Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 63766 | Goigs a la Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-mare-de-deu-del-roser | https://ca.wikipedia.org/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_del_Roser | XX | No es canta | Goigs dedicat a la Mare de Déu del Roser. La lletra comença: Vostres Goigs amb gran plaer Cantarem, Verge Maria Puix la vostra Senyoria És la Verge del Roser. Déu plantà dins Vós, Senyora, El roser molt excel·lent Quan us feu mereixedora De concebre'l purament; Concedint fe al missatger Que del Cel us trametia Déu el Pare qui voliua Fóssiu Mare del Roser | 08236-343 | El culte i devoció al Roser o a la Mare de Déu del Roser fins a la fi del s. XVI és limitat als convents dominics i a llur àmbit d'acció. Al llarg dels s.XIV i XV hi ha indicis d'aquesta devoció en les mencions de saltiris (nom popular del rosari) i paternòsters (rosaris i collarets, però amb finalitat de comptar les avemaries i els parenostres). L'avançada devocional del Roser i de l'erecció de les confraries i l'existència d'un ofici dedicat a fer rosaris tingué lloc a partir del 1571, quan, amb ocasió de guanyar-se la Batalla de Lepant (1571) la festa del 7 d'octubre, hom cregué que fou per la intervenció de la Mare de Déu. | 41.4620400,1.6630100 | 388345 | 4590913 | 1954 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63766-foto-08236-343-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | En el goig de l'arxiu dels Amics dels Goigs apareix a la pàgina posterior la artitura i una breu explicació de la història de la Capella del Roser de Sant Quintí de Mediona. Està datat en l'any 1954 | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | |||||||
| 63762 | Cantada de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cantada-de-santa-llucia | https://ca.wikipedia.org/wiki/Ll%C3%BAcia_de_Siracusa#Can.C3.A7.C3.B3_de_Santa_Ll.C3.Bacia | XX | La particularitat de Sant Quintí és que per Santa Llúcia canten tant les nenes com els nens, a diferència de la majoria dels llocs, en què només canten les nenes per Santa Llúcia, i els nens ho fan per Sant Nicolau. | 08236-339 | El dia de Santa Llúcia és el 13 de desembre, data suposada del martiri de la Santa i que en el calendari julià original coincidia amb el solstici d'hivern. El dia de Santa Llúcia és considerat tradicionalment la data d'inici de les festes nadalenques. | 41.4619900,1.6629800 | 388342 | 4590907 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | |||||||||||||
| 63761 | Campus Joan Amades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campus-joan-amades | https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Amades_i_Gelats | El Campus Joan Amades es divideix en dos grans eixos. Per una banda, hi ha la formació, en què tallers i ponències sobre diversos temes relacionats amb la cultura popular són els protagonistes. És la part més estrictament relacionada amb els campus de cultura popular. L'altre gran eix que dóna forma al Campus Joan Amades són les demostracions folklòriques a peu de carrer. D'aquesta manera, la part formativa es reserva a un públic més concret i selectiu que ve a ampliar coneixements, el perfil dels usuaris de la qual és algú que participa en actiu en la cultura popular i que la coneix des de dintre. La part de les actuacions folklòriques està més destinada al gran públic en general, perquè tothom pugui veure de primera mà els diferents matisos de la cultura popular en el model del Penedès i el Camp de Tarragona. A part de les representacions dels balls populars, també hi ha moments destinats a la cuina tradicional i també a la música tradicional. | 08236-338 | Joan Amades i Gelats (Barcelona, 23 de juliol de 1890 - 17 de gener de 1959) fou un destacat etnòleg i folklorista català. La seva obra principal és el Costumari català. El curs de l'any (5 vòlums), Barcelona 1950-1956, que ha estat referent en els estudis de folklore dels Països Catalans. | 41.4619900,1.6629800 | 388342 | 4590907 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | ||||||||||||||
| 63767 | Goigs de Sant Elm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-elm | https://ca.wikipedia.org/wiki/Erasme_d%27Antioquia SERRA BOLDÚ, V, Calendari Folklòric d'Urgell, Abadia de Montserrat, 1981 | Goigs dedicat a Sant Elm, patró dels navegants. Una part de la lletra és la següent: Per advocat i patró vos tenen los navegants, los doneu consolació si us criden amb juntes mans, de nit en la obscuritat os mostreu molt lluminós | 08236-344 | Sant Erasme, també anomenat Sant Elm o Sant Erm, va ser bisbe, potser d'Antiòquia i, segons la tradició, de Formia i màrtir en temps de Dioclecià i Maximí el Traci (303) i soterrat en aquesta ciutat. Poca cosa més se'n sap; la Passió, compilada al segle VI, és totalment llegendària. Venerat a Campània i al Laci, és esmentat als martirologis antics sense més notícies. No s'ha de confondre amb el beat Pere González, frare dominic castellà del segle XIII, conegut com a Sant Telm i també, en les costes atlàntiques, patró de mariners. | 41.4620400,1.6630100 | 388345 | 4590913 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | ||||||||||||||
| 63759 | Correfoc de Sant Quintí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/correfoc-de-sant-quinti | https://ca.wikipedia.org/wiki/Correfoc | XX | El correfoc és un acte celebrat majoritàriament a Catalunya, però també s'ha estès pel País Valencià, les Illes Balears i Catalunya Nord. Té les seves arrels en el Ball de diables ja documentat en el segle XII, però no va ser fins al XX que va prendre la seva forma actual. A Sant Quintí es celebra durant la Festa Major. | 08236-336 | El correfoc es fa a Sant Quintí des del 1989, i es fa a càrrec del Ball de diables de Sant Quintí. | 41.4619900,1.6629800 | 388342 | 4590907 | 1989 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | ||||||||||||
| 63754 | Ball de Gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-8 | https://ca.wikipedia.org/wiki/Ball_de_gitanes | El ball de gitanes és una dansa tradicional que té lloc a molts municipis catalans i valencians. Ens trobem hi ha diferència entre el que es balla per les festes de Carnaval a la zona del Vallès i per l'altra el que es balla per Corpus i Festa Major a diferents poblacions del País Valencià i a la Catalunya Nova, principalment a Tarragona i al Penedès. A Sant Quintí el ballen un grup que està compost de gitanes, galerons, l'estaquirot i el gitano gros, amb l'acompanyament de dos grallers i un timbaler que els fan ballar. El ball de gitanes de Sant Quintí de Mediona segueix el model de balls del Penedès i Camp de Tarragona i hi incorpora cintes i parlaments, que solen ser satírics i burlescs. | 08236-331 | El primer cop que tenim coneixement del Ball de Gitanes és l'any 1853, després desaparegué durant molts anys fins que fou recuperat l'any 2011 per un grup de joves | 41.4619900,1.6629800 | 388342 | 4590907 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | ||||||||||||||
| 63753 | Ball d'en Serrallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-den-serrallonga-0 | https://ca.wikipedia.org/wiki/Ball_d%27en_Serrallonga https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Sala_i_Ferrer | XX | El Ball d'en Serrallonga és un ball folklòric popular de Catalunya. Aquest ball recrea la quadrilla del bandoler Joan Sala i Ferrer, 'Serrallonga' o 'Joan de Serrallonga'. El ball està format per Joan de Serrallonga, Joana de Torrelles, la seva darrera amant, i en Joanet, el seu fill; a més de 10 o 15 bandolers de la seva quadrilla, els noms d'alguns dels quals són: Xafarroques, Astut, Petit Gornès, Pere Blau, Peret Xinxola, Petit Comí, Tallaferro, Marxant, Xocopanarra, Fadrí de Sau, Vermell, Rocamora, Tendret, Xicopaneda... Aquest ball es realitzat per una colla de ball del poble, on cadascú representa un personatge (real o inventant). Participen a la cercavila acompanyats de gralles i realitzen un parlament o sainet en què escenifiquen etapes de la vida del bandoler i els seus companys. | 08236-330 | Joan Sala i Ferrer, anomenat també Joan de Serrallonga, (Viladrau, 21 d'abril de 1594 - Barcelona, 8 de gener de 1634) va ser un bandoler català que s'ha convertit en un personatge de llegenda, recordat pels balls d'en Serrallonga dedicats a ell i per la novel·la Don Joan de Serrallonga de Víctor Balaguer. Va néixer a Viladrau en el si d'una família benestant, però les dificultats econòmiques el van convertir en bandoler. El sobrenom de Serrallonga té el seu origen en que la seva dona era pubilla del mas de Serrallonga de Querós. Al principi, Serrallonga compaginava l'activitat delictiva amb la vida de pagès. El 1622, però, tot va canviar quan va matar un veí que l'havia denunciat. Va ser l'inici d'una fugida que va acabar amb la seva mort. Finalment,va ser capturat el 31 d'octubre de 1633 a prop de Santa Coloma de Farners i executat a Barcelona. Aquest ball va ser recuperat a Sant Quintí l'any 2007 per un grup de joves del municipi, però antigament es ballava en algunes poblacions de Catalunya fins que durant la dictadura de Primo de Rivera van ser prohibides, de fet, la primera referència d'aquest ball a Sant Quintí de Mediona data de 1907 | 41.4619900,1.6629800 | 388342 | 4590907 | 1907 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | ||||||||||||
| 63765 | Goigs en alabansa de Nostra Senyora de les Neus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-alabansa-de-nostra-senyora-de-les-neus | https://algunsgoigs.blogspot.com.es | 1954 | No es canta | Goig dedicat a Nostra Senyora de les Neus amb la següent lletra: Cantem tots ab armonia ¡ó Maria! ateneu á nostres veus Mare de Deu de las Neus. Roma veu molt admirada la nevada que en lo temps mes calorós cubrí com de blancas flors la Collada: ahont voliau estar Vos, per guardarla nit y dia. A causa de pedregadas á vegadas Sant Quintí molt trastornát ploraba desconsolát ven trinxadas las vinyas y sos sembrats; á qui acudir no sabia. Desde qu'est Terme os venera y se esmera invocantvos per Patrona mes y mes ell s'aficiona puig prospera; de alabansas vos corona, y respira ab alegria. | 08236-342 | El culte i devoció al Roser o a la Mare de Déu del Roser fins a la fi del s. XVI és limitat als convents dominics i a llur àmbit d'acció. Al llarg dels s.XIV i XV hi ha indicis d'aquesta devoció en les mencions de saltiris (nom popular del rosari) i paternòsters (rosaris i collarets, però amb finalitat de comptar les avemaries i els parenostres). L'avançada devocional del Roser i de l'erecció de les confraries i l'existència d'un ofici dedicat a fer rosaris tingué lloc a partir del 1571, quan, amb ocasió de guanyar-se la Batalla de Lepant (1571) la festa del 7 d'octubre, hom cregué que fou per la intervenció de la Mare de Déu. | 41.4620400,1.6630100 | 388345 | 4590913 | XX | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | |||||||||||
| 63758 | Sant Antoni de les Malalties | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-antoni-de-les-malalties | http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0151256.xml | XVIII-XXI | Sant Antoni de les Malalties és una festa local quintinenca centenària que fa referència a sant Antoni de Pàdua (localment conegut com a sant Antoni de les Malalties) i que se celebra el dilluns després del primer diumenge de maig. Per Sant Antoni de les Malalties se celebra la renovació del vot de poble de devoció al sant, per la qual cosa s'ha de considerar la festivitat com a religiosa, però que indubtablement té un marcat sentit identitari (de la identitat local). La celebració consisteix en una missa al matí i un ofici solemne amb acompanyament musical al migdia. Seguidament hi ha una ballada de sardanes. A la tarda hi ha el tradicional concert i posterior ball amb l'orquestra (que cada any pot ser diferent). | 08236-335 | El vot de poble era una prometença feta a Déu o a alguns sants, gairebé sempre amb motiu d'alguna pesta o calamitat pública, que obliga un poble o una vila a celebrar la festa d'algun sant, fer una processó, celebrar alguna missa o alguna altra pràctica piadosa. | 41.4619900,1.6629800 | 388342 | 4590907 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Obert | Bo | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 94 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | |||||||||||
| 63757 | Cuina Amades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cuina-amades | http://www.alicia.cat/es/ | XIX-XX | L'Ajuntament va encarregar a la Fundació Alícia que fes un buidatge sobre les receptes que va recopilar Joan Amades de la zona de Sant Quintí i del Penedès. A través d'aquest llistat de receptes, la Fundació Alícia va elaborar un receptari amb fotografies i amb l'explicació de com s'han d'elaborar els plats. Aquest receptari va ser editat per l'Ajuntament en format llibre. | 08236-334 | Alícia, Ali-mentació i cièn-cia, és un centre de recerca dedicat a la innovació tecnològica en cuina, a la millora dels hàbits alimentaris i a la valoració del patrimoni agroalimentari i gastronòmic. Un centre amb vocació social i obert a tothom per promoure la bona alimentació. Alícia és una fundació privada sense ànim de lucre, creada l'any 2003. | 41.4619900,1.6629800 | 388342 | 4590907 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 60 | 4.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | |||||||||||||
| 63768 | Goigs del gloriòs màrtir, Sant Quintí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-glorios-martir-sant-quinti | http://bibliogoigs.blogspot.com.es https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Quint%C3%AD | XX | Goig dedicat al patró de Sant Quintí de Mediona. La lletra comença així: Puix que, Màrtir, amb honor Bella palma al Cel porteu Sant Quintí, a Déu pregueu, Puix sou nostre protector. A Roma, ciutat famosa, Nasquéreu de pares grans En noblesa i béns tants, Que al món apar gran cosa; Vostra virtut molt ditxosa Ho deixava pel Senyor, Sant Quintí... Observacions: Al goig conservat a l'Associació d'Amics dels Goigs hi ha la partitura inclosa. A la part posterior hi ha un recull de notes d ela vida del sant. | 08236-345 | Sant Quintí (mort a finals del s.III), va ser un cristià romà, mort màrtir i venerat com a sant en certes sectes cristianes. No es coneixen gaires detalls sobre la seva vida; s'afirma que era el fill d'un senador romà anomenat Zenó i que fou martiritzat a la Gàl·lia, on va viatjar com a missioner en companyia de sant Llucià de Beauvais. | 41.4620400,1.6630100 | 388345 | 4590913 | 1934 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63768-foto-08236-345-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | Al goig conservat a l'Associació d'Amics dels Goigs hi ha la partitura inclosa. A la part posterior hi ha un recull de notes d ela vida del sant. | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | ||||||||
| 63528 | Cova del Toixó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-toixo-0 | VIRELLA i BLODA, Joan: 'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques', a Acta de la XIX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos (Vilanova i la Geltrú, 25-26 d'octubre de 1975), Biblioteca del Museu Balaguer, Vilanova i la Geltrú, 1983, p. 221. (Reimprès a Miscel·lània Penedesenca, núm. 1, Institut d'Estudis Penedesencs, 1978, p. 258). | I-XVIII | Jaciment superficial | Cova situada sota un escarpat rocós, a l'indret per on baixa el torrent de can Llopard. La cova té uns 15,5 metres de fondària i forma dues cambres. Es tracta d'un jaciment dubtós. Segons explica Amador Romaní, ell mateix hi obrí una rasa i hi trobà teula romana, ceràmica de pasta carbonosa, fragments de dòl·lium i altres fragments d'un vas romà. I ho interpretà com una vivenda d'època romana de caire semitroglodítica. | 08236-105 | Jaciment excavat originalment per Amador Romaní a principis de segle XX. El 19 d'abril de 1956 J. M. Masachs i Pere Giró hi van fer un sondeig. | 41.4652500,1.6515600 | 387394 | 4591284 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63528-foto-08236-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63528-foto-08236-105-2.jpg | Inexistent | Romà|Modern|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 83|94|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | |||||||||
| 63502 | Forats de la Riera (o el Forn de la Reina) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forats-de-la-riera-o-el-forn-de-la-reina | ROMANÍ GUERRA, Amador: 'Paleontología de la comarca de Capellades', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, any XXVII, núm. 271, agost de 1917, pp. 202-203. ROMANÍ, A.: 'Paleontología de l'Alt Penedès', a Penedès, núm. 7, Vilafranca de Penedès, 1921, p. 300. GIRÓ, Pere: 'Notas de arqueología de Cataluña y Baleares. Sant Quintí de Mediona', a Ampurias, XXVI-XXVII, 1964-65, p. 275. | Estructura d'època i ús desconeguts. Situada al marge dret de la riera de Sant Quintí, en un espadat (uns 80 m a l'est del pont de Gimberga), consisteix en un conjunt de caselles o cel·les excavades a la roca de travertí, que conformen set fileres sobreposades, amb nou columnes en total. Les cel·les són petits nínxols que mesuren 20 cm d'alçada, 20 cm profunditat i 28 cm de llargada. El conjunt mesura 2 x 1,5 m, i sembla reforçat per morter. Depenent de l'època de l'any, les restes són més o menys tapades per la vegetació. En el moment de fer aquesta fitxa no eren gens visibles. | 08236-70 | La primera referència d'aquest jaciment és d'Amador Romaní, el 1913, que l'interpreta (amb reserves) com un possible 'colunmbarium' cinerari d'època romana. Pere Giró creu que els forats són massa grans per ser un columbari, i pensa que podria tractar-se del sostre d'una cambra d'un forn ibèric. Una altra possibilitat és que es tracti d'encaixos per a estructures de fusta corresponents a canalitzacions. Particularment pensem que aquesta és la hipòtesi més versemblant, ja que just en aquest sector hi ha la resclosa i derivació del rec de ca l'Oliver, que és canalitzat mitjançant un sifó. Al mateix temps el molí Blanc està situat també prop d'aquest indret. Es tracta, per tant, d'un punt complex pel que fa als sistemes hidràulics. La interpretació del jaciment, per tant, no és definitiva. | 41.4587500,1.6644600 | 388460 | 4590545 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63502-foto-08236-70-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 81|83|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | |||||||||||
| 63505 | Bòria -la Passada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boria-la-passada | RAURET, A. Mª.: El proceso de la primitiva población del Penedès, Tesi de llicenciatura per la Universitat de Barcelona, 1963, pp. 70-71. | Taller de sílex. Àrea a cavall entre el barri de la Bòria i la masia de la Passada, a banda i banda de la carretera. El lloc va ser explorat per Pere Giró, que hi va trobar abundància de quarsites i indicis d'una indústria lítica. Això sembla coincidir amb els fons conservats al Museu de Vilafranca, concretament uns 50 elements, quasi tots corresponents al paleolític mitjà o mosterià, amb algunes peces d'aspecte més tardà (paleolític superior, epipaleolític?). | 08236-73 | Jaciment descobert per Per Giró el maig de 1958. La cronologia va entre -90.000 / -50.000 (paleolític mitjà). | 41.4592400,1.6725400 | 389136 | 4590589 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Existeix certa confusió entre aquest jaciment i el de la Passada a causa d'algunes contradiccions en la documentació dels materials que va fer Pere Giró. Seguim el criteri d'A. Freixas de dividir la zona en sis jaciments individualitzats: Bàrquies, la Noguera, Turó de la Noguera, la Passada-Nogueres, Turó de la Passada-Granja de la Passada, i Bòria-la Passada. | 77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | |||||||||||
| 63503 | Granja del Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/granja-del-valenti | MARTÍ, Ramon: 'Ceràmica medieval i pagesos indocumentats a la vall del riu de Bitlles', a Ceràmica Medieval Catalana, Quaderns Científics i Tècnics, núm. 9. Diputació de Barcelona, Barcelona, 1997, pp. 275. | - III-XIII | Segurament amb intrusions | Necròpolis de tombes antropomorfes excavades sobre un promontori sobrealçat. Només es conserva una sepultura del conjunt que, segons fonts orals, existia en aquest indret. La tomba és de forma trapezial (lleugerament ovalada) i orientada amb els peus a l'est. S'observen restes de dues sepultures més. Les tombes eren cobertes amb lloses i s'hi van recuperar les restes d'una persona inhumada. D'altra banda, a uns 100 metres a l'oest del jaciment medieval, enmig d'una vinya, s'ha recollit en superfície abundant ceràmica ibèrica, amb alguns fragments dels primers temps de la conquesta romana. | 08236-71 | D'ençà de 1960 els treballs agrícoles han anat destruint aquesta necròpolis de tombes antropomorfes excavades a la roca. L'agost-setembre de 1989 J. Sardà buidà parcialment la tomba que es conserva, en va exhumar les restes humanes i ho comunicà a l'equip d'arqueòlegs de la Universitat de Barcelona que treballava al castell de Mediona. | 41.4580000,1.6657200 | 388564 | 4590461 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Ibèric|Romà|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 81|83|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | ||||||||||
| 63563 | Castell de Sant Quintí (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-sant-quinti-jaciment | MARTÍ, Ramon: 'Ceràmica medieval i pagesos indocumentats a la vall del riu de Bitlles', a Ceràmica Medieval Catalana, Quaderns Científics i Tècnics, núm. 9. Diputació de Barcelona, Barcelona, 1997, pp. 275, 280. | Jaciment superficial | Al cim del turó on actualment hi ha emplaçats el castell (fortí liberal) i cementiri s'hi ha recollit en superfície restes ceràmiques i materials diversos d'època ibèrica. | 08236-140 | Les restes trobades indiquen l'existència d'un possible poblat ibèric aturonat. Sembla ser que en època romana va ser abandonat. | 41.4603000,1.6667100 | 388651 | 4590715 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63563-foto-08236-140-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Religiós | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | ||||||||||
| 63500 | El Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujol-5 | GIRÓ, Pere: Quaderns de camp, vol. 9, 1969-1978 (20 oct.1974), inèdit. | IX-XIV | Molt deteriorat | Sepultura del tipus cista, de lloses, que probablement formava part d'una necròpolis més extensa. El jaciment està situat en una posició elevada, als afores del poble, que domina el pas del riu Mediona. Recentment encara es conservaven les lloses i la fossa excavada al subsòl, plena de brossa. Actualment no és localitzable. | 08236-68 | El 20 d'octubre de 1974 Pere Giró va excavar les restes humanes d'aquesta sepultura. Les restes foren dipositades al cementiri. Segons Giró pot ser que existissin altres sepultures en el mateix indret. Es tracta d'un tipus d'enterrament característic de l'alta edat mitjana, però és difícil precisar-ne més la cronologia. | 41.4656100,1.6564300 | 387801 | 4591317 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | ||||||||||||
| 63498 | Can Busquets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-busquets-0 | GIRÓ, Pere: 'Notas de arqueología de Cataluña y Baleares: Mediona', a Ampurias, XXIV, 1962, p. 299. GIRÓ, P.: 'Activitats arqueològiques IV. Estacions tallers superficials a la comarca del Penedès', Agrupació Excursionista de Catalunya, Barcelona, març de 1963. RAURET, A. Mª.: El proceso de la primitiva población del Penedès, Tesi de llicenciatura per la Universitat de Barcelona, 1963, pp. 64-65. MONTFORT SALIONS, Jorge: Talleres líticos de superficie del Penedès y extensiones. Tesi de llicentciatura per la Universitat de Barcelona, setembre de 1972, pp. 127-128. | Jaciment de superfície | Taller de sílex situat a un extrem de la plana de les Estoses. El jaciment s'estén per unes vinyes a la zona de la masia de cal Bosquet i per l'entorn. La indústria recuperada en aquest indret consisteix en 6 denticulats, 7 rascadores, 1 punta, 1 abrupte, 1 osca, 1 burí i 2 retocs marginals. | 08236-66 | Jaciment descobert per Josep Masachs, de Vilafranca, l'estiu de 1959. Posteriorment va ser prospectat per Pere Giró. Se li atribueix una cronologia entre -50.000 / -24.000 (paleolític mitjà-paleolític superior). | 41.4453100,1.6469800 | 386977 | 4589076 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | El material recuperat es conserva al Museu de Vilafranca del Penedès | 77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | ||||||||||
| 63506 | Turó-Granja de la Passada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-granja-de-la-passada | GIRÓ, Pere: 'Notas de arqueología de Cataluña y Baleares: Mediona', a Ampurias, XXIV, 1962, Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona / CSIC, Barcelona, p. 299. GIRÓ, Pere: 'Notes d'arqueologia de Catalunya: Sant Quintí de Mediona', a Información Arqueológica, núm. 30, maig/agost de 1979, Barcelona, Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona / CSIC, p. 165. | Jaciment superficial | Taller de sílex. Les troballes es dispersen pels camps aterrassats al nord-est de la masia de la Passada (antigues terrasses del Riudebitlles) en una extensió fins arribar a la Granja de la Passada. En aquest indret s'hi ha recollit un conjunt de talles de sílex que corresponen a una indústria de tipus mosterià de tradició axeliana. | 08236-74 | Jaciment descobert en unes prospeccions fetes per Pere Giró. La cronologia del jaciment es situa entre -120.000 / -50.000 (Paleolític inferior mitjà / paleolític mitjà). | 41.4602400,1.6754400 | 389380 | 4590697 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Existeix certa confusió entre aquest jaciment i el de la Bòria a causa d'algunes contradiccions en la documentació dels materials que va fer Pere Giró. Seguim el criteri d'A. Freixas de dividir la zona en sis jaciments individualitzats: Bàrquies, la Noguera, Turó de la Noguera, la Passada-Nogueres, Turó de la Passada-Granja de la Passada, i Bòria-la Passada. | 77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | ||||||||||
| 63529 | Les Deus / taller de la Font de les Deus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-deus-taller-de-la-font-de-les-deus | GIRÓ, Pere: 'Museos Arqueológicos no servidos por el Cuerpo Facultativo de Archiveros y Arqueólogos de Villafranca del Penedés (Barcelona)'. Memorias de los Museos Arqueológicos, vol. XVI-XVIII (1955-1957), Madrid, 1960, p. 234. GIRÓ, Pere: 'Notas de arqueología de Cataluña y Baleares: Mediona', a Ampurias, XXIV, 1962, p. 304. GIRÓ, P.: 'Activitats arqueològiques IV. Estacions tallers superficials a la comarca del Penedès', Agrupació Excursionista de Catalunya, Barcelona, març de 1963. RAURET, A. Mª.: El proceso de la primitiva población del Penedès, Tesi de llicenciatura per la Universitat de Barcelona, 1963, p. 65. MONTFORT SALIONS, Jorge: Talleres líticos de superficie del Penedès y extensiones. Tesi de llicentciatura per la Universitat de Barcelona, setembre de 1972, pp. 88-108. | Jaciment superficial | Taller de sílex, situat a la zona de les Deus, en una extensió de camps i horts a la dreta del Riudebitlles. Es tracta d'una zona molt àmplia (quasi 1 Km) en la qual Pere Giró va agrupar materials diversos que probablement es podrien individualitzar millor. Altres arqueòlegs hi distingeixen tres zones: El taller de les Deus (bàsicament corresponent al tipus mosterià); el taller del vessant de dalt de la Cova del Toixó o de can Llopard (probablement corresponent al neolític), i els horts de davant de la Cova del Toixó (corresponent a l'epipaleolític i neolític). | 08236-106 | Amador Romaní, a començament de segle XX, en va fer el primer descobriment del jaciment, no divulgat. Pere Giró en dona les primeres notícies l'abril de 1956 i a partir d'aquí hi portà a terme diverses prospeccions i estudis. La cronologia dels jaciment es situa entre -90.000 / -33.000 (paleolític mitjà), a l'entorn de -9000 (epipaleolític/leptolític -indiferenciat-) i el neolític. | 41.4650200,1.6544600 | 387636 | 4591255 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Paleolític|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Els materials recollits es conserven al Museu de Vilafranca del Penedès | 77|78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | ||||||||||
| 63531 | Horts de la Cova del Toixó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-de-la-cova-del-toixo | GIRÓ, Pere: 'Museos Arqueológicos no servidos por el Cuerpo Facultativo de Archiveros y Arqueólogos de Villafranca del Penedés (Barcelona)'. Memorias de los Museos Arqueológicos, vol. XVI-XVIII (1955-1957), Madrid, 1960, p. 234. GIRÓ, Pere: 'Notas de arqueología de Cataluña y Baleares: Mediona', a Ampurias, XXIV, 1962, p. 304. GIRÓ, P.: 'Activitats arqueològiques IV. Estacions tallers superficials a la comarca del Penedès', Agrupació Excursionista de Catalunya, Barcelona, març de 1963. RAURET, A. Mª.: El proceso de la primitiva población del Penedès, Tesi de llicenciatura per la Universitat de Barcelona, 1963, p. 65. MONTFORT SALIONS, Jorge: Talleres líticos de superficie del Penedès y extensiones. Tesi de llicentciatura per la Universitat de Barcelona, setembre de 1972, pp. 88-108. | Jaciment superficial | Taller de sílex, situat als horts dels voltants del torrent de can Llopard (o de la Rompuda), enfront de la Cova del Toixó. S'hi ha localitzat en superfície una indústria lítica força diferent del taller de les Deus. Es tracta d'una indústria més petita, que s'interpreta com una ocupació esporàdica diferenciada, entorn de la Cova del Toixó (on paradoxalment no s'hi ha documentat cap resta prehistòrica). S'atribueixen a aquest taller unes peces petites, que correspondrien a l'epipaleolític o neolític. | 08236-108 | Amador Romaní, a començament de segle XX, en dóna les primeres referències al seu 'Atlas de Prehistòria'. La cronologia del jaciment es situa entre -9000 / -2200 (epipaleolític / neolític). | 41.4652000,1.6521100 | 387440 | 4591278 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Piñero | El material recuperat es troba al Museu de Vilafranca del Penedès | 78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | ||||||||||
| 63532 | Can Llopard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llopard-0 | GIRÓ, Pere: 'Museos Arqueológicos no servidos por el Cuerpo Facultativo de Archiveros y Arqueólogos de Villafranca del Penedés (Barcelona)'. Memorias de los Museos Arqueológicos, vol. XVI-XVIII (1955-1957), Madrid, 1960, p. 234. GIRÓ, Pere: 'Notas de arqueología de Cataluña y Baleares: Mediona', a Ampurias, XXIV, 1962, p. 304. GIRÓ, P.: 'Activitats arqueològiques IV. Estacions tallers superficials a la comarca del Penedès', Agrupació Excursionista de Catalunya, Barcelona, març de 1963. RAURET, A. Mª.: El proceso de la primitiva población del Penedès, Tesi de llicenciatura per la Universitat de Barcelona, 1963, p. 65. MONTFORT SALIONS, Jorge: Talleres líticos de superficie del Penedès y extensiones. Tesi de llicentciatura per la Universitat de Barcelona, setembre de 1972, pp. 88-108. | Jaciment superficial | Taller de sílex, situat a 100 metres de can Llopard en direcció nord-oest. En aquest indret s'hi ha recollit material lític dispers que correspon a làmines, gratadors, burins, làmines de dors rebaixat, puntes, percutors, escotadores i ceràmica (potser ibèrica). Pere Giró també hi identifica uns possibles fons de cabana, però molt dubtosos. | 08236-109 | Jaciment descobert per Pere Giró i J.M. Masachs el 12 d'abril de 1956. Té una cronologia que es situa entre -9000 / -3500 (epipaleolític / neolític antic) i -3500 /-2500 (neolític mig-recent). | 41.4637400,1.6519100 | 387421 | 4591116 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Paleolític|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Material conservats al Museu de Vilafranca del Penedès | 77|78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | ||||||||||
| 63497 | La Noguera/Conca de la Noguera/Noguera de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-nogueraconca-de-la-nogueranoguera-de-baix | FREIXAS, A; MIR, A.: 'El jaciment paleolític de la Noguera a Sant Quintí de Mediona, Alt Penedès', a Cypsela, VI (1987), Girona, Centre d'Investigacions Arqueològiques de la Diputació de Girona, pp. 191-200. CANAL, J; CARBONELL, E.: 'La Noguera (Sant Quintí de Mediona, Alt Penedès)', a Catalunya paleolítica, Girona: Patronat Francesc Eiximenis, 1989, pp. 356-358. | Jaciment de superfície | Taller de sílex en superfície, identificat en uns camps sobre una antiga terrassa del Riudebitlles (segona terrassa, a uns 10/12 metres sobre el nivell actual). El material que s'hi ha localitzat consisteix en un lot de 400 exemplars de sílex i un de quarsita. Més concretament: 16 nuclis, 170 restes de talla, 212 ascles i peces. | 08236-65 | Jaciment identificat per A. Freixas, del Grup de Recerques de Sant Pere de Riudebitlles. El jaciment té una cronologia entre -600.000/-120.000 (paleolític inferior arcaic), que correspon al període final de la penúltima glaciació: Riss. | 41.4616400,1.6839600 | 390094 | 4590841 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | Inexistent | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Els materials actualment es conserven al Museu de Vilafranca del Penedès | 77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | ||||||||||
| 63547 | Indústria paperera de Ca l'Oliver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/industria-paperera-de-ca-loliver | Diversos articles apareguts al diari 'Tres de vuit' durant els mesios d'abril i maig del 2000. | XX | Empresa especialitzada en elaboració de paper artesà. El sistema de fabricació que utilitzen contempla tres tècniques: el mètode tradicional artesà, el semi-artesanal en el qual s'acceleren alguns processos artesanals, i l'industrial del qual només s'ocupen del procés de manipulació. Esporàdicament, treballen en encàrrecs personalitzats per a artistes (Tàpies, Ràfols Casamada...) i també per a edicions bibliòfiles. | 08236-124 | Els titulars d'aquesta indústria han recuperat la tradició gairebé perduda de l'elaboració artesana de paper. Juntament amb el Museu de Capellades, són els únics que a Catalunya es dediquen de manera estable a aquesta activitat. Els fundadors i propietaris de l'empresa provenen de l'empresa paperera Guarro. Quan aquesta abandonà la producció artesanal Lluís Morera i Antoni Capellades iniciaren l'empresa, en un primer moment instal·lada a la població de Gelida. L'any 1990 s'instal·laren a l'edifici de l'antiga fàbrica tèxtil Ca l'Oliver, a Sant Quintí de Mediona. D'aquesta manera han retornat a Sant Quintí una de les seves indústries més característiques. | 41.4580600,1.6718500 | 389076 | 4590459 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp; Jordi Piñero | Ofereixen visites, demostracions i experimentacions per a grups escolars i interessats. | 60 | 4.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | ||||||||||||
| 63496 | Molí del Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-pujol-0 | CASANOVAS, Esther; ESTEVE, Xavier; GUILLÉN, Lídia: La conca del paper: parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. 1997. ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 195, 196. | XVIII-XIX | Molt deteriorat | Antic molí paperer. L'edifici és de planta quadrada i consta de semi-soterrani, planta baixa i dues plantes-pis. Situat arran del rec de Dalt, del qual aprofitaven l'aigua per fer girar la roda de molí. Es conserva el forat del carcavà, en el qual hi havia instal·lada la roda. Les obertures de les golfes són amb arcada. Adossat a l'edifici del molí hi ha un habitatge de construcció posterior. | 08236-64 | L'any 1776 es va autoritzar a Cristòfor Romeu, paperaire, perquè construís un molí de paper d'estrassa al lloc anomenat el Puig o Pujol del Sastre, a canvi d'un cens anual de deu sous. L'aigua que utilitzava era del rec de Dalt. Això va motivar les queixes d'Antoni Ferrer, propietari d'un molí fariner i un batà a la zona on actualment hi ha la fàbrica de cal Maqueda, que argumentava que el nou molí li prenia les aigües del rec de Dalt i perjudicava el funcionament dels seus molins. Però el Comú de la vila, amb el consentiment dels veïns, va autoritzar a continuar les obres. Posteriorment, Jeroni Romeu va arrendar el molí del Pujol a Pere Guasch i Josep Guasch (1791), a Jaume Esteve (1792), a Francesc Ferreres (1793), a Joan Torras (de 1793 a 1796) i a Gabriel Estrada i Manuel Brugal (1798). L'any 1800 el molí va passar a ser propietat de Josep Antoni Ferreres, paperaire de Sant Pere de Riudebitlles, que el 1801 el va arrendar a Nicolau Coca, paperaire de Sant Quintí. | 41.4645500,1.6582800 | 387954 | 4591197 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63496-foto-08236-64-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp i Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | |||||||||
| 63430 | Rec Comunal de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-comunal-de-sant-pere | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999. MADURELL i MARIMON, J.M. El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. 2 vols. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, 1972. MARTÍ, Ramon: 'Sistemes hidràulics i poblament en els límits de la Catalunya Vella: la unitat hidrològica del riu de Bitlles (Anoia/Alt Penedès)', a Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola, Alacant, 1983 (IV CAME, Tom III - 1983), pp. 587-593. MARTÍ, Ramon: 'Ceràmica medieval i pagesos indocumentats a la vall del riu de Bitlles', a Ceràmica Medieval Catalana, Quaderns Científics i Tècnics, núm. 9. Diputació de Barcelona, Barcelona, 1997, pp. 275, 280. TORRAS, Xavier: 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec', a Gran Penedès, núm. 41, Institut d'Estudis Penedesencs, 1994, pp. 23-32. ACA: Arxiu de la Corona d'Aragó, Barcelona. Any 1011: pergamins de Ramon Borrell, núm. 99. APSPR: Arxiu Parroquial de Sant Pere de Riudebitlles. Manual de 1435-1449. | VIII-XX | Rec actualment en ús. Consisteix en una canalització excavada a la terra, encimentada i sense recobriment. Porta l'aigua al poble veí de Sant Pere de Riudebitlles. Té l'inici en una resclosa de pedra amb lloses al capdamunt, de forma semicircular; molt ben feta i considerablement alta, amb un bagant que controla l'entrada d'aigua. Està situada al riu Mediona, passada la fàbrica de Ca l'Oliver. En aquest tram inicial s'endinsa dins la roca a través d'alguna mina. Creua la carretera, passa per la zona industrial dels Fogars i continua pel terme de Sant Pere de Riudebitlles. | 08236-86 | L'existència d'una xarxa de recs és un dels elements més interessants del patrimoni de Sant Quintí. L'origen és difícil de concretar per la manca de referències documentals clares. Tanmateix, sí que podem aportar algunes conclusions fruit dels últims treballs de recerca en el camp de l'arqueologia medieval. En aquest sentit, la xarxa de recs de Sant Quintí s'ha d'inscriure en el context de la conca del Mediona, en la qual hi ha exemples bastant clars, com ara els casos de Terrassola i Lavit (d'origen probablement tardo-antic) o el de La Llacuna (associat clarament a l'època islàmica). En el cas de Sant Quintí la conclusió del medievalista Ramon Martí és que els sistemes hidràulics 'indubtablement, són anteriors a l'expansió comtal sobre la vall'. És a dir, que el seu origen correspondria a l'època islàmica (segles anys VIII-IX). Aquesta afirmació es basa en el fet que almenys dos recs són documentats a principis del segle XI: el rec de Baix (1021) i el rec de la Noguera (1011). Això indicaria que forçosament degueren ser construïts en una època anterior. Pel que fa al rec de Sant Pere, la concessió d'aigües sembla que té el seu origen en la donació del terme l'any 1012. Segons Ramon Martí les construccions actuals no permeten observar restes medievals. Tanmateix, creu que fa referència a aquest sistema la notícia genèrica d'horts i molins de l'any 1011 (ACA). Sembla confirmar-ho el fet que són aquests mateixos molins els que posseïa el monestir de Sant Pere l'any 1440, concretament 2 enginys fariners en un sol casal (APSPR). El 1487 es coneixen altres documents que parlen de 'recs d'aigua' i 'aqüeductes'. | 41.4583000,1.6771100 | 389516 | 4590479 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63430-foto-08236-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63430-foto-08236-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63430-foto-08236-86-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp; Jordi Piñero | Aquesta fitxa enllaça amb la de l'inventari del Patrimoni Local de Sant Pere de Riudebitlles (fitxa núm. 5). En aquesta localitat el rec és conegut com a 'Rec de Dalt' o 'Rec de la Vila'.Veure mapa en treball annex | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | |||||||||
| 63560 | El Carnaval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-carnaval | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp.401-404 | XIX-XX | Festa que es celebra durant tot un cap de setmana, coincidint amb l'inici de la Quaresma. Inclou un concurs de disfresses i carrosses, cercavila pels carrers, ball, etc. S'acaba la festa el Dimecres de Cendra, amb la lectura del testament del Carnestoltes | 08236-137 | Antigament, formava part del Carnaval la figura del Moixó foguer, actualment desapareguda però que entre els anys 1988 i 1990 s'intentà recuperar. També ha desaparegut la tradició de la sopa dels pobres, que segons Joan Amades a Sant Quintí era costum realitzar. Se sap que abans de la guerra hi havia hagut certa rivalitat entre dos centres que organitzaven comparses, la Cooperativa i el Jardí. | 41.4621200,1.6630000 | 388344 | 4590921 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | |||||||||||||
| 63562 | Portants del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portants-del-sant-crist | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp.349-352 | XX | Els portants del Sant Crist surten durant el via crucis del Divendres Sant. Van vestits de color negre amb un tipus de túnica que s'anomena vesta. Els punys i pit són de vellut. L'itinerari que segueixen recorre els carrers de la població i a cada parada-estació del via crucis efectuen el canvi de la creu d'un portant a l'altre. El pes del Sant Crist, que és de 50 quilos, l'aguanten amb corretges de cuir, i dels braços de la creu en surten unes cordes per tal de poder-ne dominar el moviment oscil·latori. | 08236-139 | Els primers Portants del Sant Crist dels quals es té notícia són de l'any 1915. Entre el 1925 i el 1930 es creà la Congregaicó del Sant Crist. Abans de la Guerra Civil els portants del Sant Crist sortien en més ocasions que actualment, com per exemple durant els diumenges de Quaresma dins l'església mateix o el diumenge de Rams. Durant la guerra el Crist fou cremat i fou substituït per un de nou, regal de la família de can Figueres dels Barrancs. L'any 1977 es va modificar el recorregut tradicional per tal de fer passar el via crucis per tots els indrets de la població. | 41.4621200,1.6630000 | 388344 | 4590921 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | |||||||||||||
| 63561 | Fira de Sant Quintí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-sant-quinti | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp.173-178 | XIX-XX | Fira de productes naturals i artesans que es celebra una vegada a l'any, durant un cap de setmana. Els comerciants es distribueixen pels carrers i places de la població. | 08236-138 | Els orígens de la fira i el mercat de Sant Quintí cal buscar-los abans del segle XVI. L'any 1858 l'Ajuntament de Sant Quintí va sol·licitar al governador civil el permís per realitzar una fira un cop l'any, després de Tots Sants, ja que l'intercanvi comercial de la població portava una gran afluència continuada de venedors i compradors. Després d'uns anys de decadència de la fira viscuda a mitjans del segle XX, a partir del 1976 es va revifar de nou amb la instauració de la Festa i Homenatge a la Vellesa. | 41.4621200,1.6630000 | 388344 | 4590921 | 1858 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | ||||||||||||
| 63564 | Fassina de ca l'Olivé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fassina-de-ca-lolive | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp.154-155 | XX | Manca de manteniment | Conjunt fabril situat al costat del rec de Dalt, per aprofitar-ne l'aigua. Consta d'un edifici central ampliat modernament, amb una xemenia adjacent i altres instal·lacions modernes destinades a l'elaboració del producte. L'element més destacable és la xemeneia, de maó, de tipus salomònic (cargolada sobre ella mateixa), alçada damunt una base quadrada. Està coronada amb elements decoratius amb maó. | 08236-141 | La família Olivé va construir aquesta fassina durant la primera meitat del segle XX. L'any 1931 hi treballava Alexandre Olivé i Baucells. L'empresa s'ha anat consolidant al llarg de segle, i actualment subministra el seu producte a importants fabricants de licors. Al llarg del segle XIX la proliferació de destil·leries va ser molt important a llocs com Reus, Mataró, Vilanova i Vilafranca, i se sap que a Sant Quintí l'any 1838 n'hi havia dues i se'n crearen dues més les últimes dècades del XIX. | 41.4655500,1.6667500 | 388663 | 4591297 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | ||||||||||||
| 63520 | Molí de les Deus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-les-deus | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp. 59, 189. MARTÍ, Ramon: 'Sistemes hidràulics i poblament en els límits de la Catalunya Vella: la unitat hidrològica del riu de Bitlles (Anoia/Alt Penedès)', a Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola, Alacant, 1983 (IV CAME, Tom III - 1983), pp. 587-593. | XI-XVII | Al no estar en ús es troba molt deteriorat | D'aquest molí se'n coneixen referències documentals i se'n conserva el rec. El rec sortia del riu Mediona sota l'antiga fàbrica del Barris, en una resclosa que forada la roca de la llera. Continua per una mina excavada a la roca en direcció a la cova del Barris, travessa la cova per l'interior i continua per una altra mina fins arribar a un terreny actualment tancat, darrera de la zona de barbacoes. Aquest recorregut indica la zona aproximada on havia d'estar situat l'edifici del molí, que s'ha identificat (amb reserves) amb les restes d'un mur. Es tracta d'un mur de poca alçada amb restes d'una canalització de terrissa. En un indret proper al final del rec hi ha la font del Canyet. L'aigua d'aquesta font ve canalitzada des d'una deu natural a través d'una mina excavada a la roca. | 08236-97 | Prop de les Deus | Creiem que l'aparició de sistemes hidràulics que aprofitaven les característiques peculiars de les Deus es remunten a l'època islàmica. En aquest sentit, la xarxa de recs de Sant Quintí s'ha d'inscriure en el context de la conca del Mediona, en la qual hi ha exemples bastant clars que corresponen a aquestes èpoques, com ara els casos de Terrassola i Lavit (d'origen probablement tardo-antic) o el de La Llacuna (associat clarament a l'època islàmica). En el cas de Sant Quintí la conclusió del medievalista Ramon Martí és que els sistemes hidràulics 'indubtablement, són anteriors a l'expansió comtal sobre la vall'. És a dir, que el seu origen correspondria a l'època islàmica (segles anys VIII-IX). Aquesta afirmació es basa en el fet que almenys dos recs són documentats a principis del segle XI: el rec de Baix (1021), que té la resclosa a les Deus, i el rec de la Noguera (1011). Això indicaria que forçosament degueren ser construïts en una època anterior. El molí de les Deus apareix documentat el 1399. Tanmateix, creiem que no s'hauria de descartar un origen anterior, tal vegada també en època islàmica. A començaments del segle XVII el Comú de la vila va comprar el molí de les Deus i altres molins en una subhasta pública a la família dels Barberà, aleshores castlans del castell de Mediona. | 41.4651800,1.6545200 | 387641 | 4591272 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63520-foto-08236-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63520-foto-08236-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63520-foto-08236-97-3.jpg | Física | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 94|119|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | ||||||||
| 63555 | Els Gegants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-gegants-0 | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp. 414-415 | XX | Parella de gegants. Tenen l'estructura de fusta i són fabricats per la Casa 'Ingenio' de Barcelona. Reben el nom de Roger i Elisenda. A mà ell hi porta un pergamí, i ella un ram. Surten per la Festa Major, acompanyats per un grup de grallers. Els fans ballarr sis portadors vestits amb camisa blanca amb l'escut del poble, mocador blau al coll, faixa vermella i pantalons blau marí. | 08236-132 | L'origen dels gegants de Sant Quintí és incert. La parella actual s'estrenà l'any 1969, i substituí la que s'havia estrenat l'any 1954 de la mà de Joan Amades. Aquesta antiga parella eren la Neus i en Quintí, que actualment formen part de la col·lecció particular de Josep M. Poch. | 41.4621200,1.6630000 | 388344 | 4590921 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Informació oral facilitada per Flocel Subirachs | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | ||||||||||||
| 63550 | Ball de Diables | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-diables-1 | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp. 409-411 SUBIRANA, Pere; Els nostres diables. Programa d'actes de la Festa Major de Sant Quintí de Mediona de l'any 1982. Fulletó del Ball de Diables de Sant Quintí de Mediona. | XIX-XX | Quadre dramàtic tradicional que representa la lluita de Llucifer contra Sant Miquel. Tot i que no és una dansa, se'l coneix amb el nom de Ball de Diables. Es tracta d'una representació simbòlica, de caràcter satíric, que dura uns vint-i-cinc minuts. Els personatges que inclouen el quadre són: Llucifer, Sant Miquel, l'Àngel, la Diablesa, el Timbaler, l'Alferes i sis diables. Aquests, disposats en una formació que es va modificant al llarg de la representació, reciten versos satírics. Els diables van vestits de color blau amb franges vermelles i porten una maça. En Llucifer també va de blau i vermell, però porta una capa. La Diablesa porta una faldilla tota vermella amb taques negres. A més d'aquesta representació, part central del Ball de Diables, aquesta formació també apareix en cercavila de foc. Els acompanyen dos tabalers. | 08236-127 | La primera referència escrita que es té sobre el Ball de Diables és del 1863, en els comptes de la Festa de les Neus d'aquell any. El seu origen, incert, el podríem trobar en els autos sacramentals. Inicialment la seva missió era purament religiosa i es representava per la processó de Corpus. Actualment surten per la Festa Major i ha arribat a l'actualitat molt evolucionada. Sembla ser que s'ha mantingut l'aparició d'aquest ball sense interrupcions des de la primera referència esmentada. L'any 1989 van incloure el correfoc en el seu repertori. | 41.4621200,1.6630000 | 388344 | 4590921 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63550-foto-08236-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63550-foto-08236-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Informació oral facilitada per Joan Montserrat | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | |||||||||
| 63549 | El Drac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-drac | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp. 407-408. | XIX | Drac fet de fusta, d'uns 3,70 metres de llarg. Pintat de color vermell, amb el cap negre. El porta un sol portador, vestit amb pantalons negres i camisa vermella. L'estructura de la bèstia inclou unes rodetes per poder-lo tibar. Aquest drac habitualment surt durant la Festa Major de Sant Quintí. | 08236-126 | La primera referència ecrita del drac la trobem l'any 1853 en un anunci de la Festa Major d'aquell any. Hi apareixen refenciats dos dracs, el Vell i el Jove. Deu anys després, el 1863, i fins l'actualitat només se'n coneix un. Tot i que al final de la Guerra Civil apareix el drac, durant la dècada dels anys quaranta sembla que es va perdre la tradició, recuperant-se l'any 1954 de la mà d'Agustí de Cal Borditxo. El drac actual és d'aquest any, 1954, dissenyat per Emili Ferrer i construït per Joan Rafeques. Actualment, s'està duent a terme una feina de recopilació de dades per resseguir la història d'aquest drac. | 41.4621200,1.6630000 | 388344 | 4590921 | 1853 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63549-foto-08236-126-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Informació oral facilitada per Josep Domingo | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | ||||||||
| 63559 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-23 | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp. 405-407 | XIX-XX | La Festa Major de Sant Quintí es celebra a l'agost. L'estructura de la festa inclou pregó, ofici religiós, ball, activitats esportives, sardanes, tronada, tritlleig de campanes, castell de focs, gegants, nans, ball de diables, drac, ball de bastons, ball de les panderetes, sardanes, etc. | 08236-136 | L'origen de la Festa Major de Sant Quintí és incert. Es conserven programes de la Festa al llarg del segle XX. | 41.4621200,1.6630000 | 388344 | 4590921 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | |||||||||||||
| 63558 | Pessebre Vivent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-vivent-5 | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp. 354-355 | XX | Pessebre escenificat per persones que es desenvolupa al carrer del Salt. Es realitzen quaranta quadres, interpretats per més de dos-cents veïns del poble, de totes les edats. | 08236-135 | La idea de representar un pessebre vivent a Sant Quintí va aparèixer entorn l'any 1982. El projecte el desenvolupà i escenificà un grup de joves de la població. Després d'uns anys d'interrupció, el pessebre es va recuperar l'any 1986, i des de llavors s'ha mantingut fins l'actualitat. | 41.4621200,1.6630000 | 388344 | 4590921 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | |||||||||||||
| 63515 | Cova del Barris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-barris | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp. 25-27. | XI-XIX | Cova força gran situada a la roca de travertí, al sector nord de les Deus. La cova forma una cavitat en forma de mitja cúpula (amb algunes estalactites), amb un espadat a la part davantera (sobre un dels pèlags) i accés des dels laterals. Pel mig de la cova hi passa el rec de l'antic molí de les Deus. El rec entra a la cova (procedent de la riera) per una mina, travessa la cova i continua en direcció sud-est per una altra mina. A la part de ponent la cova té una cavitat de forma arrodonida, a la qual s'hi accedeix per unes escales esculpides a la roca. En aquest extrem de la cova es conserven restes d'un mur que possiblement la tancava. En el sostre, al bell mig de la cova, hi ha un forat per on baixava la canonada de la turbina de la fàbrica del Barris. La fàbrica estava situada just al damunt, i la turbina era a l'interior de la cova. | 08236-92 | Les Deus | En una àrea àmplia a l'entorn de les Deus s'han recollit materials dispersos corresponents a l'època del paleolític, cosa que indica una ocupació humana en aquest indret ja des d'antic. Es tracta del jaciment identificat com a les Deus-Taller de la Font de les Deus. Tanmateix, no hi ha constància de la troballa de restes arqueològiques a l'interior de les grutes de les Deus ni en aquesta cova. El molí de les Deus apareix documentat el 1399. A començaments del segle XVII el Comú de la vila va comprar el molí de les Deus i altres molins en una subhasta pública a la família dels Barberà, aleshores castlans del castell de Mediona. La fàbrica de les Deus es construí entre 1854-56. | 41.4654200,1.6550000 | 387682 | 4591298 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63515-foto-08236-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63515-foto-08236-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63515-foto-08236-92-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | |||||||||
| 63513 | Les Deus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-deus | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp. 25-27, 421-423. CASANOVAS, Esther; ESTEVE, Xavier; GUILLÉN, Lídia: La conca del paper: parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. 1997. MARTÍ, Ramon: 'Sistemes hidràulics i poblament en els límits de la Catalunya Vella: la unitat hidrològica del riu de Bitlles (Anoia/Alt Penedès)', a Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola, Alacant, 1983 (IV CAME, Tom III - 1983), pp. 587-593. MARTÍ, Ramon: 'Ceràmica medieval i pagesos indocumentats a la vall del riu de Bitlles', a Ceràmica Medieval Catalana, Quaderns Científics i Tècnics, núm. 9. Diputació de Barcelona, Barcelona, 1997, pp. 275, 280. | VIII-XX | Paratge d'interès natural, paisatgístic i històric on es produeix una sorgència d'aigües típica del relleu anomenat kàrstic. En aquest indret l'aigua de les deus desemboca al riu Mediona tot formant un conjunt de característiques peculiars que consta dels següents elements: - Les deus i l'aigua: En aquest indret l'aigua aflora des de l'aqüífer de Carme-Capellades (que té una extensió de 160 km2) en diverses deus. Actualment l'aigua surt de manera controlada a l'exterior (mitjançant unes fonts amb 23 brolladors) tot formant llacs o pèlags (el pèlag gran). L'entorn natural és configurat per la vegetació típica de ribera: plataners, pollancres, moreres, etc. - Grutes i mines: En el sector nord, una massa rocosa de travertí configura un paisatge irregular amb coves i espadats: la cova del Barris, les grutes de les Deus (un conjunt de galeries subterrànies, amb llacs interiors i mines excavades artificialment per l'home -fitxa 91-). - Recs, molins i altres usos humans: Es conserven alguns vestigis antics de l'aprofitament humà d'aquest indret: L'antic molí de les Deus (fitxa 97), amb un rec que travessa la roca amb dues mines excavades; dues altres mines (també excavades a la roca) que canalitzaven de manera controlada l'aigua que aflora a l'interior de les grutes; una altra mina que canalitza aigües cap a la font del Canyet (situada on hi havia el molí de les Deus); la fàbrica tèxtil del Barris, situada damunt de la cova del mateix nom. - Ús turístic: A mitjan segle XX va començar l'explotació turística de les Deus. Actualment l'indret està adequat amb una passarel·la que travessa el riu i compta amb una zona de pícnic, bar i restaurant. | 08236-90 | En una àrea àmplia a l'entorn de les Deus s'han recollit materials dispersos corresponents a l'època del paleolític, cosa que indica una ocupació humana en aquest indret ja des d'antic. Es tracta del jaciment identificat com a les Deus-Taller de la Font de les Deus. Creiem que l'aparició de sistemes hidràulics que aprofitaven les característiques peculiars de les Deus es remunten a l'època islàmica. En aquest sentit, la xarxa de recs de Sant Quintí s'ha d'inscriure en el context de la conca del Mediona, en la qual hi ha exemples bastant clars que corresponen a aquestes èpoques, com ara els casos de Terrassola i Lavit (d'origen probablement tardo-antic) o el de La Llacuna (associat clarament a l'època islàmica). En el cas de Sant Quintí la conclusió del medievalista Ramon Martí és que els sistemes hidràulics 'indubtablement, són anteriors a l'expansió comtal sobre la vall'. És a dir, que el seu origen correspondria a l'època islàmica (segles anys VIII-IX). Aquesta afirmació es basa en el fet que almenys dos recs són documentats a principis del segle XI: el rec de Baix (1021), que té la resclosa a les Deus, i el rec de la Noguera (1011). Això indicaria que forçosament degueren ser construïts en una època anterior. Un altre element hidràulic que es troba documentat molt antic és el molí de les Deus (1399), amb un rec format per diverses mines, l'origen dels quals en aquest moment no els podem determinar. Finalment, segons l'opinió de Ramon Martí (que caldria acabar de confirmar), les mines que canalitzen l'aigua des de l'interior de les grutes serien força modernes, probablement associades al desenvolupament de la molineria a partir del segle XVIII. En definitiva, sembla clar que l'existència de les Deus, amb uns sistemes hidràulics associats, ha estat determinant en l'emplaçament del poblament rural i en l'origen del nucli de Sant Quintí. Ja força més endavant, el 1856, es començà a construir la fàbrica tèxtil del Barris en un indret al damunt de la cova del mateix nom. Des del punt de vista turístic, l'aprofitament de les Deus és força recent. A principi dels segle XX l'existència de les grutes era pràcticament desconeguda. Els propietaris utilitzaven l'entrada de la galeria excavada per guardar-hi eines. L'any 1953 el parc zoològic de Barcelona va demanar per fer una extracció de pedra de travertí de l'interior de la galeria i a partir d'aquí es van donar a conèixer les grutes. Des d'aleshores es va veure la possibilitat de treure'n un profit turístic. L'any 1954 es va canalitzar l'aigua que sortia de la mina i es van obrir els 23 dolls de les fonts. Joan Freginals va instal·lar un generador de corrent per poder il·luminar tot el recinte. També es posà en funcionament un berenador i serveis per passejar en barca, per la qual cosa es van haver de barrinar unes roques que feien nosa al mig del pèlag. El negoci de les barques es va deixar de fer perquè les diverses rierades acabaven fent-les malbé. A patir de 1964 els germans Aran es van fer càrrec del negoci turístic. A principi dels anys 70 van ampliar les instal·lacions amb el bar i restaurant. El 1998 l'Ajuntament va adquirir propietats amb la intenció de posar en marxa un ambiciós parc d'oci, aigua i natura. | 41.4652500,1.6550700 | 387687 | 4591279 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63513-foto-08236-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63513-foto-08236-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63513-foto-08236-90-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | (*): El riu i la llera són de propietat pública; la zona de pícnic i bar: Lluís Aran; les grutes: Ajuntament de Sant Quintí; cova del Barris: Jaume Domènec. | 94|98|85 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | |||||||||
| 63514 | Grutes de les Deus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grutes-de-les-deus | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp. 25-27, 421-423. CASANOVAS, Esther; ESTEVE, Xavier; GUILLÉN, Lídia: La conca del paper: parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. 1997. MARTÍ, Ramon: 'Sistemes hidràulics i poblament en els límits de la Catalunya Vella: la unitat hidrològica del riu de Bitlles (Anoia/Alt Penedès)', a Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola, Alacant, 1983 (IV CAME, Tom III - 1983), pp. 587-593. | XVIII-XX | Els dos accessos a l'interior de les grutes són tancats amb portes. | Conjunt de grutes i mines a l'interior de la massa de roca de travertí que hi ha al sector nord de les Deus. Es tracta d'unes grutes naturals que han estat completades amb dues mines artificials per canalitzar l'aigua. Actualment s'entra a les grutes per una de les galeries artificials. Aquesta té una llargada d'uns 9 m, amb un traçat pràcticament recte. L'amplada és d'uns 0,7m i l'alçada de 1,80 aproximadament, amb el sostre en forma de volta. A la part baixa conserva una mena de sòcol fet de maó, amb restes d'un possible enllosat al terra (actualment el nivell del sòl és uns centímetres per sota d'aquest possible enllosat). El final d'aquesta galeria enllaça amb una altra de més estreta, que és la que canalitza l'aigua que aflora a l'interior de les grutes cap a l'exterior (a la zona de les fonts). L'itinerari per l'interior de les grutes continua amb una trajectòria més o menys en forma d'U, amb diverses galeries i corredors naturals (amb roques de formes capritxoses i estalactites), i amb diversos llacs on aflora l'aqüífer. Entre d'altres elements d'interès hi ha els anomenats llac del Barbut, l'elefant, etc. Recentment, es va obrir una nova galeria al sector de ponent que dóna sortida i tanca el circuit. | 08236-91 | Les Deus (entrada per la zona de Picnic) | En una àrea àmplia a l'entorn de les Deus s'han recollit materials dispersos corresponents a l'època del paleolític, cosa que indica una ocupació humana en aquest indret ja des d'antic. Es tracta del jaciment identificat com a les Deus-Taller de la Font de les Deus. Tanmateix, no hi ha constància de la troballa de restes arqueològiques a l'interior de les grutes. Segons l'opinió del medievalista Ramon Martí (que caldria acabar de confirmar), les mines que canalitzen l'aigua des de l'interior de les grutes serien força modernes, probablement associades al desenvolupament de la molineria a partir del segle XVIII. Però aquesta és una hipòtesi que caldria verificar amb un estudi més aprofundit del conjunt de les Deus. D'altra banda, cal dir que a principi dels segle XX l'existència de les grutes era pràcticament desconeguda. Els propietaris utilitzaven l'entrada de la galeria excavada per guardar-hi eines. L'any 1953 el parc zoològic de Barcelona va demanar per fer una extracció de pedra de travertí de l'interior de la galeria i a partir d'aquí es van donar a conèixer les grutes. Des d'aleshores es va veure la possibilitat de treure'n un profit turístic. L'any 1954 es va canalitzar l'aigua que sortia de la mina i es van obrir els 23 dolls de les fonts. . | 41.4654400,1.6549700 | 387679 | 4591300 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63514-foto-08236-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63514-foto-08236-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63514-foto-08236-91-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 98|94 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | ||||||||
| 63470 | Fàbrica del Barris (o Fàbrica de les Deus) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-del-barris-o-fabrica-de-les-deus | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp. 204-205. | XIX | En ruïna | Antiga fàbrica tèxtil, actualment en ruïna, que constava d'una nau fabril més una bassa. La fàbrica era una nau de planta rectangular (d'uns 50 metres de llarg) de tres pisos. Actualment només en queden restes dels murs exteriors. La bassa estava situada a pocs metres, al costat nord. Era de planta rectangular i encara conserva els murs de pedra fins a una alçada considerable. De la bassa en sortia un canal que conduïa l'aigua per sota de la nau fins a la punta sud, situada sobre un penya-segat. Aquí l'aigua baixava per un forat que encara es conserva, canalitzada cap a la turbina, que era situada a la cova del Barris, a la part de sota. A pocs metres de la fàbrica s'aixequen les restes d'un potent mur de contenció que protegia les instal·lacions de les avingudes del riu Mediona. | 08236-38 | L'any 1856 Joan Barris va sol·licitar el permís per donar moviment a la fàbrica que volia establir a les Deus. L'Ajuntament li va concedir amb la condició que la resclosa i el rec que havia de construir des de Santa Anna a través de la plana de la Marquesa anessin al seu càrrec. L'any 1870 Francisco Baqués sol·licitava la baixa de la contribució territorial d'una fàbrica ruïnosa que tenia a les Deus. Una part de l'antiga fàbrica de les Deus se l'havia endut la rierada de l'any 1866 i es trobava en ruïnes. L'Ajuntament la va enderrocar definitivament l'any 1914. | 41.4655500,1.6551200 | 387692 | 4591313 | 1854-56 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63470-foto-08236-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63470-foto-08236-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | El camí per anar a la fàbrica passa per damunt d'un pontet construït sobre una roca que es va quedar encallada en un gorg molt estret en la riuada de l'any 1866. Anteriorment el camí havia de fer més volta. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | |||||||
| 63518 | Camí Vell de Sant Quintí (Capellades-Vilafranca) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-sant-quinti-capellades-vilafranca | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp. 172-173. | X-XIX | Manca de manteniment | Antic camí de Capellades a Vilafranca. Des del sud, el camí venia de Puigdalba i entrava al terme de Sant Quintí per les casetes del Raspall. Seguia prop de can Figueres dels Barrancs, cal Fesol i el molí de ca l'Oliver. Travessava el riu prop de la Bòria, seguia al costat de la riera i, al poble, passava pel carrer de Baix, la plaça i el carrer del Salt. D'aquí continuava pel camí de Capellades, mentre que el camí de Mediona anava per la plana del Sala i continuava cap al castell de Mediona, Mediona i la Llacuna. Es tractava d'un camí carreter i conserva restes d'empedrat especialment interessants al pas pel molí de ca l'Oliver, en un tram amb una forta pujada on encara es poden veure les roderes dels carros. A l'alçada de la Bòria sortia un altre camí, conegut com el camí dels Arengaders, que era una drecera pels viatgers que volien estalviar-se d'entrar al nucli de Sant Quintí, tot fent un recorregut exterior al poble més recte. Segons suggereix el nom del camí, devia ser una ruta per on es distribuïen les mercaderies de la costa cap a l'interior. | 08236-95 | Sembla ser que aquest camí seguia aproximadament el mateix itinerari d'un antic camí romà que sortia de la Granada i anava cap a Sant Pere Sacarrera, des d'on enllaçava amb un altre camí que anava de Martorell a Lleida. En època medieval i moderna aquest era el camí que anava de Capellades cap a Vilafranca, i era conegut pel Camí Vell de Sant Quintí. Era la via d'enllaç entre el Penedès i la conca d'Òdena. Era el camí més important, molt freqüentat per traginers i carreters que venien a comerciar a Sant Quintí, però no tenia la consideració de camí ral.. La casa del molí de ca l'Oliver, a la sortida de Sant Quintí, havia fet funcions d'hostal i conserva un estable. | 41.4573500,1.6713500 | 389033 | 4590381 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63518-foto-08236-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63518-foto-08236-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63518-foto-08236-95-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | |||||||||
| 63510 | El Capítol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-capitol | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 68-84, 345-348. | XVI? | Necessita ser restaurat | Edifici també conegut com a Rectoria Vella, que conserva vestigis de l'antic monestir. És de planta rectangular, amb planta baixa, un pis i golfes. La façana presenta una composició simètrica on les dues finestrelles de la planta baixa tenen reixa mentre que les del primer pis tenen a la part superior trencaaigües amb arc conopial i mènsules de pinya. A la planta baixa hi trobem l'accés principal amb una porta adovellada. Aquesta entrada serveix, alhora, de vestíbul distribuïdor de les estances i d'accés al primer pis. Actualment s'utilitza com a passatge entre la plaça i el carrer del darrera de l'edifici i està cobert amb enteixinat de fusta. Al primer pis s'hi troben les dependències de la rectoria, algunes d'elles avui lleugerament modificades. Destaca l'antiga sala capitular, que conserva el sostre amb motllures de guix en forma de casetons que es degraden en profunditat. La façana posterior també presenta finestres coronades amb trencaaigües. En aquesta part, al costat dret, és on l'edifici conserva millor l'aire monàstic, amb una galeria amb arcs de mig punt sobre columnes molt primes al nivell de planta baixa i primer pis. Sembla que aquest espai devia configurar una mena de porxo amb jardí i/o hort. | 08236-78 | L'any 1088 Bernat de Mediona va fer donació del terme de Sant Quintí al monestir benedictí de Santa Maria de Ripoll perquè hi fundés un priorat. Tanmateix, no és possible saber l'any exacte en què els monjos aixecaren el priorat, però la presència de monjos benedictins a Sant Quintí és ben palesa des del segle XII en forma de censos que els pagesos havien de pagar. Es tractava d'un priorat pobre, amb una comunitat que mai no va sobrepassar els dos monjos i el prior, i que va sobreviure en la precarietat econòmica fins la seva extinció, l'any 1586. Uns anys abans, el 1541, una turba de francesos va calar foc a la vila de Sant Quintí. La casa i l'església del monestir van quedar pràcticament ensorrats sota les flames. Hi ha constància que l'església va reconstruir-se en pocs anys. Suposem que l'edifici del priorat també degué reconstruir-se o reparar-se en aquesta època, ja que l'estil arquitectònic que es pot observar majoritàriament semblaria correspondre al segle XVI. El 1586 la Catedral de Barcelona passà a fer-se càrrec del monestir de Sant Quintí i les seves possessions. Ja al segle XIX l'edifici del capítol va servir com a escola des de 1840 a 1845. Sembla ser que les desamortitzacions del segle XIX no van afectar el monestir, això no obstant el Capítol va estar en el punt de mira dels diferents ajuntaments quintinencs des de la segona meitat del segle XIX fins ben entrat el següent. Els Ajuntaments insistien perquè es reconegués el Capítol com a propietat municipal per bé que aquest edifici mai va aparèixer com a desamortitzat en els arxius dels 'Bienes Nacionales'. Finalment, l'any 1972 l'Ajuntament comprà el Capítol al Bisbat de Barcelona i sobre una part de l'edifici hi construí la nova Casa Consistorial. Els antics horts de la rectoria, a la part posterior de l'edifici, són avui una plaça pública (plaça dels Avis). | 41.4621900,1.6630200 | 388346 | 4590929 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63510-foto-08236-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63510-foto-08236-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63510-foto-08236-78-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp i Jordi Piñero | A la dovella central de l'entrada hi ha gravada la creu del Capítol de la Catedral de Barcelona. | 95|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | ||||||||
| 63483 | Carrer Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-antoni-1 | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 473, 475. | XIX-XX | Carrer amb cases i jardins particulars a banda i banda, desenvolupat durant l'eixample del segle XIX. Al xamfrà amb el carrer General Weyler s'obre la plaça dels Bastoners. La tipologia d'habitatges que conserva és, majoritàriament, de caire popular, amb planta baixa, un o dos pisos i golfes. Les façanes són arrebossades i sense ornamentació. Destaca un edifici d'influència modernista, datat el 1913, que s'escapa de la tipologia comuna al carrer. | 08236-51 | Des de 1850 consta que aquest carrer s'anomenava Carrer Sant Antoni,. Del 1931 al 1939 s'anomenà Garcia Hernández, per recuperar després el nom original i que manté avui. | 41.4633900,1.6654800 | 388553 | 4591059 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63483-foto-08236-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63483-foto-08236-51-2.jpg | Legal | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 105|119|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | ||||||||||
| 63484 | Carrer Àngel Guimerà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-angel-guimera-1 | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 473, 475. | XIX | Carrer amb cases a banda i banda desenvolupat principalment al segle XIX. El conjunt presenta una tipologia d'habitatges força unitària, que conserva l'estructura de caire popular, amb planta baixa, un o dos pisos i golfes. Les façanes són arrebossades i sense ornamentació. Algunes d'elles han estat restaurades i d'altres presenten indicis d'haver estat pintades. Destaca un edifici d'influència modernista, que s'escapa de la tipologia comuna al carrer. | 08236-52 | Des de 1850 consta que aquest carrer s'anomenava Carrer Coca. El 1924 passà a dir-se Àngel Guimerà per iniciativa de dos industrials de la vila fidels a les tertúlies d'aquest escriptor. Se'n va fer una inauguració solemne. | 41.4629900,1.6645000 | 388471 | 4591016 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63484-foto-08236-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63484-foto-08236-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63484-foto-08236-52-3.jpg | Legal | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 105|119|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | ||||||||||
| 63481 | Carrer Pi i Maragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-pi-i-maragall | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 472, 475. | XVII-XIX | Manca de manteniment d'alguns edificis | Carrer amb cases a banda i banda que forma part del nucli antic del poble. En el seu tram inicial manté el traçat antic, curvat i estret, i s'eixampla en l'ampliació del segle XIX. La tipologia d'habitatges que conserva és variada, amb predomini d'edificis de caire popular. | 08236-49 | El primer tram del carrer es deuria originar el segle XVII, al costat del carrer del Salt, i s'amplià al segle XIX per esdevenir un dels carrers principals de la vila. En aquest tram s'hi troba un edificis principals de Sant Quintí, el local social 'El Jardí'. Entre 1850 i 1919 aquest carrer s'anomenava Carrer de la Font, el 1919 passà a dir-se Pi i Maragall, i al 1939 del Generalísimo, per recuperar, el 1979, amb els governs democràtics, el nom que manté avui. | 41.4628600,1.6631400 | 388357 | 4591003 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63481-foto-08236-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63481-foto-08236-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63481-foto-08236-49-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Alguna casa presenta elements decoratius d'influència modernista.La casa al xamfrà amb el carrer del Salt té la inscripció '1580', però està molt reformada. | 98|105|119|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | ||||||||
| 63482 | Carrer Joan Sardà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-joan-sarda | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 472, 475. | XVIII-XIX | Carrer amb cases a banda i banda. La tipologia d'habitatges que conserva és, majoritàriament i excepte algunes construccions modernes, de caire popular, amb planta baixa, un o dos pisos i golfes. Són cases fetes de tàpia i arrebossades. Altres cases presenten certa influència modernista en elements ornamentals. Conserva una font i antic abeurador de bestiar. | 08236-50 | Per aquest carrer entrava al poble el camí que es dirigia cap a Piera i la zona de Montserrat. Per això conserva a l'entrada una font i abeurador. Aquest camí feia el seu itinerari per la plana del Corral Nou, passant prop de les Granges Riba. Igual com el carrer del General Weyler, va constituir un dels eixos de creixement del poble. El tram més antic s'hauria iniciat el segle XVIII, tocant al nucli inicial del poble, i s'hauria anat ampliant al llarg del segle XIX. Entre el 1850 i el 1908 s'anomenava carrer Nou de Montserrat, de 1908 al 1919 es coneixia com Montserrat, a partir del 1919 es començà a dir Joan Sardà, nom que manté actualment (tot i que el 1939 se li canvià per José Antonio). | 41.4635500,1.6644400 | 388467 | 4591078 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63482-foto-08236-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63482-foto-08236-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63482-foto-08236-50-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 98|105|119|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | ||||||||||
| 63480 | Carrer General Weyler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-general-weyler | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 469-471. | XVIII-XX | Manca de manteniment d'alguns edificis | Carrer amb cases a banda i banda, excepte a la part on s'obre la plaça dels Bastoners. En conjunt manté força bé les tipologies originals dels edificis, excepte en alguna construcció més moderna. Es tracta de cases de caire popular, amb parets entremitgeres, que consten de planta baixa, un o dos pisos i golfes. Majoritàriament, estan construïdes amb tàpia, arrebossades i no presenten ornamentacions. | 08236-48 | Per aquest carrer entrava al poble el camí que venia de Sant Sadurní d'Anoia i Sant Pere de Riudebitlles (per aquest motiu el carrer s'anomenava inicialment de 'Sant Pere'). A la sortida del poble el camí feia un recorregut semblant al de l'actual carretera C-244 i, molt probablement, poc abans d'arribar a la Passada es desviava pel camí de les Nogueres, de manera que feia un recorregut més directe que l'actual carretera. Així doncs, aquest camí (igual que el carrer de Joan Sardà) va constituir un dels eixos de creixement del poble, sobretot a partir del segle XVIII i encara més al XIX. El 1897 l'Ajuntament va decidir canviar el nom del carrer Sant Pere pel de General Weyler. Valeriano Weyler Nicolau fou un reconegut general de l'exèrcit que es casà amb una filla de Sant Quintí, Teresa Santacana i Bargalló. A Sant Quintí hi tenia diverses propietats, entre elles la que era la seva residència al poble: el número 13 del carrer que actualment porta el seu nom. | 41.4624500,1.6648700 | 388501 | 4590956 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63480-foto-08236-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63480-foto-08236-48-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | |||||||||
| 63485 | Carrer de la Bòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-boria | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 468. | XVII-XIX | Carrer amb cases a una sola banda que va anar creixent com a barriada als afores del poble, a redós de l'antic camí de Vilafranca. El conjunt presenta, en el seu tram inicial i central, una tipologia d'habitatges força unitària, que conserva l'estructura de caire pagès dels segles XVII-XVIII, amb planta baixa, un pis i golfes. Les façanes són arrebossades i sense ornamentació i construïdes amb tàpia i maó. Al tram final (més a prop de la carretera) la tipologia de les cases és més pròpia dels segles XIX-XX. A l'altra banda del carrer s'estenen els horts, regats amb aigües del rec de Dalt i de la Noguera. | 08236-53 | Per aquesta zona hi passava l'antic camí de Vilafranca, que en aquest indret es bifurcava en el camí dels Arengaders (camí que feia drecera sense haver de passar pel poble). El barri deuria originar-se als segles XVII-XVIII, tot i que possiblement ja existissin algunes cases anteriorment. | 41.4600700,1.6719500 | 389088 | 4590682 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63485-foto-08236-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63485-foto-08236-53-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | ||||||||||
| 63488 | Carrer del Salt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-salt | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 468-470, 475. | XIV-XIX | Manca de manteniment d'alguns edificis | Carrer sinuós i en pendent (d'origen medieval) amb cases a banda i banda. Es conserven dos trams amb cases porxades que travessen el carrer, propis de l'urbanisme medieval. Antigament aquests porxos tancaven la plaça per mantenir-lo com a recinte tancat. El final del carrer és de construcció més moderna. Les cases són majoritàriament de planta baixa, un o dos pisos i golfes. A les façanes de les cases es conserven diverses capelletes. | 08236-56 | Carrer que va créixer seguint l'itinerari del camí de Mediona a mesura que el nucli del poble s'anava expandint a partir del segle XIV en endavant. El segle XIX fou empedrat amb còdols de riu. | 41.4630200,1.6618600 | 388250 | 4591023 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63488-foto-08236-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63488-foto-08236-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63488-foto-08236-56-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Conserva un abeurador pel bestiar, avui en desús.A la part alta del carrer apareix un mur de contenció, de pedra, pels horts del carrer que passa per sobre. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | ||||||||
| 63489 | Carrer de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-baix-1 | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 468-470, 475. | XIV-XVIII | Manca de manteniment d'alguns edificis | Carrer en pendent i sinuós (d'origen medieval), amb cases a banda i banda. Va créixer sobre el camí de Vilafranca i constituïa una de les entrades al poble, que quedava fora del recinte tancat de la plaça. Es conserva un porxo que comunica les cases a banda i banda del carrer, en la part que toca a la plaça. Les cases són majoritàriament de planta baixa, un o dos pisos i golfes, fetes amb tàpia i arrebossades. Les cases més a prop de la plaça conserven una tipologia més arcaica. | 08236-57 | Carrer que va créixer seguint l'itinerari del camí de Vilafranca a mesura que el nucli del poble s'anava expandint a partir de l'època medieval. Les cases més antigues correspondrien als segles XIV-XV, amb continuació als segles XVII-XVIII. El segle XIX fou empedrat amb còdols de riu. | 41.4618300,1.6625000 | 388302 | 4590890 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63489-foto-08236-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63489-foto-08236-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63489-foto-08236-57-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 350,70 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc