Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 63084 | Vall de la Riera de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vall-de-la-riera-de-coaner | <p>AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural, Manresa. L'Arada Cooperativa (2015). Memòria i Paisatge a Sant Mateu de Bages. Història dels boscos. Paisatges d'aigua. La riera de Salo i la riera de Coaner (fullets)</p> | <p>La riera de Coaner neix a prop de la Molsosa i pren un sentit d'oest a est fins a desembocar al riu Cardener aigües amunt de Súria, després d'un recorregut d'uns 13 km que transcorren integrament dins del terme municipal de Sant Mateu de Bages. Es tracta d'una riera d'aigua neta, ja que no té cap població a la vora, i és la més important del municipi. Té un cabal escàs i irregular, però a l'estiu no s'arriba a assecar. En el primer tram la riera ha de superar un fort desnivell i passa per uns quants salts d'aigua acompanyats de gorgs amagats entre la vegetació. El segon tram, que comença just abans d'arribar al castell de Coaner, és força més planer. Un aspecte remarcable és que en determinats punts del seu recorregut es pot observar en les parets verticals del congost la falla coneguda com l'anticlinal de Súria. Aquesta falla té el seu paratge més conegut a l'indret de Mig-Món (Súria), però es pot seguir al llarg d'uns 40 km des de Navàs (a l'est) fins a Castellfollit de Riubregós (a l'oest); en aquest tram oest al pas de la vall de la riera de Coaner. En aquesta vall trobem vistes espectaculars dels estrats inclinats que conformen la paret nord del congost, sobretot per la banda nord. Aquesta falla es va formar fa uns 16 milions d'anys, en el moment que les forces tectòniques que aixecaven els Pirineus van provocar el trencament del plegament que s'estava formant en aquest terreny. Des de fa uns anys la falla de Mig-Món i el seu entorn constitueixen un dels indrets destacats del Geoparc Mundial Unesco de la Catalunya Central i és visitada per geòlegs de tot el món. Pel que fa a la vegetació, les ribes de la riera són ocupades pel paisatge propi dels boscos de ribera, amb salze blanc i verd, situats en les zones més humides a tocar de la riera. Més enllà hi ha l'àlber, el freixe de fulla petita i el pollancre. En trams amb més disponibilitat d'aigua és on s'hi desenvolupa el bosc de ribera més pròpiament, amb arbres caducifolis que van acompanyats d'un sotabosc. Habitualment hi trobem llúpol, vidalba, sanguinyol, saüc, sarga i gatell, però també és habitual trobar-hi arç blanc, esbarzers i heures. Entre la fauna associada als boscos de ribera cal destacar el picot garser petit, el rossinyol, el cargolet, el papamosques gris, l'ànec collverd, l'oriol, el blauet, la cuereta torretenera o la blanca, el corriol petit, el bernat pescaire, la polla d'aigua. També hi trobem el ratpenat d'aigua, i la tortuga de rierol, entre d'altres. La riera de Coaner marca el límit nord de l'espai PEIN de la serra de Castelltallat. Des del punt de vista de l'aprofitament humà, a banda de nodrir molins i serradores com la del Semìs, ha estat sempre un indret d'esbarjo com els banys estivals o anar a caçar crancs.</p> | 08229-207 | Demarcació de Coaner | 41.8340500,1.7081000 | 392729 | 4632158 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63084-foto-08229-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63084-foto-08229-207-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-11 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 1785 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 63085 | La Ribera (zona de ribera al Cardener) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ribera-zona-de-ribera-al-cardener | Espai d'interès natural al voltant del paratge conegut com la Ribera, que es troba en un dels meandres que fa el riu Cardener en passar per la població de Súria, just al punt on desemboca la riera de Coaner. Una mica més amunt s'estén una esplanada que és coneguda com el pla de Barbeies, i molt a prop hi ha dues masies històriques: la Riera i la Ribera. La zona més propera al riu i a la riera de Coaner es caracteritza pel paisatge conformat per les valls dels dos cursos fluvials, que en aquest punt són molt obertes i van acompanyades d'un interessant bosc de ribera. Prop de la masia de la Ribera hi ha la resclosa i l'inici del canal de la fàbrica Jover, ja en terme municipal de Súria. Es tracta d'un indret molt tranquil i d'un gran interès natural i paisatgístic. | 08229-208 | Demarcació de Coaner | 41.8347600,1.7400000 | 395379 | 4632197 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63085-foto-08229-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63085-foto-08229-208-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 63086 | Serra de Castelltallat (PEIN) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-castelltallat-pein | <p>AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages. Centre d'Estudis del Bages; Institució Catalana d'Història Natural, Manresa. L'Arada Cooperativa (2015). Memòria i Paisatge a Sant Mateu de Bages. Història dels boscos. Paisatges d'aigua. La riera de Salo i la riera de Coaner (fullets)</p> | <p>Espai d'interès natural (declarat PEIN) que abasta el conjunt de la serra de Castelltallat i, en conseqüència, una part molt substancial del terme municipal de Sant Mateu de Bages. Concretament, l'espai protegit té com a límit nord la riera de Coaner i, pel sud, diversos torrents que es troben a la part meridional del terme. Actualment, la superfície total de l'àrea PEIN és de 4.961 ha, de les quals la gran majoria es troben dins del municipi de Sant Mateu de Bages (4.796 ha). Les 165 ha restants corresponen al municipi de Súria. La serra de Castelltallat, originada per un plegament contemporani a la formació dels Pirineus fa 16 milions d'anys, s'estira en direcció sud-oest i nord-est, entre la Molsosa i el riu Cardener. Separa les valls de les rieres de Coaner (al nord) i de Rajadell (al sud). A la zona de Sant Mateu rep el nom de Serra de la Sala. Es tracta d'una serra de relleu suau per ambdues vessants, coronada per una altiplà estructural que assoleix els 900 m d'altitud. És una excel·lent mostra del paisatge mediterrani i submediterrani, amb predomini del bosc dins un mosaic en què hi són representats dos grans dominis de vegetació. Els vessants obacs tenen un domini de les rouredes seques de roure de fulla petita (Violo-Quercetum faginae). Actualment d'aquesta roureda només en resten petits retalls, ja que ha estat substituïda per grans pinedes de pinassa i pi roig. Els vessants solells, en canvi, són coberts per la vegetació mediterrània del domini del carrascar (Quercetum rotundifoliae). En aquest ambient hi predominen les brolles calcícoles, sobretot on abans hi havia feixes, que ocupen una gran extensió, acompanyades de pinedes de pi blanc, junt amb retalls de garrigues o prats secs. És de remarcar la presència de ruac (Ononis tridentata) en aquelles brolles on el substrat conté petites capes de guix. La fauna és la típica dels boscos mediterranis. Entre les espècies més representatives hi trobem porcs senglars, cabirols, llebres, conills, guineus, perdius o aus rapinyaires.</p> | 08229-209 | Zona central del municipi | <p>La Serra de Castelltallat va ser declarada PEIN l'any 1992 per la importància de la gran massa de bosc de pinassa que es troba als seus vessants. Ha estat sovint afectada per incendis forestals; especialment el gran incendi de la Catalunya central que va tenir lloc el 1994, i també el de 1998. L'espai natural compta amb diversos elements d'atracció. Entre els més representatius hi ha l'observatori astronòmic inaugurat fa uns anys, emplaçat en un punt dominant de la serralada, a 910 m d'altitud.</p> | 41.8096500,1.6636600 | 388997 | 4629505 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63086-foto-08229-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63086-foto-08229-209-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-06-22 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 1785 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 63127 | Viver de Biosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viver-de-biosca | XX | Recentment restaurat | Bassa o dipòsit d'aigua per a regar de grans dimensions, conegut com el Viver de Biosca. Està situat uns 80 m al sud-oest de la masia d'aquest nom. És de planta quadrada i té unes mides útils de 18,85 m d'ample per 18,80 m de llarg. Totes les cares vistes són revestides amb carreus de pedra picada, de 43 cm d'amplada, uns 25 cm de gruix i de llargada variable. Darrera les cares vistes la paret continua amb pedra lligada amb ciment de Calaf. Marcant el perímetre de la bassa antigament hi havia una tanca de filferros punxents perquè no hi caigués la canalla ni el bestiar. El 2006 la tanca es substituí per l'actual de fusta. L'accés des de dalt a l'interior del viver es fa mitjançant una escala de pedra amb 20 graons inserida a la paret sud. Des de baix s'hi pot accedir a través d'una volta de pedra que hi ha en aquesta mateixa paret. La volta és tancada amb una paret de totxos que es tira a terra cada vegada que cal entrar a escurar el viver. | 08229-250 | A la masia de Biosca. Demarcació de Castelltallat | El Viver de Biosca va ser construït l'any 1900 per Maria Antònia Solé Biosca i el seu fill Martí Duocastella Solé. Era un embassament d'aigua per regar l'hort i també procurava una reserva abundant per a usos domèstics. Amb la mateixa terra resultant de l'excavació de la bassa es va arranjar l'hort. L'obra va ser útil durant 70 anys. S'omplia amb aigua de la rasa del conreu de Biosca, la de l'aiguamoll del Matà i mitjançant la conducció de l'aigua d'un pou que hi ha al costat. La sortida de l'aigua per a regar era a la paret sud i es feia mitjançant una aixeta grossa (boixa) que donava al cantó de l'hort. Des de l'escala s'hi rentaven flassades, s'hi pescava i també s'hi feien banys per nedar. Les condicions ambientals van convertir aquest embassament en hàbitat idoni per a la fauna pròpia de les basses de secà. Ja més tard, el viver perdia aigua i havia començat la seva decadència quan l'incendi de 1998 el va deixar sense protecció vegetal a l'entorn i, uns anys després, un temporal va esbotzar-ne dues parets. Per tal de restaurar-lo Josep M. Duocastell Morera, besnét de M. Antònia Biosca, va aconseguir un ajut al Departament de Medi Ambient de la Generalitat. Gràcies a això es va poder rehabilitat el viver amb l'objectiu de recuperar un hàbitat natural d'interès i en concepte de manteniment d'elements singulars patrimonials. L'aigua va tornar a embassar-s'hi l'any 2006. | 41.7787100,1.6162300 | 385002 | 4626132 | 1900 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63127-foto-08229-250-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inclòs dins els elements d'interès del PEIN Serra de Castelltallat. Disposa d'un plafó informatiu | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 63402 | Font de Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-serra-2 | XIX | Entorn descuidat | Font emplaçada a la riera de Coaner, uns 800 m al nord-oest de Claret dels Cavallers. Pertanyia al mas de can Serra d'aquest antic nucli. Consisteix en una petita construcció que aixopluga un dipòsit al seu interior. Des d'aquesta font l'aigua ha estat canalitzada, ja des d'antic, a la masia de can Serra. | 08229-549 | Demarcació de Claret dels Cavallers | 41.8249600,1.6373700 | 386840 | 4631239 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 62860 | Ajuntament de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-sant-mateu-de-bages | XXI | Edifici de construcció moderna (inaugurat l'any 2002) que és la seu de l'Ajuntament de Sant Mateu de Bages. Està emplaçat a la plaça de la Creu, en un punt cèntric del petit nucli de la població. És un edifici de concepció moderna, obrat amb maó de color gris clar, que produeix un notable contrast amb la resta de cases rurals de l'entorn. En base a un cos central de planta rectangular, es distribueix en diferents volums de formes cúbiques que s'adapten a un terreny amb lleuger pendent. La façana que dóna a la plaça presenta un aspecte més sobri, pràcticament sense obertures. Té un cos superior que forma un petit porxo amb tres columnes. Per la part de migdia una retícula de galeries quadrades emmarquen la façana posterior i permeten l'entrada de llum mitjançant grans finestrals de vidre. Al costat nord-oest s'aixeca un cos de menor volum que queda separat uns pocs metres i comunicat per una passarel·la. És la seu del local social i d'un bar. Entremig hi ha una petita zona enjardinada, amb una olivera i una escultura al·legòrica del municipi de Sant Mateu de Bages. | 08229-94 | Pla de Sant Mateu. Plaça de la Creu, s/n | L'edifici del nou Ajuntament es construí de nova planta en uns terrenys vora la plaça de la Creu que es van adquirir l'any 1996. El projecte i la direcció de l'obra va anar a càrrec de l'arquitecte manresà Anton Baraut Guila. L'edifici es va finalitzar el 2001 i fou inaugurat el 2002. | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 2001 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62860-foto-08229-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62860-foto-08229-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Anton Baraut Guila (arquitecte) | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 62935 | Capitells preromànics de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitells-preromanics-de-sant-mateu-de-bages | <p>AINAUD, Joan (1948). 'Nota sobre iglesias prerománicas', Anales y boletín de los museos de arte de Barcelona, vol. VI (3 i 4), p. 313-321. BARRAL ALTET, Xavier (1981). L'art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X. Barcelona, Edicions 62, p. 232. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Mateu de Bages', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 449-452. LLONCH, S.; TARRACO, E. (1979). 'Dos capiteles inéditos de tipo califal y procedencia catalana'. Congreso de Arte y Cultura mozárabe, Toledo. RUBIRALTA, Lluís. Memòries (document inèdit). [SITJES MOLINS, Xavier] (1959). 'El Arte antiguo en la Comarca de Bages. Sant Mateu de Bages', Bages, núm. 71, Manresa, p. 13. SITJES MOLINS, Xavier (1977). Les esglésies pre-romàniques de Bages, Berguedà i Cardener, Manresa, p. 180-183, 201-201.</p> | X-XI | <p>Conjunt de quatre capitells procedents del campanar preromànic de l'església parroquial de Sant Mateu de Bages, actualment conservats (i exposats) al Museu Comarcal de Manresa. Concretament, tenen els números d'inventari MCM 4187-4190. Els capitells són esculpits amb pedra sorrenca i mesuren uns 25 cms d'alçària. La forma s'adscriu a l'esquema bàsic derivat de l'ordre corinti. És a dir, tenen una forma tronco piramidal invertida que es corona amb tres daus a cada cara. Tres dels capitells presenten dos registres superposats de fulles molt elementals, mentre que el quart presenta un motiu ornamental vegetal diferent. Els quatre capitells pertanyen al tipus conegut com a corinti califal. Més concretament, entrarien dins un dels tipus estudiats per Félix Hernández i Georges Gallard sobre els quals encara no hi ha un consens per saber si es tracta d'obres del segle X o bé pertanyen ja al primer art romànic.</p> | 08229-73 | Museu Comarcal de Manresa, Via de Sant Ignasi, 40. 08240 - Manresa | <p>El lloc de Sant Mateu de Bages està vinculat a vestigis pertanyents a l'època visigòtica (necròpolis del Collet del Cargol) i, en el lloc mateix de l'església, a una altra necròpolis de tombes antropomorfes datable entre els segles VI i XII. L'església preromànica, de la qual se n'ha conservat el campanar, és datada al segle X. Concretament, es consagrà l'any 983, moment en el que el campanar ja hi figura. L'església consta com a donació del comte de Cerdanya al monestir de Sant Llorenç prop de Bagà. L'any 1078 apareix una església de Sant Mateu, que cal suposar que és aquesta, en una deixa de la família vescomtal de Cardona. Cal suposar, doncs, que aleshores pertanyia als Cardona. L'any 1154 apareix en una llista de parròquies i des d'aleshores ha mantingut la funció parroquial. L'edifici havia sofert diverses reformes, però l'any 1831 fou substituït per un nou edifici ja que l'antic es trobava molt malmès, el qual es va inaugurar el 17 de setembre de 1831. De la construcció antiga només es conservà l'antic campanar. L'església va ser profanada durant la Guerra civil de 1936, i tots els elements mobiliaris van quedar destruïts, excepte un sarcòfag gòtic. Pel que fa al campanar, va ser restaurat l'any 2000 tot restituint-lo a la seva forma primitiva. L'obra s'inaugurà el 2002. A la part dels finestrals geminats s'hi van reconstruir les columnes centrals i, al damunt, s'hi va col·locar una reproducció dels capitells originaris, feta pel mestre picapedrer Ramon Balcells. Els capitells originaris van ser traslladats al Museu de Manresa en el context de la Guerra Civil de 1936, quan l'anomenat Equip de Salvament del Patrimoni de la capital del Bages va dur a terme una important tasca per protegir l'art religiós que estava en perill arran dels fets revolucionaris. Lluís Rubiralta, responsable d'aquest equip, esmenta com es va procedir al desmuntatge d'aquests capitells el dia 1 de desembre de 1936, junt amb altres objectes de l'església i de l'arxiu parroquial. Hom suposa que els capitells preromànics actualment exposats al Museu són els que aleshores es van extreure de Sant Mateu de Bages.</p> | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62935-foto-08229-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62935-foto-08229-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62935-foto-08229-73-3.jpg | Legal | Pre-romànic|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 91|85 | 53 | 2.3 | 1773 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 62954 | Sardana del Jovent de Sant Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-del-jovent-de-sant-mateu | BARTOLO-RICART-RUSIÑOL (1982). 'El mestre Josep Font', L'Erol, Berga, p. 10-11. | XX | Sardana-caramella escrita i composada pel músic de Gironella (Berguedà) Josep Font i Parera. Es tracta d'una peça airosa que evoca el ruralisme i la tradició de les caramelles, molt arrelades a la població de Sant Mateu de Bages. La lletra d'aquesta sardana, força popular en el seu moment, és la següent: El jovent de Sant Mateu / amb el cor ple de gaubança, /entona pel poble seu / cants d'amor i de lloança. Cants pel Crist ressuscitat / que amb la mort ens donà vida, /cants alegres pel veïnat / perquè n'és Pasqua florida. Seguidors de costums velles / i de festa ben mudats / desgraneu les caramelles / per les planes i els serrats. Que bella ets Pasqua florida / bella com un pomell de flors, / com una noia eixerida / d'ulls de cel i gràcil cos. Aquí en plena pagesia / entre boscos i conreus, / més que enlloc la poesia / esperona nostres veus. El verdor de l'olivera / el perfum de l'ametller, / refilets de cadernera / i el ventijol juganer. Tot això amb volts de campanes / que al·leluia van brandant, / és la Pasqua que encomana al cor nostre, aquest bell cant. Ben hagués Pasqua florida, / rep d'aquest jovent, / d'aquí Sant Mateu de Bages, / l'homenatge més fervent. | 08229-101 | Josep Font i Parera (Gironella, 1913 - Solsona, 1971) fou un músic, compositor i director de cor, deixeble de Cristòfor Taltabull. Traslladat a Solsona l'any 1959, es va fer càrrec de l'escolania de la Mare de Déu del Claustre i també de l'Orfeó Nova Solsona. És autor de diverses cançons de caramelles, sardanes i música religiosa, entre d'altres. No tenim coneixement de la data precisa de la composició o l'estrena de El Jovent de Sant Mateu. És possible que fos entorn de la dècada de 1940, ja que la gent gran del poble recorda haver-la ballat des de fa molts anys. L'any 1970 se'n va fer un enregistrament al mateix poble de Sant Mateu de Bages. No cal dir que aquesta sardana és una de les que es canten habitualment en les celebracions de les caramelles que es fan al poble. Sembla que en algun altre poble es toca una sardana semblant, que és un plagi d'aquesta. | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 62962 | Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-30 | XIX-XX | Arxiu conservat a les dependències de l'Ajuntament que inclou l'arxiu administratiu en curs així com també l'arxiu històric del municipi. Actualment està ubicat en una sala del primer pis de l'edifici consistorial i ocupa una superfície de 64,5 metres lineals. Seguint el quadre de classificació de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, l'arxiu inclou els següents grups de sèries: 1. Administració general (1877-2015), 2. Hisenda (1852-2016), 3. Proveïments (1936-1983), 4. Serveis socials (1936-2003), 5. Sanitat (1917-2000), 6. Obres i urbanisme (1937-2016), 7. Seguretat pública (1926-1996), 8. Serveis militars (1926-2001), 9. Població (1924-1997), 10. Eleccions (1930-2015), 11. Ensenyament (1861-1983), 12. Cultura (1953-1996), 13. Serveis agropecuaris i medi ambient (1919-2011). L'arxiu també custodia el fons del Jutjat de Pau. Així doncs, la documentació conservada és força moderna. La major part de sèries documentals s'inicien entre mitjan i finals del segle XIX i tenen ja una major continuïtat al llarg del segle XX. La documentació més antiga és de l'any 1852. | 08229-109 | Pla de Sant Mateu. Plaça de la Creu, s/n | El servei d'arxius de la Generalitat de Catalunya va dur a terme una primera actuació a l'arxiu municipal de Sant Mateu de Bages que va finalitzar el desembre de 1994. Va consistir en fer una primera classificació i inventari de la documentació. L'any 2002, l'Oficina de Patrimoni Cultural va revisar aquesta primera actuació, va adequar el dipòsit i va tractar i inventariar la documentació generada fins l'any 2001. En l'actualitat s'està duent a terme una nova fase d'actualització consistent en la migració de l'inventari a la base de dades GIAM i en el tractament de la documentació municipal generada fins l'any 2016. | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 63054 | Rectoria de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-mateu-de-bages | <p>Anònim (1965). 'L'alpinisme al servei de l'arqueologia. Una exploració a l'església de Sant Mateu de Bages', Centre Excursionista de la Comarca de Bages, circular núm. 112 (gener). Manresa.</p> <p>AINAUD, Joan (1948). 'Nota sobre iglesias prerománicas', Anales y boletín de los museos de arte de Barcelona, vol. VI (3 i 4), p. 313-321.</p> <p>BARRAL ALTET, Xavier (1981). L'art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X. Barcelona, Edicions 62, p. 232.</p> <p>BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Mateu de Bages', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 449-452.</p> <p>LLONCH, S.; TARRACO, E. (1979). 'Dos capiteles inéditos de tipo califal y procedencia catalana'. Congreso de Arte y Cultura mozárabe, Toledo.</p> <p>NOGUERA, Valentí (1904). Monografia del poble de Sant Mateu de Bages, Manresa.</p> <p>OLIVARES, D. (1998): Memòria del trasllat de dues tombes del Collet del Cargol (Sant Mateu de Bages, Bages). Treball inèdit a l'Arxiu Servei d'Arqueologia de la Generalitat, núm. reg. 2129.</p> <p>[SITJES MOLINS, Xavier] (1959). 'El Arte antiguo en la Comarca de Bages'. Sant Mateu de Bages, Bages, núm. 71, Manresa, p. 13.</p> <p>SITJES MOLINS, Xavier (1977). Les esglésies pre-romàniques de Bages, Berguedà i Cardener, Manresa, p. 180-183, 201-201.</p> <p>SITJES MOLINS, Xavier (2013). Els castells i torres medievals del Bages, Centre d'Estudis del Bages, Col·lecció Monogràfics, 29, Manresa, p. 133.</p> | XIII-XIX | Estructuralment bo. Estances interiors pendents de rehabilitar. | <p>Edifici de l'antiga rectoria de l'església parroquial de Sant Mateu de Bages, que està adossat a l'angle sud-est del temple. És coneguda popularment com el Museu, ja que des de fa uns anys acull una col·lecció d'eines agrícoles antigues. Es tracta d'una edificació de planta més o menys rectangular, que disposa de planta baixa més dos pisos. La façana principal, encarada a migdia, té un portal adovellat i, al seu damunt, una galeria amb arc de mig punt així com diverses finestres i balcons de distribució irregular, totes emmarcades amb llindes i brancals de pedra. La galeria té un antic pas que comunica amb uns coberts situats uns pocs metres enllà, de manera que entremig s'hi forma un curiós corredor que passa sota una arcada. La façana est compta amb diverses espitlleres a la part baixa i, a les plantes superiors, finestres emmarcades amb pedra, mentre que la façana nord té diversos coberts adossats. L'interior de l'edifici acull a la planta baixa una gran sala destinada a l'exposició permanent d'eines i, en el seu subsòl excavat, s'hi pot veure un conjunt de tombes antropomòrfiques corresponents a una necròpolis alt-medieval anterior a l'església. L'estança situada a la part de llevant correspon a un interessant celler, ja que a part de rectoria la casa havia funcionat com a mas i fins i tot tenia masovers. El celler conserva dos arcs diafragmàtica apuntats i una antiga tina. Al costat hi trobem una sala amb un forn de pa de grans dimensions. La resta d'estances, a les plantes superiors, han conservat força bé la tipologia tradicional, però ncecessitarien una restauració. Per les seves característiques la Rectoria pot considerar-se un edifici d'origen medieval, amb elements gótics com ara els arcs apuntats, engrandit i remodelat sobretot al segle XVIII, tal com indiquen diverses inscripcions de la casa.</p> | 08229-177 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>L'any 983 es consagrà l'església a Sant Llorenç, moment en què el campanar ja hi figura. L'església consta com a donació del comte de Cerdanya al monestir de Sant Llorenç prop de Bagà. L'any 1078 apareix una església de Sant Mateu, que cal suposar que és aquesta, en una deixa de la família vescomtal de Cardona. Sembla, doncs, que aleshores pertanyia a aquesta important família, que tenia una influència creixent a la zona de Sant Mateu i Castelltallat. L'any 1154 apareix en una llista de parròquies i des d'aleshores ha mantingut la funció parroquial. EL rector Valentí NOGUERA (1904) va publicar una monografia sobre Sant Mateu de Bages on ofereix un rectorologi de la parròquia, el qual va ser revisat i ampliat a finals de segle XX per mossèn Josep M. Riubrogent. El primer rector documentat de Sant Mateu és Maimó Rossella (1264). A partir d'aquesta data el registre continua, amb unes poques llacunes, fins als nostres dies. Mossèn NOGUERA (1904: 17) també esmenta un benefici per a capellans a la parròquia, fundat per mossèn Pere Rossella el 1315, el qual en la seva època ja havia desaparegut però que va tenir almenys 14 beneficiats, la major part de Santpedor. Un altre benefici fou fundat el 1399 per Romeu Rabassa, rector de Sant Miquel de Castellar. Hi consten 11 beneficiats i fou suprimit el 1770. L'any 1600 es devia fundar la Confraria del Roser. Amb aquesta data comença el llibre de comptes d'aquesta confraria, conservat a l'Arxiu parroquial. I amb data de 1601 es conserva a l'església un pergamí amb el segell del Papa Climent VIII. En aquest document el Papa concedeix diverses indulgències als membres de la confraria del Roser de Sant Mateu de Bages. Segons es diu explícitament, la confraria ja existia aquest any. Sembla, doncs, que el 1601 la confraria havia estat fundada feia poc i els feligresos van voler obtenir la benedicció i els beneficis papals. A la parròquia hi havia també altres confraries; concretament, la de Sant Isidre (documentada des de 1667), la de Sant Pere, Sant Salvador i Sant Antoni (documentada des de 1683) i la de Sant Mateu (documentada des de 1771). Entre totes, però, la que tenia més arrelament era la del Roser. La confraria del Roser participava en l'organització d'una de les celebracions principals que es feia a la parròquia i que es coneixia com 'fer la gala del ciri' (NOGUERA, 1905: 28). No sabem exacatament en què consistia, però podria tenir relació amb el ball del ciri que es feia en altres poblacions, com ara a Castellterçol, i que simbolitzava el traspàs de poders entre els administradors vinculats a la parròquia d'un any i els del següent. L'església havia sofert al llarg dels anys diverses reformes, però el 1831 l'edifici antic, que es trobava molt malmès, fou substituït per un de nou que es va inaugurar el 17 de setembre de 1831. De la construcció antiga només se'n conservà l'antic el campanar. L'església va ser profanada durant la Guerra civil de 1936, i pràcticament tota l'ornamentació interior va quedar destruïda. Entre d'altres objectes del tresor desapareguts destaquen una creu processional i una casulla molt antiga. L'any 2002 es va inaugurar l'obra de restauració del campanar, que el va restituir a la seva forma originària. Pel que fa a la rectoria, entorn de 1972 s'hi va habilitar a la planta baixa l'anomenat Museu de Sant Mateu, amb una exposició permanent d'eines agrícoles situades en el lloc on també es poden contemplar les tombes antropomòrfiques. Les plantes superiors de l'edifici van estar uns anys llogades a una entitat vinculada al bisbat que hi portava a terme activitats diverses. Des de fa uns temps, però, es troba desocupat i pendent d'una rehabilitació.</p> | 41.7955400,1.7349400 | 394895 | 4627849 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63054-foto-08229-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63054-foto-08229-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63054-foto-08229-177-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda de la façana principal: 1797 Inscripció en un maó de la volta situada en el Museu: 1798 Inscripció en una llinda interior: 1759 | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 63055 | Necròpolis de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-sant-mateu-de-bages | <p>BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Mateu de Bages', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 449-452. BOLOS, J.; PAGES, M (1982). 'Les sepultures excavades a la roca'. Acta Mediaevalia, Annex 1: Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya, p. 96. DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J (1995). L'arqueologia al Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages (Monogràfics; 15), p. 271-272. DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). 'Les tombes medievals excavades a la roca. El cas del Bages'. Dovella, núm. 5. Manresa, p.17-18. OLIVARES, D. (1998): Memòria del trasllat de dues tombes del Collet del Cargol (Sant Mateu de Bages, Bages). Treball inèdit a l'Arxiu Servei d'Arqueologia de la Generalitat, núm. reg. 2129.</p> | VIII-X | Tombes ben conservades. Part de la necròpolis possiblement s'ha perdut, sota l'església. | <p>Necròpolis alt-medieval de la qual es conserven quatre tombes antropomòrfiques excavades a la roca, situades a l'interior de la rectoria de Sant Mateu de Bages, en l'espai que també acull una exposició d'eines agrícoles antigues. Es tracta d'una de les millors mostres d'una necròpolis d'aquest tipus al Bages, malgrat que els enterraments van ser espoliats i no se'n conserven restes materials, a part de les mateixes tombes. La necròpolis devia ocupar una extensió més gran, que possiblement s'estén sota l'actual església. Les quatre tombes són orientades amb el cap mirant cap a l'est. Les capçaleres de les tombes estan tallades tot formant angles rectes. Les seves dimensions són força homogènies, i oscil·len entre llargades d'1,80-1,90 m; amplades a les espatlles entre 0,53 i 0,63 m; amplades als peus de 0,27 m, excepte una, que s'eixampla fins els 0,53 m; la fondària de la majoria ronda els 0,25 i 0,30 m, excepte una que es troba més erosionada. Les tombes anaven cobertes amb lloses i, en la majoria, l'encaix per la coberta ha desaparegut, si bé encara s'intueix en alguns casos. Al costat de les tombes poden observar-se altres estructures excavades a la roca. Alguns retalls són clarament atribuïbles als usos del mas gòtic que s'hi construí al damunt (una possible tina i altres elements relacionables amb la producció de vi), però d'altres retalls de planta rectangular, que es troben entre les tombes i també fora de l'edifici, a tocar del campanar, podrien correspondre a tombes infantils. Cal esmentar, així mateix, la presència en el jardí del costat de l'església de dues tombes del tipus cista traslladades des del jaciment pròxim del Collet del Cargol, d'època visigòtica.</p> | 08229-178 | Rectoria de Sant Mateu. Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>Per la tipologia de les tombes poden atribuir-se de manera genèrica a l'alta edat mitjana. Més concretament, aquest tipus de necròpolis excavades a la roca són freqüents entre els segles VI i XII, especialment a les zones rurals. Les de tipus antropomòrfic es consideren les més antigues, amb una datació entorn dels segles VIII-X. Per tant, ben segur que la necròpolis és anterior a la construcció de l'església pre-romànica, datada al segle X. Les tombes van ser localitzades quan, vers l'any 1965, es va rebaixar el paviment de la Rectoria. Aleshores foren excavades, si bé no es van donar a conèixer mai els resultats d'aquests treballs. Els ossos que fins fa poc es conservaven en alguna tomba (volta cranial, ossos llargs, etc.) van ser enterrats recentment al cementiri municipal.</p> <p>Entorn de 1972 l'aleshores rector de la parròquia de Sant Mateu, mossèn Miquel Rodríguez, va organitzar una recollida d'eines del camp i utillatge agrícola antic entre les masies de la zona. La col·lecció aplegada es va exposar de manera permanent, junt amb les tombes, en aquest espai de la planta baixa de la Rectoria, en el que es va anomenar Museu de Sant Mateu. Amb el decurs dels anys s'hi incorporaren alguns objectes i d'altres van desaparèixer. Més recentment, el local es va anar degradant a causa de la humitat i les filtracions d'aigua de l'edifici, fins al punt que les tombes van quedar mig cobertes i el Museu va haver de restar tancat durant un temps. El grup de Priores de Sant Mateu, junt amb el nou rector, van impulsar una campanya per tal d'arranjar de nou l'espai que va comptar amb la col·laboració d'un bon nombre de gent del poble. Es van netejar i restaurar els objectes de la col·lecció, amb la participació del taller de restauració de Roser Coll, i es van confeccionar unes cartel·les explicatives. Així, l'any 2010 el Museu va poder ser reinaugurat. Actualment s'obre en les diades assenyalades i també per visites concertades, i en tenen cura el grup de Priores, vinculat a la Parròquia. L'any 1993 es van emplaçar al jardí davanter de l'església dues tombes visigòtiques del tipus cista procedents de la necròpolis del Collet del Cargol.</p> | 41.7955000,1.7348900 | 394891 | 4627845 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63055-foto-08229-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63055-foto-08229-178-3.jpg | Física | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | Inexistent | 2025-04-11 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 63057 | Museu de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-de-sant-mateu-de-bages | XIX-XX | La majoria dels objectes han estat netejats i restaurats | <p>Exposició permanent d'eines i utillatge agrícola antic que està emplaçada en una sala de la Rectoria de Sant Mateu de Bages. Concretament, ocupa un ampli espai de la planta baixa on també es pot veure el conjunt de tombes antropomorfes excavades a la roca que van ser descobertes al subsòl d'aquest punt de l'edifici. La col·lecció consta d'un conjunt variat d'eines i també de màquines antigues, les quals estan acompanyades d'unes cartel·les informatives. Entre d'altres objectes hi trobem aixades, pics i eines per cavar; arades, mesures, garbells, carretons... També hi ha objectes domèstics antics, com ara esclops, balances, una pastera, una filadora, un burro per escalfar els llits... La col·lecció també consta d'algunes màquines més grosses, representatives dels primers temps de la mecanització del camp. Entre d'altres: una embaladora primitiva, una maquina de ventar, un esterrossadora, una màquina per a aixafar cànem o una màquina de desgranar blat de moro. També es conserva una gran màquina de segar, procedent de la masia de cal Carné, que ha estat restaurada i completada per un fuster. Durant un temps va estar exposada a l'exterior com a mostra d'homenatge als antics segadors. Recentment, però, ha estat reubicada per motius de seguretat a l'interior de l'edifici. A l'antic celler de la Rectoria, també a la planta baixa, es conserven alguns objectes més, pendents de restaurar.</p> | 08229-180 | Rectoria de Sant Mateu. Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>Les tombes excavades a la roca van ser localitzades al subsòl de la Rectoria pels volts de l'any 1965 en uns rebaixos del paviment. Uns anys més tard, entorn de 1972, l'aleshores rector de la parròquia de Sant Mateu de Bages, mossèn Miquel Rodríguez, va organitzar una recollidida d'eines del camp i utillatge agrícola antic entre les masies de la zona. La col·lecció aplegada es va exposar de manera permanent, junt amb les tombes, en aquest espai de la planta baixa de la Rectoria, en el que es va anomenar Museu de Sant Mateu. Amb el decurs dels anys s'hi incorporaren alguns objectes i d'altres van desaparèixer. Més recentment, el local es va anar degradant a causa de la humitat i les filtracions d'aigua de l'edifici, fins al punt que les tombes van quedar mig cobertes i el Museu va haver de restar tancat durant uns anys. El grup de Priores de Sant Mateu, junt amb el nou rector, van impulsar una campanya per tal d'arranjar de nou l'espai que va comptar amb la col·laboració d'un bon nombre de gent del poble. Es van netejar i restaurar els objectes de la col·lecció, amb la participació del taller de restauració de Roser Coll, i es van confeccionar unes cartel·les explicatives. Així, l'any 2010 el Museu va poder ser reinaugurat. Actualment s'obre en les diades assenyalades i també per visites concertades, i en tenen cura el grup de Priores, vinculat a la Parròquia. Pel que fa a les plantes superiors de l'edifici de la Rectoria, van estar uns anys llogades a una entitat vinculada al bisbat que hi portava a terme activitats diverses. Des de fa uns temps, però, es troben desocupades i pendents d'una rehabilitació.</p> | 41.7955700,1.7349700 | 394898 | 4627852 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63057-foto-08229-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63057-foto-08229-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63057-foto-08229-180-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 63104 | Pou de gel de les Feixes de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-gel-de-les-feixes-de-coaner | FÀBREGA, Albert (2013). Pous de glaç: Bages, Berguedà, Solsonès i Vallès Occidental, Ed. Farell, p. 52. FERRER ALOS, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Fundació Caixa de Manresa; Angle Editorial, col·lecció Patrimoni Artístic de la Catalunya Central, 10; Manresa. GIRABAL GUITART, Josep (2016). Paisatges geològics de la Catalunya Central: itinerari i visites pel Geoparc. Farell, Sant Vicenç de Castellet. MARTÍ FEIXAS, Josep (1928). Història de les Feixas, Manresa. PERARNAU LLORENS, Jaume (1992). Els pous de glaç de la comarca del Bages, Centre d'Estudis del Bages, , Quaderns, núm. 5, Manresa. SERRA PERIS, Joan (2003). Les Feixes de Coaner (edició particular). | XVII | Pou de glaç situat vora el molí de les Feixes de Coaner, a uns 200 m de la masia i molt a prop de la riera de Salo. És un dels més ben conservats del Bages, ja que manté tota l'estructura intacta. El pou està format per una cavitat cilíndrica, bàsicament excavada sota terra, amb un revestiment de pedra. A la part superior té un arc toral per aguantar la falsa cúpula de pedra seca que corona la construcció. S'hi penetra per un passadís en forma de 'L' d'uns 7 o 8 metres de llarg i 1,30 metres d'alçada, el qual desemboca en la cavitat circular, que té uns 6,5 metres de diàmetre per 7 o 8 d'alçada. A part del túnel el pou té dos altres accessos: per l'obertura circular superior situada al capdamunt de la volta i per una obertura rectangular a l'arrencada de la volta. Aquesta última permetia extreure el gel quan es trobava a mitja alçada. | 08229-227 | Demarcació de Coaner | Aquest pou fou construït pels propietari del mas Feixes de Coaner l'any 1627. Almenys aquesta és la data que consta a la llinda d'accés. En canvi, en documentació del mas consta la construcció del molí i del pou de gel el 1633, sent l'hereu Jacint Feixes. Estava situat al costat del molí del mateix mas, per la qual cosa n'aprofitava la bassa per extreure'n el gel un cop l'aigua s'havia glaçat. Per documentació conservada al mas sabem que havia proveït en alguna ocasió Terrassa i Barcelona per mitjà del camí ral de Coll de Daví, tot i que habitualment deuria comercialitzar el gel a les poblacions més properes de Súria, Cardona o Manresa. El treball d'empouament era fet per la mateixa família dels moliners o pels nombrosos boscaters que treballaven a la zona. Fins els primers anys del segle XX encara s'hi va empouar gel. | 41.8431200,1.6895600 | 391205 | 4633188 | 1627 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63104-foto-08229-227-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63104-foto-08229-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63104-foto-08229-227-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda d'accés al pou: 1627 | 94|119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 63105 | Molí de les Feixes de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-les-feixes-de-coaner | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 142).</p> <p>MARTÍ FEIXAS, Josep (1928). Història de les Feixas, Manresa.</p> <p>PALAU RAFECAS, Salvador (1944). 800 molins fariners de Catalunya, 1944.</p> <p>PERARNAU LLORENS, Jaume (1992). Els pous de glaç de la comarca del Bages, Centre d'Estudis del Bages, Quaderns, núm. 5, Manresa.</p> <p>SERRA PERIS, Joan (2003). Les Feixes de Coaner (edició particular).</p> | XVII | Estructuralment bé; interior sense restaurar | <p>Molí fariner de les Feixes de Coaner, emplaçat a uns 200 m de la masia, vora un pou de glaç de la mateixa casa. El molí captava l'aigua de la riera de Salo. Uns 1.200 m aigües amunt aquesta era canalitzada cap a un rec que desembocava a la bassa, situada a ponent del molí. La bassa és excavada al terra i té una planta allargada, d'uns 40 m, força irregular, amb un mur obrat a la part de llevant, on es pot veure el forat per on entrava l'aigua al molí. El molí és una construcció formada per diferents cossos. Originàriament era més curt, i el 1665 (segons una llinda) se li afegí un cos davanter. La part antiga és lleugerament més alta i de millor qualitat arquitectònica. Tots els cossos tenen coberta a una sola vessant i disposen de planta baixa més un pis, a part de l'estructura subterrània del carcabà. La façana té dues portes emmarcades amb llindes i brancals de pedra. La de la dreta dóna accés una estança coberta amb volta de pedra apuntada on encara es conserven les dues pedres de la mola (de 1,40 m de diàmetre). En un petit cos adossat al lateral es conserva la maquinària d'una antiga dinamo que en els darrers temps produïa electricitat per a la masia de les Feixes. Era activada de manera automàtica des de la masia. En una altra cambra a la part de ponent hi ha una petita ferreria on treballava un dels fills del moliner. Encara conserva la fornal on s'hi feia la forja. En el pis superior hi havia el pis del moliner. A la part del carcabà, al nivell subterrani, es conserva la roda hidràulica. El forat de desguàs del carcabà es troba sota el petit cos adossat a llevant. D'aquí l'aigua retornava a la riera mitjançant un túnel estret, totalment revestit amb lloses planes.</p> | 08229-228 | Demarcació de Coaner | <p>El molí fou construït pels propietari del mas Feixes de Coaner, probablement l'any 1633. Així consta en una llinda interior del molí i també en documentació del mas. L'hereu en aquest moment era Jacint Feixes. En aquests anys es va construir també el pou de gel. Els dos elements estaven situats un a prop de l'altre, ja que el pou aprofitava l'aigua estancada de la bassa del molí per extreure'n el gel. Segons la inscripció d'una altra llinda, el 1665 la construcció del molí s'hauria ampliat amb el cos adossat a migdia. En el pis superior hi vivia la família del moliner, que s'encarregava també del treball d'empouament del gel. El molí va estar en funcionament fins els volts de 1900, mentre que el pou de glaç encara va treballar fins aproximadament el 1907. La família del moliner, de cognom Guitart, va residir a la casa fins a la dècada de 1970. Un dels fills era ferrer i tenia el taller en dependències del molí. Quan l'any 1960 la família Serra va adquirir les Feixes de Coaner encara funcionava la dinamo amb el salt d'aigua del molí que proporcionava electricitat a la masia.</p> | 41.8427100,1.6897100 | 391217 | 4633143 | 1633 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63105-foto-08229-228-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63105-foto-08229-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63105-foto-08229-228-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | Inexistent | 2025-07-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda d'una finestra: 1665 Inscripció en una llinda interior: 16[33?] Molt a prop del molí hi havia un forn on es feia pega amb teies de pi. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||
| 63128 | Forn d'obra de Biosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-biosca | XIX | Recentment restaurat | Teuleria o forn d'obra situat uns 150 m al nord-est de la masia del mateix nom. Se'n conserva integrament tota l'estructura, excepte la teulada, que ha estat reconstruïda recentment. El forn segueix la tipologia habitual i té la particularitat que conserva també la bassa que s'utilitzava per remullar l'argila. Consisteix en una construcció de pedra de planta quadrada, emplaçada en un terreny amb pendent. Està dividit en dos nivells. A la part inferior hi ha la fogaina, que és una cambra semi-soterrada sostinguda per una sèrie d'arcs tranversals. Aquí és on s'hi introduïa la llenya. Al mur davanter s'hi pot veure la boca de la fogaina, coberta amb arc escarser de maó i amb una obertura de secció convergent. A la part superior trobem la cambra de cocció, que conserva la graella del paviment, amb un seguit de forats. Els murs són de maçoneria al seu exterior i tenen un revestiment interior de maó. Al mur posterior hi ha l'accés a la cambra, amb una porteta i una escala que baixa. Uns metres al nord es conserva la bassa, encara plena d'aigua, de la teuleria. | 08229-251 | A la masia de Biosca. Demarcació de Castelltallat | Aquest forn o teuleria es va construir segurament durant el segle XIX, aprofitant un antic forn de calç. La teuleria abastia de rajoles, maons i cairons les diferents obres que es feien al mas de Biosca. Per exemple, l'enrajolat de l'era, les reformes de la pallissa, l'engrandiment de la casa pel cantó de la cisterna o bé la construcció de les Corts. Les peces fetes de terra d'argila s'entraven crues i es treien cuites per la porta de la façana posterior, que dóna a peu pla de l'anomenada plaça de la Teuleria. El control de la cuita de l'obra es feia des del cap de les parets, amb l'ajuda d'una forcalla. Les darreres fornades de teules i rajoles es van fer l'any 1929. La teulada de protecció es va fer el 1997. L'incendi de 1998 va cremar-ne algunes llates. Pel que fa a la bassa, no se sap si era anterior a la teuleria o es van construir els dos elements alhora. Aquesta era una bassa amb aigua més neta i s'utilitzava per les feines més delicades del mas. Evidentment, també es feia servir per tal de treballar l'argila abans de posar la pasta al motlle i introduir les peces al forn. | 41.7803400,1.6193000 | 385260 | 4626309 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63128-foto-08229-251-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63128-foto-08229-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63128-foto-08229-251-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inclòs dins els elements d'interès del PEIN Serra de Castelltallat. Disposa de dos plafons informatius | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 63179 | Castell de Castelltallat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-castelltallat | <p>BASTARDAS, Josep (2014). De les terres de Domenic als termes de Castelltallat, Fals i Camps. Una visió històrica sobre els dominis senyorials d'aquest territori des de l'època carolíngia fins a l'època moderna (ss. X-XVI). Treball inèdit. BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Castell de Castelltallat', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 456-457. BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 407-408. CATALÀ, Pere; A.P. (1976). 'Castells de Sant Mateu de Bages -o de les Planes-, Salo, Meià i Claret'; Els Castells catalans, vol. V. Barcelona, Rafel Dalmau Editors, p. 759 - 771. SITJES MOLINS, Xavier (2013). Els castells i torres medievals del Bages, Centre d'Estudis del Bages, Col·lecció Monogràfics, 29, Manresa, p. 58-60. VILA, J.M. (1999). Sant Miquel de Castelltallat - Turo Sobre l'Església. Treball inèdit a l'Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg. 2610. Vila, G.; Vila, J.M.; Cantos, J.A.; Fauquet, J. (1999-2003): Memòria de les Intervencions arqueològiques al Castell de Castelltat. Treball inèdit a l'Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia. N. 4912 (4 vol.) Web Ajuntament de Sant Mateu de Bages (castell de Castelltallat): http://www.santmateudebages.cat/index.php?tipus=5&info=541&menu=129&cat=202&cat_dir=192</p> | IVaC-XIII | Ruïnes ben conservades | <p>Restes de l'antic castell de Castelltallat situades al capdamunt d'un turó, juntament amb l'església de Sant Miquel de Castelltallat i, des de fa uns anys, l'Observatori Astronòmic. El conjunt ocupa una superfície de planta més o menys quadrada d'uns 20 x 20 metres. S'hi poden diferenciar diverses fases constructives. De la primera etapa (878-948) se'n conserven els fonaments d'una torre de planta quadrada, arrebossada amb morter de calç, que està situada al vessant nord-est del turó. A mitjan segle X se li va adossar una construcció rectangular allargassada a la part més alta, junt amb una sèrie de petits habitacles amb les seves llars de foc que podrien pertànyer als seus constructors. Aquestes primeres edificacions conformaven la fesomia del castell en els seus inicis. Cap a mitjan del segle XI es construí el recinte murallat que forma la planta actual. El castell tenia com a elements destacats l'antiga torre i la sala rectangular adjacent, i el nou espai es va anar compartimentant en diferents àmbits, amb la construcció d'una nova sala a ponent i un pati central que patiria una reducció progressiva de l'espai. La resta de murs i estructures corresponen a diferents ampliacions i remodelacions dels segles XII-XIII. L'abandó del castell es produí cap a finals del segle XIII o inicis del XIV, amb una ocupació esporàdica al segle XVII, quan sembla que s'utilitzà el pati com a zona de conreu.</p> | 08229-310 | Demarcació de Castelltallat | <p>Les intervencions arqueològiques han permès constatar l'existència d'un assentament ibèric al cim d'aquest turó, del qual s'han documentat sitges i alguns murs de poca entitat, amb una cronologia que va del segle IV al III aC. El castell de Castelltallat es troba documentat per primera vegada l'any 937 amb la denominació de castro Montedono, tot i que ja hem dit que els testimoni arqueològics permeten afirmar que el seu origen és anterior, com a mínim de finals del segle IX. L'any 948 el comte dóna a Santa Cecília de Montserrat unes parellades i diferents terres que té a 'Archa' i 'Mulier Mortua', llocs situats al comtat de Manresa i en terme del 'castro Montedonno'. Durant tot el segle X es continua mantenint aquesta denominació fins que en una donació datada del 996 es comença a utilitzar la denominació de 'castrodon, qui dicitur Castro tallato'. Més endavant en algun cas s'utilitza la forma llatinitzada castroscisso. Era un castell termenat. Andreu Galera planteja la hipòtesi que a partir d'un únic terme castral de grans dimensions, el Montdó, es generessin a partir del darrer quart del segle X altres termes més petits: el de Castelltallat, el del castell de Sant Mateu i el de Fals. El domini eminent del Castelltallat era en mans dels comtes de Barcelona que tenien moltes propietats en el terme d'aquest castell, com ho demostren les donacions comtals al monestir de Santa Cecília de Montserrat fetes a mitjan segle X i pel fet que es tracta d'un dels castells que la comtessa Ermessenda va empenyorar el 1023 al seu fill Berenguer Ramon I com a garantia de la pau que havien signat. El domini feudal havia estat confiat a la casa vescomtal de Cardona (ja consta així l'any 1010 ) dins l'òrbita de la qual es va mantenir fins a època moderna. Al segle XI hi ha documentada una família de castlans que es cognominava Castelltallat i que apareix als diversos actes de la família vescomtal de Cardona, ja sigui com a testimonis o com a marmessors. La principal i gairebé única figura d'aquesta dinastia de castlans fou Ermemir de Castelltallat, fill de Bel·lúcia, que entre 1039 i el 1050 jurà fidelitat al comte de Barcelona Ramon Berenguer I i a la seva muller Elisabet pels honors comtals i concretament per la parròquia de Castelltallat. Després ja no es troba documentada una línia clara de castlans. L'historiador Andreu Galera fa referència a Ermemir de Castelltallat com a membre del grup de 'fideles' que envoltava el vescomte de Cardona i que amb els seus fills es trobava entre els caps de llinatge vescomtal a la primera meitat del segle XI. Aquesta família s'expandí amb la tinença d'altres castells situats al comtat de Manresa. Entorn de l'any 1080 el castlà de Castelltallat era Bernat Berenguer, que va jurar fidelitat al vescomte Folch II de Cardona pels castells de Castelltallat i de Molsosa. L'any 1156 el castell de Castelltallat apareix en mans de Ramon de Cardona que, segons Serra Vilaró, era un fill bastard del vescomte cardoní, per la qual cosa sembla clar que en aquell moment el castell es trobava sota el domini directe de la casa de Cardona que en podia disposar de manera lliure. (continua a l'apartat observacions)</p> | 41.7939200,1.6325400 | 386384 | 4627799 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63179-foto-08229-310-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63179-foto-08229-310-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63179-foto-08229-310-3.jpg | Legal | Ibèric|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | (continuació de l'apartat història) Segons una hipòtesi proposada per l'estudiós Josep BASTARDAS (2014), entorn de 1130 aquest castell i altres llocs de la serra de Castelltallat dominades pels Cardona (Claret dels Cavallers i Vilalta, així com la zona de la Sala i ca l'Eloi) haurien entrat sota l'òrbita de l'Orde del Temple. Possiblement no hauria estat per gaires anys, de manera que quan aquest orde va ser dissolt, a principis del segle XIV, ja no hi tindrien una presència directa. La propietat hauria passat de nou als Cardona, que que n'haurien conservat el domini directe. A partir d'aquest moment, segons les dades arqueològiques, el castell és abandonat i es produeix el seu enrunament progressiu. L'any 1314 el castell de Castelltallat fou inclòs entre els que passaren a formar part del vescomtat cardoní. Posteriorment, quan Pere el Cerimoniós va crear el comtat de Cardona el 1375 hi va incloure el castell de Castelltallat, que també va passar a formar part del Marquesat a partir de finals del segle XV. Els Cardona passaren a exercir-hi tota la jurisdicció civil i criminal probablement per usurpació i no pas per compra, la qual cosa va crear un greu conflicte ja en època de Jaume I. Durant aquest període apareix esmentat el cavaller Jaume Soler com a castlà de Castelltallat els anys 1314 i 1347, i ja en el segle XVI es documenta Bernat de Peguera amb aquest mateix càrrec. Les característiques i l'evolució del castell es coneixen sobretot gràcies a les campanyes d'intervencions arqueològiques dutes a terme entre els anys 1999 i 2001, motivades pel projecte de construcció d'un observatori astronòmic per part de l'Agència de Promoció Turística de la Diputació de Barcelona. Les excavacions van ser fetes el 1999 per la Diputació de Barcelona i els anys posteriors els treballs foren encarregats a l'empresa Arqueociència. Segons la tradició oral, l'església va ser bastida en part aprofitant les pedres dels antics edificis del castell. | 81|85|80 | 1754 | 1.4 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||
| 63297 | Jaciment ibèric al castell de Castelltallat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-iberic-al-castell-de-castelltallat | <p>VILA, J.M. (1999). Sant Miquel de Castelltallat - Turo Sobre l'Església. Treball inèdit a l'Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg. 2610. Vila, G.; Vila, J.M.; Cantos, J.A.; Fauquet, J. (1999-2003): Memòria de les Intervencions arqueològiques al Castell de Castelltat. Treball inèdit a l'Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia. N. 4912 (4 vol.) Web Ajuntament de Sant Mateu de Bages (castell de Castelltallat): http://www.santmateudebages.cat/index.php?tipus=5&info=541&menu=129&cat=202&cat_dir=192</p> | IV-III aC | Jaciment molt arrasat | <p>Restes arqueològiques d'un assentament ibèric situades al capdamunt d'un turó, juntament amb l'antic castell de Castelltallat, l'església de Sant Miquel de Castelltallat i l'actual Observatori Astronòmic de Castelltallat. Les excavacions arqueològiques fetes amb motiu de la construcció de l'Observatori van permetre constatar l'existència d'un assentament ibèric anterior al castell medieval, del qual se'n van identificar dues sitges i alguns murs de poca entitat. Entre el material ceràmic recuperat destaquen diversos fragments de ceràmica àtica de figures negres, així com altres produccions d'importació, a més de les ceràmiques autòctones ibèriques. El jaciment es pot situar amb una cronologia que va del segle IV al III aC. Podria tractar-se d'un poblat amb una funció de refugi o defensa, del qual cal destacar la bona visibilitat del turó, amb vistes a llarga distància que arriben fins a la serra del Port del Comte (al nord) i Montserrat (al sud).</p> | 08229-436 | Castell de Castelltallat. Demarcació de Castelltallat | <p>Amb motiu de la construcció de l'Observatori astronòmic de Castelltallat per part de l'Agència de Promoció Turística de la Diputació de Barcelona es van portar a terme un seguit de campanyes d'intervencions arqueològiques entre els anys 1999 i 2001. Les excavacions van ser fetes el 1999 per la Diputació de Barcelona i els anys posteriors els treballs foren encarregats a l'empresa Arqueociència. La presència a dalt el turó d'un gran enderroc va fer pensar que es tractava del castell, que tradicionalment s'ha situat a l'entorn de l'església de Sant Miquel. Segons la tradició oral, aquesta església va ser bastida en part aprofitant les pedres dels antics edificis castrals. A part de les restes del castell les excavacions van permetre documentar l'existència del jaciment ibèric.</p> | 41.7939200,1.6325400 | 386384 | 4627799 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63297-foto-08229-436-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63297-foto-08229-436-2.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 81|80 | 1754 | 1.4 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||
| 63298 | Jaciment paleontològic de can Prat Barrina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-prat-barrina | <p>ARAGONÈS VALLS (1998). Nota sobre el jaciment d´icnites de la Serra de Catelltallat. Treball inèdit, consultable a l'Arxiu Servei Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. PIÑERO, Jordi; PUJOL, Ferran (2016). Viatge al cor de Catalunya. 20 indrets geològics i històrics al Geoparc de la Catalunya Central. Valls, Cossetània Edicions, p. 24-26.</p> | <p>Jaciment paleontològic que consisteix en un conjunt d'icnites (petjades fossilitzades) sobre una plataforma de roca calcària. El jaciment, que es troba al costat mateix d'un camí rural, uns 700 m al sud de la masia del mateix nom, té un gran interès que és el millor d'aquestes característiques quant al seu estat de conservació, extensió i quantitat d'icnites. Les petjades o icnites corresponen a l'època geològica de l'Oligocè, compresa entre 34 i 23 milions d'anys enrere, i van ser fetes molt probablement per l'espècie Entelodon magnum: un antecessor o parent dels actuals senglars. El jaciment ocupa un espai de 200 m. quadrats, en el qual hi trobem petjades diverses, sobretot en tres zones: a la part més elevada (a l'esquerra de l'espectador), a l'extrem oposat i entremig. Les petjades formen diferents 'camins' o carrerades, i especialment és visible una banda molt trepitjada a la zona central, que va d'est a oest. Les petjades tenen formes i profunditats diferents, amb un diàmetre d´entre 10 i 20 cms i uns 15 cms de profunditat. Les més característiques són del tipus didàctil (de dos dits), però d'altres tendeixen a formes més ovalades i també n'hi ha de tridàctiles (amb tres dits). Les variacions de la forma són conseqüència més aviat del grau d'humitat del fang en el moment que les petjades van ser impreses. La distància entre les petjades és d´entre 0,5 i 1 metre. Moltes encara conserven l´argila que les fossilitzava. Fa 30 milions d'anys el terreny on ara hi ha la serra de Castelltallat era una zona plana amb llacs i tolls més o menys efímers. L'indret on ara hi ha la masia de can Prat Barrina era un lloc de pas habitual de manades d'animals que anaven a abeurar a aquests llacs, i sembla que els que més van trepitjar aquestes terres pantanoses eren de l'espècie Entelodon magnum. Aquests mamífers de pes considerable van deixar les seves petjades sobre el fang humit que, molts anys després, acabaria transformant-se en roca calcària. El context de flora i fauna associats suggereixen un clima subtropical.</p> | 08229-437 | Demarcació de Castelltallat | <p>Al segle XX tot aquest sector estava cobert de terra i va ser per l'activitat d'una explotació de carbó (les mines del Siller de Bertrans) que es va retirar el recobriment i va aflorar la roca natural amb una gran quantitat d'icnites, que es trobaven en molt bon estat de preservació. Aquestes mines van estar en actiu a les dècades de 1940 i 50. Al Bages s'han trobat restes de l'Oligocè en el jaciment lacustre de Fonollosa-13, amb primats, rosegadors i insectívors. També s'han trobat mamífers fòssils d'aquesta època a la Costa de la Vila (Castellnou) i a Santpedor.</p> | 41.8029800,1.5981700 | 383545 | 4628851 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63298-foto-08229-437-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63298-foto-08229-437-3.jpg | Inexistent | Paleògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | El lloc està habilitat amb un plafó informatiu i didàctic del PEIN Serra de Castelltallat | 124 | 1792 | 5.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 63418 | Arxiu parroquial de Castelltallat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-castelltallat | XVI-XX | <p>Arxiu de la parròquia de Sant Miquel de Castelltallat, que es conserva actualment en una masia de la zona per l'acord que han arribat entre els veïns i el rector, amb la finalitat de garantir-ne la seva conservació. Conté els següents documents, referits a llibres sagramentals: Baptismes (1803 a 1952), Confirmacions (1813-1856, 1859-1877, 1881-1952), Matrimonis (1588-1761, 1857-1976), Defuncions (1588-1761, 1857-1976). També es conserven altres documents, referits a rendes i fundacions (1820 i 1840), un llibre d'usos i costums de la vida parroquial de l'any 1815, un llevador de rendes de l'any 1751 i un llevador de l'obra de l'església de l'any 1819. Així mateix, es conserva documentació notarial. Concretament, de Francesc Salvany (1588-1608, 1622-1631), de Pere Perpinyà (1574-1588), manuals de Pere Màrtir Roca (1631-1641), Manuals de Francesc Roca (1641-1666), manual de Petrum Aldebo i de Devant (1671-1690, 1682-1689, 1678-1682), i Obra (1613-1834).</p> | 08229-565 | Demarcació de Castelltallat | 41.7936500,1.6329800 | 386420 | 4627769 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63418-foto-08229-565-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En les coordenades hem consignat l'emplaçament de l'església parroquial, tot i que actualment l'arxiu és custodiat en alguna masia de la zona, una ubiació que no és permanent sinó que pot estar subjecta a canvis. Per motius de seguretat els veïns de Castelltallat prefereixen que la ubicació concreta es mantingui en l'anonimat. | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 63194 | Pont del Cementiri de Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-cementiri-de-valls-de-torroella | FÀBREGA, Albert; FONS, Ramon; LLOBET, Ester (2014). Fàbriques de riu. Compendi d'història del tèxtil al mig Cardener; Ajuntament de Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria. | XX | Pont de la carretera que va a Salo (BV-3002) sobre la riera de Salo, just abans que aquesta desemboqui al Cardener. Està situat poc abans del km. 1 d'aquesta carretera. La seva tipologia constructiva és pràcticament idèntica a la d'altres ponts de la zona fets a les primeres dècades del segle XX. Té una llargària d'uns 60 metres i consta de dos arcs escarsers, amb les voltes formigonades. El pilar central és de planta oval i està rematat amb una cornisa a la part superior. L'aparell és fet amb grossos carreus d'obra poligonal. A la part superior conserva les baranes de pedra originàries. | 08229-325 | Demarcació de Valls de Torroella | Aquest pont està associat a la construcció de la carretera de Salo, que es va fer en l'etapa inicial de la colònia industrial de Valls de Torroella. La fàbrica de Valls de Torroella va començar a funcionar entre 1903 i 1904. El 1909 es començaven els treballs de construcció del pont de la carretera de Salo sobre el riu Cardener a l'alçada de la colònia, en el marc de les obres d'aquesta carretera sota la tutela de la Diputació de Barcelona. El pont al costat del cementiri sobre la riera de Salo es devia construir poc després. La seva tipologia és característica dels ponts obrats a les primeres dècades del segle XX. | 41.8443600,1.7164500 | 393440 | 4633292 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63194-foto-08229-325-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 63349 | Pont de Valls de Torroella (palanca) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-valls-de-torroella-palanca | FÀBREGA, Albert; FONS, Ramon; LLOBET, Ester (2014). Fàbriques de riu. Compendi d'història del tèxtil al mig Cardener; Ajuntament de Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria. | XX | Palanca de ferro que comunica les ribes a ambdós costats del riu Cardener a la colònia Valls de Torroella i que és conegut popularment com el Pont. Consisteix en una estructura metàl·lica sustentada sobre cinc pilars de pedra de planta oval. Té una llargada d'uns 80 m i la plataforma superior està asfaltada i protegida per baranes. | 08229-496 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | En aquest lloc antigament hi havia un gual que permetia el pas de carruatges. La fàbrica de la colònia industrial de Valls de Torroella va començar a funcionar entre 1903 i 1904. El 1909 es començaven els treballs de construcció del pont de la carretera de Salo, situat uns metres al sud i en el marc de les obres d'aquesta carretera sota la tutela de la Diputació de Barcelona. El mateix any (1909) s'habilità una primera palanca de fusta sobre el riu que comunicava les dues parts de la colònia en el lloc on hi havia l'antic gual. Anteriorment hi havia hagut un telefèric que transportava tant material com persones de banda a banda de riu. El 1933 la primera palanca fou substituïda per l'actual de ferro. | 41.8475600,1.7210500 | 393827 | 4633642 | 1933 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63349-foto-08229-496-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63349-foto-08229-496-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 63350 | Pont de Valls de la Carretera de Salo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-valls-de-la-carretera-de-salo | FÀBREGA, Albert; FONS, Ramon; LLOBET, Ester (2014). Fàbriques de riu. Compendi d'història del tèxtil al mig Cardener; Ajuntament de Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria, 112. | XX | Pont de la carretera que es dirigeix a Salo (BV-3002) sobre el riu Cardener, just a l'entrada de la colònia Valls de Torroella. Està situat a l'inici d'aquesta carretera (al km 0,2). La seva tipologia constructiva és pràcticament idèntica a la d'altres ponts de la zona fets a principis del segle XX sota la tutela de la Diputació de Barcelona, per exemple el pont del cementiri de Valls de Torroella, que trobem uns centenars de metres més amunt en la mateixa carretera. El pont té una llargària d'uns 80 metres i consta de quatre arcs escarsers, amb les voltes formigonades. Els pilars són de planta oval i estan rematats amb una cornisa a la part superior. L'aparell és fet amb grossos carreus d'obra poligonal. A la part superior conserva les baranes de pedra originàries. Sota el pont s'estén una àmplia zona d'horta conreada pels habitants de la colònia. | 08229-497 | Carretera de Salo (BV-3002), km. 0,2. Demarcació de Valls de Torroella | Aquest pont està associat a la construcció de la carretera de Salo, que es va fer en l'etapa inicial de la colònia industrial de Valls de Torroella. La fàbrica de Valls de Torroella va començar a funcionar entre 1903 i 1904. El 1909 es començaven els treballs de construcció del pont de la carretera de Salo sobre el riu Cardener a l'alçada de la colònia, en el marc de les obres d'aquesta carretera sota la tutela de la Diputació de Barcelona. L'encarregat de les obres es deia Martínez, i d'aquí el nom popular amb què algunes persones encara anomenen aquest pont. El pont al costat del cementiri sobre la riera de Salo (una mica més amunt) es devia construir poc després. | 41.8459100,1.7199100 | 393730 | 4633460 | 1909 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63350-foto-08229-497-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63350-foto-08229-497-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Alguns també el coneixen com a Pont del Martínez | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 63351 | Pont de les Dues Aigües | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-les-dues-aigues | FÀBREGA, Albert; FONS, Ramon; LLOBET, Ester (2014). Fàbriques de riu. Compendi d'història del tèxtil al mig Cardener; Ajuntament de Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria, 112. | XX | Pont de la carretera de Salo (BV-3002) sobre la riera de Vallmanya, just abans que conflueixi amb la riera de Matamargó. D'aquí ve possiblement el nom popular 'de les dues aigües'. Concretament està situat en el tram final d'aquesta carretera (al km. 10,4). La seva tipologia constructiva és pràcticament idèntica a la d'altres ponts de la zona fets a principis del segle XX sota la tutela de la Diputació de Barcelona. El pont té una llargària d'uns 40 metres i consta de dos arcs escarsers, amb les voltes formigonades. Els pilars són de planta oval i estan rematats amb una cornisa a la part superior. L'aparell és fet amb grossos carreus de forma més o menys quadrada i disposats en filades. A la part superior les baranes han estat substituïdes per unes de metàl·liques. | 08229-498 | Carretera de Salo (BV-3002), km. 10,4. Demarcació de Salo | Aquest pont està associat a la construcció de la carretera de Salo, que es va fer en l'etapa inicial de la colònia industrial de Valls de Torroella. La fàbrica de Valls de Torroella va començar a funcionar entre 1903 i 1904. El 1909 es començaven els treballs de construcció del pont de la carretera de Salo sobre el riu Cardener a l'alçada de la colònia, en el marc de les obres d'aquesta carretera sota la tutela de la Diputació de Barcelona. El pont al costat del cementiri sobre la riera de Salo (una mica més amunt) es devia construir poc després, igual que el Pont de les Dues Aigües. Segons es diu, en aquest indret la riera tenia sempre aigua abundant i molts vilatans de la zona n'hi anaven a buscar quan no en trobaven enlloc més. | 41.8438200,1.6307800 | 386326 | 4633342 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63351-foto-08229-498-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63351-foto-08229-498-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 63069 | Horts de cal Peret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-de-cal-peret | XIX-XX | Horts en desús | Horts de la casa de cal Peret, al nucli de Fontanet, que es troben a l'est de la mateixa casa en un desnivell terrassat vora la rasa de Sociats. Es tracta de l'hort més ben conservat i representatiu dels que hi havia a Fontanet, un lloc caracteritzat per l'abundància d'aigua, cosa que va permetre la creació d'un petit regadiu a cada casa. En aquest cas la surgència d'aigua es troba molt a prop de cal Peret (pel costat oest), en una cavitat sota un marge de pedra seca actualment tancada amb una reixa. L'aigua que neix s'acumula en un petit safareig que hi ha a l'interior de la cavitat, i antigament era canalitzada mitjançant una bomba mecànica que es troba en una feixa inferior, dins d'una caseta que conserva també un antic sistema de transmissió per corretges. A ponent de la casa s'estenen els horts, formats per dues feixes d'uns 50 metres de llargada. Aquestes feixes són revestides amb sòlids murs de pedra seca, amb escales per accedir d'un nivell a l'altre. Actualment els horts no tenen conreu. A la part baixa, vora el torrent, hi havia una bassa per acumular aigua, avui transformada en una piscina i envoltada per una plataforma de ciment. | 08229-192 | Nucli de Fontanet. Demarcació de Sant Mateu de Bages | A la segona meitat del segle XIX els amos de cal Carné (que eren els propietaris d'aquestes terres i descendents directes de l'antiga família dels Fontanet) van propiciar el sorgiment d'un raval de casetes en aquest indret, anomenat Clot de Fontanet. El motiu principal era aprofitar l'abundància d'aigua que sobreeixia en aquest sector, on es trobaven diverses surgències naturals, sobretot al vessant de ponent. Les cases s'emplaçaven al costat d'aquestes surgències i l'aigua s'aprofitava per regar els horts particulars. Segons les inscripcions de les llindes, les primeres cases van construir-se a la dècada de 1870: can Fontanet (1876, tot i que en dades del cadastre hi consta l'any 1850), cal Mateu i cal Peret (1878). Ca la Montse pot ser d'aquesta època o tal vegada anterior. Finalment, a la part superior del turó es van bastir tres cases adossades: cal Pep Gras, cal Joan Gran i una altra avui esfondrada (1881). Algunes d'aquestes cases pertanyien a membres d'una família Fontanet que no té relació directa amb els antics Fontanet que van donar nom al lloc. Totes les cases pagaven un cens anual a cal Carné. A la segona meitat del segle XX prop del Clot de Fontanet s'hi va instal·lar una potent captació d'aigua que encara s'utilitza per al subministrament del nucli de Sant Mateu de Bages. Des d'aleshores l'antiga abundància d'aigua s'ha vist dràsticament disminuïda. Pel que fa a cal Peret, tal com informa la inscripció de la llinda la casa fou construïda l'any 1878 per Pere i Maria Fontanet, possiblement emparentats amb els Fontanet de can Fontanet. L'any 1903 s'amplià amb la construcció del cobert situat al nord. L'acondicionament de l'hort deu ser, per tant, d'aquesta època. | 41.7908100,1.7210700 | 393735 | 4627341 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63069-foto-08229-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63069-foto-08229-192-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 63149 | Font de Torrentbò | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-torrentbo | Font situada vora el Torrent Bo, a la part baixa de la vall molt tancada que forma aquest torrent, prop del punt de confluència amb un altre torrent. No gaire lluny hi ha la casa, avui en ruïnes, que s'anomenava Torrent Bo. La font està agençada amb unes senzilles lloses. És una de les poques d'aquesta zona que encara té aigua tot l'any. | 08229-272 | Demarcació de Castelltallat | A finals del segle XIX consta que la família del mas Biosca venia a rentar a aquesta font i a cuidar un hort un cop o dos a la setmana. Eren els propietaris de la casa de Rabinat, propera a la font. | 41.7750400,1.6032900 | 383920 | 4625742 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63149-foto-08229-272-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Té un plafó indicatiu del PEIN Serra de Castelltallat | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 63170 | Font i viver del Codony | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-viver-del-codony | XX | Font i viver situats uns 200 m al sud de la masia del Codony, vora un camí. La font és de toll i es troba sota una petita estructura d'obra. El lloc és adequat amb una taula de pedra enmig d'una pineda. A l'altra banda del camí hi ha el viver, en el qual hi neix l'aigua. Una petita presa tanca un recinte, que adopta una forma angulosa i és revestit amb pedra. Aquest viver servia per regar els horts que la masia del Codony tenia en la llengua de terra que va d'aquí cap a la casa. També en sortia una canonada de plom (actualment de plàstic) que conduïa l'aigua fins a un safareig que hi havia davant la casa. Actualment aquest safareig s'ha convertit en un cobert. Durant un temps a la font hi havia instal·lat un motor submergible. | 08229-293 | Demarcació de Castelltallat | A l'interior de la casa es conserven dues llindes del segle XVII. Probablement la masia és anterior. En un capbreu de Castelltallat fet pels ducs de Cardona l'any 1686 el mas Codony estava unit al mas veí de Roters i prestava un cens i carnelatge als ducs. Al segle XIX el propietari era Josep Tarrés. Sobre aquest propietari s'explica que eren quatre germans de condició modesta que es dedicaven a fer boïgues. Un dia van trobar una olla plena de monedes d'or i Josep Tarrés va poder comprar aquesta masia. Entorn de 1920 la va vendre a Pere Soldevila Comellas, del mas Soldevila de Castelltallat. I a la dècada de 1980 fou adquirida pels propietaris de la masia veïna de Roters. Des dels volts de 1920 al Codony hi vivia una família de masovers. Ell es deia Manel Pinós i la seva dona Montserrat. Procedia de les terres de muntanya, amb gran tradició de fer remeis amb herbes. Per això va construir el forn de ginebró que hi ha vora la casa. L'oli de ginebró s'utilitzava sobretot per al bestiar, contra les paparres, però també amb persones per guarir dels cops. Aquests masovers s'hi van estar fins la dècada de 1970. La casa tenia també una teuleria i un viver al costat de la font del Codony. Des d'aquí es regaven els horts i l'aigua es canalitzava mitjançant una canonada de plom cap a un safareig que hi havia davant de la casa, on ara hi ha un petit cobert. | 41.8142600,1.6367500 | 386770 | 4630052 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63170-foto-08229-293-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep M. Feixas, de Roters | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 63188 | Font de cal Jaume Manuel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-jaume-manuel | XIX-XX | Font emplaçada en una petita esplanada on hi ha també l'emblemàtic roure anomenat de cal Jaume Manuel. Es troba uns 200 m al sud de la casa anomenada cal Jaume Manuel i vora el torrent de la Vall. Es tracta d'una font de clot que ha estat adequada amb una escala que condueix a la cavitat i una coberta amb falsa cúpula de lloses planes, semblant a les que tenen les barraques de vinya. La font té una pica de pedra reaprofitada. L'aigua d'aquesta font abastia les cases de cal Jaume Manuel i cal Salvador. També s'hi abeuraven els rucs i servia per regar un hort que hi havia al costat. Actualment es troba en procés d'assecament. | 08229-319 | Demarcació de Castelltallat | 41.7739000,1.6271500 | 385901 | 4625584 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63188-foto-08229-319-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63188-foto-08229-319-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63188-foto-08229-319-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | L'espai compta amb una taula de picnic i té un plafó informatiu del PEIN Serra de Castelltallat | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 63215 | Festa Major de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-coaner | XIX-XX | Festa Major de Coaner que es celebra el diumenge coincident o posterior al 8 de setembre, dia de la celebració de les marededéus trobades. Actualment és organitzada per l'associació Amics de Coaner, i sol consistir en una caminada popular, missa al santuari de la Mare de Déu de Coaner, en la qual es canten els goigs i, posteriorment, sardanes i altres manifestacions de cultura popular, com ara balls tradicionals, gegants, etc i un àpat popular. Alguns anys la programació s'ha complementat amb un concert el dissabte i habitualment s'inclou també algun acte de caire cultural per donar a conèixer elements de la història i el patrimoni de Coaner, com els anomenats Retalls (sobre difusió de la història de Coaner), o alguna xerrada sobre temes relacionats amb Coaner. En algunes edicions s'ha portat a terme una escenificació teatral que porta per títol Camí de Coaner. Així mateix, des de fa uns anys va començar espontàniament una trobada de noies que porten el nom de Coaner i que està ja arrelant com una tradició de la festa. | 08229-354 | Nucli de Coaner i Santuari de la Mare de Déu de Coaner. Demarcació de Coaner | L'advocació principal de la parròquia de Coaner era sant Julià i la seva festivitat era el 7 de gener. La seva celebració, però, es limitava a l'àmbit de la parròquia i no se'n conserven records per tradició oral. Pel que fa a la festa major centrada en la Mare de Déu de Coaner, antigament eren la parròquia i els mateixos veïns els que l'organitzaven. Probablement la celebració estava centrada gairebé exclusivament en la missa i el cant dels goigs. Més endavant se n'encarregaren el Centre Excursionista i l'Agrupació Sardanista de Súria. Des de la seva fundació el 2010 és l'associació Amics de Coaner qui organitza la festa. Tot i la baixa ocupació actual de les cases de la demarcació de Coaner, la festa s'ha anat consolidant en els darrers anys amb la presència de gent vinguda de poblacions de l'entorn, i la voluntat de l'associació és reforçar aquest caràcter territorial. La rodalia de Coaner inclou les parròquies o pobles de Súria, Valls de Torroella, Torroella, Sant Mateu, Salo, Castelltallat, Palà de Torroella, Valldeperes, els Riols i Castelladral. Tots aquests pobles ja apareixen en els goigs formant part dels peregrins i devots de Coaner, sobretot en els romiatges de petició de pluja que estaven molt arrelats. En algun document antic també s'hi afegeix la vinculació amb Camps i Fals. Una novetat de la Festa Major del 2012 (que es va repetir alguns anys) va ser la recuperació d'un diàleg teatralitzat escrit a la dècada de 1920 per Antoni Malats. Té per títol Camí de Coaner i escenifica la vivència popular de dues noies que fan el trajecte de Súria a Coaner. | 41.8327100,1.7114500 | 393005 | 4632005 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63215-foto-08229-354-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Josep Peramiquel i Ester Llobet | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 63228 | Font del Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mas-0 | Recentment restaurada | Font emplaçada en un petit prat, uns 300 m al nord-est de la masia coneguda com el Mas. És un indret agradable i que ha estat adequat amb una taula i bancs de pedra. La font brolla d'un marge revestit amb pedra. Recentment, l'aigua ha estat canalitzada cap a dos abeuradors que s'han construït per al bestiar. Antigament hi havia un viver i un hort, i s'hi anava també a rentar i agafar aigua. | 08229-367 | Demarcació de Castelltallat | 41.8023600,1.6120000 | 384693 | 4628764 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63228-foto-08229-367-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 63342 | Casino i cafè de Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casino-i-cafe-de-valls-de-torroella | Anònim (2003). 'Històries del Riu. L'Esbarjo quotidià', Regió7, col·leccionable 150 anys de colònies industrials, fascicle 20 (novembre 2003). Autors Diversos (2008). Vint-i-cinc anys de teatre a Valls de Torroella (1981 - 2006). Zenobita Edicions, Manresa. FÀBREGA, Albert; FONS, Ramon; LLOBET, Ester (2014). Fàbriques de riu. Compendi d'història del tèxtil al mig Cardener; Ajuntament de Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria. | XX | Conjunt que integra els edificis del Cafè de la colònia de Valls de Torroella així com el local annex a la part posterior on hi ha el Casino; és a dir, una sala on tradicionalment s'hi ha fet les funcions de teatre i altres activitats, com ara els balls o el cinema. L'edifici del cafè, construït el 1921, es pot inscriure dins d'un modernisme de caire popular, i és clarament l'edifici més rellevant d'aquesta part de la colònia. És un construcció de planta quadrada (amb planta baixa més un altell) adossat entre mitgeres a les cases del carrer només per un costat. La façana principal, encarada vers la carretera, destaca per un frontó de perfil sinuós que corona l'edifici. Es tracta d'una façana de composició simètrica en base a tres eixos d'obertures en dos nivells. L'eix central és més ample i amb el finestral superior de forma corba. Aquests dos nivells de finestres (el superior corresponent a l'altell) es mantenen a la façana lateral nord, mentre que les altres dues tenen construccions adossades. L'edifici del teatre, adossat amb una orientació obliqua a la part del darrere, no té cap element d'interès arquitectònic. L'interior del cafè conserva un interessant conjunt mobiliari en fusta, obra de la dècada de 1950 i fet a gust de l'amo de la colònia. L'àmplia sala s'estructura entorn d'un altell de fusta que ocupa tot l'espai perifèric, deixant al centre una gran obertura fins el sostre. El sostre és format per un artesonat amb grans quadrícules, del quan penja al centre un llum d'aranya. | 08229-489 | Carretera de Cardona, s/n. Colònia de Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | El Cafè i Casino de la colònia Valls de Torroella es construí l'any 1921. Era propietat de l'empresa, Manufacturas Valls, però de gestió integrada inicialment dins la Cooperativa Valls, que tenia associats bona part dels obrers. El primer responsable del cafè va ser Cassimir Lladó, i la seva família també s'ocupava de la cooperativa i de la barberia. Quan aquest va morir se'n va fer càrrec Ramon Closa, fins que ho va deixar el 1975, i llavors en van assumir la gestió Antoni Claret i Baltasar Flotats. En aquest moment l'empresa va sufragar les despeses de millora del local. Al cap de tres anys i mig la gestió va quedar només en mans d'Antoni Claret i la seva família. Tradicionalment el cafè només s'obria a partir de dissabte a la tarda i durant tot el diumenge, a més de les vigílies de festes. Aquest costum es va mantenir fins l'any 2004. En canvi, el cafè de la fonda obria cada dia. Un dels atractius del cafè és que s'hi jugava, i amb sumes importants de diners. Sovint les partides de cartes s'allargaven a porta tancada fins a altes hores de la nit, i en més d'una ocasió la Guàrdia Civil havia passat a requisar els diners. En la darrera època, l'empresa es feia càrrec de les despeses de manteniment i Antoni Claret es quedava tot el que facturava per les consumicions del cafè. El local annex del casino i teatre és de propietat privada. L'activitat teatral té una llarga tradició a la colònia. En aquest local, a més dels Pastorets s'hi han fet també sessions de cinema i els balls de les festes. La sala es va remodelar interiorment l'any 1981, quan es van tornar a fer els Pastorets després d'una interrupció de força anys. Actualment, gràcies a l'empenta del grup de teatre, la sala torna a tenir una activitat notable. | 41.8482700,1.7221300 | 393918 | 4633719 | 1921 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63342-foto-08229-489-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63342-foto-08229-489-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63342-foto-08229-489-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|105 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 63355 | Jardins de la Pèrgola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-la-pergola | FÀBREGA, Albert; FONS, Ramon; LLOBET, Ester (2014). Fàbriques de riu. Compendi d'història del tèxtil al mig Cardener; Ajuntament d | XX | Zona enjardinada situada al davant de l'església parroquial de Valls de Torroella. Ocupa una esplanada d'uns 30 per 50 metres entre l'imponent edifici parroquial i el canal de la fàbrica. L'espai està dotat amb un petit estanc i unes escales que salven la petita elevació on hi ha assentat l'edifici de l'església, i compta amb arbres d'una bona diversitat d'espècies. A l'angle nord-oest hi ha un espai amb una pèrgola que dóna nom al jardí. En aquest sector es conserva una caseta on hi ha un pou que capta les aigües freàtiques i les condueix cap a un dipòsit situat a una cota més alta, des d'on es distribueixen per les diferents cases. Antigament l'entorn de l'església era ocupat per horts fins que, entre els anys 1967 i 1969, el propietari de la colònia decidí que calia embellir la zona i s'hi habilitaren els jardins. D'aquesta manera la colònia industrial quedava dotada amb un espai de lleure que esdevenia, al mateix temps, una mena de passeig des del pas del pont fins a l'entrada principal de l'església. Fins no fa gaires anys es conservaven també en aquest sector uns grans safareigs públics (construïts entre 1915 i 1916) que recentment foren enderrocats, i també hi havia una font. | 08229-502 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | Inicialment l'església de la colònia Valls de Torroella s'emplaçava al bloc de pisos de la Carretera de Cardona, però allà eren freqüents les inundacions causades per les riuades, que afectaven també a l'església. Per això, entre d'altres motius, es decidí buscar una nova ubicació i s'emprengué la construcció d'un edifici força ambiciós per acollir l'església, les escoles i el convent de les monges Dominiques. L'església, posada sota el patronatge del Sagrat Cor, fou beneïda el 7 de novembre de 1926 pel bisbe de Solsona, Valentí Comellas. A la banda de migdia s'hi alçà la rectoria i l'escola per a nens i, a l'ala nord, el convent de les Germanes Dominiques i el col·legi per a nenes; tot aquest conjunt es va fer segons plànols d'Higini Negre, espòs de Maria Valls Taberner. Els treballs de picapedrer van anar a càrrec d'Isidre Abarca Garcia. Com a nota curiosa, el primer batejat a la nova església fou Estanislau Basora, el que havia de ser famós futbolista, fill del director de la fàbrica. Entre 1967 i 1969 l'entorn de l'església, que fins llavors era ocupat per horts, es va enjardinar i s'hi adequaren unes escales, un estany i una pèrgola. Al mateix temps s'afegí el campanar de torre a l'església. E Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria. | 41.8477900,1.7198200 | 393725 | 4633669 | 1969 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63355-foto-08229-502-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63355-foto-08229-502-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 63368 | Pastorets de Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pastorets-de-valls-de-torroella | Autors Diversos (2008). Vint-i-cinc anys de teatre a Valls de Torroella (1981 - 2006). Zenobita Edicions, Manresa. | XX | Representació teatral dels Pastorets que tradicionalment s'ha fet a Valls de Torroella, des dels anys anteriors a la Guerra Civil. Després d'una interrupció, el 1981 la tradició dels Pastorets es va reprendre de la mà del Grup de Teatre de Valls de Torroella. La versió que actualment es representa és una adaptació dels tradicionals 'Pastorets d'en Bato i Borrego', però durant aquests darrers anys s'hi han anat introduint nombrosos canvis, suprimint o modificant quadres i afegint-n'hi d'altres o creant textos nous, de manera que la versió última ha quedat actualitzada i té una posada en escena moderna i dinàmica. | 08229-515 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | Fins ben entrat el segle XIX a Catalunya les representacions dels Pastorets es feien en castellà i n'hi havia diverses versions, que sovint eren plagis les unes de les altres. L'any 1867 es publicà 'Los pastorcillos o sea Bato y Borrego' que va esdevenir la versió més representada en molts indrets de Catalunya, i cap al 1892 se'n va fer una traducció catalana dels diàlegs. Són la base de la representació que es feia a Valls de Torroella. La tradició dels Pastorets a Valls de Torroella s'inicià a les primeres dècades d'existència de la colònia, de manera que els anys 1930, com a mínim, ja se'n feien. Per això es va formar l'Agrupació Escènica, que al principi només era integrada per dones. Al cap de poc s'hi van incorporar els homes, no sense algunes crítiques. Normalment, a part dels Pastorets es representaven obres per Sant Josep, a l'estiu i per Tots Sants. Dos o tres anys també es va fer la Passió. Les obres es representaven al Casino, inaugurat el 1921. La tradició dels Pastorets es va mantenir amb alts i baixos a la colònia. Després d'onze anys sense haver-se fet, la representació dels Pastorets es va reprendre el 1981. Els impulsors foren gent completament nova i van passar a anomenar-se Grup de Teatre de Valls de Torroella. El grup havia sorgit dos anys abans de la Comissió de Festes, i el 1980 havia organitzat un primer espectacle musical i humorístic, titulat Club d'Estrelles. Aquest espectacle va acabar tenint continuïtat durant uns deu anys per la Festa Major. Abans de poder aixecar el teló amb els Pastorets l'any 1981 va caldre un intens treball per posar la sala en condicions, després d'uns anys en què havia quedat en desús, i també per recuperar o refer bona part del material necessari (decorats, indumentària...), una tasca en la que van col·laborar molts veïns de la colònia. De seguida el grup es va consolidar i, a més dels Pastorets i el Club d'Estrelles, van començar amb altres obres. El primer gran èxit fou l'any 1983 amb una adaptació de Jesucrist Superstar, i després van seguir un bon nombre de versions de les obres més populars de l'escena catalana dels darrers anys. El 1984 es va portar a terme també una versió dels Pastorets infantil, representada per nens. Durant tot aquest temps el Grup de Teatre ha esdevingut un dels principals elements de dinamització cultural i associativa de la colònia, i en les seves funcions hi ha participat d'una manera o altra bona part dels habitants d'aquest nucli. L'any 2003 el Grup de teatre va estar un temps aturat per reformes a la sala de teatre. Nou anys després, el 2012, el grup va tornar amb els Pastorets. Actualment continua funcionant, centrat bàsicament en l'espectacle de Nadal. | 41.8482600,1.7222900 | 393931 | 4633718 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63368-foto-08229-515-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63368-foto-08229-515-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Pere Lladó Camprubí | 98 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 63369 | Festa Major de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-mateu-de-bages | NOGUERA, Valentí (1904). Monografia del poble de Sant Mateu de Bages, Manresa. PLANAS, Joan (1969). Les Planes de Sant Mateu. Barcelona, ed. Jover | XVI-XXI | Actualment la Festa Major de Sant Mateu de Bages té lloc el tercer diumenge de setembre en honor del patró del poble, que litúrgicament se celebra el dia 21 de setembre. El programa d'actes sol començar el divendres; el dissabte s'organitzen activitats culturals i esportives. Entre les més seguides s'ha popularitzat un concurs de truites. Finalitza amb un sopar popular i ball. El diumenge hi ha la missa major a l'església parroquial i, a la tarda, algun espectacle infantil. Durant les festes obre les portes l'anomenat Museu de Sant Mateu de Bages, on es pot veure una necròpolis alt-medieval i mostra d'eines agrícoles tradicionals. | 08229-516 | Demarcació de Sant Mateu de Bages | De manera sorprenent i poc habitual tenim notícies que la Festa Major de Sant Mateu ja es celebrava l'any 1582 i incloïa balls. Aquest coneixement ens ve d'un fet luctuós que va tenir lloc aquest any. Segons es descriu en un cartipàs de l'Arxiu parroquial, durant la Festa Major de 1582 es va produir un gran avalot, que es va saldar amb tres morts. A l'hora de les ballades de la tarda a la plaça una discussió va provocar que es formessin dos bàndols. El batlle Pere Planas va fer aturar la festa, però això no va impedir que un tret de pedrenyal matés un home. Poc després un dels bàndols s'emparà en lloc sagrat al cementiri, al costat del campanar, i des d'allà dispararen i mataren un altre home, en van ferir mortalment un altre i dos més quedaren nafrats. Com a resultat de la brega l'església fou tancada. L'agutzil de Manresa havia acudit al lloc per detenir un acusat de falsificar moneda. D'aquesta manera la justícia de Manresa va intervenir en els fets i un metge va portar a terme autòpsies a dos dels tres cadàvers. Aquest episodi revela la rivalitat existent entre diferents faccions de gent del poble i també forans, ja que alguns dels morts no eren de Sant Mateu. Així mateix, sorprèn també la facilitat amb què van aparèixer i es van utilitzar armes de foc arran d'una simple discussió (PLANAS, 1969: 37). L'escriptor Joan Planas (del mas de les Planes) fa una descripció dels seus records de la Festa Major a les primeres dècades del segle XX. Durant els dies de preparació el principal tema girava a l'entorn de quina de les quatre orquestres més habituals calia escollir. La Festa durava dos dies, però el diumenge tenien lloc els actes principals. Al matí es celebrava la missa solemne. En acabat, l'orquestra esclatava en una marxa profana, que era seguida per la processó. Al davant hi anaven tres banderes de confraries, una d'elles de grans dimensions. Presidia la imatge de sant Mateu i tancaven la comitiva els clergues i les autoritats locals. La processó es dirigia cap a una era on es feia una parada. Allà els fidels es disposaven en rotllana i un tenor de l'orquestra cantava, en un 'castellà pintoresc', una mena d'himne en honor del sant patró. Després es retornava a l'església, on tot el poble cantava els goigs de Sant Mateu. Es feien dos balls, de tarda i de nit, que tenien lloc a la sala de ball del poble, que aquell dia quedava petita per encabir tota la gernació que hi acudia. Després del primer ball i del sopar tenia lloc una serenata a la rectoria. L'orquestra hi arribava silenciosament, flanquejada per nombroses atxes enceses. El concert es feia a l'aire lliure i sota la llum dels estels. En general es tocaven dues peces: una de més clàssica i un vals. Després l'orquestra retornava a la sala, on començava el ball de nit. El segon dia els actes de la festa, tant els religiosos com els profans, eren semblants als del diumenge, però d'un nivell més modest (PLANAS, 1969: 69). En aquest sentit és curiós que el rector de la parròquia, mossèn Valentí NOGUERA (1904: 40) critica en la seva monografia sobre Sant Mateu de Bages el fet que durant la festa les diversions s'han multiplicat i els balls són tants que 'si antes ni hi havia prou ab un per tot el poble y per els forasters, ara se'n necessiten més'. Ja a la dècada de 1960 les orquestres que es solien contractar eren la Meravella, Solistes Reunits o Fonts de Manlleu. El diumenge al matí es feia missa amb orquestra i, en sortir, vermut. A la tarda hi havia concert i ball de nit. Els músics es quedaven a dormir (es repartien dos a cada casa) i el dilluns tornaven a fer ball de tarda. El dilluns al matí es feia una missa per als difunts del poble. | 41.7955600,1.7341400 | 394829 | 4627852 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63369-foto-08229-516-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63369-foto-08229-516-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Neus Vilardaga, de les Planes | 94|98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 63370 | Caramelles de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-de-sant-mateu-de-bages | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 26-27, 91, 92. PLANAS, Joan (1969). Les Planes de Sant Mateu. Barcelona, ed. Jover. VILAR, Ramon; CRIVILLÉ, Josep; LÓPEZ ARCOS, Pilar; HERNÀNDEZ, Antoni J. (2003). El ball de cascavells. Ajuntament de Súria; Centre d'Estudis del Bages. P. 84 bis, 157, 227, 232. | XX | Tradició actualment vigent | Les caramelles tenen una important tradició i arrelament a Sant Mateu de Bages, i han estat tradicionalment vinculades al ball de Cascavells. En l'actualitat es fan cantades de caramelles i balls de cascavells el dissabte i diumenge de Pasqua. La colla de Sant Mateu i la de Castelltallat s'han ajuntat i recorren amb cotxes les cases de les dues demarcacions. Se n'encarreguen tres grups de jovent del poble (petits, mitjans i grans) que han incorporat també la presència de nenes. De manera independent actualment també es fan caramelles a Valls de Torroella i a Salo. | 08229-517 | Sant Mateu de Bages, Castelltallat, Valls de Torroella | Les Caramelles s'han de posar en relació amb les festes del cicle de primavera, que suposaven un esclat d'alegria popular en forma de cants i balls. La Pasqua i el Roser de Maig eren les principals festes d'aquest cicle. Sembla que tant el cant de les caramelles com algun tipus de ball amb cascavells ja eren ben presents a la zona de Manresa al final del segle XVI. Segons un document de l'Arxiu de la Seu de Manresa, l'any 1594 uns manresans van cantar caramelles en diferents pobles de la vegueria. Anaven acompanyats de flauta, tamborino i cornamusa, i alguns dels joves 'ballaven los cascabells' (VILAR et alii, 2003: 15-16). A començament del segle XX (1908) es disposa ja d'una fotografia de la colla del ball de Cascavells de Sant Mateu de Bages. Cal dir que al municipi de Sant Mateu de Bages era un dels llocs on tant les caramelles, anomenades popularment camilleres, com el ball de cascavells estava més arrelat. En un moment donat a aquesta tradició s'hi van afegir els grups de trabucaires o galejadors. Les músiques eren populars i les lletres les solien redactar autors anònims. L'escriptor Joan Planas en el seu llibre sobre la masia de les Planes fa una descripció de com era, segons el seu record, la festa de Pasqua i les Caramelles a les primeres dècades del segle XX (PLANAS, 1969: 74). El dissabte de Glòria a les deu es posaven repicar les campanes de l'església. Seguidament la quitxalla esclatava en un gran xivarri amb ferregots i llaunes. Havia arribat la Pasqua de Resurrecció que era, junt amb la festa major, la festivitat més senyalada del poble. Es celebrava amb diverses funcions religioses i actes profans, però l'acte estel·lar eren les caramelles, en aquesta zona anomenades popularment 'camilleres', que tenien lloc entre dissabte i diumenge. Encapçalava la comitiva dels camillaires una dotzena de trabucaires, que anaven disparant els seus trets consecutivament. Després venien els camillaires, amb el cap de colla al davant que portava la bandera repenjada a l'espatlla, seguia el portador de la panera, adornada amb profusió de cintes i flors. Tot seguit venia una mula també engalanada que portava dues sàrries on s'anaven dipositant els ous regalats. La resta de la comitiva era formada pels músics, amb els seus instruments més aviat rudimentaris, cantaires i balladors. La colla feia un itinerari que passava les principals masies del pla de Sant Mateu: les Planes, la Sala, la Rabassola, la Rabassa... Les actuacions començaven amb una cantada dels camillaires. Després es feia el ball de cascavells. En les cases més fortes els propietaris convidaven a un refrigeri. En acabat, es feia el ball rodó en el qual els camillaires treien a ballar les dones de la casa al ritme de polca o vals. El punt final de les caramelles era a l'església parroquial. Després de celebrar un ofici solemne, davant la porta de l'església es ballava per darrera vegada el ball de cascavells. Finalment, es distribuïen entre els camillaires, asseguts a terra fent rotllana a l'era de cal Pla, els ous recollits per les cases i guardats a les portadores. Al nucli de Castelltallat també hi ha una antiga tradició de caramelles, que es solien cantar amb l'acompanyament d'un acordionista i incloïen també alguns balls, entre ells el ball de cascavells i el ball de bastons. L'esquema de les caramelles era semblant al descrit per la zona de Sant Mateu. Entre els anys 1956 i 1958 les cançons foren escrites per Pere Campàs, capellà de la parròquia de Castelltallat en aquests anys. Des del 1977 les caramelles es ballen conjuntament entre els nuclis de Sant Mateu i Castelltallat, i són mixtes. Després d'un període curt en què van deixar de fer-se, a partir de 1988 es van recuperar i s'han fet de manera ininterrompuda fins a l'actualitat. | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63370-foto-08229-517-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63370-foto-08229-517-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 63371 | Ball de Cascavells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-cascavells-3 | AMADES, Joan. Costumari català, vol. VI 'La Setmana Santa i el Cicle pasqual', Cercle de Lectors Salvat, Barcelona (edició de 1990), p. 146, 167, 168. JUANOLA, Francesc (1955). Ball de cascavells de Sant Mateu de Bages, Harmonització i instrumentació de Francesc Juanola, Sabadell, Edicions Musicals Arrahona, núm. 91. PLANAS, Joan (1969). Les Planes de Sant Mateu. Barcelona, ed. Jover. VILAR, Ramon; CRIVILLÉ, Josep; LÓPEZ ARCOS, Pilar; HERNÀNDEZ, Antoni J. (2003). El ball de cascavells. Ajuntament de Súria; Centre d'Estudis del Bages. P. 84 bis, 157, 227, 232. | XX | Tradició vigent | Els balls amb cascavells es troben molt estesos a Catalunya, però cal diferenciar-los dels balls de cascavells, en els quals aquest instrument adquireix un protagonisme especial. A l'àrea de la Catalunya central (compresa per les comarques del Bages, Solsonès, Berguedà, la Segarra, la Noguera i el Vallès Occidental) hi trobem ben arrelat un ball de cascavells amb característiques pròpies, en el qual hi té un paper molt destacat el so dels cascavells penjant dels camalls que es fan picar amb força, especialment a la primera de les parts. A Sant Mateu de Bages aquest ball estava molt vinculat a les Caramelles i, com en molts altres llocs del Bages, solia interpretar-se en el context d'aquesta festa, el dissabte i diumenge de Pasqua. Després d'haver-se perdut durant uns anys, a la dècada de 1970 el ball es va recuperar tal com es feia a principis de segle XX. Els balladors es posen uns camals amb cascavells ben guarnits i ajustats, que fan sonar amb força seguint el ritme de la música i les evolucions del ball. Per ballar-lo es formen quadrenes o grups de quatre. Es necessiten un mínim de vuit camillaires o balladors, tot i que poden arribar a ser tants com càpiguen en rotllana a l'era de la casa on ballen. Originàriament era ballat només per homes joves, però des de fa uns anys s'hi ha incorporat també les noies. A la dècada de 1960 Joan Planes descrivia de la següent manera el ball: 'hi ha un cap de colla que porta una bandera bastant gran i que recolza a la seva espatlla dreta. Comença, la dansa, desfilant els balladors en filera índia i marcant una rodona; les seves passes són ritmades i solemnes. Tot d'una, obeint un senyal de la música, els balladors que ocupen nombres senars s'encaren amb els que segueixen, marcant ambdós uns quants punts amb el peu dret; ve després una altra figura, en la qual els balladors salten, entrecreuant les cames, per la mateixa rodona; de seguit, en fan una altra, girant, de dos en dos i de quatre en quatre, entorn d'un eix figurat, que agafen amb la mà dreta o l'esquerra, alternativament. El ball, que comença amb cadència pausada, va marcant a cada figura un compàs més viu, per acabar amb una sardana molt ràpida, que hom remata amb un fort i uniforme cop de peu a terra, de tots els balladors' (PLANAS, 1969: 76). El folklorista Joan AMADES (1990) fa una descripció encara més detallada del ball, acompanyat de gràfics amb els moviments i la partitura de la música. En l'actualitat la tradició es manté el dissabte i diumenge de Pasqua, quan es recorre amb cotxes les cases dels pobles de Sant Mateu i Castelltallat. Se n'encarreguen tres grups de jovent del poble (petits, mitjans i grans) que han incorporat també la presència de noies. A més del ball tradicional de cascavells es balla un ball nou cada any. | 08229-518 | Sant Mateu de Bages, Castelltallat | Sembla que tant el cant de les caramelles com algun tipus de ball amb cascavells ja eren ben presents a la zona de Manresa al final del segle XVI. Segons un document de l'Arxiu de la Seu de Manresa, l'any 1594 uns manresans van cantar caramelles en diferents pobles de la vegueria. Anaven acompanyats de flauta, tamborino i cornamusa, i alguns dels joves 'ballaven los cascavells' (VILAR et alii, 2003: 15-16). No tenim més notícies concretes d'aquest ball al municipi Sant Mateu de Bages, però sabem que era un dels llocs on estava més arrelat. A començament del segle XX (1908) es disposa d'una fotografia de la colla de balladors de Sant Mateu de Bages. Una altra prova d'això és que el folklorista Joan Amades posa com a exemple del ball de cascavells el que es feia a Sant Mateu (AMADES, 1990: 167-168). De l'any 1955 es coneix una harmonització i instrumentació del ball de cascavells de Sant Mateu feta per Francesc Juanola. Després d'uns anys en què el ball es va deixar de fer, a la dècada de 1970 es va recuperar amb l'assessorament de gent gran que encara recordava com es ballava a principis de segle XX. En aquest moment es va gravar la música que s'havia tocat tradicionalment, i aquesta gravació que encara es balla avui dia. En l'actualitat, a Sant Mateu de Bages així com en altres pobles de la comarca, com ara Súria, Avinyó, Cardona, Castellfollit del Boix, Castellgalí, Sallent, Fals o Navàs, hi ha colles que mantenen la tradició del ball de cascavells. | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63371-foto-08229-518-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63371-foto-08229-518-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 63374 | Festa Major de Castelltallat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-castelltallat | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 25, 206-212. | XIX-XXI | Tradició vigent | La festa major d'estiu de Castelltallat es fa per Sant Miquel, que és el patró de l'església parroquial del poble. Litúrgicament se celebra el 29 de setembre. Sol incloure diverses activitats esportives i, el dissabte, un ball de nit. El diumenge es celebra missa solemne i normalment cantada. Es fa lliurament de pomells de flors silvestres i herbes del bosc a tots els assistents. A continuació hi ha el lliurament dels premis d'un concurs de xerracs i vermut per a tothom. | 08229-521 | Demarcació de Castelltallat | Antigament la festa incloïa la missa i balls (amb acordions i, més tard, amb orquestres). El dia de la festa es feien dues misses: la primera a trenc d'alba, i més tard, la Missa Major. Abans les dones del poble hi havien anat per preparar l'església, i les Priores s'encarregaven de portar els rams. Abans de començar l'ofici els priors i les priores sortien amb unes atxes enceses. De vegades la missa comptava amb una petita orquestra i cor. En acabat tenia lloc la processó, amb les banderes del Roser, de sant Miquel i del Sant Crist. Es dirigia fins a la Creu del Ros i tornava a l'església. Llavors les priores es posaven a la porta amb un cistell de rams que donaven a canvi de la voluntat. L'endemà es celebrava una missa de difunts. Sortint de missa era costum anar a fer el vermut a la Casa Nova, i després cadascú feia el dinar de festa major amb els seus convidats. Durant el dia hi solien haver tres balls, que antigament es feien a l'era de la rectoria i, a partir dels anys 1920, a la Casa Nova. El ball de nit era el més animat i es coneixia com el sarau. L'espai solia estar il·luminat amb llums de gas i de carbur. A la dècada de 1960 a la Festa Major s'hi van afegir altres activitats, com el tir al plat, que va esdevenir un dels actes més concorreguts i amb més anomenada. | 41.7953900,1.6306200 | 386227 | 4627965 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Laia Muns | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 63375 | Festa de Reis de Castelltallat (festa major d'hivern) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-reis-de-castelltallat-festa-major-dhivern | XX-XXI | Tradició vigent | La Festa dels Reis és la festa major d'hivern a Castelltallat. Al matí els Reis donen els regals a petits i grans al casal del poble. Antigament es feia a sota l'era de la Rectoria i, més tard, a la Casa Nova. S'hi desplaçava un torronaire a vendre torrons. Sembla que també es coneixia com l'aplec de les figues, perquè hi acudien figuetaires, així com gent de botigues de Fonollosa. La festa incloïa la missa i ball amb acordions, gaites o flautes. Durant la Festa de Reis venien molta gent de fora, perquè als altres pobles no hi havia tanta animació. | 08229-522 | Demarcació de Castelltallat | 41.7953900,1.6306200 | 386227 | 4627965 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 25, 210. | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 63376 | Festa dels Pubills de Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-pubills-de-valls-de-torroella | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Col·lecció guies, núm. 2, Manresa, p. 200-201. | XX-XXI | Tradició vigent | La festa dels Pubills és sens dubte la més singular del nucli de Valls de Torroella i, tal vegada, de tot el municipi de Sant Mateu de Bages. Es tracta d'una festa iniciada l'any 1971 per un grup de pubills del poble que no té paral·lels en cap esdeveniment arreu del país, amb l'excepció potser d'una celebració similar que es fa a l'Hostal Nou (Lloberes, Solsonès). Des dels seus inicis la festa ha aconseguit un important ressò i arrelament, i fins i tot va protagonitzar, ja fa uns anys, un programa de televisió (Dit i Fet). Un pubill és qui s'ha traslladat a viure a casa dels sogres; és a dir, a casa de la pubilla. Segons una certa visió tradicional i burleta els pubills havien de fer front a una vida sacrificada ja que els tocava viure en una casa on eren forasters i sota els designis de la dona i dels sogres. La Festa dels Pubills recrea els costums i tradicions al voltant d'aquest fet. Així, durant almenys un dia a l'any els pubills del poble tenen llibertat d'acció i poden manar i disposar al seu gust. La diada de la festa és el primer de maig, en honor al que va ser escollit com a patró dels pubills, sant Pere Màrtir (que litúrgicament té la seva festivitat el 29 d'abril). I és que es considera que els pubills són uns màrtirs a casa seva. La festa comença amb una concentració de pubills, que llueixen com a distintiu un barret i un llacet vermell. L'acte central és un passacarrers en el qual els pubills desfilen vestits de gala, tot portant el seu estendard i la imatge del patró sant Pere Màrtir (adquirida l'any 2009), i acompanyats amb orquestra o cobla i també pels gegants. Més tard, es fa una missa en honor del patró Sant Pere Màrtir. A la sortida es canta l'himne dels pubills i es fa una desfilada fins al Casino, on hi ha una ballada de sardanes. A la tarda hi ha ball popular a la plaça i també un sorteig que serveix per recaptar fons per les despeses de la festa. A la vigília o l'endemà a la tarda-vespre es fa el convit dels pubills, consistent en una botifarrada i ball popular. Per recaptar fons per la festa es fa un sorteig vinculat amb els tiquets de la botifarrada. La festa és organitzada per l'Agrupació de Pubills de Valls de Torroella. | 08229-523 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | L'any 1971 es va celebrar la primera edició de la Festa dels Pubills. El motiu és que en aquesta època a Valls de Torroella hi havia un bon nombre de pubills, al voltant d'una quarantena, els quals van decidir que calia prendre alguna iniciativa que els donés protagonisme. Un cop decidit el format de la festa aquest grup d'iniciadors necessitaven el vist-i-plau dels poders fàctics. És per això que van haver d'exposar els seus plans al director de la colònia industrial, que els havia de cedir els espais del casino i la sala del teatre, i també al rector de la parròquia. Durant aquests anys inicials de la dècada de 1970 la festa va prendre ràpidament una gran volada i fins i tot es feia un ball d'envelat. En l'edició de 1985 es va estrenar l'Himne dels pubills, amb música de Jaume Junyent i lletra de Joan Sobre. Des de l'any 1986 l'Agrupació de Pubills de Valls de Torroella té uns estatuts aprovats on figura l'estructura de la festa. Així mateix, durant tres anys el dramaturg Agustí Soler Mas va escriure unes peces de teatre basades en les vicissituds i anècdotes dels pubills del poble que es representaven durant la festa. Ja més recentment, en l'edició de 2017, s'ha representat un sainet amb el títol 'Màrtirs però no tant' en el qual es fa una recreació de les peripècies que van caracteritzar els inicis d'aquesta tradició i del sentit de la festa. Des del 2009 el programa festiu es complementa amb una fira d'artesans que té lloc el dissabte del cap de setmana de la festa. | 41.8476400,1.7195400 | 393702 | 4633653 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63376-foto-08229-523-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63376-foto-08229-523-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 63377 | Himne dels Pubills | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-dels-pubills | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Col·lecció guies, núm. 2, Manresa, p. 200-201. | XX | Tradició vigent | Himne que es canta en la festa dels Pubills de Valls de Torroella, una festa iniciada l'any 1971 i que gira entorn d'aquesta figura tradicional. Aquest himne es canta a la sortida de la missa que es celebra en honor a Sant Pere Màrtir, declarat patró dels pubills. La cançó es va estrenar en l'edició de 1985, i els autors són Jaume Junyent (per la música) i Joan Sobre (per la lletra). En un to irònic i jocós els pubills fan una celebració de la seva condició. La lletra fa així: Ser Pubill,és un honor / ser Pubill és un tresor / ser Pubill és el millor / que ha fet la Creació. Ho diem aquí i allà / ho diem tot xiulant / i perquè s'enterin tots / ho diem també cantant. Laralarà! Si plou no us estranyeu / els nostres cants poden lograr / que els núvols emprenyats ens vulguin mullar com a gats. No tothom pot ser Pubill / sols n'hi ha un de cada mil / i molt s'ha de vigilar / si amb una Pubilla et vols casar. Fa vint-i-nou anys que la celebrem / i que junts la festegem / n'hem fet jornada assenyalada / d'aquesta festa tan galana. Ho reconeixen els hereus / ens ho diuen els amics / els Pubills són eixerits / els Pubilis són...ben parits. Si logrem que la diada / sigui ben recordada / el Pubill estarà content / i us dirà moltes gràcies. Aaameeén. | 08229-524 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | L'any 1971 es va celebrar la primera edició de la Festa dels Pubills. El motiu és que en aquesta època a Valls de Torroella hi havia un bon nombre de pubills, al voltant d'una quarantena, els quals van decidir que calia prendre alguna iniciativa que els donés protagonisme. Un cop decidit el format de la festa aquest grup d'iniciadors necessitaven el vist-i-plau dels poders fàctics. És per això que van haver d'exposar els seus plans al director de la colònia industrial, que els havia de cedir els espais del casino i la sala del teatre, i també al rector de la parròquia. Durant aquests anys inicials de la dècada de 1970 la festa va prendre ràpidament una gran volada i fins i tot es feia un ball d'envelat. En l'edició de 1985 es va estrenar l'Himne dels pubills, amb música de Jaume Junyent i lletra de Joan Sobre. Des de l'any 1986 l'Agrupació de Pubills de Valls de Torroella té uns estatuts aprovats on figura l'estructura de la festa. Així mateix, durant tres anys el dramaturg Agustí Soler Mas va escriure unes peces de teatre basades en les vicissituds i anècdotes dels pubills del poble que es representaven durant la festa. Ja més recentment, en l'edició de 2017, s'ha representat un sainet amb el títol 'Màrtirs però no tant' en el qual es fa una recreació de les peripècies que van caracteritzar els inicis d'aquesta tradició i del sentit de la festa. Des del 2009 el programa festiu es complementa amb una fira d'artesans que té lloc el dissabte del cap de setmana de la festa. | 41.8476400,1.7194300 | 393693 | 4633653 | 1985 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 63378 | Fira d'Artesans de Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-dartesans-de-valls-de-torroella | XX-XXI | Tradició vigent | El nucli de Valls de Torroella s'ha caracteritzat per tenir, en els darrers anys, un bon nombre d'artesans, artistes i gent d'oficis tradicionals. Per això el 2009 s'organitzà per primera vegada una fira que dóna a conèixer els artesans del poble i també se'n conviden altres que vénen de fora. Habitualment es fa en dissabte, com a complement dels actes de la Festa dels Pubills que es celebra l'1 de maig i té un gran arrelament al poble. L'objectiu és donar a conèixer i difondre la tasca d'aquests artesans, posant l'accent en la qualitat i l'autenticitat dels productes que elaboren. Actualment la fira abasta un ampli espectre d'antics oficis i especialitats artesanals, des de productes alimentaris tradicionals i d'elaboració biològica fins a oficis i tècniques artesanals que estan en desús. Entre els artesans que formaven el nucli inicial de la fira cal esmentar Isidre Abarca (picapedrer i escultor), Miquel Dalmases (artesà de la fusta i el boix). A la seva mort l'ha substituït el seu fill Isidre Dalmases Badrenes. Benet Obrador (artesania amb vímet), Benet Obradors (cisteller), Víctor Vila (forjador i artesà del ferro), Francesc Ferrer (pintor), Ramon Costa (treballs amb flors seques), Josep Mitjans (artesania amb boix), Jordi Ramells (ferrer), Àngel Llobet (treballs amb vímet i fusta), Lluís Roses (flequer tradicional). Cal dir també que a les instal·lacions de l'antiga fàbrica de la colònia industrial hi ha emplaçada la factoria de cerveses artesanals la Guineu. En cada edició de la fira s'encarrega a un d'aquests artesans l'elaboració d'un objecte de record d'aquell any. | 08229-525 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | 41.8480300,1.7218400 | 393893 | 4633693 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63378-foto-08229-525-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 63379 | Festa Major de Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-valls-de-torroella | Autors Diversos (2008). Vint-i-cinc anys de teatre a Valls de Torroella (1981 - 2006). Zenobita Edicions, Manresa. BALLÚS, Glòria (2000). Guia de festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Col·lecció guies, núm. 2, Manresa, p. 201. | XX-XXI | Tradició vigent | La festa major de Valls de Torroella té lloc l'últim cap de setmana de juliol, en honor a la troballa de sant Esteve, que litúrgicament es celebra el 6 d'agost. El programa inclou jocs infantils i una diversitat d'actes culturals i esportius, així com un cercavila i balls. | 08229-526 | Colònia Valls de Torroella. Demarcació de Valls de Torroella | Des de pràcticament els seus orígens, a principis del segle XX, la colònia Valls ha disposat dels serveis bàsics i també d'una rica vida cultural i associativa, que abraçava àmbits com el teatre, el futbol, el cant i la música, el teatre, les sardanes, les caramelles o la mateixa litúrgia religiosa. La festa major aviat va formar part també de les celebracions de la nova comunitat. Habitualment els principals actes socials i els balls es feien al Casino, inaugurat el 1921. Ja més recentment, un dels actes més emblemàtics de la festa major va ser l'espectable musical i humorístic conegut com Club d'Estrelles. Aquesta funció es va fer per primera vegada el 1980 i va acabar tenint continuïtat durant uns deu anys. La representació es feia al teatre del Casino. Cal dir que a Valls de Torroella el Grup de Teatre ha estat un dels principals elements de dinamització cultural i associativa, i en les seves funcions hi ha participat d'una manera o altra bona part dels habitants de la colònia. | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63379-foto-08229-526-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 63385 | Festa de les Flors de Salo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-les-flors-de-salo | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Col·lecció guies, núm. 2, Manresa, p. 199. | XX-XXI | Tradició vigent | Festa que se celebra l'última setmana de maig al poble de Salo i que consisteix en un concurs de rams de flors silvestres; és a dir, que no poden ser cultivades a casa. Normalment les decoracions estan fetes amb elements antics de les cases del poble sobre un determinat tema. Els rams són distribuïts en estendards al local social, enmig dels quals se solen fer representacions de tradicions antigues del poble, com la matança del porc, la bugada de les dones, etc. La festa la sol presidir algun polític relacionat amb el poble. El jurat és nomenat per la comissió de festes i concedeix tres premis. L'acte central té lloc el diumenge a la tarda i, després de l'exposició dels rams i lliurament de premis, hi ha un berenar amb coca, cava i refrescs per tots els assistents. L'iniciador d'aquesta festa fou Lluís Claret, llogater de la Rectoria de Salo, i la primera edició es va fer el 1983. | 08229-532 | Nucli de Salo. Demarcació de Salo | 41.8446500,1.6438000 | 387409 | 4633417 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 63386 | Festa Major de Salo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-salo | BALLÚS, Glòria (2000). Guia de festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Col·lecció guies, núm. 2, Manresa, p. 199. | XX-XXI | Tradició vigent | La Festa Major de Salo és en honor a sant Genís, patró del poble, i es celebra el tercer diumenge d'agost. Litúrgicament la diada del sant és el 25 d'agost. La festa comença el divendres a la tarda amb repicada de campanes i després sopar i gresca al local social. Dissabte al matí hi ha activitats infantils, sobretot relacionades amb l'aigua. Els últims decennis del segle XX (des de 1978) s'havia fet un concurs de dibuix infantil i juvenil. Després es fa missa cantada, amb assistència d'una coral, i acte seguit una botifarrada popular que s'allarga amb un ball al local social. El diumenge s'organitza un concurs de tractors o tractorada a la bàscula de Salo, i a la tarda activitats diverses que acaben amb un sopar i ball a la fresca a la plaça del poble. | 08229-533 | Nucli de Salo. Demarcació de Salo | 41.8446800,1.6439900 | 387425 | 4633420 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63386-foto-08229-533-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63386-foto-08229-533-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 63416 | Gegants de Valls de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-valls-de-torroella | XX | <p>Gegant i geganta del poble de Valls de Torroella, que van ser creats l'any 1981 i 1982 respectivament. Representen dos reis arquetípics, els quals no tenen cap relació directa amb la història del poble. El gegant es diu Francesc, porta corona, un vestit verd i sosté amb la mà alçada una bara. La geganta es diu Maria Teresa, porta un vestit grana i blanc i llueix un pom de flors a la mà. La cara i les mans dels dos gegants són fets amb fibra de vidre, cosa que en el seu moment va ser una novetat. Els noms dels gegants van ser posats en honor dels seus constructors. Concretament, la cara i les mans van ser fetes per Francesc Ferrer, mentre que el disseny i l'elaboració dels vestits va anar a càrrec de Maria Teresa Carreras.</p> | 08229-563 | Teatre de Valls de Torroella (Carretera de Cardona, s/n). Demarcació de Valls de Torroella | <p>Va ser la Comissió de festes de Valls de Torroella qui va promoure la confecció d'uns gegants per donar més vistositat i alegria a les festes del poble. Els dos reis van ser confeccionats per la mateixa gent de Valls de Torroella. El gegant va sortir per primera vegada per la festa major de 1981. El 31 de juliol de l'any següent es va organitzar el seu comiat de solter, que va consistir en un cercavila nocturn i esbojarrat, també dins de la festa major. L'endemà d'aquest acte s'estrenava en la mateixa festa major la nova geganta. El 1983 el gegant va ser objecte d'un 'canvi de cara'. La colla de geganters es va constituir poc després de tenir els gegants. És formada per un grup de joves del poble i ha participat en diverses trobades, portant els gegants de Valls per diferents indrets de Catalunya. A partir de 1984 els acompanya també un grup de grallers propi, integrat per gent del poble. Actualment, els gegants Francesc i Maria Teresa son presents a totes les festes de Valls de Torroella, i també a les d'algun poble veí, si se'ls demana la seva presència.</p> | 41.8482700,1.7221300 | 393918 | 4633719 | 1981 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63416-foto-08229-563-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-01-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Pere Lladó Camprubí | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 62861 | Col·lecció d'art de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-de-lajuntament-1 | XX-XXI | Petita col·lecció d'objectes artístics, propietat de l'Ajuntament de Sant Mateu de Bages, que es conserva en sales del mateix ajuntament. Consisteix en dues aquarel·les amb diferents vistes del municipi (Coaner i església parroquial de Sant Mateu), firmades per un tal Berengueres i amb data de 2002. Van ser donades pel mateix autor a l'Ajuntament l'any 2004. Una petita escultura d'argila que va servir com a maqueta per a la realització de l'escultura al·legòrica de Sant Mateu de Bages que es troba situada vora la façana de l'Ajuntament, obra de l'escultor manresà Ramon Oms. Així mateix, en un local social de Torroella es conserva un piano comprat per l'Ajuntament. | 08229-95 | Ajuntament de Sant Mateu de Bages, plaça de la Creu, s/n | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62861-foto-08229-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62861-foto-08229-95-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 62862 | Escultura al·legòrica de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-allegorica-de-sant-mateu-de-bages | XXI | Escultura consistent en una figura femenina que és una al·legoria del municipi de Sant Mateu de Bages. Es tracta d'una obra en bronze, de mida natural, emplaçada en una petita zona enjardinada a l'exterior de la façana principal de l'edifici de l'Ajuntament. Sobre un petit pedestal s'aixeca la figura femenina, que té les cames cobertes per una superfície de textura mineral o vegetal que simbolitza els orígens d'un municipi molt arrelat a la terra. La noia ajunta les seves mans al darrera, on aguanta cinc cubs amb els noms de les diferents poblacions que composen el municipi: Salo, Sant Mateu, Castelltallat, Coaner i Torroella. Al costat hi ha plantada una olivera, símbol d'antigor. L'escultura té una alçada de 1,75 m. | 08229-96 | Ajuntament de Sant Mateu de Bages, plaça de la Creu, s/n | L'edifici del nou Ajuntament es construí de nova planta en uns terrenys vora la plaça de la Creu que es van adquirir l'any 1996. El projecte i la direcció de l'obra va anar a càrrec de l'arquitecte Anton Baraut Guila, el qual va proposar la col·locació d'una escultura per complementar la façana principal. L'autor és l'escultor manresà Ramon Oms Pons, que té obres de característiques similars en diferents punts sobretot de Manresa i el Bages. El nou edifici i l'escultura es van inaugurar l'any 2002. | 41.7966600,1.7326200 | 394704 | 4627976 | 2002 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62862-foto-08229-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62862-foto-08229-96-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Ramon Oms Pons (escultor) | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 62967 | Llinda del Molí del Carner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-del-moli-del-carner | XVIII | <p>Llinda situada en un dels portals del molí del Carner que conté un interessant gravat com a decoració d'una inscripció. A la part central, emmarcat dins una orla en forma d'escut, hi ha la figura d'un cavaller muntant el seu cavall, amb una creu al damunt. A ambdós costats, el text de la inscripció és el següent: 'AVE MARIA PURISIMA. JOSEPHUS CARNER ET RAYMUNDUS CARNER EJUS FILIUS ME FECERUNT ANO 1777. MARIANO MES TRE PONS'. És a dir: Ave Maria Puríssima. Josep Carner i Ramon Carner, el seu fill, em van fer l'any 1777. Marià Mestre Pons. Es tracta d'un magnífic relleu del qual sorprèn la seva presència en un molí fariner. Els seus propietaris actuals la interpreten com una al·lusió a sant Jordi, justificada per la relació d'aquest personatge llegendari amb l'agricultura. També es podria entendre com una al·lusió més general al tema de la cavalleria. Cal dir que la família Fontanet, que són els avantpassats dels actuals propietaris, sembla que en el seu origen era una família de llinatge noble i militar. Un altre fet curiós és que la llinda sembla estar signada per aquest Mariano Mestre Pons, un fet gens habitual. Tal vegada podria tractar-se del picapedrer o del mestre d'obres.</p> | 08229-114 | El Molí del Carner. Sant Mateu de Bages. | <p>El molí del Carné fou construït pels propietaris de cal Carné, un mas que antigament es coneixia com a mas Fontanet i que pertanyia a aquesta família. Els Fontanet eren una família de llinatge noble i militar (cavallers, canonges i jurispèrits). Posteriorment van vincular-se amb la Seu de Manresa. Segons Josep Bastardas, en el primer quart del segle XIII van adquirir dominis d'una part de les terres que anteriorment havien pertangut als Barrufet. Molt possiblement, l'obaga de Sant Mateu (avui coneguda com Fontanet) i tal vegada també el sector actualment conegut com Pla de can Server. A la primera meitat del segle XVI els Fontanet van passar una època de dificultat i el 1540 es produí un matrimoni entre l'hereva i Segimon Carner, d'una família en una situació econòmica més avantatjosa. Al principi els nous propietaris s'identificaven com a Fontanet àlies Carner, fins que entorn del 1700 van utilitzar definitivament el cognom Carner. Al principi del segle XVI una branca dels Fontanet s'establiren al mas de Sant Andreu (terme de Fals, Fonollosa). Tal com indiquen les diverses inscripcions, a la segona meitat del segle XVIII, en època de Ramon Carné, hi va haver una important reforma a la casa i la façana s'amplià. Al segle XIX continuà la prosperitat del mas i es construïren a s'ampliaren els coberts laterals. El mas posseïa un molí a la zona de Fontanet (el molí del Carné), que encara es conserva. D'aquí procedeix una de les inscripcions, datada al 1860. A la segona meitat del segle XIX els propietaris van vendre un seguit de parcel·les en les quals s'hi van edificar diverses casetes (cal Vicenç i cal Cisteller, cal Músic, les Cases i Cal Costa, ca l'Arturo). Totes elles formen un petit raval vora el camí que constitueix l'accés nord a Sant Mateu, venint del camí de Callús a Castelltallat. També en terres del mas es va propiciar al final del segle XIX el sorgiment d'un altre raval de casetes al lloc conegut com Clot de Fontanet.</p> | 41.7812684,1.7235717 | 393927 | 4626279 | 1777 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62967-foto-08229-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62967-foto-08229-114-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-02-24 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Jordi Carné i Josep Bastardas | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 62996 | Altars romànics de Sant Julià de Coaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altars-romanics-de-sant-julia-de-coaner | BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). 'Sant Julià de Coaner', Catalunya Romànica, vol. XI 'El Bages', Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 465-469. PUIG CADAFALCH, Josep; de FALGUERA, Antoni; GODAY CASALS, J (1911). L'arquitectura romànica a Catalunya, vol. II. Barcelona, p. 187-189. | XI-XII | Erosionats, sobretot en les inscripcions | Conjunt de tres altars de l'època del romànic conservats a l'església de Sant Julià de Coaner. Cada ara pertanyia respectivament a un dels tres absis de l'església. Actualment dos d'ells es troben a l'absis de migdia. El més gran, corresponent a l'altar major, consisteix en un bloc gros de pedra treballat amb el cisell i de froma rectangular. Mesura 155 cms de llargada per 123 cms d'amplada, amb una gruixària de 10 cms. Té un dels cantells escapçat i un relleu, que el resseguia a manera de marc, també fragmentat. Té gravades unes inscripcions de les quals se'n desconeix el significat. L'altra ara consisteix en un bloc de pedra rectangular de 144 cm de llargada per 86 d'amplada, amb un gruix de 15 cms. No té cap ornament ni inscripció. Una tercera ara està col·locada en una capella lateral d'èstil renaixentista, a la nau del nord. És de característiques semblants a l'anterior però una mica més petita. Mesura 143 cms de llargada per 79 d'amplada i una gruixària de 17 cms. Aquestes ares es trobaven abandonades fora del temple fins que fa uns anys, amb la col·laboració dels Amics de l'Art Romànic, foren introduïts de nou a l'interior. | 08229-343 | Església de Sant Julià de Coaner. Demarcació de Coaner | 41.8322300,1.7134600 | 393171 | 4631949 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62996-foto-08229-343-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62996-foto-08229-343-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62996-foto-08229-343-3.jpg | Física | Medieval|Romànic | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85|92 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 63058 | Sarcòfag gòtic de Guillem Despuig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-gotic-de-guillem-despuig | XIV | <p>Sarcòfag gòtic que es troba a l'interior de l'església parroquial de Sant Mateu de Bages, penjat en una de les capelles laterals. Hi havia enterrat el rector de la parròquia, Guillem Despuig, que va morir l'any 1392. Consisteix en una caixa de pedra rectangular amb la seva coberta. Antigament el sarcòfag estava encastat a la paret. A la cara davantera té gravats dos escuts inscrits dins d'una orla. Contenen un rusc coronat amb la flor de lis i corresponen a la família Despuig. Entre els escuts s'hi pot llegir el següent text en llatí i amb lletra gòtica: 'Hic iacet Guilelmus de Podio. Rector Ecclesie Sancti Mathei, qui obit XVIII die, mensis Januarii, anno domini MCCCXCII'. La traducció és: Ací jau Guillem Despuig, rector de l'església de Sant Mateu, que morí el dia 18 del mes de gener, de l'any del Senyor 1392.</p> | 08229-181 | Església de Sant Mateu. Demarcació de Sant Mateu de Bages. | <p>Sobre Guillem Despuig només sabem que era rector de la parròquia de Sant Mateu de Bages l'any en què va morir, el 1392. Coneixem el rectorologia de la parròquia des del 1264, quan era rector Maimó Rossella. L'església parroquial de Sant Mateu de Bages és una reconstrucció del primer terç del segle XIX. Va ser profanada durant la Guerra civil de 1936, i pràcticament tot el mobiliari i l'ornamentació interior van quedar destruïts. Entre els pocs elements que se'n van salvar destaca aquest sarcòfag gòtic.</p> | 41.7956300,1.7345900 | 394866 | 4627859 | 1392 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63058-foto-08229-181-1.jpg | Física | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-17 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 93 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 63059 | Bandera de les Caramelles de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bandera-de-les-caramelles-de-sant-mateu-de-bages | <p>AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 26-27, 91, 92. PLANAS, Joan (1969). Les Planes de Sant Mateu. Barcelona, ed. Jover. VILAR, Ramon; CRIVILLÉ, Josep; LÓPEZ ARCOS, Pilar; HERNÀNDEZ, Antoni J. (2003). El ball de cascavells. Ajuntament de Súria; Centre d'Estudis del Bages. P. 84 bis, 157, 227, 232.</p> | XX | <p>Bandera insignia de les Caramelles de Sant Mateu de Bages, que es conserva a l'interior de l'església parroquial. Es tracta d'una bandera catalana que està decorada en un lateral amb una orla floral i les següents inscripcions: 'Els homes de demà' i 'S. Mateu de Bages. Any 1921'.</p> | 08229-182 | Església de Sant Mateu. Demarcació de Sant Mateu de Bages | <p>Les Caramelles s'han de posar en relació amb les festes del cicle de primavera, que suposaven un esclat d'alegria popular en forma de cants i balls. La Pasqua i el Roser de Maig eren les principals festes d'aquest cicle. Sembla que tant el cant de les caramelles com algun tipus de ball amb cascavells ja eren ben presents a la zona de Manresa al final del segle XVI. Segons un document de l'Arxiu de la Seu de Manresa, l'any 1594 uns manresans van cantar caramelles en diferents pobles de la vegueria. Anaven acompanyats de flauta, tamborino i cornamusa, i alguns dels joves 'ballaven los cascabells' (VILAR et alii, 2003: 15-16). A començament del segle XX (1908) es disposa ja d'una fotografia de la colla del ball de Cascavells de Sant Mateu de Bages. Cal dir que al municipi de Sant Mateu de Bages era un dels llocs on tant les caramelles, anomenades popularment camilleres, com el ball de cascavells estava més arrelat. En un moment donat a aquesta tradició s'hi van afegir els grups de trabucaires o galejadors. Les músiques eren populars i les lletres les solien redactar autors anònims. L'escriptor Joan Planas en el seu llibre sobre la masia de les Planes fa una descripció de com era, segons el seu record, la festa de Pasqua i les Caramelles a les primeres dècades del segle XX (PLANAS, 1969: 74). El dissabte de Glòria a les deu es posaven repicar les campanes de l'església. Seguidament la quitxalla esclatava en un gran xivarri amb ferregots i llaunes. Havia arribat la Pasqua de Resurrecció que era, junt amb la festa major, la festivitat més senyalada del poble. Es celebrava amb diverses funcions religioses i actes profans, però l'acte estel·lar eren les caramelles, en aquesta zona anomenades popularment 'camilleres', que tenien lloc entre dissabte i diumenge. Encapçalava la comitiva dels camillaires una dotzena de trabucaires, que anaven disparant els seus trets consecutivament. Després venien els camillaires, amb el cap de colla al davant que portava la bandera repenjada a l'espatlla, seguia el portador de la panera, adornada amb profusió de cintes i flors. Tot seguit venia una mula també engalanada que portava dues sàrries on s'anaven dipositant els ous regalats. La resta de la comitiva era formada pels músics, amb els seus instruments més aviat rudimentaris, cantaires i balladors. La colla feia un itinerari que passava les principals masies del pla de Sant Mateu: les Planes, la Sala, la Rabassola, la Rabassa... Les actuacions començaven amb una cantada dels camillaires. Després es feia el ball de cascavells. En les cases més fortes els propietaris convidaven a un refrigeri. En acabat, es feia el ball rodó en el qual els camillaires treien a ballar les dones de la casa al ritme de polca o vals. El punt final de les caramelles era a l'església parroquial. Després de celebrar un ofici solemne, davant la porta de l'església es ballava per darrera vegada el ball de cascavells. Finalment, es distribuïen entre els camillaires, asseguts a terra fent rotllana a l'era de cal Pla, els ous recollits per les cases i guardats a les portadores. Al nucli de Castelltallat també hi ha una antiga tradició de caramelles, que es solien cantar amb l'acompanyament d'un acordionista i incloïen també alguns balls, entre ells el ball de cascavells i el ball de bastons. L'esquema de les caramelles era semblant al descrit per la zona de Sant Mateu. Entre els anys 1956 i 1958 les cançons foren escrites per Pere Campàs, capellà de la parròquia de Castelltallat en aquests anys. Des del 1977 les caramelles es ballen conjuntament entre els nuclis de Sant Mateu i Castelltallat, i són mixtes. Després d'un període curt en què van deixar de fer-se, a partir de 1988 es van recuperar i s'han fet de manera ininterrompuda fins a l'actualitat.</p> | 41.7956600,1.7347100 | 394876 | 4627863 | 1921 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.