Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 63232 | Sínia de cal Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-cal-pons | XX | Estructura interior en estat precari | <p lang='ca-ES'><span>Uns 400 metres al sudoest de la masia de cal Pons hi ha una sínia que regava els horts de la masia. És del tipus conegut com a sínies de rosari o de taps, característiques del tombant de segle XX. Aquest sistema era especialment útil quan l’aigua es trobava molt fonda. Per la seva mecànica, la sínia es pot datar a la dècada de 1910 o 1920. </span></p> <p lang='ca-ES'><span>De sínies n’hi ha de diversos tipus. Les sínies denominades de catúfols, introduïdes pels àrabs i de tradició medieval, constaven d’una roda vertical que anava captant l’aigua mitjançant una mena de gerros. Són les més arcaiques i van subsistir fins al segle XIX. A finals del segle XIX es van anar substituint per les sínies de rosari o de taps. Més tard es van imposar encara les sínies de pistons, activades mitjançant bieles que bombaven l’aigua. Tots aquests tipus eren activats amb tracció animal. </span></p> <p lang='ca-ES'><span>A l’interior de la construcció hi trobem el pou, potser de més de 15 metres de profunditat, junt a la maquinària de la sínia, que és d’acer mecanitzat. Seguint la tipologia habitual de les sínies de taps, el mecanisme consisteix en un eix vertical unit a una barra horitzontal, que és on anava junyit l’animal que donava voltes i accionava la sínia. L’eix pivota sobre un dau a terra i està fixat amb un coixinet a una biga. L’eix està connectat a un engranatge format per una corona que engrava un pinyó de 18 dents. Aquest queda unit a una barra horitzontal a l’extrem de la qual hi ha una roda que fa girar una cadena en forma de bucle. És el rosari, que baixa fins al fons del pou. Mitjançant unes denes o taps de cautxú, l’aigua que pujava per la cadena era retinguda per les denes, fins que arribava a un embut on desguassava cap a un conducte que portava a la bassa de l’hort. Actualment la sínia està inactiva, però la maquinària es troba en bon estat i amb una mica de greix podia funcionar.</span></p> | 08229-371 | Masia de cal Pons. Demarcació de Castelltallat | 41.7909900,1.6217400 | 385482 | 4627489 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2025-09-25 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 63038 | Ca l'Eloi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-leloi | <p>BASTARDAS, Josep (2014). De les terres de Domenic als termes de Castelltallat, Fals i Camps. Una visió històrica sobre els dominis senyorials d'aquest territori des de l'època carolíngia fins a l'època moderna (ss. X-XVI). Treball inèdit.</p> <p>BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Santa Maria de la Sala', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 454-455.</p> <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 175).</p> <p>PIÑERO, Jordi (2011). Mapa del patrimoni cultural de Puig-Reig. Fitxa 224 (Periques). Diputació de Barcelona.</p> | XIII-XIX | En ruïna. Sense coberta i en greu procés de degradació. | <p>Antic casal gòtic de característiques senyorials, posteriorment transformat en una masia, el qual es troba actualment en estat de semi-ruïna. Es troba emplaçat a l'extrem est d'un petit altiplà (anomenat pla de ca l'Eloi), amb excel·lents vistes sobre la conca del Cardener i també amb contacte visual amb la masia de La Sala. Precisament comparteix amb aquesta altra casa unes característiques arquitectòniques i un patró d'edifici pràcticament idèntic i que podria explicar-se per la presència de l'Orde del Temple en aquesta zona. El conjunt té el casal gòtic com a nucli de la construcció, al qual se li va afegir un cos adossat a llevant (al segle XVIII) i un seguit de coberts de treball que avui ocupen les cares sud i oest. El casal gòtic és un edifici de planta rectangular perfectament planificat i regular, força alt i bastit amb uns sòlids murs fets amb carreus rectangulars de tamany mitjà ben disposats en filades. Consta de planta baixa més un pis i planta sota coberta. El portal d'entrada, adovellat, es trobava a la façana est i actualment ha quedat integrat dins l'ampliació del cos lateral. Però la façana més distingida era la de migdia. Sembla que tenia com a elements principals dos finestrals simètrics, dels quals s'ha conservat el de l'esquerra. Es tracta d'un finestral gòtic geminat, el qual ha perdut la columneta central. El de la dreta podia ser de característiques similars, però sembla que es remodelà per transformar-lo en una finestra més petita. La part superior presenta una galeria amb dues arcades que podria ser posterior. En aquesta façana hi ha també una porta molt simple. La resta de façanes del casal tenen diverses finestres, de distribució força regular, emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Destaca la que hi ha a la façana de ponent, amb una llinda decorada amb un arc renaixentista. L'interior del casal presenta una estructura perfectament planificada que es distribueix en base dues crugies pràcticament simètriques. Així, les dues primeres plantes de l'edifici es sustentaven en tres arcs diafragmàtics ogivals a cada crugia. Això configurava unes àmplies sales de caràcter noble tant a la planta baixa com al primer pis. Aquesta estructura s'ha conservat de manera parcial a causa de l'esfondrament de la part central de l'edifici i de modificacions puntuals fetes en l'última fase de la masia. Cal remarcar que les dovelles dels arcs diafragmàtics, així com altres blocs petris significatius, han estat fets amb un tipus de pedra de color vermellós, un recurs ornamental que s'utilitza de manera similar a La Sala i en altres masies antigues de la zona. Possiblement al segle XVIII, o tal vegada ja amb anterioritat, el casal fou adaptat com a masia convencional bo i afegint-hi el cos de llevant i un bon nombre de coberts. Això no obstant, l'estructura bàsica del casal gòtic s'ha conservat en els seus trets bàsics. Considerem que ca l'eloi és un exemple excepcional d'aquest tipus de casal gòtic rural. Pel fet de conservar l'estructura interior en bona part i amb relativament poques alteracions i per la seva possible vinculació amb els templers.</p> | 08229-161 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>Podria ser que aquest gran casal gòtic formés part d'un complex que tenia dos edificis destacats, molt propers, comunicats visualment entre si i de característiques arquitectòniques pràcticament idèntiques. Es tracta de la Sala i ca l'Eloi. Sobre cap dels dos coneixem gaire documentació antiga. En referència a la Sala, la casa o domus està documentada des del segle XII, tot i que molt probablement era anterior. L'estudiós Josep BASTARDAS (2014) sosté la tesi que la Sala era el centre administratiu d'un territori que, a finals del segle X, va passar al domini del monestir de Santa Cecília de Montserrat. Aquest autor també sosté que l'Orde del Temple va tenir una presència destacada a la Serra de Castelltallat, amb possessions al sector de ponent d'aquesta serra (Claret dels Cavallers, Vilalta i Castelltallat) i també més a llevant, concretament en els dos casals de la Sala i ca l'Eloi. Bastardas argumenta que hi ha documentació del seu l'arxiu particular (procedent del mas Bastardas de Fals) que permet afirmar que entorn de 1230 un personatge molt important dins l'Orde del Temple, Bernat de Claret, administrava terres que podrien situar-se a la zona de ca l'Eloi i de la Sala. Si aquesta hipòtesi fos confirmada ajudaria a explicar l'existència d'aquests dos grans casals, basttits en la seva estructura bàsica entre els segles XII-XIII, d'arquitectura molt similar i que reflexteixen una tipologia força allunyada de la d'un mas convencional. Un paral·lel en aquesta mena de casal gòtic rural podria ser el de Periques: un convent-granja de la comanda templera de Puig-Reig (PIÑERO, 2011). En definitiva, la Sala i ca l'Eloi podrien formar part d'un complex templer iniciat a la primera època d'aquest orde el qual, segons Bastardas, estaria vinculat als vescomtes de Cardona i a la comanda templera de Granyera (Cervera). Tot i que no es tractaria d'una comanda templera, ja que la documentació no ho avala, a la pràctica funcionaria d'una manera semblant, sota un administrador en la persona de Bernat de Claret. Un altre element que avalaria aquesta hipòtesi és la presència en un petit mas molt proper (el Solarot) d'un gravat amb una creu patent o templera, tot i que la seva datació és incerta. Pel que fa específicament al mas de ca l'Eloi, l'any 1552 ja apareix amb aquest nom (Aloy). Concretament en un document dels censos del castell de Sant Mateu amb motiu del casament de la filla de l'antic senyor Gàver amb el nou senyor, de la família Peguera (Arxiu Comarcal del Bages, AHPM 4241, notari Antoni Lluís Avellà, 1559-1564). Concretament hi apareix un tal Joan Tries, alies Aloy. Això fa suposar que amb anterioritat la casa ja es coneixia amb aquest nom. Tanmateix, sembla que els Aloy a Sant Mateu de Bages no són anteriors al segle XVI. Segons informa la inscripció d'una llinda de la casa, el 1799 el propietari era Joan Aloy.</p> | 41.8116000,1.7255300 | 394140 | 4629644 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63038-foto-08229-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63038-foto-08229-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63038-foto-08229-161-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda d'una finestra del cos de llevant: JUAN ALOY ME FESIT 1788 IHS Uns 500 m al sud-oest de ca l'Eloi es conserven les restes d'una casa coneguda com a Casalot de ca l'Eloi. | 93|94|95|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 63270 | Castell de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-coaner | <p>BASTARDAS, Josep (2014). De les terres de Domenic als termes de Castelltallat, Fals i Camps. Una visió històrica sobre els dominis senyorials d'aquest territori des de l'època carolíngia fins a l'època moderna (ss. X-XVI). Treball inèdit. BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 408. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Castell de Coaner', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 461-465. BOLÒS, J (1997). Castells de la Catalunya Central. Angle editorial. Fundació Caixa Manresa. CABAÑERO, B (1996). Los castillos catalanes del siglo X. Circunstancias históricas y cuestiones arquitectónicas. Saragossa. CATALÀ, Pere; A.P. (1976). 'Castells de Sant Mateu de Bages -o de les Planes-, Salo, Meià i Claret'; Els Castells catalans, vol. V. Barcelona, Rafel Dalmau Editors, p. 759 - 771. Pujades, J. (2001): Memòria de l'excavació arqueològica desenvolupada l'any 2001 al Castell de Coaner. Núm. mem. 3723. COMAS ARS, Bernat (2010, 2011). 'Retalls de Coaner (part 1, part 2)', web Amics de Coaner (http://www.amicsdecoaner.org) SITJES MOLINS, Xavier (2013). Els castells i torres medievals del Bages, Centre d'Estudis del Bages, Col·lecció Monogràfics, 29, Manresa, p. 60-63 VILADÉS LLORENS, Ramon (2012). D'un temps d'un país. El Semís de Coaner. La Patumaire Edicions, Berga (edició particular), p. 52-55.</p> | X-XIV | Restaurat el 2001 | <p>Antic castell del qual en resta una torre circular i els fonaments d'unes estances adjacents que devien correspondre a l'habitatge del castlà. Està situat sobre un turó rodejat en part de penya-segats i al costat de la masia de can Serra i de l'església parroquial de Coaner. La torre de Coaner és una construcció creada per a la defensa col·lectiva i un bon exemple dels primers castells de torre circulars. Té una alçada de 16,4 m i un diàmetre exterior de 7,3 m. Exteriorment es troba ben conservada i pràcticament no té obertures. La porta, com era habitual, es troba a una alçada considerable, en aquest cas a uns 7 m de terra, al nivell del primer pis i encarada a llevant. Té els brancals avançats respecte l'arc, essent l'obertura exterior de la porta més ampla que a l'extrem inferior. El parament és fet amb pedres trencades, sense escairar ni polir, unides amb morter de calç i disposades en filades, per bé que en alguns trams sembla perdre la regularitat. S'aprecia una clara línia de separació entre la part més alta i la part baixa, que podria correspondre a la separació entre dos pisos. A la part superior es mantenen encara els merlets com a element defensiu. L'espai interior és ocupat pels baixos, dos pisos i un terrat superior. La separació dels nivells superiors ve donada per dues arcades situades al centre de la torre que van d'una banda a l'altra. A les parets del pis que correspon al nivell de la porta, sobre l'arrebossat de morter de calç, es conserven una sèrie d'interessants grafits, datats als segles XIII o XIV. Representen bàsicament diversos vaixells i una construcció. Sobre un carreu de l'arcada, també hi ha gravada una escena amb animals. Les excavacions realitzades l'any 2001 han posat el descobert dues estances al costat nord, gairebé adossades al mas de can Serra, i vestigis del recinte murat que envoltava la torre. Aquests treballs van permetre documentar sis fases evolutives del conjunt. S'hauria iniciat a la segona meitat del segle X, moment en què s'aixecà la torre amb els merlets inclosos. Al segle XI hi hauria la primera expansió del recinte fortificat, mentre que al llarg de l'edat mitjana es farien contínues reformes fins al 1300, quan es remodelaria la torre i el castell. Entorn d'aquests anys es van realitzar els grafits. A partir del segle XVII el castell s'aniria abandonant com a lloc residencial.</p> | 08229-409 | Nucli de Coaner. Demarcació de Coaner | <p>Alberto López Mullor, del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, l'any 1995 va trobar en aquest indret abundant ceràmica ibèrica, per la qual cosa és del tot probable que, com succeeix en molts altres casos, el castell medieval estigui situat sobre en antic poblat o oppidum ibèric. Alguns historiadors creuen que, abans de la construcció de la torre de pedra actual, a la segona meitat del segle X, ja hi havia en aquest indret alguns tipus de fortificació més precària. Segons J BASTARDAS (2014) es tractaria d'un dels castells que en un document de l'any 955 s'esmenten amb el terme Terra Gardila (terra de guàrdies). El primer esment documental del castell com a tal és de l'any 960 amb el nom de Quovece negro, i formava part del comtat de Berga, com gairebé tota la vall de la riera de Coaner, on es situava la marca de Berga (a la riba dreta del riu Cardener). Era un castell termenat. El domini eminent pertanyia als comtes de Cerdanya, i després de l'estroncament d'aquesta dinastia als comtes de Barcelona. Segons les excavacions arqueològiques, la construcció de la torre de pedra devia fer-se en aquesta segona meitat del segle X, una mica abans de la consagració de l'església de Sant Julià, l'any 1024. El feudatari comtal del castell (que apareix amb el nom de Codener) era el senyor de Catelladral, Ramon Bernat de Castelladral, que entre el 1068 i 1135 jurà fidelitat a quatre comtes diferents per aquest castell. Després apareix una família anomenada Coaner, si bé semblen més uns castlans que uns feudataris comtals. L'any 1319 apareix, també amb la funció de castlà, Arnau de Vernet. El segle XIV el castell entrà en un seguit de vendes i recompres reials molt habitual en aquest període. Així, el 1381, el rei Pere el Cerimoniós va vendre el castell al noble Francesc de Perellós junt amb altres de la vegueria del Bages. Més tard, els habitants de Santpedor van comprar el 1400 aquest conjunt de castells i viles, i el 1424 van vendre al comte de Cardona la jurisdicció dels castells de Coaner i Torroella. Per tant, la casa comtal de Cardona esdevingué senyora del castell de Coaner i l'incorporà al seu comtat, on es va mantenir fins a l'extinció dels senyorius. Entorn del segle XVI al costat del castell es formà un mas, que a mitjans d'aquest segle estava sota el domini del mas Soler Nou, molt proper. L'any 1555 amb el casament entre Constança Solernou (que va rebre aquest i altres masos com a dot) i Narcís Torras de Serrateix en funda la nissaga dels propietari de can Serra, que és el nom d'aquesta masia, propietària actualment del castell. L'any 2001 el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, en col·laboració amb l'Ajuntament de Sant Mateu de Bages, portà a terme una intervenció arqueològica a la torre en el marc del projecte de restauració i consolidació de la mateixa.</p> | 41.8326700,1.7131900 | 393150 | 4631998 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63270-foto-08229-409-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63270-foto-08229-409-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-22 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||
| 63251 | Molí de Salo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-salo | <p>CAROL, Josep (1992). Salo, història d'un poble o Fills per l'Església, Casal Parroquial, Cervera, p. 4, 21, 22.</p> <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 16).</p> | XVII-XX | <p>Antic molí emplaçat vora la riera de Salo, uns 300 metres al nord-est del nucli de Salo. El conjunt consta d'un gran cos residencial que integra la casa de l'amo, l'antiga masoveria i les instal··lacions del molí, així com els vestigis de la bassa del molí i un bon nombre de coberts aïllats, tant a llevant com a ponent de la casa. El cos residencial adopta una planta totalment irregular, amb tres grans construccions que formen dos angles i que són el fruit de múltiples fases d'ampliació. El cos més antic és el de migdia, concretament la part central on hi trobem un portal adovellat que dóna pas a les instal·lacions del molí. D'aquí la casa es va expandir (sobretot al segle XVII) cap als dos costats. La distribució d'aquesta façana és totalment irregular. Consta de planta baixa més dos pisos. Hi trobem diversos portals, finestres i balcons de tipologia ben diversa. Destaca una finestra situada al segon pis decorada amb motllures de tradició renaixentista. L'altre cos també força antic és el de llevant, on hi trobem diverses finestres amb llindes i brancals de pedra. Aquests cossos constituïen l'antiga casa de l'amo. L'any 1908, després d'uns greus aiguats, es va procedir a una important remodelació i s'aixecà un nou cos, corresponent a la nova casa de l'amo. La seva façana, encarada a l'est, és una obra més regular, amb portal rematat amb arc escarser, balcó i dues finestres. Aquesta construcció de principis de segle XX és una obra d'àmplies proporcions que s'allarga cap a l'oest i al nord adoptant una planta en forma de L. Té diverses obertures, ja de distribució més regular, sobretot a la façana encarada cap a migdia. Posteriorment, ja a la dècada de 1960, aquesta part s'amplià amb un nou cos, a l'angle nord-est, obrat amb totxo. Entre els angles que formen aquestes grans construccions hi queda un espai en forma de quadrat que era ocupat per la bassa del molí, i que s'allarga cap a ponent. Al costat de llevant s'aixequen tres grans conjunts de coberts aïllats que han conservat molt bé la seva tipologia tradicional. El que hi ha més al sud (construït l'any 1902) tenia un espai als baixos que era anomenat el Recolliment dels pobres i donava servei a gent amb pocs recursos. A llevant hi ha coberts més petits i una zona enjardinada. Pel que fa a les instal·lacions de l'antic molí, es troben en força bon estat de conservació. La bassa té una forma molt allargada, de 70 x 10 m. Un aspecte interessant és que l'entrada d'aigua cap al molí es feia mitjançant un pou de forma cilíndrica. Aquest fet gens habitual, juntament amb la circumstància que en el pou l'aigua hi neix, ens fa pensar que es tractava d'un antic aprofitament d'aquest aflorament natural que podria ser anterior al molí, tot i que l'obra actual, feta amb grossos carreus perfectament escairats i de molta qualitat, és contemporània al molí. Un altre fet remarcable és que el molí funcionava amb un mecanisme de roda vertical, contràriament al que és més habitual, la roda horitzontal. Es conserva molt bé l'estança on anava col·locada la roda: una sala molt alta i coberta amb volta apuntada. Tota l'obra és de gran qualitat i feta amb carreus ben escairats. A la volta s'observa el forat per on queia l'aigua i, a la part inferior, el túnel del carcabà (actualment tapiat) per on l'aigua desguassava cap a la riera. Actualment hi trobem una turbina, que a mitjans de segle XX va substituir l'antiga roda. A la cambra del damunt es conserven les dues moles que tenia el molí: una per a la farina i l'altra per a l'oli.</p> | 08229-390 | Demarcació de Salo | <p>En un document de l'any 966 en què el comte de Cerdanya Sunifred atorga el castell de Salo al monestir de Sant Llorenç prop Bagà es fa esment que els drets del castell incloïen dos molins emplaçats al riu anomenat Duàrria (riera de Salo). És ben segur, doncs, que un d'aquests molins era el Molí de Salo, que en els seus inicis estaria, com era habitual, sota el domini del senyor del castell (CAROL, 1992: 4). L'existència d'un aflorament natural d'aigua al punt d'entrada de la bassa cap al molí ens fa pensar que en aquest lloc des d'antic hi havia hagut algun tipus d'aprofitament de l'aigua, tal vegada un simple pou o viver. Cal dir que una mica més avall de la resclosa del molí hi ha l'anomenat Toll d'aigua calenta, on l'aigua té una temperatura més alta. Tal com succeeix amb altres molins, a més del molí fariner n'hi havia un d'oli i també una ferreria. L'altre molí esmentat en el document era, amb tota probabilitat, el que estava molt a prop del castell de Mejà i posteriorment passà al mas el Puig, successor d'aquest castell. D'aquest segon molí actualment només en resten vestigis de la resclosa i el rec. Les construccions més antigues del conjunt, que són la part baixa del molí, es podrien situar de manera genèrica entre els segles XIII-XVII. Tota aquesta part és una obra molt sòlida i de qualitat, amb una interessant volta apuntada de tradició gòtica. És en aquest sector on hi trobem les inscripcions més antigues, que són del 1633 i 1636. Al segle XVIII el molí ja era propietat de la família Esquius, que continua habitant-lo en l'actualitat. A mitjan de segle XIX el propietari era Josep Esquius, casat amb Josepa. El següent hereu fou Josep Esquius Portella, i els següents: Josep Esquius Lleopart, Josep M. Esquius Gangonells i Josep Esquius Gràcia. El Molí de Salo era una de les cases més fortes d'aquest terme, i va anar adquirint diversos masos de la zona: l'Oriol, cal Trilla i el Puig. Pels volts del tombant de segle XX Josep Esquius Portella va adquirir el Solsonet i, al nucli del poble, cal Pastor i cal Teixidor. Un germà de Josep fou mossèn Àngel Esquius Portella (1887-1943), capellà a Bergús, Cardona, Llanera i, en els seus darrers anys, a la mateixa parròquia de Salo. A mitjans del segle XIX un fadristern dels Esquius va fundar un altre molí i ferreria, situat més a prop de Salo. S'anomenà cal Ferrer de la Creu i va estar en funcionament fins ben entrat el segle XX. El fort aiguat que l'any 1907 va afectar les conques del riu Cardener va provocar greus destrosses al Molí de Salo, sobretot a la masoveria, que era la construcció més propera a la riera. L'any següent Josep Esquius Portella va portar a terme una important remodelació del conjunt: edificà una nova casa de l'amo, a la part més alta (al nord), i la masoveria ocupà una part de l'antiga casa de l'amo, que era al cos de migdia. A mitjans de segle XX Josep Esquius Lleopart va substituir l'antiga roda hidràulica per una turbina. Això va permetre que el molí generés electricitat que es subministrava al poble de Salo. A partir d'aleshores el molí treballava de nits, mentre que de dia funcionava com una petita central elèctrica. El Molí de Salo va funcionar fins a la dècada de 1960.</p> | 41.8465900,1.6472500 | 387699 | 4633628 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63251-foto-08229-390-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63251-foto-08229-390-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63251-foto-08229-390-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Finestra sobre el portal adovellat: 1633 Portal dret de la façana de migdia: 1636 Portal esquerra de la façana de migdia: 1855 Porta esquerra façana de migdia: 1855 Dovella del portal de la façana est: JOSEP ESQUIUS Y PORTELLA any 1908 Cobert del sud-est: 1902 J.E. En un dels portals sud hi ha una inscripció moderna amb el número 1391. Tal vegada algú coneixedor d'algun document va fer inscriure aquesta data, o tal vegada es tracti d'algun tipus de registre que no té res a veure amb cap any. Informació oral facilitada per Josep Esquius Gràcia | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 62966 | Molí del Carner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-carner | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 241).</p> | XVIII-XIX | Estructuralment bo. Entorn envaít per la vegetació. | <p>Antic molí fariner situat al costat de la rasa de Fontanet, just al punt de confluència amb la rasa del Carner. Es tracta d'un indret obac i molt humit que es caracteritzava per tenir gran abundància d'aigua. Les captacions fetes recentment, però, han provocat que la rasa de Fontanet hagi perdut bona part del seu antic cabal. En aquest indret hi ha dues cases més: cal Jepet Subirana (a la dreta) i el Molí (una casa situada a la part més alta, que ha adoptat aquest nom però que no té res a veure amb el molí originari). L'autèntic molí del Carner s'ha conservat estructuralment força bé i consta de tots els elements integrants d'aquest tipus d'infraestructura hidràulica: la casa, la bassa (situada a la part posterior) el rec i la resclosa. Pel que fa a l'habitatge, és una edificació força petita, de planta rectangular, amb planta baixa més un pis. A la planta superior hi havia l'habitatge del moliner, a la planta baixa les instal·lacions del molí i al nivell soterrani la part del carcabà, on encara hi deu haver la roda hidràulica. La façana, encarada al sud-est, té dos portals i, a la planta superior, dues finestres. Aquestes són pràcticament les úniques obertures existents, emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Precisament a la llinda de la porta es conserva una inscripció i un gravat molt original i interessant. A més d'informar dels promotors del molí (construït l'any 1777 pels propietaris de cal Carné) té com a decoració central la figura d'un cavaller muntant el seu cavall. Els murs de la casa són fets amb un aparell format per petits carreus. A la part posterior hi ha adossada la bassa, que adopta una planta més o menys triangular. A la part més fonda, on hi havia l'entrada d'aigua cap al carcabà, té una alçada de més de dos metres. L'interior es troba totalment cobert per la vegetació i pràcticament no és visible. El rec té una llargada d'uns 240 m fins a la resclosa.</p> | 08229-113 | Sant Mateu de Bages | <p>Tal com informa la inscripció de la llinda, aquest molí fou construït per Josep Carner i el seu fill Ramon Carner l'any 1777. La referència a Marià Mestre Pons és menys clara. Podria tractar-se del mestre de cases o tal vegada del moliner. El molí era propietat del mas de cal Carné, situat al nucli de Sant Mateu de Bages. Les seves terres tenien una gran extensió i arribaven fins a la rasa de Fontanet. A l'altra vessant començaven les terres d'un altre gran mas, el de Sant Andreu (ja en terme de Fals, Fonollosa). A cal Carné es conserva una altra inscripció que, segons sembla, procedia d'aquest molí i que diu 'PERA ROBIRA J SANS 1860'. El molí va treballar almenys fins ben entrat el segle XIX. Durant els anys de la Guerra Civil de 1936, per motius d'escassetat es va tornar a posar en funcionament, ja que el mecanisme es conservava en bones condicions. Poc després fou destrossat. Les dues moles del molí es conserven actualment a cal Carné.</p> | 41.7812600,1.7235200 | 393923 | 4626278 | 1777 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62966-foto-08229-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62966-foto-08229-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62966-foto-08229-113-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda del portal: 'AVE MARIA PURISIMA. JOSEPHUS CARNER ET RAYMUNDUS CARNER EJUS FILIUS ME FECERUNT ANO 1777. MARIANO MES TRE PONS'. És a dir: Ave Maria Puríssima. Josep Carner i Ramon Carner, el seu fill, em van fer l'any 1777. Marià Mestre Pons. Informació oral facilitada per Jordi Carné | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||
| 62977 | La Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-12 | <p>BASTARDAS, Josep (2014). De les terres de Domenic als termes de Castelltallat, Fals i Camps. Una visió històrica sobre els dominis senyorials d'aquest territori des de l'època carolíngia fins a l'època moderna (ss. X-XVI). Treball inèdit. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Santa Maria de la Sala', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 454-455. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 173). PIÑERO, Jordi (2011). Mapa del patrimoni cultural de Puig-Reig. Fitxa 224 (Periques). Diputació de Barcelona. SITJES MOLINS, Xavier (1961). 'L'Art antic a la comarca de Bages. Sta. Maria de la Sala', Bages, núm. 96, Manresa, p. 8. SITJES MOLINS, Xavier (2010). Arquitectura civil medieval al Bages. Centre d'Estudis del Bages, Amics de l'Art Romànic del Bages, Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Manresa, p. 19-23.</p> | X-XIX | Casal en semiruïna, sense coberta. En greu procés de degradació. | <p>Antiga domus o casal fortificat situat en un altiplà, al vessant d'un turó que es troba a la zona oriental de la serra anomenada precisament de la Sala. Es tracta d'un indret amb un bon domini visual, tot i que estret, sobre la zona d'Antius, cap a l'est del terme de Sant Mateu. També té contacte visual amb el gran casal de ca l'Eloi. La casa, que es troba en estat de semi-ruïna i ha perdut la coberta, té annexada l'església romànica de la Mare de Déu de la Sala. El cos residencial adopta la forma d'una sòlida edificació de planta quadrada, perfectament regular (d'uns 14 metres de costat) i amb espitlleres a la part baixa. Constava de planta baixa més un pis i possiblement golfes. La façana principal, orientada vers migdia, presenta un aspecte sobri, amb un mur fet de carreus ben disposats en fileres i amb poques obertures. L'excepció és un gran finestral situat al primer pis que, sesons Xavier SITJAS (2010: 10) era inicialment una finestra biforada o geminada i més tard es convertí en balcó. Està decorada als laterals amb unes impostes decorades amb palmetes que, segons Sitjas, són del tipus romànic tardà. Tal vegada es tracti de peces aprofitades de l'església. Més avall destaquen quatre espitlleres de doble esqueixada alineades al nivell de la planta baixa. Quatre estan capçades amb arcs mitrals o angulars monolítics, molt semblants als que trobem en moltes esglésies romàniques. Més avall trobem el portal d'entrada, fet amb un arc de dovelles de color vermellós. En aquesta façana especialment s'hi poden distingir dos tipus d'aparellat: el que es troba a la part baixa (on hi ha les espitlleres) és de característiques romàniques, fet amb carreuons més petits i amb tendència a la forma quadrada, mentre que al de la part alta hi predominen els carreus de tamany més gran i de forma rectangular. Això indicaria que, possiblement, la base de la construcció és obra dels segles XI-XIII, en correspondència amb els elements romànics, i que posteriorment, tal vegada a partir del segle XV en endavant, va patir diverses refeccions. Els murs de la resta de façanes tenen un tipus d'aparellat semblant i presenten característiques força homogènies. A llevant un sòlid contrafort reforça la paret, que té dos finestrals amb ampits treballats, els quals es podrien datar als segles XVI o XVII. El mur de ponent es troba pràcticament esfondrat, però s'hi observa una espitllera. Segons Xavier Sitjas, l'any 1982 el mur encara estava dempeus i hi havia a la part baixa quatre espitlleres sense esqueixada i d'arc de mig punt. A l'interior de la casa la part oest de la planta baixa és ocupada per un magnífic celler sustentat amb quatre arcs diafragmàtics apuntats. Algunes de les dovelles dels arcs, igual com les del portal d'entrada a la casa, són fetes amb pedra de color vermellós que li donen un aire distintiu. A la part nord es conserven dues tines, una altra a l'interior del celler i una més aïllada a la banda est. Pel costat de migdia es conserven restes d'un muret que conformava un petit pati davanter allargassat. Al sud-est s'estén un ampli cobert d'una sola planta que ha perdut la coberta. A la banda de ponent queda un tram força llarg i ben conservat de l'antic camí d'accés, protegit per bons marges de pedra seca. El camí està associat a alguna estructura gairebé adjacent de funció indeterminada. En un turó situat uns 300 m al sud-est de la Sala es conserven les restes d'una casa coneguda com el Casalot de la Sala.</p> | 08229-132 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>El lloc de la Sala constituïa un nucli important, d'origen molt antic, en aquesta zona estratègica de la serra de Castelltallat. Cal dir que només uns 800 m a l'est hi trobem un possible jaciment ibèric. Les notícies documentals sobre la Sala, però, són escasses. Segons Albert Benet, la casa o domus de La Sala està documentada des del segle XII, però en canvi no s'ha trobat constància de l'església en aquests anys. Molt probablement la casa és anterior a l'església, ja que aquesta no té el portal a la banda de migdia, com és habitual, sinó que pel fer d'haver-hi la casa en aquest costat es va situar a la façana nord. L'estudiós Josep Bastardas sosté la tesi que, a finals del segle X, era una possessió del noble Sal·la qui, segons aquest autor, dominava la part més oriental de la serra de Castelltallat, coneguda posteriorment com a serra d'Ares o serra de la Sala. El membre més destacat d'aquesta poderosa família fou el fundador del monestir de Sant Benet de Bages. Segons Bastardas la Sala hauria funcionat com un centre administratiu de les possessions d'aquesta família a la zona. Posteriorment les terres haurien passat dels Sala al monestir de Sant Benet de Bages i, a finals del segle X, a Santa Cecília de Montserrat (segons un document que pertany al fons d'aquest monestir). Aquest monestir va ampliar així els seus dominis en aquesta zona amb la possessió d'un ampli territori que, pels volts del segle XIV, era conegut amb el nom de batllia de Cans (BASTARDAS, 2014). Fos quin fos el seu senyor, el cert és que la rellevància de l'edifici i el fet que disposava d'una església denoten sens dubte que aquest era un centre estratègic en el domini d'aquesta zona de la serra de Castelltallat, inclosa dins l'antic terme del castell de Sant Mateu. De l'anàlisi arquitectònica en podem deduir que la base de la construcció actual és obra dels segles XII-XIII (de característiques romàniques) amb refeccions posteriors, tal vegada a partir del segle XV en endavant, però sense gaires canvis estructurals. Un altre fet rellevant és que molt a prop trobem un altra gran casal, en aquest cas gòtic, però de característiques molt similars. Josep Bastardas sosté la tesi que l'Orde del Temple va tenir una presència destacada a la Serra de Castelltallat. Segons aquest estudiós, l'orde tenia possessions al sector de ponent d'aquesta serra (Claret dels Cavallers, Vilalta i Castelltallat) i també més a llevant, concretament en els dos casals de la Sala i ca l'Eloi. Bastardas argumenta que hi ha documentació del seu l'arxiu particular (procedent del mas Bastardas de Fals) que permet afirmar que entorn de l'any 1230 un personatge molt important dins l'Orde del Temple, Bernat de Claret, administrava terres que podrien situar-se a la zona de ca l'Eloi i la Sala. Si aquesta hipòtesi fos confirmada ajudaria a explicar l'existència d'aquests dos grans casals, basttits en la seva estructura bàsica entre els segles XII-XIII, d'arquitectura molt similar i que reflexteixen una tipologia força allunyada de la d'un mas convencional. Un paral·lel en aquesta mena de casal gòtic rural podria ser el de Periques: un convent-granja de la comanda templera de Puig-Reig (PIÑERO, 2011). En definitiva, la Sala i ca l'Eloi podrien formar part d'un complex templer iniciat a la primera època d'aquest orde el qual, segons Bastardas, estaria vinculat als vescomtes de Cardona i a la comanda templera de Granyera (Cervera). Tot i que no es tractaria d'una comanda templera, ja que la documentació no ho avala, a la pràctica funcionaria d'una manera semblant, sota un administrador en la persona de Bernat de Claret. Un altre element que avalaria aquesta hipòtesi és la presència en un petit mas molt proper (el Solarot) d'un gravat amb una creu patent o templera, tot i que la seva datació és incerta. (continua en l'apartat d'observacions)</p> | 41.8182500,1.7291500 | 394451 | 4630378 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62977-foto-08229-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62977-foto-08229-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62977-foto-08229-132-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | (continuació de l'apartat d'història) En un capbreu de 1334 la Sala apareix com un edifici enderrocat que tenia un nom propi que reflectia el seu passat notable: l'Enderrocada. Sembla que, ja en època moderna, la Sala va perdre el seu antic estatus i va funcionar com una masia més convencional. Dels segles XVIII o XIX en són testimoni les diverses tines que, igual com en la majoria d'explotacions rurals, es troben també a la Sala. El conjunt fou abandonat abans de 1966 i, des d'aleshores, alguns elements de l'església van ser espoliats. Pel que fa a l'església, no devia passar de capella rural. Durant molts anys va acollir una imatge d'alabastre, del segle XIV, coneguda com la Verge Blanca. Tenia molta veneració a la parròquia de Sant Mateu, ja que tenia la consideració de patrona. Ja fa anys que aquesta imatge va desaparèixer i no s'ha pogut localitzar. L'edifici va arribar en bon estat fins als nostres dies, però en abandonar-se el lloc ja havia desaparegut un capitell i una columna del portal, i abans de 1970 desaparegué l'altra columna i el capitell, i després les dovelles de l'arcada. | 92|94|98|85 | 46 | 1.2 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||
| 63101 | Església de Sant Martí de les Feixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-marti-de-les-feixes | <p>BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 411. CAROL, Josep (1992). Salo, història d'un poble o Fills per l'Església, Casal Parroquial, Cervera, p. 30. MARTÍ FEIXAS, Josep (1928). Història de les Feixas, Manresa. SERRA PERIS, Joan (2003). Les Feixes de Coaner (edició particular).</p> | XI | En ruïna i pendent d'una restauració | <p>Antiga església romànica que posteriorment fou convertida en masia i ara resta en estat de ruïna i abandonada. Es troba al lloc conegut com la Solana (500 m al nord-oest de les Feixes de Coaner) on hi havia l'emplaçament originari d'aquesta masia, que el 1595 es traslladà a la ubicació actual. De l'antiga capella en resta l'absis i el mur nord. Constava d'una sola nau i era capçada a llevant per un absis semicircular, que és l'element més ben conservat. Està ornat amb faixes i arcuacions a la manera llombarda habitual del segle XI; concretament, amb un fris de dobles arcuacions cegues entre bandes llombardes. Al compartiment central hi ha una finestra de doble esqueixada rematada amb un arc de mig punt fet amb dovelles. L'aparell, fet amb carreus de tamany petit només escantonats, és disposat ordenadament en fileres. Pel que fa als mur nord de la nau, s'hi observen les noves obertures que s'hi van fer per adaptar la construcció a l'ús domèstic, entre d'altres un forn de pa.</p> | 08229-224 | Demarcació de Coaner | <p>Aquesta església es trobava dins l'antic terme del castell de Coaner i no degué passar mai de capella rural o sufragània de la parròquia de Sant Miquel de Castelltallat. Albert BENET (1984: 460) considera que aquesta església podria ser esmentada l'any 1298 amb el nom de Sant Martí de Cursu, però no hi ha elements suficients per afirmar amb seguretat que el lloc s'anomenava d'aquesta manera. L'església quedà fora de culte quan es construí la nova capella dins l'edifici del mas de les Feixes. Se'n demanà la llicència el 1670 i es construí el 1671 (tal com indica la inscripció de la llinda). La nova capella va obtenir llicència del bisbe de Solsona perquè s'hi enterressin els difunts de la família. El 1712 hi ha constància que ja estava en funcionament una nova església, situada als baixos del mas, mentre que l'anterior va quedar com a dependència de treball. La llicència per edificar-la, però, no es va demanar fins el 1717, i també es va obtenir llicència per a fer-hi enterraments. Així, en poc espai de temps es construïren tres capelles dedicades a Sant Martí. Aquesta tercera església en alguns moments va fer funcions de parròquia, ja que la de Coaner quedava lluny i tenia els accessos difícils. Aquesta capella continua tenint culte de manera esporàdica, especialment per la festivitat de sant Martí de Tours.</p> | 41.8449300,1.6860900 | 390920 | 4633394 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63101-foto-08229-224-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63101-foto-08229-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63101-foto-08229-224-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-04-30 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 92|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 63066 | Església de Sant Martí de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-marti-de-les-planes | <p>BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Martí de les Planes', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 453-454. OLIVARES, D.; TORRAS, M. 'Memòria de la neteja i adequació de l'església de Sant Martí de les Planes. Sant Mateu de Bages, 21 de juny-4 de juliol de 1993'. Amics de l'Art Romànic del Bages. Butlletí de divulgació i informació, núm. 100, p. 435-442. VILLEGAS MARTÍNEZ, Francesc (1981). 'Recuperació d'una església romànica del Bages: Sant Martí de les Planes', Dovella, núm. 3 (desembre, 1981), p. 35-37.</p> | XII-XIII | Església en ruïna, excavada i consolidada. | <p>Antiga església romànica, actualment en ruïnes, que es troba situada en un emplaçament atípic, enmig d'un coster que descendeix per la banda nord respecte al pla de Sant Mateu de Bages. És una edificació romànica datable al final del segle XII o potser ja al XIII. Consta d'una petita nau gairebé quadrada i té la particularitat que està capçada per un absis rectangular, lleugerament més estret. L'orientació és cap a llevant, amb una certa desviació cap al nord. El portal es trobava al capdavall del mur de migdia. Les mides de la nau són 9,54 m de llargària per 6,6 m d'amplària. Els murs, que en alguns punts es conserven fins a més de dos metres d'alçada, presenten un aparell de qualitat, fet amb grossos carreus. Estan farcits amb pedra a l'interior i tenen un gruix considerable, d'1,25 m. La gruixària dels murs en relació a les dimensions modestes del temple li devien conferir un aspecte sòlid i massís. Sembla que la capçalera era il·luminada per tres estrets finestrals. En el mur nord s'hi observa una certa dislocació del parament que alguns han atribuït a un possible terratrèmol. A l'interior el paviment és resseguit per una bancada força ample que devia servir per seure, mentre que la part del presbiteri, separada amb dos graons, era lleugerament més alta. Als murs laterals de l'absis hi ha tres petits forats que devien servir per guardar-hi objectes. En la intervenció de neteja de l'any 1993 es va posar al descobert un habitacle adossat al mur de migdia del presbiteri, el qual no es va arribar a excavar. Exteriorment hi ha altres murs al costat sud-oest, que semblen correspondre a una altra edificació annexa, actualment soterrada. Un aspecte que ens crida l'atenció d'aquesta església és la seva ubicació en un punt excèntric, enmig d'un coster, en un lloc on no hi ha cap mas i molt a prop d'una altra església romànica, la de Sant Miquel de les Planes. Aquesta altra era la capella del castell de Sant Mateu i es troba uns 400 m al sud-est de la de sant Martí. La relació entre una església dedicada a sant Martí (situada en una cota més baixa) i una església dedicada a sant Miquel (al cim d'un turó) és característica de l'època alt-medieval i molt habitual, per exemple, en terres del Prepirineu. El fet que l'església dedicada a Sant Miquel es trobi en una elevació dominant s'explica pel simbolisme d'aquest arcàngel com a custodi i protector. Per això ens sembla que l'església de Sant Martí no té gaire sentit si no s'entén en relació amb la de Sant Miquel, totes dues dins de la propietat de la masia de Les Planes. Així mateix, és probable que vora l'església hi passés algun camí antic.</p> | 08229-189 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>D'aquesta església se'n coneixen poques dades. Apareix esmentada l'any 1361 quan entre d'altres esglésies de Sant Mateu es fa un llegat a Sant Martí, que ha de correspondre a aquesta església. Segurament no va passar de capella rural, sufragània de la de Sant Mateu. El segle XVII ja devia estar sense culte. El 1981 els Amics de l'Art Romànic van fer una neteja del lloc, ja que les ruïnes es trobaven mig colgades. Això va suposar que s'excavés en part el conjunt i va permetre determinar el perímetre de la construcció. L'any 1993 s'hi realitzà una intervenció arqueològica, encarregada a l'empresa Arqueociència, que va anar a càrrec de David Olivares i Marc Torras i que va consistir en la neteja i adequació de l'església. Segons sembla, molta de la pedra enderrocada ha estat utilitzada en les construccions de les cases veïnes.</p> | 41.8034900,1.7386200 | 395214 | 4628727 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63066-foto-08229-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63066-foto-08229-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63066-foto-08229-189-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-04-11 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 92|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 63009 | La Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-guardiola-1 | <p>BOLÓS, Jordi; HURTADO, Víctor (2004). Atles del comtat de Manresa (798-993). Barcelona, Rafael Dalmau Editor, p. 44.</p> <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 236).</p> | XI-XIX | En fase de rehabilitació | <p>Antiga guàrdia o lloc de guaita vinculada al castell de Sant Mateu de Bages, posteriorment convertida en un petit mas. Es troba situada en un lloc estratègic, a l'extrem sud-est de l'altiplà de Sant Mateu, amb perfecta connexió visual amb el castell, a uns 1.500 m, i amb un gran domini també sobre la vall que s'obre al sud-est, cap a la plana de la Llauna, la masia de Jaumandreu i la zona de Callús, en el context de la conca del Cardener. Actualment hi trobem un mas de dimensions modestes, de planta irregular i totalment atípic. El cos residencial, que compta només amb planta baixa i golfes, és una construcció complexa, fruit de diverses etapes. El nucli originari es troba a l'angle oest. Concretament, al mur nord-oest s'hi poden veure traces d'antigues construccions fetes amb un aparell de carreus mitjans i ben disposats en fileres. En un punt s'insinua la forma cilíndrica d'una antiga torre, que posteriorment ha quedat integrada a la construcció del mas. També hi ha una part de mur atal·lussat i, més amunt, una barreja de tipus constructius amb una part feta amb carreus reaprofitats. També a l'interior del mas, en aquest mateix sector, es conserven murs fets amb el mateix tipus d'aparellat i un arc apuntat, actualment tapiat. Aquesta hipotètica construcció originària, possiblement en forma de torre de guaita amb les seves dependències, evolucionà cap a un mas medieval, que després s'amplià cap a est i nord. La façana principal del mas, encarada al sud-oest, presenta una aspecte auster i rústec, amb dos senzills portals emmarcats amb brancals de pedra i finestres petites a la planta superior. L'aparell és força més irregular que en l'altre mur. El cos residencial compta amb petits coberts adossats al nord-est i a ponent, així com una tina cilíndrica adossada al sud-est. A llevant trobem una construcció aïllada corresponent a una pallissa, de construcció força antiga i amb un interessant arc apuntat a la part de l'entrada. Una mica més al nord es conserva una tina aïllada. La Guardiola és un exemple atípic i molt interessant d'un mas de característiques medievals que ha quedat fossilitzat en aquesta fase arcaica i que ha tingut poques alteracions modernes.</p> | 08229-124 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>S'ha remarcat en algunes ocasions que des del castell de Sant Mateu de Bages es divisen dos punts de guaita coneguts: al nord-est la torre del Fusteret (del segle XI, en terme de Súria) i cap al sud-est el mas Guardiola. No coneixem cap notícia documental que vinculi aquest mas com a guaita del castell però tots els factors així ho donen a entendre: el mateix topònim La Guardiola, les restes constructives conservades i l'emplaçament del mateix en un lloc estratègic que abans hem descrit. Segons Jordi BOLÒS (2004: 44) per aquesta vall, i prop del mas Subirana (ja en terme de Fals) hi passava un camí medieval anomenat via Subirana, documentat l'any 950. Aquest camí s'ajuntava més endavant amb el camí de Castelltallat i es dirigia vers les terres de ponent. Així doncs, la Guardiola era, amb gairebé tota seguretat, un lloc de guaita vinculat al castell de Sant Mateu, que probablement en època alt-medieval tenia una torre circular. Una part de la construcció del mas actual podria correspondre a aquesta torre. No tenim cap notícia, però, de la família que custodiava aquesta guàrdia en època medieval. Probablement pertanyia a l'estament militar i tenia llaços de vassallatge amb el senyor del terme. El 'mansus de Gardiolis' com a tal, apareix documentat en un capbreu del monestir de Santa Cecília de Montserrat de l'any 1259. Pagava com a cens al monestir la tasca (una onzena part de la collita). Malauradament, no coneixem notícies més concretes sobre aquest interessant mas. Cal dir que a la banda nord del castell de Sant Mateu hi ha uns turons també amb molt bones vistes i en un punt estratègic de control de camins que són anomenats les Guàrdies. Al cim del turó principal hi ha una barraca que, tal vegada, podria haver estat construïda aprofitant vestigis d'alguna torre de guaita o defensa.</p> | 41.7884600,1.7488900 | 396043 | 4627046 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63009-foto-08229-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63009-foto-08229-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63009-foto-08229-124-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 63300 | Cal Domenjó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-domenjo | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 18).</p> | XVII-XX! | Antiga masia reconstruïda pràcticament de nou. Les obres estan paralitzades | <p>Antiga masia de dimensions mitjanes emplaçada a un extrem de l'altiplà on es troba el raval de Mejà, amb bones vistes sobre la vall de la riera de Salo. L'edificació de la casa ha estat pràcticament refeta de nou en una actuació del 2013, de manera que actualment el conjunt és format per aquest cos més un cobert antic a llevant i un seguit de naus corresponents a una granja moderna escampades al voltant. El cos residencial és de planta rectangular, amb planta baixa més dos pisos. Els murs són de pedra però s'han aixecat de nou, i l'interior també és de nova construcció. Les façanes principals són les de llevant i ponent, i es distribueixen en base a tres eixos d'obertures, seguint més o menys el model d'una masia tradicional. A la cara nord s'hi ha planificat una terrassa i la façana té una balcó al pis superior. L'única construcció que manté la tipologia originària és el cobert de llevant, que es troba actualment en males condicions i semi-derruït.</p> | 08229-439 | Demarcació de Mejà | <p>Cal Domenjó és la casa més antiga del raval de Mejà que actualment es troba en un altiplà sobre la riera de Salo. De l'antiga masia pràcticament no en queda pràcticament res, però devia ser un mas important i sobre les seves terres al segle XIX s'hi van establir casetes més petites que actualment formen aquest raval. Cal Rojas, per exemple, fou construïda el 1882 i al principi pagava un cens a cal Domenjó. A les primeres dècades del segle XX Cal Domenjó es trobava en decadència i va passar per diferents amos que tenien dificultats econòmiques, de manera que va acabar en subhasta pública. La va comprar Àngel Soler Carol, que era el propietari de cal Pastor. El nou propietari buscava una casa més gran, ja que cal Pastor era molt petita. La néta d'Àngel es casà amb Lluís Rojas Jové, de cal Rojas. D'aquesta manera les dues propietats van quedar unificades.</p> | 41.8504400,1.6657500 | 389241 | 4634031 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63300-foto-08229-439-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63300-foto-08229-439-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63300-foto-08229-439-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En un balcó: Restaurada per P. Soler 2013 Inscripció trobada en una llinda interior corresponent al segle XVII Informació facilitada per Lluís Rojas Jové | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 63165 | Castelltallat (mas en ruïnes) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castelltallat-mas-en-ruines | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 112).</p> | Indet. | En ruïnes, sense coberta i en procés de degradació | <p>Antiga masia de petit tamany, actualment en ruïnes, que està emplaçada a la Solana de Sadernà: un contrafort meridional de la Serra de Castelltallat. Concretament, es troba uns 1.500 m al sud-est del nucli de Castelltallat. La masia s'assenta en un terreny inclinat, al vessant de llevant d'aquest serrat, de manera que la part davantera tenia una planta més. Se'n conserven els murs perimetrals del cos residencial, excepte el de llevant, que s'ha esfondrat. La casa tenia una planta més o menys quadrada, i constava de planta baixa més un pis. L'única porta conservada és a la façana de ponent, però possiblement la façana principal es trobava en el mur esfondrat de llevant. Interiorment la casa es distribuïa en dues crugies, i la del costat sud sembla posterior. Adossada al mur de ponent es conserva la fonamentació d'una construcció semi-circular de funció desconeguda. Podria tractar-se d'una torrella de vigilància ja que, quan estava dempeus, des de la part superior probablement es podia establir connexió visual amb el castell de Castelltallat. Tanmateix, pel seu aspecte no sembla una construcció gaire antiga. La casa tenia coberts adossats als costats nord i sud, així com una construcció aïllada a llevant.</p> | 08229-288 | Demarcació de Castelltallat | <p>No coneixem notícies històriques d'aquest mas que, pel fet d'anomenar-se Castelltallat i per la seva situació relativament pròxima al nucli on hi havia el castell, podria ser d'origen força antic. Sembla que pel costat hi passava un camí en sentit nord-sud que discorria per la carena del serrat i que comunicava Castelltallat amb la zona de Fonollosa. Amb les dades disponibles és difícil donar una datació d'aquest mas, que podria ser originari d'època medieval i reformat posteriorment.</p> | 41.7818400,1.6422500 | 387170 | 4626445 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63165-foto-08229-288-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63165-foto-08229-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63165-foto-08229-288-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 63118 | Bertrans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bertrans-0 | <p>AADD. (1978). Sant Pere de Vilalta. Escola Decroly de Barcelona.</p> <p>BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Martí de Bertrans', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 457-458.</p> <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 75).</p> | XVII-XX | Masia enderrocada que ha conservat molt parcialment alguns elements | <p>Antiga masia, possiblement d'origen medieval, que ha estat derruïda i de la qual en queden restes molt escadusseres. A la dècada de 1980 els seus propietaris van construir al lloc on hi havia la masia un cobert. De l'antiga masia només en resta un corral i, a la part posterior, el femer, cobert amb volta de pedra. Aquestes construccions es troben enganxades a la masia de can Prat Barrina i separades per un mur de pedra.</p> | 08229-241 | Demarcació de Castelltallat | <p>Aquest lloc era anomenat antigament Breners i és documentat l'any 1031 amb les grafies de 'Breneros' i 'Breners'. En aquest document ja apareix l'església de Sant Martí de Breneres. El topònim actual de Bertrans correspon a la masia, ja que els hereus de Bertrans tenien cura de l'església almenys des del segle XVII. Pel que fa a la masia de Bertrans, és possible que el seu origen fos en època medieval. Al segle XVII era un dels principals masos de Castelltallat, el primer en l'aportació per pagar la cera de la parròquia, amb 14 lliures. Més tard, possiblement al segle XVI, s'edificà en aquest mateix lloc una altra masia gairebé a tocar, la de can Prat Barrina. Ja al segle XX, els propietaris de Bertrans eren la família Capsada, de Cardona. Hi tenien uns masovers que hi van viure fins la dècada de 1970. Posteriorment la casa es trobava en males condicions i va ser derruïda per construir-hi al seu damunt l'actual cobert.</p> | 41.8065400,1.5980000 | 383537 | 4629247 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63118-foto-08229-241-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63118-foto-08229-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63118-foto-08229-241-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda: 1799 Informació facilitada per Joan Muns i Laia Muns | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 63125 | Corts de Biosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corts-de-biosca | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm.109).</p> <p>PARCERISAS, Roser (2001). Biosca (treball inèdit)</p> | XX | <p>Antigues corts de porcs i femer de la masia de Biosca reconvertits en vivenda i que actualment funcionen com a casa d'agroturisme. La construcció, que està adossada a l'angle sud-est de la masia, és de planta rectangular i consta de dues plantes. A la part inferior es conserva l'antic femer, de grans dimensions i amb coberta de volta de pedra. A la part superior hi ha la vivenda. Aquesta part és la que ha estat més reconstruïda en la rehabilitació que s'hi va practicar els anys 1980, quan es va obrar la part alta i s'obriren les diverses finestres. A la façana de migdia s'ha conservat part d'uns coberts adossats, que antigament servien com a magatzems i garatge on es guardava el tractor. Al seu damunt s'hi ha habilitat una terrassa. L'accés a la casa es fa per unes escales que donen directament a la planta superior des de la petita façana de ponent, adossada a la masia. A la façana oposada hi ha un altre portal que dóna accés a l'antic femer. Tots els murs són de maçoneria i a pedra vista.</p> | 08229-248 | Adossada a la masia de Biosca. Demarcació de Castelltallat | <p>L'any 995 en un document sobre el dot del comte Borrell a Ermessenda ja s'esmenta aquest lloc, aleshores anomenat Calmeits, Calmells o kalmegos. El mot significa un petit altiplà terrassat i fa al·lusió a l'indret on es troba la masia: un indret calmat i amb un emplaçament privilegiat, amb esplèndides vistes cap al sud i entorn de la zona de Montserrat (ABADAL, 1999: 561). En aquesta època probablement encara no s'havia aixecat el mas, però la troballa d'una moneda del rei Jaume II en les proximitats suggereix que, com a mínim al final del segle XIII o inicis del XIV, el lloc ja era habitat. El mas i la família dels seus propietaris van adoptar el nom del lloc: Calmeits. Un membre d'aquesta família, Maria Calmeits, ja apareix documentada en un matrimoni fet a la masia de Semís, l'any 1404. I altres membres amb aquest cognom es troben també documentats a partir d'aquest segle XV. A partir d'aquí coneixem amb força detall la genealogia i l'evolució històrica del mas gràcies a l'estudi fet per la historiadora Roser PARCERISAS (2001). La genealogia coneguda comença a mitjan segle XVI, amb Francesc Calmeits (nascut el 1547). La seva hereva va ser una pubilla, Joana Calmeits, que el 1565 es casa amb Rafel Mata i, en segones núpcies, amb Pau Biosca, del qual no se'n sap la procedència. A partir de la mort de Pau, el 1608, el mas comença a anomenar-se Biosca i lentament es desplaça la denominació de Calmeits. Els descendents de Pau Biosca van mantenir el cognom al llarg de 300 anys. Del 1683 es conserva un inventari que permet fer-se una idea de com era la casa en aquell moment. Al segle XVIII Biosca va participar en la bonança econòmica general i va concedir diferents establiments en les seves terres per fer-hi vinyes. Durant aquest segle i l'anterior la masia s'anà engrandint fins a convertir-se en el gran casal que és actualment. A partir de la meitat del segle XIX es van encadenar dues hereves successives, cosa que provocà un segon canvi de cognom dels propietaris. M. Teresa Biosca (1817-1877) es casà amb Martí Soler. En la següent generació M. Antònia Soler Biosca (1895-1911) es casà amb Pere Duoscastella Figuera, procedent de la masia de Figuera, de Sant Mateu de Bages. Des d'aleshores els hereus van portar el cognom Duocastella fins a l'actual hereva, Anna Duocastella Figuera, casada amb Pere Fons. L'any 1900 Maria Antònia Solé Biosca i el seu fill Martí Duocastella Solé van fer construir una gran bassa, coneguda com el Viver de Biosca. L'any 1917 es van portar a terme reformes importants al conjunt de la masia: es remodelà la façana principal amb la introducció dels balcons i també es reforma el cos del sud-est, de manera que a dalt hi havien les corts de porcs i a la part inferior el femer. Ja a la dècada de 1980 aquesta construcció es va reconvertir en una segona vivenda i, entorn de 1993, inicià una nova etapa sent la primera casa d'agroturisme del Bages. Actualment l'explotació agropecuària del mas Biosca continua en actiu i dins d'una línia de producció ecològica. Informació facilitada per Anna Duocastella i Pere Fons</p> | 41.7795200,1.6176200 | 385119 | 4626221 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63125-foto-08229-248-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63125-foto-08229-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63125-foto-08229-248-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 63413 | Arxiu parroquial de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-mateu-de-bages | <p>NOGUERA, Valentí (1904). Monografia del poble de Sant Mateu de Bages, Manresa. PLANAS, Joan (1969). Les Planes de Sant Mateu. Barcelona, ed. Jover.</p> | XVI-XXI | <p>Arxiu de la parròquia de Sant Mateu de Bages, que es conserva en un local de la rectoria. Pel que fa a llibres sagramentals, els de matrimonis s'inicien el 1543 i,amb alguna interrupció, continua fins a l'actualitat; el de defuncions s'inicia el 1662 i, amb alguna interrupció, continua fins a l'actualitat; el de baptismes s'inicia el 1797 i, amb una interrupció (1856-1880), continua fins a l'actualitat. També es conserven altres volums sobre la Confraria del Roser (des de 1600), les Sant Isidre (des de 1667) i les de Sant Pere, Sant Salvador i Sant Antoni (des de 1683) i la de Sant Mateu (des de 1771). Així mateix, hi trobem llibres notarials de testaments, capítols matrimonials i altres, així com documentació diversa sobre consuetes, notes sobre rectors o la casa rectoral i alguns altres.</p> | 08229-560 | Rectoria de Sant Mateu de Bages. Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>La rectoria de Sant Mateu de Bages va ser objecte d'un assalt amb espoliació de documents i diners el 10 d'abril de 1650. Un fet semblant devia tenir lloc cap a l'any 1693, ja que en una nota es diu 'Per cuant habem tingut notícia que falten molts actes y escriptures del arxiu de la Rectoria, manam a totas y qualsevols personas que sapian o hagin oit a dir que algú o alguns ne tingan, los denuncien a Nos o a nostre Degà de Manresa' (PLANAS, 1969: 29). Ja al final del segle XIX, mossèn Valentí Noguera (rector de Sant Mateu des de 1888 fins a 1899) va ordenar l'arxiu, complint ordre del bisbe Morgades i redactà també una monografia sobre el poble. L'arxiu de la parròquia va salvar-se en part de l'espoliació durant la Guerra Civil de 1936. Segons una nota de l'any 1939 tan sols van desaparèixer els llibres de baptismes (1856-1880), el d'òbits (entorn de 1939), el de visites pastorals i el de 'Statu Animorum'. Més recentment, Laura Vencerre ha fet una tasca de classificació de l'arxiu.</p> | 41.7955400,1.7349400 | 394895 | 4627849 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63413-foto-08229-560-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63413-foto-08229-560-2.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-21 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|94 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63418 | Arxiu parroquial de Castelltallat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-castelltallat | XVI-XX | <p>Arxiu de la parròquia de Sant Miquel de Castelltallat, que es conserva actualment en una masia de la zona per l'acord que han arribat entre els veïns i el rector, amb la finalitat de garantir-ne la seva conservació. Conté els següents documents, referits a llibres sagramentals: Baptismes (1803 a 1952), Confirmacions (1813-1856, 1859-1877, 1881-1952), Matrimonis (1588-1761, 1857-1976), Defuncions (1588-1761, 1857-1976). També es conserven altres documents, referits a rendes i fundacions (1820 i 1840), un llibre d'usos i costums de la vida parroquial de l'any 1815, un llevador de rendes de l'any 1751 i un llevador de l'obra de l'església de l'any 1819. Així mateix, es conserva documentació notarial. Concretament, de Francesc Salvany (1588-1608, 1622-1631), de Pere Perpinyà (1574-1588), manuals de Pere Màrtir Roca (1631-1641), Manuals de Francesc Roca (1641-1666), manual de Petrum Aldebo i de Devant (1671-1690, 1682-1689, 1678-1682), i Obra (1613-1834).</p> | 08229-565 | Demarcació de Castelltallat | 41.7936500,1.6329800 | 386420 | 4627769 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63418-foto-08229-565-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En les coordenades hem consignat l'emplaçament de l'església parroquial, tot i que actualment l'arxiu és custodiat en alguna masia de la zona, una ubiació que no és permanent sinó que pot estar subjecta a canvis. Per motius de seguretat els veïns de Castelltallat prefereixen que la ubicació concreta es mantingui en l'anonimat. | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 63411 | Arxius parroquials de Coaner, Salo i Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxius-parroquials-de-coaner-salo-i-valls-de-torroella | XX-XXI | <p>Arxius de les parròquies de Coaner, Salo i Valls de Torroella que es conserven actualment a la parròquia de Súria, ja que el rector d'aquesta parròquia més gran n'ha assumit la responsabilitat des de fa uns anys. Concretament, de la parròquia de Coaner es conserven els següents documents, referits a llibres sagramentals: Baptismes des de 1918 a l'actualitat ; Defuncions des de 1918 a l'actualitat; Confirmacions des de 1919 a l'actualitat; Matrimonis des de 1931 a l'actualitat. De la parròquia de Salo es conserven els següents documents, referits a llibres sagramentals: Baptismes des de 1931 a l'actualitat; Defuncions des de 1931 a l'actualitat; Matrimonis des de 1930 a l'actualitat. De la parròquia de Valls de Torroella es conserven els següents documents, referits a llibres sagramentals: Baptismes des de 1854 a l'actualitat; Confirmacions des de 1919 a l'actualitat; Matrimonis des de 1919 a l'actualitat; Defuncions des de 1918 a l'actualitat.</p> | 08229-558 | Parròquia de Súria. Carrer Sant Antoni M. Claret, 14. 08260 - Súria | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||||
| 63059 | Bandera de les Caramelles de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bandera-de-les-caramelles-de-sant-mateu-de-bages | <p>AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 26-27, 91, 92. PLANAS, Joan (1969). Les Planes de Sant Mateu. Barcelona, ed. Jover. VILAR, Ramon; CRIVILLÉ, Josep; LÓPEZ ARCOS, Pilar; HERNÀNDEZ, Antoni J. (2003). El ball de cascavells. Ajuntament de Súria; Centre d'Estudis del Bages. P. 84 bis, 157, 227, 232.</p> | XX | <p>Bandera insignia de les Caramelles de Sant Mateu de Bages, que es conserva a l'interior de l'església parroquial. Es tracta d'una bandera catalana que està decorada en un lateral amb una orla floral i les següents inscripcions: 'Els homes de demà' i 'S. Mateu de Bages. Any 1921'.</p> | 08229-182 | Església de Sant Mateu. Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>Les Caramelles s'han de posar en relació amb les festes del cicle de primavera, que suposaven un esclat d'alegria popular en forma de cants i balls. La Pasqua i el Roser de Maig eren les principals festes d'aquest cicle. Sembla que tant el cant de les caramelles com algun tipus de ball amb cascavells ja eren ben presents a la zona de Manresa al final del segle XVI. Segons un document de l'Arxiu de la Seu de Manresa, l'any 1594 uns manresans van cantar caramelles en diferents pobles de la vegueria. Anaven acompanyats de flauta, tamborino i cornamusa, i alguns dels joves 'ballaven los cascabells' (VILAR et alii, 2003: 15-16). A començament del segle XX (1908) es disposa ja d'una fotografia de la colla del ball de Cascavells de Sant Mateu de Bages. Cal dir que al municipi de Sant Mateu de Bages era un dels llocs on tant les caramelles, anomenades popularment camilleres, com el ball de cascavells estava més arrelat. En un moment donat a aquesta tradició s'hi van afegir els grups de trabucaires o galejadors. Les músiques eren populars i les lletres les solien redactar autors anònims. L'escriptor Joan Planas en el seu llibre sobre la masia de les Planes fa una descripció de com era, segons el seu record, la festa de Pasqua i les Caramelles a les primeres dècades del segle XX (PLANAS, 1969: 74). El dissabte de Glòria a les deu es posaven repicar les campanes de l'església. Seguidament la quitxalla esclatava en un gran xivarri amb ferregots i llaunes. Havia arribat la Pasqua de Resurrecció que era, junt amb la festa major, la festivitat més senyalada del poble. Es celebrava amb diverses funcions religioses i actes profans, però l'acte estel·lar eren les caramelles, en aquesta zona anomenades popularment 'camilleres', que tenien lloc entre dissabte i diumenge. Encapçalava la comitiva dels camillaires una dotzena de trabucaires, que anaven disparant els seus trets consecutivament. Després venien els camillaires, amb el cap de colla al davant que portava la bandera repenjada a l'espatlla, seguia el portador de la panera, adornada amb profusió de cintes i flors. Tot seguit venia una mula també engalanada que portava dues sàrries on s'anaven dipositant els ous regalats. La resta de la comitiva era formada pels músics, amb els seus instruments més aviat rudimentaris, cantaires i balladors. La colla feia un itinerari que passava les principals masies del pla de Sant Mateu: les Planes, la Sala, la Rabassola, la Rabassa... Les actuacions començaven amb una cantada dels camillaires. Després es feia el ball de cascavells. En les cases més fortes els propietaris convidaven a un refrigeri. En acabat, es feia el ball rodó en el qual els camillaires treien a ballar les dones de la casa al ritme de polca o vals. El punt final de les caramelles era a l'església parroquial. Després de celebrar un ofici solemne, davant la porta de l'església es ballava per darrera vegada el ball de cascavells. Finalment, es distribuïen entre els camillaires, asseguts a terra fent rotllana a l'era de cal Pla, els ous recollits per les cases i guardats a les portadores. Al nucli de Castelltallat també hi ha una antiga tradició de caramelles, que es solien cantar amb l'acompanyament d'un acordionista i incloïen també alguns balls, entre ells el ball de cascavells i el ball de bastons. L'esquema de les caramelles era semblant al descrit per la zona de Sant Mateu. Entre els anys 1956 i 1958 les cançons foren escrites per Pere Campàs, capellà de la parròquia de Castelltallat en aquests anys. Des del 1977 les caramelles es ballen conjuntament entre els nuclis de Sant Mateu i Castelltallat, i són mixtes. Després d'un període curt en què van deixar de fer-se, a partir de 1988 es van recuperar i s'han fet de manera ininterrompuda fins a l'actualitat.</p> | 41.7956600,1.7347100 | 394876 | 4627863 | 1921 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 63138 | Església de la Puríssima del Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-la-purissima-del-mas | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 83).</p> | XIX | <p>Capella de petites dimensions adossada a l'angle nord-oest de la masia anomenada el Mas. És una construcció senzilla i de petites dimensions, d'una sola nau i sense absis. La façana principal està encarada a migdia. Consta d'un portal emmarcat amb llinda i brancals de pedra que té, sobre la llinda, un senzill òcul. La llinda és decorada amb un anagrama del nom de Maria i té la data MDCCCLXXI; és a dir, 1871. La capella té un petit espai a llevant per a la sagristia i, a la part posterior, té adossada una pallissa. Els murs són de maçoneria.</p> | 08229-261 | A la masia anomenada el Mas. Demarcació de Castelltallat | <p>Des de l'any 1582, com a mínim, el mas ja existia, segons es desprèn de la inscripció d'una llinda. Tot i ser de petites dimensions la casa es va aixecar en diverses fases. Bona part del cos residencial sembla obra del segle XVIII. L'any 1850, segons indica una altra de les inscripcions, Miquel Soldevila va fer remodelar la façana. Uns anys més tard (el 1871, també segons una inscripció) es va bastir la capella, dedicada a la Puríssima. L'anomenada Alzina del Mas, situada vora l'era de la masia, era un punt de trobada dels veïns de l'entorn. Es diu que sota seu hi cap un ramat sencer de bens. Actualment la masia és propietat de Biosca i està destinada a allotjament d'agroturisme.</p> | 41.7997100,1.6106600 | 384577 | 4628471 | 1871 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63138-foto-08229-261-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 63102 | Església nova de Sant Martí de les Feixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-nova-de-sant-marti-de-les-feixes | <p>BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 411.</p> <p>CAROL, Josep (1992). Salo, història d'un poble o Fills per l'Església, Casal Parroquial, Cervera, p. 30.</p> <p>MARTÍ FEIXAS, Josep (1928). Història de les Feixas, Manresa.</p> <p>SERRA PERIS, Joan (2003). Les Feixes de Coaner (edició particular).</p> | XVIII | Pintura mural deteriorada. L'interior necessitaria una restauració | <p>Capella particular de la masia de les Feixes de Coaner, emplaçada als baixos de la mateixa casa. Es construí el 1712 en substitució d'una antiga capella que ja es trobava vora la masia la qual, al seu torn, s'havia erigit en substitució de l'església romànica originària, totes dedicades a Sant Martí. L'actual capella ocupa la planta baixa de l'últim tram de la construcció de la masia, el que es troba situat més al nord. Exteriorment queda perfectament integrada en el cos de la masia. L'entrada és per la façana de llevant. Consisteix en un simple portal emmarcat amb llinda i brancals de pedra, i té una petita finestra rectangular al seu damunt. La llinda té la següent inscripció: CE SON MUDADS LAS ARMAS LANY 1712. La capella ocupa tota l'amplada de la casa, de façana a façana. Interiorment és coberta amb volta escarsera. Té com a decoració alguns motllurats simples i queden restes de la pintura mural. A la part central del paviment es conserven dues làpides que corresponen a sepulcres de la família Feixas. Als peus de la nau s'aixeca l'estructura en fusta del cor. És de construcció més recent i, per fer-la, es va anul·lar una antiga capella lateral.</p> | 08229-225 | A la masia de les Feixes de Coaner. Demarcació de Coaner | <p>Aquesta església es trobava dins l'antic terme del castell de Coaner i no degué passar mai de capella rural o sufragània de la parròquia de Sant Miquel de Castelltallat. Albert BENET (1984: 460) considera que aquesta església podria ser esmentada l'any 1298 amb el nom de Sant Martí de Cursu, però no hi ha elements suficients per afirmar amb seguretat que el lloc s'anomenava d'aquesta manera. L'església quedà fora de culte quan es construí la nova capella dins l'edifici del mas de les Feixes. Se'n demanà la llicència el 1670 i es construí el 1671 (tal com indica la inscripció de la llinda). La nova capella va obtenir llicència del bisbe de Solsona perquè s'hi enterressin els difunts de la família. El 1712 hi ha constància que ja estava en funcionament una nova església, situada als baixos del mas, mentre que l'anterior va quedar com a dependència de treball. La llicència per edificar-la, però, no es va demanar fins el 1717, i també es va obtenir llicència per a fer-hi enterraments. Així, en poc espai de temps es construïren tres capelles dedicades a Sant Martí. Aquesta tercera església en alguns moments va fer funcions de parròquia, ja que la de Coaner quedava lluny i tenia els accessos difícils. Aquesta capella continua tenint culte de manera esporàdica, especialment per la festivitat de sant Martí de Tours.</p> | 41.8418600,1.6881500 | 391086 | 4633050 | 1712 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63102-foto-08229-225-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Joan Serra Peris | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||
| 63296 | Església de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-genis | <p>CAROL, Josep (1992). Salo, història d'un poble o Fills per l'Església, Casal Parroquial, Cervera, p. 29.</p> | XVII | En semi-ruïna. Gran esvoranc a la façana principal | <p>Capella rural situada uns 200 metres al nord de la masia de cal Galabardí, i a un km de distància aproximadament del poble de Salo. Es tracta d'una construcció senzilla, de la segona meitat del segle XVII. És d'una sola nau de planta rectangular, orientada gairebé amb exactitud sobre l'eix est-oest. La façana principal, encarada a ponent, té actualment un gran forat al mur. Al damunt hi ha una petita finestreta i, sobre la teulada, un típic campanar d'espadanya. La façana de migdia té un portal, emmarcat amb llinda i brancals de pedra, que devia ser l'accés principal. Més avall hi ha una segona porta més senzilla. Els murs són fets amb carreus més o menys escairats i conserven parcialment l'arrebossat tradicional. L'interior del temple és cobert amb volta de canó lleugerament apuntada. La zona del presbiteri es troba una mica elevada mitjançant un graó. Es conserva l'altar de pedra i, al seu darrera, tres fornícules obertes al mur de capçalera. El paviment és enrajolat.</p> | 08229-435 | Demarcació de Salo | <p>Les inscripcions conservades en la mateixa església semblen indicar que es tracta d'una construcció de la segona meitat del segle XVII, possiblement del 1669. Era una capella destinada al culte públic, no pas d'una casa particular. Segons explica mossèn Josep Carol en el seu llibre sobre Salo, era objecte de gran devoció popular, fins al punt que, a la pràctica, sant Genís passà a ser el tercer patró del poble de Salo i en les celebracions litúrgiques de la Festa Major, el 24 d'agost, s'oficiava aquí en lloc de fer-ho al temple parroquial. Durant la Guerra Civil de 1936 la capella fou saquejada i des de llavors quedà fora de culte. El que aleshores era masover de cal Galabardí va utilitzar-la com a magatzem i obrí l'esvoranc a la paret.</p> | 41.8525600,1.6425000 | 387315 | 4634297 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63296-foto-08229-435-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63296-foto-08229-435-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-05-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | La llinda del portal sud és decorada amb el mont Calvari i les tres creus, que adopten una curiosa forma esquemàtica, així com la següent inscripció: Any 1669. Hi ha rajoles en les que hi consta l'any 1680. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 63202 | Masoveria de can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-can-serra | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 59).</p> | XVI-XIX | <p>Casa d'origen antic (segles XVII-XVIII), que en els últims anys havia estat la masoveria de can Serra de Claret dels Cavallers, però de la qual se'n desconeix la funció originària. Es troba encaixonada a l'angle sud del conjunt del mas, i adossada a la casa principal mitjançant un porxo i, per la banda de llevant, adossada a una altra petita casa que, al seu torn, es troba adossada a can Ferrer: l'altre gran mas d'aquest indret. Es tracta d'una edificació de planta més o menys quadrada, que consta de planta baixa més un pis i golfes (originàriament tenia una planta més semisoterrània). Es troba al vessant sud d'un terreny amb desnivell, a tocar del turó on hi havia el castell de Claret dels Cavallers. La façana sud de la casa és la que tancava el recinte per aquest sector i constitueix una mena de recinte jussà de l'antic castell. Està formada per un mur de gran alçada que adopta les característiques d'una muralla, amb la part baixa atal·lussada i sense obertures. Les obertures es concentren als tres nivells superiors. L'accés d'aquesta casa es troba al costat nord, a la part on hi ha el porxó que connecta amb la masia de can Serra i que dóna també al carreró que separa can Serra i can Ferrer. Cal dir que aquest sector sud-est de Claret dels Cavallers mostra una evolució constructiva força complexa. L'edificació més antiga és el petit habitatge situat més a l'est, que connecta i és propietat de can Ferrer (datat per una llinda al 1601), després es construí l'habitatge que és propietat de can Serra (probablement al mateix segle XVII i ampliat al XVIII), i finalment el porxo o pas elevat que comunica amb can Serra, fet en diverses fases, l'última el 1796, coincidint amb una galeria porticada que dóna a l'església. L'interior de la casa té una distribució força atípica. Els baixos semisoterranis antigament formaven una estança allargada, i al segle XIX va ser colmatada amb enderrocs. Les habitacions de les plantes al seu damunt semblen correspondre a una casa modesta. Probablement el 1796 a la planta superior s'hi habilità una curiosa alcova, equipada amb una comuna adjacent. L'obra, que és feta amb bons carreus motllurat, constrasta amb la resta de l'habitatge. Aquesta part connecta amb can Serra mitjançant el pas elevat, i segurament era una estança noble que quedava seprada de la casa principal.</p> | 08229-333 | Nucli de Claret dels Cavallers. Demarcació de Claret dels Cavallers | <p>A partir d'una inscripció que es troba al final del carreró, pertanyent ja a can Ferrer, es pot deduir que la masoveria de can Serra ja existia l'any 1601. De fet, la tipologia constructiva sembla força antiga. Cap als segles XV i XVI el complex casteller de Claret dels Cavallers derivà en un mas. Aquests anys l'única casa situada a Claret dels Cavallers que apareix en els fogatges és can Serra. L'any 1505 hi ha constància del casament entre Joan Serra i Angelina. A partir d'aquest moment l'historiador Francesc Serra n'ha resseguit la genealogia, i fins a principis del segle XIX el cognom Serra va mantenir-se entre els propietaris del mas. El següent hereu fou Pere Serra, casat el 1540 amb Maria Feixes, de Coaner; Joan Serra es casà el 1565 amb Margarida. El 1587 al nucli de Claret dels Cavallers el mas Serra continuava sent el mas principal, que tenia una altra casa coneguda com a Serra de baix. A partir d'aleshores, amb motiu del casament entre la pubilla Jerònima Serra amb Antoni Ferrer, hereu del mas Ferrer de les Basses, aquesta altra casa va passar a ser el mas Ferrer de Claret dels Cavallers. Seguint amb la genealogia dels Serra, el següent hereu fou Pere, que es casà el 1606 amb Càndida; Joanna Serra es casà amb Pere Gras, pubill que adoptà el cognom Serra; el seu hereu, Pere Serra, es casà el 1625 amb Esperança; Josep Serra es casà amb Maria (del castell de Terrassola); Francesc Serra es casà el 1691 amb Maria Giol (de Sant Feliu Sasserra); Pere Serra es casà el 1720 amb Maria Navel; Francesc Serra es casà el 1743 amb Antònia Oller (filla del mas Oller, avui Oller del mas, de Manresa), Pere Serra es casà el 1771 amb Maria Massana (del mas Massana, de Fals). En aquesta època els Serra tenien també el mas Fumera de Castelladral. Anton Serra es casà el 1805 amb Francesca Casajoana (de Rocafort) i en segones núpcies amb Rosa Sanjust (de Serrateix). Anton era carlí i fou afusellat per les tropes liberals a Prades el 1833. El substituí com a hereu del mas el seu germà Joan Serra, casat amb Maria Galobardes. Cap dels seus fills no va sobreviure al matrimoni, i l'herència passà a una germana, Rita Serra, casada amb Tomàs Sanjunt i Palà. El següent hereu fou Pere Sanjust Serra, casat amb Magdalena Llordella. El següent hereu fou Pere Sanjust, casat el 1908 amb Maria del Miracle Casas, de Matamargó. A la generació següent entrà un pubill de cognom Torrentó, oriünd de Viver i Serrateix. A partir d'aleshores els propietaris mantenen aquest cognom. Entorn de 1920, però, van deixar-hi de residir de manera permanent i van quedar uns masovers, que vivien a la masoveria de can Serra.</p> | 41.8213300,1.6468100 | 387618 | 4630824 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63202-foto-08229-333-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63202-foto-08229-333-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63202-foto-08229-333-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Tot i que en el seu origen la funció d'aquesta casa ens és desconeguda en l'etapa final va ser la masoveria de can Serra i actualment es coneix amb aquest nom. Llinda en una paret nord que dóna a la galeria porticadai: 1796 Llinda d'un portal a l'oest del carreró (de l'habitatge propietat ja de can Ferrer): 1601 Inscripció al mur inclinat de reforç de la façana sud: 1852 | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 63029 | Casa Nova de la Portella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-de-la-portella | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 237).</p> | XIX-XX | <p>Casa de nova construcció (probablement del segle XIX) que forma part del conjunt de la masia de La Portella i que està adossada a l'est. Es tracta d'una construcció de planta més o menys quadrada, que consta de planta baixa més dos pisos i golfes. És lleugerament més alta que la construcció antiga. La façana principal, encarada al sud-est, denota que ha estat construïda en dues fases. Es distribueix en dos eixos d'obertures, amb balcons i una galeria rematada amb arc. Totes les obertures són emmarcades amb maó. En els últims temps, la part antiga de la masia funcionava com a masoveria.</p> | 08229-152 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>Els documents més antics referits al mas de la Portella són datats entorn de l'any 1020 i es conserven a l'Arxiu de la Seu de Manresa. Això indicaria que en època medieval fou un dels diversos masos que aquesta comunitat religiosa tenia al terme de Sant Mateu. El mas actual sembla, però, una obra bàsicament dels segles XVII, XVIII i XIX. Els actuals propietaris, de cognom Portella, vivien a la masia des de temps immemorials fins que van passar a residir a Callús i al mas s'hi instal·laren uns masovers. Per la seva tipologia constructiva la Casa Nova de la Portella podria ser una construcció del segle XIX o començament del XX.</p> | 41.7863300,1.7669000 | 397536 | 4626788 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63029-foto-08229-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63029-foto-08229-152-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 63076 | Gobianes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gobianes | <p>COMAS ARS, Bernat (2010). 'Retalls de Coaner (part 1)', web Amics de Coaner (<a href='http://www.amicsdecoaner.org'>http://www.amicsdecoaner.org</a>)</p> <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 150).</p> <p>VILADÉS LLORENS, Ramon (2012). D'un temps d'un país. El Semís de Coaner. La Patumaire Edicions, Berga (edició particular), p. 59, 86.</p> | XIX-XX | En ruïna, sense coberta | <p>Casa de pagès actualment en ruïna, de dimensions força grans i emplaçada en una esplanada vora un meandre de la riera de Coaner. Consisteix en un cos residencial amb una àmplia zona de coberts adossats al sud-oest, així com uns coberts més petits aïllats al costat nord. L'habitatge és de planta rectangular i disposava de planta baixa més un pis. Interiorment sembla que es distribuïa en quatre crugies. La façana principal devia ser la de llevant, tot i que actualment no s'hi endevini el portal, si no és que es tractava d'un de molt petit i amb llinda de fusta que es troba a l'angle sud-est. A més, dos petits cossos força atípics cobreixen parcialment aquesta façana. Els murs de la casa són de maçoneria i conserven restes d'arrebossat. Les poques finestres que són visibles estan emmarcades amb maó. La construcció ha perdut la coberta i el seu interior resta totalment envaït per la vegetació. Malgrat això, la casa ha conservat la tipologia i el volum originaris.</p> | 08229-199 | Demarcació de Coaner | <p>El mas de Gobianes ja apareix documentat a principis del segle XIV i també en un recompte reial de 1553 (COMAS, 2010). En un document de l'arxiu del Semís, probablement entorn de 1716 i fet amb motiu del cadastre, també consta aquesta casa. Segons documents de l'arxiu parroquial de Coaner, l'any 1786 hi vivia Julià Gubianes amb la seva família. Per la seva tipologia constructiva, però, la casa sembla molt reformada al segle XIX, tot i que en el seu estat actual és difícil precisar-ho.</p> | 41.8342300,1.6880300 | 391063 | 4632203 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63076-foto-08229-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63076-foto-08229-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63076-foto-08229-199-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 63212 | Soler de la Vena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/soler-de-la-vena | <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert; SERRA SELLARÈS, Francesc (2008). 'Claret dels Cavallers (Sant Mateu de Bages)', Dovella, núm. 96 (estiu, 2008), Manresa, p. 12.</p> <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 50).</p> | XVIII-XIX | En ruïna | <p>Casa de pagès actualment en ruïnes, de dimensions mitjanes i emplaçada en un turonet uns 1.500 m a l'est de la casa de la Vena. Se'n conserven els murs perimetrals de manera parcial, enmig d'enderrocs. La casa tenia una planta quadrada, amb alguns coberts al seu entorn. La façana principal es distribueix en base a tres eixos d'obertures, amb un portal central rematat amb arc de maó. Les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra, i altres amb maó. La resta de façanes es troben en un estat força precari.</p> | 08229-351 | Demarcació de Claret dels Cavallers | <p>Aquesta era una de les moltes masoveries que pertanyien al gran mas de cal Ferrer, de Claret dels Cavallers. Per la seva tipologia constructiva podria ser obra dels segles XVIII o XIX, sense que es pugui descartar un origen anterior. L'any 1885 el Soler de la Bena consta en un inventari de béns fet en morir l'hereu de can Ferrer, Miquel Ferrer Feixes (FÀBREGA; SERRA, 2008: 12). Fa ja força anys que la casa es troba en ruïna. Recentment, els hereus de can Ferrer han dividit la gran heretat que tenia aquest mas en nou parts, i el Soler de la Vena és una d'elles.</p> | 41.8325800,1.6505700 | 387950 | 4632068 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63212-foto-08229-351-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63212-foto-08229-351-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63212-foto-08229-351-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 63001 | La Riera de Mejà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riera-de-meja | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 47).</p> | XIX-XX | <p>Casa de pagès de dimensions força grans emplaçada a la zona de la vall per on passa la riera de Salo. Consta d'un cos residencial de planta quadrada (de planta baixa més un pis i golfes) amb un cobert adossat a la part posterior i una pallissa aïllada. L'habitatge és una edificació força homogènia que sembla aixecada en una sola fase, probablement ja al segle XIX, o principis del XX, però amb unes característiques constructives que denoten la voluntat de seguir el model d'una masia prototípica i amb una composició arquitectònica perfectament simètrica. La façana principal, encarada vers migdia, presenta una distribució en base a tres eixos d'obertures. En l'eix central hi trobem les obertures principals: portal, una galeria rematada amb arc escarser i, a la planta superior, una altra galeria formada per tres finestrals amb arcs apuntats entre columnetes. Totes les obertures són obrades amb maó. La resta de façanes segueixen la mateixa tipologia constructiva però amb menys finestres i més senzilles, sempre emmarcades amb maó. Els murs són de maçoneria, a pedra vista.</p> | 08229-468 | Demarcació de Mejà | <p>No tenim notícia sobre l'origen d'aquesta casa que, per la seva tipologia constructiva, correspon al segle XIX o principis del XX.. Segons dades del Cadastre, l'any de construcció seria el 1925. Els propietaris eren la família Serra i vivien a Súria, i actualment n'és la descendent, Eulàlia Serra. A la casa de la Riera hi vivien masovers, concretament la família Jové. Entorn de la dècada de 1930 eren Francesc Jové, casat amb Rosa Casas.</p> | 41.8414700,1.6739300 | 389905 | 4633025 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63001-foto-08229-468-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Lluís Rojas Jové, ca cal Rojas | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 63023 | Can Fontanet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fontanet | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 232).</p> | XIX-XX | <p>Casa de pagès de dimensions força grans emplaçada al raval anomenat el Clot de Fontanet. Es tracta d'una construcció molt regular i aixecada, pel que sembla, en una sola fase. És de planta rectangular i té un petit cos adossat a la part posterior. Consta de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada vers migdia, presenta una distribució simètrica en base a tres eixos d'obertures, amb portal, balcó i galeria a la part central i finestres més petites als laterals. Totes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra excepte la galeria, rematada amb arc escarser fet amb maons. Els murs són fets amb maçoneria i, en les façanes laterals trobem algunes finestres de característiques similars. La casa ha estat rehabilitada recentment i ha conservat molt integrament la tipologia i els volums originaris. A ambdós costats del pati davanter hi ha coberts de treball. Els horts s'estenien en el terreny terrassat que hi ha davant la casa fins al camí de més avall.</p> | 08229-146 | Demarcació de Sant Mateu de Bages (Clot de Fontanet) | <p>Sembla que antigament el lloc on actualment hi ha el molí del Carner i el Clot de Fontanet era conegut com l'Obaga de Sant Mateu. Al final del segle XII en tenia el domini (possiblement només el domini útil) la família Barrufet. Les seves pertinences s'estenien des del mas Bastardas (a Fals) fins a Sant Mateu. Segons Josep Bastardas, en el primer quart del segle XIII la família Fontanet va adquirir una part dels dominis que anteriorment havien pertangut als Barrufet. Els Fontanet eren una família de llinatge noble i militar (cavallers, canonges i jurispèrits). Aquesta família es va establir al mas Fontanet (actualment cal Carné) i els seus dominis s'estenien fins la rasa del Carner. D'aquí ve el nom de Clot de Fontanet. A la segona meitat del segle XIX els propietaris de cal Carné (que són descendents directes dels antics Fontanet) van propiciar el sorgiment d'un raval de casetes al Clot de Fontanet. El motiu principal era aprofitar l'abundància d'aigua que sobreeixia en aquest sector, on es trobaven diverses surgències naturals, sobretot al vessant de ponent. Les cases s'emplaçaven al costat d'aquestes surgències i l'aigua s'aprofitava per regar els horts particulars. Segons les inscripcions de les llindes, les primeres cases van construir-se a la dècada de 1870: can Fontanet (1876, tot i que en dades del cadastre hi consta l'any 1850), cal Mateu i cal Peret (1878). Ca la Montse pot ser d'aquesta època o tal vegada anterior. Finalment, a la part superior del turó es van bastir tres cases adossades: cal Pep Gras, cal Joan Gran i una altra avui esfondrada (1881). Algunes d'aquestes cases pertanyien a membres d'una família Fontanet que no té relació directa amb els antics Fontanet que van donar nom al lloc. Totes les cases pagaven un cens anual a cal Carné. A la segona meitat del segle XX prop del Clot de Fontanet s'hi va instal·lar una potent captació d'aigua que encara s'utilitza per al subministrament del nucli de Sant Mateu de Bages. Des d'aleshores l'antiga abundància d'aigua s'ha vist dràsticament disminuïda. Ja avançat el segle XX els propietaris de can Fontanet encara mantenien aquest cognom i portaven la botiga del nucli de Sant Mateu de Bages.</p> | 41.7903700,1.7224400 | 393848 | 4627290 | 1876 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63023-foto-08229-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63023-foto-08229-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63023-foto-08229-146-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda del balcó: 1876 | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 63024 | Cal Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mateu-0 | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 230).</p> | XIX-XX | <p>Casa de pagès de dimensions força grans emplaçada al raval anomenat el Clot de Fontanet. Es troba al costat de can Fontanet i té unes característiques molt similars a aquesta altra casa. Es tracta d'una construcció molt regular i aixecada, pel que sembla, en una sola fase. És de planta rectangular i consta de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encara vers el sud-oest, presenta una distribució simètrica en base a dos eixos d'obertures. En el de l'esquerra i trobem el portal i dos balcons superiors. En el de la dreta hi ha finestres més petites. Totes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra, excepte el balcó superior, que inicialment era una galeria amb arc, transformada posteriorment en un balcó que està emmarcat amb maó. Els murs són fets de maçoneria, amb carreus escairats a les cantoneres. A les façanes laterals hi trobem algunes finestres de característiques similars a les anteriors. La casa té un jardí davanter i un seguit de coberts al costat nord-oest. El conjunt ha conservat molt integrament la tipologia i els volums originaris.</p> | 08229-147 | Demarcació de Sant Mateu de Bages (Clot de Fontanet) | <p>Sembla que antigament el lloc on actualment hi ha el molí del Carner i el Clot de Fontanet era conegut com l'Obaga de Sant Mateu. Al final del segle XII en tenia el domini (possiblement només el domini útil) la família Barrufet. Les seves pertinences s'estenien des del mas Bastardas (a Fals) fins a Sant Mateu. Segons Josep Bastardas, en el primer quart del segle XIII la família Fontanet va adquirir una part dels dominis que anteriorment havien pertangut als Barrufet. Els Fontanet eren una família de llinatge noble i militar (cavallers, canonges i jurispèrits). Aquesta família es va establir al mas Fontanet (actualment cal Carné) i els seus dominis s'estenien fins la rasa del Carner. D'aquí ve el nom de Clot de Fontanet. A la segona meitat del segle XIX els propietaris de cal Carné (que són descendents directes dels antics Fontanet) van propiciar el sorgiment d'un raval de casetes al Clot de Fontanet. El motiu principal era aprofitar l'abundància d'aigua que sobreeixia en aquest sector, on es trobaven diverses surgències naturals, sobretot al vessant de ponent. Les cases s'emplaçaven al costat d'aquestes surgències i l'aigua s'aprofitava per regar els horts particulars. Segons les inscripcions de les llindes, les primeres cases van construir-se a la dècada de 1870: can Fontanet (1876, tot i que en dades del cadastre hi consta l'any 1850), cal Mateu i cal Peret (1878). Ca la Montse pot ser d'aquesta època o tal vegada anterior. Finalment, a la part superior del turó es van bastir tres cases adossades: cal Pep Gras, cal Joan Gran i una altra avui esfondrada (1881). Algunes d'aquestes cases pertanyien a membres d'una família Fontanet que no té relació directa amb els antics Fontanet que van donar nom al lloc. Totes les cases pagaven un cens anual a cal Carné. A la segona meitat del segle XX prop del Clot de Fontanet s'hi va instal·lar una potent captació d'aigua que encara s'utilitza per al subministrament del nucli de Sant Mateu de Bages. Des d'aleshores l'antiga abundància d'aigua s'ha vist dràsticament disminuïda.</p> | 41.7904100,1.7222200 | 393830 | 4627295 | 1878 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63024-foto-08229-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63024-foto-08229-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63024-foto-08229-147-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda del balcó: 1878 | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 63025 | Cal Peret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-peret-1 | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 229).</p> | XIX-XX | <p>Casa de pagès de dimensions força grans emplaçada al raval anomenat el Clot de Fontanet. Es troba lleugerament més a ponent que can Fontanet i cal Mateu, però té unes característiques força similars a aquestes altres dues. Es tracta d'una construcció molt regular i aixecada, pel que sembla, en una sola fase. És de planta rectangular, amb coberts adossats als laterals, i consta de planta baixa més un pis i golfes. La casa, però, està edificada en un terreny amb desnivell i la part posterior només té les plantes superiors. La façana principal, encarada vers migdia, es distribueix en base a dos eixos d'obertures. En el de l'esquerra i trobem el portal, un balcó superior i una finestra. En el de la dreta hi ha finestres més petites. Totes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Els murs són fets de maçoneria i conserven un arrebossat blanquinós que, ben segur, també existia a les altres cases però s'ha perdut. Les façanes laterals tenen unes característiques similars, amb els coberts respectius adossats. Trobem un altre cobert de pedra uns metres al nord de la casa. El conjunt ha conservat molt integrament la tipologia i els volums originaris.</p> | 08229-148 | Demarcació de Sant Mateu de Bages (Clot de Fontanet) | <p>Sembla que antigament el lloc on actualment hi ha el molí del Carner i el Clot de Fontanet era conegut com l'Obaga de Sant Mateu. Al final del segle XII en tenia el domini (possiblement només el domini útil) la família Barrufet. Les seves pertinences s'estenien des del mas Bastardas (a Fals) fins a Sant Mateu. Segons Josep Bastardas, en el primer quart del segle XIII la família Fontanet va adquirir una part dels dominis que anteriorment havien pertangut als Barrufet. Els Fontanet eren una família de llinatge noble i militar (cavallers, canonges i jurispèrits). Aquesta família es va establir al mas Fontanet (actualment cal Carné) i els seus dominis s'estenien fins la rasa del Carner. D'aquí ve el nom de Clot de Fontanet. A la segona meitat del segle XIX els propietaris de cal Carné (que són descendents directes dels antics Fontanet) van propiciar el sorgiment d'un raval de casetes al Clot de Fontanet. El motiu principal era aprofitar l'abundància d'aigua que sobreeixia en aquest sector, on es trobaven diverses surgències naturals, sobretot al vessant de ponent. Les cases s'emplaçaven al costat d'aquestes surgències i l'aigua s'aprofitava per regar els horts particulars. Segons les inscripcions de les llindes, les primeres cases van construir-se a la dècada de 1870: can Fontanet (1876, tot i que en dades del cadastre hi consta l'any 1850), cal Mateu i cal Peret (1878). Ca la Montse pot ser d'aquesta època o tal vegada anterior. Finalment, a la part superior del turó es van bastir tres cases adossades: cal Pep Gras, cal Joan Gran i una altra avui esfondrada (1881). Algunes d'aquestes cases pertanyien a membres d'una família Fontanet que no té relació directa amb els antics Fontanet que van donar nom al lloc. Totes les cases pagaven un cens anual a cal Carné. A la segona meitat del segle XX prop del Clot de Fontanet s'hi va instal·lar una potent captació d'aigua que encara s'utilitza per al subministrament del nucli de Sant Mateu de Bages. Des d'aleshores l'antiga abundància d'aigua s'ha vist dràsticament disminuïda. Pel que fa a cal Peret, tal com informa la inscripció de la llinda la casa fou construïda l'any 1878 per Pere i Maria Fontanet, possiblement emparentats amb els Fontanet de can Fontanet. L'any 1903 s'amplià amb la construcció del cobert situat al nord.</p> | 41.7906500,1.7215600 | 393775 | 4627323 | 1878 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63025-foto-08229-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63025-foto-08229-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63025-foto-08229-148-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda del portal: BI + BA JESÚS Y MARIA. ANY 1878. PERA Y MARIA FONTANETS Inscripció en una llinda del cobert nord: 1903 | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 63192 | Caseta de l'Oliva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-de-loliva | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 52).</p> | XIX-XX | <p>Casa de pagès de dimensions força grans emplaçada en un altiplà amb bones vistes cap al nord, prop del naixement de la riera de Coaner i gairebé al límit del terme municipal de Sant Salvador de Guardiola. Es tracta d'una edificació de planta rectangular amb un cobert adossat a llevant. Consta de planta baixa i dos pisos. Originàriament la casa era més estreta i posteriorment s'amplià cap a ponent. La façana principal, orientada vers migdia, té una distribució força regular en base a dos eixos d'obertures a la part antiga i un altre a la part ampliada de ponent. Les obertures de la part antiga són emmarcades amb pedra picada, mentre que les de ponent ho són amb maó. El portal és adovellat amb arc escarser. Els murs són de maçoneria, actualment a pedra vista, i en la resta de façanes les obertures són més escasses i petites. El cobert de llevant consta d'una part antiga feta de pedra ampliada per davant amb obra de totxo.</p> | 08229-323 | Demarcació de Castelltallat | <p>Uns 1200 m al nor-oest d'aquesta casa (ja en terme municipal de Pinós) hi ha la masia de l'Oliva junt a l'església de Sant Pelai de l'Oliva. Els fundadors de la Caseta de l'Oliva devien procedir d'aquest indret. Per la tipologia de la casa es devia aixecar al final del segle XVIII o començament del XX. En un llistat de masos de Castelltallat de l'any 1819 ja hi consta. La inscripció en una llinda de l'any 1856 deu referir-se a alguna reforma o ampliació de la casa. En aquest moment pertanyia a Josep Oliva. En els darrers temps a la casa hi vivien masovers, i actualment està llogada com a segona residència.</p> | 41.8244400,1.6141500 | 384911 | 4631213 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63192-foto-08229-323-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63192-foto-08229-323-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una finestra de la façana principal: JOSEPH OLIVA any 1858 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63211 | Ca la Vena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-vena | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 49).</p> <p>SERRA PERIS, Joan (2003). Les Feixes de Coaner (edició particular), p. 15.</p> | XVIII-XX | <p>Casa de pagès de dimensions força grans emplaçada en un altiplà entre la riera de Coaner i el torrent de l'Avena. L'habitatge principal és una construcció de planta quadrada que té un cobert (refet modernament) adossat al sud. Consta de Planta baixa més un pis i golfes. Es tracta d'una obra força regular, que sembla aixecada en una sola fase (probablement el 1769). La façana principal, encarada a llevant, presenta una distribució simètrica, amb un portal central (fet amb dovelles que formen un arc rebaixat) i tres finestres al primer pis. S'hi observa, però, una gran esquerda que va haver de ser reconstruïda, tal vegada a conseqüència d'un llamp. El mur és de maçoneria, a pedra vista, i les finestres són emmarcades amb llindes i brancals de pedra, excepte una de la part reconstruïda que és feta amb maó. La resta de façanes tenen menys obertures i més petites. A l'angle nord-oest la casa té adossada un petit cobert corresponent a una tina.</p> | 08229-350 | Demarcació de Salo | <p>Antigament aquesta casa era una masoveria de les Feixes de Coaner. Tal com informa la inscripció d'una finestra, va fer l'obra Martí Feixas l'any 1769. Martí Feixas Amat (1704 - 1769) era l'hereu del gran mas de les Feixes de Coaner. Els Feixas eren una de les famílies pageses més poderoses de Coaner, i en aquesta època solien tenir molts fills. Martí en va tenir 12. És probable, doncs, que fes construir aquesta casa per un dels seus fills fadristerns, justament l'any que va morir, el 1769. Més endavant la casa era habitada per masovers. Entorn de 1950 Ramon Duocastella Rovira hi va venir també com a masover, i després va comprar la propietat. Venia del mas Coll, de Matamargó. El seu fill, Lluís Duocastella Mercadal, n'és l'actual propietari. L'incendi forestal de 1998 va afectar la casa. Els coberts es van cremar i la teulada va haver de ser refeta.</p> | 41.8291400,1.6362700 | 386756 | 4631705 | 1769 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63211-foto-08229-350-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63211-foto-08229-350-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63211-foto-08229-350-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda d'una finestra a la façana principal: A FET FER MARTI FEXAS LA PRESEN OBRA EN LO ANY 1769 Inscripció sorgida a la casa i actualment en el graó d'una escala lateral: MDCCCLVIII Informació oral facilitada per Lluís Duocastella Mercadal | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 63210 | Cal Caputxí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-caputxi | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 138).</p> <p>VILADÉS LLORENS, Ramon (2012). D'un temps d'un país. El Semís de Coaner. La Patumaire Edicions, Berga (edició particular), p. 86.</p> | XIX-XX | <p>Casa de pagès de dimensions força grans emplaçada en un coster de la Serra d'Aubessa, al nord de la demarcació de Coaner i en una ubicació força aïllada. Es tracta d'una edificació de planta quadrada amb un seguit de coberts aïllats al sud i l'est. Consta de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada a migdia, té una distribució força regular, amb un portal al centre, tres finestres al primer pis i una a les golfes. Totes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra, en alguns casos de manera combinada amb maó. La resta de façanes té menys obertures però de característiques similars. Els murs són de maçoneria i conserven restes de l'arrebossat. Són interessants els diferents coberts de la casa, que han mantingut la seva tipologia originària i força arcaica. Un d'ells conserva una tina.</p> | 08229-349 | Demarcació de Coaner | <p>Segons dades de l'arxiu parroquial l'any 1786 en aquesta casa hi vivia Francesc Bascompte i la seva família (VILADÉS, 2012: 86). per la seva tipologia constructiva la casa podria correspondre a una obra dels segles XVIII o XIX. Les dues inscripcions conservades indiquen que s'hi devien fer obres importants a mitjan de segle XIX, però no es pot descartar que tingui un origen anterior.</p> | 41.8491400,1.7011900 | 392181 | 4633842 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63210-foto-08229-349-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63210-foto-08229-349-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63210-foto-08229-349-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda del portal principal: 1861 Inscripció al cobert sud: 1849 | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 63018 | Cal Secaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-secaner | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 189).</p> | XIX-XX | Casa recentment rehabilitada | <p>Casa de pagès de dimensions força grans emplaçada en un coster que dóna al torrent de cal Mateu. Es tracta d'una edificació força regular i, en bona mesura, construïda en una sola etapa. És de planta rectangular i té un petit cobert adossat a la part posterior. Disposa de planta baixa més dos pisos. La façana principal, encarada vers migdia, té una distribució regular, marcada per un eix d'obertures a l'esquerra, amb un portal i dos balcons superiors, mentre que a la dreta trobem dues finestres més petites. Totes són emmarcades amb llindes i brancals de pedra, excepte el balcó superior, rematat amb un arc. La façana de llevant repeteix un esquema similar, amb un balcó de característiques semblants. Els murs són actualment a pedra vista. La coberta, a dues aigües, destaca per un voladís molt marcat a la façana principal. La casa, rehabilitada recentment, ha conservat molt integrament la tipologia i els volums originaris.</p> | 08229-141 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>Aquesta casa no té cap inscripció però, per la seva tipologia, podria ser una construcció del final del segle XVIII o principi del XIX.</p> | 41.8043100,1.7229600 | 393914 | 4628838 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63018-foto-08229-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63018-foto-08229-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63018-foto-08229-141-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 62982 | Cal Masover de Figuera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-masover-de-figuera | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 178).</p> | XX | <p>Casa de pagès de dimensions força grans emplaçada pocs metres al nord de la masia de Figuera, construïda l'any 1918 com a masoveria d'aquesta casa. Es tracta d'una construcció aixecada en una sola etapa i totalment regular. És de planta rectangular i consta de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada vers migdia, presenta una composició perfectament simètrica en base a tres eixos d'obertures: a la planta baixa tres portals rematats amb arcs escarsers a planta baixa (el central reformat posteriorment); a les plantes superiors, tres finestres a cada nivell, les del centre ressaltades en forma de balcó o petita galeria. Totes les obertures són emmarcades amb maó. A la resta de façanes la distribució de les finestres, també emmarcades amb maó, és més irregular. Els murs són actualment a pedra vista. La casa ha conservat molt bé el volum i la tipologia originàries.</p> | 08229-137 | Masia de Figuera. Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>El lloc de Figuera és documentat des de l'any 1025. L'església apareix citada el 1027, i el 1029 ja és documentada com a Sant Cristòfol de Figuera, i així mateix el 1285. El mas, que deu ser més o menys contemporani de l'església, era una de les cases importants ja al segle XI en aquesta zona. Es troba emplaçat dalt d'un petit promontori i actualment té un aspecte de fortalesa. Sembla que fou als segles XV i XVI quan l'església, i tot el conjunt, es van fortificar. Tanmateix, la part més antiga de la casa ja deixa entreveure uns murs molt sòlids. El seu aspecte presenta el dubte de fins a quin punt el conjunt ja tenia unes connotacions marcadament defensives de bon principi, en consonància amb l'església, que també presenta un mur compacte i sense obertures. En aquest sentit, la Figuera té unes característiques molt similars a la Sala, l'altra gran mas de la zona, el qual també té elements clars que l'identifiquen com a casal fortificat o domus. Cal situar l'origen del mas i l'església de Figuera en el context del segle XI, quan la serra de Castelltallat era encara prop de la frontera amb els sarraïns i va esdevenir una zona altament militaritzada, sota la tutela dels vescomtes de Cardona. El mas i l'església es trobaven dins l'antic terme del castell de Castelltallat. El mas i l'església de Sant Cristòfol conformaven de ben segur un nucli important en aquesta fase inicial de feudalització. Posteriorment, el mas s'anà ampliant i l'edificació actual pot ser en bona part obra dels segles XVI i XVII. Especialment el nucli originari, on hi trobem el finestral renaixentista. Segons sembla, als segles XV i XVI l'església va sofrir algunes modificacions i s'adaptà com a fortificació. Per això es sobrealçà i la part superior servia com a mirador. Els murs exteriors de la banda nord i la façana oest es van revestir amb un espectacular atalussament que protegeix dos dels flancs de la casa. No sabem quin era el context que va motivar aquesta important transformació del conjunt fins a deixar-lo convertit pràcticament en una fortalesa. Més tard, encara se li afegí unt torre massissa que devia substituir el primitiu campanar d'espadanya. Almenys des del segle XIV la família Figuera habitaven la masia. J. M. MAS Y CASAS (1882: 165) recull un document de l'any 1346 en el qual hi consta un tal Guillem Figuera, habitant de Manresa i Pere Figuera, fill de Bernat, de la parròquia de Sant Cristòfol de Figuera. El cognom Figuera encara apareix en una inscripció interior de la casa de l'any 1784. Els actuals propietaris són descendents directes d'aquesta família, per bé que han canviat dues vegades el cognom degut a casaments amb pubills. Així, el 1825 entrà com a pubill Josep Duocastella (de Sant Andreu d'Aguilar) que es casà amb Maria Figuera Santasusana. Més tard, el 1908 l'hereva de la casa, Josepa Duocastella, va contreure matrimoni amb Pere Esquerrà Sabatés. Eren els avis dels actuals propietaris. Foren ells qui el 1918 van construir la masoveria de la Figuera, uns metres al nord del casal antic. Fa uns anys, entorn de 1970, els propietaris van dur a terme una bona restauració de l'església i a tot l'edifici gràcies al qual avui aquest conjunt arquitectònic presenta un aspecte excel·lent.</p> | 41.8105000,1.6890300 | 391106 | 4629567 | 1918 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62982-foto-08229-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62982-foto-08229-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62982-foto-08229-137-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 63308 | Duarri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/duarri | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 46).</p> <p>VILADÉS LLORENS, Ramon (2012). D'un temps d'un país. El Semís de Coaner. La Patumaire Edicions, Berga (edició particular), p. 152-153.</p> | XIX-XX | <p>Casa de pagès de dimensions força grans emplaçada prop de la vall de la riera de Salo, al sector de Mejà. Està formada per un cos residencial de planta rectangular, amb planta baixa més un pis i golfes, i té una petit cos més modern adossat a ponent. També té coberts antics de pedra, aïllats, a migdia i a llevant, així com diverses naus a l'entorn corresponents a una granja moderna. El cos principal sembla aixecat en una sola fase constructiva. La façana davantera, encarada vers el sud-est, presenta una estructura regular però la distribució de les obertures no és simètrica. Les antigues són emmarcades amb llindes i brancals de pedra, però hi ha dues finestres que s'han obert o modificat modernament. Els murs són de maçoneria i conserven, a les cares que miren a l'est, el semi-arrebossat antic així com algunes finestres de pedra picada. La resta de murs han estat encimentats. A la part posterior es conserva un petit cobert de fusta amb una premsa i una tina.</p> | 08229-447 | Demarcació de Mejà | <p>Es té notícia d'aquest mas el 1316. Hi vivia una família anomenada Duarri però sembla que el domini útil el tenia el mas Semís (VILADÉS, 2012: 152). Tot i que no es coneix cap document de compra per part del mas Semís el cert és que aquesta casa va acabar tenint-ne la propietat directa i perpètua. El nom de Duarri deriva de la denominació antiga amb què es coneixia la riera de Salo. Això és: riu Duàrria. Per la seva tipologia constructiva, bona part de la construcció actual sembla força moderna, dels segles XIX i XX.</p> | 41.8414400,1.6701300 | 389589 | 4633027 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63308-foto-08229-447-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63308-foto-08229-447-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63308-foto-08229-447-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 63214 | Fontfreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fontfreda | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 56).</p> | XIX-XX | <p>Casa de pagès de dimensions força grans emplaçada vora la riera de Coaner, prop de Claret dels Cavallers. L'habitatge principal és de planta quadrada, amb un cos adossat més baix a ponent. Consta de planta baixa més dos pisos. Es tracta d'una construcció força regular que sembla bastida en una sola fase. La façana principal, encarada vers llevant, es distribueix en base a tres eixos d'obertures, amb un portal a la planta baixa i, en els pisos superior, balcons al centre i finestres laterals. Les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Els murs són de maçoneria, actualment a pedra vista. En la resta de façanes les obertures tenen una distribució més irregular. La casa és envoltada per diversos coberts de pedra aïllats, que han estat rehabilitats enmig d'un entorn enjardinat. El conjunt ha conservat força bé els volums i la tipologia originaris.</p> | 08229-353 | Demarcació de Claret dels Cavallers | <p>Segons consta en un llibre de notes de les escriptures de la casa Ferrer de Claret dels Cavallers, aquesta casa la va fer edificar Josep Ferrer Viladés l'any 1899. Era una casa per a un masover, situada en front de l'hort de Fontfreda. Passats 20 anys la casa havia de quedar en pla domini de cal Ferrer, de Claret dels Cavallers. Va ser, per tant, una de les múltiples masoveries pertanyents a aquest gran mas de Claret dels Cavallers. Quan recentment els hereus d'aquest mas van dividir l'heretat en diferents parts, a la mort de Josep Ferrer Torres, Fontfreda va ser una d'elles.</p> | 41.8255700,1.6582000 | 388571 | 4631280 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63214-foto-08229-353-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63214-foto-08229-353-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Pere Vidal, de Claret dels Cavallers | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 63114 | Putxó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/putxo | <p>AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 1, 15, 23, 25, 31, 34, 48, 53, 72, 73, 185, 208.</p> <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 115).</p> | XVIII-XX | <p>Casa de pagès de dimensions força grans que està emplaçada al final d'un contrafort meridional de la serra de Castelltallat. És un contrafort estret separat per un torrent a banda i banda, un dels quals pren el nom de la mateixa casa, que es troba en una situació privilegiada amb magnífiques vistes sobre Montserrat. El cos residencial era de planta més o menys quadrada, però actualment té adossats diversos coberts al costat de ponent i una caseta de nova construcció a llevant. Consta de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada vers migdia, es troba parcialment tapada per una terrassa construïda en els darrers anys. El portal és emmarcat amb llinda i brancals de pedra i, a les plantes superiors, té diversos balcons i finestres. El mur és arrebossat amb ciment. Originàriament la casa era més estreta i a finals del segle XIX s'eixamplà cap a llevant. També ha estat sobrealçada. La resta de façanes pràcticament no són visibles, ja que han quedat cobertes per construccions posteriors. A la planta baixa es conserva l'antic celler, cobert amb volta de pedra, en el qual hi desguassava una tina.</p> | 08229-237 | Demarcació de Castelltallat | <p>Aquesta casa devia construir-se pels volts de 1763, en terrenys de la masia de Bonvehí. Es conserva una teula que té inscrita aquesta data. D'altra banda, el primer document de la casa són uns capítols matrimonials de l'any 1795 entre Vicenç Casellas i Maria Bacardit. A partir d'aleshores la família Caselles, que eren parcers de Bonvehí, ha estat al capdavant de la casa. Al final del segle XIX el besavi de l'actual propietari, Bonaventura Casellas, sent el fadrí va tornar a la casa per quedar-s'hi, i va fer les obres per engrandir-la pel costat de llevant. Més recentment els propietaris hi ha fet obres diverses i han arranjat l'entorn amb un ampli jardí. Durant un temps algunes dependències de la casa es van dedicar a allotjament rural. Entorn de l'any 2000 es va construir l'habitatge adossat a llevant per al fill del propietari.</p> | 41.7820900,1.6541200 | 388157 | 4626458 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63114-foto-08229-237-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63114-foto-08229-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63114-foto-08229-237-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep Casellas Casas | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 63136 | Cal Genís Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-genis-nou | <p>AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 94, 95, 218.</p> <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 89).</p> | XX | <p>Casa de pagès de dimensions força grans que està emplaçada vora el camí d'accés a Castelltallat, al lloc anomenat coma de Cal Genís, just al punt on comença, per la banda oest, la serra de Castelltallat. És una construcció de planta quadrada, amb planta baixa més un pis i golfes, molt regular i aixecada en una sola fase, l'any 1929 segons la inscripció del portal. La façana principal, encarada vers migdia, presenta una distribució totalment simètrica en base a tres eixos d'obertures, amb tres balcons al primer pis i una petita galeria amb arcada al nivell de les golfes. Els murs són de maçoneria, actualment a pedra vista. Les obertures són emmarcades amb maó, excepte les de la façana davantera, amb un emmarcament de pedra de major qualitat, tal vegada posterior. La casa està envoltada d'un jardí i té una antiga pallissa de pedra uns metres al sud. Exteriorment, cal Genís Nou ha conservat la tipologia i el volum originari.</p> | 08229-259 | Demarcació de Castelltallat | <p>Cal Genís Vell està situada uns 400 m al sud de cal Genís Nou i està adossada a una masia més gran, anomenada Governa. El lloc de Governa, dins el terme del castell de Castelltallat, és documentat des de l'any 955 amb la grafia 'Guerna' i el 1031 ja amb la forma de 'Governa'. L'església propera de Santa Eugènia de Governa (romànica) no apareix citada fins l'any 1428. Molt probablement el mas Governa és d'origen medieval i estaria vinculat a aquesta església. Així, l'any 1640 el culte d'aquesta església es traslladà a un temple de nova construcció que es va aixecar al costat del mas Governa. Sembla clar que el mas Governa era més important dels dos. A la segona meitat del segle XVII era un dels masos principals de Castelltallat, segons les aportacions que feia per a la cera de l'església. Així mateix, en un capbreu dels Ducs de Cardona de l'any 1686 aquest mas consta associat amb els de Comallonga i Crostas. El propietari aleshores era Isidre Governa i pagava de cens sis punyeres de forment més delme de carnelatges. Al segle XVIII Governa es va ampliar-se considerablement fins a tenir les dimensions actuals. Cal Genís Vell, en canvi, sembla que va quedar força estancat en les dimensions que devia tenir la construcció medieval. No coneixem notícies documentals antigues d'aquesta casa. Ja a mitjan del segle XX Governa era habitat per un masover, mentre que a cal Genís Vell hi vivia el seu propietari, de cognom Isanta. A principis de segle XX (el 1929 segons la inscripció d'una llinda) el propietari va construir cal Genís Nou, en un emplaçament més proper al camí. Posteriorment Isanta es traslladà a Manresa, on tenia una bodega al carrer del Cos, fins que a la dècada de 1980 es va vendre la propietat.</p> | 41.7940000,1.6155600 | 384974 | 4627831 | 1929 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63136-foto-08229-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63136-foto-08229-259-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Pere Duocastella (del Marquet) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 62944 | La Botiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-botiga | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 217).</p> | XIX | <p>Casa de pagès de dimensions força grans que forma part d'un raval de Sant Mateu sorgit al llarg del camí que va a cal Mestrill. Es tracta d'una construcció aïllada, d'una tipologia popular pròpia del tombant del segle XIX-XX, que ha conservat molt integrament les seves característiques tradicionals. La casa és de planta pràcticament quadrada i disposa de planta baixa més dos pisos. La façana principal, encarada al sud-est vers el camí, presenta una composició força simètrica. A planta baixa hi ha tres portals idèntics (el de l'esquerra actualment tapiat): rematats amb arc escarser i emmarcats amb maó. Els dos pisos tenen tres finestres-balcó, en alguns casos complementades amb una finestreta lateral. La resta de façanes presenten diverses obertures de distribució més irregular. Al costat de ponent la casa té diversos coberts adossats, força moderns. Durant molts anys aquest edifici havia acollit la botiga del poble, i l'interior encara conserva la disposició i part del mobiliari pertanyent a aquest establiment. El segon pis, que havia estat l'escola de nenes, actualment és destinat a habitatge de lloguer, al qual s'hi accedeix per una escala de ferro lateral.</p> | 08229-82 | Pla de Sant Mateu | <p>Entre el segle XVIII i principis del XX va anar sorgint un raval de casetes disperses al llarg del camí que va del nucli de Sant Mateu a cal Mestrill. La casa més antiga és precisament cal Mestrill, que té una llinda amb inscripció del 1749. La següent és ca la Mariona, que té una inscripció del 1880 però podria ser anterior. Més tard, al tombant del segle XX, van sorgir un seguit de cases més agrupades que van aglutinar els pocs serveis que tenia el nucli de Sant Mateu: botiga, sala de ball, escola de nens i escola de nenes. Tal com indica la inscripció en una finestra de La Botiga, aquesta casa la va construir Silvestre Vila. Quan aquest va morir passà al seu nebot, Melcior Vila, avi de l'actual propietària. Durant molts anys a la planta baixa hi havia la botiga del poble i, al segon pis, l'escola de nenes, mentre que l'escola dels nens era en una altra casa, anomenada Les Escoles, una mica més avall. Entorn de 1960 l'escola va deixar de funcionar i les nenes del poble foren enviades a Callús. L'escola de nens va durar uns anys més. Pel que fa a la botiga, que havia estat en mans de diverses persones, va tancar pels volts del 2004.</p> | 41.7959900,1.7318600 | 394640 | 4627903 | 1914 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62944-foto-08229-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62944-foto-08229-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62944-foto-08229-82-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una finestra del primer pis: SILVESTRE VILA AÑO 1914 Informació oral facilitada per Montserrat Vila Escalé | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 62946 | Ca la Mariona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-mariona-0 | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 213).</p> | XIX-XX | <p>Casa de pagès de dimensions força grans que forma part d'un raval de Sant Mateu sorgit al llarg del camí que va a cal Mestrill. Es tracta d'una construcció aïllada, una mica apartada de la resta de cases, que té una distribució força regular amb un gran pati davanter que forma un clos tancat de forma quadrada. L'habitatge, de planta quadrada, té adossats coberts per tots els costats excepte al mur de migdia. La casa consta de planta baixa més dos pisos. La façana principal, encarada a migdia vers el pati, presenta una estructura amb dos eixos d'obertures lleugerament asimètrics. Les obertures són amb llindes i brancals de pedra i, en alguns casos, emmarcades amb maó però seguint una tipologia semblant. A la planta superior una antiga arcada ha estat reduïda a balcó. A la part posterior es conserva una bassa. Els diferents coberts, que ocupen una superfície força extensa, són majoritàriament antics i de pedra, excepte els de l'angle nord-oest. Dos murs perimetrals tanquen el pati al costat del camí. Exteriorment, el conjunt ha conservat força bé la tipologia tradicional.</p> | 08229-84 | Pla de Sant Mateu | <p>Entre el segle XVIII i principis del XX va anar sorgint un raval de casetes disperses al llarg del camí que va del nucli de Sant Mateu a cal Mestrill. La casa més antiga és precisament cal Mestrill, que té una llinda amb inscripció del 1749. La següent és ca la Mariona, que té una inscripció del 1880 però podria ser anterior. Més tard, al tombant del segle XX, van sorgir un seguit de cases més agrupades que van aglutinar els pocs serveis que tenia el nucli de Sant Mateu: botiga, sala de ball, escola de nens i escola de nenes. Segons la inscripció d'una llinda, Francisco Farrés hauria fet construir la casa de ca la Mariona l'any 1880. Posteriorment s'anà engrandint amb la construcció dels diversos coberts.</p> | 41.7950400,1.7311900 | 394583 | 4627798 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62946-foto-08229-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62946-foto-08229-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62946-foto-08229-84-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda d'un balcó del primer pis: FRANCISCO FARRES 1880 | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 62859 | Cal Burrim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-burrim | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 202).</p> | XIX-XX | <p>Casa de pagès de dimensions força grans situada vora el camí d'accés nord-est a Sant Mateu de Bages, la qual forma part d'un petit raval junt amb tres cases més. Es tracta d'una construcció aïllada que adopta la forma d'una petita masia de formes molt regulars i obrada en una sola fase. El cos residencial és de planta quadrada, amb planta baixa més dos pisos, i té coberts adossats als laterals, sobretot al costat de llevant. La casa està perfectament orientada amb la façana principal cap a migdia. Aquesta té una composició totalment regular i simètrica, amb un portal emmarcat amb brancals de pedra a la planta baixa i tres obertures a cadascun dels pisos superiors, ja sigui en forma de balcó o finestra, amb l'eix central remarcat. Les obertures eren emmarcades amb brancals i llindes de pedra però algunes ha patit lleus reformes. La resta de murs, igual que la façana principal, són de pedra i semi-arrebossats, però les finestres que contenen són més petites. A la façana posterior una part del mur ha hagut de ser refet amb obra moderna de maó. En aquest sector es conserva una tina, a la qual s'hi accedeix per una petita rampa. La casa té una bona extensió de coberts, de tipologia més desigual, que s'allarguen sobretot per la banda de llevant. Excepte en la part obrada amb maó, exteriorment ha conservat molt bé la tipologia originària.</p> | 08229-93 | Pla de Sant Mateu | <p>Al final del segle XVIII va sorgir en terres del mas de les Planes aquest petit raval situat vora el camí d'accés nord-est a Sant Mateu de Bages. Els pagesos que van construir aquestes cases van comprar els terrenys. Cal Mariquit, cal Xarell, cal Burrim i segurament també cal Biel podrien ser d'aquest moment, entorn del 1771 segons indica la inscripció d'una llinda de cal Xarell. Sobre cal Burrim no en coneixem notícies concretes, excepte la inscripció de l'any 1887. Es tracta d'una construcció molt homogènia que podria ser obra del segle XIX.</p> | 41.8005600,1.7348300 | 394894 | 4628407 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62859-foto-08229-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62859-foto-08229-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62859-foto-08229-93-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda de la façana: Ñ 1887 | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 63150 | Cal Mensa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mensa-3 | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 129).</p> | XVIII-XIX | En ruïna, ha perdut la coberta | <p>Casa de pagès de dimensions força grans, actualment en estat de ruïna, que està emplaçada en un altiplà amb bones vistes sobre la vall del Torrent Bo, ja al límit sud del terme municipal de Sant Mateu de Bages. L'edificació, de planta més o menys quadrada i amb planta baixa més un pis i golfes, ha estat aixecada en una sola fase. Conserva els murs perimetrals i, en general, l'estructura de l'habitatge, tot i que ha perdut el sostre. La façana principal, encarada vers migdia, té una distribució simple però regular, amb un portal i dues finestres al primer pis. Totes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra, però als laterals les finestres són més petites. Els murs, a pedra vista, són de pedra més o menys disposada en filades. A l'interior la casa està distribuïda en dues crugies, cobertes amb volta de pedra a la planta baixa. Una part del mur interior ha estat confeccionada amb grans carreus de característiques gairebé ciclòpies. També alguns brancals o llindes tenen la particularitat de ser força grans. Es conserva també l'escala i part de les habitacions del primer pis. Al costat de ponent hi ha una barraca de pedra seca. Més a llevant trobem dos coberts aïllats.</p> | 08229-273 | Demarcació de Castelltallat | <p>Aquesta casa ja consta en un llistat de masies de Castelltallat de l'any 1819. Per la seva tipologia constructiva podria ser una construcció d'aquesta època; és a dir, del final del segle XVIII o principi del XIX. Fins a mitjans de segle XX encara hi vivien masovers. Després van marxar per anar a Governa.</p> | 41.7707200,1.6113600 | 384583 | 4625252 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63150-foto-08229-273-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63150-foto-08229-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63150-foto-08229-273-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Miquel Ferrer, de cal Sec | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 62986 | Perabaldes Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/perabaldes-nou | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 104).</p> | XVIII-XIX | En ruïna. Li falta la coberta. | <p>Casa de pagès de dimensions força grans, actualment en ruïna, emplaçada en un contrafort meridional de la part més occidental de la Serra de Castelltallat, a la zona del naixement del Torrent Bo. Se'n conserven els murs perimetrals en general fins a l'alçada de la coberta. El cos residencial té una planta rectangular i consta de planta baixa més un pis. La casa tenia un cobert davanter i, en l'estat actual, no està gaire clar on devia ser el portal. Podria ser a la façana de llevant, que s'ha esfondrat. Interiorment estava dividida en tres estances. Al mur lateral nord conserva dues finestres amb llindes i brancals de pedra. L'element més interessant és el femer, que es troba uns metres al sud. Es tracta d'una construcció semisoterrada, alineada amb un gran mur de contenció que delimita l'esplanada on es troba assentada la casa, i consta de la típica coberta amb volta de pedra, amb un forat a la part superior per tirar-hi els fems i la palla.</p> | 08229-303 | Demarcació de Castelltallat | <p>En un capbreu de Castelltallat de 1686 fet pels ducs de Cardona els masos Pons i Perabaldés, i els capmasos Folch i Roig estaven units i pagaven censos als Cardona. Tanmateix, és possible que es tracti d'una casa més antiga, ja que aquesta s'anomena Perabaldes Nou. En els darrers temps pertanyia al mas de Biosca, però no en coneixem més notícies. L'any 2007 el PEIN Serra de Castelltallat hi va fer una intervenció per reforçar amb formigó armat la volta del femer.</p> | 41.7855900,1.5994800 | 383622 | 4626919 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62986-foto-08229-303-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62986-foto-08229-303-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62986-foto-08229-303-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Té un plafó informatiu del PEIN Serra de Castelltallat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 63301 | Cal Rojas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rojas-0 | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 9).</p> | XIX | <p>Casa de pagès de dimensions força grans, emplaçada a l'altiplà on hi ha el raval de Mejà, al nord de la riera de Salo. El cos residencial és una edificació de planta quadrada, amb planta baixa més dos pisos, i té un cobert adossat a ponent. Al seu entorn hi trobem naus pertanyents a granges i una altra casa de recent construcció. El cos principal ha estat aixecat en una sola fase. La façana principal, encarada al sud-est, presenta una distribució totalment regular, en base a tres eixos d'obertures. En l'eix central hi trobem les obertures principals: portal, balcó... totes són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. Els murs són de maçoneria, actualment a pedra vista. La resta de façanes conserven les finestres originàries. A la part posterior hi ha adossada una tina. Antigament en aquest sector el nivell del terreny era més alt, cosa que permetia accedir directament a l'obertura de la tina. A l'est hi ha una petita pallissa que ha quedat integrada en coberts de construcció més recent.</p> | 08229-440 | Demarcació de Mejà | <p>Cal Rojas fou construïda pel rebesavi de l'actual propietari el 1882. Es deia Josep Rojas Mas i procedia de Vilaseca, a Cardona, on era masover. Poc després, el 1887, es construí la pallissa. La nova casa s'establí en terres del mas de cal Domenjó, i al principi pagava un cens, però després els Rojas van comprar la casa, amb la seva mínima porció de terreny. L'hereu de Josep fou Joan Rojas Botifoll; l'hereu d'aquest Josep Rojas Santasusanna, i el següent Joan Rojas Carol, el qual va tenir tres fills: Josep, Lluís i Marina. A la dècada de 1970 els propietaris van aixecar una casa de nova construcció al sud-oest de l'antiga.</p> | 41.8535200,1.6660900 | 389275 | 4634373 | 1882 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63301-foto-08229-440-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63301-foto-08229-440-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Al balcó de la façana principal: Josep Rojas Jové 1882 A la pallissa: 1887 | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 63036 | Cal Fanal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fanal | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 266).</p> | XIX-XX | Barreja d'estils i elements precaris, sobretot en els coberts | <p>Casa de pagès de dimensions força grans, emplaçada a l'extrem d'un dels contraforts orientals del pla de Sant Mateu. El conjunt, edificat en un terreny amb desnivell, consta del cos residencial més una superfície allargassada de coberts adossats als laterals, així com altres dependències de treball modernes escampades per l'entorn. L'habitatge és una construcció força regular, obrada probablement a finals del segle XIX. És de planta més o menys quadrada i disposa de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada al sud-est, presenta una distribució en base a dos eixos d'obertures. Les obertures estan emmarcades amb maó, excepte el portal, molt senzill i rematat amb una llinda de fusta. Al costat de ponent la casa s'ha eixamplat amb obra moderna feta de totxo. La resta de façanes queden tapades pels coberts, de tipologia força irregular. Es conserven diverses tines. El conjunt ha conservat els volums originaris, tot i que amb un bon nombre d'afegits diversos, especialment en els coberts.</p> | 08229-159 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>Per la seva tipologia la construcció de cal Fanal es pot situar al final del segle XIX o començament del XX. Segons dades del cadastre, l'any de construcció és el 1910. Antigament el propietari era Ramon Vilajoana, de la casa de can Torres (Súria), el qual tenia altres immobles en el sector. Des de fa almenys tres generacions (és a dir, des pràcticament els orígens de la casa) la família Soler en són els masovers. L'avi de l'actual masovera era Vicenç Soler Olla, casat amb Angeleta Comellas. Els Soler menaven vinyes i sobretot oliverars. En els darrers anys la propietat a passat per diferents mans.</p> | 41.7965700,1.7548600 | 396552 | 4627939 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63036-foto-08229-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63036-foto-08229-159-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada pels germans Soler | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 63235 | Ca l'Oriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loriol | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 49).</p> | XIX-XX | <p>Casa de pagès de dimensions força grans, emplaçada a la vall del torrent de la Vena, al sud del terme de Salo. És una edificació de planta rectangular, amb un petit cos adossat al nord. Consta de planta baixa més un pis. El nucli de l'habitatge es troba situat a la part de ponent, mentre que a la part de llevant s'hi han anat afegint coberts ben alineats amb la casa. La façana principal, encarada a ponent, té una distribució força regular en base a tres eixos d'obertures, amb un portal emmarcat amb llinda i brancals de pedra i, al nivell superior, un balcó i dues finestres laterals emmarcades amb maó. Els murs són de pedra i conserven l'arrebossat. Els coberts de la part de llevant formen unes galeries entre pilars, en part descobertes o bé tancades amb taulons de fusta. Al costat sud-est hi ha la construcció d'una barraca circular.</p> | 08229-374 | Demarcació de Salo | <p>No coneixem notícies històriques antigues d'aquesta casa que, per la seva tipologia constructiva, podria ser obra del segle XIX. Probablement de l'any 1860, tal com indica la inscripció del portal.</p> | 41.8340300,1.6455400 | 387535 | 4632236 | 1860 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63235-foto-08229-374-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63235-foto-08229-374-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63235-foto-08229-374-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció al portal d'entrada: 1860. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 62970 | El Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moli-2 | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 242).</p> | XIX-XX | Casa en bon estat. Coberts semiderruïts. Entorn cobert per la vegetació. | <p>Casa de pagès de dimensions força grans, emplaçada al sector del Molí del Carner, en una posició més elevada que les altres dues cases d'aquesta zona. Malgrat el nom amb què és coneguda actualment, no té res a veure amb el molí, que estava en una de les cases que hi ha més avall, tot i que la bassa es troba pràcticament al costat. Es tracta d'una edificació força regular, probablement aixecada en una sola fase, de planta quadrada, amb planta baixa més dos pisos i amb grans coberts adossats a l'angle nord-oest. La façana principal, encarada a migdia, té una composició totalment simètrica, amb un portal de llinda de pedra i, a les dues plantes superiors, tres eixos amb obertures. L'eix central remarcat amb un balcó al primer pis i una petita galeria amb arcada a les golfes. Al costat esquerra un petit cobert cobreix parcialment l'extrem de la façana. Els murs són de pedra, semi-arrebossats, i totes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. A l'angle nord-oest es conserven en estat de semi-ruïna uns coberts de gran alçada, construïts aprofitant el desnivell d'una petita cinglera. Pel seu aspecte sembla que haguessin estat construïts amb la intenció d'acollir diferents tines, tot i que a l'interior les tines no hi són. La casa ha conservat molt bé la tipologia i els volums originaris.</p> | 08229-117 | Sant Mateu de Bages | <p>Totes les terres d'aquest sector pertanyien al mas de cal Carné, les propietats del qual arriben fins a la rasa de Fontanet. De les tres existents, la casa més antiga és el Molí del Carner, construït pels propietaris de cal Carné l'any 1777. Segons una inscripció, cal Jepet de Subirana s'hauria construït el 1864. Segons la inscripció de la casa 'El Molí', aquesta s'hauria construït el 1871. Malgrat el nom amb què es coneguda actualment, aquesta casa no té res a veure amb el molí. La denominació ve del fet que, fa uns anys, era l'única casa d'aquest sector que estava habitada. Durant un temps ho havia estat per una família coneguda amb el nom de Colilles.</p> | 41.7815200,1.7231300 | 393891 | 4626307 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62970-foto-08229-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62970-foto-08229-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62970-foto-08229-117-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llosa sobre la galeria de la façana: 1871. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 63303 | Cal Perellarg | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-perellarg | <p>GIRBAL JAUME, Eduard (1923). La tragedia de ca'l Per Llarch (reeditada el 2006 per Edicions de 1984).</p> <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 12).</p> <p>SERRA SALA, Joan M. (1983). 'La vida quotidioana al poble de Salo a principis de segle XX', Dovella, núm. 8 (gener-febrer, 1983), p. 19-23.</p> | XIX-XX | <p>Casa de pagès de dimensions força grans, emplaçada en un contrafort sud de l'altiplà on hi ha el raval de Mejà. Al seu costat hi ha cal Sebastià: una casa que tenia característiques similars però que ha estat reconstruïda de nou. El cos residencial de cal Perellarg és de planta rectangular amb un petit cos adossat a la part posterior. Consta de planta baixa més dos pisos. La façana principal, encarada vers migdia, ha estat bastida en una sola fase constructiva i presenta una distribució regular en base a tres eixos d'obertures. A l'eix central hi trobem les obertures principals, com el portal i balcons. Totes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra excepte la central superior, rematada amb arc. Originàriament la casa era molt ampla i curta, fins que el pare de l'actual propietari la va allargar per la part posterior, obrada ja amb totxo. La resta de murs són de maçoneria i conserven l'arrebossat tradicional. La casa és envoltada per naus corresponents a granges. També hi trobem tres antigues barraques de vinya, una de les quals té un clos davanter on s'hi guardaven els porcs abans de matar.</p> | 08229-442 | Demarcació de Mejà | <p>Abans que s'hi edifiqués la casa en aquest indret ja hi havia tres barraques de parcers que treballaven les vinyes de la zona. La casa de cal Perellarg fou construïda el 1833 per Ramon Esquius. Va tenir dos fills que van continuar vivint en aquest lloc: Pere i Florenci Esquius Mas. El segon era casat però cap dels dos va tenir fills. Del 1884 és la inscripció en una llinda que fa referència a Pere Esquius, que llavors era l'hereu. Aquesta era una zona de molta vinya i els propietaris subsistien sobretot de l'elaboració del vi. Com que ni Pere i Florenci van tenir descendència la casa va passar a la germana de la dona de Florenci. Els seus descendents són la família Cabellol. L'actual propietari és Jaume Cabellol Sunyé. A prop de cal Perellarg hi ha cal Sebastià (Catàleg de masies, núm. 11). Pels volts de 2007 aquesta casa va ser totalment refeta de nou, i ara hi viu un fill de Jaume Cabellol. Un fet molt remarcable és que l'escriptor i periodista Eduard Girbal i Jaume (Girona 1881- Barcelona 1947) es va inspirar en aquesta casa, i concretament en Pere Esquius Mas, per escriure una de les seves novel·les. Girbal s'enquadra dins del grup d'escriptors ruralistes de principis de segle XX. En l'època immediatament anterior a la Primera Guerra Mundial va passar una temporada al poble de Salo i d'aquí en va treure un cicle titolat 'L'agre de la terra' format per dos llibres de narracions i dues novel·les: Oratjol de la Serra, La estrella ab cua, la tragèdia de ca'l Pere Llarch i la Cuaranya. D'aquestes, La tragèdia de cal Pere Llarg (publicada el 1923 i reeditada el 2006 per Edicions de 1984) està inspirada en el personatge real de Pere Esquius Mas. En ella l'autor retrata el món dur i descarnat d'una casa rural en una línia similar a Solitud, de Caterina Albert. La dona del protagonista, anomenada Custòdia, és víctima dels costums d'una societat masclista i tancada, amb una relacions humanes tenses i plenes de passions extremes que la condueixen a un final tràgic i esperpèntic alhora. En el seu moment la novel·la es va considerar escandalosa i per això va ser silenciada, però més darrerament el seu autor ha estat reivindicat.</p> | 41.8522600,1.6708300 | 389666 | 4634227 | 1833 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63303-foto-08229-442-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63303-foto-08229-442-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63303-foto-08229-442-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A la llinda del balcó: 1884 Pedro Esquius A la llinda d'una finestra: 1833 Informació oral facilitada per Jaume Cabellol Sunyé | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 63390 | Cal Batlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-batlle | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 44).</p> | XVIII-XXI | En procés de rehabilitació | <p>Casa de pagès de dimensions força grans, emplaçada vora la riera de Salo i molt a prop del nucli format per l'antic castell de Mejà, l'església parroquial la masia del Puig. Originàriament aquesta casa havia estat un hostal fet pels propietaris del Puig, ja que es trobava en un encreuament de camins. És formada per un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis). Tot i ser una construcció força homogènia s'hi poden diferenciar diverses fases d'ampliació. Originàriament era més curta i més estreta, i posteriorment s'hi afegí un cos adossat a migdia, curiosament fet amb carreus de molt més bona qualitat que el cos principal i que devien ser reaprofitats d'alguna antiga construcció. Cal recordar que molt a prop hi havia l'antic castell i també un molí, del qual se'n va desmantellar l'edificació. La casa actual de cal Batlle conserva més o menys l'estructura originària, que és obra majoritàriament de principis del segle XVIII, però en la recent rehabilitació s'han transformat substancialment les obertures, sobretot a la façana nord. Antigament eren força diverses de mides i tipologia, i han estat refetes i unificades utilitzant llindes i brancals de pedra de nova factura. A la part de ponent de la casa es conserva una tina i dos coberts que en el seu origen eren estables pertanyents a l'hostal, i encara conserven les fustes per estacar els animals. La casa tenia dos estables més als baixos de la part annexa. Uns 20 metres al sud-est de la casa es conserva un forn de pega construït a la dècada de 1960. Ben a tocar de la casa antigament hi passava el camí que venia de Valls de Torroella cap a Salo, el qual passava a una cota més alta que la carretera actual i transcorria al sud de la casa del Puig i de l'església parroquial de Santa Margarida.</p> | 08229-537 | Demarcació de Mejà | <p>L'origen d'aquesta casa està molt relacionada amb la casa propera del Puig: un antic mas que va prendre el relleu del castell de Mejà com a centre o nucli d'aquet terme, i que està situat al costat de l'església parroquial. La nova casa era una fundació del Puig i era coneguda amb el nom de Puig Xic. En aquest lloc hi havia un encreuament de camins entre el que es dirigia a Salo i el que travessava de sud a nord anant des de Castelltallat cap a Cardona. Així, en un principi cal Puig Xic funcionava com a hostal. L'hostal tenia quatre estables: dos encara es conserven a la part posterior de la casa, els altres dos eren al cos adossat. Cap a mitjans de segle XIX un membre de la família Puig que vivia al mas Puig va contreure una greu malaltia i va quedar arruïnat. Aleshores va perdre el mas i les seves terres, i passà a residir a l'hostal. Possiblement un fill seu, que tenia de cognoms Santasusana Puig, es casà amb Anna Company Esquius. El pare d'Anna era el ferrer del molí de Salo i va eixugar els deutes del seu gendre. Algun membre d'aquesta família havia estat batlle, i d'aquí el sobrenom de la casa. Per aquesta època (el 1880 segons la inscripció d'una llinda), els propietaris de cal Batlle van construir la casa propera anomenada la Fassina i que acollia una fassina d'aiguardent, però aquesta va estar en funcionament pocs anys, perquè a finals de segle, amb l'arribada de la fil·loxera, va deixar de funcionar. Sembla que la fassina servia per sufragar obres que s'havien fet a la carretera. El matrimoni entre Santasusana i Anna Company no va tenir fills i, a la mort del seu marit, Anna es casà en segones núpcies amb Isidre Dalmases Grau. L'hereu d'aquest matrimoni fou Miquel Dalmases Company. L'any 1964 Miquel va deixar la pagesia i es traslladà amb la seva família a la colònia Valls. La casa de cal Batlle fou venuda a Isidre Tarrés, que era pegaire i construí al costat de la casa el forn de pega que encara es conserva. Isidre portava el forn de pega del Semís i en tenia d'altres a la zona de Matamargó. Però per problemes de salut el forn de cal batlle només el va poder fer funcionar uns cinc anys. Isidre Tarrés era acordionista i tocava en les festes populars i en els balls de cascavells. El seu fill, també anomenat Isidre Tarrés, va seguir la tradició d'acordionista i encara s'hi va dedicar més plenament. L'any 1999 Isidre Dalmases Badrenes, fill de l'anterior propietari Miquel Dalmases, va voler recuperar la casa dels seus avantpassats i va comprar cal Batlle. Actualment hi està fent obres de rehabilitació.</p> | 41.8407200,1.6657000 | 389220 | 4632952 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63390-foto-08229-537-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63390-foto-08229-537-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63390-foto-08229-537-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripcions en llindes de l'antiga façana sud que han quedat a l'interior de la casa: 1710, 1711, 1716(58). Informació oral facilitada per Isidre Dalmases | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 63005 | Cal Xela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xela | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 21).</p> | XIX | En ruïna | <p>Casa de pagès de dimensions força grans, en estat de ruïna, emplaçada en un coster sota una estribació de l'altiplà on hi ha el raval de Mejà. La construcció ha perdut la coberta però conserva en general els murs i l'estructura excepte a la part davantera, més esfondrada. És formada per un cos de planta rectangular que constava de planta baixa més un pis i golfes, amb un cobert adossat a llevant. És una edificació rural però de qualitat, aixecada probablement ja al segle XIX. La façana principal, encarada vers migdia, és la que es troba més malmesa, i només conserva un portal amb brancals i llinda en forma d'arc escarser. L'interior té una planta molt regular que es distribueix en tres crugies. La central funciona com a distribuïdor, i és on trobem diverses portes fetes amb pedra picada i d'una mateixa tipologia que donen accés cap a les sales laterals, tant a la planta baixa com al primer pis. Els murs de la casa són de maçoneria, a pedra vista. La resta de façanes conserva algunes finestres de distribució irregular emmarcades amb llindes i brancals de pedra.</p> | 08229-472 | Demarcació de Mejà | <p>Per la seva tipologia constructiva cal Xela sembla una casa obrada de nova planta al segle XIX. En alguns llocs també es denomina Casa Nova de Ferreric. Cal Ferreric era situada a la part alta del raval de Mejà, però actualment ja no es conserva.</p> | 41.8470300,1.6737100 | 389896 | 4633643 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63005-foto-08229-472-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63005-foto-08229-472-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63005-foto-08229-472-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | La llinda del portal sembla que tenia una inscripció que estaria molt gastada i il·legible | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 63082 | Cal Xicola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xicola | <p>COMAS ARS, Bernat (2010, 2011). 'Retalls de Coaner (PART 2)', web Amics de Coaner (<a href='http://www.amicsdecoaner.org'>http://www.amicsdecoaner.org</a>)</p> <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 157).</p> <p>VILADÉS LLORENS, Ramon (2012). D'un temps d'un país. El Semís de Coaner. La Patumaire Edicions, Berga (edició particular), p. 59, 73, 86.</p> | XVIII-XIX | En ruïna, sense coberta i murs parcialment esfondrats | <p>Casa de pagès de dimensions força grans, en estat de ruïna, que està emplaçada en un coster, prop de la riera de Coaner. Se'n conserven bàsicament els murs de llevant i de ponent, mentre que els dels costats nord i sud es troben pràcticament derruïts. La casa era de planta gairebé quadrada, i disposava de planta baixa més un pis. La façana principal és la de llevant, que conserva un portal adovellat i una finestra amb llinda i brancals de pedra. En la resta de murs no s'hi observen obertures. Els murs, a pedra vista, estan fets amb un aparell de pedres debastades i disposades més o menys en filades. A l'interior de l'habitatge es pot veure un festejador, associat al finestral de la façana, així com restes de l'escala que donava accés a la planta superior. Al costat nord-est la casa tenia adossat un cobert.</p> | 08229-205 | Demarcació de Coaner | <p>Aquest mas ja exisita al segle XVII. En aquesta època a causa d'una dinàmica d'endeutament fou absorvit pe les Feixes de Coaner (COMAS). Així mateix, en un document de l'arxiu del Semís, probablement entorn de 1716 i fet amb motiu del cadastre, també consta aquesta casa. Al segle XVIII es deia can Xicola però anteriorment s'havia anomenat Vinya Vella. Segons documents de l'arxiu parroquial de Coaner, l'any 1786 hi vivia Josep Gubianes i la seva família.</p> | 41.8328000,1.6986400 | 391942 | 4632031 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63082-foto-08229-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63082-foto-08229-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63082-foto-08229-205-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|93 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/