Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 62755 | Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-17 | <p>TORRENTS I ROSÉS (1993, inèdit). Transformacions demogràfiques en un municipi industrial català: Sant Pere de Riudebitlles, 1608-1935. Tesi Doctoral. Departament d'Història Contemporània. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona. Informació oral Mn. Lluís Bonet</p> | XV-XX | La conservació del registre sacramental és bona i no presenta cap dificultat a l'hora d'explotar-lo. Tres dels documents més antics es troben actualment a l'Arxiu Diocesà de Barcelona en procés de restauració, segons informacions orals. | <p>L'arxiu ocupa una extensió de 253 metres lineals i es conserva a la rectoria dins un armari metàl·lic de portes plegables, dins el despatx del rector. Respecte al seu contingut, en destaquen els pergamins corresponents a tres còdex gòtics, avui en restauració, i el registre sacramental és molt complert, doncs l'únic tall o buit important és de menys d'un any (1873-1874) i, en alguns aspectes, el temps de la guerra civil del 1936 al 1939. Consta aquest registre d'onze llibres de baptismes, el primer dels quals va des del 1608 fins el 1688. És el més antic, confeccionat de manera seguida i sistemàtica i és alhora de baptismes i esposalles. Els baptismes hi són consignats davant i els matrimonis darrere. Les cobertes són de pergamí, amb unes dimensions de 30 x 10 cm, i les planes numerades. El segon, també de baptismes i esposalles, comprèn de l'any 1689 fins al 1730, i com a novetat important presenta el fet de que des del 30 d'agost del 1718 s'hi consigna el cognom de soltera de la mare com a segon cognom. Els següents llibres, fins l'onzè, arriben fins l'any1935, i segueixen fins a l' època actual. Altres llibres son els de matrimonis o esposalles, des de l'any 1739 registrades en llibre exclusiu seu, i abans (des del 1608), escrites, com ja s'ha vist, darrera els dos primers llibres de baptismes. Són cinc llibres que arriben fins el 1935, i després continuen fins als nostres dies. Un tercer grup de llibres del registre son els dels nou llibres d'enterraments (que abasten des del 1611 fins el 1941, amb l'interval de la guerra civil del 36 al 39) i continuen amb els llibres que arriben fins l'època actual.</p> | 08232-32 | C/ Major, 37 | <p>Els documents més antics que es conserven son tres cobertes de còdex que actualment estan a l'Arxiu Diocesà de Barcelona per a la seva restauració, aquests pergamins corresponen a tres còdex gòtics que enquadernaven actes notarials del 1542, el primer, 1567 el segon, i 1573 al 1582, el tercer. Respecte al registre sacramental, aquest comença a Sant Pere de Riudebitlles a partir de la segona meitat del segle XVI, però la seva informació es minsa i són freqüents les llacunes. No és fins a principi del segle XVII que el registre es confecciona de manera seguida i sistemàtica. Les partides són escrites en català fins a mitjan segle XIX i els llibres tenen índexs alfabètic amb les planes numerades. És interessant esmentar que els capellans escrivien en els llibres alguns comentaris sobre diferents esdeveniments. El rigorós control del registre sacramental efectuat pel Bisbat de Barcelona amb constància escrita en els mateixos llibres, sobretot a partir del segle XVIII, és una prova de la bona qualitat del conjunt. En Pere Olivella i l'Enric Ramírez van salvar l'arxiu parroquial el juliol del 1936. La nota escrita en el Llibre Major de la parròquia el mes de juny de l'any 1953 és clara, però fruit de l'època en què va ser feta: 'En general i potser que també davant la bestialitat i esperit blasfem del moviment revolucionari i a pesar de la fredor religiosa de la feligresia, la reacció de la població no fou de simpatia pels revolucionaris i així es pogueren salvar de la seva total destrucció els llibres de l'arxiu parroquial i varis dels vasos sagrats de la parròquia, que foren guardats en el fons d'un pou per un tal Pere Olivella, que viu al costat de la Rectoria (Cal Jeroni Mestres) el qual també salvà l'Arxiu que fou dipositat després per ordre del Secretari Ramírez en el mateix Ajuntament fins al final de la guerra i foren retornats. Juli Nàjera. Rector'. (TORRENTS, 1993, inèdit). L'arxiu ha sigut estudiat àmpliament per la doctora Torrents i Rosés a la seva tesi doctoral: Transformacions demogràfiques en un municipi industrial català: Sant Pere de Riudebitlles, 1608-1935.</p> | 41.4536800,1.7032600 | 391692 | 4589933 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62755-foto-08232-32-1.jpg | Física | Modern|Renaixement|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Els diferents capellans del poble | La alta qualitat de la informació continguda a permès de fer, inclús, una tesi doctoral sobre aquest material (TORRENTS, 1993) | 94|95|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||
| 62764 | Roda hidràulica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roda-hidraulica | <p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà.</p> | XX | <p>Roda de fusta procedent de cal Ton del Pere. Es tracta d'una roda hidràulica vertical de calaixos, té un eix vertical amb 10 radis. Utilitzada per a moure les màquines de fer paper gràcies al salt d'aigua procedent del rec de la Vila. Es va fabricar a la part posterior de l'edifici de cal Xarret cap als anys 1940, però no es va utilitzar. </p> | 08232-41 | Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica (Terrassa) | <p>Es va fabricar per a la dècada dels anys 1940 - 1950 per a cal Ròmul (informació oral d'Antoni Freixas i Josep Torrents, maig 1999). Va ser un dels últims grans treballs que van fer els Freixas, fusters molt antics a Sant Pere, amb l'avi Magí al cap, pels molins paperers. Aquesta roda no arribà ni a posar-se, de manera que durant molts anys es pogué veure darrere les naus noves (AAVV, 1991) fins el 1993, moment en que la van donar al Museu Nacional de Ciència i Tècnica de Terrassa. Aquest tipus de roda era ja conegut a l'època romana, però el seu ús es va difondre àmpliament coincidint amb l'expansió de nous sectors manufacturers com ara el paperer i el tèxtil.</p> | 41.4536600,1.7017100 | 391563 | 4589933 | 1940/50 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62764-foto-08232-41-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-05-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Magí Freixas i família | Es troba al Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Terrassa. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||
| 62778 | Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-josep | <p>Informació oral Mn. Lluís Bonet</p> | XVIII | Es troba dins una capella protegida amb vidre blindat transparent. | <p>Escultura barroca de fusta policromada que representa Sant Josep amb el Nen, situada dins una capelleta dedicada a aquest sant, que es troba al costat dret de l'església, segons s'entra, als peus de la nau. La figura del Sant es troba sobre una peanya de fusta vuitavada i policromada, amb motllures. El cos presenta una actitud dinàmica, amb la cama dreta en moviment, lleugerament girada i arronsada, i el braç del mateix costat, sortint perpendicularment del cos. A aquest moviment li fa contrapès la figura del nen Jesús, que es troba aguantat amb la mà esquerra i el qual, està, igualment, en actitud dinàmica i lleugerament inclinada cap a l'exterior. El joc de drapejats del vestit de Sant Josep és important al braç esquerre, ja que permet que li caiguin elegantment sobre el genoll.</p> | 08232-55 | Església parroquial | 41.4539000,1.7031400 | 391683 | 4589958 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62778-foto-08232-55-1.jpg | Física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 96 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 62801 | Creu de cristall de roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-cristall-de-roca | <p>DALMASES, N.; MONTOBBIO MARTORELL, 'Anònim. 221. Creu processional' Thesaurus. Catàleg de l'exposició. Museu Diocesà de Barcelona. HUÉLAMO GABALDÓN, J.M. (1993) 'La producción de vidrio soplado en las comarcas de Barcelona desde la Edad Media hasta los comienzos del siglo XX. Revisión bibliográfica y trabajo de campo'. Fundació la Caixa. Document mecanografiat.</p> | XIII-XIV | Manquen diverses peces de cristall als braços i algun remat de la creu; tot això ha estat substituït per làmines de ferro | <p>Creu de cristall de roca realitzada a base de tallar el cristall formant peces prismàtiques de mides i geometria diversa: quadrangulars als extrems i centre de la creu, i ovoide i rectangular als braços, rematats per tres petits dodecàedres. L'ànima de la creu està formada per dues varetes de metall d'uns tres mil·límetres de diàmetre, encreuades, en les quals s'hi encasten les peces de quars. La magolla de la creu és d'aram daurat i està formada per dos quarts d'esfera acoblats, similars als que apareixen en creus d'argent de la primeria del segle XIV. Presenta decoració de traça gòtica i no se sap si és de factura catalana o llemosina.</p> | 08232-78 | Museu Diocesà de Barcelona | <p>Les creus de cristall de roca foren força freqüents a Catalunya, als segles XIII i XIV, encara que resten molt mal conegudes. Les peces de cristall es tallaven a l'Àsia Menor i foren distribuïdes pel comerç venecià. L'arxiu parroquial no dóna indicació de la procedència concreta de la creu, si era del temple, del Priorat o bé va ser una donació concreta. En la visita pastoral del bisbe Francesc Clemente i Sapera de l'any 1414 apareix la cita 'Item visitavit vestimenta sacerdotalia: duos calices et custodiam argenteos atque crucem cristallinam, libros..'. Així mateix en la visita pastoral del bisbe Jaume Català i Albosa de l'any 1891es parla de 'una cruz procesional, una de plata, otra de metal y una de cristal para los párvulos', la qual cosa confirmaria la notícia de que servien per a l'enterrament d'albats.</p> | 41.4536600,1.7017100 | 391563 | 4589933 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62801-sqs.jpg | Física | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Taller català o llemosí | A la natura existeixen molts cossos cristal·litzats que tenen propietats característiques de duresa, color, transparència i que descomponen la llum del sol en els set colors de l'espectre, especialment, el quars cristal·litzat o cristall de roca. Des d'antic es va emprar aquest mineral per a l'ornamentació. El seu aspecte immaterial feia que el seu valor superés molts cops el de l'or i la plata. Plini, per exemple, afirma que està constituït per l'aigua de pluja i una mica de neu, pel que, escrivia, no guarda la calor i es útil per a contenir begudes fredes. Aquesta creença de que mantenia el fred, unida a la seva natural bellesa, el van convertir en una matèria molt apreciada, així, per exemple, va ser costum en l'antiguitat, entre els etíops, recobrir els seus morts amb fragmentes d'una matèria transparent dita 'hialos', que se suposa era cristall de roca, costum aquesta que sembla sobreviure en la d'acompanyar amb creus de cristall de roca els enterraments d'albats. A Europa hi va arribar ja en època romana i, posteriorment, a època medieval des del Pròxim Orient. En la fase medieval es va emprar el cristall de roca, a més de per a fer creus, per a vasos, reliquiaris, mànecs de ganivets, poms d'espases, etc.. Al segle XIV existia a París un important gremi de cristallers, o sigui gravadors de cristall de roca. De tota manera, el moment de màxim esplendor es dóna a la Itàlia renaixentista, moment del que coneixem artistes com Valerio Vicutino o Giovanni Bernardi (HUÉLAMO, 1993: 14-16). | 93 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||
| 62812 | Tresor parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tresor-parroquial-2 | <p>Informació oral Mn. Lluís Bonet (maig 1999).</p> | XV-XVIII | La col·lecció té una protecció mecànica, encara que seria aconsellable reforçar-la. | <p>A la sagristia, es conserva, dins d'una vitrina protegida, el tresor parroquial, compost per deu objectes metàl·lics, pertanyents a diferents èpoques i de diversa vàlua artística. Hi destaquen una creu processional, datable del 1570, feta d'or i plata, que surt a la processó del Via Crucis per Divendres Sant, i també una Vera Creu, amb peu i canya d'estil gòtic. Un altre objecte molt interessant el constitueix un calze de plata d'estil renaixentista, datat el 1511 i amb marca d'argenter: 'BA'. Del segle XVIII, concretament del 1757 és un reliquiari de Sant Paulí i Sant Pere, amb un húmer, provinent de Sant Jeroni. Hi ha altres objectes menors tals com una naveta, una arqueta, una conquilla, un encenser o un plat almoiner. De tota manera, l'objecte que deuria ser més important del tresor és la creu processional de cristall de roca, actualment dipositada al Museu Diocesà. Encara que no inclosa dins el tresor parroquial també existeix una pintura a l'oli amb el cap de la verge Dolorosa datat de l'any 1799. Al voltant del cap hi ha els forats que indiquen els llocs per on s'encaixava la corona d'espines que s'hi col·locava el Dijous Sant. Actualment es conserva al despatx de la rectoria.</p> | 08232-89 | Església parroquial | <p>En la visita pastoral del bisbe Francesc Clemente i Sapera de l'any 1414 apareix la cita 'Item visitavit vestimenta sacerdotalia: duos calices et custodiam argenteos atque crucem cristallinam, libros...'. Així mateix en la visita pastoral del bisbe Jaume Català i Albosa de l'any 1891es parla de 'una cruz procesional, una de plata, otra de metal y una de cristal para los párvulos'. Es desconeix el moment en que la creu de cristall va passar a formar part dels fons del Museu Diocesà. Entre els estris litúrgics, inventariats l'any 1926, hi havia algunes peces de notable interès com un calze de plata daurada plateresc, una Vera Creu gòtica de plata daurada, un reliquiari barroc de plata i un calze barroc, també de plata. Actualment a la sagristia es conserven alguns d'aquests objectes, que sortosament, es van poder preservar de la desfeta de l'any 1936.</p> | 41.4539000,1.7031000 | 391679 | 4589958 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62812-foto-08232-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62812-foto-08232-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62812-foto-08232-89-3.jpg | Física | Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 93|94|95|96|85 | 53 | 2.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 62823 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-29 | <p>TORRENTS I ROSÉS (1993, inèdit). Transformacions demogràfiques en un municipi industrial català: Sant Pere de Riudebitlles, 1608-1935. Tesi Doctoral. Departament d'Història Contemporània. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona. Informacions de J. Torrents (maig, 1999)</p> | XVIII-XX | Ordenat fa uns anys. De tota manera, caldria una major atenció i col·locar tots els materials en unitats d'instal·lació adequades. | <p>La documentació existent es remunta a la revolució de 1868. Aleshores tot va cremar. Està ordenat per temes. Hi ha des de censos industrials, a tots els plens d'aleshores, així com els documents de la Falange. Josep Torrents va ordenar i classificar tot allò referent a obres. Hi ha un parell de lligalls amb documentació antiga del rec, més o menys del segle XVIII, amb cartes del Marquès de Llió.</p> | 08232-100 | Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles, Plaça de les Eres, , 08776-SANT PERE DE RIUDEBITLLES | <p>El comportament dels revolucionaris de 1868 deixà delmat l'arxiu que devia ser de gran riquesa documental. El rector d'aquella època escriu en el Llibre Major de la parròquia: 'No es de mi incumbencia lo que pertenece a la parte civil ni explicar el como y quien entró a la Casa Consistorial de esta villa, arrojando (...) libros de consumo, padrón y amillaramientos, juicios de conciliación y cuantos papeles escritos desde 1849 a la fecha para ser pronto ceniza todo' (TORRENTS, 1993 inèdit). Entre els seus fons es van conservar en el moment de la guerra civil del 1936, els documents provinents de l'arxiu parroquial. Gràcies a aquesta acció, promoguda pel Pere Olivella i seguida pel Secretari Enric Ramírez, es va salvar a la història l'arxiu parroquial del poble.</p> | 41.4536600,1.7016900 | 391561 | 4589933 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62823-foto-08232-100-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 62839 | Document del mil·lenari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/document-del-millenari-0 | <p>Muntaner i Alsina, C.: (2011) Sant Pere de Riudebitlles-segle XVIII. Programa de Festa Major de 2011. Sant Pere de Riudebitlles.</p> | XI | <p>Es tracta d'un pergamí de data 13 de març de 1011 i és una donació del terme que fan Guifré i la seva muller Guisla, senyors de lloc, al monestir de l'Illa Gallinària (Itàlia). Es tracta de la primer notícia que es té de Sant Pere de Riudebitlles.</p> | 08232-116 | Palau del Lloctinent. C/Comtes 2. Barcelona | 41.4555100,1.7028000 | 391657 | 4590137 | 1011 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 62735 | Salt d'aigua i roda hidràulica de cal Jan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-daigua-i-roda-hidraulica-de-cal-jan | <p>EXCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. INVENTARI..(1986) 'L'Alt Penedès' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 148-153, Barcelona, Generalitat de Catalunya.</p> | XIX-XX | La roda ha estat restituïda | <p>El conjunt de molins conegut com els Molins de Dalt o de Cal Jan, està format pel molí fariner de Dalt, Cal Moliner o Molí Vell, el molí del Mig o de Cal Jan i el molí de Baix. L'edifici superior té planta en forma de L i tres pisos amb coberta a doble vessant. A l'extrem NW del molí fariner, existeix una derivació del rec de Dalt, que al salvar el desnivell provoca un petit salt d'aigua que avui cau sobre una roda de fusta que es conserva com a element decoratiu ja que ha perdut la seva funcionalitat primitiva. Al seu costat, dos buits de mida diferent recorden la seva utilització com a lloc on s'allotjaven altres rodes de fusta que completaven la força motriu que era transportada a la maquinària del molí. Els propietaris de la fàbrica han disposat als seus peus alguns elements de terrissa decorativa, aliens al conjunt. Es interessant també una peça que, fora del seu context original, es possible que sigui la única que ha perdurat de la maquinària primitiva de l'interior dels molins paperers. Es tracta d'una pila desfibradora de draps que des de fa anys fa de recolzament d'una escala que puja fins l'eix de la gran roda de fusta.</p> | 08232-12 | A la dreta del camí, pujant a Sant Jeroni | <p>Aquesta roda i salt formen part del conjunt fabril més antic de Sant Pere, així com del rec de Dalt i en aquelles fitxes es pot trobar referència històrica d'aquells elements. Encara avui es pot veure el lloc on s'allotjaven dues rodes a més de la que encara està dempeus. A aquestes rodes fa referència un dels pactes d'un contracte signat el 5 d'abril de 1754 'Ítem, que en lo cas de romprerse algun collferro, rodas, ...'.</p> | 41.4505000,1.6990000 | 391331 | 4589586 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62735-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62735-120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62735-121.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Encara que l'element motriu de les rodes hidràuliques sigui antic, aquesta en concret podria datar-se a les darreries del XIX o, més probablement, al XX. | 98|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 62743 | Festa dels Barris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-barris | <p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. Documentació oral. Informants: Pere Olivella, Albert Hebig, Jesús Salius, Josep Torrents.</p> | S'han anat afegint elements nous a la festa (orquestres, grups d'animació, jocs, etc....) | <p>Festa que es feia al carrer i en la que hi havia una competició entre els diferents carrers i barris. El millor de tots llogava un manubri amb el qual feien la música del ball corresponent. La més antiga sembla ser la del barri de l'Altra Banda. Les festes dels Barris coincideixen amb la festa del Corpus. El següent dissabte desprès és la del barri de l'Altra Banda. A principis de segle, era la festa dels carrers, i l'ordre continuava, el diumenge amb el Centre Cultural i Recreatiu on es celebrava la festa dels fadrins. El dilluns continuava el carrer de Baix, el dimarts el carrer Major, el dimecres, la plaça de les Eres i la resta dels carrers. El dijous, la plaça de l'Església, amb processó de comiat. La festa consistia en una missa matinal, ball a la tarda i a la nit, desprès del ball de tarda, rengle i el repartiment de la coca en cistells (informant, Pere Olivella, juny 1999). Més endavant, amb la festa dels barris l'endemà de Corpus comença el primer, el Barri Vell (o sigui, la part closa de la Vila) A partir d'aleshores, continuant els dissabtes, amb la següent seqüència: l'Altra Banda, el Camí de Baix, el Cel Blau i el Barri Gran, que engloba el Torrent Cuitó, la resta de la Vila i la Carretera (informant Pere Olivella, juny 1999).</p> | 08232-20 | Els llocs més destacats dels barris corresponents (per exemple, la plaça de l'església a la Vila.). | <p>Abans eren festes dels carrers. Les festes més antigues conegudes són les del barri de l'Altra Banda. Era costum fer unes coques grosses i llargues que es menjaven entre tots el veïns (AAVV, 1991). Es feia el dissabte desprès del Corpus Christi. Es col·locava un altar al carrer. Al matí, s'organitzava un rengle en processó civil, on anaven petits flabiols i timbals, els nens amb carraques, desprès les noies i, finalment, els adults. Es celebrava la missa de 10. A la tarda es feia una xocolatada, i alguns jocs, com el de trencar l'olla amb aigua i diners, carreres de sacs, i al vespre, el ball. Abans, a la tarda les noies feien uns rams o figuretes que es posaven en una panera i que sortien en el ball número 5 (el ball del ram) i, posteriorment es venien. Un altre ball important era el de la toia, consistent en una figura o un cistell amb coses que anava a subhasta i el que l'aconseguia ballava amb la seva parella aquest ball. El ball es feia alternativament al C/ Bonavista i al C/ Llarg. Aquests balls eren amenitzats primer pels flabiols (un flabiolàire molt conegut va ser Josep Saumell), desprès va aparèixer el manubri, tot seguit la gramola, desprès el piano i, les últims anys, acudia l'orquestra 'Els Ferraris'. Els carrers es guarnien amb garlandes fetes amb cadenes de paper de diari enganxades amb engrut. A partir de l'any 1983 a la festa sempre hi ha hagut orquestra i grups d'animació. Està documentada per memòria oral des de fa 200 anys i tan sols es van interrompre les celebracions nocturnes un any per la Guerra Civil. Aquestes festes s'iniciaven amb el Barri Vell, i seguien amb la de l'Altra Banda i barris restants.</p> | 41.4536600,1.7017100 | 391563 | 4589933 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62743-foto-08232-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62743-foto-08232-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62743-foto-08232-20-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 98|94 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 62752 | Cal Manyoses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manyoses | <p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 23. Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. HISTÒRIA (1995). Història gràfica de St. Pere. Programa de Festa Major de 1995.</p> | XIX | <p>Casa pairal amb un important trull d'oli. En origen l'entrada de la casa es feia pel C/ de Sant Sadurní, mentre que actualment l'entrada principal és per la carretera. Exteriorment, l'element més destacat consisteix en una balustrada, segurament afegida a la construcció original. La tipologia de l'habitatge segueix la de les cases per a menestrals i mitjans propietaris del segle XIX. Són d'interès les màquines de fabricació d'oli de començament del segle XX. Va ser el nucli al costat del qual es va construir el carrer de Sant Sadurní. (HISTÒRIA, 1995). A l'interior la casa no presenta cap element estructural ni decoratiu destacat.</p> | 08232-29 | C. Sant Sadurní, 23 | <p>Es guarda a la casa un plànol, sense data, que fa referència a la propietat dels terrenys de la casa amb llegenda. Es podria datar en el segle XIX. També es conserva un contracte de rabassa morta per Pere Rovira a favor de Ramon Mañosas de 20 de gener de 1829. El paper té filigrana de Romeu, de Terrassola. L'any 1872 es va dividir el poble en tres districtes amb els seus corresponents alcaldes de barri, el tercer districte, era el Torrent Cuitó-Rabassada, essent alcalde el Sr. Vicenç Mañosas. El trull d'oli va deixar de funcionar el 1998.</p> | 41.4497000,1.7056300 | 391884 | 4589488 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62752-29.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62752-290.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62752-foto-08232-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62752-foto-08232-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 62769 | Ball del Most | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-most-0 | No sembla restar de la festa cap element de reminiscències primitives, si no es el ball. | <p>Era el primer dissabte d'octubre. La festa començava amb una missa a Sant Jeroni i desprès es feia un ball amb orquestra, que primerament es celebrava a la plaça i, més tard, al centre. Avui es celebra l'últim dissabte del mateix mes, restant tant sols el Ball, el dissabte la nit organitzat pel Centre Cultural i Recreatiu. Al matí hi ha una fira de productes artesans, i una ballada de tots els grups folklòrics. En anys alterns, es fa l'Homenatge a la Vellesa. A la tarda es torren unes quantes castanyes i es fa un espectacle infantil. Els bastoners del Centre Cultural i Recreatiu ballen també en aquesta festa.</p> | 08232-46 | <p>A Sant Pere, com a d'altres poblacions vinyateres, sobretot els anys que la collita havia estat abundosa, un cop acabada la feina de la verema, el jovent llogava una orquestra i feia un dia de ball de sala, qualificat de ball del vi o del most. Temps era temps, degué ésser una dansa especial, amb tota probabilitat dedicada a la divinitat de la vinya, en acció de gràcies pels fruits atorgats. En l'actualitat es fa a la vegada una fira d'artesania i mostres folklòriques, havent perdut molt d'interès com festa grossa. Abans es celebrava per Sant Jeroni, el 27 d'octubre, però es va canviar pel primer dissabte del mateix mes. Ara es fa cercavila, després el centre cultural fa un ball i des de fa menys de 8 anys es ve celebrant la fira d'artesania, surten els gegants, els bastoners, etc.</p> | 41.4536600,1.7017100 | 391563 | 4589933 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62769-7338125423781412523093825828379111545896960n.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62769-foto-08232-46-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Es fa palès el fet de com s'han desvirtuat els elements tradicionals de la festa, especialment en allò que fa referència a l'àpat: les castanyes torrades, producte forà, substitueixen als fruits de la verema, que es consumirien en origen. | 98|94 | 62 | 4.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 62770 | Sopa dels Pobres / Carnestoltes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sopa-dels-pobres-carnestoltes | <p>AMADES, J. (1985). Costumari Català. El curs de l'any. Vol. III. Barcelona. Edit. Salvat. PUJOL, F. AMADES, J. (1936). Diccionari de la Dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors. Del Cançoner popular de Catalunya, vol. I, Dansa. Barcelona. Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera. TORRENTS I ROSÉS (1993, inèdit). Transformacions demogràfiques en un municipi industrial català: Sant Pere de Riudebitlles, 1608-1935. Tesi Doctoral. Departament d'Història Contemporània. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona.</p> | XIX | Ha canviat el destí del àpat, l'hora de celebració i altres detalls del contingut primitiu de la festa. | <p>La sopa consisteix en un brou de verdures i hortalisses amb carn diversa. Abans es servia en calderes d'aram portades per homes que les agafaven amb unes barres de ferro, amb cullerots també d'aram i mànec de ferro, servint aquest com a mesura de la ració. Per tradició oral se sap que al començament d'aquest segle el servien les dones, vestides de gala per a l'ocasió. La sopa s'acompanyava de pa i de vi, que s'oferia a veure en un porró de grans dimensions, que mai agafaven amb la mà els pobres. En origen, es feia el dimarts de Carnestoltes al matí i es servia exclusivament als pobres de solemnitat, que es disposaven en rengles esperant el menjar. Avui es fa de cara a la nit i es serveix a tothom, tenint un caire festiu. L'àpat col·lectiu i en comú es una de les notes típiques del costumari de carnestoltes (AMADES, 19, II: 159 i s.). Aquesta manifestació festiva està inserida en un conjunt d'altres, i totes juntes formen part de les festes de Carnaval. Així, avui es porten a terme les següents: divendres, arribada del Carnestoltes i concurs de disfresses i carrosses; dissabte (a càrrec del Centre Cultural i Recreatiu) comparsa infantil (iniciada als '70) i ball de disfresses a la nit; dimarts, la Sopa dels Pobres; dimecres, enterrament de la Sardina (crema del ninot). Un costum de Carnaval consistia en que els nois de Sant Pere anaven a Carme, mentre que els d'aquella localitat ho feien a l'inrevés. Fins a la Guerra Civil era tradició del dimarts de Carnaval el ball de les fàbriques. Una orquestra anava de fàbrica en fàbrica i allà s'organitzaven els balls. Aquell dia tothom esperava l'arribada dels músics. També és costum la celebració del Dijous Gras, quan a fàbriques i escoles es feia el berenar.</p> | 08232-47 | Plaça de l'Església. | <p>La sopa dels pobres és una tradició molt antiga. Aquests àpats comunitaris tenen a veure, probablement, amb ritus de fertilitat i de vegades també van lligats als ritus del traspàs. A Sant Pere de Riudebitlles aquests ritus ja estan documentats als llibres d'enterraments dels anys 1611 al 1701 i des del 1700 fins al 1750; era costum entre les famílies benestants oferir pa, coca o panellets als assistents al final de l'enterrament o de la novena pel difunt (TORRENTS, 1993, inèdit: 50-51). De tota manera, el primer document escrit que coneixem que parla específicament de la sopa dels pobres, tracta d'un acord de l'Ajuntament del 27 de febrer de 1870, en el que es parla de la Comissió de Calderes per la sopa que es dóna tots els anys per Carnaval. La tradició oral recollida ens parla de que antigament les senyores de Sant Pere feien una sopa per als pobres de solemnitat que acudien de tota la contrada i més enllà; la feien en determinades cases pudents, i la servien les senyores vestides amb les seves millors gales. Solien posar-se vestits de color negre protegides amb magnífics davantals amb puntes. Més endavant, cada barri feia una olla diferent: hi havia molta competència per veure qui la feia més bona. A més a més del menjar, es llogava una orquestra que anava a cercar les diferents olles tot fent una cercavila. Després d'anys de no celebrar-se, el 1984 es va recuperar dins les Festes de Carnaval. La sopa es fa de cara a la nit i es serveix a tothom a la plaça de l'Església. És un acte molt popular. Aquesta sopa es fa el dimecres de Carnaval. Una altra manifestació festiva era la crema a la plaça de l'església del Carnaval (es conserva un ganxo llarg de ferro a la cantonada esquerra de la portalada d'accés al temple). Abans el Carnestoltes, que era vestit en algunes cases, era traslladat a llom d'un ruc fins a la plaça. Molts anys l'han vestit les dones. Resulta molt eloqüent la transcripció d'un document del 1869, en el que el rector d'aleshores, Joan Ollé, descriu els fets ocorreguts (es pot llegir a l'apartat d'observacions). Una altra dada interessant és la de la recopilació publicada per Francesc Pujol i Joan Amades el 1936, en la que es recullen dues danses de caràcter carnavalesc que es ballaven, o es tenia encara constància de que s'havien dansat al poble de Sant Pere. Aquestes danses eren: 1, el 'Ball de cançons', ball carnavalesc fet al so de cançons populars cantades. En general, per aquest ball eren preferides les cançons d'aire alegre i de lletra satírica. La dansa solia començar amb no molts concurrents i anava augmentant tal com s'acostava el Carnestoltes.' Els balladors, formant llargues corrues, seguien els carrers de la població, visitant els d'un carrer als d'un altre, barrejant-se, entaulant competències en el cant, segons les simpaties o rivalitats. El dia de Carnestoltes es reunien tots a la plaça més gran del poble i armaven un gran ball general, sempre rodó i al so de cançons cantades' (PUJOL, AMADES, 1936: 120-121). 2, el 'Dansot', aquest es feia al so de cançons populars. 'Els balladors formaven rodona, tan gran com convingués, agafats de les mans; anaven voltant al ritme de les cançons i accionaven de tant en tant d'acord amb les accions indicades per la lletra que cantaven. Utilitzaven totes aquelles cançons de ritme escaient, però les més corrents eren 'El frare blanc', 'El rector de Cornellà', 'Mestre Joan', i d'altres de caient grotesc i maliciós i de tonada viva i alegre (PUJOL, AMADES, 1936: 223-224). Cap d'aquestes danses es perpetuen a la memòria oral de la gent de Sant Pere de Riudebitlles, però no es estranya la seva existència. Joan Amades, segurament el seu compliador en aquest cas, era un bon coneixedor d'aquestes terres, doncs no s'han d'oblidar les llargues temporades que passava a la seva residència d'estiu al proper municipi de Sant Quintí de Mediona.</p> | 41.4536600,1.7017100 | 391563 | 4589933 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62770-1693968311508882783680255066599713744335750n.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62770-foto-08232-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62770-foto-08232-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62770-foto-08232-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Un dels cullerots (que representava la mida de la ració, encara que es podia repetir) i el gran porró de vi de la Sopa dels Pobres es conservaven a cal Rafeques i cal Quadres respectivament. Lamentablement, el porró de cal Quadres avui ha desaparegut. Es conserva un document on es descriuen els fets ocorreguts el dimecres de Carnaval de l'any 1869; la transcripció del document, en el que el rector d'aquella època, Joan Ollé, ho relata, és la següent: 'En el dia 9 de febrero dos sugetos disfrazados el uno de Obispo y el otro de Pbro. En paseo estuvieron en el salón de baile por la noche. El primero según voz pública era Domingo Olivella propietario y el segundo era Antonio Lluch, secretario interino de la población. El dia 10, noche de Ceniza, el pueblo quedó escandalizado al ver la comparsa impía compuesta de un dizfraz de Obispo, dos de Cura y uno de monja, yendo delante el carnaval encima de un borrico. El primero, según declaración propia ante mí y D. Simeón Llobet, era el zapatero Ramón Canals: los otros dos según se dijo, eran el papelero llamado Sebastián y el Antonio Lluch, y el último el hijo mayor del panadero Magín Canals...' A las 10 y media de aquella misma noche se pegó fuego a las puertas de esta Iglesia Parroquial... Se logró estinguir aquel fuego que podía ser de fatales resultados...' (Llibre Major, sense paginar. Arxiu Parroquial de SPR) (TORRENTS, 1993, inèdit). | 98|94 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 62771 | Ball de bastoners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-bastoners | <p>CASTILLO, A. i altres (s.d.) 'Sant Pere de Riudebitlles 1900-1940. Vida cultural i associativa', Gràfiques Llopart, Sant Sadurní. PUJOL, F.; AMADES, J. (1936) Diccionari de la Dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors. Dal Cançoner popular de Catalunya, vol. I, Dansa. Barcelona. Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera. SALIUS, Jesús. Notes manuscrits el 1999 a Sant Pere de Riudebitlles.</p> | <p>Ball que presenta l'aspecte d'un combat estilitzat, podríem dir, entre dos bàndols, que en principi, encara que avui s'ha perdut a St. Pere, es distingien pel color vermell dels vius i betes en l'un, i blau en l'altre, pels abanderats de cada bàndol quan el ball és ben complet, i per la distribució en grups de quatre balladors, dos de cada bàndol que tan aviat s'enfronten com s'alternen segons les evolucions pròpies del ball. Els bastons acostumen ésser fets d'alzina (també es possible que es fessin alguna vegada de roure), els feien els mateixos dansaires i son llargs d'una quarantena de centímetres i gruixuts de quatre o cinc. La indumentària actual ha perdut els colors afrontats i es resum en pantaló blanc, camisa blanca i faldilles vermelles, per a tots, a més a més d'un mocador que creua a manera de banda el pit i als peus, les espardenyes de cànem i lona blanca. Els passos que es desenvolupen són mínims per a configurar la coreografia, i aquesta varia segons l'agilitat dels intèrprets, així, a major agilitat, també major complicació coreogràfica. Pels assaigs després dels anys trenta s'utilitzaven les eres del barri de l'Altra Banda i quan plovia ho feien als baixos de Cal Casa Gran.</p> | 08232-48 | <p>No se sap el moment en que es van iniciar aquest tipus de balls al municipi. En general, es tracta d'un ball molt antic, per alguns tal vegada originat en el ball d'espases. Diuen Pujol i Amades (PUJOL, 1936: 88 i ss.) que en aquest poble, com en altres indrets del Penedès, els elements estan agermanats, de manera que no prepondera cap d'ells damunt de l'altre; les tonades són generalment boniques i interessants, i els moviments dels balladors, sense deixar d'ésser vigorosos i valents, no inclouen la brusquedat i el braó mig salvatge dels de Montblanc. Comptem amb informacions generals sobre ritmes recollits a Sant Pere abans de l'any 1936 en una recopilació de danses (PUJOL, 1936). Segons la mateixa, es ballaven els següents: Ball nou, Brogit, Camalleres, Contradansa, Diana, Gloriós, Masurca, Paneretes, Rebatut, Xotis, Dansot (es tracta d'un ball carnavalesc fet al só de cançons populars). Al poble es recorden per altre banda: Rotllet, Ball de córrer, 'El quinto levanta'. Cercavila, Rotllet i el Xotis de dos rebatres o 'mal parit' (Informació oral de Jesús Salius). Els bastoners van dependre del Centre Republicà Obrer, i participaven en nombroses manifestacions del poble: en processons, a la Festa Major. Per cert, que l'any 1926 es va fer el programa de balls d'aquesta festa en un pay-pay on hi havia els següents versos: 'Festa Major com la de Sant Pere / no s'ha vist en tota l'esfera/ A les 10 missa major/ que la dirà el Sr. Rector/ de jorn els bastoners/ ja dansen pels carrers/...' Després de la guerra van continuar actuant malgrat els problemes de transport que tenien (AAVV, 1992). En l'última època coneguda van reunir-se fins l'any 1956. Després, el Centre Cultural torna a recuperar-los un o dos anys amb joves balladors, sense massa èxit. Informacions orals ens parlen de músics que participaven fent les tonades, així, el Blas Creixell i Esbert al segle XIX, que tocava el flabiol de canya i el tabal, en Josep Saumell i Esteve (1880-1945), intèrpret de flabiol, a més d'acordió, que el tocava amb una ma sense tamborí, en Pere Creixell i Tutusaus, etc.. Els bastoners actuaven a Manresa (durant tres dies acompanyaven la processó de la festa major), a Sant Sadurní (a les fires, i feien cercavila), en les festes majors d'Igualada, Capellades i St. Joan de Mediona, a Terrassola i Lavit, a una processó de Vilafranca del Penedès, també van participar en concurs al barri de Sants (Barcelona), a Balsareny, a la festa del Sant Crist de Piera, a Vic, etc. Tot això, als anys trenta - quaranta del segle XX. En l'etapa actual, cap al 1992 es van recuperar al casal de Cultura i al Centre, participant activament en les festes del poble.</p> | 41.4536600,1.7017100 | 391563 | 4589933 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62771-presentacion1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62771-foto-08232-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62771-foto-08232-48-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Es reprodueixen els balls transcrits per un flabioler de Vilafranca, David Miret, d'un enregistrament fet a en Pere Creixell i Tutusaus, nascut l'any 1931 i un dels més antics flabiolers vius. Intèrpret del flabiol de canya i del tabal. Se sap que la seva família encara conserva un baster - flabiol de metall fabricat per ell mateix. Aquestes transcripcions han estat proporcionades per Jesús Salius, i els arxius 'Midi' han estat creats per Joan Ventosa. Si us interessa escoltar-los, demaneu-los a l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. | 94|98|85 | 62 | 4.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 62822 | Conte del Soler de Secabecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conte-del-soler-de-secabecs | <p>AMADES, Joan (1953) 'Les cent millors llegendes populars', Biblioteca Selecta - 139, Editorial Selecta, Barcelona. CAMPS I ARNAN, P.; ROVIRA ALEMANY, P. (1991) 'Notes històriques dels antics llocs de Terrassola, Lavit, el Pla i Sant Martí Sadevesa', Sèrie Estudis i Documents VI, Torrelavit, Institut d'Estudis Penedesencs.GRAN... (1990) 'Secabecs' a Gran Enciclopèdia Catalana, Vol. 20. GRUP DE RECERQUES (1997) 'El conte del Soler de Secabecs', Programa de Festa Major, pp. 28-29 INVENTARI..(1986) 'L'Alt Penedès' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 205-206, Barcelona, Generalitat de Catalunya. MARTÍ, Ramon (1997) 'Ceràmica medieval i pagesos indocumentats a la vall del riu de Bitlles' a Quaderns Científics i Tècnics, Núm. 9, pàg. 280, Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, Diputació de Barcelona.</p> | No s'ha trobat cap informant que conegui la llegenda per tradició oral. Tothom que la coneix és perquè l'ha llegida. | <p>Segons recull Joan Amades, aquesta era una masia famosa coneguda per tota la contrada, enclavada en terme de Sant Pere de Riudebitlles (no hi ha cap masia coneguda amb aquest nom a aquest municipi). El conté recollit per Amades és com segueix: Una freda vetllada d'hivern que estaven reunits al voltant de la llar un gran nombre de treballadors, va sentir-se de dalt de la xemeneia una veuota tota estranya que deia: -Que baixo? Que baixo?. La sorpresa i la por es va apoderar de tots els reunit ; la veuota no parava de repetir la pregunta; els més atrevits van mirar xemeneia amunt i no van veure res, però la veu no parava de repetir la pregunta. No sabent quin determini prendre i creient que bé eren prou per a resoldre el que pogués passar, van decidir dir als desconegut que bé podia baixar. Donat el permís, caigué un gros tió que poc n'hi mancà com no va caure dintre la perola del sopar que es coïa. La sorpresa dels reunits fou gran i cregueren que devia tractar-se d'una broma jugada potser per un company absent. L'amo prengué el tió, desdenyosament el tirà en un recó de la cambra i seguí la conversa. Però, tan bon punt havia mig passat la por, es repetí la pregunta : - Que baixo? Que baixo?. Passada ja la por, i coneixent el resultat de la resposta, no van dubtar a dir al desconegut que ja podia baixar, i altra vegada caigué un tió nou que, com l'anterior, fou llençat en un racó de la llar. El cas es repetí tres vegades més, o sia que van caure cinc tions, que foren llençats al mateix reconot; però quan foren tots reunits prengueren vida i moviment fins al punt d'ajuntar-se i convertir-se en un home petitò i rabassut que dirigint-se a l'amo li manà en to imperiós que el seguís. No cal dir que la por va ser gran; però davant del seu to l'amo no es pogué negar a seguir-lo. El desconegut el féu passar al davant i el menà cap el celler; allí li assenyalà un lloc i en el mateix to li digué: -Cava ací. -Jo no; cava tu. -No; has de cavar tu. -Jo no; cava tu. Els manaments i les rèpliques foren repetits nombroses vegades, puix que l'amo es resistia a cavar; però per fi accedí i va cavar a terra en el lloc on el desconegut li indicava. Aviat aparegué als ulls del Soler un grandiós i fabulós tresor. El desconegut li manà que el recollís ben curosament i que el donés ben íntegre a una captaire que l'endemà passaria a captar; que si ho feia així la major fortuna sempre el protegiria, però si mancava una sola malla en la caritat que havia de fer-ne, la més terrible desgràcia cauria al seu damunt. El desconegut desaparegué. El Soler recollí el tresor, que lliurà a la captaire que es presentà l'endemà a demanar almoina, i, tal com va predir l'home fet de cinc tions de fusta, sempre més ha brillat damunt la família la major ventura.</p> | 08232-99 | AMADES, Joan (1953) 'Les cent millors llegendes populars' Editorial Selecta. Bib.Selecta-139.Barcel | <p>En un document de l'any 1638 apareix un tal 'Joseph Soler de Secabechs', com a propietari important de Sant Martí Sadevesa (parròquia sufragània de Terrassola) (CAMPS, ROVIRA, 1991: 80). D'altra banda, Martí (1997: 275) creu identificar el lloc de 'Sechabechs' a Mediona, a uns 500 metres dels Agullons, en direcció SO, on apareixen restes de murs i teulades d'un establiment agrícola medieval, que estaria documentat els anys 1298-1299 a l'Arxiu Notarial de Mediona (avui integrat a l'arxiu diocesà de Barcelona) i que donaria nom al torrent de Secabecs que discorre al nord d'aquell emplaçament. Per la seva banda la Gran Enciclopèdia Catalana ens informa que 'Secabecs' és un antic castell del municipi de Torrelles de Foix que esdevingué masia (ca l'Isaac, del caseriu de les Llombardes), al cim d'un turó que domina, per l'esquerra, el riu de Foix. Esmentat al segle XIII, al segle XVII pertanyia a Guerau de Peguera. La GEC indica que a prop seu hi ha la masia del Soler de Secabecs. En aquest sentit, existeix una masia nomenada 'Can Soler de Secabecs' a aquell municipi. Es tracta d'un conjunt d'edificacions, avui destinades a corrals i que constitueixen una bona mostra d'arquitectura rural. (INVENTARI, 1986: 205-206)</p> | 41.4536600,1.7017100 | 391563 | 4589933 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Obert | Dolent | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic | 2021-01-28 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Tradició oral | 'El Soler de Secabecs' és una llegenda que Joan Amades (1890-1959) indica que va recollir a Sant Pere i publicà en el seu llibre 'Les cent millors llegendes populars'. Fins no fa pas massa quan gairebé ningú sabia llegir, les llegendes es transmetien oralment formant part de la cultura popular. Algunes tenien l'origen en un fet real que el pas del temps havia anat transformant, i s'hi eliminaven o afegien nous aspectes convertint-les en històries vives, canviants. D'altres eren universals, s'explicaven en països diferents, adaptades a la cultura del lloc. El Patufet, el Sabater Valent, la Flor de Panical i moltes d'altres les trobarem explicades i adaptades en moltes llengües. Seria interessant arribar a conèixer quins són els seus orígens, encara que recorda molt 'Les aventures de Pinocchio'. De ben segur que quan Carlo Collodi les va escriure coneixia una llegenda semblant a aquesta tan curiosa. (GRUP DE RECERQUES, 1997) | 98|119 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 62825 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-22 | <p>AAVV (1992) 'Sant Pere de Riudebitlles 1900-1940: vida cultural i associativa' Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. Informació oral d'en Jesús Salius i en Josep Torrents.(abril, maig,1999).</p> | XIX-XXI | <p>Tradicionalment es feien envelats, balls de saló, balls de bastons. Avui es celebra a partir del primer diumenge d'agost (el més proper a Sant Domingo). Encara que fa dècades era costum que comencés el diumenge per acabar el dimarts, els últims anys els actes s'han anat estenent, i ara la Festa comença el divendres i s'acaba igualment el dimarts. Dura, per tant, cinc dies. Són elements tradicionals d'aquesta festa, els envelats dels carrers i la revetlla que, per cert, gaudeix d'una gran popularitat i s'ha mantingut des del canvi de règim. El centre és el Ball de Revetlla a la plaça de les Eres.</p> | 08232-102 | <p>Al menys fa dos segles, la Festa Major era per Sant Pere, o sigui, el vint-i-nou de juny, però el fet que les feines del camp eren a ple rendiment, la Festa Major es va traslladar al dia de St. Enric, és a dir, el 15 de juliol. Finalment, un nou canvi va posposar, encara més, la festa en el calendari, celebrant-la la primera setmana d'agost perquè era més avinent per als pagesos, ja que en aquestes dates havien enllestit les feines del camp. A més a més, s'esqueia que el dia 4 d'agost era la festa del patró dels paperers, St. Domènec, dia en que d'antic els paperers de la conca de l'Anoia celebraven un aplec molt famós. Als anys 20 del present segle, es feia un envelat molt a prop del Centre, al solar on avui hi ha les aules del parvulari de l'escola pública. Durant uns anys també es féu a la banda del darrere, on avui es troba la urbanització Sant Jordi. Els del Casino, per la seva banda, feien l'envelat a la part del darrera del carrer Nou, enmig dels horts. Durant molts anys va venir la Principal de Santa Coloma de Farners, que, a més del ball, també tocava sardanes. Abans de la Festa Major ja s'imprimien uns papers amb tots els balls que tocarien, perquè totes les balladores poguessin apuntar-se el nom del ballador que els havia demanat cada ball. L'any 1926 aquesta llista estava escrita en un 'pay-pay' i a més hi havia impresos els següents versos: 'Festa Major com la de Sant Pere/no n'hi ha en tota l'esfera./ A les 10 missa major/que la dirà el Sr. Rector./ De jorn els bastoners/ja dansen pels carrers./ S'obsequia a les noies/ amb bonics presents i toies./ Hi ha un casat valent/ que vol dansar un vals lent./ N'hi ha un altre d'atrevit/ que de carbasses en va farcit'. Als mateixos anys, i al Centre, per aquest temps, un dels balls que es feia era 'l'Americana de casats', és a dir, un ball en què les parelles casades ballaven formant un cercle. També el ballaven els solters, 'Americana de solters', de la mateixa manera, però en un altre cercle. Des de fa vint anys, el dia de sant Pere es celebren les Dotze Hores d'Esport. Resulta molt interessant la tradició documentada verbalment de que abans (va abandonar-se aquesta costum a fins dels anys 40 del present segle), dues dones amb una imatge d'argent que representava la Mare de Deu de la Candelera i que es traslladava a sobre d'una plata, es passejaven pel poble i ruixaven amb raigs d'aigua perfumada al cap de qui s'ho demanés, previ pagament d'uns diners (Informació oral de la Maria Rosa Martí i l'Araceli Pasqual, juny de 1999. L'almorratxa està en poder de Montserrat Romeu. El 'càntir', com així diuen les Informants, no és sinó una almorratxa de vidre (en queden dos, una sense decoració -a la que no vaig tenir accés- i una altra decorada amb motius florals pintats sobre vidre translúcid). Aquest és un costum molt documentat a Catalunya i que va lligada, com tantes d'altres, a ritus de fecunditat.</p> | 41.4536600,1.7017100 | 391563 | 4589933 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62825-festa-major-sant-pere-de-riudebitlles-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62825-foto-08232-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62825-foto-08232-102-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Com totes les manifestacions festives, aquesta té una gran vitalitat i va canviant amb els anys. Un element destacat és el programa de Festa Major, que ha anat incorporant tot un seguit d'articles sobre la història i el patrimoni de la població. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 62826 | Cal Formaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-formaire | <p>Document de petició d'obres, 1909, Arxiu Municipal. Inventari d'objectes del Museu Molí Paperer de Capellades. Informació oral facilitada per Teresa Pla (maig 1999); Montserrat Alegre, (juny 1999).</p> | XX | <p>Nau industrial rectangular allargada amb coberta a doble vessant, de caire modernista, amb habitatge avui molt remodelada. Es troba al costat d'una derivació del rec de Dalt o rec de la Vila. La façana que dóna al Carrer Nou és composa per una porta i dues finestres quadrangulars. El coronament de l'edifici es fa per mig d'un frontó compost, amb la part inferior recte i la superior circular, per sobre de la cornisa. Aquest frontó acaba en el lateral que dóna al rec en un element circular. Per la part posterior, l'edifici acaba en una superfície rematada per una línia de merlets coronada al centre per un de més gran, esglaonat, en forma piramidal.</p> | 08232-103 | Carrer Nou, 48 | <p>Els Alegre eren originaris de Capellades i, de professió, fusters. Quan van arribar a Sant Pere van començar a fer també tela metàl·lica, i tot junt, una forma. El primer obrador va ser davant cal Teixidor. També van ocupar l'edifici que actualment, encara, és taller de tela metàl·lica (empresa J. Estalella). El 1909, Enric Alegre Soteras, moldista, ja ocupava el nou edifici i va demanar permís a l'Ajuntament per a posar vorera al carrer davant de la fàbrica (Document de petició, Arxiu Municipal). De tota manera, existeix informació oral que diu que no van venir de Capellades fins l'any 1924 (informació oral de Sra. Montserrat Alegre, maig 1999). Van ocupar, també, l'actual casal de cultura (C/ Nou, 37). Especialitzats en formes i filigranes entre elles les de molts dels bitllets de banc de països sud-americans. També treballaven pel paperer Guarro de Carme i els molins de Sant Pere. La plantilla estava formada, bàsicament, per dones, que eren les que cosien les formes i les filigranes. Actualment fan tela metàl·lica, però no produeixen res relacionat directament amb el paper.</p> | 41.4521800,1.7018100 | 391569 | 4589769 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62826-103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62826-1030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62826-1031.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | En l'actualitat, està instal·lada l'empresa J.A. Estalella, de teixits metàl·lics. Al Museu Molí Paperer de Capellades i amb els números d'inventari 381, 478, 484 i 485 existeixen formes fetes per aquesta família de formaires, encara que per la documentació consultada no se sap si les dipositades allà provenen de Sant Pere o de Capellades. | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 62830 | Recer a la Vinya del Carbona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recer-a-la-vinya-del-carbona | <p>Informació oral de Pere Marra (juny 1999).</p> | XIX-XX | Presenta desprendiments | <p>Espai a l'aire lliure constituït per dos marges de pedra seca que creen un espai arrecerat dels vents. Es tracta d'un tipus d'element arquitectònic que no arriba a necessitar teulada i que es fa col·locant les pedres que surten en fer els treballs agrícoles als camps.</p> | 08232-107 | Pla del Corral Nou | 41.4660000,1.6982200 | 391292 | 4591307 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62830-107.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62830-1070.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62830-1071.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 62836 | Jaciment C-15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-c-15 | Es tracta d'una troballa superficial | <p>Jaciment superficial amb restes ceràmiques descrites com a neolítiques.</p> | 08232-113 | C-15 | <p>Prospecció realitzada durant la construcció de la carretera C-15</p> | 41.4544300,1.6961500 | 391100 | 4590025 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62836-113.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 78 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 62838 | Carrer del Call | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-call | <p>PERARNAU, J., El procés inquisitorial barceloní contra els jueus Janto Almuli, la seva muller Jamila 1 jucef de quatorze (1341-1342), Revista de Teologia, n. 4, 1979</p> | <p>Carrer del casc antic de petit recorregut, estret i en forma sinuosa que conecta la Plaça de les Eres amb la Plaça de l'Església. Els habitatges estan molt reformats però alguns encara mantenen la façana típica de principis de segle XX amb balconades de ferro forjat.</p> | 08232-115 | Carrer del Call, Sant Pere de Riudebitlles | <p>El nom i la documentació que acredita la presència de jueus al poble podrien significar que en dit carrer es concentraria la població jueva. En un document inquisitorial de 1341 apareixen citats Janto Almuli i la seva muller, acusats de criptojudaisme i que havien estat batejats a Sant Pere de Riudebitlles. En un altre document de 1347 apareix citada la vídua de Gentov Atzarello que ven unes propietats per pagar els deutes a Guillem de Pasada de Sant Pere de Riudebitlles.</p> | 41.4536400,1.7024700 | 391626 | 4589930 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62838-115.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62838-1150.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62838-1151.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 62851 | Font de cal Bardera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-bardera | <p>Córdoba, Manel, 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'</p> | <p>Es tracta d'un petit toll d'aigua producte s'una petita surgència.</p> | 08232-128 | A la zona de Cal Bardera i a prop del Bosc de Cal Forner | 41.4716400,1.7033700 | 391731 | 4591927 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 62852 | El Camí del riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cami-del-riu | <p>El camí del riu, un itinerari de 43 quilòmetres per descobrir i gaudir d'aquests espais fluvials, de la gran diversitat d'ambients que ofereixen i dels paisatges de gran atractiu i bellesa de l'Alt Penedès. En el seu tram per Sant Pere de Riudebitlles passa per la vila i per algunes zones d'interès del municipi com el Pont Nou o el Pèlag Bullidor o els molins paperers. El tram que passa per Sant Pere de Riudebitlles</p> | 08232-129 | Al voltant del riu Riudebitlles | <p>Per això, els ajuntaments de Sant Sadurní d'Anoia, Subirats, Torrelavit, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona i Mediona van signar un compromís per protegir, conservar i millorar els espais fluvials d'aquests rius. Fruit d'aquest compromís neix</p> | 41.4490600,1.6922200 | 390762 | 4589434 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62852-1290.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2153 | 5.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 87622 | Barraca de la Costa de Sogas III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-costa-de-sogas-iii | XIX | Es troba en estat ruïnós. | <p>Barraca situada sobre un marge parcialment coberta de vegetació. És una construcció de planta rectangular feta de pedra lligada amb morter. Estava coberta amb volta de maó pla, actualment esfondrada. La façana es troba també enderrocada en la seva pràctica totalitat, tot i que s'observa part del brancal ceràmic de la porta.</p> | 08232-131 | Costa de Sogues | 41.4675800,1.7116400 | 392415 | 4591466 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87622-20191106123151.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87622-20191106123130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87622-20191106123103.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 87623 | Barraca del Corral del Gili | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-corral-del-gili | XVIII-XX | <p><span><span><span>Barraca de vinya situada a les vinyes del corral d'en Gili. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars.</span></span></span></p> | 08232-132 | Corral del Gili | 41.4617000,1.6933600 | 390879 | 4590836 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87623-20191024145144.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 87624 | Barraca de la Costa de Sogas II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-costa-de-sogas-ii-0 | XVIII-XX | <p><span><span><span>Barraca de vinya situada en una zona de matollar. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars.</span></span></span></p> | 08232-133 | Costa del Sogas | 41.4650600,1.7091600 | 392204 | 4591189 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87624-20190925155405.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87624-20190925155426.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87624-20190925155444.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 87625 | Barraca de Mirambé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-mirambe | XIX | La coberta presenta deficiències. | <p>Barraca situada al peu d'un camí. És una construcció de planta rectangular amb la coberta a un vessant que fa el desaiguat a la façana lateral. Feta de pedra i revestida amb morter de calç, presenta una porta amb llinda de fusta. A l'interior s'hi pot observar les bigues de fusta i l'encanyissat de la coberta.</p> | 08232-134 | Mirambé | 41.4673600,1.7076500 | 392082 | 4591447 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87625-20191120111441.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87625-20191120111338.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 87628 | Camí vell de Sant Quintí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-sant-quinti | Només se'n conserva un tram | <p>Camí antic que s'utilitzava per anar des de Sant Pere de Riudebitlles a Sant Quintí de Mediona. Des del nucli, passava prop de la fàbrica dels Valls, fins a Morgats, on hi ha l'únic tram ben conservat del camí. Seguia per les Toeses fins arribar al terme veí. </p> | 08232-137 | Sector de ponent del terme municipal | 41.4522500,1.6921400 | 390761 | 4589789 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 87629 | Capelleta del carrer Major, 30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-del-carrer-major-30 | XX | <p>Capelleta situada a la façana d'una casa del carrer Major. Es tracta d'una fornícula en forma apuntada, amb un marc de pedra motllurada i un ampit amb acabament en forma triangular. A l'interior hi ha una imatge de la Mare de Déu, de factura contemporània. A sota hi ha una placa on hi consta gravat: 'RECORD PERENNE DE LA NOSTRA DEVOCIÓ A LA VERGE SANTÍSSIMA ANY SANT MARIÀ 12 D'OCTUBRE DE 1954'.</p> | 08232-138 | C. Major, 30 | 41.4534300,1.7033100 | 391696 | 4589905 | 1954 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 87630 | Carrer de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-baix-3 | XIV-XX | <p>Carrer situat al nucli antic de Sant Pere de Riudebitlles. Segueix el traçat irregular característic de la disposició medieval del carrer, tot vorejant la part exterior del Palau dels Marquesos de Lió i seguint sota un pas cobert del mateix fins arribar al carrer Major. A banda del Palau, al carrer hi ha diverses cases d'interès, de tres nivells d'alçat i obertes amb portalades adovellades. </p> | 08232-139 | Nucli antic de Sant Pere de Riudebitlles | 41.4536400,1.7037100 | 391730 | 4589928 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87630-20190918134652.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87630-20190918142014.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87630-20190918134322.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 87631 | Carrer dels Quadres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-dels-quadres | XIV-XX | <p>Carrer situat al nucli antic de Sant Pere de Riudebitlles. Segueix el traçat irregular característic de la disposició medieval del carrer, tot delimitant el sector de ponent del mateix fins enllaçar amb el carrer Major. Conserva algunes cases antigues, de tres nivells d'alçat i portals de pedra treballada. </p> | 08232-140 | Nucli antic de Sant Pere de Riudebitlles | 41.4539500,1.7024900 | 391628 | 4589964 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87631-20190918155909.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87631-20190918160051.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87631-20190918160243.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 87632 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-26 | XIV-XX | <p>El carrer Major és el carrer principal del nucli antic de Sant Pere de Riudebitlles. Segueix el traçat de disposició lineal, des de la plaça de les Eres fins al Palau dels Marquesos de Lió. Està format per cases entre mitgeres situades a banda i banda del carrer, de tres nivells d'alçat i algunes d'elles obertes amb portalades de pedra treballada. </p> | 08232-141 | Nucli antic de Sant Pere de Riudebitlles | 41.4534600,1.7029700 | 391668 | 4589909 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87632-20190918132519.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87632-20190918132817.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 87634 | Casa del C. de Baix, 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-de-baix-14 | XIV-XVIII | El revestiment de la façana es troba deteriorat. | <p>Casa d'origen probablement medieval que va consolidar-se entre els segles XVI i XVIII. És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un gran portal d'arc de mig punt adovellat. Al pis té dos finestrals d'arc pla arrebossat i a les golfes un amb llinda de fusta. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules. El tractament exterior del mur és de restes d'arrebossat de morter de calç.</p> | 08232-143 | C. de Baix, 14 | 41.4538400,1.7037400 | 391733 | 4589950 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87634-20190918141542.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87634-20190918141800.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | No s'ha pogut accedir a l'interior per | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 87635 | Cases del carrer de Baix, 31-33 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-baix-31-33 | XVI-XXI | <p>Conjunt de dues cases construïdes entre els segles XVII i XVIII. Es tracta dels dos únics edificis de l'espai, trobant-se adossats de forma paral·lela. Consten de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Presenten sengles portals adovellats, un d'arc de mig punt i l'altre d'arc escarser. Les finestres es distribueixen per la façana de forma aleatòria i són totes d'arc pla arrebossat, algunes amb ampit motllurat i d'altres de factura moderna. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat.</p> | 08232-144 | C. de Baix, 31-33 | 41.4543900,1.7035100 | 391714 | 4590012 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87635-20190918143318.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | S'utilitzen com a allotjament rural. | 98|119 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 87636 | Casa del C. Major, 32 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-major-32 | XX | La planta baixa ha estat modificada per fer-hi un local comercial | 08232-145 | C. Major, 32 | 41.4534200,1.7034100 | 391704 | 4589904 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87636-20190918133507.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87636-20190918133525.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Casa construïda a principi del segle XX, de la qual no se'n conserva la planta baixa per una reforma moderna. És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El pis presenta dos finestrals amb sortida a un balcó corregut de baranes forjades i tenen la part superior decorada amb garlandes pintades. Sobre el seu eix, a les golfes hi ha sengles finestres d'arc pla arrebossat. El coronament està definit per una cornisa motllurada amb voladís. El tractament exterior del mur és arrebossat i pintat, amb rajola a la planta baixa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 87637 | Cementiri de Sant Pere de Riudebitlles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-pere-de-riudebitlles | XIX-XX | <p>El cementiri de Sant Pere de Riudebitlles està situat al costat de la capella de Sant Jeroni. Es tracta d'un recinte rectangular amb murs de pedra, que s'obre a migdia amb dos pilars i una porta de ferro forjat coronada amb una creu, entre pilars de pedra carejada. A l'interior els nínxols es distribueixen als costats, amb un passadís en forma de creu que conflueix en la capella del fossar. Dins el recinte hi ha diversos xiprers centenaris.</p> | 08232-146 | Passatge Sant Jeroni, s/n | 41.4491600,1.6952700 | 391017 | 4589442 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87637-20190925125555.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 87638 | Creu de la Santa Missió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-santa-missio-11 | XX | <p>Creu situada en una placeta entre el carrer de Sant Quintí i el carrer Barquies. És una estructura d'obra de planta quadrangular en gradació. A la part superior hi ha fixada una creu llatina de forja.</p> | 08232-147 | Pl. de la Creu de la Missió | <p>Va ser construïda per commemorar la Santa Missió de Sant Pere de Riudebitlles.</p> | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87638-20190918160856.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 87639 | El Corronet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-corronet | XIV-XX | <p>El Corronet és un carreró sinuós que comunica la plaça de l'església i el carrer Major. Les cases que el configuren són de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Dues d'elles presenten grans portals d'arc de mig punt adovellat, així com carreus a la planta baixa. </p> | 08232-148 | Nucli antic de Sant Pere de Riudebitlles | 41.4537100,1.7029700 | 391668 | 4589937 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87639-20190918155454.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87639-20190918155537.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87639-20190918155545.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 87640 | El Foradot de Can Xerta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-foradot-de-can-xerta | XVIII | <p>El Foradot és un petit pas cobert situat a en un costat de Can Xerta. S'hi accedeix per una obertura d'arc escarser tancada amb una reixa, on unes escales descendeixen salvant un pendent pronunciat.</p> | 08232-149 | C. de Baix | 41.4542235,1.7038455 | 391742 | 4589993 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87640-20190918144035.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | Inexistent | 2023-05-19 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 87652 | Barraca prop de Sant Jeroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-de-sant-jeroni | XVIII-XIX | Es troba en estat ruïnós. | <p>Restes d'una estructura de planta rectangular, feta de pedra lligada amb morter. Està coberta de vegetació. </p> | 08232-150 | Al nord de l'ermita de Sant Jeroni | 41.4499000,1.6943100 | 390938 | 4589525 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87652-20190925121526.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 87657 | Font de la plaça de les Eres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-les-eres-0 | XX | <p>Font urbana encastada a la façana de l'edifici de l'ajuntament. Està formada per una aixeta metàl·lica i una pica de pedra a sota. Està tota revestida i emmarcada amb rajola ceràmica amb motius decoratius; amb l'escut municipal al centre i florals a la vora. </p> | 08232-151 | Plaça de les Eres, 1 | 41.4535200,1.7017400 | 391565 | 4589917 | 1981 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Ignasi Mayolas | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 87658 | Font de la plaça de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-lesglesia-4 | XX | <p>Font urbana adossada en un extrem de la façana de tramuntana de l'església de Sant Pere. Està constituïda per un pilar de coronament semicircular, al centre del qual hi ha fixada una aixeta metàl·lica. L'aigua cau en una pica quadrangular de pedra. </p> | 08232-152 | Pl. de l'Església | 41.4539100,1.7030100 | 391672 | 4589959 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 87659 | Font de Turró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-turro-0 | XVIII-XIX | <p>Font situada al naixement del torrent de Turró. Està construïda en un costat de la mina d'aigua que la proveeix, una construcció de pedra coberta amb volta i que s'obre frontalment amb una boca, tancada amb una porta metàl·lica. La font està formada per un broc metàl·lic, on hi ha un tap que impedeix que l'aigua es perdi torrent avall.</p> | 08232-153 | Torrent de Turró | 41.4635500,1.6976500 | 391240 | 4591036 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87659-20191024172200.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87659-20191024172213.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87659-20191024172217.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 87660 | Font del carrer de Joan Altet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-de-joan-altet | XX | <p>Font situada a l'inici del carrer de Joan Altet. És una construcció d'obra vista, de composició esgraonada. A la part superior de l'estructura hi ha fixada una aixeta metàl·lica. L'aigua cau en una pica quadrangular d'obra. </p> | 08232-154 | C. de Joan Altet | 41.4549200,1.7049200 | 391833 | 4590069 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 87661 | Mola de la plaça del Paper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mola-de-la-placa-del-paper | XVIII-XX | <p>Mola commemorativa col·locada en un extrem de la plaça del Paper. Està col·locada de forma vertical i a la part frontal hi consta 'Plaça del Paper 1998'.</p> | 08232-155 | Plaça del Paper | 41.4523100,1.7013700 | 391532 | 4589784 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87661-20190918161405.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 87662 | Pèlag de Cal Bielet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pelag-de-cal-bielet | <p>A la riera de Sant Quintí, a l'alçada de Cal Bielet, l'aigua s'hi entolla formant un gorg o pèlag, de certa profunditat.</p> | 08232-156 | Riera de Sant Quintí | 41.4575300,1.6829300 | 390001 | 4590386 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87662-20191002151511.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87662-20191002151401.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 87668 | Plàtans de la Font del Quadres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-la-font-del-quadres | XIX | <p>El plàtans del canal de Vila-seca estan situats al costat de la font del Quadres i del riu de Bitlles. Es tracta d'una renglera de 5 arbres centenaris. Els plàtans (Platanus hispanica) són una espècie de tipus caducifoli originària de l'àrea mediterrània. Assoleixen una alçada considerable, amb una vessa gruixuda i curta d'on surten les altes ramificacions. L'escorça és molt característica, llisa i grisosa amb plaques fines que li donen un aspecte clapejat. La capçada és ampla i densa, pel que és un arbre utilitzat habitualment en parcs, jardins i avingudes per fer ombra, així com per a l'obtenció de fusta.</p> | 08232-157 | Font del Quadres | 41.4554400,1.7017900 | 391572 | 4590131 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87668-201909181248030.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 87669 | Pont de Barquies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-barquies | XIX-XX | Es troba deteriorat i parcialment cobert de vegetació. | <p>Aqüeducte construït per salvar el desnivell del torrent de Barquies. És una construcció de dos trams, la primera i més antiga, es correspon amb un pont fet de pedra tosca, obert amb un arc de mig punt ceràmic. La part superior està reforçada amb maons moderns. El segon tram es correspon amb una passarel·la amb pilars de maó, i es correspon a una restitució. Està cobert de vegetació. Un tros més amunt del torrent hi ha un altre aqüeducte de semblants característiques. </p> | 08232-158 | Torrent de Barquies | 41.4564100,1.6929900 | 390839 | 4590249 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87669-20191002113846.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87669-20191002120009.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 87670 | Pontet del camí del torrent de Baquies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontet-del-cami-del-torrent-de-baquies | XIX | <p>Petit pontet construït al camí del torrent de Barquies. És una estructura de petites dimensions, feta de pedra lligada amb morter i un arc rebaixat ceràmic. </p> | 08232-159 | Torrent de Barquies | 41.4561000,1.6929000 | 390831 | 4590215 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87670-20191002120442.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 87672 | Pou del camí de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-cami-de-les-planes | XVIII-XX | Es troba en estat ruïnós. | <p>Pou situat a la vora del camí de les Planes. És una estructura de planta circular, feta de pedra lligada amb morter. Es troba parcialment enderrocada.</p> | 08232-161 | Camí de les Planes a les Planes Noves | 41.4568700,1.6841700 | 390103 | 4590312 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87672-20191002134445.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 87674 | Refugi del torrent de Barquies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-del-torrent-de-barquies | XVIII-XX | <p>En el marge del torrent de Barquies s'hi localitza un petit refugi. Es tracta d'un cau de planta semicircular excavat directament al marge, de poca profunditat i accés frontal. No té materials constructius.</p> | 08232-163 | Torrent de Barquies | 41.4564200,1.6930600 | 390845 | 4590250 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87674-20191002115201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87674-20191002115303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87674-20191002115309.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 87675 | Resclosa del rec de l'horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-rec-de-lhorta | XVIII-XX | <p>La resclosa està situada a la riera de Sant Quintí, a l'alçada de Cal Bielet. Es tracta d'una obra d'enginyeria que permet desviar l'aigua de la riera cap a un rec, que transcorre paral·lel al riu pel costat de ponent. La resclosa està formada per un mur perpendicular al riu, fet de pedra revestida amb morter. El rec també és fet de pedra revestida amb morter, que presenta pèrdues en diversos punts a causa del seu mal estat de conservació.</p> | 08232-164 | Riera de Sant Quintí | 41.4576300,1.6823700 | 389954 | 4590398 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87675-20191002151353.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87675-20191002151447.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87675-20191002151917.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.