Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 62727 | Pont del Cavaller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-cavaller | <p>CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 14, nota 15 Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà.</p> | XVIII | <p>Petit aqüeducte del rec de Dalt sobre el torrent de can Prades. Està construït amb còdols i pedra de tosca a la part superior. Presenta cinc arcs de pedra visibles en un espai amb uns grans pollancres que li donen ombra i un aspecte molt agradable.</p> | 08232-4 | Travessa el torrent de can Prades a les immediacions del polisportiu municipal. | <p>Sembla ser que el Cavaller és el marquès de Camps, un dels grans propietaris a Sant Pere de Riudebitlles al segle XIX (CARDÚS, 1936). Forma part del rec de Dalt i, per tant, la història global de l'element és la mateixa.</p> | 41.4467500,1.7013800 | 391524 | 4589166 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62727-40.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62727-41.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 94 | 49 | 1.5 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 62733 | Antigues Escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-1 | <p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. TORRENTS ALEGRE, J. (s.d.) Antigues escoles , document mecanografiat.</p> | XX | <p>Les antigues escoles limiten amb l'escola nova i al nord amb la terrassa del Centre Cultural i Recreatiu, amb la qual hi ha un desnivell i el pas d'un rec. Les escoles són una edificació en planta baixa, aixecada sobre un sòcol i amb una coberta de doble vessant de teula àrab, de la qual cal destacar el magnífic ràfec format per imbricació de diverses filades de caps de teula àrab, formant una volada de coberta molt potent. La disposició és en forma de L aixamfranada, paral·lela al carrer Nou i a la Carretera. Les dues entrades separades, una des de la Carretera i l'altra des del carrer Nou, són fruit de la disposició original, una aula per als nens amb els seus lavabos, una zona entremig ocupada per dependències del professorat, magatzem i despatxos i l'aula per a les nenes, també amb els seus lavabos. L'aula més propera a la Carretera rep llum del migdia i del nord pels grans finestrals. L'altra rep llum de llevant i de ponent però va ser modificada i se'n va reduir la mida. L'aula es va partir en dos: la part més petita té l'accés per la banda nord, al davant de la terrassa del Centre Cultural i Recreatiu. Des d'aquí també s'accedeix a una petita aula adossada a l'edifici, que disposa d'uns lavabos. La tanca de l'edifici és al llarg del carrer Nou i de la Carretera, quedant dues entrades a cada carrer, que coincideixen amb cadascuna de les aules. La tanca acaba on comença l'edifici de les escoles noves. Aquesta tanca consta d'un sòcol massís i la part superior és feta amb un reixat de maons, tota arrebossada. Un filat metàl·lic limita amb la terrassa del Centre Cultural i Recreatiu. El pati de jocs rodeja l'edifici. Al davant hi ha diferents jocs per als infants i diversos arbres (moreres, xiprers...). Al darrera es troba una pista polisportiva, amb el paviment de formigó i un estat de conservació bastant dolent. Tots aquest espais són compartits amb les escoles noves. (TORRENTS, s.d.)</p> | 08232-10 | Carrer Nou, 72 cantonada la Carretera | <p>Cap a l'any 1910, l'edifici de les escoles no existia i s'impartien les classes a l'Ajuntament. Paral·lelament hi havia també altres llocs destinats a l'educació a Sant Pere: el convent de monges Dominiques fins el 1936, i del 1910 al 1915 un altre mestre impartia classes en una sala de cal Caracot, a la plaça de les Eres, núm. 1. Després, al 1929 es van inaugurar tres aules a les antigues escoles, i paral·lelament, cap als anys 50, es va crear a la carretera l'Acadèmia Cots, on finalment va exercir la docència el Sr. Ramon Puigcorbé, veritable institució en el municipi (AAVV, 1991). ANTECEDENTS DE L'EDIFICI 1-DES-1922: Redacció del projecte per a la construcció d'una escola a Sant Pere de Riudebitlles a càrrec de l'arquitecte Antonio Pons, de Barcelona. Aquest arquitecte és responsable de moltes obres al Penedès. Cal destacar molts dels magatzems de vi al carrer del Comerç a Vilafranca o Can Raspall dels Horts a Sant Martí Sadevesa. 4-OCT-1923: Resposta del Govern Civil de la província de Barcelona a la sol·licitud de venda d'una finca municipal per aconseguir ingressos per a la construcció d'una escola nova. 2-JUL-1924: Surt a subhasta l'edifici de propietat municipal situat a la plaça de la Constitució número 6 (actualment plaça de les Eres) que servirà per finançar la construcció de la nova escola. 20-NOV-1926: Sol·licitud d'un préstec de 60.000 pessetes a la Caixa d'Estalvis i Pensions per a la Vellesa de Catalunya i Balears per a la construcció de l'escola. 1926: Venda de l'edifici municipal que havia servit com a escoles a la plaça de les Eres, ja que s'han construït les noves. 1933: Queixa de la cooperativa de paletes perquè encara no se'ls havia abonat l'import de les obres de la tanca de l'escola. TORRENTS (s.d.)</p> | 41.4512500,1.7021400 | 391595 | 4589665 | 1925-26 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62733-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62733-100.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62733-101.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Arquitecte, Antoni Pons. El mestre d'obres va ser Vicenç Feliu Homar, de cal Xarret. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 62736 | Pont del Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-sabater | <p>GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà.</p> | XIX-XX | Mig pont està refet | <p>Petit aqüeducte d'una derivació del rec de Dalt que salva el torrent Cuitó. La meitat esquerra és feta bàsicament de totxo, tant els pilars com els quatre arcs conservats, essent de còdols i pedra de turó la part superior del carcanyol (sota del caixer) i les cantoneres d'alguns pilars. Fa uns vint anys va ser restaurat, tot substituint els arcs caiguts, a la part dreta, per set pilars de totxo i la pedra de turó del canal per un caixer de formigó, de tal manera que, actualment la meitat de l'aqüeducte és d'arcs i l'altre meitat és perfectament horitzontal.</p> | 08232-13 | Sobre el Torrent Cuitó | <p>Es tracta d'una derivació del rec de Dalt, per tant la història general de l'element s'ha d'inserir dins la general del rec.</p> | 41.4480300,1.7029300 | 391655 | 4589306 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62736-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62736-130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62736-20191024124740.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 98|94 | 49 | 1.5 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 62743 | Festa dels Barris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-barris | <p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. Documentació oral. Informants: Pere Olivella, Albert Hebig, Jesús Salius, Josep Torrents.</p> | S'han anat afegint elements nous a la festa (orquestres, grups d'animació, jocs, etc....) | <p>Festa que es feia al carrer i en la que hi havia una competició entre els diferents carrers i barris. El millor de tots llogava un manubri amb el qual feien la música del ball corresponent. La més antiga sembla ser la del barri de l'Altra Banda. Les festes dels Barris coincideixen amb la festa del Corpus. El següent dissabte desprès és la del barri de l'Altra Banda. A principis de segle, era la festa dels carrers, i l'ordre continuava, el diumenge amb el Centre Cultural i Recreatiu on es celebrava la festa dels fadrins. El dilluns continuava el carrer de Baix, el dimarts el carrer Major, el dimecres, la plaça de les Eres i la resta dels carrers. El dijous, la plaça de l'Església, amb processó de comiat. La festa consistia en una missa matinal, ball a la tarda i a la nit, desprès del ball de tarda, rengle i el repartiment de la coca en cistells (informant, Pere Olivella, juny 1999). Més endavant, amb la festa dels barris l'endemà de Corpus comença el primer, el Barri Vell (o sigui, la part closa de la Vila) A partir d'aleshores, continuant els dissabtes, amb la següent seqüència: l'Altra Banda, el Camí de Baix, el Cel Blau i el Barri Gran, que engloba el Torrent Cuitó, la resta de la Vila i la Carretera (informant Pere Olivella, juny 1999).</p> | 08232-20 | Els llocs més destacats dels barris corresponents (per exemple, la plaça de l'església a la Vila.). | <p>Abans eren festes dels carrers. Les festes més antigues conegudes són les del barri de l'Altra Banda. Era costum fer unes coques grosses i llargues que es menjaven entre tots el veïns (AAVV, 1991). Es feia el dissabte desprès del Corpus Christi. Es col·locava un altar al carrer. Al matí, s'organitzava un rengle en processó civil, on anaven petits flabiols i timbals, els nens amb carraques, desprès les noies i, finalment, els adults. Es celebrava la missa de 10. A la tarda es feia una xocolatada, i alguns jocs, com el de trencar l'olla amb aigua i diners, carreres de sacs, i al vespre, el ball. Abans, a la tarda les noies feien uns rams o figuretes que es posaven en una panera i que sortien en el ball número 5 (el ball del ram) i, posteriorment es venien. Un altre ball important era el de la toia, consistent en una figura o un cistell amb coses que anava a subhasta i el que l'aconseguia ballava amb la seva parella aquest ball. El ball es feia alternativament al C/ Bonavista i al C/ Llarg. Aquests balls eren amenitzats primer pels flabiols (un flabiolàire molt conegut va ser Josep Saumell), desprès va aparèixer el manubri, tot seguit la gramola, desprès el piano i, les últims anys, acudia l'orquestra 'Els Ferraris'. Els carrers es guarnien amb garlandes fetes amb cadenes de paper de diari enganxades amb engrut. A partir de l'any 1983 a la festa sempre hi ha hagut orquestra i grups d'animació. Està documentada per memòria oral des de fa 200 anys i tan sols es van interrompre les celebracions nocturnes un any per la Guerra Civil. Aquestes festes s'iniciaven amb el Barri Vell, i seguien amb la de l'Altra Banda i barris restants.</p> | 41.4536600,1.7017100 | 391563 | 4589933 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62743-foto-08232-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62743-foto-08232-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62743-foto-08232-20-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 98|94 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 62746 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-12 | <p>HISTÒRIA (1995). Història gràfica de St. Pere. Programa de Festa Major de 1995. TORRENTS, Josep (1996) Sant Pere de Riudebitlles. Textos mecanografiats pertanyents al dossier de projectes V .</p> | XIX | <p>Edifici de planta rectangular. La façana principal dóna a la plaça de les Eres, les restants al carrer del Trull, al carrer de l'Hospital i a un pati. Això fa que l'edifici sigui gairebé exempt, tenint l'únic contacte amb una casa de la plaça. La coberta és a dues aigües rematada per un campanile de ferro forjat. La planta baixa està dividida entre l'antic consultori, ara amb usos esporàdics de sala d'exposicions i un magatzem. La característica d'aquest espai són els arcs de totxo que suporten l'edificació. Altres espais de l'edifici propers a aquest són el vestíbul amb la escala que accedeix als diversos nivells i uns lavabos. A l'entresol trobem diverses dependències municipals com els despatxos dels tècnics, del vigilant, i de l'assistent social. A més tot un seguit de sales de reunions, una d'elles ocupada per el club de Rol i un petit lavabo. Totes les dependències reben llum i ventilació natural. Al pis principal trobem les estances ocupades per l'Alcalde, la sala de plens, el despatx del Secretari, un petit lavabo, l'oficina d'atenció al públic i l'arxiu amb un volum important de documentació que s'inicia a la segona meitat del segle XIX. Les golfes serveixen tan sols com a magatzem per a diverses publicacions, i és on està situat el rellotge, que presideix la façana, datable cap el 1914 encara que ja n'hi havia un el 1870. També és aquí per on s'accedeix al campanar. La façana principal està orientada a migdia on destaquen els tres grans balcons del pis principal, on s'hissen les banderes i l'entrada, flanquejada per les finestres de l'entresol. L'edifici està coronat per una cornisa ondulada que engloba el rellotge i fa de base al campanar. Les dependències disposen de calefacció, i la seva mala distribució fa que l'activitat es concentri en un espai clarament insuficient mentre que el restant quedi poc utilitzat. A la part de llevant es troba un petit pati al qual s'accedeix des del carrer de l'Hospital. Queda entremig de l'Ajuntament i l'antic Hospital i actualment és un magatzem per a alguns vehicles municipals. (TORRENTS, 1996)</p> | 08232-23 | Plaça de les Eres, 1 | <p>L'edifici que hostatja l'Ajuntament va ser construït a mitjans dels segle passat. En un document conservat al arxiu municipal i datat al 1853(?), es fa referència a una provisió de fons, 1000 pessetes, per continuar les obres. Sembla que l'execució de l'obra va ser molt lenta. El precedent històricament anterior va ser l'antiga Universitat que es trobava a Cal Rafeques, a la plaça de l'Església, segons documentació del segle XVII. El 30 de setembre del 1868 els revolucionaris van incendiar l'edifici a la vegada que van fer aparèixer un pasquí que literalment va dir: 'Viva prim: viva la Libertad: abajo el huerto rectoral y hágase una plaza nacional. Unos ciudadanos'. L'edifici va ser reformat l'any 1915 (HISTÒRIA, 1995).</p> | 41.4535967,1.7017710 | 391568 | 4589926 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62746-23.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62746-230.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 62748 | Carrer Sant Quintí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-quinti | <p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. CANALS, A. (1885) 'Records de la meva vida'. Manuscrit. HISTÒRIA (1995). Història gràfica de St. Pere. Programa de Festa Major de 1995.</p> | XIX-XX | <p>Es tracta de la fossilització de l'antic camí a Sant Quintí de Mediona des de la sortida de la Vila, que es trobava a la plaça de les Eres. El conjunt inventariat compren els edificis numerats del 13 al 31 i dels 10 al 12 i del 16 al 18. Es tracta d'un grup de construccions que representa bé les tipologies edilícies del segle XIX i principis del segle XX, fetes per a ser ocupades per gent menestral i treballadors, així, com les noves classes emergents del poble. Dins del conjunt urbà, aquest és un sector que durant les Guerres Carlines constituïa el punt de defensa de la Vila, tal com demostra l'existència del fortí de l'època, integrat a les edificacions de Cal Soler i que servia per a protegir tota aquesta zona, lloc probable d'arribada de partides carlines.</p> | 08232-25 | Entre la Plaça de les Eres i la sortida del poble | <p>En la casa pairal del Joan Boter, al número 11, vivia des de la primera dècada dels anys 20 del segle XX Cristòfor Vives, més conegut pel 'Pito Nen' (pel seu fill, el Josep). Aquest feia feines de ferrer, així treballava les peces de ferro pel carreter Josep Vila, i sobretot es dedicava a anar per les fàbriques a arreglar la maquinària espatllada. Avui es el taller d'un mecànic. Al número 16 hi vivia en Miquel Camil (aquesta casa encara conserva a la seva façana una rajola, col·locada modernament en record del seu propietari), mestre de cases de la segona meitat del s. XIX (AAVV, 1991). Una altra casa destacada és cal Mestre Miquel, datable del 1884. Al capdamunt d'aquest carrer, just on arriba a la Carretera i baixa el camí cap a la fàbrica del Valls, hi tenia la seva bòbila. Actualment no en queden restes. Aquest forn era força senzill. En ell cremaven els fogots de llenya de pi. S'hi feien teules, rajoles i totxos. Es treballava a preu fet. Era molt conegut un operari que hi feinejava, 'El Rajoler', qui vivia a l'actual magatzem de cal Juli, al carrer dels Quadres, amb fama de ser molt bon rajoler. En la desembocadura d'aquest carrer en la plaça de les Eres, i al costat de la casa de la Sra. Montal, existia una masia, la dels capellans, fins que va ser enderrocada per a construir una casa cap als anys cinquanta (HISTÒRIA, 1995). En època franquista es va dir carrer de José Antonio.</p> | 41.4533300,1.7007000 | 391478 | 4589898 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62748-25.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62748-250.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62748-251.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 62750 | Sant Jeroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jeroni-1 | <p>A.A.V.V: (1989) Sant Pere de Riudebitlles - segle XVIII. Programa de Festa Major de 1989. Sant Pere de Riudebitlles. CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 18. Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. DOCUMENTS (s.d.) Documents relatius a la capella de Sant Domingo, ss. XVIII-XIX EXCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs. INVENTARI..(1986) 'L'Alt Penedès' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 148-153, Barcelona, Generalitat de Catalunya.</p> | XVI | Hi ha hagut una restauració en aquests darrers anys | <p>Ermita construïda dalt del turó de Lloranàs. Presenta una nau i absis poligonal amb una capella lateral adossada a la banda lateral esquerra i coberta a dues vessants. L'absis presenta una coberta amb volta apuntada amb sis nervadures. La coberta de la nau és fa per tres trams de volta escarsera de creuer amb nervadures en diagonal fins la clau de volta. La façana, d'estructura molt senzilla, presenta el portal frontal de llinda recta, amb un escut amb els atributs de Sant Pere (mitra i claus) i la data de 1762 sobre la porta, a més d'un petit òcul i coronament per una creu de pedra.</p> | 08232-27 | Costa de Sant Jeroni | <p>La veu popular diu que la van edificar per recordar un vot del poble al darrer dissabte d'octubre, després de la pesta del segle XVII. La capella és antiga, només cal fixar-se en l'absis amb coberta apuntada. L'any 1575 es va establir un censal a favor de la dita ermita, però es l'any 1762 (data que figura al portal) quan aquesta construcció religiosa pren la seva forma actual, justament en el moment en que la població de Sant Pere viu un moment de benestar econòmic que permet iniciar les obres de reforma d'aquesta capella. El prior de Sant Pere, Plàcid Nadal, indica que la va beneir l'any 1770, però que no hi havia ni ara ni calze, els quals objectes litúrgics els va fer portar dit prior a Sant Jeroni, des de l'ermita de Sant Domingo, propietat dels marquesos de Llió. A primers de setembre del 1772 veient que l'Ajuntament s'havia apoderat de les claus de Sant Jeroni, el prior Nadal va endur-se l'ara, aprofitant que la porta estava oberta per fer obres, encara que no va poder fer el mateix amb el calze, demanant per escrit a la Marquesa de Llió que reclami el calze que era de la seva propietat DOCUMENTS (s.d.). Durant tot el segle XVIII, un pagès de Sant Pere era, a més, ermità de Sant Jeroni. Al seu costat es va desplaçar el cementiri el 1864. Per la festa era costum, documentada al segle XIX, fer garlandes als forns del poble. Del segle XVIII, concretament del 1757 és un reliquiari de Sant Paulí i Sant Pere, amb un húmer, provinent de Sant Jeroni, que es conserva al tresor parroquial.</p> | 41.4494800,1.6949100 | 390988 | 4589477 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62750-27.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62750-270.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62750-271.jpg | Legal | Renaixement|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 95|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 62752 | Cal Manyoses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manyoses | <p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 23. Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. HISTÒRIA (1995). Història gràfica de St. Pere. Programa de Festa Major de 1995.</p> | XIX | <p>Casa pairal amb un important trull d'oli. En origen l'entrada de la casa es feia pel C/ de Sant Sadurní, mentre que actualment l'entrada principal és per la carretera. Exteriorment, l'element més destacat consisteix en una balustrada, segurament afegida a la construcció original. La tipologia de l'habitatge segueix la de les cases per a menestrals i mitjans propietaris del segle XIX. Són d'interès les màquines de fabricació d'oli de començament del segle XX. Va ser el nucli al costat del qual es va construir el carrer de Sant Sadurní. (HISTÒRIA, 1995). A l'interior la casa no presenta cap element estructural ni decoratiu destacat.</p> | 08232-29 | C. Sant Sadurní, 23 | <p>Es guarda a la casa un plànol, sense data, que fa referència a la propietat dels terrenys de la casa amb llegenda. Es podria datar en el segle XIX. També es conserva un contracte de rabassa morta per Pere Rovira a favor de Ramon Mañosas de 20 de gener de 1829. El paper té filigrana de Romeu, de Terrassola. L'any 1872 es va dividir el poble en tres districtes amb els seus corresponents alcaldes de barri, el tercer districte, era el Torrent Cuitó-Rabassada, essent alcalde el Sr. Vicenç Mañosas. El trull d'oli va deixar de funcionar el 1998.</p> | 41.4497000,1.7056300 | 391884 | 4589488 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62752-29.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62752-290.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62752-foto-08232-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62752-foto-08232-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 62757 | Ca l'Olivella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lolivella | <p>AAVV (1992) 'Sant Pere de Riudebitlles 1900-1940: vida cultural i associativa' Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. MORGADES, J.B.; LLORET, A.M. (1998). La guerra del francès (1808-1814). Programa de Festa Major de 1998. Sant Pere de Riudebitlles.</p> | XVI-XIX | <p>Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos. La façana principal dóna al carrer Major, on s'aprecien restes d'una porta amb arc de mig punt de pedra, a la dreta de l'entrada actual (amb arc escarser). A l'esquerra hi ha restes més escasses d'un altre arc de porta o finestra. A la primera planta les obertures són rectangulars i donen a dos balcons. La segona planta presenta nombroses finestretes amb arc. Al pati posterior existeixen columnes salomòniques a la galeria de l'assecador al primer pis, que ofereixen a la casa una personalitat pròpia . Cal tenir present que en aquest punt es veuen com s'integren diferents fases constructives. Al pis baix, destaca un celler, encara utilitzat al 1919, al costat de la entrada a un nivell inferior del paviment actual, de rajoles d'argila amb la decoració de quatre dits corbats. Al buit de la escala principal de la casa, penja una pintura de època historicista pintada per Inés Llobet Matoses. De finals del segle XIX. Al primer pis, a la zona d'alcoves, es conserva un oratori del segle XIX dedicat a la verge de Montserrat amb una pintura mural que ocupa totalment la paret. A la escala hi ha una pintura gegantina feta per Inés Llobet a finals de segle XIX. El mobiliari és, en la seva majoria, del XIX. A destacar una arca de núvia i com a curiositat, un gravat commemoratiu de la batalla de Castillejos al 1860, dedicat pel general Prim a Juan Romany y Masana. Te hort a l'altre banda del carrer Montseny, a la tàpia del qual hi ha troneres del segle XIX, a l'igual que a la façana posterior de la casa.</p> | 08232-34 | C/ Major, 4 | <p>A la guerra del francès (1808-1814), en Pere Olivella i Miquel, estudiant de sagrada teologia y avantpassat d'aquesta casa, va ser elegit tercer i darrer comandant dels sometents, estant al càrrec d'un canó d'artillers i uns 400 homes de sometent des de juny de 1808 fins el juliol del mateix any, en que D. Casiano de Arsú, comandant del campament, ordenà la retirada del canó i de tots els sometents que encara hi havia a casa Julià de Vallirana perquè es presentessin a la Creu d'Ordal per deixar-hi el canó, donant ordres de que el comandant Olivella i la resta de sometents se'n tornessin a casa (MORGADES, 1998). Al llarg de segles, els hereus de la casa rebien els noms successius de Pere i Domingo.</p> | 41.4534800,1.7022000 | 391603 | 4589912 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62757-34.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62757-340.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62757-341.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 96|98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 62758 | La Casa Gran / Casa Josep Arnan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-gran-casa-josep-arnan | <p>INVENTARI..(1986) 'L'Alt Penedès' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 148-153, Barcelona, Generalitat de Catalunya. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs.</p> | XVI-XX | Han desaparegut guixeries i elements arquitectònics originals | <p>Edifici entre mitgeres, compost de planta baixa, pis i golfes. Presenta dues façanes. A la davantera, que dóna al carrer Major, hi ha un portal adovellat d'arc de mig punt fet en pedra gres i una porta gran rectangular per donar cabuda a un comerç. A la primera planta hi ha dos balcons ampitadors i una petita obertura quadrangular. També hi ha una inscripció feta en marbre blanc on es llegeix 'CASA NATALICIA DEL ILUSTRE PROCER / D. JOSE ARNAN VALLES / NATUS 1849 - OBIIT 1919 / LEGO TODOS SUS BIENES PARA / BENEFICENCIA CASA GRAN / LAS AUTORIDADES Y TODO EL PUEBLO / AGRADECIDOS QUIEREN PERPETUAR SU MEMORIA / AGOSTO 1946' ( Cal indicar que també hi ha un retrat pintat del Sr. Arnan a l'Ajuntament, amb una dedicatòria semblant). Les golfes presenten quatre petites obertures quadrangulars repartides regularment per la façana. La façana acaba amb un ràfec de bona volada. A la façana posterior, la qual dóna al c/ Montseny, destaquen quatre finestres rectangulars emmarcades amb motllures de pedra, ampit i trencaaigües. Sobre la central hi ha un petit rellotge de sol de pedra. A l'interior es conserven alguns elements arquitectònics interessants com diverses portes, la primera és de pedra amb motllures i rematada per un arc escarser i coronament de les motllures imitant un arc conopial. La segona, més interessant, és feta de guixeria fent motllures. Presenta la llinda adovellada amb els angles arrodonits i les guixeries coronen el centre de la porta imitant un arc conopial, sobre una creu de Sant Andreu. Les motllures de guixeria imiten columnes amb falses bases i capitells en forma de cara fantàstica, molt del gust renaixentista. També hi ha elements decoratius com una llaceria calada en forma de roseta inscrita en un cercle amb fulles de roure que té la funcionalitat de respirall.</p> | 08232-35 | Carrer Major, 18 | <p>Els elements arquitectònics de l'edifici permeten datar-lo en un moment gòtic tardà, però molt influït per corrents cultes. En aquest edifici va néixer Josep Arnan i Vallès (1849-1919), el qual, a la seva mort va llegar tots els seus bens a la beneficència</p> | 41.4534600,1.7026600 | 391642 | 4589910 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62758-35.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62758-350.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62758-351.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 94|95|98|93 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 62760 | Torrent de Barquies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-barquies | <p>GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. MORGADES, J.B. i altres (1995) 'Document de donació del terme de Sant Pere (s. XI), Sant Pere de Riudebitlles</p> | S'hi han abocat deixalles | <p>El torrent de Barquíes és un afluent del riu de Bitlles (o riera de Mediona) al qual s'uneix per la riba esquerra a la partió dels termes de Sant Quintí de Mediona i Sant Pere de Riudebitlles. No travessa el terme municipal de Sant Pere, sinó que sempre fa de partió amb el de Sant Quintí. Circula en sentit NO-SE, tot excavant argiles i margues quaternàries i terciàries. No té afluents per cap de les dues bandes i, de fet, tampoc porta cabal d'aigua excepte en moments de pluja. El torrent és travessat per la nova variant de Capellades a Sant Pere de Riudebitlles -C-15 -, el rec de l'Horta Sobirana i el rec del Valls. Presenta un curs molt encaixat dins les argiles quaternàries de les terrasses del riu de Bitlles, creant uns penya-segats de gran verticalitat, tot creant al seu fons un espai ombrívol on es desenvolupa una densa vegetació amb plàtans, salzes, àlbers, oms, nogueres i pollancres, així com canyes, gorgs i una gran varietat de matolls i arbusts. Es tracta, per tant, d'una vegetació de ribera, densa i ben estratificada.</p> | 08232-37 | Entre el seu naixement i el riu de Bitlles | <p>El nom del torrent apareix en els límits del terme donat a l'abadia de Sant Martí de l'illa Gallinara, d'inicis del segle XI, com a 'torrent de Barraquies' (MORGADES i altres, 1995)</p> | 41.4571100,1.6925600 | 390804 | 4590328 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62760-370.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 2153 | 5.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 62762 | El Molinet / Molí de Moray | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molinet-moli-de-moray | <p>CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 18. Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. MADURELL I MARIMON, J. M. (1972) El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. 2 vols. Barcelona. Fundació Salvador Vives Casajuana.</p> | XVIII | En estat ruïnós. | <p>D'aquest edifici sembla que en resta una paret llarga que avança cap al carrer amb una cantonada , al costat del molí de cal Ton del Pere, on s'aprecia una porta tapiada de carreus de turó, i just a la zona de contacte amb aquell molí es pot veure a nivell de terra un arc de pedra cegat que podria correspondre a una sortida d'aigua del rec o d'alguna derivació d'aquest.</p> | 08232-39 | C/ de Baix, 56 | <p>No sabem la data de la seva posada en funcionament. A mitjan segle XVIII ja existia doncs es menciona en un contracte datat el 21 de juliol de 1753 el Marquès de Llió, concertava amb Josep Modolell, mestre de cases de Capellades i amb Antoni Tarafa, vidrier de Vallbona, l'arrendament de 'totam illam chartariam moletrinam' que posseïa el marquès a Sant Pere. Entre les clàusules s'indica que el dit marquès tenia l'obligació de mantenir el rec des dels molins del Rovira fins el Molí d'en Moray (MADURELL I MARIMON, 1972, II: 841) . A finals de 1760, Josep Moray, paperer de Sant Pere, es nomenat expert en la venda a l'encant dels molins d'Antoni-Joan Rovira (MADURELL I MARIMON, 1972, II: 844). Havia de ser un molí de petites dimensions, d'aquí el seu nom: el Molinet.</p> | 41.4540800,1.7040800 | 391761 | 4589977 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62762-390.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62762-391.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 62768 | Casa Montal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-montal | <p>INVENTARI..(1986) 'L'Alt Penedès' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 148-153, Barcelona, Generalitat de Catalunya. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs.</p> | XX | La planta baixa ha estat alterada per les instal·lacions d'una fleca | <p>Casa de planta baixa i pis amb pati posterior, fent cantonada. La façana conserva una bonica balconada amb dos finestrals amb marcs de formes corbes i decoració floral i un interessant coronament ondulat amb remat floral. Els extrems presenten cràters florals. El lateral dret de la casa conserva també els finestrals amb marcs corbes i decoració floral.</p> | 08232-45 | Pça. de les Eres, 3 | 41.4535900,1.7015300 | 391548 | 4589925 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62768-45.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62768-450.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62768-451.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 62773 | Parc del Pont Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-pont-nou | <p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. BARALLAT, Heribert (1884) 'Excursió a Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona y Mediona' Memòrias de la Associació d'Excursions Científicas, Vol. VIII, p. 511-537, Barcelona. EXCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs.</p> | Caldria eliminar el camp de tir, per la contaminació de discs de plàstic que genera . | <p>Comença abans d'arribar al Pont Nou, amb una zona d'aparcament i una font. Immediatament passat el pont es troba una àmplia zona lúdica equipada amb barbacoes. Torrent endins, arran del camí, la vegetació es va fent molt més espessa, amb exemplars magnífics d'àlbers blancs, roures, pins i alzines. En aquesta zona cal incloure els dos torrents que ajunten les aigües una mica abans d'arribar al Pont Nou, el d'en Guilló i el de Maria d'Angüeso. Pel fons del torrent circula un petit fil d'aigua, que a la primavera és més abundant.</p> | 08232-50 | Al torrent d'en Guilló | <p>Històricament, s'hi celebrava un aplec la nit de Sant Joan. S'hi portava a terme una pràctica curativa que consistia en fer passar els infants malalts d'hèrnia 'els nens trencats' mentre tocaven les dotze campanades de la nit, entre una branca esberlada d'un roure, seguint un ritual establert i que finalitzava penjant les robes que duia l'infant a les branques del roure guaridor. El ritus acostumat es feia a partir de dos homes, que devien dir-se Joan i Pere, així, la fórmula oral era la següent: 'Té Pere, té Joan' a la vegada que ambdós es passaven el nen entre la branca. Aquests vestits s'anaven descolorint la resta de l'any (costum documentada el 1884). L'Ajuntament hi ha anat adquirint terrenys en els anys 1981, 1985, 1986, 1991 i 1996. L'any 1981 es va construir una font. El mateix any es va fer una sol·licitud a la Diputació de Barcelona del proveïment de plantes provinents dels vivers del seu Servei Forestal. També el 1981 es va fer la primera redacció del projecte, finalitzat el 1983, amb un pressupost total de 9.857.039 PTA, per part de Romà Garrido i Rahola, enginyer tècnic agrícola. El 1985 es va fer la zona de sardanes i esbarjo i el 1986, la d'arbres fruiters. El 1986 es va redactar el projecte d'enllumenat del Pont Nou.</p> | 41.4493000,1.6917400 | 390723 | 4589462 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62773-500.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62773-501.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 2153 | 5.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 62778 | Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-josep | <p>Informació oral Mn. Lluís Bonet</p> | XVIII | Es troba dins una capella protegida amb vidre blindat transparent. | <p>Escultura barroca de fusta policromada que representa Sant Josep amb el Nen, situada dins una capelleta dedicada a aquest sant, que es troba al costat dret de l'església, segons s'entra, als peus de la nau. La figura del Sant es troba sobre una peanya de fusta vuitavada i policromada, amb motllures. El cos presenta una actitud dinàmica, amb la cama dreta en moviment, lleugerament girada i arronsada, i el braç del mateix costat, sortint perpendicularment del cos. A aquest moviment li fa contrapès la figura del nen Jesús, que es troba aguantat amb la mà esquerra i el qual, està, igualment, en actitud dinàmica i lleugerament inclinada cap a l'exterior. El joc de drapejats del vestit de Sant Josep és important al braç esquerre, ja que permet que li caiguin elegantment sobre el genoll.</p> | 08232-55 | Església parroquial | 41.4539000,1.7031400 | 391683 | 4589958 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62778-foto-08232-55-1.jpg | Física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 96 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 62787 | Fita dels Tres Termes i altres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-dels-tres-termes-i-altres | <p>EXCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs. MORGADES, J.B. i altres (1995) 'Document de donació del terme de Sant Pere (s. XI), Sant Pere de Riudebitlles RODALIA (1679) 'Rodalia del terme de Mediona i St. Quinti', Document del 12 de juny, Arxiu de Sant Quintí Informació oral de Àngels Torrents (març 1999), J.B. Morgades (maig, juny, 1999), Xavier Argemí (maig 1999)</p> | XIX | pateix problemes d'estar a la intempèrie | <p>Bloc de pedra calcària conegut com la fita dels Tres Termes. Està situada a la intersecció del termes municipals de Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona i Mediona. Té secció triangular i en cada una de les cares encara es llegeixen les inicials dels municipis: 'M', 'SQ' i 'SP' (la S de Sant Pere retrograda). La fita es troba gairebé enterrada per la vegetació i al costat d'un esvoranc. En realitat, tots els límits del terme estaven amollonats conservant-se, encara, algunes d'aquestes amb Sant Quintí de Mediona. Molt ben conservada és la localitzada al coll Guia. Té secció pentagonal i està feta en pedra de gres. En una de les cares apareixen les lletres 'SP' i en una altra 'E y J / M o H / M / 1859 / SQ', en cinc línies. També existeixen fites a la Muntanyeta, entre Sant Pere i Sant Quintí. Una d'elles es troba tombada al terra, just sobre el riu de Bitlles, però a la muntanya n'hi ha una altra encara en posició.</p> | 08232-64 | En el límit entre Sant Pere de Riudebitlles, Mediona i Sant Quintí de Mediona | <p>Les fites, encara que plantades a mitjans del segle XIX, indiquen la situació del antics límits del Priorat de Sant Pere, ja esmentats en la donació a l'abadia de Sant Martí de l'illa Gallinara l'any 1012. En el document de donació s'esmenta la font i la coma d''Arquinall', clar precedent de la font, la casa i torrent del Comarquinal, on es troba la fita dels tres termes. També en aquell document es parla del coll Guia, topònim conservat i on, també, trobem una fita. L'altre lloc amb fites és la Muntanyeta. Aquest lloc també és un topònim citat l'any 1012 encara que amb el nom del 'Castellar', identificat per Morgades i altres (1995) amb la Muntanyeta. Aquesta atribució es veu ratificada per l'acta de límits de termes de Sant Quintí del 12 de juny de l'any 1679 on se l'anomena 'pujol del Castellar'. Per tant, es pot comprovar com els límits del terme de Sant Pere, com a mínim en els seus extrems nord i oest, han restat sense alteració des dels inicis del segle XI.</p> | 41.4740800,1.7007700 | 391518 | 4592201 | 1859 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62787-foto-08232-64-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 62790 | Camí de la Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-masia | <p>FREIXAS MASSANA, Antoni (1994) 'El poblament antic de Sant Pere de Riudebitlles', Programa de Festa Major 1994. Informació oral, Antoni Freixas (abril- maig 1999).</p> | Zona de pas | <p>En el camí que puja cap a la Masia pel costat dret del torrent d'aquest nom, a les planes que es recullen a mitja alçada es troben bocins de ceràmica del neolític antic i làmines de sílex, datables en aquell moment</p> | 08232-67 | Al nord del nucli urbà, prop de la capçalera del torrent de la Masia | <p>Descobert l'any 1980 en prospeccions d'Antoni Freixas del grup Arrels de Sant Pere de Riudebitlles.</p> | 41.4574300,1.6959700 | 391090 | 4590359 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62790-67.jpg | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 78 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 62791 | Corral del Gili | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-del-gili | <p>FREIXAS MASSANA, Antoni (1994) 'El poblament antic de Sant Pere de Riudebitlles', Programa de Festa Major 1994. Informació oral, Antoni Freixas (abril- maig 1999).</p> | S'hi ha fet la variant de la carretera a Capellades per sobre. | <p>Es tracta d'un pendent relativament fort de la muntanya de Turró, però en la vessant sobre les planes de la Masia. S'han trobat restes datables en el Neolític, especialment un fragment de braçalet fet de Pectunculus.</p> | 08232-68 | Vessant de muntanya, al lloc on s'ha obert una trinxera per la nova variant vora la font de Turró | <p>Descobert l'any 1980 en prospeccions d'Antoni Freixas del grup Arrels de Sant Pere de Riudebitlles.</p> | 41.4621800,1.6926600 | 390821 | 4590890 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62791-68.jpg | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 78 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 62793 | Fàbrica de telers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-telers | <p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles.</p> | XIX | Molt reformada | <p>Es tracta d'un edifici en forma de nau amb coberta a dues aigües amb encavallades. A la façana hi ha inscrita la data de 1864, en la què deuria ser la porta principal i que actualment és una finestra. La façana es composa de planta baixa amb tres obertures (a la central hi ha la data) emmarcades de pedra i coberta amb arc escarser. Té una primera planta amb tres finestres quadrangulars allargades en sentit vertical i està coronat per tres finestres en forma d'ull de bou, seguint la línia de coberta de l'edifici.</p> | 08232-70 | Carrer Nou, 62 | <p>Després de Cal Teixidor, en ordre d'antiguitat, es tracta de la segona indústria de teixits coneguda en Sant Pere. Se sap que els amos procedien de Sabadell, ja que era la part urbana de la fàbrica del Valls. Només hi treballaven dones, excepte l'encarregat que vivia en un pis al costat mateix de la fàbrica. Es feien servir dos tipus de material, l'un de cotó i l'altre de més fi, que arribaven de Sabadell en troques ja tenyides. Un cop descarregada la matèria primera, s'havien de fer les bitlles per nodrir les llançadores. Al teler, les dones s'hi col·locaven assegudes al davant i amb la força de peus i de mans el feien funcionar. Es tractava d'un treball completament manual. Fins l'arribada de l'electricitat al poble, cap a l'any 1916, moltes de les feines que s'havien de fer a mà no es van mecanitzar. A la fàbrica s'hi feien dues menes de productes: els anomenats cobriespatlles (mocador o xal gruixut per abrigar-se l'esquena les dones) i les mantellines (peça d'abric en forma de capeta acabada en rom que cobreix des del coll fins a la cintura de les dones). Els cobriespatlles es teixien amb cotó i, de vegades, amb filoja, un material més fi. Eren de forma quadrada i grans com a mantons. Donat que anaven destinats a les dones grans, eren de colors foscos, negres i de tons cendrosos. Aquests cobriespatlles s'elaboraven de forma que entre peça i peça quedés un tros sense teixir, el qual servia després per fer de serrell. Tot el teixit es disposava en grans rotlles i es repartia per les cases. Les dones l'anaven a buscar a coll a 'la fàbrica de teler' i, així mateix, el tornaven un cop manipulat. Aquesta feina que es repartia a les cases era d'acabat: les dones havien de tallar pel tros sense teixir i fer el serrell amb les mans mullades d'aigua i cendra. D'aquesta forma, els fils sense teixir tallats s'enganxaven els uns amb els altres i feien serrell. Era una feina que es pagava a tant la peça. La fàbrica va tancar cap als anys '30. L'amo va morir pels volts d'aquesta dècada i els productes que s'hi feien ja no tenien sortida (AAVV, 1991). A finals dels anys '40 s'instal·laran els formàires que ja tenien la fàbrica al mateix carrer, i des d'aquell moment es dirà Cal Formaire, o ca l'Enric Alegre, fins que va ser embargada pels bancs quan Enric Alegre, S.L. va fer fallida.</p> | 41.4517900,1.7018500 | 391571 | 4589725 | 1864 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62793-70.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62793-700.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62793-701.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 62795 | Pont de la Boja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-boja | <p>CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 18. Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. TORRENTS, Josep (1996) Sant Pere de Riudebitlles. Textos mecanografiats pertanyents al dossier de projectes V .</p> | XIX | Molt emmascarat per la vegetació i la nova construcció | <p>Pont que salva el torrent del mateix nom (part inferior del Torrent de Turró). L'obra pública està sustentada amb un arc de mig punt de totxo vist. Sobre d'ell hi ha un pis per a circulació fet amb biguetes de formigó</p> | 08232-72 | Camí que porta del barri de l'Altra Banda a Terrassola | <p>La tradició oral assegura que el nom de 'la Boja' prové del fet de que una dona es va suïcidar en aquest mateix lloc.</p> | 41.4548300,1.7076200 | 392058 | 4590056 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62795-720.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62795-721.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 98 | 49 | 1.5 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 62798 | Barraca de cal Carbona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-carbona | <p>ARGEMÍ, X.; SADURNÍ, M.T.; SERRA, J. (1999) 'Sant Quintí de Mediona. Evolució socio-econòmica i cultural d'una vila de l'Alt Penedès', Ajuntament de Sant Quintí de Mediona. Informació oral Pere Marra (juny 1999).</p> | XIX-XX | Enderrocada | <p>Barraca en estat ruïnós. Originalment, era circular de pedra seca amb cúpula cònica construïda per aproximació i superposició de filades de pedres planes culminada en una coberta de terra. Les obertures a l'exterior consisteixen en la porta d'entrada i un forat circular al centre de la cúpula, per a fer de xemeneia, que es cobreix amb una pedra plana que es coneix com 'el barret'. L'entrada era una obertura de petites dimensiones, està coberta per una pedra ampla i plana que fa de llinda. La seva orientació és al sud-est, presentava un muret o paravents que la protegia del vent del nord.</p> | 08232-75 | Pla del Corral Nou | <p>Avui no es fa aquest tipus de construcció, perduda ja pràcticament la seva utilitat inicial. Per a la seva erecció, com també va ocórrer de vegades amb la dels marges de les parcel·les, era freqüent la intervenció d'artesans especialitzats, el quals trigaven una mitja d'una jornada sencera, dos homes, per a fer-ne una de petita, i fins a una setmana entre quatre operaris, per a fer-ne una de més gran.</p> | 41.4663900,1.6980500 | 391278 | 4591351 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62798-20191106140147.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 119 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 62799 | Barraca del Ton Silvestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-ton-silvestre | <p>ARGEMÍ, X.; SADURNÍ, M.T.; SERRA, J. (1999) 'Sant Quintí de Mediona. Evolució socio-econòmica i cultural d'una vila de l'Alt Penedès', Ajuntament de Sant Quintí de Mediona. Informació oral, Pere Marra (juny 1999).</p> | XIX-XX | <p>Barraca circular de pedra seca amb cúpula cònica construïda per aproximació i superposició de filades de pedres planes, culminada per una coberta de terra -on arrelen plantes com lliris, encara que avui han desaparegut- que li donen consistència i impermeabilitat. Les obertures a l'exterior consisteixen en la porta d'entrada i, un forat circular al centre de la cúpula, per a fer de xemeneia, cobert amb una pedra plana coneguda com 'el barret'. L'entrada, que presenta una obertura de petites dimensiones, és coberta per una pedra ampla i plana que fa de llinda. Es troba a mig vessant i l'accés està orientat en sentit del pendent.</p> | 08232-76 | Al pla del Corral Nou, prop del Mas d'Isart | <p>Avui no es fa aquest tipus de construcció, perduda ja pràcticament la seva utilitat inicial. Per a la seva erecció, com també va ocórrer a vegades amb la dels marges de les parcel·les, era freqüent la intervenció d'artesans especialitzats, el quals trigaven una mitja d'una jornada sencera, dos homes, per a fer-ne una de petita, i fins a una setmana entre quatre operaris, per a fer-ne una de més gran.</p> | 41.4643900,1.7094400 | 392226 | 4591115 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62799-75.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62799-750.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 62800 | Les Planes / Les Planes Velles / Can Festís / Mas Lotats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-planes-les-planes-velles-can-festis-mas-lotats | <p>ARGEMÍ, X.; SADURNÍ, M.T.; SERRA, J. (1999) 'Sant Quintí de Mediona. Evolució socio-econòmica i cultural d'una vila de l'Alt Penedès', Ajuntament de Sant Quintí de Mediona. CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 18, Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. EXCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs. MADURELL I MARIMON, J. M. (1972) El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. 2 vols. Barcelona. Fundació Salvador Vives Casajuana. TORRENTS I ROSÉS (1993). Transformacions demogràfiques en un municipi industrial català: Sant Pere de Riudebitlles, 1608-1935. Tesi Doctoral. Departament d'Història Contemporània. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona. TORRENTS, A. (en premsa) 'La lluita per l'aigua: pagesos i paperers en el segle XVIII' Homenatge a Jordi Nadal. Informacions dels registres parroquials proporcionada per Angels Torrents. Informació oral Stefan Lismond (abril 1999), Engràcia Montal, (juny 1999).</p> | XV-XX | <p>Masia formada per un conjunt d'edificacions de diversa època i factura. El cos principal de l'edifici, de planta baixa i dos pisos, és cobert a doble vessant i té teules pintades amb dents de llop als ràfecs. Aquesta construcció es composa d'un cos central més antic (amb una rafa o contrafort) al que se li adossa, pel costat S, un altre cos que segueix la mateixa forma i estructura. Al nord d'aquests dos cossos se'ls uneix un tercer, de dues plantes, que sobresurt en direcció est, formant una llotja o galeria a la primera planta, amb quatre arcs de mig punt orientats a sud i est, datat per una inscripció a la façana l'any 1930. Per tant, l'edifici principal presenta forma d'L. Te dos rellotges de sol, un dels quals, el de la façana principal, (orientada a l'Est) a més de l'hora, marca els mesos de l'any. El segon rellotge, situat a migdia, es troba en molt mal estat. La façana principal disposa de tres portes, la principal coberta amb arc de pedra de turó. Les finestres de la primera planta tenen la llinda i el llindar de pedra motllurada. La planta baixa està molt reformada, accedint-se al primer pis per una escala que acaba en una porta estreta, avui tapiada, rematada per un arc conopial. A la dreta d'aquesta porta s'arriba a una sala noble que presenta un fris motllurat corregut, decorat a les cantonades per caps masculins en relleu i als costats llargs per dos caps d'angelets equidistants, tot en guix i pintat de blanc i de factura molt desigual. A la resta de parets, que han perdut la seva policromia original, es poden veure grafits pertanyents a diverses èpoques d'ocupació. En aquesta sala i a la del costat, existeixen sengles portes de fusta de caràcter singular, decorades amb gúbies formant línies d'escates als muntants i, en els travessers centrals, oferint als travessers centrals llegendes al·lusives a Joan Almirall, i els fusters Josep Almirall i Pere Rovira. Per la decoració, aquestes manufactures podrien datar a principis del segle XVIII. La casa va ser fortificada, per la part posterior, amb troneres molt estretes i allargades, segurament durant el segle XIX, molt probablement a causa de les guerres carlines, les quals van ser força cruentes en aquestes contrades. També al cos principal hi ha troneres en biaix, de la mateixa època. Al nord de les edificacions principals hi ha un altre edifici rectangular allargat en sentit est-oest. Pels encontorns es troben diferents elements d'un antic trull d'oli.</p> | 08232-77 | Final del camí de les Planes | <p>Datat el 24 d'octubre de l'any 1487, existeix un document de venda de la casa de Joana Queralt, esposa de Joan Romanyà, a Joan Miquel. En aquest document s'identifica el nom de la casa com 'mas Lotats' i la venda inclou, a més d'edificis, terres, honors, possessions, horts, camps, deveses i vinyes; el que sembla més interessant: els 'reguis, aquis' i 'aqueductibus'. En el segle XVI, en un document datat l'any 1527, l'Abad de Montserrat donà llicència a Joan Miquel per construir un o més molins fariners i paperers al pujol de Lloranàs (TORRENTS, en premsa). El 1553 era habitada per Antoni Serdà de les Planes i l'any 1675 apareix el cognom Miquel de les Planes (TORRENTS, 1993). La família Miquel ha habitat de forma ininterrompuda aquesta masia fins que la darrera hereva, Sra. Engràcia Montal i Miquel, la va vendre als actuals propietaris (informació oral d'Engràcia Montal). Una nota de despeses sense data ens parla del pagament al fuster Pere Rovira per la fabricació d'unes portes i el traginer encarregat de dur-les fins a la capella de Sant Domingo. Encara que no hi hagi data en aquest escrit, sabem de l'existència a Sant Pere d'un fuster amb el mateix nom, original de Capellades i resident al 1711 a Sant Pere que fa obres al molí draper (MADURELL, 1975, II: 824) al lloc que avui coneixem amb el topònim dels Molins de Dalt. Aquest Rovira va tenir una filla (Maria) que es va casar el 1751 amb Josep Miquel del Solà (informació Àngels Torrents). Es significatiu que un fuster amb el mateix nom faci unes portes a la masia de les Planes Velles, potser amb Joan Almirall (natural de Sant Quintí i que es va casar el 1715, segons informació d'A. Torrents). Aquesta obra pertany estilísticament a aquestes dates. Una altra dada d'interès sobre aquest lloc és, que l'any 1775, Francesc Massana junt amb Nicolau Vallès, havien adquirit un tros de terra campa de la Casa Miquel de les Planes, a la partida coneguda amb el topònim de La Noguera Vella, per a la construcció de dues fàbriques de paper i una per a fer aiguardent que sembla que mai es van construir (MADURELL, 1972, II: 872-873). Al 1783, vivia en aquest lloc, Joseph Miquel de Las Planas, segons el cadastre d'aquell any, figurant com el major contribuent del municipi. Una nota que pot ser interessant per estudis futurs es la referida a una informació oral respecte de que 'a sota la masia vivia abans el picapedrer que feia les piques dels molins paperers' (informant, Joan Baptista Morgades, maig de 1999). La casa va fer-se servir com a fortí a les guerres carlines i a la de 1936, fets comprovats amb les restes de fortificació d'època carlina i la gran quantitat de pólvora apareguda en una de les edificacions annexes. Les fites cronològiques principals que sembla que es desprenen de les tipologies arquitectòniques i decoratives serien les següents: segle XV-XVI, arc conopial,; finals XVII- inicis XVIII, sala guixeries i fusteria; s. XIX, fortificació i s. XX, llotja.</p> | 41.4576900,1.6846100 | 390141 | 4590402 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62800-772.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62800-773.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62800-774.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 93|94|96|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 62802 | Les Planes Noves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-planes-noves | <p>CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 18. Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans.</p> | XX | <p>Casa isolada de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant al cos principal. La coberta presenta teules vidrades, fetes a Barcelona, les quals baixen del carener en forma triangular al centre de cada vessant. Presenta un cos annex amb coberta plana que serveix de terrassa de l'edificació principal. La planta baixa presenta una petita marquesina sobre la porta. Les finestres de la primera planta són rectangulars allargades en sentit vertical i es troben rematades per un petit ressalt d'obra en forma de frontó. Al costat de la casa hi ha la torre metàl·lica d'un molí de vent. Al costat del camí, una mica més lluny de la casa, es veuen les restes d'un antic pou, fet de pedra, avui farcit de terra. La zona sota teulada presenta a la façana quatre rebaixos rectangulars, acabats en arc de mig punt a l'extrem superior, allargats en sentit vertical, de major longitud els centrals. Aquests rebaixos es troben flanquejats per altres dos parells als extrems del frontó que forma la coberta a doble vessant.</p> | 08232-79 | Camí de les Planes | 41.4559700,1.6846800 | 390144 | 4590211 | 1926-28 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62802-79.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62802-790.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62802-791.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 62803 | Barraques bessones | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraques-bessones | <p>ARGEMÍ, X.; SADURNÍ, M.T.; SERRA, J. (1999) 'Sant Quintí de Mediona. Evolució socio-econòmica i cultural d'una vila de l'Alt Penedès', Ajuntament de Sant Quintí de Mediona. Informació oral, Pere Marra (juny 1999).</p> | XIX-XX | La barraca que té l'entrada per l'est no té l'accés practicable degut a les bardisses | <p>Es tracta de dues barraques circulars fetes de pedra seca, ambdues amb volta cònica construïda per aproximació i superposició de filades de pedres planes, culminades per una coberta de terra. Es tracta de dues construccions independents però que es troben unides per la part posterior. L'entrada de la primera es fa pel sud, mentre que la segona presenta l'accés per l'est -encara que aquesta entrada es troba totalment plena de bardissa-, que es recolza a la barraca i a un muret o paravents que protegeix aquesta entrada de l'aire del nord.</p> | 08232-80 | Al costat del camí del Pla del Corral Nou | <p>Avui no es fa aquest tipus de construcció, perduda ja pràcticament la seva utilitat inicial. Per a la seva erecció, com també va ocórrer a vegades amb la dels marges de les parcel·les, era freqüent la intervenció d'artesans especialitzats, el quals trigaven una mitja d'una jornada sencera, dos homes, per a fer-ne una de petita, i fins a una setmana entre quatre operaris, per fer-ne una de més gran.</p> | 41.4665400,1.6994000 | 391391 | 4591366 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62803-80.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62803-800.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62803-801.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 62805 | Barraca al Coll Guia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-coll-guia | <p>ARGEMÍ, X.; SADURNÍ, M.T.; SERRA, J. (1999) 'Sant Quintí de Mediona. Evolució socio-econòmica i cultural d'una vila de l'Alt Penedès', Ajuntament de Sant Quintí de Mediona. Informació oral Àngels Torrents, (març, 1999), Pere Marra (juny 1999).</p> | XIX-XX | Els exteriors es troben força plens de brutícia | <p>Barraca circular de pedra seca amb cúpula cònica construïda per aproximació i superposició de filades de pedres planes, culminada per una coberta de terra -on arrelen plantes com lliris, encara que avui han desaparegut- que li dóna consistència i impermeabilitat. Les obertures a l'exterior consisteixen en la porta d'entrada i un forat circular al centre de la cúpula, per a fer de xemeneia, que es cobreix amb una pedra plana que es coneix com 'el barret'. L'entrada, que presenta una obertura de petites dimensions, és coberta per una pedra ampla i plana que fa de llinda i orientada al sud-est, presentant un muret o paravents que protegeix l'entrada de l'aire del nord.</p> | 08232-82 | Prop del coll Guia | <p>Avui no es fa aquest tipus de construcció, perduda ja pràcticament la seva utilitat inicial. Per a la seva erecció, com també va ocórrer a vegades amb la dels marges de les parcel·les, era freqüent la intervenció d'artesans especialitzats, els quals trigaven una mitjana d'una jornada sencera, dos homes, per a fer-ne una de petita, i fins a una setmana entre quatre operaris, per a fer-ne una de més gran.</p> | 41.4614600,1.6899700 | 390595 | 4590814 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62805-foto-08232-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62805-foto-08232-82-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 62807 | Barraca del Vermell II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-vermell-ii | <p>ARGEMÍ, X.; SADURNÍ, M.T.; SERRA, J. (1999) 'Sant Quintí de Mediona. Evolució socio-econòmica i cultural d'una vila de l'Alt Penedès', Ajuntament de Sant Quintí de Mediona. Informació oral (Pere Marra, juny 1999).</p> | XIX-XX | Presenta desperfectes | <p>Barraca circular de petites dimensions feta de pedra seca amb cúpula cònica construïda per aproximació i superposició de filades de pedres planes culminada en una coberta de terra -on arrelen plantes com lliris, encara que avui han desaparegut- que li dóna consistència i impermeabilitat. Les obertures a l'exterior consisteixen en la porta d'entrada i, un forat circular al centre de la cúpula, per a fer de xemeneia, que es cobreix amb una pedra plana que es coneguda com 'el barret'. L'entrada, petita, és coberta per una pedra ampla i plana que fa de llinda, sobre la qual hi ha una línia de falsos travessos, presentant un paravent que la protegeix dels vents. D'altra banda hi ha, a més a més, un marge darrera la barraca el qual també està construït col·locant les pedres com a falsos travessos.</p> | 08232-84 | Prop del camí que baixava del Pla del Corral Nou fins la font de Turró | <p>Avui no es fa aquest tipus de construcció, perduda ja pràcticament la seva utilitat inicial. Per a la seva erecció, com també va ocórrer de vegades amb la dels marges de les parcel·les, era freqüent la intervenció d'artesans especialitzats, el quals trigaven una mitjana d'una jornada sencera, dos homes, per a fer-ne una de petita, i fins a una setmana entre quatre operaris, per fer-ne una de més gran.</p> | 41.4655700,1.6910700 | 390694 | 4591269 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62807-84.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62807-840.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62807-841.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 62808 | Bosc de cal Forner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-cal-forner | El travessa un gasoducte | <p>Bosc de pins, força esclarissat, que ocupa el vessant nord del terme municipal, davant del Mas Isard i baixant en direcció cap al terme de Cabrera d'Igualada.</p> | 08232-85 | Camí que baixa des de Mas Isard a cal Bardera | <p>Sembla que ja existia el segle XIX.</p> | 41.4718100,1.7043000 | 391809 | 4591945 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62808-850.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 2153 | 5.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 62809 | Barraca del Martí Ribas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-marti-ribas | <p>ARGEMÍ, X.; SADURNÍ, M.T.; SERRA, J. (1999) 'Sant Quintí de Mediona. Evolució socio-econòmica i cultural d'una vila de l'Alt Penedès', Ajuntament de Sant Quintí de Mediona. Informació oral de Pere Marra, (juny 1999).</p> | XIX-XX | <p>Barraca circular de pedra seca amb cúpula cònica construïda per aproximació i superposició de filades de pedres planes culminada en una coberta de terra -on arrelen plantes com lliris, encara que avui han desaparegut- que li dóna consistència i impermeabilitat. Les obertures a l'exterior consisteixen en la porta d'entrada i, un forat circular al centre de la cúpula, per a fer de xemeneia, que es cobreix amb una pedra plana coneguda com 'el barret'. L'entrada, la qual presenta una obertura de petites dimensions, és orientada al sud-est i presenta un muret o paravents que la protegeix de l'entrada de l'aire del nord.</p> | 08232-86 | Prop del camí del Pla del Corral Nou | <p>Avui no es fa aquest tipus de construcció, perduda ja pràcticament la seva utilitat inicial. Per a la seva erecció, com també va ocórrer a vegades amb la dels marges de les parcel·les, era freqüent la intervenció d'artesans especialitzats, el quals trigaven una mitjana d'una jornada sencera, dos homes, per a fer-ne una de petita, i fins a una setmana entre quatre operaris, per a fer-ne una de més gran.</p> | 41.4659700,1.6995300 | 391401 | 4591302 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62809-86.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62809-860.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62809-861.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 62812 | Tresor parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tresor-parroquial-2 | <p>Informació oral Mn. Lluís Bonet (maig 1999).</p> | XV-XVIII | La col·lecció té una protecció mecànica, encara que seria aconsellable reforçar-la. | <p>A la sagristia, es conserva, dins d'una vitrina protegida, el tresor parroquial, compost per deu objectes metàl·lics, pertanyents a diferents èpoques i de diversa vàlua artística. Hi destaquen una creu processional, datable del 1570, feta d'or i plata, que surt a la processó del Via Crucis per Divendres Sant, i també una Vera Creu, amb peu i canya d'estil gòtic. Un altre objecte molt interessant el constitueix un calze de plata d'estil renaixentista, datat el 1511 i amb marca d'argenter: 'BA'. Del segle XVIII, concretament del 1757 és un reliquiari de Sant Paulí i Sant Pere, amb un húmer, provinent de Sant Jeroni. Hi ha altres objectes menors tals com una naveta, una arqueta, una conquilla, un encenser o un plat almoiner. De tota manera, l'objecte que deuria ser més important del tresor és la creu processional de cristall de roca, actualment dipositada al Museu Diocesà. Encara que no inclosa dins el tresor parroquial també existeix una pintura a l'oli amb el cap de la verge Dolorosa datat de l'any 1799. Al voltant del cap hi ha els forats que indiquen els llocs per on s'encaixava la corona d'espines que s'hi col·locava el Dijous Sant. Actualment es conserva al despatx de la rectoria.</p> | 08232-89 | Església parroquial | <p>En la visita pastoral del bisbe Francesc Clemente i Sapera de l'any 1414 apareix la cita 'Item visitavit vestimenta sacerdotalia: duos calices et custodiam argenteos atque crucem cristallinam, libros...'. Així mateix en la visita pastoral del bisbe Jaume Català i Albosa de l'any 1891es parla de 'una cruz procesional, una de plata, otra de metal y una de cristal para los párvulos'. Es desconeix el moment en que la creu de cristall va passar a formar part dels fons del Museu Diocesà. Entre els estris litúrgics, inventariats l'any 1926, hi havia algunes peces de notable interès com un calze de plata daurada plateresc, una Vera Creu gòtica de plata daurada, un reliquiari barroc de plata i un calze barroc, també de plata. Actualment a la sagristia es conserven alguns d'aquests objectes, que sortosament, es van poder preservar de la desfeta de l'any 1936.</p> | 41.4539000,1.7031000 | 391679 | 4589958 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62812-foto-08232-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62812-foto-08232-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62812-foto-08232-89-3.jpg | Física | Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 93|94|95|96|85 | 53 | 2.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 62813 | Cal Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bou-1 | XX | <p>Casa unifamiliar exempta per un costat i adossada a un altre edifici per l'altre. Presenta decoració ceràmica a la façana. Té planta soterrani i baixa, amb coronament pla. La composició de la façana principal es tripartida, formada per quatre pilastres, dues a les cantoneres i dues més a la façana, que deixen tres espais. El cimaci de les pilastres és de totxo vist, el qual forma un coronament continu amb la cornisa de l'edifici. A l'espai del centre de la façana principal hi ha la porta, flanquejada a cada espai lateral per una finestra. Tota la fusteria exterior és actual (d'alumini). La part superior de les obertures està emmarcada per elements també ceràmics. En els laterals, a banda i banda de l'obertura, hi ha uns petits pilars, sobre els quals descansa un llistell que forma la base d'un frontó còncau format per una doble línia de ceràmica, que es converteix, a la part central del timpà, en convex. La casa, al costat exempt, és un pas cap un aparcament de vehicles. En aquesta façana hi ha tres finestres amb arcs geminats de mig punt. La central, més alta i amb llinda sota l'arc.</p> | 08232-90 | Carretera núm. 83 | <p>Fa uns anys era un restaurant. L'avi gran de cal Bou era mestre d'obres i va fer cal Carles el 1925.</p> | 41.4509500,1.7019700 | 391580 | 4589632 | 1930-35 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62813-90.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62813-900.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62813-901.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 62816 | Pont de la Baieta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-baieta | <p>GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà.</p> | XIX | Hi ha refeccions poc respectuoses | <p>Pont per a l'aigua del rec, damunt del torrent de la Baieta, continuació del torrent Cuitó. Hi ha nou arcs visibles. D'aquests, el més gran és el que travessa el torrent, constituint l'extrem Est del pont. Està fet de pedres irregulars de turó i còdols i l'intradós dels arcs i el caixer de maó. En l'actualitat, l'aigua passa canalitzada per un tub de fibrociment.</p> | 08232-93 | Sobre el torrent de la Baieta | 41.4511100,1.7059900 | 391916 | 4589645 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62816-930.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62816-931.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 98 | 49 | 1.5 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 62818 | Villa Felisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-felisa | XX | <p>Casa unifamiliar dins d'un jardí amb arbres. Té dues plantes i una torre central, amb teulada a quatre aigües, rematada per una pinya de ceràmica. En destaquen, com elements ornamentals, a la façana principal una decoració de ceràmica esmaltada, i el reixat del conjunt, tan a la casa com a la porta d'accés. Té elements afegits recentment, com un pòrtic a l'antiga entrada de servei, un sòcol de pedra artificial i una balustrada del mateix material, que en substitueix una altra de teules de ceràmica superposades formant un calat. D'altra banda, té elements decoratius com un picadís de ceràmica en un cos sortint de l'edificació. A l'interior de la casa es conserven sòcols de ceràmica vidrada i paviments de mosaic hidràulic del moment de la construcció.</p> | 08232-95 | C/ Sant Sadurní, 20-24 | <p>Rep el nom de la propietària, Felisa Trilla Sabater, casada amb Vicenç Compte, mestre d'obres que va fer la Villa Felisa i el pont de la carretera provincial de davant cal Manyoses. La seva filla, Dolors Compte i Trilla, va donar nom a la torre del costat 'villa Lolita'.</p> | 41.4495000,1.7052800 | 391854 | 4589467 | 1912 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62818-95.jpg | Legal | Eclecticisme|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Vicenç Feliu Homar, per encàrrec del contractista Vicenç Compte, de cal Xarret. | 102|105 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 62823 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-29 | <p>TORRENTS I ROSÉS (1993, inèdit). Transformacions demogràfiques en un municipi industrial català: Sant Pere de Riudebitlles, 1608-1935. Tesi Doctoral. Departament d'Història Contemporània. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona. Informacions de J. Torrents (maig, 1999)</p> | XVIII-XX | Ordenat fa uns anys. De tota manera, caldria una major atenció i col·locar tots els materials en unitats d'instal·lació adequades. | <p>La documentació existent es remunta a la revolució de 1868. Aleshores tot va cremar. Està ordenat per temes. Hi ha des de censos industrials, a tots els plens d'aleshores, així com els documents de la Falange. Josep Torrents va ordenar i classificar tot allò referent a obres. Hi ha un parell de lligalls amb documentació antiga del rec, més o menys del segle XVIII, amb cartes del Marquès de Llió.</p> | 08232-100 | Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles, Plaça de les Eres, , 08776-SANT PERE DE RIUDEBITLLES | <p>El comportament dels revolucionaris de 1868 deixà delmat l'arxiu que devia ser de gran riquesa documental. El rector d'aquella època escriu en el Llibre Major de la parròquia: 'No es de mi incumbencia lo que pertenece a la parte civil ni explicar el como y quien entró a la Casa Consistorial de esta villa, arrojando (...) libros de consumo, padrón y amillaramientos, juicios de conciliación y cuantos papeles escritos desde 1849 a la fecha para ser pronto ceniza todo' (TORRENTS, 1993 inèdit). Entre els seus fons es van conservar en el moment de la guerra civil del 1936, els documents provinents de l'arxiu parroquial. Gràcies a aquesta acció, promoguda pel Pere Olivella i seguida pel Secretari Enric Ramírez, es va salvar a la història l'arxiu parroquial del poble.</p> | 41.4536600,1.7016900 | 391561 | 4589933 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62823-foto-08232-100-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 62828 | Cal Carbona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carbona | XX | <p>Habitatge de planta baixa i dos pisos amb edificacions auxiliars adjacents (galliner, cotxera) i hort a la part posterior de la casa. És feta amb pedra vista amb marcs de totxo als elements arquitectònics i la totalitat de l'última planta. La coberta és de doble vessant. La façana és composta per tres accessos coberts amb arc escarser, el central per a cavalleries i els dos laterals per a persones. La planta principal té tres balcons amb reixa de ferro, el central més ample, mentre que la segona planta presenta set obertures tapiades en forma rectangular allargada cobertes amb arc de mig punt. Actualment, la zona d'entrada de cavalleries és l'espai destinat a la venda de begudes i darrera la caixa es pot observar encara el pessebre. A sobre d'aquest espai hi ha un altell on s'emmagatzemava la palla. Més a l'interior, es conserva un celler ple de bótes de vi, al fons del qual encara hi ha els cups de vi, (en un dels quals s'hi han practicat dues portes per accedir-hi). En un nivell superior hi ha una premsa circular amb tots els seus elements conservats i les derivacions cap els diferents cups. Les plantes superiors estan ocupades per l'habitatge dels propietaris. Al seu interior també es conserven diversos atuells relacionats amb la vinya i el vi, que es fan servir com elements decoratius. A la façana lateral, actualment amagada per un garatge, sobre la porta d'entrada a l'habitatge, hi ha una fornícula.</p> | 08232-105 | C./Carretera, 59/61. | <p>L'edifici sempre s'ha dedicat a habitatge i al comerç del vi. Es comprava el vi a petits pagesos de Sant Pere, Sant Quintí, Torrelavit i Canaletes i es portava en carro fins a Sant Sadurní i Barcelona. A la casa hi havia tres matxos.</p> | 41.4505900,1.7030800 | 391672 | 4589590 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62828-105.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62828-1050.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62828-1051.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62828-foto-08232-105-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Mestre d'obres dit 'el Secalló' | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 62829 | Barraca de l'Andreu de la Carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-landreu-de-la-carretera | <p>ARGEMÍ, X.; SADURNÍ, M.T.; SERRA, J. (1999) 'Sant Quintí de Mediona. Evolució socio-econòmica i cultural d'una vila de l'Alt Penedès', Ajuntament de Sant Quintí de Mediona. Informació oral de Pere Marra, (juny 1999)</p> | XIX-XX | <p>Barraca circular de pedra seca amb cúpula cònica construïda per aproximació i superposició de filades de pedres planes i culminada en una coberta de terra - on arrelen plantes com lliris, encara que avui han desaparegut- que li dóna consistència i impermeabilitat. Les obertures a l'exterior consisteixen en la porta d'entrada i, un forat circular al centre de la cúpula, per a fer de xemeneia, que es cobreix amb una pedra plana que es coneix com 'el barret'. L'entrada, la qual presenta una obertura de petites dimensions, és orientada al sud-est.</p> | 08232-106 | Carretera a can Ros (antic camí de Piera) | <p>Avui no es fa aquest tipus de construcció, perduda ja pràcticament la seva utilitat inicial. Per a la seva erecció, com també va ocórrer a vegades amb la dels marges de les parcel·les, era freqüent la intervenció d'artesans especialitzats, el quals trigaven una mitjana d'una jornada sencera, dos homes, per a fer-ne una de petita, i fins a una setmana entre quatre operaris, per a fer-ne una de més gran.</p> | 41.4668300,1.7124200 | 392479 | 4591382 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62829-106.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62829-1060.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62829-1061.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 62830 | Recer a la Vinya del Carbona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recer-a-la-vinya-del-carbona | <p>Informació oral de Pere Marra (juny 1999).</p> | XIX-XX | Presenta desprendiments | <p>Espai a l'aire lliure constituït per dos marges de pedra seca que creen un espai arrecerat dels vents. Es tracta d'un tipus d'element arquitectònic que no arriba a necessitar teulada i que es fa col·locant les pedres que surten en fer els treballs agrícoles als camps.</p> | 08232-107 | Pla del Corral Nou | 41.4660000,1.6982200 | 391292 | 4591307 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62830-107.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62830-1070.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62830-1071.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 62832 | Barraca de Feixa del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-feixa-del-riu | <p>Informació oral de Pere Marra, (juny 1999).</p> | XIX-XX | Es troba a la intempèrie | <p>Excavació hipogea realitzada en un marge relativament vertical i alt de graves. Es tracta d'una construcció no massa fonda, amb una única obertura a l'exterior d'un metre i mig d'alt aproximadament i uns vuitanta centímetres d'ample. L'interior es composa d'una sala de secció circular i planta ovalada d'uns seixanta centímetres d'ample per un metre i mig de llarg.</p> | 08232-109 | A la llera del riu de Bitlles | <p>Avui ja no es fa aquest tipus de construcció (encara que s'han realitzat fins ben entrat el present segle), perduda ja pràcticament la seva utilitat inicial. Per a la seva excavació, a vegades calia la intervenció d'artesans especialitzats.</p> | 41.4545200,1.7061000 | 391931 | 4590023 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62832-foto-08232-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62832-foto-08232-109-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 62833 | Barraca de feixa al Camí Nou de Turrò | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-feixa-al-cami-nou-de-turro | XIX-XX | <p>Excavació hipogea realitzada en un marge relativament vertical i alt d'argila. Es tracta d'una construcció no massa fonda, amb una única obertura a l'exterior d'un metre i mig d'alt aproximadament i uns vuitanta centímetres d'ample, feta d'obra. L'interior es composa per una sala de secció circular i planta ovalada d'uns 60 centímetres d'ample per dos metres de llarg.</p> | 08232-110 | Camí Nou de Turrò, prop del Corral del Martí | <p>Avui ja no es fa aquest tipus de construcció (encara que s'han realitzat fins ben entrat el present segle), perduda ja pràcticament la seva utilitat inicial. Per a la seva excavació, a vegades calia la intervenció d'artesans especialitzats.</p> | 41.4589600,1.7040600 | 391768 | 4590518 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62833-110.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62833-1100.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62833-1101.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 62834 | Barraca del MartÍ Ribas II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-marti-ribas-ii | <p>ARGEMÍ, X.; SADURNÍ, M.T.; SERRA, J. (1999) 'Sant Quintí de Mediona. Evolució socio-econòmica i cultural d'una vila de l'Alt Penedès', Ajuntament de Sant Quintí de Mediona. Informació oral de Pere Marra (juny 1999).</p> | XIX-XX | Ja està molt oculta per la bardissa, cosa que fa preveure una desaparició a curt o mitjà termini. | <p>Barraca circular de pedra seca amb cúpula cònica construïda per aproximació i superposició de filades de pedres planes i culminada en una coberta de terra, on arrelen plantes com lliris, que li donen consistència i impermeabilitat. L'obertura a l'exterior consisteix en la porta d'entrada, la qual té la llinda feta amb una pedra plana. Està orientada a l'Est, i mig menjada per les bardisses.</p> | 08232-111 | Prop del Mas Isard | <p>Avui no es fa aquest tipus de construcció, perduda ja pràcticament la seva utilitat inicial. Per a la seva erecció, com també va ocórrer a vegades amb la dels marges de les parcel·les, era freqüent la intervenció d'artesans especialitzats, el quals trigaven una mitjana d'una jornada sencera, dos homes, per a fer-ne una de petita, i fins a una setmana entre quatre operaris, per a fer-ne una de més gran.</p> | 41.4659800,1.6990200 | 391359 | 4591304 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62834-111.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62834-1110.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62834-1111.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 62835 | Tossal del Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tossal-del-rei | IV aC-V | Es tracta d'una troballa superficial | <p>Jaciment ubicat a la zona de la carretera de Canaletes i que va ser detectat al passar les canonades del gas. Es tracta de restes superficials de ceràmica ibèrica i romana.</p> | 08232-112 | Carretera de Canaletes | 41.4605000,1.7092200 | 392201 | 4590683 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62835-112.jpg | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 81|83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 62836 | Jaciment C-15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-c-15 | Es tracta d'una troballa superficial | <p>Jaciment superficial amb restes ceràmiques descrites com a neolítiques.</p> | 08232-113 | C-15 | <p>Prospecció realitzada durant la construcció de la carretera C-15</p> | 41.4544300,1.6961500 | 391100 | 4590025 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62836-113.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 78 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 62837 | Camí del Torró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-torro | Es tracta d'una troballa superficial | <p>Es tracta d'un jaciment trobat durant el seguiment dels treballs de la rasa del col·lector de les aigües residuals. El material recuperat són restes de sílex tallats de tipus mosterià.</p> | 08232-114 | C-15 | 41.4567200,1.7068100 | 391994 | 4590266 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62837-foto-08232-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62837-114.jpg | Legal | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 77|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 62838 | Carrer del Call | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-call | <p>PERARNAU, J., El procés inquisitorial barceloní contra els jueus Janto Almuli, la seva muller Jamila 1 jucef de quatorze (1341-1342), Revista de Teologia, n. 4, 1979</p> | <p>Carrer del casc antic de petit recorregut, estret i en forma sinuosa que conecta la Plaça de les Eres amb la Plaça de l'Església. Els habitatges estan molt reformats però alguns encara mantenen la façana típica de principis de segle XX amb balconades de ferro forjat.</p> | 08232-115 | Carrer del Call, Sant Pere de Riudebitlles | <p>El nom i la documentació que acredita la presència de jueus al poble podrien significar que en dit carrer es concentraria la població jueva. En un document inquisitorial de 1341 apareixen citats Janto Almuli i la seva muller, acusats de criptojudaisme i que havien estat batejats a Sant Pere de Riudebitlles. En un altre document de 1347 apareix citada la vídua de Gentov Atzarello que ven unes propietats per pagar els deutes a Guillem de Pasada de Sant Pere de Riudebitlles.</p> | 41.4536400,1.7024700 | 391626 | 4589930 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62838-115.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62838-1150.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62838-1151.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 62839 | Document del mil·lenari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/document-del-millenari-0 | <p>Muntaner i Alsina, C.: (2011) Sant Pere de Riudebitlles-segle XVIII. Programa de Festa Major de 2011. Sant Pere de Riudebitlles.</p> | XI | <p>Es tracta d'un pergamí de data 13 de març de 1011 i és una donació del terme que fan Guifré i la seva muller Guisla, senyors de lloc, al monestir de l'Illa Gallinària (Itàlia). Es tracta de la primer notícia que es té de Sant Pere de Riudebitlles.</p> | 08232-116 | Palau del Lloctinent. C/Comtes 2. Barcelona | 41.4555100,1.7028000 | 391657 | 4590137 | 1011 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 62840 | Làpida de l'església de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapida-de-lesglesia-de-sant-pere | <p>Aricle aparegut ala revista de la festa major</p> | <p>Làpida amb una inscripció ubicada a la part baixa de la paret central exterior de l'absis de l'església de Sant Pere. La inscripció diu: 'SE COMENSA LA/PNT OBRA SENT IU/RATS NO(?)FERRER/IACME ROMEU IACINTO/ESTEVE 1630(50)</p> | 08232-117 | Plaça de l'Església, s/n | <p>La inscripció fa referència a les obres iniciades a mitjans del segle XVII per engrandir l'església. Els noms que apareixen són els jurats representants del poble. Amb aquestes obres es va allargar l'edifici. El fet que apareguin els noms dels càrrecs muncipals pot fer referència a que el Bisbat no va donar suport econòmic a dites obres i es tracta d'una actuació directa del municipi.</p> | 41.4538200,1.7033400 | 391699 | 4589949 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 62841 | Relleu de la portalada de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/relleu-de-la-portalada-de-lesglesia | <p>MORGADES, J.B. (1994) 'Tot imaginant la nostra història', Sant Pere de Riudebitlles.</p> | XII-XIII | <p>L'element a remarcar en les figures escolpides que apareixen en la senzilla portalada de l'església és la presència de les fulles de la planta que dona nom al riu i per extensió al municipi. Es tractarien de decoracions vegetals i de la planta que la figura que representa a Sant Pere porta a la seva mà esquerra. El riu és conegut com Berilas o Birlas al segle X, Rivobirlas i Riobirllasen al segle XI, al segle XII ja era Rivo de Birle o Ridebirles d'on derivaria en l'actual Riudebitlles. 'Berila' seria una deformació de 'berula' que era el nom en llatí dels créixens.</p> | 08232-118 | Plaça de l'Església s/n | <p>L'església correspon a la de l'antic Priorat benedictí fundat abans de l'any 1026, encara que les restes més antigues de l'actual semblen correspondre al segle XII, amb reformes dels segles XVII, XVIII i XIX. Al Cartulari de Sant Cugat es pot llegir la primera referència documental on es cita segurament aquesta església, dedicada a Santa Maria i Sant Pere, datada el febrer del 917, i diu '...prope auro annolia, vel rio de Birlas, ubi ecclesia sita est in onore Sancte Maria et Sancti Petri'. El 1331, es sap que existia una comunitat religiosa en el Priorat de Sant Pere, composta de quatre monjos sota la supervisió d'un prior. L'any 1346, essent prior Nicolau, aleshores també Cardenal, els veïns van voler que a càrrec seu es pagués una campana, un guarda a l'església, així com el manteniment de l'edifici i ornaments, entre d'altres coses. Després de pledejar es va arribar al compromís que les campanes les havien de fer i pujar al campanar els mateixos veïns; els ornats, els sagristans; també els veïns havien de pagar el salari de la guarda de l'església, i el prior, el menjar. A més a més d'aquestes càrregues econòmiques, de les obres de l'església i el Pont, els parroquians havien de pagar els materials (s/d, Documents relatius a la capella de Santo Domingo, ss. XVIII-XIX). El 1406, Don Pedro de Luna, després papa Benet XIII, va ser prior d'aquesta comunitat, amb una desgraciada gestió que va empobrir considerablement el priorat. El 1632, l'església devia resultar petita, doncs els santperencs van sol·licitar a l'abat suport econòmic per ampliar-la, en funció de l'antic acord del segle XIV, però no ho van aconseguir. De moment no se sap qui va pagar finalment les obres, però, el 13 de gener del 1650, s'adjudicaren les obres d'ampliació de la nau eclesial romànica. Restes d'elements gòtics encara visibles, indiquen que aquesta no era la primera ampliació. L'església, ara parroquial, fou reedificada entre el 1778 i el 1780, afegint elements d'estil barroc. El 1802, la parròquia va començar a ser regida per capellans del bisbat i no per monjos de Montserrat. El 1888 s'inicien les obres de la nova capella del Santíssim, obra d'estil neogòtic, manada fer per Mossèn Otzet (enterrat en aquest lloc). Aquesta ocupa una antiga construcció rectoral just al costat de l'església i el campanar. Es conserven part dels plànols originals, obra del mestre Miquel, de Sant Pere, continuador d'una antiga nissaga de mestres d'obres. Les portes metàl·liques d'aquesta capella, també d'estil neogòtic, les va pagar mossèn Aleix Prats i Mas. Com a d'altres llocs, també aquesta església va patir un incendi l'any 1936. Segons l'inventari del tresor artístic de les parròquies de la diòcesi de Barcelona de l'any 1926 hi havia tres altars dedicats respectivament a Santa Margarida, d'estil neoclàssic, a Sant Josep, d'estil barroc i al Sant Crist, d'estil rococó, a més de l'altar major, d'estil neoclàssic, datat del 1804. En referència a la rectoria, cal dir que arrel de la desamortització de Mendizabal es va obrir un procés de venda d'aquesta com a propietat de l'orde benedictina. En un expedient obert amb ocasió del plet plantejat per l'Ajuntament sobre la propietat de la casa i hort del rector, es donà a l'any 1822 amb certa precisió la situació de la casa rectoral: '.. La casa rectoral con su huerto que se halla edificada (..) en el lado de su iglesia parroquial linda (..) por oriente y mediodía con la calle mayor, a poniente con el cementerio común, y por cierzo con el edificio de su iglesia parroquial..'. En una nota marginal de l'expedient es diu que a l'arxiu de Montserrat hi ha el títol de propietat de la casa i que no hi ha raó per considerar-la propietat del poble. Finalment, en el període 1863-1867 es va procedir a la reparació de la rectoria. Pel que respecta a l'hort del mossèn, hi ha fotografies antigues del pati amb arcades. Amb motiu de l'asfaltat dels carrers, aquests es van eixamplar fent més petit l'esmentat hort.</p> | 41.4538000,1.7032900 | 391695 | 4589947 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62841-118.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62841-1180.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62841-1181.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 92|85 | 47 | 1.3 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 62842 | Font del Royo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-royo | <p>Córdoba, Manel, 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'</p> | Només queda una petita surgència al terra | <p>Font ubicada a prop d'un antic molí fariner. Només queda una petita surgència que crea un petit bassal molt superficial. Molt a prop encara queden restes de la roda de molí i d'un salt d'aigua.</p> | 08232-119 | Camí de Baix, passat el pont de l'Altra Banda | 41.4489300,1.6969300 | 391156 | 4589414 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62842-foto-08232-119-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 62843 | Font de la mina del Molí de can Jan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mina-del-moli-de-can-jan | <p>Córdoba, Manel, 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'</p> | Zona que necessita ser netejada | <p>Mina canalitzada cap el molí d'en Pere Valls. Es tracta d'una petita surgència aprofitada per portar aigua fins el molí.</p> | 08232-120 | A la dreta del camí, pujant a Sant Jeroni | 41.4486600,1.6970500 | 391165 | 4589384 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 62844 | Font de l'Oliverar del Rafecas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-loliverar-del-rafecas | <p>Córdoba, Manel, 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'</p> | Cobert de vegetació, només hi ha aigua quan plou | <p>Font que ja no raja i que només presenta uina surgència quan plou. Està molt coberta de vegetació.</p> | 08232-121 | A la zona coneguda com Corral del Riu | 41.4625100,1.6932500 | 390871 | 4590926 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/