Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 63232 | Sínia de cal Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-cal-pons | XX | Estructura interior en estat precari | <p lang='ca-ES'><span>Uns 400 metres al sudoest de la masia de cal Pons hi ha una sínia que regava els horts de la masia. És del tipus conegut com a sínies de rosari o de taps, característiques del tombant de segle XX. Aquest sistema era especialment útil quan l’aigua es trobava molt fonda. Per la seva mecànica, la sínia es pot datar a la dècada de 1910 o 1920. </span></p> <p lang='ca-ES'><span>De sínies n’hi ha de diversos tipus. Les sínies denominades de catúfols, introduïdes pels àrabs i de tradició medieval, constaven d’una roda vertical que anava captant l’aigua mitjançant una mena de gerros. Són les més arcaiques i van subsistir fins al segle XIX. A finals del segle XIX es van anar substituint per les sínies de rosari o de taps. Més tard es van imposar encara les sínies de pistons, activades mitjançant bieles que bombaven l’aigua. Tots aquests tipus eren activats amb tracció animal. </span></p> <p lang='ca-ES'><span>A l’interior de la construcció hi trobem el pou, potser de més de 15 metres de profunditat, junt a la maquinària de la sínia, que és d’acer mecanitzat. Seguint la tipologia habitual de les sínies de taps, el mecanisme consisteix en un eix vertical unit a una barra horitzontal, que és on anava junyit l’animal que donava voltes i accionava la sínia. L’eix pivota sobre un dau a terra i està fixat amb un coixinet a una biga. L’eix està connectat a un engranatge format per una corona que engrava un pinyó de 18 dents. Aquest queda unit a una barra horitzontal a l’extrem de la qual hi ha una roda que fa girar una cadena en forma de bucle. És el rosari, que baixa fins al fons del pou. Mitjançant unes denes o taps de cautxú, l’aigua que pujava per la cadena era retinguda per les denes, fins que arribava a un embut on desguassava cap a un conducte que portava a la bassa de l’hort. Actualment la sínia està inactiva, però la maquinària es troba en bon estat i amb una mica de greix podia funcionar.</span></p> | 08229-371 | Masia de cal Pons. Demarcació de Castelltallat | 41.7909900,1.6217400 | 385482 | 4627489 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2025-09-25 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 62979 | Església de Sant Cristòfol de Figuera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-cristofol-de-figuera | <p>BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Cristòfol de Figuera', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 455-456.</p> <p>JUNYENT, Eduard (1949). 'Itinerario histórico de las parroquias del Obispado', Hoja Parroquial, núm. 35 (agost de 1949), Vic.</p> <p>MAS Y CASAS, José María (1882). Ensayos-históricos sobre Manresa, Manresa, Impremta M. Trullás (2ª edició), p. 165.</p> <p>SITJES MOLINS, Xavier (2010). Arquitectura civil medieval al Bages. Centre d'Estudis del Bages, Amics de l'Art Romànic del Bages, Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Manresa, p. 28-30.</p> | XI-XVI | Restaurada | <p>Petita església romànica encimbellada dalt d'un penyal i amb aspecte de fortalesa, situada junt a la masia de Figuera. Presenta una nau rectangular amb absis semicircular adossat a la masia. L'església va ser fortificada amb un cos superior per damunt la nau que conserva dues línies d'espitlleres. També s'afegí sobre l'absis pel cantó sud-est una torre cilíndrica amb espitlleres a l'alçada del segon pis realçat de l'església, torre de la qual en queda molt poca cosa. El campanar de torre és posterior. L'absis té al centre una finestra de doble esqueixada, rematada amb arc de mig punt adovellat. La capçalera és escapçada per una arcada que comunica amb un edifici de pedra que devia fer funcions de sagristia. L'absis és cobert amb volta d'un quart d'esfera i la nau amb volta de canó seguida, sense arcs torals. Actualment té dos portals. L'originari és el del migdia. És de factura simple i acabat amb arc de mig punt fet amb dovelles. En aquest mateix mur hi ha una finestra, ara tapiada, també amb arc de mig punt adovellat. Al mur de ponent s'obren un portal i una finestra que són moderns. L'aparell és fet amb carreuons escantonats i disposats ordenadament en filades.</p> | 08229-134 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>Aquesta església es troba dins l'antic terme del castell de Castelltallat i no devia passar de capella rural, sufragània de l'església de Sant Mateu. L'any 1646 ja depenia de la parròquia de Sant Mateu i el 1685 consta la seva categoria de sufragània. El lloc de Figuera és documentat des de l'any 1025. L'església apareix citada el 1027, i el 1029 ja és documentada com a Sant Cristòfol de Figuera, i així mateix el 1285. El mas, que deu ser més o menys contemporani de l'església, era una de les cases importants ja al segle XI en aquesta zona. Es troba emplaçat dalt d'un petit promontori i actualment té un aspecte de fortalesa. Segons Xavier SITJAS (2010: 29) la fortificació de la part de l'església, que tenia una torre cilíndrica de la qual gairebé no se'n conserva res, té un caràcter unitari i podria situar-se al segle XII. Segons altres autors (BENET et alii, 1984: 456) hauria estat als segles XV-XVI quan aquesta part es va fortificar. Tanmateix, la part més antiga de la casa ja deixa entreveure uns murs molt sòlids. El seu aspecte presenta el dubte de fins a quin punt el conjunt ja tenia unes connotacions marcadament defensives de bon principi, en consonància amb l'església. En aquest sentit, la Figuera té unes característiques molt similars a la Sala, l'altra gran mas de la zona, el qual també té elements clars que l'identifiquen com a casal fortificat o domus. Cal situar l'origen del mas i l'església de Figuera en el context del segle XI, quan la serra de Castelltallat era encara prop de la frontera amb els sarraïns i va esdevenir una zona altament militaritzada, sota la tutela dels vescomtes de Cardona. El mas i l'església es trobaven dins l'antic terme del castell de Castelltallat. El mas i l'església de Sant Cristòfol conformaven de ben segur un nucli important en aquesta fase inicial de feudalització. Posteriorment, el mas s'anà ampliant i l'edificació actual pot ser en bona part obra dels segles XVI i XVII. Especialment el nucli originari, on hi trobem el finestral renaixentista. Almenys des del segle XIV la família Figuera habitaven la masia. J. M. MAS Y CASAS (1882: 165) recull un document de l'any 1346 en el qual hi consta un tal Guillem Figuera, habitant de Manresa i Pere Figuera, fill de Bernat, de la parròquia de Sant Cristòfol de Figuera. El cognom Figuera encara apareix en una inscripció interior de la casa de l'any 1784. Els actuals propietaris són descendents directes d'aquesta família, per bé que han canviat dues vegades el cognom degut a casaments amb pubills. Així, el 1825 entrà com a pubill Josep Duocastella (de Sant Andreu d'Aguilar) que es casà amb Maria Figuera Santasusana. Més tard, el 1908 l'hereva de la casa, Josepa Duocastella, va contreure matrimoni amb Pere Esquerrà Sabatés. Eren els avis dels actuals propietaris. Foren ells qui el 1918 van construir la masoveria de la Figuera, uns metres al nord del casal antic. Ja al segle XX els murs exteriors del conjunt van ser reforçats pels costats nord i de ponent amb un gran atalussat per evitar possibles despreniments. Això ha acabat de donar un aspecte de fortalesa al conjunt. Fa uns anys, entorn de 1970, els propietaris van dur a terme una bona restauració de l'església i a tot l'edifici gràcies al qual avui aquest conjunt arquitectònic presenta un aspecte excel·lent.</p> | 41.8102000,1.6891700 | 391117 | 4629534 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62979-foto-08229-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62979-foto-08229-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62979-foto-08229-134-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 62985 | Cal Sec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sec-0 | <p>AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 15, 29, 94-97, 106, 112, 143.</p> <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 84).</p> | XVIII-XIX | Casa tapada per coberts moderns i integrada dins una granja | <p>Casa de pagès de dimensions mitjanes, emplaçada en una esplanada uns 500 m al nord del nucli de Castelltallat. Actualment ha quedat envoltada per les dependències d'una granja que ocupa una superfície considerable. Darrerament, la casa s'ha utilitzat per a usos productius i se li han adossat coberts moderns fets de totxana però el volum originari, amb murs de pedra, és perfectament visible. Tenia una planta quadrada, amb planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada a migdia, ha quedat tapada per aquests coberts. Són visibles encara diverses finestres, algunes emmarcades amb llindes i brancals de pedra i d'altres amb maó. Per la part posterior la façana té menys alçada ja que està adossada a un terreny amb desnivell. Pel costat de llevant té adossats uns grans coberts de maó, obrats a la dècada de 1960.</p> | 08229-302 | Demarcació de Castelltallat | <p>La casa devia construir-se al segle XVIII, segons indica una inscripció en una pedra. Almenys des de mitjan segle XIX els propietaris eren la família Ferrer, que s'han mantingut fins a l'actualitat. L'avi de l'actual propietari era Miquel Ferrer Rovira, el seu fill Isidre Ferrer Simon, el seu fill Miquel Ferrer Serra, i el seu fill Jaume Ferrer. Cal Sec era una casa modesta, en comparació amb els grans masos de la zona; tenien poques terres i eren força lluny. Per això vivien d'anar a jornal. Antigament la planta superior de la casa tenia dos pisos on hi vivien estadants: ca la Rossa i cal Genís. En el llibre Memòries de Castelltallat (2017) s'inclou un relat de vida de Miquel Ferrer. Durant un temps, a la dècada de 1960, va marxar amb la seva família a viure a la casa propera de cal Genís Nou com a masover. Després van tornar i van construir (als anys 1970) la casa nova que hi ha a la part més alta, can Ferrer i més tard una altra casa per al fill (ja als anys 1990).</p> | 41.7982500,1.6308400 | 386251 | 4628282 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62985-foto-08229-302-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62985-foto-08229-302-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62985-foto-08229-302-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Miquel Ferrer Serra i Jaume Ferrer | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 62986 | Perabaldes Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/perabaldes-nou | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 104).</p> | XVIII-XIX | En ruïna. Li falta la coberta. | <p>Casa de pagès de dimensions força grans, actualment en ruïna, emplaçada en un contrafort meridional de la part més occidental de la Serra de Castelltallat, a la zona del naixement del Torrent Bo. Se'n conserven els murs perimetrals en general fins a l'alçada de la coberta. El cos residencial té una planta rectangular i consta de planta baixa més un pis. La casa tenia un cobert davanter i, en l'estat actual, no està gaire clar on devia ser el portal. Podria ser a la façana de llevant, que s'ha esfondrat. Interiorment estava dividida en tres estances. Al mur lateral nord conserva dues finestres amb llindes i brancals de pedra. L'element més interessant és el femer, que es troba uns metres al sud. Es tracta d'una construcció semisoterrada, alineada amb un gran mur de contenció que delimita l'esplanada on es troba assentada la casa, i consta de la típica coberta amb volta de pedra, amb un forat a la part superior per tirar-hi els fems i la palla.</p> | 08229-303 | Demarcació de Castelltallat | <p>En un capbreu de Castelltallat de 1686 fet pels ducs de Cardona els masos Pons i Perabaldés, i els capmasos Folch i Roig estaven units i pagaven censos als Cardona. Tanmateix, és possible que es tracti d'una casa més antiga, ja que aquesta s'anomena Perabaldes Nou. En els darrers temps pertanyia al mas de Biosca, però no en coneixem més notícies. L'any 2007 el PEIN Serra de Castelltallat hi va fer una intervenció per reforçar amb formigó armat la volta del femer.</p> | 41.7855900,1.5994800 | 383622 | 4626919 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62986-foto-08229-303-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62986-foto-08229-303-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62986-foto-08229-303-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Té un plafó informatiu del PEIN Serra de Castelltallat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 62992 | Rectoria de Castelltallat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-castelltallat | <p>BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 416.</p> <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 92).</p> | XIII-XIX | <p>Casal corresponent a l'antiga rectoria de la parròquia de Castelltallat, situat al costat de l'església, gairebé al cim del turó on hi havia el castell del mateix nom. Es tracta d'una edificació força gran, assentada en un terreny on hi ha una petita cinglera que formava part segurament del perimetre fortificat entorn del castell. Té una planta més o menys rectangular, però formada per multiples cossos, fruit de successives ampliacions als segles XVII, XVIII i XIX. El casal té tres plantes, la inferior adaptada al terreny rocós de la cinglera. La façana més alta i vistosa és la de migdia, que dóna a una petita esplanada. La part més antiga és la de ponent, que té l'aspecte d'una muralla, amb petites finestres a la part alta. En una d'elles hi ha una interessant llinda amb una inscipció decorada amb un sol, estrelles i altres símbols religiosos. La part de llevant, probablement ja del segle XIX, té dues grans arcades que donen accés a una mena de porxo amb una escala sobre la roca. A la part superior hi ha una galeria amb tres arcs d'angles oberts. La casa, però, tenia altres portals més ben comunicats amb l'església. Per exemple a la façana nord hi trobem un portal dovellat amb un petit patí davanter i un pou. A la façana de llevant hi ha un altre portal adovellat. En diverses façanes es conserven finestrals emmarcats amb llindes i brancals de pedra, alguns amb inscripcions. A les feixes que hi ha al sector sud-est es conserven uns sòlids murs de contenció que podrien formar part de la muralla exterior del castell. La casa estava equipada amb estables, celler, tines i altres elements d'una pairalia. També hi havia una gran cisterna, i un sistema de canalitzacions que conduïa l'aigua de les teulades cap al Viver del Rector, situat uns 150 m al sud-est.</p> | 08229-309 | Demarcació de Castelltallat | <p>L'església de Castelltallat, situada als peus del castell de Castelltallat, es troba documentada des de l'any 1031. Abans de 1154 ja consta com a parròquia, funció que ha mantingut fins a l'actualitat. De possible datació medieval es conserven algunes esteles funeràries situades a l'exterior del temple. De l'església romànica originària no se n'aprecien restes, i posteriorment ha sofert diverses modificacions entre els segles XV i XVIII. A l'any 1582 s'hi afegí la capella del Roser, encarregada a un mestre d'obres occità anomenat Frances Castell. El 1677 l'església es torna a engrandir amb la capella del Sant Crist, a continuació de l'anterior i construïda pels mestres d'obres Francesc Artigues i Joan Bonet, també occitants. Al segle XVIII s'hi tornen a fer reformes, i al XIX es completen les obres tot adquirint l'aspecte actual. El rectorologi de la parròquia és conegut des de 1567, quan era rector Lluc Closa. De 1972 a 1994 ho va ser el popular mossèn Josep M. Riubrogent, que encara vivia a la rectoria. Pel que fa a la Rectoria, el nucli originari de la construcció, al nord-oest, devia ser medieval i, segons indiquen les diverses inscripcions de la casa, s'hi van fer importants obres d'ampliació al final del segle XVII, sent rector Pere Aldebò, el 1762, sent rector Pere Portusah (aquest és un dels capellans que té sepultura a l'interior de l'església) i el 1777. Tradicionalment la rectoria funcionava com una rica casa pairal. Tenia les seves terres i horts, com ara el Viver del Rector o la Font del Rector. Recentment el casal ha estat restaurat per la Diputació, i ara és llogat com a segona residència.</p> | 41.7935800,1.6334200 | 386457 | 4627761 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62992-foto-08229-309-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62992-foto-08229-309-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62992-foto-08229-309-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Dovella central del portal nord: 1777 Inscripció en una llinda de la façana de ponent (esquerra): AVE MARIA SIN PECADO COEBDA PERE ADE BO RECTOR 1690, IHS i una creu paté Inscripció en una llinda de la façana de ponent (dreta): PATRUS PORTUSACH RTOR 1762 Llinda de la façana sud decorada amb relleus d'un sol i dues estrelles: PET A DE BORR TRISCISI ORBV PARA (?) ECCAE ST ND9 VILAETORNCO MCHAELIS CAS I 5 DIDIT AÑO 1679. La interpretació deu tenir relació amb el mestre d'obres que va fer la construcció aquest any. Llinda de la façana sud: 1679 | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 62993 | Ca l'Espinac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespinac-0 | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 62).</p> | XV-XX | <p>Casa de pagès de dimensions mitjanes que es troba al nucli de Claret dels Cavallers i ha estat des de sempre propietat de can Serra: un dels dos grans masos d'aquest nucli. La casa adopta una planta en forma de L i està adossat, per la part posterior, a uns corrals. Consta de planta baixa més un pis. Es tracta d'una construcció molt senzilla, que té l'entrada principal encarada a migdia. Consisteix en un portal emmarcat amb brancals de pedra i una llinda de fusta. La façana de llevant dóna a un marge de pedra seca. Els murs d'aquest costat són a pedra vista, mentre que la façana principal és arrebossada. A l'interior es conserven restes d'una tina força antiga. La casa està adossada a una construcció allargada formada per diferents dependències. Recentment s'ha afegit a la casa un cobert on es conserva una interessant bassa o viver medieval (documentat als segles XV-XVI). Es tracta de dos dipòsits connectats amb un sistema de filtratge de l'aigua pel mètode de decantació.</p> | 08229-340 | Demarcació de Claret dels Cavallers | <p>Possiblement en el seu origen aquesta construcció constituïa un espai de serveis del mas de can Serra, del qual n'haurien quedat el viver (documentat als segles XV-XVI) i, possiblement d'època posterior, la tina. No es té notícia de quan es construí l'habitatge ni de les circumstàncies que el van motivar. Per la seva tipologia constructiva podria ser una obra dels segles XVIII o XIX. La casa ha estat sempre propietat del mas de can Serra de Claret dels Cavallers. Actualment hi viu una família que porta a terme una explotació agropecuària de caràcter ecològic i també rutes i activitats turístiques amb cavalls.</p> | 41.8214700,1.6472800 | 387657 | 4630839 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62993-foto-08229-340-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62993-foto-08229-340-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62993-foto-08229-340-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | També anomenada casa del Pastor Informació facilitada per Pere Vidal | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 62994 | Cal Fuster | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fuster-5 | <p>AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 54, 75.</p> <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 58).</p> | XIX-XX | <p>Casa de pagès de dimensions força grans, situada prop del nucli de Claret dels Cavallers. Es tracta d'una edificació de planta quadrada amb un pati posterior. Consta de planta baixa més un pis i golfes. L'obra és molt regular i sembla feta en una sola fase constructiva. La façana principal, encarada a llevant, té una distribució perfectament simètrica en base a tres eixos d'obertures, amb tres portals a la planta baixa, tres finestres amb balconada al primer pis i, a les golfes, uns òculs de forma oval. Actualment aquesta façana és a pedra vista i totes les obertures són emmarcades amb maó. Al costat nord té adossat un cos més petit i, a la façana de migdia hi trobem diverses finestres, també emmarcades amb maó, de distribució més irregular. Al sud la casa té un cobert modern fet de totxo.</p> | 08229-341 | Demarcació de Claret dels Cavallers | <p>Segons consta en un llibre de notes de les escriptures de la casa Ferrer de Claret dels Cavallers, aquesta casa la va fer edificar Josep Ferrer Viladés l'any 1905 (en la façana consta 1906) en favor del seu fill Pere Ferrer Trulls. Pere era fuster i la casa es va construir enfront d'un roure, amb la condició que Pere pagaria els materials i el treball. La casa incloïa un taller de fusteria a la planta baixa. Aquesta propietat no formava part de l'heretat de cal Ferrer, per tant no es va incloure en el repartiment de l'herència de Josep Ferrer Torres que es va fer recentment, dividint l'heretat en nou parts.</p> | 41.8207100,1.6453900 | 387499 | 4630757 | 1906 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62994-foto-08229-341-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62994-foto-08229-341-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la façana principal: Cal Fuster 1906 Informació facilitada per Pere Vidal | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 62997 | Casa del Comú de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-comu-de-coaner | <p>COMAS ARS, Bernat (2012). 'Retalls de Coaner (part 4)', web Amics de Coaner (http://www.amicsdecoaner.org)</p> <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 158).</p> <p>PERAMIQUEL COLS, Josep (2014). 'Aturen les aigües i humitats per salvaguardar Sant Julià de Coaner', El Salí (abril 2014), Súria.</p> <p>VILADÉS LLORENS, Ramon (2012). D'un temps d'un país. El Semís de Coaner. La Patumaire Edicions, Berga (edició particular), p. 106.</p> | XVII | En ruïna. Recentment restaurada | <p>Petita casa, actualment en semi-ruïna, que es troba adossada a l'església de Sant Julià de Coaner. Era la casa del comú del terme de Coaner. Es tracta d'un cos de planta rectangular i de dues plantes adossat al nord del temple. La construcció, molt senzilla, té un portal emmarcat amb llinda i brancals de pedra a la façana nord, que dóna a una petita plaça. La façana de llevant presenta dos finestrals, un a cada planta. El superior té un ampit treballat i emmarcament de pedra picada. Els murs són de maçoneria, actualment a pedra vista. La construcció ha perdut la coberta i, a l'interior, tan sols conserva algunes estructures a la planta baixa i una escala.</p> | 08229-344 | Demarcació de Coaner | <p>Segons la inscripció del portal aquest edifici s'hauria construït el 5 d'abril de 1637. L'altra inscripció (del 1891) indica una reforma menor que s'hi devia fer al sector nord. És conegut com el Comú perquè és el lloc on es reunia el comú o universitat del terme de Coaner. Anteriorment a la seva construcció el comú es reunia a l'antic cementiri, situat al costat de l'església i del qual fins no fa gaires anys encara se'n conservava un mur. La universitat estava formada per tots els caps de casa, dirigits per un batlle i dos jurats, càrrecs que s'elegien cada dos anys. En una publicació de Ramon VILADÉS (2012:106) es donen a conèixer alguns batlles de Coaner des de 1455, quan ho era Joan de la Fàbrica. Amb la reforma borbònica passarien a ser substituïs per regidors. El 1715 es va fer un intent per reformar el sistema de talles o impostos, però finalment es deixà com estava fins aleshores, repartit en tres talls o segments de riquesa. El tall major i que pagava més era format per les cases de major riquesa: Semís, Feixes, Cases i Ribera. El tall mitjà pels masos Riera, Serra, Solernou i Rovira, i el menor pels masos Gobianes i Xicola. El 1857 es formà l'actual municipi de Sant Mateu de Bages i Coaner passà a ser un dels seus agregats. Ot i això, segons sembla la casa del Comú va mantenir alguns dels serveis bàsics. Segons la tradició oral, la zona inferior sembla que podia haver tingut funcions de calabós i altres dependències sembla que havien fet d'escola. A la dècada de 1970 va fer la funció de pallissa i la coberta es conservava al complet. Anteriorment, a l'era adjacent s'hi portaven a terme les feines del batre. A la planta baixa aquest edifici té comunicació amb l'església i encara acull actualment la sagristia. Entre 2013 i 2014 la Diputació de Barcelona hi va dur a terme una actuació de consolidació i neteja.</p> | 41.8323400,1.7133700 | 393164 | 4631962 | 1637 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62997-foto-08229-344-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda del portal: A 5 DE ANY ABRIL 1637 Inscripció al mur nord: 1891 Aquest edifici apareix en el Catàleg de masies amb el nom erroni de Rectoria antiga de Sant Julià de Coaner | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||
| 62998 | Rectoria de Sant Julià de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-julia-de-coaner | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 160).</p> <p>VILADÉS LLORENS, Ramon (2012). D'un temps d'un país. El Semís de Coaner. La Patumaire Edicions, Berga (edició particular), p. 76-77.</p> | XIX-XX | <p>Casa rural que havia estat la rectoria de la parròquia de Sant Julià de Coaner i ara és un habitatge de lloguer, situada al nucli de Coaner i uns vint metres al sud de l'església. És una edificació força moderna, tal vegada del segle XIX, i va substituir la rectoria antiga, que es trobava adossada al temple. Té una planta rectangular i el pis principal es troba sobrealçat, en un terreny amb desnivell. La casa és molt simple i no presenta elements d'especial interès arquitectònic. L'entrada és al nord, sobrealçada i amb una escala davantera que li dóna accés. Els murs són arrebossats amb ciment i tenen diverses finestres més o menys regulars. Per la banda de llevant la casa dóna a un pati junt a un cobert i un hort.</p> | 08229-345 | Demarcació de Coaner | <p>No coneixem notícies sobre l'origen d'aquesta construcció, que sembla força moderna. En fotografies del tombant de segle XIX apareix en un estat força precari. Durant la Guerra Civil de 1936 va ser cremada, i es va reconstruir de nou el 1952 i adquirí l'aspecte actual. El 1953 hi accedí mossèn Rossend Arceda Pons, que hi va viure fins el 1957. Llavors fou nomenat regent de Torroella, però conservant el càrrec de rector de Coaner. Posteriorment l'edifici ha estat adaptat com a habitatge.</p> | 41.8319100,1.7135600 | 393179 | 4631914 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62998-foto-08229-345-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62998-foto-08229-345-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Josep Peramiquel Cols | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 63001 | La Riera de Mejà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riera-de-meja | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 47).</p> | XIX-XX | <p>Casa de pagès de dimensions força grans emplaçada a la zona de la vall per on passa la riera de Salo. Consta d'un cos residencial de planta quadrada (de planta baixa més un pis i golfes) amb un cobert adossat a la part posterior i una pallissa aïllada. L'habitatge és una edificació força homogènia que sembla aixecada en una sola fase, probablement ja al segle XIX, o principis del XX, però amb unes característiques constructives que denoten la voluntat de seguir el model d'una masia prototípica i amb una composició arquitectònica perfectament simètrica. La façana principal, encarada vers migdia, presenta una distribució en base a tres eixos d'obertures. En l'eix central hi trobem les obertures principals: portal, una galeria rematada amb arc escarser i, a la planta superior, una altra galeria formada per tres finestrals amb arcs apuntats entre columnetes. Totes les obertures són obrades amb maó. La resta de façanes segueixen la mateixa tipologia constructiva però amb menys finestres i més senzilles, sempre emmarcades amb maó. Els murs són de maçoneria, a pedra vista.</p> | 08229-468 | Demarcació de Mejà | <p>No tenim notícia sobre l'origen d'aquesta casa que, per la seva tipologia constructiva, correspon al segle XIX o principis del XX.. Segons dades del Cadastre, l'any de construcció seria el 1925. Els propietaris eren la família Serra i vivien a Súria, i actualment n'és la descendent, Eulàlia Serra. A la casa de la Riera hi vivien masovers, concretament la família Jové. Entorn de la dècada de 1930 eren Francesc Jové, casat amb Rosa Casas.</p> | 41.8414700,1.6739300 | 389905 | 4633025 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63001-foto-08229-468-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Lluís Rojas Jové, ca cal Rojas | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 63002 | Cal Ros (Mejà) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-meja | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 19).</p> | XIX-XX | Recentment rehabilitada | <p>Casa de pagès de dimensions mitjanes emplaçada en un replà enmig d'un coster que descendeix ja sota l'altiplà on hi ha el raval de Mejà. Consta d'un cos residencial amb una pallissa i un cobert adossats a la part nord i oest. El conjunt ha tingut una remodelació recent que l'ha transformat substancialment, tot recreant les construccions originàries en base a estereotips tradicionals i medievalitzants, de manera que sovint costa diferenciar les parts autèntiques de les que són imitació. Així, la casa s'ha dotat d'un mur que tanca el recinte i s'ha construït una torre circular amb merlets a l'angle sud-oest. El cos residencial és una construcció originària, feta de pedra, de planta rectangular (amb planta baixa més un pis). La façana principal ha quedat coberta per una estructura corresponent a una mena de terrassa amb porxo, possiblement aprofitant algun element preexistent. A la façana de llevant hi trobem un portal que sembla obrat el 1930, però també dues finestres més antigues, emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Un element interessant, tot i que sembla també força modificat, és la pallissa: de planta rectangular i sostinguda per tres arcs diafragmàtics.</p> | 08229-469 | Demarcació de Mejà | <p>No tenim notícies sobre l'origen d'aquesta casa que, per la seva tipologia constructiva, podria ser obra del segle XIX. Ja entrat el segle XX el propietari era Ramon Badrenes, que va marxar com a masover a cal Fèlix perquè era una casa més gran. Entorn de 1960 va marxar de cal Fèlix i es vengué la propietat a Eduard Bohigues, de Manresa. L'actual propietari és el seu fill. Recentment tot el conjunt ha estat rehabilitat.</p> | 41.8471400,1.6679100 | 389415 | 4633662 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63002-foto-08229-469-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63002-foto-08229-469-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63002-foto-08229-469-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció al portal est: R 1886P. 1930 E B Informació oral facilitada per Lluís Rojas Jové | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 63003 | Cal Colilles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-colilles-0 | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 7).</p> | XIX | en ruïna | <p>Casa de pagès de dimensions mitjanes, en estat de semi-ruïna, emplaçada en un petit promontori entre camps, vora la Rasa de Sant Genís. Se'n conserven els murs perimetrals en un estat desigual. Es tracta d'una edificació de planta quadrada, que tenia planta baixa més un pis, amb un cobert adossat a ponent. La façana principal probablement era la de migdia, però l'espai on hi hauria el portal s'ha esfondrat. Bona part dels murs també s'han esfondrat parcialment i això fa que no es vegin finestres; només algunes de molt petites. Els murs són de maçoneria i conserven restes de l'arrebossat tradicional. L'interior de la casa s'estructura en dues crugies. Es conserven restes de la llar de foc i, al cobert posterior, una tina cilíndrica. Uns 50 m a l'oest, en un marge de pedra seca, hi ha un petit cobert soterrani cobert amb volta de pedra.</p> | 08229-470 | Demarcació de Salo | <p>En l'estat actual d'aquesta casa és difícil determinar-ne la datació, però podria ser obra del final del segle XVIII o ja del XIX. Des de mitjans de segle XX es troba abandonada i en ruïnes.</p> | 41.8585900,1.6374700 | 386908 | 4634973 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63003-foto-08229-470-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63003-foto-08229-470-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63003-foto-08229-470-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 63005 | Cal Xela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xela | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 21).</p> | XIX | En ruïna | <p>Casa de pagès de dimensions força grans, en estat de ruïna, emplaçada en un coster sota una estribació de l'altiplà on hi ha el raval de Mejà. La construcció ha perdut la coberta però conserva en general els murs i l'estructura excepte a la part davantera, més esfondrada. És formada per un cos de planta rectangular que constava de planta baixa més un pis i golfes, amb un cobert adossat a llevant. És una edificació rural però de qualitat, aixecada probablement ja al segle XIX. La façana principal, encarada vers migdia, és la que es troba més malmesa, i només conserva un portal amb brancals i llinda en forma d'arc escarser. L'interior té una planta molt regular que es distribueix en tres crugies. La central funciona com a distribuïdor, i és on trobem diverses portes fetes amb pedra picada i d'una mateixa tipologia que donen accés cap a les sales laterals, tant a la planta baixa com al primer pis. Els murs de la casa són de maçoneria, a pedra vista. La resta de façanes conserva algunes finestres de distribució irregular emmarcades amb llindes i brancals de pedra.</p> | 08229-472 | Demarcació de Mejà | <p>Per la seva tipologia constructiva cal Xela sembla una casa obrada de nova planta al segle XIX. En alguns llocs també es denomina Casa Nova de Ferreric. Cal Ferreric era situada a la part alta del raval de Mejà, però actualment ja no es conserva.</p> | 41.8470300,1.6737100 | 389896 | 4633643 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63005-foto-08229-472-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63005-foto-08229-472-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63005-foto-08229-472-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | La llinda del portal sembla que tenia una inscripció que estaria molt gastada i il·legible | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 63006 | Cal Ton Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ton-xic-0 | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 17).</p> | XIX | En ruïna | <p>Casa de pagès de dimensions mitjanes, en estat de ruïna, emplaçada a la vall de la riera de Salo. Se'n conserven els murs perimetrals fins a l'alçada de la coberta, que s'ha perdut. És una construcció aixecada en una sola fase, probablement al segle XIX. Té una planta rectangular, amb planta baixa més un pis, i un petit cobert adossat al nord. La façana principal, encarada vers llevant, es distribueix en base a tres eixos d'obertures; totes emmarcades amb llindes i brancals de pedra. L'obertura central del primer pis és en forma de balcó. Els murs són de maçoneria, a pedra vista. En la resta de façanes pràcticament no s'hi observen finestres, tot i que són poc visibles degut a la vegetació.</p> | 08229-473 | Demarcació de Mejà | <p>Per la seva tipologia constructiva cal Ton Xic sembla una casa aixecada al segle XIX i pràcticament sense modificacions posteriors.</p> | 41.8468800,1.6590300 | 388677 | 4633645 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63006-foto-08229-473-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63006-foto-08229-473-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63006-foto-08229-473-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 63007 | La Fassina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fassina-4 | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 45).</p> | XVIII-XX | <p>Casa de pagès de dimensions mitjanes emplaçada prop de la confluència entre la riera dels Plans i la de Salo, i al costat de l'actual carretera de Salo. Consta d'un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis), que té adossat un cos més petit adossat al nord, també amb dues plantes però situades a un nivell més alt. Ambdós cossos tenen la coberta a un sol vessant. La façana principal és la de migdia, i actualment ha quedat d'esquena a la carretera. Hi trobem un portal amb arc escarser adovellat així com diferents finestres de tipologia diversa i distribució irregular. La façana de llevant té dos portals a diferent alçada, corresponents als dos cossos. Les finestres són emmarcades amb brancals de pedra i amb llindes de fusta. Els murs són de maçoneria, actualment a pedra vista. La casa conserva dues tines. En el seu origen aquesta casa havia estat una fassina d'aiguardent, però d'aquestes instal·lacions no en queda cap rastre. La casa conserva dues tines.</p> | 08229-474 | Demarcació de Mejà | <p>Aquesta casa fou construïda al segle XIX, sembla que el 1880 segons una llinda. Era un moment en què es va fer obres a la carretera de Salo i els guanys de la fassina d'aiguardent que hi havia instal·lada serviren per fer front a les despeses. La van fer construir els propietaris de la casa veïna de cal Batlle. Eren la família Santasusana Puig, que procedia del mas Puig. Però la fassina va funcionar pocs anys, ja que a finals del segle XIX, amb l'arribada de la fil·loxera, va deixar de funcionar. Més recentment, ja entrat el segle XX, s'hi hostatjaven treballadors que feien obres a la carretera. Fa uns anys, la casa fou adquirida pels propietaris del Semís.</p> | 41.8404500,1.6664900 | 389285 | 4632921 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63007-foto-08229-474-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63007-foto-08229-474-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63007-foto-08229-474-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda: 1880 Informació oral facilitada per Josep Viladés (del Semís) i Isidre Dalmases (de cal Batlle) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 63019 | Cal Bernaus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bernaus | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 186).</p> | XIX | En ruïna. Ha perdut la coberta. | <p>Casa de pagès que es troba en estat de ruïna, emplaçada en un coster, prop de la rasa de Figuera. Es tracta d'una casa molt modesta, de planta rectangular i molt estreta, que sembla construïda en una sola etapa. Constava de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada a llevant vers un camí, es distribueix en dos eixos d'obertures, totes emmarcades amb llindes i brancals de pedra. La construcció queda arrecerada vora un pendent que ascendeix a l'esquena de la casa, de manera que els murs laterals i posterior gairebé no tenen finestres. Pocs metres al nord hi ha un cobert aïllat i, adossats al costat sud, una mena de bassa, una barraca i un altre cobert. Malgrat el seu estat, la casa ha conservat els volums i tipologia originàries, sense cap reforma moderna.</p> | 08229-142 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>Per la seva tipologia constructiva sembla tractar-se d'una casa del segle XIX. Es va construir en terres del mas Junyent (situat al terme municipal de Fonollosa). Després va passar a la família Pujol, els quals tenien una vaqueria a Manresa i, més recentment, fou adquirida pels propietaris de la masia de Figuera.</p> | 41.8020600,1.6945000 | 391546 | 4628623 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63019-foto-08229-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63019-foto-08229-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63019-foto-08229-142-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Pere Esquerrà | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 63020 | Cal Bescompte | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bescompte | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 190).</p> | XIX-XX | En estat d'abandó. Conserva la coberta. Construccions auxiliars semiderruïdes. | <p>Casa de pagès que es troba en estat d'abandonament, emplaçada a la punta d'un coster, prop de la rasa de Figuera. Es tracta d'una casa força gran, de planta irregular. Sembla que originàriament era més ampla i posteriorment s'allargà amb un cos adossat davanter, més estret. Consta de planta baixa més un pis i golfes. Actualment la façana principal, encarada a migdia, és formada per aquest cos davanter que consta d'un porxo amb quatre galeries quadrades totalment obertes al seu damunt. La planta baixa és ocupada per les tres arcades d'aquest porxo. L'antic portal, fet amb una llinda de tres peces, ha quedat amagat sota l'arc central, mentre que l'extrem dret de la façana ha quedat tancat amb paret. A la banda de llevant hi ha un femer semisoterrat cobert amb volta de pedra. A l'entorn de la casa trobem escampats diversos coberts de pedra de dimensions variables. La casa ha conservat bé els volums i la tipologia originàries.</p> | 08229-143 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>Segons informa la inscripció d'una llinda, podria tractar-se d'una construcció de mitjan del segle XIX (1863) que posteriorment fou allargada amb el cos davanter. Malgrat que no es pot descartar que tingui un origen anterior. Cap a mitjans del segle XX hi vivia la família Parcerisses. Després va passar a mans de la família Pujol, els quals tenien una vaqueria a Manresa i, més recentment fou adquirida pels propietaris de la masia de Figuera. Els últims masovers que hi vivien van passar a viure a cal Masover de Figuera, ja que es van emparentar amb la família propietària de Figuera.</p> | 41.8009200,1.6937400 | 391481 | 4628498 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63020-foto-08229-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63020-foto-08229-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63020-foto-08229-143-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda de la finestra del cos de llevant. Año 1863 Informació oral facilitada per Pere Esquerrà | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 63022 | Muntaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muntaner | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 176).</p> | XVIII-XIX | <p>Masia d'origen antic, de dimensions mitjanes, que està emplaçada en un petit replà, entre dos serrats vora els Clots de Muntaner. El conjunt està format per un cos residencial més dos coberts aïllats a l'esplanada davantera. L'habitatge és de planta quadrada i consta de planta baixa més un pis i golfes. La teulada és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta està encarada a migdia i ha estat allargada respecte a l'entrada originària. Així, sota un vestíbul-porxo cobert amb volta de pedra hi trobem el portal d'entrada, emmarcat amb unes llargues dovelles. La resta de la façana presenta una galeria central amb dues arcades així com altres obertures més petites, emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Les façanes laterals tenen finestres de característiques similars distribuïdes al llarg del primer pis. Els murs són fets amb un parament de petits carreus força regular. Pel costat nord-oest la casa té adossat una ampli tancat amb un antic cobert. A la part davantera són remarcables una pallissa i un altre cobert de pedra, molt ben conservats. El conjunt ha mantingut els volums i la tipologia originàries.</p> | 08229-145 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>Per la seva tipologia constructiva aquesta masia podria ser una construcció del segle XVIII o tal vegada anterior. La inscripció de la façana, amb l'any 1796, marca probablement la data en què l'edifici es va eixamplar per la part davantera.</p> | 41.8064600,1.6849100 | 390757 | 4629124 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63022-foto-08229-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63022-foto-08229-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63022-foto-08229-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una pedra incrustada a la façana principal: 1796 | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 63023 | Can Fontanet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fontanet | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 232).</p> | XIX-XX | <p>Casa de pagès de dimensions força grans emplaçada al raval anomenat el Clot de Fontanet. Es tracta d'una construcció molt regular i aixecada, pel que sembla, en una sola fase. És de planta rectangular i té un petit cos adossat a la part posterior. Consta de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada vers migdia, presenta una distribució simètrica en base a tres eixos d'obertures, amb portal, balcó i galeria a la part central i finestres més petites als laterals. Totes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra excepte la galeria, rematada amb arc escarser fet amb maons. Els murs són fets amb maçoneria i, en les façanes laterals trobem algunes finestres de característiques similars. La casa ha estat rehabilitada recentment i ha conservat molt integrament la tipologia i els volums originaris. A ambdós costats del pati davanter hi ha coberts de treball. Els horts s'estenien en el terreny terrassat que hi ha davant la casa fins al camí de més avall.</p> | 08229-146 | Demarcació de Sant Mateu de Bages (Clot de Fontanet) | <p>Sembla que antigament el lloc on actualment hi ha el molí del Carner i el Clot de Fontanet era conegut com l'Obaga de Sant Mateu. Al final del segle XII en tenia el domini (possiblement només el domini útil) la família Barrufet. Les seves pertinences s'estenien des del mas Bastardas (a Fals) fins a Sant Mateu. Segons Josep Bastardas, en el primer quart del segle XIII la família Fontanet va adquirir una part dels dominis que anteriorment havien pertangut als Barrufet. Els Fontanet eren una família de llinatge noble i militar (cavallers, canonges i jurispèrits). Aquesta família es va establir al mas Fontanet (actualment cal Carné) i els seus dominis s'estenien fins la rasa del Carner. D'aquí ve el nom de Clot de Fontanet. A la segona meitat del segle XIX els propietaris de cal Carné (que són descendents directes dels antics Fontanet) van propiciar el sorgiment d'un raval de casetes al Clot de Fontanet. El motiu principal era aprofitar l'abundància d'aigua que sobreeixia en aquest sector, on es trobaven diverses surgències naturals, sobretot al vessant de ponent. Les cases s'emplaçaven al costat d'aquestes surgències i l'aigua s'aprofitava per regar els horts particulars. Segons les inscripcions de les llindes, les primeres cases van construir-se a la dècada de 1870: can Fontanet (1876, tot i que en dades del cadastre hi consta l'any 1850), cal Mateu i cal Peret (1878). Ca la Montse pot ser d'aquesta època o tal vegada anterior. Finalment, a la part superior del turó es van bastir tres cases adossades: cal Pep Gras, cal Joan Gran i una altra avui esfondrada (1881). Algunes d'aquestes cases pertanyien a membres d'una família Fontanet que no té relació directa amb els antics Fontanet que van donar nom al lloc. Totes les cases pagaven un cens anual a cal Carné. A la segona meitat del segle XX prop del Clot de Fontanet s'hi va instal·lar una potent captació d'aigua que encara s'utilitza per al subministrament del nucli de Sant Mateu de Bages. Des d'aleshores l'antiga abundància d'aigua s'ha vist dràsticament disminuïda. Ja avançat el segle XX els propietaris de can Fontanet encara mantenien aquest cognom i portaven la botiga del nucli de Sant Mateu de Bages.</p> | 41.7903700,1.7224400 | 393848 | 4627290 | 1876 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63023-foto-08229-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63023-foto-08229-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63023-foto-08229-146-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda del balcó: 1876 | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 63024 | Cal Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mateu-0 | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 230).</p> | XIX-XX | <p>Casa de pagès de dimensions força grans emplaçada al raval anomenat el Clot de Fontanet. Es troba al costat de can Fontanet i té unes característiques molt similars a aquesta altra casa. Es tracta d'una construcció molt regular i aixecada, pel que sembla, en una sola fase. És de planta rectangular i consta de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encara vers el sud-oest, presenta una distribució simètrica en base a dos eixos d'obertures. En el de l'esquerra i trobem el portal i dos balcons superiors. En el de la dreta hi ha finestres més petites. Totes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra, excepte el balcó superior, que inicialment era una galeria amb arc, transformada posteriorment en un balcó que està emmarcat amb maó. Els murs són fets de maçoneria, amb carreus escairats a les cantoneres. A les façanes laterals hi trobem algunes finestres de característiques similars a les anteriors. La casa té un jardí davanter i un seguit de coberts al costat nord-oest. El conjunt ha conservat molt integrament la tipologia i els volums originaris.</p> | 08229-147 | Demarcació de Sant Mateu de Bages (Clot de Fontanet) | <p>Sembla que antigament el lloc on actualment hi ha el molí del Carner i el Clot de Fontanet era conegut com l'Obaga de Sant Mateu. Al final del segle XII en tenia el domini (possiblement només el domini útil) la família Barrufet. Les seves pertinences s'estenien des del mas Bastardas (a Fals) fins a Sant Mateu. Segons Josep Bastardas, en el primer quart del segle XIII la família Fontanet va adquirir una part dels dominis que anteriorment havien pertangut als Barrufet. Els Fontanet eren una família de llinatge noble i militar (cavallers, canonges i jurispèrits). Aquesta família es va establir al mas Fontanet (actualment cal Carné) i els seus dominis s'estenien fins la rasa del Carner. D'aquí ve el nom de Clot de Fontanet. A la segona meitat del segle XIX els propietaris de cal Carné (que són descendents directes dels antics Fontanet) van propiciar el sorgiment d'un raval de casetes al Clot de Fontanet. El motiu principal era aprofitar l'abundància d'aigua que sobreeixia en aquest sector, on es trobaven diverses surgències naturals, sobretot al vessant de ponent. Les cases s'emplaçaven al costat d'aquestes surgències i l'aigua s'aprofitava per regar els horts particulars. Segons les inscripcions de les llindes, les primeres cases van construir-se a la dècada de 1870: can Fontanet (1876, tot i que en dades del cadastre hi consta l'any 1850), cal Mateu i cal Peret (1878). Ca la Montse pot ser d'aquesta època o tal vegada anterior. Finalment, a la part superior del turó es van bastir tres cases adossades: cal Pep Gras, cal Joan Gran i una altra avui esfondrada (1881). Algunes d'aquestes cases pertanyien a membres d'una família Fontanet que no té relació directa amb els antics Fontanet que van donar nom al lloc. Totes les cases pagaven un cens anual a cal Carné. A la segona meitat del segle XX prop del Clot de Fontanet s'hi va instal·lar una potent captació d'aigua que encara s'utilitza per al subministrament del nucli de Sant Mateu de Bages. Des d'aleshores l'antiga abundància d'aigua s'ha vist dràsticament disminuïda.</p> | 41.7904100,1.7222200 | 393830 | 4627295 | 1878 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63024-foto-08229-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63024-foto-08229-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63024-foto-08229-147-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda del balcó: 1878 | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 63025 | Cal Peret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-peret-1 | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 229).</p> | XIX-XX | <p>Casa de pagès de dimensions força grans emplaçada al raval anomenat el Clot de Fontanet. Es troba lleugerament més a ponent que can Fontanet i cal Mateu, però té unes característiques força similars a aquestes altres dues. Es tracta d'una construcció molt regular i aixecada, pel que sembla, en una sola fase. És de planta rectangular, amb coberts adossats als laterals, i consta de planta baixa més un pis i golfes. La casa, però, està edificada en un terreny amb desnivell i la part posterior només té les plantes superiors. La façana principal, encarada vers migdia, es distribueix en base a dos eixos d'obertures. En el de l'esquerra i trobem el portal, un balcó superior i una finestra. En el de la dreta hi ha finestres més petites. Totes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Els murs són fets de maçoneria i conserven un arrebossat blanquinós que, ben segur, també existia a les altres cases però s'ha perdut. Les façanes laterals tenen unes característiques similars, amb els coberts respectius adossats. Trobem un altre cobert de pedra uns metres al nord de la casa. El conjunt ha conservat molt integrament la tipologia i els volums originaris.</p> | 08229-148 | Demarcació de Sant Mateu de Bages (Clot de Fontanet) | <p>Sembla que antigament el lloc on actualment hi ha el molí del Carner i el Clot de Fontanet era conegut com l'Obaga de Sant Mateu. Al final del segle XII en tenia el domini (possiblement només el domini útil) la família Barrufet. Les seves pertinences s'estenien des del mas Bastardas (a Fals) fins a Sant Mateu. Segons Josep Bastardas, en el primer quart del segle XIII la família Fontanet va adquirir una part dels dominis que anteriorment havien pertangut als Barrufet. Els Fontanet eren una família de llinatge noble i militar (cavallers, canonges i jurispèrits). Aquesta família es va establir al mas Fontanet (actualment cal Carné) i els seus dominis s'estenien fins la rasa del Carner. D'aquí ve el nom de Clot de Fontanet. A la segona meitat del segle XIX els propietaris de cal Carné (que són descendents directes dels antics Fontanet) van propiciar el sorgiment d'un raval de casetes al Clot de Fontanet. El motiu principal era aprofitar l'abundància d'aigua que sobreeixia en aquest sector, on es trobaven diverses surgències naturals, sobretot al vessant de ponent. Les cases s'emplaçaven al costat d'aquestes surgències i l'aigua s'aprofitava per regar els horts particulars. Segons les inscripcions de les llindes, les primeres cases van construir-se a la dècada de 1870: can Fontanet (1876, tot i que en dades del cadastre hi consta l'any 1850), cal Mateu i cal Peret (1878). Ca la Montse pot ser d'aquesta època o tal vegada anterior. Finalment, a la part superior del turó es van bastir tres cases adossades: cal Pep Gras, cal Joan Gran i una altra avui esfondrada (1881). Algunes d'aquestes cases pertanyien a membres d'una família Fontanet que no té relació directa amb els antics Fontanet que van donar nom al lloc. Totes les cases pagaven un cens anual a cal Carné. A la segona meitat del segle XX prop del Clot de Fontanet s'hi va instal·lar una potent captació d'aigua que encara s'utilitza per al subministrament del nucli de Sant Mateu de Bages. Des d'aleshores l'antiga abundància d'aigua s'ha vist dràsticament disminuïda. Pel que fa a cal Peret, tal com informa la inscripció de la llinda la casa fou construïda l'any 1878 per Pere i Maria Fontanet, possiblement emparentats amb els Fontanet de can Fontanet. L'any 1903 s'amplià amb la construcció del cobert situat al nord.</p> | 41.7906500,1.7215600 | 393775 | 4627323 | 1878 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63025-foto-08229-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63025-foto-08229-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63025-foto-08229-148-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda del portal: BI + BA JESÚS Y MARIA. ANY 1878. PERA Y MARIA FONTANETS Inscripció en una llinda del cobert nord: 1903 | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 63026 | Cal Pep Gras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pep-gras | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 233).</p> | XIX | Estructuralment es conserva bé però necessitaria una restauració. | <p>Casa de pagès de dimensions modestes emplaçada al raval anomenat el Clot de Fontanet. Forma part d'una edificació conjunta que inicialment constava de tres cases adossades: cal Pep Gran, cal Joan i un altra avui derruïda. Aquest bloc constructiu adopta una forma allargassada, de planta rectangular, dividida en tres. Les cases consten de planta baixa més un pis i golfes. Les façanes principals, encarades vers migdia, segueixen el mateix patró en cada casa: a la dreta portal rematat amb arc escarser i, a les plantes superiors, dos balcons. A l'esquerra un altre eix amb finestres més petites. Les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra excepte dues que estan revestides amb ciment. Els murs són de maçoneria. A la façana lateral i posterior cal Pep Gras té adossats uns coberts de pedra, amb un femer a la part inferior. La casa ha conservat molt integrament la tipologia i els volums originaris.</p> | 08229-149 | Demarcació de Sant Mateu de Bages (Clot de Fontanet) | <p>Sembla que antigament el lloc on actualment hi ha el molí del Carner i el Clot de Fontanet era conegut com l'Obaga de Sant Mateu. Al final del segle XII en tenia el domini (possiblement només el domini útil) la família Barrufet. Les seves pertinences s'estenien des del mas Bastardas (a Fals) fins a Sant Mateu. Segons Josep Bastardas, en el primer quart del segle XIII la família Fontanet va adquirir una part dels dominis que anteriorment havien pertangut als Barrufet. Els Fontanet eren una família de llinatge noble i militar (cavallers, canonges i jurispèrits). Aquesta família es va establir al mas Fontanet (actualment cal Carné) i els seus dominis s'estenien fins la rasa del Carner. D'aquí ve el nom de Clot de Fontanet. A la segona meitat del segle XIX els propietaris de cal Carné (que són descendents directes dels antics Fontanet) van propiciar el sorgiment d'un raval de casetes al Clot de Fontanet. El motiu principal era aprofitar l'abundància d'aigua que sobreeixia en aquest sector, on es trobaven diverses surgències naturals, sobretot al vessant de ponent. Les cases s'emplaçaven al costat d'aquestes surgències i l'aigua s'aprofitava per regar els horts particulars. Segons les inscripcions de les llindes, les primeres cases van construir-se a la dècada de 1870: can Fontanet (1876, tot i que en dades del cadastre hi consta l'any 1850), cal Mateu i cal Peret (1878). Ca la Montse pot ser d'aquesta època o tal vegada anterior. Finalment, a la part superior del turó es van bastir tres cases adossades: cal Pep Gras, cal Joan Gran i una altra avui esfondrada (1881). Algunes d'aquestes cases pertanyien a membres d'una família Fontanet que no té relació directa amb els antics Fontanet que van donar nom al lloc. Totes les cases pagaven un cens anual a cal Carné. A la segona meitat del segle XX prop del Clot de Fontanet s'hi va instal·lar una potent captació d'aigua que encara s'utilitza per al subministrament del nucli de Sant Mateu de Bages. Des d'aleshores l'antiga abundància d'aigua s'ha vist dràsticament disminuïda. Pel que fa a cal Pep Gras i cal Joan, tal com indiquen les inscripcions de les llindes foren construïdes per dos germans: Josep i Joan Gras l'any 1881. Es tracta de la construcció més recent del raval i situada a la part alta, on hi havia menys aigua. La tercera casa fou derruïda.</p> | 41.7905200,1.7225900 | 393861 | 4627307 | 1881 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63026-foto-08229-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63026-foto-08229-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63026-foto-08229-149-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda del balcó: José Gras 1881 | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||
| 63027 | Cal Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-joan-0 | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 234).</p> | XIX | Estructuralment es conserva bé però necessitaria una restauració. | <p>Casa de pagès de dimensions modestes emplaçada al raval anomenat el Clot de Fontanet. Forma part d'una edificació conjunta que inicialment constava de tres cases adossades: cal Pep Gran (a l'esquerra), cal Joan (a la dreta) i un altra avui derruïda. Aquest bloc constructiu adopta una forma allargassada, de planta rectangular, dividida en tres. Les cases consten de planta baixa més un pis i golfes. Les façanes principals, encarades vers migdia, segueixen el mateix patró en cada casa: a la dreta portal rematat amb arc escarser i, a les plantes superiors, dos balcons. A l'esquerra un altre eix amb finestres més petites. Les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra excepte les de la planta superior, emmarcades amb maons. Els murs són de maçoneria. La casa ha conservat molt integrament la tipologia i els volums originaris.</p> | 08229-150 | Demarcació de Sant Mateu de Bages (Clot de Fontanet) | <p>Sembla que antigament el lloc on actualment hi ha el molí del Carner i el Clot de Fontanet era conegut com l'Obaga de Sant Mateu. Al final del segle XII en tenia el domini (possiblement només el domini útil) la família Barrufet. Les seves pertinences s'estenien des del mas Bastardas (a Fals) fins a Sant Mateu. Segons Josep Bastardas, en el primer quart del segle XIII la família Fontanet va adquirir una part dels dominis que anteriorment havien pertangut als Barrufet. Els Fontanet eren una família de llinatge noble i militar (cavallers, canonges i jurispèrits). Aquesta família es va establir al mas Fontanet (actualment cal Carné) i els seus dominis s'estenien fins la rasa del Carner. D'aquí ve el nom de Clot de Fontanet. A la segona meitat del segle XIX els propietaris de cal Carné (que són descendents directes dels antics Fontanet) van propiciar el sorgiment d'un raval de casetes al Clot de Fontanet. El motiu principal era aprofitar l'abundància d'aigua que sobreeixia en aquest sector, on es trobaven diverses surgències naturals, sobretot al vessant de ponent. Les cases s'emplaçaven al costat d'aquestes surgències i l'aigua s'aprofitava per regar els horts particulars. Segons les inscripcions de les llindes, les primeres cases van construir-se a la dècada de 1870: can Fontanet (1876, tot i que en dades del cadastre hi consta l'any 1850), cal Mateu i cal Peret (1878). Ca la Montse pot ser d'aquesta època o tal vegada anterior. Finalment, a la part superior del turó es van bastir tres cases adossades: cal Pep Gras, cal Joan Gran i una altra avui esfondrada (1881). Algunes d'aquestes cases pertanyien a membres d'una família Fontanet que no té relació directa amb els antics Fontanet que van donar nom al lloc. Totes les cases pagaven un cens anual a cal Carné. A la segona meitat del segle XX prop del Clot de Fontanet s'hi va instal·lar una potent captació d'aigua que encara s'utilitza per al subministrament del nucli de Sant Mateu de Bages. Des d'aleshores l'antiga abundància d'aigua s'ha vist dràsticament disminuïda. Pel que fa a cal Pep Gras i cal Joan, tal com indiquen les inscripcions de les llindes foren construïdes per dos germans: Josep i Joan Gras l'any 1881. Es tracta de la construcció més recent del raval i situada a la part alta, on hi havia menys aigua. La tercera casa fou derruïda.</p> | 41.7905600,1.7226700 | 393867 | 4627311 | 1881 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63027-foto-08229-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63027-foto-08229-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63027-foto-08229-150-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda del balcó: Joan Gras 1881 | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||
| 63028 | Ca la Montse | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-montse | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 235).</p> | XIX-XX | Els elements antics han quedat coberts. | <p>Casa de pagès de dimensions mitjanes emplaçada al raval anomenat el Clot de Fontanet. La casa presenta actualment un aspecte modern, ja que els murs de pedra han estat arrebossats amb ciment. Es tracta d'una construcció de planta rectangular que tenia un petit cobert adossat a ponent i un altre de més gran a llevant. Consta de planta baixa més un pis. La façana principal, encarada al sud-est, ha perdut els elements constructius tradicionals ja que s'hi han obert finestres i portes de nova construcció i la casa s'ha dotat d'una gran balconada. El cobert de llevant s'ha aixecat en part aprofitant els murs d'un antic cobert.</p> | 08229-151 | Demarcació de Sant Mateu de Bages (Clot de Fontanet) | <p>Sembla que antigament el lloc on actualment hi ha el molí del Carner i el Clot de Fontanet era conegut com l'Obaga de Sant Mateu. Al final del segle XII en tenia el domini (possiblement només el domini útil) la família Barrufet. Les seves pertinences s'estenien des del mas Bastardas (a Fals) fins a Sant Mateu. Segons Josep Bastardas, en el primer quart del segle XIII la família Fontanet va adquirir una part dels dominis que anteriorment havien pertangut als Barrufet. Els Fontanet eren una família de llinatge noble i militar (cavallers, canonges i jurispèrits). Aquesta família es va establir al mas Fontanet (actualment cal Carné) i els seus dominis s'estenien fins la rasa del Carner. D'aquí ve el nom de Clot de Fontanet. A la segona meitat del segle XIX els propietaris de cal Carné (que són descendents directes dels antics Fontanet) van propiciar el sorgiment d'un raval de casetes al Clot de Fontanet. El motiu principal era aprofitar l'abundància d'aigua que sobreeixia en aquest sector, on es trobaven diverses surgències naturals, sobretot al vessant de ponent. Les cases s'emplaçaven al costat d'aquestes surgències i l'aigua s'aprofitava per regar els horts particulars. Segons les inscripcions de les llindes, les primeres cases van construir-se a la dècada de 1870: can Fontanet (1876, tot i que en dades del cadastre hi consta l'any 1850), cal Mateu i cal Peret (1878). Ca la Montse pot ser d'aquesta època o tal vegada anterior. Finalment, a la part superior del turó es van bastir tres cases adossades: cal Pep Gras, cal Joan Gran i una altra avui esfondrada (1881). Algunes d'aquestes cases pertanyien a membres d'una família Fontanet que no té relació directa amb els antics Fontanet que van donar nom al lloc. Totes les cases pagaven un cens anual a cal Carné. A la segona meitat del segle XX prop del Clot de Fontanet s'hi va instal·lar una potent captació d'aigua que encara s'utilitza per al subministrament del nucli de Sant Mateu de Bages. Des d'aleshores l'antiga abundància d'aigua s'ha vist dràsticament disminuïda. Pel que fa a ca la Montse, el nom antic d'aquesta casa era cal Ramon. Segons documentació municipal, s'hauria construït el 1850. Ja al segle XX, entorn de 1980 la casa es trobava en ruïnes. Aleshores la va comprar Josep Ortiz, el qual la va reconstruir aixecant de nou parets de pedra i hi va practicar la remodelació actual. També va refer i ampliar el gran cobert de llevant, que servia de magatzem de ferralla. Entorn del 2007 va adquirir l'immoble Joan Serra.</p> | 41.7908500,1.7234400 | 393932 | 4627342 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63028-foto-08229-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63028-foto-08229-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63028-foto-08229-151-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Casa també coneguda com cal Ramon Informació oral facilitada per Joan Serra | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 63029 | Casa Nova de la Portella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-de-la-portella | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 237).</p> | XIX-XX | <p>Casa de nova construcció (probablement del segle XIX) que forma part del conjunt de la masia de La Portella i que està adossada a l'est. Es tracta d'una construcció de planta més o menys quadrada, que consta de planta baixa més dos pisos i golfes. És lleugerament més alta que la construcció antiga. La façana principal, encarada al sud-est, denota que ha estat construïda en dues fases. Es distribueix en dos eixos d'obertures, amb balcons i una galeria rematada amb arc. Totes les obertures són emmarcades amb maó. En els últims temps, la part antiga de la masia funcionava com a masoveria.</p> | 08229-152 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>Els documents més antics referits al mas de la Portella són datats entorn de l'any 1020 i es conserven a l'Arxiu de la Seu de Manresa. Això indicaria que en època medieval fou un dels diversos masos que aquesta comunitat religiosa tenia al terme de Sant Mateu. El mas actual sembla, però, una obra bàsicament dels segles XVII, XVIII i XIX. Els actuals propietaris, de cognom Portella, vivien a la masia des de temps immemorials fins que van passar a residir a Callús i al mas s'hi instal·laren uns masovers. Per la seva tipologia constructiva la Casa Nova de la Portella podria ser una construcció del segle XIX o començament del XX.</p> | 41.7863300,1.7669000 | 397536 | 4626788 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63029-foto-08229-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63029-foto-08229-152-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 63030 | El Semís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-semis | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 155).</p> <p>VILADÉS LLORENS, Ramon (2012). D'un temps d'un país. El Semís de Coaner. La Patumaire Edicions, Berga (edició particular).</p> | XII-XIX | <p>Masia de grans dimensions, d'origen medieval, molt ben emplaçada en una petita esplanada conformada per un meandre de la riera de Coaner, als peus de la serra de Torribalta. El conjunt és format per un gran cos residencial, una masoveria també força gran i d'origen antic (almenys del segle e XVII), així com diferents coberts de pedra que es troben a l'entorn de la casa, en els costats sud i oest. Més enllà del perímetre d'aquest nucli hi trobem diverses naus modernes i també el molí del Semís. La masia antiga és una gran construcció de planta rectangular, per bé que amb un costat més irregular a llevant, que és precisament la part més antiga. La casa consta de planta baixa més dos pisos i golfes. El portal d'entrada, adovellat, es troba en un petit tram de façana encarada a llevant (una façana que posteriorment s'eixamplà per engrandir la casa cap aquest costat). Al damunt hi ha un interessant finestral de característiques renaixentistes, el qual ha estat tapiat. Els murs són de maçoneria i conserven restes d'arrebossat. La resta de façanes conserven finestres i balcons de distribució irregular fruit de les diverses fases de creixement de la casa. La majoria de les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. La façana de migdia és la que presenta una distribució més regular, amb quatre grans finestrals als dos pisos. L'interior de la casa es distribueix en grans espais que, al primer pis, són coberts amb volta de pedra. El conjunt ha conservat de manera exemplar la tipologia i els volums originaris.</p> | 08229-153 | Demarcació de Coaner | <p>Coneixem amb força detall la història d'aquest mas gràcies a la publicació d'un estudi monogràfic fer per un parent de la casa: Ramon VILADÉS (2012). Aquest mas ja consta en un document del 1117 en relació a una donació del monestir de Ripoll. El document es guarda a la casa, i fins ara no s'ha pogut esbrinar exactament la relació que hi havia amb l'esmentat monestir. Des d'aquesta època hi ha constància de la família Semís i se'n coneix la seva genealogia, estudiada per un parent capellà de la família, tot i que amb algunes llacunes. El primer membre conegut d'aquesta família és Guillem de Semís (documentat el 1185). Més tard, Guillema de Semís (1281). Fins a l'any 1385 el mas apareix sempre com 'des Semirs'. El nom originari que se'n deriva, els Emirs, és certament evocador de l'època del domini musulmà. A partir de 1559 ja el trobem sempre com a mas del Semís. A partir del segle XIV, quan consta un tal Borràs de Semís (1318), les dades genealògiques s'han pogut documentar amb més continuïtat. El cognom Semís es va mantenir fins a mitjan segle XIX, quan Antònia Semís es casà amb un pubill, Jaume Viladés, provinent del mas de can Viladés (a Sant Amanç, Rajadell). Des d'alehores i fins a l'actualitat els propietaris del mas mantenen el cognom Viladés. Ramon Viladés fa una hipòtesi de l'evolució constructiva del mas des dels seus orígens. Les obres principals estan documentades els anys 1636, 1636-73, 1696, 1705-08 (aquestes d'un volum considerable), i entre 1708 i 1740. Ja als segles XIX i XX es van fer noves obres. Com a mínim ja del segle XVII (l'any 1602, segons la inscripció d'un dels portals) existia la masoveria del Semís, al costat de la casa antiga. No es coneix la data de construcció del molí, al costat del mas, del qual el 1685 se n'amplià la bassa. En aquesta època, segons consta en documents de la casa, era portat per treballadors procedents de la immigració occitana. Aquest molí fariner, posteriorment convertit en serradora, va funcionar fins a la dècada de 1960. Darrerament amb una serra de cinta. La masia també tenia un forn de pega, que encara funcionava a mitjans de segle XX. Ja als segles XIII i XIV el Semís posseïa els masos Piques, Borrell, Jalmar i Soleràs. Més tard també Duarri, Puiggròs (comprat al mas Vilalta entorn del 1700).</p> | 41.8299300,1.6778200 | 390208 | 4631739 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63030-foto-08229-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63030-foto-08229-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63030-foto-08229-153-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Josep Viladés Inscripció a la dovella del portal principal: 1636 Inscripció en un portal de la façana sud: 1740 Diverses inscripcions interiors, sobretot a la sala, corresponents al segle XVIII Inscripció en una dovella del cobert oest: SALVADÓ VILADÉS SEMÍS 1921 | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 63031 | Masoveria del Semís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-del-semis | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 156). VILADÉS LLORENS, Ramon (2012). D'un temps d'un país. El Semís de Coaner. La Patumaire Edicions, Berga (edició particular).</p> | XVII-XIX | <p>Masoveria construïda al costat del Semís, integrada en el conjunt arquitectònic d'aquesta gran masia emplaçada en una petita esplanada conformada per un meandre de la riera de Coaner, als peus de la serra de Torribalta. La masoveria és una construcció força gran, que consta d'un cos residencial de planta rectangular amb una pallissa adossada al costat de llevant i, més enllà i a un nivell inferior, un femer cobert amb volta de pedra. Tot plegat conforma una construcció de forma allargassada situada davant d'una era de terra que separa la masoveria de la casa antiga. Sembla construïda en una sola fase i posteriorment allargada a la part posterior amb petits cossos adossats. El cos residencial de la masoveria, que consta de planta baixa més un pis i golfes, té la façana principal encarada a migdia, amb un portal central rematat amb un arc escarser adovellat. Al primer pis la façana es distribuïa en dos grans finestrals emmarcats amb brancals de pedra i coronats amb una lleugera forma d'arc. Un d'aquests finestrals ha estat tapiat i a l'altre se li ha afegit una escala davantera per poder accedir directament al primer pis. També en aquesta façana s'obren altres finestres de tamany més peti, i destaca el voladís frontal que forma la teulada en aquest sector. La resta de façanes, reforçades amb diversos contraforts, pràcticament no tenen obertures. Són remarcables els gravats de les dovelles que podem veure al portal situat a la façana posterior, amb una creu paté circumscrita i la data de l'any 1602), i al portal principal, amb l'emblema IHS dins una mandorla envoltada per raigs. La casa ha conservat integrament la tipologia i els volums originaris.</p> | 08229-154 | Demarcació de Coaner | <p>Coneixem amb força detall la història d'aquest mas gràcies a la publicació d'un estudi monogràfic fer per un parent de la casa: Ramon VILADÉS (2012). Aquest mas ja consta en un document del 1117 en relació a una donació del monestir de Ripoll. El document es guarda a la casa, i fins ara no s'ha pogut esbrinar exactament la relació que hi havia amb l'esmentat monestir. Des d'aquesta època hi ha constància de la família Semís i se'n coneix la seva genealogia, estudiada per un parent capellà de la família, tot i que amb algunes llacunes. El primer membre conegut d'aquesta família és Guillem de Semís (documentat el 1185). Més tard, Guillema de Semís (1281). Fins a l'any 1385 el mas apareix sempre com 'des Semirs'. El nom originari que se'n deriva, els Emirs, és certament evocador de l'època del domini musulmà. A partir de 1559 ja el trobem sempre com a mas del Semís. A partir del segle XIV, quan consta un tal Borràs de Semís (1318), les dades genealògiques s'han pogut documentar amb més continuïtat. El cognom Semís es va mantenir fins a mitjan segle XIX, quan Antònia Semís es casà amb un pubill, Jaume Viladés, provinent del mas de can Viladés (a Sant Amanç, Rajadell). Des d'alehores i fins a l'actualitat els propietaris del mas mantenen el cognom Vilaladés. Ramon Viladés fa una hipòtesi de l'evolució constructiva del mas des dels seus orígens. Les obres principals estan documentades els anys 1636, 1636-73, 1696, 1705-08 (aquestes d'un volum considerable), i entre 1708 i 1740. Ja als segles XIX i XX es van fer noves obres. Com a mínim ja del segle XVII (l'any 1602, segons la inscripció d'un dels portals) existia la masoveria del Semís, al costat de la casa antiga. No es coneix la data de construcció del molí, al costat del mas, del qual el 1685 se n'amplià la bassa. En aquesta època, segons consta en documents de la casa, era portat per treballadors procedents de la immigració occitana. Aquest molí fariner, posteriorment convertit en serradora, va funcionar fins a la dècada de 1960. Darrerament amb una serra de cinta. La masia també tenia un forn de pega, que encara funcionava a mitjans de segle XX. Ja als segles XIII i XIV el Semís posseïa els masos Piques, Borrell, Jalmar i Soleràs. Més tard també Duarri, Puiggròs (comprat al mas Vilalta entorn del 1700).</p> | 41.8303000,1.6776300 | 390193 | 4631780 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63031-foto-08229-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63031-foto-08229-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63031-foto-08229-154-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una dovella del portal nord: 1602 | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 63034 | La Rovira (Coaner) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rovira-coaner | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 170).</p> | XIV-XX | <p>Masia de dimensions mitjanes, d'origen medieval, emplaçada en un petit altiplà enmig d'una vall on comença la riera del Semís, a la serra de Castelltallat. El conjunt consta del cos residencial més uns cobert que formen un pati tancat i, a l'exterior, una pallissa. L'habitatge adopta una planta en forma de L i consta de planta baixa més dos pisos. Es tracta d'una construcció de tipologia força arcaica. La façana principal es troba a l'interior del pati, encarada vers llevant i paral·lela al carener de la teulada. El nucli originari de la masia es va edificar sobre la roca natural, que aflora en forma de vetes inclinades en diferents punts. Aquesta part més antiga es troba a la zona central on hi ha el portal, reformat el 1861. D'aquí la casa es va expandir cap a la dreta (on hi ha un celler excavat a la roca) i també cap a l'esquerra. En el costat dret hi havia un altre portal (avui tapiat) situat a un nivell més alt. Aquesta façana, bastida amb un aparellat de carreus prims i allargats d'aparença força arcaica, mostra les diferents fases. Posteriorment s'hi devien obrir les tres finestres del primer pis, molt homogènies i emmarcades amb llindes i brancals de pedra. La resta de façanes presenten un aparellat de característiques similars, amb diverses finestres de distribució irregular també emmarcades amb blocs de pedra. Al costat nord la casa té adossades dues tines (una quadrada i una altra de cilíndrica) que desguassen al celler. Al costat sud la casa té una galeria oberta al nivell de les golfes. A llevant hi ha els diversos coberts que tanquen el pati, entre ells un interessant femer cobert amb volta de pedra. Fora del recinte hi ha una interessant pallissa, reconstruïda després del gran incendi de 1994.</p> | 08229-157 | Demarcació de Coaner | <p>Segons Josep Bastardas, l'origen de la Rovira cal situar-lo al segle XIII. En els seus inicis la casa fou habitada per jueus. El més notable, Maimònides Rovira (documentat el 1278). És un fet significatiu que en els llocs on hi ha presència de l'Orde del Temple, com és el cas de la serra de Castelltallat, al seu voltant hi trobem també la presència de jueus, amb els quals existien relacions financeres, de protecció i d'intermediaris. Ja més endavant, al segle XVIII, sabem que el propietari del mas continuava sent un Rovira. Podia ser descendent dels anteriors o bé que hagués adoptat el nom de la masia. Així, segons la inscripció d'una llinda, el 1782 el propietari era Joan Rovira. En aquesta època s'hi van fer algunes reformes, tot i que de caràcter menor, igual que al segle XIX, segons indiquen algunes inscripcions. Això ha permès que el mas hagi conservat un aspecte força arcaic. La seva propietat era força extensa i incloïa almenys els masos de cal Ros, Canigó de la Rovira i mas Fàbrega. Ja al segle XX els propietaris eren la família Esquius, que el van habitar fins al començament de la dècada de 1960. Posteriorment La Rovira fou adquirida pels propietaris del Semís.</p> | 41.8174000,1.6843100 | 390726 | 4630339 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63034-foto-08229-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63034-foto-08229-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63034-foto-08229-157-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda d'una finestra de la façana de ponent: 1782 JOAN ROVIRA ME FESIT Inscripció al portal d'entrada a la casa: 1861 Inscripció al portal del pati: 1908 Informació facilitada per Josep Viladés (del Semís) i Josep Bastardas (en base a documentació de l'Arxiu Comarcal del Bages: AHPM, 4. Pere de Gravalosa). | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 63035 | Mas Fàbrega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-fabrega | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 166).</p> | XIX-XX | En semiruïna. Ha perdut la coberta. | <p>Mas de petites dimensions emplaçat a la meitat d'un coster que dóna al barranc del Semís. Ha perdut la coberta i es troba en estat de semi-ruïna. Es tracta d'una construcció molt homogènia (sembla que del 1888), de planta rectangular, amb planta baixa més dos pisos. Està edificada sobre un desnivell del terreny, per la qual cosa la part posterior té una planta menys. La façana principal, encarada vers llevant cap a la vall, presenta una distribució regular, amb dos eixos d'obertures que es corresponen amb les dues crugies amb què s'estructura la casa. A la planta baixa cadascuna de les crugies és sustentada per una volta de pedra. Les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra, amb la particularitat que totes tenen un triangle de descàrrega sobre la llinda. Els murs són fets amb petits carreus més o menys escairats i disposats força regularment. La resta de façanes presenten unes característiques similars però amb menys obertures. La casa té coberts adossats als dos laterals; el de la dreta és de dues plantes i té les obertures emmarcades amb maó. A la part posterior trobem un altre cobert, actualment en estat ruïnós.</p> | 08229-158 | Demarcació de Coaner | <p>No coneixem notícies sobre aquest mas Fàbrega, segons és anomenat a la inscripció de la llinda, i que podria correspondre a una primera fase, més o menys antiga, de la casa. Pel que es desprèn d'aquesta inscripció, l'any 1888 Antoni Esquius va reformar el mas i el va pràcticament aixecar de nou, donant-li l'aspecte actual, amb una tipologia constructiva molt homogènia. Aquest Antoni Esquius devia estar emparentat amb els propietaris de La Rovira, que eren els propietaris de les terres i que també es deien Esquius. El mas Fàbrega va estar habitat fins els volts de 1940, i en l'última etapa hi van passar diverses famílies.</p> | 41.8239200,1.6801200 | 390389 | 4631069 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63035-foto-08229-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63035-foto-08229-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63035-foto-08229-158-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda del portal: ANTONIO ESQUIUS ALIAS MAS FABREGA 1888 En el mapa de l'Institut cartogràfic de Catalunya aquesta casa apareix erròniament amb la denominació de Cabana del Bosc. Informació facilitada per Josep Viladés | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 63036 | Cal Fanal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fanal | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 266).</p> | XIX-XX | Barreja d'estils i elements precaris, sobretot en els coberts | <p>Casa de pagès de dimensions força grans, emplaçada a l'extrem d'un dels contraforts orientals del pla de Sant Mateu. El conjunt, edificat en un terreny amb desnivell, consta del cos residencial més una superfície allargassada de coberts adossats als laterals, així com altres dependències de treball modernes escampades per l'entorn. L'habitatge és una construcció força regular, obrada probablement a finals del segle XIX. És de planta més o menys quadrada i disposa de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada al sud-est, presenta una distribució en base a dos eixos d'obertures. Les obertures estan emmarcades amb maó, excepte el portal, molt senzill i rematat amb una llinda de fusta. Al costat de ponent la casa s'ha eixamplat amb obra moderna feta de totxo. La resta de façanes queden tapades pels coberts, de tipologia força irregular. Es conserven diverses tines. El conjunt ha conservat els volums originaris, tot i que amb un bon nombre d'afegits diversos, especialment en els coberts.</p> | 08229-159 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>Per la seva tipologia la construcció de cal Fanal es pot situar al final del segle XIX o començament del XX. Segons dades del cadastre, l'any de construcció és el 1910. Antigament el propietari era Ramon Vilajoana, de la casa de can Torres (Súria), el qual tenia altres immobles en el sector. Des de fa almenys tres generacions (és a dir, des pràcticament els orígens de la casa) la família Soler en són els masovers. L'avi de l'actual masovera era Vicenç Soler Olla, casat amb Angeleta Comellas. Els Soler menaven vinyes i sobretot oliverars. En els darrers anys la propietat a passat per diferents mans.</p> | 41.7965700,1.7548600 | 396552 | 4627939 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63036-foto-08229-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63036-foto-08229-159-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada pels germans Soler | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 63037 | Cal Trempat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trempat-0 | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 225).</p> | XIX-XX | En estat avançat de ruïna | <p>Casa de pagès que es troba en estat de ruïna, emplaçada a l'esplanada que hi ha vora cal Fanal, al costat d'un camí. Es tractava d'una casa de petites dimensions, però el seu estat de degradació actual, més el fet de trobar-se totalment coberta per la vegetació, no permeten fer-se'n una idea gaire precisa. L'únic que es pot veure és un mur de certa alçada al costat de ponent i restes de la base d'un altre mur a llevant. La part d'entremig és ocupada per enderrocs i bardissa.</p> | 08229-160 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>Probablement cal Trempat és una construcció del final del segle XIX o començament del XX, de manera semblant a la casa veïna de cal Fanal. Com a mínim des de mitjan del segle XX la casa ja es trobava en un estat avançat de ruïna.</p> | 41.7969500,1.7512700 | 396254 | 4627986 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63037-foto-08229-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63037-foto-08229-160-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 63038 | Ca l'Eloi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-leloi | <p>BASTARDAS, Josep (2014). De les terres de Domenic als termes de Castelltallat, Fals i Camps. Una visió històrica sobre els dominis senyorials d'aquest territori des de l'època carolíngia fins a l'època moderna (ss. X-XVI). Treball inèdit.</p> <p>BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Santa Maria de la Sala', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 454-455.</p> <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 175).</p> <p>PIÑERO, Jordi (2011). Mapa del patrimoni cultural de Puig-Reig. Fitxa 224 (Periques). Diputació de Barcelona.</p> | XIII-XIX | En ruïna. Sense coberta i en greu procés de degradació. | <p>Antic casal gòtic de característiques senyorials, posteriorment transformat en una masia, el qual es troba actualment en estat de semi-ruïna. Es troba emplaçat a l'extrem est d'un petit altiplà (anomenat pla de ca l'Eloi), amb excel·lents vistes sobre la conca del Cardener i també amb contacte visual amb la masia de La Sala. Precisament comparteix amb aquesta altra casa unes característiques arquitectòniques i un patró d'edifici pràcticament idèntic i que podria explicar-se per la presència de l'Orde del Temple en aquesta zona. El conjunt té el casal gòtic com a nucli de la construcció, al qual se li va afegir un cos adossat a llevant (al segle XVIII) i un seguit de coberts de treball que avui ocupen les cares sud i oest. El casal gòtic és un edifici de planta rectangular perfectament planificat i regular, força alt i bastit amb uns sòlids murs fets amb carreus rectangulars de tamany mitjà ben disposats en filades. Consta de planta baixa més un pis i planta sota coberta. El portal d'entrada, adovellat, es trobava a la façana est i actualment ha quedat integrat dins l'ampliació del cos lateral. Però la façana més distingida era la de migdia. Sembla que tenia com a elements principals dos finestrals simètrics, dels quals s'ha conservat el de l'esquerra. Es tracta d'un finestral gòtic geminat, el qual ha perdut la columneta central. El de la dreta podia ser de característiques similars, però sembla que es remodelà per transformar-lo en una finestra més petita. La part superior presenta una galeria amb dues arcades que podria ser posterior. En aquesta façana hi ha també una porta molt simple. La resta de façanes del casal tenen diverses finestres, de distribució força regular, emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Destaca la que hi ha a la façana de ponent, amb una llinda decorada amb un arc renaixentista. L'interior del casal presenta una estructura perfectament planificada que es distribueix en base dues crugies pràcticament simètriques. Així, les dues primeres plantes de l'edifici es sustentaven en tres arcs diafragmàtics ogivals a cada crugia. Això configurava unes àmplies sales de caràcter noble tant a la planta baixa com al primer pis. Aquesta estructura s'ha conservat de manera parcial a causa de l'esfondrament de la part central de l'edifici i de modificacions puntuals fetes en l'última fase de la masia. Cal remarcar que les dovelles dels arcs diafragmàtics, així com altres blocs petris significatius, han estat fets amb un tipus de pedra de color vermellós, un recurs ornamental que s'utilitza de manera similar a La Sala i en altres masies antigues de la zona. Possiblement al segle XVIII, o tal vegada ja amb anterioritat, el casal fou adaptat com a masia convencional bo i afegint-hi el cos de llevant i un bon nombre de coberts. Això no obstant, l'estructura bàsica del casal gòtic s'ha conservat en els seus trets bàsics. Considerem que ca l'eloi és un exemple excepcional d'aquest tipus de casal gòtic rural. Pel fet de conservar l'estructura interior en bona part i amb relativament poques alteracions i per la seva possible vinculació amb els templers.</p> | 08229-161 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>Podria ser que aquest gran casal gòtic formés part d'un complex que tenia dos edificis destacats, molt propers, comunicats visualment entre si i de característiques arquitectòniques pràcticament idèntiques. Es tracta de la Sala i ca l'Eloi. Sobre cap dels dos coneixem gaire documentació antiga. En referència a la Sala, la casa o domus està documentada des del segle XII, tot i que molt probablement era anterior. L'estudiós Josep BASTARDAS (2014) sosté la tesi que la Sala era el centre administratiu d'un territori que, a finals del segle X, va passar al domini del monestir de Santa Cecília de Montserrat. Aquest autor també sosté que l'Orde del Temple va tenir una presència destacada a la Serra de Castelltallat, amb possessions al sector de ponent d'aquesta serra (Claret dels Cavallers, Vilalta i Castelltallat) i també més a llevant, concretament en els dos casals de la Sala i ca l'Eloi. Bastardas argumenta que hi ha documentació del seu l'arxiu particular (procedent del mas Bastardas de Fals) que permet afirmar que entorn de 1230 un personatge molt important dins l'Orde del Temple, Bernat de Claret, administrava terres que podrien situar-se a la zona de ca l'Eloi i de la Sala. Si aquesta hipòtesi fos confirmada ajudaria a explicar l'existència d'aquests dos grans casals, basttits en la seva estructura bàsica entre els segles XII-XIII, d'arquitectura molt similar i que reflexteixen una tipologia força allunyada de la d'un mas convencional. Un paral·lel en aquesta mena de casal gòtic rural podria ser el de Periques: un convent-granja de la comanda templera de Puig-Reig (PIÑERO, 2011). En definitiva, la Sala i ca l'Eloi podrien formar part d'un complex templer iniciat a la primera època d'aquest orde el qual, segons Bastardas, estaria vinculat als vescomtes de Cardona i a la comanda templera de Granyera (Cervera). Tot i que no es tractaria d'una comanda templera, ja que la documentació no ho avala, a la pràctica funcionaria d'una manera semblant, sota un administrador en la persona de Bernat de Claret. Un altre element que avalaria aquesta hipòtesi és la presència en un petit mas molt proper (el Solarot) d'un gravat amb una creu patent o templera, tot i que la seva datació és incerta. Pel que fa específicament al mas de ca l'Eloi, l'any 1552 ja apareix amb aquest nom (Aloy). Concretament en un document dels censos del castell de Sant Mateu amb motiu del casament de la filla de l'antic senyor Gàver amb el nou senyor, de la família Peguera (Arxiu Comarcal del Bages, AHPM 4241, notari Antoni Lluís Avellà, 1559-1564). Concretament hi apareix un tal Joan Tries, alies Aloy. Això fa suposar que amb anterioritat la casa ja es coneixia amb aquest nom. Tanmateix, sembla que els Aloy a Sant Mateu de Bages no són anteriors al segle XVI. Segons informa la inscripció d'una llinda de la casa, el 1799 el propietari era Joan Aloy.</p> | 41.8116000,1.7255300 | 394140 | 4629644 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63038-foto-08229-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63038-foto-08229-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63038-foto-08229-161-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda d'una finestra del cos de llevant: JUAN ALOY ME FESIT 1788 IHS Uns 500 m al sud-oest de ca l'Eloi es conserven les restes d'una casa coneguda com a Casalot de ca l'Eloi. | 93|94|95|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 63039 | El Solarot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-solarot | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 171).</p> | XIII-XVIII | En ruïna. Sense coberta i en procés de degradació. | <p>Mas de petites dimensions, possiblement d'origen medieval, emplaçat a la serra de la Sala, vora el camí que condueix cap el gran casal i l'església de La Sala. De fet, sembla que antigament en aquest sector el camí de La Sala passava lleugerament més al sud, just pel costat d'aquesta casa. Es Tracta d'una construcció senzilla que es troba en semi-ruïna. És de planta quadrada i consta de planta baixa més una planta sota coberta. La façana principal, encarada a llevant, presenta una distribució simple, amb un portal emmarcat amb llinda i brancals de pedra i una finestra al seu damunt. La llinda de la finestra té gravada una creu patent o templera, i la llinda de la porta té una inscripció difícil de desxifrar. Ambdós elements són d'una gran interès, ja que reforcen la hipòtesi de la presència de l'Orde del Temple en aquesta zona. Tots els blocs de pedra que emmarquen portal i finestra (excepte la llinda amb la inscripció) són d'un tipus de pedra vermellosa utilitzada de manera ornamental, un recurs també present als casals molt propers de La Sala i ca l'Eloi. El parament dels murs està fet amb carreuons disposats força regularment, especialment a la façana sud, que podria ser reaprofitada. La resta de façanes no té obertures, excepte una de molt petita. La casa té un cobert adossat al sud i un forn de pa al costat nord. Uns metres a llevant es conserven les ruïnes d'un antic cobert. Tal com hem dit, la llinda del portal és d'un tipus de pedra grisenca, a diferència de la resta de carreus que emmarquen les obertures, que són de color vermellós. La inscripció i el gravat han quedat malmesos en la part superior a causa d'un escrostonament de la pedra. El text que s'hi pot llegir és el següent: A[ÇO?]ES LO MAS SOLE A[NTICH] APVDVHIT TOR-NAT ADIF(...) Al centre té inscrit el símbol IHS que, a la part superior, té un gravat circular molt malmès, el qual podria contenir novament una creu paté o creu templera. A un costat s'hi aprecia el número 7, que indicaria probablement una data setcentista de la llinda.</p> | 08229-162 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>No coneixem cap notícia documental relacionada amb El Solarot. Per la seva tipologia sembla una construcció obrada en una sola fase, per bé que tal vegada s'aprofità un parament anterior, corresponent a la façana sud. Es tracta d'una casa senzilla però de difícil datació. Podria ser d'origen medieval, però no es pot descartar que es tracti d'una reconstrucció més recent aprofitant material antic. L'aspecte més interessant és, sens dubte, la inscripció i el símbol que es podria relacionar amb els templers. La interpretació de la inscripció, que no és del tot clara degut al seu mal estat, podria anar en el sentit que el mas apodat Solarot es va tornar a edificar en una determinada data del setcents. L'estudiós Josep Bastardas sosté la tesi que existí una presència important de l'Orde del Temple a la serra de Castelltallat, concretament amb un complex situat més a ponent i un altre més a llevant. Aquest últim tindria dos casals destacats, el de la Sala i ca l'Eloi. Bastardas argumenta que hi ha documentació del seu l'arxiu particular (procedent del mas Bastardas de Fals) que permet afirmar que entorn de l'any 1230 un personatge molt important dins l'Orde del Temple, Bernat de Claret, administrava terres que podrien situar-se en aquesta zona al voltant de ca l'Eloi i la Sala. Considerant aquesta hipòtesi, l'existència del símbol amb la creu patent o templera en una casa tan propera com el Solarot podria tenir dues explicacions. La primera és que es tractaria d'una construcció antiga pertanyent a la milícia del Temple i, consegüentment, marcada amb l'emblema d'aquest orde. En aquest cas podria tractar-se d'un habitatge auxiliar, vora el camí que condueix a La Sala i a ca l'Eloi, i vinculat per proximitat a aquests dos grans casals. Una segona possibilitat és que la casa s'hagués construït més modernament, tal vegada al segle XVIII, aprofitant material petri d'algun d'aquests dos casals. A favor d'aquesta possibilitat hi ha la presència de diversos carreus de pedra vermella reaproditats entre el parament dels murs. Relacionats amb el cognom Soler hi ha diversos masos dels que es té notícia documental en l'àmbit de Sant Mateu de Bages. L'antic mas Folquer (un dels més importants) s'anomenà posteriorment Soler Nou, possiblement per distingir-se del 'Soler antic' (que seria, possiblement, el Solarot). Això és el que sembla deduir-se de la inscripció de la llinda. Hi havia, a més, altres masos denominats Soler, com el Soler del Pla de Sant Mateu. La connotació de la forma actual Solarot, de manera semblant a Casalot, suggereix precisament un Soler vell i en ruïnes.</p> | 41.8187000,1.7162500 | 393381 | 4630444 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63039-foto-08229-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63039-foto-08229-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63039-foto-08229-162-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 63041 | Cal Llirac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llirac | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 245).</p> | XVII-XIX | En estat d'abandonament. Coberts en semiruïna. Perilla d'iniciar un procés de degradació i esfondrament. | <p>Masia de petites dimensions, emplaçada a l'extrem llevantí d'un dels contraforts meridionals de l'altiplà de Sant Mateu, vora la rasa del Llirac. El conjunt és format per un cos residencial amb coberts adossats als costats oest i nord, així com una construcció semiderruïda, al sud-oest, que correspon a la pallissa. La casa, que es troba en estat d'abandonament però conserva la coberta, és de planta rectangular lleugerament irregular. Consta de planta baixa més un pis. Està composta per dues crugies longitudinals que, pel seu ensamblatge, deixen entreveure dues fases de construcció diferents. Sembla que la més antiga és la que s'allarga al costat de ponent, i després s'hi hauria afegit la que es troba a llevant, on hi ha el portal d'accés amb una llinda de l'any 1675. Aquest portal es troba a la façana encarada al sud-oest que, a la part superior, té dues finestres que han estat modificades, una amb llindes i brancals de pedra i l'altra, corresponent a la part antiga, amb llinda de fusta. Els murs són fets de maçoneria. A la façana de llevant es poden veure quatre finestres, dues emmarcades amb blocs i pedra i dues amb maó. En el cobert de la part posterior hi ha una tina amb el seu espai de treball. A l'interior de la casa, el vestíbul d'entrada conserva un interessant paviment fet amb grans lloses. L'edificació ha conservat molt bé la tipologia i els volums originaris.</p> | 08229-164 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>No coneixem notícies documentals d'aquest mas, que podria ser d'origen medieval. Per les característiques constructives, sembla que la part de ponent és la més antiga i, segons informa la llinda del portal, l'any 1675 es va construir o reformar la crugia de llevant. La casa sembla haver tingut poques modificacions des d'aleshores.</p> | 41.7837000,1.7467100 | 395854 | 4626520 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63041-foto-08229-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63041-foto-08229-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63041-foto-08229-164-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda del portal: AÑ 167[5?] | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 63043 | Cal Patarric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-patarric | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 244).</p> | XIX-XX | <p>Casa de pagès de petites dimensions, emplaçada a l'extrem sud d'un dels contraforts meridionals de l'altiplà de Sant Mateu. Es tracta d'una construcció de planta rectangular, molt estreta i alta. Consta de planta baixa més un pis i planta sotacoberta. La façana principal, encarada al sud-oest, té un portal senzill rematat amb arc escarser fet de dovelles i, al damunt, dos balcons amb llindes de pedra. A la façana de ponent, però, hi ha un altre portal que dóna accés directament al primer pis. Aquest és de més qualitat, fet amb llindes i brancals de pedra, igual com la finestra que té al seu damunt. Els murs són fets de maçoneria, actualment a pedra vista. En l'espai que envolta la casa hi trobem dues barraques de pedra seca, sembla que de construcció força recent. La casa ha conservat bé la tipologia i el volum originari.</p> | 08229-166 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>Per les seves característiques constructives, cal Patarric podria ser obra del final del segle XVIII o del XIX. L'existència d'una casa molt propera, situada a uns 80 m a l'oest, probablement més antiga tot i que es coneix amb el nom de Casa Nova, podria indicar que cal Patarric es va construir aprofitant les restes d'aquesta altra construcció.</p> | 41.7811700,1.7374500 | 395080 | 4626251 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63043-foto-08229-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63043-foto-08229-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63043-foto-08229-166-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 63045 | Puiggròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puiggros | <p>CASCANTE, Pere; FÀBREGA, Albert (2018). Estudi històric i arquitectònic de la casa Vilalta de Sant Mateu de Bages (Castelltallat). Joan Borrós Sala (promotor), p. 80-83.</p> <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert; SERRA SELLARÈS, Francesc (2008). 'Claret dels Cavallers (Sant Mateu de Bages)', Dovella, núm. 96 (estiu, 2008), Manresa, p. 19.</p> <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 68).</p> <p>VILADÉS LLORENS, Ramon (2012). D'un temps d'un país. El Semís de Coaner. La Patumaire Edicions, Berga (edició particular).</p> | XIII-XVIII | En ruïna. | <p>Masia de dimensions modestes, d'origen medieval, que es troba en estat de ruïna. Està emplaçada al cim d'un turó allargassat força alt (de 824 m d'alitud) anomenat, igual que la casa, Puiggròs. Per això el lloc té excel·lents vistes, tant al nord com al sud, vers la serra de Castelltallat. La construcció ha conservat els murs de la part posterior fins a l'alçada de la coberta, mentre que els davanters es troben més derruïts. Disposava de planta baixa, un pis i golfes. Era una masia de planta rectangular i d'estructura basilical, de manera que l'habitatge es composa de tres crugies i té un cobert adossat al costat de llevant. El nucli originari és la crugia de ponent, construïda amb carreus mitjans, més o menys escairats i disposats en filades. Es tracta d'un aparell sensiblement més regular que en la resta de murs, amb algun tram amb pedres a plec de llibre. Aquest primer cos era més baix i, en un moment donat, es sobrealçà i es construïren les dues crugies restants. La façana principal és encarada a migdia, però es troba força esfondrada de manera que no són visibles les restes del portal. A la part alta dels murs queden restes del ràfec de la teulada, fet amb lloses planes. A l'interior de l'habitatge es conserven diverses llindes de fusta i prestatgeries encastades a les parets. També hi ha un forn de pa al mur posterior i una finestra força gran que ha estat tapiada. Excepte aquesta, la casa pràcticament no tenia obertures. En el cobert adossat a ponent s'hi poden veure unes interessants espitlleres a la part baixa. Es tracta d'un exemple interessant de masia de tipologia constructiva arcaica, derivada del mas d'origen probablement medieval i amb poques modificacions posteriors.</p> | 08229-168 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>Aquest mas és d'origen medieval i està documentat el 1335 com a pertanyent al terme de Coaner. Anteriorment era conegut com a mas Torre (FÀBREGA, 2008: 19). Sabem que el 1406 el propietari era Francesc Puiggròs, que havia adoptat el cognom del mas segurament per matrimoni amb una pubilla, però que pertanyia a la família Vilalta, del mas Vilalta. El 1575 els amos de Puiggròs eren Antoni Torroella i el seu fill Joan Torroella, que vivien a Sant Pere Sallavinera. Puiggròs estava en ruïnes i aquest any hi estableix com a masovers Giralt Grandó, pagès francès que va fer-hi obres en els anys posteriors; entre d'altres el forn de pa que encara es conserva. Els anys 1592 i 96 el masover era Antoni Pila. Almenys des de 1791 Puiggròs era en poder dels Vilalta, del mas Vilalta, que també posseïen Gotzems (FÀBREGA, 2018: 80-83). Posteriorment Puiggròs fou venut al Semís, que en continua tenint la propietat. El nucli antic de la casa podria correspondre a l'època medieval. Posteriorment, tal vegada als segles XVII-XVIII, s'hauria ampliat adoptant la planta basilical.</p> | 41.8173200,1.6694100 | 389488 | 4630349 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63045-foto-08229-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63045-foto-08229-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63045-foto-08229-168-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 63046 | Gotzems | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gotzems | <p>CASCANTE, Pere; FÀBREGA, Albert (2018). Estudi històric i arquitectònic de la casa Vilalta de Sant Mateu de Bages (Castelltallat). Joan Borrós Sala (promotor), p. 83-88.</p> <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 169).</p> <p>VILADÉS LLORENS, Ramon (2012). D'un temps d'un país. El Semís de Coaner. La Patumaire Edicions, Berga (edició particular), p. 87.</p> | XVII-XVIII | En ruïna. Sense coberta i en procés de degradació. | <p>Masia de dimensions no gaire grans, d'origen antic, que es troba en estat de ruïna. Està emplaçada en una petita esplanada al cim d'un turó, en el context de la serra de Castelltallat. La construcció ha conservat els murs del costat de ponent fins a l'alçada de la coberta, mentre que els de l'altre costat es troben més derruïts. Era una masia de planta gairebé quadrada, amb coberts adossats als laterals. L'habitatge es distribuïa en dues crugies paral·leles al carener de la teulada, a dues vessants. La façana principal, encarada a migdia, conserva una part del portal, que estava rematat amb arc escarser. Els murs són fets amb carreus més o menys escairats i disposats de manera força irregular, i tenen poques finestres. El mur de llevant té dos arcs, actualment tapiats, que comunicaven amb el cobert d'aquest costat. La masia ha estat abandonada sense haver sofert pràcticament modificacions modernes.</p> | 08229-169 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>Aquest mas ja existia almenys al segle XVI, i era propiettat de Joan Vilalta, del mas Vilalta. El 1575 els Vilalta va establir una terra erma del mas Gotzems, on hi havia una cabana, a Pere Santasusana, i el 1583 van establir una peça de terra del mas a Joan Montfort, d'origen francès. El 1746 Gotzems continuava estant en poder dels Vilalta, que van establir el mas a Pere Torrades, pagès de Coaner. La casa devia estar en males condicions, ja que calia fer-hi obres. El 1750 l'hereu de Vilalta estableix Gotzems a Feliu Fontanet de Sant Andreu (FÀBREGA, 2018: 83). Ja al segle XIX i segons dades de l'arxiu parroquial, l'any 1850 en aquesta casa hi vivia Joan Brichs amb la seva família. Per la seva tipologia constructiva el gruix de la casa actual podria ser obra dels segles XVII-XVIII.</p> | 41.8194300,1.6777300 | 390183 | 4630573 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63046-foto-08229-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63046-foto-08229-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63046-foto-08229-169-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 63051 | Cal Mateu del Clot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mateu-del-clot | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 184).</p> | XIX-XX | <p>Masia de dimensions mitjanes, emplaçada a la vall que forma el torrent que pren el mateix nom de la casa. Al seu voltant s'hi ha desenvolupat un complex agropecuari de dimensions considerables. El cos residencial de la masia és de planta rectangular i té un gran cobert de pedra adossat a ponent. El nucli originari, però, era més petit. Entorn del 1900 la casa fou allargada per la part davantera i, més recentment, pels volts de 1990, les golfes es transformaren en un segon pis, tot sobrealçant lleugerament la construcció. Així, actualment la casa costa de planta baixa més dos pisos. La façana principal, perfectament encarada a migdia, és fruit de l'ampliació del 1900. Presenta una composició simètrica, amb un portal adovellat, rematat amb arc escarser i, als dos pisos superiors, tres eixos d'obertures. Les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Cal dir que totes les que es troben al pis superior són obra del 1990 i imiten l'estil tradicional. A la façana de llevant es conserven diverses finestres antigues, de tamany més reduït. El conjunt conserva una tina.</p> | 08229-174 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>Aquesta masia fou construïda per un fadrí de les Planes, tal vegada a començament o mitjan del segle XIX. Es conserva una llinda amb data del 1863. La família de cognom Planas n'han estat sempre al capdavant, i els actuals propietaris en són descendents. El besavi de l'actual propietari era Valentí Planas Planas. Entorn del 1900 va portar a terme l'ampliació davantera de la casa. Més recentment, la mare de l'actual propietari, que era l'hereva, es casà amb un pubill, de cognom Marquet.</p> | 41.8073300,1.7332400 | 394773 | 4629160 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63051-foto-08229-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63051-foto-08229-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63051-foto-08229-174-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda d'una finestra de la façana est: 1863 Aquesta casa és coneguda per la gent de Súria com cal Mateuet. Informació oral facilitada per Isidre Marquet Planas | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 63052 | Ca l'Agustí de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lagusti-de-les-planes | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 207). PLANAS, Joan (1969). Les Planes de Sant Mateu. Barcelona, ed. Jover.</p> | XVIII-XIX | <p>Masoveria de les Planes, coneguda com ca l'Agustí de les Planes, que es troba adossada al nord de la masia, al costat d'un cobert. Es tracta d'una casa de dimensions mitjanes, construïda a principis del segle XX, força més regular que l'obra antiga de la masia. És de planta rectangular i disposa de planta baixa més un pis i golfes. Antigament la casa era més baixa i va ser sobrealçada. La façana principal, encarada a llevant, presenta diferents obertures emmarcades amb maó. A la façana nord té poques finestres i, a ponent, algunes més; totes emmarcades amb maó. La casa ha conservat bé la tipologia constructiva tradicional.</p> | 08229-175 | A la masia de Les Planes. Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>D'aquest mas en podem resseguir amb molt detall l'evolució històrica gràcies al llibre escrit per Joan PLANAS (1969), germà del conegut periodista Josep M. Planas, tos dos pertanyents a la família propietària d'aquesta casa. Sembla que l'origen dels Planas es troba a Gaià al segle XIV, i no se sap si fou l'hereu o algun cabaler qui anà a instal·lar-se a Sant Mateu. El cert és que el 1501 es troba a Sant Mateu Sebastià Planas que, a més, és el batlle del castell i l'amo dels masos Corts, Cardó, Conill i Vila. Aleshores aquests masos i altres formaven un petit nucli, potser en forma de carrer, que es coneixia com la Villa (NOGUERA, 1904: 4) i que a principis del segle XVIII encara subsistien. Més tard va desaparèixer. Estava situat en l'actual camp que hi ha entre l'església de Sant Miquel i el castell. La família Planas tenia, doncs, una vinculació amb el castell de Sant Mateu, probablement anterior a l'any 1565. Sembla que Sebastià la va heretar d'algun antecessor. Al principi devien viure al mateix castell o en algun altre mas. De fet, el 1520 consta com a resident al mas de les Corts. Poc després devien construir la masia de les Planes. En un capbreu de 1701 Josep Planas ratificava el contracte d'establiment perpetu d'aquells masos a la família. Els que aleshores eren senyors del castell, la família Soler i de Peguera, es reservaven en una clàusula el dret a edificar el castell i habitar-lo si així ho consideraven convenient. Sebastià Planas va fer dos testaments amb un lapse de temps molt llarg entremig (un el 1501 i un altre el 1578) cosa que fa pensar que, amb tota probabilitat, es tractava de dues persones diferents. L'hereu de Sebastià fou Pere Planas, que va fer testament el 1582 i el 1594. Fou batlle del terme i es casà amb Joanna. Com a batlle va tenir una actuació rellevant en uns aldarulls que van tenir lloc per la festa major de l'any 1582, els quals es van saldar amb tres morts i dos ferits. L'hereu de Pere fou Joan Planas, casat amb Francesca Torras (de Coaner). Joan va fer testament el 1614. El següent hereu fou Pere Planas, casat amb Caterina Bonsfills. Caterina devia ser manresana i de bona família, ja que tenia drets a la basílica de la Seu. Va fer testament el 1634. El següent hereu fou Josep Planas, casat amb Maria Carner i, en segones núpcies, amb Caterina. Seguint la tradició, Josep també fou batlle de Sant Mateu. Aquest Josep és el que, com hem dit, ratificà l'establiment de caràcter perpetu l'any 1701. En el seu moment devia passar per dificultats econòmiques, ja que va haver de manllevar diners tres vegades a comunitats religioses de Sallent i Moià (de 1680 a 1691). Morí el 1722. Els problemes van continuar a la generació següent amb la pubilla Caterina, que es va casar quatre vegades. Tots els marits van adoptar el cognom Planas però moriren sense fills. La darrera vegada Caterina es va casar amb el vidu Joan Pla, de Sant Mateu, que es comprometia a pagar tots els deutes en els capítols matrimonials i el 1752 quedaven cancel·lats. Caterina morí el 1773 sense fills. L'heretat passà al primogènit d'un oncle: Pere Màrtir Planas. Es casà dues vegades: primer amb Francesca Sitjas i després amb Magadalena Jordana. Va fer testament el 1779. El següent hereu fou Francesc Planas Sitjas, casat amb Magdalena Casals. El següent fou Joan Planas Canals, casat amb Antònia Soldevila (de Castelltallat). El matrimoni va tenir tres fills. L'hereu fou Joan Planas Soldevila, casat amb Maria Rovira Puig. Els seus capítols matrimonials són datats el 1829. Joan morí el 1848 i la seva muller el 1880. Van deixar vuit fills. Durant aquests anys van tenir lloc les diferents guerres carlines, i els propietaris de les Planes no es decantaren per cap dels dos bàndols. Seguint un costum que també practicaren altres cases de la zona solien pagar la contribució dues vegades, una als liberals i l'altra als carlins. Així s'estalviaven possibles represàlies. (Continua a l'apartat Observacions)</p> | 41.8002400,1.7419200 | 395483 | 4628362 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63052-foto-08229-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63052-foto-08229-175-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | (Continuació de l'apart Història) El següent hereu fou Joan Planas Rovira, casat amb Rosa Salats i Bertrans (de Riner), la qual estava emparentada amb la família del conegut Tristany, general carlí. D'aquest matrimoni en van néixer sis fills. El següent hereu fou Josep Planas Salats, casat amb Candelària Martí Raurich (de Castellnou de Seana, l'Urgell). En aquesta època, és a dir a finals del segle XIX o principis del XX, es van portar a terme importants obres al mas: s'edificà un gran edifici com a femer, corral i cort de porcs, es construí una cisterna i un petit pantà (que ja no es conserva) a l'hort amb pedres ciclòpies i es va construir la masoveria, anomenada ca l'Agustí. També es van plantar grans extensions de vinya. Josep Planas va ser secretari en diferents ajuntaments del Bages i per això va canviar de residència, mentre a Les Planes hi vivien de manera fixa unes germanes, a part dels masovers. Segons el seu mateix fill (autor de l'esmentat llibre) Josep Planas es podria considerar un cacic. Tot i que mai va ostentar càrrecs públics, va ser una persona influent en la política de Sant Mateu i també de la zona de Manresa. Morí el 1923. Entre els fills de Josep cal destacar Josep M. Planes Martí, popular periodista i escriptor durant els anys de la Segona República, assassinat el 1936; Pilar Planas Martí, reconeguda pintora que va exposar a Barcelona, Madrid, Xile i Argentina, i el mateix autor del llibre, Joan Planas Martí, que va fer d'advocat a Barcelona. En les següents generacions la propietat del mas s'ha mantingut dins la mateixa família Planas, que continua residint i estant al capdavant del mas. Va seguir en la propietat Francisco Planas Martí, casat amb Jacinta Iglesias Corts, i després Josep Planas Iglesias, casat amb Neus Vilardaga Vilà. L'actual propietari, Joan Planas Vilardaga, va impulsar entre els anys 1993 i 2016 un dels projectes més innovadors en el camp del turisme rural. Amb el lema Paisatge i Aventura, des del ma s'organitzaven unes rutes amb carro per diferents indrets de la serra de Castelltallat. Informació facilitada per Neus Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 63054 | Rectoria de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-mateu-de-bages | <p>Anònim (1965). 'L'alpinisme al servei de l'arqueologia. Una exploració a l'església de Sant Mateu de Bages', Centre Excursionista de la Comarca de Bages, circular núm. 112 (gener). Manresa.</p> <p>AINAUD, Joan (1948). 'Nota sobre iglesias prerománicas', Anales y boletín de los museos de arte de Barcelona, vol. VI (3 i 4), p. 313-321.</p> <p>BARRAL ALTET, Xavier (1981). L'art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X. Barcelona, Edicions 62, p. 232.</p> <p>BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Mateu de Bages', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 449-452.</p> <p>LLONCH, S.; TARRACO, E. (1979). 'Dos capiteles inéditos de tipo califal y procedencia catalana'. Congreso de Arte y Cultura mozárabe, Toledo.</p> <p>NOGUERA, Valentí (1904). Monografia del poble de Sant Mateu de Bages, Manresa.</p> <p>OLIVARES, D. (1998): Memòria del trasllat de dues tombes del Collet del Cargol (Sant Mateu de Bages, Bages). Treball inèdit a l'Arxiu Servei d'Arqueologia de la Generalitat, núm. reg. 2129.</p> <p>[SITJES MOLINS, Xavier] (1959). 'El Arte antiguo en la Comarca de Bages'. Sant Mateu de Bages, Bages, núm. 71, Manresa, p. 13.</p> <p>SITJES MOLINS, Xavier (1977). Les esglésies pre-romàniques de Bages, Berguedà i Cardener, Manresa, p. 180-183, 201-201.</p> <p>SITJES MOLINS, Xavier (2013). Els castells i torres medievals del Bages, Centre d'Estudis del Bages, Col·lecció Monogràfics, 29, Manresa, p. 133.</p> | XIII-XIX | Estructuralment bo. Estances interiors pendents de rehabilitar. | <p>Edifici de l'antiga rectoria de l'església parroquial de Sant Mateu de Bages, que està adossat a l'angle sud-est del temple. És coneguda popularment com el Museu, ja que des de fa uns anys acull una col·lecció d'eines agrícoles antigues. Es tracta d'una edificació de planta més o menys rectangular, que disposa de planta baixa més dos pisos. La façana principal, encarada a migdia, té un portal adovellat i, al seu damunt, una galeria amb arc de mig punt així com diverses finestres i balcons de distribució irregular, totes emmarcades amb llindes i brancals de pedra. La galeria té un antic pas que comunica amb uns coberts situats uns pocs metres enllà, de manera que entremig s'hi forma un curiós corredor que passa sota una arcada. La façana est compta amb diverses espitlleres a la part baixa i, a les plantes superiors, finestres emmarcades amb pedra, mentre que la façana nord té diversos coberts adossats. L'interior de l'edifici acull a la planta baixa una gran sala destinada a l'exposició permanent d'eines i, en el seu subsòl excavat, s'hi pot veure un conjunt de tombes antropomòrfiques corresponents a una necròpolis alt-medieval anterior a l'església. L'estança situada a la part de llevant correspon a un interessant celler, ja que a part de rectoria la casa havia funcionat com a mas i fins i tot tenia masovers. El celler conserva dos arcs diafragmàtica apuntats i una antiga tina. Al costat hi trobem una sala amb un forn de pa de grans dimensions. La resta d'estances, a les plantes superiors, han conservat força bé la tipologia tradicional, però ncecessitarien una restauració. Per les seves característiques la Rectoria pot considerar-se un edifici d'origen medieval, amb elements gótics com ara els arcs apuntats, engrandit i remodelat sobretot al segle XVIII, tal com indiquen diverses inscripcions de la casa.</p> | 08229-177 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>L'any 983 es consagrà l'església a Sant Llorenç, moment en què el campanar ja hi figura. L'església consta com a donació del comte de Cerdanya al monestir de Sant Llorenç prop de Bagà. L'any 1078 apareix una església de Sant Mateu, que cal suposar que és aquesta, en una deixa de la família vescomtal de Cardona. Sembla, doncs, que aleshores pertanyia a aquesta important família, que tenia una influència creixent a la zona de Sant Mateu i Castelltallat. L'any 1154 apareix en una llista de parròquies i des d'aleshores ha mantingut la funció parroquial. EL rector Valentí NOGUERA (1904) va publicar una monografia sobre Sant Mateu de Bages on ofereix un rectorologi de la parròquia, el qual va ser revisat i ampliat a finals de segle XX per mossèn Josep M. Riubrogent. El primer rector documentat de Sant Mateu és Maimó Rossella (1264). A partir d'aquesta data el registre continua, amb unes poques llacunes, fins als nostres dies. Mossèn NOGUERA (1904: 17) també esmenta un benefici per a capellans a la parròquia, fundat per mossèn Pere Rossella el 1315, el qual en la seva època ja havia desaparegut però que va tenir almenys 14 beneficiats, la major part de Santpedor. Un altre benefici fou fundat el 1399 per Romeu Rabassa, rector de Sant Miquel de Castellar. Hi consten 11 beneficiats i fou suprimit el 1770. L'any 1600 es devia fundar la Confraria del Roser. Amb aquesta data comença el llibre de comptes d'aquesta confraria, conservat a l'Arxiu parroquial. I amb data de 1601 es conserva a l'església un pergamí amb el segell del Papa Climent VIII. En aquest document el Papa concedeix diverses indulgències als membres de la confraria del Roser de Sant Mateu de Bages. Segons es diu explícitament, la confraria ja existia aquest any. Sembla, doncs, que el 1601 la confraria havia estat fundada feia poc i els feligresos van voler obtenir la benedicció i els beneficis papals. A la parròquia hi havia també altres confraries; concretament, la de Sant Isidre (documentada des de 1667), la de Sant Pere, Sant Salvador i Sant Antoni (documentada des de 1683) i la de Sant Mateu (documentada des de 1771). Entre totes, però, la que tenia més arrelament era la del Roser. La confraria del Roser participava en l'organització d'una de les celebracions principals que es feia a la parròquia i que es coneixia com 'fer la gala del ciri' (NOGUERA, 1905: 28). No sabem exacatament en què consistia, però podria tenir relació amb el ball del ciri que es feia en altres poblacions, com ara a Castellterçol, i que simbolitzava el traspàs de poders entre els administradors vinculats a la parròquia d'un any i els del següent. L'església havia sofert al llarg dels anys diverses reformes, però el 1831 l'edifici antic, que es trobava molt malmès, fou substituït per un de nou que es va inaugurar el 17 de setembre de 1831. De la construcció antiga només se'n conservà l'antic el campanar. L'església va ser profanada durant la Guerra civil de 1936, i pràcticament tota l'ornamentació interior va quedar destruïda. Entre d'altres objectes del tresor desapareguts destaquen una creu processional i una casulla molt antiga. L'any 2002 es va inaugurar l'obra de restauració del campanar, que el va restituir a la seva forma originària. Pel que fa a la rectoria, entorn de 1972 s'hi va habilitar a la planta baixa l'anomenat Museu de Sant Mateu, amb una exposició permanent d'eines agrícoles situades en el lloc on també es poden contemplar les tombes antropomòrfiques. Les plantes superiors de l'edifici van estar uns anys llogades a una entitat vinculada al bisbat que hi portava a terme activitats diverses. Des de fa uns temps, però, es troba desocupat i pendent d'una rehabilitació.</p> | 41.7955400,1.7349400 | 394895 | 4627849 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63054-foto-08229-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63054-foto-08229-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63054-foto-08229-177-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda de la façana principal: 1797 Inscripció en un maó de la volta situada en el Museu: 1798 Inscripció en una llinda interior: 1759 | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 63060 | Can Ton Mastrill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ton-mastrill | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 211).</p> | XIX | En ruïna. Sense coberta. | <p>Casa de pagès en ruïna. És de dimensions modestes i es troba emplaçada a l'extrem sud del Serrat de Penyores, prop de la confluència de dos torrents. Es tracta d'una construcció de planta rectangular, estreta i llarga. Constava de planta baixa més un pis i golfes. Originàriament la casa era més curta i, en algun moment, s'allargà per la banda sud. La façana principal estava encarada vers llevant i tan sols és visible el forat que ha deixat el portal, ara derruït. La casa gairebé no tenia finestres i no presenta cap altre element d'especial rellevància.</p> | 08229-183 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>Per la seva tipologia constructiva podria tractar-se d'una casa obrada probablement al segle XIX. Possiblement el seu constructor procedia de la cal Mestrill: una casa situada en un raval del nucli de Sant Mateu de Bages construïda a mitjan segle XVIII.</p> | 41.7956700,1.7160400 | 393325 | 4627887 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63060-foto-08229-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63060-foto-08229-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63060-foto-08229-183-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 63061 | El Soler Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soler-nou-0 | <p>BASTARDAS, Josep (2014). De les terres de Domenic als termes de Castelltallat, Fals i Camps. Una visió històrica sobre els dominis senyorials d'aquest territori des de l'època carolíngia fins a l'època moderna (ss. X-XVI). Treball inèdit.</p> <p>COMAS ARS, Bernat (2010, 2011). 'Retalls de Coaner (part 1, part 2)', web Amics de Coaner (<a href='http://www.amicsdecoaner.org'>http://www.amicsdecoaner.org</a>)</p> <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 165).</p> | X-XVIII | En ruïna. Ha perdut la coberta. | <p>Masia de dimensions mitjanes, d'origen medieval, que es conserva en estat de ruïna. Es troba emplaçada al cim d'un turó amb un gran domini visual cap a llevant. La casa ha conservat una tipologia i estructura de característiques força arcaiques, sense pràcticament modificacions modernes. Es tracta d'una edificació de planta rectangular amb un cobert adossat a l'est. Constava de planta baixa més un pis. Té la peculiaritat d'estar orientada seguint les vetes rocoses de la carena del turó, en direcció sud-oest nord-est, de manera que per la part posterior el mur es recolza en la roca, que li fa de contrafort. La façana principal, al costat de migdia i seguint aquesta mateixa orientació, s'ha esfondrat gairebé per complet. A l'angle esquerre tenia adossada una estructura de contorn arrodonit. La resta de façanes es conserven dempeus fins a l'alçada de la coberta. La casa gairebé no tenia finestres i les dues que hi ha (en els murs posterior i lateral) són molt petites. Això, juntament amb el seu emplaçament encastellat, li devia conferir un aspecte de fortalesa. A l'exterior destaquen dos petits contraforts a la cara de ponent i un altre a la de llevant. Aquest últim dins del cobert. Els murs són fets amb un tipus d'aparell de característiques antigues, que tal vegada es podria datar entorn del segle X. Consisteix en combinar filades de lloses primes amb altres de pedres disposades verticalment, a plec de llibre i, en alguns casos, amb una certa inclinació, de manera semblant a l'opus spicatum. Aquesta tècnica és present sobretot a les parts baixes i a l'interior, mentre que a la resta domina un tipus de carreu petit, de forma rectangular. L'interior de la casa estava dividit en dues crugies. A la de l'esquerra s'insinua l'arrencada d'un arc diafragmàtic. Al mur de llevant s'observa una antiga porta, avui tapiada, que comunicava amb l'ampli cobert que hi ha adossat en aquesta banda.</p> | 08229-184 | Demarcació de Coaner | <p>Segons l'estudiós Josep Bastardas, originàriament aquest mas era anomenat Folquer o Folquet, i pertanyia al monestir de Santa Cecília de Montserrat. Aquesta denominació deriva del nom de l'abat d'aquest monestir a l'època. Possiblement fou edificat a finals del segle X, molt a prop de La Sala que, segons Bastardas, acollia en la mateixa època el centre administratiu de les possessions del monestir de Sant Benet de Bages. El mas Folquer hauria funcionat doncs com a centre administratiu dels dominis de Santa Cecília. Aquests dos nuclis, La Sala i Folquer, estaven protegits a la zona alta de la serralada i tenien als seus peus els centres de producció agrícola. Al final del segle X Santa Cecília hauria adquirit La Sala, segons consta en un document del fons d'aquest monestir, que hauria quedat com a centre administratiu. Vers el segle XIV aquesta demarcació sota el domini de Santa Cecília de Montserrat era coneguda amb el nom de batllia de Cans. Entorn del segle XV, a causa de la decadència del monestir de Santa Cecília, el mas fou venut i passà a mans seculars, concretament a Pere Roig, del mas Roig. A mitjan segle XVI l'amo era Joan Solernou i tenia sota el seu control una gran quantitat de masos. També era propietari de la casa del Castell (de Coaner), dels masos Bertran, Coma, Podades, la Roca i Ciutadilla. Amb el casament de la seva filla Constança Joan Solernou li va cedir en dot alguns masos, de manera que es va estalviar de pagar tants impostos (COMAS, 2010). El 1678 la casa fou venuda: l'hereu del mas, Isidre Solernou, havia estat mort a escopetades i el mas arrossegava un important endeutament des de feia gairebé cent anys (COMAS, 2011). Posteriorment el Soler Nou passà a formar part del patrimoni de la família Bastardas (establerta al mas Bastardes, de Fals). Durant el període en què va romandre en possessió dels Bastardas el mas fou habitat de manera intermitent per membres d'aquesta família, i també fou empenyorat en diverses ocasions en moments de dificultat econòmica. A mitjan segle XIX, després de la Segona Guerra Carlina, el mas passà a altres mans. En aquesta última època era conegut com a Soler o Soler Nou. De fet, hi havia diversos masos denominats Soler a la zona de Sant Mateu de Bages. Possiblement la denominació Soler Nou s'introduí per distingir aquest mas del Soler Antic (avui el Solarot) que es trobava relativament a prop. També hi havia el Soler del Pla de Sant Mateu (un mas actualment no identificat).</p> | 41.8259600,1.7095200 | 392834 | 4631258 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63061-foto-08229-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63061-foto-08229-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63061-foto-08229-184-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Josep Bastardas | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 63062 | Vilalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilalta | <p>AADD. (1978). Sant Pere de Vilalta. Escola Decroly de Barcelona.</p> <p>BASTARDAS, Josep (2014). De les terres de Domenic als termes de Castelltallat, Fals i Camps. Una visió històrica sobre els dominis senyorials d'aquest territori des de l'època carolíngia fins a l'època moderna (ss. X-XVI). Treball inèdit.</p> <p>CASCANTE, Pere; FÀBREGA, Albert (2018). Estudi històric i arquitectònic de la casa Vilalta de Sant Mateu de Bages (Castelltallat). Joan Borrós Sala (promotor).</p> <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 88).</p> | XII-XX | <p>Masia de grans dimensions i d'origen medieval, una de les més importants de la zona. Es troba emplaçada en un dels extrems de la serra de les Olives, en un altiplà amb bones vistes al sud. El conjunt consta del cos residencial, una masoveria, l'església gòtica de Sant Pere de Vilalta i un conjunt de coberts, situats al sud-oest, que formen un clos tancat, així com una pallissa, més al nord. El cos residencial és avui dia un gran casal, de planta més o menys rectangular, que consta de planta baixa més un pis i planta sotacoberta. La façana principal, encarada vers migdia, té com a element destacat un finestral decorat amb un arc conopial de tradició gòtico-renaixentista. Aquest element va ser aprofitat d'una estructura que es trobava en un altre lloc de la casa quan es va remodelar la façana. Al seu costat hi ha un rellotge de sol i, a la planta superior, una gran galeria disposada en dos nivells, amb una àmplia arcada a la part superior i tres arcs de mig punt a un nivell inferior. La resta de finestres estan emmarcades amb llindes i brancals de pedra. A l'interior de la casa es conserven un bon nombre de símbols gravats en llindes i finestres, així com altres elements ornamentals difícils d'interpretar. Entre d'altres, hi ha un escut dels Cardona amb presència de llunes, les quals es relacionen amb el domini dels Cardona a Vilalta al segle XV i amb l'arribada de la família Luna a la casa comtal de Cardona. També hi ha dues mènsules gòtiques amb relleus humans així com diverses llindes que tenen gravades les formes de rosetes o molinets. Una llinda especialment interessant té gravats dos cards dels Cardona, un molinet de 10 raigs, dues creus patents lleugerement girades i, en un costat, el dibuix d'un edifici amb dues torres. Segons A. FÀBREGA (2018: 141-155) es tracta d'una llinda del segle XVI que representa de manera idealitzada la pròpia casa de Vilalta en aquesta època. Josep Bastardas, en canvi, sosté que podria ser una representació de la casa al segle XIII quan, segons aquest estudiós, estava sota el domini de l'Orde del Temple. En aquest sentit són significatives les dues creus patents o templeres així com el simbolisme de la resta d'elements. A la part sud-oest del cos principal s'aixeca l'edifici de la masoveria, que és una edificació més petita, de planta irregular, obrada amb pedra i amb les finestres també emmarcades amb llindes i brancals. La façana d'aquest habitatge s'orienta vers llevant, on hi ha un pati davanter sobre unes dependències semisoterrànies. El conjunt està tancat per la part de ponent amb un muret que té un portal adovellat. A l'era de la masia es conserven restes d'antigues construccions que podrien correspondre a estances d'origen medieval.</p> | 08229-185 | Demarcació de Castelltallat | <p>Gràcies a la monografia recentment publicada per Albert FÀBREGA (2018) podem reconstruir la història de Vilalta amb gran detall. Uns 400 m al nord de Vilalta hi ha les restes d'una torre alt-medieval (la Torre del Pla de la Guardiola) que hauria estat en funcionament poc temps i s'abandonà quan a Vilalta ja hi havia un petit nucli. Almenys des del segle X a Vilalta hi havia una petita comunitat de pagesos. En els documents apareix com a la Vila alta, i és possible també que el lloc fos anomenat originàriament Vila comtal (documentat el 996). Hi havia l'església de sant Pere de Vilalta (documentada l'any 950 i amb acta de consagració del 1063) així com una torre de defensa (esmentada en el document de consagració de 1063). Originàriament la vila devia constar de diverses estances o petits masos sobre els quals s'hi edificà el casal posterior.</p> <p>La torre possiblment es convertí en domus i fou residència d'una nissaga de cavallers que s'hi hauria originat als segles X-XI i que posteriorment s'haurien establert a Cardona, els quals van arribar a ser senyors de Castelladral. Algunes terres de Vilalta estaven sota el domini del monestir de Santa Cecília de Montserrat, però el mas pròpiament pertanyia al bisbe de Vic, probablement des de 1063 i amb tota seguretat ja el 1376. Així, Vilalta constituïa una quadra autònoma dins del terme del castell de Castelltallat (que pertanyia als Cardona), els límits de la qual devien coincidir amb els de la parròquia. Possiblement a finals del segle XV el domini de Vilalta va passar del bisbe de Vic als Cardona, cosa que va significar la desaparició de la quadra administrativa. De fet, existien uns forts lligams entre la canònica de Vic, els Cardona i la família Luna (que ocuparia el Papat d'Avinyó i enllaçaria també amb el casal dels Cardona). Això es reflecteix en un escut heràldic trobat a Vilalta.</p> <p>El domini útil del mas era de la família Vilalta, documentada a Castelltallat des del 1282. Concretament, en la figura de Berenguer de Vilalta, un personatge que tal vegada estava relacionat amb l'Infant Pere, fill de Jaume I. Aquest Berenguer era qui pagava les rendes que rebia a Castelltallat l'església de Vic, així que gairebé segur era el possessor de Vilalta a finals del segle XIII. Els Vilalta s'haurien mantingut com a hereus del mas fins el segle XIV, però la branca que estava al front del mas va passar per dificultats econòmiques i, abans de 1376, en va perdre la línia masculina. Aquest any l'hereva era Geraldona de Vilalta, que va retre homenatge al procurador del prepòsit del mes d'abril del Capítol de Canonges de la Seu de Vic. Aquest prepòsit era una de les dotze parts amb què s'havia dividit el patrimoni de la canònica, i aleshores tenia el domini directe del mas Vilalta. Al llarg de bona part dels segles XIV i XV el mas va estar deshabitat i tal vegada va esdevenir un mas rònec. Per vies de parentiu va acabar en mans d'una altra branca de la família Vilalta a finals del segle XV, quan el propietari era Bernat de Vilalta, de Mejà.</p> <p>Per la seva banda, l'estudiós Josep BASTARDAS (2014) sosté la tesi, que no comparteix Albert Fàbrega, que vers 1130 l'orde del Temple s'establí en diferents llocs al voltant de la serra de Castelltallat que es trobaven sota el domini dels Cardona. Entre els més destacats hi hauria el triangle format pel castell de Castelltallat, la domus de Vilalta (que segons Bastardas ja estava sota el domini dels Cardona) i la domus o castell de Claret dels Cavallers. Bastardas sosté que la domus templera de Vilalta tal vegada es coneixia amb el nom d'Albi o Albio, i servia com a hospital o casa d'allotjament de nobles cavallers i pelegrins que estaven de pas per les terres de Castelltallat. En aquesta època s'hi hauria construït les dues torres i una muralla que apareixen en una llinda. (continua a l'apartat Observacions)</p> | 41.7976700,1.6750400 | 389922 | 4628161 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63062-foto-08229-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63062-foto-08229-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63062-foto-08229-185-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | (Continuació de l'apartat Història) En favor d'aquesta tesi aporta algunes notícies documentals indirectes; per exemple, el fet que hi ha documentada la presència de nobles cavallers l'any 1230 a Claret dels Cavallers i Vilalta, o que un tal Pere de Cardona, que seria l'administrador dels interessos de l'Orde del Temple a Castelltallat, quan es traslladava a aquesta zona signava amb el nom de Pere de Cardona Puigdellívol. Aquest segon cognom es pot considerar un antecedent del llinatge Puigdellívol, que durant almenys tres segles va estar vinculat al mas Puigdellívol, a tocar de Vilalta. D'altra banda, segons Bastardas, l'escut dels Cardona trobat a Vilalta seria un testimoni del fet que a partir de la primera meitat del segle XIV Vilalta fou una mena de seu oficial dels batlles dels termes de Castelltallat i Fals, mentre que els procuradors dels Cardona, segons consta en documents de l'arxiu Bastardas, eren la família Puigdellívol. Segons ell, aquests càrrecs eren exercits per membres de la família Vilalta, per exemple Ferrer Vilalta, els quals estaven emparentats amb la família Bastardas (del mas Bastardas de Fals), els Puigdellívol i els Lomarch. Retornant a la monografia d'Albert Fàbrega, podem dir que als segles XV i XVI es produí la gran reforma de Vilalta, en el moment en què hauria passat sota el domini dels Cardona. En aquesta època Vilalta es transformà en un gran casal decorat a l'estil gòtic i renaixentista. També es van incremantar les terres amb la incorporació d'altres masos, com Puiggròs i Gotzems (a Coaner), que eren arrendats a masovers d'origen occità. A principis del segle XVI hi van fer entrada els Puigdellívol, que van contribuir a donar l'empenta definitiva al mas. Concretament, quan un cabaler del mas veí de Puigdellívol es casà amb una pubilla de Vilalta. A partir d'aquest moment es pot resseguir la genealogia completa de la família. El fill d'aquest matrimoni va ser Joan Puigdellívol, àlias Vilalta (1519-1581), i els següents hereus: Joan Vilalta (1545-1605), Pere Vilalta Ferrer (1582-1627), Pere Vilalta Sala (c 1609-1666), Pere Vilalta Canals (c 1639-1706), Pere Josep Vilalta Codina (c 1669-1746), Valentí Vilalta Claret (c 1697-1776), Pere Antoni Vilalta Jordà (c 1722-1791/98), Pere Vilalta Puigcercós (c 1746-1817), Ramon Vilalta Serra (c 1775-1832), Josep Vilalta Serra (c 1807-1838), Andreu Vilalta Galobart (1860-1925). El segle XIX el mas havia iniciat una lenta decadència, i Andreu fou el darrer Vilalta que va posseir el mas. Era solter i absentista (residia a Manresa) i va deixar Vilalta en mans de masovers. El 1927 els seus hereus van vendre Vilalta a Pere Esquerrà Sabatés, amo del mas Figuera. Anys més tard, el 1971, els propietaris del mas Figuera van vendre Vilalta a Josep M. Bosch Torrens, sacerdot i fundador de l'escola Decroly de Barcelona, que convertí el mas en una casa de colònies de l'escola. L'any 2000 la finca de Vilalta va ser llegada a l'actual propietari: Joan Borrós Sala. | 93|94|95|98|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 63063 | Església de Sant Pere de Vilalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-pere-de-vilalta | <p>AADD. (1978). Sant Pere de Vilalta. Escola Decroly de Barcelona.</p> <p>CASCANTE, Pere; FÀBREGA, Albert (2018). Estudi històric i arquitectònic de la casa Vilalta de Sant Mateu de Bages (Castelltallat). Joan Borrós Sala (promotor).</p> | XIII-XV | <p>Església gòtica en transició al renaixentisme ubicada junt a la masia Vilalta. És de planta rectangular i orientada cap a llevant. L'entrada és lateral, situada a la façana de migdia. El portal, format per un arc de grans dovelles, és datat a la primera meitat del segle XV. Exteriorment és rematat amb un trencaaigües acabat amb punxa. A la dovella central conserva un dosseret gòtic rematat amb un pinacle característic del flamíger. A sota hi ha un relleu amb la figura de sant Pere que es troba molt malmès pels trets que va patir durant la Guerra Civil. Als peus de la nau, a la banda esquerra, hi trobem el campanar de torre, el qual està realitzat en dos períodes successius, que són visibles en el canvi de pedra. Al costat de migdia té encastada una pedra amb un interessant relleu que conté una figura circular. L'interior del temple és cobert amb volta apuntada.</p> | 08229-186 | Demarcació de Castelltallat | <p>L'església de Sant Pere de Vilalta apareix esmentada en un document de l'any 950 i se'n conserva l'acta de consagració, del 1063. D'aquesta primitiva església no en queda res. En aquesta època al nucli de Vilalta hi havia una petita comunitat de pagesos, almenys des del segle X. En els documents apareix com a la Vila alta. A més de l'esgléia hi havia també una torre. L'actual església es degué construir a finals del segle XIV o principis del XV, en un estil gòtic en transició al Renaixentisme. A finals del segle XVI i principis del XVII, coincidint amb l'època d'esplendor del mas, va tenir algunes reformes no sabem de quin abast, però que van afectar com a mínim el presbiteri. El 1866 es renova el campanar de torre sobre la volta, el qual va ser restaurat el 1954. Les campanes es van traslladar a l'església de Sant Cristòfol de Figuera, ja que els amos del mas de Figuera van ser propietaris de Vilalta bona part del segle XX. L'església de Vilalta tenia un retaule barroc del segle XVII, molt semblant al que es conserva a Claret dels Cavallers, però fou destruït durant la Guerra Civil de 1936.</p> | 41.7976200,1.6747400 | 389897 | 4628155 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63063-foto-08229-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63063-foto-08229-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63063-foto-08229-186-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 93|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 63065 | Mas Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-bosc-0 | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 163).</p> | XI-XX | En ruïna. Sense coberta i envaït per la vegetació. | <p>Masia de dimensions mitjanes, d'origen medieval, emplaçada en un contrafort nord de la serra de Castelltallat, prop de la carena. Actualment es troba en ruïnes i el seu entorn totalment envaït per la vegetació, de manera que les façanes i l'interior pràcticament no són visibles. El conjunt consta d'un cos residencial de planta trapezial i té adossat a migdia una gran zona de coberts, més altres coberts escampats a llevant. La façana principal devia estar encarada a migdia, però ha quedat en bona part tapada pels coberts. A la façana de ponent s'observen dos finestrals rematats amb arc de mig punt.</p> | 08229-188 | Demarcació de Coaner | <p>Aquesta masia és d'origen medieval i es troba molt a prop d'una altre mas molt antic, el Soler Nou. Sembla que és posterior als masos més antics que apareixen documentats en aquesta zona, que són la Rovira, Figuera, Roig, Rabassa i Folquer (Soler Nou). Tal vegada es va originar al segle XIII. Segons Josep Bastardas, és probable que antigament fos conegut com a mas Nicolau. Posteriorment, amb motiu del casament el 1576 entre Anton Puigdellívol, alias Bastardas (del mas Bastardas de Fals) amb Magina Rebassa (pubilla del mas Rabassa) el mas Bosc va passar a formar part de la gran heretat dominada pel mas Bastardas. A partir d'aleshores va ser habitat per membres d'aquesta família, igual que el mas Soler Nou. La casa devia ser habitada fins èpoques recents, ja que alguns dels coberts són força moderns.</p> | 41.8248300,1.7044200 | 392408 | 4631139 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63065-foto-08229-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63065-foto-08229-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63065-foto-08229-188-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Josep Bastardas | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 63067 | Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/borrell-0 | <p>GÓMEZ , Marta; SARRI, Glòria (2009). 'Nou maquis morts al Borrell de Sant Mateu de Bages', Dovella, núm. 101 (tardor, 2009), p. 39-41.</p> <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 167).</p> <p>VILADÉS LLORENS, Ramon (2012). D'un temps d'un país. El Semís de Coaner. La Patumaire Edicions, Berga (edició particular), p. 151</p> | XVII-XIX | En ruïna, sense coberta. | <p>Masia de petites dimensions en estat de ruïna que està emplaçada a l'extrem d'un contrafort de la serra de Castelltallat. Consta d'un cos residencial més un cobert força gran, que s'aixeca aïllat al costat nord-est. L'habitatge és de planta quadrada i disposava de planta baixa més un pis. Alguns dels murs es conserven fins a l'alçada de la teulada. La façana principal, encarada vers el sud-est, tenia un portal atípic format a partir d'un arc que posteriorment va ser fet més estret per adequar-hi l'entrada. Al seu damunt conserva una finestra. L'aparell dels murs és de maçoneria. L'interior es distribueix en dues crugies, la de llevant situada a un nivell més alt. En aquesta part s'hi conserva un forn de pa. El conjunt es troba en ruïnes, sense coberta, però ha mantingut la tipologia i els volums originaris, sense modificacions modernes.</p> | 08229-190 | Demarcació de Coaner | <p>Aquest mas té un origen medieval i des de l'any 1281 pertanyia a la masia del Semí (VLADÉS, 2012: 151). Des d'aleshores pagava un cens a aquesta masia. El Borrell va ser habitada fins els volts de 1920. Amb la masia ja abandonada hi va tenir lloc un dels episodis més destacats relacionats amb els maquis el 10 de desembre de 1944. Era el moment de més efervescència de l'activitat dels maquis, i un grup de deu homes (se suposa que eren comunistes) va entrar al país amb la intenció d'arribar a Barcelona. Van fer una parada inusualment llarga, d'uns quinze dies, a la casa del Borrell. No se sap per què. El 9 de desembre (el dia anterior a ser assassinats) uns quants del grup van anar al poble de Sant Mateu on haurien robat una pistola i diners a la botiga o bé, segons altres testimonis, haurien agafat menjar racionat del sindicat. Van ser els mateixos de la botiga i un altre home els que van fer la denúncia a la Guàrdia Civil. El dia següent (10 de desembre) un grup de la Guàrdia Civil acompanyat d'excombatents del bàndol franquista es van dirigir a la casa amb un camió. Eren entre 40 i 60 homes. Sembla que les intencions de la Guàrdia Civil eren provocar la fugida dels maquis per estalviar-se així l'enfrontament i les possibles baixes. El grup va arribar de nit, quan els maquis estaven dormint, fins i tot el que feia guàrdia. Aquest va ser l'únic que va poder fugir. Segons sembla, els maquis pràcticament no van oposar resistència. Foren assassinats allà mateix i enterrats en una fossa al costat de la casa. Posteriorment, l'alcalde de Sant Mateu, tot i ser de dretes, va preferir que els morts estiguessin enterrats al cementiri i els va fer traslladar. No se sap si foren enterrats a dintre o fora del recinte. També es desconeix la identitat d'aquests homes ja que, com era habitual, anaven indocumentats. Tan sols se sap que el supervivent que va poder fugir es deia Bernat o Vernet i, segons sembla, va morir fa uns anys a Puig-reig. Una placa col·locada al cementiri de Sant Mateu de Bages recorda aquests fets.</p> | 41.8243000,1.6873400 | 390989 | 4631102 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63067-foto-08229-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63067-foto-08229-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63067-foto-08229-190-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep Viladés (del Semís) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 63068 | Cal Gambada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gambada | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 164).</p> | XIX | En ruïna, sense coberta. | <p>Casa de pagès de dimensions mitjanes, en estat de ruïna, que està emplaçada en una situació a mig camí entre els turons on hi ha el Soler Nou i el mas Bosc respectivament. Consta simplement d'un cos residencial de planta més o menys quadrada i té un cobert adossat al costat de ponent. Es tracta d'una construcció perfectament regular, que ha estat bastida en una sola fase. La façana principal, encarada vers migdia, té una estructura simètrica, amb un portal a la planta baixa i tres eixos de finestres. Totes les obertures estan rematades amb llinda de pedra però no tenen brancals. Els murs són fets de maçoneria, i la resta de façanes pràcticament no tenen obertures, excepte algunes de petites a la part posterior. La casa està construïda en un desnivell del terreny i ha perdut la coberta. A l'interior es conserven dues pilastres. Tot i el seu estat d'abandó, ha conservat la tipologia i el volum originari, sense modificacions modernes.</p> | 08229-191 | Demarcació de Coaner | <p>Segons la inscripció de la llinda del portal, aquesta casa s'hauria aixecat l'any 1889. Per la seva estructura uniforme sembla clar que devia ser feta en una sola fase.</p> | 41.8247700,1.7076900 | 392680 | 4631128 | 1889 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63068-foto-08229-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63068-foto-08229-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63068-foto-08229-191-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda del portal: 1889 | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||
| 63070 | Ballarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ballara-0 | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 208).</p> <p>PÉREZ-BASTARDAS, Alfred (1991). Els Bastardes. Estudi genealògic d'una família catalana. Barcelona, p. 15-16.</p> | XIX-XX | En ruïna, sense sostre. | <p>Casa de pagès, actualment en ruïna, que està emplaçada vora el torrent de la Vall del Puig. És tracta d'una construcció de dimensions mitjanes, de planta rectangular i força estreta, que consta de planta baixa més un pis i golfes. Originàriament la casa era més curta i, probablement al final del segle XIX o començament del XX, fou allargada i sobrealçada. La façana principal, encarada cap al sud-oest, presenta una estructura regular i simètrica, en base a tres eixos d'obertures. Aquestes són emmarcades amb llindes i brancals de pedra, excepte a la part ampliada, on les finestres són emmarcades amb maó. Els murs són de maçoneria i, a la resta de façanes, pràcticament no hi ha obertures. L'interior era compartimentat en dues estances més l'ampliació de llevant. La casa té petits coberts adossats a cada costat. Malgrat el seu estat de ruïna ha conservat bé la tipologia i volum originaris. A uns 10 m a l'est de la casa es conserva un interessant forn de calç.</p> | 08229-193 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>No tenim informació antiga sobre l'origen d'aquesta casa que, per la seva tipologia constructiva, podria situar-se al segle XVIII o començament del XIX. Durant el segle XIX formava part de l'heretat de Junyent i Bastardas (masos del terme de Fals, municipi actual de Fonollosa). Mes endavant, possiblement al final del segle XIX o començament del XX, fou eixamplada i sobrealçada.</p> | 41.7958400,1.6981800 | 391841 | 4627928 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63070-foto-08229-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63070-foto-08229-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63070-foto-08229-193-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | La casa es troba molt a prop del termenal entre els municipis de Sant Mateu de Bages i Fonollosa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 63072 | Puigdellívol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigdellivol | <p>AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 31, 129.</p> <p>BASTARDAS, Josep (2014). De les terres de Domenic als termes de Castelltallat, Fals i Camps. Una visió històrica sobre els dominis senyorials d'aquest territori des de l'època carolíngia fins a l'època moderna (ss. X-XVI). Treball inèdit.</p> <p>CASCANTE, Pere; FÀBREGA, Albert (2018). Estudi històric i arquitectònic de la casa Vilalta de Sant Mateu de Bages (Castelltallat). Joan Borrós Sala (promotor).</p> <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 87).</p> | XIII-XX | <p>Masia d'origen medieval i de grans dimensions, que ha estat una de les més importants a la zona de Castelltallat. Està emplaçada en un altiplà que constitueix un contrafort meridional de la serra de Castelltallat. El conjunt consta d'un gran cos residencial adossat a una masoveria, tot formant un pati interior, més un bon nombre de coberts (alguns adossats i d'altres aïllats) així com una capella dedicada a Sant Antoni Abat. El cos residencial disposa de planta baixa més un pis i golfes. Adopta una planta en forma de L, amb un portal adovellat que dóna accés al conjunt per la part de ponent. La casa s'ha anat formant al llarg de diferents etapes. La part més antiga probablement cal situar-la al sector del mig, i posteriorment s'hauria allargat per ambdós costats i també cap al nord, on hi ha un cos més estret que havia estat masoveria. El portal principal, format per un arc de mig punt adovellat, es troba a la façana nord-est. En aquesta façana, obrada amb un aparell de carreus més o menys disposats en filades, hi trobem diverses finestres de distribució irregular. Tanmateix, és la façana oposada, encarada al sud-oest, la que presenta un esquema més regular, amb diverses finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Algunes han estat transformades en balcons o renovades modernament. Aquest sector, però, queda parcialment tapat per una zona de coberts adossats a la planta baixa. A l'extrem de llevant l'edifici es completa amb cos lleugerament més alt en el qual destaca una galeria de tres arcades més tres balcons a la part superior. Al nord-est hi ha adossada una altra masoveria, que és una edificació més senzilla, assentada en un terreny amb desnivell. Consta de planta baixa i un pis, i la coberta és a un sol vessant. La Façana exterior, encarada al nord-est, és molt austera i només compta amb un portal i tres finestres superiors. La construcció s'allarga cap a llevant amb uns coberts. La masia de Puigdellívol, que destaca per la solidesa i qualitat arquitectòniques, ha conservat molt bé la tipologia i els volums originaris.</p> | 08229-195 | Demarcació de Castelltallat | <p>Josep Bastardas ha resseguit els inicis de la família Puigdellívol en base a documentació, entre d'altra, de l'arxiu del mas Bastardas (de Fals). Segons aquest estudiós (BASTARDAS, 2014: 22), el cognom Puigdellívol no aparegué fins el segle XIII i no s'imposà com a tal fins el XIV-XV. El primer Puigdellívol documentat (a mitjans del segle XIII) es deia Pere de Cardona Puigdellívol. Probablement era un membre de la família dels Cardona, representant del vescomtat en aquesta zona i, segons Bastardas, membre de l'Orde del Temple. Si més no, era administrador dels béns que aquest Orde tenia en aquestes terres i estaria relacionat amb la comanda templera de Granyera (Cervera). Segons Bastardas, quan es traslladava a Castelltallat Pere de Cardona residia al mas de Vilalta i signava documents amb el nom de Pere de Cardona Puigdellívol. Aquest segon cognom es pot considerar un antecedent del llinatge Puigdellívol; probablement es tracta del primer personatge cognominat així. El mas Puigdellívol possiblement es bastí a finals del segle XIII o començaments del XIV. Segons Bastardas, el mas Vilalta, situat molt a prop, complia funcions administratives com a seu de la batllia dels termes de Castelltallat, Fals i Fonollosa, mentre que el nou mas de Puigdellívol era la residència de la família (els Franquès-Puigdellívol) que exercien el càrrec de batlles o síndics, i també el de procuradors dels Cardona, que eren els senyors de Castelltallat. Existien importants llaços de parentiu entre les famílies dels masos principals d'aquesta zona: Vilalta, Puigdellívol, Bacardit de Llumars (o Lomarch) i Bastardas (aquest en terme de Fals). Així, per exemple, l'any 1510 un cabaler del mas Puigdellívol, que podria ser Miquel Puigdellívol, es casà amb la pubilla de Vilalta, de manera que els Puigdellívol van entrar al mas veí de Vilalta (FÀBREGA, 2018: 101). Uns anys més tard, el 1568, els propietaris del mas Puigdellívol van vendre als de Vilalta el mas derruït de na Maria (FÀBREGA, 2018: 105). En un capbreu de l'any 1686 consta com a propietària del mas Puigdellívol Victòria Puigdellívol, viuda, i el seu fill Joan. La masia va tenir un nou període de prosperitat a la segona meitat del segle XVIII. Tal com mostren les abundants inscripcions en llindes de les façanes, entre els anys 1743 i 1789 la casa fou engrandida i aleshores es bastí la major part de la construcció que avui es pot veure. Al segle XIX alguns membres destacats de la família, com Benet Puigdellívol, van tenir un paper rellevant en la primera i segona guerra carlina. Estaven relacionats amb Benet Bastardas i el general Benet Tristany. Ja al segle XX, els Puigdellívol continuaven sent una família amb importants possessions i alguns dels seus membres, establerts a Barcelona, es dedicaven a l'advocacia. A la segona meitat del segle XX encara es van fer obres d'envergadura al conjunt: el 1973 s'aixecaren tres grans coberts adossats, de pedra, i el 1976 es bastí una capella dedicada a Sant Antoni de Pàdua, amb sis nínxols sota l'altar on s'hi van enterrar membres de la família Puigdellívol, per la qual cosa van haver d'obtenir una llicència especial del Vaticà. Entorn del 2010 els Puigdellívol van vendre la masia als actuals propietaris. Des de la dècada de 1980 el masover és Francesc Hernández.</p> | 41.7997500,1.6686400 | 389394 | 4628400 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63072-foto-08229-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63072-foto-08229-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63072-foto-08229-195-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda del cos de ponent: 1743 Inscripció al portal d'accés general: 1743 Inscripció en diverses llindes del cos principal: 1776 Inscripció a la façana principal: Banet Puigdellívol a fet la presen obra 1798 Inscripció a la façana oest: 1745 Inscripció a la galeria est: 1798 Inscripció als grans coberts de llevant: 1973 Informació oral facilitada per Francesc Hernández i Josep Bastardas | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 63073 | Masoveria de Puigdellívol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-puigdellivol | <p>AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 31, 129.</p> <p>BASTARDAS, Josep (2014). De les terres de Domenic als termes de Castelltallat, Fals i Camps. Una visió històrica sobre els dominis senyorials d'aquest territori des de l'època carolíngia fins a l'època moderna (ss. X-XVI). Treball inèdit.</p> <p>CASCANTE, Pere; FÀBREGA, Albert (2018). Estudi històric i arquitectònic de la casa Vilalta de Sant Mateu de Bages (Castelltallat). Joan Borrós Sala (promotor).</p> <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 231).</p> | XVIII-XIX | <p>Masoveria que forma part del gran conjunt arquitectònic de Puigdellívol. Està emplaçada al nord-est, tot tancat per aquest sector un pati interior. Es tracta d'una edificació senzilla, especialment en comparació amb la casa principal. És de planta rectangular i s'assenta sobre un terreny amb desnivell. Consta de planta baixa i un pis. La coberta és a un sol vessant i, per la banda est, la construcció s'allarga amb un seguit de coberts. La Façana exterior, encarada al nord-est, és molt austera i només compta amb un senzill portal i tres finestres superiors. Els murs, actualment a pedra vista, són fets amb carreus de petit tamany de disposició irregular.</p> | 08229-196 | Demarcació de Castelltallat | <p>Josep Bastardas ha resseguit els inicis de la família Puigdellívol en base a documentació, entre d'altra, de l'arxiu del mas Bastardas (de Fals). Segons aquest estudiós (BASTARDAS, 2014: 22), el cognom Puigdellívol no aparegué fins el segle XIII i no s'imposà com a tal fins el XIV-XV. El primer Puigdellívol documentat (a mitjans del segle XIII) es deia Pere de Cardona Puigdellívol. Probablement era un membre de la família dels Cardona, representant del vescomtat en aquesta zona i, segons Bastardas, membre de l'Orde del Temple. Si més no, era administrador dels béns que aquest Orde tenia en aquestes terres i estaria relacionat amb la comanda templera de Granyera (Cervera). Segons Bastardas, quan es traslladava a Castelltallat Pere de Cardona residia al mas de Vilalta i signava documents amb el nom de Pere de Cardona Puigdellívol. Aquest segon cognom es pot considerar un antecedent del llinatge Puigdellívol; probablement es tracta del primer personatge cognominat així. El mas Puigdellívol possiblement es bastí a finals del segle XIII o començaments del XIV. Segons Bastardas, el mas Vilalta, situat molt a prop, complia funcions administratives com a seu de la batllia dels termes de Castelltallat, Fals i Fonollosa, mentre que el nou mas de Puigdellívol era la residència de la família (els Franquès-Puigdellívol) que exercien el càrrec de batlles o síndics, i també el de procuradors dels Cardona, que eren els senyors de Castelltallat. Existien importants llaços de parentiu entre les famílies dels masos principals d'aquesta zona: Vilalta, Puigdellívol, Bacardit de Llumars (o Lomarch) i Bastardas (aquest en terme de Fals). Així, per exemple, l'any 1510 un cabaler del mas Puigdellívol, que podria ser Miquel Puigdellívol, es casà amb la pubilla de Vilalta, de manera que els Puigdellívol van entrar al mas veí de Vilalta (FÀBREGA, 2018: 101). Uns anys més tard, el 1568, els propietaris del mas Puigdellívol van vendre als de Vilalta el mas derruït de na Maria (FÀBREGA, 2018: 105). En un capbreu de l'any 1686 consta com a propietària del mas Puigdellívol Victòria Puigdellívol, viuda, i el seu fill Joan. La masia va tenir un nou període de prosperitat a la segona meitat del segle XVIII. Tal com mostren les abundants inscripcions en llindes de les façanes, entre els anys 1743 i 1789 la casa fou engrandida i aleshores es bastí la major part de la construcció que avui es pot veure. Al segle XIX alguns membres destacats de la família, com Benet Puigdellívol, van tenir un paper rellevant en la primera i segona guerra carlina. Estaven relacionats amb Benet Bastardas i el general Benet Tristany. Ja al segle XX, els Puigdellívol continuaven sent una família amb importants possessions i alguns dels seus membres, establerts a Barcelona, es dedicaven a l'advocacia. A la segona meitat del segle XX encara es van fer obres d'envergadura al conjunt: el 1973 s'aixecaren tres grans coberts adossats, de pedra, i el 1976 es bastí una capella dedicada a Sant Antoni de Pàdua, amb sis nínxols sota l'altar on s'hi van enterrar membres de la família Puigdellívol, per la qual cosa van haver d'obtenir una llicència especial del Vaticà. Entorn del 2010 els Puigdellívol van vendre la masia als actuals propietaris. Des de la dècada de 1980 el masover és Francesc Hernández.</p> | 41.7999100,1.6688000 | 389407 | 4628417 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63073-foto-08229-196-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc