'un observatori astronòmic per part de l'Agència de Promoció Turística de la Diputació de Barcelona. Les excavacions van ser fetes el 1999 per la Diputació de Barcelona i els anys posteriors els treballs foren encarregats a l'empresa Arqueociència. Segons la tradició oral, l'església va ser bastida en part aprofitant les pedres dels antics edificis del castell. | 81|85|80 | 1754 | 1.4 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||
| 63415 | Torre del Pla de la Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-pla-de-la-guardiola | CASCANTE, Pere; FÀBREGA, Albert (2018). Estudi històric i arquitectònic de la casa Vilalta de Sant Mateu de Bages (Castelltallat). Joan Borrós Sala (promotor), p. 32-33. | IX-X | Restes molt arrasades | Torre de defensa alt-medieval emplaçada uns 300 m al nord-est del mas Vilalta, en un camp que es coneix com Pla de Torreta o també Pla de Guardiola. En el punt més alt de la carena hi ha restes visibles, força escadusseres, d'una torre circular. El lloc és molt dominant i té contacte visual amb el nucli de Sant Mateu de Bages i amb l'antic castell de Castelltallat. | 08229-562 | Prop del mas Vilalta. Demarcació de Castelltallat | Segons Albert FÀBREA (2018: 33), aquesta torre alt-medieval hauria estat en funcionament poc temps i s'abandonà quan a Vilalta ja hi havia un petit nucli. Almenys des del segle X a Vilalta hi havia una petita comunitat de pagesos. En els documents apareix com a la Vila alta, i és possible també que el lloc fos anomenat originàriament Vila comtal (documentat el 996). Hi havia l'església de sant Pere de Vilalta (documentada l'any 950 i amb acta de consagració del 1063) així com una torre de defensa (esmentada en el document de consagració de 1063). Originàriament la vila devia constar de diverses estances o petits masos sobre els quals s'hi edificà el casal posterior. La torre possiblment es convertí en domus i fou residència d'una nissaga de cavallers que s'hi hauria originat als segles X-XI i que posteriorment s'haurien establert a Cardona, els quals van arribar a ser senyors de Castelladral. | 41.7998100,1.6782900 | 390196 | 4628394 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63415-foto-08229-562-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63126 | Pedra amb disc solar de Biosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-amb-disc-solar-de-biosca | Indet | Pedra amb un curiós i enigmàtic gravat situada a la façana de ponent de la masia de Biosca. Es tracta d'un carreu de forma rectangular que té gravat el que sembla un disc de característiques solars, amb un cap d'animal al centre. El gravat consisteix en un disc que té un anell exterior compartimentat amb diferents ratlles que configuren particions més o menys homogènies, amb 9 ratlles a la part superior i 16 a la part inferior. Entremig hi ha intercalada la forma d'un Sol a cada costat. Circumscrita a la part central hi ha la figura d'un cap d'animal, possiblement un bou o una cabra amb unes llargues banyes horitzontals. Desconeixem el significat i l'època d'aquest interessant gravat que, tal vegada, podria tenir una funció de protecció. Es descarta l'ús com a rellotge de sol, ja que el tipus de particions no encaixen. Sembla que a les Cases de Matamargó (municipi de Pinós, Solsonès) hi ha una pedra idèntica a aquesta, també situada en un mur del costat de ponent de la masia. | 08229-249 | A la masia de Biosca. Demarcació de Castelltallat | 41.7795400,1.6172500 | 385088 | 4626223 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||||
| 63254 | Encaixos a la riera prop del Molí de Salo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/encaixos-a-la-riera-prop-del-moli-de-salo | Indet | Conjunt de forats artificials a manera d'encaixos fets a la roca de la riera de Salo, prop del Molí de Salo. La seva funció ens és desconeguda. Es troben en una codina de la riera situada uns 40 m aigües avall de la resclosa del Molí de Salo. Aquests forats estan alineats formant una doble línia que travessa de manera esbiaixada la roca de la riera i continua cap al costat de llevant. La majoria són de forma quadrada però a la part més lateral se'n troben també de circulars. En aquest sector els alineaments són diversos. Cal dir que en diversos punts de la riera es troben encaixos molt similars, els quals són indicadors d'algun tipus d'infraestructura relacionada a l'aprofitament de l'aigua. Els actuals propietaris del Molí de Salo no tenen cap notícia sobre la funcionalitat d'aquests elements, que sempre són de difícil interpretació. En aquest cas, una hipòtesi és que corresponguin a una primitiva resclosa de fusta del molí. Tal com hem dit, la resclosa actual és una mica més amunt. | 08229-393 | Molí de Salo. Demarcació de Salo | 41.8487100,1.6453700 | 387546 | 4633866 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63254-foto-08229-393-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63254-foto-08229-393-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 63165 | Castelltallat (mas en ruïnes) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castelltallat-mas-en-ruines | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 112).</p> | Indet. | En ruïnes, sense coberta i en procés de degradació | <p>Antiga masia de petit tamany, actualment en ruïnes, que està emplaçada a la Solana de Sadernà: un contrafort meridional de la Serra de Castelltallat. Concretament, es troba uns 1.500 m al sud-est del nucli de Castelltallat. La masia s'assenta en un terreny inclinat, al vessant de llevant d'aquest serrat, de manera que la part davantera tenia una planta més. Se'n conserven els murs perimetrals del cos residencial, excepte el de llevant, que s'ha esfondrat. La casa tenia una planta més o menys quadrada, i constava de planta baixa més un pis. L'única porta conservada és a la façana de ponent, però possiblement la façana principal es trobava en el mur esfondrat de llevant. Interiorment la casa es distribuïa en dues crugies, i la del costat sud sembla posterior. Adossada al mur de ponent es conserva la fonamentació d'una construcció semi-circular de funció desconeguda. Podria tractar-se d'una torrella de vigilància ja que, quan estava dempeus, des de la part superior probablement es podia establir connexió visual amb el castell de Castelltallat. Tanmateix, pel seu aspecte no sembla una construcció gaire antiga. La casa tenia coberts adossats als costats nord i sud, així com una construcció aïllada a llevant.</p> | 08229-288 | Demarcació de Castelltallat | <p>No coneixem notícies històriques d'aquest mas que, pel fet d'anomenar-se Castelltallat i per la seva situació relativament pròxima al nucli on hi havia el castell, podria ser d'origen força antic. Sembla que pel costat hi passava un camí en sentit nord-sud que discorria per la carena del serrat i que comunicava Castelltallat amb la zona de Fonollosa. Amb les dades disponibles és difícil donar una datació d'aquest mas, que podria ser originari d'època medieval i reformat posteriorment.</p> | 41.7818400,1.6422500 | 387170 | 4626445 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63165-foto-08229-288-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63165-foto-08229-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63165-foto-08229-288-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 63172 | Forn d'obra del Codony (antic) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-codony-antic | FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). 'Forns antics de ceràmica a la Catalunya central', Dovella, núm. 101, Manresa, p. 4-10. | Indet. | Element pràcticament destruït | Restes molt parcials d'un forn d'obra, situat al costat de la font del Codony, uns 200 m al sud de la masia d'aquest nom. Es troben al talús de ponent del camí, en un terreny que ha quedat escapçat pels arranjaments d'aquest camí. Les restes conservades són molt minses i semblen d'una tipologia atípica, probablement més arcaica que les teuleries habituals. Es pot veure una part d'una volta de la fogaina i, al seu damunt, unes conduccions verticals o xemeneies d'un color gris fetes amb materials calcaris. Segons Albert FÀBREGA (2009) es podria pensar que és d'època baixmedieval o moderna. | 08229-295 | Demarcació de Castelltallat | 41.8142800,1.6365700 | 386755 | 4630055 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63172-foto-08229-295-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63008 | Necròpolis La Frau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-la-frau | AA.DD. (2012).'La necròpolis Ibèrica de la Frau (Castelltallat, Sant Mateu de Bages)'. Segones Jornades d'Arqueologia a la Catalunya Central, Vic 13, 14 i 15 de desembre de 2012. | VI-V aC | El túmul es trobava força degradat | Vestigis d'una necròpolis d'època ibèrica de la qual s'ha identificat i excavat una sola tomba. Es troba emplaçada al capdamunt d'una petita carena allargada situada al vessant meridional de la Serra de Castelltallat, relativament a prop de l'antic castell de Castelltallat. La intervenció arqueològica va poder confirmar l'existència d'una tomba consistent en un túmul amb restes del ritual d'incineració. Concretament, la tomba estava formada per un túmul de planta irregular (que originàriament podria haver estat ovalat i d'uns 3 metres de longitud per 2 d'ample). Al centre del túmul hi havia una petita fossa reblerta per un estrat d'argila amb cendres i amb restes d'una peça ceràmica que correspondria a l'urna cinerària. Entre la ceràmica hi havia restes minúsculs d'ossos cremats, així com fragments de peces d'indumentària, com ara fíbules. Un element singular és que en aquest cas l'urna funerària no quedava enterrada sota terra, com és habitual en les necròpolis de la primera edat del ferro, sinó que era dipositada a l'interior del túmul artificial. És probable que aquesta tomba formés part d'una necròpolis que s'estendria al llarg de la carena. En aquest sentit cal dir que a 100 metres en direcció nord-oest es van localitzar en superfície materials ceràmics ibèrics que podrien indicar l'existència d'una zona d'hàbitat o, tal vegada, la continuació de la necròpolis. Així mateix, sota el castell medieval de Castelltallat hi ha documentada l'existència d'un poblat ibèric, amb una cronologia que va com a mínim des de mitjans de segle V aC fins a mitjans de segle II aC. A partir del material arqueològic recuperat el jaciment de La Frau es pot datar entorn dels segles VI-V aC. És a dir, en un moment de transició entre el final de l'edat del ferro i els inicis del període ibèric antic. Però sembla més aviat que encaixaria en una fase primerenca de la cultura ibèrica. | 08229-475 | Demarcació de Castelltallat | Aquest jaciment fou donat a conèixer per l'arqueòleg Pere Tardà a partir d'una troballa fortuïta. L'octubre de 2011 va ser objecte d'una intervenció arqueològica encarregada a l'empresa Arqueociència i dirigida per Marc Piera Teixidó. | 41.7860400,1.6276400 | 385963 | 4626931 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63008-foto-08229-475-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63008-foto-08229-475-2.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 80|81 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63414 | Necròpolis del Collet del Cargol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-del-collet-del-cargol | OLIVARES, D. (1998): Memòria del trasllat de dues tombes del Collet del Cargol (Sant Mateu de Bages, Bages). Treball inèdit a l'Arxiu Servei d'Arqueologia de la Generalitat, núm. reg. 2129. DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J (1995). L'arqueologia al Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages (Monogràfics; 15), p. 193-194, 272-273. SÁNCHEZ, Eduard.; OLIVARES, David (2000). 'La intervenció arqueològica al Collet del Cargol. Estudi d'una necròpolis d'època visigòtica al Bages.'. 1r Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya, 13, 14 i 15 de novembre de 1998 (Actes). Barcelona: Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM), p. 426-431. | VII-X | Jaciment pràcticament destruït | Necròpolis visigòtica actualment desapareguda per la construcció d'una casa. Estava formada per quatre cistes. D'aquestes, se'n conserven dues que van ser traslladades a l'església parroquial de Sant Mateu de Bages, on es poden veure al jardí adjacent. La necròpolis es situava en un promontori de formació tabular, al costat de l'esmentada casa, que es troba al costat de les Granges Agustí i uns 300 m a l'est de l'Església parroquial de Sant Mateu de Bages. A partir d'aquí el relleu baixa en pendent fort fins la riera de les Planes. Tres de les sepultures eren de grans dimensions i de bona factura, fetes amb lloses encabides en fosses excavades a la roca. Aquest tipus de cistes, caracteritzades per la utilització de lloses gruixudes (a partir de 10 cm) són datables entorn del segle VII. Les seves dimensions són superiors a les tombes trapezoïdals típiques del període posterior (segles IX i X). Més enllà d'aquests factors tipològics, la cronologia visigòtica es fonamenta en la troballa d'una sivella a la tomba 2. Les excavacions van posar al descobert una quarta tomba sense la protecció de lloses als costats, excavada a la roca i amb una orientació diferent: est-oest (amb la capçalera a l'oest). Aquesta, d'una tipologia més pròpia d'una època més tardana, a partir del segle IX, indica que el lloc va tenir una certa pervivència com a cementiri i que s'abandonaria en el moment en què es va construir l'església parroquial, documentada a partir del segle X. En l'estudi antropològic s'ha detectat una població de nou individus: tres homes, quatre dones i dos de difícil determinació. | 08229-561 | Casa al costat de Granges Agustí, nucli de Sant Mateu de Bages. Demarcació de Sant Mateu de Bages | L'estudiós Josep Bastardas identifica aquest indret amb el topònim Coma de Puig, que apareix en la documentació medieval i que, segons ell, seria un punt de reunió o trobada dels habitants de la zona, especialment militars, per fer pactes i acords; precisament en un lloc sagrat on veneraven els seus avantpassats. Segons aquest estudiós, en el món cultural dels francs el topònim Puig (podio) té aquesta connotació. Així, en un document de l'any 1210 (que es troba en el llibre d'Urbici de l'arxiu Bastardas) i que es refereix a una venda es diu que 'festes estas cosas en lo comptat de Manresa, en lo castell de St Matheu y en lo lloch anomenat la Coma de Puig', bo i equiparant en importància les referències al comtat, al castell i al lloc Coma de Puig. Aquesta necròpolis és el punt més antic del nucli de Sant Mateu de Bages, i era un lloc d'enterrament sense presència de cap església. Després s'hi construí, molt a prop, el castell de Sant Mateu i en un punt també proper l'església parroquial. Un esquema similar es troba a Sant Esteve de Camps (Fonollosa), on trobem unes tombes excavades a la roca en un lloc significatiu, dalt d'un puig, on més tard s'hi construí una església i una torre militar. O també al castell de Talamanca, construït al costat d'una necròpolis. Altres exemples propers en què els topònims Puig mantenen una rellevància fins als segles XIII i XIV són el mas el Puig (al costat del castell de Mejà), el Puig de Sant Pere (a Súria) o el Puig (a Rajadell). Segons aquesta hipòtesi, el Collet del Cargol és una necròpolis originària d'època visigòtica que s'hauria convertit en un lloc significatiu i de referència de la zona de Sant Mateu. Al seu entorn s'hi bastiren els principals edificis (castell i església) i hauria perviscut almenys fins al segle XIII com a punt de trobada on es prenien els acords importants i s'hi feien pactes. L'any 1992, durant les obres de construcció d'una casa es localitzaren accidentalment tres de les sepultures. Immediatament s'hi realitzà una intervenció arqueològica d'urgència, dirigida per Eduard Sánchez, de l'empresa Arqueociència. L'any següent es portà a terme una nova campanya, dirigida per David Olivares, en la qual es van desmuntar i traslladar dues les tombes (la 2 i la 3) al costat de l'església parroquial de Sant Mateu de Bages; concretament uns 25 m al sud de la façana de migdia. | 41.7942100,1.7389600 | 395227 | 4627696 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63414-foto-08229-561-1.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63407 | Pas de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pas-de-la-sala | HUÉLAMO, J.M. Inventari del Patrimoni Cultural de Súria. Diputació de Barcelona - Ajuntament de Súria, 2000. | VIII-I aC. | Jaciment molt arrasat | Possible jaciment d'època ibèrica situat en una zona elevada a la confluència de la serra de la Sala i la serra de Costafreda, en un punt amb excel·lents vistes en totes direccions. Aquest terreny d'inclinacions suaus és ocupat actualment per un petit camp i, a la part més alta, comença un altre vessant ocupat per un bosc jove. En aquesta part alta, entre la vegetació s'hi observen pedres de possibles enderrocs. Hi ha constància que en aquest indret, després dels incendis de la dècada de 1990 que feien practicable la prospecció visual en superfície, s'hi van recollir alguns fragments de ceràmica ibèrica molt rodada de cocció oxidant i també de pasta de sandvitx. Les poques dades conegudes fan pensar en algun tipus d'assentament de caràcter indeterminat d'època ibèrica, que no hauria deixat restes constructives aèries; tal vegada una estació de vigilància, de comunicació, un refugi de pastors o un santuari. Cal dir que 800 m a l'oest hi trobem l'antic nucli de la Sala, que inclou un important mas d'origen alt-medieval i l'església romànica de la Mare de Déu de la Sala. | 08229-554 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.8191400,1.7390000 | 395271 | 4630464 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63407-foto-08229-554-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63407-foto-08229-554-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | El jaciment es troba just en el termenal entre els municipis de Sant Mateu de Bages i Súria.Informació oral facilitada per Josep Rodríguez de Súria | 81|80 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63055 | Necròpolis de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-sant-mateu-de-bages | <p>BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Mateu de Bages', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 449-452. BOLOS, J.; PAGES, M (1982). 'Les sepultures excavades a la roca'. Acta Mediaevalia, Annex 1: Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya, p. 96. DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J (1995). L'arqueologia al Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages (Monogràfics; 15), p. 271-272. DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). 'Les tombes medievals excavades a la roca. El cas del Bages'. Dovella, núm. 5. Manresa, p.17-18. OLIVARES, D. (1998): Memòria del trasllat de dues tombes del Collet del Cargol (Sant Mateu de Bages, Bages). Treball inèdit a l'Arxiu Servei d'Arqueologia de la Generalitat, núm. reg. 2129.</p> | VIII-X | Tombes ben conservades. Part de la necròpolis possiblement s'ha perdut, sota l'església. | <p>Necròpolis alt-medieval de la qual es conserven quatre tombes antropomòrfiques excavades a la roca, situades a l'interior de la rectoria de Sant Mateu de Bages, en l'espai que també acull una exposició d'eines agrícoles antigues. Es tracta d'una de les millors mostres d'una necròpolis d'aquest tipus al Bages, malgrat que els enterraments van ser espoliats i no se'n conserven restes materials, a part de les mateixes tombes. La necròpolis devia ocupar una extensió més gran, que possiblement s'estén sota l'actual església. Les quatre tombes són orientades amb el cap mirant cap a l'est. Les capçaleres de les tombes estan tallades tot formant angles rectes. Les seves dimensions són força homogènies, i oscil·len entre llargades d'1,80-1,90 m; amplades a les espatlles entre 0,53 i 0,63 m; amplades als peus de 0,27 m, excepte una, que s'eixampla fins els 0,53 m; la fondària de la majoria ronda els 0,25 i 0,30 m, excepte una que es troba més erosionada. Les tombes anaven cobertes amb lloses i, en la majoria, l'encaix per la coberta ha desaparegut, si bé encara s'intueix en alguns casos. Al costat de les tombes poden observar-se altres estructures excavades a la roca. Alguns retalls són clarament atribuïbles als usos del mas gòtic que s'hi construí al damunt (una possible tina i altres elements relacionables amb la producció de vi), però d'altres retalls de planta rectangular, que es troben entre les tombes i també fora de l'edifici, a tocar del campanar, podrien correspondre a tombes infantils. Cal esmentar, així mateix, la presència en el jardí del costat de l'església de dues tombes del tipus cista traslladades des del jaciment pròxim del Collet del Cargol, d'època visigòtica.</p> | 08229-178 | Rectoria de Sant Mateu. Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>Per la tipologia de les tombes poden atribuir-se de manera genèrica a l'alta edat mitjana. Més concretament, aquest tipus de necròpolis excavades a la roca són freqüents entre els segles VI i XII, especialment a les zones rurals. Les de tipus antropomòrfic es consideren les més antigues, amb una datació entorn dels segles VIII-X. Per tant, ben segur que la necròpolis és anterior a la construcció de l'església pre-romànica, datada al segle X. Les tombes van ser localitzades quan, vers l'any 1965, es va rebaixar el paviment de la Rectoria. Aleshores foren excavades, si bé no es van donar a conèixer mai els resultats d'aquests treballs. Els ossos que fins fa poc es conservaven en alguna tomba (volta cranial, ossos llargs, etc.) van ser enterrats recentment al cementiri municipal.</p> <p>Entorn de 1972 l'aleshores rector de la parròquia de Sant Mateu, mossèn Miquel Rodríguez, va organitzar una recollida d'eines del camp i utillatge agrícola antic entre les masies de la zona. La col·lecció aplegada es va exposar de manera permanent, junt amb les tombes, en aquest espai de la planta baixa de la Rectoria, en el que es va anomenar Museu de Sant Mateu. Amb el decurs dels anys s'hi incorporaren alguns objectes i d'altres van desaparèixer. Més recentment, el local es va anar degradant a causa de la humitat i les filtracions d'aigua de l'edifici, fins al punt que les tombes van quedar mig cobertes i el Museu va haver de restar tancat durant un temps. El grup de Priores de Sant Mateu, junt amb el nou rector, van impulsar una campanya per tal d'arranjar de nou l'espai que va comptar amb la col·laboració d'un bon nombre de gent del poble. Es van netejar i restaurar els objectes de la col·lecció, amb la participació del taller de restauració de Roser Coll, i es van confeccionar unes cartel·les explicatives. Així, l'any 2010 el Museu va poder ser reinaugurat. Actualment s'obre en les diades assenyalades i també per visites concertades, i en tenen cura el grup de Priores, vinculat a la Parròquia. L'any 1993 es van emplaçar al jardí davanter de l'església dues tombes visigòtiques del tipus cista procedents de la necròpolis del Collet del Cargol.</p> | 41.7955000,1.7348900 | 394891 | 4627845 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63055-foto-08229-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63055-foto-08229-178-3.jpg | Física | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | Inexistent | 2025-04-11 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 63056 | Campanar de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-sant-mateu-de-bages | Anònim (1965). 'L'alpinisme al servei de l'arqueologia. Una exploració a l'església de Sant Mateu de Bages', Centre Excursionista de la Comarca de Bages, circular núm. 112 (gener). Manresa. AINAUD, Joan (1948). 'Nota sobre iglesias prerománicas', Anales y boletín de los museos de arte de Barcelona, vol. VI (3 i 4), p. 313-321. BARRAL ALTET, Xavier (1981). L'art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X. Barcelona, Edicions 62, p. 232. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Mateu de Bages', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 449-452. LLONCH, S.; TARRACO, E. (1979). 'Dos capiteles inéditos de tipo califal y procedencia catalana'. Congreso de Arte y Cultura mozárabe, Toledo. NOGUERA, Valentí (1904). Monografia del poble de Sant Mateu de Bages, Manresa. OLIVARES, D. (1998): Memòria del trasllat de dues tombes del Collet del Cargol (Sant Mateu de Bages, Bages). Treball inèdit a l'Arxiu Servei d'Arqueologia de la Generalitat, núm. reg. 2129. [SITJES MOLINS, Xavier] (1959). 'El Arte antiguo en la Comarca de Bages'. Sant Mateu de Bages, Bages, núm. 71, Manresa, p. 13. SITJES MOLINS, Xavier (1977). Les esglésies pre-romàniques de Bages, Berguedà i Cardener, Manresa, p. 180-183, 201-201. SITJES MOLINS, Xavier (2013). Els castells i torres medievals del Bages, Centre d'Estudis del Bages, Col·lecció Monogràfics, 29, Manresa, p. 133. | X | Restaurat l'any 2000 | Campanar preromànic de l'església parroquial de Sant Mateu de Bages. Es troba adossat a la meitat de la façana sud del temple, reconstruït en la seva pràctica totalitat al primer terç del segle XIX. Precisament, l'únic element que es va conservar de la construcció antiga és el campanar: sens dubte l'element més interessant del conjunt. És una construcció del segle X i constitueix un dels pocs exemples de campanar de torre coneguts a Catalunya en època pre-romànica. La torre, de planta quadrada, és formada per un ampli sòcol més tres pisos, amb diversos finestrals en forma de ferradura. La construcció es conserva gairebé sencera, per bé que se li ha escapçat el cimal i se n'ha atalusat la base. El parament és de pedres escairades a cop de martell en filades d'alçada desigual, unides amb morter. El primer tram té una sola finestra, amb arc de ferradura. A la part superior els finestrals intermedis són geminats i acabats amb arcs que adopten una lleugera forma de ferradura. Descansen sobre una columna central sobre la qual hi ha una reproducció dels capitells originaris, que avui es poden contemplar al Museu Comarcal de Manresa. La reproducció va ser feta pel mestre picapedrer Ramon Balcells. La part superior del campanar té un finestral a cada cara, rematat amb arc de ferradura. La construcció de la torre, lleugerament irregular, forma un prisma de 2,97 m de costat per 15,80 m d'alçada. Les parets internes s'aprimen fent una mena de graó als 5,10 m de terra. Al campanar li fou afegit als segles XII-XIII un coronament en forma de terrat que tenia un ampit amb espitlleres. Amb això passava a ser, de fet, una torre de guaita. En la última restauració l'arquitecte va eliminar aquest afegit volent retornar el campanar a la seva suposada fisonomia preromànica (SITJES, 2013: 133). | 08229-179 | Església de Sant Mateu de Bages. Demarcació de Sant Mateu de Bages | L'any 983 es consagrà l'església a Sant Llorenç, moment en què el campanar ja hi figura. L'església consta com a donació del comte de Cerdanya al monestir de Sant Llorenç prop de Bagà. L'any 1078 apareix una església de Sant Mateu, que cal suposar que és aquesta, en una deixa de la família vescomtal de Cardona. Sembla, doncs, que aleshores pertanyia a aquesta important família, que tenia una influència creixent a la zona de Sant Mateu i Castelltallat. L'any 1154 apareix en una llista de parròquies i des d'aleshores ha mantingut la funció parroquial. EL rector Valentí NOGUERA (1904) va publicar una monografia sobre Sant Mateu de Bages on ofereix un rectorologi de la parròquia, el qual va ser revisat i ampliat a finals de segle XX per mossèn Josep M. Riubrogent. El primer rector documentat de Sant Mateu és Maimó Rossella (1264). A partir d'aquesta data el registre continua, amb unes poques llacunes, fins als nostres dies. Mossèn NOGUERA (1904: 17) també esmenta un benefici per a capellans a la parròquia, fundat per mossèn Pere Rossella el 1315, el qual en la seva època ja havia desaparegut però que va tenir almenys 14 beneficiats, la major part de Santpedor. Un altre benefici fou fundat el 1399 per Romeu Rabassa, rector de Sant Miquel de Castellar. Hi consten 11 beneficiats i fou suprimit el 1770. L'any 1600 es devia fundar la Confraria del Roser. Amb aquesta data comença el llibre de comptes d'aquesta confraria, conservat a l'Arxiu parroquial. I amb data de 1601 es conserva a l'església un pergamí amb el segell del Papa Climent VIII. En aquest document el Papa concedeix diverses indulgències als membres de la confraria del Roser de Sant Mateu de Bages. Segons es diu explícitament, la confraria ja existia aquest any. Sembla, doncs, que el 1601 la confraria havia estat fundada feia poc i els feligresos van voler obtenir la benedicció i els beneficis papals. A la parròquia hi havia també altres confraries; concretament, la de Sant Isidre (documentada des de 1667), la de Sant Pere, Sant Salvador i Sant Antoni (documentada des de 1683) i la de Sant Mateu (documentada des de 1771). Entre totes, però, la que tenia més arrelament era la del Roser. La confraria del Roser participava en l'organització d'una de les celebracions principals que es feia a la parròquia i que es coneixia com 'fer la gala del ciri' (NOGUERA, 1905: 28). No sabem exacatament en què consistia, però podria tenir relació amb el ball del ciri que es feia en altres poblacions, com ara a Castellterçol, i que simbolitzava el traspàs de poders entre els administradors vinculats a la parròquia d'un any i els del següent. L'església havia sofert al llarg dels anys diverses reformes, però el 1831 l'edifici antic, que es trobava molt malmès, fou substituït per un de nou que es va inaugurar el 17 de setembre de 1831. De la construcció antiga només se'n conservà l'antic el campanar. L'església va ser profanada durant la Guerra civil de 1936, i pràcticament tota l'ornamentació interior va quedar destruïda. Entre d'altres objectes del tresor desapareguts destaquen una creu processional i una casulla molt antiga. L'any 2002 es va inaugurar l'obra de restauració del campanar, que el va restituir a la seva forma originària. Pel que fa a la rectoria, entorn de 1972 s'hi va habilitar a la planta baixa l'anomenat Museu de Sant Mateu, amb una exposició permanent d'eines agrícoles situades en el lloc on també es poden contemplar les tombes antropomòrfiques. Les plantes superiors de l'edifici van estar uns anys llogades a una entitat vinculada al bisbat que hi portava a terme activitats diverses. Des de fa uns temps, però, es troba desocupat i pendent d'una rehabilitació. | 41.7955500,1.7347100 | 394876 | 4627850 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63056-foto-08229-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63056-foto-08229-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63056-foto-08229-179-3.jpg | Inexistent | Medieval|Pre-romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85|91 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 62935 | Capitells preromànics de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitells-preromanics-de-sant-mateu-de-bages | <p>AINAUD, Joan (1948). 'Nota sobre iglesias prerománicas', Anales y boletín de los museos de arte de Barcelona, vol. VI (3 i 4), p. 313-321. BARRAL ALTET, Xavier (1981). L'art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X. Barcelona, Edicions 62, p. 232. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Mateu de Bages', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 449-452. LLONCH, S.; TARRACO, E. (1979). 'Dos capiteles inéditos de tipo califal y procedencia catalana'. Congreso de Arte y Cultura mozárabe, Toledo. RUBIRALTA, Lluís. Memòries (document inèdit). [SITJES MOLINS, Xavier] (1959). 'El Arte antiguo en la Comarca de Bages. Sant Mateu de Bages', Bages, núm. 71, Manresa, p. 13. SITJES MOLINS, Xavier (1977). Les esglésies pre-romàniques de Bages, Berguedà i Cardener, Manresa, p. 180-183, 201-201.</p> | X-XI | <p>Conjunt de quatre capitells procedents del campanar preromànic de l'església parroquial de Sant Mateu de Bages, actualment conservats (i exposats) al Museu Comarcal de Manresa. Concretament, tenen els números d'inventari MCM 4187-4190. Els capitells són esculpits amb pedra sorrenca i mesuren uns 25 cms d'alçària. La forma s'adscriu a l'esquema bàsic derivat de l'ordre corinti. És a dir, tenen una forma tronco piramidal invertida que es corona amb tres daus a cada cara. Tres dels capitells presenten dos registres superposats de fulles molt elementals, mentre que el quart presenta un motiu ornamental vegetal diferent. Els quatre capitells pertanyen al tipus conegut com a corinti califal. Més concretament, entrarien dins un dels tipus estudiats per Félix Hernández i Georges Gallard sobre els quals encara no hi ha un consens per saber si es tracta d'obres del segle X o bé pertanyen ja al primer art romànic.</p> | 08229-73 | Museu Comarcal de Manresa, Via de Sant Ignasi, 40. 08240 - Manresa | <p>El lloc de Sant Mateu de Bages està vinculat a vestigis pertanyents a l'època visigòtica (necròpolis del Collet del Cargol) i, en el lloc mateix de l'església, a una altra necròpolis de tombes antropomorfes datable entre els segles VI i XII. L'església preromànica, de la qual se n'ha conservat el campanar, és datada al segle X. Concretament, es consagrà l'any 983, moment en el que el campanar ja hi figura. L'església consta com a donació del comte de Cerdanya al monestir de Sant Llorenç prop de Bagà. L'any 1078 apareix una església de Sant Mateu, que cal suposar que és aquesta, en una deixa de la família vescomtal de Cardona. Cal suposar, doncs, que aleshores pertanyia als Cardona. L'any 1154 apareix en una llista de parròquies i des d'aleshores ha mantingut la funció parroquial. L'edifici havia sofert diverses reformes, però l'any 1831 fou substituït per un nou edifici ja que l'antic es trobava molt malmès, el qual es va inaugurar el 17 de setembre de 1831. De la construcció antiga només es conservà l'antic campanar. L'església va ser profanada durant la Guerra civil de 1936, i tots els elements mobiliaris van quedar destruïts, excepte un sarcòfag gòtic. Pel que fa al campanar, va ser restaurat l'any 2000 tot restituint-lo a la seva forma primitiva. L'obra s'inaugurà el 2002. A la part dels finestrals geminats s'hi van reconstruir les columnes centrals i, al damunt, s'hi va col·locar una reproducció dels capitells originaris, feta pel mestre picapedrer Ramon Balcells. Els capitells originaris van ser traslladats al Museu de Manresa en el context de la Guerra Civil de 1936, quan l'anomenat Equip de Salvament del Patrimoni de la capital del Bages va dur a terme una important tasca per protegir l'art religiós que estava en perill arran dels fets revolucionaris. Lluís Rubiralta, responsable d'aquest equip, esmenta com es va procedir al desmuntatge d'aquests capitells el dia 1 de desembre de 1936, junt amb altres objectes de l'església i de l'arxiu parroquial. Hom suposa que els capitells preromànics actualment exposats al Museu són els que aleshores es van extreure de Sant Mateu de Bages.</p> | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62935-foto-08229-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62935-foto-08229-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62935-foto-08229-73-3.jpg | Legal | Pre-romànic|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 91|85 | 53 | 2.3 | 1773 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 63216 | Torrota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrota | CASTELLET, Laura de (2017). 'El paisatge arqueològic de Prades i els seus orígens històrics', La Fornal, Associació Cultural de Prades, núm. 18 (maig 2017). | X-XI | En ruïnes i molt arrasada | Restes molt escadusseres d'una torre de guaita alt-medieval, emplaçada en una carena entre dos torrents, prop d'Utgés. Es troba al capdamunt d'un petit promontori i en un estat molt arrasat, de manera que tan sols s'hi pot observar la fonamentació d'una estructura circular entre un munt d'enderrocs. El diàmetre és molt reduït, d'uns 4 metres i amb un espai interior molt limitat. Aquest punt té comunicació visual amb Sant Martí de Bertans, on hi havia una torre similar, probablement de major entitat, i amb Claret dels Cavallers. | 08229-355 | Demarcació de Castelltallat | No coneixem notícies documentals referides a aquesta torre que, per les seves característiques, sembla correspondre a una torre de guaita d'època alt-medieval, la qual estaria connectada visualment amb altres torres similars i amb el nucli de Claret dels Cavallers. Al segle X aquest era un territori de frontera i estava altament militarizat mitjançant una xarxa de castells i torres. Segons Laura de CASTELLET (2017), en aquest sector hi havia un seguit de petites torres amb una funció purament de guaita. Quan al segle XI la frontera es va anar desplaçant Segarra enllà van perdre la seva utilitat i van quedar abandonades. Altres torres similars són la Torrota de cal Gras (sobre Ratera) o la de Bertans (al costat de l'església romànica de Sant Martí de Bertrans). | 41.8055700,1.6104000 | 384566 | 4629122 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63216-foto-08229-355-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63217 | Torre de can Prat Barrina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-prat-barrina | BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Martí de Bertrans', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 457-458. CASTELLET, Laura de (2017). 'El paisatge arqueològic de Prades i els seus orígens històrics', La Fornal, Associació Cultural de Prades, núm. 18 (maig 2017). MARTÍ, R.; FOLCH, C.; GIBERT, J. (2006): Memòria de les prospeccions arqueològiques a la Vall del Cardener. Treball inèdit, consultable a l'Arxiu Servei d'Arqueologia de la Generalitat, núm. Reg. 7084. PLADEVALL, Antoni (1976). 'Capelles i santuaris del bisbat de Vic. Sant Martí de Bertrans', Full Diocesà, núm. 3403 ( 4 de juliol de 1976), Vic. | X-XI | En ruïnes, jaciment molt arrasat | Restes molt escadusseres d'una torre medieval, emplaçada en un turonet vora l'església romànica de Sant Martí de Bertrans. Concretament, 60 m a l'oest de l'església, a l'extrem d'un altiplà amb bones vistes sobre l'entorn. Al cim del turó es conserven restes de la fonamentació d'una torre medieval de planta circular fortificada, mentre que en els diferents vessants del turó hi ha quedat nombrosos enderrocs. Als peus del turó es poden observar restes d'un mura força llarg. A tocar d'aquesta estructura hi ha restes d'un àmbit d'habitació de 4 x 2 metres de planta, cobert de runa. També s'hi localitzen vestigis d'una antiga bassa. Sembla, doncs, que en aquest punt hi havia un petit nucli fortificat amb algunes dependències adossades. | 08229-356 | Prop de Sant Martí de Bertrans. Demarcació de Castelltallat | No coneixem notícies documentals referides a aquesta torre que, per les seves característiques, sembla correspondre a una torre d'època alt-medieval, associada l'església romànica de Sant Martí de Bertrans. L'església apareix situada al lloc anomenat antigament Breners, que és documentat l'any 1031 amb les grafies de 'Breneros' i 'Breners'. L'església de Sant Martí de Breners apareix també en aquest document i altres de posteriors. El topònim actual de Bertrans correspon a una masia propera els hereus de la qual tenien cura de l'església almenys a partir del segle XVII. Pel que fa a la torre, estava connectada visualment amb altres torres similars, com la Torrota (prop d'Utgés), el nucli de Prades i també amb Claret dels Cavallers. Una altra torre similar és la Torrota de cal Gras (sobre Ratera). Al segle X aquest era un territori de frontera i estava altament militarizat mitjançant una xarxa de castells i torres. Segons Laura de CASTELLET (2017), en aquest sector hi havia un seguit de petites torres amb una funció purament de guaita. Quan al segle XI la frontera es va anar desplaçant Segarra enllà van perdre la seva utilitat i van quedar abandonades. Tanmateix, les restes conservades a la torre de Bertrans semblen indicar que conformava un nucli fortificat petit però d'una certa entitat, encara que no consta enlloc amb la categoria de castell. Podria ser l'assentament que donà origen, més tard, al mas Bertrans. Aquesta torre era desconeguda i l'incendi forestal de 1998 la va deixar al descobert. El 2006 membres de la Universitat Autònoma de Barcelona (dirigits per Jordi Gibert i Cristian Folch) van fer una prospecció de l'indret dins un projecte de recerca i van detectar la presència de ceràmiques medievals grises, algunes amb pastes ben compactades i d'altres d'aparença més grollera, amb abundant desgreixant visible. | 41.8070300,1.6023100 | 383896 | 4629295 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63217-foto-08229-356-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Joan Muns, de can Prat Barrina | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 63010 | Castell de Sant Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-sant-mateu | <p>Arbués, C., Sánchez, E. (1995-1997): Memòria de l'excavació arqueològica al castell de les Planes de Sant Mateu de Bages. Núm. 2510 BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 406-407. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Castell de Sant Mateu', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 448-449. CABALLÉ, G. (2003): Memòria de l'excavació arqueològica realitzada al castell de Sant Mateu. Núm. mem. 4953 CATALÀ, Pere; A.P. (1976). 'Castells de Sant Mateu de Bages (o de les Planes-) Salo, Meià i Claret'; Els Castells catalans, vol. V. Barcelona, Rafel Dalmau Editors, p. 759 – 771. NOGUERA, Valentí (1904). Monografia del poble de Sant Mateu de Bages, Manresa, p. 4. SITJES MOLINS, Xavier (2013). Els castells i torres medievals del Bages, Centre d'Estudis del Bages, Col·lecció Monogràfics, 29, Manresa, p. 97-98.</p> | X-XIV | En ruïna. Actuació de consolidació. | <p>Castell medieval en estat de ruïna situat al cim d'un turó que s'eleva uns dotze metres sobre el seu entorn, vora la masia de les Planes i l'antic camí d'accés al nucli de Sant Mateu de Bages (actual BV-3003, de Callús a Castelltallat). El cim del turó conforma una plataforma més o menys el·líptica, i la muralla del castell s'adapta a aquesta forma. A l'interior hi trobem un seguit d'estances distribuïdes a banda i banda d'un corredor central. Després de les excavacions que s'hi ha practicat han quedat visibles els basaments i alguna paret d'aquestes estances. L'aparell dels paraments és fet amb carreuons mitjans, escantonats i disposats en filades horitzontals, de clara factura romànica i lligats amb morter. Les estances que es troben a la part central devien correspondre a la part noble del castell, ja que han conservat l'inici de columnes a les portes i l'arrencada d'arcs diafragmàtics a l'interior. A la banda est es conserva una cisterna rectangular amb un angle arrodonit que fa 2,70 metres de llarg i 1,40 d'ample amb una fondària de 1,50 metres. Al nord, una de les estances s'ha identificat com a graner. Al costat est hi havia la porta d'accés al recinte, que donava al corredor central, i al costat sud del portal es conserven restes d'una torre alt-medieval i d'un baluard. Pel costat nord es conserva el tros més gran de muralla, que fa uns 20 metres de llargada i en el punt més alt arriba als 5,5 metres. Les excavacions realitzades en els darrers anys han permès diferenciar tres fases constructives. La primera és dels segles X-XI, moment fundacional al qual pertany el fonament d'una torre. La segona és del segle XIII, quan es produeix una reforma total del castell i aquest adopta una planta ovalada, tot reaprofitant els materials de l'edificació anterior. Finalment, als segles XIII-XIV es modifica la distribució interna de l'edifici, especialment al costat NE. Als peus del turó i vora la carretera hi ha l'església de Sant Miquel de les Planes (parcialment romànica) que era la capella del castell. Entre aquesta església i el turó del castell s'estén un camp on en època medieval es concentraven els masos Corts, Cardó, Conill i Vila, que van subsistir fins a principis del segle XVIII. Segons mossèn Valentí NOGUERA (1904: 4) en època baix medieval aquests masos formaven un petit nucli, potser en forma de carrer, que es coneixia com la Villa. Cal dir també que des del castell es divisen dos punts de guaita medievals: al nord-est la torre del Fusteret (del segle XI, en terme de Súria) i cap al sud-est el mas Guardiola que, tot i que no n'hi ha constància documental, ben segur era una torre de guaita vinculada al castell de Sant Mateu.</p> | 08229-125 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>Segons Josep Bastardas, el lloc de Sant Mateu de Bages s'ha de relacionar amb l'indret que en un document de l'any 955 s'anomena Terra Witizza. En aquesta zona s'ha documentat arqueològicament una important presència de població visigòtica; concretament la necròpolis (molt propera al castell) del Collet del Cargol, mentre que al subsòl de l'església parroquial (també propera) es conserva un conjunt de tombes antropomòrfiques que es poden datar entre els segles VI i X. El castell de Sant Mateu defensava una part de l'actual terme municipal, concretament la zona sud-oriental. Apareix documentat per primera vegada l'any 983 en l'acta de Consagració del Monestir de Sant Llorenç de Bagà. Entre les possessions d'aquest monestir hi havia el castell de Sant Mateu. Inicialment el domini eminent era dels comtes de Barcelona, si bé ben aviat els feudataris reals foren els Cardona. Tot i que aquesta dependència dels Cardona podria ser anterior, es confirma l'any 1083. En alguns documents consta una primitiva capella situada al mateix castell, la qual devia perdre's en l'ampliació del recinte i llavors es construí la capella romànica, situada als peus del castell i més a prop del camí. No se sap com el castell de Sant Mateu sortí del domini dels Cardona per passar a la família Boixadors. El cert és que les relacions entre ambdues famílies ja existien abans del 1124, quan es féu una concòrdia entre els Cardona i els Boixadors. Això no obsta perquè els Cardona vinculessin aquest castell al districte vescomtal el 1314. Aleshores el senyor del castell era Berenguer de Boixadors, casat amb Blanca, i a la seva mort (el 1306) passà als seus descendents. El 1381 aquesta família amplià els seus dominis, ja que comprà al rei Pere el Cerimoniós el mer i mixt imperi del castell de Sant Mateu. Al segle XV el domini passà als Gàver i, per matrimoni, als Peguera, la qual encara mantenia la senyoria al segle XVII en la persona de Galceran de Peguera. L'evolució posterior és poc coneguda. L'any 1718 el senyor jurisdiccional era Ignàsia de Soler, mentre que l'any 1789 era Fernando de Guzmán. En el moment de la desaparició dels senyorius jurisdiccionals, l'any 1831, el senyor era el baró de Finestracs. L'incendi que va patir el Bages l'any 1994 va provocar la desaparició de la vegetació que fins aleshores cobria les restes del castell i va empitjorar el seu estat. Durant els anys següents es van portar a terme obres de consolidació i excavacions arqueològiques que van permetre documentar la totalitat de la planta del castell i les fases constructives. Concretament es van portar a terme diversos camps de treball entre 1995 i 1997. Del 2000 al 2003 s'hi han realitzat diverses campanyes encarregades a l'empresa Arqueociència i dirigides per Clara Arbués, Goretti Vila o Gemma Caballé.</p> | 41.8010200,1.7418400 | 395477 | 4628449 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63010-foto-08229-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63010-foto-08229-125-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||
| 63270 | Castell de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-coaner | <p>BASTARDAS, Josep (2014). De les terres de Domenic als termes de Castelltallat, Fals i Camps. Una visió històrica sobre els dominis senyorials d'aquest territori des de l'època carolíngia fins a l'època moderna (ss. X-XVI). Treball inèdit. BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 408. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Castell de Coaner', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 461-465. BOLÒS, J (1997). Castells de la Catalunya Central. Angle editorial. Fundació Caixa Manresa. CABAÑERO, B (1996). Los castillos catalanes del siglo X. Circunstancias históricas y cuestiones arquitectónicas. Saragossa. CATALÀ, Pere; A.P. (1976). 'Castells de Sant Mateu de Bages -o de les Planes-, Salo, Meià i Claret'; Els Castells catalans, vol. V. Barcelona, Rafel Dalmau Editors, p. 759 - 771. Pujades, J. (2001): Memòria de l'excavació arqueològica desenvolupada l'any 2001 al Castell de Coaner. Núm. mem. 3723. COMAS ARS, Bernat (2010, 2011). 'Retalls de Coaner (part 1, part 2)', web Amics de Coaner (http://www.amicsdecoaner.org) SITJES MOLINS, Xavier (2013). Els castells i torres medievals del Bages, Centre d'Estudis del Bages, Col·lecció Monogràfics, 29, Manresa, p. 60-63 VILADÉS LLORENS, Ramon (2012). D'un temps d'un país. El Semís de Coaner. La Patumaire Edicions, Berga (edició particular), p. 52-55.</p> | X-XIV | Restaurat el 2001 | <p>Antic castell del qual en resta una torre circular i els fonaments d'unes estances adjacents que devien correspondre a l'habitatge del castlà. Està situat sobre un turó rodejat en part de penya-segats i al costat de la masia de can Serra i de l'església parroquial de Coaner. La torre de Coaner és una construcció creada per a la defensa col·lectiva i un bon exemple dels primers castells de torre circulars. Té una alçada de 16,4 m i un diàmetre exterior de 7,3 m. Exteriorment es troba ben conservada i pràcticament no té obertures. La porta, com era habitual, es troba a una alçada considerable, en aquest cas a uns 7 m de terra, al nivell del primer pis i encarada a llevant. Té els brancals avançats respecte l'arc, essent l'obertura exterior de la porta més ampla que a l'extrem inferior. El parament és fet amb pedres trencades, sense escairar ni polir, unides amb morter de calç i disposades en filades, per bé que en alguns trams sembla perdre la regularitat. S'aprecia una clara línia de separació entre la part més alta i la part baixa, que podria correspondre a la separació entre dos pisos. A la part superior es mantenen encara els merlets com a element defensiu. L'espai interior és ocupat pels baixos, dos pisos i un terrat superior. La separació dels nivells superiors ve donada per dues arcades situades al centre de la torre que van d'una banda a l'altra. A les parets del pis que correspon al nivell de la porta, sobre l'arrebossat de morter de calç, es conserven una sèrie d'interessants grafits, datats als segles XIII o XIV. Representen bàsicament diversos vaixells i una construcció. Sobre un carreu de l'arcada, també hi ha gravada una escena amb animals. Les excavacions realitzades l'any 2001 han posat el descobert dues estances al costat nord, gairebé adossades al mas de can Serra, i vestigis del recinte murat que envoltava la torre. Aquests treballs van permetre documentar sis fases evolutives del conjunt. S'hauria iniciat a la segona meitat del segle X, moment en què s'aixecà la torre amb els merlets inclosos. Al segle XI hi hauria la primera expansió del recinte fortificat, mentre que al llarg de l'edat mitjana es farien contínues reformes fins al 1300, quan es remodelaria la torre i el castell. Entorn d'aquests anys es van realitzar els grafits. A partir del segle XVII el castell s'aniria abandonant com a lloc residencial.</p> | 08229-409 | Nucli de Coaner. Demarcació de Coaner | <p>Alberto López Mullor, del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, l'any 1995 va trobar en aquest indret abundant ceràmica ibèrica, per la qual cosa és del tot probable que, com succeeix en molts altres casos, el castell medieval estigui situat sobre en antic poblat o oppidum ibèric. Alguns historiadors creuen que, abans de la construcció de la torre de pedra actual, a la segona meitat del segle X, ja hi havia en aquest indret alguns tipus de fortificació més precària. Segons J BASTARDAS (2014) es tractaria d'un dels castells que en un document de l'any 955 s'esmenten amb el terme Terra Gardila (terra de guàrdies). El primer esment documental del castell com a tal és de l'any 960 amb el nom de Quovece negro, i formava part del comtat de Berga, com gairebé tota la vall de la riera de Coaner, on es situava la marca de Berga (a la riba dreta del riu Cardener). Era un castell termenat. El domini eminent pertanyia als comtes de Cerdanya, i després de l'estroncament d'aquesta dinastia als comtes de Barcelona. Segons les excavacions arqueològiques, la construcció de la torre de pedra devia fer-se en aquesta segona meitat del segle X, una mica abans de la consagració de l'església de Sant Julià, l'any 1024. El feudatari comtal del castell (que apareix amb el nom de Codener) era el senyor de Catelladral, Ramon Bernat de Castelladral, que entre el 1068 i 1135 jurà fidelitat a quatre comtes diferents per aquest castell. Després apareix una família anomenada Coaner, si bé semblen més uns castlans que uns feudataris comtals. L'any 1319 apareix, també amb la funció de castlà, Arnau de Vernet. El segle XIV el castell entrà en un seguit de vendes i recompres reials molt habitual en aquest període. Així, el 1381, el rei Pere el Cerimoniós va vendre el castell al noble Francesc de Perellós junt amb altres de la vegueria del Bages. Més tard, els habitants de Santpedor van comprar el 1400 aquest conjunt de castells i viles, i el 1424 van vendre al comte de Cardona la jurisdicció dels castells de Coaner i Torroella. Per tant, la casa comtal de Cardona esdevingué senyora del castell de Coaner i l'incorporà al seu comtat, on es va mantenir fins a l'extinció dels senyorius. Entorn del segle XVI al costat del castell es formà un mas, que a mitjans d'aquest segle estava sota el domini del mas Soler Nou, molt proper. L'any 1555 amb el casament entre Constança Solernou (que va rebre aquest i altres masos com a dot) i Narcís Torras de Serrateix en funda la nissaga dels propietari de can Serra, que és el nom d'aquesta masia, propietària actualment del castell. L'any 2001 el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, en col·laboració amb l'Ajuntament de Sant Mateu de Bages, portà a terme una intervenció arqueològica a la torre en el marc del projecte de restauració i consolidació de la mateixa.</p> | 41.8326700,1.7131900 | 393150 | 4631998 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63270-foto-08229-409-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63270-foto-08229-409-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-22 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||
| 62977 | La Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-12 | <p>BASTARDAS, Josep (2014). De les terres de Domenic als termes de Castelltallat, Fals i Camps. Una visió històrica sobre els dominis senyorials d'aquest territori des de l'època carolíngia fins a l'època moderna (ss. X-XVI). Treball inèdit. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Santa Maria de la Sala', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 454-455. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 173). PIÑERO, Jordi (2011). Mapa del patrimoni cultural de Puig-Reig. Fitxa 224 (Periques). Diputació de Barcelona. SITJES MOLINS, Xavier (1961). 'L'Art antic a la comarca de Bages. Sta. Maria de la Sala', Bages, núm. 96, Manresa, p. 8. SITJES MOLINS, Xavier (2010). Arquitectura civil medieval al Bages. Centre d'Estudis del Bages, Amics de l'Art Romànic del Bages, Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Manresa, p. 19-23.</p> | X-XIX | Casal en semiruïna, sense coberta. En greu procés de degradació. | <p>Antiga domus o casal fortificat situat en un altiplà, al vessant d'un turó que es troba a la zona oriental de la serra anomenada precisament de la Sala. Es tracta d'un indret amb un bon domini visual, tot i que estret, sobre la zona d'Antius, cap a l'est del terme de Sant Mateu. També té contacte visual amb el gran casal de ca l'Eloi. La casa, que es troba en estat de semi-ruïna i ha perdut la coberta, té annexada l'església romànica de la Mare de Déu de la Sala. El cos residencial adopta la forma d'una sòlida edificació de planta quadrada, perfectament regular (d'uns 14 metres de costat) i amb espitlleres a la part baixa. Constava de planta baixa més un pis i possiblement golfes. La façana principal, orientada vers migdia, presenta un aspecte sobri, amb un mur fet de carreus ben disposats en fileres i amb poques obertures. L'excepció és un gran finestral situat al primer pis que, sesons Xavier SITJAS (2010: 10) era inicialment una finestra biforada o geminada i més tard es convertí en balcó. Està decorada als laterals amb unes impostes decorades amb palmetes que, segons Sitjas, són del tipus romànic tardà. Tal vegada es tracti de peces aprofitades de l'església. Més avall destaquen quatre espitlleres de doble esqueixada alineades al nivell de la planta baixa. Quatre estan capçades amb arcs mitrals o angulars monolítics, molt semblants als que trobem en moltes esglésies romàniques. Més avall trobem el portal d'entrada, fet amb un arc de dovelles de color vermellós. En aquesta façana especialment s'hi poden distingir dos tipus d'aparellat: el que es troba a la part baixa (on hi ha les espitlleres) és de característiques romàniques, fet amb carreuons més petits i amb tendència a la forma quadrada, mentre que al de la part alta hi predominen els carreus de tamany més gran i de forma rectangular. Això indicaria que, possiblement, la base de la construcció és obra dels segles XI-XIII, en correspondència amb els elements romànics, i que posteriorment, tal vegada a partir del segle XV en endavant, va patir diverses refeccions. Els murs de la resta de façanes tenen un tipus d'aparellat semblant i presenten característiques força homogènies. A llevant un sòlid contrafort reforça la paret, que té dos finestrals amb ampits treballats, els quals es podrien datar als segles XVI o XVII. El mur de ponent es troba pràcticament esfondrat, però s'hi observa una espitllera. Segons Xavier Sitjas, l'any 1982 el mur encara estava dempeus i hi havia a la part baixa quatre espitlleres sense esqueixada i d'arc de mig punt. A l'interior de la casa la part oest de la planta baixa és ocupada per un magnífic celler sustentat amb quatre arcs diafragmàtics apuntats. Algunes de les dovelles dels arcs, igual com les del portal d'entrada a la casa, són fetes amb pedra de color vermellós que li donen un aire distintiu. A la part nord es conserven dues tines, una altra a l'interior del celler i una més aïllada a la banda est. Pel costat de migdia es conserven restes d'un muret que conformava un petit pati davanter allargassat. Al sud-est s'estén un ampli cobert d'una sola planta que ha perdut la coberta. A la banda de ponent queda un tram força llarg i ben conservat de l'antic camí d'accés, protegit per bons marges de pedra seca. El camí està associat a alguna estructura gairebé adjacent de funció indeterminada. En un turó situat uns 300 m al sud-est de la Sala es conserven les restes d'una casa coneguda com el Casalot de la Sala.</p> | 08229-132 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>El lloc de la Sala constituïa un nucli important, d'origen molt antic, en aquesta zona estratègica de la serra de Castelltallat. Cal dir que només uns 800 m a l'est hi trobem un possible jaciment ibèric. Les notícies documentals sobre la Sala, però, són escasses. Segons Albert Benet, la casa o domus de La Sala està documentada des del segle XII, però en canvi no s'ha trobat constància de l'església en aquests anys. Molt probablement la casa és anterior a l'església, ja que aquesta no té el portal a la banda de migdia, com és habitual, sinó que pel fer d'haver-hi la casa en aquest costat es va situar a la façana nord. L'estudiós Josep Bastardas sosté la tesi que, a finals del segle X, era una possessió del noble Sal·la qui, segons aquest autor, dominava la part més oriental de la serra de Castelltallat, coneguda posteriorment com a serra d'Ares o serra de la Sala. El membre més destacat d'aquesta poderosa família fou el fundador del monestir de Sant Benet de Bages. Segons Bastardas la Sala hauria funcionat com un centre administratiu de les possessions d'aquesta família a la zona. Posteriorment les terres haurien passat dels Sala al monestir de Sant Benet de Bages i, a finals del segle X, a Santa Cecília de Montserrat (segons un document que pertany al fons d'aquest monestir). Aquest monestir va ampliar així els seus dominis en aquesta zona amb la possessió d'un ampli territori que, pels volts del segle XIV, era conegut amb el nom de batllia de Cans (BASTARDAS, 2014). Fos quin fos el seu senyor, el cert és que la rellevància de l'edifici i el fet que disposava d'una església denoten sens dubte que aquest era un centre estratègic en el domini d'aquesta zona de la serra de Castelltallat, inclosa dins l'antic terme del castell de Sant Mateu. De l'anàlisi arquitectònica en podem deduir que la base de la construcció actual és obra dels segles XII-XIII (de característiques romàniques) amb refeccions posteriors, tal vegada a partir del segle XV en endavant, però sense gaires canvis estructurals. Un altre fet rellevant és que molt a prop trobem un altra gran casal, en aquest cas gòtic, però de característiques molt similars. Josep Bastardas sosté la tesi que l'Orde del Temple va tenir una presència destacada a la Serra de Castelltallat. Segons aquest estudiós, l'orde tenia possessions al sector de ponent d'aquesta serra (Claret dels Cavallers, Vilalta i Castelltallat) i també més a llevant, concretament en els dos casals de la Sala i ca l'Eloi. Bastardas argumenta que hi ha documentació del seu l'arxiu particular (procedent del mas Bastardas de Fals) que permet afirmar que entorn de l'any 1230 un personatge molt important dins l'Orde del Temple, Bernat de Claret, administrava terres que podrien situar-se a la zona de ca l'Eloi i la Sala. Si aquesta hipòtesi fos confirmada ajudaria a explicar l'existència d'aquests dos grans casals, basttits en la seva estructura bàsica entre els segles XII-XIII, d'arquitectura molt similar i que reflexteixen una tipologia força allunyada de la d'un mas convencional. Un paral·lel en aquesta mena de casal gòtic rural podria ser el de Periques: un convent-granja de la comanda templera de Puig-Reig (PIÑERO, 2011). En definitiva, la Sala i ca l'Eloi podrien formar part d'un complex templer iniciat a la primera època d'aquest orde el qual, segons Bastardas, estaria vinculat als vescomtes de Cardona i a la comanda templera de Granyera (Cervera). Tot i que no es tractaria d'una comanda templera, ja que la documentació no ho avala, a la pràctica funcionaria d'una manera semblant, sota un administrador en la persona de Bernat de Claret. Un altre element que avalaria aquesta hipòtesi és la presència en un petit mas molt proper (el Solarot) d'un gravat amb una creu patent o templera, tot i que la seva datació és incerta. (continua en l'apartat d'observacions)</p> | 41.8182500,1.7291500 | 394451 | 4630378 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62977-foto-08229-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62977-foto-08229-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62977-foto-08229-132-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | (continuació de l'apartat d'història) En un capbreu de 1334 la Sala apareix com un edifici enderrocat que tenia un nom propi que reflectia el seu passat notable: l'Enderrocada. Sembla que, ja en època moderna, la Sala va perdre el seu antic estatus i va funcionar com una masia més convencional. Dels segles XVIII o XIX en són testimoni les diverses tines que, igual com en la majoria d'explotacions rurals, es troben també a la Sala. El conjunt fou abandonat abans de 1966 i, des d'aleshores, alguns elements de l'església van ser espoliats. Pel que fa a l'església, no devia passar de capella rural. Durant molts anys va acollir una imatge d'alabastre, del segle XIV, coneguda com la Verge Blanca. Tenia molta veneració a la parròquia de Sant Mateu, ja que tenia la consideració de patrona. Ja fa anys que aquesta imatge va desaparèixer i no s'ha pogut localitzar. L'edifici va arribar en bon estat fins als nostres dies, però en abandonar-se el lloc ja havia desaparegut un capitell i una columna del portal, i abans de 1970 desaparegué l'altra columna i el capitell, i després les dovelles de l'arcada. | 92|94|98|85 | 46 | 1.2 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||
| 63053 | Església parroquial de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-mateu-de-bages | Anònim (1965). 'L'alpinisme al servei de l'arqueologia. Una exploració a l'església de Sant Mateu de Bages', Centre Excursionista de la Comarca de Bages, circular núm. 112 (gener). Manresa. AINAUD, Joan (1948). 'Nota sobre iglesias prerománicas', Anales y boletín de los museos de arte de Barcelona, vol. VI (3 i 4), p. 313-321. BARRAL ALTET, Xavier (1981). L'art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X. Barcelona, Edicions 62, p. 232. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Mateu de Bages', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 449-452. LLONCH, S.; TARRACO, E. (1979). 'Dos capiteles inéditos de tipo califal y procedencia catalana'. Congreso de Arte y Cultura mozárabe, Toledo. NOGUERA, Valentí (1904). Monografia del poble de Sant Mateu de Bages, Manresa. OLIVARES, D. (1998): Memòria del trasllat de dues tombes del Collet del Cargol (Sant Mateu de Bages, Bages). Treball inèdit a l'Arxiu Servei d'Arqueologia de la Generalitat, núm. reg. 2129. [SITJES MOLINS, Xavier] (1959). 'El Arte antiguo en la Comarca de Bages'. Sant Mateu de Bages, Bages, núm. 71, Manresa, p. 13. SITJES MOLINS, Xavier (1977). Les esglésies pre-romàniques de Bages, Berguedà i Cardener, Manresa, p. 180-183, 201-201. SITJES MOLINS, Xavier (2013). Els castells i torres medievals del Bages, Centre d'Estudis del Bages, Col·lecció Monogràfics, 29, Manresa, p. 133. | X-XIX | Església reconstruïda al primer terç del segle XIX en la seva pràctica totalitat, de la qual l'element més destacat és el campanar preromànic. Està situada al nucli de Sant Mateu de Bages, junt a l'antic mas de can Pla, i té adossada en un angle l'edifici de la rectoria. Es tracta d'una construcció de planta rectangular i sense creuer, molt sòbria. És orientada amb la capçalera cap a l'est, amb uns pocs graus de desviació vers el nord. La façana consta d'un senzill portal emmarcat amb brancals i dovelles motllurades i té un òcul al seu damunt. A la part superior hi podem veure una llosa reaprofitada que conté un relleu i una inscripció gòtiques. En els murs laterals hi trobem igualment un òcul a cada façana, mentre que la part posterior té dues finestres tapiades. L'interior del temple és d'estil neoclàssic i segueix l'ordre jònic. S'estructura en una nau central amb tres capelles laterals per banda, amb un característic cor als peus de la nau. Sobre el presbiteri s'aixeca una cúpula, mentre que la nau és coberta amb voltes de llunetes. Tots els murs interiors són enguixats i pintats de blanc. Entre els elements de més interès que es conserven a l'interior de l'església cal esmentar un sarcòfag gòtic del segle XIV on hi havia enterrat el rector Guillem Despuig, mort el 1392; una bandera de les caramelles de Sant Mateu de l'any 1921 i una altra de les Filles de Maria del 1946. A la zona del presbiteri hi podem veure diferents elements procedents de masies del poble que s'hi van introduir en la remodelació feta després del concili Vaticà II. Concretament, els faristols de les lectures són afaiçonats amb corrons i una pedra de trull, mentre que el del costat de l'epístola (dreta) té a la base una pedra de creu de terme. Rere l'altar s'hi ha col·locat també com a ornament una pica d'oli que té gravada la data de 1800. El campanar és l'element més interessant del conjunt. Es tracta d'una construcció del segle X i constitueix un dels pocs exemples de campanar de torre coneguts a Catalunya en època pre-romànica. Es tracta d'una torre quadrada situada al mig de la façana de migdia, formada per una ampli sòcol més tres pisos, amb diversos finestrals en forma de ferradura. La torre es conserva gairebé sencera, per bé que se li ha escapçat el cimal i se n'ha atalusat la base. El parament és de pedres escairades a cop de martell en filades d'alçada desigual, unides amb morter. El primer tram té una sola finestra, amb arc de ferradura. A la part superior, els finestrals intermedis són geminats i acabats amb arcs que adopten també una lleugera forma de ferradura. Descansen sobre una columna central sobre la qual hi ha una reproducció dels capitells originaris, que avui es poden contemplar al Museu Comarcal de Manresa. La reproducció va ser feta pel mestre picapedrer Ramon Balcells. La part superior té un finestral a cada cara, rematat amb arc de ferradura. Adossat a l'angle sud-est de l'església hi ha l'edifici de la rectoria, que és un antic mas d'origen gòtic on es conserven diverses tombes antropomòrfiques d'una necròpolis alt-medieval. | 08229-176 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | L'any 983 es consagrà l'església a Sant Llorenç, moment en què el campanar ja hi figura. L'església consta com a donació del comte de Cerdanya al monestir de Sant Llorenç prop de Bagà. L'any 1078 apareix una església de Sant Mateu, que cal suposar que és aquesta, en una deixa de la família vescomtal de Cardona. Sembla, doncs, que aleshores pertanyia a aquesta important família, que tenia una influència creixent a la zona de Sant Mateu i Castelltallat. L'any 1154 apareix en una llista de parròquies i des d'aleshores ha mantingut la funció parroquial. EL rector Valentí NOGUERA (1904) va publicar una monografia sobre Sant Mateu de Bages on ofereix un rectorologi de la parròquia, el qual va ser revisat i ampliat a finals de segle XX per mossèn Josep M. Riubrogent. El primer rector documentat de Sant Mateu és Maimó Rossella (1264). A partir d'aquesta data el registre continua, amb unes poques llacunes, fins als nostres dies. Mossèn NOGUERA (1904: 17) també esmenta un benefici per a capellans a la parròquia, fundat per mossèn Pere Rossella el 1315, el qual en la seva època ja havia desaparegut però que va tenir almenys 14 beneficiats, la major part de Santpedor. Un altre benefici fou fundat el 1399 per Romeu Rabassa, rector de Sant Miquel de Castellar. Hi consten 11 beneficiats i fou suprimit el 1770. L'any 1600 es devia fundar la Confraria del Roser. Amb aquesta data comença el llibre de comptes d'aquesta confraria, conservat a l'Arxiu parroquial. I amb data de 1601 es conserva a l'església un pergamí amb el segell del Papa Climent VIII. En aquest document el Papa concedeix diverses indulgències als membres de la confraria del Roser de Sant Mateu de Bages. Segons es diu explícitament, la confraria ja existia aquest any. Sembla, doncs, que el 1601 la confraria havia estat fundada feia poc i els feligresos van voler obtenir la benedicció i els beneficis papals. A la parròquia hi havia també altres confraries; concretament, la de Sant Isidre (documentada des de 1667), la de Sant Pere, Sant Salvador i Sant Antoni (documentada des de 1683) i la de Sant Mateu (documentada des de 1771). Entre totes, però, la que tenia més arrelament era la del Roser. La confraria del Roser participava en l'organització d'una de les celebracions principals que es feia a la parròquia i que es coneixia com 'fer la gala del ciri' (NOGUERA, 1905: 28). No sabem exacatament en què consistia, però podria tenir relació amb el ball del ciri que es feia en altres poblacions, com ara a Castellterçol, i que simbolitzava el traspàs de poders entre els administradors vinculats a la parròquia d'un any i els del següent. L'església havia sofert al llarg dels anys diverses reformes, però el 1831 l'edifici antic, que es trobava molt malmès, fou substituït per un de nou que es va inaugurar el 17 de setembre de 1831. De la construcció antiga només se'n conservà l'antic el campanar. L'església va ser profanada durant la Guerra civil de 1936, i pràcticament tota l'ornamentació interior va quedar destruïda. Entre d'altres objectes del tresor desapareguts destaquen una creu processional i una casulla molt antiga. L'any 2002 es va inaugurar l'obra de restauració del campanar, que el va restituir a la seva forma originària. Pel que fa a la rectoria, entorn de 1972 s'hi va habilitar a la planta baixa l'anomenat Museu de Sant Mateu, amb una exposició permanent d'eines agrícoles situades en el lloc on també es poden contemplar les tombes antropomòrfiques. Les plantes superiors de l'edifici van estar uns anys llogades a una entitat vinculada al bisbat que hi portava a terme activitats diverses. Des de fa uns temps, però, es troba desocupat i pendent d'una rehabilitació. | 41.7956200,1.7347000 | 394875 | 4627858 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63053-foto-08229-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63053-foto-08229-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63053-foto-08229-176-3.jpg | Inexistent | Medieval|Contemporani|Pre-romànic|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A la part superior de la façana principal hi ha encastat un baix relleu amb una inscripció gòtica. Té una forma quadrada amb dos arcs i diverses creus. El text de la inscripció (del segle XIV) diu: A. DE PODIO ABADAL QUI ME FECIT. AVE MARIA. No coneixem cap rector de Sant Mateu que respongui al nom de A. de Puig-Abadal, però devia correspondre a algun mossèn que va impulsar alguna part de l'obra de l'església al segle XIV. En la reconstrucció del segle XIX es devia considerar que valia la pena conservar aquest testimoni.En el lloc de Sant Mateu de Bages hi van tenir una presència destacada els visigots. En són testimoni la necròpolis (molt propera a l'església) del Collet del Cargol, mentre que al subsòl de la rectoria de l'església es conserva un conjunt de tombes antropomòrfes alt-medievals, datables entre els segles VI i X. Per tant, anteriors a l'església preromànica. Precisament, l'any 1993 dues de les tombes del tipus cista procedents del Collet del Cargol foren col·locades al jardí davanter de l'església. | 85|98|91|99 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63259 | Castell de Salo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-salo | BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Castell de Salo', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 459. BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 410. CAROL, Josep (1992). Salo, història d'un poble o Fills per l'Església, Casal Parroquial, Cervera, p. 3-5. CATALÀ, Pere; A.P. (1976). 'Castells de Sant Mateu de Bages -o de les Planes-, Salo, Meià i Claret'; Els Castells catalans, vol. V. Barcelona, Rafel Dalmau Editors, p. 759 - 771. | X-XV | Pràcticament arrasat | Restes molt escadusseres del que havia estat el castell de Salo, emplaçat al cim del puig anomenat el Castellot, al costat de l'església i del petit poble de Salo. Es tracta d'un punt estratègic al costat de la riera de Salo, on aquesta fa un seguit de meandres. De l'antiga construcció del castell pràcticament no en queden restes visibles. Al cim del turó s'hi ha plantat diverses antenes de televisió i també hi ha una creu de la Santa Missió de l'any 1951. Els fonaments del castell han quedat colgats i actualment tot l'indret és ple de vegetació, cosa que fa molt difícil trobar-ne rastres. Segons la Catalunya Romànica, els murs conservats correspondrien a l'angle nord-oest d'un edifici de planta quadrada. Aquesta fortificació havia de comptar amb les seves muralles i torres de defensa, mentre que el nucli actual de Salo formaria part del recinte jussà. La ubicació del castell, damunt d'un turó allargassat, li permetia disposar d'una primera defensa natural del recinte, que es reforçaria mitjançant les muralles d'un recinte sobirà. Pel que fa al recinte jussà, es conserven visibles restes de les seves muralles de tancament integrades en l'urbanisme actual i en el subsòl. | 08229-398 | Poble de Salo. Demarcació de Salo | Aquest castell pertanyia al comtat de Berga i tenia al seu càrrec la defensa de la vall de la riera de Salo, abans de Duarri, juntament amb el castell de Mejà, amb el qual formava un conjunt unitari. És documentat des de l'any 966. El domini eminent pertanyia primerament als comtes de Cerdanya i, després de l'estroncament de la dinastia, als de Barcelona, igual com succeí amb els castells de Coaner i Mejà. Com a feudataris comtals hi hagué en un principi el senyor de Castelladral. Així, Ramon Bernat de Castelladral jurà fidelitat diverses vegades als comtes de Cerdanya (entre 1068 i 1117) i després als de Barcelona (entre 1117 i 1135). Després d'aquesta data no coneixem més notícies fins el 1196, quan el castell es troba en mans de la família Òdena, que en disposava com si fos un castell patrimonial. No hi ha cap notícia sobre possibles famílies de castlans. El segle XIV el castell de Salo apareix om a domini de la casa de Cardona, que segurament l'havia adquirit dels Òdena, i el 1314 fou vinculat al vescomtat que crearen amb els béns que tenia la família i continuà així fons a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals. Els Cardona hi exercien la jurisdicció civil i criminal. | 41.8441100,1.6435700 | 387389 | 4633358 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63259-foto-08229-398-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquest castell no consta a la llista de castells declarats Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 63325 | Castell de Mejà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-meja | BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 408-409. CATALÀ, Pere; A.P. (1976). 'Castells de Sant Mateu de Bages -o de les Planes-, Salo, Meià i Claret'; Els Castells catalans, vol. V. Barcelona, Rafel Dalmau Editors, p. 759 - 766. | X-XV | Pràcticament no en queden rastres visibles | Antic castell del qual actualment no en queden pràcticament vestigis visibles, el qual estava situat en una elevació, el Collet del Puig, sobre l'antiga església parroquial de Santa Margarida de Mejà i el mas el Puig, que probablement fou l'hereu del castell. A la part alta del turó s'observen vestigis molt escadussers d'una possible torre circular i d'enderrocs. El castell ocuparia la part alta d'un turó allargassat, i devia consistir en una simple torre. El turó proporciona una defensa natural pels flancs nord i sud, amb importants espadats. El costat més desprotegit és el de ponent, on trobem vestigis d'un possible fossat excavat al terreny natural. Actualment tot el turó és ocupat per bosc de pi. El castell de Mejà estaria situat sobre el camí que discorria paral·lel a la riera de Salo (antigament anomenada riu Duàrria) i que passaria també per les Feixes de Coaner i Salo. | 08229-464 | Demarcació de Mejà | El castell de Mejà apareix documentat a partir de l'any 975, quan el comte Oliba Cabrera de Cerdanya-Berga va fer donació d'un alou que afrontava amb el castell de Mejà. El domini eminent estigué en mans dels comtes de Cerdanya-Berga i passà posteriorment als de Barcelona. Formava part juntament amb el de Salo i Coaner de la marca de Berga; és a dir, la línia fronterera amb els sarraïns del comtat de Berga. La termonologia llatina (castrum Mediano) fa que es pugui confondre amb el castell de Maians. L'any 989 un tal Miró, conegut també com Marcucio o Mir de la Marca, va adquirir una gran quantitat de terres en aquesta zona, sobretot vinyes, i esdevingué un senyor molt poderós. El primer feudatari del que tenim constància és Ramon Bernat de Castelladral, que també ho era del castell de Coaner. En el jurament de fidelitat els dos castells apareixen junts. El terme del castell de Mejà era molt petit i és possible que fos absorvit pel de Salo i, com aquest, passés a dependre de la família Òdena. Al segle XIV ja pertanyia a la família dels Cardona i estava vinculat al vescomtat creat el 1314. Els Cardona hi exercien la jurisdicció civil i criminal fins a una època indeterminada en què el terme fou cedit a l'abat de Sant Vicenç de Cardona, que l'any 1718 consta com a senyor de Mejà. Aquest domini encara persistia l'any 1831, poc abans de la desaparició dels senyorius jurisdiccionals. L'estudiós Josep Bastardas sosté la idea que el topònim Puig (Podio) en el context cultural dels francs té la connotació d'un punt de reunió dels habitants d'un territori, especialment militars, per fer pactes i acords. I posa els exemples del jaciment del Collet del Cargol de Sant Mateu de Bages (antigament nomenat Coma del Puig), el Puig de Sant Pere (a Súria) o el Puig (a Rajadell). Segons aquesta hipòtesi, el Puig o Collet del Puig, seria un punt significatiu i de trobada, ubicat als peus de l'antic castell de Mejà, però possiblement amb una tradició anterior al castell, i al costat també de l'església de Santa Margarida. Quan el castell va iniciar el seu declivi, possiblement entorn dels segles XV i XVI, va anar perdent les seves funcions i, tal com succeeix amb altres castells, el substituí un mas sorgit al seu costat, en aquest cas al lloc del Puig. Adossada a l'església parroquial hi havia una petita construcció anomenada el Comú, que devia fer funcions de casa del comú de Mejà. De manera que es pot deduir que a les proximitats de l'antic castell es va formar un nucli amb les autoritats de Mejà, que constituïa una mena de quadra autònoma respecte al terme de Salo. El mas Puig es devia formar als segles XV-XVI. La família dels propietaris s'anomenaven Puig. Aquest mas tenia un hostal (cal Puig Xic) i un molí. Algun membre de la família Puig devia ser batlle; d'aquí el nom de cal Batlle amb què més tard es va conèixer cal Puig Xic. | 41.8414500,1.6619600 | 388911 | 4633038 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63325-foto-08229-464-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació històrica facilitada per Josep Bastardas i Isidre DalmasesAquest castell no consta a la llista de castells declarats Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 63208 | Claret dels Cavallers (església primitiva i cementiri) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/claret-dels-cavallers-esglesia-primitiva-i-cementiri | BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 403 - 418. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert; SERRA SELLARÈS, Francesc (2008). 'Claret dels Cavallers (Sant Mateu de Bages)', Dovella, núm. 96 (estiu, 2008), Manresa, p. 5-19. | X-XVI | Estat desconegut, però possiblement força arrasat | Possibles restes d'una primitiva església junt amb el seu cementiri al nucli de Claret dels Cavallers, que es troben uns 30 m al nord-oest d'on hi havia el castell. Concretament, en un petit promontori que sembla en part format artificialment, i que està situat al costat del turó on hi havia el castell. Ambdós turons estan separats per una vall que podria haver estat foradada també de manera artificial mitjançant l'extracció de pedra per a les construccions del castell. A l'entorn d'aquest promontori, sota el qual s'hi podria localitzar la primitiva església vinculada al castell, els propietaris de can Serra de Claret dels Cavallers hi han recollit en els darrers anys diverses restes òssies humanes, que podrien correspondre al cementiri. També hi ha localitzat com a mínim un enterrament amb lloses del tipus cista. Al segle XVII hi ha constància que s'ordenà la construcció d'un cementiri nou, que és el que actualment es troba al costat de l'església. Això indicaria que fins aquella data hi havia un altre cementiri. L'actual església de Sant Pere de Claret dels Cavallers és una obra dels segles XV-XVI, tot i que probablement amb parts d'origen romànic. | 08229-339 | Demarcació de Claret dels Cavallers | 41.8217500,1.6461800 | 387566 | 4630871 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63208-foto-08229-339-1.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Notícies orals facilitades per Pere Vidal | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63061 | El Soler Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soler-nou-0 | <p>BASTARDAS, Josep (2014). De les terres de Domenic als termes de Castelltallat, Fals i Camps. Una visió històrica sobre els dominis senyorials d'aquest territori des de l'època carolíngia fins a l'època moderna (ss. X-XVI). Treball inèdit.</p> <p>COMAS ARS, Bernat (2010, 2011). 'Retalls de Coaner (part 1, part 2)', web Amics de Coaner (<a href='http://www.amicsdecoaner.org'>http://www.amicsdecoaner.org</a>)</p> <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 165).</p> | X-XVIII | En ruïna. Ha perdut la coberta. | <p>Masia de dimensions mitjanes, d'origen medieval, que es conserva en estat de ruïna. Es troba emplaçada al cim d'un turó amb un gran domini visual cap a llevant. La casa ha conservat una tipologia i estructura de característiques força arcaiques, sense pràcticament modificacions modernes. Es tracta d'una edificació de planta rectangular amb un cobert adossat a l'est. Constava de planta baixa més un pis. Té la peculiaritat d'estar orientada seguint les vetes rocoses de la carena del turó, en direcció sud-oest nord-est, de manera que per la part posterior el mur es recolza en la roca, que li fa de contrafort. La façana principal, al costat de migdia i seguint aquesta mateixa orientació, s'ha esfondrat gairebé per complet. A l'angle esquerre tenia adossada una estructura de contorn arrodonit. La resta de façanes es conserven dempeus fins a l'alçada de la coberta. La casa gairebé no tenia finestres i les dues que hi ha (en els murs posterior i lateral) són molt petites. Això, juntament amb el seu emplaçament encastellat, li devia conferir un aspecte de fortalesa. A l'exterior destaquen dos petits contraforts a la cara de ponent i un altre a la de llevant. Aquest últim dins del cobert. Els murs són fets amb un tipus d'aparell de característiques antigues, que tal vegada es podria datar entorn del segle X. Consisteix en combinar filades de lloses primes amb altres de pedres disposades verticalment, a plec de llibre i, en alguns casos, amb una certa inclinació, de manera semblant a l'opus spicatum. Aquesta tècnica és present sobretot a les parts baixes i a l'interior, mentre que a la resta domina un tipus de carreu petit, de forma rectangular. L'interior de la casa estava dividit en dues crugies. A la de l'esquerra s'insinua l'arrencada d'un arc diafragmàtic. Al mur de llevant s'observa una antiga porta, avui tapiada, que comunicava amb l'ampli cobert que hi ha adossat en aquesta banda.</p> | 08229-184 | Demarcació de Coaner | <p>Segons l'estudiós Josep Bastardas, originàriament aquest mas era anomenat Folquer o Folquet, i pertanyia al monestir de Santa Cecília de Montserrat. Aquesta denominació deriva del nom de l'abat d'aquest monestir a l'època. Possiblement fou edificat a finals del segle X, molt a prop de La Sala que, segons Bastardas, acollia en la mateixa època el centre administratiu de les possessions del monestir de Sant Benet de Bages. El mas Folquer hauria funcionat doncs com a centre administratiu dels dominis de Santa Cecília. Aquests dos nuclis, La Sala i Folquer, estaven protegits a la zona alta de la serralada i tenien als seus peus els centres de producció agrícola. Al final del segle X Santa Cecília hauria adquirit La Sala, segons consta en un document del fons d'aquest monestir, que hauria quedat com a centre administratiu. Vers el segle XIV aquesta demarcació sota el domini de Santa Cecília de Montserrat era coneguda amb el nom de batllia de Cans. Entorn del segle XV, a causa de la decadència del monestir de Santa Cecília, el mas fou venut i passà a mans seculars, concretament a Pere Roig, del mas Roig. A mitjan segle XVI l'amo era Joan Solernou i tenia sota el seu control una gran quantitat de masos. També era propietari de la casa del Castell (de Coaner), dels masos Bertran, Coma, Podades, la Roca i Ciutadilla. Amb el casament de la seva filla Constança Joan Solernou li va cedir en dot alguns masos, de manera que es va estalviar de pagar tants impostos (COMAS, 2010). El 1678 la casa fou venuda: l'hereu del mas, Isidre Solernou, havia estat mort a escopetades i el mas arrossegava un important endeutament des de feia gairebé cent anys (COMAS, 2011). Posteriorment el Soler Nou passà a formar part del patrimoni de la família Bastardas (establerta al mas Bastardes, de Fals). Durant el període en què va romandre en possessió dels Bastardas el mas fou habitat de manera intermitent per membres d'aquesta família, i també fou empenyorat en diverses ocasions en moments de dificultat econòmica. A mitjan segle XIX, després de la Segona Guerra Carlina, el mas passà a altres mans. En aquesta última època era conegut com a Soler o Soler Nou. De fet, hi havia diversos masos denominats Soler a la zona de Sant Mateu de Bages. Possiblement la denominació Soler Nou s'introduí per distingir aquest mas del Soler Antic (avui el Solarot) que es trobava relativament a prop. També hi havia el Soler del Pla de Sant Mateu (un mas actualment no identificat).</p> | 41.8259600,1.7095200 | 392834 | 4631258 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63061-foto-08229-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63061-foto-08229-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63061-foto-08229-184-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Josep Bastardas | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 63392 | Resclosa i rec de l'antic molí del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-rec-de-lantic-moli-del-puig | CAROL, Josep (1992). Salo, història d'un poble o Fills per l'Església, Casal Parroquial, Cervera, p. 4. | X-XVIII | Resclosa desapareguda, rec envaït per la vegetació | Vestigis de l'antic molí del Puig que es troben a la riera de Salo. El Puig és el mas que va substituir l'antic castell de Mejà, i el molí es trobava en les seves terres. Concretament, la resclosa es trobava uns 800 m al nord/nord-oest del Puig, a l'indret on la riera fa un meandre molt pronunciat i hi trobem una codina que aprofita un camí per travessar la riera. Aquí es poden veure dues fileres de forats (de forma rectangular) excavats a la roca de la codina, que eren els encaixos on quedava fixada l'antiga resclosa de fusta. A la riba dreta de la riera en surt el rec que segueix uns 20 metres a l'oest de la riera i en paral·lel a l'actual camí, transcorrent en direcció sud. El rec té una llargada d'uns 500 metres, i se'n poden veure trams més o menys conservats a la part inicial, després de la resclosa, i a la part final, tot i que actualment es troba sota una espessa capa de vegetació. Seguint la tipologia habitual, és un rec estret i excavat al sol natural. En el tram final fa un gir a llevant i entra en un camp de conreu on hi havia la casa del molí, de la qual ja fa anys que no en queda cap rastre. (Les coordenades UTM ETRS89 del punt final són 388980;4633299). El terreny del camp s'ha modificat força a conseqüència dels treballs de conreu. Segons testimonis, antigament s'hi podia veure un sòlid mur de contenció confeccionat amb grossos carreus. | 08229-539 | Riera de Salo. Demarcació de Mejà | En un document de l'any 966 en què el comte de Cerdanya Sunifred atorga el castell de Salo al monestir de Sant Llorenç prop Bagà es fa esment que els drets del castell incloïen dos molins emplaçats al riu anomenat Duàrria (riera de Salo). És ben segur que un d'aquests molins era el Molí de Salo, que en els seus inicis estaria, com era habitual, sota el domini del senyor del castell (CAROL, 1992: 4). L'altre molí esmentat en el document era, amb tota probabilitat, el que estava molt a prop del castell de Mejà i posteriorment devia passar al mas el Puig, successor d'aquest castell. Quan el castell de Mejà va iniciar el seu declivi, possiblement entorn dels segles XV i XVI, va anar perdent les seves funcions i, tal com succeeix amb altres castells, el substituí un mas sorgit al seu costat, en aquest cas al lloc del Puig. No coneixem notícies documentals sobre l'origen del mas el Puig. L'any 1752, segons consta en diferents llindes del mateix mas, es va aixecar bona part del casal que avui es pot veure. La família que hi habitava, els Puig, van marxar-ne cap a mitjans del segle XIX perquè un dels membres va contreure una greu malaltia i va quedar arruïnat. Molt probablement, doncs, el molí del Puig és d'origen medieval. No sabem fins quan devia funcionar, però ja entrat el segle XX feia temps que pràcticament no en quedava res. | 41.8469300,1.6614300 | 388876 | 4633647 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63392-foto-08229-539-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Isidre Dalmases, de cal Batlle | 94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 63285 | Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-susanna-1 | <p>BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 410-411.</p> <p>CAROL, Josep (1992). Salo, història d'un poble o Fills per l'Església, Casal Parroquial, Cervera, p. 29, 31.</p> <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 8).</p> | X-XX | Necessitaria obres de rehabilitació | <p>Masia de grans dimensions, d'origen medieval, emplaçada al cim d'un promontori que domina un altiplà al nord de la riera de Salo, entre la rasa de Sant Genís i la riera de Santa Susanna. El conjunt de construccions, que ocupa tot el cim, consta d'un gran cos residencial de planta rectangular (amb quatre plantes), el qual té coberts adossats a ponent, formant un recinte tancat o barri. Al sud hi ha la petita capella de Santa Susagna, que queda envoltada per una gran zona de coberts. El cos residencial és fruit de diverses fases d'ampliació i força irregular. La part més antiga es la del centre, on hi trobem llindes amb inscripcions de 1651 i 1675. D'aquí la casa es va expandir cap a llevant, cap a ponent i cap al nord. La façana de migdia és la més visible. Consta d'un portal adovellat que dóna accés a un pati interior, i té obertures de diferent tipologia i èpoques. A la façana de ponent es conserva el que era el portal d'accés pròpiament a la casa, adovellat. Aquesta façana és la més regular i s'hi poden veure dos rengles de finestres emmarcades amb pedra picada, amb inscripcions corresponents als segles XVIII i XIX. A l'angle sud-est la casa s'amplià al segle XVIII amb una galeria de dos pisos amb arcades, la qual s'allarga amb un pas porticat que connecta amb la capella. Sota aquest pas es pot veure el brocal d'una gran cisterna subterrània que ocupa bona part del subsòl, inclòs probablement el de la capella. La façana de llevant és molt irregular i sembla refeta en diverses ocasions. Conserva un portal amb llinda del 1772. L'interior de la casa conserva força bé la tipologia tradicional. A la planta soterrània hi ha un típic celler amb volta de pedra.</p> | 08229-424 | Demarcació de Salo | <p>L'origen del mas Santa Susanna cal relacionar-lo amb l'església del mateix nom, situada al seu costat. L'àmbit territorial de l'església formava una petita quadra jurisdiccional que és prou ben coneguda a través de diferents documents. La primera notícia és de l'any 966, quan el comte Seniofred de Cerdanya-Berga donà al monestir de Sant Llorenç prop Bagà el seu delme del puig de Santa Susagna, al qual se'ns informa que hi havia una sagrera i molins, oliveres i llinars, que es trobaven a la ribera del riu Duarri (riera de Salo). L'any 975 es produí una nova donació comtal, en aquest cas del comte Oliba Cabrera de Cerdanya-Berga, en la qual donava al monestir més possessions i drets, entre ells l'església de Santa Susagna i la de Sant Joan de Cans. El monestir de Sant Llorenç va mantenir la possessió d'aquests béns fins l'any 1207 quan l'abat vengué a Ramon de Súria el mas Santa Susagna, situat al terme del castell de Salo. La família Súria (segurament els castlans d'aquest castell proper) va mantenir la possessió de la quadra de Santa Susagna fins el 1430, quan Jaume de Súria la donà a l'abat de Cardona. Aquesta possessió portà de seguida problemes a l'abat i el 1435 es desencadenà un plet amb Gabriel Mujall perquè no es pagaven les càrregues que s'havien establert en la donació. Una sentència de l'any 1453 fou contrària a les pretensions de Francesc Besora. La possessió de la quadra per l'abat de Cardona queda clara en un document de 1597 en el qual els habitants de la quadra de Santa Susagna fan homenatge a l'abat de Cardona, Francesc Ferran. Posteriorment, aquest domini quedà englobat en el del terme del castell de Salo. (BENET et al., 1988: 410). Tot sembla indicar que el mas Santa Susanna és una derivació d'aquella primera sagrera, que devia anar quedant reduïda a un sol mas. La família propietària del mas eren els Santa Susanna, que també tenien el mas de Pedrafita o Perafita i posteriorment (probablement a finals del segle XVIII o principis del XIX) van construir la Caseta de Santasusanna, molt a prop del mas principal. Segons la inscripció d'una llinda, el 1749 el propietari era Ramon Santa Susanna. Durant el segle XVIII el mas es va engrandir i es construí la galeria de llevant. Es conserven diferents inscripcions en llindes d'aquesta època: 1717, 1749, 1772. Per tradició oral sabem que entorn del tombant de segle XX, o una mica més endavant, els propietaris eren Rafael Santasusanna i la seva muller Isabel, els quals van perdre dues filles a causa del tifus. Després de la Guerra civil encara van viure uns anys al mas Santa Susanna. Després l'home va morir i la mestressa es traslladà a Manresa. Per falta de descendència la propietat va passar a un nebot, resident al mas de cal Vilomara, a Castellfollit del Boix. Fins aleshores a Santa Susanna hi convivien els propietaris (a la primera planta) i els masovers (a la segona planta). Entorn de 1898 Pere Tomasa Casas va entrar com a masover, primer a Pedrafita i, al cap d'uns anys, a Santa Susanna. El seu fill va ser Josep Tomasa Torras, i el fill d'aquest, Joan Tomasa Puig, que encara és el masover.</p> | 41.8519600,1.6545100 | 388311 | 4634215 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63285-foto-08229-424-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63285-foto-08229-424-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63285-foto-08229-424-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En llindes de la façana sud: 1651, 1675 Llinda a la façana de ponent: Ramon Santa Susanna Fet fer Isidro Garriga Mestre de cases any 1749 Llinda a la façana de ponent: MDMCCCXXVII Al brocal de la cisterna: 1717 Llinda del portal de la façana est: 1772 Al balcó de la façana sud: 1864. Porta de la façana oest: 1859 Portal del barri (oest): 1865 Informació oral facilitada per Joan Tomasa Puig | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 63101 | Església de Sant Martí de les Feixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-marti-de-les-feixes | <p>BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 411. CAROL, Josep (1992). Salo, història d'un poble o Fills per l'Església, Casal Parroquial, Cervera, p. 30. MARTÍ FEIXAS, Josep (1928). Història de les Feixas, Manresa. SERRA PERIS, Joan (2003). Les Feixes de Coaner (edició particular).</p> | XI | En ruïna i pendent d'una restauració | <p>Antiga església romànica que posteriorment fou convertida en masia i ara resta en estat de ruïna i abandonada. Es troba al lloc conegut com la Solana (500 m al nord-oest de les Feixes de Coaner) on hi havia l'emplaçament originari d'aquesta masia, que el 1595 es traslladà a la ubicació actual. De l'antiga capella en resta l'absis i el mur nord. Constava d'una sola nau i era capçada a llevant per un absis semicircular, que és l'element més ben conservat. Està ornat amb faixes i arcuacions a la manera llombarda habitual del segle XI; concretament, amb un fris de dobles arcuacions cegues entre bandes llombardes. Al compartiment central hi ha una finestra de doble esqueixada rematada amb un arc de mig punt fet amb dovelles. L'aparell, fet amb carreus de tamany petit només escantonats, és disposat ordenadament en fileres. Pel que fa als mur nord de la nau, s'hi observen les noves obertures que s'hi van fer per adaptar la construcció a l'ús domèstic, entre d'altres un forn de pa.</p> | 08229-224 | Demarcació de Coaner | <p>Aquesta església es trobava dins l'antic terme del castell de Coaner i no degué passar mai de capella rural o sufragània de la parròquia de Sant Miquel de Castelltallat. Albert BENET (1984: 460) considera que aquesta església podria ser esmentada l'any 1298 amb el nom de Sant Martí de Cursu, però no hi ha elements suficients per afirmar amb seguretat que el lloc s'anomenava d'aquesta manera. L'església quedà fora de culte quan es construí la nova capella dins l'edifici del mas de les Feixes. Se'n demanà la llicència el 1670 i es construí el 1671 (tal com indica la inscripció de la llinda). La nova capella va obtenir llicència del bisbe de Solsona perquè s'hi enterressin els difunts de la família. El 1712 hi ha constància que ja estava en funcionament una nova església, situada als baixos del mas, mentre que l'anterior va quedar com a dependència de treball. La llicència per edificar-la, però, no es va demanar fins el 1717, i també es va obtenir llicència per a fer-hi enterraments. Així, en poc espai de temps es construïren tres capelles dedicades a Sant Martí. Aquesta tercera església en alguns moments va fer funcions de parròquia, ja que la de Coaner quedava lluny i tenia els accessos difícils. Aquesta capella continua tenint culte de manera esporàdica, especialment per la festivitat de sant Martí de Tours.</p> | 41.8449300,1.6860900 | 390920 | 4633394 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63101-foto-08229-224-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63101-foto-08229-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63101-foto-08229-224-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-04-30 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 92|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc