Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 62950 | Creu de la Plaça de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-placa-de-sant-mateu-de-bages | XX | <p>Creu de terme emplaçada a un extrem de la plaça del mateix nom, al nucli de Sant Mateu, entre l'actual edifici de l'Ajuntament i la casa anomenada La Creu. Consta d'un pedestal de pedra de planta circular amb tres graons d'una alçada considerable. En comparació el fust, també de pedra, és força curt. És un fust de secció quadrangular, amb els contorns que adopten lleument una forma quadrilobul·lada. A la part superior hi ha la creu, de ferro, amb un triangle a la base i decorada amb gravats de motius geomètrics. Al fust de la creu hi ha encastada una rajola amb la següent inscripció: 'Atura't, vianant! Seu i reposa damunt la meva falda maternal. Repara en l'empedrat que el recer enllosa, i en la creu que hi llueix, i en cada cosa, una ofrena de goig celestial'. El primer graó del pedestal és d'un tipus de pedra, sorrenca, diferent de la resta.</p> | 08229-97 | Plaça de la Creu | <p>No coneixem notícies antigues d'aquesta creu, que devia marcar un encreuament de camins al lloc on, a la segona meitat del segle XIX, es va formar el primer carrer al nucli de Sant Mateu. Probablement la creu és d'aquesta època.</p> | 41.7968100,1.7324800 | 394693 | 4627993 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62950-foto-08229-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62950-foto-08229-97-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 51 | 2.1 | 1781 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 62981 | Església de la Mare de Déu de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-la-mare-de-deu-de-la-sala | <p>BASTARDAS, Josep (2014). De les terres de Domenic als termes de Castelltallat, Fals i Camps. Una visió històrica sobre els dominis senyorials d'aquest territori des de l'època carolíngia fins a l'època moderna (ss. X-XVI). Treball inèdit. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Santa Maria de la Sala', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 454-455. PIÑERO, Jordi (2011). Mapa del patrimoni cultural de Puig-Reig. Fitxa 224 (Periques). Diputació de Barcelona. SITJES MOLINS, Xavier (1961). 'L'Art antic a la comarca de Bages. Sta. Maria de la Sala', Bages, núm. 96, Manresa, p. 8. SITJES MOLINS, Xavier (2010). Arquitectura civil medieval al Bages. Centre d'Estudis del Bages, Amics de l'Art Romànic del Bages, Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Manresa, p. 19-23.</p> | XIII | Estat ruïnós greu. Gros esvoranc a l'absis. Li falta la coberta. El mur exterior s'obre i amenaça de caure. | <p>Església romànica, actualment en estat ruïnós, que es troba al costat del mas fortificat conegut com La Sala. Es tracta d'una construcció de dimensions modestes, aixecada al segle XIII. És d'una sola nau capçada amb absis semicircular vers el nord-est, seguint la mateixa orientació de la casa. Actualment el centre de l'absis s'ha esfondrat, però tenia una finestra rematada amb arc monolític apuntat. Hi havia mostres que aquesta part de l'absis havia estat sobrealçada. El portal exterior era a tramuntana, fet obligat per la presència de la casa al costat de migdia. Però avui només en queda un forat a la paret. Era un bonic exemple de romànic tardà format per dos arcs de mig punt adovellats emmarcats per una arquivolta decorada amb un motiu geomètric. L'element més interessant eren els dos capitells, decorats amb motius vegetals i similars als de la galeria oriental del claustre de l'Estany: un romànic tardà, tal vegada de la segona meitat del segle XIII. La nau sembla allargada per la banda de ponent, ja que en aquest costat l'aparell no és de tan bona factura. Els murs són fets amb carreuons ben tallats i disposats en filades. A l'interior, la coberta de la nau consistia en un embigat. Ja en els nostres dies, han desaparegut també els capitells de la portalada i altres elements arquitectònics després del procés d'abandonament del lloc en els darrers anys.</p> | 08229-136 | Masia de La Sala. Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>El lloc de la Sala constituïa un nucli important, d'origen molt antic, en aquesta zona estratègica de la serra de Castelltallat. Cal dir que només uns 800 m a l'est hi trobem un possible jaciment ibèric. Les notícies documentals sobre la Sala, però, són escasses. Segons Albert Benet, la casa o domus de La Sala està documentada des del segle XII, però en canvi no s'ha trobat constància de l'església en aquests anys. Molt probablement la casa és anterior a l'església, ja que aquesta no té el portal a la banda de migdia, com és habitual, sinó que pel fer d'haver-hi la casa en aquest costat es va situar a la façana nord. L'estudiós Josep Bastardas sosté la tesi que, a finals del segle X, era una possessió del noble Sal·la qui, segons aquest autor, dominava la part més oriental de la serra de Castelltallat, coneguda posteriorment com a serra d'Ares o serra de la Sala. El membre més destacat d'aquesta poderosa família fou el fundador del monestir de Sant Benet de Bages. Segons Bastardas la Sala hauria funcionat com un centre administratiu de les possessions d'aquesta família a la zona. Posteriorment les terres haurien passat dels Sala al monestir de Sant Benet de Bages i, a finals del segle X, a Santa Cecília de Montserrat (segons un document que pertany al fons d'aquest monestir). Aquest monestir va ampliar així els seus dominis en aquesta zona amb la possessió d'un ampli territori que, pels volts del segle XIV, era conegut amb el nom de batllia de Cans (BASTARDAS, 2014). Fos quin fos el seu senyor, el cert és que la rellevància de l'edifici i el fet que disposava d'una església denoten sens dubte que aquest era un centre estratègic en el domini d'aquesta zona de la serra de Castelltallat, inclosa dins l'antic terme del castell de Sant Mateu. De l'anàlisi arquitectònica en podem deduir que la base de la construcció actual és obra dels segles XII-XIII (de característiques romàniques) amb refeccions posteriors, tal vegada a partir del segle XV en endavant, però sense gaires canvis estructurals. Un altre fet rellevant és que molt a prop trobem un altra gran casal, en aquest cas gòtic, però de característiques molt similars. Josep Bastardas sosté la tesi que l'Orde del Temple va tenir una presència destacada a la Serra de Castelltallat. Segons aquest estudiós, l'orde tenia possessions al sector de ponent d'aquesta serra (Claret dels Cavallers, Vilalta i Castelltallat) i també més a llevant, concretament en els dos casals de la Sala i ca l'Eloi. Bastardas argumenta que hi ha documentació del seu l'arxiu particular (procedent del mas Bastardas de Fals) que permet afirmar que entorn de l'any 1230 un personatge molt important dins l'Orde del Temple, Bernat de Claret, administrava terres que podrien situar-se a la zona de ca l'Eloi i la Sala. Si aquesta hipòtesi fos confirmada ajudaria a explicar l'existència d'aquests dos grans casals, basttits en la seva estructura bàsica entre els segles XII-XIII, d'arquitectura molt similar i que reflexteixen una tipologia força allunyada de la d'un mas convencional. Un paral·lel en aquesta mena de casal gòtic rural podria ser el de Periques: un convent-granja de la comanda templera de Puig-Reig (PIÑERO, 2011). En definitiva, la Sala i ca l'Eloi podrien formar part d'un complex templer iniciat a la primera època d'aquest orde el qual, segons Bastardas, estaria vinculat als vescomtes de Cardona i a la comanda templera de Granyera (Cervera). Tot i que no es tractaria d'una comanda templera, ja que la documentació no ho avala, a la pràctica funcionaria d'una manera semblant, sota un administrador en la persona de Bernat de Claret. Un altre element que avalaria aquesta hipòtesi és la presència en un petit mas molt proper (el Solarot) d'un gravat amb una creu patent o templera, tot i que la seva datació és incerta. (continua en l'apartat d'observacions)</p> | 41.8183400,1.7291900 | 394455 | 4630388 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62981-foto-08229-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62981-foto-08229-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62981-foto-08229-136-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | (continuació de l'apartat d'història) En un capbreu de 1334 la Sala apareix com un edifici enderrocat que tenia un nom propi que reflectia el seu passat notable: l'Enderrocada. Sembla que, ja en època moderna, la Sala va perdre el seu antic estatus i va funcionar com una masia més convencional. Dels segles XVIII o XIX en són testimoni les diverses tines que, igual com en la majoria d'explotacions rurals, es troben també a la Sala. El conjunt fou abandonat abans de 1966 i, des d'aleshores, alguns elements de l'església van ser espoliats. Pel que fa a l'església, no devia passar de capella rural. Durant molts anys va acollir una imatge d'alabastre, del segle XIV, coneguda com la Verge Blanca. Tenia molta veneració a la parròquia de Sant Mateu, ja que tenia la consideració de patrona. Ja fa anys que aquesta imatge va desaparèixer i no s'ha pogut localitzar. L'edifici va arribar en bon estat fins als nostres dies, però en abandonar-se el lloc ja havia desaparegut un capitell i una columna del portal, i abans de 1970 desaparegué l'altra columna i el capitell, i després les dovelles de l'arcada. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||
| 63010 | Castell de Sant Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-sant-mateu | <p>Arbués, C., Sánchez, E. (1995-1997): Memòria de l'excavació arqueològica al castell de les Planes de Sant Mateu de Bages. Núm. 2510 BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 406-407. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Castell de Sant Mateu', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 448-449. CABALLÉ, G. (2003): Memòria de l'excavació arqueològica realitzada al castell de Sant Mateu. Núm. mem. 4953 CATALÀ, Pere; A.P. (1976). 'Castells de Sant Mateu de Bages (o de les Planes-) Salo, Meià i Claret'; Els Castells catalans, vol. V. Barcelona, Rafel Dalmau Editors, p. 759 – 771. NOGUERA, Valentí (1904). Monografia del poble de Sant Mateu de Bages, Manresa, p. 4. SITJES MOLINS, Xavier (2013). Els castells i torres medievals del Bages, Centre d'Estudis del Bages, Col·lecció Monogràfics, 29, Manresa, p. 97-98.</p> | X-XIV | En ruïna. Actuació de consolidació. | <p>Castell medieval en estat de ruïna situat al cim d'un turó que s'eleva uns dotze metres sobre el seu entorn, vora la masia de les Planes i l'antic camí d'accés al nucli de Sant Mateu de Bages (actual BV-3003, de Callús a Castelltallat). El cim del turó conforma una plataforma més o menys el·líptica, i la muralla del castell s'adapta a aquesta forma. A l'interior hi trobem un seguit d'estances distribuïdes a banda i banda d'un corredor central. Després de les excavacions que s'hi ha practicat han quedat visibles els basaments i alguna paret d'aquestes estances. L'aparell dels paraments és fet amb carreuons mitjans, escantonats i disposats en filades horitzontals, de clara factura romànica i lligats amb morter. Les estances que es troben a la part central devien correspondre a la part noble del castell, ja que han conservat l'inici de columnes a les portes i l'arrencada d'arcs diafragmàtics a l'interior. A la banda est es conserva una cisterna rectangular amb un angle arrodonit que fa 2,70 metres de llarg i 1,40 d'ample amb una fondària de 1,50 metres. Al nord, una de les estances s'ha identificat com a graner. Al costat est hi havia la porta d'accés al recinte, que donava al corredor central, i al costat sud del portal es conserven restes d'una torre alt-medieval i d'un baluard. Pel costat nord es conserva el tros més gran de muralla, que fa uns 20 metres de llargada i en el punt més alt arriba als 5,5 metres. Les excavacions realitzades en els darrers anys han permès diferenciar tres fases constructives. La primera és dels segles X-XI, moment fundacional al qual pertany el fonament d'una torre. La segona és del segle XIII, quan es produeix una reforma total del castell i aquest adopta una planta ovalada, tot reaprofitant els materials de l'edificació anterior. Finalment, als segles XIII-XIV es modifica la distribució interna de l'edifici, especialment al costat NE. Als peus del turó i vora la carretera hi ha l'església de Sant Miquel de les Planes (parcialment romànica) que era la capella del castell. Entre aquesta església i el turó del castell s'estén un camp on en època medieval es concentraven els masos Corts, Cardó, Conill i Vila, que van subsistir fins a principis del segle XVIII. Segons mossèn Valentí NOGUERA (1904: 4) en època baix medieval aquests masos formaven un petit nucli, potser en forma de carrer, que es coneixia com la Villa. Cal dir també que des del castell es divisen dos punts de guaita medievals: al nord-est la torre del Fusteret (del segle XI, en terme de Súria) i cap al sud-est el mas Guardiola que, tot i que no n'hi ha constància documental, ben segur era una torre de guaita vinculada al castell de Sant Mateu.</p> | 08229-125 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>Segons Josep Bastardas, el lloc de Sant Mateu de Bages s'ha de relacionar amb l'indret que en un document de l'any 955 s'anomena Terra Witizza. En aquesta zona s'ha documentat arqueològicament una important presència de població visigòtica; concretament la necròpolis (molt propera al castell) del Collet del Cargol, mentre que al subsòl de l'església parroquial (també propera) es conserva un conjunt de tombes antropomòrfiques que es poden datar entre els segles VI i X. El castell de Sant Mateu defensava una part de l'actual terme municipal, concretament la zona sud-oriental. Apareix documentat per primera vegada l'any 983 en l'acta de Consagració del Monestir de Sant Llorenç de Bagà. Entre les possessions d'aquest monestir hi havia el castell de Sant Mateu. Inicialment el domini eminent era dels comtes de Barcelona, si bé ben aviat els feudataris reals foren els Cardona. Tot i que aquesta dependència dels Cardona podria ser anterior, es confirma l'any 1083. En alguns documents consta una primitiva capella situada al mateix castell, la qual devia perdre's en l'ampliació del recinte i llavors es construí la capella romànica, situada als peus del castell i més a prop del camí. No se sap com el castell de Sant Mateu sortí del domini dels Cardona per passar a la família Boixadors. El cert és que les relacions entre ambdues famílies ja existien abans del 1124, quan es féu una concòrdia entre els Cardona i els Boixadors. Això no obsta perquè els Cardona vinculessin aquest castell al districte vescomtal el 1314. Aleshores el senyor del castell era Berenguer de Boixadors, casat amb Blanca, i a la seva mort (el 1306) passà als seus descendents. El 1381 aquesta família amplià els seus dominis, ja que comprà al rei Pere el Cerimoniós el mer i mixt imperi del castell de Sant Mateu. Al segle XV el domini passà als Gàver i, per matrimoni, als Peguera, la qual encara mantenia la senyoria al segle XVII en la persona de Galceran de Peguera. L'evolució posterior és poc coneguda. L'any 1718 el senyor jurisdiccional era Ignàsia de Soler, mentre que l'any 1789 era Fernando de Guzmán. En el moment de la desaparició dels senyorius jurisdiccionals, l'any 1831, el senyor era el baró de Finestracs. L'incendi que va patir el Bages l'any 1994 va provocar la desaparició de la vegetació que fins aleshores cobria les restes del castell i va empitjorar el seu estat. Durant els anys següents es van portar a terme obres de consolidació i excavacions arqueològiques que van permetre documentar la totalitat de la planta del castell i les fases constructives. Concretament es van portar a terme diversos camps de treball entre 1995 i 1997. Del 2000 al 2003 s'hi han realitzat diverses campanyes encarregades a l'empresa Arqueociència i dirigides per Clara Arbués, Goretti Vila o Gemma Caballé.</p> | 41.8010200,1.7418400 | 395477 | 4628449 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63010-foto-08229-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63010-foto-08229-125-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||
| 63163 | Casalot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casalot | <p>BASTARDAS, Josep (2014). De les terres de Domenic als termes de Castelltallat, Fals i Camps. Una visió històrica sobre els dominis senyorials d'aquest territori des de l'època carolíngia fins a l'època moderna (ss. X-XVI). Treball inèdit. BOLÓS, Jordi; TORNER, Marta (1985). 'El Castellot de Castelltallat. Una construcció rural de la Baixa Edat Mitjana', Cardener, núm. 2, Cardona, p. 99-107. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 85). RODRÍGUEZ BERNAL, Francesc (2016). Col·lecció diplomàtica de l'Archivo Ducal de Cardona (965-1230), Fundació Noguera (Col·lecció Diplomataris, 71), Barcelona, p. 563-564. Doc. 366. SITJES MOLINS, Xavier (2010). Arquitectura civil medieval al Bages. Centre d'Estudis del Bages, Amics de l'Art Romànic del Bages, Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Manresa, p. 23-26. VILA, J.M. (2002). 'L'Arqueologia dels masos'. L'Art Gòtic a Catalunya. Vol III. Arquitectura. Dels palaus a les masies. (coord. RIU, E). Barcelona, Enciclopèdia Catalana, p. 242-245.</p> | XIV-XV | En ruïnes, li falta la coberta. Estructuralment els murs semblen estables. | <p>Casal medieval amb característiques de fortificació. Està situat a uns 1.300 m al sud-oest del castell de Castelltallat, i podria correspondre a una sala on residien els castlans o feudataris del castell o bé a algun estament senyorial, segons la tesi que defensa Xavier SITJAS (2010) i que considerem la més probable. O bé un mas fortificat pertanyent a pagesos enriquits, segons la tesi de Jordi BOLÓS i Marta TORNER (1985). El casal, actualment en ruïnes, es troba emplaçat a la carena de la Serra de Castelltallat, en contacte visual amb l'antic castell. Es tracta d'una construcció molt sòlida i pràcticament sense obertures, feta amb un aparell molt regular de carreus petits, disposats en filades i sense lligar amb morter. En diversos punts s'hi observen espitlleres. L'edificació és de planta lleugerament trapezial i mesura 11 x 8 m. Constava de planta baixa més un pis. La casa s'ha conservat dempeus fins a uns 10 m d'alçada, però ha perdut la coberta. La façana principal, encarada vers migdia, té un portal format per un arc de mig punt una mica rebaixat, confeccionat per grans dovelles. Al costat de ponent d'aquesta façana es conserva una finestra amb traces del que devia ser un arc trilobulat. A les cantonades de la part posterior els blocs que la formen s'imbriquen, sobresortint de la façana, en previsió d'una amplicació de la casa per aquesta banda que no es va arribar a produir. Pels costats de ponent queden els fonaments d'antics coberts o construccions adossades i abundants enderrocs. A l'interior la casa es distribueix en dues habitacions, una de més gran, i una de més petita amb una porta adintellada que s'obre vers el sud-oest. Existí una primera planta, a la que s'accedia, en cas d'urgència, per la part posterior mitjançant una porta sobreelevada sobre el terreny. Possiblement hi havia també una escala de fusta a l'interior. Segons BOLÓS/TORNER (1985), a la planta baixa hi haurien les corts, al primer pis hi hauria el menjador, la cuina i una cambra amb la finestra més sumptuosa.</p> | 08229-286 | Demracació de Castelltallat | <p>L'existència d'aquest casal medieval ha despertat la curiositat i l'interès d'alguns estudiosos, però poques són les certeses que en tenim. El Casalot es troba situat en un pla que controlava els camins que pugen de la vall de Fonollosa i d'Aguilar a Castelltallat, a prop d'on creuaven amb el que transcorria per la carena de la Serra de Castelltallat. Els historiadors Jordi Bolòs i Marta Torner han fet un petit estudi monogràfic de caire arqueològic sobre aquesta casa, posteriorment revisat per Xavier Sitjas, amb unes conclusions força diferents. Però cap d'ells aporta documentació històrica. Sitjas considera que la construcció és una sala fortificada, que es va construir en una sola fase i que podria datar als segles XIV-XV. Per les característiques tipològiques considerem que això és força raonable. Per la seva banda, Bolós/Torner consideren que l'edifici és bàsicament del segle XV, que s'hauria bastit en diverses fases i que s'hauria sobrealçat. Tanmateix, les característiques homogènies de l'aparellat no semblen corroborar aquesta hipòtesi. Segons aquests autors es tractaria d'un mas fortificat pertanyent a pagesos benestants, més que no pas a una família senyorial. Una altra possibilitat que apuntem és en relació amb la tesi que ha formulat l'estudiós Josep Bastardas (2014), el qual sosté que entorn de 1130 la família vescomtal dels Cardona va introduir l'Orde del Temple en diferents punts de la serra de Castelltallat i, en concret, al triangle format pel castell de Castelltallat, Claret dels Cavallers i Vilalta, així com en una zona més a llevant d'aquesta serra. En aquest sentit, les característiques arquitectòniques del Casalot s'avindrien amb algun tipus d'establiment auxiliar del castell. Així, la hipotètica presència templera hauria portat a bastir una domus propera entre els segles XII-XIII. Segons Bastardas, en un document de 1135 sobre els dominis dels Cardona a Castelltallat es fa referència al 'placito de Castrum Talato' (RODRÍGUEZ: 563). El terme placito podria indicar que el castell incloïa alguna mena de dependència externa. El Casalot va ser habitat fins a principis del segle XX, però gairebé no ha sofert modificacions. Això ha permès que la construcció hagi quedat fossilitzada en la seva tipologia originària i molt arcaica.</p> | 41.7975400,1.6342500 | 386533 | 4628199 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63163-foto-08229-286-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63163-foto-08229-286-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | També conegut com Castellot | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||
| 63201 | Castell de Claret dels Cavallers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-claret-dels-cavallers | <p>BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Castell de Claret', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 460-461. BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 403 - 418. BASTARDAS, Josep (2014). De les terres de Domenic als termes de Castelltallat, Fals i Camps. Una visió històrica sobre els dominis senyorials d'aquest territori des de l'època carolíngia fins a l'època moderna (ss. X-XVI). Treball inèdit. CATALÀ, Pere; A.P. (1976). 'Castells de Sant Mateu de Bages -o de les Planes-, Salo, Meià i Claret'; Els Castells catalans, vol. V. Barcelona, Rafel Dalmau Editors, p. 759 - 771. Diversos autors (2010). Els pergamins de l'Arxiu Comtal de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV. Diplomatari 50, vol. III. Fundació Noguera. Barcelona. Doc. 671, p. 1120-1123. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert; SERRA SELLARÈS, Francesc (2008). 'Claret dels Cavallers (Sant Mateu de Bages)', Dovella, núm. 96 (estiu, 2008), Manresa, p. 5-19. RODRÍGUEZ BERNAL, Francesc (2009). Els vescomtes de Cardona al segle XII. Una història a través dels seus testaments. Lleida, Universitat d'Estudis Ilerdencs - Fundació Pública de la Diputació de Lleida. SALVADÓ I MONTORIOL, Joan (2012). El Monestir benedictí de Sant Benet de Bages. Fons documental: identificació, edició i estudi. Segles XI-XII. Universitat de Lleida. Tom. III. Segles XI-XII, (898-1123), p. 1408-1415, doc. 956. SANJUST, Àngel (1955). Breus notes històriques de l'arbre de la família de la casa Serra de Claret de Cavallers. Manresa, Impremta Sant Josep.</p> | XI-XV | Restes molt escadusseres, castell pràcticament destruït | <p>Restes força escadusseres d'un antic castell, emplaçat al cim del turonet que d'aixeca just sobre l'església de Sant Pere i del mas de can Serra, en el nucli de Claret dels Cavallers. La planta de la fortalesa devia seguir l'orografia allargassada del turó en sentit est-oest, en un espai no gaire més llarg d'una vintena de metres. De la construcció tan sols en resten diversos murs que formen angle i tanquen el que devia ser la muralla per llevant. El mur té una alçada d'uns 8 metres i està parcialment tapat per un cobert amb tines obrat posteriorment. El parament és de qualitat, format per carreus força grans i ben disposats en filades. Aquests murs conformaven una cambra que, a la seva planta inferior, encara conserva una cisterna coberta amb una interessant volta apuntada i dotada amb diverses mènsules, molt ben conservada. Les estances superiors d'aquesta estructura no s'han conservat, però sembla que a mitjan segle XIX encara es conservava el brocal de la cisterna. Més cap a ponent del turó s'observen restes molt més exígües d'alguna estructura fonamentada sobre la roca, i per bona part del turó es troben restes d'enderrocs i de morter amb calç. Probablement el recinte jussà de la fortalesa inclouria les actuals cases de can Serra, masoveria de can Serra i can Ferrer, així com la mateixa església. Les façanes de migdia d'aquestes cases, bastides sobre un terreny amb fort desnivell, tenen l'aparença d'una muralla, amb la part baixa atal·lussada i sense obertures. És probable que part de les restes vinculades a l'antiga fortificació hagin quedat integrades en aquestes edificacions actuals o bé al seu subsòl.</p> | 08229-332 | Demarcació de Claret dels Cavallers | <p>Aquest lloc està documentat l'any 1031 com un alou que era d'un germà del castlà de Castelltallat, i l'església apareix el 1032 ja com a Sant Pere de Claret (SALVADÓ, 213). En aquesta època altmedieval no està clar que existís un castell i, en tot cas, una possible fortificació no tenia un terme definit, com sí el va tenir posteriorment (BENET, 1984: 460). Sembla que al seu origen formava part del comtat de Cerdanya, tot i que també podria ser que pertangués al de Barcelona. Amb anterioritat al segle XIII són poques les notícies que coneixem de Claret dels Cavallers. L'estudiós Josep Bastardas sosté una tesi, que tot seguit resumim, sobre el seu origen i la posterior vinculació a l'Orde del Temple. Entre d'altra documentació, aporta notícies extretes de l'arxiu familiar del mas Bastardas (de Fals) i del diplomatari recentment publicat dels Cardona (RODRÍGUEZ, 2009). Segons Bastardas, a principis del segle XI el lloc s'anomenava Terra de Llívol (terra de livolo) tal com consta en un document de 1013 i d'altres de posteriors. N'hauria quedat el testimoni d'un turó proper anomenat Puigdellívol. El nom de Llívol pertanyia a una dama poderosa que tenia possessions en aquesta terra de frontera. Les terres de Llívol i altres propietats haurien passat als Cardona en la segona dècada del segle XI, i constituïen un conjunt de dominicatures vescomtals o condomines que en alguns casos es compartien amb l'església de Sant Vicenç de Cardona. Al voltant de 1134 el lloc hauria entrat sota influència de l'Orde del Temple i, segons Bastardas, seria el moment en que s'hi construí un castell o domus. S'hauria anomenat Cavalleria de Talamanca. El terme cavalleria indicaria que s'hi armaven cavallers. Mentre que el nom de Talamanca tindria a veure amb qui en va ser el primer responsable, Bernat Ramon de Talamanca, que apareix en un document de 1094, el qual amb el seu successor Guillem de Talamanca hauria dirigit la cavalleria. Josep Bastardas apunta la possibilitat que aquesta cavalleria podria ser la mateixa que en fonts alienes als Cardona era coneguda com a Cavalleria Graniana (és a dir, de Granyera) perquè hauria estat sota el domini de la comanda templera de Granyera. En un document de l'any 1134 s'especifica que la Cavalleria Graninana era un noviciat auspiciat per les màximes autoritats on nombrosos cavallers, principalment de la marca del Llobrebós i la Segarra, van jurar fidelitat al Temple (DD.AA., 2010: 1120 ). Des de finals del segle XII Bernat de Claret fou comanador de Gardeny (a Montsó) i era també membre de la comunitat de Granyera. Aquest important personatge de l'Orde del Temple hauria pres el relleu dels Talamanca en la direcció de la Cavalleria. El seu fill, Berenguer, va obtenir de la família vescomtal de Cardona el privilegi de posserir una torre a l'actual mas de Roters, molt proper a Claret dels Cavallers. Segons la hipòtesi de Josep Bastardas, Claret de Cavallers formava part d'un complex a la part de ponent de la serra de Castelltallat, juntament amb el mas Vilalta i el castell de Castelltallat. Claret de Cavallers seria el lloc on els que havien de ser armats cavallers feien el seu jurament. Un fet que ho reforça és que en un document l'església s'anomena Sant Pere de 'Iuro'. El mateix topònim de Claret dels Cavallers reforça aquesta idea, ja que faria referència a la família ja esmentada, que estava emparentada amb els Claret que eren senyors de Torà i de Cervera. L'epítet 'dels Cavallers' s'hauria imposat per diferenciar aquest lloc d'una altre, a Torà, també pertanyent a la família Claret i que s'anomenava Claret dels Pagesos. Recentment al cementiri de Claret dels Cavallers s'hi ha localitzat una estela funerària amb una creu patent, cosa que reforçaria la hipòtesi de la presència templera. Una altra tradició (que prové del Diccionari Nomenclàtor de Pobles de Catalunya) diu que el topònim prové de l'anomenada Casa del Cavaller, antiga denominació del castell. (Continua a l'apartat observacions)</p> | 41.8215600,1.6466000 | 387601 | 4630850 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63201-foto-08229-332-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63201-foto-08229-332-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | (continuació de l'apartat història) Possiblement la presència de l'Orde del Temple no hauria durat gaires anys, de manera que quan es va dissoldre, a principis del segle XIV, ja no hi tenien una presència directa. La propietat hauria passat de nou als Cardona, que que n'haurien conservat el domini directe. Per la seva banda, Albert FÀBREGA (2008) no dóna crèdit a la hipòtesi templera i considera que fins a finals del segle XIII no es pot reconstruir de manera fiable la història d'aquest lloc. Per aquest autor la primera referència a tenir en compte és del 1296, quan el bisbe de Vic nomena rector a la parròquia de Claret dels Cavallers. Als segle XIV es constata que el lloc de Claret estava vinculat als comtes i després ducs de Cardona, que hi exerciren la jurisdicció civil i criminal fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals. En un rang inferior, altres famílies continuaven exercint drets senyorials sobre el castell de Claret. Així, en un document de 1309 consta que la família Sant Guillem (que probablement es pot identificar amb el castell de Sant Guim, de la plana de Guissona) tenien drets sobre el castell de Claret dels Cavallers, i també que aleshores el batlle del terme era Bernat de Claret, que era fill de Ferrer de Claret dels Pagesos. Tot i que el fet que la família Claret tingui diverses branques en dificulta la seva adscripció, segons Fàbrega aquesta branca provenia de Claret dels Pagesos. Al segle XV la senyoria pertanyia a la família Sescomes i l'any 1404, per casament de la pubilla Elisabet Sescomes amb Joan de Peguera, passà a aquesta segona família. Al segle XV els senyors continuaven sent una branca dels Peguera. Joan Peguera Vilata morí abans de 1431 i el succeí el seu fill Joan de Peguera i Sescomes (mort després de 1466), i a aquest el seu fill Joan de Peguera i Sorribes, i a aquest Bernat de Peguera i Jorba. Quan aquest va morir, el 4 de març de 1564, es va fer un invenari dels béns del castell de Claret dels Cavallers. Gràcies a aquest document sabem que el castell posseïa un estable, un celler, una cuina, tres cambres i un pastador. Aleshores el castell era habitat, però gairebé segur que no pels Peguera, que tenien el seu casal senyorial a Manresa. És possible que estigués ocupat per masovers, els quals estan ben testimoniats ja al segle XVII. L'hereva de Bernat Peguera fou Isabel Peguera, casada amb Gaspar Llentes, de Manresa, de manera que el domini de Claret va passar als Llentes. El 1589 el titular era Marc Antoni Llentes i de Gàver. El 1617 consten com a senyors dels castells i termes de Claret, Salo i Matamargó Jeroni de Peguera i el seu fill Jacint de Peguera, habitants de Manresa. L'any 1651 Jordi de Peguera i Guilla consta com a habitant del castell de Claret dels Cavallers. Ja al segle XVIII, concretament el 1730, el senyor alodial del terme era el Col·legi de Sant Ignasi de Manresa, pertanyent als Jesuïtes. Abans sembla que ho havia estat l'abat de Cardona. D'altra banda, fins a mitjan segle XVII hi ha documentada l'existència de masovers al castell de Claret. Cal dir que Claret dels Cavallers era considerada una 'quadra' independent, però en la documentació sempre apareix formant part del terme de Castelltallat, fins que l'any 1857 quedà integrat dins el municipi de Sant Mateu de Bages. Pel que fa als masos que van configurar el petit nucli a redós del castell, sabem que fins el 1587 només hi havia un mas principal, el Serra, i un altre de secundari que es coneixia com a Serra de baix. A partir d'aleshores, amb motiu d'un casament, aquest últim va passar a ser el mas Ferrer de Claret de Cavallers. Durant els segles XVII i XVIII aquest petit nucli de Claret de Cavallers devia expandir-se i adquirir l'aspecte actual. L'any 1911 el carrer de Claret dels Cavallers es va remodelar i s'obrí el carreró actual, ja que abans el pas entre els dos masos discorria per un porxo sota can Serra. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||
| 63059 | Bandera de les Caramelles de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bandera-de-les-caramelles-de-sant-mateu-de-bages | <p>AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 26-27, 91, 92. PLANAS, Joan (1969). Les Planes de Sant Mateu. Barcelona, ed. Jover. VILAR, Ramon; CRIVILLÉ, Josep; LÓPEZ ARCOS, Pilar; HERNÀNDEZ, Antoni J. (2003). El ball de cascavells. Ajuntament de Súria; Centre d'Estudis del Bages. P. 84 bis, 157, 227, 232.</p> | XX | <p>Bandera insignia de les Caramelles de Sant Mateu de Bages, que es conserva a l'interior de l'església parroquial. Es tracta d'una bandera catalana que està decorada en un lateral amb una orla floral i les següents inscripcions: 'Els homes de demà' i 'S. Mateu de Bages. Any 1921'.</p> | 08229-182 | Església de Sant Mateu. Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>Les Caramelles s'han de posar en relació amb les festes del cicle de primavera, que suposaven un esclat d'alegria popular en forma de cants i balls. La Pasqua i el Roser de Maig eren les principals festes d'aquest cicle. Sembla que tant el cant de les caramelles com algun tipus de ball amb cascavells ja eren ben presents a la zona de Manresa al final del segle XVI. Segons un document de l'Arxiu de la Seu de Manresa, l'any 1594 uns manresans van cantar caramelles en diferents pobles de la vegueria. Anaven acompanyats de flauta, tamborino i cornamusa, i alguns dels joves 'ballaven los cascabells' (VILAR et alii, 2003: 15-16). A començament del segle XX (1908) es disposa ja d'una fotografia de la colla del ball de Cascavells de Sant Mateu de Bages. Cal dir que al municipi de Sant Mateu de Bages era un dels llocs on tant les caramelles, anomenades popularment camilleres, com el ball de cascavells estava més arrelat. En un moment donat a aquesta tradició s'hi van afegir els grups de trabucaires o galejadors. Les músiques eren populars i les lletres les solien redactar autors anònims. L'escriptor Joan Planas en el seu llibre sobre la masia de les Planes fa una descripció de com era, segons el seu record, la festa de Pasqua i les Caramelles a les primeres dècades del segle XX (PLANAS, 1969: 74). El dissabte de Glòria a les deu es posaven repicar les campanes de l'església. Seguidament la quitxalla esclatava en un gran xivarri amb ferregots i llaunes. Havia arribat la Pasqua de Resurrecció que era, junt amb la festa major, la festivitat més senyalada del poble. Es celebrava amb diverses funcions religioses i actes profans, però l'acte estel·lar eren les caramelles, en aquesta zona anomenades popularment 'camilleres', que tenien lloc entre dissabte i diumenge. Encapçalava la comitiva dels camillaires una dotzena de trabucaires, que anaven disparant els seus trets consecutivament. Després venien els camillaires, amb el cap de colla al davant que portava la bandera repenjada a l'espatlla, seguia el portador de la panera, adornada amb profusió de cintes i flors. Tot seguit venia una mula també engalanada que portava dues sàrries on s'anaven dipositant els ous regalats. La resta de la comitiva era formada pels músics, amb els seus instruments més aviat rudimentaris, cantaires i balladors. La colla feia un itinerari que passava les principals masies del pla de Sant Mateu: les Planes, la Sala, la Rabassola, la Rabassa... Les actuacions començaven amb una cantada dels camillaires. Després es feia el ball de cascavells. En les cases més fortes els propietaris convidaven a un refrigeri. En acabat, es feia el ball rodó en el qual els camillaires treien a ballar les dones de la casa al ritme de polca o vals. El punt final de les caramelles era a l'església parroquial. Després de celebrar un ofici solemne, davant la porta de l'església es ballava per darrera vegada el ball de cascavells. Finalment, es distribuïen entre els camillaires, asseguts a terra fent rotllana a l'era de cal Pla, els ous recollits per les cases i guardats a les portadores. Al nucli de Castelltallat també hi ha una antiga tradició de caramelles, que es solien cantar amb l'acompanyament d'un acordionista i incloïen també alguns balls, entre ells el ball de cascavells i el ball de bastons. L'esquema de les caramelles era semblant al descrit per la zona de Sant Mateu. Entre els anys 1956 i 1958 les cançons foren escrites per Pere Campàs, capellà de la parròquia de Castelltallat en aquests anys. Des del 1977 les caramelles es ballen conjuntament entre els nuclis de Sant Mateu i Castelltallat, i són mixtes. Després d'un període curt en què van deixar de fer-se, a partir de 1988 es van recuperar i s'han fet de manera ininterrompuda fins a l'actualitat.</p> | 41.7956600,1.7347100 | 394876 | 4627863 | 1921 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 63416 | Gegants de Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-valls-de-torroella | XX | <p>Gegant i geganta del poble de Valls de Torroella, que van ser creats l'any 1981 i 1982 respectivament. Representen dos reis arquetípics, els quals no tenen cap relació directa amb la història del poble. El gegant es diu Francesc, porta corona, un vestit verd i sosté amb la mà alçada una bara. La geganta es diu Maria Teresa, porta un vestit grana i blanc i llueix un pom de flors a la mà. La cara i les mans dels dos gegants són fets amb fibra de vidre, cosa que en el seu moment va ser una novetat. Els noms dels gegants van ser posats en honor dels seus constructors. Concretament, la cara i les mans van ser fetes per Francesc Ferrer, mentre que el disseny i l'elaboració dels vestits va anar a càrrec de Maria Teresa Carreras.</p> | 08229-563 | Teatre de Valls de Torroella (Carretera de Cardona, s/n). Demarcació de Valls de Torroella | <p>Va ser la Comissió de festes de Valls de Torroella qui va promoure la confecció d'uns gegants per donar més vistositat i alegria a les festes del poble. Els dos reis van ser confeccionats per la mateixa gent de Valls de Torroella. El gegant va sortir per primera vegada per la festa major de 1981. El 31 de juliol de l'any següent es va organitzar el seu comiat de solter, que va consistir en un cercavila nocturn i esbojarrat, també dins de la festa major. L'endemà d'aquest acte s'estrenava en la mateixa festa major la nova geganta. El 1983 el gegant va ser objecte d'un 'canvi de cara'. La colla de geganters es va constituir poc després de tenir els gegants. És formada per un grup de joves del poble i ha participat en diverses trobades, portant els gegants de Valls per diferents indrets de Catalunya. A partir de 1984 els acompanya també un grup de grallers propi, integrat per gent del poble. Actualment, els gegants Francesc i Maria Teresa son presents a totes les festes de Valls de Torroella, i també a les d'algun poble veí, si se'ls demana la seva presència.</p> | 41.8482700,1.7221300 | 393918 | 4633719 | 1981 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63416-foto-08229-563-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-01-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Pere Lladó Camprubí | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63354 | Imatge de la Mare de Déu de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-mare-de-deu-de-coaner | BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 408. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Julià de Coaner', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 465-469. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2005), 'Sobre les esglésies de Coaner', Dovella, núm. 90. Manresa, p. 5-9. | XIII | Restaurada al Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya | Talla romànica de la Mare de Déu de Coaner, venerada antigament al santuari de Coaner i emplaçada des de fa uns anys a l'església parroquial del Sagrat Cor de Valls de Torroella, de la qual les dues esglésies de Coaner en són actualment sufragànies. La imatge respon a un tipus iconogràfic derivat de models bizantins, seguint l'anomenada Nicopea (la qui porta la Victòria). Es tracta d'una imatge sedent amb l'Infant, que seu sobre el genoll esquerre. La Verge porta una túnica de color porpra amb estilitzacions vegetals daurades i, al damunt, una casulla. Al cap du una toca de vel blanc que no deixa veure pràcticament els cabells i una corona de merlets. El Nen porta una túnica i un mantell en forma de toga romana i té al cap una corona similar a l'anterior. Com a atributs, la Mare i el Fill duen una bola (la primera a la mà dreta i el segon a l'esquerra). L'escultura mesura 62 cms d'alçada. Tot i que el treball de les cares és força acurat, en general es pot considerar una talla poc estilitzada. Tanmateix, ha perdut el hieratisme que caracteritza les primeres escultures romàniques. Mentre que la Mare conserva la visió frontal, el Nen gira lleugerament el cap i dirigeix la mirada a la dreta de l'espectador. Cronològicament, es pot situar al principi del segle XIII. També indiquen una cronologia avançada la indumentària i alguns atributs. | 08229-501 | Església parroquial de Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | La de Coaner és una de les marededéus trobades. Segons la llegenda, reproduïda en els seus goigs i que segueix l'esquema clàssic, un pastor la troba prop de les aigües d'un torrent i la trasllada a l'església parroquial des d'on, davant l'estupefacció de la gent, la imatge torna al seu lloc d'origen, mostrant així la seva voluntat de no ser moguda d'aquell indret, en el qual s'hi edificà el santuari. La imatge és invocada tradicionalment davant de la necessitat d'aigua i també per guarir coixos i trencats, així com per protegir les parteres. L'historiador Albert FÀBREGA (2005: 6) considera que el culte a Santa Maria devia existir a Coaner almenys des del segle XIII (moment en què és datada la imatge romànica de la Verge) i sosté la hipòtesi que des dels inicis l'església parroquial tenia l'advocació de Sant Julià, i que en algun moment anterior a 1557 es va construir una capella a l'exterior destinada al culte a Santa Maria. Fàbrega aporta dos documents que demostren que abans de la construcció de l'actual Santuari de Santa Maria a Coaner hi havia una capella dedicada a la Mare de Déu. No es pot assegurar que estigués situada al mateix indret on avui hi ha el santuari, tot i que és molt possible que fos així. Sigui com sigui, el 27 de setembre de 1648 es va construir l'actual església santuari dedicada a Santa Maria, que des d'aleshores va acollir la imatge. En època del barroc la imatge va ser repintada i daurada. Va romandre al santuari de Coaner fins l'any 1936, quan va ser amagada a l'interior d'un nínxol. El 1940 fou retornada al seu lloc i en aquest moment s'hi va practicar una restauració que va patir d'un excés de zel per deixar-la massa embellida. L'any 1968, per manament del bisbe de Solsona i adduint motius de seguretat, es traslladà a l'actual emplaçament, a l'església parroquial de Valls de Torroella. Entorn de 2014 la talla fou restaurada al Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya. | 41.8476900,1.7193500 | 393686 | 4633658 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63354-foto-08229-501-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63354-foto-08229-501-2.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 92|85 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 62988 | Retaule Major de Sant Miquel Arcàngel de l'església de Castelltallat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-sant-miquel-arcangel-de-lesglesia-de-castelltallat | <p>BOSCH, Joan 1990). Els retaules d'Escultura del Bages del segle XVII; Manresa, Caixa d'Estalvis de Manresa, p. 160-161, 246. Web Ajuntament de Sant Mateu de Bages (llocs d'interès, Castelltallat): http://www.santmateudebages.cat/index.php?tipus=5&info=521&menu=129&cat=202&cat_dir=192</p> | XVII | Restaurat el 2002 | <p>Retaule de Sant Miquel Arcàngel emplaçat a l'altar major de l'església parroquial de Castelltallat. Es tracta d'un retaule de gran valor, restaurat l'any 2002 pels Serveis de Restauració de Béns Mobles del Departament de Cultura de la Generalitat. És d'estil barroc i data del 1613. En la línia dels pocs retaules coneguts d'aquesta època primerenca del barroc, es caracteritza per una rigorosa, severa i diàfana composició arquitectònica. Està format per cinc carrers verticals i, de baix a dalt, consta d'un pedestal d'imitació d'obra, predel·la i tres pisos. El tercer s'adapta a l'arc del presbiteri. L'arquitectura del retaule, d'ordre corinti, és formada per columnes que suporten arquitraus i frontons. Les columnes són del tipus balustrada i, en el terç inferior, estan decorades amb caps d'angelots. Pel que fa a l'autoria, només es coneix el nom del fuster que hi va treballar: Hilari Orta, de Manresa. Tanmateix, les pintures s'han atribuït, amb reserves, al pintor manresà Jeroni Soler. Les diverses escenes són pintades sobre tela. A la part inferior la predel·la conté escenes d'intervencions angèliques a l'antic testament: Josué, Moisés travessant el mar Roig, l'expulsió d'Adam i Eva, etc. El primer pis conté altres escenes amb la intervenció de l'arcàngel. La imatge central de Sant Miquel reduint el diable amb la llança i també les laterals són modernes. El segon pis conté cinc pintures amb representacions dels quatre arcàngels als carrers laterals i de la trobada entre sant Francesc i sant Domènec al central, més ample. El tercer pis es composa d'una sola tela central amb la imatge del calvari coronada per un frontó circular i dues volutes en què s'inscriuren unes teles amb les imatges de la Verge i l'àngel de l'Anunciació.</p> | 08229-305 | Església parroquial de Castelltallat. Demarcació de Castelltallat | <p>Aquest retaule és fet l'any 1613 i l'autor de la part arquitectònica és el fuster manresà Hilari Orta. Segons l'especialista en art barroc Joan Bosch, les pintures són un autèntic unicum pel que fa al programa iconogràfic. Es tracta de pintures molt remarcables i que no tenen pràcticament paral·lels en aquesta zona. Bosch les atribueix, amb reserves, al pintor Jeroni Soler, que és el més actiu durant aquest anys a la zona. Jeroni Soler (pare i fill), reconeguts pintors manresans, van tenir actuacions diverses a l'àrea de Sant Mateu de Bages i rodalies (BOSCH, 1990: 161). Cal dir que els retaules de Claret de Cavallers són molt semblants i es podrien atribuir als mateixos autors.</p> | 41.7937000,1.6330700 | 386428 | 4627774 | 1613 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62988-foto-08229-305-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62988-foto-08229-305-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62988-foto-08229-305-3.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 96|94 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 62989 | Retaule del Roser de l'església de Castelltallat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-roser-de-lesglesia-de-castelltallat | <p>Web Ajuntament de Sant Mateu de Bages (llocs d'interès, Castelltallat): http://www.santmateudebages.cat/index.php?tipus=5&info=521&menu=129&cat=202&cat_dir=192</p> | XVII, XIX | <p>Retaule dedicar al Roser i situat en una capella lateral de l'església parroquial de Castelltallat. Integra elements dels segles XVII i XIX. Concretament, les taules amb relleus que representen els misteris del Roser i que estan situades a la predel·la i al pis superior són de l'època del barroc (segle XVII). A la predel·la, d'esquerra a dreta, hi trobem les escenes de l'Oració a l'hort, la flagel·lació, Maria i Maria Magdalena a la creu, Coronació d'espines i Camí del Calvari. Al pis superior hi ha les escenes de la Coronació de la Verge i Jesús al Temple; en uns medallons laterals hi ha dues escenes més. La resta, és a dir, l'estructura arquitectònica del retaule, és de començaments del XIX (1805-1817) i va ser encarregada al taller de l'escultor Tomàs Padró, de Manresa. La composició arquitectònica adopta una estructura neoclàssica, amb una imatge de la Verge en una fornícula central.</p> | 08229-306 | Església parroquial de Castelltallat. Demarcació de Castelltallat | <p>La del Roser va ser la primera capella lateral de l'església i es va construir l'any 1582. Per les caracerístiques de les talles barroques aquestes semblen obres una mica més tardanes, del segle XVII. En desconeixem l'autoria. Tal com hem dit, l'estructura del retaule actual és de començament del segle XIX (1805-1817) i fet pel taller de l'escultor manresà Tomàs Padró.</p> | 41.7937000,1.6329600 | 386419 | 4627775 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62989-foto-08229-306-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62989-foto-08229-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62989-foto-08229-306-3.jpg | Física | Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 96|98|99|94 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 62990 | Retaule del sant Crist de l'església de Castelltallat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-sant-crist-de-lesglesia-de-castelltallat | <p>Web Ajuntament de Sant Mateu de Bages (llocs d'interès, Castelltallat): http://www.santmateudebages.cat/index.php?tipus=5&info=521&menu=129&cat=202&cat_dir=192</p> | XVIII | <p>Retaule dedicat al Sant Crist i situat en una capella lateral de l'església parroquial de Castelltallat. És d'estil barroc i està datat al 1703. Se'n desconeix l'autoria. Consisteix en un entaulament sustentat amb dues columnes salomòniques per banda, amb un espai central on hi trobem un conjunt escultòric que representa la Crucifixió, amb Maria i sant Joan Evangelista als costats. És remarcable el treball de les quatre columnes salomòniques, decorades amb parres de raïm i angelets, així com el frontó, on hi ha la imatge de Déu Pare entre dos angelets.</p> | 08229-307 | Església parroquial de Castelltallat. Demarcació de Castelltallat | <p>La del Sant Crist fou la segona capella lateral que es construí a l'església (el 1677), després de la del Roser. El retaule és fet uns anys després, el 1703, segons indica una incripció situada al mateix fris. Correspon, per tant, a la segona etapa de la retaulística barroca (1670-1730) que es caracteritza principalment per l'ús de la columna salomònica. Molt probablement el retaule va ser confeccionat per algun dels nombrosos tallers d'escultors barrocs que en aquesta època hi havia a Manresa. L'interès de les columnes va fer que s'exhibissin a Barcelona amb motiu de l'exposició universal del 1929. Durant la Guerra Civil es va malmetre la base del retaule, que ara és d'obra.</p> | 41.7936800,1.6328900 | 386413 | 4627772 | 1703 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62990-foto-08229-307-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62990-foto-08229-307-2.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 96|94 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63198 | Retaule major de Sant Pere de Claret dels Cavallers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-sant-pere-de-claret-dels-cavallers | <p>BOSCH, Joan (1990). Els tallers d'Escultura al Bages del Segle XVII. Manresa, Caixa d'Estalvis de Manresa, p. 161-162, 246. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert; SERRA SELLARÈS, Francesc (2008). 'Claret dels Cavallers (Sant Mateu de Bages)', Dovella, núm. 96 (estiu, 2008), Manresa, p. 5-19. FÀBREGA, Albert (2014). Informe tècnic sobre l'església i els retaules de Sant Pere de Claret dels Cavallers (Sant Mateu de Bages). Treball inèdit.</p> | XVII | En procés de restauració | <p>Retaule de tradició renaixentista situat a l'altar major de l'església de Sant Pere de Claret dels Cavallers. Es tracta d'un retaule d'estructura plana, característic de l'etapa plateresca, format per diferents taules pintades a l'oli i separades per columnes i elements de fusta tallada i policromada. Les columnes són acanalades (del tipus balustrada) amb capitells corintis, i en els entaulaments hi trobem caps de putti o angelets. El retaule s'estructura en quatre cossos o pisos (dividits en cinc carrers) més un sòcol. El primer pis conté la predel·la, amb cinc escenes. D'esquerra a dreta: Sant Miquel lluitant contra un dimoni, un àngel de la guarda i un infant, el sant Sudari, sant Sebastià i sant Bernardí de Siena. El segon pis té al centre la imatge de sant Pere en una fornícula (es tracta d'una imatge moderna). A l'esquerra dues escenes: Jesús camí del Calvari amb sant Pere en primer pla amb les claus, i en la segona l'alliberament miraculós de sant Pere de la presó. A la dreta dues més: la conversió de sant Pere en deixeble i la crucifixió de Pere cap per avall. El tercer pis presenta cinc escenes més, d'esquerra a dreta: un àngel de genolls, sant Jeroni fent penitència, Jesús donant les claus a sant Pere, sant Joan Baptista i la Verge davant d'un llibre obert. L'àtic conté una única taula que representa la Crucifixió de Crist. En el remat del retaule sorprèn la representació d'un cap que treu la llengua de forma burlesca. Les semblances de l'estil pictòric d'aquest retaule amb el Major de Castelltallat, especialment en les escenes de major qualitat, com ara l'escena central en què sant Pere rep les claus, han fet pensar que ambdós podien haver sortit del mateix taller, i més tenint en compte que l'església de Claret dels Cavallers tenia clars vincles amb la de Castelltallat, ja que n'era sufragània. Sembla, però, que el retaule de Claret dels Cavallers seria una mica anterior, ja que denota una tècnica menys madura, i es podria situar al voltant de l'any 1600. Pel que fa a l'autoria, la part escultòrica es pot dir que és obra d'un taller manresà. Probablement es tracta del taller dels Rubió (BOSCH, 1990: 256). Pel que fa al treball de pintura i daurat, probablement és obra de Jeroni Soler. Tant el pare com el fill són reconeguts pintors manresans que van tenir actuacions diverses a l'àrea de Sant Mateu de Bages i rodalies (FÀBREGA, 2014: 6). L'especialista en escultura barroca Joan Bosch no tracta a fons aquest retaule en el seu excel·lent llibre sobre els tallers d'escultura al Bages del segle XVII perquè no hi va poder accedir.</p> | 08229-329 | A l'església de Sant Pere de Claret dels Cavallers. Demarcació de Claret dels Cavallers | <p>L'any 1912 el fuster Pere Ferrer i Trulls va restaurar l'altar major, concretament els baixos i la part de l'altar. El 1918 el retaule va ser restaurat pel pintor i daurador Lluís Trulls i Soldevila. Durant la Guerra Civil de 1936 els escamots revolucionaris van entrar a l'església amb intenció de fer-hi destrosses, però finalment els retaules es van poder salvar, tot i que alguns van ser desmuntats i es van trencar. A la dècada de 1940 es va realitzar una restauració de la part corresponent a l'altar. L'any 2015 l'església de Sant Pere de Claret dels Cavallers fou declarada Bé Cultural d'Interès Local (BCIL). El 2017 el retaule major es troba en procés de restauració al Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès.</p> | 41.8215100,1.6468300 | 387620 | 4630844 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63198-foto-08229-329-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63198-foto-08229-329-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63198-foto-08229-329-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Atribuït al taller dels Rubió de Manresa (escultura) | Informació facilitada per Pere Vidal | 95|94 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 63199 | Retaule de Sant Isidre de Claret dels Cavallers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-isidre-de-claret-dels-cavallers | <p>BOSCH, Joan (1990). Els tallers d'Escultura al Bages del Segle XVII. Manresa, Caixa d'Estalvis de Manresa, p. 161-162, 246. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert; SERRA SELLARÈS, Francesc (2008). 'Claret dels Cavallers (Sant Mateu de Bages)', Dovella, núm. 96 (estiu, 2008), Manresa, p. 5-19. FÀBREGA, Albert (2014). Informe tècnic sobre l'església i els retaules de Sant Pere de Claret dels Cavallers (Sant Mateu de Bages). Treball inèdit.</p> | XVII | <p>Retaule de tradició renaixentista situat a l'església de Sant Pere de Claret dels Cavallers, concretament en una capella lateral a la banda de migdia. És un retaule de dimensions modestes, fet amb escenes pintades sobre fusta i amb una fornícula central. Està situat sobre un sòcol i s'estructura en tres nivells o pisos, amb tres carrers cadascun. Els carrers estan separats amb columnes del tipus balustrada. Al centre trobem una escultura de sant Isidre dins d'un nínxol apetxinat. A la mà dreta té la rella d'una arada i l'esquerra està en una actitud d'haver sostingut algun altre objecte. El bancal o predel·la conté tres escenes que semblen representar els tres estaments de la societat. A l'esquerra veiem tres personatges que serien els burgesos, mercaders o banquers; al centre dos personatges amb espases que representarien el braç militar; a la dreta tres personatges que mostres objectes sagrats, en representació del braç eclesiàstic. Al primer pis o cos central la taula de l'esquerra mostra sant Judes Tadeu amb una massa i una destral; a la dreta hi trobem sant Antoni de Pàdua portant un lliri a l'espatlla. El pis superior acull en l'escena central la Mare de Déu coronada com a reina del cel envoltada de penitents. A la dreta hi ha un clergue i un frare dominic de peu pregant; al carrer de l'esquerra es veuen dos personatges amb capa i espasa, sembla que dialogant. En general aquest retaule té una arquitectura molt similar a la del retaule major d'aquesta mateixa església. Això fa suposar que va sortir del mateix taller i en la mateixa època. Probablement, doncs, el retaule de Sant Isidre és contemporani del de Sant Pere: s'hauria confeccionat entorn del 1600 al taller dels Rubió, de Manresa.</p> | 08229-330 | A l'església de Sant Pere de Claret dels Cavallers. Demarcació de Claret dels Cavallers | <p>No es coneixen notícies històriques de la realització d'aquest retaule. Pels trets estilístics i per comparació amb el retaule major d'aquesta mateixa església i amb el retaule de Castelltallat es pot situar entorn del 1600, i correspon al renaixentisme de tradició plateresca. Durant la Guerra Civil de 1936 els escamots revolucionaris van entrar a l'església amb intenció de fer-hi destrosses, però finalment els retaules es van poder salvar, tot i que aquest va ser desmuntat i mostra algunes taules trencades. L'any 2015 l'església de Sant Pere de Claret dels Cavallers fou declarada Bé Cultural d'Interès Local (BCIL). El 2017 el retaule major es troba en procés de restauració al Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès, mentre que el retaule de Sant Isidre està pendent d'una bona restauració.</p> | 41.8214900,1.6468700 | 387623 | 4630842 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63199-foto-08229-330-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63199-foto-08229-330-2.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Pere Vidal | 96|94 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63200 | Retaule del Roser de Claret dels Cavallers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-roser-de-claret-dels-cavallers | <p>BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Castell de Claret', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 460-461. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert; SERRA SELLARÈS, Francesc (2008). 'Claret dels Cavallers (Sant Mateu de Bages)', Dovella, núm. 96 (estiu, 2008), Manresa, p. 5-19. FÀBREGA, Albert (2014). Informe tècnic sobre l'església i els retaules de Sant Pere de Claret dels Cavallers (Sant Mateu de Bages). Treball inèdit.</p> | XVII | <p>Retaule pertanyent a l'època del barroc, situat a l'església de Sant Pere de Claret dels Cavallers, concretament en una capella lateral al costat nord. És un retaule de dimensions modestes, fet amb escenes pintades sobre fusta i amb una fornícula central. Està situat sobre un pedestal i s'estructura en un sòcol (sense predel·la), dos pisos i àtic, cadascun dividit amb tres carrers. Aquest és el més modern dels tres retaules que es conserven en aquesta església, concretament va ser realitzat l'any 1651. La decoració dels elements arquitectònics és més complexa que en els altres dos retaules i denota ja uns models característics de la primera etapa del barroc barroc (vigent entre 1620 i 1670). Cada carrer està separat amb columnes acanalades del tipus balustrada, d'ordre corinti. Al primer carrer hi trobem (a l'esquerra) Jesús al palau de Pilat colpejat pels soldats i, a la dreta, la Flagel·lació. Al segon pis (a l'esquerra) es representa l'adoració dels pastors i (a la dreta) els tres Reis d'Orient. El carrer central és ocupat per una talla de la Verge del Roser (que no és l'originària) situada dins un nínxol apetxinat. La part superior o àtic conté, a l'esquerra, la representació d'un àngel i, a la dreta, l'Esperit Sant en forma de colom i la Verge Maria. Les dues escenes es complementen formant l'Anunciació. A la taula central hi trobem una representació de Crist ressuscitat. A la part inferior del retaule, on hi ha el crucifix, hi podem veure dues ferradures, que són l'emblema de cal Ferrer, la casa que va pagar el retaule.</p> | 08229-331 | A l'església de Sant Pere de Claret dels Cavallers. Demarcació de Claret dels Cavallers | <p>El contracte per la construcció d'aquest retaule es va fer el 2 de desembre de 1651, i va costar 150 lliures. El va pagar Manuel Ferrer, del mas de cal Ferrer de Claret dels Cavallers. És obra del taller manresà dels Rubió, tot i que a causa de la mort inesperada de Josep Rubió, l'any 1666, va ser acabat pel taller dels Generes. Sembla que el daurat del retaule va fer-se l'any 1678 pel mestre Perarnau. Durant la Guerra Civil de 1936 els escamots revolucionaris van entrar a l'església amb intenció de fer-hi destrosses, però finalment els retaules es van poder salvar. L'any 2015 l'església de Sant Pere de Claret dels Cavallers fou declarada Bé Cultural d'Interès Local (BCIL). El 2017 el retaule major es troba en procés de restauració al Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès, mentre que el retaule del Roser està pendent d'una bona restauració.</p> | 41.8215000,1.6467800 | 387616 | 4630843 | 1651-66 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63200-foto-08229-331-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63200-foto-08229-331-2.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Josep Rubió i taller dels Generes, de Manresa (escultura); mestre Perarnau (daurat) | Informació oral facilitada per Pere Vidal | 96|94 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 63206 | Retaule del santuari de la Mare de Déu de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-santuari-de-la-mare-de-deu-de-coaner | <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2005), 'Sobre les esglésies de Coaner', Dovella, núm. 90. Manresa, p. 5-9. PUIG FORASTÉ, Teresa (1998). Retaule del Santuari de la Mare de Déu de Coaner. Súria, Centre Excursionista de Súria. VILAMALA, Joan (2015). 'Noves aportaciona a l'obra de Segimon Pujol (1668-1759)'. Ausa, núm. 27, Patronat d'Estudis Osonencs, Vic, p. 145-162. VILAMALA, Joan (2016). 'Fantasia barroca', El Salí (octubre 2016), Súria, p. 34-40.</p> | XVIII | Recentment restaurat, però tal vegada li convindria una restauració més definitiva | <p>Retaule d'època barroca situat a l'altar major de l'església santuari de la Mare de Déu de Coaner. És obra de Segimón Pujol de Gurb, qui el va fer entre 1715 i 1716. S'incsriu en el període intermedi de la retaulística barroca, caracteritzat per l'ús de la columna solomònica. Es tracta d'una obra de tamany mitjà en fusta tallada i policromada, que adopta la forma reticular característica dels retaules de tipus narratiu. S'estructura en cinc carrers i, en alçada, consta de pedestal, predel·la i tres cossos o pisos més àtic, aquest últim conservat molt parcialment. A la fornícula central s'hi aixeca un templet amb pedestal on hi havia la imatge romànica de la Verge de Coaner, que des de fa uns anys es guarda a l'església de Valls de Torroella. Al nivell de pedestal hi trobem l'altar, de pedra, sobre el qual hi ha una escalinata de cinc graons i, a la part central, el sagrari. A ambdós costats del pedestal hi ha sengles portes que donen al cambril on hi havia la imatge. La predel·la consta de les següents escenes, d'esquerra a dreta: Oració a l'hort de Getsemaní, Flagel·lació, Coronació d'espines i Camí del Calvari. El primer pis, a l'esquerra, té l'Anunciació i el Naixement de Jesús i, a la dreta, la Presentació de Jesús al Temple i la visita d'Isabel a Maria. Al segon pis hi trobem la Resurrecció, l'Ascensió, la Pentacosta i Jesús al Temple. El segon i tercer pis són separats per un ampli entaulament ric en decoració. El tercer pis només té tres escenes: l'Assumpció de Maria, la Crucifixió i la Coronació de la Verge. L'àtic, que només era al carrer central i ha pràcticament desaparegut, devia representar la figura del Pare Etern. Les parts d'ensemblatge són decorades amb angelets i decoració vegetal entre els elements arquitectònics. Les columnes són de tipus salomònic.</p> | 08229-337 | Santuari de la Mare de Déu de Coaner. Demarcació de Coaner | <p>El retaule va ser realitzat entre 1715 i 1716. Aquest segon any es va finalitzar i és el que figura en una inscripció del mateix retaule. L'autor és Segimón Pujol (1668-1759), de Gurb, que prové d'una nissaga de retaulistes d'aquesta població. És un autor poc estudiat ja que pertany a la fase del barroc tardà, menys considerat. L'estudiós Joan VILAMALA (2015, 2016) li ha dedicat diversos articles en els quals ressegueix amb força detall la seva biografia. Segimon va fer el seu aprenentatge amb els Moretó de Vic i posteriorment es traslladà al taller dels Grau, a Manresa. Aquí va conèixer Josep Sunyer, que el va influir notablement. Segons Vilamala, per les escenes del rosari Pujol es va inspirar en gravats, entre d'altres, d'Agustí Pujol, un dels millors escultors catalans. Entre els retaules de Segimon Pujol hi ha el del Roser de Matamargó, que va realitzar juntament amb el seu fill el 1730. El retaule de Coaner s'emmarca encara en la segona etapa de la retaulística barroca, caracterítzada per l'ús de la columna de tipus salomònic. En ple 1715, després de la Guerra de Successió, es tractava ja d'un model tardà, que es pot explicar pel context rural del seu autor.</p> | 41.8327000,1.7115800 | 393016 | 4632004 | 1716 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63206-foto-08229-337-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63206-foto-08229-337-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63206-foto-08229-337-3.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Segimon Pujol (treball d'escultura) | Inscripció de la data del retaule en el primer graó de l'escalinata: 1716. | 96|94 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 63058 | Sarcòfag gòtic de Guillem Despuig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-gotic-de-guillem-despuig | XIV | <p>Sarcòfag gòtic que es troba a l'interior de l'església parroquial de Sant Mateu de Bages, penjat en una de les capelles laterals. Hi havia enterrat el rector de la parròquia, Guillem Despuig, que va morir l'any 1392. Consisteix en una caixa de pedra rectangular amb la seva coberta. Antigament el sarcòfag estava encastat a la paret. A la cara davantera té gravats dos escuts inscrits dins d'una orla. Contenen un rusc coronat amb la flor de lis i corresponen a la família Despuig. Entre els escuts s'hi pot llegir el següent text en llatí i amb lletra gòtica: 'Hic iacet Guilelmus de Podio. Rector Ecclesie Sancti Mathei, qui obit XVIII die, mensis Januarii, anno domini MCCCXCII'. La traducció és: Ací jau Guillem Despuig, rector de l'església de Sant Mateu, que morí el dia 18 del mes de gener, de l'any del Senyor 1392.</p> | 08229-181 | Església de Sant Mateu. Demarcació de Sant Mateu de Bages. | <p>Sobre Guillem Despuig només sabem que era rector de la parròquia de Sant Mateu de Bages l'any en què va morir, el 1392. Coneixem el rectorologia de la parròquia des del 1264, quan era rector Maimó Rossella. L'església parroquial de Sant Mateu de Bages és una reconstrucció del primer terç del segle XIX. Va ser profanada durant la Guerra civil de 1936, i pràcticament tot el mobiliari i l'ornamentació interior van quedar destruïts. Entre els pocs elements que se'n van salvar destaca aquest sarcòfag gòtic.</p> | 41.7956300,1.7345900 | 394866 | 4627859 | 1392 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63058-foto-08229-181-1.jpg | Física | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-17 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 93 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63413 | Arxiu parroquial de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-mateu-de-bages | <p>NOGUERA, Valentí (1904). Monografia del poble de Sant Mateu de Bages, Manresa. PLANAS, Joan (1969). Les Planes de Sant Mateu. Barcelona, ed. Jover.</p> | XVI-XXI | <p>Arxiu de la parròquia de Sant Mateu de Bages, que es conserva en un local de la rectoria. Pel que fa a llibres sagramentals, els de matrimonis s'inicien el 1543 i,amb alguna interrupció, continua fins a l'actualitat; el de defuncions s'inicia el 1662 i, amb alguna interrupció, continua fins a l'actualitat; el de baptismes s'inicia el 1797 i, amb una interrupció (1856-1880), continua fins a l'actualitat. També es conserven altres volums sobre la Confraria del Roser (des de 1600), les Sant Isidre (des de 1667) i les de Sant Pere, Sant Salvador i Sant Antoni (des de 1683) i la de Sant Mateu (des de 1771). Així mateix, hi trobem llibres notarials de testaments, capítols matrimonials i altres, així com documentació diversa sobre consuetes, notes sobre rectors o la casa rectoral i alguns altres.</p> | 08229-560 | Rectoria de Sant Mateu de Bages. Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>La rectoria de Sant Mateu de Bages va ser objecte d'un assalt amb espoliació de documents i diners el 10 d'abril de 1650. Un fet semblant devia tenir lloc cap a l'any 1693, ja que en una nota es diu 'Per cuant habem tingut notícia que falten molts actes y escriptures del arxiu de la Rectoria, manam a totas y qualsevols personas que sapian o hagin oit a dir que algú o alguns ne tingan, los denuncien a Nos o a nostre Degà de Manresa' (PLANAS, 1969: 29). Ja al final del segle XIX, mossèn Valentí Noguera (rector de Sant Mateu des de 1888 fins a 1899) va ordenar l'arxiu, complint ordre del bisbe Morgades i redactà també una monografia sobre el poble. L'arxiu de la parròquia va salvar-se en part de l'espoliació durant la Guerra Civil de 1936. Segons una nota de l'any 1939 tan sols van desaparèixer els llibres de baptismes (1856-1880), el d'òbits (entorn de 1939), el de visites pastorals i el de 'Statu Animorum'. Més recentment, Laura Vencerre ha fet una tasca de classificació de l'arxiu.</p> | 41.7955400,1.7349400 | 394895 | 4627849 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63413-foto-08229-560-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63413-foto-08229-560-2.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-21 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|94 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63411 | Arxius parroquials de Coaner, Salo i Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxius-parroquials-de-coaner-salo-i-valls-de-torroella | XX-XXI | <p>Arxius de les parròquies de Coaner, Salo i Valls de Torroella que es conserven actualment a la parròquia de Súria, ja que el rector d'aquesta parròquia més gran n'ha assumit la responsabilitat des de fa uns anys. Concretament, de la parròquia de Coaner es conserven els següents documents, referits a llibres sagramentals: Baptismes des de 1918 a l'actualitat ; Defuncions des de 1918 a l'actualitat; Confirmacions des de 1919 a l'actualitat; Matrimonis des de 1931 a l'actualitat. De la parròquia de Salo es conserven els següents documents, referits a llibres sagramentals: Baptismes des de 1931 a l'actualitat; Defuncions des de 1931 a l'actualitat; Matrimonis des de 1930 a l'actualitat. De la parròquia de Valls de Torroella es conserven els següents documents, referits a llibres sagramentals: Baptismes des de 1854 a l'actualitat; Confirmacions des de 1919 a l'actualitat; Matrimonis des de 1919 a l'actualitat; Defuncions des de 1918 a l'actualitat.</p> | 08229-558 | Parròquia de Súria. Carrer Sant Antoni M. Claret, 14. 08260 - Súria | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||||
| 63084 | Vall de la Riera de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vall-de-la-riera-de-coaner | <p>AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural, Manresa. L'Arada Cooperativa (2015). Memòria i Paisatge a Sant Mateu de Bages. Història dels boscos. Paisatges d'aigua. La riera de Salo i la riera de Coaner (fullets)</p> | <p>La riera de Coaner neix a prop de la Molsosa i pren un sentit d'oest a est fins a desembocar al riu Cardener aigües amunt de Súria, després d'un recorregut d'uns 13 km que transcorren integrament dins del terme municipal de Sant Mateu de Bages. Es tracta d'una riera d'aigua neta, ja que no té cap població a la vora, i és la més important del municipi. Té un cabal escàs i irregular, però a l'estiu no s'arriba a assecar. En el primer tram la riera ha de superar un fort desnivell i passa per uns quants salts d'aigua acompanyats de gorgs amagats entre la vegetació. El segon tram, que comença just abans d'arribar al castell de Coaner, és força més planer. Un aspecte remarcable és que en determinats punts del seu recorregut es pot observar en les parets verticals del congost la falla coneguda com l'anticlinal de Súria. Aquesta falla té el seu paratge més conegut a l'indret de Mig-Món (Súria), però es pot seguir al llarg d'uns 40 km des de Navàs (a l'est) fins a Castellfollit de Riubregós (a l'oest); en aquest tram oest al pas de la vall de la riera de Coaner. En aquesta vall trobem vistes espectaculars dels estrats inclinats que conformen la paret nord del congost, sobretot per la banda nord. Aquesta falla es va formar fa uns 16 milions d'anys, en el moment que les forces tectòniques que aixecaven els Pirineus van provocar el trencament del plegament que s'estava formant en aquest terreny. Des de fa uns anys la falla de Mig-Món i el seu entorn constitueixen un dels indrets destacats del Geoparc Mundial Unesco de la Catalunya Central i és visitada per geòlegs de tot el món. Pel que fa a la vegetació, les ribes de la riera són ocupades pel paisatge propi dels boscos de ribera, amb salze blanc i verd, situats en les zones més humides a tocar de la riera. Més enllà hi ha l'àlber, el freixe de fulla petita i el pollancre. En trams amb més disponibilitat d'aigua és on s'hi desenvolupa el bosc de ribera més pròpiament, amb arbres caducifolis que van acompanyats d'un sotabosc. Habitualment hi trobem llúpol, vidalba, sanguinyol, saüc, sarga i gatell, però també és habitual trobar-hi arç blanc, esbarzers i heures. Entre la fauna associada als boscos de ribera cal destacar el picot garser petit, el rossinyol, el cargolet, el papamosques gris, l'ànec collverd, l'oriol, el blauet, la cuereta torretenera o la blanca, el corriol petit, el bernat pescaire, la polla d'aigua. També hi trobem el ratpenat d'aigua, i la tortuga de rierol, entre d'altres. La riera de Coaner marca el límit nord de l'espai PEIN de la serra de Castelltallat. Des del punt de vista de l'aprofitament humà, a banda de nodrir molins i serradores com la del Semìs, ha estat sempre un indret d'esbarjo com els banys estivals o anar a caçar crancs.</p> | 08229-207 | Demarcació de Coaner | 41.8340500,1.7081000 | 392729 | 4632158 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63084-foto-08229-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63084-foto-08229-207-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-11 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 1785 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63086 | Serra de Castelltallat (PEIN) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-castelltallat-pein | <p>AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural, Manresa. L'Arada Cooperativa (2015). Memòria i Paisatge a Sant Mateu de Bages. Història dels boscos. Paisatges d'aigua. La riera de Salo i la riera de Coaner (fullets)</p> | <p>Espai d'interès natural (declarat PEIN) que abasta el conjunt de la serra de Castelltallat i, en conseqüència, una part molt substancial del terme municipal de Sant Mateu de Bages. Concretament, l'espai protegit té com a límit nord la riera de Coaner i, pel sud, diversos torrents que es troben a la part meridional del terme. Actualment, la superfície total de l'àrea PEIN és de 4.961 ha, de les quals la gran majoria es troben dins del municipi de Sant Mateu de Bages (4.796 ha). Les 165 ha restants corresponen al municipi de Súria. La serra de Castelltallat, originada per un plegament contemporani a la formació dels Pirineus fa 16 milions d'anys, s'estira en direcció sud-oest i nord-est, entre la Molsosa i el riu Cardener. Separa les valls de les rieres de Coaner (al nord) i de Rajadell (al sud). A la zona de Sant Mateu rep el nom de Serra de la Sala. Es tracta d'una serra de relleu suau per ambdues vessants, coronada per una altiplà estructural que assoleix els 900 m d'altitud. És una excel·lent mostra del paisatge mediterrani i submediterrani, amb predomini del bosc dins un mosaic en què hi són representats dos grans dominis de vegetació. Els vessants obacs tenen un domini de les rouredes seques de roure de fulla petita (Violo-Quercetum faginae). Actualment d'aquesta roureda només en resten petits retalls, ja que ha estat substituïda per grans pinedes de pinassa i pi roig. Els vessants solells, en canvi, són coberts per la vegetació mediterrània del domini del carrascar (Quercetum rotundifoliae). En aquest ambient hi predominen les brolles calcícoles, sobretot on abans hi havia feixes, que ocupen una gran extensió, acompanyades de pinedes de pi blanc, junt amb retalls de garrigues o prats secs. És de remarcar la presència de ruac (Ononis tridentata) en aquelles brolles on el substrat conté petites capes de guix. La fauna és la típica dels boscos mediterranis. Entre les espècies més representatives hi trobem porcs senglars, cabirols, llebres, conills, guineus, perdius o aus rapinyaires.</p> | 08229-209 | Zona central del municipi | <p>La Serra de Castelltallat va ser declarada PEIN l'any 1992 per la importància de la gran massa de bosc de pinassa que es troba als seus vessants. Ha estat sovint afectada per incendis forestals; especialment el gran incendi de la Catalunya central que va tenir lloc el 1994, i també el de 1998. L'espai natural compta amb diversos elements d'atracció. Entre els més representatius hi ha l'observatori astronòmic inaugurat fa uns anys, emplaçat en un punt dominant de la serralada, a 910 m d'altitud.</p> | 41.8096500,1.6636600 | 388997 | 4629505 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63086-foto-08229-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63086-foto-08229-209-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-06-22 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 1785 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63270 | Castell de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-coaner | <p>BASTARDAS, Josep (2014). De les terres de Domenic als termes de Castelltallat, Fals i Camps. Una visió històrica sobre els dominis senyorials d'aquest territori des de l'època carolíngia fins a l'època moderna (ss. X-XVI). Treball inèdit. BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 408. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Castell de Coaner', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 461-465. BOLÒS, J (1997). Castells de la Catalunya Central. Angle editorial. Fundació Caixa Manresa. CABAÑERO, B (1996). Los castillos catalanes del siglo X. Circunstancias históricas y cuestiones arquitectónicas. Saragossa. CATALÀ, Pere; A.P. (1976). 'Castells de Sant Mateu de Bages -o de les Planes-, Salo, Meià i Claret'; Els Castells catalans, vol. V. Barcelona, Rafel Dalmau Editors, p. 759 - 771. Pujades, J. (2001): Memòria de l'excavació arqueològica desenvolupada l'any 2001 al Castell de Coaner. Núm. mem. 3723. COMAS ARS, Bernat (2010, 2011). 'Retalls de Coaner (part 1, part 2)', web Amics de Coaner (http://www.amicsdecoaner.org) SITJES MOLINS, Xavier (2013). Els castells i torres medievals del Bages, Centre d'Estudis del Bages, Col·lecció Monogràfics, 29, Manresa, p. 60-63 VILADÉS LLORENS, Ramon (2012). D'un temps d'un país. El Semís de Coaner. La Patumaire Edicions, Berga (edició particular), p. 52-55.</p> | X-XIV | Restaurat el 2001 | <p>Antic castell del qual en resta una torre circular i els fonaments d'unes estances adjacents que devien correspondre a l'habitatge del castlà. Està situat sobre un turó rodejat en part de penya-segats i al costat de la masia de can Serra i de l'església parroquial de Coaner. La torre de Coaner és una construcció creada per a la defensa col·lectiva i un bon exemple dels primers castells de torre circulars. Té una alçada de 16,4 m i un diàmetre exterior de 7,3 m. Exteriorment es troba ben conservada i pràcticament no té obertures. La porta, com era habitual, es troba a una alçada considerable, en aquest cas a uns 7 m de terra, al nivell del primer pis i encarada a llevant. Té els brancals avançats respecte l'arc, essent l'obertura exterior de la porta més ampla que a l'extrem inferior. El parament és fet amb pedres trencades, sense escairar ni polir, unides amb morter de calç i disposades en filades, per bé que en alguns trams sembla perdre la regularitat. S'aprecia una clara línia de separació entre la part més alta i la part baixa, que podria correspondre a la separació entre dos pisos. A la part superior es mantenen encara els merlets com a element defensiu. L'espai interior és ocupat pels baixos, dos pisos i un terrat superior. La separació dels nivells superiors ve donada per dues arcades situades al centre de la torre que van d'una banda a l'altra. A les parets del pis que correspon al nivell de la porta, sobre l'arrebossat de morter de calç, es conserven una sèrie d'interessants grafits, datats als segles XIII o XIV. Representen bàsicament diversos vaixells i una construcció. Sobre un carreu de l'arcada, també hi ha gravada una escena amb animals. Les excavacions realitzades l'any 2001 han posat el descobert dues estances al costat nord, gairebé adossades al mas de can Serra, i vestigis del recinte murat que envoltava la torre. Aquests treballs van permetre documentar sis fases evolutives del conjunt. S'hauria iniciat a la segona meitat del segle X, moment en què s'aixecà la torre amb els merlets inclosos. Al segle XI hi hauria la primera expansió del recinte fortificat, mentre que al llarg de l'edat mitjana es farien contínues reformes fins al 1300, quan es remodelaria la torre i el castell. Entorn d'aquests anys es van realitzar els grafits. A partir del segle XVII el castell s'aniria abandonant com a lloc residencial.</p> | 08229-409 | Nucli de Coaner. Demarcació de Coaner | <p>Alberto López Mullor, del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, l'any 1995 va trobar en aquest indret abundant ceràmica ibèrica, per la qual cosa és del tot probable que, com succeeix en molts altres casos, el castell medieval estigui situat sobre en antic poblat o oppidum ibèric. Alguns historiadors creuen que, abans de la construcció de la torre de pedra actual, a la segona meitat del segle X, ja hi havia en aquest indret alguns tipus de fortificació més precària. Segons J BASTARDAS (2014) es tractaria d'un dels castells que en un document de l'any 955 s'esmenten amb el terme Terra Gardila (terra de guàrdies). El primer esment documental del castell com a tal és de l'any 960 amb el nom de Quovece negro, i formava part del comtat de Berga, com gairebé tota la vall de la riera de Coaner, on es situava la marca de Berga (a la riba dreta del riu Cardener). Era un castell termenat. El domini eminent pertanyia als comtes de Cerdanya, i després de l'estroncament d'aquesta dinastia als comtes de Barcelona. Segons les excavacions arqueològiques, la construcció de la torre de pedra devia fer-se en aquesta segona meitat del segle X, una mica abans de la consagració de l'església de Sant Julià, l'any 1024. El feudatari comtal del castell (que apareix amb el nom de Codener) era el senyor de Catelladral, Ramon Bernat de Castelladral, que entre el 1068 i 1135 jurà fidelitat a quatre comtes diferents per aquest castell. Després apareix una família anomenada Coaner, si bé semblen més uns castlans que uns feudataris comtals. L'any 1319 apareix, també amb la funció de castlà, Arnau de Vernet. El segle XIV el castell entrà en un seguit de vendes i recompres reials molt habitual en aquest període. Així, el 1381, el rei Pere el Cerimoniós va vendre el castell al noble Francesc de Perellós junt amb altres de la vegueria del Bages. Més tard, els habitants de Santpedor van comprar el 1400 aquest conjunt de castells i viles, i el 1424 van vendre al comte de Cardona la jurisdicció dels castells de Coaner i Torroella. Per tant, la casa comtal de Cardona esdevingué senyora del castell de Coaner i l'incorporà al seu comtat, on es va mantenir fins a l'extinció dels senyorius. Entorn del segle XVI al costat del castell es formà un mas, que a mitjans d'aquest segle estava sota el domini del mas Soler Nou, molt proper. L'any 1555 amb el casament entre Constança Solernou (que va rebre aquest i altres masos com a dot) i Narcís Torras de Serrateix en funda la nissaga dels propietari de can Serra, que és el nom d'aquesta masia, propietària actualment del castell. L'any 2001 el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, en col·laboració amb l'Ajuntament de Sant Mateu de Bages, portà a terme una intervenció arqueològica a la torre en el marc del projecte de restauració i consolidació de la mateixa.</p> | 41.8326700,1.7131900 | 393150 | 4631998 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63270-foto-08229-409-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63270-foto-08229-409-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-22 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||
| 62935 | Capitells preromànics de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitells-preromanics-de-sant-mateu-de-bages | <p>AINAUD, Joan (1948). 'Nota sobre iglesias prerománicas', Anales y boletín de los museos de arte de Barcelona, vol. VI (3 i 4), p. 313-321. BARRAL ALTET, Xavier (1981). L'art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X. Barcelona, Edicions 62, p. 232. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Mateu de Bages', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 449-452. LLONCH, S.; TARRACO, E. (1979). 'Dos capiteles inéditos de tipo califal y procedencia catalana'. Congreso de Arte y Cultura mozárabe, Toledo. RUBIRALTA, Lluís. Memòries (document inèdit). [SITJES MOLINS, Xavier] (1959). 'El Arte antiguo en la Comarca de Bages. Sant Mateu de Bages', Bages, núm. 71, Manresa, p. 13. SITJES MOLINS, Xavier (1977). Les esglésies pre-romàniques de Bages, Berguedà i Cardener, Manresa, p. 180-183, 201-201.</p> | X-XI | <p>Conjunt de quatre capitells procedents del campanar preromànic de l'església parroquial de Sant Mateu de Bages, actualment conservats (i exposats) al Museu Comarcal de Manresa. Concretament, tenen els números d'inventari MCM 4187-4190. Els capitells són esculpits amb pedra sorrenca i mesuren uns 25 cms d'alçària. La forma s'adscriu a l'esquema bàsic derivat de l'ordre corinti. És a dir, tenen una forma tronco piramidal invertida que es corona amb tres daus a cada cara. Tres dels capitells presenten dos registres superposats de fulles molt elementals, mentre que el quart presenta un motiu ornamental vegetal diferent. Els quatre capitells pertanyen al tipus conegut com a corinti califal. Més concretament, entrarien dins un dels tipus estudiats per Félix Hernández i Georges Gallard sobre els quals encara no hi ha un consens per saber si es tracta d'obres del segle X o bé pertanyen ja al primer art romànic.</p> | 08229-73 | Museu Comarcal de Manresa, Via de Sant Ignasi, 40. 08240 - Manresa | <p>El lloc de Sant Mateu de Bages està vinculat a vestigis pertanyents a l'època visigòtica (necròpolis del Collet del Cargol) i, en el lloc mateix de l'església, a una altra necròpolis de tombes antropomorfes datable entre els segles VI i XII. L'església preromànica, de la qual se n'ha conservat el campanar, és datada al segle X. Concretament, es consagrà l'any 983, moment en el que el campanar ja hi figura. L'església consta com a donació del comte de Cerdanya al monestir de Sant Llorenç prop de Bagà. L'any 1078 apareix una església de Sant Mateu, que cal suposar que és aquesta, en una deixa de la família vescomtal de Cardona. Cal suposar, doncs, que aleshores pertanyia als Cardona. L'any 1154 apareix en una llista de parròquies i des d'aleshores ha mantingut la funció parroquial. L'edifici havia sofert diverses reformes, però l'any 1831 fou substituït per un nou edifici ja que l'antic es trobava molt malmès, el qual es va inaugurar el 17 de setembre de 1831. De la construcció antiga només es conservà l'antic campanar. L'església va ser profanada durant la Guerra civil de 1936, i tots els elements mobiliaris van quedar destruïts, excepte un sarcòfag gòtic. Pel que fa al campanar, va ser restaurat l'any 2000 tot restituint-lo a la seva forma primitiva. L'obra s'inaugurà el 2002. A la part dels finestrals geminats s'hi van reconstruir les columnes centrals i, al damunt, s'hi va col·locar una reproducció dels capitells originaris, feta pel mestre picapedrer Ramon Balcells. Els capitells originaris van ser traslladats al Museu de Manresa en el context de la Guerra Civil de 1936, quan l'anomenat Equip de Salvament del Patrimoni de la capital del Bages va dur a terme una important tasca per protegir l'art religiós que estava en perill arran dels fets revolucionaris. Lluís Rubiralta, responsable d'aquest equip, esmenta com es va procedir al desmuntatge d'aquests capitells el dia 1 de desembre de 1936, junt amb altres objectes de l'església i de l'arxiu parroquial. Hom suposa que els capitells preromànics actualment exposats al Museu són els que aleshores es van extreure de Sant Mateu de Bages.</p> | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62935-foto-08229-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62935-foto-08229-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62935-foto-08229-73-3.jpg | Legal | Pre-romànic|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 91|85 | 53 | 2.3 | 1773 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 63057 | Museu de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-de-sant-mateu-de-bages | XIX-XX | La majoria dels objectes han estat netejats i restaurats | <p>Exposició permanent d'eines i utillatge agrícola antic que està emplaçada en una sala de la Rectoria de Sant Mateu de Bages. Concretament, ocupa un ampli espai de la planta baixa on també es pot veure el conjunt de tombes antropomorfes excavades a la roca que van ser descobertes al subsòl d'aquest punt de l'edifici. La col·lecció consta d'un conjunt variat d'eines i també de màquines antigues, les quals estan acompanyades d'unes cartel·les informatives. Entre d'altres objectes hi trobem aixades, pics i eines per cavar; arades, mesures, garbells, carretons... També hi ha objectes domèstics antics, com ara esclops, balances, una pastera, una filadora, un burro per escalfar els llits... La col·lecció també consta d'algunes màquines més grosses, representatives dels primers temps de la mecanització del camp. Entre d'altres: una embaladora primitiva, una maquina de ventar, un esterrossadora, una màquina per a aixafar cànem o una màquina de desgranar blat de moro. També es conserva una gran màquina de segar, procedent de la masia de cal Carné, que ha estat restaurada i completada per un fuster. Durant un temps va estar exposada a l'exterior com a mostra d'homenatge als antics segadors. Recentment, però, ha estat reubicada per motius de seguretat a l'interior de l'edifici. A l'antic celler de la Rectoria, també a la planta baixa, es conserven alguns objectes més, pendents de restaurar.</p> | 08229-180 | Rectoria de Sant Mateu. Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>Les tombes excavades a la roca van ser localitzades al subsòl de la Rectoria pels volts de l'any 1965 en uns rebaixos del paviment. Uns anys més tard, entorn de 1972, l'aleshores rector de la parròquia de Sant Mateu de Bages, mossèn Miquel Rodríguez, va organitzar una recollidida d'eines del camp i utillatge agrícola antic entre les masies de la zona. La col·lecció aplegada es va exposar de manera permanent, junt amb les tombes, en aquest espai de la planta baixa de la Rectoria, en el que es va anomenar Museu de Sant Mateu. Amb el decurs dels anys s'hi incorporaren alguns objectes i d'altres van desaparèixer. Més recentment, el local es va anar degradant a causa de la humitat i les filtracions d'aigua de l'edifici, fins al punt que les tombes van quedar mig cobertes i el Museu va haver de restar tancat durant uns anys. El grup de Priores de Sant Mateu, junt amb el nou rector, van impulsar una campanya per tal d'arranjar de nou l'espai que va comptar amb la col·laboració d'un bon nombre de gent del poble. Es van netejar i restaurar els objectes de la col·lecció, amb la participació del taller de restauració de Roser Coll, i es van confeccionar unes cartel·les explicatives. Així, l'any 2010 el Museu va poder ser reinaugurat. Actualment s'obre en les diades assenyalades i també per visites concertades, i en tenen cura el grup de Priores, vinculat a la Parròquia. Pel que fa a les plantes superiors de l'edifici de la Rectoria, van estar uns anys llogades a una entitat vinculada al bisbat que hi portava a terme activitats diverses. Des de fa uns temps, però, es troben desocupades i pendents d'una rehabilitació.</p> | 41.7955700,1.7349700 | 394898 | 4627852 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63057-foto-08229-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63057-foto-08229-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63057-foto-08229-180-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63179 | Castell de Castelltallat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-castelltallat | <p>BASTARDAS, Josep (2014). De les terres de Domenic als termes de Castelltallat, Fals i Camps. Una visió històrica sobre els dominis senyorials d'aquest territori des de l'època carolíngia fins a l'època moderna (ss. X-XVI). Treball inèdit. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Castell de Castelltallat', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 456-457. BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 407-408. CATALÀ, Pere; A.P. (1976). 'Castells de Sant Mateu de Bages -o de les Planes-, Salo, Meià i Claret'; Els Castells catalans, vol. V. Barcelona, Rafel Dalmau Editors, p. 759 - 771. SITJES MOLINS, Xavier (2013). Els castells i torres medievals del Bages, Centre d'Estudis del Bages, Col·lecció Monogràfics, 29, Manresa, p. 58-60. VILA, J.M. (1999). Sant Miquel de Castelltallat - Turo Sobre l'Església. Treball inèdit a l'Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg. 2610. Vila, G.; Vila, J.M.; Cantos, J.A.; Fauquet, J. (1999-2003): Memòria de les Intervencions arqueològiques al Castell de Castelltat. Treball inèdit a l'Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia. N. 4912 (4 vol.) Web Ajuntament de Sant Mateu de Bages (castell de Castelltallat): http://www.santmateudebages.cat/index.php?tipus=5&info=541&menu=129&cat=202&cat_dir=192</p> | IVaC-XIII | Ruïnes ben conservades | <p>Restes de l'antic castell de Castelltallat situades al capdamunt d'un turó, juntament amb l'església de Sant Miquel de Castelltallat i, des de fa uns anys, l'Observatori Astronòmic. El conjunt ocupa una superfície de planta més o menys quadrada d'uns 20 x 20 metres. S'hi poden diferenciar diverses fases constructives. De la primera etapa (878-948) se'n conserven els fonaments d'una torre de planta quadrada, arrebossada amb morter de calç, que està situada al vessant nord-est del turó. A mitjan segle X se li va adossar una construcció rectangular allargassada a la part més alta, junt amb una sèrie de petits habitacles amb les seves llars de foc que podrien pertànyer als seus constructors. Aquestes primeres edificacions conformaven la fesomia del castell en els seus inicis. Cap a mitjan del segle XI es construí el recinte murallat que forma la planta actual. El castell tenia com a elements destacats l'antiga torre i la sala rectangular adjacent, i el nou espai es va anar compartimentant en diferents àmbits, amb la construcció d'una nova sala a ponent i un pati central que patiria una reducció progressiva de l'espai. La resta de murs i estructures corresponen a diferents ampliacions i remodelacions dels segles XII-XIII. L'abandó del castell es produí cap a finals del segle XIII o inicis del XIV, amb una ocupació esporàdica al segle XVII, quan sembla que s'utilitzà el pati com a zona de conreu.</p> | 08229-310 | Demarcació de Castelltallat | <p>Les intervencions arqueològiques han permès constatar l'existència d'un assentament ibèric al cim d'aquest turó, del qual s'han documentat sitges i alguns murs de poca entitat, amb una cronologia que va del segle IV al III aC. El castell de Castelltallat es troba documentat per primera vegada l'any 937 amb la denominació de castro Montedono, tot i que ja hem dit que els testimoni arqueològics permeten afirmar que el seu origen és anterior, com a mínim de finals del segle IX. L'any 948 el comte dóna a Santa Cecília de Montserrat unes parellades i diferents terres que té a 'Archa' i 'Mulier Mortua', llocs situats al comtat de Manresa i en terme del 'castro Montedonno'. Durant tot el segle X es continua mantenint aquesta denominació fins que en una donació datada del 996 es comença a utilitzar la denominació de 'castrodon, qui dicitur Castro tallato'. Més endavant en algun cas s'utilitza la forma llatinitzada castroscisso. Era un castell termenat. Andreu Galera planteja la hipòtesi que a partir d'un únic terme castral de grans dimensions, el Montdó, es generessin a partir del darrer quart del segle X altres termes més petits: el de Castelltallat, el del castell de Sant Mateu i el de Fals. El domini eminent del Castelltallat era en mans dels comtes de Barcelona que tenien moltes propietats en el terme d'aquest castell, com ho demostren les donacions comtals al monestir de Santa Cecília de Montserrat fetes a mitjan segle X i pel fet que es tracta d'un dels castells que la comtessa Ermessenda va empenyorar el 1023 al seu fill Berenguer Ramon I com a garantia de la pau que havien signat. El domini feudal havia estat confiat a la casa vescomtal de Cardona (ja consta així l'any 1010 ) dins l'òrbita de la qual es va mantenir fins a època moderna. Al segle XI hi ha documentada una família de castlans que es cognominava Castelltallat i que apareix als diversos actes de la família vescomtal de Cardona, ja sigui com a testimonis o com a marmessors. La principal i gairebé única figura d'aquesta dinastia de castlans fou Ermemir de Castelltallat, fill de Bel·lúcia, que entre 1039 i el 1050 jurà fidelitat al comte de Barcelona Ramon Berenguer I i a la seva muller Elisabet pels honors comtals i concretament per la parròquia de Castelltallat. Després ja no es troba documentada una línia clara de castlans. L'historiador Andreu Galera fa referència a Ermemir de Castelltallat com a membre del grup de 'fideles' que envoltava el vescomte de Cardona i que amb els seus fills es trobava entre els caps de llinatge vescomtal a la primera meitat del segle XI. Aquesta família s'expandí amb la tinença d'altres castells situats al comtat de Manresa. Entorn de l'any 1080 el castlà de Castelltallat era Bernat Berenguer, que va jurar fidelitat al vescomte Folch II de Cardona pels castells de Castelltallat i de Molsosa. L'any 1156 el castell de Castelltallat apareix en mans de Ramon de Cardona que, segons Serra Vilaró, era un fill bastard del vescomte cardoní, per la qual cosa sembla clar que en aquell moment el castell es trobava sota el domini directe de la casa de Cardona que en podia disposar de manera lliure. (continua a l'apartat observacions)</p> | 41.7939200,1.6325400 | 386384 | 4627799 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63179-foto-08229-310-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63179-foto-08229-310-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63179-foto-08229-310-3.jpg | Legal | Ibèric|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | (continuació de l'apartat història) Segons una hipòtesi proposada per l'estudiós Josep BASTARDAS (2014), entorn de 1130 aquest castell i altres llocs de la serra de Castelltallat dominades pels Cardona (Claret dels Cavallers i Vilalta, així com la zona de la Sala i ca l'Eloi) haurien entrat sota l'òrbita de l'Orde del Temple. Possiblement no hauria estat per gaires anys, de manera que quan aquest orde va ser dissolt, a principis del segle XIV, ja no hi tindrien una presència directa. La propietat hauria passat de nou als Cardona, que que n'haurien conservat el domini directe. A partir d'aquest moment, segons les dades arqueològiques, el castell és abandonat i es produeix el seu enrunament progressiu. L'any 1314 el castell de Castelltallat fou inclòs entre els que passaren a formar part del vescomtat cardoní. Posteriorment, quan Pere el Cerimoniós va crear el comtat de Cardona el 1375 hi va incloure el castell de Castelltallat, que també va passar a formar part del Marquesat a partir de finals del segle XV. Els Cardona passaren a exercir-hi tota la jurisdicció civil i criminal probablement per usurpació i no pas per compra, la qual cosa va crear un greu conflicte ja en època de Jaume I. Durant aquest període apareix esmentat el cavaller Jaume Soler com a castlà de Castelltallat els anys 1314 i 1347, i ja en el segle XVI es documenta Bernat de Peguera amb aquest mateix càrrec. Les característiques i l'evolució del castell es coneixen sobretot gràcies a les campanyes d'intervencions arqueològiques dutes a terme entre els anys 1999 i 2001, motivades pel projecte de construcció d'un observatori astronòmic per part de l'Agència de Promoció Turística de la Diputació de Barcelona. Les excavacions van ser fetes el 1999 per la Diputació de Barcelona i els anys posteriors els treballs foren encarregats a l'empresa Arqueociència. Segons la tradició oral, l'església va ser bastida en part aprofitant les pedres dels antics edificis del castell. | 81|85|80 | 1754 | 1.4 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||
| 63297 | Jaciment ibèric al castell de Castelltallat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-iberic-al-castell-de-castelltallat | <p>VILA, J.M. (1999). Sant Miquel de Castelltallat - Turo Sobre l'Església. Treball inèdit a l'Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg. 2610. Vila, G.; Vila, J.M.; Cantos, J.A.; Fauquet, J. (1999-2003): Memòria de les Intervencions arqueològiques al Castell de Castelltat. Treball inèdit a l'Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia. N. 4912 (4 vol.) Web Ajuntament de Sant Mateu de Bages (castell de Castelltallat): http://www.santmateudebages.cat/index.php?tipus=5&info=541&menu=129&cat=202&cat_dir=192</p> | IV-III aC | Jaciment molt arrasat | <p>Restes arqueològiques d'un assentament ibèric situades al capdamunt d'un turó, juntament amb l'antic castell de Castelltallat, l'església de Sant Miquel de Castelltallat i l'actual Observatori Astronòmic de Castelltallat. Les excavacions arqueològiques fetes amb motiu de la construcció de l'Observatori van permetre constatar l'existència d'un assentament ibèric anterior al castell medieval, del qual se'n van identificar dues sitges i alguns murs de poca entitat. Entre el material ceràmic recuperat destaquen diversos fragments de ceràmica àtica de figures negres, així com altres produccions d'importació, a més de les ceràmiques autòctones ibèriques. El jaciment es pot situar amb una cronologia que va del segle IV al III aC. Podria tractar-se d'un poblat amb una funció de refugi o defensa, del qual cal destacar la bona visibilitat del turó, amb vistes a llarga distància que arriben fins a la serra del Port del Comte (al nord) i Montserrat (al sud).</p> | 08229-436 | Castell de Castelltallat. Demarcació de Castelltallat | <p>Amb motiu de la construcció de l'Observatori astronòmic de Castelltallat per part de l'Agència de Promoció Turística de la Diputació de Barcelona es van portar a terme un seguit de campanyes d'intervencions arqueològiques entre els anys 1999 i 2001. Les excavacions van ser fetes el 1999 per la Diputació de Barcelona i els anys posteriors els treballs foren encarregats a l'empresa Arqueociència. La presència a dalt el turó d'un gran enderroc va fer pensar que es tractava del castell, que tradicionalment s'ha situat a l'entorn de l'església de Sant Miquel. Segons la tradició oral, aquesta església va ser bastida en part aprofitant les pedres dels antics edificis castrals. A part de les restes del castell les excavacions van permetre documentar l'existència del jaciment ibèric.</p> | 41.7939200,1.6325400 | 386384 | 4627799 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63297-foto-08229-436-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63297-foto-08229-436-2.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 81|80 | 1754 | 1.4 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||
| 63298 | Jaciment paleontològic de can Prat Barrina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-prat-barrina | <p>ARAGONÈS VALLS (1998). Nota sobre el jaciment d´icnites de la Serra de Catelltallat. Treball inèdit, consultable a l'Arxiu Servei Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. PIÑERO, Jordi; PUJOL, Ferran (2016). Viatge al cor de Catalunya. 20 indrets geològics i històrics al Geoparc de la Catalunya Central. Valls, Cossetània Edicions, p. 24-26.</p> | <p>Jaciment paleontològic que consisteix en un conjunt d'icnites (petjades fossilitzades) sobre una plataforma de roca calcària. El jaciment, que es troba al costat mateix d'un camí rural, uns 700 m al sud de la masia del mateix nom, té un gran interès que és el millor d'aquestes característiques quant al seu estat de conservació, extensió i quantitat d'icnites. Les petjades o icnites corresponen a l'època geològica de l'Oligocè, compresa entre 34 i 23 milions d'anys enrere, i van ser fetes molt probablement per l'espècie Entelodon magnum: un antecessor o parent dels actuals senglars. El jaciment ocupa un espai de 200 m. quadrats, en el qual hi trobem petjades diverses, sobretot en tres zones: a la part més elevada (a l'esquerra de l'espectador), a l'extrem oposat i entremig. Les petjades formen diferents 'camins' o carrerades, i especialment és visible una banda molt trepitjada a la zona central, que va d'est a oest. Les petjades tenen formes i profunditats diferents, amb un diàmetre d´entre 10 i 20 cms i uns 15 cms de profunditat. Les més característiques són del tipus didàctil (de dos dits), però d'altres tendeixen a formes més ovalades i també n'hi ha de tridàctiles (amb tres dits). Les variacions de la forma són conseqüència més aviat del grau d'humitat del fang en el moment que les petjades van ser impreses. La distància entre les petjades és d´entre 0,5 i 1 metre. Moltes encara conserven l´argila que les fossilitzava. Fa 30 milions d'anys el terreny on ara hi ha la serra de Castelltallat era una zona plana amb llacs i tolls més o menys efímers. L'indret on ara hi ha la masia de can Prat Barrina era un lloc de pas habitual de manades d'animals que anaven a abeurar a aquests llacs, i sembla que els que més van trepitjar aquestes terres pantanoses eren de l'espècie Entelodon magnum. Aquests mamífers de pes considerable van deixar les seves petjades sobre el fang humit que, molts anys després, acabaria transformant-se en roca calcària. El context de flora i fauna associats suggereixen un clima subtropical.</p> | 08229-437 | Demarcació de Castelltallat | <p>Al segle XX tot aquest sector estava cobert de terra i va ser per l'activitat d'una explotació de carbó (les mines del Siller de Bertrans) que es va retirar el recobriment i va aflorar la roca natural amb una gran quantitat d'icnites, que es trobaven en molt bon estat de preservació. Aquestes mines van estar en actiu a les dècades de 1940 i 50. Al Bages s'han trobat restes de l'Oligocè en el jaciment lacustre de Fonollosa-13, amb primats, rosegadors i insectívors. També s'han trobat mamífers fòssils d'aquesta època a la Costa de la Vila (Castellnou) i a Santpedor.</p> | 41.8029800,1.5981700 | 383545 | 4628851 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63298-foto-08229-437-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63298-foto-08229-437-3.jpg | Inexistent | Paleògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | El lloc està habilitat amb un plafó informatiu i didàctic del PEIN Serra de Castelltallat | 124 | 1792 | 5.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63418 | Arxiu parroquial de Castelltallat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-castelltallat | XVI-XX | <p>Arxiu de la parròquia de Sant Miquel de Castelltallat, que es conserva actualment en una masia de la zona per l'acord que han arribat entre els veïns i el rector, amb la finalitat de garantir-ne la seva conservació. Conté els següents documents, referits a llibres sagramentals: Baptismes (1803 a 1952), Confirmacions (1813-1856, 1859-1877, 1881-1952), Matrimonis (1588-1761, 1857-1976), Defuncions (1588-1761, 1857-1976). També es conserven altres documents, referits a rendes i fundacions (1820 i 1840), un llibre d'usos i costums de la vida parroquial de l'any 1815, un llevador de rendes de l'any 1751 i un llevador de l'obra de l'església de l'any 1819. Així mateix, es conserva documentació notarial. Concretament, de Francesc Salvany (1588-1608, 1622-1631), de Pere Perpinyà (1574-1588), manuals de Pere Màrtir Roca (1631-1641), Manuals de Francesc Roca (1641-1666), manual de Petrum Aldebo i de Devant (1671-1690, 1682-1689, 1678-1682), i Obra (1613-1834).</p> | 08229-565 | Demarcació de Castelltallat | 41.7936500,1.6329800 | 386420 | 4627769 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63418-foto-08229-565-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En les coordenades hem consignat l'emplaçament de l'església parroquial, tot i que actualment l'arxiu és custodiat en alguna masia de la zona, una ubiació que no és permanent sinó que pot estar subjecta a canvis. Per motius de seguretat els veïns de Castelltallat prefereixen que la ubicació concreta es mantingui en l'anonimat. | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 62860 | Ajuntament de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-sant-mateu-de-bages | XXI | Edifici de construcció moderna (inaugurat l'any 2002) que és la seu de l'Ajuntament de Sant Mateu de Bages. Està emplaçat a la plaça de la Creu, en un punt cèntric del petit nucli de la població. És un edifici de concepció moderna, obrat amb maó de color gris clar, que produeix un notable contrast amb la resta de cases rurals de l'entorn. En base a un cos central de planta rectangular, es distribueix en diferents volums de formes cúbiques que s'adapten a un terreny amb lleuger pendent. La façana que dóna a la plaça presenta un aspecte més sobri, pràcticament sense obertures. Té un cos superior que forma un petit porxo amb tres columnes. Per la part de migdia una retícula de galeries quadrades emmarquen la façana posterior i permeten l'entrada de llum mitjançant grans finestrals de vidre. Al costat nord-oest s'aixeca un cos de menor volum que queda separat uns pocs metres i comunicat per una passarel·la. És la seu del local social i d'un bar. Entremig hi ha una petita zona enjardinada, amb una olivera i una escultura al·legòrica del municipi de Sant Mateu de Bages. | 08229-94 | Pla de Sant Mateu. Plaça de la Creu, s/n | L'edifici del nou Ajuntament es construí de nova planta en uns terrenys vora la plaça de la Creu que es van adquirir l'any 1996. El projecte i la direcció de l'obra va anar a càrrec de l'arquitecte manresà Anton Baraut Guila. L'edifici es va finalitzar el 2001 i fou inaugurat el 2002. | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 2001 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62860-foto-08229-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62860-foto-08229-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Anton Baraut Guila (arquitecte) | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 62861 | Col·lecció d'art de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-de-lajuntament-1 | XX-XXI | Petita col·lecció d'objectes artístics, propietat de l'Ajuntament de Sant Mateu de Bages, que es conserva en sales del mateix ajuntament. Consisteix en dues aquarel·les amb diferents vistes del municipi (Coaner i església parroquial de Sant Mateu), firmades per un tal Berengueres i amb data de 2002. Van ser donades pel mateix autor a l'Ajuntament l'any 2004. Una petita escultura d'argila que va servir com a maqueta per a la realització de l'escultura al·legòrica de Sant Mateu de Bages que es troba situada vora la façana de l'Ajuntament, obra de l'escultor manresà Ramon Oms. Així mateix, en un local social de Torroella es conserva un piano comprat per l'Ajuntament. | 08229-95 | Ajuntament de Sant Mateu de Bages, plaça de la Creu, s/n | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62861-foto-08229-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62861-foto-08229-95-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 62862 | Escultura al·legòrica de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-allegorica-de-sant-mateu-de-bages | XXI | Escultura consistent en una figura femenina que és una al·legoria del municipi de Sant Mateu de Bages. Es tracta d'una obra en bronze, de mida natural, emplaçada en una petita zona enjardinada a l'exterior de la façana principal de l'edifici de l'Ajuntament. Sobre un petit pedestal s'aixeca la figura femenina, que té les cames cobertes per una superfície de textura mineral o vegetal que simbolitza els orígens d'un municipi molt arrelat a la terra. La noia ajunta les seves mans al darrera, on aguanta cinc cubs amb els noms de les diferents poblacions que composen el municipi: Salo, Sant Mateu, Castelltallat, Coaner i Torroella. Al costat hi ha plantada una olivera, símbol d'antigor. L'escultura té una alçada de 1,75 m. | 08229-96 | Ajuntament de Sant Mateu de Bages, plaça de la Creu, s/n | L'edifici del nou Ajuntament es construí de nova planta en uns terrenys vora la plaça de la Creu que es van adquirir l'any 1996. El projecte i la direcció de l'obra va anar a càrrec de l'arquitecte Anton Baraut Guila, el qual va proposar la col·locació d'una escultura per complementar la façana principal. L'autor és l'escultor manresà Ramon Oms Pons, que té obres de característiques similars en diferents punts sobretot de Manresa i el Bages. El nou edifici i l'escultura es van inaugurar l'any 2002. | 41.7966600,1.7326200 | 394704 | 4627976 | 2002 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62862-foto-08229-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62862-foto-08229-96-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Ramon Oms Pons (escultor) | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 62863 | Barraca de pedra seca 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-1-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Pascual Robles García (codi 14238) | XIX-XX | Sostre parcialment enderrocat | Barraca de pedra seca de planta quadrada, coberta amb falsa cúpula. Té una petita finestra i la porta de llinda plana. | 08229-1 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.8108800,1.7462500 | 395860 | 4629538 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62863-foto-08229-1-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 62864 | Barraca de pedra seca 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-2-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 4194) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta quadrada,. Té dues espitlleres, porta de llinda plana i ràfec doble de pedres planes volades a la coberta. | 08229-2 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.8094600,1.7488600 | 396074 | 4629378 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62864-foto-08229-2-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 62865 | Barraca de pedra seca 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-3-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 4197) | XIX-XX | Enderroc al sostre. | Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb porta de llinda plana. | 08229-3 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.8085200,1.7406400 | 395390 | 4629283 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62865-foto-08229-3-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 62866 | Barraca de pedra seca 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-4-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 4196) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular, amb porta de llinda plana. | 08229-4 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.8079700,1.7412300 | 395438 | 4629221 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62866-foto-08229-4-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 62867 | Barraca de pedra seca 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-5-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 4196) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular, amb porta de llinda doble. Té dues espitlleres i ràfec de pedres planes sobre la coberta. | 08229-5 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.8070200,1.7404600 | 395372 | 4629117 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62867-foto-08229-5-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 62868 | Barraca de pedra seca 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-6-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 12963) | XIX-XX | Té un petit enderroc | Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb porta de llinda plana. Té ràfec de pedres volades. Al marge de la dreta del portal hi ha una escala. | 08229-6 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7973100,1.7522700 | 396338 | 4628025 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62868-foto-08229-6-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subiana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 62869 | Barraca de pedra seca 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-7-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 4142) | XX | Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb porta de llinda plana. És força gran i té ràfec de pedres planes a la coberta i una gran xemeneia. Aquesta barraca fou construïda i utilitzada pels peons caminers que treballaven en la construcció de la carretera. | 08229-7 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7948900,1.7588000 | 396876 | 4627748 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62869-foto-08229-7-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 62870 | Barraca de pedra seca 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-8-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 9424) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta quadrada, adossada a un marge de la protecció lateral de la carretera BV-3003. Té porta de llinda plana. | 08229-8 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7919900,1.7616900 | 397112 | 4627423 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62870-foto-08229-8-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 62871 | Barraca de pedra seca 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-9-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 9423) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb porta de llinda plana i ràfec de pedres planes volades. | 08229-9 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7916800,1.7621100 | 397146 | 4627388 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62871-foto-08229-9-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 62872 | Barraca de pedra seca 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-10-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 9422) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb porta de llinda plana i ràfec de pedres planes volades rematant la coberta. | 08229-10 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7909600,1.7628500 | 397207 | 4627307 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62872-foto-08229-10-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 62873 | Barraca de pedra seca 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-11-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 9421) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta rectangular, amb porta de llinda plana feta amb troncs de fusta. La coberta té set troncs de fusta amb lloses de pedra i terra. | 08229-11 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7907800,1.7635800 | 397267 | 4627286 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62873-foto-08229-11-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 62874 | Barraca de pedra seca 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-12-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Jaume Plans Maestra (codi 5913) | XIX-XX | Sostre esfondrat | Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb porta de llinda plana. El sostre és ensorrat. Probablement la coberta era feta amb pedra i bigues de fusta. | 08229-12 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7879100,1.7600500 | 396969 | 4626972 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62874-foto-08229-12-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 62875 | Barraca de pedra seca 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-13-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Jaume Plans Maestra (codi 5912) | XIX | Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb porta de llinda plana. | 08229-13 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7874700,1.7593600 | 396911 | 4626924 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62875-foto-08229-13-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 62876 | Barraca de pedra seca 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-14-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Jaume Plans Maestra (codi 5911) | XIX | Barraca de pedra seca de planta quadrada. | 08229-14 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7849100,1.7598400 | 396947 | 4626639 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62876-foto-08229-14-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 62877 | Barraca de pedra seca 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-15-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Pascual Robles García (codi 13739) | XIX-XX | Estat d'esfondrament avançat | Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb coberta de falsa cúpula, que es troba en estat d'esfondrament important. Amb porta de llinda plana i ràfec de pedres planes volades rematant la coberta. | 08229-15 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7862700,1.7491300 | 396059 | 4626803 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62877-foto-08229-15-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 62878 | Barraca de pedra seca 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-16-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Pascual Robles García (codi 13738) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular, amb coberta de falsa cúpula i porta amb llinda plana. | 08229-16 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7861000,1.7456900 | 395773 | 4626788 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62878-foto-08229-16-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 62879 | Barraca de pedra seca 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-17-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Pascual Robles García (codi 13737) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta el·líptica, amb coberta de falsa cúpula i porta amb llinda plana. | 08229-17 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7846000,1.7462700 | 395819 | 4626621 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62879-foto-08229-17-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 62880 | Barraca de pedra seca 18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-18-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 12964) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb coberta de falsa cúpula i porta amb llinda plana. Té ràfec de pedres planes volades. | 08229-18 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7926600,1.7413300 | 395421 | 4627522 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 62881 | Barraca de pedra seca 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-19-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drag Verd de Sitges (codi 12965) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb coberta de falsa cúpula i porta amb llinda plana. | 08229-19 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7911000,1.7436200 | 395609 | 4627346 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62881-foto-08229-19-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 62882 | Barraca de pedra seca 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-20-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 12966) | XIX-XX | Esfondrament petit | Barraca de pedra seca de planta circular amb un tancat adossat que estava cobert amb un sostre de troncs de fusta i lloses de pedra, actualment ensorrat. La barraca està coberta amb falsa cúpula i té porta amb llinda plana. | 08229-20 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7907400,1.7445900 | 395689 | 4627304 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62882-foto-08229-20-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc