Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 62760 | Torrent de Barquies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-barquies | <p>GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. MORGADES, J.B. i altres (1995) 'Document de donació del terme de Sant Pere (s. XI), Sant Pere de Riudebitlles</p> | S'hi han abocat deixalles | <p>El torrent de Barquíes és un afluent del riu de Bitlles (o riera de Mediona) al qual s'uneix per la riba esquerra a la partió dels termes de Sant Quintí de Mediona i Sant Pere de Riudebitlles. No travessa el terme municipal de Sant Pere, sinó que sempre fa de partió amb el de Sant Quintí. Circula en sentit NO-SE, tot excavant argiles i margues quaternàries i terciàries. No té afluents per cap de les dues bandes i, de fet, tampoc porta cabal d'aigua excepte en moments de pluja. El torrent és travessat per la nova variant de Capellades a Sant Pere de Riudebitlles -C-15 -, el rec de l'Horta Sobirana i el rec del Valls. Presenta un curs molt encaixat dins les argiles quaternàries de les terrasses del riu de Bitlles, creant uns penya-segats de gran verticalitat, tot creant al seu fons un espai ombrívol on es desenvolupa una densa vegetació amb plàtans, salzes, àlbers, oms, nogueres i pollancres, així com canyes, gorgs i una gran varietat de matolls i arbusts. Es tracta, per tant, d'una vegetació de ribera, densa i ben estratificada.</p> | 08232-37 | Entre el seu naixement i el riu de Bitlles | <p>El nom del torrent apareix en els límits del terme donat a l'abadia de Sant Martí de l'illa Gallinara, d'inicis del segle XI, com a 'torrent de Barraquies' (MORGADES i altres, 1995)</p> | 41.4571100,1.6925600 | 390804 | 4590328 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62760-370.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 2153 | 5.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 62773 | Parc del Pont Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-pont-nou | <p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. BARALLAT, Heribert (1884) 'Excursió a Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona y Mediona' Memòrias de la Associació d'Excursions Científicas, Vol. VIII, p. 511-537, Barcelona. EXCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs.</p> | Caldria eliminar el camp de tir, per la contaminació de discs de plàstic que genera . | <p>Comença abans d'arribar al Pont Nou, amb una zona d'aparcament i una font. Immediatament passat el pont es troba una àmplia zona lúdica equipada amb barbacoes. Torrent endins, arran del camí, la vegetació es va fent molt més espessa, amb exemplars magnífics d'àlbers blancs, roures, pins i alzines. En aquesta zona cal incloure els dos torrents que ajunten les aigües una mica abans d'arribar al Pont Nou, el d'en Guilló i el de Maria d'Angüeso. Pel fons del torrent circula un petit fil d'aigua, que a la primavera és més abundant.</p> | 08232-50 | Al torrent d'en Guilló | <p>Històricament, s'hi celebrava un aplec la nit de Sant Joan. S'hi portava a terme una pràctica curativa que consistia en fer passar els infants malalts d'hèrnia 'els nens trencats' mentre tocaven les dotze campanades de la nit, entre una branca esberlada d'un roure, seguint un ritual establert i que finalitzava penjant les robes que duia l'infant a les branques del roure guaridor. El ritus acostumat es feia a partir de dos homes, que devien dir-se Joan i Pere, així, la fórmula oral era la següent: 'Té Pere, té Joan' a la vegada que ambdós es passaven el nen entre la branca. Aquests vestits s'anaven descolorint la resta de l'any (costum documentada el 1884). L'Ajuntament hi ha anat adquirint terrenys en els anys 1981, 1985, 1986, 1991 i 1996. L'any 1981 es va construir una font. El mateix any es va fer una sol·licitud a la Diputació de Barcelona del proveïment de plantes provinents dels vivers del seu Servei Forestal. També el 1981 es va fer la primera redacció del projecte, finalitzat el 1983, amb un pressupost total de 9.857.039 PTA, per part de Romà Garrido i Rahola, enginyer tècnic agrícola. El 1985 es va fer la zona de sardanes i esbarjo i el 1986, la d'arbres fruiters. El 1986 es va redactar el projecte d'enllumenat del Pont Nou.</p> | 41.4493000,1.6917400 | 390723 | 4589462 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62773-500.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62773-501.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 2153 | 5.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 62774 | Torrent de Turró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-turro | <p>CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 18. Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà.</p> | <p>El torrent de Barquies és un afluent del riu de Bitlles (o riera de Mediona) a qui s'uneix per la seva riba esquerra gairebé a la partió dels termes de Sant Pere de Riudebitlles i Terrassola. Neix a la font de Turró, encara que hi ha un petit tram superior. Circula en sentit NO-SE, excepte en el tram final que ho fa aproximadament N-S. No té afluents per cap de les dues bandes i porta un filet d'aigua excepte en moments de pluja. Presenta un curs relativament obert, encara que hi ha zones en les què ha excavat el terreny profundament dins les argiles quaternàries de les terrasses del riu de Bitlles, creant algun penya-segat vertical. El seu fons i les riberes s'aprofiten per a conreus. De tota manera, a la zona de la font de Turró a format un canyar espès que continua un bon tros. També presenta vegetació de ribera, on es troben arbres i matolls típics d'aquesta comunitat vegetal, encara que hi abunden més les espècies heliòfiles que en altres torrents més acinglerats i, per tant, més ombrívols.</p> | 08232-51 | Des de Turró fins el riu de Bitlles | <p>A la part superior del torrent hi ha rastres d'ocupació humana datables en el Paleolític i Neolític. Els voltants de la font tradicionalment han estat relacionats amb rituals màgics. Així, la tradició oral indica que la nit de Sant Joan, en els arbres que creixien al voltant de la font de Turró es desenvolupava un ritual de guariment per a curar els herniats: s'obria el tronc d'un arbre i es posaven estaques, fent passar els nens trencats i, posteriorment es tancava i es lligava amb els bolquers. L'aigua de la font de Turró va ser canalitzada fins al poble, abastant el barri de l'Altra Banda. Aquesta font presenta una petita construcció amb volta de mig punt feta de totxo. Es tracta d'un lloc de passeig i esbarjo per a la gent del poble on, avui, es va a agafar aigua.</p> | 41.4588700,1.7062500 | 391951 | 4590506 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62774-510.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62774-511.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Aquest torrent te tres noms a diferents parts del seu recorregut. Així, des del naixement fins al curs mig, rep el nom de Torrent de Turró. A partir d'aquí, o sigui al curs mig, es diu Torrent del Xub. I el curs inferior, fins a desembocar al riu de Bitlles, és anomenat com Torrent de la Boja, travessat pel pont del mateix nom (CARDÚS, 1936). | 2153 | 5.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 62786 | Plàtan de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platan-de-les-planes | <p>Informació oral Stefan Lismond, (abril 1999), Engràcia Montal, (juny 1999).</p> | XIX | <p>Exemplar de plàtan (Platanus hybrida). Pertany a la família de les platanàcies. Arbre caducifoli corpulent, que pot atènyer els quaranta metres d'alçada, té la capçada ample i escorça de la qual es desprenen plaques irregulars de ritidoma. Té fulles palmades grosses i fruits guarnits de pèls i reunits en boles sostingudes per un llarg peduncle. És un excel·lent arbre d'ombra, molt comú en parcs i jardins i que suporta bé la pol·lució atmosfèrica.</p> | 08232-63 | Masia de Les Planes, Can Festís | <p>Seguint un costum molt estès al segle XIX, Magdalena Cuscó, antiga propietària de la casa, va plantar dos plataners cap a l'any 1875, aproximadament. Un d'ells el van tallar.</p> | 41.4573300,1.6844300 | 390126 | 4590362 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62786-630.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62786-631.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Les arrels del plàtan van malmetre una antiga derivació del rec de Dalt, que passa als seus peus. | 2151 | 5.2 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 62794 | Torrent de la Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-la-masia | <p>GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà.</p> | Es poden observar deixalles que s'han llençat al barranc. | <p>El torrent de la Masia és un afluent del riu de Bitlles (o riera de Mediona) a qui s'uneix per la seva riba esquerra dins del terme de Sant Pere de Riudebitlles. Circula en sentit N-S, encara que té dues capçaleres, una de les quals discorre un petit tram en sentit E-O. No té afluents i, de fet, tampoc porta cabal d'aigua excepte en moments de pluja, encara que rep els sobrants del rec de l'Horta Subirana, que desemboca en aquest. Una de les capçaleres ha estat escapçada per la nova variant de Capellades a Sant Pere de Riudebitlles -C-15-. Presenta un curs molt encaixat dins les argiles quaternàries de les terrasses del riu de Bitlles, amb uns penya-segats de gran verticalitat, tot creant al seu fons un espai ombrívol on es desenvolupa una densa vegetació rica en pins, plàtans, salzes, arbres blancs, oms, nogueres i pollancres, així com canyes, gorgs i una gran varietat de matolls i arbusts. Es tracta, per tant, d'una vegetació de ribera, densa i ben estratificada. En una de les capçaleres està creixent un petit grup de tres roures.</p> | 08232-71 | Entre el seu naixement i el riu de Bitlles | 41.4568200,1.6966000 | 391141 | 4590290 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62794-710.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Rep les aportacions del sobrant del rec del l'Horta Sobirana | 2153 | 5.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 62808 | Bosc de cal Forner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-cal-forner | El travessa un gasoducte | <p>Bosc de pins, força esclarissat, que ocupa el vessant nord del terme municipal, davant del Mas Isard i baixant en direcció cap al terme de Cabrera d'Igualada.</p> | 08232-85 | Camí que baixa des de Mas Isard a cal Bardera | <p>Sembla que ja existia el segle XIX.</p> | 41.4718100,1.7043000 | 391809 | 4591945 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62808-850.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 2153 | 5.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 62819 | Torrent Cuitó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-cuito | <p>GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. TORRENTS, Josep (1996) Sant Pere de Riudebitlles. Textos mecanografiats pertanyents al dossier de projectes V .</p> | Es poden observar força deixalles que s'han llençat al torrent i es troben escampades pel seu curs. | <p>El torrent Cuitó o Correncuitó és un afluent del riu de Bitlles (o riera de Mediona) al qual s'uneix per la seva riba dreta, gairebé a la partió dels termes de Sant Pere de Riudebitlles i Terrassola. Neix als plans que hi ha sobre la Vila, per la seva part sud. Circula en sentit SO-NE. No té afluents per cap de les dues bandes i no porta aigua excepte en moments de pluja. Presenta un curs obert, encara que excavat profundament dins les argiles quaternàries de les terrasses del riu de Bitlles, creant algun penya-segat vertical. El seu fons i les riberes s'aprofiten per a conreus i per a construcció. Presenta vegetació de ribera, encara que molt esclarissada i alterada, amb abundància d'espècies heliòfiles</p> | 08232-96 | Des del seu naixement fins del riu de Bitlles | <p>Dóna el nom a un barri que neix al llarg del camí de Vilafranca prop de la casa pairal de Cal Manyoses -on hi ha un important trull d'oli- i Cal Sabaté. Aquest barri queda bastant allunyat de la Vila. El conformen cases semblants a les de l'Altra Banda, petites i per a un ús agrícola però que ocupen ambdós costats del carrer. Comença allà on la plana on va néixer Sant Pere s'enfila cap a la serra que tanca la vall del riu Bitlles pel migdia (TORRENTS, 1996).</p> | 41.4488200,1.7035500 | 391708 | 4589393 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62819-960.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62819-961.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Es tracta de l'únic torrent que s'integra dins la trama urbana de Sant Pere de Riudebitlles. | 2153 | 5.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 62839 | Document del mil·lenari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/document-del-millenari-0 | <p>Muntaner i Alsina, C.: (2011) Sant Pere de Riudebitlles-segle XVIII. Programa de Festa Major de 2011. Sant Pere de Riudebitlles.</p> | XI | <p>Es tracta d'un pergamí de data 13 de març de 1011 i és una donació del terme que fan Guifré i la seva muller Guisla, senyors de lloc, al monestir de l'Illa Gallinària (Itàlia). Es tracta de la primer notícia que es té de Sant Pere de Riudebitlles.</p> | 08232-116 | Palau del Lloctinent. C/Comtes 2. Barcelona | 41.4555100,1.7028000 | 391657 | 4590137 | 1011 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 62840 | Làpida de l'església de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapida-de-lesglesia-de-sant-pere | <p>Aricle aparegut ala revista de la festa major</p> | <p>Làpida amb una inscripció ubicada a la part baixa de la paret central exterior de l'absis de l'església de Sant Pere. La inscripció diu: 'SE COMENSA LA/PNT OBRA SENT IU/RATS NO(?)FERRER/IACME ROMEU IACINTO/ESTEVE 1630(50)</p> | 08232-117 | Plaça de l'Església, s/n | <p>La inscripció fa referència a les obres iniciades a mitjans del segle XVII per engrandir l'església. Els noms que apareixen són els jurats representants del poble. Amb aquestes obres es va allargar l'edifici. El fet que apareguin els noms dels càrrecs muncipals pot fer referència a que el Bisbat no va donar suport econòmic a dites obres i es tracta d'una actuació directa del municipi.</p> | 41.4538200,1.7033400 | 391699 | 4589949 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 62843 | Font de la mina del Molí de can Jan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mina-del-moli-de-can-jan | <p>Córdoba, Manel, 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'</p> | Zona que necessita ser netejada | <p>Mina canalitzada cap el molí d'en Pere Valls. Es tracta d'una petita surgència aprofitada per portar aigua fins el molí.</p> | 08232-120 | A la dreta del camí, pujant a Sant Jeroni | 41.4486600,1.6970500 | 391165 | 4589384 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 62844 | Font de l'Oliverar del Rafecas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-loliverar-del-rafecas | <p>Córdoba, Manel, 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'</p> | Cobert de vegetació, només hi ha aigua quan plou | <p>Font que ja no raja i que només presenta uina surgència quan plou. Està molt coberta de vegetació.</p> | 08232-121 | A la zona coneguda com Corral del Riu | 41.4625100,1.6932500 | 390871 | 4590926 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 62845 | Font dels Morgats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-morgats | <p>Córdoba, Manel, 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'</p> | S'ha canalitzat sense seguir cap criteri mediambiental | <p>Petita cavitat que recull l'aigua que surgeix de manera natural formant un vas natural. La seva canalització ha provocat que l'aigua que brolla sigui escassa..</p> | 08232-122 | A prop del Torrent d'en Guilló a la seva intersecció amb la carretera BP 2151 | 41.4512800,1.6918600 | 390736 | 4589681 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Difícil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | També coneguda com font dels Marrugats | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 62846 | Font del Pont Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pont-nou | <p>Córdoba, Manel, 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'</p> | <p>Ubicada al costat de l'Aqüeducte. Forma part del Parc Nou. Es tracta d'una petita font d'obra.</p> | 08232-123 | Al costat del Pont Nou | 41.4500100,1.6922600 | 390767 | 4589540 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 62847 | Font de la mina del poble | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mina-del-poble | <p>Córdoba, Manel, 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'</p> | Difícil manteniment | <p>Mina que porta aigua a les cases del voltant. Està ubicada sota uns plataners dins del torrent.</p> | 08232-124 | Al Sud del Pont Nou al torrent de Maria d'Anqueso | 41.4491200,1.6908100 | 390645 | 4589443 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Difícil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 62848 | Font del Molí de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-de-la-font | <p>Córdoba, Manel, 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'</p> | Ja no està en ús | <p>Petit broc que permetia la sortida d'aigua d'un sobreeixidor del molí. Ara ha quedat tancada i no es té accés.</p> | 08232-125 | Al barri de l'Altra Banda. Sant Pere de Riudebitlles | 41.4544300,1.7054700 | 391878 | 4590014 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Restringit | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 62849 | Font de dins del Molí Carol (Molí Cardús) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-dins-del-moli-carol-moli-cardus | <p>Córdoba, Manel, 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'</p> | Manca de manteniment | <p>Petita aixeta metàl·lica clavada a la pedra que dona accés a la mina. L'aigua raja sobre una pila de pedra adossada a la paret.</p> | 08232-126 | Molí Cardús | 41.4545000,1.7037200 | 391732 | 4590024 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62849-1260.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62849-1261.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 47 | 1.3 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 62850 | Font del Llorer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-llorer | <p>Córdoba, Manel, 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'</p> | <p>Es tracta d'una petita bassa que fa de font. Normalment presenta aigua. El seu nom ve de que està sota d'un gran llorer.</p> | 08232-127 | A ls zona NO del terme, a prop de Cal Regata de Dalt | 41.4676700,1.6922600 | 390797 | 4591500 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 62851 | Font de cal Bardera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-bardera | <p>Córdoba, Manel, 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'</p> | <p>Es tracta d'un petit toll d'aigua producte s'una petita surgència.</p> | 08232-128 | A la zona de Cal Bardera i a prop del Bosc de Cal Forner | 41.4716400,1.7033700 | 391731 | 4591927 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 62852 | El Camí del riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cami-del-riu | <p>El camí del riu, un itinerari de 43 quilòmetres per descobrir i gaudir d'aquests espais fluvials, de la gran diversitat d'ambients que ofereixen i dels paisatges de gran atractiu i bellesa de l'Alt Penedès. En el seu tram per Sant Pere de Riudebitlles passa per la vila i per algunes zones d'interès del municipi com el Pont Nou o el Pèlag Bullidor o els molins paperers. El tram que passa per Sant Pere de Riudebitlles</p> | 08232-129 | Al voltant del riu Riudebitlles | <p>Per això, els ajuntaments de Sant Sadurní d'Anoia, Subirats, Torrelavit, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona i Mediona van signar un compromís per protegir, conservar i millorar els espais fluvials d'aquests rius. Fruit d'aquest compromís neix</p> | 41.4490600,1.6922200 | 390762 | 4589434 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62852-1290.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2153 | 5.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 62853 | Pèlag Bullidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pelag-bullidor | <p>Es tracta del pèlag més gran dels que es pot trobar al riu de Bitlles. Es forma un petit ràpid que s'escola entre dues roques i dona la sensació que bulli, d'aquí el nom de Pèlag Bullidor.</p> | 08232-130 | Riu de Bitlles. Al seu darrer tram al municipi | 41.4548900,1.6933000 | 390862 | 4590080 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62853-201910021215140.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62853-201910021214460.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | Tradicionalment era el lloc on la majoria de nois del poble aprenien a nedar. Forma part del Camío del Riu. | 2153 | 5.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 87625 | Barraca de Mirambé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-mirambe | XIX | La coberta presenta deficiències. | <p>Barraca situada al peu d'un camí. És una construcció de planta rectangular amb la coberta a un vessant que fa el desaiguat a la façana lateral. Feta de pedra i revestida amb morter de calç, presenta una porta amb llinda de fusta. A l'interior s'hi pot observar les bigues de fusta i l'encanyissat de la coberta.</p> | 08232-134 | Mirambé | 41.4673600,1.7076500 | 392082 | 4591447 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87625-20191120111441.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87625-20191120111338.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 87627 | Camí de Piera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-piera | <p>El camí antic per anar de Sant Pere de Riudebitlles a Piera té el seu començament al barri de l'Altrabanda. D'aquí surt en direcció nord en direcció a Canaletes. Actualment es troba asfaltat en la seva pràctica totalitat.</p> | 08232-136 | Sector nord est del terme municipal | 41.4568700,1.7069900 | 392009 | 4590283 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||||
| 87628 | Camí vell de Sant Quintí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-sant-quinti | Només se'n conserva un tram | <p>Camí antic que s'utilitzava per anar des de Sant Pere de Riudebitlles a Sant Quintí de Mediona. Des del nucli, passava prop de la fàbrica dels Valls, fins a Morgats, on hi ha l'únic tram ben conservat del camí. Seguia per les Toeses fins arribar al terme veí. </p> | 08232-137 | Sector de ponent del terme municipal | 41.4522500,1.6921400 | 390761 | 4589789 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 87629 | Capelleta del carrer Major, 30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-del-carrer-major-30 | XX | <p>Capelleta situada a la façana d'una casa del carrer Major. Es tracta d'una fornícula en forma apuntada, amb un marc de pedra motllurada i un ampit amb acabament en forma triangular. A l'interior hi ha una imatge de la Mare de Déu, de factura contemporània. A sota hi ha una placa on hi consta gravat: 'RECORD PERENNE DE LA NOSTRA DEVOCIÓ A LA VERGE SANTÍSSIMA ANY SANT MARIÀ 12 D'OCTUBRE DE 1954'.</p> | 08232-138 | C. Major, 30 | 41.4534300,1.7033100 | 391696 | 4589905 | 1954 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 87657 | Font de la plaça de les Eres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-les-eres-0 | XX | <p>Font urbana encastada a la façana de l'edifici de l'ajuntament. Està formada per una aixeta metàl·lica i una pica de pedra a sota. Està tota revestida i emmarcada amb rajola ceràmica amb motius decoratius; amb l'escut municipal al centre i florals a la vora. </p> | 08232-151 | Plaça de les Eres, 1 | 41.4535200,1.7017400 | 391565 | 4589917 | 1981 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Ignasi Mayolas | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 87658 | Font de la plaça de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-lesglesia-4 | XX | <p>Font urbana adossada en un extrem de la façana de tramuntana de l'església de Sant Pere. Està constituïda per un pilar de coronament semicircular, al centre del qual hi ha fixada una aixeta metàl·lica. L'aigua cau en una pica quadrangular de pedra. </p> | 08232-152 | Pl. de l'Església | 41.4539100,1.7030100 | 391672 | 4589959 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 87660 | Font del carrer de Joan Altet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-de-joan-altet | XX | <p>Font situada a l'inici del carrer de Joan Altet. És una construcció d'obra vista, de composició esgraonada. A la part superior de l'estructura hi ha fixada una aixeta metàl·lica. L'aigua cau en una pica quadrangular d'obra. </p> | 08232-154 | C. de Joan Altet | 41.4549200,1.7049200 | 391833 | 4590069 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 87662 | Pèlag de Cal Bielet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pelag-de-cal-bielet | <p>A la riera de Sant Quintí, a l'alçada de Cal Bielet, l'aigua s'hi entolla formant un gorg o pèlag, de certa profunditat.</p> | 08232-156 | Riera de Sant Quintí | 41.4575300,1.6829300 | 390001 | 4590386 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87662-20191002151511.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87662-20191002151401.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 87676 | Riu de Bitlles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-de-bitlles | <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Riu_de_Bitlles</p> | <p>El Riu de Bitlles travessa el terme de Sant Pere de Riudebitlles de ponent a llevant. Al llarg del seu recorregut rep l'aigua de diversos torrents, i rep aquest nom passat Sant Quintí de Mediona. Es tracta d'un curs fluvial amb pendents poc pronunciats i un cabal d'aigua continu, generalment més abundant a la primavera i la tardor. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria, ja que s'hi documenten diversos molins i rescloses. A nivell natural, conserva a les seves vores la vegetació de ribera característica, com són els verns, salzes, àlbers, pollancres, freixes i saücs. Desemboca al riu Anoia a l'alçada de Sant Sadurní d'Anoia.</p> | 08232-165 | Travessa d'oest a est la part central del terme municipal | <p>Documentat al segle X com a 'rivus de Birlas' o 'Berilas'.</p> | 41.4583200,1.6859800 | 390257 | 4590470 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87676-20191002112846.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87676-20191002121001.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 62778 | Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-josep | <p>Informació oral Mn. Lluís Bonet</p> | XVIII | Es troba dins una capella protegida amb vidre blindat transparent. | <p>Escultura barroca de fusta policromada que representa Sant Josep amb el Nen, situada dins una capelleta dedicada a aquest sant, que es troba al costat dret de l'església, segons s'entra, als peus de la nau. La figura del Sant es troba sobre una peanya de fusta vuitavada i policromada, amb motllures. El cos presenta una actitud dinàmica, amb la cama dreta en moviment, lleugerament girada i arronsada, i el braç del mateix costat, sortint perpendicularment del cos. A aquest moviment li fa contrapès la figura del nen Jesús, que es troba aguantat amb la mà esquerra i el qual, està, igualment, en actitud dinàmica i lleugerament inclinada cap a l'exterior. El joc de drapejats del vestit de Sant Josep és important al braç esquerre, ja que permet que li caiguin elegantment sobre el genoll.</p> | 08232-55 | Església parroquial | 41.4539000,1.7031400 | 391683 | 4589958 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62778-foto-08232-55-1.jpg | Física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 96 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 62757 | Ca l'Olivella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lolivella | <p>AAVV (1992) 'Sant Pere de Riudebitlles 1900-1940: vida cultural i associativa' Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. MORGADES, J.B.; LLORET, A.M. (1998). La guerra del francès (1808-1814). Programa de Festa Major de 1998. Sant Pere de Riudebitlles.</p> | XVI-XIX | <p>Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos. La façana principal dóna al carrer Major, on s'aprecien restes d'una porta amb arc de mig punt de pedra, a la dreta de l'entrada actual (amb arc escarser). A l'esquerra hi ha restes més escasses d'un altre arc de porta o finestra. A la primera planta les obertures són rectangulars i donen a dos balcons. La segona planta presenta nombroses finestretes amb arc. Al pati posterior existeixen columnes salomòniques a la galeria de l'assecador al primer pis, que ofereixen a la casa una personalitat pròpia . Cal tenir present que en aquest punt es veuen com s'integren diferents fases constructives. Al pis baix, destaca un celler, encara utilitzat al 1919, al costat de la entrada a un nivell inferior del paviment actual, de rajoles d'argila amb la decoració de quatre dits corbats. Al buit de la escala principal de la casa, penja una pintura de època historicista pintada per Inés Llobet Matoses. De finals del segle XIX. Al primer pis, a la zona d'alcoves, es conserva un oratori del segle XIX dedicat a la verge de Montserrat amb una pintura mural que ocupa totalment la paret. A la escala hi ha una pintura gegantina feta per Inés Llobet a finals de segle XIX. El mobiliari és, en la seva majoria, del XIX. A destacar una arca de núvia i com a curiositat, un gravat commemoratiu de la batalla de Castillejos al 1860, dedicat pel general Prim a Juan Romany y Masana. Te hort a l'altre banda del carrer Montseny, a la tàpia del qual hi ha troneres del segle XIX, a l'igual que a la façana posterior de la casa.</p> | 08232-34 | C/ Major, 4 | <p>A la guerra del francès (1808-1814), en Pere Olivella i Miquel, estudiant de sagrada teologia y avantpassat d'aquesta casa, va ser elegit tercer i darrer comandant dels sometents, estant al càrrec d'un canó d'artillers i uns 400 homes de sometent des de juny de 1808 fins el juliol del mateix any, en que D. Casiano de Arsú, comandant del campament, ordenà la retirada del canó i de tots els sometents que encara hi havia a casa Julià de Vallirana perquè es presentessin a la Creu d'Ordal per deixar-hi el canó, donant ordres de que el comandant Olivella i la resta de sometents se'n tornessin a casa (MORGADES, 1998). Al llarg de segles, els hereus de la casa rebien els noms successius de Pere i Domingo.</p> | 41.4534800,1.7022000 | 391603 | 4589912 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62757-34.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62757-340.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62757-341.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 96|98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 62731 | Fàbrica del Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-del-valls | <p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 18, nota 65 Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis catalans. E XCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs GAZIEL (Agustí Calvet) (1981) 'Tots els camins porten a Roma. Memòries I' pp. 136-137, Edicions 62 Col. Molc, núm. 68, Barcelona. . GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà.</p> | XIX | Es troba en mal estat estructural, agreujat pel seu estat d'abandonament. | <p>Té dos grans cossos d'obra, un dels quals estava llogat, a principis de segle XX, a un fabricant de teixits de goma, que donava feina a part de les noies del poble. L'altre cos era una farinera de grans, amb moles i tremuges a la manera antiga, unes quadres amples i un baluard grandiós per encabir-hi els carros carregats de blat i les mules dels que anaven a moldre de tota la comarca a finals del segle XIX. Aquest és l'edifici que presenta, encara avui, un aspecte de farinera de tipus austro-húngar, de tres plantes amb grans finestrals rectangulars allargats en sentit vertical. L'accés a la fàbrica està constituït per una porta acabada en arc de mig punt en una tanca rematada per un frontó, encara que actualment ofereix un aspecte molt decadent. D'aquesta fàbrica prové un teler de tela metàl·lica que actualment es troba en un magatzem extern al Museu Nacional de Ciència i Tècnica. Segons informació oral (Josep Torrents, maig 1999), aquesta institució va pagar una persona perquè el muntés i el deixés en estat de funcionament.</p> | 08232-8 | Riba esquerra del riu de Bitlles, en un meandre just abans d'arribar a la Vila | <p>El 27 d'abril de 1858 es va fer la concessió de l'aprofitament de les aigües del riu de Bitlles a Pere Valls i Rius. El 1872 tenia 59 telers mecànics per a teixir cotó i un petit taller per a recomposicions. El primer de maig de 1880 es féu el traspàs de la fàbrica de Pere Valls i Rius a Pere Valls i Casanovas. El 3 de juny de 1899 la fàbrica va ser comprada per Josep Calvet (pare del periodista i escriptor Gaziel) el qual va deixar escrit com era la fàbrica en el moment de la seva infantesa. L'any 1910 va haver-hi una denúncia de la sèquia de Torrelavit contra la bassa de la fàbrica. La seva localització, en una terrassa sobre el riu Bitlles, feia que els treballadors haguessin de travessar la riera per un senzill pont de fusta, avui desaparegut, que passava penjant, per la qual cosa, se'l coneixia popularment com 'el pont que belluga'. Aquest pont unia la fàbrica amb la vila. A partir de l'any 1916, la maquinària funcionava ja tota amb electricitat. Al mateix edifici d'aquesta fàbrica s'havia fet d'electricitat, a partir de l'aigua que provenia de la resclosa del Valls i que era conduïda fins a l'edifici pels ponts de turó. També se sap que en aquesta fàbrica s'hi havien fet balins de metall amb els quals jugaven els nois. Les rodes, el 1936, ja havien estat substituïdes per turbines. En aquesta mateixa data fabricava lones la societat Canut i Gràcia de Barcelona, empresa que dirigia a més, una altra fàbrica prop de la Pobla de Claramunt, de filatures a la Rata, dedicada a la fabricació de teixits de lona per camions, veles de carro i teles per balancins. Era una indústria important a la vila de Sant Pere, ja que posseïa molta maquinària i donava feina a un bon nombre d'homes i dones del poble. Els treballs que allí es feien consistien en el teixit i tenyit del fil. Aquest, venia primer de la Rata, però, en cremar-se aquesta indústria durant la guerra, després va portar-se de Manlleu, on els Canut i Gràcia havien construït una altra filatura. Aquest material arribava en unes troques i d'aquí es posava en unes debanadores. Tot seguit, es tenyia en una nau apartada, la tintoreria. Després, es posava a assecar en una nau, força airejada, que estava sobre mateix de la tintoreria. Allà hi havia unes barres travesseres d'uns 10 m. d'alçada, on es penjaven els fils. Tots aquests processos després ja van realitzar-se en màquines i per mitjà d'assecadors mecànics. Un cop el fil era sec, s'havien de fer els rodets i les bitlles pels telers. Les peces teixides s'aplegaven mecànicament. De vegades es teixien peces sense tenyir abans el fil, aleshores s'havia de tenyir després tota la peça sencera. Aquesta operació es feia en una mena de basses anomenades 'barques'. Es portaven a assecar també sobre la tintoreria, i com que eren peces de 50, de 80 i fins i tot de 100 m., era força laboriós, donat que també s'havien d'anar col·locant al damunt de les barres travesseres de l'assecador. També, al cap dels anys, aquest assecatge era mecànic. Un cop els tendals per a camions ja eren ben secs, calia apretar-los amb cera per tal que fossin impermeables. Només es feia aquesta operació amb les lones de camions i no es realitzava ni pels balancins ni per les veles de carro (aquest últim producte havia quedat ja arraconat en els darrers temps). Una màquina s'encarregava d'enrotllar les peces ben acabades, es posaven en bosses i el camió les venia a buscar per dur-les a Barcelona, concretament al Passeig de St. Joan (AAVV, 1991). La fàbrica del Valls va tancar el desembre del 1971, quan un seguit de fets calamitosos van dur-la a la ruïna: la fallida d'una comanda de lones per a tendes de campanya a Algèria al mateix temps que la crema accidental de la fàbrica que els Canut i Gràcia tenien a Manlleu (AAVV, 1991). També es varen rebre subvencions per a la reconversió industrial, amb el que es va accelerar el tancament. Per a la filmació de la sèrie televisiva 'La saga dels Rius' es van fer servir telers d'aquesta fàbrica.</p> | 41.4525000,1.6950100 | 391001 | 4589813 | 1869 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62731-foto-08232-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62731-foto-08232-8-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Es va dedicar al tèxtil (entre d'altres produccions feien baietes per als molins paperers) i a molí fariner. S'hi va col·locar el primer generador elèctric del poble. També la fàbrica era coneguda al poble pel 'Molí d'En Valls' (GAZIEL, 1981: 136). El Ministerio de Fomento per 'Real Orden Nº 131 de la Gaceta de Madrid correspondiente al dia 11 de Mayo de 1858', ' Boletín Oficial de la provª de Barcelona ', nº 118 del dia 19 de Mayo de 1858 autoritza a D. Pedro Valls y Rius 'para que, sin perjuicio de los derechos de propiedad de cualquiera otro interesado, aproveche las aguas de la riera de San Pedro de Riudevitlles, en la provincia de Barcelona, como fuerza motriz de una fábrica que intenta construir en terreno de su propiedad, con sujeción a las condiciones siguientes : 1ª La presa se situará en el punto marcado en el plano; tendrá una altura de tres metros y será construída de mampostería ordinaria y sillería en los paramentos con un espesor de un metro y medio en la parte superior y cinco en la inferior/2ª El canal de conducción deberá estar abierto en túnel desde la presa hasta llegar al terreno del interesado, en el cual podrá ser descubierto./3ª Todas las aguas deberán devolverse al cauce de la riera, aguas arriba de la toma de la acequia de Terrasola./4ª Las obras se verificarán con arreglo al proyecto aprobado y bajo la inspección del ingeniero de la provincia.' Madrid 27 de Abril de 1858. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||
| 62734 | Molins de Dalt / Cal Jan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/molins-de-dalt-cal-jan | <p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. AAVV (1990) El Paper. Programa de Festa Major. Sant Pere de Riudebitlles CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 17, nota 61-63 Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. E XCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà . INVENTARI..(1986) 'L'Alt Penedès' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 148-153, Barcelona, Generalitat de Catalunya. MADURELL I MARIMON, J. M. El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. Barcelona. Fundació Salvador Vives Casajuana. ROSSELLÓ, Joan; MORERA, Lluís (1988) 'L'arquitectura paperera al Penedès. Un patrimoni oblidat', Miscel·lània penedesenca, pp. 242-253, Institut d'Estudis Penedesencs TORRENTS, J. (s.d.) Sant Pere de Riudebitlles. Text mecanografiat. Sant Pere de Riudebitlles. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs</p> | XVIII-X | Restaurat tot conservant però alguns elements antics de notable interès com la gran roda hidràulica de fusta. | <p>El conjunt de molins conegut com els Molins de Dalt o de Cal Jan, aquest últim hipocorístic d'un dels seus amos, el Joan Valls, que va néixer a la segona part del segle XIX, està format pel molí fariner de Dalt, Cal Moliner o Molí Vell, el molí del Mig o de Cal Jan (fabricava paper floret.), i el molí de Baix, i es troben localitzats en una peça de terra segurament coneguda al segle XVIII com 'molí de Codorniu'. És tracta de tres edificis de planta baixa, pis i golfes. Aquestes darreres presenten gran quantitat de finestres o 'ventanes' a l'assecador de paper. Tots tres edificis presenten els ràfecs amb teules pintades amb motiu de dent de llop. L'edifici superior té planta en forma de L i posseeix tres pisos amb coberta a doble vessant. La porta es troba a la part esquerra d'un dels costats estrets. Està rematat per un coronament de forma lanceolada. Al frontis hi ha un medalló a la façana amb una data, 1901 i per sota tres lletres, J A Q, o sigui Josep Albet Quintana. A la paret S hi ha un rellotge de sol. El molí del Mig té forma de T, amb tres pisos en terrasses i està unit al molí de Baix. En aquest molí central, s'aprecia una porta coberta amb arc de mig punt amb dovelles fetes amb pedra de turó i s'aprecien les restes del pas del canal tapiat a la paret E. Actualment s'utilitza com a habitatge. El molí de Baix presenta forma allargada N-S, amb tres pisos aterrassats i coberta a doble vessant. L'extrem N està rematat per un coronament escalonat, sota el que hi ha esgrafiat un frontó partit, al centre del qual dins d'un cercle s'observa l'escut de Catalunya. En un pla del començament del segle XIX, es representen aquests molins junt a la bassa que alimentava el molí fariner, un aljub que emmagatzemava l'aigua per als molins paperers, i a les immediacions, un pou. Tot això encara existeix, tanmateix, el seu us ha deixat de ser important. S'ha de destacar com a elements mobles d'aquest conjunt, una pila antiga desfibradora de draps que des de fa anys fa de recolzament d'una escala que puja fins l'eix de la gran roda de fusta que per la seva importància, s'inclou en fitxa apart.</p> | 08232-11 | A la dreta del camí, pujant a Sant Jeroni | <p>La primera referència documentada de l'activitat paperera en el municipi correspon a l'escriptura d'establiment emfitèutic atorgada el 8 de novembre de 1625 per Joaquím-Llàtzer Bolet i Vilar, domiciliat a Barcelona i Vilafranca a favor d'Onofre Moret, paperer de Sabadell, aleshores habitant de Sant Pere de Riudebitlles. De tota manera un document anterior, de 1527, ofereix noves dades que indueixen a pensar en la fabricació de paper a Sant Pere en unes dates més antigues. En aquest document l'abat de Montserrat, Pedro de Burgos i la comunitat del monestir, concedeix llicència a Joan Miquel, pagès del lloc de Sant Pere de Riudebitlles, per construir un o més molins fariners o paperers en una peça de terra nomenada 'Lloranàs'. Des del primer quart del segle XVII, hi ha dos paperaires d'ofici a Sant Pere, Jeroni Ribes i Onofre Moret, els quals firmaren un contracte per fabricar en exclusiva paper per a Esperança. Les primeres notícies del segle XVIII d'una indústria paperera en aquest punt (Molí de cal Jan) són del 30 de desembre de 1717, quan Jeroni de Miquel Tormo i de Recasens formalitza la venda d'un molí draper (que abans havia estat paperer) a Antoni Rovira, casat amb Francesca Ferrer, de Sant Pere, i Antoni Joan Rovira, ambdós rellotgers de Barcelona d'origen mallorquí que foren els principals impulsors de la construcció i implantació ja definitiva de la indústria paperera a la vila. Els compradors van buscar l'aliança econòmica d'en Josep de Mora i de Catà, primer marquès de Llió. Aquesta fabrica es dedicà a la producció de paper des del 28 de juny de l'any 1748, quan es firmà la societat perpetua per construir i explotar molins paperers entre Antoni-Joan Rovira i el Marqués de Llió. A més d'arranjar el molí que ja existia (probablement el molí vell), es van bastir dos molins més al costat. Aquesta societat serà l'origen de la base industrial paperera de Sant Pere. Antoni-Joan Rovira, el 5 d'abril de 1754 contractava amb Jaume Francesc Domènech, de Capellades, i Salvador Pasqual, de La Torre de Claramunt, tots paperaires d'ofici, l'arrendament per cinc anys del molí paperer anomenat Molí Vell de Dalt, 'totum illum molendinum papirarium vulgo appellatum Molí Vell de Dalt'. Entre els pactes establerts al contracte, es fa referència a un molí fariner que l'arrendador, Rovira, tenia al costat del citat molí paperer, molí aquest situat a baix de l'anterior, ja que els pactes assenyalen l'obligació concreta dels llogaters de que quan buidessin les piles del dit molí paperer, haurien de deixar córrer les aigües cap el molí fariner. Encara avui es poden veure al lloc dues altres rodes a més de la que encara està dempeus. A aquestes rodes fa referència un dels pactes del citat contracte 'Ítem, que en lo cas de romprerse algun collferro, rodas,..'. De tota manera, el 30 de novembre de 1760 Antoni-Joan Rovira estava completament arruïnat i va vendre el molí fariner i els dos molins paperers que tenia, entre ells, aquest. Van ser adquirits tots pel marqués de Llió, convertint-se en el major propietari de molins de la conca del riu de Bitlles. Sembla que tot plegat va fer augmentar l'oferta de mà d'obra. Efectivament, es registra en aquests anys l'arribada de molts treballadors de pobles veïns. Aquest fet s'evidencia amb l'aparició de nous cognoms al poble. I també amb un canvi en la distribució sectorial del treball: els pagesos continuen sent majoritaris, però el seu pes relatiu baixa. En canvi, augmenten espectacularment els paperers i aquells oficis que s'hi relacionen (els mestres de cases, els fusters, els ferrers de ferro i els calderers). Els molins de Dalt, eren els primers a aprofitar l'aigua del rec. Josep Albet Quintana va restaurar l'edifici del molí Vell o fariner al 1901, per cert, que aquest edifici encara era en actiu el 1936. Aquest industrial era oncle de Remull Torrents Albet, i va adoptar aquest com a hereu ja que no tenia fills. Vivia a Gelida i va comprar totes les propietats del Marquès a Sant Pere.</p> | 41.4506400,1.6990000 | 391331 | 4589601 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62734-034067.jpeg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Actualment acull una de les instal·lacions papereres més modernitzades de Sant Pere de Riudebitlles. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 62764 | Roda hidràulica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roda-hidraulica | <p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà.</p> | XX | <p>Roda de fusta procedent de cal Ton del Pere. Es tracta d'una roda hidràulica vertical de calaixos, té un eix vertical amb 10 radis. Utilitzada per a moure les màquines de fer paper gràcies al salt d'aigua procedent del rec de la Vila. Es va fabricar a la part posterior de l'edifici de cal Xarret cap als anys 1940, però no es va utilitzar. </p> | 08232-41 | Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica (Terrassa) | <p>Es va fabricar per a la dècada dels anys 1940 - 1950 per a cal Ròmul (informació oral d'Antoni Freixas i Josep Torrents, maig 1999). Va ser un dels últims grans treballs que van fer els Freixas, fusters molt antics a Sant Pere, amb l'avi Magí al cap, pels molins paperers. Aquesta roda no arribà ni a posar-se, de manera que durant molts anys es pogué veure darrere les naus noves (AAVV, 1991) fins el 1993, moment en que la van donar al Museu Nacional de Ciència i Tècnica de Terrassa. Aquest tipus de roda era ja conegut a l'època romana, però el seu ús es va difondre àmpliament coincidint amb l'expansió de nous sectors manufacturers com ara el paperer i el tèxtil.</p> | 41.4536600,1.7017100 | 391563 | 4589933 | 1940/50 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62764-foto-08232-41-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-05-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Magí Freixas i família | Es troba al Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Terrassa. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||
| 62784 | Font del Quadres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-quadres | <p>CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 21. Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. GAZIEL (Agustí Calvet) (1981) 'Tots els camins porten a Roma. Memòries I' pp. 136-137, Edicions 62 Col. Molc, núm. 68, Barcelona. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà.</p> | XX | <p>Font integrada dins una zona d'esbarjo a la llera del riu, a sota les cases del barri de l'Altra Banda. Es tracta d'una petita balma on hi ha una font, al costat de la qual, es troba un petit parc fluvial, amb abundants plàtans i altres espècies vegetals. També hi ha algunes taules i bancs per a seure, en un ambient fresc i agradable. El riu es travessa en aquest punt per una petita passera. Té dos accessos, un per la Vila travessant el riu i el propi del barri on es troba enclavada.</p> | 08232-61 | Barri de l'Altra Banda, darrera del carrer Llarg, núm. 88 | <p>El nom de Quadres, s'aplica per ser un lloc propietat de la família Quadres, un membre de la quals, el Ramonet, a començament del segle, era el que conduïa la tartana (Gaziel, 1981: 138). Va ser adquirida per l'Ajuntament l'any 1980.</p> | 41.4553900,1.7019300 | 391584 | 4590125 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62784-610.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62784-611.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | El 1936 tothom anava a buscar-hi aigua per beure,que també es canalitzava cap a la font del Pont. Actualment l'aigua no es pot beure. No estaria de més tornar-la a fer potable. | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 62787 | Fita dels Tres Termes i altres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-dels-tres-termes-i-altres | <p>EXCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs. MORGADES, J.B. i altres (1995) 'Document de donació del terme de Sant Pere (s. XI), Sant Pere de Riudebitlles RODALIA (1679) 'Rodalia del terme de Mediona i St. Quinti', Document del 12 de juny, Arxiu de Sant Quintí Informació oral de Àngels Torrents (març 1999), J.B. Morgades (maig, juny, 1999), Xavier Argemí (maig 1999)</p> | XIX | pateix problemes d'estar a la intempèrie | <p>Bloc de pedra calcària conegut com la fita dels Tres Termes. Està situada a la intersecció del termes municipals de Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona i Mediona. Té secció triangular i en cada una de les cares encara es llegeixen les inicials dels municipis: 'M', 'SQ' i 'SP' (la S de Sant Pere retrograda). La fita es troba gairebé enterrada per la vegetació i al costat d'un esvoranc. En realitat, tots els límits del terme estaven amollonats conservant-se, encara, algunes d'aquestes amb Sant Quintí de Mediona. Molt ben conservada és la localitzada al coll Guia. Té secció pentagonal i està feta en pedra de gres. En una de les cares apareixen les lletres 'SP' i en una altra 'E y J / M o H / M / 1859 / SQ', en cinc línies. També existeixen fites a la Muntanyeta, entre Sant Pere i Sant Quintí. Una d'elles es troba tombada al terra, just sobre el riu de Bitlles, però a la muntanya n'hi ha una altra encara en posició.</p> | 08232-64 | En el límit entre Sant Pere de Riudebitlles, Mediona i Sant Quintí de Mediona | <p>Les fites, encara que plantades a mitjans del segle XIX, indiquen la situació del antics límits del Priorat de Sant Pere, ja esmentats en la donació a l'abadia de Sant Martí de l'illa Gallinara l'any 1012. En el document de donació s'esmenta la font i la coma d''Arquinall', clar precedent de la font, la casa i torrent del Comarquinal, on es troba la fita dels tres termes. També en aquell document es parla del coll Guia, topònim conservat i on, també, trobem una fita. L'altre lloc amb fites és la Muntanyeta. Aquest lloc també és un topònim citat l'any 1012 encara que amb el nom del 'Castellar', identificat per Morgades i altres (1995) amb la Muntanyeta. Aquesta atribució es veu ratificada per l'acta de límits de termes de Sant Quintí del 12 de juny de l'any 1679 on se l'anomena 'pujol del Castellar'. Per tant, es pot comprovar com els límits del terme de Sant Pere, com a mínim en els seus extrems nord i oest, han restat sense alteració des dels inicis del segle XI.</p> | 41.4740800,1.7007700 | 391518 | 4592201 | 1859 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62787-foto-08232-64-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 62795 | Pont de la Boja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-boja | <p>CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 18. Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. TORRENTS, Josep (1996) Sant Pere de Riudebitlles. Textos mecanografiats pertanyents al dossier de projectes V .</p> | XIX | Molt emmascarat per la vegetació i la nova construcció | <p>Pont que salva el torrent del mateix nom (part inferior del Torrent de Turró). L'obra pública està sustentada amb un arc de mig punt de totxo vist. Sobre d'ell hi ha un pis per a circulació fet amb biguetes de formigó</p> | 08232-72 | Camí que porta del barri de l'Altra Banda a Terrassola | <p>La tradició oral assegura que el nom de 'la Boja' prové del fet de que una dona es va suïcidar en aquest mateix lloc.</p> | 41.4548300,1.7076200 | 392058 | 4590056 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62795-720.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62795-721.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 98 | 49 | 1.5 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 62810 | Bassa de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-les-planes | <p>EXCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. Informació oral Stefan Lismond (abril 1999), Josep Torrents (juny 1999).</p> | XX | <p>Bassa artificial de forma irregular, amb base de plàstic negre que s'omple d'aigua del rec de la Vila, que passa al costat. Té 200 metres de llargada i 90 d'amplada màximes, amb una capacitat de 63.000 metres cúbics. La bassa és un dipòsit de regulació que, a més de cobrir un servei necessari per a l'agricultura i la indústria locals, serveix com a punt de càrrega d'aigua dels helicòpters i camions de bombers. De fet, es va construir per assegurar en estius secs l'aportació d'aigua a les rescloses de cal Bielet (rec de l'Horta) i dels Borrissols (rec dels Plans de Terrassola i Lavit) i permet el transvasament del rec de Dalt al rec de l'Horta Subirana de manera que s'aconsegueix que tingui assegurat un cabal constant. Està localitzada en un indret on els dos recs anteriors coincideixen, en un punt on el desnivell d'ambdós es aproximadament d'uns 6 metres. En aquest hàbitat hi conviuen barbs, carpes, anguiles i moltes granotes, a més d'alguns crancs americans.</p> | 08232-87 | Camí de les Planes a les Toeses | <p>El seu origen es estrictament funcional. Vist en el temps, obre la perspectiva de recuperar aquest espai per al lleure. Sota la bassa hi ha una partida de terreny de propietat municipal.</p> | 41.4577400,1.6850600 | 390179 | 4590407 | 1995 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62810-870.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62810-871.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Es aquesta l'aportació més recent al sistema hidràulic del municipi. | 98 | 2153 | 5.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 62814 | Barri de l'Altra Banda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-laltra-banda | <p>A.A.V.V. (1989) Sant Pere de Riudebitlles -segle XVIII. Programa de Festa Major de 1989. Sant Pere de Riudebitlles. HISTÒRIA (1995). Història gràfica de St. Pere. Programa de Festa Major de 1995. TORRENTS, Josep (1996) Sant Pere de Riudebitlles. Textos mecanografiats pertanyents al dossier de projectes V. TORRENTS I ROSÉS (1993). Transformacions demogràfiques en un municipi industrial català: Sant Pere de Riudebitlles, 1608-1935. Tesi Doctoral. Departament d'Història Contemporània. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona.</p> | XIX-XX | Existeixen construccions de substitució i reformes de façana a les plantes baixes. | <p>Barri situat al marge esquerre del riu de Bitlles, al davant de la Vila de Sant Pere. La seva situació li dóna el topònim que li correspon, això és, Barri de l'Altra Banda. L'accés natural des de la vila presenta moltes dificultats: abans la comunicació es feia franquejant un gual al qual s'arribava per mig d'un camí especialment dificultós pels vehicles, degut al fort desnivell entre la riera i les vessants. El pas de persones es va millorar a ben segur a la meitat del segle XIX, en bastir-se una passarel·la de fusta. Avui el barri està comunicat amb l'altra ribera per dos ponts, un de més antic, el de l'Altra Banda, bastit al 1957 i que va substituir la vella passarel·la de mitjans del XIX, i un altre, el del Trull, de construcció molt actual -del present any del 1999-, encara que ja s'havia projectat la seva execució al 1942 (pont d'accés des de el carrer del Trull fins a l'abans dit carrer Xic, a la actualitat carrer Llarg), al qual s'accedeix des de la vila pel carrer del mateix nom. El barri està emplaçat en la terrassa fluvial superior del marge esquerre del riu, amb una elevació molt important respecte la riera, mirant a migdia i a la Vila. La tradició oral assegura que allà la casa més antiga del barri és la coneguda com cal Chorco, al carrer Xic. Els seus carrers més importants són, per un costat, el carrer de Piera, eix transversal que constitueix part de l'itinerari històric de Cabrera d'Igualada i de Piera a Vilafranca, superant un fort pendent en direcció a la serra de Gramar, que tanca la vall pel nord. Aquest camí que transcorre per la Costa de l'Altra Banda, i ja en la Vila, segueix pel Camí de Baix, que porta als afores, el carrer de Montserrat i el carrer de Vilafranca, ja dins del barri del Torrent Cuitó. Per un altre costat, constitueixen els eixos longitudinals del barri el carrer Llarg i pel carrer Bonavista pels quals hi transcorre el rec dels Borrissols, que porta l'aigua als Plans i a Torrelavit. Serveix per regar els horts que hi ha al davant de les cases, a l'altre costat del carrer situats en terrasses que descendeixen cap el riu. Aquests dos carrers continuen un cap a Sant Quintí de Mediona i l'altre cap a Torrelavit. (TORRENTS, 1996). L'inventari compren els edificis següents: El Carrer de Bonavista dels números 3 al 31 a més del 41. El Carrer de Piera els conjunts numerats entre els números parells 2 a 6, 12 a 22 i 26 a 44 i senars de l'1 al 33. El Carrer de Joan Altet (abans Llarg) el 2, 6 a 12, 18 a 34, 38 a 66, 72 a 78, 86 a 92 molt especialment i 100 a 108, així com els edificis que formen el pas cap a la font del Quadres, a l'acera del davant del número 88, (cal Pere Pau Sogas) una de les poques vivendes no reformades totalment al barri i façana que dóna al riu on la pintura imita elements d'arquitectura metàl·lica.</p> | 08232-91 | Ribera esquerra del riu de Bitlles | <p>El 29 d'agost del 1765 trobem la primera referència escrita a les cases noves de l'altra banda de la riera. Es tracta d'una partida de cos present datada el 29 d'agost del 1765 on es parla 'dels millors Censos que rep en las Casas Novas de laltre part de la Riera...' (llibre d'enterraments 2: 51 bis. Arxiu Parroquial de SPR) (TORRENTS, 1993 inèdit). La construcció d'aquest barri sens dubte coincideix amb el moment en que la població de la vila fins aquest moment closa, s'expandeix dels seus límits primitius, creixent espectacularment degut a un temps de bonança econòmica. Així, es creen nous carrers (de San Quintí, Vilafranca, Nou, Trull, etc..) i el poble salta també a l'altre marge de la riera, és a dir, l'esquerra, sorgint el barri que porta el topònim relatiu a la seva ubicació. Aquesta ocupació la fan majoritàriament pagesos, degut a que els terrenys d'aquest marge de la riera eren més barats que els més pròxims a la vila. Segurament no hi devia haver cap mena de pont, de manera que els habitants haurien de travessar un gual per accedir a casa seva, per la qual cosa no trigarien molt en fer-se una passera per travessar la riera. Se sap que al segle XIX es va construir un pont de fusta i es va formar el terraplè que salvaria el fort desnivell que hi havia entre la riera i les cases, amb les runes de la demolició de l'antic convent de monges (AAVV, 1989). L'any 1872 va tenir el seu propi alcalde quan es va dividir el poble en tres districtes. Així el primer districte, la Vila, l'alcalde era el Sr. Jacint Botifoll. El districte segon era el barri de l'Altra Banda o dels Afores, l'alcalde era el Sr. Ramon Respall. El tercer districte, era el Torrent Cuitó-Rabassada, el Sr. Vicenç Mañosas. Un dels edificis més sobresortints d'aquest bari era la coneguda com la Torre de l'Altra Banda, avui substituïda per una construcció moderna, de proporcions molt semblants, i que va ser l'assecador del molí de cal Carol.</p> | 41.4554100,1.7044200 | 391792 | 4590124 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62814-910.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62814-911.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | A mitjans del segle XIX se sap que ja n'hi havia un pont de fusta que permetia el pas de vianants cap a l'altre costat de la riera. Al llarg dels anys, aquest va ser reconstruït diverses vegades, donada la seva natura, sempre sotmesa a possibles pujades del riu de Bitlles. Els carros havien de fer el camí per baix el riu, tant per traspassar la riera com per accedir als molins paperers situats a les seves vores. L'any 1953 es va fer un dels diversos projectes per a construir un pont d'obra, tanmateix aquest, dirigit pel arquitecte Josep Brugal i Fortuny i finançat per la Diputació de Barcelona (435.117,91pesetes) es va fer realitat, inaugurant-se el 26 de maig de 1957, amb unes mides de 4'00 m. d'amplada, 33 m. de llargada i 8-8'5 m. aproximadament d'alçada màxima. S'obria així el pas a l'Altra Banda del trànsit rodat, a la vegada que es donava més solidesa a aquest pas tan important pels veïns (HISTÒRIA, 1995). | 98 | 46 | 1.2 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 62816 | Pont de la Baieta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-baieta | <p>GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà.</p> | XIX | Hi ha refeccions poc respectuoses | <p>Pont per a l'aigua del rec, damunt del torrent de la Baieta, continuació del torrent Cuitó. Hi ha nou arcs visibles. D'aquests, el més gran és el que travessa el torrent, constituint l'extrem Est del pont. Està fet de pedres irregulars de turó i còdols i l'intradós dels arcs i el caixer de maó. En l'actualitat, l'aigua passa canalitzada per un tub de fibrociment.</p> | 08232-93 | Sobre el torrent de la Baieta | 41.4511100,1.7059900 | 391916 | 4589645 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62816-930.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62816-931.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 98 | 49 | 1.5 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 62821 | Baluard fortificat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baluard-fortificat | <p>ALEGRE, T. et al. (1996) Sant Pere i les Guerres Carlines. Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. Sant Pere de Riudebitlles. Ajuntament. Gràfiques Llopart. ARGEMÍ, X.; SADURNÍ, M.T.; SERRA, J. (1999) 'Sant Quintí de Mediona. Evolució socio-econòmica i cultural d'una vila de l'Alt Penedès', Ajuntament de Sant Quintí de Mediona. CANALS, A. (1885) 'Records de la meva vida'. Manuscrit. Informació oral de Miquel Munné (maig 1999), Fina Carol (maig 1999) i Engràcia Montal, (maig 1999).</p> | XIX | Està totalment enrunat | <p>Edifici quadrangular de planta baixa i dos pisos en molt mal estat, amb gran part del sostre caigut. L'edifici està construït per un pilar central del que surten, a la planta baixa, quatre arcs de turó en direcció al centre de les parets perimetrals, Aquests arcs es conserven parcialment. Les plantes superiors ja no es conserven. Les quatre parets, a totes les plantes, estaven plenes de rengles de troneres, les quals apuntaven recte o en biaix. Tant la coberta com els paviments de les plantes han cedit en la seva major part, caient la runa sobre la planta baixa. S'hi accedeix per Cal Soler. Aquesta fortificació es complementa amb els murs perimetrals de Cal Soler, on segueixen, encara que avui ocultes, tot un seguit de troneres que fan d'aquesta casa un veritable fortí als afores de la vila closa.</p> | 08232-98 | C/ Sant Quintí, però s'accedeix per Cal Soler (Plaça de les Eres) | <p>En el diari d'Antoni Canals, forner de St. Pere, que visqué aproximadament des de 1815 a 1880, es troben unes referències a elements defensius existents a la primera guerra carlina o dels set anys, que va durar des del 1833 al 1840. Així, explica la seva relació amb l'Ajuntament, arran de la seva petició d'obrir un nou forn i de aconseguir la llicència per a fer ho: el pare Magí li dóna permís per aprofitar 'una pila de turons molt bons per fer el forn (...), perquè eren pedres de la fortificació, i que del camp del Geroni Mestre ia podia pendre tota la terra que hagués de menester, perquè allavores els carlins eren els amos (...)' . La tradició oral recordava la existència d'aquest baluard fortificat en avançada fora vila. Per cert, que en altres llocs de la vila i dels voltants es troben senyals inequívocs de sistemes defensius d'aquesta mateixa època, com a Ca l'Olivella, a les Planes Velles (la senyora Montal ens informa al maig de 1999, de records relacionats amb fets d'aquesta època en aquell indret), i també referències orals diuen com el profund celler de Cal Teixidor va ser utilitzat com refugi en aquesta època (informació oral de la Fina Carol, maig de 1999). Fins i tot s'ha trobat una barraca de vinya fortificada.</p> | 41.4531800,1.7006600 | 391474 | 4589881 | 1833-40 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62821-foto-08232-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62821-foto-08232-98-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | L'edifici està integrat dins d'edificacions auxiliars de cal Soler i l'exterior està arrebossat, per la qual cosa les troneres no es veuen des del carrer. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||
| 62823 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-29 | <p>TORRENTS I ROSÉS (1993, inèdit). Transformacions demogràfiques en un municipi industrial català: Sant Pere de Riudebitlles, 1608-1935. Tesi Doctoral. Departament d'Història Contemporània. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona. Informacions de J. Torrents (maig, 1999)</p> | XVIII-XX | Ordenat fa uns anys. De tota manera, caldria una major atenció i col·locar tots els materials en unitats d'instal·lació adequades. | <p>La documentació existent es remunta a la revolució de 1868. Aleshores tot va cremar. Està ordenat per temes. Hi ha des de censos industrials, a tots els plens d'aleshores, així com els documents de la Falange. Josep Torrents va ordenar i classificar tot allò referent a obres. Hi ha un parell de lligalls amb documentació antiga del rec, més o menys del segle XVIII, amb cartes del Marquès de Llió.</p> | 08232-100 | Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles, Plaça de les Eres, , 08776-SANT PERE DE RIUDEBITLLES | <p>El comportament dels revolucionaris de 1868 deixà delmat l'arxiu que devia ser de gran riquesa documental. El rector d'aquella època escriu en el Llibre Major de la parròquia: 'No es de mi incumbencia lo que pertenece a la parte civil ni explicar el como y quien entró a la Casa Consistorial de esta villa, arrojando (...) libros de consumo, padrón y amillaramientos, juicios de conciliación y cuantos papeles escritos desde 1849 a la fecha para ser pronto ceniza todo' (TORRENTS, 1993 inèdit). Entre els seus fons es van conservar en el moment de la guerra civil del 1936, els documents provinents de l'arxiu parroquial. Gràcies a aquesta acció, promoguda pel Pere Olivella i seguida pel Secretari Enric Ramírez, es va salvar a la història l'arxiu parroquial del poble.</p> | 41.4536600,1.7016900 | 391561 | 4589933 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62823-foto-08232-100-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 62842 | Font del Royo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-royo | <p>Córdoba, Manel, 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'</p> | Només queda una petita surgència al terra | <p>Font ubicada a prop d'un antic molí fariner. Només queda una petita surgència que crea un petit bassal molt superficial. Molt a prop encara queden restes de la roda de molí i d'un salt d'aigua.</p> | 08232-119 | Camí de Baix, passat el pont de l'Altra Banda | 41.4489300,1.6969300 | 391156 | 4589414 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62842-foto-08232-119-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 87623 | Barraca del Corral del Gili | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-corral-del-gili | XVIII-XX | <p><span><span><span>Barraca de vinya situada a les vinyes del corral d'en Gili. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars.</span></span></span></p> | 08232-132 | Corral del Gili | 41.4617000,1.6933600 | 390879 | 4590836 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87623-20191024145144.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 87626 | Barraca del camí de Turró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-turro | XX | Es troba en estat ruïnós. | <p>Barraca situada a peu del camí. És una construcció de planta rectangular que té la coberta a un vessant que fa el desaiguat a la part posterior, parcialment enderrocada. A la part frontal hi ha una porta d'arc pla ceràmic. És feta de pedra lligada amb morter. Està parcialment coberta de vegetació.</p> | 08232-135 | Camí de Turró | 41.4621100,1.7001200 | 391444 | 4590873 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87626-201910241644460.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 87637 | Cementiri de Sant Pere de Riudebitlles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-pere-de-riudebitlles | XIX-XX | <p>El cementiri de Sant Pere de Riudebitlles està situat al costat de la capella de Sant Jeroni. Es tracta d'un recinte rectangular amb murs de pedra, que s'obre a migdia amb dos pilars i una porta de ferro forjat coronada amb una creu, entre pilars de pedra carejada. A l'interior els nínxols es distribueixen als costats, amb un passadís en forma de creu que conflueix en la capella del fossar. Dins el recinte hi ha diversos xiprers centenaris.</p> | 08232-146 | Passatge Sant Jeroni, s/n | 41.4491600,1.6952700 | 391017 | 4589442 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87637-20190925125555.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 87638 | Creu de la Santa Missió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-santa-missio-11 | XX | <p>Creu situada en una placeta entre el carrer de Sant Quintí i el carrer Barquies. És una estructura d'obra de planta quadrangular en gradació. A la part superior hi ha fixada una creu llatina de forja.</p> | 08232-147 | Pl. de la Creu de la Missió | <p>Va ser construïda per commemorar la Santa Missió de Sant Pere de Riudebitlles.</p> | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87638-20190918160856.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 87652 | Barraca prop de Sant Jeroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-de-sant-jeroni | XVIII-XIX | Es troba en estat ruïnós. | <p>Restes d'una estructura de planta rectangular, feta de pedra lligada amb morter. Està coberta de vegetació. </p> | 08232-150 | Al nord de l'ermita de Sant Jeroni | 41.4499000,1.6943100 | 390938 | 4589525 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87652-20190925121526.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 87661 | Mola de la plaça del Paper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mola-de-la-placa-del-paper | XVIII-XX | <p>Mola commemorativa col·locada en un extrem de la plaça del Paper. Està col·locada de forma vertical i a la part frontal hi consta 'Plaça del Paper 1998'.</p> | 08232-155 | Plaça del Paper | 41.4523100,1.7013700 | 391532 | 4589784 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87661-20190918161405.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 87668 | Plàtans de la Font del Quadres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-la-font-del-quadres | XIX | <p>El plàtans del canal de Vila-seca estan situats al costat de la font del Quadres i del riu de Bitlles. Es tracta d'una renglera de 5 arbres centenaris. Els plàtans (Platanus hispanica) són una espècie de tipus caducifoli originària de l'àrea mediterrània. Assoleixen una alçada considerable, amb una vessa gruixuda i curta d'on surten les altes ramificacions. L'escorça és molt característica, llisa i grisosa amb plaques fines que li donen un aspecte clapejat. La capçada és ampla i densa, pel que és un arbre utilitzat habitualment en parcs, jardins i avingudes per fer ombra, així com per a l'obtenció de fusta.</p> | 08232-157 | Font del Quadres | 41.4554400,1.7017900 | 391572 | 4590131 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87668-201909181248030.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc