Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 62886 | Barraca de pedra seca 24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-24-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 12969) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular, amb coberta de falsa cúpula i porta amb llinda plana. Té un ràfec doblat de pedres a la coberta i una espitllera. | 08229-24 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7875100,1.7389700 | 395217 | 4626953 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62886-foto-08229-24-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 62890 | Barraca de pedra seca 28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-28-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Joan Gannau (codi 14197) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta quadrada, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. A l'interior té un banc. Hi ha una petita paret darrere d'uns 40 metres d'alçada. | 08229-28 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7901300,1.7311900 | 394575 | 4627253 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62890-foto-08229-28-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 62891 | Barraca de pedra seca 29 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-29-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 11473) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta rectangular, amb porta de llinda plana. Està adossada directament a la roca. Té una espitllera i un contrafort atalussat a la paret exterior esquerra. | 08229-29 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7894900,1.7336700 | 394780 | 4627179 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62891-foto-08229-29-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 62892 | Barraca de pedra seca 30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-30-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 11465) | XIX-XX | Petit esfondrament. | Barraca de pedra seca de planta trapezoidal, amb porta de llinda plana. | 08229-30 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7886200,1.7297700 | 394454 | 4627087 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62892-foto-08229-30-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 62907 | Barraca de pedra seca 45 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-45-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 11725) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular, amb porta de llinda plana i dues espitlleres. | 08229-45 | Demarcació de Castelltallat | 41.7822200,1.6615800 | 388777 | 4626462 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62907-foto-08229-45-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 62913 | Barraca de pedra seca 51 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-51-1 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 12048) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta de ferradura, amb porta de llinda plana. Té un ràfec de pedres volades a la coberta. | 08229-51 | Demarcació de Castelltallat | 41.7735800,1.6290000 | 386054 | 4625546 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62913-foto-08229-51-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 62915 | Barraca de pedra seca 53 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-53-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 12052) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta circular, amb porta de llinda plana. Té una espitllera, un ràfec de pedres planes volades i la coberta exterior acabada amb pedres i lloses planes | 08229-53 | Demarcació de Castelltallat | 41.7735800,1.6336700 | 386442 | 4625540 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62915-foto-08229-53-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 62919 | Barraca de pedra seca 57 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-57-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 12050) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta irregular, amb porta de llinda plana.Té un cocó i un ràfec de pedres planes volades a la coberta. | 08229-57 | Demarcació de Castelltallat | 41.7697200,1.6258600 | 385786 | 4625121 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62919-foto-08229-57-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 62920 | Barraca de pedra seca 58 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-58-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 12047) | XIX-XX | Esfondrament lleu | Barraca de pedra seca de planta irregular, amb porta de llinda plana.Té una espitllera i una esllavissada sobre la llinda del portal. | 08229-58 | Demarcació de Castelltallat | 41.7693200,1.6291500 | 386059 | 4625073 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62920-foto-08229-58-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 62921 | Barraca de pedra seca 59 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-59-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 12046) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta irregular, amb porta de llinda plana.Té una espitllera. | 08229-59 | Demarcació de Castelltallat | 41.7681100,1.6292800 | 386068 | 4624938 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62921-foto-08229-59-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 62922 | Barraca de pedra seca 60 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-60-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Drac Verd de Sitges (codi 12045) | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta irregular, amb porta de llinda plana.Té una espitllera i un ràfec de pedres volades a la coberta. | 08229-60 | Demarcació de Castelltallat | 41.7679000,1.6304900 | 386168 | 4624913 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62922-foto-08229-60-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 62932 | Forn d'obra de la Rabassola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-la-rabassola | XVIII | Molt derruït | Restes d'un forn d'obra o teuleria de la masia de la Rabassola. Es conserva en ruïnes i molt parcialment, en un marge amb pendent vora un camí. La part conservada correspon als fonaments de l'estructura, on hi havia la fogaina, però tan sols en queden restes dels murs laterals i posterior. El mur davanter, on hi devia haver la boca de la fogaina, es troba destruït i l'interior de la cambra és cobert per la vegetació. És possible que l'estructura del forn hagi quedat parcialment soterrada, una mica més avall del que la situació actual permet de veure. La cambra de cocció, situada a la part superior, sembla totalment destruïda. | 08229-70 | Sant Mateu de Bages | Aquest forn pertanyia a una masia propera, anomenada la Rabassola. En aquesta casa es conserven teules fetes en aquest forn que tenien uns curiosos dibuixos i estaven marcades amb dates corresponents a la divuitena centúria. Deu fer força anys que el forn es troba en desús, ja que l'actual propietari ja no l'havia vist mai a funcionar. | 41.8061300,1.7153600 | 393286 | 4629049 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62932-foto-08229-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62932-foto-08229-70-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep Basomba Giralt. | 94|119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 62968 | Resclosa i rec del Molí del Carner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-rec-del-moli-del-carner | XVIII | Entorn envaït per la vegetació. Rec i resclosa es conserven força bé. | Resclosa i rec del molí del Carner, situat vora la rasa de Fontanet, molt a prop del lloc de Fontanet. La resclosa es troba situada uns 200 metres rasa amunt del molí, en un indret frondós on el torrent s'eixampla. Es tracta d'un lloc molt humit que es caracteritzava per tenir una gran abundància d'aigua. Les captacions fetes recentment, però, han provocat que la rasa de Fontanet hagi perdut bona part del seu antic cabal. La resclosa està construïda amb carreus de pedra, actualment coberts sota una capa d'arrebossat o de vegetació però que encara són visibles als laterals. Forma un mur de línia irregular però força consistent de més de dos metres d'alçada i força ample. A la riba dreta de la rasa l'aigua era canalitzada cap al rec. Aquest discorre a mitja alçada d'un coster. És excavat al terra i té una amplada d'aproximadament un metre. Té un recorregut d'una 240 metres fins a la bassa del molí. Actualment es troba en bona part cobert per la vegetació. | 08229-115 | Molí del Carner. Sant Mateu de Bages | Tal com informa la inscripció de la llinda, aquest molí fou construït per Josep Carner i el seu fill Ramon Carner l'any 1777. La referència a Marià Mestre Pons és menys clara. Podria tractar-se del mestre de cases o tal vegada del moliner. El molí era propietat del mas de cal Carné, situat al nucli de Sant Mateu de Bages. Les seves terres tenien una gran extensió i arribaven fins a la rasa de Fontanet. A l'altra vessant començaven les terres d'un altre gran mas, el de Sant Andreu (ja en terme de Fals, Fonollosa). A cal Carné es conserva una altra inscripció que, segons sembla, procedia d'aquest molí i que diu 'PERA ROBIRA J SANS 1860'. El molí va treballar almenys fins ben entrat el segle XIX. Durant els anys de la Guerra Civil de 1936, per motius d'escassetat es va tornar a posar en funcionament, ja que el mecanisme es conservava en bones condicions. Poc després fou destrossat. Les dues moles del molí es conserven actualment a cal Carné. | 41.7833300,1.7236400 | 393936 | 4626507 | 1777 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62968-foto-08229-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62968-foto-08229-115-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Coordenades referides a l'emplaçament de la resclosa. | 94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 62970 | El Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moli-2 | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 242).</p> | XIX-XX | Casa en bon estat. Coberts semiderruïts. Entorn cobert per la vegetació. | <p>Casa de pagès de dimensions força grans, emplaçada al sector del Molí del Carner, en una posició més elevada que les altres dues cases d'aquesta zona. Malgrat el nom amb què és coneguda actualment, no té res a veure amb el molí, que estava en una de les cases que hi ha més avall, tot i que la bassa es troba pràcticament al costat. Es tracta d'una edificació força regular, probablement aixecada en una sola fase, de planta quadrada, amb planta baixa més dos pisos i amb grans coberts adossats a l'angle nord-oest. La façana principal, encarada a migdia, té una composició totalment simètrica, amb un portal de llinda de pedra i, a les dues plantes superiors, tres eixos amb obertures. L'eix central remarcat amb un balcó al primer pis i una petita galeria amb arcada a les golfes. Al costat esquerra un petit cobert cobreix parcialment l'extrem de la façana. Els murs són de pedra, semi-arrebossats, i totes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. A l'angle nord-oest es conserven en estat de semi-ruïna uns coberts de gran alçada, construïts aprofitant el desnivell d'una petita cinglera. Pel seu aspecte sembla que haguessin estat construïts amb la intenció d'acollir diferents tines, tot i que a l'interior les tines no hi són. La casa ha conservat molt bé la tipologia i els volums originaris.</p> | 08229-117 | Sant Mateu de Bages | <p>Totes les terres d'aquest sector pertanyien al mas de cal Carné, les propietats del qual arriben fins a la rasa de Fontanet. De les tres existents, la casa més antiga és el Molí del Carner, construït pels propietaris de cal Carné l'any 1777. Segons una inscripció, cal Jepet de Subirana s'hauria construït el 1864. Segons la inscripció de la casa 'El Molí', aquesta s'hauria construït el 1871. Malgrat el nom amb què es coneguda actualment, aquesta casa no té res a veure amb el molí. La denominació ve del fet que, fa uns anys, era l'única casa d'aquest sector que estava habitada. Durant un temps ho havia estat per una família coneguda amb el nom de Colilles.</p> | 41.7815200,1.7231300 | 393891 | 4626307 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62970-foto-08229-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62970-foto-08229-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62970-foto-08229-117-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llosa sobre la galeria de la façana: 1871. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 62974 | Can Misèria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-miseria | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 179).</p> | XIX-XX | En ruïna. Sostre esfondrat. | <p>Casa de pagès que es troba en estat de ruïna, situada a la part mitja d'un serrat que mira cap al torrent de Sociats. Es tracta d'una casa de dimensions mitjanes, de planta quadrada, que constava de planta baixa més un pis i golfes. La coberta (que no s'ha conservat) era a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta es troba encarada al sud-oest i té un gran esvoranc a la part central, de manera que del portal només se'n conserva una peça del brancal. Els murs són de pedra, fets amb petits blocs escantellats i disposats més o menys en filades, i tenen poques obertures, algunes en forma d'espitllera. L'interior està compartimentat en tres cambres i, a la davantera, es conserva l'escala d'accés al primer pis. La casa té adossat el fonament d'una estructura de forma circular a l'angle nord-est i, a l'angle nord, una tina a la qual s'hi accedia per una rampa. Al costat nord-est, davant de la façana, hi havia un conjunt de coberts que només s'han conservat al nivell dels fonaments. Tot al voltant és ple de pedres dels enderrocs.</p> | 08229-121 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>Per la seva tipologia podria tractar-se d'una casa del segle XIX. Aquesta casa és una masoveria de cal Roig, probblement des dels seus inicis. Pel que sembla, fou aixecada en una sola fase constructiva.</p> | 41.8069000,1.6985700 | 391892 | 4629155 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62974-foto-08229-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62974-foto-08229-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62974-foto-08229-121-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | També coneguda com cal Sastre | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 63003 | Cal Colilles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-colilles-0 | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 7).</p> | XIX | en ruïna | <p>Casa de pagès de dimensions mitjanes, en estat de semi-ruïna, emplaçada en un petit promontori entre camps, vora la Rasa de Sant Genís. Se'n conserven els murs perimetrals en un estat desigual. Es tracta d'una edificació de planta quadrada, que tenia planta baixa més un pis, amb un cobert adossat a ponent. La façana principal probablement era la de migdia, però l'espai on hi hauria el portal s'ha esfondrat. Bona part dels murs també s'han esfondrat parcialment i això fa que no es vegin finestres; només algunes de molt petites. Els murs són de maçoneria i conserven restes de l'arrebossat tradicional. L'interior de la casa s'estructura en dues crugies. Es conserven restes de la llar de foc i, al cobert posterior, una tina cilíndrica. Uns 50 m a l'oest, en un marge de pedra seca, hi ha un petit cobert soterrani cobert amb volta de pedra.</p> | 08229-470 | Demarcació de Salo | <p>En l'estat actual d'aquesta casa és difícil determinar-ne la datació, però podria ser obra del final del segle XVIII o ja del XIX. Des de mitjans de segle XX es troba abandonada i en ruïnes.</p> | 41.8585900,1.6374700 | 386908 | 4634973 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63003-foto-08229-470-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63003-foto-08229-470-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63003-foto-08229-470-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 63012 | Ca l'Interès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-linteres | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 224).</p> | XIX-XX | <p>Casa de pagès de dimensions mitjanes emplaçada en una estribació oriental de l'altiplà de Sant Mateu, prop del terreny conegut com Pla de la Mossa i de la rasa de ca l'Interès. Es tracta d'una edificació que sembla construïda en una sola fase, tot i que d'estructura lleugerament irregular. El cos residencial és de planta rectangular, amb petits coberts als laterals. Disposa de planta baixa més dos pisos. La façana principal, encarada a migdia, es troba en un desnivell. Des d'un pati enrajolat s'accedeix a un portal del primer pis, mentre que un altre portal inferior dóna accés a una planta baixa semisoterrània. Els portals són emmarcats amb llindes i brancals de pedra, igual que les diverses finestres que es troben repartides per la resta de façanes. Els murs són actualment a pedra vista. Al costat sud, s'aixeca un cobert de pedra de dues plantes. La casa, rehabilitada, ha conservat molt integrament la tipologia i els volums originaris.</p> | 08229-127 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>Segons documents de la masia de les Planes, l'any 1801 el propietari d'aquesta masia concedeix una peça de terra a Francesc Simón perquè hi construeixi una casa. No sabem si la construcció es va fer immediatament, ja que en la inscripció d'una llinda la data que hi consta és el 1856.Tot sembla indicar que es va aixecar en una sola etapa. La família propietària eren els Simón. L'any 1909 Jaume Simon Llobet va vendre a Josep Planas Salats, aleshores propietari del mas de les Planes, la casa de ca l'Interès. Ca l'Interès es va mantenir com a propietat dels Planas fins que el 1980, quan Josep Simón, de Barcelona, que afirmava ser descendent dels primers Simon que van habitar la casa, va adquirir-la novament.</p> | 41.7941600,1.7456100 | 395779 | 4627683 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63012-foto-08229-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63012-foto-08229-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63012-foto-08229-127-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda de la façana principal: 1856 Informació oral facilitada per Neus Vilardaga. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 63046 | Gotzems | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gotzems | <p>CASCANTE, Pere; FÀBREGA, Albert (2018). Estudi històric i arquitectònic de la casa Vilalta de Sant Mateu de Bages (Castelltallat). Joan Borrós Sala (promotor), p. 83-88.</p> <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 169).</p> <p>VILADÉS LLORENS, Ramon (2012). D'un temps d'un país. El Semís de Coaner. La Patumaire Edicions, Berga (edició particular), p. 87.</p> | XVII-XVIII | En ruïna. Sense coberta i en procés de degradació. | <p>Masia de dimensions no gaire grans, d'origen antic, que es troba en estat de ruïna. Està emplaçada en una petita esplanada al cim d'un turó, en el context de la serra de Castelltallat. La construcció ha conservat els murs del costat de ponent fins a l'alçada de la coberta, mentre que els de l'altre costat es troben més derruïts. Era una masia de planta gairebé quadrada, amb coberts adossats als laterals. L'habitatge es distribuïa en dues crugies paral·leles al carener de la teulada, a dues vessants. La façana principal, encarada a migdia, conserva una part del portal, que estava rematat amb arc escarser. Els murs són fets amb carreus més o menys escairats i disposats de manera força irregular, i tenen poques finestres. El mur de llevant té dos arcs, actualment tapiats, que comunicaven amb el cobert d'aquest costat. La masia ha estat abandonada sense haver sofert pràcticament modificacions modernes.</p> | 08229-169 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>Aquest mas ja existia almenys al segle XVI, i era propiettat de Joan Vilalta, del mas Vilalta. El 1575 els Vilalta va establir una terra erma del mas Gotzems, on hi havia una cabana, a Pere Santasusana, i el 1583 van establir una peça de terra del mas a Joan Montfort, d'origen francès. El 1746 Gotzems continuava estant en poder dels Vilalta, que van establir el mas a Pere Torrades, pagès de Coaner. La casa devia estar en males condicions, ja que calia fer-hi obres. El 1750 l'hereu de Vilalta estableix Gotzems a Feliu Fontanet de Sant Andreu (FÀBREGA, 2018: 83). Ja al segle XIX i segons dades de l'arxiu parroquial, l'any 1850 en aquesta casa hi vivia Joan Brichs amb la seva família. Per la seva tipologia constructiva el gruix de la casa actual podria ser obra dels segles XVII-XVIII.</p> | 41.8194300,1.6777300 | 390183 | 4630573 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63046-foto-08229-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63046-foto-08229-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63046-foto-08229-169-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 63050 | Creu de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-sala | XX | Creu trencada en diversos fragments. Escrostonaments en la pedra. | Creu de terme que separa els bisbats de Vic i de Solsona, així com les parròquies de Sant Mateu de Bages i Coaner. Està emplaçada a la carena de la serra de la Sala, uns 900 m al nord-oest del casal de La Sala. Consta d'un pedestal de pedra de planta més o menys triangular sobre el qual es conserva la base de la creu, molt prima. La creu es troba estesa a terra, al costat del pedestal i trencada en diversos fragments. Es tracta d'una creu molt prima, de secció rectangular. El pedestal té una inscripció en cadascuna de les tres cares: SANT MATEU / COANER / 1900. La creu també té inscripcions en cadascuna de les seves dues cares: CREU DE[L BISBA]T DE SOLSONA (amb l'anagrama de la Mare de Déu). BISBAT [DE VIC?] (amb el símbol dels tres claus de Crist). | 08229-173 | Demarcació de Sant Mateu i de Coaner | Segons la inscripció del pedestal, es tractaria d'una creu col·locada en aquest lloc l'any 1900 per tal de marcar la frontera entre els bisbats de Vic i Solsona, així com les parròquies de Sant Mateu i Coaner. No es pot descartar, però, que anteriorment hi hagués alguna altra creu en aquest indret. | 41.8224900,1.7207500 | 393761 | 4630859 | 1900 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63050-foto-08229-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63050-foto-08229-173-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 63060 | Can Ton Mastrill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ton-mastrill | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 211).</p> | XIX | En ruïna. Sense coberta. | <p>Casa de pagès en ruïna. És de dimensions modestes i es troba emplaçada a l'extrem sud del Serrat de Penyores, prop de la confluència de dos torrents. Es tracta d'una construcció de planta rectangular, estreta i llarga. Constava de planta baixa més un pis i golfes. Originàriament la casa era més curta i, en algun moment, s'allargà per la banda sud. La façana principal estava encarada vers llevant i tan sols és visible el forat que ha deixat el portal, ara derruït. La casa gairebé no tenia finestres i no presenta cap altre element d'especial rellevància.</p> | 08229-183 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>Per la seva tipologia constructiva podria tractar-se d'una casa obrada probablement al segle XIX. Possiblement el seu constructor procedia de la cal Mestrill: una casa situada en un raval del nucli de Sant Mateu de Bages construïda a mitjan segle XVIII.</p> | 41.7956700,1.7160400 | 393325 | 4627887 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63060-foto-08229-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63060-foto-08229-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63060-foto-08229-183-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 63066 | Església de Sant Martí de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-marti-de-les-planes | <p>BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Martí de les Planes', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 453-454. OLIVARES, D.; TORRAS, M. 'Memòria de la neteja i adequació de l'església de Sant Martí de les Planes. Sant Mateu de Bages, 21 de juny-4 de juliol de 1993'. Amics de l'Art Romànic del Bages. Butlletí de divulgació i informació, núm. 100, p. 435-442. VILLEGAS MARTÍNEZ, Francesc (1981). 'Recuperació d'una església romànica del Bages: Sant Martí de les Planes', Dovella, núm. 3 (desembre, 1981), p. 35-37.</p> | XII-XIII | Església en ruïna, excavada i consolidada. | <p>Antiga església romànica, actualment en ruïnes, que es troba situada en un emplaçament atípic, enmig d'un coster que descendeix per la banda nord respecte al pla de Sant Mateu de Bages. És una edificació romànica datable al final del segle XII o potser ja al XIII. Consta d'una petita nau gairebé quadrada i té la particularitat que està capçada per un absis rectangular, lleugerament més estret. L'orientació és cap a llevant, amb una certa desviació cap al nord. El portal es trobava al capdavall del mur de migdia. Les mides de la nau són 9,54 m de llargària per 6,6 m d'amplària. Els murs, que en alguns punts es conserven fins a més de dos metres d'alçada, presenten un aparell de qualitat, fet amb grossos carreus. Estan farcits amb pedra a l'interior i tenen un gruix considerable, d'1,25 m. La gruixària dels murs en relació a les dimensions modestes del temple li devien conferir un aspecte sòlid i massís. Sembla que la capçalera era il·luminada per tres estrets finestrals. En el mur nord s'hi observa una certa dislocació del parament que alguns han atribuït a un possible terratrèmol. A l'interior el paviment és resseguit per una bancada força ample que devia servir per seure, mentre que la part del presbiteri, separada amb dos graons, era lleugerament més alta. Als murs laterals de l'absis hi ha tres petits forats que devien servir per guardar-hi objectes. En la intervenció de neteja de l'any 1993 es va posar al descobert un habitacle adossat al mur de migdia del presbiteri, el qual no es va arribar a excavar. Exteriorment hi ha altres murs al costat sud-oest, que semblen correspondre a una altra edificació annexa, actualment soterrada. Un aspecte que ens crida l'atenció d'aquesta església és la seva ubicació en un punt excèntric, enmig d'un coster, en un lloc on no hi ha cap mas i molt a prop d'una altra església romànica, la de Sant Miquel de les Planes. Aquesta altra era la capella del castell de Sant Mateu i es troba uns 400 m al sud-est de la de sant Martí. La relació entre una església dedicada a sant Martí (situada en una cota més baixa) i una església dedicada a sant Miquel (al cim d'un turó) és característica de l'època alt-medieval i molt habitual, per exemple, en terres del Prepirineu. El fet que l'església dedicada a Sant Miquel es trobi en una elevació dominant s'explica pel simbolisme d'aquest arcàngel com a custodi i protector. Per això ens sembla que l'església de Sant Martí no té gaire sentit si no s'entén en relació amb la de Sant Miquel, totes dues dins de la propietat de la masia de Les Planes. Així mateix, és probable que vora l'església hi passés algun camí antic.</p> | 08229-189 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>D'aquesta església se'n coneixen poques dades. Apareix esmentada l'any 1361 quan entre d'altres esglésies de Sant Mateu es fa un llegat a Sant Martí, que ha de correspondre a aquesta església. Segurament no va passar de capella rural, sufragània de la de Sant Mateu. El segle XVII ja devia estar sense culte. El 1981 els Amics de l'Art Romànic van fer una neteja del lloc, ja que les ruïnes es trobaven mig colgades. Això va suposar que s'excavés en part el conjunt i va permetre determinar el perímetre de la construcció. L'any 1993 s'hi realitzà una intervenció arqueològica, encarregada a l'empresa Arqueociència, que va anar a càrrec de David Olivares i Marc Torras i que va consistir en la neteja i adequació de l'església. Segons sembla, molta de la pedra enderrocada ha estat utilitzada en les construccions de les cases veïnes.</p> | 41.8034900,1.7386200 | 395214 | 4628727 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63066-foto-08229-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63066-foto-08229-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63066-foto-08229-189-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-04-11 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 92|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 63067 | Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/borrell-0 | <p>GÓMEZ , Marta; SARRI, Glòria (2009). 'Nou maquis morts al Borrell de Sant Mateu de Bages', Dovella, núm. 101 (tardor, 2009), p. 39-41.</p> <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 167).</p> <p>VILADÉS LLORENS, Ramon (2012). D'un temps d'un país. El Semís de Coaner. La Patumaire Edicions, Berga (edició particular), p. 151</p> | XVII-XIX | En ruïna, sense coberta. | <p>Masia de petites dimensions en estat de ruïna que està emplaçada a l'extrem d'un contrafort de la serra de Castelltallat. Consta d'un cos residencial més un cobert força gran, que s'aixeca aïllat al costat nord-est. L'habitatge és de planta quadrada i disposava de planta baixa més un pis. Alguns dels murs es conserven fins a l'alçada de la teulada. La façana principal, encarada vers el sud-est, tenia un portal atípic format a partir d'un arc que posteriorment va ser fet més estret per adequar-hi l'entrada. Al seu damunt conserva una finestra. L'aparell dels murs és de maçoneria. L'interior es distribueix en dues crugies, la de llevant situada a un nivell més alt. En aquesta part s'hi conserva un forn de pa. El conjunt es troba en ruïnes, sense coberta, però ha mantingut la tipologia i els volums originaris, sense modificacions modernes.</p> | 08229-190 | Demarcació de Coaner | <p>Aquest mas té un origen medieval i des de l'any 1281 pertanyia a la masia del Semí (VLADÉS, 2012: 151). Des d'aleshores pagava un cens a aquesta masia. El Borrell va ser habitada fins els volts de 1920. Amb la masia ja abandonada hi va tenir lloc un dels episodis més destacats relacionats amb els maquis el 10 de desembre de 1944. Era el moment de més efervescència de l'activitat dels maquis, i un grup de deu homes (se suposa que eren comunistes) va entrar al país amb la intenció d'arribar a Barcelona. Van fer una parada inusualment llarga, d'uns quinze dies, a la casa del Borrell. No se sap per què. El 9 de desembre (el dia anterior a ser assassinats) uns quants del grup van anar al poble de Sant Mateu on haurien robat una pistola i diners a la botiga o bé, segons altres testimonis, haurien agafat menjar racionat del sindicat. Van ser els mateixos de la botiga i un altre home els que van fer la denúncia a la Guàrdia Civil. El dia següent (10 de desembre) un grup de la Guàrdia Civil acompanyat d'excombatents del bàndol franquista es van dirigir a la casa amb un camió. Eren entre 40 i 60 homes. Sembla que les intencions de la Guàrdia Civil eren provocar la fugida dels maquis per estalviar-se així l'enfrontament i les possibles baixes. El grup va arribar de nit, quan els maquis estaven dormint, fins i tot el que feia guàrdia. Aquest va ser l'únic que va poder fugir. Segons sembla, els maquis pràcticament no van oposar resistència. Foren assassinats allà mateix i enterrats en una fossa al costat de la casa. Posteriorment, l'alcalde de Sant Mateu, tot i ser de dretes, va preferir que els morts estiguessin enterrats al cementiri i els va fer traslladar. No se sap si foren enterrats a dintre o fora del recinte. També es desconeix la identitat d'aquests homes ja que, com era habitual, anaven indocumentats. Tan sols se sap que el supervivent que va poder fugir es deia Bernat o Vernet i, segons sembla, va morir fa uns anys a Puig-reig. Una placa col·locada al cementiri de Sant Mateu de Bages recorda aquests fets.</p> | 41.8243000,1.6873400 | 390989 | 4631102 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63067-foto-08229-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63067-foto-08229-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63067-foto-08229-190-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep Viladés (del Semís) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 63101 | Església de Sant Martí de les Feixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-marti-de-les-feixes | <p>BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 411. CAROL, Josep (1992). Salo, història d'un poble o Fills per l'Església, Casal Parroquial, Cervera, p. 30. MARTÍ FEIXAS, Josep (1928). Història de les Feixas, Manresa. SERRA PERIS, Joan (2003). Les Feixes de Coaner (edició particular).</p> | XI | En ruïna i pendent d'una restauració | <p>Antiga església romànica que posteriorment fou convertida en masia i ara resta en estat de ruïna i abandonada. Es troba al lloc conegut com la Solana (500 m al nord-oest de les Feixes de Coaner) on hi havia l'emplaçament originari d'aquesta masia, que el 1595 es traslladà a la ubicació actual. De l'antiga capella en resta l'absis i el mur nord. Constava d'una sola nau i era capçada a llevant per un absis semicircular, que és l'element més ben conservat. Està ornat amb faixes i arcuacions a la manera llombarda habitual del segle XI; concretament, amb un fris de dobles arcuacions cegues entre bandes llombardes. Al compartiment central hi ha una finestra de doble esqueixada rematada amb un arc de mig punt fet amb dovelles. L'aparell, fet amb carreus de tamany petit només escantonats, és disposat ordenadament en fileres. Pel que fa als mur nord de la nau, s'hi observen les noves obertures que s'hi van fer per adaptar la construcció a l'ús domèstic, entre d'altres un forn de pa.</p> | 08229-224 | Demarcació de Coaner | <p>Aquesta església es trobava dins l'antic terme del castell de Coaner i no degué passar mai de capella rural o sufragània de la parròquia de Sant Miquel de Castelltallat. Albert BENET (1984: 460) considera que aquesta església podria ser esmentada l'any 1298 amb el nom de Sant Martí de Cursu, però no hi ha elements suficients per afirmar amb seguretat que el lloc s'anomenava d'aquesta manera. L'església quedà fora de culte quan es construí la nova capella dins l'edifici del mas de les Feixes. Se'n demanà la llicència el 1670 i es construí el 1671 (tal com indica la inscripció de la llinda). La nova capella va obtenir llicència del bisbe de Solsona perquè s'hi enterressin els difunts de la família. El 1712 hi ha constància que ja estava en funcionament una nova església, situada als baixos del mas, mentre que l'anterior va quedar com a dependència de treball. La llicència per edificar-la, però, no es va demanar fins el 1717, i també es va obtenir llicència per a fer-hi enterraments. Així, en poc espai de temps es construïren tres capelles dedicades a Sant Martí. Aquesta tercera església en alguns moments va fer funcions de parròquia, ja que la de Coaner quedava lluny i tenia els accessos difícils. Aquesta capella continua tenint culte de manera esporàdica, especialment per la festivitat de sant Martí de Tours.</p> | 41.8449300,1.6860900 | 390920 | 4633394 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63101-foto-08229-224-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63101-foto-08229-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63101-foto-08229-224-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-04-30 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 92|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 63107 | Ruïnes del primitiu mas Feixes de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruines-del-primitiu-mas-feixes-de-coaner | <p>BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 411. FERRER ALOS, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Fundació Caixa de Manresa; Angle Editorial, col·lecció Patrimoni Artístic de la Catalunya Central, 10; Manresa. MARTÍ FEIXAS, Josep (1928). Història de les Feixas, Manresa. PALAU RAFECAS, Salvador (1944). 800 molins fariners de Catalunya, 1944. PERARNAU LLORENS, Jaume (1992). Els pous de glaç de la comarca del Bages, Centre d'Estudis del Bages, , Quaderns, núm. 5, Manresa. SERRA PERIS, Joan (2003). Les Feixes de Coaner (edició particular).</p> | XII-XVI | En ruïna, zona coberta per la vegetació | <p>Ruïnes del primitiu mas de les Feixes de Coaner, situat a l'indret anomenat les Solanes, uns 400 m al nord-est de l'actual emplaçament de la masia. Aquesta antiga construcció es troba al costat de l'església originària de Sant Martí de les Feixes, d'estil romànic; concretament, uns 20 m a llevant, vora el corriol d'accés i enmig d'un terreny en pendent més o menys terrassat del qual deu provenir el topònim de les Feixes de Coaner. Les restes constructives de l'antic mas consisteixen en diversos murs molt derruïts, que es conserven fins a una alçada màxima d'un metre. Es tracta, en algun cas concret, de paraments ferms i afaiçonats amb carreus més o menys escairats que denoten una construcció sòlida i de qualitat. Tanmateix, l'estat actual de les restes no permet deduir quina era l'estructura de l'edificació, que devia ocupar una superfície considerable.</p> | 08229-230 | Demarcació de Coaner | <p>Originàriament aquest mas estava situat al lloc de la Solana, on hi ha les restes de l'església romànica de Sant Martí de les Feixes. Gràcies al llibre 'Història de les Feixes' podem resseguir la seva trajectòria amb força detall. El seu autor és Josep Martí FEIXAS MERCADAL (1928), el qual per escriure'l es va basar en l'anomenat 'Llibre Gran', que és una recopilació de documents antics de la masia actualment en poder de col·leccionistes privats. Les primeres notícies del mas es remunten al segle XII quan n'era propietari Guillem Feixas, que devia néixer l'any 1180. El seu fill i hereu, Pere Feixas, es casà amb Elisenda Fontanet, filla del senyor de Coaner. Aquest fet denota la importància de la família que vivia en aquest mas, cosa que es mantingué en els anys successius. Des d'aleshores es té notícia dels diferents hereus del mas, que van conservar sempre el cognom Feixes encara que hi hagués un matrimoni entre hereva i pubill. L'any 1595 Andreu Feixas va fer la construcció del mas en l'emplaçament actual i l'antic va quedar deshabitat. D'aquest any és la inscripció més antiga en una llinda del mas. El 1616 Andreu Feixas de Sala fou enterrat amb l'assistència de 35 capellans, i després es celebrà el funeral amb 52. Aquest fet demostra que els Feixes s'havien mantingut com una de les famílies més acabalades de la zona, un estatus que continuaria en els segles següents mitjançant enllaços matrimonials amb les principals nissagues. Al llarg dels anys l'heretat de les Feixes va expandir-se amb la incorporació de diversos masos de l'entorn. L'evolució de la finca queda reflectida en diversos mapes que il·lustren l'esmentat llibre de J. M. Feixas. El següent hereu, Jacint Feixas, va portar a terme importants obres: el 1621 va fer els corrals, el 1633 va fer el molí fariner i el pou de glaç, els quals aportaven uns ingressos complementaris per a l'economia del mas. Aquest mateix any també féu construir les torrelles o garites defensives als angles de la casa. Se sap que Jacint morí assassinat el 1649 per uns bandolers a l'antic camí ral de Manresa a Barcelona, en el tram de coll de Davi. A partir del segle XVII la família Feixas comença a tenir molts fills i es reforça la figura de l'hereu, mentre que els fadristerns solen optar per la vida eclesiàstica. Els Feixes van obtenir llicència del bisbe en dues ocasions (1671 i 1712) per enterrar els seus difunts a les capelles de la casa, i novament el 1882, quan això s'havia prohibit expressament per Reial Ordre. L'any 1873 la família Feixes va anar a viure a Camps i Josep M. Feixas Mercadal va romandre al mas per fer-se càrrec de l'administració del patrimoni. És l'autor de llibre ja esmentat sobre la història de la masia. Els Feixes van continuar vinculats al mas uns quants anys. A principis del segle XX l'hereu era Guillem Feixes. Durant la Guerra civil la masia fou ocupada per un batalló de soldats. El 1945 Guillem fou succeït per Sabino Feixes, que va perdre la casa i la finca el 1948. A continuació el mas va tenir diversos propietaris fins que l'any 1960 el va comprar Joan Serra Llobet. En aquesta època la casa tenia electricitat produïda per una dinamo al salt d'aigua del molí. El nou propietari va fer gestions per aconseguir que hi arribés la xarxa corrent d'electricitat (1969), el telèfon i l'aigua corrent. Aleshores encara hi vivien masovers. Els últims van marxar el 1976 a causa de les dificultats per poder sobreviure de l'agricultura. L'any 2002 es va vendre una part important de les terres perifèriques de la finca. L'actual propietari, Joan Serra Peris, ha portat a terme reformes a la casa i l'ha rehabilitat amb bon gust i sensibilitat. Una part de l'habitatge es destina a allotjament rural, i les estances inferiors acullen una exposició sobre les activitats tradicionals del mas.</p> | 41.8450600,1.6864300 | 390949 | 4633408 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63107-foto-08229-230-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63107-foto-08229-230-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-04-30 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 63108 | Cal Trist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trist | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 82).</p> | XVIII-XIX | En ruïna, ha perdut la coberta. | <p>Casa de pagès de dimensions mitjanes, en estat de ruïna, que està emplaçada en un contrafort nord de la serra de Castelltallat anomenat serrat de l'Àliga. Es tracta d'una construcció aixecada en una sola fase. És de planta quadrada i conserva els murs exteriors, però ha perdut la coberta. Disposa de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada vers migdia, està formada per un portal adovellat amb arc rebaixat, situat a la dreta, dues finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra picada, a la primera planta, així com altres finestres menors. La resta de façanes pràcticament no tenen obertures. Els murs són fets amb un aparell de carreus petits més o menys escairats. Interiorment, la casa es divideix en dues crugies. Ha conservat l'inici de l'escala i dos festejadors a les finestres. Uns metres a llevant trobem un petit cobert aïllat, també semiderruït. Tot i el seu estat d'abandó, la casa ha conservat la tipologia i el volum originari, sense modificacions modernes.</p> | 08229-231 | Demarcació de Castelltallat | <p>No coneixem notícies antigues d'aquesta casa que, per la seva tipologia constructiva, podria datar-se al segle XVIII.</p> | 41.8049500,1.6433400 | 387301 | 4629010 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63108-foto-08229-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63108-foto-08229-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63108-foto-08229-231-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 63109 | Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corbera | <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert; SERRA SELLARÈS, Francesc (2008). 'Claret dels Cavallers (Sant Mateu de Bages)', Dovella, núm. 96 (estiu, 2008), Manresa, p. 9.</p> <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 78).</p> | XIX | Estructuralment bo. Entorn abandonat i envaït per la vegetació | <p>Casa de pagès de dimensions modestes que està emplaçada en un contrafort nord de la serra de Castelltallat, a la part central. Es tracta d'una construcció molt senzilla, aixecada en una sola fase. És de planta quadrada i consta de planta baixa més un pis. La façana principal, encarada vers llevant, té una porta emmarcada amb maó i una finestra. En la resta de façanes hi trobem poques finestres i petites, també emmarcades amb maó. Els murs són de maçoneria, a pedra vista. La casa ha conservat la tipologia i el volum originari.</p> | 08229-232 | Demarcació de Castelltallat | <p>Aquest mas ja està documentat l'any 1653, quan el rector de Sant Miquel de Castelltallat arrendà les primícies que tenia als masos Serra, Ferrer, Vallverdú i Corbera i del castell de Claret dels Cavallers. La construcció actual sembla més aviat obra del segle XIX. Era una masoveria de can Ferrer de Claret dels Cavallers. En un inventari de 1885 ja consta com a pertanyent a aquest mas, juntament amb Soler de la Vena i Torribalta. Des de fa uns anys els hereus de can Ferrer es van dividir l'heretat en set parts. A un dels hereus li va correspondre Corbera.</p> | 41.8090900,1.6538900 | 388185 | 4629456 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63109-foto-08229-232-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63109-foto-08229-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63109-foto-08229-232-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 63111 | Cal Ros (Coaner) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-coaner | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 162).</p> | XIX-XX | En ruïna, ha perdut la coberta. | <p>Casa de pagès de dimensions modestes, en estat de ruïna, que està emplaçada en un contrafort nord de la serra de Castelltallat. Es troba molt a prop del mas de cal Bosc però en una posició més enclotada, vora un torrent. Se'n conserven bàsicament els murs perimetrals, especialment el de ponent, mentre que els dels costats de migdia i llevant es troben semiderruïts, i la coberta s'ha esfondrat. La casa és de planta rectangular, i constava de planta baixa més un pis i golfes. Interiorment estava dividida en dues crugies. Conserva un cobert uns metres al sud. Actualment tot l'entorn es troba envaït per la vegetació.</p> | 08229-234 | Demarcació de Coaner | <p>No coneixem notícies antigues d'aquesta casa que, per la seva tipologia constructiva, podria ser obra dels segles XVIII o XIX.</p> | 41.8258400,1.7017100 | 392185 | 4631254 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63111-foto-08229-234-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63111-foto-08229-234-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 63164 | Cal Jepet del Casalot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jepet-del-casalot | <p>AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 36, 132. 133.</p> <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 131).</p> | XIX-XX | <p>Casa de pagès de dimensions mitjanes que està emplaçada a les Costes de cal Jepet: uns contraforts meridionals de la serra de Castelltallat. El conjunt consta d'un cos residencial de planta quadrada amb coberts adossats als laterals i a la part posterior, així com d'altres d'aïllats. El cos residencial consta de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada vers llevant, s'estructura en base a dos eixos d'obertures, amb el portal i les finestres emmarcats amb llindes i brancals de pedra. Entre els coberts destaca l'antic galliner: una construcció situada davant de la casa i amb tres plantes, i l'antiga pallissa, que ha estat adequada recentment. En general el conjunt ha conservat força integrament la tipologia i els volums originaris.</p> | 08229-287 | Demarcació de Castelltallat | <p>No coneixem notícies antigues d'aquesta casa, que per la seva tipologia podria ser una construcció del final del segle XVIII o principis del XIX. El seu nom sembla suggerir que el qui la va construir es deia Jepet i procedia del Casalot: la casa situada molt a prop del castell de Castelltallat. Amb el temps cal Jepet s'anà ampliant amb els diversos coberts. Entorn de la dècada de 1960 era propietat d'un home que tenia un bar a Manresa i la feia servir com a meublé. Cada habitació tenia dos panys: un per tancar per dintre i un altre per fora. Després la casa va passar per un altre propietari que la va tenir uns vuit anys. Entorn de 1981 la va adquirir l'actual propietari, Fèlix Almirall, el qual hi ha fet algunes reformes.</p> | 41.7706500,1.6333200 | 386408 | 4625215 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63164-foto-08229-287-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63164-foto-08229-287-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Fèlix Almirall | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 63165 | Castelltallat (mas en ruïnes) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castelltallat-mas-en-ruines | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 112).</p> | Indet. | En ruïnes, sense coberta i en procés de degradació | <p>Antiga masia de petit tamany, actualment en ruïnes, que està emplaçada a la Solana de Sadernà: un contrafort meridional de la Serra de Castelltallat. Concretament, es troba uns 1.500 m al sud-est del nucli de Castelltallat. La masia s'assenta en un terreny inclinat, al vessant de llevant d'aquest serrat, de manera que la part davantera tenia una planta més. Se'n conserven els murs perimetrals del cos residencial, excepte el de llevant, que s'ha esfondrat. La casa tenia una planta més o menys quadrada, i constava de planta baixa més un pis. L'única porta conservada és a la façana de ponent, però possiblement la façana principal es trobava en el mur esfondrat de llevant. Interiorment la casa es distribuïa en dues crugies, i la del costat sud sembla posterior. Adossada al mur de ponent es conserva la fonamentació d'una construcció semi-circular de funció desconeguda. Podria tractar-se d'una torrella de vigilància ja que, quan estava dempeus, des de la part superior probablement es podia establir connexió visual amb el castell de Castelltallat. Tanmateix, pel seu aspecte no sembla una construcció gaire antiga. La casa tenia coberts adossats als costats nord i sud, així com una construcció aïllada a llevant.</p> | 08229-288 | Demarcació de Castelltallat | <p>No coneixem notícies històriques d'aquest mas que, pel fet d'anomenar-se Castelltallat i per la seva situació relativament pròxima al nucli on hi havia el castell, podria ser d'origen força antic. Sembla que pel costat hi passava un camí en sentit nord-sud que discorria per la carena del serrat i que comunicava Castelltallat amb la zona de Fonollosa. Amb les dades disponibles és difícil donar una datació d'aquest mas, que podria ser originari d'època medieval i reformat posteriorment.</p> | 41.7818400,1.6422500 | 387170 | 4626445 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63165-foto-08229-288-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63165-foto-08229-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63165-foto-08229-288-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 63173 | Tina de Codony | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-codony | XIX | Ha perdut la coberta, interior reblert de terra. | Tina aïllada emplaçada en un coster, uns 500 m al nord-oest de la masia del mateix nom. Es tracta d'una construcció que segueix la tipologia característica, amb un cos de planta quadrada, situat en un terreny amb desnivell. L'interior conté una tina cilíndrica, de la qual se li han extret els cairons. A la part exterior de la construcció hi trobem la boixa, que està protegida per tres grans pedres a l'interior d'un petit cobert adossat. Les pedres sobresortints al mur nord indiquen que es preveia allargar la construcció amb un mur imbricat per aquesta banda per tal de construir altres tines. Però finalment no es van arribar a fer. Aquesta tina es troba en terres de Codony. | 08229-296 | Demarcació de Castelltallat | 41.8179200,1.6303900 | 386248 | 4630467 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63173-foto-08229-296-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63173-foto-08229-296-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep M. Feixas, de Roters | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 63209 | Pudades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pudades | <p>COMAS ARS, Bernat (2010-2015). 'Retalls de Coaner (part 1)', web Amics de Coaner (http://www.amicsdecoaner.org)</p> <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 161).</p> | XVI-XIX | En ruïna | <p>Mas de petites dimensions, en estat de ruïna, emplaçat prop d'un meandre de la riera de Coaner, en un altiplà sobre el mateix nucli de Coaner. Se'n conserven parcialment els murs perimetrals i ha perdut la coberta. És una edificació de planta més o menys quadrada, que constava de planta baixa més un pis. La façana principal, encara a migdia, s'ha esfondrat parcialment al punt on hi havia el portal. La resta de murs es conserven en males condicions, enmig d'enderrocs, i pràcticament no s'hi veuen obertures. A llevant hi ha un cos adossat que podria correspondre a un forn de pa. Interiorment la casa estava dividida en dues estances mitjançant un mur interior que té una porta amb llinda de fusta. Podria ser que aquesta fos l'antiga façana. Es conserven dos coberts aïllats, uns metres al nord i a ponent.</p> | 08229-348 | Demarcació de Coaner | <p>Aquest mas ja apareix documentat a mitjan segle XVI, quan era propietat, juntament amb molts altres, del mas Solernou. Des d'aleshores no sembla haver crescut gaire, fet que indicaria que es tractava d'un mas molt modest.</p> | 41.8324100,1.7148800 | 393290 | 4631967 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63209-foto-08229-348-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63209-foto-08229-348-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63209-foto-08229-348-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 63212 | Soler de la Vena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/soler-de-la-vena | <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert; SERRA SELLARÈS, Francesc (2008). 'Claret dels Cavallers (Sant Mateu de Bages)', Dovella, núm. 96 (estiu, 2008), Manresa, p. 12.</p> <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 50).</p> | XVIII-XIX | En ruïna | <p>Casa de pagès actualment en ruïnes, de dimensions mitjanes i emplaçada en un turonet uns 1.500 m a l'est de la casa de la Vena. Se'n conserven els murs perimetrals de manera parcial, enmig d'enderrocs. La casa tenia una planta quadrada, amb alguns coberts al seu entorn. La façana principal es distribueix en base a tres eixos d'obertures, amb un portal central rematat amb arc de maó. Les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra, i altres amb maó. La resta de façanes es troben en un estat força precari.</p> | 08229-351 | Demarcació de Claret dels Cavallers | <p>Aquesta era una de les moltes masoveries que pertanyien al gran mas de cal Ferrer, de Claret dels Cavallers. Per la seva tipologia constructiva podria ser obra dels segles XVIII o XIX, sense que es pugui descartar un origen anterior. L'any 1885 el Soler de la Bena consta en un inventari de béns fet en morir l'hereu de can Ferrer, Miquel Ferrer Feixes (FÀBREGA; SERRA, 2008: 12). Fa ja força anys que la casa es troba en ruïna. Recentment, els hereus de can Ferrer han dividit la gran heretat que tenia aquest mas en nou parts, i el Soler de la Vena és una d'elles.</p> | 41.8325800,1.6505700 | 387950 | 4632068 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63212-foto-08229-351-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63212-foto-08229-351-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63212-foto-08229-351-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 63216 | Torrota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrota | CASTELLET, Laura de (2017). 'El paisatge arqueològic de Prades i els seus orígens històrics', La Fornal, Associació Cultural de Prades, núm. 18 (maig 2017). | X-XI | En ruïnes i molt arrasada | Restes molt escadusseres d'una torre de guaita alt-medieval, emplaçada en una carena entre dos torrents, prop d'Utgés. Es troba al capdamunt d'un petit promontori i en un estat molt arrasat, de manera que tan sols s'hi pot observar la fonamentació d'una estructura circular entre un munt d'enderrocs. El diàmetre és molt reduït, d'uns 4 metres i amb un espai interior molt limitat. Aquest punt té comunicació visual amb Sant Martí de Bertans, on hi havia una torre similar, probablement de major entitat, i amb Claret dels Cavallers. | 08229-355 | Demarcació de Castelltallat | No coneixem notícies documentals referides a aquesta torre que, per les seves característiques, sembla correspondre a una torre de guaita d'època alt-medieval, la qual estaria connectada visualment amb altres torres similars i amb el nucli de Claret dels Cavallers. Al segle X aquest era un territori de frontera i estava altament militarizat mitjançant una xarxa de castells i torres. Segons Laura de CASTELLET (2017), en aquest sector hi havia un seguit de petites torres amb una funció purament de guaita. Quan al segle XI la frontera es va anar desplaçant Segarra enllà van perdre la seva utilitat i van quedar abandonades. Altres torres similars són la Torrota de cal Gras (sobre Ratera) o la de Bertans (al costat de l'església romànica de Sant Martí de Bertrans). | 41.8055700,1.6104000 | 384566 | 4629122 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63216-foto-08229-355-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 63221 | Follador de cal Jaume Manuel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/follador-de-cal-jaume-manuel | Web Bages Terra de Vins: http://bagesterradevins.cat/patrimoni | XIV-XVII | Un follador és el nom amb què antigament es coneixia el lloc on s'aixafava el raïm en el procés d'elaboració del vi. Abans que aquesta part s'unifiqués i es realitzés en la mateixa tina o cup, s'utilitzaven dos elements separats: el follador i la tina. En aquest cas es tracta d'un follador situat a l'aire lliure i excavat en una roca de sauló, enmig d'un terreny força rocallós on hi devien haver hagut vinyes i on no hi ha cap indici d'un mas a la vora. El follador té la forma d'una cavitat circular, lleugerament rebaixada en una roca. El diàmetre és de 1,90 m aproximadament. Per una banda unes poques pedres reforcen una de les vores i la fan una mica més alta. Per l'altra hi ha un regueró de desguàs, per on sortia el most. Probablement a prop hi devia haver el cup o tina, que no s'ha localitzat. | 08229-360 | Demarcació de Castelltallat | Aquest element va ser descobert per Joan Muns després de l'incendi forestal de 1998. Com que no se'n tenia cap referència es va anomenar Trull de cal Jaume Manuel. Hem optat per canviar-li el nom pel del follador, que li és més propi, ja que el terme trull es refereix a un molí d'olives. La casa de cal Jaume Manuel és relativament moderna (entorn del segle XIX) i es va adoptar tan sols com a referència geogràfica; en realitat el follador és molt més antic i s'ignora qui el va construir. Al Bages, sobretot al sector nord, hi ha alguns exemples de cups o tines a l'aire lliure i excavades a la roca, les quals solen situar-se entre els segles XIV i XVII. D'aquesta manera el pagès produïa el vi a prop d'on tenia les vinyes i s'estalviava una part de transport. Normalment es construïen dos elements. Una cavitat més reduïda que és on s'aixafava el raïm (follador) i una altra una mica més gran i de major profunditat on el most, juntament amb la brisa i la rapa, feia el procés de fermentació (cup o tina). La roca solia tenir una paret lliure on hi havia la boixa per on s'extreia el vi. En alguns conjunts també hi trobem un gran forat, normalment en forma de creu, on anava encaixada la premsa de fusta d'eix vertical, que permetia acabar tot el procés en un mateix lloc. Precisament, en un indret relativament proper (cal Cucala) s'hi localitza una premsa a l'aire lliure, en aquest cas una premsa de biga o horitzontal. | 41.7742000,1.6277200 | 385949 | 4625616 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63221-foto-08229-360-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63221-foto-08229-360-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63221-foto-08229-360-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Joan Muns, de can Prat BarrinaEn altres publicacions apareix amb el nom de Trull de cal Jaume Manuel | 94|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 63222 | Premsa de cal Cucala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-cal-cucala | XIV-XVII | Alguns encaixos s'han erosionat | Vestigis d'una antiga premsa encastada en una roca i situada a l'aire lliure,. Està emplaçada uns 1.000 metres al nord-oest de cal Cucala. Se'n conserven diferents encaixos fets en una roca que es troba a l'extrem d'un petit cingle. Pel tipus d'encaixos es pot deduir que es tractava d'una premsa de biga o horitzontal, probablement destinada a l'elaboració del vi. A l'extrem de la cinglera la roca té dos grans encaixos. És on hi havia el primer anquer o pont, que anava fixat a la roca amb una mena de falca. Aquest element permetia graduar el grau d'inclinació de la biga. Una mica més avall hi ha una cavitat lleugerament rebaixada, de forma més o menys quadrada i amb un regueró lateral. És el plat de la premsa, on es situava la brisa que es volia premsar i on es recollia el most. Una mica més endavant trobem dos encaixos més, que corresponen a l'anquer balancer; és a dir, el punt de suport central de la biga. Més endavant encara hi ha un altre encaix, aquest en forma de creu, que és on anava fixat el tensor que tibava la biga. Cal dir que al voltant d'aquest indret s'hi recull amb força abundància fragments de ceràmica d'una certa antiguitat. | 08229-361 | Demarcació de Castelltallat | Els encaixos en aquesta roca eren coneguts pel propietari de cal Cucala, però se'n coneixia el significat. Recentment, un expert de Vic va relacionar-los amb una premsa de biga o horitzontal. Aquest tipus de premsa, normalment utilitzat per a les tasques d'elaboració del vi, és d'origen romà i es va mantenir gairebé sense canvis fins ben entrada l'època moderna. L'única novetat que s'hi va introduir fou la substitució del tensor per un cargol. Tanmateix, en el cas de la premsa de cal Cucala l'encaix indicaria encara la presència d'un tensor. Aquests i altres elements relacionats amb el procés del vi que es troben a l'aire lliure són indicadors del fet que antigament algunes d'aquestes tasques es feien prop de les vinyes per tal d'estalviar-se una part del transport. Normalment es situen entre els segles XIV i XVII. Prop de cal Jaume Manuel hi trobem un altre d'aquests elements, en aquest cas un follador, que és el recipient on s'aixafava el raïm. El fet que entorn de l'indret on hi ha la premsa es reculli abundant ceràmica podria indicar l'existència d'algun mas proper que ens és desconegut. | 41.7815900,1.6347400 | 386545 | 4626428 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63222-foto-08229-361-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63222-foto-08229-361-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63222-foto-08229-361-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Joan Muns, de can Prat Barrina | 94|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 63223 | Forn de pega de Soldevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pega-de-soldevila | L'Arada Cooperativa, Memòria i paisatge a Sant Mateu de Bages (fullet), p. 8-9. | XIX | S'han perdut les cobertes i la pastera | Forn de pega propietat del mas Soldevila, emplaçat uns 600 m al sud-est d'aquesta casa del nucli de Castelltallat. Es troba, com és habitual, en un terreny amb pendent i segueix la tipologia clàssica. A la part superior hi ha el pou, que consisteix en un forat cilíndric, en aquest cas de 3 metres de profunditat i un diàmetre de 1,50. La coberta del pou s'ha perdut. En aquest recipient és on es tirava la teia (fusta resinosa provinent del cor de l'arbre) i s'hi aplicava el foc per escalfar-la. Al seu davant i a un nivell inferior hi ha l'olla, que és un altre forat subterrani, també de planta circular però més petit. Els dos recipients tenen un forat que els comunica per la part baixa i que és per on s'escolava el quitrà fruit de la combustió de la teia. A l'olla s'hi feia la segona cocció, en aquest cas del quitrà. Davant de l'olla hi solia haver la pastera, un recipient protegit amb fustes on s'hi feia la part final del procés en què la pega es refredava i es partia en petites peces, aptes per a ser transportades. En aquest cas de la pastera només en queda el rastre d'un rebaix al terra. | 08229-362 | Demarcació de Castelltallat | 41.7935200,1.6376400 | 386807 | 4627748 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63223-foto-08229-362-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63223-foto-08229-362-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63223-foto-08229-362-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 63227 | Carbonera de Prat Barrina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carbonera-de-prat-barrina | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL., p. 28 L'Arada Cooperativa, Memòria i natura a la Serra de Castelltallat (fullet) | XIX-XX | Vestigis molt arrasats | Restes de l'antiga carbonera que pertanyia al mas de can Prat Barrina. Es troba en un petit replà enmig d'un terreny boscós, al costat de la Torrota. De la carbonera només en queda rastre visible en el terra d'un color fosc. Aquesta carbonera pot servir d'exemple de les moltes que hi havia en aquest terme, algunes de les quals es troben llistades en publicacions fetes per la Cooperativa l'Arada. Concretament, les de Claret, Valentines, Boixeda, Soldevila i Bonveí, però n'hi havia moltes més. Segons es recorda, per fer una carbonera es feia una pila de llenya d'alzina i roure tapada amb diferents capes de vegetals i terra. La carbonera es deixava cremant a foc lent durant força temps. El carbó vegetal que se n'obtenia es venia a diferents llocs, com Súria o Manresa. | 08229-366 | Demarcació de Castelltallat | 41.8056600,1.6104100 | 384567 | 4629132 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 63229 | Roc Foradat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-foradat | BASTARDAS, Josep (2014). De les terres de Domenic als termes de Castelltallat, Fals i Camps. Una visió històrica sobre els dominis senyorials d'aquest territori des de l'època carolíngia fins a l'època moderna (ss. X-XVI). Treball inèdit. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2004), 'Dues noves coves de forn al Bages', Dovella, núm. 83-84, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, p. 5-10. | -XX./XV | Sepulcre o eremitori excavat a la roca, del tipus anomenat coves de forn o fornots. Aquest tipus de coves artificials tenen una forma molt peculiar que recorda la d'un forn de pa i es troben a una certa alçada. Tradicionalment s'han interpretat com a eremitoris alt-medievals o bé com a coves sepulcrals prehistòriques. Albert FÀBREGA (2004), en un article molt ben documentat sobre la qüestió, s'inclina per la possibilitat que la cova del Roc Foradat sigui del tipus sepulcral, tot i que no descarta un ús també com a eremitori. Particularment, ens inclinem més per la segona opció. La cova es troba situada en un indret molt especial, a la part alta d'un petit cingle amb una excel·lent vista sobre la serra de Castelltallat. Excavada a la paret frontal del cingle, a una alçada de 1,8 m del nivell del sol, veiem la boca de la cova, gairebé circular. És una típica cova de forn, amb una planta el·líptica que té un eix major de 1,25 m i una alçada màxima de 0,9 m. Fàbrega considera que la cova devia tenia alguna porta de pedra o de fusta. En un principi aquest tipus de coves van ser associades a l'època prehistòrica i al megalitisme, però sense gaire fonament. Treballs més recents tendeixen a identificar-les amb eremitoris utilitzats pels primers anacoretes en època alt-medieval, els quals seguien els corrents de l'eremitisme vingut d'Orient. Això no exclou que algunes de les coves utilitzades per aquests anacoretes fossin preexistents. Tanmateix, la casuística sembla força variada i no totes aquestes coves es poden enquadrar en una mateixa tipificació. En el cas del Roc Foradat Fàbrega s'inclina per la possibilitat que sigui una cova sepulcral d'una època que podria anar des de l'edat del bronze fins als primers temps del cristianisme, sense que es pugui descartar que fos utilitzada com a eremitori. Cal dir que en el camí d'accés s'hi troben fragments de ceràmica ibèrica oxidada i algun fragment de sílex, cosa que acostaria aquest jaciment a un context prehistòric. D'altra banda, en un context medieval hi ha una altra interpretació possible, seguint la tesi plantejada per Josep Bastardas sobre la presència de l'Orde del Temple a la serra de Castelltallat. El Roc Foradat es troba molt a prop de diversos indrets amb possible vinculació amb aquest orde. El més conegut és Claret dels Cavallers, però també Roters (que a principis del segle XIII era una torre propietat del fill del comanador del Temple Bernat de Claret) o el Codonyot (mas molt proper a la cova, d'origen antic i des de temps immemorials vinculat a Roters). Cal dir que de sobre estant de la roca on hi ha la Cova es té una perfecta visió d'aquests tres llocs. És sabut que alguns dels establiments templers es troben situats a prop de coves, que haurien estat utilitzades en rituals d'iniciació a la cavalleria. Un dels casos més emblemàtics és el de San Bartolomé del Cañón de Rio Lobos (Soria). D'altra banda, les proporcions de la cova del Roc Foradat són les justes perquè hi càpiga una persona asseguda en posició meditativa, davant d'una espectacular vista frontal de la serra de Castelltallat. Per tot això considerem que, si bé és possible que el jaciment hagi tingut un origen com a sepulcre prehistòric, també és força versemblant que hagi estat utilitzat com a eremitori o lloc ritual en època medieval. | 08229-368 | Demarcació de Castelltallat | 41.8139500,1.6192900 | 385319 | 4630041 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63229-foto-08229-368-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63229-foto-08229-368-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63229-foto-08229-368-3.jpg | Inexistent | Prehistòric|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Segons notícies orals, tradicionalment el Roc Foradat era un lloc de trobada dels veïns de la zona. | 76|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 63236 | Cal Carrasco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carrasco | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 40).</p> | XIX | En ruïna | <p>Casa de pagès de dimensions no gaire grans, actualment en ruïna i emplaçada a la part alta d'un coster format per la vall del torrent de la Vena, al sud del terme de Salo. L'edificació és de planta quadrada amb un cobert situat uns metres al nord. Devia constar de planta baixa i un pis. Se'n conserven els murs perimetrals fins a una alçada d'uns dos metres. La casa té una tipologia força peculiar, ja que té uns murs molt sòlids fets amb grossos carreus i reblerts amb pedra més petita. Almenys aquesta és la part més visible, als murs nord i oest. La construcció no té cap finestra visible, cosa que li dóna un aspecte de fortí. La façana davantera devia ser la de llevant on, tot i trobar-se pràcticament esfondrada, s'hi insinua un portal. L'interior de l'habitatge estava dividit en dues estances.</p> | 08229-375 | Demarcació de Salo | <p>No coneixem notícies històriques antigues d'aquesta casa que, per la seva tipologia constructiva (malgrat la seva peculiaritat) podria datar-se al segle XIX.</p> | 41.8391600,1.6487200 | 387808 | 4632801 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63236-foto-08229-375-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63236-foto-08229-375-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63236-foto-08229-375-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 63237 | Cal Rigolfes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rigolfes | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 42).</p> | XVIII-XIX | En ruïna | <p>Masia de dimensions modestes, actualment en ruïna i emplaçada a la part alta d'un coster format per la vall del torrent de la Vena, al sud del terme de Salo. L'edificació tenia una planta més o menys quadrada, tot i que l'angle est es troba pràcticament esfondrat. Es situa en un terreny amb pendent i, la part nord, on hi havia el portal, constava de planta baixa més un pis. A més del portal, aquesta façana té una petita finestra. Totes aquestes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra. El cos situat a la part posterior, al sud de la casa, sembla una ampliació més moderna. En aquesta part es conserva un portal lateral. La casa té adossada una tina al mur de llevant. Al mur de ponent hi ha adossada una construcció semicircular que podria correspondre a un pou. Del seu costat en surt una interessant canalització, en part excavada a la roca, que es dirigeix cap al sud-oest i es bifurca. El conjunt inclou també un cobert aïllat a ponent i un altre al nord.</p> | 08229-376 | Demarcació de Salo | <p>No coneixem notícies històriques antigues d'aquesta casa que, per la seva tipologia constructiva, podria ser originària dels segles XVI-XVII o anterior. Als segles XVIII-XIX es devia ampliar pel costat de migdia.</p> | 41.8410200,1.6525500 | 388129 | 4633003 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63237-foto-08229-376-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63237-foto-08229-376-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63237-foto-08229-376-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 63264 | Horts de can Gras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-de-can-gras | XIX-XX | Indret abandonat i envaït per la vegetació | Antiga zona d'horta que pertanyia a la masia propera de can Gras i que actualment és ocupada per una interessant vegetació de ribera enmig d'una fondalada humida per on baixa la rasa del Carner. Fa uns anys, abans que a Fontanet s'hi instal·lés una potent captació d'aigua que encara s'utilitza per al subministrament del nucli de Sant Mateu de Bages, tota aquesta zona era molt abundant en aigua. Per això els propietaris de can Gras van triar-la per habilitar-hi els seus horts, en un punt relativament llunyà de la casa però que els permetia aprofitar les aigües pluvials, que baixaven canalitzades a través dels camps. Això es feia mitjançant un sistema de canalitzacions que començava als camps situats sota la masia del Prat, on hi ha el canvia de vessant que desguassa en direcció sud-est. Així, l'aigua de les pluges era canalitzada pels marges d'un camp allargassat que es coneix com el Clot del Prat. Es tracta de rases laterals que conflueixen al lloc anomenat el Poal, al final dels camps, on desembocaven en un torrent o rasa que avui és pràcticament sec, anomenat del Carner, el qual aquí inicia un descens amb fort desnivell que compta amb diversos salts d'aigua. En una esplanada a mig descens hi havia els horts, avui ocupats per un canyissar i una frondosa vegetació. En quest indret també hi havia una font, avui pràcticament seca. En paral·lel a aquest torrent i seguint la vall hi passava el camí antic que venia de Comallonga i can Gras per dirigir-se cap a cal Guinardé i el molí de cal Carner. | 08229-403 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7861300,1.7177800 | 393454 | 4626825 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63264-foto-08229-403-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63264-foto-08229-403-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 63311 | Barraca de pedra seca 70 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-70-0 | XIX-XX | Estat d'abandó, envaïda per la vegetació | Barraca de pedra seca de planta irregular, adossada a un marge. Té coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. És al costat de cal Barnaus | 08229-450 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.8019700,1.6946000 | 391554 | 4628613 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63311-foto-08229-450-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 63314 | Barraca de pedra seca 73 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-73-0 | XIX-XX | Barraca de pedra seca de planta quadrada amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. És a prop dels Tres Tossals. | 08229-453 | Demarcació de Valls de Torroella | 41.8427200,1.7266800 | 394286 | 4633098 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63314-foto-08229-453-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63314-foto-08229-453-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 63319 | Barraca de pedra seca 78 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-78-0 | XIX-XX | Esfondraments a la coberta i en una paret | Barraca de pedra seca de planta rectangular parcialment adossada a un marge, amb coberta de falsa cúpula. A l'interior té una llosa a manera de taula. És a prop de cal Pudades. | 08229-458 | Demarcació de Coaner | 41.8275500,1.7175500 | 393503 | 4631424 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63319-foto-08229-458-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63319-foto-08229-458-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 63324 | Barraca de pedra seca 83 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-83-0 | XIX-XX | Envaïda per la vegetació | Barraca de pedra seca de planta circular amb coberta de falsa cúpula i porta amb llinda de fusta. Conserva el túmul de terra sobre la coberta amb herba al seu damunt. És enmig d'un camp, a uns 50 m de cal Ton Xic. | 08229-463 | Demarcació de Mejà | 41.8467300,1.6584900 | 388632 | 4633629 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63324-foto-08229-463-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 63333 | Cal Pentiner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pentiner | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 98).</p> | XIX-XX | <p>Casa de pagès de petites dimensions emplaçada en un contrafort sud de la serra de Castelltallat, vora la masia de Puigdellívol. La casa actual ha estat reconstruïda pels volts de la dècada de 1960 i és totalment una obra moderna. Es tracta d'una edificació feta de pedra, de planta quadrada, amb planta baixa més un pis. L'únic element que es conserva de l'antiga casa és un cobert situat a ponent on encara hi podem veure un forn de pa.</p> | 08229-480 | Demarcació de Castelltallat | <p>Cal Pentiner era una masoveria de la masia veïna de Puigdellívol i ja apareix en un llistat de cases de Castelltallat de l'any 1819, però ignorem si el seu origen és gaire anterior. Els propietaris eren els Puigdellívol, una important família que a principis del segle XX estava establerta a Barcelona. Entorn del 2010 els Puigdellívol van vendre la propietat als amos actuals.</p> | 41.7969300,1.6718200 | 389653 | 4628083 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63333-foto-08229-480-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 63393 | Font del Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-ros-0 | Entorn abandonat | Font emplaçada uns 200 m al sud-oest del nucli de Fontanet, enmig d'un coster. Consisteix en petit receptacle de ciment en un entorn de bosc. Antigament tota aquesta zona era ocupada per horts. Actualment està pràcticament seca. | 08229-540 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.7898400,1.7208100 | 393712 | 4627234 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63393-foto-08229-540-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 63395 | Forn de ginebró de Claret de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-ginebro-de-claret-de-la-serra | XIX-XX | Forn de ginebró situat uns 400 m al sud-oest de Claret de la Serra i dins de les terres d'aquest antic mas. Concretament, en una roca que sobresurt enmig d'un bosc. A la part superior de la roca hi ha excavada una cavitat en forma més o menys d'olla. Mesura 1,65 m de diàmetre. És el lloc on es cremava el ginebró. D'aquí el líquid resultant s'escolava per un forat que surt per la paret de la roca, on era recollit mitjançant algun tipus d'olla. Els forns de ginebró funcionaven de manera semblant als forns de pega. L'oli de ginebró s'utilitzava sobretot per al bestiar, contra les paparres, però també amb persones per guarir dels cops. | 08229-542 | Demarcació de Salo | 41.8571700,1.6568900 | 388517 | 4634790 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63395-foto-08229-542-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63395-foto-08229-542-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 63399 | Barraca de pedra seca i possible torre de les Guàrdies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-i-possible-torre-de-les-guardies | XIX-XX | barraca esfondrada | Barraca de pedra seca emplaçada al cim del turó anomenat les Guàrdies i que, tal vegada, podria haver estat construïda aprofitant restes d'una possible torre de guàrdia o de defensa medieval. Són diversos els elements que ens ho fan pensar. En primer lloc el topònim 'Guàrdies' aplicat a aquest indret que té diferents turons i en una posició dominant sobre l'actual carretera. Antigament per aquest sector hi passava l'anomenada via Subirana (documentada l'any 950) que més amunt s'ajuntava amb l'estrada que recorria la serra de Castelltallat. Aquest punt té molt bona connexió visual amb el castell de Sant Mateu de Bages. I domina el flanc nord del castell, mentre que en el flanc sud hi trobem el mas anomenat la Guardiola, que molt probablement acollia una altra punt de guàrdia o de defensa. La construcció de les Guàrdies s'assenta en el punt més elevat del turó i directament sobre la roca natural. Tanmateix, les restes actuals tenen l'aparença d'una barraca, que és de planta circular. Es troba parcialment esfondrada i entre un gran munt de pedres. En un costat s'insinua la porta. A l'entorn d'aquesta barraca hi trobem un bon nombre de petites feixes que criden l'atenció perquè són força atípiques: molt gruixudes i sense continuïtat entre si. Segons testimonis del mas de Rabassola, però, tota aquesta zona era ocupada per vinyes. | 08229-546 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | 41.8065700,1.7180300 | 393508 | 4629095 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63399-foto-08229-546-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63399-foto-08229-546-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Josep Basomba, de la Rabassola | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 63421 | Forn de calç de can Serra de Claret dels Cavallers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-serra-de-claret-dels-cavallers | XIX-XX | Entorn abandonat i envaït per la vegetació | Forn de calç que pertanyia a la masia de can Serra, de Claret dels Cavallers. Es troba emplaçat uns 500 m al sud/sud-oest d'aquest nucli, en un terreny amb desnivell al costat de llevant d'un camí. El forn, que segueix la tipologia habitual, consisteix en un forat més o menys cilíndric excavat al sòl natural. Aquí és on es dipositava la pedra calcària junt amb els feixos de llenya per cremar. L'interior del pou té restes d'una mena de revestiment que és fruit de la mateixa combustió. | 08229-568 | Demarcació de Claret dels Cavallers | 41.8173600,1.6455500 | 387506 | 4630385 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63421-foto-08229-568-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Es preveu iniciar els tràmits per declarar Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) aquest forn de calç, junt amb altres elements arquitectònics de l'entorn de Claret dels Cavallers. | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.