Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 87638 | Creu de la Santa Missió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-santa-missio-11 | XX | <p>Creu situada en una placeta entre el carrer de Sant Quintí i el carrer Barquies. És una estructura d'obra de planta quadrangular en gradació. A la part superior hi ha fixada una creu llatina de forja.</p> | 08232-147 | Pl. de la Creu de la Missió | <p>Va ser construïda per commemorar la Santa Missió de Sant Pere de Riudebitlles.</p> | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87638-20190918160856.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 62727 | Pont del Cavaller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-cavaller | <p>CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 14, nota 15 Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà.</p> | XVIII | <p>Petit aqüeducte del rec de Dalt sobre el torrent de can Prades. Està construït amb còdols i pedra de tosca a la part superior. Presenta cinc arcs de pedra visibles en un espai amb uns grans pollancres que li donen ombra i un aspecte molt agradable.</p> | 08232-4 | Travessa el torrent de can Prades a les immediacions del polisportiu municipal. | <p>Sembla ser que el Cavaller és el marquès de Camps, un dels grans propietaris a Sant Pere de Riudebitlles al segle XIX (CARDÚS, 1936). Forma part del rec de Dalt i, per tant, la història global de l'element és la mateixa.</p> | 41.4467500,1.7013800 | 391524 | 4589166 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62727-40.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62727-41.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 94 | 49 | 1.5 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 62736 | Pont del Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-sabater | <p>GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà.</p> | XIX-XX | Mig pont està refet | <p>Petit aqüeducte d'una derivació del rec de Dalt que salva el torrent Cuitó. La meitat esquerra és feta bàsicament de totxo, tant els pilars com els quatre arcs conservats, essent de còdols i pedra de turó la part superior del carcanyol (sota del caixer) i les cantoneres d'alguns pilars. Fa uns vint anys va ser restaurat, tot substituint els arcs caiguts, a la part dreta, per set pilars de totxo i la pedra de turó del canal per un caixer de formigó, de tal manera que, actualment la meitat de l'aqüeducte és d'arcs i l'altre meitat és perfectament horitzontal.</p> | 08232-13 | Sobre el Torrent Cuitó | <p>Es tracta d'una derivació del rec de Dalt, per tant la història general de l'element s'ha d'inserir dins la general del rec.</p> | 41.4480300,1.7029300 | 391655 | 4589306 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62736-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62736-130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62736-20191024124740.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 98|94 | 49 | 1.5 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 62843 | Font de la mina del Molí de can Jan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mina-del-moli-de-can-jan | <p>Córdoba, Manel, 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'</p> | Zona que necessita ser netejada | <p>Mina canalitzada cap el molí d'en Pere Valls. Es tracta d'una petita surgència aprofitada per portar aigua fins el molí.</p> | 08232-120 | A la dreta del camí, pujant a Sant Jeroni | 41.4486600,1.6970500 | 391165 | 4589384 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 62819 | Torrent Cuitó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-cuito | <p>GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. TORRENTS, Josep (1996) Sant Pere de Riudebitlles. Textos mecanografiats pertanyents al dossier de projectes V .</p> | Es poden observar força deixalles que s'han llençat al torrent i es troben escampades pel seu curs. | <p>El torrent Cuitó o Correncuitó és un afluent del riu de Bitlles (o riera de Mediona) al qual s'uneix per la seva riba dreta, gairebé a la partió dels termes de Sant Pere de Riudebitlles i Terrassola. Neix als plans que hi ha sobre la Vila, per la seva part sud. Circula en sentit SO-NE. No té afluents per cap de les dues bandes i no porta aigua excepte en moments de pluja. Presenta un curs obert, encara que excavat profundament dins les argiles quaternàries de les terrasses del riu de Bitlles, creant algun penya-segat vertical. El seu fons i les riberes s'aprofiten per a conreus i per a construcció. Presenta vegetació de ribera, encara que molt esclarissada i alterada, amb abundància d'espècies heliòfiles</p> | 08232-96 | Des del seu naixement fins del riu de Bitlles | <p>Dóna el nom a un barri que neix al llarg del camí de Vilafranca prop de la casa pairal de Cal Manyoses -on hi ha un important trull d'oli- i Cal Sabaté. Aquest barri queda bastant allunyat de la Vila. El conformen cases semblants a les de l'Altra Banda, petites i per a un ús agrícola però que ocupen ambdós costats del carrer. Comença allà on la plana on va néixer Sant Pere s'enfila cap a la serra que tanca la vall del riu Bitlles pel migdia (TORRENTS, 1996).</p> | 41.4488200,1.7035500 | 391708 | 4589393 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62819-960.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62819-961.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Es tracta de l'únic torrent que s'integra dins la trama urbana de Sant Pere de Riudebitlles. | 2153 | 5.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 62744 | Cal Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sabater | <p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. HISTÒRIA (1995). Història gràfica de St. Pere. Programa de Festa Major de 1995.</p> | XVIII | <p>Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos, amb teules pintades amb motiu de dent de llop al ràfec. Sembla ser la casa més antiga del carrer de Vilafranca. La façana presenta una porta central amb arc de mig punt de pedra de turó, amb una finestra a cada banda. A la primera planta hi ha dues finestres rectangulars petites i un balcó ampitador, a la dreta de la vertical de la porta. A la segona planta hi ha dues obertures quadrangulars, segurament per a usos agrícoles.</p> | 08232-21 | Carrer de Vilafranca, 44 | <p>Als seus terrenys , situats al lloc de la antiga carretera de Vilafranca, molt allunyat del nucli antic, es van construir a banda i banda de la carretera moltes cases a la segona meitat del segle XVIII. Els habitants d'aquestes havien de pagar un cens anyal a la casa de Sabaté en concepte de 'lloguer' del solar. Aquest cens s'ha mantingut d'una manera gairebé simbòlica fins ben entrat aquest segle. Francesc Sabaté tenia una bòbila junt al seu pare, pels volts del 1900, a la banda oest del Pont Nou. Encara avui es poden veure restes de les construccions. En aquell lloc trobaven l'argila (amb sauló, poc lligada, que no contreia tant i, a més a més, aïllant) i l'aigua que passava pel rec de Dalt. Quan el Francesc Sabaté va morir, la bòbila fou llogada durant un temps i després se'n féu càrrec el Josep Borràs i el Magí Cabestany, els quals construïren la bòbila actual.</p> | 41.4488700,1.7046800 | 391803 | 4589398 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62744-210.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62744-211.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Cal Sabater era, al costat d'altres cases antigues de l'antic carrer de Vilafranca, la més antiga del carrer. Fins fa pocs anys, moltes cases del carrer encara pagaven el cens cada any al Sr. Sabaté i als seus hereus (HISTÒRIA, 1995). | 94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 62842 | Font del Royo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-royo | <p>Córdoba, Manel, 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'</p> | Només queda una petita surgència al terra | <p>Font ubicada a prop d'un antic molí fariner. Només queda una petita surgència que crea un petit bassal molt superficial. Molt a prop encara queden restes de la roda de molí i d'un salt d'aigua.</p> | 08232-119 | Camí de Baix, passat el pont de l'Altra Banda | 41.4489300,1.6969300 | 391156 | 4589414 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62842-foto-08232-119-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 62852 | El Camí del riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cami-del-riu | <p>El camí del riu, un itinerari de 43 quilòmetres per descobrir i gaudir d'aquests espais fluvials, de la gran diversitat d'ambients que ofereixen i dels paisatges de gran atractiu i bellesa de l'Alt Penedès. En el seu tram per Sant Pere de Riudebitlles passa per la vila i per algunes zones d'interès del municipi com el Pont Nou o el Pèlag Bullidor o els molins paperers. El tram que passa per Sant Pere de Riudebitlles</p> | 08232-129 | Al voltant del riu Riudebitlles | <p>Per això, els ajuntaments de Sant Sadurní d'Anoia, Subirats, Torrelavit, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona i Mediona van signar un compromís per protegir, conservar i millorar els espais fluvials d'aquests rius. Fruit d'aquest compromís neix</p> | 41.4490600,1.6922200 | 390762 | 4589434 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62852-1290.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2153 | 5.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 62847 | Font de la mina del poble | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mina-del-poble | <p>Córdoba, Manel, 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'</p> | Difícil manteniment | <p>Mina que porta aigua a les cases del voltant. Està ubicada sota uns plataners dins del torrent.</p> | 08232-124 | Al Sud del Pont Nou al torrent de Maria d'Anqueso | 41.4491200,1.6908100 | 390645 | 4589443 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Difícil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 87637 | Cementiri de Sant Pere de Riudebitlles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-pere-de-riudebitlles | XIX-XX | <p>El cementiri de Sant Pere de Riudebitlles està situat al costat de la capella de Sant Jeroni. Es tracta d'un recinte rectangular amb murs de pedra, que s'obre a migdia amb dos pilars i una porta de ferro forjat coronada amb una creu, entre pilars de pedra carejada. A l'interior els nínxols es distribueixen als costats, amb un passadís en forma de creu que conflueix en la capella del fossar. Dins el recinte hi ha diversos xiprers centenaris.</p> | 08232-146 | Passatge Sant Jeroni, s/n | 41.4491600,1.6952700 | 391017 | 4589442 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87637-20190925125555.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 62773 | Parc del Pont Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-pont-nou | <p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. BARALLAT, Heribert (1884) 'Excursió a Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona y Mediona' Memòrias de la Associació d'Excursions Científicas, Vol. VIII, p. 511-537, Barcelona. EXCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs.</p> | Caldria eliminar el camp de tir, per la contaminació de discs de plàstic que genera . | <p>Comença abans d'arribar al Pont Nou, amb una zona d'aparcament i una font. Immediatament passat el pont es troba una àmplia zona lúdica equipada amb barbacoes. Torrent endins, arran del camí, la vegetació es va fent molt més espessa, amb exemplars magnífics d'àlbers blancs, roures, pins i alzines. En aquesta zona cal incloure els dos torrents que ajunten les aigües una mica abans d'arribar al Pont Nou, el d'en Guilló i el de Maria d'Angüeso. Pel fons del torrent circula un petit fil d'aigua, que a la primavera és més abundant.</p> | 08232-50 | Al torrent d'en Guilló | <p>Històricament, s'hi celebrava un aplec la nit de Sant Joan. S'hi portava a terme una pràctica curativa que consistia en fer passar els infants malalts d'hèrnia 'els nens trencats' mentre tocaven les dotze campanades de la nit, entre una branca esberlada d'un roure, seguint un ritual establert i que finalitzava penjant les robes que duia l'infant a les branques del roure guaridor. El ritus acostumat es feia a partir de dos homes, que devien dir-se Joan i Pere, així, la fórmula oral era la següent: 'Té Pere, té Joan' a la vegada que ambdós es passaven el nen entre la branca. Aquests vestits s'anaven descolorint la resta de l'any (costum documentada el 1884). L'Ajuntament hi ha anat adquirint terrenys en els anys 1981, 1985, 1986, 1991 i 1996. L'any 1981 es va construir una font. El mateix any es va fer una sol·licitud a la Diputació de Barcelona del proveïment de plantes provinents dels vivers del seu Servei Forestal. També el 1981 es va fer la primera redacció del projecte, finalitzat el 1983, amb un pressupost total de 9.857.039 PTA, per part de Romà Garrido i Rahola, enginyer tècnic agrícola. El 1985 es va fer la zona de sardanes i esbarjo i el 1986, la d'arbres fruiters. El 1986 es va redactar el projecte d'enllumenat del Pont Nou.</p> | 41.4493000,1.6917400 | 390723 | 4589462 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62773-500.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62773-501.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 2153 | 5.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 62781 | Barri del torrent Cuitó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-del-torrent-cuito | <p>A.A.V.V: (1989) Sant Pere de Riudebitlles - segle XVIII. Programa de Festa Major de 1989. Sant Pere de Riudebitlles.</p> | XVIII-XX | Existeix molta construcció de substitució del segle XX. També hi ha casos de reforma de façana, que conserven perfectament l'interior. | <p>Barri allunyat de la Vila, que s'estén a partir de dos eixos, el camí de Vilafranca i el de Sant Sadurní i a partir de dos nuclis: Cal Sabater al primer camí i cal Manyoses al segon. Es tracta d'una estructuració espacial allargada, però al mateix temps presenta un cert gruix, ja que tots dos camins són a tocar, en aquesta zona. La delimitació del barri ha estat molt clara, amb la carretera provincial, ja des del segle passat. Les cases segueixen una tipologia habitual a Sant Pere en les construccions del segle XIX, amb obertures rectangulars i, en alguns casos, amb llinda amb arc, especialment a les plantes altes, L'inventari compren els edificis següents: al carrer Vilafranca els números senars 15, 19 a 33, 43, 49 a 51 i 57 a 61; números parells 18 a 28, 34, 38, 44 a 70 i 78 a 86. Al carrer Sant Sadurní, els números senars de 17 a 23 i números parells 2 a 6, 12 a 14 i 18 a 40.</p> | 08232-58 | A la dreta de la carretera pujant els marges del Torrent Cuitó | <p>Aquest barri, tan allunyat del centre urbà antic, va néixer al segle XVIII, en el moment d'expansió territorial de l'antiga vila closa de Sant Pere. El seu desenvolupament segueix formalment dos eixos diferents: 1, el carrer de Vilafranca, antic camí que comunicava amb aquest poble. El nucli central al voltant del qual va créixer per aquest costat es l'antiga casa pairal de Cal Sabater. Sembla que primer es van edificar les cases de la banda dreta del camí, i després les de l'esquerra (encara avui hi ha més edificis en aquest costat que no l'altre). Aquestes cases van ser construïdes en terrenys de Cal Sabaté i els seus habitants havien de pagar un cens anual a aquesta casa en concepte de 'lloguer' del solar. Fins fa pocs anys, el cens s'ha mantingut d'una manera gairebé simbòlica però efectiva. 2, El carrer de Sant Sadurní, coincident amb el camí que portava cap el mateix poble que va perdre la seva funció de comunicació principal quan es va traçar la nova carretera que discorre pel mateix lloc que l'actual l'any de 1884 . Aquest carrer va tenir com a nucli central la casa pairal de Cal Manyoses (AAVV, 1989). L'any 1872 es va dividir el poble en tres districtes amb els seus corresponents alcaldes de barri, així el primer districte, la Vila, l'alcalde era el Sr. Jacint Botifoll. El districte segon era el barri de l'Altra Banda o dels Afores, on l'alcalde era el Sr. Ramon Respall. El tercer districte, corresponent al Torrent Cuitó-Rabassada, ho era el Sr. Vicenç Mañosas.</p> | 41.4493200,1.7046700 | 391803 | 4589447 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62781-58.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62781-580.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62781-581.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Sobre el torrent Cuitó hi ha can Cosme, que té uns contraforts de pedra de turó. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 62817 | Villa Lolita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-lolita | XX | <p>Casa unifamiliar de planta baixa i pis voltada per un jardí amb arbres, al que s'accedeix per una escala que mena fins a la porta principal de la casa. El mur del jardí està rematat per una elegant barana de ferro que es desenvolupa entre uns remats de forma ovoide recoberts per picadís de ceràmica. El final de la escala, en un replà davant la porta, està rematada per sengles elements arquitectònics recoberts, així mateix, per picadís. La reixa de la porta d'entrada del jardí, del mateix estil que la barana, presenta un interessant treball de forja. La casa pròpiament dita presenta una façana de composició rectangular amb una petita marquesina sobre la porta. Les finestres són rectangulars allargades en sentit vertical i acabades en punxa. El coronament de l'edifici es fa amb una línia de merlets sobre la cornisa i frontó central circular, amb un ull de bou ovalat al mig.</p> | 08232-94 | C/ Sant Sadurní, 26-28 | <p>Rep el nom de la propietària Dolors Compte i Trilla, filla de Vicenç Compte (mestre d'obres que va fer la Villa Felisa i el pont de la carretera provincial de davant cal Manyoses) i de Felisa Trilla Sabater</p> | 41.4493400,1.7056300 | 391883 | 4589448 | 1917 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62817-94.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62817-940.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Josep Esbert | Els muntants de la porta del jardí són de totxo vist i en ells es llegeix, en dues peces de ceràmica, el nom de VILLA LOLITA | 105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 62780 | Pont Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-nou-4 | <p>FREIXAS MASSANA, Antoni (1994) 'El poblament antic de Sant Pere de Riudebitlles', Programa de Festa Major 1994. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs. Informació oral, Antoni Freixas, (abril- maig 1999).</p> | El material apareix en posició secundària | <p>Les prospeccions d'Antoni Freixas documenten peces de tipologia mosteriana sense elements retocats, només algun nucli, i amb una ínfima presència de la tècnica levallois. El paral·lel més proper estaria al jaciment de la Font del Cargol (Torrelavit). Les restes lítiques es troben en posició secundària segurament com a conseqüència del desmantellat d'algun paleosol.</p> | 08232-57 | Camps a la riba dreta del torrent i darrera la fàbrica KONTAC al SW de l'aqüeducte del Pont Nou | <p>Descobert l'any 1980 en prospeccions d'Antoni Freixas del grup Arrels de Sant Pere de Riudebitlles. El 1989 es va incloure el jaciment a la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès, realitzada per Rosa Senabre i Artur Cebrià.</p> | 41.4493800,1.6896500 | 390548 | 4589473 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62780-57.jpg | Legal | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Els materials semblen aparèixer sobre la terrassa del torrent i a ambdues bandes del mateix. | 77 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 62788 | Can Prades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prades | <p>CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 18. Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. FREIXAS MASSANA, Antoni (1994) 'El poblament antic de Sant Pere de Riudebitlles', Programa de Festa Major 1994. Informació oral d' Antoni Freixas (abril- maig 1999)</p> | Zona agrícola | <p>Es tracta d'unes planes sobre la carretera, entre els molins de Dalt i el torrent Cuitó. Aquestes, estan vorejades per la part alta pel camí de Sant Martí Sadevesa. En aquest camí hi ha un punt on es veu un marge alt construït, de forma gairebé íntegra amb pedres de turó escairades. Es tracta d'un jaciment neolític segons informacions orals d'Antoni Freixas. Per la seva banda, Joan Baptista Morgades, va informar que hi havia restes de teula. Altres informacions de gent del barri del Torrent Cuitó, indicaren que es deia que allà hi havia el poble primitiu. En prospecció superficial va aparèixer ceràmica oxidada a torn d'època indeterminada amb ceràmica vidrada melada i marró. També es va trobar un fragment molt rodat de ceràmica a mà amb un cordó amb incisions.</p> | 08232-65 | Camps al sud del nucli urbà | <p>El jaciment neolític va ser descobert l'any 1980 en prospeccions d'Antoni Freixas del grup Arrels de Sant Pere de Riudebitlles. Cardús diu sobre la casa de can Prades que ningú té record de la mateixa (CARDÚS, 1936).</p> | 41.4494700,1.7025500 | 391626 | 4589467 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62788-65.jpg | Legal | Neolític|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | No existeix gaire informació. | 78|94 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 62750 | Sant Jeroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jeroni-1 | <p>A.A.V.V: (1989) Sant Pere de Riudebitlles - segle XVIII. Programa de Festa Major de 1989. Sant Pere de Riudebitlles. CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 18. Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. DOCUMENTS (s.d.) Documents relatius a la capella de Sant Domingo, ss. XVIII-XIX EXCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs. INVENTARI..(1986) 'L'Alt Penedès' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 148-153, Barcelona, Generalitat de Catalunya.</p> | XVI | Hi ha hagut una restauració en aquests darrers anys | <p>Ermita construïda dalt del turó de Lloranàs. Presenta una nau i absis poligonal amb una capella lateral adossada a la banda lateral esquerra i coberta a dues vessants. L'absis presenta una coberta amb volta apuntada amb sis nervadures. La coberta de la nau és fa per tres trams de volta escarsera de creuer amb nervadures en diagonal fins la clau de volta. La façana, d'estructura molt senzilla, presenta el portal frontal de llinda recta, amb un escut amb els atributs de Sant Pere (mitra i claus) i la data de 1762 sobre la porta, a més d'un petit òcul i coronament per una creu de pedra.</p> | 08232-27 | Costa de Sant Jeroni | <p>La veu popular diu que la van edificar per recordar un vot del poble al darrer dissabte d'octubre, després de la pesta del segle XVII. La capella és antiga, només cal fixar-se en l'absis amb coberta apuntada. L'any 1575 es va establir un censal a favor de la dita ermita, però es l'any 1762 (data que figura al portal) quan aquesta construcció religiosa pren la seva forma actual, justament en el moment en que la població de Sant Pere viu un moment de benestar econòmic que permet iniciar les obres de reforma d'aquesta capella. El prior de Sant Pere, Plàcid Nadal, indica que la va beneir l'any 1770, però que no hi havia ni ara ni calze, els quals objectes litúrgics els va fer portar dit prior a Sant Jeroni, des de l'ermita de Sant Domingo, propietat dels marquesos de Llió. A primers de setembre del 1772 veient que l'Ajuntament s'havia apoderat de les claus de Sant Jeroni, el prior Nadal va endur-se l'ara, aprofitant que la porta estava oberta per fer obres, encara que no va poder fer el mateix amb el calze, demanant per escrit a la Marquesa de Llió que reclami el calze que era de la seva propietat DOCUMENTS (s.d.). Durant tot el segle XVIII, un pagès de Sant Pere era, a més, ermità de Sant Jeroni. Al seu costat es va desplaçar el cementiri el 1864. Per la festa era costum, documentada al segle XIX, fer garlandes als forns del poble. Del segle XVIII, concretament del 1757 és un reliquiari de Sant Paulí i Sant Pere, amb un húmer, provinent de Sant Jeroni, que es conserva al tresor parroquial.</p> | 41.4494800,1.6949100 | 390988 | 4589477 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62750-27.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62750-270.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62750-271.jpg | Legal | Renaixement|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 95|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 62818 | Villa Felisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-felisa | XX | <p>Casa unifamiliar dins d'un jardí amb arbres. Té dues plantes i una torre central, amb teulada a quatre aigües, rematada per una pinya de ceràmica. En destaquen, com elements ornamentals, a la façana principal una decoració de ceràmica esmaltada, i el reixat del conjunt, tan a la casa com a la porta d'accés. Té elements afegits recentment, com un pòrtic a l'antiga entrada de servei, un sòcol de pedra artificial i una balustrada del mateix material, que en substitueix una altra de teules de ceràmica superposades formant un calat. D'altra banda, té elements decoratius com un picadís de ceràmica en un cos sortint de l'edificació. A l'interior de la casa es conserven sòcols de ceràmica vidrada i paviments de mosaic hidràulic del moment de la construcció.</p> | 08232-95 | C/ Sant Sadurní, 20-24 | <p>Rep el nom de la propietària, Felisa Trilla Sabater, casada amb Vicenç Compte, mestre d'obres que va fer la Villa Felisa i el pont de la carretera provincial de davant cal Manyoses. La seva filla, Dolors Compte i Trilla, va donar nom a la torre del costat 'villa Lolita'.</p> | 41.4495000,1.7052800 | 391854 | 4589467 | 1912 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62818-95.jpg | Legal | Eclecticisme|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Vicenç Feliu Homar, per encàrrec del contractista Vicenç Compte, de cal Xarret. | 102|105 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 62752 | Cal Manyoses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manyoses | <p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 23. Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. HISTÒRIA (1995). Història gràfica de St. Pere. Programa de Festa Major de 1995.</p> | XIX | <p>Casa pairal amb un important trull d'oli. En origen l'entrada de la casa es feia pel C/ de Sant Sadurní, mentre que actualment l'entrada principal és per la carretera. Exteriorment, l'element més destacat consisteix en una balustrada, segurament afegida a la construcció original. La tipologia de l'habitatge segueix la de les cases per a menestrals i mitjans propietaris del segle XIX. Són d'interès les màquines de fabricació d'oli de començament del segle XX. Va ser el nucli al costat del qual es va construir el carrer de Sant Sadurní. (HISTÒRIA, 1995). A l'interior la casa no presenta cap element estructural ni decoratiu destacat.</p> | 08232-29 | C. Sant Sadurní, 23 | <p>Es guarda a la casa un plànol, sense data, que fa referència a la propietat dels terrenys de la casa amb llegenda. Es podria datar en el segle XIX. També es conserva un contracte de rabassa morta per Pere Rovira a favor de Ramon Mañosas de 20 de gener de 1829. El paper té filigrana de Romeu, de Terrassola. L'any 1872 es va dividir el poble en tres districtes amb els seus corresponents alcaldes de barri, el tercer districte, era el Torrent Cuitó-Rabassada, essent alcalde el Sr. Vicenç Mañosas. El trull d'oli va deixar de funcionar el 1998.</p> | 41.4497000,1.7056300 | 391884 | 4589488 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62752-29.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62752-290.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62752-foto-08232-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62752-foto-08232-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 87652 | Barraca prop de Sant Jeroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-de-sant-jeroni | XVIII-XIX | Es troba en estat ruïnós. | <p>Restes d'una estructura de planta rectangular, feta de pedra lligada amb morter. Està coberta de vegetació. </p> | 08232-150 | Al nord de l'ermita de Sant Jeroni | 41.4499000,1.6943100 | 390938 | 4589525 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87652-20190925121526.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 62846 | Font del Pont Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pont-nou | <p>Córdoba, Manel, 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'</p> | <p>Ubicada al costat de l'Aqüeducte. Forma part del Parc Nou. Es tracta d'una petita font d'obra.</p> | 08232-123 | Al costat del Pont Nou | 41.4500100,1.6922600 | 390767 | 4589540 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 62730 | Pont Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-nou-3 | <p>ACABAMENT (1987) Acabament de les obres de restauració de l'aqüeducte de Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès) Agost 1987, Diputació de Barcelona, tríptic BARALLAT, Heribert (1884) 'Excursió a Sant Pere de Riudevitlles, Sant Quintí de Mediona y Mediona' Memòrias de la Associació d'Excursions Científicas, Vol. VIII, p. 511-537, Barcelona. CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 18, nota 65 Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. . DOCUMENTS .. (s/d) Documents relatius a la capella de Santo Domingo, (ss. XVIII-XIX) . EXCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà . INVENTARI..(1986) 'L'Alt Penedès' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 148-153, Barcelona, Generalitat de Catalunya.. MEMÒRIA (1983) 'Aqüeducte de Sant Pere de Riudebitlles' Memòria 1981-1982. Actuació del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, pàg. 142, Diputació de Barcelona. MEMÒRIA (1990) 'Aqüeducte de Sant Pere de Riudebitlles', Memòria 1985-1989, pp. 171-178, Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, Diputació de Barcelona. TORRENTS, J. (s.d.) Sant Pere de Riudebitlles. Text mecanografiat. Sant Pere de Riudebitlles TORRENTS, A. (en premsa) 'La lluita per l'aigua: pagesos i paperers en el segle XVIII'. Homenatge a Jordi Nadal. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs</p> | XVII | Restaurat pel SPAL de la Diputació de Barcelona amb la següent cronologia: Estudi inicial, novembre 1982. Inici d'obres febrer 1984; Projecte definitiu gener 1985; Reobertura canal, maig 1987; Acabament obres, juliol 1987; Inaugurat l'agost 1987 Projecte i direcció d'obra Antoni González Moreno-Navarro. Col·laboradors: Pau Carbó, arquitecte; Josep M. Moreno, aparellador; Pio Fernández, enginyer; Estudi Inicial: Leonardo Fernández Troyano i Xavier Monterola, enginyers (Fernández Casado S.A.), Madrid. Empresa constructora: Joan Closa; Recerca històrica, Direcció, Albert López, arqueòleg; Fonts documentals: Ma. Àngels Torrents, Ma. José Sureda i Anna Castellano; Text històric: Raquel Lacuesta. Pressupost, 19.200.581.- pta. L'any 1982, l'Ajuntament va fer la petició per fer un estudi previ dels problemes i tot seguit es va redactar un projecte de restauració. Es va començar eliminant la bardissa, es van treure les calcificacions de l'aigua als intradossos i es van consolidar pilars i arcs. Aquests treballs van comportar la substitució d'alguns carreus i dovelles i es va fer el cosit interior amb acer i formigó. de bona part dels interiors. Es va construir un nou caixer de formigó per mantenir-ne l'ús i mentre es feia es va desviar l'aigua per un sifó.Uns anys abans de la restauració es va fer recréixer el canal amb totxo per augmentar-ne el cabal. Aquest recreix va ser eliminat amb les obres de restauració. | <p>Aqüeducte del tipus de desmunt i cobert seguint la línia de nivell hidrostàtic, bastit sobre el torrent d'en Guilló (en documentació antiga, torrent de Lloveta), per a salvar el barranc que en aquest punt ha excavat l'aigua amb una profunditat d'uns 25 metres i una amplada de 80 m. Al seu marge dret, col·locat transversalment respecte del torrent principal n'hi ha un altre de secundari, sobre el qual també passa l'aqüeducte, formant un angle gairebé recte, fins trobar terra ferma. L'obra actual consta de dos sectors morfològicament ben diferenciats corresponents a diferents èpoques de construcció. La part central, dels segles XVII i XVIII, és la més alta, amb una alçada de 21 metres i està formada per carreus de pedra de turó procedents de Sant Quintí de Mediona i pedra d'esmolar. Està formada per una doble arcada de llum petita (5.5 metres) amb doble filada d'arcs de mig punt amb doble alçada, adovellats en rosca senzilla. Al centre del carcanyol hi ha la data de 1721 gravada en carreus de pedra esmoladora, encara que aquesta inscripció no es pas l'original. A la part inferior del mateix pilar n'hi ha una altra amb la de 1728 , encara que els últims números estan en evident estat de deteriorament. Aquesta doble arcada està flanquejada per pilars quadrangulars, molt amples, dels quals arrenquen sengles arcs de mig punt de major amplada que els centrals, encara que de molt menys alçada. Un d'ells té doble rosca de dovelles. Al marge dret es desenvolupen quatre arcs més, fets amb reble de pedres i carreus als extrems, de cronologia medieval. Són de mig punt, amb doble rosca de dovelles i d'amplades desiguals. El primer manté l'alineació general, però els altres tres s'obren en angle gairebé perpendicular, per salvar un petit rierol. Al marge esquerre resta un mur també d'època medieval. Per tant, els dos extrems del pont serien medievals, els quals, probablement, varen quedar dempeus, salvant-se dels terratrèmols del segle XV, els quals enfonsarien la part central (MEMÒRIA, 1990)</p> | 08232-7 | A 1 km a l'oest del nucli urbà, al costat de la carretera general | <p>El 27 de gener de 1011 hi ha la donació dels marmessors del difunt Wadaldi al monestir de Sant Cugat d'unes cases, corrals, terres, molí i aigües del riu de Bitlles, subterrànies i elevades, que es trobaven al terme de kastrum Mediona (MEMÒRIA, 1990:172.). L'aigua del rec que travessa aquest aqüeducte aflora al municipi de Sant Quintí, i fou donada conjuntament amb el terme de Sant Pere per Guifré i la seva muller Guisla, comtes de Cerdanya, al monestir benedictí de Sant Martí de l'Isola Gallinara, l'any 1012 (TORRENTS, A. En premsa). Per salvar els torrents calia alguna mena d'aqüeducte. L'origen d'aquest no pot ser ni al segle XVII ni 'al segle XIV o començaments del XV quan el veí monestir de Sant Pere passa a ser propietat dels monjos benedictins de Montserrat' (MEMÒRIA, 1990:172), com s'ha afirmat en alguna ocasió, doncs existeixen documents més antics referits al Pont Nou. Així, del 1281 data una sentència a favor del monestir de Sant Pere sobre l'ús del pont per regar les terres del monestir (TORRENTS, A., en premsa). I l'any 1346, essent prior Nicolau, els veïns van voler que es mantingués a càrrec seu el Pont Nou. En la concòrdia a que van arribar es deia que els veïns havien de pagar els materials de les obres del Pont (s/d, Documents relatius a la capella de Sant Domingo, ss. XVIII-XIX). Datat el 24 d'octubre de l'any 1487, consta un document de venda de la casa de les Planes Velles -identificada com 'mas Lotats'-, junt amb altres possessions, i el que sembla més interessant els 'reguis, aquis' i 'aqueductibus'. El 13 de febrer del 1634, es parla d'un pont nou en el mateix lloc que l'actual en un contracte d'arrendament de terres. També l'any 1652 es parla de Pont Nou en la documentació. Amb les proporcions actuals, sembla que es tracta d'una obra iniciada el 7 d'agost del 1672, manada fer pel monestir de Montserrat amb el suport econòmic dels delmes del poble. Va costar 475 lliures de Barcelona, i es va començar a preu fet pel mestre d'obres Gaspar Claver?, de la vila d'Olesa de Montserrat. Vint-i quatre anys més tard continuava en obres; segons una nota del 18 de maig de 1696 dels Jurats de la Universitat de Sant Pere, ara el constructor era Barthomeu Jonano (TORRENTS, A., en premsa). L'obra, amb la fesomia més semblant a l'actual, va finalitzar el 1721, tal i com constava en una pedra de gres localitzada en la base d'un dels pilars del pont. Maria Àngels Torrents estableix una data aproximada de la primera ruïna del pont després de les obres del XVIII, entre 1724 i el 1727, o sigui uns 4-6 anys després d'haver acabat les obres abans esmentades. Se sap que van esfondrar-se dues arcades degut a 'passar-hi massa aygua', tal i com va declarar el batlle d'aleshores (TORRENTS, A., en premsa). La restauració es va centrar en el muntatge de la pilastra de 'la banda de las esplanas de Pedra Picada, y que en lo cor de la Paret, si hagués de posar turó, y una defensa al costat de la Pilastra de una part, y altra de Pedra Picada, de sinch palms de gruix, y que de dita Paret, que a les hores si trobaba, ser hagués de desfer dos, o tres cantos y fer altras obras par las quals lo comu promete donarluy mil lliures', es va fer en breu, donat la necessitat de l'arribada de l'aigua als molins i a les terres de regadiu, de manera que al 1728, el pont devia estar ja arreglat i l'aigua arribava al poble per l'aqüeducte (TORRENTS, A., en premsa). El contracte per refer el pont el 1727 es va signar entre Agustí Cirera, mestre de cases de Barcelona i Antoni-Joan Rovira (MEMÒRIA, 1990: 172). El 23 de desembre de 1728, el mestre de cases Arcàngel Badia va caure del pont mentre hi treballava i va morir i el 1732, li va passar el mateix a Antoni Banach, mestre de cases de Barcelona. El 21 de desembre de 1783 va caure un tros del pont, i la gent del poble hi va posar unes canals de fusta. Seguidament es va encarregar a dos mestres d'obres de Puigdàlber, els germans Josep i Joan Via, els quals van acabar l'obra el 4 d'abril de 1792.</p> | 41.4500200,1.6916900 | 390720 | 4589542 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62730-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62730-70.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62730-8.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Gaspar Claver, mestre de cases d'Olesa de Montserrat | Es tracta de una obra d'enginyeria bàsica per al funcionament del rec o sèquia comunal, que alimenta tant els molins com l'horta. La singularitat d'aquest element , el converteixen en un símbol del municipi, als peus del qual s'ha desenvolupat una important zona de lleure. Actualment, el primer diumenge de maig s'hi fa' l'aplec del Pont Nou' de nova implantació, amb sardinada i arrossada popular i sardanes. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||
| 87678 | Safareig del barri del torrent Cuitó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-del-barri-del-torrent-cuito | XIX-XX | L'entorn és ple de deixalles, probablement per la proximitat dels contenidors d'escombraries. | <p>Safareig situat a l'entrada del barri del torrent Cuitó. És una estructura quadrangular d'obra revestida amb morter. En un costat hi ha les lloses inclinades on es picava la bugada, i al costat el sobreeixidor. Està cobert amb una estructura feta amb pilars de formigó que sostenen una coberta de formigó i uralita.</p> | 08232-167 | Barri del Torrent Cuitó | 41.4500500,1.7041800 | 391763 | 4589529 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87678-20191024130559.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87678-20191024130439.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 62735 | Salt d'aigua i roda hidràulica de cal Jan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-daigua-i-roda-hidraulica-de-cal-jan | <p>EXCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. INVENTARI..(1986) 'L'Alt Penedès' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 148-153, Barcelona, Generalitat de Catalunya.</p> | XIX-XX | La roda ha estat restituïda | <p>El conjunt de molins conegut com els Molins de Dalt o de Cal Jan, està format pel molí fariner de Dalt, Cal Moliner o Molí Vell, el molí del Mig o de Cal Jan i el molí de Baix. L'edifici superior té planta en forma de L i tres pisos amb coberta a doble vessant. A l'extrem NW del molí fariner, existeix una derivació del rec de Dalt, que al salvar el desnivell provoca un petit salt d'aigua que avui cau sobre una roda de fusta que es conserva com a element decoratiu ja que ha perdut la seva funcionalitat primitiva. Al seu costat, dos buits de mida diferent recorden la seva utilització com a lloc on s'allotjaven altres rodes de fusta que completaven la força motriu que era transportada a la maquinària del molí. Els propietaris de la fàbrica han disposat als seus peus alguns elements de terrissa decorativa, aliens al conjunt. Es interessant també una peça que, fora del seu context original, es possible que sigui la única que ha perdurat de la maquinària primitiva de l'interior dels molins paperers. Es tracta d'una pila desfibradora de draps que des de fa anys fa de recolzament d'una escala que puja fins l'eix de la gran roda de fusta.</p> | 08232-12 | A la dreta del camí, pujant a Sant Jeroni | <p>Aquesta roda i salt formen part del conjunt fabril més antic de Sant Pere, així com del rec de Dalt i en aquelles fitxes es pot trobar referència històrica d'aquells elements. Encara avui es pot veure el lloc on s'allotjaven dues rodes a més de la que encara està dempeus. A aquestes rodes fa referència un dels pactes d'un contracte signat el 5 d'abril de 1754 'Ítem, que en lo cas de romprerse algun collferro, rodas, ...'.</p> | 41.4505000,1.6990000 | 391331 | 4589586 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62735-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62735-120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62735-121.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Encara que l'element motriu de les rodes hidràuliques sigui antic, aquesta en concret podria datar-se a les darreries del XIX o, més probablement, al XX. | 98|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 62828 | Cal Carbona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carbona | XX | <p>Habitatge de planta baixa i dos pisos amb edificacions auxiliars adjacents (galliner, cotxera) i hort a la part posterior de la casa. És feta amb pedra vista amb marcs de totxo als elements arquitectònics i la totalitat de l'última planta. La coberta és de doble vessant. La façana és composta per tres accessos coberts amb arc escarser, el central per a cavalleries i els dos laterals per a persones. La planta principal té tres balcons amb reixa de ferro, el central més ample, mentre que la segona planta presenta set obertures tapiades en forma rectangular allargada cobertes amb arc de mig punt. Actualment, la zona d'entrada de cavalleries és l'espai destinat a la venda de begudes i darrera la caixa es pot observar encara el pessebre. A sobre d'aquest espai hi ha un altell on s'emmagatzemava la palla. Més a l'interior, es conserva un celler ple de bótes de vi, al fons del qual encara hi ha els cups de vi, (en un dels quals s'hi han practicat dues portes per accedir-hi). En un nivell superior hi ha una premsa circular amb tots els seus elements conservats i les derivacions cap els diferents cups. Les plantes superiors estan ocupades per l'habitatge dels propietaris. Al seu interior també es conserven diversos atuells relacionats amb la vinya i el vi, que es fan servir com elements decoratius. A la façana lateral, actualment amagada per un garatge, sobre la porta d'entrada a l'habitatge, hi ha una fornícula.</p> | 08232-105 | C./Carretera, 59/61. | <p>L'edifici sempre s'ha dedicat a habitatge i al comerç del vi. Es comprava el vi a petits pagesos de Sant Pere, Sant Quintí, Torrelavit i Canaletes i es portava en carro fins a Sant Sadurní i Barcelona. A la casa hi havia tres matxos.</p> | 41.4505900,1.7030800 | 391672 | 4589590 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62828-105.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62828-1050.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62828-1051.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62828-foto-08232-105-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Mestre d'obres dit 'el Secalló' | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 62734 | Molins de Dalt / Cal Jan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/molins-de-dalt-cal-jan | <p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. AAVV (1990) El Paper. Programa de Festa Major. Sant Pere de Riudebitlles CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 17, nota 61-63 Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. E XCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà . INVENTARI..(1986) 'L'Alt Penedès' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 148-153, Barcelona, Generalitat de Catalunya. MADURELL I MARIMON, J. M. El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. Barcelona. Fundació Salvador Vives Casajuana. ROSSELLÓ, Joan; MORERA, Lluís (1988) 'L'arquitectura paperera al Penedès. Un patrimoni oblidat', Miscel·lània penedesenca, pp. 242-253, Institut d'Estudis Penedesencs TORRENTS, J. (s.d.) Sant Pere de Riudebitlles. Text mecanografiat. Sant Pere de Riudebitlles. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs</p> | XVIII-X | Restaurat tot conservant però alguns elements antics de notable interès com la gran roda hidràulica de fusta. | <p>El conjunt de molins conegut com els Molins de Dalt o de Cal Jan, aquest últim hipocorístic d'un dels seus amos, el Joan Valls, que va néixer a la segona part del segle XIX, està format pel molí fariner de Dalt, Cal Moliner o Molí Vell, el molí del Mig o de Cal Jan (fabricava paper floret.), i el molí de Baix, i es troben localitzats en una peça de terra segurament coneguda al segle XVIII com 'molí de Codorniu'. És tracta de tres edificis de planta baixa, pis i golfes. Aquestes darreres presenten gran quantitat de finestres o 'ventanes' a l'assecador de paper. Tots tres edificis presenten els ràfecs amb teules pintades amb motiu de dent de llop. L'edifici superior té planta en forma de L i posseeix tres pisos amb coberta a doble vessant. La porta es troba a la part esquerra d'un dels costats estrets. Està rematat per un coronament de forma lanceolada. Al frontis hi ha un medalló a la façana amb una data, 1901 i per sota tres lletres, J A Q, o sigui Josep Albet Quintana. A la paret S hi ha un rellotge de sol. El molí del Mig té forma de T, amb tres pisos en terrasses i està unit al molí de Baix. En aquest molí central, s'aprecia una porta coberta amb arc de mig punt amb dovelles fetes amb pedra de turó i s'aprecien les restes del pas del canal tapiat a la paret E. Actualment s'utilitza com a habitatge. El molí de Baix presenta forma allargada N-S, amb tres pisos aterrassats i coberta a doble vessant. L'extrem N està rematat per un coronament escalonat, sota el que hi ha esgrafiat un frontó partit, al centre del qual dins d'un cercle s'observa l'escut de Catalunya. En un pla del començament del segle XIX, es representen aquests molins junt a la bassa que alimentava el molí fariner, un aljub que emmagatzemava l'aigua per als molins paperers, i a les immediacions, un pou. Tot això encara existeix, tanmateix, el seu us ha deixat de ser important. S'ha de destacar com a elements mobles d'aquest conjunt, una pila antiga desfibradora de draps que des de fa anys fa de recolzament d'una escala que puja fins l'eix de la gran roda de fusta que per la seva importància, s'inclou en fitxa apart.</p> | 08232-11 | A la dreta del camí, pujant a Sant Jeroni | <p>La primera referència documentada de l'activitat paperera en el municipi correspon a l'escriptura d'establiment emfitèutic atorgada el 8 de novembre de 1625 per Joaquím-Llàtzer Bolet i Vilar, domiciliat a Barcelona i Vilafranca a favor d'Onofre Moret, paperer de Sabadell, aleshores habitant de Sant Pere de Riudebitlles. De tota manera un document anterior, de 1527, ofereix noves dades que indueixen a pensar en la fabricació de paper a Sant Pere en unes dates més antigues. En aquest document l'abat de Montserrat, Pedro de Burgos i la comunitat del monestir, concedeix llicència a Joan Miquel, pagès del lloc de Sant Pere de Riudebitlles, per construir un o més molins fariners o paperers en una peça de terra nomenada 'Lloranàs'. Des del primer quart del segle XVII, hi ha dos paperaires d'ofici a Sant Pere, Jeroni Ribes i Onofre Moret, els quals firmaren un contracte per fabricar en exclusiva paper per a Esperança. Les primeres notícies del segle XVIII d'una indústria paperera en aquest punt (Molí de cal Jan) són del 30 de desembre de 1717, quan Jeroni de Miquel Tormo i de Recasens formalitza la venda d'un molí draper (que abans havia estat paperer) a Antoni Rovira, casat amb Francesca Ferrer, de Sant Pere, i Antoni Joan Rovira, ambdós rellotgers de Barcelona d'origen mallorquí que foren els principals impulsors de la construcció i implantació ja definitiva de la indústria paperera a la vila. Els compradors van buscar l'aliança econòmica d'en Josep de Mora i de Catà, primer marquès de Llió. Aquesta fabrica es dedicà a la producció de paper des del 28 de juny de l'any 1748, quan es firmà la societat perpetua per construir i explotar molins paperers entre Antoni-Joan Rovira i el Marqués de Llió. A més d'arranjar el molí que ja existia (probablement el molí vell), es van bastir dos molins més al costat. Aquesta societat serà l'origen de la base industrial paperera de Sant Pere. Antoni-Joan Rovira, el 5 d'abril de 1754 contractava amb Jaume Francesc Domènech, de Capellades, i Salvador Pasqual, de La Torre de Claramunt, tots paperaires d'ofici, l'arrendament per cinc anys del molí paperer anomenat Molí Vell de Dalt, 'totum illum molendinum papirarium vulgo appellatum Molí Vell de Dalt'. Entre els pactes establerts al contracte, es fa referència a un molí fariner que l'arrendador, Rovira, tenia al costat del citat molí paperer, molí aquest situat a baix de l'anterior, ja que els pactes assenyalen l'obligació concreta dels llogaters de que quan buidessin les piles del dit molí paperer, haurien de deixar córrer les aigües cap el molí fariner. Encara avui es poden veure al lloc dues altres rodes a més de la que encara està dempeus. A aquestes rodes fa referència un dels pactes del citat contracte 'Ítem, que en lo cas de romprerse algun collferro, rodas,..'. De tota manera, el 30 de novembre de 1760 Antoni-Joan Rovira estava completament arruïnat i va vendre el molí fariner i els dos molins paperers que tenia, entre ells, aquest. Van ser adquirits tots pel marqués de Llió, convertint-se en el major propietari de molins de la conca del riu de Bitlles. Sembla que tot plegat va fer augmentar l'oferta de mà d'obra. Efectivament, es registra en aquests anys l'arribada de molts treballadors de pobles veïns. Aquest fet s'evidencia amb l'aparició de nous cognoms al poble. I també amb un canvi en la distribució sectorial del treball: els pagesos continuen sent majoritaris, però el seu pes relatiu baixa. En canvi, augmenten espectacularment els paperers i aquells oficis que s'hi relacionen (els mestres de cases, els fusters, els ferrers de ferro i els calderers). Els molins de Dalt, eren els primers a aprofitar l'aigua del rec. Josep Albet Quintana va restaurar l'edifici del molí Vell o fariner al 1901, per cert, que aquest edifici encara era en actiu el 1936. Aquest industrial era oncle de Remull Torrents Albet, i va adoptar aquest com a hereu ja que no tenia fills. Vivia a Gelida i va comprar totes les propietats del Marquès a Sant Pere.</p> | 41.4506400,1.6990000 | 391331 | 4589601 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62734-034067.jpeg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Actualment acull una de les instal·lacions papereres més modernitzades de Sant Pere de Riudebitlles. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 62725 | Cal Punyal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-punyal | <p>Informació oral J.M. Llebaria, maig 1999</p> | XX | <p>Casa unifamiliar, arrebossada de blanc, d'una planta i terrat amb un jardí que l'envolta. Té al davant una terrassa, amb una barana de balustres, a la que s'accedeix per mig d'una escala i que fa que sembli que la casa es troba sobre un podi. El coronament de l'edifici és d'obra i presenta una forma sinuosa, recordant vagament una construcció àrab. A la façana hi ha sanefes que emmarquen portes i finestres fetes de ceràmica vidrada en blau i blanc, a més d'una marquesina de ferro sobre la porta per protegir de la pluja. Posseeix encara l'estructura interna originària de l'edifici, a més, dels elements ornamentals interiors: les guixeries dels sostres, amb motius antropomòrfics i vegetals; les pintures murals, els arrambadors de ceràmica vidrada (amb molts motius diferents, destacant els vegetals), mosaics hidràulics, fusteria, llums de sostre i vidrieres associades. El vidre de la porta té gravades les inicials del propietari que va manar fer la casa: FM (Francesc Masana). Cal destacar, les reixes de forja d'estil modernista, així com el jardí i el seu mobiliari. L'edifici té una construcció annexa que es va dedicar a bodega i cotxera, on el propietari inicial guardava dos cotxes de la seva propietat. A la part posterior, en una terrassa superior existeix un hort, al fons del qual hi passa el rec de Dalt.</p> | 08232-2 | Carretera, 67 | <p>El propietari que va fer construir la casa, anomenat 'el Punyal', va ser un dels fundadors del Centre Republicà Obrer i secretari del diputat Zulueta, membre del Partit Radical de Lerroux. A la Guerra Civil es va fer servir com a caserna republicana.</p> | 41.4506400,1.7027000 | 391640 | 4589596 | 1920-30 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62725-20190925134326.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62725-20190925134137.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62725-20190925134517.jpg | Legal | Eclecticisme|Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Jaume Canals, de Badalona | Al jardí hi ha un cedre del Líban, una palmera, til·lers, castanys d'Índies i altres arbres que li donen un aspecte interessant i frondós. | 102|105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||
| 62767 | Cal Baqués / Cal Met de la Sona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-baques-cal-met-de-la-sona | <p>INVENTARI..(1986) 'L'Alt Penedès' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 148-153, Barcelona, Generalitat de Catalunya. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs.</p> | XX | <p>Edifici entre mitgeres de planta baixa, amb façana de composició simètrica en la qual destaquen el coronament format per tres frontons còncaus motllurats (que oculten la coberta a dues vessants), al centre dels quals hi ha sengles ulls de bou cecs, i la utilització de la ceràmica vidrada com a filets dels altres elements arquitectònics, així com el treball de les reixes de les finestres.</p> | 08232-44 | Carretera núm. 36 | 41.4506600,1.7038900 | 391740 | 4589597 | 1925 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62767-440.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62767-44.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62767-441.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62767-foto-08232-44-1.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | En els inventaris de la Generalitat aquest edifici apareix nomenat com 'Cal Monetes', en realitat aquest nom correspon al número 40 de la mateixa carretera, on existeix un edifici bastit el 1940 i on hi havia el 'cafè de la Gardunya'. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 62766 | Cal Carles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carles | <p>AAVV (1992) 'Sant Pere de Riudebitlles 1900-1940: vida cultural i associativa' Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 18. Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. INVENTARI..(1986) 'L'Alt Penedès' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 148-153, Barcelona, Generalitat de Catalunya. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs.</p> | XX | <p>Edifici entre mitgeres de caire noucentista. Consta de planta baixa, dos pisos i terrat. Al pis principal hi destaca una gran balconada amb tres obertures, i al pis superior tres balcons d'una sola obertura i de peanya circular. L'element més destacat és el capcer amb una barana de ferro i un rellotge de sol esgrafiat de gran interès, tant des del punt de vista artístic com tècnic. A més de les línies horàries que van de les set del matí a les sis de la tarda, presenta corbes de declinació solar i línies de sortida i posta de sol. A la part superior hi figura l'any amb xifres romanes i a cada costat del rellotge hi ha dibuixat un nen. Aquests aguanten una torreta sobre el cap i a la part inferior, també hi ha dibuixat un nadó.</p> | 08232-43 | Carretera, núm. 38 | <p>Es va construir sobre un edifici anterior, en un moment en que Sant Pere s'estenia cap a la carretera. Fa uns anys es va modificar la planta baixa.</p> | 41.4506900,1.7038100 | 391733 | 4589601 | 1925 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62766-43.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62766-430.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62766-431.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | L'avi gran de cal Bou, que era mestre d'obres, va fer cal Carles | El rellotge va ser dibuixat l'any 1925 per F. Tarragó. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||
| 62728 | Rec de Dalt / Rec de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-dalt-rec-de-la-vila | <p>AMAT et al. (1990) El Paper. Programa de Festa Major. Sant Pere de Riudebitlles. CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 14, 17, 22, nota 20, 61, 122 Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. EXCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà MADURELL I MARIMON, J. M. (1972) El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. 2 vols. Barcelona. Fundació Salvador Vives Casajuana. TORRENTS I ALEGRE, J. (1998) Sant Pere de Riudebitlles. Text mecanografiat. Sant Pere de Riudebitlles. TORRENTS, A. (en premsa) 'La lluita per l'aigua: pagesos i paperers en el segle XVIII' Homenatge a Jordi Nadal. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs</p> | XI-XX | El caixer i les altres estructures de la canalització han sofert nombroses variacions al llarg del temps. | <p>Rec important per a regar l'horta, per a fabricar paper i, en general, per a energia hidràulica. Prové de la Passada, en terme de Sant Quintí, i acaba a cal Carol, dins el nucli urbà. Oficialment, és anomenat 'la sèquia comunal'; per a la gent de la població 'rec de la Vila' i per als paperers 'rec de Dalt', al segle XVIII, també s'havia dit 'Rec Major'. Al llarg del seu camí es bifurca en molts canals. Després de recórrer el terme municipal de Sant Quintí de Mediona, i passar pel molí del Fogàs, encara no de Sant Pere, s'endinsa per fi a aquest municipi, arribant a cal Bielet i posteriorment, penetrant per les Planes. És en aquest punt on la riera de Mediona canvia de nom i es transforma en el riu de Bitlles. Després de deixar les Planes i passar per la Bassa, travessa el camí d'accés a aquesta masia, vorejant la zona de regadiu del molí de les Toeses, on arriba finalment. Aquí, una branca agafa aigua per la bassa de l'antic molí, que encara conserva en molt bon estat la roda que movia l'aigua. El canal continua des de aquest punt, passant ara per l'antic Forn del Sabater, i creuant per sobre el Torrent d'en Guilló, que és salvat mitjançant l'aqüeducte del Pont Nou. Voreja la zona del Canyet, resseguint la muntanya de Sant Jeroni fins arribar als molins de Dalt i, després de deixar al costat la bassa de Cal Jan, a partir d'aquí es vertebra en dos ramals: un que passa pel molí de Cal Maçana cap el nucli urbà i que servia també a l'antic Escorxador, anomenat més popularment rec de la Vila, arribant al camí vell de Sant Quintí, per on entra a la vila. El Rec de la Vila passa pel darrere de les cases d'aquest carrer i arriba a la plaça de les Eres. Continua pel camí que comunica la plaça amb el camí de Baix, aquest era conegut com Darrere el Rec. Finalment seguint les eixides del camí arriba al riu passant per diversos molins: cal Ròmul, cal Ton del Pere, cal Xerta, cal Carol, el molí de la Font o de Fontanilles, i un altre avui desaparegut anomenat el Molinet o molí de Moray, que es situava entre cal Ròmul i cal Ton del Pere. També té una altra derivació que va cap les planes de la Baieta, salvant el torrent del mateix nom per un petit aqüeducte. Un segon ramal, de caràcter més agrícola i no tan intens com el del rec de l'Horta, que va cap els horts de Can Prades i l'Arrabassada, on es troben dos aqüeductes més, el del Cavaller - que salva el torrent de Can Prades-, i el del Sabater, que salva el torrent homònim. El Rec, des del seu naixement, alimenta 16 molins paperers al llarg del seu recorregut, diferents basses, i els múltiples bitllots que hi ha ajuden a distribuir l'aigua convertint extenses zones en terrenys de regadiu. El més interessant del seu trajecte, pel que fa a la seva funció de canal de regadiu està als encontorns de les masies de les Planes i de les Planes Noves. Els materials amb que està executat varien molt en funció del lloc i de l'última reparació que s'hi hagi fet.</p> | 08232-5 | Des de la Passada fins tornar a desembocar al riu de Bitlles al costat del molí de la Font. | <p>La concessió de les aigües (10.000.000 de litres d'aigua diaris), les quals afloren al municipi de Sant Quintí, sembla que té el seu origen en la donació del terme, ja que foren donades conjuntament per Guifré i la seva muller Guisla, comptes de Cerdanya, al monestir benedictí de Sant Martí de l'Isola Gallinara, l'any 1012. Confirma aquest fet una sentència a favor del monestir de Sant Pere de l'any 1281 sobre l'ús del pont per regar les terres del monestir (TORRENTS, A. En premsa). Datat el 24 d'octubre de l'any 1487, existeix un document de venda de la casa de les Planes Velles, propietat de Joana Queralt, esposa de Joan Romanyà, a Joan Miquel. En aquest document s'identifica el nom de la casa com 'mas Lotats' i la venda inclou, a més d'edificis, terres, honors, possessions, horts, camps, deveses i vinyes; el que sembla més interessant els 'reguis, aquis' i 'aqueductibus'. En el segle XVI, en un document datat l'any 1527, l'Abat de Montserrat donà llicència a Joan Miquel per construir un o més molins fariners i paperers al pujol de Lloranàs. El 23 d'abril de 1757 es va fer el primer reglament conegut d'ús del canal, entre l'abadia, l'Ajuntament i el Marqués de Llió. En aquest reglament es parla de la necessitat de fer diverses obres: eixamplar el canal, fer diversos 'trastelladors' , ponts i desguassos per evitar que les aigües pluvials embrutessin el rec, donar sortides d'aigua a diversos propietaris i fer tapar forats a altres. Les obres s'haurien de pagar per una banda pel Marqués i Antoni Rovira i per altra, pel comú. El 27 d'agost de 1758, l'arrendador del molí del marquès de Llió, Francesc Busquer, explicava en una carta que alguns veïns treien aigua del rec per tirar-la a la riera i que el batlle utilitzava el rec per amarar el seu cànem en comptes de la riera, els regidors de l'Horta Subirana prenien aigua per al seu rec, així mateix les dones agafaven aigua per rentar, La resposta del comú va ser la d'empresonar el denunciant. El 30 de novembre de 1760 Antoni-Joan Rovira estava completament arruïnat i va vendre a l'encant el molí fariner i els dos molins paperers que tenia. Van ser adquirits tots pel marqués de Llió, el qual es va convertir en el major propietari de molins de la conca del riu de Bitlles. El 24 de juliol de 1783 es data una carta de queixa dels paperers Josep Llorens i Francesc Farreras a l'abat de Montserrat respecte de la manca d'aigua del rec, fet que obeïa a l'actuació dels pagesos . El 1936 movia les rodes de fusta dels següents molins paperers: Molí del Maçana, Cal Ròmul, Cal Ton del Pere, Cal Xerta, Cal Carol i el molí de la Font. Entre cal Ròmul i cal Ton del Pere havia existit un altre dit del Molinet o molí de Moray.</p> | 41.4508200,1.7010000 | 391499 | 4589619 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62728-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62728-50.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62728-51.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | L'aqüeducte del Pont Nou es va fer per passar-hi aquest rec. El mapa s'ha extret de GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 62813 | Cal Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bou-1 | XX | <p>Casa unifamiliar exempta per un costat i adossada a un altre edifici per l'altre. Presenta decoració ceràmica a la façana. Té planta soterrani i baixa, amb coronament pla. La composició de la façana principal es tripartida, formada per quatre pilastres, dues a les cantoneres i dues més a la façana, que deixen tres espais. El cimaci de les pilastres és de totxo vist, el qual forma un coronament continu amb la cornisa de l'edifici. A l'espai del centre de la façana principal hi ha la porta, flanquejada a cada espai lateral per una finestra. Tota la fusteria exterior és actual (d'alumini). La part superior de les obertures està emmarcada per elements també ceràmics. En els laterals, a banda i banda de l'obertura, hi ha uns petits pilars, sobre els quals descansa un llistell que forma la base d'un frontó còncau format per una doble línia de ceràmica, que es converteix, a la part central del timpà, en convex. La casa, al costat exempt, és un pas cap un aparcament de vehicles. En aquesta façana hi ha tres finestres amb arcs geminats de mig punt. La central, més alta i amb llinda sota l'arc.</p> | 08232-90 | Carretera núm. 83 | <p>Fa uns anys era un restaurant. L'avi gran de cal Bou era mestre d'obres i va fer cal Carles el 1925.</p> | 41.4509500,1.7019700 | 391580 | 4589632 | 1930-35 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62813-90.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62813-900.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62813-901.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 62816 | Pont de la Baieta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-baieta | <p>GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà.</p> | XIX | Hi ha refeccions poc respectuoses | <p>Pont per a l'aigua del rec, damunt del torrent de la Baieta, continuació del torrent Cuitó. Hi ha nou arcs visibles. D'aquests, el més gran és el que travessa el torrent, constituint l'extrem Est del pont. Està fet de pedres irregulars de turó i còdols i l'intradós dels arcs i el caixer de maó. En l'actualitat, l'aigua passa canalitzada per un tub de fibrociment.</p> | 08232-93 | Sobre el torrent de la Baieta | 41.4511100,1.7059900 | 391916 | 4589645 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62816-930.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62816-931.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 98 | 49 | 1.5 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 62733 | Antigues Escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-1 | <p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. TORRENTS ALEGRE, J. (s.d.) Antigues escoles , document mecanografiat.</p> | XX | <p>Les antigues escoles limiten amb l'escola nova i al nord amb la terrassa del Centre Cultural i Recreatiu, amb la qual hi ha un desnivell i el pas d'un rec. Les escoles són una edificació en planta baixa, aixecada sobre un sòcol i amb una coberta de doble vessant de teula àrab, de la qual cal destacar el magnífic ràfec format per imbricació de diverses filades de caps de teula àrab, formant una volada de coberta molt potent. La disposició és en forma de L aixamfranada, paral·lela al carrer Nou i a la Carretera. Les dues entrades separades, una des de la Carretera i l'altra des del carrer Nou, són fruit de la disposició original, una aula per als nens amb els seus lavabos, una zona entremig ocupada per dependències del professorat, magatzem i despatxos i l'aula per a les nenes, també amb els seus lavabos. L'aula més propera a la Carretera rep llum del migdia i del nord pels grans finestrals. L'altra rep llum de llevant i de ponent però va ser modificada i se'n va reduir la mida. L'aula es va partir en dos: la part més petita té l'accés per la banda nord, al davant de la terrassa del Centre Cultural i Recreatiu. Des d'aquí també s'accedeix a una petita aula adossada a l'edifici, que disposa d'uns lavabos. La tanca de l'edifici és al llarg del carrer Nou i de la Carretera, quedant dues entrades a cada carrer, que coincideixen amb cadascuna de les aules. La tanca acaba on comença l'edifici de les escoles noves. Aquesta tanca consta d'un sòcol massís i la part superior és feta amb un reixat de maons, tota arrebossada. Un filat metàl·lic limita amb la terrassa del Centre Cultural i Recreatiu. El pati de jocs rodeja l'edifici. Al davant hi ha diferents jocs per als infants i diversos arbres (moreres, xiprers...). Al darrera es troba una pista polisportiva, amb el paviment de formigó i un estat de conservació bastant dolent. Tots aquest espais són compartits amb les escoles noves. (TORRENTS, s.d.)</p> | 08232-10 | Carrer Nou, 72 cantonada la Carretera | <p>Cap a l'any 1910, l'edifici de les escoles no existia i s'impartien les classes a l'Ajuntament. Paral·lelament hi havia també altres llocs destinats a l'educació a Sant Pere: el convent de monges Dominiques fins el 1936, i del 1910 al 1915 un altre mestre impartia classes en una sala de cal Caracot, a la plaça de les Eres, núm. 1. Després, al 1929 es van inaugurar tres aules a les antigues escoles, i paral·lelament, cap als anys 50, es va crear a la carretera l'Acadèmia Cots, on finalment va exercir la docència el Sr. Ramon Puigcorbé, veritable institució en el municipi (AAVV, 1991). ANTECEDENTS DE L'EDIFICI 1-DES-1922: Redacció del projecte per a la construcció d'una escola a Sant Pere de Riudebitlles a càrrec de l'arquitecte Antonio Pons, de Barcelona. Aquest arquitecte és responsable de moltes obres al Penedès. Cal destacar molts dels magatzems de vi al carrer del Comerç a Vilafranca o Can Raspall dels Horts a Sant Martí Sadevesa. 4-OCT-1923: Resposta del Govern Civil de la província de Barcelona a la sol·licitud de venda d'una finca municipal per aconseguir ingressos per a la construcció d'una escola nova. 2-JUL-1924: Surt a subhasta l'edifici de propietat municipal situat a la plaça de la Constitució número 6 (actualment plaça de les Eres) que servirà per finançar la construcció de la nova escola. 20-NOV-1926: Sol·licitud d'un préstec de 60.000 pessetes a la Caixa d'Estalvis i Pensions per a la Vellesa de Catalunya i Balears per a la construcció de l'escola. 1926: Venda de l'edifici municipal que havia servit com a escoles a la plaça de les Eres, ja que s'han construït les noves. 1933: Queixa de la cooperativa de paletes perquè encara no se'ls havia abonat l'import de les obres de la tanca de l'escola. TORRENTS (s.d.)</p> | 41.4512500,1.7021400 | 391595 | 4589665 | 1925-26 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62733-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62733-100.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62733-101.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Arquitecte, Antoni Pons. El mestre d'obres va ser Vicenç Feliu Homar, de cal Xarret. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 62845 | Font dels Morgats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-morgats | <p>Córdoba, Manel, 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'</p> | S'ha canalitzat sense seguir cap criteri mediambiental | <p>Petita cavitat que recull l'aigua que surgeix de manera natural formant un vas natural. La seva canalització ha provocat que l'aigua que brolla sigui escassa..</p> | 08232-122 | A prop del Torrent d'en Guilló a la seva intersecció amb la carretera BP 2151 | 41.4512800,1.6918600 | 390736 | 4589681 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Difícil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | També coneguda com font dels Marrugats | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 62827 | Carrer d'Enric Navarro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-denric-navarro | XIX-XX | <p>Conjunt d'edificis que es troben a la banda de números senars del carrer, en concret, comprèn els edificis entre el número 1 i el número 9. Es tracta d'un conjunt d'habitatges de planta baixa i dos o tres pisos, amb el sistema de portes i finestres habituals a Sant Pere de Riudebitlles. Aquestes cases tenen, en alguns casos, per la seva part posterior, amplis balcons amb balustrades de ceràmica i remats de cràters del mateix material.</p> | 08232-104 | C./ d'Enric Navarro 1-9 | <p>A principis de segle hi havia la fonda de 'cal Font'. Al llarg de l'època franquista el Carrer Nou es va dir d'Enrique Navarro.</p> | 41.4513000,1.7026200 | 391635 | 4589670 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62827-104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62827-1040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62827-1041.jpg | Legal | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | S'ha construït un annex al número 9 imitant els elements arquitectònics d'aquests edificis. | 102|119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 62729 | Molí de les Toeses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-les-toeses | <p>AMAT, A. et al. (1990) El Paper. Programa d'actes de la Festa Major de St. Pere de Riudebitlles. CONGRESO. (1965). VI Congreso Internacional de Historiadores del Papel. Edición de bibliófilo del manuscrito 'Libro de varios planos y máquinas', año 1738 (aproximadamente). Barcelona. COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 17. Nota 57. Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. DICCIONARIO DE AUTORIDADES (1726). 'Diccionario de la lengua castellana, en que se explica el verdadero sentido de las voces, su naturaleza y calidad, con las phrases o modos de hablar, los proverbios y refranes, y otras cosas convenientes al uso de la lengua'. Madrid. Imprenta de Francisco Herrero. 3 vols. EXCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà MADURELL I MARIMON, J. M. (1972) El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. 2 vols. Barcelona. Fundació Salvador Vives Casajuana. ROSSELLÓ, Joan; MORERA, Lluís (1988) 'L'arquitectura paperera al Penedès. Un patrimoni oblidat', Miscel·lània penedesenca, pp. 242-253, Institut d'Estudis Penedesencs. TORRENTS ALEGRE, Josep (1998) 'Documentació sobre el patrimoni industrial' Document mecanografiat. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs.</p> | XVIII | L'aspecte general fa que necessita obres de restauració en bona part de l'estructura edificada | <p>Molí paperer. La part principal de l'edifici és de planta rectangular allargada i tres pisos, presenta així mateix, però, un petit cos excèntric quadrangular als peus que li dóna la forma de L ja dita. A més del molí existeix un complex de bassa i canalització de l'aigua incloent diverses rodes hidràuliques (dues d'elles en perfecte estat), tot això integrat en un paratge ecològicament interessant en el que destaca un bosc jardí, plantat a principis del segle XX, avui al costat de la nova variant de Capellades a Sant Pere de Riudebitlles -C-15-, on hi ha espècies autòctones i exòtiques (com el bambú). Aquí es pot observar amb força claredat com la presència del molí provoca una caiguda del nivell del cabal del rec del que s'alimenta la seva força, de manera que el rec principal circula darrera d'ell, tal i com passa en cada molí, a un nivell més baix que al resta del seu trajecte. Del complex constructiu destaca el pati d'entrada, amb un porxo que sosté una terrassa amb una columna de ferro colat, els miradors i la planta baixa on es troba encara part de la maquinària del segle XIX, amb possibilitats de ser usada en demostracions. Les finestres dels miradors o finestres corresponen a dues èpoques: les més petites són més antigues. Es conserven els estenedors en la zona de miradors, així com amb poques variacions la estructura de l'habitatge original. També hi ha alguns elements de maquinària i fabrils, datables en el segle XVIII, fora de context, a diversos coberts i dependències de la finca</p> | 08232-6 | Al costat de la carretera que va des de la variant de Capellades a Sant Pere | <p>El primer document de propietat relacionat amb aquest molí es data l'any 1738. En relació a la construcció d'aquest molí existeix un manuscrit important, es tracta del 'Libro de varios planos y máquinas', que va ser propietat de la fundació Rocamora , que va editar-se en edició de bibliòfil amb motiu del 'VI Congreso Internacional de Historiadores del Papel' l'any 1965. Aquest interessant document, acompanyat de bones il·lustracions, descriu com funcionava un molí paperer el segle XVIII. El seu contingut ens orienta primerament sobre la seva localització: 'Este molino papelero está a cosa de unas doscientas tuesas del lugar de San Pedro de Riudebitlles, assí al occidente, situado sobre una pequeña altura elevada del plano de otro lugar, unas seis tuesas y media' . La sol·licitud per a construir el molí és del primer d'agost de 1753 i està feta per Alexandre Soler, el qual indica que es propietari d'un terreny dit 'el Puig' on vol construir un o diversos molins amb l'aigua de la riera de Sant Quintí. El 20 de desembre d'aquell any, el tal Alexandre Soler firma un conveni amb Antoni-Joan Rovira, perquè aquest construís un molí similar al del Molí de Baix, propietat del Marqués de Llió, amb quinze piles, quatre rodes i el seu martinet , dues tines i sengles premses amb tots els guarniments. El 26 de març de 1756, Alexandre Soler, presentava una querella contra la comunitat de preveres de Vilafranca per tal de poder fer passar pel seu terreny un rec des de la riera de Sant Quintí, ja que això se li havia concedit amb el permís de construir el molí. De tota manera, el 1757, el molí no era acabat i Antoni-Joan Rovira cedia tots els drets a Alexandre Soler. En aquell mateix any, Soler arrenda el molí a Antoni Ribas. El 1767, havia estat masover del molí Isidre Borràs, paperer de Capellades, que llavors residia a Terrassola. El 1768 Alexandre Soler l'arrendava a Julià Via, paperaire de la parròquia de Puigdàlber, junt amb les terres annexes i amb la obligació de fabricar una partida de paper prim per cigarretes. El 1778 li torna a arrendar. D'altra banda, l'any 1776, Alexandre Soler va presentar una denúncia contra Francesc Massana, mestre de cases de Sant Quintí, al·legant que li eren perjudicials les obres d'un nou molí paperer que aquest intentava obrir al lloc de la Noguera Vella, al mateix terme de Sant Pere de Riudebitlles, per al funcionament del qual s'havia de valer de les aigües de la sèquia. El 18 de gener de 1782 va morir Alexandre Soler i van heretar els cònjuges Joan Brignet i Paula Soler, els quals van arrendar el molí, novament a Julià Via i immediatament es va signar una àpoca per la total remodelació del molí. L'any 1860, existien a Catalunya setanta-tres molins o fàbriques de paper, dels quals diversos ho eren al terme de Sant Pere de Riudebitlles, un 'al lloc de Les Toeses' (MADURELL, 1972, I: 108, 110; II: 868, 870, 871). A finals del segle XIX, Joan Romaní i Puigdengoles va comprar el molí de les Toeses. Va incorporar l'assecat mecànic, mitjançant cilindres assecadors a l'any 1964 (AMAT, 1990). Fa uns 30 anys que va deixar de funcionar.</p> | 41.4513900,1.6880100 | 390415 | 4589698 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62729-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62729-60.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62729-61.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Les Toeses semblen ser el topònim plural del mot toesa (1840) o tuasa (1785), mesura de longitud, presa del francès toise, femení substantivat del francès antic tois, toise, participi de tendre, 'estendre' La toesa equivalia a un metre i 946 mil·límetres (EXCURSIÓ, 1726). Segons el DICCIONARIO DE AUTORIDADES (1726), en el moment de la seva edició, feia poc temps que aquesta paraula acabava de ser introduïda des del francès. El topònim actual, 'molí de les Toeses', va ser adoptat, probablement molt a finals del segle XVIII o ja, al segle XIX, perquè en la documentació inicial apareix anomenat com 'molí del Puig'. És, actualment, la seu de l'associació ENGLANTINA de pedagogia Waldorf i del Cercle de Pedagogia Waldorf de Catalunya, de la que formen part Lluís Romaní i Roser de las Heras, pedagogs d'aquest corrent. En ell es fan activitats i tallers amb infants, contes amb titelles, cançons i danses, treballs manuals i treballs amb la natura al bosc, bassa i recs, També es una finca biològica d'horta i fruiters, portada per Pere Subirana, president d'ADAPA. A fi de comptes, es tracta en conjunt d'un interessant complex arquitectònic i natural que hauria de ser tingut en compte en una actuació global de tipus cultural al municipi de Sant Pere de Riudebitlles. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 62765 | Fàbrica de ca l'Herrando | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-ca-lherrando | <p>CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 18. Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. INVENTARI..(1986) 'L'Alt Penedès' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 148-153, Barcelona, Generalitat de Catalunya. SALVÀ MIQUEL, Francisco (1956?) 'Donde todo el mundo es propietario' Diario de Barcelona. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs. Informació oral de Sisco Martínez Muñoz (abril 1999).</p> | XX | <p>Fàbrica de tints amb façana de totxo vist i aparell de pedra de turó. Presenta un coronament de les naus amb formes arrodonides i graonades. L'interior es troba molt desfigurat per les reformes sofertes al llarg del present segle. La façana presenta quatre cossos ben diferenciats. El primer per l'oest, només té una obertura a l'exterior, consistent en una gran porta coberta amb arc de mig punt, feta de totxo. El coronament, que ressegueix aproximadament la forma de l'arc de la porta, està fet amb merlets de totxo, acabats en rajola plana. El segon cos és el més alt de l'edifici i dóna pas a una nau alta, amb planta baixa i dos pisos. La planta baixa té una porta i dues finestres rectangulars, allargades en sentit vertical. La primera planta presenta tres finestres idèntiques, mentre que la planta superior, és coronada amb una superfície recta amb merlets als dos extrems, frontó còncau al centre, amb un seguit d'obertures estretes rectangulars verticals, per a respiració. El tercer cos té l'accés per una gran porta coberta amb arc de mig punt fet de totxo, flanquejat a cada costat per sengles pilons per a vehicles, oferint una portella per a accedir a peu, al seu costat dret. El coronament es fa amb merlets que ressegueixen la forma de l'arc de la porta. El darrer cos d'edifici, té només una planta i presenta tres finestres rectangulars verticals. Està coronat per una llinda amb merlets als dos extrems, mentre que al centre existeix un frontó còncau llis. Cal destacar que les construccions més modernes de la indústria es van fer recordant els remats i acabaments de l'edifici original.</p> | 08232-42 | Carretera. núm. 153-157 | <p>L'empresa 'Tintes Herrando S.L.' va ser fundada pel Sr. Manuel Herrando Compte i el seu germà. Es fabricava exclusivament tints de madeixa. La mateixa empresa tenia dues fàbriques més, una a la Bòbila del Sabater, on es feien cabdells de filatura i una altra a Sant Quintí de Mediona on es feia la tintura de bobina creuada o 'gateau'. La matèria primera, la llana, venia de Terrassa i Sabadell. La fàbrica de Sant Pere va ser una de les primeres que va començar a fer el blanc permanent al sector tèxtil. La fàbrica és tancada, des del 1989.</p> | 41.4515000,1.6989100 | 391325 | 4589697 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62765-42.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62765-420.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62765-421.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | A l'utilitzar molts àcids en la producció de la fàbrica, era una feina molt dolenta per a la salut dels treballadors. El més interessant de l'edifici és el cos antic. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 62796 | El Centre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-centre-0 | <p>AAVV (1992) 'Sant Pere de Riudebitlles 1900-1940: vida cultural i associativa' Program de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. ALEGRE, Mar; RIBAS, Jordi. (1993) Història del cinema a Sant Pere de Riudebitlles (1920-1980). Programa de Festa Major. Sant Pere de Riudebitlles CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 23. Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans.</p> | XX | Necessita restauració | <p>Edifici construït expressament per a hostatjar una associació. Es tracta d'una construcció molt allargada, en forma de nau amb coberta a doble vessant. La façana presenta la porta, amb llinda plana, i dues finestres rectangulars allargades en sentit vertical. El coronament acaba en un frontó amb els laterals horitzontals i rematats amb sengles balustres de ceràmica, existint al centre del mateix una petita obertura rectangular. El costat esquerre presenta nombroses finestres que donen a un pati lateral, també propietat de l'entitat on hi ha plantats diversos arbres, com moreres. Està constituïda per una part davantera amb una àmplia sala per a bar i local social, amb habitacions al seu costat dret (des de l'entrada) per a servir a fins propis de l'associació i del bar. A la part posterior hi ha la sala que serveix per a teatre, cinema, etc. Entre un i l'altre, en una primera planta, es donen classes i es fan activitats per als menuts.</p> | 08232-73 | C/ Nou, 64 | <p>Al començament va ser el local del Centre Republicà i Obrer, la societat que avui dia encara existeix amb el nom del Centre Cultural i Recreatiu. Va ser pràcticament contemporània del Casino. El 1913 es col·locà la primera pedra del local - cafè, però des del 1910 ja hi havia un grup de gent que s'hi reunia. Primer es va construir el cafè, el qual durant un temps havia de servir també de sala per fer-hi ball. El 1921 es construeix la sala de ball, bastant més curta i estreta que l'actual. Els socis i fundadors eren fonamentalment treballadors i pagesos. A partir de 1925, a més a més, s'hi comencen a projectar pel·lícules, primer les tardes del diumenge, tot seguit del ball. El cinema mut es recorda que era acompanyat pel Sr. Pere Olivella, antic propietari de Ca l' Olivella, amb el piano. L'any 1936 els socis del Casino van confiscar l'edifici del centre, constituint així un únic local social al poble. Després de la guerra civil del 36, el Centre Republicà Obrer passa a anomenar-se Centro Nacional y Obrero; la societat en si, però, és la mateixa. Aquest nom, el 1944 es torna a canviar pel de Centro Cultural y Recreativo. Allí es segueix projectant cinema. Amb l'arribada del cinemascope els anys 40-50, i la consolidació definitiva de les pel·lícules en color, la sala del Centre va arribar a la plenitud, de manera que el 1965, i després d'anys de lloguer de la sala i moltes dificultats, aquesta passà a ser propietat de la societat i suposà una font d'ingressos importants. El 1965 s'impulsen importants reformes, s'engrandeix la sala i es guarneix amb elements luxosos: tres cortines sobreposades, dues bandes de bombetes grogues laterals, una banda de bombetes blanques... Es millora molt el so. En aquests moments es parla de la sala del Centre com 'la més maca del Penedès'. La crisi de la sala de cinema comença al 1980, i el 1986 s'hi deixà de projectar setmanalment, tancant la sala per a projeccions regulars el 1989 (ALEGRE, 1993). Entre els costums propis del local hi destaca el ball de 'la Pava'. Aquest ball consistia a fer reconciliar una parella que feia poc que havia renyit de la següent manera: començaven a tocar una peça i la gent es posava a ballar normalment. En un moment determinat, els balladors picaven de mans dues vegades. A partir d'aquest moment, ningú no ballava i es formava una rotllana al mig de la qual hi havia dues cadires que estaven d'esquena amb esquena. Una parella de balladors anava a buscar la parella que estava renyida i se'ls feia seure al mig de la rotllana. En aquest moment, es tornava a picar de mans dues vegades i la gent tornava a ballar. D'aquesta manera la parella es trobava incòmoda asseguda al mig de la sala i no li tocava cap més remei que aixecar-se i ballar. Per a la gent això volia dir alguna cosa, però calia esperar al diumenge següent per veure si la parella tornava a ballar: si ho feia, volia dir que s'havien reconciliat. Per a la Festa Major un dels balls que s'hi feia era 'l'Americana de casats', és a dir, un ball en què les parelles casades ballaven formant un cercle. També el ballaven els solters, 'Americana de solters', de la mateixa manera, però en un altre cercle (AAVV, 1992). Depenia del Centre un grup de bastoners que van participar en nombroses manifestacions del poble: en processons, en la Festa Major... Després de la guerra van continuar actuant malgrat els problemes de transport que tenien. També aquí hi tenia la seva seu la Coral 'La Violeta d'en Clavé', fundada a finals dels anys 20, dirigida pel Pere Olivella i amb 40 cantaires, tots homes. Per la Festa Major cantaven la missa del mestre Perossi amb acompanyament d'orquestra i al llarg de l'any oferien diferents cantades (AAVV, 1992).</p> | 41.4516000,1.7018300 | 391569 | 4589704 | 1913-14 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62796-732.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62796-733.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62796-734.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Existeix una màquina de projeccions cinematogràfiques OSA, que es podria conservar, i un bon arxiu sobre la institució. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||
| 62793 | Fàbrica de telers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-telers | <p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles.</p> | XIX | Molt reformada | <p>Es tracta d'un edifici en forma de nau amb coberta a dues aigües amb encavallades. A la façana hi ha inscrita la data de 1864, en la què deuria ser la porta principal i que actualment és una finestra. La façana es composa de planta baixa amb tres obertures (a la central hi ha la data) emmarcades de pedra i coberta amb arc escarser. Té una primera planta amb tres finestres quadrangulars allargades en sentit vertical i està coronat per tres finestres en forma d'ull de bou, seguint la línia de coberta de l'edifici.</p> | 08232-70 | Carrer Nou, 62 | <p>Després de Cal Teixidor, en ordre d'antiguitat, es tracta de la segona indústria de teixits coneguda en Sant Pere. Se sap que els amos procedien de Sabadell, ja que era la part urbana de la fàbrica del Valls. Només hi treballaven dones, excepte l'encarregat que vivia en un pis al costat mateix de la fàbrica. Es feien servir dos tipus de material, l'un de cotó i l'altre de més fi, que arribaven de Sabadell en troques ja tenyides. Un cop descarregada la matèria primera, s'havien de fer les bitlles per nodrir les llançadores. Al teler, les dones s'hi col·locaven assegudes al davant i amb la força de peus i de mans el feien funcionar. Es tractava d'un treball completament manual. Fins l'arribada de l'electricitat al poble, cap a l'any 1916, moltes de les feines que s'havien de fer a mà no es van mecanitzar. A la fàbrica s'hi feien dues menes de productes: els anomenats cobriespatlles (mocador o xal gruixut per abrigar-se l'esquena les dones) i les mantellines (peça d'abric en forma de capeta acabada en rom que cobreix des del coll fins a la cintura de les dones). Els cobriespatlles es teixien amb cotó i, de vegades, amb filoja, un material més fi. Eren de forma quadrada i grans com a mantons. Donat que anaven destinats a les dones grans, eren de colors foscos, negres i de tons cendrosos. Aquests cobriespatlles s'elaboraven de forma que entre peça i peça quedés un tros sense teixir, el qual servia després per fer de serrell. Tot el teixit es disposava en grans rotlles i es repartia per les cases. Les dones l'anaven a buscar a coll a 'la fàbrica de teler' i, així mateix, el tornaven un cop manipulat. Aquesta feina que es repartia a les cases era d'acabat: les dones havien de tallar pel tros sense teixir i fer el serrell amb les mans mullades d'aigua i cendra. D'aquesta forma, els fils sense teixir tallats s'enganxaven els uns amb els altres i feien serrell. Era una feina que es pagava a tant la peça. La fàbrica va tancar cap als anys '30. L'amo va morir pels volts d'aquesta dècada i els productes que s'hi feien ja no tenien sortida (AAVV, 1991). A finals dels anys '40 s'instal·laran els formàires que ja tenien la fàbrica al mateix carrer, i des d'aquell moment es dirà Cal Formaire, o ca l'Enric Alegre, fins que va ser embargada pels bancs quan Enric Alegre, S.L. va fer fallida.</p> | 41.4517900,1.7018500 | 391571 | 4589725 | 1864 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62793-70.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62793-700.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62793-701.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 62826 | Cal Formaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-formaire | <p>Document de petició d'obres, 1909, Arxiu Municipal. Inventari d'objectes del Museu Molí Paperer de Capellades. Informació oral facilitada per Teresa Pla (maig 1999); Montserrat Alegre, (juny 1999).</p> | XX | <p>Nau industrial rectangular allargada amb coberta a doble vessant, de caire modernista, amb habitatge avui molt remodelada. Es troba al costat d'una derivació del rec de Dalt o rec de la Vila. La façana que dóna al Carrer Nou és composa per una porta i dues finestres quadrangulars. El coronament de l'edifici es fa per mig d'un frontó compost, amb la part inferior recte i la superior circular, per sobre de la cornisa. Aquest frontó acaba en el lateral que dóna al rec en un element circular. Per la part posterior, l'edifici acaba en una superfície rematada per una línia de merlets coronada al centre per un de més gran, esglaonat, en forma piramidal.</p> | 08232-103 | Carrer Nou, 48 | <p>Els Alegre eren originaris de Capellades i, de professió, fusters. Quan van arribar a Sant Pere van començar a fer també tela metàl·lica, i tot junt, una forma. El primer obrador va ser davant cal Teixidor. També van ocupar l'edifici que actualment, encara, és taller de tela metàl·lica (empresa J. Estalella). El 1909, Enric Alegre Soteras, moldista, ja ocupava el nou edifici i va demanar permís a l'Ajuntament per a posar vorera al carrer davant de la fàbrica (Document de petició, Arxiu Municipal). De tota manera, existeix informació oral que diu que no van venir de Capellades fins l'any 1924 (informació oral de Sra. Montserrat Alegre, maig 1999). Van ocupar, també, l'actual casal de cultura (C/ Nou, 37). Especialitzats en formes i filigranes entre elles les de molts dels bitllets de banc de països sud-americans. També treballaven pel paperer Guarro de Carme i els molins de Sant Pere. La plantilla estava formada, bàsicament, per dones, que eren les que cosien les formes i les filigranes. Actualment fan tela metàl·lica, però no produeixen res relacionat directament amb el paper.</p> | 41.4521800,1.7018100 | 391569 | 4589769 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62826-103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62826-1030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62826-1031.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | En l'actualitat, està instal·lada l'empresa J.A. Estalella, de teixits metàl·lics. Al Museu Molí Paperer de Capellades i amb els números d'inventari 381, 478, 484 i 485 existeixen formes fetes per aquesta família de formaires, encara que per la documentació consultada no se sap si les dipositades allà provenen de Sant Pere o de Capellades. | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 87628 | Camí vell de Sant Quintí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-sant-quinti | Només se'n conserva un tram | <p>Camí antic que s'utilitzava per anar des de Sant Pere de Riudebitlles a Sant Quintí de Mediona. Des del nucli, passava prop de la fàbrica dels Valls, fins a Morgats, on hi ha l'únic tram ben conservat del camí. Seguia per les Toeses fins arribar al terme veí. </p> | 08232-137 | Sector de ponent del terme municipal | 41.4522500,1.6921400 | 390761 | 4589789 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 87661 | Mola de la plaça del Paper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mola-de-la-placa-del-paper | XVIII-XX | <p>Mola commemorativa col·locada en un extrem de la plaça del Paper. Està col·locada de forma vertical i a la part frontal hi consta 'Plaça del Paper 1998'.</p> | 08232-155 | Plaça del Paper | 41.4523100,1.7013700 | 391532 | 4589784 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87661-20190918161405.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 62731 | Fàbrica del Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-del-valls | <p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 18, nota 65 Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis catalans. E XCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs GAZIEL (Agustí Calvet) (1981) 'Tots els camins porten a Roma. Memòries I' pp. 136-137, Edicions 62 Col. Molc, núm. 68, Barcelona. . GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà.</p> | XIX | Es troba en mal estat estructural, agreujat pel seu estat d'abandonament. | <p>Té dos grans cossos d'obra, un dels quals estava llogat, a principis de segle XX, a un fabricant de teixits de goma, que donava feina a part de les noies del poble. L'altre cos era una farinera de grans, amb moles i tremuges a la manera antiga, unes quadres amples i un baluard grandiós per encabir-hi els carros carregats de blat i les mules dels que anaven a moldre de tota la comarca a finals del segle XIX. Aquest és l'edifici que presenta, encara avui, un aspecte de farinera de tipus austro-húngar, de tres plantes amb grans finestrals rectangulars allargats en sentit vertical. L'accés a la fàbrica està constituït per una porta acabada en arc de mig punt en una tanca rematada per un frontó, encara que actualment ofereix un aspecte molt decadent. D'aquesta fàbrica prové un teler de tela metàl·lica que actualment es troba en un magatzem extern al Museu Nacional de Ciència i Tècnica. Segons informació oral (Josep Torrents, maig 1999), aquesta institució va pagar una persona perquè el muntés i el deixés en estat de funcionament.</p> | 08232-8 | Riba esquerra del riu de Bitlles, en un meandre just abans d'arribar a la Vila | <p>El 27 d'abril de 1858 es va fer la concessió de l'aprofitament de les aigües del riu de Bitlles a Pere Valls i Rius. El 1872 tenia 59 telers mecànics per a teixir cotó i un petit taller per a recomposicions. El primer de maig de 1880 es féu el traspàs de la fàbrica de Pere Valls i Rius a Pere Valls i Casanovas. El 3 de juny de 1899 la fàbrica va ser comprada per Josep Calvet (pare del periodista i escriptor Gaziel) el qual va deixar escrit com era la fàbrica en el moment de la seva infantesa. L'any 1910 va haver-hi una denúncia de la sèquia de Torrelavit contra la bassa de la fàbrica. La seva localització, en una terrassa sobre el riu Bitlles, feia que els treballadors haguessin de travessar la riera per un senzill pont de fusta, avui desaparegut, que passava penjant, per la qual cosa, se'l coneixia popularment com 'el pont que belluga'. Aquest pont unia la fàbrica amb la vila. A partir de l'any 1916, la maquinària funcionava ja tota amb electricitat. Al mateix edifici d'aquesta fàbrica s'havia fet d'electricitat, a partir de l'aigua que provenia de la resclosa del Valls i que era conduïda fins a l'edifici pels ponts de turó. També se sap que en aquesta fàbrica s'hi havien fet balins de metall amb els quals jugaven els nois. Les rodes, el 1936, ja havien estat substituïdes per turbines. En aquesta mateixa data fabricava lones la societat Canut i Gràcia de Barcelona, empresa que dirigia a més, una altra fàbrica prop de la Pobla de Claramunt, de filatures a la Rata, dedicada a la fabricació de teixits de lona per camions, veles de carro i teles per balancins. Era una indústria important a la vila de Sant Pere, ja que posseïa molta maquinària i donava feina a un bon nombre d'homes i dones del poble. Els treballs que allí es feien consistien en el teixit i tenyit del fil. Aquest, venia primer de la Rata, però, en cremar-se aquesta indústria durant la guerra, després va portar-se de Manlleu, on els Canut i Gràcia havien construït una altra filatura. Aquest material arribava en unes troques i d'aquí es posava en unes debanadores. Tot seguit, es tenyia en una nau apartada, la tintoreria. Després, es posava a assecar en una nau, força airejada, que estava sobre mateix de la tintoreria. Allà hi havia unes barres travesseres d'uns 10 m. d'alçada, on es penjaven els fils. Tots aquests processos després ja van realitzar-se en màquines i per mitjà d'assecadors mecànics. Un cop el fil era sec, s'havien de fer els rodets i les bitlles pels telers. Les peces teixides s'aplegaven mecànicament. De vegades es teixien peces sense tenyir abans el fil, aleshores s'havia de tenyir després tota la peça sencera. Aquesta operació es feia en una mena de basses anomenades 'barques'. Es portaven a assecar també sobre la tintoreria, i com que eren peces de 50, de 80 i fins i tot de 100 m., era força laboriós, donat que també s'havien d'anar col·locant al damunt de les barres travesseres de l'assecador. També, al cap dels anys, aquest assecatge era mecànic. Un cop els tendals per a camions ja eren ben secs, calia apretar-los amb cera per tal que fossin impermeables. Només es feia aquesta operació amb les lones de camions i no es realitzava ni pels balancins ni per les veles de carro (aquest últim producte havia quedat ja arraconat en els darrers temps). Una màquina s'encarregava d'enrotllar les peces ben acabades, es posaven en bosses i el camió les venia a buscar per dur-les a Barcelona, concretament al Passeig de St. Joan (AAVV, 1991). La fàbrica del Valls va tancar el desembre del 1971, quan un seguit de fets calamitosos van dur-la a la ruïna: la fallida d'una comanda de lones per a tendes de campanya a Algèria al mateix temps que la crema accidental de la fàbrica que els Canut i Gràcia tenien a Manlleu (AAVV, 1991). També es varen rebre subvencions per a la reconversió industrial, amb el que es va accelerar el tancament. Per a la filmació de la sèrie televisiva 'La saga dels Rius' es van fer servir telers d'aquesta fàbrica.</p> | 41.4525000,1.6950100 | 391001 | 4589813 | 1869 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62731-foto-08232-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62731-foto-08232-8-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Es va dedicar al tèxtil (entre d'altres produccions feien baietes per als molins paperers) i a molí fariner. S'hi va col·locar el primer generador elèctric del poble. També la fàbrica era coneguda al poble pel 'Molí d'En Valls' (GAZIEL, 1981: 136). El Ministerio de Fomento per 'Real Orden Nº 131 de la Gaceta de Madrid correspondiente al dia 11 de Mayo de 1858', ' Boletín Oficial de la provª de Barcelona ', nº 118 del dia 19 de Mayo de 1858 autoritza a D. Pedro Valls y Rius 'para que, sin perjuicio de los derechos de propiedad de cualquiera otro interesado, aproveche las aguas de la riera de San Pedro de Riudevitlles, en la provincia de Barcelona, como fuerza motriz de una fábrica que intenta construir en terreno de su propiedad, con sujeción a las condiciones siguientes : 1ª La presa se situará en el punto marcado en el plano; tendrá una altura de tres metros y será construída de mampostería ordinaria y sillería en los paramentos con un espesor de un metro y medio en la parte superior y cinco en la inferior/2ª El canal de conducción deberá estar abierto en túnel desde la presa hasta llegar al terreno del interesado, en el cual podrá ser descubierto./3ª Todas las aguas deberán devolverse al cauce de la riera, aguas arriba de la toma de la acequia de Terrasola./4ª Las obras se verificarán con arreglo al proyecto aprobado y bajo la inspección del ingeniero de la provincia.' Madrid 27 de Abril de 1858. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||
| 62756 | Cal Xarret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xarret | <p>ALEGRE, Mar; RIBAS, Jordi. (1993) Història del cinema a Sant Pere de Riudebitlles (1920-1980) . Programa de Festa Major. Sant Pere de Riudebitlles. INVENTARI..(1986) 'L'Alt Penedès' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 148-153, Barcelona, Generalitat de Catalunya. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs.</p> | XIX | <p>Edifici entre mitgeres de planta baixa i pis, d'estil eclèctic. Presenta una façana senzilla, de composició gairebé simètrica presentant un conjunt d'obertures rectangulars, balconada suportada per mènsules on destaca una gran cornisa i el coronament decorat amb palmetes. La casa és de gran simplicitat de línies utilitzant motius clàssics de manera eclecticista. L'edifici té planta en forma d'L, sortint per la part posterior una ala perpendicular, amb galeria mirant cap al sud, per tal d'aprofitar la llum del sol.</p> | 08232-33 | c/ Nou, 19-21 | <p>L'any 1897 l'edifici ja estava acabat i era la seu del Casino. Era anomenat el local dels 'rics' pel fet que els socis i fundadors eren majoritàriament propietaris, fabricants i botiguers. S'hi feien diferents activitats lúdiques i culturals: jocs de taula, bar, teatre de tant en tant, i també hi havia manubri per al ball i piano. Més endavant, i això vol dir cap als anys 1918-1920. s'hi afegeix el cinema com a activitat important, especialment atractiva per la seva novetat. Es recorda en la memòria col·lectiva a la Pepeta del Casino, una de les primeres que tocava, sense saber-ne massa, per cert, acompanyant les primeres pel·lícules del cinema mut. El cinema es feia més a l'hivern -cada diumenge- que al estiu (es feia més ball que cinema). L'any 1936 el Casino tanca les portes i es deixen de tenir dos locals importants per tenir-ne un, on s'aglutinarà la majoria de gent (ALEGRE, RIBAS, 1993). En aquest edifici es va muntar la roda de cal Ton del Pere, que, actualment està exposada al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Terrassa.</p> | 41.4526700,1.7021900 | 391601 | 4589823 | 1897 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62756-33.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62756-330.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62756-331.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | A la casa hi ha una col·lecció de bitllets i monedes republicans i segells propietat de Ramon Puigcorbè i Feliu | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 62811 | Carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-nou-4 | <p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. TORRENTS I ROSÉS (1993). Transformacions demogràfiques en un municipi industrial català: Sant Pere de Riudebitlles, 1608-1935. Tesi Doctoral. Departament d'Història Contemporània. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona.</p> | XVIII-XX | Les plantes baixes estan molt reformades, especialment a les cases que les fan servir de botigues, però en canvi, les plantes altes, en general, es conserven en l'estat original. | <p>Carrer recte que va des de la plaça de les Eres i la carretera provincial. No tots els edificis presenten, a hores d'ara, vàlua patrimonial. En principi, cal ressenyar els compresos entre el núm. 11 i el 35, a la banda dels senars i entre el 2 i el 40, a la banda dels parells. D'altra banda, en aquest carrer hi ha també edificis que tenen una fitxa pròpia, donada la seva importància. Es conserva una bona mostra de ràfecs amb canalons de ceràmica decorats producte local o comarcal del segle XIX.</p> | 08232-88 | Entre la carretera i la Plaça de les Eres | <p>Aquest carrer va ser obert al segle XVIII, quan es crea la necessitat d'expansió espacial del nucli clos de la vila, afavorida per un creixement continuat de la població. És de suposar que primer s'hi van construir cases aïllades amb espais propis al costat, dedicats a hort i ocupats de ben segur per edificacions auxiliars, com així devia ser Cal Teixidor, per exemple. Aquests espais després es van vendre per a habitatges. Aquest procediment va bastint a poc a poc tot el carrer. En el segle XIX s'anaven construint cases en la part del carrer més propera a la carretera, en la zona anomenada Camp d'en Bola. També aquest carrer coneix la ocupació per espais industrials com el ja citat de Cal Teixidor, i al segle següent, la part urbana de la fàbrica del Valls o les de Telers i Cal Formaire. Al número 45, es va establir el formaire Alegre, originari de Capellades, fuster d'ofici, qui començà a fabricar formes al seu taller. Després passà a l'altra banda del carrer, al núm. 56 (AAVV, 1991). A l'època franquista el carrer es va dir d'Enrique Navarro (actualment aquest és el nom que rep un carrer al final del carrer Nou)</p> | 41.4528900,1.7020400 | 391589 | 4589847 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62811-88.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62811-880.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62811-881.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Caldria mantenir la volumetria dels edificis per conservar l'estil del carrer | 98|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 62772 | Cal Teixidor / Cal Doctor Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-teixidor-cal-doctor-pla | <p>AAVV (1991) 'Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX)'. Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. CASTILLO i altres (1992) 'Sant Pere de Riudebitlles 1900-1940.Vida cultural i associativa' Programa de Festa Major, Gràfiques Llopart, Sant Sadurní d'Anoia. TORRENTS I ROSÉS (1993). Transformacions demogràfiques en un municipi industrial català: Sant Pere de Riudebitlles, 1608-1935. Tesi Doctoral. Departament d'Història Contemporània. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona. Informació oral de Teresa Pla, maig-juny de 1999. Informació sobre el registre parroquial d'Àngels Torrents.</p> | XVIII-XX | <p>Edifici entre mitgeres amb planta baixa, dos pisos, golfes i celler al soterrani. A la façana s'aprecia la unió de dues construccions diferents, o sigui de, dues cases: la de l'esquerra ha perdut la porta d'accés des del carrer. La mateixa disposició d'obertures de la façana revela el fet de tractar-se de dos edificis de caire diferent: el de l'esquerra presenta sengles balcons a l'alçada del primer i el segon pis, la de la dreta, avui façana principal, posseeix un balcó corregut al pis principal, amb barana d'obra amb balustres entre pilars rectangulars i dues portes d'accés. Aquesta mateixa, al segon pis té dos balcons amb la mateixa decoració que el de sota. En conjunt, la façana actual es obra d'una reforma del 1920. En aquesta obra va desaparèixer un arc de pedra de turó que existia a l'entrada principal, segons recorda l'actual propietari, el doctor Pla. Dels interiors destaquen les alcoves del primer pis, així com els conjunts d'enrajolats i, en general, les decoracions ceràmiques dels anys '20 que semblen d'origen valencià, adornades amb motius geomètrics i animals (com la interessant sèrie d'ocellets que decoren el menjador i els bancs modernistes del pati). De la gran reforma del segle actual, el projecte de la qual per cert es conserva penjat a una de les parets de la sala d'estar, és interessant ressaltar el pati enjardinat posterior, espès en vegetació i amb el seu mobiliari propi de l'època completat amb una font amb cascada de turó. Una antiga galeria d'arcs de solana d'època anterior, va ser tancada i decorada en el mateix any 20 amb rajoles en blanc i blau formant sanefa en forma de filet. La casa guarda una petita col·lecció de mobles d'època, i elements religiosos, datables cap al començament i mitjans del segle XIX, entre els que destaca un oratori, amb un lignum crucis, entre d'altres relíquies, una butlla de 1825 i unes petxines marines de grans dimensions. També s'ha de ressaltar un llit d'estil isabelí amb un interessant capçal. Tanmateix s'ha de subratllar una col·lació de pintures fetes per les germanes Llobet així com una altra d'època historicista que representa una escena de la vida de Crist .</p> | 08232-49 | Carrer Nou, n. 22 | <p>Informacions orals asseguren que aquí es feien teixits, i que es el lloc de fabricació més antic conegut al poble (AAVV, 1991). No sé sap massa bé la data de la primera construcció. Per informació oral dels descendents, sabem que al 1727 la família Graupera (en concret, en Jordi Graupera Major), procedent de Calaf, encara que descendent de Sant Andreu de Llavaneres, ja eren propietaris de la fàbrica de teixits. La doctora Torrents a la seva tesi doctoral, estableix la cronologia d'aquesta família a Sant Pere entre 1675 y 1799. Sembla que al segle XVIII (1756), s'entronca amb el cognom Llobet, doncs una filla de Jordi Graupere -per cert, primer Jordi registrat a Sant Pere- Francisca Graupere Valls, hereva de la hisenda, es casà amb Josep Llobet el 19/10/1756, que era de Sant Martí Sesgueioles i de professió teixidor de llana. La tradició familiar diu que aquest Josep era treballador d'aquesta indústria tèxtil. El fill d'ambdós, Simeó Llobet Graupere segueix la tradició de l'ofici familiar, doncs en els registres parroquials figura com 'teixidor de llana' al 1789, data del seu matrimoni, essent l'any 1845 el moment de la seva mort (la data de 1835 en la façana de l'edifici tèxtil, avui habitatges, recorda una edificació, be remodelació, be nova planta d'aquesta indústria tèxtil en el moment en que Simeó Llobet va ser propietari de la mateixa). De ben segur la fàbrica devia ocupar des d'un principi les dependències d'aquest edifici i el del mateix carrer Nou número 13 (edifici on consta la data 1835). Ambdós edificis estan connectats pel celler, encara que en el transcurs de les últimes reformes del començament del segle XX, es va obstruir l'extrem tocant a la construcció que avui posseeix el número 13 del carrer. A més de la runa, a l'any 1920 existia allà una gran quantitat de cendra, potser procedent del procediment d'elaboració dels teixits, o, més probablement, vinculada a l'existència d'un antic vapor situat en aquest edifici, del qual avui gairebé no en queda ni la memòria. Encara que als registres parroquials el fill de Simeó Llobet Graupere, que es deia Miquel Llobet Romeu, ja no figura com teixidor sinó com a propietari, segurament estava en possessió de la fàbrica, doncs la memòria oral indica que el seu net, Simeó Llobet Matosas, nascut el 12/11/1842, i casat amb Concepció Prat el 17/4/1870 va tenir problemes amb la fàbrica per un crèdit no pagat, fet aquest que va provocar la intervenció del germà de la seva esposa, mossèn Joan Prat Mas, que els va treure de l'ensurt, quan va comprar aquesta casa. Aquest mossèn tenia un germà que es deia Aleix, i que també va venir a viure durant un temps a la casa. L'any 1888 els Llobet van presentar els seus productes a l'Exposició Universal de Barcelona. El darrer propietari de la fàbrica va ser Miquel Llobet Matosas, l'any 1917. El celler va ser utilitzat com a refugi durant les guerres carlines. A finals del segle XIX, un confiter d'Igualada, Pla de cognom, es casa amb Margarida Llobet i posteriorment amb la seva germana Conxa, essent aquesta l'arribada del cognom Pla a la casa. A la façana, l'any 1926, l'associació de 'la Bona Parla', formada d'entre altres persones per la Conxa Llobet i el doctor Pla, va col·locar una placa que aconsellava els vianants: 'Parleu bé, si-us-plau'. Avui aquesta placa ha desaparegut (Castillo i altres, 1992).</p> | 41.4529000,1.7016900 | 391560 | 4589849 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62772-49.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62772-490.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62772-491.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Sembla que l'edifici va ser la primera fàbrica tèxtil coneguda de la localitat. Al jardí posterior d'aquest edifici es posaven a assecar els draps, els quals es destinaven a la indústria paperera. L'edifici del davant, també formava part de la fàbrica fins l'any 1917, quan es va arrendar a la família Alegre de cal Formàire i, posteriorment, al ferroveller senyor Creixell. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 62806 | Ca la Inés Lázaro Llobet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-ines-lazaro-llobet | <p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. Informació oral de Inés Lázaro Llovet (maig 1999). Teresa Pla (maig-juny 1999).</p> | XVIII | Les pintures murals de la galeria presenten problemes de conservació, ja que es troben a l'aire lliure. A més, es troben deteriorades pels grafits que hi van fer els alumnes de l'escola allà instal·lada durant uns anys. | <p>Casa entre mitgeres de planta baixa, dos pisos i golfes. La porta d'accés a l'edifici és de fusta i conserva la data de 1723. L'edifici presenta una façana amb balcó corregut, amb dues entrades a la planta primera i dos balcons més petits a la segona planta. Les reixes dels balcons són de ferro amb decoració de greques a la part baixa i amb sengles gerres de flors a l'extrem dels balcons de la planta segona. Aquest mateix tipus de reixa es repeteix a les obertures que donen al patí posterior. Sobre aquest pati, hi ha una galeria de dos pisos d'arcs de mig punt, orientats al sud. A la planta baixa d'aquesta galeria es conserven pintures murals, les quals ocupen la totalitat de la mateixa. Els motius d'aquestes es troben emmarcats per una galeria, també pintada, que reprodueix la que està físicament al davant de les mateixes, inclús les baranes de ferro. És molt possible, per tant, que el pintor volés crear una il·lusió òptica en què l'espectador es trobava en un edifici obert pels quatre costats. El sostre d'aquest espai està cobert per socarrats on s'ha dibuixat un motiu floral en turquesa, combinant amb la fusteria pintada de blau. El motiu central d'aquestes pintures consisteix en un Sant Antoni sobre una peanya, amb un nen i un ram de flors a les mans, sobre un fons de barrots amb plantes enfiladisses, emmarcat per un cortinatge. A l'esquerra es desenvolupen altres escenes, un cobert entre arbres, una construcció de dues plantes amb una torre a sobre i un edifici amb coberta triangular, així com un vaixell de vapor i vela navegant entre illes amb palmeres. Al costat dret del sant hi ha una escena bèl·lica entre dues fortificacions, una parella amb un poble i una muntanya alta com a fons, així com una escena naturalista amb vegetació diversa, que ha estat destruïda, en part, per l'obertura de dues portes. El color dominant és el blau dels cels, i els ocres dels motius arquitectònics. A la part baixa de les pintures hi ha nombrosos grafits, entre els quals destaca el d'un cotxe d'època. També es conserven a la casa diverses pintures de cavallet. En una s'hi representa una escena del nou testament que podria datar-se en el segle XVIII. Destaquen, pel seu interès local, els quadres que va pintar la Inés Llobet, mare de l'actual propietària. Es tracta d'un conjunt creat a finals del segle XIX, d'innegable valor, de caire historicista i costumista, on s'hi troben retrats, entre ells un autoretrat, vistes de Sant Pere (com la que representa, el casal dels marquesos de Llió) i, especialment, escenes històriques, còpies d'altres quadres, treballs academicistes i una visió força 'naïf' dels molins de la població.</p> | 08232-83 | Carrer Nou, 14 | <p>Construïda a la segona meitat del segle XVIII, moment d'expansió de la vila fora del nucli primitiu, i del traçat del carrer Nou en el que està enclavada. La historia més actual d'aquesta casa va començar en el moment en què una filla de cal Teixidor va casar-se, a l'inici del segle XX, amb el doctor Manolo Lázaro, qui, procedent de Castelló, va viure a Sant Pere fins l'any 1916, en què va morir. D'aquesta època són els olis, majoritàriament obra de la mare de l'actual propietària, i tot el mobiliari de la casa. Durant un temps la casa va ser escola on la mestra Florentina Ortiz i el seu pare, van impartir classes a un bon nombre de nens de Sant Pere. D'època anterior poca cosa se'n sap, una fonda, Cal Mianjo o ca la Mianja al segle passat, i la seva ocupació inicial de la que resten les estructures arquitectòniques sense aparent remodelació, alicatats, paviments, i la interessant galeria coberta i pintada amb els frescos murals ja citats anteriorment. Es suposa que la casa va ser construïda per un indià (o americà segons terminologia local), però no es té documentació alguna sobre aquest fet. Informació oral afegeix a la història d'aquesta casa, que cap als anys 1860-70 un membre de la família Llobet, el mossèn Joan Prats va comprar aquesta casa, i la va regalar als pares de la seva propietària actual. La datació de les pintures de tema indià caldria situar-la com a molt tard, en aquest moment (1860-70), ja que els Llobet no les van fer pintar. Com a data inicial, podem indicar que, donat que hi ha representat un vaixell de vapor i vela en una de les pintures, i que aquest tipus de transport marítim es va fer servir per primer cop al món l'any 1819 (va ser el vaixell nord-americà 'Savannah'), caldria pensar que aquesta decoració no pot ser anterior a la dècada de 1820, o sigui posterior a la construcció de la casa segons les seves proporcions actuals.</p> | 41.4530600,1.7017600 | 391566 | 4589866 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62806-83.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62806-830.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62806-foto-08232-83-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | També va ser coneguda com a cal Mestre, ja que allà impartien classe el Sr. Delfí Ortiz i la seva filla Florentina. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 62821 | Baluard fortificat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baluard-fortificat | <p>ALEGRE, T. et al. (1996) Sant Pere i les Guerres Carlines. Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. Sant Pere de Riudebitlles. Ajuntament. Gràfiques Llopart. ARGEMÍ, X.; SADURNÍ, M.T.; SERRA, J. (1999) 'Sant Quintí de Mediona. Evolució socio-econòmica i cultural d'una vila de l'Alt Penedès', Ajuntament de Sant Quintí de Mediona. CANALS, A. (1885) 'Records de la meva vida'. Manuscrit. Informació oral de Miquel Munné (maig 1999), Fina Carol (maig 1999) i Engràcia Montal, (maig 1999).</p> | XIX | Està totalment enrunat | <p>Edifici quadrangular de planta baixa i dos pisos en molt mal estat, amb gran part del sostre caigut. L'edifici està construït per un pilar central del que surten, a la planta baixa, quatre arcs de turó en direcció al centre de les parets perimetrals, Aquests arcs es conserven parcialment. Les plantes superiors ja no es conserven. Les quatre parets, a totes les plantes, estaven plenes de rengles de troneres, les quals apuntaven recte o en biaix. Tant la coberta com els paviments de les plantes han cedit en la seva major part, caient la runa sobre la planta baixa. S'hi accedeix per Cal Soler. Aquesta fortificació es complementa amb els murs perimetrals de Cal Soler, on segueixen, encara que avui ocultes, tot un seguit de troneres que fan d'aquesta casa un veritable fortí als afores de la vila closa.</p> | 08232-98 | C/ Sant Quintí, però s'accedeix per Cal Soler (Plaça de les Eres) | <p>En el diari d'Antoni Canals, forner de St. Pere, que visqué aproximadament des de 1815 a 1880, es troben unes referències a elements defensius existents a la primera guerra carlina o dels set anys, que va durar des del 1833 al 1840. Així, explica la seva relació amb l'Ajuntament, arran de la seva petició d'obrir un nou forn i de aconseguir la llicència per a fer ho: el pare Magí li dóna permís per aprofitar 'una pila de turons molt bons per fer el forn (...), perquè eren pedres de la fortificació, i que del camp del Geroni Mestre ia podia pendre tota la terra que hagués de menester, perquè allavores els carlins eren els amos (...)' . La tradició oral recordava la existència d'aquest baluard fortificat en avançada fora vila. Per cert, que en altres llocs de la vila i dels voltants es troben senyals inequívocs de sistemes defensius d'aquesta mateixa època, com a Ca l'Olivella, a les Planes Velles (la senyora Montal ens informa al maig de 1999, de records relacionats amb fets d'aquesta època en aquell indret), i també referències orals diuen com el profund celler de Cal Teixidor va ser utilitzat com refugi en aquesta època (informació oral de la Fina Carol, maig de 1999). Fins i tot s'ha trobat una barraca de vinya fortificada.</p> | 41.4531800,1.7006600 | 391474 | 4589881 | 1833-40 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62821-foto-08232-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62821-foto-08232-98-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | L'edifici està integrat dins d'edificacions auxiliars de cal Soler i l'exterior està arrebossat, per la qual cosa les troneres no es veuen des del carrer. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||
| 62747 | Cal Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-soler-0 | <p>CANALS, A. (1885) 'Records de la meva vida'. Manuscrit. INVENTARI..(1986) 'L'Alt Penedès' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 148-153, Barcelona, Generalitat de Catalunya. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs.</p> | XVI-XX | <p>Antiga casa pairal. Consta de planta baixa, pis i golfes. A la façana principal destaca un bonic portal de mig punt de grans dovelles de pedra. A la dovella central hi ha un escut on es representa el sol, simbolitzant el cognom dels seus antics propietaris, els Miquel del Solà. Al pis s'obren tres finestres amb balcó i a les golfes sengles ulls de bou, el central simulat utilitzant pintura. La casa va ser restaurada completament l'any 1900, pel propietari J. Soler, per la qual cosa, la major part de les estructures internes (paviments i parets de la primera planta inclosos) són d'aquesta època, així com les façanes vistes. A la planta baixa té un celler i un cup, en el que anteriorment havia estat una zona d'habitatge. Sota la planta baixa surt una mina que arriba fins el primer plataner de la plaça de les Eres. A la façana sud hi havia un rellotge de sol, que actualment no es pot veure perquè està tapat per una planta. El cos principal té un seguit d'edificacions annexes utilitzades per a tasques agrícoles. La majoria deuen ser de la reforma del 1900 encara que hi ha alguna edificació anterior com una torre que s'ha identificat amb el baluard carlí, al qual fan referència els documents d'aquella guerra. També hi ha restes de dos safareigs, un a l'entrada i l'altre a l'hort. Té un jardí amb pèrgola i amb un cedre, bambú, llimoners, nesprers, etc.. En una de les casetes annexes hi ha una banyera antiga. Entre les edificacions es conserven les dues rodes d'una mola de blat.</p> | 08232-24 | Plaça de les Eres, núm. 6 | <p>Va ser propietat de la família Miquel del Solà fins l'any 1900 en que va ser adquirida per Joan Soler. La família Soler va ser propietària uns 50 anys fins que va ser adquirida per la família Munné.</p> | 41.4531900,1.7009800 | 391501 | 4589882 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62747-24.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62747-240.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62747-241.jpg | Legal | Renaixement|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | En un dels carreus de la cantonada dreta de la façana principal hi ha inscrita la data '1704'. | 95|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 62748 | Carrer Sant Quintí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-quinti | <p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. CANALS, A. (1885) 'Records de la meva vida'. Manuscrit. HISTÒRIA (1995). Història gràfica de St. Pere. Programa de Festa Major de 1995.</p> | XIX-XX | <p>Es tracta de la fossilització de l'antic camí a Sant Quintí de Mediona des de la sortida de la Vila, que es trobava a la plaça de les Eres. El conjunt inventariat compren els edificis numerats del 13 al 31 i dels 10 al 12 i del 16 al 18. Es tracta d'un grup de construccions que representa bé les tipologies edilícies del segle XIX i principis del segle XX, fetes per a ser ocupades per gent menestral i treballadors, així, com les noves classes emergents del poble. Dins del conjunt urbà, aquest és un sector que durant les Guerres Carlines constituïa el punt de defensa de la Vila, tal com demostra l'existència del fortí de l'època, integrat a les edificacions de Cal Soler i que servia per a protegir tota aquesta zona, lloc probable d'arribada de partides carlines.</p> | 08232-25 | Entre la Plaça de les Eres i la sortida del poble | <p>En la casa pairal del Joan Boter, al número 11, vivia des de la primera dècada dels anys 20 del segle XX Cristòfor Vives, més conegut pel 'Pito Nen' (pel seu fill, el Josep). Aquest feia feines de ferrer, així treballava les peces de ferro pel carreter Josep Vila, i sobretot es dedicava a anar per les fàbriques a arreglar la maquinària espatllada. Avui es el taller d'un mecànic. Al número 16 hi vivia en Miquel Camil (aquesta casa encara conserva a la seva façana una rajola, col·locada modernament en record del seu propietari), mestre de cases de la segona meitat del s. XIX (AAVV, 1991). Una altra casa destacada és cal Mestre Miquel, datable del 1884. Al capdamunt d'aquest carrer, just on arriba a la Carretera i baixa el camí cap a la fàbrica del Valls, hi tenia la seva bòbila. Actualment no en queden restes. Aquest forn era força senzill. En ell cremaven els fogots de llenya de pi. S'hi feien teules, rajoles i totxos. Es treballava a preu fet. Era molt conegut un operari que hi feinejava, 'El Rajoler', qui vivia a l'actual magatzem de cal Juli, al carrer dels Quadres, amb fama de ser molt bon rajoler. En la desembocadura d'aquest carrer en la plaça de les Eres, i al costat de la casa de la Sra. Montal, existia una masia, la dels capellans, fins que va ser enderrocada per a construir una casa cap als anys cinquanta (HISTÒRIA, 1995). En època franquista es va dir carrer de José Antonio.</p> | 41.4533300,1.7007000 | 391478 | 4589898 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62748-25.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62748-250.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62748-251.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 87636 | Casa del C. Major, 32 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-major-32 | XX | La planta baixa ha estat modificada per fer-hi un local comercial | 08232-145 | C. Major, 32 | 41.4534200,1.7034100 | 391704 | 4589904 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87636-20190918133507.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87636-20190918133525.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Casa construïda a principi del segle XX, de la qual no se'n conserva la planta baixa per una reforma moderna. És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El pis presenta dos finestrals amb sortida a un balcó corregut de baranes forjades i tenen la part superior decorada amb garlandes pintades. Sobre el seu eix, a les golfes hi ha sengles finestres d'arc pla arrebossat. El coronament està definit per una cornisa motllurada amb voladís. El tractament exterior del mur és arrebossat i pintat, amb rajola a la planta baixa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.