Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 62822 | Conte del Soler de Secabecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conte-del-soler-de-secabecs | <p>AMADES, Joan (1953) 'Les cent millors llegendes populars', Biblioteca Selecta - 139, Editorial Selecta, Barcelona. CAMPS I ARNAN, P.; ROVIRA ALEMANY, P. (1991) 'Notes històriques dels antics llocs de Terrassola, Lavit, el Pla i Sant Martí Sadevesa', Sèrie Estudis i Documents VI, Torrelavit, Institut d'Estudis Penedesencs.GRAN... (1990) 'Secabecs' a Gran Enciclopèdia Catalana, Vol. 20. GRUP DE RECERQUES (1997) 'El conte del Soler de Secabecs', Programa de Festa Major, pp. 28-29 INVENTARI..(1986) 'L'Alt Penedès' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 205-206, Barcelona, Generalitat de Catalunya. MARTÍ, Ramon (1997) 'Ceràmica medieval i pagesos indocumentats a la vall del riu de Bitlles' a Quaderns Científics i Tècnics, Núm. 9, pàg. 280, Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, Diputació de Barcelona.</p> | No s'ha trobat cap informant que conegui la llegenda per tradició oral. Tothom que la coneix és perquè l'ha llegida. | <p>Segons recull Joan Amades, aquesta era una masia famosa coneguda per tota la contrada, enclavada en terme de Sant Pere de Riudebitlles (no hi ha cap masia coneguda amb aquest nom a aquest municipi). El conté recollit per Amades és com segueix: Una freda vetllada d'hivern que estaven reunits al voltant de la llar un gran nombre de treballadors, va sentir-se de dalt de la xemeneia una veuota tota estranya que deia: -Que baixo? Que baixo?. La sorpresa i la por es va apoderar de tots els reunit ; la veuota no parava de repetir la pregunta; els més atrevits van mirar xemeneia amunt i no van veure res, però la veu no parava de repetir la pregunta. No sabent quin determini prendre i creient que bé eren prou per a resoldre el que pogués passar, van decidir dir als desconegut que bé podia baixar. Donat el permís, caigué un gros tió que poc n'hi mancà com no va caure dintre la perola del sopar que es coïa. La sorpresa dels reunits fou gran i cregueren que devia tractar-se d'una broma jugada potser per un company absent. L'amo prengué el tió, desdenyosament el tirà en un recó de la cambra i seguí la conversa. Però, tan bon punt havia mig passat la por, es repetí la pregunta : - Que baixo? Que baixo?. Passada ja la por, i coneixent el resultat de la resposta, no van dubtar a dir al desconegut que ja podia baixar, i altra vegada caigué un tió nou que, com l'anterior, fou llençat en un racó de la llar. El cas es repetí tres vegades més, o sia que van caure cinc tions, que foren llençats al mateix reconot; però quan foren tots reunits prengueren vida i moviment fins al punt d'ajuntar-se i convertir-se en un home petitò i rabassut que dirigint-se a l'amo li manà en to imperiós que el seguís. No cal dir que la por va ser gran; però davant del seu to l'amo no es pogué negar a seguir-lo. El desconegut el féu passar al davant i el menà cap el celler; allí li assenyalà un lloc i en el mateix to li digué: -Cava ací. -Jo no; cava tu. -No; has de cavar tu. -Jo no; cava tu. Els manaments i les rèpliques foren repetits nombroses vegades, puix que l'amo es resistia a cavar; però per fi accedí i va cavar a terra en el lloc on el desconegut li indicava. Aviat aparegué als ulls del Soler un grandiós i fabulós tresor. El desconegut li manà que el recollís ben curosament i que el donés ben íntegre a una captaire que l'endemà passaria a captar; que si ho feia així la major fortuna sempre el protegiria, però si mancava una sola malla en la caritat que havia de fer-ne, la més terrible desgràcia cauria al seu damunt. El desconegut desaparegué. El Soler recollí el tresor, que lliurà a la captaire que es presentà l'endemà a demanar almoina, i, tal com va predir l'home fet de cinc tions de fusta, sempre més ha brillat damunt la família la major ventura.</p> | 08232-99 | AMADES, Joan (1953) 'Les cent millors llegendes populars' Editorial Selecta. Bib.Selecta-139.Barcel | <p>En un document de l'any 1638 apareix un tal 'Joseph Soler de Secabechs', com a propietari important de Sant Martí Sadevesa (parròquia sufragània de Terrassola) (CAMPS, ROVIRA, 1991: 80). D'altra banda, Martí (1997: 275) creu identificar el lloc de 'Sechabechs' a Mediona, a uns 500 metres dels Agullons, en direcció SO, on apareixen restes de murs i teulades d'un establiment agrícola medieval, que estaria documentat els anys 1298-1299 a l'Arxiu Notarial de Mediona (avui integrat a l'arxiu diocesà de Barcelona) i que donaria nom al torrent de Secabecs que discorre al nord d'aquell emplaçament. Per la seva banda la Gran Enciclopèdia Catalana ens informa que 'Secabecs' és un antic castell del municipi de Torrelles de Foix que esdevingué masia (ca l'Isaac, del caseriu de les Llombardes), al cim d'un turó que domina, per l'esquerra, el riu de Foix. Esmentat al segle XIII, al segle XVII pertanyia a Guerau de Peguera. La GEC indica que a prop seu hi ha la masia del Soler de Secabecs. En aquest sentit, existeix una masia nomenada 'Can Soler de Secabecs' a aquell municipi. Es tracta d'un conjunt d'edificacions, avui destinades a corrals i que constitueixen una bona mostra d'arquitectura rural. (INVENTARI, 1986: 205-206)</p> | 41.4536600,1.7017100 | 391563 | 4589933 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Obert | Dolent | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic | 2021-01-28 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Tradició oral | 'El Soler de Secabecs' és una llegenda que Joan Amades (1890-1959) indica que va recollir a Sant Pere i publicà en el seu llibre 'Les cent millors llegendes populars'. Fins no fa pas massa quan gairebé ningú sabia llegir, les llegendes es transmetien oralment formant part de la cultura popular. Algunes tenien l'origen en un fet real que el pas del temps havia anat transformant, i s'hi eliminaven o afegien nous aspectes convertint-les en històries vives, canviants. D'altres eren universals, s'explicaven en països diferents, adaptades a la cultura del lloc. El Patufet, el Sabater Valent, la Flor de Panical i moltes d'altres les trobarem explicades i adaptades en moltes llengües. Seria interessant arribar a conèixer quins són els seus orígens, encara que recorda molt 'Les aventures de Pinocchio'. De ben segur que quan Carlo Collodi les va escriure coneixia una llegenda semblant a aquesta tan curiosa. (GRUP DE RECERQUES, 1997) | 98|119 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 62839 | Document del mil·lenari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/document-del-millenari-0 | <p>Muntaner i Alsina, C.: (2011) Sant Pere de Riudebitlles-segle XVIII. Programa de Festa Major de 2011. Sant Pere de Riudebitlles.</p> | XI | <p>Es tracta d'un pergamí de data 13 de març de 1011 i és una donació del terme que fan Guifré i la seva muller Guisla, senyors de lloc, al monestir de l'Illa Gallinària (Itàlia). Es tracta de la primer notícia que es té de Sant Pere de Riudebitlles.</p> | 08232-116 | Palau del Lloctinent. C/Comtes 2. Barcelona | 41.4555100,1.7028000 | 391657 | 4590137 | 1011 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 62840 | Làpida de l'església de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapida-de-lesglesia-de-sant-pere | <p>Aricle aparegut ala revista de la festa major</p> | <p>Làpida amb una inscripció ubicada a la part baixa de la paret central exterior de l'absis de l'església de Sant Pere. La inscripció diu: 'SE COMENSA LA/PNT OBRA SENT IU/RATS NO(?)FERRER/IACME ROMEU IACINTO/ESTEVE 1630(50)</p> | 08232-117 | Plaça de l'Església, s/n | <p>La inscripció fa referència a les obres iniciades a mitjans del segle XVII per engrandir l'església. Els noms que apareixen són els jurats representants del poble. Amb aquestes obres es va allargar l'edifici. El fet que apareguin els noms dels càrrecs muncipals pot fer referència a que el Bisbat no va donar suport econòmic a dites obres i es tracta d'una actuació directa del municipi.</p> | 41.4538200,1.7033400 | 391699 | 4589949 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 62843 | Font de la mina del Molí de can Jan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mina-del-moli-de-can-jan | <p>Córdoba, Manel, 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'</p> | Zona que necessita ser netejada | <p>Mina canalitzada cap el molí d'en Pere Valls. Es tracta d'una petita surgència aprofitada per portar aigua fins el molí.</p> | 08232-120 | A la dreta del camí, pujant a Sant Jeroni | 41.4486600,1.6970500 | 391165 | 4589384 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 62844 | Font de l'Oliverar del Rafecas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-loliverar-del-rafecas | <p>Córdoba, Manel, 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'</p> | Cobert de vegetació, només hi ha aigua quan plou | <p>Font que ja no raja i que només presenta uina surgència quan plou. Està molt coberta de vegetació.</p> | 08232-121 | A la zona coneguda com Corral del Riu | 41.4625100,1.6932500 | 390871 | 4590926 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 62845 | Font dels Morgats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-morgats | <p>Córdoba, Manel, 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'</p> | S'ha canalitzat sense seguir cap criteri mediambiental | <p>Petita cavitat que recull l'aigua que surgeix de manera natural formant un vas natural. La seva canalització ha provocat que l'aigua que brolla sigui escassa..</p> | 08232-122 | A prop del Torrent d'en Guilló a la seva intersecció amb la carretera BP 2151 | 41.4512800,1.6918600 | 390736 | 4589681 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Difícil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | També coneguda com font dels Marrugats | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 62846 | Font del Pont Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pont-nou | <p>Córdoba, Manel, 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'</p> | <p>Ubicada al costat de l'Aqüeducte. Forma part del Parc Nou. Es tracta d'una petita font d'obra.</p> | 08232-123 | Al costat del Pont Nou | 41.4500100,1.6922600 | 390767 | 4589540 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||||
| 62847 | Font de la mina del poble | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mina-del-poble | <p>Córdoba, Manel, 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'</p> | Difícil manteniment | <p>Mina que porta aigua a les cases del voltant. Està ubicada sota uns plataners dins del torrent.</p> | 08232-124 | Al Sud del Pont Nou al torrent de Maria d'Anqueso | 41.4491200,1.6908100 | 390645 | 4589443 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Difícil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 62848 | Font del Molí de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-de-la-font | <p>Córdoba, Manel, 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'</p> | Ja no està en ús | <p>Petit broc que permetia la sortida d'aigua d'un sobreeixidor del molí. Ara ha quedat tancada i no es té accés.</p> | 08232-125 | Al barri de l'Altra Banda. Sant Pere de Riudebitlles | 41.4544300,1.7054700 | 391878 | 4590014 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Restringit | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 62850 | Font del Llorer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-llorer | <p>Córdoba, Manel, 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'</p> | <p>Es tracta d'una petita bassa que fa de font. Normalment presenta aigua. El seu nom ve de que està sota d'un gran llorer.</p> | 08232-127 | A ls zona NO del terme, a prop de Cal Regata de Dalt | 41.4676700,1.6922600 | 390797 | 4591500 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||||
| 62851 | Font de cal Bardera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-bardera | <p>Córdoba, Manel, 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'</p> | <p>Es tracta d'un petit toll d'aigua producte s'una petita surgència.</p> | 08232-128 | A la zona de Cal Bardera i a prop del Bosc de Cal Forner | 41.4716400,1.7033700 | 391731 | 4591927 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||||
| 87627 | Camí de Piera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-piera | <p>El camí antic per anar de Sant Pere de Riudebitlles a Piera té el seu començament al barri de l'Altrabanda. D'aquí surt en direcció nord en direcció a Canaletes. Actualment es troba asfaltat en la seva pràctica totalitat.</p> | 08232-136 | Sector nord est del terme municipal | 41.4568700,1.7069900 | 392009 | 4590283 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||||
| 87628 | Camí vell de Sant Quintí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-sant-quinti | Només se'n conserva un tram | <p>Camí antic que s'utilitzava per anar des de Sant Pere de Riudebitlles a Sant Quintí de Mediona. Des del nucli, passava prop de la fàbrica dels Valls, fins a Morgats, on hi ha l'únic tram ben conservat del camí. Seguia per les Toeses fins arribar al terme veí. </p> | 08232-137 | Sector de ponent del terme municipal | 41.4522500,1.6921400 | 390761 | 4589789 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||||
| 87629 | Capelleta del carrer Major, 30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-del-carrer-major-30 | XX | <p>Capelleta situada a la façana d'una casa del carrer Major. Es tracta d'una fornícula en forma apuntada, amb un marc de pedra motllurada i un ampit amb acabament en forma triangular. A l'interior hi ha una imatge de la Mare de Déu, de factura contemporània. A sota hi ha una placa on hi consta gravat: 'RECORD PERENNE DE LA NOSTRA DEVOCIÓ A LA VERGE SANTÍSSIMA ANY SANT MARIÀ 12 D'OCTUBRE DE 1954'.</p> | 08232-138 | C. Major, 30 | 41.4534300,1.7033100 | 391696 | 4589905 | 1954 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 87657 | Font de la plaça de les Eres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-les-eres-0 | XX | <p>Font urbana encastada a la façana de l'edifici de l'ajuntament. Està formada per una aixeta metàl·lica i una pica de pedra a sota. Està tota revestida i emmarcada amb rajola ceràmica amb motius decoratius; amb l'escut municipal al centre i florals a la vora. </p> | 08232-151 | Plaça de les Eres, 1 | 41.4535200,1.7017400 | 391565 | 4589917 | 1981 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Ignasi Mayolas | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 87658 | Font de la plaça de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-lesglesia-4 | XX | <p>Font urbana adossada en un extrem de la façana de tramuntana de l'església de Sant Pere. Està constituïda per un pilar de coronament semicircular, al centre del qual hi ha fixada una aixeta metàl·lica. L'aigua cau en una pica quadrangular de pedra. </p> | 08232-152 | Pl. de l'Església | 41.4539100,1.7030100 | 391672 | 4589959 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||||
| 87660 | Font del carrer de Joan Altet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-de-joan-altet | XX | <p>Font situada a l'inici del carrer de Joan Altet. És una construcció d'obra vista, de composició esgraonada. A la part superior de l'estructura hi ha fixada una aixeta metàl·lica. L'aigua cau en una pica quadrangular d'obra. </p> | 08232-154 | C. de Joan Altet | 41.4549200,1.7049200 | 391833 | 4590069 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||||
| 62724 | La Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vila-3 | <p>CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 18. Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. MADOZ, Pascual (1849) 'Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar·, Vol. XIII, Veu 'Riudevitlles, San Pedro de·, Madrid. TORRENTS, J. (1996) Sant Pere de Riudebitlles. Textos mecanografiats pertanyents al dossier de projectes V . TORRENTS I ROSÉS, A. (1993). Transformacions demogràfiques en un municipi industrial català: Sant Pere de Riudebitlles, 1608-1935. Tesi Doctoral. Departament d'Història Contemporània. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona. TORRENTS I ROSÉS, A. (en premsa) 'La lluita per l'aigua: pagesos i paperers en el segle XVIII' Homenatge a Jordi Nadal. AAVV (1991) Oficis i Professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles.</p> | XI-XX | Hi ha hagut força construcció de substitució al llarg del present segle. Això és especialment clar a les plantes baixes d'alguns edificis. | <p>Nucli antic i primitiu del poble. Presenta una estructura ovalada en forma d'ametlla, tancada en si mateixa, a la manera de les 'viles closes'. El perímetre es definiria de la següent manera: començant a la plaça de les Eres, agafaria els edificis al costat esquerre del c/ Montseny continuant pels del Camí de Baix, agafant les edificacions a les dues bandes del carrer a partir de les Basses de cal Ròmul i fins arribar al pont de l'Altra Banda sobre el riu de Bitlles. A partir, d'aquí pujaria pel curs del riu fins arribar al camí que baixa a la font del Quadres, englobant l'espai de la riba dreta del curs fluvial. Seguidament remuntaria per aquest camí i seguiria pel carrer de l'Hospital fins arribar al carrer del Trull, incloent els edificis que queden a l'esquerra i també el que fa cantonada pel cantó dret amb el carrer del Trull. Per aquest carrer, retornaria el perímetre a la plaça de les Eres, englobant l'edifici de l'Ajuntament. L'eix central de la vila estaria definit pels carrers Major i dels Còdols, els quals són els principals de la vila i encerclen la plaça de l'Església. Els del Call i de les Voltes són els secundaris que comuniquen entre si els vials principals i la plaça. (TORRENTS, 1993: 35) El nucli està sobre la terrassa quaternària del riu, en un terreny relativament pla amb cotes que varien entre els 250 i el 248 metres sobre el nivell del mar, encara que cau abruptament sobre el Bitlles. És possible que en aquest punt hi hagués un gual. Dins l'estructura urbana s'ha d'assenyalar que existeixen nombrosos edificis amb un cert caràcter, entre els quals hi ha alguns amb teules pintades en 'dent de llop'. Mereixen destacar-se, a més dels que tenen fitxa específica, els nomenats a continuació amb els trets més interessants: A cal Querol o Cal Xelòs, a la plaça de l'Església hi ha una escala de cargol digna de menció. Al carrer dels Quadres (abans dels Còdols o dels Codros) núm. 3, una porta adovellada amb la inscripció 1820. Al carrer de Baix, es troba, igualment, una porta adovellada de l'any 1598. A cal Borregaire, abans es recollien els pobres. Cal Mustafà es troba en ruïnes, encara que conserva una filera d'arcs carpanells. Ha desaparegut les Monges o cal Cavaller -antic casal de la família noble dels Olzinelles- i ha estat substituït per un edifici impersonal al centre de la vila. Al carrer dels Marquesos de Llió, darrera del casal, existeix un habitatge que conserva de manera inalterada una tipologia pròpia dels segles XVII-XVIII. Són interessants els passos coberts a diferents indrets de la vila: Voltes del Quirri, de cal Borregaire, de cal Ton del Pere, de cal Botifoll i el pas del Foradot (obert per sota cal Xerta per baixar a cal Carol). Uns altres elements dignes de menció són una arcuació de totxo a les plantes altes, la dualitat de portes de pedra de turó amb arcs de mig punt en alguns accessos a les cases i l'abundància de cellers als soterranis. Existeix al seu interior una xarxa de galeries/mines subterrànies que comunicaven diverses cases pels cellers, i que s'ha identificat com elements d'evacuació de la vila que formarien part del seu sistema defensiu passiu. Al present segle, aquests passadissos van ser usats per fer-hi passar les conduccions de clavegueram i aigua (TORRENTS, 1996). La Vila no destaca per la seva situació topogràfica, essent visible en la seva totalitat només des de punts elevats. Existeixen dues visions molt característiques. La primera és la que s'obté des de l'Altra Banda, presentant una façana dominada per l'arquitectura dels molins paperers, bàsicament, del segle XVIII. La segona, des de les elevacions del costat dret de la vall del riu, des d'on es veu en primer terme el conjunt urbà i al fons, la muntanya de Montserrat. Un element referencial el constitueix, el campanar, que serveix de fita des de gran part del terme. Si bé, es difícil d'obtenir una visió de conjunt, el passeig per l'interior de la Vila ofereix una gran sensació de calma i personalitat de la població.</p> | 08232-1 | Centre històric | <p>La primera referència documental on es cita el riu Bitlles i una església dedicada a Santa Maria i Sant Pere, és al Cartulari de Sant Cugat (foli 159 v., no. 514), amb data de febrer del 917. Diu: 'prope auro annolia, vel rio de Birlas, ubi ecclesia sita est in onore Sancte Maria et Sancti Petri..'. El 13 de març del 1012, els esposos Guifré i Guisla fan donació del terme de Riudebitlles al monestir benedictí de Santa Maria i Sant Martí de l'Insula Gallinaria, a la Ligúria. Els anys 1044 i 1165 els Papes Benet IX i Alexandre III confirmen la pertinença del Priorat a l'abadia de Sant Martí. El 1406, Pedro de Luna (futur Papa Luna) és el prior de Sant Pere, arruïnant-lo, tal com ho confirma un document del 7 de setembre de 1428, en el que a petició del prior de Riudebitlles, Bernat de Vilalta, s'uneix aquest priorat amb l'abadia benedictina de Montserrat. El domini d'aquest monestir sobre Sant Pere durarà fins el 28 d'octubre del 1801. A inicis del segle XVII es va construir el primer molí paperer i, des del primer quart d'aquell segle hi havia com a mínim, dos paperers a la vila. Durant el segle XVIII la vila es trobava a la zona paperera més important de Catalunya, i Sant Pere produïa el 10% aproximadament del total de la producció (TORRENTS, en premsa). Els anys 1706 i 1707 es van patir dues crisis de mortalitat molt elevada, i junt amb la Guerra de Successió, féu que, el 1717, el monestir de Montserrat demanés l'exempció de contribucions als habitants de Sant Pere (TORRENTS, en premsa). Respecte a la història de la seva forma urbana, Josep Torrents assegura: 'sembla que es tracta d'una vila closa amb dues entrades molt clares, una pel camí de Baix (del que sabem que a la segona meitat del segle XIX era conegut com al Vall), l'altra per la plaça de les Eres. Aparentment sembla que tot el conjunt sigui del mateix període. Un estudi més detallat posa en evidència que tenim dos períodes diferenciats. El fogatge del 1365 testimonia la presència de 72 cases, el de 1708 de 60 i 270 habitants. Aquestes coincideixen gairebé en nombre amb les que hi ha a les illes de cases que envolten el Priorat. L'estructura de les cases d'aquesta zona és ben diversa de les demés. Són parcel·les petites e irregulars, molt fragmentades, que formen un continu. El cens de 1787 és de 890 habitants, coincideix amb la construcció de la majoria de molins paperers que hi ha a la vila, gran part d'ells concentrats a la corona exterior, prop del Rec i del riu. Aquesta corona exterior està formada per les cases del carrer Major i carrer de Baix i les del carrer dels Quadres o dels Còdols. La disposició d'aquestes és suburbana, o sigui, la de cases que sorgeixen al llarg d'un camí. Les parcel·les són més grans i regulars i les cases tenen eixida. I es també aquí on hi ha les cases pertanyents als segles XVII i XVIII. Aparentment sembla que el continu de les cases obeeixi a la presència d'una muralla, però no s'han trobat restes que ho confirmin. A més, aquest continu no sempre ha estat així ja que es poden descobrir almenys tres possibles entrades del Rec de la Vila a l'interior. A part es poden plantejar tres possibles entrades més, a tall d'hipòtesi, en aquest recinte, que sumades a les dues existents, farien un total de cinc. El continu tal i com el coneixem ara podria ésser del passat segle si tenim en compte la data de construcció d'algunes cases' (TORRENTS, 1996). A la part exterior de la Vila, al costat de l'actual Ajuntament, existia un hospital, en actiu el 1613, i citat encara el 1849 (MADOZ,1849:XIII, 726). El 1860, però, ja no existia, encara que ha perdurat en la toponímia urbana amb el carrer homònim. Encara resta alguna paret integrada dins les edificacions actuals. L'any 1872 es va dividir el poble en tres districtes amb els seus corresponents alcaldes de barri, el primer, la Vila, el va regir el Sr. Jacint Botifoll, el segon, l'Altra Banda o els Afores, el Sr. Ramon Respall i, el tercer, el Torrent Cuitó-Rabassada, el Sr. Vicenç Mañosas.</p> | 41.4539700,1.7028700 | 391660 | 4589966 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62724-20190918151218.jpg | Legal | Medieval|Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Diversos | El camí de Baix a finals del segle XIX es deia del Vall i en època franquista, José Esbert. En aquell moment el carrer Major es deia José Arnan. El carrer dels Quadres es deia, el 1913, dels Còdols i en època franquista Federico Casanovas. El carrer Call en època franquista es deia Pedro Domingo. A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic apareixen inventariats com elements urbans Cal Querol (Plaça Església) i ca l'Olivella, a més del desaparegut safareig de cal Ròmul i com a elements mobles les portes adovellades de cal Querol, cal Secalló, cal Torrents, Cal Jeroni Mestres, Cal Rafeques, ca la Paca Rossa, Rectoria, cal Teodor i cal Torrents (cal Ròmul) Aquests portals consten a l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) de la Generalitat de Catalunya amb els números: 12130, 12131, 12332, 12133, 12134, 12135, 12136, 12137 i 12138. Les voltes de can Botifoll apareixen al mateix inventari amb el número: 38295 | 85|92|93|94|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||
| 62725 | Cal Punyal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-punyal | <p>Informació oral J.M. Llebaria, maig 1999</p> | XX | <p>Casa unifamiliar, arrebossada de blanc, d'una planta i terrat amb un jardí que l'envolta. Té al davant una terrassa, amb una barana de balustres, a la que s'accedeix per mig d'una escala i que fa que sembli que la casa es troba sobre un podi. El coronament de l'edifici és d'obra i presenta una forma sinuosa, recordant vagament una construcció àrab. A la façana hi ha sanefes que emmarquen portes i finestres fetes de ceràmica vidrada en blau i blanc, a més d'una marquesina de ferro sobre la porta per protegir de la pluja. Posseeix encara l'estructura interna originària de l'edifici, a més, dels elements ornamentals interiors: les guixeries dels sostres, amb motius antropomòrfics i vegetals; les pintures murals, els arrambadors de ceràmica vidrada (amb molts motius diferents, destacant els vegetals), mosaics hidràulics, fusteria, llums de sostre i vidrieres associades. El vidre de la porta té gravades les inicials del propietari que va manar fer la casa: FM (Francesc Masana). Cal destacar, les reixes de forja d'estil modernista, així com el jardí i el seu mobiliari. L'edifici té una construcció annexa que es va dedicar a bodega i cotxera, on el propietari inicial guardava dos cotxes de la seva propietat. A la part posterior, en una terrassa superior existeix un hort, al fons del qual hi passa el rec de Dalt.</p> | 08232-2 | Carretera, 67 | <p>El propietari que va fer construir la casa, anomenat 'el Punyal', va ser un dels fundadors del Centre Republicà Obrer i secretari del diputat Zulueta, membre del Partit Radical de Lerroux. A la Guerra Civil es va fer servir com a caserna republicana.</p> | 41.4506400,1.7027000 | 391640 | 4589596 | 1920-30 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62725-20190925134326.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62725-20190925134137.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62725-20190925134517.jpg | Legal | Eclecticisme|Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Jaume Canals, de Badalona | Al jardí hi ha un cedre del Líban, una palmera, til·lers, castanys d'Índies i altres arbres que li donen un aspecte interessant i frondós. | 102|105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||
| 62726 | Rec de l'Horta / Sèquia de l'Horta Sobirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-lhorta-sequia-de-lhorta-sobirana | <p>CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 18, nota 65 Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà.. TORRENTS, Josep (s.d.) Sèquia de l'Horta Sobirana. Text mecanografiat. TORRENTS ALEGRE, Josep (1998) 'Documentació sobre el patrimoni industrial' Document mecanografiat. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs</p> | Existeixen molts materials diferents que s'han anat utilitzant per a la reparació de les fuites i les noves canalitzacions, cosa que fa que tingui un aspecte molt irregular. | <p>Rec que agafa les aigües del riu Bitlles mitjançant la resclosa del Bielet, sota el molí paperer de cal Bielet, a la vora dreta de la riera. L'enclotada del riu en aquest punt i l'exuberància de la vegetació, impedeixen accedir a la resclosa per aquest indret. Tanmateix, és accessible des del camí de les Nogueres, del terme veí de Sant Quintí de Mediona, al marge esquerre del riu. No s'observa la possibilitat de fer-ho des del molí del Fogàs o del molí de cal Bielet. La resclosa aprofita el desnivell del riu, que crea un pèlag a la part inferior de grans dimensions. La sèquia surt per la banda dreta del riu i pel fort desnivell del marge (entre 30 i 40 m.) comença el trajecte a través d'una mina de maó, l'amplada de la qual no supera el mig metre. A partir d'aquest punt, resseguir el trajecte es fa impossible. La mina s'acaba prop de les Planes Velles, i a partir d'aquí la sèquia ja no és de maó sinó de terra molt irregular, on el pendent del marge és més suau ja que el riu s'obre. A la sortida de la mina es troba un bagant de fusta pel qual es pot buidar la sèquia. La sèquia continua el seu recorregut a cel obert i és excavada al terra, molt irregular, amb amplades variables que oscil·len des dels 20 cm als 70-80 cm. Aquest tros del trajecte és de fàcil seguiment. De les Planes Velles surt un camí que per arribar al pou de la Font de la Teula travessa el riu. El camí passa per damunt la sèquia que en aquest tram és un tub de fibrociment, i a continuació, està recoberta amb formigó, coincidint amb el desguàs de la bassa del Rec de Dalt. En aquesta zona la sèquia passa entre el marge de la Bassa i una petita plana coberta de vegetació espessa. La sèquia passa a l'altra banda del riu mitjançant un pont o aqüeducte, el pont del rec de l'Horta. És en un lloc on el riu passa molt enclotat, entre dos marges verticals molt propers, que facilita que amb un sol arc de maó bastant obert es pugui travessar. A partir d'aquí és molt difícil resseguir la sèquia; passa pel marge esquerre a una alçada de més d'una vintena de metres sobre el nivell del riu, pels penya-segats. Sobre la resclosa de la fàbrica del Valls, es pot veure un tub blau que passa normalment enterrat. Més endavant, la llera del riu comença a eixamplar-se i els marges perden la seva verticalitat començant-se a esglaonar en terrasses. La sèquia torna a anar a cel obert malgrat que l'única manera d'intuir el seu recorregut són les canyes, els arbres i la molta vegetació que la van resseguint. La sèquia es de terra, malgrat que de vegades quedi continguda amb murets de totxo. Comencen a veure's bitllots i bagants per a regar els primers horts que ocupen les terrasses. D'aquesta manera arriba al torrent de Barquies. Just abans de travessar-lo, la Sèquia de l'Horta Sobirana entra en un tub de fibrociment que a mig pont de Barquies es converteix en un tub de material plàstic blau. A la sortida del pont, altra vegada continua per una canonada de fibrociment. L'aqüeducte o pont de Barquies havia estat construït amb pedra de turó, però se'l va emportar una avinguda; després va ser reconstruït amb dos pilars irregulars fets amb totxanes i unes biguetes que aguanten les canonades de la sèquia. Travessat el torrent, la sèquia entra a l'Horta Sobirana seguint el seu curs, al costat del camí, completament coberta per la vegetació. El canal segueix essent irregular en la seva construcció, amb trossos de canonada de fibrociment, trossos de terra i trossos fets amb totxos. En aquesta zona ja es reguen horts i vinyes distribuint l'aigua mitjançant bagants i bitllots, i prop del camí que va a trobar, el rec es bifurca. Durant una part del trajecte segueix el mateix itinerari que el rec de la fàbrica del Valls. El tronc principal travessa el camí, i per un canal obert de terra, entre el desnivell de dos camps discorre fins arribar al punt final, el camí de les Nogueres i el torrent de la Masia, on finalment s'aboca el seu sobrant, representant aquest el seu límit natural.</p> | 08232-3 | Des de la resclosa de cal Bielet fins el torrent de la Masia | <p>Datar l'origen de la Sèquia de l'Horta Sobirana o Rec de l'Horta és una tasca difícil. La vall del riu de Bitlles és plena de recs (de Dalt o de la Vila, dels Borrissols, de la fàbrica del Valls, de Baix, de Terrassola, de l'Horta...) i rescloses (la Passada, les Deus, del molí Vinyals, del Bielet...), que serveixen tant per a regar com per als molins paperers. Els seus orígens són diversos a l'igual que les seves propietats. En vendes realitzades el segle XI ja es descriuen recs i molins. No es pot aventurar un origen tan antic per manca de dades, malgrat que moltes vegades és descrita com la més antiga de Sant Pere. La construcció de la Sèquia de l'Horta Sobirana devia ser molt complicada i dificultosa degut als llocs per on passa. El tipus de construcció ens podria ajudar en la datació però la Sèquia originalment (i encara en la major part del seu recorregut) era una rasa al terra. L'entrada de la mina i l'aqüeducte sobre el riu estan construïts amb maons. Això ens porta com a molt lluny al segle passat. Això no implica que anteriorment no fos construït en fusta (com ho va ser parcialment el Pont Nou abans de la reconstrucció del segle XVII) o turó. Del pont de Barquies poques dades en podem treure ja que l'actual és una precària construcció que substitueix una d'antiga de turó de la qual no es disposa cap tipus d'informació que ajudi a datar-lo (TORRENTS, s. d.).</p> | 41.4564600,1.6925200 | 390800 | 4590255 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62726-foto-08232-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62726-20191002151920.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62726-20191002114259.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | El Rec de l'Horta agafa l'aigua molt lluny d'on aquesta es comença a fer servir. Més de la meitat del trajecte és per llocs de difícils accés (mines, marges, aqüeductes...) cosa que dificulta enormement el seu manteniment. Quan l'aigua comença a ser distribuïda per l'Horta Sobirana, ho fa per una porció de terres petita, composta d'horts i camps d'arbres fruiters que ocupen una superfície de regadiu de 1299 àrees i 90 centiàrees. Això fa que els propietaris que se'n beneficien en siguin 40. A diferència del Rec de Dalt o Rec de la Vila, la Sèquia de l'Horta Sobirana no alimenta cap molí o altre tipus d'indústria, això implica que en el difícil manteniment que s'ha de dur a terme no hi participa ningú necessitat d'un funcionament regular. Els regants de l'Horta Sobirana no poden assumir totes les despeses de manteniment ja que les propietats són molt petites, fragmentades i de baixa productivitat. Té una superfície de regadiu de 1.299 àrees i 90 centiàrees i agrupa a quaranta propietaris. Aquest rec té un ús exclusivament agrícola. Va ser concebut per a regar l'horta Sobirana. La seva aigua està regulada per la Junta d'Aigües, a través de la seva comporta i el seu corresponent sobreeixidor. El mapa s'ha extret de GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 62727 | Pont del Cavaller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-cavaller | <p>CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 14, nota 15 Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà.</p> | XVIII | <p>Petit aqüeducte del rec de Dalt sobre el torrent de can Prades. Està construït amb còdols i pedra de tosca a la part superior. Presenta cinc arcs de pedra visibles en un espai amb uns grans pollancres que li donen ombra i un aspecte molt agradable.</p> | 08232-4 | Travessa el torrent de can Prades a les immediacions del polisportiu municipal. | <p>Sembla ser que el Cavaller és el marquès de Camps, un dels grans propietaris a Sant Pere de Riudebitlles al segle XIX (CARDÚS, 1936). Forma part del rec de Dalt i, per tant, la història global de l'element és la mateixa.</p> | 41.4467500,1.7013800 | 391524 | 4589166 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62727-40.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62727-41.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 94 | 49 | 1.5 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 62728 | Rec de Dalt / Rec de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-dalt-rec-de-la-vila | <p>AMAT et al. (1990) El Paper. Programa de Festa Major. Sant Pere de Riudebitlles. CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 14, 17, 22, nota 20, 61, 122 Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. EXCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà MADURELL I MARIMON, J. M. (1972) El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. 2 vols. Barcelona. Fundació Salvador Vives Casajuana. TORRENTS I ALEGRE, J. (1998) Sant Pere de Riudebitlles. Text mecanografiat. Sant Pere de Riudebitlles. TORRENTS, A. (en premsa) 'La lluita per l'aigua: pagesos i paperers en el segle XVIII' Homenatge a Jordi Nadal. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs</p> | XI-XX | El caixer i les altres estructures de la canalització han sofert nombroses variacions al llarg del temps. | <p>Rec important per a regar l'horta, per a fabricar paper i, en general, per a energia hidràulica. Prové de la Passada, en terme de Sant Quintí, i acaba a cal Carol, dins el nucli urbà. Oficialment, és anomenat 'la sèquia comunal'; per a la gent de la població 'rec de la Vila' i per als paperers 'rec de Dalt', al segle XVIII, també s'havia dit 'Rec Major'. Al llarg del seu camí es bifurca en molts canals. Després de recórrer el terme municipal de Sant Quintí de Mediona, i passar pel molí del Fogàs, encara no de Sant Pere, s'endinsa per fi a aquest municipi, arribant a cal Bielet i posteriorment, penetrant per les Planes. És en aquest punt on la riera de Mediona canvia de nom i es transforma en el riu de Bitlles. Després de deixar les Planes i passar per la Bassa, travessa el camí d'accés a aquesta masia, vorejant la zona de regadiu del molí de les Toeses, on arriba finalment. Aquí, una branca agafa aigua per la bassa de l'antic molí, que encara conserva en molt bon estat la roda que movia l'aigua. El canal continua des de aquest punt, passant ara per l'antic Forn del Sabater, i creuant per sobre el Torrent d'en Guilló, que és salvat mitjançant l'aqüeducte del Pont Nou. Voreja la zona del Canyet, resseguint la muntanya de Sant Jeroni fins arribar als molins de Dalt i, després de deixar al costat la bassa de Cal Jan, a partir d'aquí es vertebra en dos ramals: un que passa pel molí de Cal Maçana cap el nucli urbà i que servia també a l'antic Escorxador, anomenat més popularment rec de la Vila, arribant al camí vell de Sant Quintí, per on entra a la vila. El Rec de la Vila passa pel darrere de les cases d'aquest carrer i arriba a la plaça de les Eres. Continua pel camí que comunica la plaça amb el camí de Baix, aquest era conegut com Darrere el Rec. Finalment seguint les eixides del camí arriba al riu passant per diversos molins: cal Ròmul, cal Ton del Pere, cal Xerta, cal Carol, el molí de la Font o de Fontanilles, i un altre avui desaparegut anomenat el Molinet o molí de Moray, que es situava entre cal Ròmul i cal Ton del Pere. També té una altra derivació que va cap les planes de la Baieta, salvant el torrent del mateix nom per un petit aqüeducte. Un segon ramal, de caràcter més agrícola i no tan intens com el del rec de l'Horta, que va cap els horts de Can Prades i l'Arrabassada, on es troben dos aqüeductes més, el del Cavaller - que salva el torrent de Can Prades-, i el del Sabater, que salva el torrent homònim. El Rec, des del seu naixement, alimenta 16 molins paperers al llarg del seu recorregut, diferents basses, i els múltiples bitllots que hi ha ajuden a distribuir l'aigua convertint extenses zones en terrenys de regadiu. El més interessant del seu trajecte, pel que fa a la seva funció de canal de regadiu està als encontorns de les masies de les Planes i de les Planes Noves. Els materials amb que està executat varien molt en funció del lloc i de l'última reparació que s'hi hagi fet.</p> | 08232-5 | Des de la Passada fins tornar a desembocar al riu de Bitlles al costat del molí de la Font. | <p>La concessió de les aigües (10.000.000 de litres d'aigua diaris), les quals afloren al municipi de Sant Quintí, sembla que té el seu origen en la donació del terme, ja que foren donades conjuntament per Guifré i la seva muller Guisla, comptes de Cerdanya, al monestir benedictí de Sant Martí de l'Isola Gallinara, l'any 1012. Confirma aquest fet una sentència a favor del monestir de Sant Pere de l'any 1281 sobre l'ús del pont per regar les terres del monestir (TORRENTS, A. En premsa). Datat el 24 d'octubre de l'any 1487, existeix un document de venda de la casa de les Planes Velles, propietat de Joana Queralt, esposa de Joan Romanyà, a Joan Miquel. En aquest document s'identifica el nom de la casa com 'mas Lotats' i la venda inclou, a més d'edificis, terres, honors, possessions, horts, camps, deveses i vinyes; el que sembla més interessant els 'reguis, aquis' i 'aqueductibus'. En el segle XVI, en un document datat l'any 1527, l'Abat de Montserrat donà llicència a Joan Miquel per construir un o més molins fariners i paperers al pujol de Lloranàs. El 23 d'abril de 1757 es va fer el primer reglament conegut d'ús del canal, entre l'abadia, l'Ajuntament i el Marqués de Llió. En aquest reglament es parla de la necessitat de fer diverses obres: eixamplar el canal, fer diversos 'trastelladors' , ponts i desguassos per evitar que les aigües pluvials embrutessin el rec, donar sortides d'aigua a diversos propietaris i fer tapar forats a altres. Les obres s'haurien de pagar per una banda pel Marqués i Antoni Rovira i per altra, pel comú. El 27 d'agost de 1758, l'arrendador del molí del marquès de Llió, Francesc Busquer, explicava en una carta que alguns veïns treien aigua del rec per tirar-la a la riera i que el batlle utilitzava el rec per amarar el seu cànem en comptes de la riera, els regidors de l'Horta Subirana prenien aigua per al seu rec, així mateix les dones agafaven aigua per rentar, La resposta del comú va ser la d'empresonar el denunciant. El 30 de novembre de 1760 Antoni-Joan Rovira estava completament arruïnat i va vendre a l'encant el molí fariner i els dos molins paperers que tenia. Van ser adquirits tots pel marqués de Llió, el qual es va convertir en el major propietari de molins de la conca del riu de Bitlles. El 24 de juliol de 1783 es data una carta de queixa dels paperers Josep Llorens i Francesc Farreras a l'abat de Montserrat respecte de la manca d'aigua del rec, fet que obeïa a l'actuació dels pagesos . El 1936 movia les rodes de fusta dels següents molins paperers: Molí del Maçana, Cal Ròmul, Cal Ton del Pere, Cal Xerta, Cal Carol i el molí de la Font. Entre cal Ròmul i cal Ton del Pere havia existit un altre dit del Molinet o molí de Moray.</p> | 41.4508200,1.7010000 | 391499 | 4589619 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62728-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62728-50.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62728-51.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | L'aqüeducte del Pont Nou es va fer per passar-hi aquest rec. El mapa s'ha extret de GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 62729 | Molí de les Toeses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-les-toeses | <p>AMAT, A. et al. (1990) El Paper. Programa d'actes de la Festa Major de St. Pere de Riudebitlles. CONGRESO. (1965). VI Congreso Internacional de Historiadores del Papel. Edición de bibliófilo del manuscrito 'Libro de varios planos y máquinas', año 1738 (aproximadamente). Barcelona. COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 17. Nota 57. Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. DICCIONARIO DE AUTORIDADES (1726). 'Diccionario de la lengua castellana, en que se explica el verdadero sentido de las voces, su naturaleza y calidad, con las phrases o modos de hablar, los proverbios y refranes, y otras cosas convenientes al uso de la lengua'. Madrid. Imprenta de Francisco Herrero. 3 vols. EXCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà MADURELL I MARIMON, J. M. (1972) El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. 2 vols. Barcelona. Fundació Salvador Vives Casajuana. ROSSELLÓ, Joan; MORERA, Lluís (1988) 'L'arquitectura paperera al Penedès. Un patrimoni oblidat', Miscel·lània penedesenca, pp. 242-253, Institut d'Estudis Penedesencs. TORRENTS ALEGRE, Josep (1998) 'Documentació sobre el patrimoni industrial' Document mecanografiat. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs.</p> | XVIII | L'aspecte general fa que necessita obres de restauració en bona part de l'estructura edificada | <p>Molí paperer. La part principal de l'edifici és de planta rectangular allargada i tres pisos, presenta així mateix, però, un petit cos excèntric quadrangular als peus que li dóna la forma de L ja dita. A més del molí existeix un complex de bassa i canalització de l'aigua incloent diverses rodes hidràuliques (dues d'elles en perfecte estat), tot això integrat en un paratge ecològicament interessant en el que destaca un bosc jardí, plantat a principis del segle XX, avui al costat de la nova variant de Capellades a Sant Pere de Riudebitlles -C-15-, on hi ha espècies autòctones i exòtiques (com el bambú). Aquí es pot observar amb força claredat com la presència del molí provoca una caiguda del nivell del cabal del rec del que s'alimenta la seva força, de manera que el rec principal circula darrera d'ell, tal i com passa en cada molí, a un nivell més baix que al resta del seu trajecte. Del complex constructiu destaca el pati d'entrada, amb un porxo que sosté una terrassa amb una columna de ferro colat, els miradors i la planta baixa on es troba encara part de la maquinària del segle XIX, amb possibilitats de ser usada en demostracions. Les finestres dels miradors o finestres corresponen a dues èpoques: les més petites són més antigues. Es conserven els estenedors en la zona de miradors, així com amb poques variacions la estructura de l'habitatge original. També hi ha alguns elements de maquinària i fabrils, datables en el segle XVIII, fora de context, a diversos coberts i dependències de la finca</p> | 08232-6 | Al costat de la carretera que va des de la variant de Capellades a Sant Pere | <p>El primer document de propietat relacionat amb aquest molí es data l'any 1738. En relació a la construcció d'aquest molí existeix un manuscrit important, es tracta del 'Libro de varios planos y máquinas', que va ser propietat de la fundació Rocamora , que va editar-se en edició de bibliòfil amb motiu del 'VI Congreso Internacional de Historiadores del Papel' l'any 1965. Aquest interessant document, acompanyat de bones il·lustracions, descriu com funcionava un molí paperer el segle XVIII. El seu contingut ens orienta primerament sobre la seva localització: 'Este molino papelero está a cosa de unas doscientas tuesas del lugar de San Pedro de Riudebitlles, assí al occidente, situado sobre una pequeña altura elevada del plano de otro lugar, unas seis tuesas y media' . La sol·licitud per a construir el molí és del primer d'agost de 1753 i està feta per Alexandre Soler, el qual indica que es propietari d'un terreny dit 'el Puig' on vol construir un o diversos molins amb l'aigua de la riera de Sant Quintí. El 20 de desembre d'aquell any, el tal Alexandre Soler firma un conveni amb Antoni-Joan Rovira, perquè aquest construís un molí similar al del Molí de Baix, propietat del Marqués de Llió, amb quinze piles, quatre rodes i el seu martinet , dues tines i sengles premses amb tots els guarniments. El 26 de març de 1756, Alexandre Soler, presentava una querella contra la comunitat de preveres de Vilafranca per tal de poder fer passar pel seu terreny un rec des de la riera de Sant Quintí, ja que això se li havia concedit amb el permís de construir el molí. De tota manera, el 1757, el molí no era acabat i Antoni-Joan Rovira cedia tots els drets a Alexandre Soler. En aquell mateix any, Soler arrenda el molí a Antoni Ribas. El 1767, havia estat masover del molí Isidre Borràs, paperer de Capellades, que llavors residia a Terrassola. El 1768 Alexandre Soler l'arrendava a Julià Via, paperaire de la parròquia de Puigdàlber, junt amb les terres annexes i amb la obligació de fabricar una partida de paper prim per cigarretes. El 1778 li torna a arrendar. D'altra banda, l'any 1776, Alexandre Soler va presentar una denúncia contra Francesc Massana, mestre de cases de Sant Quintí, al·legant que li eren perjudicials les obres d'un nou molí paperer que aquest intentava obrir al lloc de la Noguera Vella, al mateix terme de Sant Pere de Riudebitlles, per al funcionament del qual s'havia de valer de les aigües de la sèquia. El 18 de gener de 1782 va morir Alexandre Soler i van heretar els cònjuges Joan Brignet i Paula Soler, els quals van arrendar el molí, novament a Julià Via i immediatament es va signar una àpoca per la total remodelació del molí. L'any 1860, existien a Catalunya setanta-tres molins o fàbriques de paper, dels quals diversos ho eren al terme de Sant Pere de Riudebitlles, un 'al lloc de Les Toeses' (MADURELL, 1972, I: 108, 110; II: 868, 870, 871). A finals del segle XIX, Joan Romaní i Puigdengoles va comprar el molí de les Toeses. Va incorporar l'assecat mecànic, mitjançant cilindres assecadors a l'any 1964 (AMAT, 1990). Fa uns 30 anys que va deixar de funcionar.</p> | 41.4513900,1.6880100 | 390415 | 4589698 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62729-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62729-60.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62729-61.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Les Toeses semblen ser el topònim plural del mot toesa (1840) o tuasa (1785), mesura de longitud, presa del francès toise, femení substantivat del francès antic tois, toise, participi de tendre, 'estendre' La toesa equivalia a un metre i 946 mil·límetres (EXCURSIÓ, 1726). Segons el DICCIONARIO DE AUTORIDADES (1726), en el moment de la seva edició, feia poc temps que aquesta paraula acabava de ser introduïda des del francès. El topònim actual, 'molí de les Toeses', va ser adoptat, probablement molt a finals del segle XVIII o ja, al segle XIX, perquè en la documentació inicial apareix anomenat com 'molí del Puig'. És, actualment, la seu de l'associació ENGLANTINA de pedagogia Waldorf i del Cercle de Pedagogia Waldorf de Catalunya, de la que formen part Lluís Romaní i Roser de las Heras, pedagogs d'aquest corrent. En ell es fan activitats i tallers amb infants, contes amb titelles, cançons i danses, treballs manuals i treballs amb la natura al bosc, bassa i recs, També es una finca biològica d'horta i fruiters, portada per Pere Subirana, president d'ADAPA. A fi de comptes, es tracta en conjunt d'un interessant complex arquitectònic i natural que hauria de ser tingut en compte en una actuació global de tipus cultural al municipi de Sant Pere de Riudebitlles. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 62730 | Pont Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-nou-3 | <p>ACABAMENT (1987) Acabament de les obres de restauració de l'aqüeducte de Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès) Agost 1987, Diputació de Barcelona, tríptic BARALLAT, Heribert (1884) 'Excursió a Sant Pere de Riudevitlles, Sant Quintí de Mediona y Mediona' Memòrias de la Associació d'Excursions Científicas, Vol. VIII, p. 511-537, Barcelona. CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 18, nota 65 Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. . DOCUMENTS .. (s/d) Documents relatius a la capella de Santo Domingo, (ss. XVIII-XIX) . EXCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà . INVENTARI..(1986) 'L'Alt Penedès' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 148-153, Barcelona, Generalitat de Catalunya.. MEMÒRIA (1983) 'Aqüeducte de Sant Pere de Riudebitlles' Memòria 1981-1982. Actuació del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, pàg. 142, Diputació de Barcelona. MEMÒRIA (1990) 'Aqüeducte de Sant Pere de Riudebitlles', Memòria 1985-1989, pp. 171-178, Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, Diputació de Barcelona. TORRENTS, J. (s.d.) Sant Pere de Riudebitlles. Text mecanografiat. Sant Pere de Riudebitlles TORRENTS, A. (en premsa) 'La lluita per l'aigua: pagesos i paperers en el segle XVIII'. Homenatge a Jordi Nadal. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs</p> | XVII | Restaurat pel SPAL de la Diputació de Barcelona amb la següent cronologia: Estudi inicial, novembre 1982. Inici d'obres febrer 1984; Projecte definitiu gener 1985; Reobertura canal, maig 1987; Acabament obres, juliol 1987; Inaugurat l'agost 1987 Projecte i direcció d'obra Antoni González Moreno-Navarro. Col·laboradors: Pau Carbó, arquitecte; Josep M. Moreno, aparellador; Pio Fernández, enginyer; Estudi Inicial: Leonardo Fernández Troyano i Xavier Monterola, enginyers (Fernández Casado S.A.), Madrid. Empresa constructora: Joan Closa; Recerca històrica, Direcció, Albert López, arqueòleg; Fonts documentals: Ma. Àngels Torrents, Ma. José Sureda i Anna Castellano; Text històric: Raquel Lacuesta. Pressupost, 19.200.581.- pta. L'any 1982, l'Ajuntament va fer la petició per fer un estudi previ dels problemes i tot seguit es va redactar un projecte de restauració. Es va començar eliminant la bardissa, es van treure les calcificacions de l'aigua als intradossos i es van consolidar pilars i arcs. Aquests treballs van comportar la substitució d'alguns carreus i dovelles i es va fer el cosit interior amb acer i formigó. de bona part dels interiors. Es va construir un nou caixer de formigó per mantenir-ne l'ús i mentre es feia es va desviar l'aigua per un sifó.Uns anys abans de la restauració es va fer recréixer el canal amb totxo per augmentar-ne el cabal. Aquest recreix va ser eliminat amb les obres de restauració. | <p>Aqüeducte del tipus de desmunt i cobert seguint la línia de nivell hidrostàtic, bastit sobre el torrent d'en Guilló (en documentació antiga, torrent de Lloveta), per a salvar el barranc que en aquest punt ha excavat l'aigua amb una profunditat d'uns 25 metres i una amplada de 80 m. Al seu marge dret, col·locat transversalment respecte del torrent principal n'hi ha un altre de secundari, sobre el qual també passa l'aqüeducte, formant un angle gairebé recte, fins trobar terra ferma. L'obra actual consta de dos sectors morfològicament ben diferenciats corresponents a diferents èpoques de construcció. La part central, dels segles XVII i XVIII, és la més alta, amb una alçada de 21 metres i està formada per carreus de pedra de turó procedents de Sant Quintí de Mediona i pedra d'esmolar. Està formada per una doble arcada de llum petita (5.5 metres) amb doble filada d'arcs de mig punt amb doble alçada, adovellats en rosca senzilla. Al centre del carcanyol hi ha la data de 1721 gravada en carreus de pedra esmoladora, encara que aquesta inscripció no es pas l'original. A la part inferior del mateix pilar n'hi ha una altra amb la de 1728 , encara que els últims números estan en evident estat de deteriorament. Aquesta doble arcada està flanquejada per pilars quadrangulars, molt amples, dels quals arrenquen sengles arcs de mig punt de major amplada que els centrals, encara que de molt menys alçada. Un d'ells té doble rosca de dovelles. Al marge dret es desenvolupen quatre arcs més, fets amb reble de pedres i carreus als extrems, de cronologia medieval. Són de mig punt, amb doble rosca de dovelles i d'amplades desiguals. El primer manté l'alineació general, però els altres tres s'obren en angle gairebé perpendicular, per salvar un petit rierol. Al marge esquerre resta un mur també d'època medieval. Per tant, els dos extrems del pont serien medievals, els quals, probablement, varen quedar dempeus, salvant-se dels terratrèmols del segle XV, els quals enfonsarien la part central (MEMÒRIA, 1990)</p> | 08232-7 | A 1 km a l'oest del nucli urbà, al costat de la carretera general | <p>El 27 de gener de 1011 hi ha la donació dels marmessors del difunt Wadaldi al monestir de Sant Cugat d'unes cases, corrals, terres, molí i aigües del riu de Bitlles, subterrànies i elevades, que es trobaven al terme de kastrum Mediona (MEMÒRIA, 1990:172.). L'aigua del rec que travessa aquest aqüeducte aflora al municipi de Sant Quintí, i fou donada conjuntament amb el terme de Sant Pere per Guifré i la seva muller Guisla, comtes de Cerdanya, al monestir benedictí de Sant Martí de l'Isola Gallinara, l'any 1012 (TORRENTS, A. En premsa). Per salvar els torrents calia alguna mena d'aqüeducte. L'origen d'aquest no pot ser ni al segle XVII ni 'al segle XIV o començaments del XV quan el veí monestir de Sant Pere passa a ser propietat dels monjos benedictins de Montserrat' (MEMÒRIA, 1990:172), com s'ha afirmat en alguna ocasió, doncs existeixen documents més antics referits al Pont Nou. Així, del 1281 data una sentència a favor del monestir de Sant Pere sobre l'ús del pont per regar les terres del monestir (TORRENTS, A., en premsa). I l'any 1346, essent prior Nicolau, els veïns van voler que es mantingués a càrrec seu el Pont Nou. En la concòrdia a que van arribar es deia que els veïns havien de pagar els materials de les obres del Pont (s/d, Documents relatius a la capella de Sant Domingo, ss. XVIII-XIX). Datat el 24 d'octubre de l'any 1487, consta un document de venda de la casa de les Planes Velles -identificada com 'mas Lotats'-, junt amb altres possessions, i el que sembla més interessant els 'reguis, aquis' i 'aqueductibus'. El 13 de febrer del 1634, es parla d'un pont nou en el mateix lloc que l'actual en un contracte d'arrendament de terres. També l'any 1652 es parla de Pont Nou en la documentació. Amb les proporcions actuals, sembla que es tracta d'una obra iniciada el 7 d'agost del 1672, manada fer pel monestir de Montserrat amb el suport econòmic dels delmes del poble. Va costar 475 lliures de Barcelona, i es va començar a preu fet pel mestre d'obres Gaspar Claver?, de la vila d'Olesa de Montserrat. Vint-i quatre anys més tard continuava en obres; segons una nota del 18 de maig de 1696 dels Jurats de la Universitat de Sant Pere, ara el constructor era Barthomeu Jonano (TORRENTS, A., en premsa). L'obra, amb la fesomia més semblant a l'actual, va finalitzar el 1721, tal i com constava en una pedra de gres localitzada en la base d'un dels pilars del pont. Maria Àngels Torrents estableix una data aproximada de la primera ruïna del pont després de les obres del XVIII, entre 1724 i el 1727, o sigui uns 4-6 anys després d'haver acabat les obres abans esmentades. Se sap que van esfondrar-se dues arcades degut a 'passar-hi massa aygua', tal i com va declarar el batlle d'aleshores (TORRENTS, A., en premsa). La restauració es va centrar en el muntatge de la pilastra de 'la banda de las esplanas de Pedra Picada, y que en lo cor de la Paret, si hagués de posar turó, y una defensa al costat de la Pilastra de una part, y altra de Pedra Picada, de sinch palms de gruix, y que de dita Paret, que a les hores si trobaba, ser hagués de desfer dos, o tres cantos y fer altras obras par las quals lo comu promete donarluy mil lliures', es va fer en breu, donat la necessitat de l'arribada de l'aigua als molins i a les terres de regadiu, de manera que al 1728, el pont devia estar ja arreglat i l'aigua arribava al poble per l'aqüeducte (TORRENTS, A., en premsa). El contracte per refer el pont el 1727 es va signar entre Agustí Cirera, mestre de cases de Barcelona i Antoni-Joan Rovira (MEMÒRIA, 1990: 172). El 23 de desembre de 1728, el mestre de cases Arcàngel Badia va caure del pont mentre hi treballava i va morir i el 1732, li va passar el mateix a Antoni Banach, mestre de cases de Barcelona. El 21 de desembre de 1783 va caure un tros del pont, i la gent del poble hi va posar unes canals de fusta. Seguidament es va encarregar a dos mestres d'obres de Puigdàlber, els germans Josep i Joan Via, els quals van acabar l'obra el 4 d'abril de 1792.</p> | 41.4500200,1.6916900 | 390720 | 4589542 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62730-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62730-70.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62730-8.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Gaspar Claver, mestre de cases d'Olesa de Montserrat | Es tracta de una obra d'enginyeria bàsica per al funcionament del rec o sèquia comunal, que alimenta tant els molins com l'horta. La singularitat d'aquest element , el converteixen en un símbol del municipi, als peus del qual s'ha desenvolupat una important zona de lleure. Actualment, el primer diumenge de maig s'hi fa' l'aplec del Pont Nou' de nova implantació, amb sardinada i arrossada popular i sardanes. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||
| 62731 | Fàbrica del Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-del-valls | <p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 18, nota 65 Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis catalans. E XCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs GAZIEL (Agustí Calvet) (1981) 'Tots els camins porten a Roma. Memòries I' pp. 136-137, Edicions 62 Col. Molc, núm. 68, Barcelona. . GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà.</p> | XIX | Es troba en mal estat estructural, agreujat pel seu estat d'abandonament. | <p>Té dos grans cossos d'obra, un dels quals estava llogat, a principis de segle XX, a un fabricant de teixits de goma, que donava feina a part de les noies del poble. L'altre cos era una farinera de grans, amb moles i tremuges a la manera antiga, unes quadres amples i un baluard grandiós per encabir-hi els carros carregats de blat i les mules dels que anaven a moldre de tota la comarca a finals del segle XIX. Aquest és l'edifici que presenta, encara avui, un aspecte de farinera de tipus austro-húngar, de tres plantes amb grans finestrals rectangulars allargats en sentit vertical. L'accés a la fàbrica està constituït per una porta acabada en arc de mig punt en una tanca rematada per un frontó, encara que actualment ofereix un aspecte molt decadent. D'aquesta fàbrica prové un teler de tela metàl·lica que actualment es troba en un magatzem extern al Museu Nacional de Ciència i Tècnica. Segons informació oral (Josep Torrents, maig 1999), aquesta institució va pagar una persona perquè el muntés i el deixés en estat de funcionament.</p> | 08232-8 | Riba esquerra del riu de Bitlles, en un meandre just abans d'arribar a la Vila | <p>El 27 d'abril de 1858 es va fer la concessió de l'aprofitament de les aigües del riu de Bitlles a Pere Valls i Rius. El 1872 tenia 59 telers mecànics per a teixir cotó i un petit taller per a recomposicions. El primer de maig de 1880 es féu el traspàs de la fàbrica de Pere Valls i Rius a Pere Valls i Casanovas. El 3 de juny de 1899 la fàbrica va ser comprada per Josep Calvet (pare del periodista i escriptor Gaziel) el qual va deixar escrit com era la fàbrica en el moment de la seva infantesa. L'any 1910 va haver-hi una denúncia de la sèquia de Torrelavit contra la bassa de la fàbrica. La seva localització, en una terrassa sobre el riu Bitlles, feia que els treballadors haguessin de travessar la riera per un senzill pont de fusta, avui desaparegut, que passava penjant, per la qual cosa, se'l coneixia popularment com 'el pont que belluga'. Aquest pont unia la fàbrica amb la vila. A partir de l'any 1916, la maquinària funcionava ja tota amb electricitat. Al mateix edifici d'aquesta fàbrica s'havia fet d'electricitat, a partir de l'aigua que provenia de la resclosa del Valls i que era conduïda fins a l'edifici pels ponts de turó. També se sap que en aquesta fàbrica s'hi havien fet balins de metall amb els quals jugaven els nois. Les rodes, el 1936, ja havien estat substituïdes per turbines. En aquesta mateixa data fabricava lones la societat Canut i Gràcia de Barcelona, empresa que dirigia a més, una altra fàbrica prop de la Pobla de Claramunt, de filatures a la Rata, dedicada a la fabricació de teixits de lona per camions, veles de carro i teles per balancins. Era una indústria important a la vila de Sant Pere, ja que posseïa molta maquinària i donava feina a un bon nombre d'homes i dones del poble. Els treballs que allí es feien consistien en el teixit i tenyit del fil. Aquest, venia primer de la Rata, però, en cremar-se aquesta indústria durant la guerra, després va portar-se de Manlleu, on els Canut i Gràcia havien construït una altra filatura. Aquest material arribava en unes troques i d'aquí es posava en unes debanadores. Tot seguit, es tenyia en una nau apartada, la tintoreria. Després, es posava a assecar en una nau, força airejada, que estava sobre mateix de la tintoreria. Allà hi havia unes barres travesseres d'uns 10 m. d'alçada, on es penjaven els fils. Tots aquests processos després ja van realitzar-se en màquines i per mitjà d'assecadors mecànics. Un cop el fil era sec, s'havien de fer els rodets i les bitlles pels telers. Les peces teixides s'aplegaven mecànicament. De vegades es teixien peces sense tenyir abans el fil, aleshores s'havia de tenyir després tota la peça sencera. Aquesta operació es feia en una mena de basses anomenades 'barques'. Es portaven a assecar també sobre la tintoreria, i com que eren peces de 50, de 80 i fins i tot de 100 m., era força laboriós, donat que també s'havien d'anar col·locant al damunt de les barres travesseres de l'assecador. També, al cap dels anys, aquest assecatge era mecànic. Un cop els tendals per a camions ja eren ben secs, calia apretar-los amb cera per tal que fossin impermeables. Només es feia aquesta operació amb les lones de camions i no es realitzava ni pels balancins ni per les veles de carro (aquest últim producte havia quedat ja arraconat en els darrers temps). Una màquina s'encarregava d'enrotllar les peces ben acabades, es posaven en bosses i el camió les venia a buscar per dur-les a Barcelona, concretament al Passeig de St. Joan (AAVV, 1991). La fàbrica del Valls va tancar el desembre del 1971, quan un seguit de fets calamitosos van dur-la a la ruïna: la fallida d'una comanda de lones per a tendes de campanya a Algèria al mateix temps que la crema accidental de la fàbrica que els Canut i Gràcia tenien a Manlleu (AAVV, 1991). També es varen rebre subvencions per a la reconversió industrial, amb el que es va accelerar el tancament. Per a la filmació de la sèrie televisiva 'La saga dels Rius' es van fer servir telers d'aquesta fàbrica.</p> | 41.4525000,1.6950100 | 391001 | 4589813 | 1869 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62731-foto-08232-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62731-foto-08232-8-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Es va dedicar al tèxtil (entre d'altres produccions feien baietes per als molins paperers) i a molí fariner. S'hi va col·locar el primer generador elèctric del poble. També la fàbrica era coneguda al poble pel 'Molí d'En Valls' (GAZIEL, 1981: 136). El Ministerio de Fomento per 'Real Orden Nº 131 de la Gaceta de Madrid correspondiente al dia 11 de Mayo de 1858', ' Boletín Oficial de la provª de Barcelona ', nº 118 del dia 19 de Mayo de 1858 autoritza a D. Pedro Valls y Rius 'para que, sin perjuicio de los derechos de propiedad de cualquiera otro interesado, aproveche las aguas de la riera de San Pedro de Riudevitlles, en la provincia de Barcelona, como fuerza motriz de una fábrica que intenta construir en terreno de su propiedad, con sujeción a las condiciones siguientes : 1ª La presa se situará en el punto marcado en el plano; tendrá una altura de tres metros y será construída de mampostería ordinaria y sillería en los paramentos con un espesor de un metro y medio en la parte superior y cinco en la inferior/2ª El canal de conducción deberá estar abierto en túnel desde la presa hasta llegar al terreno del interesado, en el cual podrá ser descubierto./3ª Todas las aguas deberán devolverse al cauce de la riera, aguas arriba de la toma de la acequia de Terrasola./4ª Las obras se verificarán con arreglo al proyecto aprobado y bajo la inspección del ingeniero de la provincia.' Madrid 27 de Abril de 1858. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||
| 62732 | Rec dels Borrissols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-dels-borrissols | <p>CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 15, nota 26 Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. CASANOVA, Emili (1988) 'Aproximació a una toponímia d'aigües en català al País Valencià' Aigua i Urbanisme Musulmà, pp. 115-150, Ajuntament de Benissa. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs.</p> | XVIII-XX | El caixer i les altres estructures de la canalització han sofert nombroses variacions al llarg del temps. | <p>És el rec de Terrassola, que arrenca de la resclosa del mateix nom que hi ha sota la fàbrica de Valls, a la vora dreta de la riera, la travessa després pel pont dels Borrissols, passa a trossos per mina, i rega les terres del carrer de l'Altra Banda. Al costat de la resclosa hi ha un trestellador original que encara es conserva, inclús amb els elements de fusta.</p> | 08232-9 | Des del riu de Bitlles, davant la fàbrica del Valls entrant al terme de Terrassola | <p>Es diu que les dones del barri de l'Altra Banda, travessaven el riu de Bitlles per anar a rentar al molí de la Font, fins que es va construir aquest rec. De tota manera no sembla possible datar-lo en aquest moment ja que hi ha informació de que l'aigua arribava a Terrassola, molt temps abans.</p> | 41.4556400,1.7012900 | 391531 | 4590153 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62732-foto-08232-9-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62732-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62732-90.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Va existir un pont vell sobre el riu de Bitlles de dues arcades de turó, que se'l va endur la gran rierada del 1921, del que semblen quedar els pilars a banda i banda del riu. Actualment travessa el riu per un pont de ciment. El mapa s'ha extret de GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. | 98|94 | 49 | 1.5 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 62733 | Antigues Escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-1 | <p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. TORRENTS ALEGRE, J. (s.d.) Antigues escoles , document mecanografiat.</p> | XX | <p>Les antigues escoles limiten amb l'escola nova i al nord amb la terrassa del Centre Cultural i Recreatiu, amb la qual hi ha un desnivell i el pas d'un rec. Les escoles són una edificació en planta baixa, aixecada sobre un sòcol i amb una coberta de doble vessant de teula àrab, de la qual cal destacar el magnífic ràfec format per imbricació de diverses filades de caps de teula àrab, formant una volada de coberta molt potent. La disposició és en forma de L aixamfranada, paral·lela al carrer Nou i a la Carretera. Les dues entrades separades, una des de la Carretera i l'altra des del carrer Nou, són fruit de la disposició original, una aula per als nens amb els seus lavabos, una zona entremig ocupada per dependències del professorat, magatzem i despatxos i l'aula per a les nenes, també amb els seus lavabos. L'aula més propera a la Carretera rep llum del migdia i del nord pels grans finestrals. L'altra rep llum de llevant i de ponent però va ser modificada i se'n va reduir la mida. L'aula es va partir en dos: la part més petita té l'accés per la banda nord, al davant de la terrassa del Centre Cultural i Recreatiu. Des d'aquí també s'accedeix a una petita aula adossada a l'edifici, que disposa d'uns lavabos. La tanca de l'edifici és al llarg del carrer Nou i de la Carretera, quedant dues entrades a cada carrer, que coincideixen amb cadascuna de les aules. La tanca acaba on comença l'edifici de les escoles noves. Aquesta tanca consta d'un sòcol massís i la part superior és feta amb un reixat de maons, tota arrebossada. Un filat metàl·lic limita amb la terrassa del Centre Cultural i Recreatiu. El pati de jocs rodeja l'edifici. Al davant hi ha diferents jocs per als infants i diversos arbres (moreres, xiprers...). Al darrera es troba una pista polisportiva, amb el paviment de formigó i un estat de conservació bastant dolent. Tots aquest espais són compartits amb les escoles noves. (TORRENTS, s.d.)</p> | 08232-10 | Carrer Nou, 72 cantonada la Carretera | <p>Cap a l'any 1910, l'edifici de les escoles no existia i s'impartien les classes a l'Ajuntament. Paral·lelament hi havia també altres llocs destinats a l'educació a Sant Pere: el convent de monges Dominiques fins el 1936, i del 1910 al 1915 un altre mestre impartia classes en una sala de cal Caracot, a la plaça de les Eres, núm. 1. Després, al 1929 es van inaugurar tres aules a les antigues escoles, i paral·lelament, cap als anys 50, es va crear a la carretera l'Acadèmia Cots, on finalment va exercir la docència el Sr. Ramon Puigcorbé, veritable institució en el municipi (AAVV, 1991). ANTECEDENTS DE L'EDIFICI 1-DES-1922: Redacció del projecte per a la construcció d'una escola a Sant Pere de Riudebitlles a càrrec de l'arquitecte Antonio Pons, de Barcelona. Aquest arquitecte és responsable de moltes obres al Penedès. Cal destacar molts dels magatzems de vi al carrer del Comerç a Vilafranca o Can Raspall dels Horts a Sant Martí Sadevesa. 4-OCT-1923: Resposta del Govern Civil de la província de Barcelona a la sol·licitud de venda d'una finca municipal per aconseguir ingressos per a la construcció d'una escola nova. 2-JUL-1924: Surt a subhasta l'edifici de propietat municipal situat a la plaça de la Constitució número 6 (actualment plaça de les Eres) que servirà per finançar la construcció de la nova escola. 20-NOV-1926: Sol·licitud d'un préstec de 60.000 pessetes a la Caixa d'Estalvis i Pensions per a la Vellesa de Catalunya i Balears per a la construcció de l'escola. 1926: Venda de l'edifici municipal que havia servit com a escoles a la plaça de les Eres, ja que s'han construït les noves. 1933: Queixa de la cooperativa de paletes perquè encara no se'ls havia abonat l'import de les obres de la tanca de l'escola. TORRENTS (s.d.)</p> | 41.4512500,1.7021400 | 391595 | 4589665 | 1925-26 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62733-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62733-100.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62733-101.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Arquitecte, Antoni Pons. El mestre d'obres va ser Vicenç Feliu Homar, de cal Xarret. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 62734 | Molins de Dalt / Cal Jan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/molins-de-dalt-cal-jan | <p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. AAVV (1990) El Paper. Programa de Festa Major. Sant Pere de Riudebitlles CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 17, nota 61-63 Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. E XCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà . INVENTARI..(1986) 'L'Alt Penedès' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 148-153, Barcelona, Generalitat de Catalunya. MADURELL I MARIMON, J. M. El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. Barcelona. Fundació Salvador Vives Casajuana. ROSSELLÓ, Joan; MORERA, Lluís (1988) 'L'arquitectura paperera al Penedès. Un patrimoni oblidat', Miscel·lània penedesenca, pp. 242-253, Institut d'Estudis Penedesencs TORRENTS, J. (s.d.) Sant Pere de Riudebitlles. Text mecanografiat. Sant Pere de Riudebitlles. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs</p> | XVIII-X | Restaurat tot conservant però alguns elements antics de notable interès com la gran roda hidràulica de fusta. | <p>El conjunt de molins conegut com els Molins de Dalt o de Cal Jan, aquest últim hipocorístic d'un dels seus amos, el Joan Valls, que va néixer a la segona part del segle XIX, està format pel molí fariner de Dalt, Cal Moliner o Molí Vell, el molí del Mig o de Cal Jan (fabricava paper floret.), i el molí de Baix, i es troben localitzats en una peça de terra segurament coneguda al segle XVIII com 'molí de Codorniu'. És tracta de tres edificis de planta baixa, pis i golfes. Aquestes darreres presenten gran quantitat de finestres o 'ventanes' a l'assecador de paper. Tots tres edificis presenten els ràfecs amb teules pintades amb motiu de dent de llop. L'edifici superior té planta en forma de L i posseeix tres pisos amb coberta a doble vessant. La porta es troba a la part esquerra d'un dels costats estrets. Està rematat per un coronament de forma lanceolada. Al frontis hi ha un medalló a la façana amb una data, 1901 i per sota tres lletres, J A Q, o sigui Josep Albet Quintana. A la paret S hi ha un rellotge de sol. El molí del Mig té forma de T, amb tres pisos en terrasses i està unit al molí de Baix. En aquest molí central, s'aprecia una porta coberta amb arc de mig punt amb dovelles fetes amb pedra de turó i s'aprecien les restes del pas del canal tapiat a la paret E. Actualment s'utilitza com a habitatge. El molí de Baix presenta forma allargada N-S, amb tres pisos aterrassats i coberta a doble vessant. L'extrem N està rematat per un coronament escalonat, sota el que hi ha esgrafiat un frontó partit, al centre del qual dins d'un cercle s'observa l'escut de Catalunya. En un pla del començament del segle XIX, es representen aquests molins junt a la bassa que alimentava el molí fariner, un aljub que emmagatzemava l'aigua per als molins paperers, i a les immediacions, un pou. Tot això encara existeix, tanmateix, el seu us ha deixat de ser important. S'ha de destacar com a elements mobles d'aquest conjunt, una pila antiga desfibradora de draps que des de fa anys fa de recolzament d'una escala que puja fins l'eix de la gran roda de fusta que per la seva importància, s'inclou en fitxa apart.</p> | 08232-11 | A la dreta del camí, pujant a Sant Jeroni | <p>La primera referència documentada de l'activitat paperera en el municipi correspon a l'escriptura d'establiment emfitèutic atorgada el 8 de novembre de 1625 per Joaquím-Llàtzer Bolet i Vilar, domiciliat a Barcelona i Vilafranca a favor d'Onofre Moret, paperer de Sabadell, aleshores habitant de Sant Pere de Riudebitlles. De tota manera un document anterior, de 1527, ofereix noves dades que indueixen a pensar en la fabricació de paper a Sant Pere en unes dates més antigues. En aquest document l'abat de Montserrat, Pedro de Burgos i la comunitat del monestir, concedeix llicència a Joan Miquel, pagès del lloc de Sant Pere de Riudebitlles, per construir un o més molins fariners o paperers en una peça de terra nomenada 'Lloranàs'. Des del primer quart del segle XVII, hi ha dos paperaires d'ofici a Sant Pere, Jeroni Ribes i Onofre Moret, els quals firmaren un contracte per fabricar en exclusiva paper per a Esperança. Les primeres notícies del segle XVIII d'una indústria paperera en aquest punt (Molí de cal Jan) són del 30 de desembre de 1717, quan Jeroni de Miquel Tormo i de Recasens formalitza la venda d'un molí draper (que abans havia estat paperer) a Antoni Rovira, casat amb Francesca Ferrer, de Sant Pere, i Antoni Joan Rovira, ambdós rellotgers de Barcelona d'origen mallorquí que foren els principals impulsors de la construcció i implantació ja definitiva de la indústria paperera a la vila. Els compradors van buscar l'aliança econòmica d'en Josep de Mora i de Catà, primer marquès de Llió. Aquesta fabrica es dedicà a la producció de paper des del 28 de juny de l'any 1748, quan es firmà la societat perpetua per construir i explotar molins paperers entre Antoni-Joan Rovira i el Marqués de Llió. A més d'arranjar el molí que ja existia (probablement el molí vell), es van bastir dos molins més al costat. Aquesta societat serà l'origen de la base industrial paperera de Sant Pere. Antoni-Joan Rovira, el 5 d'abril de 1754 contractava amb Jaume Francesc Domènech, de Capellades, i Salvador Pasqual, de La Torre de Claramunt, tots paperaires d'ofici, l'arrendament per cinc anys del molí paperer anomenat Molí Vell de Dalt, 'totum illum molendinum papirarium vulgo appellatum Molí Vell de Dalt'. Entre els pactes establerts al contracte, es fa referència a un molí fariner que l'arrendador, Rovira, tenia al costat del citat molí paperer, molí aquest situat a baix de l'anterior, ja que els pactes assenyalen l'obligació concreta dels llogaters de que quan buidessin les piles del dit molí paperer, haurien de deixar córrer les aigües cap el molí fariner. Encara avui es poden veure al lloc dues altres rodes a més de la que encara està dempeus. A aquestes rodes fa referència un dels pactes del citat contracte 'Ítem, que en lo cas de romprerse algun collferro, rodas,..'. De tota manera, el 30 de novembre de 1760 Antoni-Joan Rovira estava completament arruïnat i va vendre el molí fariner i els dos molins paperers que tenia, entre ells, aquest. Van ser adquirits tots pel marqués de Llió, convertint-se en el major propietari de molins de la conca del riu de Bitlles. Sembla que tot plegat va fer augmentar l'oferta de mà d'obra. Efectivament, es registra en aquests anys l'arribada de molts treballadors de pobles veïns. Aquest fet s'evidencia amb l'aparició de nous cognoms al poble. I també amb un canvi en la distribució sectorial del treball: els pagesos continuen sent majoritaris, però el seu pes relatiu baixa. En canvi, augmenten espectacularment els paperers i aquells oficis que s'hi relacionen (els mestres de cases, els fusters, els ferrers de ferro i els calderers). Els molins de Dalt, eren els primers a aprofitar l'aigua del rec. Josep Albet Quintana va restaurar l'edifici del molí Vell o fariner al 1901, per cert, que aquest edifici encara era en actiu el 1936. Aquest industrial era oncle de Remull Torrents Albet, i va adoptar aquest com a hereu ja que no tenia fills. Vivia a Gelida i va comprar totes les propietats del Marquès a Sant Pere.</p> | 41.4506400,1.6990000 | 391331 | 4589601 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62734-034067.jpeg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Actualment acull una de les instal·lacions papereres més modernitzades de Sant Pere de Riudebitlles. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 62735 | Salt d'aigua i roda hidràulica de cal Jan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-daigua-i-roda-hidraulica-de-cal-jan | <p>EXCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. INVENTARI..(1986) 'L'Alt Penedès' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 148-153, Barcelona, Generalitat de Catalunya.</p> | XIX-XX | La roda ha estat restituïda | <p>El conjunt de molins conegut com els Molins de Dalt o de Cal Jan, està format pel molí fariner de Dalt, Cal Moliner o Molí Vell, el molí del Mig o de Cal Jan i el molí de Baix. L'edifici superior té planta en forma de L i tres pisos amb coberta a doble vessant. A l'extrem NW del molí fariner, existeix una derivació del rec de Dalt, que al salvar el desnivell provoca un petit salt d'aigua que avui cau sobre una roda de fusta que es conserva com a element decoratiu ja que ha perdut la seva funcionalitat primitiva. Al seu costat, dos buits de mida diferent recorden la seva utilització com a lloc on s'allotjaven altres rodes de fusta que completaven la força motriu que era transportada a la maquinària del molí. Els propietaris de la fàbrica han disposat als seus peus alguns elements de terrissa decorativa, aliens al conjunt. Es interessant també una peça que, fora del seu context original, es possible que sigui la única que ha perdurat de la maquinària primitiva de l'interior dels molins paperers. Es tracta d'una pila desfibradora de draps que des de fa anys fa de recolzament d'una escala que puja fins l'eix de la gran roda de fusta.</p> | 08232-12 | A la dreta del camí, pujant a Sant Jeroni | <p>Aquesta roda i salt formen part del conjunt fabril més antic de Sant Pere, així com del rec de Dalt i en aquelles fitxes es pot trobar referència històrica d'aquells elements. Encara avui es pot veure el lloc on s'allotjaven dues rodes a més de la que encara està dempeus. A aquestes rodes fa referència un dels pactes d'un contracte signat el 5 d'abril de 1754 'Ítem, que en lo cas de romprerse algun collferro, rodas, ...'.</p> | 41.4505000,1.6990000 | 391331 | 4589586 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62735-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62735-120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62735-121.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Encara que l'element motriu de les rodes hidràuliques sigui antic, aquesta en concret podria datar-se a les darreries del XIX o, més probablement, al XX. | 98|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 62736 | Pont del Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-sabater | <p>GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà.</p> | XIX-XX | Mig pont està refet | <p>Petit aqüeducte d'una derivació del rec de Dalt que salva el torrent Cuitó. La meitat esquerra és feta bàsicament de totxo, tant els pilars com els quatre arcs conservats, essent de còdols i pedra de turó la part superior del carcanyol (sota del caixer) i les cantoneres d'alguns pilars. Fa uns vint anys va ser restaurat, tot substituint els arcs caiguts, a la part dreta, per set pilars de totxo i la pedra de turó del canal per un caixer de formigó, de tal manera que, actualment la meitat de l'aqüeducte és d'arcs i l'altre meitat és perfectament horitzontal.</p> | 08232-13 | Sobre el Torrent Cuitó | <p>Es tracta d'una derivació del rec de Dalt, per tant la història general de l'element s'ha d'inserir dins la general del rec.</p> | 41.4480300,1.7029300 | 391655 | 4589306 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62736-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62736-130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62736-20191024124740.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 98|94 | 49 | 1.5 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 62738 | Cal Ròmul | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-romul | <p>ALEGRE, T. et al. (1996) Sant Pere i les guerres carlines. Sant Pere de Riudebitlles. Programa de Festa Major, 1996. AMAT, A. et al. (1990) El Paper. Programa d'actes de la Festa Major de St. Pere de Riudebitlles. CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 23. Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. MADURELL I MARIMON, J. M. (1972) El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. 2 vols. Barcelona. Fundació Salvador Vives Casajuana. TORRENTS, J. (s.d.) Sant Pere de Riudebitlles. Text mecanografiat. Sant Pere de Riudebitlles. TORRENTS, A. (en premsa) 'La lluita per l'aigua: pagesos i paperers en el segle XVIII'. Homenatge a Jordi Nadal. TORRENTS ALEGRE, J. (1996b) 'La història escrita en pedra: el casal-molí dels marquesos de Llió', Programa de Festa Major, Sant Pere de Riudebitlles</p> | XIV-XX | <p>Antic molí paperer de planta quadrangular i volum cúbic aterrassat, bastit el segle XVIII, encara que segurament sobre edificacions anteriors pertanyents al casal gòtic, també propietat, en aquell moment, dels marquesos de Llió. És de planta baixa i dos pisos, amb coberta a quatre vessants, amb connexió amb el casal gòtic mitjançant un pas elevat posterior. Presenta la façana principal mirant cap el camí de Baix, amb una porta adovellada amb arc de mig punt. A la clau d'aquest arc es troba esculpit un escut quadrilobulat amb un personatge de tres quarts amb cuirassa i elm amb corona de marqués. Amb els braços sosté sengles banderes, una quadrada i l'altra queixalada. Aquest emblema va ser utilitzat com a marca d'aigua al paper produït pels Marquesos de Llió. La planta primera era on hi havia les dependències privades, amb una petita capelleta, avui desapareguda (TORRENTS ALEGRE, 1996b). En aquesta planta es troba un altre escut amb les armes dels marquesos de Llió, que abans es trobava a la façana, sobre la primera planta. Dins l'edifici es conserven mobles d'interès. La segona planta està completament voltada per finestres o miradors de l'assecador de paper. Al ràfec hi ha teules pintades. Junt a quatre molins més (molí de la Font, molí Cardús, Cal Xerta i Cal Ton del Pere), forma un conjunt de molins urbans al mig del poble. La seva força motriu, l'aigua, procedia del Rec de la Vila</p> | 08232-15 | C. de Baix, 37 | <p>Molí construït pel marquès de Llió, tal com es demostra en l'escut que hi ha sobre la porta. Històricament conegut com Molí de la Vila o Molí de la Marquesa, Va ser adquirit per Josep Albet Quintana, per a tenir-hi la fàbrica, el qual al no tenir descendència va cedir les seves propietats al seu nebot Ròmul Torrents Albet (1876-1945). Aquest va néixer a Sant Julià de Vilatorta i de petit, va aprendre l'ofici de paperer al molí del seu oncle, a Gelida. Va començar a fer el paper a mà i, des de l'electricitat varen posar màquines i només es dedicaven a fer paper de filtre. Els seus fills van continuar amb el negoci. Actualment és domicili de la família (TORRENTS ALEGRE, 1996b).</p> | 41.4535400,1.7036900 | 391728 | 4589917 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62738-15.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62738-150.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62738-151.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Modernisme|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | També es coneix com el Molí de la Vila. El Sr. Ròmul Torrents va introduir el sistema de la màquina plana amb cilindres d'assecat mecànic al 1967, construint una fàbrica nova, però sense deixar de banda la producció de la màquina rodona que imitava el procés de fabricació antiga. D'aquesta manera van conviure els dos tipus de fabricació durant un temps (AMAT, 1990). La porta està inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic amb el número 12138 | 93|94|98|105|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 62739 | Cal Xerta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xerta | <p><span><span><span><span><span><span><span>ESTEVE, J. i RIBAS, M. (2008). <em>Els molins paperers de Catalunya</em>. Museu de</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Patrimoni Industrial, temes 2. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Gutiérrez i Poch, Miquel (1999)<em> La indústria paperera a l’Anoia (1700-1998)</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA). Generalitat de Catalunya. Anys 1982 i 1990. <a href='http://invarquit.cultura.gencat.cat'><span><span>http://invarquit.cultura.gencat.cat</span></span></a> </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan; MORERA, Lluís (1988) 'L'arquitectura paperera al Penedès.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Un patrimoni oblidat', <em>Miscel·lània penedesenca</em>, pp. 242-253, Institut d'Estudis Penedesencs. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>TORRENTS ALEGRE, J. (1996b) 'La història escrita en pedra: el casal-molí</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>dels marquesos de Llió', <em>Programa de Festa Major</em>, Sant Pere de Riudebitlles.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span><span>Gran Penedès</span></span></span></em><span><span><span>, Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs.</span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p>Antic molí paperer que tancava de manera perpendicular la baixada del camí de Baix, creant un engorjada important a la baixada cap el riu de Bitlles i el pas cap a l'Altra Banda. Al costat de quatre més (molí de la Font, molí Cardús, Cal Ton del Pere i Cal Ròmul), formava un conjunt de molins urbans al mig del poble, que oferia, així mateix, una façana molt característica sobre el riu. La seva força motriu, l'aigua, procedia del Rec de la Vila. L'edifici s'havia generat per l'addició de diverses construccions de diverses èpoques, però seguint la forma típica de molí paperer, de diverses plantes en les que destaca, a les superiors, la presència de nombroses finestres per a funcionar com assecador del paper. Sota el nivell de pas del carrer, a la zona de la llera , es conserven encara instal·lacions antigues, on s'observen les restes d'alguna roda petita de fusta, així com altres elements, ignorant-se l'estat en concret, al no poder accedir per la gran quantitat de runa d'enderroc i el perillós estat general del lloc. Es conserva una part alta de l'edifici, un cop superat el pas del camí de Baix en direcció cap el centre de la Vila. En aquest sector es conserven tres plantes.</p> | 08232-16 | Camí de Baix, 32 | <p><span><span><span><span><span><span>Can Xerta i Can Fabra eren antic molins paperers, segurament originaris del segle XVIII, que és el segle en que es desenvolupa de forma important la indústria paperera a Catalunya, i de manera destacada a l’Anoia i contrades veïnes. A la conca del bitlles hi havia a l’any 1769, 8 dels 69 molins que hi havia a Catalunya, segons el llibre La indústria paperera a l’Anoia (1700-1998) de Miquel Gutiérrez i Poch. Sis anys més tard ja n’hi havia 13 i a Catalunya un total de 109. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Documentalment, tenim constància que el 20 de febrer de 1750 el molí era propietat de Miquel Llucià, que fabricava paper de barba, un paper manual, molt blanc, fet a partir de fibres de cotó i que tradicionalment es feia a les piles holandeses. El 1880 va adquirir el molí la família Fabra, que va fabricar paper d’estrassa, un paper de baixa qualitat, fins el 1956, quan van traslladar la producció a una nova planta per fer-hi cartró ondulat (Mapa de Patrimoni Cultural de Sant Pere de Riudebitlles, 2000 i 2023). </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La característica més important del molí de can Xerta és que mostra els tres nivells bàsics de producció del paper: la producció manual, la producció amb les primeres màquines contínues tipus Picardo, i finalment les segones màquines contínues amb assecador. L’obtenció de la pasta es feia amb les piles holandeses o cilindres, anomenades així per la forma. És un sistema més modern que el que utilitzava el molí de Capellades que desfibraven amb maces de fusta. Les piles holandeses proporcionaven millors resultats de qualitat i quantitat en el trinxat dels draps. Aquest invent de finals del segle XVII es va implantar a Catalunya al segle XIX i es va utilitzar a moltes fàbriques fins els 1970, quan es va substituir pel pulper. El molí de can Xerta explica un sistema de producció que és diferent al que s’explica al Museu-molí paperer de Capellades. </span></span></span></span></span></span></p> | 41.4542995,1.7038368 | 391742 | 4590001 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62739-16.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62739-160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62739-161.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62739-20230322131730.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62739-20230322131755.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62739-20230322131918.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62739-20230322132045.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62739-20230322132323.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62739-20230322131856.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62739-20230322132130.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIL | 2023-11-28 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Destaca a l’edifici l’antiga roda de calaixos de fusta exterior i les interiors, ja que eren les que transmetien l’energia mecànica a la maquinària a través de diversos embarrats que encara es conserven. No es produïa electricitat, sinó que la roda transmetia el moviment a les màquines de l’interior a través de diverses rodes dentades i altres mecanismes giratoris. A can Xerta es conserven dues rodes de molí, una amb un eix de cap a cap i altra més grossa de la que queden poques restes. A l’interior es conserven íntegres tots els sistemes de transmissió d’energia. La roda exterior està en procés de restauració.La quinària que es conserva a l’interior compta amb quatre piles holandeses en bones condicions, una màquina Picardo semi contínua amb cilindres que donava forma al paper. També hi ha un tanc d’aigua o pila auxiliar per rehidratar la pasta. El procés de producció començava al pis inferior on hi havia les piles holandeses per la primera fase de producció del paper, després es pujava amb un muntacàrregues al següent pis on es rehidratava i passava per la Picardo, el paper que sortia es pujava al següent pis on es premsava i finalment al pis superior de l’edifici per deixar-lo assecar.L’estructura dels molins paperers és en general molt similar, ja que eren edificacions de planta rectangular o quadrangular, amb algunes plantes soterrades, i entre dos i quatre pisos superiors. Generalment a la part soterrada hi havia la producció de paper, ja que estava assequible per fer entrar l’aigua necessària, hi havia les piles, les maces, els argolins i les premses. Als pisos superiors es feia l’assecatge del paper i el posterior emmagatzematge. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 62740 | Cal Ton del Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ton-del-pere | <p>CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 23. Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans.</p> <p>GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà.</p> <p>HISTÒRIA (1995). Història gràfica de St. Pere. Programa de Festa Major de 1995.</p> <p>INVENTARI.(1986) 'L'Alt Penedès' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 148-153, Barcelona, Generalitat de Catalunya.</p> <p>ROSSELLÓ, Joan; MORERA, Lluís (1988) 'L'arquitectura paperera al Penedès. Un patrimoni oblidat', Miscel·lània penedesenca, pp. 242-253, Institut d'Estudis Penedesencs.</p> <p>TORRENTS, J. (s.d.) Cal Ton del Pere. A papermill in Sant Pere de Riudebitlles.</p> <p>VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs.</p> | XVIII | Es troba en mal estat estructural agreujat pel seu estat d'abandó. | <p>Antic molí paperer, molt deteriorat, que tanca el camí de Baix, creant un engorjada important a la baixada cap el riu de Bitlles i el pas cap a l'Altra Banda. Actualment sense ús, es troba integrat dins les dependències d'una fàbrica de paper. Junt amb altres quatre (molí de la Font, molí Cardús, Cal Xerta i Cal Ròmul) formen un conjunt de molins urbans al mig del poble. La seva força motriu, l'aigua, procedia del Rec de la Vila. Te la planta en forma de L, aterrassada, volum cúbic i sostre a dues vessants, avui desaparegut en part. La construcció sembla tenir diverses fases. Presenta soterrani, planta baixa i tres pisos més. La planta baixa, humida, te, per evitar la gran humitat existent, el sostre cobert amb voltes de pedra. Fins aquí arriba el rec de la vila que movia la gran roda de fusta, avui al Museu Nacional de la Ciència de Catalunya, de 5 metres de diàmetre. El sostre està fet amb ràfec i els paraments són de pedra. El primer pis era on el paper, un cop sec, es manipulava i comptava. Grans finestres de brancals, ampits i llindes de pedra il·luminen el lloc on feinejaven els treballadors. Als pisos superiors estan els assecadors o 'miradors', segons la terminologia local. Son estances completament lliures on es penjava el paper per a ser assecat. L'espai queda caracteritzat per l'estructura de fusta de les cobertes, i per les moltes finestres de petites dimensions anomenades 'ventanes', que s'obrien en funció de l'orientació del vent. Lo més interessant és la façana sud, que es redreça sobre el riu de Bitlles com si es tractés d'una veritable fortalesa a la vila, i una de les dues entrades a l'edifici, d'arc de mig punt adovellat, amb restes d'haver tingut un escut (en el record de la gent, era una custòdia). Hi ha teules pintades amb el motiu de 'dent de llop' al ràfec. Conserva elements mobles interessants com una premsa d'encolar o 'premseta' de tipologia del segle XVIII (la única de la que s'ha obtingut constància en aquest treball) i altres útils antics: l'espolsador o diable, un triador, diverses peces de cistelleria per guardar i transportar els draps, etc.</p> | 08232-17 | Camí de Baix, 56 | <p>Res no se sap del seu origen, encara que la seva tipologia correspon al començament del segle XVIII. El seu parament sembla parlar de una construcció en diferents fases, encara sense documentar. Aquest edifici va ser sempre molí de paper, en aquest segle annexionat a les properes instal·lacions industrials de Cal Ròmul. En aquest temps es va fer la gran roda de fusta i es van instal·lar allí els laboratoris químics pel blanqueig del paper secant.</p> | 41.4542300,1.7040700 | 391761 | 4589993 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62740-17.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62740-170.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62740-171.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2023-11-28 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Als voltants existia el portal de Baix de la vila. Aquest portal, juntament amb el de la plaça de les Eres, va ser durant segles un dels dos punts d'accés a la vila (HISTÒRIA, 1995). Pels volts del 1910 un grup de joves van començar a trobar-se a cal Ton del Pere per a gaudir del temps lliure (els contertulians havien de portar el got per beure). Aquest va ser l'inici del que desprès va ser el Centre Republicà Obrer. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 62741 | Molí Cardús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-cardus | <p>CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 23, nota 127, Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. GAYOSO CARREIRA, Gonzalo (1994) 'Història del papel en España', 3 vols. Diputación Provincial de Lugo GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. MADURELL I MARIMON, J. M. (1972) El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. 2 vols. Barcelona. Fundació Salvador Vives Casajuana. ROSSELLÓ, Joan; MORERA, Lluís (1988) 'L'arquitectura paperera al Penedès. Un patrimoni oblidat', Miscel·lània penedesenca, pp. 242-253, Institut d'Estudis Penedesencs. . TORRENTS I ROSÉS (1993). Transformacions demogràfiques en un municipi industrial català: Sant Pere de Riudebitlles, 1608-1935. Tesi Doctoral. Departament d'Història Contemporània. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona. . TORRENTS, A. (inèdit) Transformacions demogràfiques en un municipi industrial català: Sant Pere de Riudebitlles, 1608-1935. Tesi Doctoral. Barcelona. TORRENTS, J. (s.d.) Sant Pere de Riudebitlles. Texto mecanografiado. Sant Pere de Riudebitlles VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs</p> | XVIII | Cal distingir entre la planta baixa, on encara es fabrica paper artesanal i la resta del molí que ha estat habilitat com a habitatge. | <p>Fàbrica amb rec propi (conegut amb el nom de rec de Baix o del Molí de la font) i antigament resclosa de fusta lligada amb cadenes. El rec està cartografiat per Josep Torres i Vallvey. La seva proximitat al riu el feia molt vulnerable a les riuades fins que, al final, una se l'endugué, restant molt enrunat. Hi ha restes de l'antiga roda. Al seu costat i a l' interior es troben entrades a unes mines que s'endinsen en direcció a la plaça de l'Església i que no han estat del tot explorades. Es tracta d'una de les diverses galeries anomenades 'mines', excavada de manera horitzontal a partir de l'aflorament previst de l'aigua del subsòl i en direcció al suposat aqüífer. Mitjançant la construcció d'aquestes galeries s'aprofiten els aqüífers subterranis, conduint així l'aigua fins el lloc escollit. És senzilla, no presentant pou-mare ni pous de manteniment. Encara que no se sap amb certesa la seva llargada, es suposa que no sigui superior als 200 metres i que molt probablement - tal i com es comú en aquest tipus d'excavació - tingui branques secundàries per a incrementar el seu cabal d'aigua. Es troba pendent de prospecció, encara que la tradició oral recorda que en algun punt es podia caminar dret i veure-hi els pous d'aprofitament a dalt. Les mines eren l'altra alternativa als pous per aprofitar els aqüífers subterranis superficials tant pel consum directe com per el regadiu. L'aigua d'aquesta mina la tenia llogada, en aquest segle, al molí de la Font i actualment a cal Ròmul. Avui dia, a la planta baixa, hi ha part de les instal·lacions antigues restant, encara, piles de pedra de masses i holandeses. L'habitatge actual ocupa, en part, els espais dedicats a la fabricació del paper, havent-se modificat les distribucions originals. Al seu interior es conserven els següents objectes destacats: màquines de cosir 'Aurora de Escuder', la font de marbre i ceràmica del molí Carbó de la Riba (Tarragona) ja que pertanyia a la família Cardús fins desprès de la Guerra Civil. Existeix una interessant col·lecció fotogràfica amb negatius de vidre (era d'Enric Ribas i Virgili) i postals, biblioteca-arxiu. A la casa hi ha penjat un oli de tema bíblic, probablement d'inicis del s. XVIII. S'ha de ressaltar també una petita col·lecció de vidres utilitaris i altre utillatge de cuina. El molí posseïa un assecador de paper al barri de l'Altra Banda, conegut com 'Torre de l'Altra Banda', que avui ha sigut substituït per un habitatge de proporcions molt similars.</p> | 08232-18 | C/ de Baix, 36 | <p>Del 3 de maig del 1440 es la primera referència escrita sobre l'existència d'un molí fariner, localitzat vora la riera, prop del rec de la vila i amb un doll d'aigua molt abundant allí mateix. Les dades poden induir a identificar aquest amb el molí Cardús (TORRENTS, inèdit: 18, nota 11). Més tardanament, tenim notícies que semblen referir-se a aquest molí en un conveni del 20 de febrer de 1750 , per a millorar un molí paperer situat a la vila de Sant Pere de Riudebitlles, 'debax del molí de Miquel Llucià també paperer de dita vila', entre Antoni Cardús, paperaire del mateix lloc i Francesc Massana, mestre de cases de Sant Quintí de Mediona. Un dels pactes contractuals es transcriu així: 'Primerament, en formar las parets de dit molí del primer pis en amunt de tàpia, encrostades de part de fora ab sos cantons de pedra picada, consemblants als que's troban a la fàbrica o molí paperer de Miquel Llucià, ab sos quartos y demés apéndices de la casa de dit molí paperer, a la igualtat de ell, ab sas bigas, jàcenas, cabirons, llatas y teulas, de Josep Moray, paperer de dita vila, y perfeccions a ell necessàries, esto es, lo primer trespol, se obliga a ferlo de volta grassa, de quatra parts las tres allistadas'. A més, el mestre de cases - contractista venia obligat en fer 'quatra pilas de pedra assentadas en dit molí i quatre durments de pedra també assentats'. Tenim notícia de l'arrendament, el 1745, pel termini de tres anys, del molí paperer amb moles, rodes, mall, tòrcol o premsa 'torcolari sive premsa' i altres aparells necessaris. El fins ara propietari, Antoni Cardús, era mort, i es feia l'atorgament d'aquest contracte, subscrit pels tutors i curadors dels seus bens, el 4 de'abril de 1754, data de l'escriptura. Una altra data en la que es fa constància d'un arrendament més d'aquest casal paperer, es del 10 de setembre de 1772, en que Antoni Cardús, el seu propietari, contractava amb Alexandre Soler, rellotger de Barcelona, l'arrendament, pel termini de tres anys (1772-1775), de 'tot aquell molí paperer ab nou pilas corrents y ab tots los demés arreus y aparatos necessaris per la fàbrica de totas formas y qualitats de paper, junt amb son casal a dit molí contiguo, y un hort que és devant y de pertinencies del dit molí i casa, tot situat al terme de Sant Pere de Riudebitlles'(..). L'arrendador s'obligava, pagant ell, a adobar el ser propi molí que llavors es trobava quelcom deteriorat, comprometent-se a posar-lo a punt amb totes les nou piles, el més aviat que li fos possible. El mateix Antoni Cardús s'obligava, també, durant els tres anys contractats, a mantenir i conservar a càrrec seu tots els arbres, premses, rodes, piles i altres coses del molí. (..) Per la seva part, l'arrendatari estaria obligat, durant la vigència del lloguer, tan sols a mantenir a compte seu 'las massas, taleras y llevas' del molí com, així mateix, a escurar i conservar-ne la sèquia, el rec de baix i, àdhuc, la resclosa. També del segle XVIII, en concret del 4 de juny de 1790, es l'atorgament d'una escriptura de creació de censal a favor del rector de la parròquia de Gelida, en garantia del qual i de la quantitat satisfeta obligava i hipotecava Pau Cardús, el aleshores propietari del molí, el seu casal paperer per tal d'atendre les despeses de les obres i reparacions necessàries per a la conservació del molí (MADURELL, 1972, II: 859-862). A l'indicador de 1864, figura aquest molí entre altres 11 fàbriques de paper en Sant Pere: 'Cardús y Altet, sita en Baja, de papel blanco' (GAYOSO CARREIRA, 1994). A començament de segle es va registrar la marca de fàbrica de Francesc Cardús i Rós, per a distingir paper i vi, però mai es va utilitzar. Actualment es fa paper artesà. Per cert, que es aquest l'únic molí de Sant Pere de Riudebitlles que guarda íntegre les màquines del segle XVIII.</p> | 41.4545000,1.7037200 | 391732 | 4590024 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62741-18.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62741-180.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62741-181.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | També es coneix com Cal Carol Ric. Sembla ser un antic molí fariner, actualment molí paperer. També es va dir cal Carol Ric. La dinastia Cardús figura entre les famílies importants en quant a productors de paper es refereix a Catalunya (MADURELL, 1972, I: 96). Al Museu Molí Paperer de Capellades, i amb els números d'inventari 209 i 381 es conserven diverses caràtules d'aquest molí, totes amb l'il·lustració d'un Neptú assentat i altres objectes (raimes de paper, vaixell, gall, etc.) pertanyien a 'Eusebio Cardús y Sierra/Marca Registrada'. La porta és inclosa a l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 62742 | Molí de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-font | <p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 18. Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. MADURELL I MARIMON, J. M. (1972) El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. 2 vols. Barcelona. Fundació Salvador Vives Casajuana.</p> | XVIII-XX | Presenta cert estat de deteriorament. | <p>Molí paperer. Aquest era el primer molí de la vila arribant des del barri de l'Altre Banda, després de travessar el pont. Existeixen les deus i els pous. Junt a quatre més (molí de la Font, molí Cardús, Cal Xerta i Cal Ròmul), forma un conjunt de molins urbans al mig del poble. La seva força motriu, l'aigua, procedia tant del Rec de la Vila com de la font que es trobava dins del seu recinte. El molí presenta dos edificis ben diferenciats. Existeix un rectangular allargat, de planta baixa i dos pisos amb coberta a dues vessants. El coronament de la seva façana O és un gran cràter sobre el que hi ha una pinya, tot de ceràmica. Les finestres del primer pis estan acabades en arc escarser, mentre que les del segon (més abundants i allargades) són perfectament rectangulars. L'edifici del segle XX presenta rotundes formes quadrangulars. Es troba adossat a la cara S de l'edifici del s. XVIII i a un nivell lleugerament superior. Presenta tres cossos, que es van obrint des de l'entrada i acaba amb una torre alta rematada per unes pinyes de terrissa. Aquest edifici té planta baixa i quatre pisos. Totes les obertures estan cobertes, en origen, amb arcs. Les finestres són rectangulars, i molt estretes. L'edifici conserva una petita part de la maquinària del XIX i XX, amb moles, refinos, etc.. També es conserva una petita font amb indicis d'haver tingut una figura per on raja l'aigua i una pica de pedra. Destaca com element moble de la primera època del molí, una maça amb els claus o escarpes, avui conservada a la zona d'habitatge.</p> | 08232-19 | Camí de Baix, passat el pont de l'Altra Banda | <p>Existeix una notícia de l'any 1776 en que Antoni Riba testa en la casa del molí a baix vora la riera a la part de la Font Gran (es tracta del molí Cardús, o del molí de la Font?) (MADURELL, 1972, II: 873) . Més segura es una altra notícia documentada referent a aquest casal paperer en una àpoca datada el 16 de juny de 1797, firmada per Pau Vinyals, fabricant de paper blanc del terme de Terrassola, a favor de Francesc Fontanelles, que ho era també de Sant Pere de Riudebitlles, en lloc dels curadors dels béns dels hereus d'en Gabriel Lleó, pagès de Vilafranca del Penedès. La quantitat pagada consta que fou de 1.100 lliures barcelonines, import del preu de venda d'una quarta part del molí o fàbrica de paper blanc, amb hortes, etc., situat a l'altra part del camí ral, prop de la susdita vila, a la partida anomenada La Font Gran. Com a nota curiosa, retrèiem que Pau Vinyals, l'onze de juliol de 1798, en nom i com a procurador autoritzat de Josep Via i Miquel Carner, de Sant Quintí de Mediona; Sadurní Cardús, Antoni Cardús i Francesc Fontanelles, de Sant Pere de Riudebitlles; Jeroni Romeu i Josep Sellerés, de Lavit; Baldiri Vaqués, de Sant Sadurní i Pere Costas, de Subirats, tots fabricants de paper blanc, del corregiment de Vilafranca del Penedès, atorgava una escriptura de definició de comptes amb Joan-Ignasi Jordi, de l'import de totes les trameses de paper fetes pels seus principals, d'acord amb el contracte formalitzat el 10 d'abril del mateix any. Pel que feia al preu estipulat i satisfet, consta que fou de 28 rals catalans la raima (MADURELL, 1972, II: 875). Fins l'any 1920, en que va ser reformat i ampliat, l'edifici, mantenia la mateixa estructura dels molins tradicionals (amb una vistosa portada d'accés). El 1951, l'Antoni Cardús i el Fages, que havien après l'ofici de ferrer amb el Cristòfor Vives de cal Pito nen, van muntar en societat una manyeria, i es van instal·lar al Molí de la Font, a on arreglaven de tot (AAVV, 1991). Per informació oral, sabem que Joan Carol, germà d'en Pere compra cap al 1923/1924 el molí de la Font a Francesc Cardús, propietari per la seva banda del molí Cardús. Durant la Guerra Civil es continua fent paper sense assecat mecànic, fins l'any 1962 en que canvien a paper sec. El Joan Carol, net de l'anterior, ven el molí a una empresa i l'any 1994 deixa de funcionar enviant tota la maquinària a Turquia.</p> | 41.4544300,1.7054700 | 391878 | 4590014 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62742-foto-08232-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62742-foto-08232-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62742-foto-08232-19-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62742-19.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62742-190.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62742-191.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Racionalisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Probablement rep el nom de la Font Gran, aquesta s'ha perdut però queden les deus i els pous. També conegut com el molí de Fontanilles per pertànyer a un Fontanelles al segle XVIII, encara que avui ningú el coneix per aquest nom. Les dones de l'Altra Banda venien a rentar, als safareigs que es trobaven just al costat de la font, ja que la seva aigua tenia fama de ser molt neta. | 98|99|120|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 62743 | Festa dels Barris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-barris | <p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. Documentació oral. Informants: Pere Olivella, Albert Hebig, Jesús Salius, Josep Torrents.</p> | S'han anat afegint elements nous a la festa (orquestres, grups d'animació, jocs, etc....) | <p>Festa que es feia al carrer i en la que hi havia una competició entre els diferents carrers i barris. El millor de tots llogava un manubri amb el qual feien la música del ball corresponent. La més antiga sembla ser la del barri de l'Altra Banda. Les festes dels Barris coincideixen amb la festa del Corpus. El següent dissabte desprès és la del barri de l'Altra Banda. A principis de segle, era la festa dels carrers, i l'ordre continuava, el diumenge amb el Centre Cultural i Recreatiu on es celebrava la festa dels fadrins. El dilluns continuava el carrer de Baix, el dimarts el carrer Major, el dimecres, la plaça de les Eres i la resta dels carrers. El dijous, la plaça de l'Església, amb processó de comiat. La festa consistia en una missa matinal, ball a la tarda i a la nit, desprès del ball de tarda, rengle i el repartiment de la coca en cistells (informant, Pere Olivella, juny 1999). Més endavant, amb la festa dels barris l'endemà de Corpus comença el primer, el Barri Vell (o sigui, la part closa de la Vila) A partir d'aleshores, continuant els dissabtes, amb la següent seqüència: l'Altra Banda, el Camí de Baix, el Cel Blau i el Barri Gran, que engloba el Torrent Cuitó, la resta de la Vila i la Carretera (informant Pere Olivella, juny 1999).</p> | 08232-20 | Els llocs més destacats dels barris corresponents (per exemple, la plaça de l'església a la Vila.). | <p>Abans eren festes dels carrers. Les festes més antigues conegudes són les del barri de l'Altra Banda. Era costum fer unes coques grosses i llargues que es menjaven entre tots el veïns (AAVV, 1991). Es feia el dissabte desprès del Corpus Christi. Es col·locava un altar al carrer. Al matí, s'organitzava un rengle en processó civil, on anaven petits flabiols i timbals, els nens amb carraques, desprès les noies i, finalment, els adults. Es celebrava la missa de 10. A la tarda es feia una xocolatada, i alguns jocs, com el de trencar l'olla amb aigua i diners, carreres de sacs, i al vespre, el ball. Abans, a la tarda les noies feien uns rams o figuretes que es posaven en una panera i que sortien en el ball número 5 (el ball del ram) i, posteriorment es venien. Un altre ball important era el de la toia, consistent en una figura o un cistell amb coses que anava a subhasta i el que l'aconseguia ballava amb la seva parella aquest ball. El ball es feia alternativament al C/ Bonavista i al C/ Llarg. Aquests balls eren amenitzats primer pels flabiols (un flabiolàire molt conegut va ser Josep Saumell), desprès va aparèixer el manubri, tot seguit la gramola, desprès el piano i, les últims anys, acudia l'orquestra 'Els Ferraris'. Els carrers es guarnien amb garlandes fetes amb cadenes de paper de diari enganxades amb engrut. A partir de l'any 1983 a la festa sempre hi ha hagut orquestra i grups d'animació. Està documentada per memòria oral des de fa 200 anys i tan sols es van interrompre les celebracions nocturnes un any per la Guerra Civil. Aquestes festes s'iniciaven amb el Barri Vell, i seguien amb la de l'Altra Banda i barris restants.</p> | 41.4536600,1.7017100 | 391563 | 4589933 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62743-foto-08232-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62743-foto-08232-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62743-foto-08232-20-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 98|94 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 62744 | Cal Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sabater | <p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. HISTÒRIA (1995). Història gràfica de St. Pere. Programa de Festa Major de 1995.</p> | XVIII | <p>Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos, amb teules pintades amb motiu de dent de llop al ràfec. Sembla ser la casa més antiga del carrer de Vilafranca. La façana presenta una porta central amb arc de mig punt de pedra de turó, amb una finestra a cada banda. A la primera planta hi ha dues finestres rectangulars petites i un balcó ampitador, a la dreta de la vertical de la porta. A la segona planta hi ha dues obertures quadrangulars, segurament per a usos agrícoles.</p> | 08232-21 | Carrer de Vilafranca, 44 | <p>Als seus terrenys , situats al lloc de la antiga carretera de Vilafranca, molt allunyat del nucli antic, es van construir a banda i banda de la carretera moltes cases a la segona meitat del segle XVIII. Els habitants d'aquestes havien de pagar un cens anyal a la casa de Sabaté en concepte de 'lloguer' del solar. Aquest cens s'ha mantingut d'una manera gairebé simbòlica fins ben entrat aquest segle. Francesc Sabaté tenia una bòbila junt al seu pare, pels volts del 1900, a la banda oest del Pont Nou. Encara avui es poden veure restes de les construccions. En aquell lloc trobaven l'argila (amb sauló, poc lligada, que no contreia tant i, a més a més, aïllant) i l'aigua que passava pel rec de Dalt. Quan el Francesc Sabaté va morir, la bòbila fou llogada durant un temps i després se'n féu càrrec el Josep Borràs i el Magí Cabestany, els quals construïren la bòbila actual.</p> | 41.4488700,1.7046800 | 391803 | 4589398 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62744-210.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62744-211.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Cal Sabater era, al costat d'altres cases antigues de l'antic carrer de Vilafranca, la més antiga del carrer. Fins fa pocs anys, moltes cases del carrer encara pagaven el cens cada any al Sr. Sabaté i als seus hereus (HISTÒRIA, 1995). | 94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 62745 | Casal dels Marquesos de Llió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-dels-marquesos-de-llio | <p>DALMAU, R, ed.(1971) 'Els Castells catalans', Vol. III.. INVENTARI..(1986) 'L'Alt Penedès' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 148-153, Barcelona, Generalitat de Catalunya. MACIAS, J.M.; MENCHÓN, J.; MUÑOZ, A. (1997) Ceràmiques medievals a Tarragona. Aproximació al seu coneixement' Ceràmica medieval catalana, pp. 71-88, Diputació de Barcelona. TORRENTS, Josep (1996) Sant Pere de Riudebitlles. Textos mecanografiats pertanyents al dossier de projectes V . TORRENTS I ROSÉS (1993). Transformacions demogràfiques en un municipi industrial català: Sant Pere de Riudebitlles, 1608-1935. Tesi Doctoral. Departament d'Història Contemporània. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona. TORRENTS, A. (en premsa) 'La lluita per l'aigua: pagesos i paperers en el segle XVIII'. Homenatge a Jordi Nadal. TORRENTS ALEGRE, J. (1996b) 'La història escrita en pedra: el casal - molí dels marquesos de Llió', Programa de Festa Major, Sant Pere de Riudebitlles. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs</p> | XIV | Es troba en procés de restauració. | <p>Casal d'estil gòtic civil de planta baixa i dos pisos, d'aproximadament vint-i-tres metres i mig de llargada. Presenta una façana de pedra severa i elegant, amb dos rengles de quatre finestres coronelles, tripartides les inferiors i bipartides les superiors. Les columnetes són rematades per capitells de bona factura artística. Damunt cada finestra del primer pis hi ha un escut en forma de rombe. La portalada principal, de grans dovelles, té un relleu amb dos escuts dels marquesos de Llió, sostinguts per un àngel. A l'extrem esquerre de l'edifici hi ha les 'voltes del Quirri', pas cobert que dóna accés a la façana posterior de l'edifici, al carrer de Baix, permetent enllaçar el casal amb el molí paperer de cal Ròmul. La façana està coronada per una línia de disset merlets esglaonats. La planta de l'edifici és molt estreta i allargada, la qual cosa fa sospitar que en origen hauria continuat a l'actual emplaçament de cal Ròmul.. A l'interior, a la planta baixa, hi ha el celler, l'entresol il·luminat per les petites finestres que hi ha a la part inferior de la façana. Al primer pis hi ha el comptador, espai de sostre alt il·luminat per les finestres trífores, amb festejadors. El segon pis presenta el sostre molt inclinat, rep la llum per les finestres bífores (TORRENTS, 1996 i 1996b). A la façana posterior, al costat de la porta hi ha una vora de ceràmica grisa catalana que podria correspondre a un tipus especial de gibrell (plàtera) detectat a Tarragona al segle XIV (MACIAS, MENCHÓN, MUÑOZ, 1997). A la façana es pot veure com hi ha vàries fases constructives. La més antiga sembla correspondre a la part dreta. Igualment en aquesta part sembla haver-hi hagut dos moments. S'observen, així mateix, unes grans finestres rectangulars tapiades a la segona planta, que sembla ser es van obrir a la segona meitat del segle XIX per tal de poder-hi fer passar els productes del camp (TORRENTS ALEGRE, 1996b).</p> | 08232-22 | C. Major, 42 | <p>Casal de la família Salelles, amb façana del gòtic civil, probablement del segle XIV. Els propietaris d'aquest casal, a partir del segle XVII, foren la família Móra pel matrimoni de Salvador Móra amb la pubilla Joana Salelles. Josep de Mora i de Catà, descendent d'aquesta nissaga, fou nomenat l'any 1749 primer Marquès de Lló o de Llió i membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Aquest casal va pertànyer a la família Mora fins a les darreries del segle XIX (TORRENTS, 1993: 35). L'edifici va ser convertit en fàbrica de paper el segle XVIII, pel seu propietari en Josep de Mora i de Catà, primer marquès de Llió. Fins fa pocs anys la família Torrents va mantenir aquesta fàbrica, integrada també per l'edifici de cal Ròmul, obtenint un paper de cotó d'extraordinària qualitat, utilitzat sobre tot per a fabricar papers de filtre. L'any 1995 va ser adquirit per l'Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles per a usos culturals.</p> | 41.4536800,1.7035900 | 391720 | 4589933 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62745-22.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62745-220.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62745-221.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | És un dels pocs edificis gòtics civils catalans conservats gairebé íntegrament en la seva estructura exterior. Des del segle XVIII va formar part del molí paperer dels marquesos de Llió (cal Ròmul). Els anys 1920, Charles Deering va voler comprar la façana gòtica. El propietari (Ròmul Torrents i Albet) no es negà a la venda però hi va posar el preu altíssim de 20.000 duros per escut, 40.000 per finestra i 24 hores per decidir-se. Finalment el milionari desistí (TORRENTS, 1996b). La casa marquesal de Llo, o de Llió, rep el nom de la localitat homònima pròxima a Sallagosa. | 93|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||
| 62746 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-12 | <p>HISTÒRIA (1995). Història gràfica de St. Pere. Programa de Festa Major de 1995. TORRENTS, Josep (1996) Sant Pere de Riudebitlles. Textos mecanografiats pertanyents al dossier de projectes V .</p> | XIX | <p>Edifici de planta rectangular. La façana principal dóna a la plaça de les Eres, les restants al carrer del Trull, al carrer de l'Hospital i a un pati. Això fa que l'edifici sigui gairebé exempt, tenint l'únic contacte amb una casa de la plaça. La coberta és a dues aigües rematada per un campanile de ferro forjat. La planta baixa està dividida entre l'antic consultori, ara amb usos esporàdics de sala d'exposicions i un magatzem. La característica d'aquest espai són els arcs de totxo que suporten l'edificació. Altres espais de l'edifici propers a aquest són el vestíbul amb la escala que accedeix als diversos nivells i uns lavabos. A l'entresol trobem diverses dependències municipals com els despatxos dels tècnics, del vigilant, i de l'assistent social. A més tot un seguit de sales de reunions, una d'elles ocupada per el club de Rol i un petit lavabo. Totes les dependències reben llum i ventilació natural. Al pis principal trobem les estances ocupades per l'Alcalde, la sala de plens, el despatx del Secretari, un petit lavabo, l'oficina d'atenció al públic i l'arxiu amb un volum important de documentació que s'inicia a la segona meitat del segle XIX. Les golfes serveixen tan sols com a magatzem per a diverses publicacions, i és on està situat el rellotge, que presideix la façana, datable cap el 1914 encara que ja n'hi havia un el 1870. També és aquí per on s'accedeix al campanar. La façana principal està orientada a migdia on destaquen els tres grans balcons del pis principal, on s'hissen les banderes i l'entrada, flanquejada per les finestres de l'entresol. L'edifici està coronat per una cornisa ondulada que engloba el rellotge i fa de base al campanar. Les dependències disposen de calefacció, i la seva mala distribució fa que l'activitat es concentri en un espai clarament insuficient mentre que el restant quedi poc utilitzat. A la part de llevant es troba un petit pati al qual s'accedeix des del carrer de l'Hospital. Queda entremig de l'Ajuntament i l'antic Hospital i actualment és un magatzem per a alguns vehicles municipals. (TORRENTS, 1996)</p> | 08232-23 | Plaça de les Eres, 1 | <p>L'edifici que hostatja l'Ajuntament va ser construït a mitjans dels segle passat. En un document conservat al arxiu municipal i datat al 1853(?), es fa referència a una provisió de fons, 1000 pessetes, per continuar les obres. Sembla que l'execució de l'obra va ser molt lenta. El precedent històricament anterior va ser l'antiga Universitat que es trobava a Cal Rafeques, a la plaça de l'Església, segons documentació del segle XVII. El 30 de setembre del 1868 els revolucionaris van incendiar l'edifici a la vegada que van fer aparèixer un pasquí que literalment va dir: 'Viva prim: viva la Libertad: abajo el huerto rectoral y hágase una plaza nacional. Unos ciudadanos'. L'edifici va ser reformat l'any 1915 (HISTÒRIA, 1995).</p> | 41.4535967,1.7017710 | 391568 | 4589926 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62746-23.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62746-230.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 62747 | Cal Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-soler-0 | <p>CANALS, A. (1885) 'Records de la meva vida'. Manuscrit. INVENTARI..(1986) 'L'Alt Penedès' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 148-153, Barcelona, Generalitat de Catalunya. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs.</p> | XVI-XX | <p>Antiga casa pairal. Consta de planta baixa, pis i golfes. A la façana principal destaca un bonic portal de mig punt de grans dovelles de pedra. A la dovella central hi ha un escut on es representa el sol, simbolitzant el cognom dels seus antics propietaris, els Miquel del Solà. Al pis s'obren tres finestres amb balcó i a les golfes sengles ulls de bou, el central simulat utilitzant pintura. La casa va ser restaurada completament l'any 1900, pel propietari J. Soler, per la qual cosa, la major part de les estructures internes (paviments i parets de la primera planta inclosos) són d'aquesta època, així com les façanes vistes. A la planta baixa té un celler i un cup, en el que anteriorment havia estat una zona d'habitatge. Sota la planta baixa surt una mina que arriba fins el primer plataner de la plaça de les Eres. A la façana sud hi havia un rellotge de sol, que actualment no es pot veure perquè està tapat per una planta. El cos principal té un seguit d'edificacions annexes utilitzades per a tasques agrícoles. La majoria deuen ser de la reforma del 1900 encara que hi ha alguna edificació anterior com una torre que s'ha identificat amb el baluard carlí, al qual fan referència els documents d'aquella guerra. També hi ha restes de dos safareigs, un a l'entrada i l'altre a l'hort. Té un jardí amb pèrgola i amb un cedre, bambú, llimoners, nesprers, etc.. En una de les casetes annexes hi ha una banyera antiga. Entre les edificacions es conserven les dues rodes d'una mola de blat.</p> | 08232-24 | Plaça de les Eres, núm. 6 | <p>Va ser propietat de la família Miquel del Solà fins l'any 1900 en que va ser adquirida per Joan Soler. La família Soler va ser propietària uns 50 anys fins que va ser adquirida per la família Munné.</p> | 41.4531900,1.7009800 | 391501 | 4589882 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62747-24.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62747-240.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62747-241.jpg | Legal | Renaixement|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | En un dels carreus de la cantonada dreta de la façana principal hi ha inscrita la data '1704'. | 95|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 62748 | Carrer Sant Quintí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-quinti | <p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. CANALS, A. (1885) 'Records de la meva vida'. Manuscrit. HISTÒRIA (1995). Història gràfica de St. Pere. Programa de Festa Major de 1995.</p> | XIX-XX | <p>Es tracta de la fossilització de l'antic camí a Sant Quintí de Mediona des de la sortida de la Vila, que es trobava a la plaça de les Eres. El conjunt inventariat compren els edificis numerats del 13 al 31 i dels 10 al 12 i del 16 al 18. Es tracta d'un grup de construccions que representa bé les tipologies edilícies del segle XIX i principis del segle XX, fetes per a ser ocupades per gent menestral i treballadors, així, com les noves classes emergents del poble. Dins del conjunt urbà, aquest és un sector que durant les Guerres Carlines constituïa el punt de defensa de la Vila, tal com demostra l'existència del fortí de l'època, integrat a les edificacions de Cal Soler i que servia per a protegir tota aquesta zona, lloc probable d'arribada de partides carlines.</p> | 08232-25 | Entre la Plaça de les Eres i la sortida del poble | <p>En la casa pairal del Joan Boter, al número 11, vivia des de la primera dècada dels anys 20 del segle XX Cristòfor Vives, més conegut pel 'Pito Nen' (pel seu fill, el Josep). Aquest feia feines de ferrer, així treballava les peces de ferro pel carreter Josep Vila, i sobretot es dedicava a anar per les fàbriques a arreglar la maquinària espatllada. Avui es el taller d'un mecànic. Al número 16 hi vivia en Miquel Camil (aquesta casa encara conserva a la seva façana una rajola, col·locada modernament en record del seu propietari), mestre de cases de la segona meitat del s. XIX (AAVV, 1991). Una altra casa destacada és cal Mestre Miquel, datable del 1884. Al capdamunt d'aquest carrer, just on arriba a la Carretera i baixa el camí cap a la fàbrica del Valls, hi tenia la seva bòbila. Actualment no en queden restes. Aquest forn era força senzill. En ell cremaven els fogots de llenya de pi. S'hi feien teules, rajoles i totxos. Es treballava a preu fet. Era molt conegut un operari que hi feinejava, 'El Rajoler', qui vivia a l'actual magatzem de cal Juli, al carrer dels Quadres, amb fama de ser molt bon rajoler. En la desembocadura d'aquest carrer en la plaça de les Eres, i al costat de la casa de la Sra. Montal, existia una masia, la dels capellans, fins que va ser enderrocada per a construir una casa cap als anys cinquanta (HISTÒRIA, 1995). En època franquista es va dir carrer de José Antonio.</p> | 41.4533300,1.7007000 | 391478 | 4589898 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62748-25.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62748-250.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62748-251.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 62749 | Carrer del Trull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-trull | <p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 21. Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans.</p> | XIX | <p>Carrer que es desenvolupa entre la plaça de les Eres i la sortida del poble en direcció al riu de Bitlles. Els edificis inventariats corresponen als dels següents números senars, 3 a 13 i 19 a 31 i números parells 4, 12 a 16 i 20 a 30. En aquest carrer existeix l'antic trull d'oli, amb estructura fabril i llargues bigues de fusta disposades en angle recte des de parets a pilars, les quals creen una estructura interior diàfana, a la manera dels edificis fabrils del segle XVIII. Va ser reformat l'any 1847. Actualment ha estat restaurat i reformat, curosament, pel seu propietari, el qual conserva al jardí algunes moles de pedra, reutilitzades com a taules. L'edifici al costat del Trull és de l'any 1881 i va ser construït per 'PJYC', segons consta a la façana. Altres edificis notables serien un conjunt d'edificacions d'aquell mateix cantó de carrer, amb estructura de finestres quadrangulars, que cal datar el 1847 i manades fer per 'JV' (per una làpida de ceràmica a la façana), que representen un sistema d'urbanització per a donar allotjament, probablement, a treballadors dels molins paperers.</p> | 08232-26 | Entre la Plaça de les Eres i la sortida del poble | <p>El 1936 encara existia el trull, el qual havia estat l'únic de la població. Fins el segle XVIII va ser l'únic edifici que havia en lo que serà el avui conegut carrer del Trull, que va convertir-se en tal amb la edificació de cases durant aquest moment històric. En aquest carrer, al número 16, va establir-se al 1921 en Josep Vila i Giribert, carreter. Ell va fer el cotxe de morts, que per cert va ser el seu primer encàrrec al poble. També feia i arreglava tota mena d'arreus del camp, i aquesta va ser la seva activitat principal fins al seus últims anys (va morir el 1958).</p> | 41.4540200,1.7011600 | 391517 | 4589974 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62749-26.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62749-260.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62749-261.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | La porta del casal del Trull (núm. 11) està inclosa a l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb el número 12139 | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 62750 | Sant Jeroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jeroni-1 | <p>A.A.V.V: (1989) Sant Pere de Riudebitlles - segle XVIII. Programa de Festa Major de 1989. Sant Pere de Riudebitlles. CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 18. Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. DOCUMENTS (s.d.) Documents relatius a la capella de Sant Domingo, ss. XVIII-XIX EXCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs. INVENTARI..(1986) 'L'Alt Penedès' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 148-153, Barcelona, Generalitat de Catalunya.</p> | XVI | Hi ha hagut una restauració en aquests darrers anys | <p>Ermita construïda dalt del turó de Lloranàs. Presenta una nau i absis poligonal amb una capella lateral adossada a la banda lateral esquerra i coberta a dues vessants. L'absis presenta una coberta amb volta apuntada amb sis nervadures. La coberta de la nau és fa per tres trams de volta escarsera de creuer amb nervadures en diagonal fins la clau de volta. La façana, d'estructura molt senzilla, presenta el portal frontal de llinda recta, amb un escut amb els atributs de Sant Pere (mitra i claus) i la data de 1762 sobre la porta, a més d'un petit òcul i coronament per una creu de pedra.</p> | 08232-27 | Costa de Sant Jeroni | <p>La veu popular diu que la van edificar per recordar un vot del poble al darrer dissabte d'octubre, després de la pesta del segle XVII. La capella és antiga, només cal fixar-se en l'absis amb coberta apuntada. L'any 1575 es va establir un censal a favor de la dita ermita, però es l'any 1762 (data que figura al portal) quan aquesta construcció religiosa pren la seva forma actual, justament en el moment en que la població de Sant Pere viu un moment de benestar econòmic que permet iniciar les obres de reforma d'aquesta capella. El prior de Sant Pere, Plàcid Nadal, indica que la va beneir l'any 1770, però que no hi havia ni ara ni calze, els quals objectes litúrgics els va fer portar dit prior a Sant Jeroni, des de l'ermita de Sant Domingo, propietat dels marquesos de Llió. A primers de setembre del 1772 veient que l'Ajuntament s'havia apoderat de les claus de Sant Jeroni, el prior Nadal va endur-se l'ara, aprofitant que la porta estava oberta per fer obres, encara que no va poder fer el mateix amb el calze, demanant per escrit a la Marquesa de Llió que reclami el calze que era de la seva propietat DOCUMENTS (s.d.). Durant tot el segle XVIII, un pagès de Sant Pere era, a més, ermità de Sant Jeroni. Al seu costat es va desplaçar el cementiri el 1864. Per la festa era costum, documentada al segle XIX, fer garlandes als forns del poble. Del segle XVIII, concretament del 1757 és un reliquiari de Sant Paulí i Sant Pere, amb un húmer, provinent de Sant Jeroni, que es conserva al tresor parroquial.</p> | 41.4494800,1.6949100 | 390988 | 4589477 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62750-27.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62750-270.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62750-271.jpg | Legal | Renaixement|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 95|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 62751 | Barraca fortificada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-fortificada | <p>ARGEMÍ, X.; SADURNÍ, M.T.; SERRA, J. (1999) 'Sant Quintí de Mediona. Evolució socio-econòmica i cultural d'una vila de l'Alt Penedès', Ajuntament de Sant Quintí de Mediona. CANALS, A. (1885) 'Records de la meva vida'. Manuscrit. TORRENTS I ROSÉS (1993). Transformacions demogràfiques en un municipi industrial català: Sant Pere de Riudebitlles, 1608-1935. Tesi Doctoral. Departament d'Història Contemporània. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona. Informació oral de Pere Marra, juny 1999.</p> | XIX | La coberta ha cedit en part i està voltada en part per bardissa. | <p>Construcció circular de pedra seca amb cúpula cònica construïda per aproximació i superposició de filades de pedres planes culminada amb una coberta de terra. La construcció és de petites dimensions, amb porta feta amb carreus de turó escairats i paredat irregular de còdols i turó, amb troneres a tot el seu perímetre amb les espitlleres, verticals, fetes de totxo. La part interior de les mateixes està esbocada, com qualsevol tronera d'una construcció militar normal. La porta posseeix una reixa de mala qualitat tancada amb un cadenat.</p> | 08232-28 | Al costat del camí del pla del Corral Nou | <p>Són variades les notícies que fan referència a les guerres carlines a Sant Pere. Si tenim en conta els registres parroquials. Les referències són especialment cruentes pel que fa a la tercera (1872-1876). Des del març del 1873 fins al març del 1874 el rector va haver d'amagar-se, ja que el de Terrassola, a tres quilòmetres de Sant Pere, havia mort assassinat. Desprès d'un buit documental d'aquest període, l'any 1875 hi ha enregistrada la sepultura de 19 cadàvers de voluntaris i carrabiners morts de bala enemiga en una acció de foc entre Sant Pere i Sant Quintí (llibre de defuncions, 6: 351) (TORRENTS, 1993, inèdit). Es possible que aquesta construcció absolutament atronerada s'utilitzés en aquestes lluites, doncs la seva ubicació entre ambdós municipis i propera als límits de terme, així sembla suggerir-ho. No excessivament lluny d'aquest petit fort , muntanya avall, es troba la masia de les Planes Velles, també fortificada en la mateixa època.</p> | 41.4683000,1.6925400 | 390821 | 4591570 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62751-foto-08232-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62751-foto-08232-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62751-foto-08232-28-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Es tracta d'un fortí d'època carlina. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 62752 | Cal Manyoses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manyoses | <p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 23. Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. HISTÒRIA (1995). Història gràfica de St. Pere. Programa de Festa Major de 1995.</p> | XIX | <p>Casa pairal amb un important trull d'oli. En origen l'entrada de la casa es feia pel C/ de Sant Sadurní, mentre que actualment l'entrada principal és per la carretera. Exteriorment, l'element més destacat consisteix en una balustrada, segurament afegida a la construcció original. La tipologia de l'habitatge segueix la de les cases per a menestrals i mitjans propietaris del segle XIX. Són d'interès les màquines de fabricació d'oli de començament del segle XX. Va ser el nucli al costat del qual es va construir el carrer de Sant Sadurní. (HISTÒRIA, 1995). A l'interior la casa no presenta cap element estructural ni decoratiu destacat.</p> | 08232-29 | C. Sant Sadurní, 23 | <p>Es guarda a la casa un plànol, sense data, que fa referència a la propietat dels terrenys de la casa amb llegenda. Es podria datar en el segle XIX. També es conserva un contracte de rabassa morta per Pere Rovira a favor de Ramon Mañosas de 20 de gener de 1829. El paper té filigrana de Romeu, de Terrassola. L'any 1872 es va dividir el poble en tres districtes amb els seus corresponents alcaldes de barri, el tercer districte, era el Torrent Cuitó-Rabassada, essent alcalde el Sr. Vicenç Mañosas. El trull d'oli va deixar de funcionar el 1998.</p> | 41.4497000,1.7056300 | 391884 | 4589488 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62752-29.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62752-290.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62752-foto-08232-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62752-foto-08232-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 62753 | Cal Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-boter-0 | <p>TORRENTS I ROSÉS (1993, inèdit). Transformacions demogràfiques en un municipi industrial català: Sant Pere de Riudebitlles, 1608-1935. Tesi Doctoral. Departament d'Història Contemporània. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona.</p> | XVI-XIX | Pateix deficiències estructurals. | <p>L'interior d'aquest edifici disposa d'uns arcs gòtics a la planta baixa, on a més es pot observar una entrada tapiada al teatre Catequístic que, per cert, abans era l'antic accés al campanar i al pati del mossèn. Antigament disposava d'un pas elevat sobre el Corronet que comunicava ambdues cases del carrer Major i al seu costat passava el rec del Mossèn. Resulten d'interès els portals estrets i baixos del primer pis en els que s'endevinen motllures sota la calç. En ells i sobre les portes hi ha finestretes també decorades amb motllures. Es podria interpretar com a part del refectori de l'antic convent de Sant Pere.</p> | 08232-30 | El Corronet, 11 | <p>Edifici venut durant la desamortització, ja que pertanyia al monestir de Montserrat. Sembla quasi indiscutible que l'edifici formava part del Priorat, per a passar després a ser adquirit per un particular. Tal vegada sigui aquest l'edifici esmentat en el Llibre Major de la Parròquia l'any 1845 i que segons la descripció allí feta, contenia 'tres Lagares', i es va lliurar en pública subhasta 'por cinco mil reales a favor de D. Antonio Xuriguer como apoderado de D. Antonio Andario Andaluz comprante primo ... En 1847 D. Antonio Xuriguer transfirio la referida finca por el indicado precio a D. Pedro Rovira alias Mota Natl de S. Saturnino de Noya quien colocó una Prensa en la mentada Entrada, que estribada en las paredes construidas de malos materiales no podian menos de grietarse; excavado por otra parte un angulo del edificio, ha reducido la Casa en estado ruinoso particularmente en los cimientos' (TORRENTS, 1993, inèdit: 28).</p> | 41.4537400,1.7030000 | 391671 | 4589940 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62753-30.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62753-300.jpg | Legal | Gòtic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | El Corronet, carrer on es troba l'edifici, abans es deia del Priorat. El nou propietari del immoble era boter, per això del nom. Per cert, que es conserven en aquest lloc totes les eines de la seva feina. Actualment, ocupa l'edifici l'Agrupació Pessebrista Riudebitlles. | 93|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 62754 | Església de Sant Pere de Riudebitlles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-pere-de-riudebitlles | <p>A.A.V.V: (1989). Sant Pere de Riudebitlles-segle XVIII. Programa de Festa Major de 1989. Sant Pere de Riudebitlles.</p> <p>BARALLAT, Heribert (1884). 'Excursió a Sant Pere de Riudevitlles, Sant Quintí de Mediona y Mediona', al Butlletí de l’Associació d'Excursions Catalana, Vol. VI, Barcelona.</p> <p>CRUAÑES, E. (1980). 'Esglésies romàniques del Penedès' DOCUMENTS .. (s/d) Documents relatius a la capella de Santo Domingo, (ss. XVIII-XIX).</p> <p>“Excursió a Sant Pere de Riudevitlles, Sant Quintí de Mediona y Mediona” a L’Excursionista: Bolletí mensual de la Associació Catalanista d’Excursions Científiques, vol. VIII, 1884, p. 511.</p> <p>INVENTARI.(1986) 'L'Alt Penedès', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 148-153, Barcelona, Generalitat de Catalunya.</p> <p>LLORACH (1978) “El Penedès durant el període romànic', a Miscel·lània Penedesenca, Vilafranca del<br /> Penedès, vol 1, p. 65-88.</p> <p>MORGADES I LLOBET, Joan B (1999) «Riudebitlles», Butlletí interior, Núm. 76, p. 159-162.</p> <p>TORRENTS, J. (s.d.) Sant Pere de Riudebitlles. Texto mecanografiado. Sant Pere de Riudebitlles.</p> <p>VIRELLA TORRAS, Xavier. (1994). 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec', a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs. Informació oral Mn. Lluís Bonet, maig 1999.</p> <p>VVAA (2022). Ventanes de vida, recull d’història de Sant Pere de Riudebitlles, Grup de recerques històriques<br /> de Sant Pere de Riudebitlles.</p> | XII-XIX | <p>L'edifici actual de l'església és d'una sola nau amb absis poligonal i capelles laterals per damunt de les quals s'aixeca una galeria. La volta és escarsera amb arcs apuntats, probablement del segle XVI. La nau va ser ampliada el 1650. L'església només conserva algunes restes romàniques i gòtiques en el frontis i la nau. Destaca la portalada romànica d'arc de punt rodó sense timpà i amb triple arquivolta i sengles parells de columnes i capitells a banda i banda, A l'intradós de l'arquivolta exterior hi ha un relleu que representa Sant Pere, de mig cos, amb els seus atributs i a la mà esquerra una planta de triple fulla que s'ha identificat o bé amb un trèvol (la Trinitat) o bé amb uns créixens (d'on provindria segons algunes teories el topònim Bitlles). A l'extradós es presenta un altre baixrelleu amb l'Agnus Dei. L'exterior de les arquivoltes presenta una decoració en relleu de motius vegetals i geomètrics. Una línia d'impostos amb decoració d'escaquer marca la unió de la volta amb les columnes. El capitell original del costat esquerre presenta una decoració de cordons entrellaçats i palmetes de tres fulles. Aquest cantó de la portalada va ser restaurat l'any 1909, en una intervenció finançada per Josep Canals i Albert (1847-1923). Aquest era fill del forner de cal 'Blanco' i va fer fortuna a l'Argentina. (MORGADES, 1994). Els capitells del costat dret són de tradició coríntia amb fulles d'acant. Al costat de cada capitell hi ha una decoració animal, vegetal i geomètrica. Al de la dreta hi ha, en cadascun d'ells un cercle amb una estrella inscrita conjuntament amb una parella d'aus, en el primer, i amb un quadrúpede pasturant en l'altre. En el que es conserva, a la part esquerra, hi ha un lleó passant i dos ocells picotejant. Al coronament de la façana, sobresortint, hi ha una escultura que representa la part davantera d'un animal fabulós. La resta de la façana no presenta cap més ornamentació, tret d'un senzill rosetó a mitja alçada i un ull de bou al capdamunt. A la cantonada esquerra de la façana hi ha una inscripció sobre pedra de gres que diu 'A.D.S. 1778 LA DEVOCIO / DE EST POBLE REEDIFIC / PART DE EST S.T. ESEN / PT P. VEREMUDO MORLIUS'. A la rectoria es conserva una inscripció repicada que s'inicia amb 'SE COMENSA ..'. Per llegir la resta caldria fer un calc. Els panys laterals de l'absis van ésser decorats el 1964 amb pintures al fresc policromades del pintor i dissenyador Llucià Navarro i Rodón. El decorador va ser Jordi Cantó i l'escultor Tomàs Bel. Al cor hi ha un orgue d'Alberdi, dels primers anys del segle, que actualment no funciona. Al mur nord es pot apreciar el lloc on hi havia una antiga capella enderrocada el 1736, que ocupava l'espai del carrer actual. La capella del Santíssim, d'estil neogòtic, va ser feta l'any 1888 sobre antigues dependències de la rectoria pel Mestre Miquel, de Sant Pere. El campanar, independent de l'església, és de planta octogonal i està coronat amb una balustrada. Antigament s'hi accedia pel passatge del Priorat - en l'actualitat el Corronet -, que comunicava la plaça del temple amb el pati del mossèn.</p> | 08232-31 | Plaça de l'Església, s/n | <p>L'església correspon a la de l'antic Priorat benedictí fundat abans de l'any 1026, encara que les restes més antigues de l'actual semblen correspondre al segle XII, amb reformes dels segles XVII, XVIII i XIX. Al Cartulari de Sant Cugat es pot llegir la primera referència documental on es cita segurament aquesta església, dedicada a Santa Maria i Sant Pere, datada el febrer del 917, i diu '...prope auro annolia, vel rio de Birlas, ubi ecclesia sita est in onore Sancte Maria et Sancti Petri'. El 1331, es sap que existia una comunitat religiosa en el Priorat de Sant Pere, composta de quatre monjos sota la supervisió d'un prior. L'any 1346, essent prior Nicolau, aleshores també Cardenal, els veïns van voler que a càrrec seu es pagués una campana, un guarda a l'església, així com el manteniment de l'edifici i ornaments, entre d'altres coses. Després de pledejar es va arribar al compromís que les campanes les havien de fer i pujar al campanar els mateixos veïns; els ornats, els sagristans; també els veïns havien de pagar el salari de la guarda de l'església, i el prior, el menjar. A més a més d'aquestes càrregues econòmiques, de les obres de l'església i el Pont, els parroquians havien de pagar els materials (s/d, Documents relatius a la capella de Santo Domingo, ss. XVIII-XIX). El 1406, Don Pedro de Luna, després papa Benet XIII, va ser prior d'aquesta comunitat, amb una desgraciada gestió que va empobrir considerablement el priorat. El 1632, l'església devia resultar petita, doncs els santperencs van sol·licitar a l'abat suport econòmic per ampliar-la, en funció de l'antic acord del segle XIV, però no ho van aconseguir. De moment no se sap qui va pagar finalment les obres, però, el 13 de gener del 1650, s'adjudicaren les obres d'ampliació de la nau eclesial romànica. Restes d'elements gòtics encara visibles, indiquen que aquesta no era la primera ampliació. L'església, ara parroquial, fou reedificada entre el 1778 i el 1780, afegint elements d'estil barroc. El 1802, la parròquia va començar a ser regida per capellans del bisbat i no per monjos de Montserrat. El 1888 s'inicien les obres de la nova capella del Santíssim, obra d'estil neogòtic, manada fer per Mossèn Otzet (enterrat en aquest lloc). Aquesta ocupa una antiga construcció rectoral just al costat de l'església i el campanar. Es conserven part dels plànols originals, obra del mestre Miquel, de Sant Pere, continuador d'una antiga nissaga de mestres d'obres. Les portes metàl·liques d'aquesta capella, també d'estil neogòtic, les va pagar mossèn Aleix Prats i Mas. Com a d'altres llocs, també aquesta església va patir un incendi l'any 1936. Segons l'inventari del tresor artístic de les parròquies de la diòcesi de Barcelona de l'any 1926 hi havia tres altars dedicats respectivament a Santa Margarida, d'estil neoclàssic, a Sant Josep, d'estil barroc i al Sant Crist, d'estil rococó, a més de l'altar major, d'estil neoclàssic, datat del 1804. En referència a la rectoria, cal dir que arrel de la desamortització de Mendizabal es va obrir un procés de venda d'aquesta com a propietat de l'orde benedictina. En un expedient obert amb ocasió del plet plantejat per l'Ajuntament sobre la propietat de la casa i hort del rector, es donà a l'any 1822 amb certa precisió la situació de la casa rectoral: '.. La casa rectoral con su huerto que se halla edificada (..) en el lado de su iglesia parroquial linda (..) por oriente y mediodía con la calle mayor, a poniente con el cementerio común, y por cierzo con el edificio de su iglesia parroquial..'. En una nota marginal de l'expedient es diu que a l'arxiu de Montserrat hi ha el títol de propietat de la casa i que no hi ha raó per considerar-la propietat del poble. Finalment, en el període 1863-1867 es va procedir a la reparació de la rectoria. Pel que respecta a l'hort del mossèn, hi ha fotografies antigues del pati amb arcades. Amb motiu de l'asfaltat dels carrers, aquests es van eixamplar fent més petit l'esmentat hort.</p> | 41.4538000,1.7032900 | 391695 | 4589947 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62754-31.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62754-310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62754-311.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Historicista|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2024-10-22 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA-J.M. Huélamo | Sota aquests edificis i, especialment, sota l'hort del rector és molt possible l'existència de sediment arqueològic imprescindible per a conèixer l'origen de la població de Sant Pere, ja que el Priorat ha de trobar-se en aquesta porció de terreny. També es conserva a la rectoria una pintura a l'oli amb el cap de la verge Dolorosa datat de l'any 1799. Al voltant del cap hi ha els forats que indiquen els llocs per on s'encaixava la corona d'espines que s'hi col·locava el Dijous Sant. | 92|93|94|96|98|99|116|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 62755 | Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-17 | <p>TORRENTS I ROSÉS (1993, inèdit). Transformacions demogràfiques en un municipi industrial català: Sant Pere de Riudebitlles, 1608-1935. Tesi Doctoral. Departament d'Història Contemporània. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona. Informació oral Mn. Lluís Bonet</p> | XV-XX | La conservació del registre sacramental és bona i no presenta cap dificultat a l'hora d'explotar-lo. Tres dels documents més antics es troben actualment a l'Arxiu Diocesà de Barcelona en procés de restauració, segons informacions orals. | <p>L'arxiu ocupa una extensió de 253 metres lineals i es conserva a la rectoria dins un armari metàl·lic de portes plegables, dins el despatx del rector. Respecte al seu contingut, en destaquen els pergamins corresponents a tres còdex gòtics, avui en restauració, i el registre sacramental és molt complert, doncs l'únic tall o buit important és de menys d'un any (1873-1874) i, en alguns aspectes, el temps de la guerra civil del 1936 al 1939. Consta aquest registre d'onze llibres de baptismes, el primer dels quals va des del 1608 fins el 1688. És el més antic, confeccionat de manera seguida i sistemàtica i és alhora de baptismes i esposalles. Els baptismes hi són consignats davant i els matrimonis darrere. Les cobertes són de pergamí, amb unes dimensions de 30 x 10 cm, i les planes numerades. El segon, també de baptismes i esposalles, comprèn de l'any 1689 fins al 1730, i com a novetat important presenta el fet de que des del 30 d'agost del 1718 s'hi consigna el cognom de soltera de la mare com a segon cognom. Els següents llibres, fins l'onzè, arriben fins l'any1935, i segueixen fins a l' època actual. Altres llibres son els de matrimonis o esposalles, des de l'any 1739 registrades en llibre exclusiu seu, i abans (des del 1608), escrites, com ja s'ha vist, darrera els dos primers llibres de baptismes. Són cinc llibres que arriben fins el 1935, i després continuen fins als nostres dies. Un tercer grup de llibres del registre son els dels nou llibres d'enterraments (que abasten des del 1611 fins el 1941, amb l'interval de la guerra civil del 36 al 39) i continuen amb els llibres que arriben fins l'època actual.</p> | 08232-32 | C/ Major, 37 | <p>Els documents més antics que es conserven son tres cobertes de còdex que actualment estan a l'Arxiu Diocesà de Barcelona per a la seva restauració, aquests pergamins corresponen a tres còdex gòtics que enquadernaven actes notarials del 1542, el primer, 1567 el segon, i 1573 al 1582, el tercer. Respecte al registre sacramental, aquest comença a Sant Pere de Riudebitlles a partir de la segona meitat del segle XVI, però la seva informació es minsa i són freqüents les llacunes. No és fins a principi del segle XVII que el registre es confecciona de manera seguida i sistemàtica. Les partides són escrites en català fins a mitjan segle XIX i els llibres tenen índexs alfabètic amb les planes numerades. És interessant esmentar que els capellans escrivien en els llibres alguns comentaris sobre diferents esdeveniments. El rigorós control del registre sacramental efectuat pel Bisbat de Barcelona amb constància escrita en els mateixos llibres, sobretot a partir del segle XVIII, és una prova de la bona qualitat del conjunt. En Pere Olivella i l'Enric Ramírez van salvar l'arxiu parroquial el juliol del 1936. La nota escrita en el Llibre Major de la parròquia el mes de juny de l'any 1953 és clara, però fruit de l'època en què va ser feta: 'En general i potser que també davant la bestialitat i esperit blasfem del moviment revolucionari i a pesar de la fredor religiosa de la feligresia, la reacció de la població no fou de simpatia pels revolucionaris i així es pogueren salvar de la seva total destrucció els llibres de l'arxiu parroquial i varis dels vasos sagrats de la parròquia, que foren guardats en el fons d'un pou per un tal Pere Olivella, que viu al costat de la Rectoria (Cal Jeroni Mestres) el qual també salvà l'Arxiu que fou dipositat després per ordre del Secretari Ramírez en el mateix Ajuntament fins al final de la guerra i foren retornats. Juli Nàjera. Rector'. (TORRENTS, 1993, inèdit). L'arxiu ha sigut estudiat àmpliament per la doctora Torrents i Rosés a la seva tesi doctoral: Transformacions demogràfiques en un municipi industrial català: Sant Pere de Riudebitlles, 1608-1935.</p> | 41.4536800,1.7032600 | 391692 | 4589933 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62755-foto-08232-32-1.jpg | Física | Modern|Renaixement|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Els diferents capellans del poble | La alta qualitat de la informació continguda a permès de fer, inclús, una tesi doctoral sobre aquest material (TORRENTS, 1993) | 94|95|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||
| 62756 | Cal Xarret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xarret | <p>ALEGRE, Mar; RIBAS, Jordi. (1993) Història del cinema a Sant Pere de Riudebitlles (1920-1980) . Programa de Festa Major. Sant Pere de Riudebitlles. INVENTARI..(1986) 'L'Alt Penedès' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 148-153, Barcelona, Generalitat de Catalunya. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs.</p> | XIX | <p>Edifici entre mitgeres de planta baixa i pis, d'estil eclèctic. Presenta una façana senzilla, de composició gairebé simètrica presentant un conjunt d'obertures rectangulars, balconada suportada per mènsules on destaca una gran cornisa i el coronament decorat amb palmetes. La casa és de gran simplicitat de línies utilitzant motius clàssics de manera eclecticista. L'edifici té planta en forma d'L, sortint per la part posterior una ala perpendicular, amb galeria mirant cap al sud, per tal d'aprofitar la llum del sol.</p> | 08232-33 | c/ Nou, 19-21 | <p>L'any 1897 l'edifici ja estava acabat i era la seu del Casino. Era anomenat el local dels 'rics' pel fet que els socis i fundadors eren majoritàriament propietaris, fabricants i botiguers. S'hi feien diferents activitats lúdiques i culturals: jocs de taula, bar, teatre de tant en tant, i també hi havia manubri per al ball i piano. Més endavant, i això vol dir cap als anys 1918-1920. s'hi afegeix el cinema com a activitat important, especialment atractiva per la seva novetat. Es recorda en la memòria col·lectiva a la Pepeta del Casino, una de les primeres que tocava, sense saber-ne massa, per cert, acompanyant les primeres pel·lícules del cinema mut. El cinema es feia més a l'hivern -cada diumenge- que al estiu (es feia més ball que cinema). L'any 1936 el Casino tanca les portes i es deixen de tenir dos locals importants per tenir-ne un, on s'aglutinarà la majoria de gent (ALEGRE, RIBAS, 1993). En aquest edifici es va muntar la roda de cal Ton del Pere, que, actualment està exposada al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Terrassa.</p> | 41.4526700,1.7021900 | 391601 | 4589823 | 1897 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62756-33.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62756-330.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62756-331.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | A la casa hi ha una col·lecció de bitllets i monedes republicans i segells propietat de Ramon Puigcorbè i Feliu | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 62757 | Ca l'Olivella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lolivella | <p>AAVV (1992) 'Sant Pere de Riudebitlles 1900-1940: vida cultural i associativa' Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. MORGADES, J.B.; LLORET, A.M. (1998). La guerra del francès (1808-1814). Programa de Festa Major de 1998. Sant Pere de Riudebitlles.</p> | XVI-XIX | <p>Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos. La façana principal dóna al carrer Major, on s'aprecien restes d'una porta amb arc de mig punt de pedra, a la dreta de l'entrada actual (amb arc escarser). A l'esquerra hi ha restes més escasses d'un altre arc de porta o finestra. A la primera planta les obertures són rectangulars i donen a dos balcons. La segona planta presenta nombroses finestretes amb arc. Al pati posterior existeixen columnes salomòniques a la galeria de l'assecador al primer pis, que ofereixen a la casa una personalitat pròpia . Cal tenir present que en aquest punt es veuen com s'integren diferents fases constructives. Al pis baix, destaca un celler, encara utilitzat al 1919, al costat de la entrada a un nivell inferior del paviment actual, de rajoles d'argila amb la decoració de quatre dits corbats. Al buit de la escala principal de la casa, penja una pintura de època historicista pintada per Inés Llobet Matoses. De finals del segle XIX. Al primer pis, a la zona d'alcoves, es conserva un oratori del segle XIX dedicat a la verge de Montserrat amb una pintura mural que ocupa totalment la paret. A la escala hi ha una pintura gegantina feta per Inés Llobet a finals de segle XIX. El mobiliari és, en la seva majoria, del XIX. A destacar una arca de núvia i com a curiositat, un gravat commemoratiu de la batalla de Castillejos al 1860, dedicat pel general Prim a Juan Romany y Masana. Te hort a l'altre banda del carrer Montseny, a la tàpia del qual hi ha troneres del segle XIX, a l'igual que a la façana posterior de la casa.</p> | 08232-34 | C/ Major, 4 | <p>A la guerra del francès (1808-1814), en Pere Olivella i Miquel, estudiant de sagrada teologia y avantpassat d'aquesta casa, va ser elegit tercer i darrer comandant dels sometents, estant al càrrec d'un canó d'artillers i uns 400 homes de sometent des de juny de 1808 fins el juliol del mateix any, en que D. Casiano de Arsú, comandant del campament, ordenà la retirada del canó i de tots els sometents que encara hi havia a casa Julià de Vallirana perquè es presentessin a la Creu d'Ordal per deixar-hi el canó, donant ordres de que el comandant Olivella i la resta de sometents se'n tornessin a casa (MORGADES, 1998). Al llarg de segles, els hereus de la casa rebien els noms successius de Pere i Domingo.</p> | 41.4534800,1.7022000 | 391603 | 4589912 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62757-34.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62757-340.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62757-341.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 96|98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/