Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 87638 | Creu de la Santa Missió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-santa-missio-11 | XX | <p>Creu situada en una placeta entre el carrer de Sant Quintí i el carrer Barquies. És una estructura d'obra de planta quadrangular en gradació. A la part superior hi ha fixada una creu llatina de forja.</p> | 08232-147 | Pl. de la Creu de la Missió | <p>Va ser construïda per commemorar la Santa Missió de Sant Pere de Riudebitlles.</p> | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87638-20190918160856.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 62779 | Serral de les Forques / Puig de les Forques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serral-de-les-forques-puig-de-les-forques | <p>FREIXAS MASSANA, Antoni (1994) 'El poblament antic de Sant Pere de Riudebitlles', Programa de Festa Major 1994. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs. Informació oral, Antoni Freixas, Abril- maig 1999</p> | Al costat hi ha un gran esvoranc al terreny que, probablement, es va endur part del jaciment | <p>Restes d'indústria lítica trobada en una àrea delimitada per la carretera i el bosc que cobreix la part alta del tossal. Han aparegut ascles de gran mida, nòduls de sílex desbastats, nuclis i alguns elements amb retoc de tipus escalariforme.</p> | 08232-56 | Camps al costat de la carretera Sant Pere - Sant Quintí, a cavall entre tots dos termes | <p>Descobert l'any 1980 en prospeccions d'Antoni. Freixas del grup Arrels de Sant Pere de Riudebitlles. El 1989 es va incloure el jaciment a la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès, realitzada per Rosa Senabre i Artur Cebrià.</p> | 41.4537400,1.6815100 | 389876 | 4589967 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62779-56.jpg | Legal | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Sembla que la part més interessant es troba al terme de Sant Quintí de Mediona | 77 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 62792 | La Muntanyeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-muntanyeta | <p>EXCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs. FREIXAS MASSANA, Antoni (1994) 'El poblament antic de Sant Pere de Riudebitlles', Programa de Festa Major 1994. MARTÍ, Ramon (1997) 'Ceràmica medieval i pagesos indocumentats a la vall del riu de Bitlles' a 'Quaderns Científics i Tècnics', Núm. 9, pàg. 280, Diputació de Barcelona. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs. Informació oral, Antoni Freixas (abril- maig 1999), Joan Baptista Morgades (maig, 1999); Xavier Argemí (maig 1999).</p> | <p>Turó amb un xalet, bosc i matolls. L'any 1979, en construir el xalet i el camí d'accés, hi aparegueren un gran nombre de fragments de tègula i ossos humans, pertanyents a tombes d'època romana tardana. L'any 1989 en eixamplar el camí d'accés, va quedar visible en el marge un altre enterrament en tègula, mig seccionat. El mateix any en construir un hivernacle i un petit jardí, es va posar al descobert part d'una estructura quadrangular de 3'40 x 5'70 m amb una base de carreus paral·lelepípedes i part d'un mur que sembla adossar-se a aquesta construcció per la banda W formant un angle recte amb una base de blocs irregulars. Les parets de pedra tenen 1'05 metres d'ample per 1'10 metres d'alt, elevant-se desprès en tàpia uns 40 cm més d'alçada. Sembla poder-se interpretar com un edifici defensiu amb una necròpolis annexa. A l'extrem nord de la muntanya, sobre el rec, existeix un edifici de, com a mínim, dues habitacions, fabricades en la seva part baixa amb còdols i la seva part alta amb tàpia. Es tracta d'un edifici molt allargat, que dóna a sobre del rec de Dalt i que entre les parets conservades i la roca de la muntanya sembla endevinar-se un camí. Es veuen pedres escairades i, una d'elles, presenta un rebaix rectangular, com per encaixar-hi un element de fusta. Una altra sembla tenir un lloc per posar-hi un element circular també de fusta. Tal vegada sigui un lloc per controlar el pas. També hi ha diverses fites de terme escampades per la vessant del turó</p> | 08232-69 | Turó situat entre el molí dels Fogàs i cal Bielet, al seu peu passa el riu de Bitlles. | <p>S'ha identificat aquest lloc amb el Castellar, topònim que apareix com un dels límits de la donació del Priorat de Sant Pere tal i com consta en la donació de l'any 1011, segons documents conservats. Aquest nom encara era viu al segle XVII, segons documents conservat a Sant Quintí. Les restes romanes van ser descobertes l'any 1980 en prospeccions d'Antoni Freixas del grup Arrels de Sant Pere de Riudebitlles. El 1989 es va incloure el jaciment a la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès, realitzada per Rosa Senabre i Artur Cebrià. L'any 1999 en prospeccions superficials el Sr. Joan Baptista Morgades va descobrir restes d'una edificació possiblement medieval, a la vessant nord del turó. Al segle XVIII, es va construir el molí de cal Bielet a pocs metres d'aquestes restes. En la documentació, diu que es va edificar al lloc nomenat 'la Noguera Vella', que tal vegada podria ser el topònim d'aquesta construcció.</p> | 41.4567400,1.6822100 | 389939 | 4590300 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62792-foto-08232-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62792-foto-08232-69-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62792-69.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62792-690.jpg | Legal | Romà|Medieval|Modern|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | A l'oest del turó hi ha el lloc dels Fogars -ja en terme de Sant Quintí- on en prospecció superficial apareix nombrosa ceràmica oxidada d'època indeterminada, tal vegada es pugui relacionar amb la Muntanyeta. A l'altre banda (costat E) existeix el jaciment romà de les Planes. | 83|85|94|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 87675 | Resclosa del rec de l'horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-rec-de-lhorta | XVIII-XX | <p>La resclosa està situada a la riera de Sant Quintí, a l'alçada de Cal Bielet. Es tracta d'una obra d'enginyeria que permet desviar l'aigua de la riera cap a un rec, que transcorre paral·lel al riu pel costat de ponent. La resclosa està formada per un mur perpendicular al riu, fet de pedra revestida amb morter. El rec també és fet de pedra revestida amb morter, que presenta pèrdues en diversos punts a causa del seu mal estat de conservació.</p> | 08232-164 | Riera de Sant Quintí | 41.4576300,1.6823700 | 389954 | 4590398 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87675-20191002151353.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87675-20191002151447.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87675-20191002151917.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 62797 | Cal Bielet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bielet | <p>CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 18, nota 65 Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. EXCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà MADURELL I MARIMON, J. M. (1972) El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. 2 vols. Barcelona. Fundació Salvador Vives Casajuana. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs.</p> | XVIII-XX | En estat ruïnós. | <p>Molí paperer de planta quadrangular de planta baixa i dues alçades. A la superior presenta les típiques finestres de l'assecador. Posseeix petits afegits del segle XX, als laterals, dins d'un d'ells es pot veure la premsa de paper i l'antiga porta de pedra amb arc de mig punt, la qual es troba sota el nivell de circulació actual. Si seguim el curs del riu, als peus del molí, es troba la resclosa del rec de l'Horta i el pèlag de cal Bielet.</p> | 08232-74 | Dins del recinte de la fàbrica TECFACREP | <p>Probablement ja existia un molí en aquest punt l'any 1011. Al segle XVIII és deia molí del Massana, però no tenia rés a veure amb el que actualment porta aquest nom (notícia verbal M.A. Marqués). Aquesta informació prové de que l'any 1776, Alexandre Soler va presentar una denúncia contra Francesc Massana, mestre de cases de Sant Quintí, al·legant que li eren perjudicials les obres d'un nou molí paperer que aquest intentava obrir al lloc de la Noguera Vella, al mateix terme de Sant Pere de Riudebitlles, per al funcionament del qual s'havia de valer de les aigües de la sèquia. Això no obstant, Francesc Massana presenta escriptura d'establiment de l'abat de Montserrat de 23 de novembre de 1775, segons escriptura del notari Joan Ferrer d'Esparreguera, signada amb Fra Josep Freixes, monjo i procurador del monestir. Aquest document els permetia de fer dues fàbriques de paper i una d'aiguardent. El mateix any, juntament amb Nicolau Vallès, va adquirir un tros de terra campa a la casa Miquel de les Planes, a la partida coneguda com la Noguera Vella. Aquest molí apareix entre els setanta-tres molins o fàbriques de paper existents al 1860 a Catalunya , dels quals dos es mencionen com localitzats al terme de Sant Pere de Riudebitlles, un al lloc de Les Toeses i l'altre que es diu anomenat Molí d'en Massana (MADURELL, 1972, I: 108, 110) .</p> | 41.4573400,1.6826700 | 389979 | 4590366 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62797-foto-08232-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62797-foto-08232-74-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62797-74.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62797-740.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62797-741.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | La moderna indústria del Coromines va construir un edifici per encabir-hi la caldera, tallant el vell camí de Sant Quintí que passava al peu. Així, al 1946, cal Selmo, que així es deia aleshores, va introduir per primera vegada a Sant Pere l'assecament amb vapor del paper. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 87662 | Pèlag de Cal Bielet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pelag-de-cal-bielet | <p>A la riera de Sant Quintí, a l'alçada de Cal Bielet, l'aigua s'hi entolla formant un gorg o pèlag, de certa profunditat.</p> | 08232-156 | Riera de Sant Quintí | 41.4575300,1.6829300 | 390001 | 4590386 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87662-20191002151511.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87662-20191002151401.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 87672 | Pou del camí de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-cami-de-les-planes | XVIII-XX | Es troba en estat ruïnós. | <p>Pou situat a la vora del camí de les Planes. És una estructura de planta circular, feta de pedra lligada amb morter. Es troba parcialment enderrocada.</p> | 08232-161 | Camí de les Planes a les Planes Noves | 41.4568700,1.6841700 | 390103 | 4590312 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87672-20191002134445.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 62786 | Plàtan de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platan-de-les-planes | <p>Informació oral Stefan Lismond, (abril 1999), Engràcia Montal, (juny 1999).</p> | XIX | <p>Exemplar de plàtan (Platanus hybrida). Pertany a la família de les platanàcies. Arbre caducifoli corpulent, que pot atènyer els quaranta metres d'alçada, té la capçada ample i escorça de la qual es desprenen plaques irregulars de ritidoma. Té fulles palmades grosses i fruits guarnits de pèls i reunits en boles sostingudes per un llarg peduncle. És un excel·lent arbre d'ombra, molt comú en parcs i jardins i que suporta bé la pol·lució atmosfèrica.</p> | 08232-63 | Masia de Les Planes, Can Festís | <p>Seguint un costum molt estès al segle XIX, Magdalena Cuscó, antiga propietària de la casa, va plantar dos plataners cap a l'any 1875, aproximadament. Un d'ells el van tallar.</p> | 41.4573300,1.6844300 | 390126 | 4590362 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62786-630.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62786-631.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Les arrels del plàtan van malmetre una antiga derivació del rec de Dalt, que passa als seus peus. | 2151 | 5.2 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 62800 | Les Planes / Les Planes Velles / Can Festís / Mas Lotats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-planes-les-planes-velles-can-festis-mas-lotats | <p>ARGEMÍ, X.; SADURNÍ, M.T.; SERRA, J. (1999) 'Sant Quintí de Mediona. Evolució socio-econòmica i cultural d'una vila de l'Alt Penedès', Ajuntament de Sant Quintí de Mediona. CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 18, Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. EXCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs. MADURELL I MARIMON, J. M. (1972) El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. 2 vols. Barcelona. Fundació Salvador Vives Casajuana. TORRENTS I ROSÉS (1993). Transformacions demogràfiques en un municipi industrial català: Sant Pere de Riudebitlles, 1608-1935. Tesi Doctoral. Departament d'Història Contemporània. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona. TORRENTS, A. (en premsa) 'La lluita per l'aigua: pagesos i paperers en el segle XVIII' Homenatge a Jordi Nadal. Informacions dels registres parroquials proporcionada per Angels Torrents. Informació oral Stefan Lismond (abril 1999), Engràcia Montal, (juny 1999).</p> | XV-XX | <p>Masia formada per un conjunt d'edificacions de diversa època i factura. El cos principal de l'edifici, de planta baixa i dos pisos, és cobert a doble vessant i té teules pintades amb dents de llop als ràfecs. Aquesta construcció es composa d'un cos central més antic (amb una rafa o contrafort) al que se li adossa, pel costat S, un altre cos que segueix la mateixa forma i estructura. Al nord d'aquests dos cossos se'ls uneix un tercer, de dues plantes, que sobresurt en direcció est, formant una llotja o galeria a la primera planta, amb quatre arcs de mig punt orientats a sud i est, datat per una inscripció a la façana l'any 1930. Per tant, l'edifici principal presenta forma d'L. Te dos rellotges de sol, un dels quals, el de la façana principal, (orientada a l'Est) a més de l'hora, marca els mesos de l'any. El segon rellotge, situat a migdia, es troba en molt mal estat. La façana principal disposa de tres portes, la principal coberta amb arc de pedra de turó. Les finestres de la primera planta tenen la llinda i el llindar de pedra motllurada. La planta baixa està molt reformada, accedint-se al primer pis per una escala que acaba en una porta estreta, avui tapiada, rematada per un arc conopial. A la dreta d'aquesta porta s'arriba a una sala noble que presenta un fris motllurat corregut, decorat a les cantonades per caps masculins en relleu i als costats llargs per dos caps d'angelets equidistants, tot en guix i pintat de blanc i de factura molt desigual. A la resta de parets, que han perdut la seva policromia original, es poden veure grafits pertanyents a diverses èpoques d'ocupació. En aquesta sala i a la del costat, existeixen sengles portes de fusta de caràcter singular, decorades amb gúbies formant línies d'escates als muntants i, en els travessers centrals, oferint als travessers centrals llegendes al·lusives a Joan Almirall, i els fusters Josep Almirall i Pere Rovira. Per la decoració, aquestes manufactures podrien datar a principis del segle XVIII. La casa va ser fortificada, per la part posterior, amb troneres molt estretes i allargades, segurament durant el segle XIX, molt probablement a causa de les guerres carlines, les quals van ser força cruentes en aquestes contrades. També al cos principal hi ha troneres en biaix, de la mateixa època. Al nord de les edificacions principals hi ha un altre edifici rectangular allargat en sentit est-oest. Pels encontorns es troben diferents elements d'un antic trull d'oli.</p> | 08232-77 | Final del camí de les Planes | <p>Datat el 24 d'octubre de l'any 1487, existeix un document de venda de la casa de Joana Queralt, esposa de Joan Romanyà, a Joan Miquel. En aquest document s'identifica el nom de la casa com 'mas Lotats' i la venda inclou, a més d'edificis, terres, honors, possessions, horts, camps, deveses i vinyes; el que sembla més interessant: els 'reguis, aquis' i 'aqueductibus'. En el segle XVI, en un document datat l'any 1527, l'Abad de Montserrat donà llicència a Joan Miquel per construir un o més molins fariners i paperers al pujol de Lloranàs (TORRENTS, en premsa). El 1553 era habitada per Antoni Serdà de les Planes i l'any 1675 apareix el cognom Miquel de les Planes (TORRENTS, 1993). La família Miquel ha habitat de forma ininterrompuda aquesta masia fins que la darrera hereva, Sra. Engràcia Montal i Miquel, la va vendre als actuals propietaris (informació oral d'Engràcia Montal). Una nota de despeses sense data ens parla del pagament al fuster Pere Rovira per la fabricació d'unes portes i el traginer encarregat de dur-les fins a la capella de Sant Domingo. Encara que no hi hagi data en aquest escrit, sabem de l'existència a Sant Pere d'un fuster amb el mateix nom, original de Capellades i resident al 1711 a Sant Pere que fa obres al molí draper (MADURELL, 1975, II: 824) al lloc que avui coneixem amb el topònim dels Molins de Dalt. Aquest Rovira va tenir una filla (Maria) que es va casar el 1751 amb Josep Miquel del Solà (informació Àngels Torrents). Es significatiu que un fuster amb el mateix nom faci unes portes a la masia de les Planes Velles, potser amb Joan Almirall (natural de Sant Quintí i que es va casar el 1715, segons informació d'A. Torrents). Aquesta obra pertany estilísticament a aquestes dates. Una altra dada d'interès sobre aquest lloc és, que l'any 1775, Francesc Massana junt amb Nicolau Vallès, havien adquirit un tros de terra campa de la Casa Miquel de les Planes, a la partida coneguda amb el topònim de La Noguera Vella, per a la construcció de dues fàbriques de paper i una per a fer aiguardent que sembla que mai es van construir (MADURELL, 1972, II: 872-873). Al 1783, vivia en aquest lloc, Joseph Miquel de Las Planas, segons el cadastre d'aquell any, figurant com el major contribuent del municipi. Una nota que pot ser interessant per estudis futurs es la referida a una informació oral respecte de que 'a sota la masia vivia abans el picapedrer que feia les piques dels molins paperers' (informant, Joan Baptista Morgades, maig de 1999). La casa va fer-se servir com a fortí a les guerres carlines i a la de 1936, fets comprovats amb les restes de fortificació d'època carlina i la gran quantitat de pólvora apareguda en una de les edificacions annexes. Les fites cronològiques principals que sembla que es desprenen de les tipologies arquitectòniques i decoratives serien les següents: segle XV-XVI, arc conopial,; finals XVII- inicis XVIII, sala guixeries i fusteria; s. XIX, fortificació i s. XX, llotja.</p> | 41.4576900,1.6846100 | 390141 | 4590402 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62800-772.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62800-773.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62800-774.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 93|94|96|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 62802 | Les Planes Noves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-planes-noves | <p>CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 18. Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans.</p> | XX | <p>Casa isolada de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant al cos principal. La coberta presenta teules vidrades, fetes a Barcelona, les quals baixen del carener en forma triangular al centre de cada vessant. Presenta un cos annex amb coberta plana que serveix de terrassa de l'edificació principal. La planta baixa presenta una petita marquesina sobre la porta. Les finestres de la primera planta són rectangulars allargades en sentit vertical i es troben rematades per un petit ressalt d'obra en forma de frontó. Al costat de la casa hi ha la torre metàl·lica d'un molí de vent. Al costat del camí, una mica més lluny de la casa, es veuen les restes d'un antic pou, fet de pedra, avui farcit de terra. La zona sota teulada presenta a la façana quatre rebaixos rectangulars, acabats en arc de mig punt a l'extrem superior, allargats en sentit vertical, de major longitud els centrals. Aquests rebaixos es troben flanquejats per altres dos parells als extrems del frontó que forma la coberta a doble vessant.</p> | 08232-79 | Camí de les Planes | 41.4559700,1.6846800 | 390144 | 4590211 | 1926-28 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62802-79.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62802-790.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62802-791.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 62810 | Bassa de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-les-planes | <p>EXCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. Informació oral Stefan Lismond (abril 1999), Josep Torrents (juny 1999).</p> | XX | <p>Bassa artificial de forma irregular, amb base de plàstic negre que s'omple d'aigua del rec de la Vila, que passa al costat. Té 200 metres de llargada i 90 d'amplada màximes, amb una capacitat de 63.000 metres cúbics. La bassa és un dipòsit de regulació que, a més de cobrir un servei necessari per a l'agricultura i la indústria locals, serveix com a punt de càrrega d'aigua dels helicòpters i camions de bombers. De fet, es va construir per assegurar en estius secs l'aportació d'aigua a les rescloses de cal Bielet (rec de l'Horta) i dels Borrissols (rec dels Plans de Terrassola i Lavit) i permet el transvasament del rec de Dalt al rec de l'Horta Subirana de manera que s'aconsegueix que tingui assegurat un cabal constant. Està localitzada en un indret on els dos recs anteriors coincideixen, en un punt on el desnivell d'ambdós es aproximadament d'uns 6 metres. En aquest hàbitat hi conviuen barbs, carpes, anguiles i moltes granotes, a més d'alguns crancs americans.</p> | 08232-87 | Camí de les Planes a les Toeses | <p>El seu origen es estrictament funcional. Vist en el temps, obre la perspectiva de recuperar aquest espai per al lleure. Sota la bassa hi ha una partida de terreny de propietat municipal.</p> | 41.4577400,1.6850600 | 390179 | 4590407 | 1995 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62810-870.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62810-871.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Es aquesta l'aportació més recent al sistema hidràulic del municipi. | 98 | 2153 | 5.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 87676 | Riu de Bitlles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-de-bitlles | <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Riu_de_Bitlles</p> | <p>El Riu de Bitlles travessa el terme de Sant Pere de Riudebitlles de ponent a llevant. Al llarg del seu recorregut rep l'aigua de diversos torrents, i rep aquest nom passat Sant Quintí de Mediona. Es tracta d'un curs fluvial amb pendents poc pronunciats i un cabal d'aigua continu, generalment més abundant a la primavera i la tardor. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria, ja que s'hi documenten diversos molins i rescloses. A nivell natural, conserva a les seves vores la vegetació de ribera característica, com són els verns, salzes, àlbers, pollancres, freixes i saücs. Desemboca al riu Anoia a l'alçada de Sant Sadurní d'Anoia.</p> | 08232-165 | Travessa d'oest a est la part central del terme municipal | <p>Documentat al segle X com a 'rivus de Birlas' o 'Berilas'.</p> | 41.4583200,1.6859800 | 390257 | 4590470 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87676-20191002112846.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87676-20191002121001.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 62789 | Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-planes-8 | <p>FREIXAS MASSANA, Antoni (1994) 'El poblament antic de Sant Pere de Riudebitlles', Programa de Festa Major 1994. Informació oral d'Antoni Freixas (abril- maig 1999).</p> | Hi ha rebaixos importants per fer naus agrícoles | <p>Segons informació d'Antoni Freixas, es documenta gran quantitat de ceràmica romana: tegula, dollia, ceràmica comuna i fins i tot dos fragments de columnes. S'ignora gairebé totes les circumstàncies de la troballa i si es conserven alguns materials i a on. També va aparèixer una destral de pedra polida. En prospeccions realitzades per fer la bassa de la Junta de Sanejament, Josep Serra va localitzar en superfície nombrosos fragments de ceràmica ibèrica i tardoromana, bàsicament, tegula, imbrex, ceràmica oxidada ibèrica (per exemple, àmfores), terra sigillata, (entre els fragments recollits n'hi ha alguns dels tipus B i D). Prop de les Planes Noves van aparèixer unes possibles sitges ibero-romanes.</p> | 08232-66 | Camps a uns 200 metres a l'Est de la masia de les Planes (prop d'unes naus avícoles) | <p>Descobert l'any 1980 en prospeccions d'Antoni Freixas del grup Arrels de Sant Pere de Riudebitlles. El 1989 es va incloure el jaciment a la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès, realitzada per Rosa Senabre i Artur Cebrià. Va ser excavat per Josep Serra i García i els materials provinents d'aquella excavació es troben dipositats al S.A.M. de Girona des del 15.10.1997.</p> | 41.4568000,1.6860900 | 390263 | 4590301 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62789-66.jpg | Legal | Neolític|Antic|Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Es troba relativament a prop de la Muntanyeta. | 78|80|81|83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 62729 | Molí de les Toeses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-les-toeses | <p>AMAT, A. et al. (1990) El Paper. Programa d'actes de la Festa Major de St. Pere de Riudebitlles. CONGRESO. (1965). VI Congreso Internacional de Historiadores del Papel. Edición de bibliófilo del manuscrito 'Libro de varios planos y máquinas', año 1738 (aproximadamente). Barcelona. COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 17. Nota 57. Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. DICCIONARIO DE AUTORIDADES (1726). 'Diccionario de la lengua castellana, en que se explica el verdadero sentido de las voces, su naturaleza y calidad, con las phrases o modos de hablar, los proverbios y refranes, y otras cosas convenientes al uso de la lengua'. Madrid. Imprenta de Francisco Herrero. 3 vols. EXCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà MADURELL I MARIMON, J. M. (1972) El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. 2 vols. Barcelona. Fundació Salvador Vives Casajuana. ROSSELLÓ, Joan; MORERA, Lluís (1988) 'L'arquitectura paperera al Penedès. Un patrimoni oblidat', Miscel·lània penedesenca, pp. 242-253, Institut d'Estudis Penedesencs. TORRENTS ALEGRE, Josep (1998) 'Documentació sobre el patrimoni industrial' Document mecanografiat. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs.</p> | XVIII | L'aspecte general fa que necessita obres de restauració en bona part de l'estructura edificada | <p>Molí paperer. La part principal de l'edifici és de planta rectangular allargada i tres pisos, presenta així mateix, però, un petit cos excèntric quadrangular als peus que li dóna la forma de L ja dita. A més del molí existeix un complex de bassa i canalització de l'aigua incloent diverses rodes hidràuliques (dues d'elles en perfecte estat), tot això integrat en un paratge ecològicament interessant en el que destaca un bosc jardí, plantat a principis del segle XX, avui al costat de la nova variant de Capellades a Sant Pere de Riudebitlles -C-15-, on hi ha espècies autòctones i exòtiques (com el bambú). Aquí es pot observar amb força claredat com la presència del molí provoca una caiguda del nivell del cabal del rec del que s'alimenta la seva força, de manera que el rec principal circula darrera d'ell, tal i com passa en cada molí, a un nivell més baix que al resta del seu trajecte. Del complex constructiu destaca el pati d'entrada, amb un porxo que sosté una terrassa amb una columna de ferro colat, els miradors i la planta baixa on es troba encara part de la maquinària del segle XIX, amb possibilitats de ser usada en demostracions. Les finestres dels miradors o finestres corresponen a dues èpoques: les més petites són més antigues. Es conserven els estenedors en la zona de miradors, així com amb poques variacions la estructura de l'habitatge original. També hi ha alguns elements de maquinària i fabrils, datables en el segle XVIII, fora de context, a diversos coberts i dependències de la finca</p> | 08232-6 | Al costat de la carretera que va des de la variant de Capellades a Sant Pere | <p>El primer document de propietat relacionat amb aquest molí es data l'any 1738. En relació a la construcció d'aquest molí existeix un manuscrit important, es tracta del 'Libro de varios planos y máquinas', que va ser propietat de la fundació Rocamora , que va editar-se en edició de bibliòfil amb motiu del 'VI Congreso Internacional de Historiadores del Papel' l'any 1965. Aquest interessant document, acompanyat de bones il·lustracions, descriu com funcionava un molí paperer el segle XVIII. El seu contingut ens orienta primerament sobre la seva localització: 'Este molino papelero está a cosa de unas doscientas tuesas del lugar de San Pedro de Riudebitlles, assí al occidente, situado sobre una pequeña altura elevada del plano de otro lugar, unas seis tuesas y media' . La sol·licitud per a construir el molí és del primer d'agost de 1753 i està feta per Alexandre Soler, el qual indica que es propietari d'un terreny dit 'el Puig' on vol construir un o diversos molins amb l'aigua de la riera de Sant Quintí. El 20 de desembre d'aquell any, el tal Alexandre Soler firma un conveni amb Antoni-Joan Rovira, perquè aquest construís un molí similar al del Molí de Baix, propietat del Marqués de Llió, amb quinze piles, quatre rodes i el seu martinet , dues tines i sengles premses amb tots els guarniments. El 26 de març de 1756, Alexandre Soler, presentava una querella contra la comunitat de preveres de Vilafranca per tal de poder fer passar pel seu terreny un rec des de la riera de Sant Quintí, ja que això se li havia concedit amb el permís de construir el molí. De tota manera, el 1757, el molí no era acabat i Antoni-Joan Rovira cedia tots els drets a Alexandre Soler. En aquell mateix any, Soler arrenda el molí a Antoni Ribas. El 1767, havia estat masover del molí Isidre Borràs, paperer de Capellades, que llavors residia a Terrassola. El 1768 Alexandre Soler l'arrendava a Julià Via, paperaire de la parròquia de Puigdàlber, junt amb les terres annexes i amb la obligació de fabricar una partida de paper prim per cigarretes. El 1778 li torna a arrendar. D'altra banda, l'any 1776, Alexandre Soler va presentar una denúncia contra Francesc Massana, mestre de cases de Sant Quintí, al·legant que li eren perjudicials les obres d'un nou molí paperer que aquest intentava obrir al lloc de la Noguera Vella, al mateix terme de Sant Pere de Riudebitlles, per al funcionament del qual s'havia de valer de les aigües de la sèquia. El 18 de gener de 1782 va morir Alexandre Soler i van heretar els cònjuges Joan Brignet i Paula Soler, els quals van arrendar el molí, novament a Julià Via i immediatament es va signar una àpoca per la total remodelació del molí. L'any 1860, existien a Catalunya setanta-tres molins o fàbriques de paper, dels quals diversos ho eren al terme de Sant Pere de Riudebitlles, un 'al lloc de Les Toeses' (MADURELL, 1972, I: 108, 110; II: 868, 870, 871). A finals del segle XIX, Joan Romaní i Puigdengoles va comprar el molí de les Toeses. Va incorporar l'assecat mecànic, mitjançant cilindres assecadors a l'any 1964 (AMAT, 1990). Fa uns 30 anys que va deixar de funcionar.</p> | 41.4513900,1.6880100 | 390415 | 4589698 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62729-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62729-60.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62729-61.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Les Toeses semblen ser el topònim plural del mot toesa (1840) o tuasa (1785), mesura de longitud, presa del francès toise, femení substantivat del francès antic tois, toise, participi de tendre, 'estendre' La toesa equivalia a un metre i 946 mil·límetres (EXCURSIÓ, 1726). Segons el DICCIONARIO DE AUTORIDADES (1726), en el moment de la seva edició, feia poc temps que aquesta paraula acabava de ser introduïda des del francès. El topònim actual, 'molí de les Toeses', va ser adoptat, probablement molt a finals del segle XVIII o ja, al segle XIX, perquè en la documentació inicial apareix anomenat com 'molí del Puig'. És, actualment, la seu de l'associació ENGLANTINA de pedagogia Waldorf i del Cercle de Pedagogia Waldorf de Catalunya, de la que formen part Lluís Romaní i Roser de las Heras, pedagogs d'aquest corrent. En ell es fan activitats i tallers amb infants, contes amb titelles, cançons i danses, treballs manuals i treballs amb la natura al bosc, bassa i recs, També es una finca biològica d'horta i fruiters, portada per Pere Subirana, president d'ADAPA. A fi de comptes, es tracta en conjunt d'un interessant complex arquitectònic i natural que hauria de ser tingut en compte en una actuació global de tipus cultural al municipi de Sant Pere de Riudebitlles. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 62780 | Pont Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-nou-4 | <p>FREIXAS MASSANA, Antoni (1994) 'El poblament antic de Sant Pere de Riudebitlles', Programa de Festa Major 1994. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs. Informació oral, Antoni Freixas, (abril- maig 1999).</p> | El material apareix en posició secundària | <p>Les prospeccions d'Antoni Freixas documenten peces de tipologia mosteriana sense elements retocats, només algun nucli, i amb una ínfima presència de la tècnica levallois. El paral·lel més proper estaria al jaciment de la Font del Cargol (Torrelavit). Les restes lítiques es troben en posició secundària segurament com a conseqüència del desmantellat d'algun paleosol.</p> | 08232-57 | Camps a la riba dreta del torrent i darrera la fàbrica KONTAC al SW de l'aqüeducte del Pont Nou | <p>Descobert l'any 1980 en prospeccions d'Antoni Freixas del grup Arrels de Sant Pere de Riudebitlles. El 1989 es va incloure el jaciment a la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès, realitzada per Rosa Senabre i Artur Cebrià.</p> | 41.4493800,1.6896500 | 390548 | 4589473 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62780-57.jpg | Legal | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Els materials semblen aparèixer sobre la terrassa del torrent i a ambdues bandes del mateix. | 77 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 62805 | Barraca al Coll Guia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-coll-guia | <p>ARGEMÍ, X.; SADURNÍ, M.T.; SERRA, J. (1999) 'Sant Quintí de Mediona. Evolució socio-econòmica i cultural d'una vila de l'Alt Penedès', Ajuntament de Sant Quintí de Mediona. Informació oral Àngels Torrents, (març, 1999), Pere Marra (juny 1999).</p> | XIX-XX | Els exteriors es troben força plens de brutícia | <p>Barraca circular de pedra seca amb cúpula cònica construïda per aproximació i superposició de filades de pedres planes, culminada per una coberta de terra -on arrelen plantes com lliris, encara que avui han desaparegut- que li dóna consistència i impermeabilitat. Les obertures a l'exterior consisteixen en la porta d'entrada i un forat circular al centre de la cúpula, per a fer de xemeneia, que es cobreix amb una pedra plana que es coneix com 'el barret'. L'entrada, que presenta una obertura de petites dimensions, és coberta per una pedra ampla i plana que fa de llinda i orientada al sud-est, presentant un muret o paravents que protegeix l'entrada de l'aire del nord.</p> | 08232-82 | Prop del coll Guia | <p>Avui no es fa aquest tipus de construcció, perduda ja pràcticament la seva utilitat inicial. Per a la seva erecció, com també va ocórrer a vegades amb la dels marges de les parcel·les, era freqüent la intervenció d'artesans especialitzats, els quals trigaven una mitjana d'una jornada sencera, dos homes, per a fer-ne una de petita, i fins a una setmana entre quatre operaris, per a fer-ne una de més gran.</p> | 41.4614600,1.6899700 | 390595 | 4590814 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62805-foto-08232-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62805-foto-08232-82-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 62847 | Font de la mina del poble | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mina-del-poble | <p>Córdoba, Manel, 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'</p> | Difícil manteniment | <p>Mina que porta aigua a les cases del voltant. Està ubicada sota uns plataners dins del torrent.</p> | 08232-124 | Al Sud del Pont Nou al torrent de Maria d'Anqueso | 41.4491200,1.6908100 | 390645 | 4589443 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Difícil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 62782 | Barraca del Vermell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-vermell | <p>ARGEMÍ, X.; SADURNÍ, M.T.; SERRA, J. (1999) 'Sant Quintí de Mediona. Evolució socio-econòmica i cultural d'una vila de l'Alt Penedès', Ajuntament de Sant Quintí de Mediona. Informació oral de Pere Marra, juny 1999.</p> | XIX.XX | <p>Construcció circular de pedra seca amb cúpula cònica construïda per aproximació i superposició de filades de pedres planes culminat en una coberta de terra. La construcció és de les més grans que s'han observat a Sant Pere. A més, té adossada una altra cabana, a manera de primera habitació, feta de totxo. En aquesta primera estança, hi ha també un petit pessebre,</p> | 08232-59 | Al pla del Corral Nou, al costat del límit amb el terme municipal de Sant Quintí | <p>Era la barraca de la masia de cal Cols. Avui no es fa aquest tipus de construcció, perduda ja pràcticament la seva utilitat inicial. Per a la seva erecció, com també va ocórrer a vegades amb la dels marges de les parcel·les, era freqüent la intervenció d'artesans especialitzats, el quals trigaven una mitja d'una jornada sencera dos homes per a fer-ne una de petita, i fins a una setmana entre quatre operaris, per fer-ne una de més gran.</p> | 41.4661500,1.6908400 | 390676 | 4591333 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62782-59.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62782-590.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62782-591.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | És un interessant exemple de connexió de dos tipus de construcció popular, la de pedra seca i la de totxo. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 62807 | Barraca del Vermell II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-vermell-ii | <p>ARGEMÍ, X.; SADURNÍ, M.T.; SERRA, J. (1999) 'Sant Quintí de Mediona. Evolució socio-econòmica i cultural d'una vila de l'Alt Penedès', Ajuntament de Sant Quintí de Mediona. Informació oral (Pere Marra, juny 1999).</p> | XIX-XX | Presenta desperfectes | <p>Barraca circular de petites dimensions feta de pedra seca amb cúpula cònica construïda per aproximació i superposició de filades de pedres planes culminada en una coberta de terra -on arrelen plantes com lliris, encara que avui han desaparegut- que li dóna consistència i impermeabilitat. Les obertures a l'exterior consisteixen en la porta d'entrada i, un forat circular al centre de la cúpula, per a fer de xemeneia, que es cobreix amb una pedra plana que es coneguda com 'el barret'. L'entrada, petita, és coberta per una pedra ampla i plana que fa de llinda, sobre la qual hi ha una línia de falsos travessos, presentant un paravent que la protegeix dels vents. D'altra banda hi ha, a més a més, un marge darrera la barraca el qual també està construït col·locant les pedres com a falsos travessos.</p> | 08232-84 | Prop del camí que baixava del Pla del Corral Nou fins la font de Turró | <p>Avui no es fa aquest tipus de construcció, perduda ja pràcticament la seva utilitat inicial. Per a la seva erecció, com també va ocórrer de vegades amb la dels marges de les parcel·les, era freqüent la intervenció d'artesans especialitzats, el quals trigaven una mitjana d'una jornada sencera, dos homes, per a fer-ne una de petita, i fins a una setmana entre quatre operaris, per fer-ne una de més gran.</p> | 41.4655700,1.6910700 | 390694 | 4591269 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62807-84.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62807-840.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62807-841.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 62775 | La Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-masia-2 | <p>CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 18, nota 65 Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. EXCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs. FREIXAS MASSANA, Antoni (1994) 'El poblament antic de Sant Pere de Riudebitlles', Programa de Festa Major 1994. MARTÍ, Ramon (1997) 'Ceràmica medieval i pagesos indocumentats a la vall del riu e Bitlles' a 'Quaderns Científics i Tècnics', Núm. 9, pàg. 280, Diputació de Barcelona. VARGAS COLL, Anna (1995) 'Memòria del seguiment arqueològic de les obres del traçat del col·lector d'aigües residuals de Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès)', Sabadell, Document mecanografiat. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs. Informació oral Antoni Freixas (març - maig 1999); Àngels Torrents (abril 1999).</p> | Alterat d'antic. Poden existir parts intactes. | <p>Existeixen dos conjunts de cronologia diversa: A. Complex d'indústria lítica, bàsicament sílex, molt dispersos pel vessant sud d'un petit turó. Pels materials recollits se li dóna una cronologia del Paleolític Mitjà, ja que s'hi han trobat peces pròpies d'un Mosterià de tipus Levallois. Quant al caràcter del jaciment, aquest només es pot classificar com un taller en superfície. B. Conjunt ibero-romà que ocupa els camps de conreu al costat d'una barraca de pagès amb ceràmica a torn: 1. ibèrica comuna (contenidors, àmfora, etc..) i àmfora itàlica. 2. Nombrosos fragments de dollia, tegulae i imbrices. 3. Terra sigillata (petits fragments), un d'ells amb marca en 'planta pedis'. Es podria datar en època republicana i alt-imperial. En la rasa del col·lector que es va obrir l'any 1995, es va comprovar que existia una capa de còdols amb ceràmica, tegula i dollia barrejades. La potència màxima era de 1'20 metres i la llargada de 62.35 metres. Aquest nivell es posterior a època romana i, probablement, correspon a un anivellament agrícola. Al sud del camí de la Noguera no es van trobar gairebé materials donat que havia estat rebaixat d'antic. El material recuperat de la rasa es composa de materials ibèrics tardans (s. II-I aC): àmfora de boca plana, kalathos de llavi penjant, campaniana forma Lamb. 10A i materials alt-imperials (s. I-II dC): Terra sigillata sudgallica forma Drag. 37, terra sigillata hispànica forma Drag. 37. En prospeccions superficials s'ha trobat una nansa d'àmfora ibèrica, així com fragments d'argila vermella que podrien formar part de tovots. Hi ha informació que al fer la nova variant van aparèixer les restes d'un forn de ceràmica i una capa de cendres, al costat d'una torre d'electricitat, a tocar la nova variant de Capellades a Sant Pere de Riudebitlles -C-15-. També hi ha, al costat del lloc on el terreny s'eleva abruptament, signes evidents de retalls antics a la roca, al costat d'un amuntegament de pedres que semblaven part d'una construcció caiguda.</p> | 08232-52 | Al NO de la vila, prop del límit del terme | <p>Descobert l'any 1980 en prospeccions d'Antoni Freixas del grup Arrels de Sant Pere de Riudebitlles. El 1989 es va incloure el jaciment a la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès, realitzada per Rosa Senabre i Artur Cebrià.</p> | 41.4592900,1.6912300 | 390697 | 4590571 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62775-foto-08232-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62775-foto-08232-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62775-foto-08232-52-3.jpg | Legal | Paleolític|Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Prop d'una carrerada paral·lela al riu de Bitlles. No hi ha cap construcció de masia en aquesta zona, per tant, es suposa que el nom deu venir de la vil·la romana, encara que al segle XVIII, però, es deia 'la Masia del Rellotger' (informació oral d'Àngels Torrents. abril 1999). | 77|80|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 62730 | Pont Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-nou-3 | <p>ACABAMENT (1987) Acabament de les obres de restauració de l'aqüeducte de Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès) Agost 1987, Diputació de Barcelona, tríptic BARALLAT, Heribert (1884) 'Excursió a Sant Pere de Riudevitlles, Sant Quintí de Mediona y Mediona' Memòrias de la Associació d'Excursions Científicas, Vol. VIII, p. 511-537, Barcelona. CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 18, nota 65 Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. . DOCUMENTS .. (s/d) Documents relatius a la capella de Santo Domingo, (ss. XVIII-XIX) . EXCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà . INVENTARI..(1986) 'L'Alt Penedès' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 148-153, Barcelona, Generalitat de Catalunya.. MEMÒRIA (1983) 'Aqüeducte de Sant Pere de Riudebitlles' Memòria 1981-1982. Actuació del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, pàg. 142, Diputació de Barcelona. MEMÒRIA (1990) 'Aqüeducte de Sant Pere de Riudebitlles', Memòria 1985-1989, pp. 171-178, Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, Diputació de Barcelona. TORRENTS, J. (s.d.) Sant Pere de Riudebitlles. Text mecanografiat. Sant Pere de Riudebitlles TORRENTS, A. (en premsa) 'La lluita per l'aigua: pagesos i paperers en el segle XVIII'. Homenatge a Jordi Nadal. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs</p> | XVII | Restaurat pel SPAL de la Diputació de Barcelona amb la següent cronologia: Estudi inicial, novembre 1982. Inici d'obres febrer 1984; Projecte definitiu gener 1985; Reobertura canal, maig 1987; Acabament obres, juliol 1987; Inaugurat l'agost 1987 Projecte i direcció d'obra Antoni González Moreno-Navarro. Col·laboradors: Pau Carbó, arquitecte; Josep M. Moreno, aparellador; Pio Fernández, enginyer; Estudi Inicial: Leonardo Fernández Troyano i Xavier Monterola, enginyers (Fernández Casado S.A.), Madrid. Empresa constructora: Joan Closa; Recerca històrica, Direcció, Albert López, arqueòleg; Fonts documentals: Ma. Àngels Torrents, Ma. José Sureda i Anna Castellano; Text històric: Raquel Lacuesta. Pressupost, 19.200.581.- pta. L'any 1982, l'Ajuntament va fer la petició per fer un estudi previ dels problemes i tot seguit es va redactar un projecte de restauració. Es va començar eliminant la bardissa, es van treure les calcificacions de l'aigua als intradossos i es van consolidar pilars i arcs. Aquests treballs van comportar la substitució d'alguns carreus i dovelles i es va fer el cosit interior amb acer i formigó. de bona part dels interiors. Es va construir un nou caixer de formigó per mantenir-ne l'ús i mentre es feia es va desviar l'aigua per un sifó.Uns anys abans de la restauració es va fer recréixer el canal amb totxo per augmentar-ne el cabal. Aquest recreix va ser eliminat amb les obres de restauració. | <p>Aqüeducte del tipus de desmunt i cobert seguint la línia de nivell hidrostàtic, bastit sobre el torrent d'en Guilló (en documentació antiga, torrent de Lloveta), per a salvar el barranc que en aquest punt ha excavat l'aigua amb una profunditat d'uns 25 metres i una amplada de 80 m. Al seu marge dret, col·locat transversalment respecte del torrent principal n'hi ha un altre de secundari, sobre el qual també passa l'aqüeducte, formant un angle gairebé recte, fins trobar terra ferma. L'obra actual consta de dos sectors morfològicament ben diferenciats corresponents a diferents èpoques de construcció. La part central, dels segles XVII i XVIII, és la més alta, amb una alçada de 21 metres i està formada per carreus de pedra de turó procedents de Sant Quintí de Mediona i pedra d'esmolar. Està formada per una doble arcada de llum petita (5.5 metres) amb doble filada d'arcs de mig punt amb doble alçada, adovellats en rosca senzilla. Al centre del carcanyol hi ha la data de 1721 gravada en carreus de pedra esmoladora, encara que aquesta inscripció no es pas l'original. A la part inferior del mateix pilar n'hi ha una altra amb la de 1728 , encara que els últims números estan en evident estat de deteriorament. Aquesta doble arcada està flanquejada per pilars quadrangulars, molt amples, dels quals arrenquen sengles arcs de mig punt de major amplada que els centrals, encara que de molt menys alçada. Un d'ells té doble rosca de dovelles. Al marge dret es desenvolupen quatre arcs més, fets amb reble de pedres i carreus als extrems, de cronologia medieval. Són de mig punt, amb doble rosca de dovelles i d'amplades desiguals. El primer manté l'alineació general, però els altres tres s'obren en angle gairebé perpendicular, per salvar un petit rierol. Al marge esquerre resta un mur també d'època medieval. Per tant, els dos extrems del pont serien medievals, els quals, probablement, varen quedar dempeus, salvant-se dels terratrèmols del segle XV, els quals enfonsarien la part central (MEMÒRIA, 1990)</p> | 08232-7 | A 1 km a l'oest del nucli urbà, al costat de la carretera general | <p>El 27 de gener de 1011 hi ha la donació dels marmessors del difunt Wadaldi al monestir de Sant Cugat d'unes cases, corrals, terres, molí i aigües del riu de Bitlles, subterrànies i elevades, que es trobaven al terme de kastrum Mediona (MEMÒRIA, 1990:172.). L'aigua del rec que travessa aquest aqüeducte aflora al municipi de Sant Quintí, i fou donada conjuntament amb el terme de Sant Pere per Guifré i la seva muller Guisla, comtes de Cerdanya, al monestir benedictí de Sant Martí de l'Isola Gallinara, l'any 1012 (TORRENTS, A. En premsa). Per salvar els torrents calia alguna mena d'aqüeducte. L'origen d'aquest no pot ser ni al segle XVII ni 'al segle XIV o començaments del XV quan el veí monestir de Sant Pere passa a ser propietat dels monjos benedictins de Montserrat' (MEMÒRIA, 1990:172), com s'ha afirmat en alguna ocasió, doncs existeixen documents més antics referits al Pont Nou. Així, del 1281 data una sentència a favor del monestir de Sant Pere sobre l'ús del pont per regar les terres del monestir (TORRENTS, A., en premsa). I l'any 1346, essent prior Nicolau, els veïns van voler que es mantingués a càrrec seu el Pont Nou. En la concòrdia a que van arribar es deia que els veïns havien de pagar els materials de les obres del Pont (s/d, Documents relatius a la capella de Sant Domingo, ss. XVIII-XIX). Datat el 24 d'octubre de l'any 1487, consta un document de venda de la casa de les Planes Velles -identificada com 'mas Lotats'-, junt amb altres possessions, i el que sembla més interessant els 'reguis, aquis' i 'aqueductibus'. El 13 de febrer del 1634, es parla d'un pont nou en el mateix lloc que l'actual en un contracte d'arrendament de terres. També l'any 1652 es parla de Pont Nou en la documentació. Amb les proporcions actuals, sembla que es tracta d'una obra iniciada el 7 d'agost del 1672, manada fer pel monestir de Montserrat amb el suport econòmic dels delmes del poble. Va costar 475 lliures de Barcelona, i es va començar a preu fet pel mestre d'obres Gaspar Claver?, de la vila d'Olesa de Montserrat. Vint-i quatre anys més tard continuava en obres; segons una nota del 18 de maig de 1696 dels Jurats de la Universitat de Sant Pere, ara el constructor era Barthomeu Jonano (TORRENTS, A., en premsa). L'obra, amb la fesomia més semblant a l'actual, va finalitzar el 1721, tal i com constava en una pedra de gres localitzada en la base d'un dels pilars del pont. Maria Àngels Torrents estableix una data aproximada de la primera ruïna del pont després de les obres del XVIII, entre 1724 i el 1727, o sigui uns 4-6 anys després d'haver acabat les obres abans esmentades. Se sap que van esfondrar-se dues arcades degut a 'passar-hi massa aygua', tal i com va declarar el batlle d'aleshores (TORRENTS, A., en premsa). La restauració es va centrar en el muntatge de la pilastra de 'la banda de las esplanas de Pedra Picada, y que en lo cor de la Paret, si hagués de posar turó, y una defensa al costat de la Pilastra de una part, y altra de Pedra Picada, de sinch palms de gruix, y que de dita Paret, que a les hores si trobaba, ser hagués de desfer dos, o tres cantos y fer altras obras par las quals lo comu promete donarluy mil lliures', es va fer en breu, donat la necessitat de l'arribada de l'aigua als molins i a les terres de regadiu, de manera que al 1728, el pont devia estar ja arreglat i l'aigua arribava al poble per l'aqüeducte (TORRENTS, A., en premsa). El contracte per refer el pont el 1727 es va signar entre Agustí Cirera, mestre de cases de Barcelona i Antoni-Joan Rovira (MEMÒRIA, 1990: 172). El 23 de desembre de 1728, el mestre de cases Arcàngel Badia va caure del pont mentre hi treballava i va morir i el 1732, li va passar el mateix a Antoni Banach, mestre de cases de Barcelona. El 21 de desembre de 1783 va caure un tros del pont, i la gent del poble hi va posar unes canals de fusta. Seguidament es va encarregar a dos mestres d'obres de Puigdàlber, els germans Josep i Joan Via, els quals van acabar l'obra el 4 d'abril de 1792.</p> | 41.4500200,1.6916900 | 390720 | 4589542 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62730-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62730-70.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62730-8.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Gaspar Claver, mestre de cases d'Olesa de Montserrat | Es tracta de una obra d'enginyeria bàsica per al funcionament del rec o sèquia comunal, que alimenta tant els molins com l'horta. La singularitat d'aquest element , el converteixen en un símbol del municipi, als peus del qual s'ha desenvolupat una important zona de lleure. Actualment, el primer diumenge de maig s'hi fa' l'aplec del Pont Nou' de nova implantació, amb sardinada i arrossada popular i sardanes. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||
| 62773 | Parc del Pont Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-pont-nou | <p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. BARALLAT, Heribert (1884) 'Excursió a Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona y Mediona' Memòrias de la Associació d'Excursions Científicas, Vol. VIII, p. 511-537, Barcelona. EXCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs.</p> | Caldria eliminar el camp de tir, per la contaminació de discs de plàstic que genera . | <p>Comença abans d'arribar al Pont Nou, amb una zona d'aparcament i una font. Immediatament passat el pont es troba una àmplia zona lúdica equipada amb barbacoes. Torrent endins, arran del camí, la vegetació es va fent molt més espessa, amb exemplars magnífics d'àlbers blancs, roures, pins i alzines. En aquesta zona cal incloure els dos torrents que ajunten les aigües una mica abans d'arribar al Pont Nou, el d'en Guilló i el de Maria d'Angüeso. Pel fons del torrent circula un petit fil d'aigua, que a la primavera és més abundant.</p> | 08232-50 | Al torrent d'en Guilló | <p>Històricament, s'hi celebrava un aplec la nit de Sant Joan. S'hi portava a terme una pràctica curativa que consistia en fer passar els infants malalts d'hèrnia 'els nens trencats' mentre tocaven les dotze campanades de la nit, entre una branca esberlada d'un roure, seguint un ritual establert i que finalitzava penjant les robes que duia l'infant a les branques del roure guaridor. El ritus acostumat es feia a partir de dos homes, que devien dir-se Joan i Pere, així, la fórmula oral era la següent: 'Té Pere, té Joan' a la vegada que ambdós es passaven el nen entre la branca. Aquests vestits s'anaven descolorint la resta de l'any (costum documentada el 1884). L'Ajuntament hi ha anat adquirint terrenys en els anys 1981, 1985, 1986, 1991 i 1996. L'any 1981 es va construir una font. El mateix any es va fer una sol·licitud a la Diputació de Barcelona del proveïment de plantes provinents dels vivers del seu Servei Forestal. També el 1981 es va fer la primera redacció del projecte, finalitzat el 1983, amb un pressupost total de 9.857.039 PTA, per part de Romà Garrido i Rahola, enginyer tècnic agrícola. El 1985 es va fer la zona de sardanes i esbarjo i el 1986, la d'arbres fruiters. El 1986 es va redactar el projecte d'enllumenat del Pont Nou.</p> | 41.4493000,1.6917400 | 390723 | 4589462 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62773-500.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62773-501.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 2153 | 5.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 62845 | Font dels Morgats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-morgats | <p>Córdoba, Manel, 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'</p> | S'ha canalitzat sense seguir cap criteri mediambiental | <p>Petita cavitat que recull l'aigua que surgeix de manera natural formant un vas natural. La seva canalització ha provocat que l'aigua que brolla sigui escassa..</p> | 08232-122 | A prop del Torrent d'en Guilló a la seva intersecció amb la carretera BP 2151 | 41.4512800,1.6918600 | 390736 | 4589681 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Difícil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | També coneguda com font dels Marrugats | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 87628 | Camí vell de Sant Quintí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-sant-quinti | Només se'n conserva un tram | <p>Camí antic que s'utilitzava per anar des de Sant Pere de Riudebitlles a Sant Quintí de Mediona. Des del nucli, passava prop de la fàbrica dels Valls, fins a Morgats, on hi ha l'únic tram ben conservat del camí. Seguia per les Toeses fins arribar al terme veí. </p> | 08232-137 | Sector de ponent del terme municipal | 41.4522500,1.6921400 | 390761 | 4589789 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 62852 | El Camí del riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cami-del-riu | <p>El camí del riu, un itinerari de 43 quilòmetres per descobrir i gaudir d'aquests espais fluvials, de la gran diversitat d'ambients que ofereixen i dels paisatges de gran atractiu i bellesa de l'Alt Penedès. En el seu tram per Sant Pere de Riudebitlles passa per la vila i per algunes zones d'interès del municipi com el Pont Nou o el Pèlag Bullidor o els molins paperers. El tram que passa per Sant Pere de Riudebitlles</p> | 08232-129 | Al voltant del riu Riudebitlles | <p>Per això, els ajuntaments de Sant Sadurní d'Anoia, Subirats, Torrelavit, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona i Mediona van signar un compromís per protegir, conservar i millorar els espais fluvials d'aquests rius. Fruit d'aquest compromís neix</p> | 41.4490600,1.6922200 | 390762 | 4589434 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62852-1290.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2153 | 5.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 62846 | Font del Pont Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pont-nou | <p>Córdoba, Manel, 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'</p> | <p>Ubicada al costat de l'Aqüeducte. Forma part del Parc Nou. Es tracta d'una petita font d'obra.</p> | 08232-123 | Al costat del Pont Nou | 41.4500100,1.6922600 | 390767 | 4589540 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 62850 | Font del Llorer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-llorer | <p>Córdoba, Manel, 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'</p> | <p>Es tracta d'una petita bassa que fa de font. Normalment presenta aigua. El seu nom ve de que està sota d'un gran llorer.</p> | 08232-127 | A ls zona NO del terme, a prop de Cal Regata de Dalt | 41.4676700,1.6922600 | 390797 | 4591500 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 62726 | Rec de l'Horta / Sèquia de l'Horta Sobirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-lhorta-sequia-de-lhorta-sobirana | <p>CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 18, nota 65 Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà.. TORRENTS, Josep (s.d.) Sèquia de l'Horta Sobirana. Text mecanografiat. TORRENTS ALEGRE, Josep (1998) 'Documentació sobre el patrimoni industrial' Document mecanografiat. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs</p> | Existeixen molts materials diferents que s'han anat utilitzant per a la reparació de les fuites i les noves canalitzacions, cosa que fa que tingui un aspecte molt irregular. | <p>Rec que agafa les aigües del riu Bitlles mitjançant la resclosa del Bielet, sota el molí paperer de cal Bielet, a la vora dreta de la riera. L'enclotada del riu en aquest punt i l'exuberància de la vegetació, impedeixen accedir a la resclosa per aquest indret. Tanmateix, és accessible des del camí de les Nogueres, del terme veí de Sant Quintí de Mediona, al marge esquerre del riu. No s'observa la possibilitat de fer-ho des del molí del Fogàs o del molí de cal Bielet. La resclosa aprofita el desnivell del riu, que crea un pèlag a la part inferior de grans dimensions. La sèquia surt per la banda dreta del riu i pel fort desnivell del marge (entre 30 i 40 m.) comença el trajecte a través d'una mina de maó, l'amplada de la qual no supera el mig metre. A partir d'aquest punt, resseguir el trajecte es fa impossible. La mina s'acaba prop de les Planes Velles, i a partir d'aquí la sèquia ja no és de maó sinó de terra molt irregular, on el pendent del marge és més suau ja que el riu s'obre. A la sortida de la mina es troba un bagant de fusta pel qual es pot buidar la sèquia. La sèquia continua el seu recorregut a cel obert i és excavada al terra, molt irregular, amb amplades variables que oscil·len des dels 20 cm als 70-80 cm. Aquest tros del trajecte és de fàcil seguiment. De les Planes Velles surt un camí que per arribar al pou de la Font de la Teula travessa el riu. El camí passa per damunt la sèquia que en aquest tram és un tub de fibrociment, i a continuació, està recoberta amb formigó, coincidint amb el desguàs de la bassa del Rec de Dalt. En aquesta zona la sèquia passa entre el marge de la Bassa i una petita plana coberta de vegetació espessa. La sèquia passa a l'altra banda del riu mitjançant un pont o aqüeducte, el pont del rec de l'Horta. És en un lloc on el riu passa molt enclotat, entre dos marges verticals molt propers, que facilita que amb un sol arc de maó bastant obert es pugui travessar. A partir d'aquí és molt difícil resseguir la sèquia; passa pel marge esquerre a una alçada de més d'una vintena de metres sobre el nivell del riu, pels penya-segats. Sobre la resclosa de la fàbrica del Valls, es pot veure un tub blau que passa normalment enterrat. Més endavant, la llera del riu comença a eixamplar-se i els marges perden la seva verticalitat començant-se a esglaonar en terrasses. La sèquia torna a anar a cel obert malgrat que l'única manera d'intuir el seu recorregut són les canyes, els arbres i la molta vegetació que la van resseguint. La sèquia es de terra, malgrat que de vegades quedi continguda amb murets de totxo. Comencen a veure's bitllots i bagants per a regar els primers horts que ocupen les terrasses. D'aquesta manera arriba al torrent de Barquies. Just abans de travessar-lo, la Sèquia de l'Horta Sobirana entra en un tub de fibrociment que a mig pont de Barquies es converteix en un tub de material plàstic blau. A la sortida del pont, altra vegada continua per una canonada de fibrociment. L'aqüeducte o pont de Barquies havia estat construït amb pedra de turó, però se'l va emportar una avinguda; després va ser reconstruït amb dos pilars irregulars fets amb totxanes i unes biguetes que aguanten les canonades de la sèquia. Travessat el torrent, la sèquia entra a l'Horta Sobirana seguint el seu curs, al costat del camí, completament coberta per la vegetació. El canal segueix essent irregular en la seva construcció, amb trossos de canonada de fibrociment, trossos de terra i trossos fets amb totxos. En aquesta zona ja es reguen horts i vinyes distribuint l'aigua mitjançant bagants i bitllots, i prop del camí que va a trobar, el rec es bifurca. Durant una part del trajecte segueix el mateix itinerari que el rec de la fàbrica del Valls. El tronc principal travessa el camí, i per un canal obert de terra, entre el desnivell de dos camps discorre fins arribar al punt final, el camí de les Nogueres i el torrent de la Masia, on finalment s'aboca el seu sobrant, representant aquest el seu límit natural.</p> | 08232-3 | Des de la resclosa de cal Bielet fins el torrent de la Masia | <p>Datar l'origen de la Sèquia de l'Horta Sobirana o Rec de l'Horta és una tasca difícil. La vall del riu de Bitlles és plena de recs (de Dalt o de la Vila, dels Borrissols, de la fàbrica del Valls, de Baix, de Terrassola, de l'Horta...) i rescloses (la Passada, les Deus, del molí Vinyals, del Bielet...), que serveixen tant per a regar com per als molins paperers. Els seus orígens són diversos a l'igual que les seves propietats. En vendes realitzades el segle XI ja es descriuen recs i molins. No es pot aventurar un origen tan antic per manca de dades, malgrat que moltes vegades és descrita com la més antiga de Sant Pere. La construcció de la Sèquia de l'Horta Sobirana devia ser molt complicada i dificultosa degut als llocs per on passa. El tipus de construcció ens podria ajudar en la datació però la Sèquia originalment (i encara en la major part del seu recorregut) era una rasa al terra. L'entrada de la mina i l'aqüeducte sobre el riu estan construïts amb maons. Això ens porta com a molt lluny al segle passat. Això no implica que anteriorment no fos construït en fusta (com ho va ser parcialment el Pont Nou abans de la reconstrucció del segle XVII) o turó. Del pont de Barquies poques dades en podem treure ja que l'actual és una precària construcció que substitueix una d'antiga de turó de la qual no es disposa cap tipus d'informació que ajudi a datar-lo (TORRENTS, s. d.).</p> | 41.4564600,1.6925200 | 390800 | 4590255 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62726-foto-08232-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62726-20191002151920.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62726-20191002114259.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | El Rec de l'Horta agafa l'aigua molt lluny d'on aquesta es comença a fer servir. Més de la meitat del trajecte és per llocs de difícils accés (mines, marges, aqüeductes...) cosa que dificulta enormement el seu manteniment. Quan l'aigua comença a ser distribuïda per l'Horta Sobirana, ho fa per una porció de terres petita, composta d'horts i camps d'arbres fruiters que ocupen una superfície de regadiu de 1299 àrees i 90 centiàrees. Això fa que els propietaris que se'n beneficien en siguin 40. A diferència del Rec de Dalt o Rec de la Vila, la Sèquia de l'Horta Sobirana no alimenta cap molí o altre tipus d'indústria, això implica que en el difícil manteniment que s'ha de dur a terme no hi participa ningú necessitat d'un funcionament regular. Els regants de l'Horta Sobirana no poden assumir totes les despeses de manteniment ja que les propietats són molt petites, fragmentades i de baixa productivitat. Té una superfície de regadiu de 1.299 àrees i 90 centiàrees i agrupa a quaranta propietaris. Aquest rec té un ús exclusivament agrícola. Va ser concebut per a regar l'horta Sobirana. La seva aigua està regulada per la Junta d'Aigües, a través de la seva comporta i el seu corresponent sobreeixidor. El mapa s'ha extret de GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 62760 | Torrent de Barquies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-barquies | <p>GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. MORGADES, J.B. i altres (1995) 'Document de donació del terme de Sant Pere (s. XI), Sant Pere de Riudebitlles</p> | S'hi han abocat deixalles | <p>El torrent de Barquíes és un afluent del riu de Bitlles (o riera de Mediona) al qual s'uneix per la riba esquerra a la partió dels termes de Sant Quintí de Mediona i Sant Pere de Riudebitlles. No travessa el terme municipal de Sant Pere, sinó que sempre fa de partió amb el de Sant Quintí. Circula en sentit NO-SE, tot excavant argiles i margues quaternàries i terciàries. No té afluents per cap de les dues bandes i, de fet, tampoc porta cabal d'aigua excepte en moments de pluja. El torrent és travessat per la nova variant de Capellades a Sant Pere de Riudebitlles -C-15 -, el rec de l'Horta Sobirana i el rec del Valls. Presenta un curs molt encaixat dins les argiles quaternàries de les terrasses del riu de Bitlles, creant uns penya-segats de gran verticalitat, tot creant al seu fons un espai ombrívol on es desenvolupa una densa vegetació amb plàtans, salzes, àlbers, oms, nogueres i pollancres, així com canyes, gorgs i una gran varietat de matolls i arbusts. Es tracta, per tant, d'una vegetació de ribera, densa i ben estratificada.</p> | 08232-37 | Entre el seu naixement i el riu de Bitlles | <p>El nom del torrent apareix en els límits del terme donat a l'abadia de Sant Martí de l'illa Gallinara, d'inicis del segle XI, com a 'torrent de Barraquies' (MORGADES i altres, 1995)</p> | 41.4571100,1.6925600 | 390804 | 4590328 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62760-370.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 2153 | 5.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 62751 | Barraca fortificada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-fortificada | <p>ARGEMÍ, X.; SADURNÍ, M.T.; SERRA, J. (1999) 'Sant Quintí de Mediona. Evolució socio-econòmica i cultural d'una vila de l'Alt Penedès', Ajuntament de Sant Quintí de Mediona. CANALS, A. (1885) 'Records de la meva vida'. Manuscrit. TORRENTS I ROSÉS (1993). Transformacions demogràfiques en un municipi industrial català: Sant Pere de Riudebitlles, 1608-1935. Tesi Doctoral. Departament d'Història Contemporània. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona. Informació oral de Pere Marra, juny 1999.</p> | XIX | La coberta ha cedit en part i està voltada en part per bardissa. | <p>Construcció circular de pedra seca amb cúpula cònica construïda per aproximació i superposició de filades de pedres planes culminada amb una coberta de terra. La construcció és de petites dimensions, amb porta feta amb carreus de turó escairats i paredat irregular de còdols i turó, amb troneres a tot el seu perímetre amb les espitlleres, verticals, fetes de totxo. La part interior de les mateixes està esbocada, com qualsevol tronera d'una construcció militar normal. La porta posseeix una reixa de mala qualitat tancada amb un cadenat.</p> | 08232-28 | Al costat del camí del pla del Corral Nou | <p>Són variades les notícies que fan referència a les guerres carlines a Sant Pere. Si tenim en conta els registres parroquials. Les referències són especialment cruentes pel que fa a la tercera (1872-1876). Des del març del 1873 fins al març del 1874 el rector va haver d'amagar-se, ja que el de Terrassola, a tres quilòmetres de Sant Pere, havia mort assassinat. Desprès d'un buit documental d'aquest període, l'any 1875 hi ha enregistrada la sepultura de 19 cadàvers de voluntaris i carrabiners morts de bala enemiga en una acció de foc entre Sant Pere i Sant Quintí (llibre de defuncions, 6: 351) (TORRENTS, 1993, inèdit). Es possible que aquesta construcció absolutament atronerada s'utilitzés en aquestes lluites, doncs la seva ubicació entre ambdós municipis i propera als límits de terme, així sembla suggerir-ho. No excessivament lluny d'aquest petit fort , muntanya avall, es troba la masia de les Planes Velles, també fortificada en la mateixa època.</p> | 41.4683000,1.6925400 | 390821 | 4591570 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62751-foto-08232-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62751-foto-08232-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62751-foto-08232-28-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Es tracta d'un fortí d'època carlina. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 62791 | Corral del Gili | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-del-gili | <p>FREIXAS MASSANA, Antoni (1994) 'El poblament antic de Sant Pere de Riudebitlles', Programa de Festa Major 1994. Informació oral, Antoni Freixas (abril- maig 1999).</p> | S'hi ha fet la variant de la carretera a Capellades per sobre. | <p>Es tracta d'un pendent relativament fort de la muntanya de Turró, però en la vessant sobre les planes de la Masia. S'han trobat restes datables en el Neolític, especialment un fragment de braçalet fet de Pectunculus.</p> | 08232-68 | Vessant de muntanya, al lloc on s'ha obert una trinxera per la nova variant vora la font de Turró | <p>Descobert l'any 1980 en prospeccions d'Antoni Freixas del grup Arrels de Sant Pere de Riudebitlles.</p> | 41.4621800,1.6926600 | 390821 | 4590890 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62791-68.jpg | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 78 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 87670 | Pontet del camí del torrent de Baquies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontet-del-cami-del-torrent-de-baquies | XIX | <p>Petit pontet construït al camí del torrent de Barquies. És una estructura de petites dimensions, feta de pedra lligada amb morter i un arc rebaixat ceràmic. </p> | 08232-159 | Torrent de Barquies | 41.4561000,1.6929000 | 390831 | 4590215 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87670-20191002120442.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 87669 | Pont de Barquies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-barquies | XIX-XX | Es troba deteriorat i parcialment cobert de vegetació. | <p>Aqüeducte construït per salvar el desnivell del torrent de Barquies. És una construcció de dos trams, la primera i més antiga, es correspon amb un pont fet de pedra tosca, obert amb un arc de mig punt ceràmic. La part superior està reforçada amb maons moderns. El segon tram es correspon amb una passarel·la amb pilars de maó, i es correspon a una restitució. Està cobert de vegetació. Un tros més amunt del torrent hi ha un altre aqüeducte de semblants característiques. </p> | 08232-158 | Torrent de Barquies | 41.4564100,1.6929900 | 390839 | 4590249 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87669-20191002113846.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87669-20191002120009.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 87674 | Refugi del torrent de Barquies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-del-torrent-de-barquies | XVIII-XX | <p>En el marge del torrent de Barquies s'hi localitza un petit refugi. Es tracta d'un cau de planta semicircular excavat directament al marge, de poca profunditat i accés frontal. No té materials constructius.</p> | 08232-163 | Torrent de Barquies | 41.4564200,1.6930600 | 390845 | 4590250 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87674-20191002115201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87674-20191002115303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87674-20191002115309.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 62853 | Pèlag Bullidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pelag-bullidor | <p>Es tracta del pèlag més gran dels que es pot trobar al riu de Bitlles. Es forma un petit ràpid que s'escola entre dues roques i dona la sensació que bulli, d'aquí el nom de Pèlag Bullidor.</p> | 08232-130 | Riu de Bitlles. Al seu darrer tram al municipi | 41.4548900,1.6933000 | 390862 | 4590080 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62853-201910021215140.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62853-201910021214460.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | Tradicionalment era el lloc on la majoria de nois del poble aprenien a nedar. Forma part del Camío del Riu. | 2153 | 5.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 62844 | Font de l'Oliverar del Rafecas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-loliverar-del-rafecas | <p>Córdoba, Manel, 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'</p> | Cobert de vegetació, només hi ha aigua quan plou | <p>Font que ja no raja i que només presenta uina surgència quan plou. Està molt coberta de vegetació.</p> | 08232-121 | A la zona coneguda com Corral del Riu | 41.4625100,1.6932500 | 390871 | 4590926 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 87623 | Barraca del Corral del Gili | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-corral-del-gili | XVIII-XX | <p><span><span><span>Barraca de vinya situada a les vinyes del corral d'en Gili. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars.</span></span></span></p> | 08232-132 | Corral del Gili | 41.4617000,1.6933600 | 390879 | 4590836 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87623-20191024145144.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 87652 | Barraca prop de Sant Jeroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-de-sant-jeroni | XVIII-XIX | Es troba en estat ruïnós. | <p>Restes d'una estructura de planta rectangular, feta de pedra lligada amb morter. Està coberta de vegetació. </p> | 08232-150 | Al nord de l'ermita de Sant Jeroni | 41.4499000,1.6943100 | 390938 | 4589525 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87652-20190925121526.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 62750 | Sant Jeroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jeroni-1 | <p>A.A.V.V: (1989) Sant Pere de Riudebitlles - segle XVIII. Programa de Festa Major de 1989. Sant Pere de Riudebitlles. CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 18. Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. DOCUMENTS (s.d.) Documents relatius a la capella de Sant Domingo, ss. XVIII-XIX EXCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs. INVENTARI..(1986) 'L'Alt Penedès' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 148-153, Barcelona, Generalitat de Catalunya.</p> | XVI | Hi ha hagut una restauració en aquests darrers anys | <p>Ermita construïda dalt del turó de Lloranàs. Presenta una nau i absis poligonal amb una capella lateral adossada a la banda lateral esquerra i coberta a dues vessants. L'absis presenta una coberta amb volta apuntada amb sis nervadures. La coberta de la nau és fa per tres trams de volta escarsera de creuer amb nervadures en diagonal fins la clau de volta. La façana, d'estructura molt senzilla, presenta el portal frontal de llinda recta, amb un escut amb els atributs de Sant Pere (mitra i claus) i la data de 1762 sobre la porta, a més d'un petit òcul i coronament per una creu de pedra.</p> | 08232-27 | Costa de Sant Jeroni | <p>La veu popular diu que la van edificar per recordar un vot del poble al darrer dissabte d'octubre, després de la pesta del segle XVII. La capella és antiga, només cal fixar-se en l'absis amb coberta apuntada. L'any 1575 es va establir un censal a favor de la dita ermita, però es l'any 1762 (data que figura al portal) quan aquesta construcció religiosa pren la seva forma actual, justament en el moment en que la població de Sant Pere viu un moment de benestar econòmic que permet iniciar les obres de reforma d'aquesta capella. El prior de Sant Pere, Plàcid Nadal, indica que la va beneir l'any 1770, però que no hi havia ni ara ni calze, els quals objectes litúrgics els va fer portar dit prior a Sant Jeroni, des de l'ermita de Sant Domingo, propietat dels marquesos de Llió. A primers de setembre del 1772 veient que l'Ajuntament s'havia apoderat de les claus de Sant Jeroni, el prior Nadal va endur-se l'ara, aprofitant que la porta estava oberta per fer obres, encara que no va poder fer el mateix amb el calze, demanant per escrit a la Marquesa de Llió que reclami el calze que era de la seva propietat DOCUMENTS (s.d.). Durant tot el segle XVIII, un pagès de Sant Pere era, a més, ermità de Sant Jeroni. Al seu costat es va desplaçar el cementiri el 1864. Per la festa era costum, documentada al segle XIX, fer garlandes als forns del poble. Del segle XVIII, concretament del 1757 és un reliquiari de Sant Paulí i Sant Pere, amb un húmer, provinent de Sant Jeroni, que es conserva al tresor parroquial.</p> | 41.4494800,1.6949100 | 390988 | 4589477 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62750-27.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62750-270.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62750-271.jpg | Legal | Renaixement|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 95|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 62731 | Fàbrica del Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-del-valls | <p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 18, nota 65 Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis catalans. E XCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs GAZIEL (Agustí Calvet) (1981) 'Tots els camins porten a Roma. Memòries I' pp. 136-137, Edicions 62 Col. Molc, núm. 68, Barcelona. . GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà.</p> | XIX | Es troba en mal estat estructural, agreujat pel seu estat d'abandonament. | <p>Té dos grans cossos d'obra, un dels quals estava llogat, a principis de segle XX, a un fabricant de teixits de goma, que donava feina a part de les noies del poble. L'altre cos era una farinera de grans, amb moles i tremuges a la manera antiga, unes quadres amples i un baluard grandiós per encabir-hi els carros carregats de blat i les mules dels que anaven a moldre de tota la comarca a finals del segle XIX. Aquest és l'edifici que presenta, encara avui, un aspecte de farinera de tipus austro-húngar, de tres plantes amb grans finestrals rectangulars allargats en sentit vertical. L'accés a la fàbrica està constituït per una porta acabada en arc de mig punt en una tanca rematada per un frontó, encara que actualment ofereix un aspecte molt decadent. D'aquesta fàbrica prové un teler de tela metàl·lica que actualment es troba en un magatzem extern al Museu Nacional de Ciència i Tècnica. Segons informació oral (Josep Torrents, maig 1999), aquesta institució va pagar una persona perquè el muntés i el deixés en estat de funcionament.</p> | 08232-8 | Riba esquerra del riu de Bitlles, en un meandre just abans d'arribar a la Vila | <p>El 27 d'abril de 1858 es va fer la concessió de l'aprofitament de les aigües del riu de Bitlles a Pere Valls i Rius. El 1872 tenia 59 telers mecànics per a teixir cotó i un petit taller per a recomposicions. El primer de maig de 1880 es féu el traspàs de la fàbrica de Pere Valls i Rius a Pere Valls i Casanovas. El 3 de juny de 1899 la fàbrica va ser comprada per Josep Calvet (pare del periodista i escriptor Gaziel) el qual va deixar escrit com era la fàbrica en el moment de la seva infantesa. L'any 1910 va haver-hi una denúncia de la sèquia de Torrelavit contra la bassa de la fàbrica. La seva localització, en una terrassa sobre el riu Bitlles, feia que els treballadors haguessin de travessar la riera per un senzill pont de fusta, avui desaparegut, que passava penjant, per la qual cosa, se'l coneixia popularment com 'el pont que belluga'. Aquest pont unia la fàbrica amb la vila. A partir de l'any 1916, la maquinària funcionava ja tota amb electricitat. Al mateix edifici d'aquesta fàbrica s'havia fet d'electricitat, a partir de l'aigua que provenia de la resclosa del Valls i que era conduïda fins a l'edifici pels ponts de turó. També se sap que en aquesta fàbrica s'hi havien fet balins de metall amb els quals jugaven els nois. Les rodes, el 1936, ja havien estat substituïdes per turbines. En aquesta mateixa data fabricava lones la societat Canut i Gràcia de Barcelona, empresa que dirigia a més, una altra fàbrica prop de la Pobla de Claramunt, de filatures a la Rata, dedicada a la fabricació de teixits de lona per camions, veles de carro i teles per balancins. Era una indústria important a la vila de Sant Pere, ja que posseïa molta maquinària i donava feina a un bon nombre d'homes i dones del poble. Els treballs que allí es feien consistien en el teixit i tenyit del fil. Aquest, venia primer de la Rata, però, en cremar-se aquesta indústria durant la guerra, després va portar-se de Manlleu, on els Canut i Gràcia havien construït una altra filatura. Aquest material arribava en unes troques i d'aquí es posava en unes debanadores. Tot seguit, es tenyia en una nau apartada, la tintoreria. Després, es posava a assecar en una nau, força airejada, que estava sobre mateix de la tintoreria. Allà hi havia unes barres travesseres d'uns 10 m. d'alçada, on es penjaven els fils. Tots aquests processos després ja van realitzar-se en màquines i per mitjà d'assecadors mecànics. Un cop el fil era sec, s'havien de fer els rodets i les bitlles pels telers. Les peces teixides s'aplegaven mecànicament. De vegades es teixien peces sense tenyir abans el fil, aleshores s'havia de tenyir després tota la peça sencera. Aquesta operació es feia en una mena de basses anomenades 'barques'. Es portaven a assecar també sobre la tintoreria, i com que eren peces de 50, de 80 i fins i tot de 100 m., era força laboriós, donat que també s'havien d'anar col·locant al damunt de les barres travesseres de l'assecador. També, al cap dels anys, aquest assecatge era mecànic. Un cop els tendals per a camions ja eren ben secs, calia apretar-los amb cera per tal que fossin impermeables. Només es feia aquesta operació amb les lones de camions i no es realitzava ni pels balancins ni per les veles de carro (aquest últim producte havia quedat ja arraconat en els darrers temps). Una màquina s'encarregava d'enrotllar les peces ben acabades, es posaven en bosses i el camió les venia a buscar per dur-les a Barcelona, concretament al Passeig de St. Joan (AAVV, 1991). La fàbrica del Valls va tancar el desembre del 1971, quan un seguit de fets calamitosos van dur-la a la ruïna: la fallida d'una comanda de lones per a tendes de campanya a Algèria al mateix temps que la crema accidental de la fàbrica que els Canut i Gràcia tenien a Manlleu (AAVV, 1991). També es varen rebre subvencions per a la reconversió industrial, amb el que es va accelerar el tancament. Per a la filmació de la sèrie televisiva 'La saga dels Rius' es van fer servir telers d'aquesta fàbrica.</p> | 41.4525000,1.6950100 | 391001 | 4589813 | 1869 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62731-foto-08232-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62731-foto-08232-8-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Es va dedicar al tèxtil (entre d'altres produccions feien baietes per als molins paperers) i a molí fariner. S'hi va col·locar el primer generador elèctric del poble. També la fàbrica era coneguda al poble pel 'Molí d'En Valls' (GAZIEL, 1981: 136). El Ministerio de Fomento per 'Real Orden Nº 131 de la Gaceta de Madrid correspondiente al dia 11 de Mayo de 1858', ' Boletín Oficial de la provª de Barcelona ', nº 118 del dia 19 de Mayo de 1858 autoritza a D. Pedro Valls y Rius 'para que, sin perjuicio de los derechos de propiedad de cualquiera otro interesado, aproveche las aguas de la riera de San Pedro de Riudevitlles, en la provincia de Barcelona, como fuerza motriz de una fábrica que intenta construir en terreno de su propiedad, con sujeción a las condiciones siguientes : 1ª La presa se situará en el punto marcado en el plano; tendrá una altura de tres metros y será construída de mampostería ordinaria y sillería en los paramentos con un espesor de un metro y medio en la parte superior y cinco en la inferior/2ª El canal de conducción deberá estar abierto en túnel desde la presa hasta llegar al terreno del interesado, en el cual podrá ser descubierto./3ª Todas las aguas deberán devolverse al cauce de la riera, aguas arriba de la toma de la acequia de Terrasola./4ª Las obras se verificarán con arreglo al proyecto aprobado y bajo la inspección del ingeniero de la provincia.' Madrid 27 de Abril de 1858. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||
| 87637 | Cementiri de Sant Pere de Riudebitlles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-pere-de-riudebitlles | XIX-XX | <p>El cementiri de Sant Pere de Riudebitlles està situat al costat de la capella de Sant Jeroni. Es tracta d'un recinte rectangular amb murs de pedra, que s'obre a migdia amb dos pilars i una porta de ferro forjat coronada amb una creu, entre pilars de pedra carejada. A l'interior els nínxols es distribueixen als costats, amb un passadís en forma de creu que conflueix en la capella del fossar. Dins el recinte hi ha diversos xiprers centenaris.</p> | 08232-146 | Passatge Sant Jeroni, s/n | 41.4491600,1.6952700 | 391017 | 4589442 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87637-20190925125555.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 62790 | Camí de la Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-masia | <p>FREIXAS MASSANA, Antoni (1994) 'El poblament antic de Sant Pere de Riudebitlles', Programa de Festa Major 1994. Informació oral, Antoni Freixas (abril- maig 1999).</p> | Zona de pas | <p>En el camí que puja cap a la Masia pel costat dret del torrent d'aquest nom, a les planes que es recullen a mitja alçada es troben bocins de ceràmica del neolític antic i làmines de sílex, datables en aquell moment</p> | 08232-67 | Al nord del nucli urbà, prop de la capçalera del torrent de la Masia | <p>Descobert l'any 1980 en prospeccions d'Antoni Freixas del grup Arrels de Sant Pere de Riudebitlles.</p> | 41.4574300,1.6959700 | 391090 | 4590359 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62790-67.jpg | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 78 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 62836 | Jaciment C-15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-c-15 | Es tracta d'una troballa superficial | <p>Jaciment superficial amb restes ceràmiques descrites com a neolítiques.</p> | 08232-113 | C-15 | <p>Prospecció realitzada durant la construcció de la carretera C-15</p> | 41.4544300,1.6961500 | 391100 | 4590025 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62836-113.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 78 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 62794 | Torrent de la Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-la-masia | <p>GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà.</p> | Es poden observar deixalles que s'han llençat al barranc. | <p>El torrent de la Masia és un afluent del riu de Bitlles (o riera de Mediona) a qui s'uneix per la seva riba esquerra dins del terme de Sant Pere de Riudebitlles. Circula en sentit N-S, encara que té dues capçaleres, una de les quals discorre un petit tram en sentit E-O. No té afluents i, de fet, tampoc porta cabal d'aigua excepte en moments de pluja, encara que rep els sobrants del rec de l'Horta Subirana, que desemboca en aquest. Una de les capçaleres ha estat escapçada per la nova variant de Capellades a Sant Pere de Riudebitlles -C-15-. Presenta un curs molt encaixat dins les argiles quaternàries de les terrasses del riu de Bitlles, amb uns penya-segats de gran verticalitat, tot creant al seu fons un espai ombrívol on es desenvolupa una densa vegetació rica en pins, plàtans, salzes, arbres blancs, oms, nogueres i pollancres, així com canyes, gorgs i una gran varietat de matolls i arbusts. Es tracta, per tant, d'una vegetació de ribera, densa i ben estratificada. En una de les capçaleres està creixent un petit grup de tres roures.</p> | 08232-71 | Entre el seu naixement i el riu de Bitlles | 41.4568200,1.6966000 | 391141 | 4590290 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62794-710.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Rep les aportacions del sobrant del rec del l'Horta Sobirana | 2153 | 5.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 62842 | Font del Royo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-royo | <p>Córdoba, Manel, 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'</p> | Només queda una petita surgència al terra | <p>Font ubicada a prop d'un antic molí fariner. Només queda una petita surgència que crea un petit bassal molt superficial. Molt a prop encara queden restes de la roda de molí i d'un salt d'aigua.</p> | 08232-119 | Camí de Baix, passat el pont de l'Altra Banda | 41.4489300,1.6969300 | 391156 | 4589414 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62842-foto-08232-119-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 62843 | Font de la mina del Molí de can Jan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mina-del-moli-de-can-jan | <p>Córdoba, Manel, 'Les fonts del Penedès i els seus voltants'</p> | Zona que necessita ser netejada | <p>Mina canalitzada cap el molí d'en Pere Valls. Es tracta d'una petita surgència aprofitada per portar aigua fins el molí.</p> | 08232-120 | A la dreta del camí, pujant a Sant Jeroni | 41.4486600,1.6970500 | 391165 | 4589384 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 62777 | Font de Turró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-turro | <p>E XCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs. FREIXAS MASSANA, Antoni (1994) 'El poblament antic de Sant Pere de Riudebitlles', Programa de Festa Major 1994. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs. Informació oral, Antoni Freixas, Abril- maig 1999</p> | S'han fet molts moviments de terres a partir d'uns 100 metres aigües amunt del jaciment. | <p>Àrea de talla de sílex amb indústria lítica que pertany a dos horitzons cronològics: 1. Conjunt de característiques semblants al del camí de Turró (fitxa 60) inscrites en un moment del Paleolític Superior. Aquest moment queda molt emmascarat per la ocupació posterior, ja que s'aprofiten les matèries primeres que afloraven al lloc i es van retallar indústries anteriors 2. Materials propis de l'època neolítica: triangles, làmines, denticulats, etc.... Segurament es tracta de peces fora de context.</p> | 08232-54 | Encreuament del Camí de Turró i Camí nou de Turró | <p>L'any 1980 va ser descobert per prospeccions d'Antoni Freixas. Del grup Arrels de Sant Pere de Riudebitlles. El 1989 es va incloure el jaciment a la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès, realitzada per Rosa Senabre i Artur Cebrià. Els voltants de la font tradicionalment han estat relacionats amb rituals màgics, així la tradició oral indica que la nit de Sant Joan, en els arbres que creixien al voltant de la font de Turró es desenvolupava un ritual de guariment per a curar els herniats: s'obria el tronc d'un arbre i es posaven estaques, fent passar els nens trencats i, posteriorment es tancava i es lligava amb els bolquers.</p> | 41.4635600,1.6976100 | 391237 | 4591037 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62777-54.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62777-540.jpg | Legal | Paleolític|Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | En el lloc que ha estat remogut recentment, Antoni Freixas indica que hi va trobar un chopper. L'aigua d'aquesta font, situada davant d'un gran canyar, fou la primera conduïda cap al poble de Sant Pere. | 77|78|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 87659 | Font de Turró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-turro-0 | XVIII-XIX | <p>Font situada al naixement del torrent de Turró. Està construïda en un costat de la mina d'aigua que la proveeix, una construcció de pedra coberta amb volta i que s'obre frontalment amb una boca, tancada amb una porta metàl·lica. La font està formada per un broc metàl·lic, on hi ha un tap que impedeix que l'aigua es perdi torrent avall.</p> | 08232-153 | Torrent de Turró | 41.4635500,1.6976500 | 391240 | 4591036 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87659-20191024172200.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87659-20191024172213.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87659-20191024172217.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 62798 | Barraca de cal Carbona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-carbona | <p>ARGEMÍ, X.; SADURNÍ, M.T.; SERRA, J. (1999) 'Sant Quintí de Mediona. Evolució socio-econòmica i cultural d'una vila de l'Alt Penedès', Ajuntament de Sant Quintí de Mediona. Informació oral Pere Marra (juny 1999).</p> | XIX-XX | Enderrocada | <p>Barraca en estat ruïnós. Originalment, era circular de pedra seca amb cúpula cònica construïda per aproximació i superposició de filades de pedres planes culminada en una coberta de terra. Les obertures a l'exterior consisteixen en la porta d'entrada i un forat circular al centre de la cúpula, per a fer de xemeneia, que es cobreix amb una pedra plana que es coneix com 'el barret'. L'entrada era una obertura de petites dimensiones, està coberta per una pedra ampla i plana que fa de llinda. La seva orientació és al sud-est, presentava un muret o paravents que la protegia del vent del nord.</p> | 08232-75 | Pla del Corral Nou | <p>Avui no es fa aquest tipus de construcció, perduda ja pràcticament la seva utilitat inicial. Per a la seva erecció, com també va ocórrer de vegades amb la dels marges de les parcel·les, era freqüent la intervenció d'artesans especialitzats, el quals trigaven una mitja d'una jornada sencera, dos homes, per a fer-ne una de petita, i fins a una setmana entre quatre operaris, per a fer-ne una de més gran.</p> | 41.4663900,1.6980500 | 391278 | 4591351 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62798-20191106140147.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 119 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 62830 | Recer a la Vinya del Carbona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recer-a-la-vinya-del-carbona | <p>Informació oral de Pere Marra (juny 1999).</p> | XIX-XX | Presenta desprendiments | <p>Espai a l'aire lliure constituït per dos marges de pedra seca que creen un espai arrecerat dels vents. Es tracta d'un tipus d'element arquitectònic que no arriba a necessitar teulada i que es fa col·locant les pedres que surten en fer els treballs agrícoles als camps.</p> | 08232-107 | Pla del Corral Nou | 41.4660000,1.6982200 | 391292 | 4591307 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62830-107.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62830-1070.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62830-1071.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc