Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 62724 | La Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vila-3 | <p>CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 18. Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. MADOZ, Pascual (1849) 'Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar·, Vol. XIII, Veu 'Riudevitlles, San Pedro de·, Madrid. TORRENTS, J. (1996) Sant Pere de Riudebitlles. Textos mecanografiats pertanyents al dossier de projectes V . TORRENTS I ROSÉS, A. (1993). Transformacions demogràfiques en un municipi industrial català: Sant Pere de Riudebitlles, 1608-1935. Tesi Doctoral. Departament d'Història Contemporània. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona. TORRENTS I ROSÉS, A. (en premsa) 'La lluita per l'aigua: pagesos i paperers en el segle XVIII' Homenatge a Jordi Nadal. AAVV (1991) Oficis i Professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles.</p> | XI-XX | Hi ha hagut força construcció de substitució al llarg del present segle. Això és especialment clar a les plantes baixes d'alguns edificis. | <p>Nucli antic i primitiu del poble. Presenta una estructura ovalada en forma d'ametlla, tancada en si mateixa, a la manera de les 'viles closes'. El perímetre es definiria de la següent manera: començant a la plaça de les Eres, agafaria els edificis al costat esquerre del c/ Montseny continuant pels del Camí de Baix, agafant les edificacions a les dues bandes del carrer a partir de les Basses de cal Ròmul i fins arribar al pont de l'Altra Banda sobre el riu de Bitlles. A partir, d'aquí pujaria pel curs del riu fins arribar al camí que baixa a la font del Quadres, englobant l'espai de la riba dreta del curs fluvial. Seguidament remuntaria per aquest camí i seguiria pel carrer de l'Hospital fins arribar al carrer del Trull, incloent els edificis que queden a l'esquerra i també el que fa cantonada pel cantó dret amb el carrer del Trull. Per aquest carrer, retornaria el perímetre a la plaça de les Eres, englobant l'edifici de l'Ajuntament. L'eix central de la vila estaria definit pels carrers Major i dels Còdols, els quals són els principals de la vila i encerclen la plaça de l'Església. Els del Call i de les Voltes són els secundaris que comuniquen entre si els vials principals i la plaça. (TORRENTS, 1993: 35) El nucli està sobre la terrassa quaternària del riu, en un terreny relativament pla amb cotes que varien entre els 250 i el 248 metres sobre el nivell del mar, encara que cau abruptament sobre el Bitlles. És possible que en aquest punt hi hagués un gual. Dins l'estructura urbana s'ha d'assenyalar que existeixen nombrosos edificis amb un cert caràcter, entre els quals hi ha alguns amb teules pintades en 'dent de llop'. Mereixen destacar-se, a més dels que tenen fitxa específica, els nomenats a continuació amb els trets més interessants: A cal Querol o Cal Xelòs, a la plaça de l'Església hi ha una escala de cargol digna de menció. Al carrer dels Quadres (abans dels Còdols o dels Codros) núm. 3, una porta adovellada amb la inscripció 1820. Al carrer de Baix, es troba, igualment, una porta adovellada de l'any 1598. A cal Borregaire, abans es recollien els pobres. Cal Mustafà es troba en ruïnes, encara que conserva una filera d'arcs carpanells. Ha desaparegut les Monges o cal Cavaller -antic casal de la família noble dels Olzinelles- i ha estat substituït per un edifici impersonal al centre de la vila. Al carrer dels Marquesos de Llió, darrera del casal, existeix un habitatge que conserva de manera inalterada una tipologia pròpia dels segles XVII-XVIII. Són interessants els passos coberts a diferents indrets de la vila: Voltes del Quirri, de cal Borregaire, de cal Ton del Pere, de cal Botifoll i el pas del Foradot (obert per sota cal Xerta per baixar a cal Carol). Uns altres elements dignes de menció són una arcuació de totxo a les plantes altes, la dualitat de portes de pedra de turó amb arcs de mig punt en alguns accessos a les cases i l'abundància de cellers als soterranis. Existeix al seu interior una xarxa de galeries/mines subterrànies que comunicaven diverses cases pels cellers, i que s'ha identificat com elements d'evacuació de la vila que formarien part del seu sistema defensiu passiu. Al present segle, aquests passadissos van ser usats per fer-hi passar les conduccions de clavegueram i aigua (TORRENTS, 1996). La Vila no destaca per la seva situació topogràfica, essent visible en la seva totalitat només des de punts elevats. Existeixen dues visions molt característiques. La primera és la que s'obté des de l'Altra Banda, presentant una façana dominada per l'arquitectura dels molins paperers, bàsicament, del segle XVIII. La segona, des de les elevacions del costat dret de la vall del riu, des d'on es veu en primer terme el conjunt urbà i al fons, la muntanya de Montserrat. Un element referencial el constitueix, el campanar, que serveix de fita des de gran part del terme. Si bé, es difícil d'obtenir una visió de conjunt, el passeig per l'interior de la Vila ofereix una gran sensació de calma i personalitat de la població.</p> | 08232-1 | Centre històric | <p>La primera referència documental on es cita el riu Bitlles i una església dedicada a Santa Maria i Sant Pere, és al Cartulari de Sant Cugat (foli 159 v., no. 514), amb data de febrer del 917. Diu: 'prope auro annolia, vel rio de Birlas, ubi ecclesia sita est in onore Sancte Maria et Sancti Petri..'. El 13 de març del 1012, els esposos Guifré i Guisla fan donació del terme de Riudebitlles al monestir benedictí de Santa Maria i Sant Martí de l'Insula Gallinaria, a la Ligúria. Els anys 1044 i 1165 els Papes Benet IX i Alexandre III confirmen la pertinença del Priorat a l'abadia de Sant Martí. El 1406, Pedro de Luna (futur Papa Luna) és el prior de Sant Pere, arruïnant-lo, tal com ho confirma un document del 7 de setembre de 1428, en el que a petició del prior de Riudebitlles, Bernat de Vilalta, s'uneix aquest priorat amb l'abadia benedictina de Montserrat. El domini d'aquest monestir sobre Sant Pere durarà fins el 28 d'octubre del 1801. A inicis del segle XVII es va construir el primer molí paperer i, des del primer quart d'aquell segle hi havia com a mínim, dos paperers a la vila. Durant el segle XVIII la vila es trobava a la zona paperera més important de Catalunya, i Sant Pere produïa el 10% aproximadament del total de la producció (TORRENTS, en premsa). Els anys 1706 i 1707 es van patir dues crisis de mortalitat molt elevada, i junt amb la Guerra de Successió, féu que, el 1717, el monestir de Montserrat demanés l'exempció de contribucions als habitants de Sant Pere (TORRENTS, en premsa). Respecte a la història de la seva forma urbana, Josep Torrents assegura: 'sembla que es tracta d'una vila closa amb dues entrades molt clares, una pel camí de Baix (del que sabem que a la segona meitat del segle XIX era conegut com al Vall), l'altra per la plaça de les Eres. Aparentment sembla que tot el conjunt sigui del mateix període. Un estudi més detallat posa en evidència que tenim dos períodes diferenciats. El fogatge del 1365 testimonia la presència de 72 cases, el de 1708 de 60 i 270 habitants. Aquestes coincideixen gairebé en nombre amb les que hi ha a les illes de cases que envolten el Priorat. L'estructura de les cases d'aquesta zona és ben diversa de les demés. Són parcel·les petites e irregulars, molt fragmentades, que formen un continu. El cens de 1787 és de 890 habitants, coincideix amb la construcció de la majoria de molins paperers que hi ha a la vila, gran part d'ells concentrats a la corona exterior, prop del Rec i del riu. Aquesta corona exterior està formada per les cases del carrer Major i carrer de Baix i les del carrer dels Quadres o dels Còdols. La disposició d'aquestes és suburbana, o sigui, la de cases que sorgeixen al llarg d'un camí. Les parcel·les són més grans i regulars i les cases tenen eixida. I es també aquí on hi ha les cases pertanyents als segles XVII i XVIII. Aparentment sembla que el continu de les cases obeeixi a la presència d'una muralla, però no s'han trobat restes que ho confirmin. A més, aquest continu no sempre ha estat així ja que es poden descobrir almenys tres possibles entrades del Rec de la Vila a l'interior. A part es poden plantejar tres possibles entrades més, a tall d'hipòtesi, en aquest recinte, que sumades a les dues existents, farien un total de cinc. El continu tal i com el coneixem ara podria ésser del passat segle si tenim en compte la data de construcció d'algunes cases' (TORRENTS, 1996). A la part exterior de la Vila, al costat de l'actual Ajuntament, existia un hospital, en actiu el 1613, i citat encara el 1849 (MADOZ,1849:XIII, 726). El 1860, però, ja no existia, encara que ha perdurat en la toponímia urbana amb el carrer homònim. Encara resta alguna paret integrada dins les edificacions actuals. L'any 1872 es va dividir el poble en tres districtes amb els seus corresponents alcaldes de barri, el primer, la Vila, el va regir el Sr. Jacint Botifoll, el segon, l'Altra Banda o els Afores, el Sr. Ramon Respall i, el tercer, el Torrent Cuitó-Rabassada, el Sr. Vicenç Mañosas.</p> | 41.4539700,1.7028700 | 391660 | 4589966 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62724-20190918151218.jpg | Legal | Medieval|Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Diversos | El camí de Baix a finals del segle XIX es deia del Vall i en època franquista, José Esbert. En aquell moment el carrer Major es deia José Arnan. El carrer dels Quadres es deia, el 1913, dels Còdols i en època franquista Federico Casanovas. El carrer Call en època franquista es deia Pedro Domingo. A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic apareixen inventariats com elements urbans Cal Querol (Plaça Església) i ca l'Olivella, a més del desaparegut safareig de cal Ròmul i com a elements mobles les portes adovellades de cal Querol, cal Secalló, cal Torrents, Cal Jeroni Mestres, Cal Rafeques, ca la Paca Rossa, Rectoria, cal Teodor i cal Torrents (cal Ròmul) Aquests portals consten a l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) de la Generalitat de Catalunya amb els números: 12130, 12131, 12332, 12133, 12134, 12135, 12136, 12137 i 12138. Les voltes de can Botifoll apareixen al mateix inventari amb el número: 38295 | 85|92|93|94|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||
| 62733 | Antigues Escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-1 | <p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. TORRENTS ALEGRE, J. (s.d.) Antigues escoles , document mecanografiat.</p> | XX | <p>Les antigues escoles limiten amb l'escola nova i al nord amb la terrassa del Centre Cultural i Recreatiu, amb la qual hi ha un desnivell i el pas d'un rec. Les escoles són una edificació en planta baixa, aixecada sobre un sòcol i amb una coberta de doble vessant de teula àrab, de la qual cal destacar el magnífic ràfec format per imbricació de diverses filades de caps de teula àrab, formant una volada de coberta molt potent. La disposició és en forma de L aixamfranada, paral·lela al carrer Nou i a la Carretera. Les dues entrades separades, una des de la Carretera i l'altra des del carrer Nou, són fruit de la disposició original, una aula per als nens amb els seus lavabos, una zona entremig ocupada per dependències del professorat, magatzem i despatxos i l'aula per a les nenes, també amb els seus lavabos. L'aula més propera a la Carretera rep llum del migdia i del nord pels grans finestrals. L'altra rep llum de llevant i de ponent però va ser modificada i se'n va reduir la mida. L'aula es va partir en dos: la part més petita té l'accés per la banda nord, al davant de la terrassa del Centre Cultural i Recreatiu. Des d'aquí també s'accedeix a una petita aula adossada a l'edifici, que disposa d'uns lavabos. La tanca de l'edifici és al llarg del carrer Nou i de la Carretera, quedant dues entrades a cada carrer, que coincideixen amb cadascuna de les aules. La tanca acaba on comença l'edifici de les escoles noves. Aquesta tanca consta d'un sòcol massís i la part superior és feta amb un reixat de maons, tota arrebossada. Un filat metàl·lic limita amb la terrassa del Centre Cultural i Recreatiu. El pati de jocs rodeja l'edifici. Al davant hi ha diferents jocs per als infants i diversos arbres (moreres, xiprers...). Al darrera es troba una pista polisportiva, amb el paviment de formigó i un estat de conservació bastant dolent. Tots aquest espais són compartits amb les escoles noves. (TORRENTS, s.d.)</p> | 08232-10 | Carrer Nou, 72 cantonada la Carretera | <p>Cap a l'any 1910, l'edifici de les escoles no existia i s'impartien les classes a l'Ajuntament. Paral·lelament hi havia també altres llocs destinats a l'educació a Sant Pere: el convent de monges Dominiques fins el 1936, i del 1910 al 1915 un altre mestre impartia classes en una sala de cal Caracot, a la plaça de les Eres, núm. 1. Després, al 1929 es van inaugurar tres aules a les antigues escoles, i paral·lelament, cap als anys 50, es va crear a la carretera l'Acadèmia Cots, on finalment va exercir la docència el Sr. Ramon Puigcorbé, veritable institució en el municipi (AAVV, 1991). ANTECEDENTS DE L'EDIFICI 1-DES-1922: Redacció del projecte per a la construcció d'una escola a Sant Pere de Riudebitlles a càrrec de l'arquitecte Antonio Pons, de Barcelona. Aquest arquitecte és responsable de moltes obres al Penedès. Cal destacar molts dels magatzems de vi al carrer del Comerç a Vilafranca o Can Raspall dels Horts a Sant Martí Sadevesa. 4-OCT-1923: Resposta del Govern Civil de la província de Barcelona a la sol·licitud de venda d'una finca municipal per aconseguir ingressos per a la construcció d'una escola nova. 2-JUL-1924: Surt a subhasta l'edifici de propietat municipal situat a la plaça de la Constitució número 6 (actualment plaça de les Eres) que servirà per finançar la construcció de la nova escola. 20-NOV-1926: Sol·licitud d'un préstec de 60.000 pessetes a la Caixa d'Estalvis i Pensions per a la Vellesa de Catalunya i Balears per a la construcció de l'escola. 1926: Venda de l'edifici municipal que havia servit com a escoles a la plaça de les Eres, ja que s'han construït les noves. 1933: Queixa de la cooperativa de paletes perquè encara no se'ls havia abonat l'import de les obres de la tanca de l'escola. TORRENTS (s.d.)</p> | 41.4512500,1.7021400 | 391595 | 4589665 | 1925-26 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62733-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62733-100.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62733-101.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Arquitecte, Antoni Pons. El mestre d'obres va ser Vicenç Feliu Homar, de cal Xarret. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 62823 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-29 | <p>TORRENTS I ROSÉS (1993, inèdit). Transformacions demogràfiques en un municipi industrial català: Sant Pere de Riudebitlles, 1608-1935. Tesi Doctoral. Departament d'Història Contemporània. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona. Informacions de J. Torrents (maig, 1999)</p> | XVIII-XX | Ordenat fa uns anys. De tota manera, caldria una major atenció i col·locar tots els materials en unitats d'instal·lació adequades. | <p>La documentació existent es remunta a la revolució de 1868. Aleshores tot va cremar. Està ordenat per temes. Hi ha des de censos industrials, a tots els plens d'aleshores, així com els documents de la Falange. Josep Torrents va ordenar i classificar tot allò referent a obres. Hi ha un parell de lligalls amb documentació antiga del rec, més o menys del segle XVIII, amb cartes del Marquès de Llió.</p> | 08232-100 | Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles, Plaça de les Eres, , 08776-SANT PERE DE RIUDEBITLLES | <p>El comportament dels revolucionaris de 1868 deixà delmat l'arxiu que devia ser de gran riquesa documental. El rector d'aquella època escriu en el Llibre Major de la parròquia: 'No es de mi incumbencia lo que pertenece a la parte civil ni explicar el como y quien entró a la Casa Consistorial de esta villa, arrojando (...) libros de consumo, padrón y amillaramientos, juicios de conciliación y cuantos papeles escritos desde 1849 a la fecha para ser pronto ceniza todo' (TORRENTS, 1993 inèdit). Entre els seus fons es van conservar en el moment de la guerra civil del 1936, els documents provinents de l'arxiu parroquial. Gràcies a aquesta acció, promoguda pel Pere Olivella i seguida pel Secretari Enric Ramírez, es va salvar a la història l'arxiu parroquial del poble.</p> | 41.4536600,1.7016900 | 391561 | 4589933 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62823-foto-08232-100-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 62824 | Basses de cal Ròmul | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses-de-cal-romul | <p>MOLIST, Núria (1999) 'Olèrdola. Guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya', Barcelona, Generalitat de Catalunya Informació oral de Josep Torrents i Joan Baptista Morgades (maig, 1999).</p> | X-XI | Completament cobert | <p>Segons informació oral, existeix un conjunt d' enterraments antropomòrfics excavats en la roca natural sota les basses de l'antic molí de Cal Ròmul i en la zona del aparcament de l'habitatge del propietari. Part dels ossos que s'hi van trobar es van guardar un cert temps en una fusteria del poble: la de ca l'Andalet.</p> | 08232-101 | Carrer de Baix, davant de cal Ròmul | <p>Les tombes antropomorfes, també conegudes amb el nom d'olerdolanes, estan excavades a la roca, enterrant-s'hi directament el difunt i cobrint-lo, generalment, amb una tapa de pedra. La cronologia d'aquests enterraments és sempre alt-medieval, concretament dels segles X i XI, per la qual cosa han de correspondre al moment de la fundació del Priorat o una mica anteriors.</p> | 41.4535300,1.7044300 | 391790 | 4589915 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62824-1010.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62824-1011.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Varen aparèixer els anys 1930, abans de la Guerra Civil. El Sr. Ròmul Torrents, propietari de la fàbrica les va fer tapar. Per tant encara hi són, sota les basses. | 85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 62825 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-22 | <p>AAVV (1992) 'Sant Pere de Riudebitlles 1900-1940: vida cultural i associativa' Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. Informació oral d'en Jesús Salius i en Josep Torrents.(abril, maig,1999).</p> | XIX-XXI | <p>Tradicionalment es feien envelats, balls de saló, balls de bastons. Avui es celebra a partir del primer diumenge d'agost (el més proper a Sant Domingo). Encara que fa dècades era costum que comencés el diumenge per acabar el dimarts, els últims anys els actes s'han anat estenent, i ara la Festa comença el divendres i s'acaba igualment el dimarts. Dura, per tant, cinc dies. Són elements tradicionals d'aquesta festa, els envelats dels carrers i la revetlla que, per cert, gaudeix d'una gran popularitat i s'ha mantingut des del canvi de règim. El centre és el Ball de Revetlla a la plaça de les Eres.</p> | 08232-102 | <p>Al menys fa dos segles, la Festa Major era per Sant Pere, o sigui, el vint-i-nou de juny, però el fet que les feines del camp eren a ple rendiment, la Festa Major es va traslladar al dia de St. Enric, és a dir, el 15 de juliol. Finalment, un nou canvi va posposar, encara més, la festa en el calendari, celebrant-la la primera setmana d'agost perquè era més avinent per als pagesos, ja que en aquestes dates havien enllestit les feines del camp. A més a més, s'esqueia que el dia 4 d'agost era la festa del patró dels paperers, St. Domènec, dia en que d'antic els paperers de la conca de l'Anoia celebraven un aplec molt famós. Als anys 20 del present segle, es feia un envelat molt a prop del Centre, al solar on avui hi ha les aules del parvulari de l'escola pública. Durant uns anys també es féu a la banda del darrere, on avui es troba la urbanització Sant Jordi. Els del Casino, per la seva banda, feien l'envelat a la part del darrera del carrer Nou, enmig dels horts. Durant molts anys va venir la Principal de Santa Coloma de Farners, que, a més del ball, també tocava sardanes. Abans de la Festa Major ja s'imprimien uns papers amb tots els balls que tocarien, perquè totes les balladores poguessin apuntar-se el nom del ballador que els havia demanat cada ball. L'any 1926 aquesta llista estava escrita en un 'pay-pay' i a més hi havia impresos els següents versos: 'Festa Major com la de Sant Pere/no n'hi ha en tota l'esfera./ A les 10 missa major/que la dirà el Sr. Rector./ De jorn els bastoners/ja dansen pels carrers./ S'obsequia a les noies/ amb bonics presents i toies./ Hi ha un casat valent/ que vol dansar un vals lent./ N'hi ha un altre d'atrevit/ que de carbasses en va farcit'. Als mateixos anys, i al Centre, per aquest temps, un dels balls que es feia era 'l'Americana de casats', és a dir, un ball en què les parelles casades ballaven formant un cercle. També el ballaven els solters, 'Americana de solters', de la mateixa manera, però en un altre cercle. Des de fa vint anys, el dia de sant Pere es celebren les Dotze Hores d'Esport. Resulta molt interessant la tradició documentada verbalment de que abans (va abandonar-se aquesta costum a fins dels anys 40 del present segle), dues dones amb una imatge d'argent que representava la Mare de Deu de la Candelera i que es traslladava a sobre d'una plata, es passejaven pel poble i ruixaven amb raigs d'aigua perfumada al cap de qui s'ho demanés, previ pagament d'uns diners (Informació oral de la Maria Rosa Martí i l'Araceli Pasqual, juny de 1999. L'almorratxa està en poder de Montserrat Romeu. El 'càntir', com així diuen les Informants, no és sinó una almorratxa de vidre (en queden dos, una sense decoració -a la que no vaig tenir accés- i una altra decorada amb motius florals pintats sobre vidre translúcid). Aquest és un costum molt documentat a Catalunya i que va lligada, com tantes d'altres, a ritus de fecunditat.</p> | 41.4536600,1.7017100 | 391563 | 4589933 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62825-festa-major-sant-pere-de-riudebitlles-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62825-foto-08232-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62825-foto-08232-102-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Com totes les manifestacions festives, aquesta té una gran vitalitat i va canviant amb els anys. Un element destacat és el programa de Festa Major, que ha anat incorporant tot un seguit d'articles sobre la història i el patrimoni de la població. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 62826 | Cal Formaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-formaire | <p>Document de petició d'obres, 1909, Arxiu Municipal. Inventari d'objectes del Museu Molí Paperer de Capellades. Informació oral facilitada per Teresa Pla (maig 1999); Montserrat Alegre, (juny 1999).</p> | XX | <p>Nau industrial rectangular allargada amb coberta a doble vessant, de caire modernista, amb habitatge avui molt remodelada. Es troba al costat d'una derivació del rec de Dalt o rec de la Vila. La façana que dóna al Carrer Nou és composa per una porta i dues finestres quadrangulars. El coronament de l'edifici es fa per mig d'un frontó compost, amb la part inferior recte i la superior circular, per sobre de la cornisa. Aquest frontó acaba en el lateral que dóna al rec en un element circular. Per la part posterior, l'edifici acaba en una superfície rematada per una línia de merlets coronada al centre per un de més gran, esglaonat, en forma piramidal.</p> | 08232-103 | Carrer Nou, 48 | <p>Els Alegre eren originaris de Capellades i, de professió, fusters. Quan van arribar a Sant Pere van començar a fer també tela metàl·lica, i tot junt, una forma. El primer obrador va ser davant cal Teixidor. També van ocupar l'edifici que actualment, encara, és taller de tela metàl·lica (empresa J. Estalella). El 1909, Enric Alegre Soteras, moldista, ja ocupava el nou edifici i va demanar permís a l'Ajuntament per a posar vorera al carrer davant de la fàbrica (Document de petició, Arxiu Municipal). De tota manera, existeix informació oral que diu que no van venir de Capellades fins l'any 1924 (informació oral de Sra. Montserrat Alegre, maig 1999). Van ocupar, també, l'actual casal de cultura (C/ Nou, 37). Especialitzats en formes i filigranes entre elles les de molts dels bitllets de banc de països sud-americans. També treballaven pel paperer Guarro de Carme i els molins de Sant Pere. La plantilla estava formada, bàsicament, per dones, que eren les que cosien les formes i les filigranes. Actualment fan tela metàl·lica, però no produeixen res relacionat directament amb el paper.</p> | 41.4521800,1.7018100 | 391569 | 4589769 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62826-103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62826-1030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62826-1031.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | En l'actualitat, està instal·lada l'empresa J.A. Estalella, de teixits metàl·lics. Al Museu Molí Paperer de Capellades i amb els números d'inventari 381, 478, 484 i 485 existeixen formes fetes per aquesta família de formaires, encara que per la documentació consultada no se sap si les dipositades allà provenen de Sant Pere o de Capellades. | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 62827 | Carrer d'Enric Navarro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-denric-navarro | XIX-XX | <p>Conjunt d'edificis que es troben a la banda de números senars del carrer, en concret, comprèn els edificis entre el número 1 i el número 9. Es tracta d'un conjunt d'habitatges de planta baixa i dos o tres pisos, amb el sistema de portes i finestres habituals a Sant Pere de Riudebitlles. Aquestes cases tenen, en alguns casos, per la seva part posterior, amplis balcons amb balustrades de ceràmica i remats de cràters del mateix material.</p> | 08232-104 | C./ d'Enric Navarro 1-9 | <p>A principis de segle hi havia la fonda de 'cal Font'. Al llarg de l'època franquista el Carrer Nou es va dir d'Enrique Navarro.</p> | 41.4513000,1.7026200 | 391635 | 4589670 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62827-104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62827-1040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62827-1041.jpg | Legal | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | S'ha construït un annex al número 9 imitant els elements arquitectònics d'aquests edificis. | 102|119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 62828 | Cal Carbona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carbona | XX | <p>Habitatge de planta baixa i dos pisos amb edificacions auxiliars adjacents (galliner, cotxera) i hort a la part posterior de la casa. És feta amb pedra vista amb marcs de totxo als elements arquitectònics i la totalitat de l'última planta. La coberta és de doble vessant. La façana és composta per tres accessos coberts amb arc escarser, el central per a cavalleries i els dos laterals per a persones. La planta principal té tres balcons amb reixa de ferro, el central més ample, mentre que la segona planta presenta set obertures tapiades en forma rectangular allargada cobertes amb arc de mig punt. Actualment, la zona d'entrada de cavalleries és l'espai destinat a la venda de begudes i darrera la caixa es pot observar encara el pessebre. A sobre d'aquest espai hi ha un altell on s'emmagatzemava la palla. Més a l'interior, es conserva un celler ple de bótes de vi, al fons del qual encara hi ha els cups de vi, (en un dels quals s'hi han practicat dues portes per accedir-hi). En un nivell superior hi ha una premsa circular amb tots els seus elements conservats i les derivacions cap els diferents cups. Les plantes superiors estan ocupades per l'habitatge dels propietaris. Al seu interior també es conserven diversos atuells relacionats amb la vinya i el vi, que es fan servir com elements decoratius. A la façana lateral, actualment amagada per un garatge, sobre la porta d'entrada a l'habitatge, hi ha una fornícula.</p> | 08232-105 | C./Carretera, 59/61. | <p>L'edifici sempre s'ha dedicat a habitatge i al comerç del vi. Es comprava el vi a petits pagesos de Sant Pere, Sant Quintí, Torrelavit i Canaletes i es portava en carro fins a Sant Sadurní i Barcelona. A la casa hi havia tres matxos.</p> | 41.4505900,1.7030800 | 391672 | 4589590 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62828-105.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62828-1050.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62828-1051.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62828-foto-08232-105-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Mestre d'obres dit 'el Secalló' | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 62829 | Barraca de l'Andreu de la Carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-landreu-de-la-carretera | <p>ARGEMÍ, X.; SADURNÍ, M.T.; SERRA, J. (1999) 'Sant Quintí de Mediona. Evolució socio-econòmica i cultural d'una vila de l'Alt Penedès', Ajuntament de Sant Quintí de Mediona. Informació oral de Pere Marra, (juny 1999)</p> | XIX-XX | <p>Barraca circular de pedra seca amb cúpula cònica construïda per aproximació i superposició de filades de pedres planes i culminada en una coberta de terra - on arrelen plantes com lliris, encara que avui han desaparegut- que li dóna consistència i impermeabilitat. Les obertures a l'exterior consisteixen en la porta d'entrada i, un forat circular al centre de la cúpula, per a fer de xemeneia, que es cobreix amb una pedra plana que es coneix com 'el barret'. L'entrada, la qual presenta una obertura de petites dimensions, és orientada al sud-est.</p> | 08232-106 | Carretera a can Ros (antic camí de Piera) | <p>Avui no es fa aquest tipus de construcció, perduda ja pràcticament la seva utilitat inicial. Per a la seva erecció, com també va ocórrer a vegades amb la dels marges de les parcel·les, era freqüent la intervenció d'artesans especialitzats, el quals trigaven una mitjana d'una jornada sencera, dos homes, per a fer-ne una de petita, i fins a una setmana entre quatre operaris, per a fer-ne una de més gran.</p> | 41.4668300,1.7124200 | 392479 | 4591382 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62829-106.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62829-1060.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62829-1061.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 62830 | Recer a la Vinya del Carbona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recer-a-la-vinya-del-carbona | <p>Informació oral de Pere Marra (juny 1999).</p> | XIX-XX | Presenta desprendiments | <p>Espai a l'aire lliure constituït per dos marges de pedra seca que creen un espai arrecerat dels vents. Es tracta d'un tipus d'element arquitectònic que no arriba a necessitar teulada i que es fa col·locant les pedres que surten en fer els treballs agrícoles als camps.</p> | 08232-107 | Pla del Corral Nou | 41.4660000,1.6982200 | 391292 | 4591307 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62830-107.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62830-1070.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62830-1071.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 62831 | Sant Domingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-domingo | <p>BRASO, Miquel. El ball de Bastons. a MAI ENRERA. Butlletí del Club excursionista de Gràcia. Gener-Febrer 1938. núm. 144. Any XIV. Impremta Torres. Barcelona. Pp.: 5-9. COROMINES, Joan (1996). ONOMASTICON CATALONIAE. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona. Curial edicions catalanes. Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona 'La Caixa' 7 vols. CUSCÓ I CLARASÓ, Joan (1989) El Ball Pla. Vilafranca del Penedès. Edit. Caixa Penedès. GAVÍN, J.M. (1981) 'Inventari d'esglésies. Alt Penedès-Baix Penedès-Garraf', Artestudi edicions, Arxiu Gavín. Arxiu de cal Ròmul, família torrent Arxiu de Fina Arnan Vallès Informació oral de Pere Marra ( juny 1999).</p> | XV-XVII | Les rierades han rebaixat de forma espectacular el llit del riu, emportant-se al seu pas la construcció, la qual històricament sempre s'ha trobat en estat precari. Avui, la vegetació ha engolit de forma inexorable les poques restes d'aquesta ermita semi-rupestre. | <p>De la vella capella, poca cosa en queda però existeix la informació que a l'hivern es veuen les seves escasses restes entre la vegetació. Per informació oral i per les fotografies es pot veure que es tractava d'una petita ermita semi - excavada a l'argila, amb coberta de volta de mig punt (pintada de vermell) i porta amb llinda recta. El paviment era de calç i a sota hi havia una capa de preparació de pedres. Cardús (1936) informa que s'hi va recollir una làpida que portava la data de 1472. Les successives rierades del Bitlles van anar transformant el paisatge, deixant pràcticament inaccessibles les escasses restes, que resten amagades per la densa vegetació. A més, l'excavació de les terrasses en els moments de màxim cabal del riu ha convertit l'antic lloc en un niu penjat dalt de la terrassa actual a la marge dreta del riu. De l'antiga font de Sant Domingo tan sols en queda un vessament incontrolat d'aigua al costat de l'ermita. La imatge de l'any 1934 (del senyor Arnan) i les que dels anys 70 i 80 ens proporciona l'arxiu Gavin son els documents més recents d'aquest lloc.</p> | 08232-108 | Llera del riu de Bitlles | <p>No se sap amb exactitud ni la advocació primera de la antiga capella de Sant Domingo a Sant Pere, ni la data de la seva edificació. Potser aquesta petita construcció rupestre estaria dedicada en un primer moment a un altre sant. Per la seva ubicació al marge dret de la riera, exposada a les freqüents crescudes de la llera del Riudebitlles, la capella ha sofert diversos accidents que l'han deixat en estat de ruïna. Sabem, per la documentació descriptiva de l'interior de l'església (Arxiu particular de Fina Arnan Vallès) que la família de Mora va ser propietària d'aquesta capella al menys durant més de dos segles. A l'arxiu de Cal Ròmul, propietat de la família Torrents, existeixen documents que parlen de la seva administració, així se sap que al 1734, el Marquès de Llió com a propietari d'aquesta capella, pagà una llàntia a Salvador Borrell, courer. Una nota de despeses sense data ens parla del pagament al fuster Pere Rovira per la fabricació d'unes portes i el traginer encarregat de dur-les a la capella. Encara que no hi hagi data en aquest escrit, sabem de l'existència a Sant Pere d'un fuster amb el mateix nom, originari de Capellades i resident el 1711 a Sant Pere que fa obres en el molí draper (MADURELL, 1975, II: 824). Del 20 de febrer de 1736, data un conveni (que regula misses, almoines, etc) entre Joan Sunyer, prior de Sant Pere i Josep de Mora sobre la capella de Sant Domingo a les Quatre Canals. Diu que Domingo de Mora, avi de Josep de Mora i Catà, va manar edificar la capella (s'ha de tenir present que el nom de pila del marquès coincideix amb el del sant) i que el seu nét volia que s'hi fes missa. La capella no parava de construir-se, probablement per les freqüents riuades, així, el 2 setembre de 1740, i una vegada conclosa la festa d'aquell any, encara s'hi fan obres al petit temple. Dos anys després, el juliol de 1742, ja devien haver acabat, i es va poder celebrar l'ofici religiós a la nova construcció. El 25 d'abril de 1757, Miquel Llucià, paperer de Riudebitlles apareix com administrador de la capella la qual es troba al lloc de les 'Quatre Canals'. El Marquès de Llió, que en seguia sent el propietari, li donà les almoines perquè les fes servir per arranjar-la. Vint-i-cinc anys després, al novembre del 1772, la capella havia tornat a patir nous deterioraments. Aquest fet es dedueix de l'escrit posterior a una visita pastoral del bisbe Climent, el qual 'vió que la ermita de Santo Domingo no estaba decente y mandó al prior Plàcido Nadal no se dijese misa en ella'. El mateix dia de la festa de Sant Domènec, el 4 d'agost de 1792 el mateix prior, Plàcid Nadal, en resposta a una carta de la marquesa d'Olzinelles diu que la capella està en molt mal estat per ser 'massa angustiat y estret lo lloch, y se auria de comprar terreno; ab quals circumstancias millor fora ferla de nou en altre paratge mes cómodo'. Al 1936, Cardús la descriu en un estat bastant descoratjador, així , escriu que 'ha desaparegut la meitat de la capella, excavada a la timba, i el camí que hi portava'. Sabem que poc abans de la guerra civil del 1936, s'havien iniciat els treballs de fonamentació d'una nova capella en terrenys de Cal Rafeques aproximadament a sobre del lloc de la capella vella. La guerra va aturar la construcció i també va fer desaparèixer una tradició. En un document conservat a l'arxiu particular de Fina Arnan Vallès, acompanyat d'una fotografia datada l'any 1934, el senyor Arnan descriu l'antiga capella: 'Mireu-la en aquesta bella vista. Ella ens parla d'una antiga tradició de més de tres centúries en que els nostres abans-passats hi celebraven totes les festes més populars de l'any. Un dels més típics aplecs, el dia 4 d'agost, diada del seu patró Sant Domènec'. Sabem, segons informació de Josep Arnau, transcrita per Joan Cuscó i Clarasó (1989: 91), que l'any 1937 encara se celebrava l'aplec de Sant Domingo i en ell s'havia ballat, antigament, una variant del 'ball pla', pròpia de la comarca.</p> | 41.4539800,1.7065800 | 391970 | 4589962 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62831-108.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Sant Domènec, la festivitat del qual es celebra el 4 de agost va ser el fundador de l'ordre de frares predicadors o dominics i creador de l'oració del Sant Rosari. A Barcelona, i al claustre de l'antic convent de Santa Caterina va existir el pou de Sant Domènec, on el dia del sant la gent anava a agafar aigua. Cremat el convent, la devoció va passar a les monges de Montsió, i el pou miraculós va quedar sota l'actual mercat de Santa Caterina (AMADES, 1985, IV: 728 i s.). Sant Domènec era patró de l'aigua, segons la veu popular, i el tenien per advocat alguns oficis dels que empraven molta aigua per a llur feina: com el dels paperaires, que tenien establerts llurs molins a la conca del riu Anoia. Així, el dia en que es commemorava el sant era costum en molts llocs, que els moliners de paper, per tal d'assegurar que el molí no rodaria per cap motiu, lligaren amb cordes i cadenes les rodes que prenien l'aigua (AMADES, 1985, IV: 738). | 94|95|119 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 62832 | Barraca de Feixa del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-feixa-del-riu | <p>Informació oral de Pere Marra, (juny 1999).</p> | XIX-XX | Es troba a la intempèrie | <p>Excavació hipogea realitzada en un marge relativament vertical i alt de graves. Es tracta d'una construcció no massa fonda, amb una única obertura a l'exterior d'un metre i mig d'alt aproximadament i uns vuitanta centímetres d'ample. L'interior es composa d'una sala de secció circular i planta ovalada d'uns seixanta centímetres d'ample per un metre i mig de llarg.</p> | 08232-109 | A la llera del riu de Bitlles | <p>Avui ja no es fa aquest tipus de construcció (encara que s'han realitzat fins ben entrat el present segle), perduda ja pràcticament la seva utilitat inicial. Per a la seva excavació, a vegades calia la intervenció d'artesans especialitzats.</p> | 41.4545200,1.7061000 | 391931 | 4590023 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62832-foto-08232-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62832-foto-08232-109-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 62734 | Molins de Dalt / Cal Jan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/molins-de-dalt-cal-jan | <p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. AAVV (1990) El Paper. Programa de Festa Major. Sant Pere de Riudebitlles CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 17, nota 61-63 Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. E XCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà . INVENTARI..(1986) 'L'Alt Penedès' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 148-153, Barcelona, Generalitat de Catalunya. MADURELL I MARIMON, J. M. El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. Barcelona. Fundació Salvador Vives Casajuana. ROSSELLÓ, Joan; MORERA, Lluís (1988) 'L'arquitectura paperera al Penedès. Un patrimoni oblidat', Miscel·lània penedesenca, pp. 242-253, Institut d'Estudis Penedesencs TORRENTS, J. (s.d.) Sant Pere de Riudebitlles. Text mecanografiat. Sant Pere de Riudebitlles. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs</p> | XVIII-X | Restaurat tot conservant però alguns elements antics de notable interès com la gran roda hidràulica de fusta. | <p>El conjunt de molins conegut com els Molins de Dalt o de Cal Jan, aquest últim hipocorístic d'un dels seus amos, el Joan Valls, que va néixer a la segona part del segle XIX, està format pel molí fariner de Dalt, Cal Moliner o Molí Vell, el molí del Mig o de Cal Jan (fabricava paper floret.), i el molí de Baix, i es troben localitzats en una peça de terra segurament coneguda al segle XVIII com 'molí de Codorniu'. És tracta de tres edificis de planta baixa, pis i golfes. Aquestes darreres presenten gran quantitat de finestres o 'ventanes' a l'assecador de paper. Tots tres edificis presenten els ràfecs amb teules pintades amb motiu de dent de llop. L'edifici superior té planta en forma de L i posseeix tres pisos amb coberta a doble vessant. La porta es troba a la part esquerra d'un dels costats estrets. Està rematat per un coronament de forma lanceolada. Al frontis hi ha un medalló a la façana amb una data, 1901 i per sota tres lletres, J A Q, o sigui Josep Albet Quintana. A la paret S hi ha un rellotge de sol. El molí del Mig té forma de T, amb tres pisos en terrasses i està unit al molí de Baix. En aquest molí central, s'aprecia una porta coberta amb arc de mig punt amb dovelles fetes amb pedra de turó i s'aprecien les restes del pas del canal tapiat a la paret E. Actualment s'utilitza com a habitatge. El molí de Baix presenta forma allargada N-S, amb tres pisos aterrassats i coberta a doble vessant. L'extrem N està rematat per un coronament escalonat, sota el que hi ha esgrafiat un frontó partit, al centre del qual dins d'un cercle s'observa l'escut de Catalunya. En un pla del començament del segle XIX, es representen aquests molins junt a la bassa que alimentava el molí fariner, un aljub que emmagatzemava l'aigua per als molins paperers, i a les immediacions, un pou. Tot això encara existeix, tanmateix, el seu us ha deixat de ser important. S'ha de destacar com a elements mobles d'aquest conjunt, una pila antiga desfibradora de draps que des de fa anys fa de recolzament d'una escala que puja fins l'eix de la gran roda de fusta que per la seva importància, s'inclou en fitxa apart.</p> | 08232-11 | A la dreta del camí, pujant a Sant Jeroni | <p>La primera referència documentada de l'activitat paperera en el municipi correspon a l'escriptura d'establiment emfitèutic atorgada el 8 de novembre de 1625 per Joaquím-Llàtzer Bolet i Vilar, domiciliat a Barcelona i Vilafranca a favor d'Onofre Moret, paperer de Sabadell, aleshores habitant de Sant Pere de Riudebitlles. De tota manera un document anterior, de 1527, ofereix noves dades que indueixen a pensar en la fabricació de paper a Sant Pere en unes dates més antigues. En aquest document l'abat de Montserrat, Pedro de Burgos i la comunitat del monestir, concedeix llicència a Joan Miquel, pagès del lloc de Sant Pere de Riudebitlles, per construir un o més molins fariners o paperers en una peça de terra nomenada 'Lloranàs'. Des del primer quart del segle XVII, hi ha dos paperaires d'ofici a Sant Pere, Jeroni Ribes i Onofre Moret, els quals firmaren un contracte per fabricar en exclusiva paper per a Esperança. Les primeres notícies del segle XVIII d'una indústria paperera en aquest punt (Molí de cal Jan) són del 30 de desembre de 1717, quan Jeroni de Miquel Tormo i de Recasens formalitza la venda d'un molí draper (que abans havia estat paperer) a Antoni Rovira, casat amb Francesca Ferrer, de Sant Pere, i Antoni Joan Rovira, ambdós rellotgers de Barcelona d'origen mallorquí que foren els principals impulsors de la construcció i implantació ja definitiva de la indústria paperera a la vila. Els compradors van buscar l'aliança econòmica d'en Josep de Mora i de Catà, primer marquès de Llió. Aquesta fabrica es dedicà a la producció de paper des del 28 de juny de l'any 1748, quan es firmà la societat perpetua per construir i explotar molins paperers entre Antoni-Joan Rovira i el Marqués de Llió. A més d'arranjar el molí que ja existia (probablement el molí vell), es van bastir dos molins més al costat. Aquesta societat serà l'origen de la base industrial paperera de Sant Pere. Antoni-Joan Rovira, el 5 d'abril de 1754 contractava amb Jaume Francesc Domènech, de Capellades, i Salvador Pasqual, de La Torre de Claramunt, tots paperaires d'ofici, l'arrendament per cinc anys del molí paperer anomenat Molí Vell de Dalt, 'totum illum molendinum papirarium vulgo appellatum Molí Vell de Dalt'. Entre els pactes establerts al contracte, es fa referència a un molí fariner que l'arrendador, Rovira, tenia al costat del citat molí paperer, molí aquest situat a baix de l'anterior, ja que els pactes assenyalen l'obligació concreta dels llogaters de que quan buidessin les piles del dit molí paperer, haurien de deixar córrer les aigües cap el molí fariner. Encara avui es poden veure al lloc dues altres rodes a més de la que encara està dempeus. A aquestes rodes fa referència un dels pactes del citat contracte 'Ítem, que en lo cas de romprerse algun collferro, rodas,..'. De tota manera, el 30 de novembre de 1760 Antoni-Joan Rovira estava completament arruïnat i va vendre el molí fariner i els dos molins paperers que tenia, entre ells, aquest. Van ser adquirits tots pel marqués de Llió, convertint-se en el major propietari de molins de la conca del riu de Bitlles. Sembla que tot plegat va fer augmentar l'oferta de mà d'obra. Efectivament, es registra en aquests anys l'arribada de molts treballadors de pobles veïns. Aquest fet s'evidencia amb l'aparició de nous cognoms al poble. I també amb un canvi en la distribució sectorial del treball: els pagesos continuen sent majoritaris, però el seu pes relatiu baixa. En canvi, augmenten espectacularment els paperers i aquells oficis que s'hi relacionen (els mestres de cases, els fusters, els ferrers de ferro i els calderers). Els molins de Dalt, eren els primers a aprofitar l'aigua del rec. Josep Albet Quintana va restaurar l'edifici del molí Vell o fariner al 1901, per cert, que aquest edifici encara era en actiu el 1936. Aquest industrial era oncle de Remull Torrents Albet, i va adoptar aquest com a hereu ja que no tenia fills. Vivia a Gelida i va comprar totes les propietats del Marquès a Sant Pere.</p> | 41.4506400,1.6990000 | 391331 | 4589601 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62734-034067.jpeg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Actualment acull una de les instal·lacions papereres més modernitzades de Sant Pere de Riudebitlles. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 62833 | Barraca de feixa al Camí Nou de Turrò | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-feixa-al-cami-nou-de-turro | XIX-XX | <p>Excavació hipogea realitzada en un marge relativament vertical i alt d'argila. Es tracta d'una construcció no massa fonda, amb una única obertura a l'exterior d'un metre i mig d'alt aproximadament i uns vuitanta centímetres d'ample, feta d'obra. L'interior es composa per una sala de secció circular i planta ovalada d'uns 60 centímetres d'ample per dos metres de llarg.</p> | 08232-110 | Camí Nou de Turrò, prop del Corral del Martí | <p>Avui ja no es fa aquest tipus de construcció (encara que s'han realitzat fins ben entrat el present segle), perduda ja pràcticament la seva utilitat inicial. Per a la seva excavació, a vegades calia la intervenció d'artesans especialitzats.</p> | 41.4589600,1.7040600 | 391768 | 4590518 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62833-110.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62833-1100.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62833-1101.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 62834 | Barraca del MartÍ Ribas II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-marti-ribas-ii | <p>ARGEMÍ, X.; SADURNÍ, M.T.; SERRA, J. (1999) 'Sant Quintí de Mediona. Evolució socio-econòmica i cultural d'una vila de l'Alt Penedès', Ajuntament de Sant Quintí de Mediona. Informació oral de Pere Marra (juny 1999).</p> | XIX-XX | Ja està molt oculta per la bardissa, cosa que fa preveure una desaparició a curt o mitjà termini. | <p>Barraca circular de pedra seca amb cúpula cònica construïda per aproximació i superposició de filades de pedres planes i culminada en una coberta de terra, on arrelen plantes com lliris, que li donen consistència i impermeabilitat. L'obertura a l'exterior consisteix en la porta d'entrada, la qual té la llinda feta amb una pedra plana. Està orientada a l'Est, i mig menjada per les bardisses.</p> | 08232-111 | Prop del Mas Isard | <p>Avui no es fa aquest tipus de construcció, perduda ja pràcticament la seva utilitat inicial. Per a la seva erecció, com també va ocórrer a vegades amb la dels marges de les parcel·les, era freqüent la intervenció d'artesans especialitzats, el quals trigaven una mitjana d'una jornada sencera, dos homes, per a fer-ne una de petita, i fins a una setmana entre quatre operaris, per a fer-ne una de més gran.</p> | 41.4659800,1.6990200 | 391359 | 4591304 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62834-111.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62834-1110.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62834-1111.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 62835 | Tossal del Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tossal-del-rei | IV aC-V | Es tracta d'una troballa superficial | <p>Jaciment ubicat a la zona de la carretera de Canaletes i que va ser detectat al passar les canonades del gas. Es tracta de restes superficials de ceràmica ibèrica i romana.</p> | 08232-112 | Carretera de Canaletes | 41.4605000,1.7092200 | 392201 | 4590683 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62835-112.jpg | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 81|83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 62836 | Jaciment C-15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-c-15 | Es tracta d'una troballa superficial | <p>Jaciment superficial amb restes ceràmiques descrites com a neolítiques.</p> | 08232-113 | C-15 | <p>Prospecció realitzada durant la construcció de la carretera C-15</p> | 41.4544300,1.6961500 | 391100 | 4590025 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62836-113.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 78 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 62837 | Camí del Torró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-torro | Es tracta d'una troballa superficial | <p>Es tracta d'un jaciment trobat durant el seguiment dels treballs de la rasa del col·lector de les aigües residuals. El material recuperat són restes de sílex tallats de tipus mosterià.</p> | 08232-114 | C-15 | 41.4567200,1.7068100 | 391994 | 4590266 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62837-foto-08232-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62837-114.jpg | Legal | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 77|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 62838 | Carrer del Call | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-call | <p>PERARNAU, J., El procés inquisitorial barceloní contra els jueus Janto Almuli, la seva muller Jamila 1 jucef de quatorze (1341-1342), Revista de Teologia, n. 4, 1979</p> | <p>Carrer del casc antic de petit recorregut, estret i en forma sinuosa que conecta la Plaça de les Eres amb la Plaça de l'Església. Els habitatges estan molt reformats però alguns encara mantenen la façana típica de principis de segle XX amb balconades de ferro forjat.</p> | 08232-115 | Carrer del Call, Sant Pere de Riudebitlles | <p>El nom i la documentació que acredita la presència de jueus al poble podrien significar que en dit carrer es concentraria la població jueva. En un document inquisitorial de 1341 apareixen citats Janto Almuli i la seva muller, acusats de criptojudaisme i que havien estat batejats a Sant Pere de Riudebitlles. En un altre document de 1347 apareix citada la vídua de Gentov Atzarello que ven unes propietats per pagar els deutes a Guillem de Pasada de Sant Pere de Riudebitlles.</p> | 41.4536400,1.7024700 | 391626 | 4589930 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62838-115.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62838-1150.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62838-1151.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 62839 | Document del mil·lenari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/document-del-millenari-0 | <p>Muntaner i Alsina, C.: (2011) Sant Pere de Riudebitlles-segle XVIII. Programa de Festa Major de 2011. Sant Pere de Riudebitlles.</p> | XI | <p>Es tracta d'un pergamí de data 13 de març de 1011 i és una donació del terme que fan Guifré i la seva muller Guisla, senyors de lloc, al monestir de l'Illa Gallinària (Itàlia). Es tracta de la primer notícia que es té de Sant Pere de Riudebitlles.</p> | 08232-116 | Palau del Lloctinent. C/Comtes 2. Barcelona | 41.4555100,1.7028000 | 391657 | 4590137 | 1011 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 62840 | Làpida de l'església de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapida-de-lesglesia-de-sant-pere | <p>Aricle aparegut ala revista de la festa major</p> | <p>Làpida amb una inscripció ubicada a la part baixa de la paret central exterior de l'absis de l'església de Sant Pere. La inscripció diu: 'SE COMENSA LA/PNT OBRA SENT IU/RATS NO(?)FERRER/IACME ROMEU IACINTO/ESTEVE 1630(50)</p> | 08232-117 | Plaça de l'Església, s/n | <p>La inscripció fa referència a les obres iniciades a mitjans del segle XVII per engrandir l'església. Els noms que apareixen són els jurats representants del poble. Amb aquestes obres es va allargar l'edifici. El fet que apareguin els noms dels càrrecs muncipals pot fer referència a que el Bisbat no va donar suport econòmic a dites obres i es tracta d'una actuació directa del municipi.</p> | 41.4538200,1.7033400 | 391699 | 4589949 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 62841 | Relleu de la portalada de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/relleu-de-la-portalada-de-lesglesia | <p>MORGADES, J.B. (1994) 'Tot imaginant la nostra història', Sant Pere de Riudebitlles.</p> | XII-XIII | <p>L'element a remarcar en les figures escolpides que apareixen en la senzilla portalada de l'església és la presència de les fulles de la planta que dona nom al riu i per extensió al municipi. Es tractarien de decoracions vegetals i de la planta que la figura que representa a Sant Pere porta a la seva mà esquerra. El riu és conegut com Berilas o Birlas al segle X, Rivobirlas i Riobirllasen al segle XI, al segle XII ja era Rivo de Birle o Ridebirles d'on derivaria en l'actual Riudebitlles. 'Berila' seria una deformació de 'berula' que era el nom en llatí dels créixens.</p> | 08232-118 | Plaça de l'Església s/n | <p>L'església correspon a la de l'antic Priorat benedictí fundat abans de l'any 1026, encara que les restes més antigues de l'actual semblen correspondre al segle XII, amb reformes dels segles XVII, XVIII i XIX. Al Cartulari de Sant Cugat es pot llegir la primera referència documental on es cita segurament aquesta església, dedicada a Santa Maria i Sant Pere, datada el febrer del 917, i diu '...prope auro annolia, vel rio de Birlas, ubi ecclesia sita est in onore Sancte Maria et Sancti Petri'. El 1331, es sap que existia una comunitat religiosa en el Priorat de Sant Pere, composta de quatre monjos sota la supervisió d'un prior. L'any 1346, essent prior Nicolau, aleshores també Cardenal, els veïns van voler que a càrrec seu es pagués una campana, un guarda a l'església, així com el manteniment de l'edifici i ornaments, entre d'altres coses. Després de pledejar es va arribar al compromís que les campanes les havien de fer i pujar al campanar els mateixos veïns; els ornats, els sagristans; també els veïns havien de pagar el salari de la guarda de l'església, i el prior, el menjar. A més a més d'aquestes càrregues econòmiques, de les obres de l'església i el Pont, els parroquians havien de pagar els materials (s/d, Documents relatius a la capella de Santo Domingo, ss. XVIII-XIX). El 1406, Don Pedro de Luna, després papa Benet XIII, va ser prior d'aquesta comunitat, amb una desgraciada gestió que va empobrir considerablement el priorat. El 1632, l'església devia resultar petita, doncs els santperencs van sol·licitar a l'abat suport econòmic per ampliar-la, en funció de l'antic acord del segle XIV, però no ho van aconseguir. De moment no se sap qui va pagar finalment les obres, però, el 13 de gener del 1650, s'adjudicaren les obres d'ampliació de la nau eclesial romànica. Restes d'elements gòtics encara visibles, indiquen que aquesta no era la primera ampliació. L'església, ara parroquial, fou reedificada entre el 1778 i el 1780, afegint elements d'estil barroc. El 1802, la parròquia va començar a ser regida per capellans del bisbat i no per monjos de Montserrat. El 1888 s'inicien les obres de la nova capella del Santíssim, obra d'estil neogòtic, manada fer per Mossèn Otzet (enterrat en aquest lloc). Aquesta ocupa una antiga construcció rectoral just al costat de l'església i el campanar. Es conserven part dels plànols originals, obra del mestre Miquel, de Sant Pere, continuador d'una antiga nissaga de mestres d'obres. Les portes metàl·liques d'aquesta capella, també d'estil neogòtic, les va pagar mossèn Aleix Prats i Mas. Com a d'altres llocs, també aquesta església va patir un incendi l'any 1936. Segons l'inventari del tresor artístic de les parròquies de la diòcesi de Barcelona de l'any 1926 hi havia tres altars dedicats respectivament a Santa Margarida, d'estil neoclàssic, a Sant Josep, d'estil barroc i al Sant Crist, d'estil rococó, a més de l'altar major, d'estil neoclàssic, datat del 1804. En referència a la rectoria, cal dir que arrel de la desamortització de Mendizabal es va obrir un procés de venda d'aquesta com a propietat de l'orde benedictina. En un expedient obert amb ocasió del plet plantejat per l'Ajuntament sobre la propietat de la casa i hort del rector, es donà a l'any 1822 amb certa precisió la situació de la casa rectoral: '.. La casa rectoral con su huerto que se halla edificada (..) en el lado de su iglesia parroquial linda (..) por oriente y mediodía con la calle mayor, a poniente con el cementerio común, y por cierzo con el edificio de su iglesia parroquial..'. En una nota marginal de l'expedient es diu que a l'arxiu de Montserrat hi ha el títol de propietat de la casa i que no hi ha raó per considerar-la propietat del poble. Finalment, en el període 1863-1867 es va procedir a la reparació de la rectoria. Pel que respecta a l'hort del mossèn, hi ha fotografies antigues del pati amb arcades. Amb motiu de l'asfaltat dels carrers, aquests es van eixamplar fent més petit l'esmentat hort.</p> | 41.4538000,1.7032900 | 391695 | 4589947 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62841-118.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62841-1180.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62841-1181.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 92|85 | 47 | 1.3 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 62842 | Font del Royo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-royo | <p>Córdoba, Manel, 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'</p> | Només queda una petita surgència al terra | <p>Font ubicada a prop d'un antic molí fariner. Només queda una petita surgència que crea un petit bassal molt superficial. Molt a prop encara queden restes de la roda de molí i d'un salt d'aigua.</p> | 08232-119 | Camí de Baix, passat el pont de l'Altra Banda | 41.4489300,1.6969300 | 391156 | 4589414 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62842-foto-08232-119-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 62735 | Salt d'aigua i roda hidràulica de cal Jan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-daigua-i-roda-hidraulica-de-cal-jan | <p>EXCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. INVENTARI..(1986) 'L'Alt Penedès' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 148-153, Barcelona, Generalitat de Catalunya.</p> | XIX-XX | La roda ha estat restituïda | <p>El conjunt de molins conegut com els Molins de Dalt o de Cal Jan, està format pel molí fariner de Dalt, Cal Moliner o Molí Vell, el molí del Mig o de Cal Jan i el molí de Baix. L'edifici superior té planta en forma de L i tres pisos amb coberta a doble vessant. A l'extrem NW del molí fariner, existeix una derivació del rec de Dalt, que al salvar el desnivell provoca un petit salt d'aigua que avui cau sobre una roda de fusta que es conserva com a element decoratiu ja que ha perdut la seva funcionalitat primitiva. Al seu costat, dos buits de mida diferent recorden la seva utilització com a lloc on s'allotjaven altres rodes de fusta que completaven la força motriu que era transportada a la maquinària del molí. Els propietaris de la fàbrica han disposat als seus peus alguns elements de terrissa decorativa, aliens al conjunt. Es interessant també una peça que, fora del seu context original, es possible que sigui la única que ha perdurat de la maquinària primitiva de l'interior dels molins paperers. Es tracta d'una pila desfibradora de draps que des de fa anys fa de recolzament d'una escala que puja fins l'eix de la gran roda de fusta.</p> | 08232-12 | A la dreta del camí, pujant a Sant Jeroni | <p>Aquesta roda i salt formen part del conjunt fabril més antic de Sant Pere, així com del rec de Dalt i en aquelles fitxes es pot trobar referència històrica d'aquells elements. Encara avui es pot veure el lloc on s'allotjaven dues rodes a més de la que encara està dempeus. A aquestes rodes fa referència un dels pactes d'un contracte signat el 5 d'abril de 1754 'Ítem, que en lo cas de romprerse algun collferro, rodas, ...'.</p> | 41.4505000,1.6990000 | 391331 | 4589586 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62735-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62735-120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62735-121.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Encara que l'element motriu de les rodes hidràuliques sigui antic, aquesta en concret podria datar-se a les darreries del XIX o, més probablement, al XX. | 98|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 62843 | Font de la mina del Molí de can Jan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mina-del-moli-de-can-jan | <p>Córdoba, Manel, 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'</p> | Zona que necessita ser netejada | <p>Mina canalitzada cap el molí d'en Pere Valls. Es tracta d'una petita surgència aprofitada per portar aigua fins el molí.</p> | 08232-120 | A la dreta del camí, pujant a Sant Jeroni | 41.4486600,1.6970500 | 391165 | 4589384 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 62844 | Font de l'Oliverar del Rafecas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-loliverar-del-rafecas | <p>Córdoba, Manel, 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'</p> | Cobert de vegetació, només hi ha aigua quan plou | <p>Font que ja no raja i que només presenta uina surgència quan plou. Està molt coberta de vegetació.</p> | 08232-121 | A la zona coneguda com Corral del Riu | 41.4625100,1.6932500 | 390871 | 4590926 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 62845 | Font dels Morgats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-morgats | <p>Córdoba, Manel, 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'</p> | S'ha canalitzat sense seguir cap criteri mediambiental | <p>Petita cavitat que recull l'aigua que surgeix de manera natural formant un vas natural. La seva canalització ha provocat que l'aigua que brolla sigui escassa..</p> | 08232-122 | A prop del Torrent d'en Guilló a la seva intersecció amb la carretera BP 2151 | 41.4512800,1.6918600 | 390736 | 4589681 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Difícil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | També coneguda com font dels Marrugats | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 62846 | Font del Pont Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pont-nou | <p>Córdoba, Manel, 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'</p> | <p>Ubicada al costat de l'Aqüeducte. Forma part del Parc Nou. Es tracta d'una petita font d'obra.</p> | 08232-123 | Al costat del Pont Nou | 41.4500100,1.6922600 | 390767 | 4589540 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||||
| 62847 | Font de la mina del poble | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mina-del-poble | <p>Córdoba, Manel, 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'</p> | Difícil manteniment | <p>Mina que porta aigua a les cases del voltant. Està ubicada sota uns plataners dins del torrent.</p> | 08232-124 | Al Sud del Pont Nou al torrent de Maria d'Anqueso | 41.4491200,1.6908100 | 390645 | 4589443 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Difícil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 62848 | Font del Molí de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-de-la-font | <p>Córdoba, Manel, 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'</p> | Ja no està en ús | <p>Petit broc que permetia la sortida d'aigua d'un sobreeixidor del molí. Ara ha quedat tancada i no es té accés.</p> | 08232-125 | Al barri de l'Altra Banda. Sant Pere de Riudebitlles | 41.4544300,1.7054700 | 391878 | 4590014 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Restringit | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 62849 | Font de dins del Molí Carol (Molí Cardús) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-dins-del-moli-carol-moli-cardus | <p>Córdoba, Manel, 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'</p> | Manca de manteniment | <p>Petita aixeta metàl·lica clavada a la pedra que dona accés a la mina. L'aigua raja sobre una pila de pedra adossada a la paret.</p> | 08232-126 | Molí Cardús | 41.4545000,1.7037200 | 391732 | 4590024 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62849-1260.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62849-1261.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 47 | 1.3 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 62850 | Font del Llorer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-llorer | <p>Córdoba, Manel, 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'</p> | <p>Es tracta d'una petita bassa que fa de font. Normalment presenta aigua. El seu nom ve de que està sota d'un gran llorer.</p> | 08232-127 | A ls zona NO del terme, a prop de Cal Regata de Dalt | 41.4676700,1.6922600 | 390797 | 4591500 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||||
| 62851 | Font de cal Bardera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-bardera | <p>Córdoba, Manel, 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'</p> | <p>Es tracta d'un petit toll d'aigua producte s'una petita surgència.</p> | 08232-128 | A la zona de Cal Bardera i a prop del Bosc de Cal Forner | 41.4716400,1.7033700 | 391731 | 4591927 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||||
| 62852 | El Camí del riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cami-del-riu | <p>El camí del riu, un itinerari de 43 quilòmetres per descobrir i gaudir d'aquests espais fluvials, de la gran diversitat d'ambients que ofereixen i dels paisatges de gran atractiu i bellesa de l'Alt Penedès. En el seu tram per Sant Pere de Riudebitlles passa per la vila i per algunes zones d'interès del municipi com el Pont Nou o el Pèlag Bullidor o els molins paperers. El tram que passa per Sant Pere de Riudebitlles</p> | 08232-129 | Al voltant del riu Riudebitlles | <p>Per això, els ajuntaments de Sant Sadurní d'Anoia, Subirats, Torrelavit, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona i Mediona van signar un compromís per protegir, conservar i millorar els espais fluvials d'aquests rius. Fruit d'aquest compromís neix</p> | 41.4490600,1.6922200 | 390762 | 4589434 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62852-1290.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2153 | 5.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 62736 | Pont del Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-sabater | <p>GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà.</p> | XIX-XX | Mig pont està refet | <p>Petit aqüeducte d'una derivació del rec de Dalt que salva el torrent Cuitó. La meitat esquerra és feta bàsicament de totxo, tant els pilars com els quatre arcs conservats, essent de còdols i pedra de turó la part superior del carcanyol (sota del caixer) i les cantoneres d'alguns pilars. Fa uns vint anys va ser restaurat, tot substituint els arcs caiguts, a la part dreta, per set pilars de totxo i la pedra de turó del canal per un caixer de formigó, de tal manera que, actualment la meitat de l'aqüeducte és d'arcs i l'altre meitat és perfectament horitzontal.</p> | 08232-13 | Sobre el Torrent Cuitó | <p>Es tracta d'una derivació del rec de Dalt, per tant la història general de l'element s'ha d'inserir dins la general del rec.</p> | 41.4480300,1.7029300 | 391655 | 4589306 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62736-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62736-130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62736-20191024124740.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 98|94 | 49 | 1.5 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 62853 | Pèlag Bullidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pelag-bullidor | <p>Es tracta del pèlag més gran dels que es pot trobar al riu de Bitlles. Es forma un petit ràpid que s'escola entre dues roques i dona la sensació que bulli, d'aquí el nom de Pèlag Bullidor.</p> | 08232-130 | Riu de Bitlles. Al seu darrer tram al municipi | 41.4548900,1.6933000 | 390862 | 4590080 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62853-201910021215140.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62853-201910021214460.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | Tradicionalment era el lloc on la majoria de nois del poble aprenien a nedar. Forma part del Camío del Riu. | 2153 | 5.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 87622 | Barraca de la Costa de Sogas III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-costa-de-sogas-iii | XIX | Es troba en estat ruïnós. | <p>Barraca situada sobre un marge parcialment coberta de vegetació. És una construcció de planta rectangular feta de pedra lligada amb morter. Estava coberta amb volta de maó pla, actualment esfondrada. La façana es troba també enderrocada en la seva pràctica totalitat, tot i que s'observa part del brancal ceràmic de la porta.</p> | 08232-131 | Costa de Sogues | 41.4675800,1.7116400 | 392415 | 4591466 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87622-20191106123151.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87622-20191106123130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87622-20191106123103.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 87623 | Barraca del Corral del Gili | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-corral-del-gili | XVIII-XX | <p><span><span><span>Barraca de vinya situada a les vinyes del corral d'en Gili. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars.</span></span></span></p> | 08232-132 | Corral del Gili | 41.4617000,1.6933600 | 390879 | 4590836 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87623-20191024145144.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 87624 | Barraca de la Costa de Sogas II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-costa-de-sogas-ii-0 | XVIII-XX | <p><span><span><span>Barraca de vinya situada en una zona de matollar. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars.</span></span></span></p> | 08232-133 | Costa del Sogas | 41.4650600,1.7091600 | 392204 | 4591189 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87624-20190925155405.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87624-20190925155426.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87624-20190925155444.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 87625 | Barraca de Mirambé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-mirambe | XIX | La coberta presenta deficiències. | <p>Barraca situada al peu d'un camí. És una construcció de planta rectangular amb la coberta a un vessant que fa el desaiguat a la façana lateral. Feta de pedra i revestida amb morter de calç, presenta una porta amb llinda de fusta. A l'interior s'hi pot observar les bigues de fusta i l'encanyissat de la coberta.</p> | 08232-134 | Mirambé | 41.4673600,1.7076500 | 392082 | 4591447 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87625-20191120111441.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87625-20191120111338.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 87626 | Barraca del camí de Turró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-turro | XX | Es troba en estat ruïnós. | <p>Barraca situada a peu del camí. És una construcció de planta rectangular que té la coberta a un vessant que fa el desaiguat a la part posterior, parcialment enderrocada. A la part frontal hi ha una porta d'arc pla ceràmic. És feta de pedra lligada amb morter. Està parcialment coberta de vegetació.</p> | 08232-135 | Camí de Turró | 41.4621100,1.7001200 | 391444 | 4590873 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87626-201910241644460.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 87627 | Camí de Piera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-piera | <p>El camí antic per anar de Sant Pere de Riudebitlles a Piera té el seu començament al barri de l'Altrabanda. D'aquí surt en direcció nord en direcció a Canaletes. Actualment es troba asfaltat en la seva pràctica totalitat.</p> | 08232-136 | Sector nord est del terme municipal | 41.4568700,1.7069900 | 392009 | 4590283 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||||
| 87628 | Camí vell de Sant Quintí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-sant-quinti | Només se'n conserva un tram | <p>Camí antic que s'utilitzava per anar des de Sant Pere de Riudebitlles a Sant Quintí de Mediona. Des del nucli, passava prop de la fàbrica dels Valls, fins a Morgats, on hi ha l'únic tram ben conservat del camí. Seguia per les Toeses fins arribar al terme veí. </p> | 08232-137 | Sector de ponent del terme municipal | 41.4522500,1.6921400 | 390761 | 4589789 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||||
| 87629 | Capelleta del carrer Major, 30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-del-carrer-major-30 | XX | <p>Capelleta situada a la façana d'una casa del carrer Major. Es tracta d'una fornícula en forma apuntada, amb un marc de pedra motllurada i un ampit amb acabament en forma triangular. A l'interior hi ha una imatge de la Mare de Déu, de factura contemporània. A sota hi ha una placa on hi consta gravat: 'RECORD PERENNE DE LA NOSTRA DEVOCIÓ A LA VERGE SANTÍSSIMA ANY SANT MARIÀ 12 D'OCTUBRE DE 1954'.</p> | 08232-138 | C. Major, 30 | 41.4534300,1.7033100 | 391696 | 4589905 | 1954 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 87630 | Carrer de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-baix-3 | XIV-XX | <p>Carrer situat al nucli antic de Sant Pere de Riudebitlles. Segueix el traçat irregular característic de la disposició medieval del carrer, tot vorejant la part exterior del Palau dels Marquesos de Lió i seguint sota un pas cobert del mateix fins arribar al carrer Major. A banda del Palau, al carrer hi ha diverses cases d'interès, de tres nivells d'alçat i obertes amb portalades adovellades. </p> | 08232-139 | Nucli antic de Sant Pere de Riudebitlles | 41.4536400,1.7037100 | 391730 | 4589928 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87630-20190918134652.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87630-20190918142014.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87630-20190918134322.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 87631 | Carrer dels Quadres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-dels-quadres | XIV-XX | <p>Carrer situat al nucli antic de Sant Pere de Riudebitlles. Segueix el traçat irregular característic de la disposició medieval del carrer, tot delimitant el sector de ponent del mateix fins enllaçar amb el carrer Major. Conserva algunes cases antigues, de tres nivells d'alçat i portals de pedra treballada. </p> | 08232-140 | Nucli antic de Sant Pere de Riudebitlles | 41.4539500,1.7024900 | 391628 | 4589964 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87631-20190918155909.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87631-20190918160051.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87631-20190918160243.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 87632 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-26 | XIV-XX | <p>El carrer Major és el carrer principal del nucli antic de Sant Pere de Riudebitlles. Segueix el traçat de disposició lineal, des de la plaça de les Eres fins al Palau dels Marquesos de Lió. Està format per cases entre mitgeres situades a banda i banda del carrer, de tres nivells d'alçat i algunes d'elles obertes amb portalades de pedra treballada. </p> | 08232-141 | Nucli antic de Sant Pere de Riudebitlles | 41.4534600,1.7029700 | 391668 | 4589909 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87632-20190918132519.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87632-20190918132817.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 87633 | Casa del carrer Major, 35 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-35 | XV-XX | <p>Casa d'origen probablement medieval que ha estat notablement reformada al segle XX. És un edifici cantoner i de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures, de les quals la majoria són de factura moderna. El portal d'accés és d'arc de mig punt adovellat. A la planta baixa les finestres són d'arc pla arrebossat, al pis d'arc de mig punt i a les golfes d'arc escarser. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat.</p> | 08232-142 | C. Major, 35 | 41.4534900,1.7031900 | 391686 | 4589912 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87633-20190918133120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87633-20190918133158.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 87634 | Casa del C. de Baix, 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-de-baix-14 | XIV-XVIII | El revestiment de la façana es troba deteriorat. | <p>Casa d'origen probablement medieval que va consolidar-se entre els segles XVI i XVIII. És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un gran portal d'arc de mig punt adovellat. Al pis té dos finestrals d'arc pla arrebossat i a les golfes un amb llinda de fusta. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules. El tractament exterior del mur és de restes d'arrebossat de morter de calç.</p> | 08232-143 | C. de Baix, 14 | 41.4538400,1.7037400 | 391733 | 4589950 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87634-20190918141542.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87634-20190918141800.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | No s'ha pogut accedir a l'interior per | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 87635 | Cases del carrer de Baix, 31-33 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-baix-31-33 | XVI-XXI | <p>Conjunt de dues cases construïdes entre els segles XVII i XVIII. Es tracta dels dos únics edificis de l'espai, trobant-se adossats de forma paral·lela. Consten de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Presenten sengles portals adovellats, un d'arc de mig punt i l'altre d'arc escarser. Les finestres es distribueixen per la façana de forma aleatòria i són totes d'arc pla arrebossat, algunes amb ampit motllurat i d'altres de factura moderna. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat.</p> | 08232-144 | C. de Baix, 31-33 | 41.4543900,1.7035100 | 391714 | 4590012 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87635-20190918143318.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | S'utilitzen com a allotjament rural. | 98|119 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml