Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 63578 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-178 | <p>Veure fitxa número 102</p> | 08236-155 | 41.4689600,1.6770900 | 389532 | 4591663 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Legal i física | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Barraca 1713 al catàleg de l'Observatori del paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||||||
| 63580 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-180 | <p>Veure fitxa número 104</p> | 08236-157 | 41.4678900,1.6753800 | 389388 | 4591546 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Legal i física | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Barraca 1715 al catàleg de l'Observatori del paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||||||
| 63426 | Avinguda Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avinguda-montserrat | XIX-XX | Manca de manteniment d'alguns edificis | Carrer amb cases amb parets entremitgeres a una banda, aixecades durant l'eixample del segle XIX, i cases aïllades a l'altra, de construcció més moderna. El conjunt del segle XIX presenta una tipologia d'habitatges diversa: alguns tenen una estructura de caire més popular i senzill, i d'altres d'influència modernista, amb portals que deurien haver tingut usos de garatge, magatzems i espais de treball. Destaquen algunes façanes amb decoracions florals i les tribunes, situades al centre o a la part lateral de les façanes. Aquests edificis presenten pocs retocs moderns i conserven força bé les característiques originàries. Com a elements més interessants destaquen els edificis núm. 39, 43 i 47. | 08236-82 | Aquest carrer sorgeix amb la construcció de la carretera de Vilafranca a Igualada (actualment C-244). Les cases es van construir al final del segle XIX i començament del XX, i corresponen a l'ampliació del poble en aquest sector prenent com a eix la nova carretera, ja que els camins antics es dirigien de manera radial cap al centre del poble, a la plaça, mentre que l'anomenat camí dels Arengaders feia un recorregut exterior més recte. | 41.4632800,1.6662900 | 388621 | 4591046 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63426-foto-08236-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63426-foto-08236-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63426-foto-08236-82-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Inscripció a l'edifici núm. 39: '1916'. | 105|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63475 | Plaça E. Prat de la Riba (nucli antic) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-e-prat-de-la-riba-nucli-antic | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 468, 469, 475. | XVI-XVIII | Necessita ser restaurada | Aquesta plaça constitueix el nucli originari del poble, sorgit en època medieval com una sagrera al costat de l'església (a la plaça del costat). Originalment devia constar d'un grup de cases al voltant de la plaça que formaven un clos tancat, al qual s'accedia per les entrades que queden sota els carrers porxats. Aquests carrers porxats són el del Salt i el carrer de Baix, que devien estar tancats amb un portal (al porxo del carrer del Salt s'hi observen espitlleres i indicis d'aquest possible portal en uns encaixos a les dovelles). Els dos carrers coincidien amb el pas del camí que anava de Capellades a Vilafranca. Un altre carrer porxat és el passatge (sense nom) que va de la plaça Enric Prat de la Riba a la plaça de l'Església. Progressivament, el poble va anar creixent al llarg d'aquest camí i a l'entorn de la plaça. El sector més interessant és el del carrer del Salt, amb dos porxos (possiblement fruit de successives ampliacions del clos tancat) fets amb arcs de mig punt i embigat al sostre: les voltes del Gili i de cal Crivelleres. El porxo del carrer de Baix és amb arcs de mig punt, volta catalana i embigat (voltes de cal Llarg), i el porxo del passatge sense nom és sense arcs i amb embigat. Els primers trams d'aquests carrers són estrets i tenen un urbanisme irregular; les cases són de tipologia també irregular, fets que denoten el seu origen medieval. Generalment les cases són de planta baixa més un pis i sovint presenten galeria d'arcs a les golfes. Els portals eren tots adovellats, tot i que alguns s'han perdut a causa de les últimes reformes (a diferència de la resta del poble, on predominen els portals amb llindes). | 08236-43 | La vila de Sant Quintí va créixer a l'entorn de l'antiga sagrera. Els primers carrers de què es té notícia són anomenats 'Bayeres' i de la 'Buada'. Progressivament, el nucli urbà es va anar expandint cap a l'actual carrer del Salt i pel carrer de Baix, seguint l'itinerari del camí existent. Per la tipologia de les cases que s'han conservat, el nucli de la plaça i els primers trams d'aquests carrers poden considerar-se d'època medieval (sembla que al segle XIII ja existien), amb remodelacions posteriors sobretot dels segles XVI-XVIII. Fins època molt recent els carrers eren de terra, la qual cosa comportava que sovint quedessin enfangats a conseqüència de la pluja i l'aigua dels recs, que circulava a cel obert. L'any 1544 el representant del duc de Cardona va trobar els carrers i els fonaments de les cases 'descarnats per culpa d'una inundació' i va manar que els veïns els omplissin de terra. Durant el segle XIX els carrers del Salt i de Baix van ser empedrats amb còdols de riu, ja que el pendent feia que l'erosió de l'aigua de la pluja fos molt forta i s'havia arribat al punt que ni els carros ni les persones no hi podien circular. A la plaça és on es feia el mercat, tal com indica el nom amb què era coneguda tradicionalment: Plaça del Mercat. A començament de segle XX es canvià el nom per Plaça Major, i a partir de 1919 passà a dir-se Enric Prat de la Riba. Durant el període franquista el nom oficial va ser General Mola. | 41.4621500,1.6624600 | 388299 | 4590926 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63475-foto-08236-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63475-foto-08236-43-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 94|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63480 | Carrer General Weyler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-general-weyler | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 469-471. | XVIII-XX | Manca de manteniment d'alguns edificis | Carrer amb cases a banda i banda, excepte a la part on s'obre la plaça dels Bastoners. En conjunt manté força bé les tipologies originals dels edificis, excepte en alguna construcció més moderna. Es tracta de cases de caire popular, amb parets entremitgeres, que consten de planta baixa, un o dos pisos i golfes. Majoritàriament, estan construïdes amb tàpia, arrebossades i no presenten ornamentacions. | 08236-48 | Per aquest carrer entrava al poble el camí que venia de Sant Sadurní d'Anoia i Sant Pere de Riudebitlles (per aquest motiu el carrer s'anomenava inicialment de 'Sant Pere'). A la sortida del poble el camí feia un recorregut semblant al de l'actual carretera C-244 i, molt probablement, poc abans d'arribar a la Passada es desviava pel camí de les Nogueres, de manera que feia un recorregut més directe que l'actual carretera. Així doncs, aquest camí (igual que el carrer de Joan Sardà) va constituir un dels eixos de creixement del poble, sobretot a partir del segle XVIII i encara més al XIX. El 1897 l'Ajuntament va decidir canviar el nom del carrer Sant Pere pel de General Weyler. Valeriano Weyler Nicolau fou un reconegut general de l'exèrcit que es casà amb una filla de Sant Quintí, Teresa Santacana i Bargalló. A Sant Quintí hi tenia diverses propietats, entre elles la que era la seva residència al poble: el número 13 del carrer que actualment porta el seu nom. | 41.4624500,1.6648700 | 388501 | 4590956 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63480-foto-08236-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63480-foto-08236-48-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63481 | Carrer Pi i Maragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-pi-i-maragall | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 472, 475. | XVII-XIX | Manca de manteniment d'alguns edificis | Carrer amb cases a banda i banda que forma part del nucli antic del poble. En el seu tram inicial manté el traçat antic, curvat i estret, i s'eixampla en l'ampliació del segle XIX. La tipologia d'habitatges que conserva és variada, amb predomini d'edificis de caire popular. | 08236-49 | El primer tram del carrer es deuria originar el segle XVII, al costat del carrer del Salt, i s'amplià al segle XIX per esdevenir un dels carrers principals de la vila. En aquest tram s'hi troba un edificis principals de Sant Quintí, el local social 'El Jardí'. Entre 1850 i 1919 aquest carrer s'anomenava Carrer de la Font, el 1919 passà a dir-se Pi i Maragall, i al 1939 del Generalísimo, per recuperar, el 1979, amb els governs democràtics, el nom que manté avui. | 41.4628600,1.6631400 | 388357 | 4591003 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63481-foto-08236-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63481-foto-08236-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63481-foto-08236-49-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Alguna casa presenta elements decoratius d'influència modernista.La casa al xamfrà amb el carrer del Salt té la inscripció '1580', però està molt reformada. | 98|105|119|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63482 | Carrer Joan Sardà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-joan-sarda | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 472, 475. | XVIII-XIX | Carrer amb cases a banda i banda. La tipologia d'habitatges que conserva és, majoritàriament i excepte algunes construccions modernes, de caire popular, amb planta baixa, un o dos pisos i golfes. Són cases fetes de tàpia i arrebossades. Altres cases presenten certa influència modernista en elements ornamentals. Conserva una font i antic abeurador de bestiar. | 08236-50 | Per aquest carrer entrava al poble el camí que es dirigia cap a Piera i la zona de Montserrat. Per això conserva a l'entrada una font i abeurador. Aquest camí feia el seu itinerari per la plana del Corral Nou, passant prop de les Granges Riba. Igual com el carrer del General Weyler, va constituir un dels eixos de creixement del poble. El tram més antic s'hauria iniciat el segle XVIII, tocant al nucli inicial del poble, i s'hauria anat ampliant al llarg del segle XIX. Entre el 1850 i el 1908 s'anomenava carrer Nou de Montserrat, de 1908 al 1919 es coneixia com Montserrat, a partir del 1919 es començà a dir Joan Sardà, nom que manté actualment (tot i que el 1939 se li canvià per José Antonio). | 41.4635500,1.6644400 | 388467 | 4591078 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63482-foto-08236-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63482-foto-08236-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63482-foto-08236-50-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 98|105|119|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 63483 | Carrer Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-antoni-1 | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 473, 475. | XIX-XX | Carrer amb cases i jardins particulars a banda i banda, desenvolupat durant l'eixample del segle XIX. Al xamfrà amb el carrer General Weyler s'obre la plaça dels Bastoners. La tipologia d'habitatges que conserva és, majoritàriament, de caire popular, amb planta baixa, un o dos pisos i golfes. Les façanes són arrebossades i sense ornamentació. Destaca un edifici d'influència modernista, datat el 1913, que s'escapa de la tipologia comuna al carrer. | 08236-51 | Des de 1850 consta que aquest carrer s'anomenava Carrer Sant Antoni,. Del 1931 al 1939 s'anomenà Garcia Hernández, per recuperar després el nom original i que manté avui. | 41.4633900,1.6654800 | 388553 | 4591059 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63483-foto-08236-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63483-foto-08236-51-2.jpg | Legal | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 105|119|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 63484 | Carrer Àngel Guimerà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-angel-guimera-1 | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 473, 475. | XIX | Carrer amb cases a banda i banda desenvolupat principalment al segle XIX. El conjunt presenta una tipologia d'habitatges força unitària, que conserva l'estructura de caire popular, amb planta baixa, un o dos pisos i golfes. Les façanes són arrebossades i sense ornamentació. Algunes d'elles han estat restaurades i d'altres presenten indicis d'haver estat pintades. Destaca un edifici d'influència modernista, que s'escapa de la tipologia comuna al carrer. | 08236-52 | Des de 1850 consta que aquest carrer s'anomenava Carrer Coca. El 1924 passà a dir-se Àngel Guimerà per iniciativa de dos industrials de la vila fidels a les tertúlies d'aquest escriptor. Se'n va fer una inauguració solemne. | 41.4629900,1.6645000 | 388471 | 4591016 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63484-foto-08236-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63484-foto-08236-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63484-foto-08236-52-3.jpg | Legal | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 105|119|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 63485 | Carrer de la Bòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-boria | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 468. | XVII-XIX | Carrer amb cases a una sola banda que va anar creixent com a barriada als afores del poble, a redós de l'antic camí de Vilafranca. El conjunt presenta, en el seu tram inicial i central, una tipologia d'habitatges força unitària, que conserva l'estructura de caire pagès dels segles XVII-XVIII, amb planta baixa, un pis i golfes. Les façanes són arrebossades i sense ornamentació i construïdes amb tàpia i maó. Al tram final (més a prop de la carretera) la tipologia de les cases és més pròpia dels segles XIX-XX. A l'altra banda del carrer s'estenen els horts, regats amb aigües del rec de Dalt i de la Noguera. | 08236-53 | Per aquesta zona hi passava l'antic camí de Vilafranca, que en aquest indret es bifurcava en el camí dels Arengaders (camí que feia drecera sense haver de passar pel poble). El barri deuria originar-se als segles XVII-XVIII, tot i que possiblement ja existissin algunes cases anteriorment. | 41.4600700,1.6719500 | 389088 | 4590682 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63485-foto-08236-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63485-foto-08236-53-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 63488 | Carrer del Salt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-salt | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 468-470, 475. | XIV-XIX | Manca de manteniment d'alguns edificis | Carrer sinuós i en pendent (d'origen medieval) amb cases a banda i banda. Es conserven dos trams amb cases porxades que travessen el carrer, propis de l'urbanisme medieval. Antigament aquests porxos tancaven la plaça per mantenir-lo com a recinte tancat. El final del carrer és de construcció més moderna. Les cases són majoritàriament de planta baixa, un o dos pisos i golfes. A les façanes de les cases es conserven diverses capelletes. | 08236-56 | Carrer que va créixer seguint l'itinerari del camí de Mediona a mesura que el nucli del poble s'anava expandint a partir del segle XIV en endavant. El segle XIX fou empedrat amb còdols de riu. | 41.4630200,1.6618600 | 388250 | 4591023 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63488-foto-08236-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63488-foto-08236-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63488-foto-08236-56-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Conserva un abeurador pel bestiar, avui en desús.A la part alta del carrer apareix un mur de contenció, de pedra, pels horts del carrer que passa per sobre. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63489 | Carrer de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-baix-1 | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 468-470, 475. | XIV-XVIII | Manca de manteniment d'alguns edificis | Carrer en pendent i sinuós (d'origen medieval), amb cases a banda i banda. Va créixer sobre el camí de Vilafranca i constituïa una de les entrades al poble, que quedava fora del recinte tancat de la plaça. Es conserva un porxo que comunica les cases a banda i banda del carrer, en la part que toca a la plaça. Les cases són majoritàriament de planta baixa, un o dos pisos i golfes, fetes amb tàpia i arrebossades. Les cases més a prop de la plaça conserven una tipologia més arcaica. | 08236-57 | Carrer que va créixer seguint l'itinerari del camí de Vilafranca a mesura que el nucli del poble s'anava expandint a partir de l'època medieval. Les cases més antigues correspondrien als segles XIV-XV, amb continuació als segles XVII-XVIII. El segle XIX fou empedrat amb còdols de riu. | 41.4618300,1.6625000 | 388302 | 4590890 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63489-foto-08236-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63489-foto-08236-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63489-foto-08236-57-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63490 | Carrer Enric Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-enric-prat-de-la-riba-0 | Manca de manteniment d'alguns edificis | Carrer amb un traçat en corba, amb cases a banda i banda. Presenta dues etapes de creixement segons mostren les edificacions que es conserven. La primera és d'origen medieval i va créixer a tocar del recinte tancat de la plaça, del qual se'n conserva un probable vestigi adossat a la paret d'una casa. La segona etapa correspondria a l'eixample de final del segle XIX i principi del XX. | 08236-58 | Carrer que va néixer probablement per donar sortida cap a ponent de la plaça, que antigament formava un recinte tancat. Els segles XIX-XX va ampliar-se en llargada, i se'l coneixia popularment pel Regueró. Actualment porta el mateix nom que la plaça Enric Prat de la Riba, que rebé aquest nom el 1919. | 41.4622700,1.6619300 | 388255 | 4590940 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63490-foto-08236-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63490-foto-08236-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63490-foto-08236-58-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 63513 | Les Deus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-deus | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp. 25-27, 421-423. CASANOVAS, Esther; ESTEVE, Xavier; GUILLÉN, Lídia: La conca del paper: parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. 1997. MARTÍ, Ramon: 'Sistemes hidràulics i poblament en els límits de la Catalunya Vella: la unitat hidrològica del riu de Bitlles (Anoia/Alt Penedès)', a Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola, Alacant, 1983 (IV CAME, Tom III - 1983), pp. 587-593. MARTÍ, Ramon: 'Ceràmica medieval i pagesos indocumentats a la vall del riu de Bitlles', a Ceràmica Medieval Catalana, Quaderns Científics i Tècnics, núm. 9. Diputació de Barcelona, Barcelona, 1997, pp. 275, 280. | VIII-XX | Paratge d'interès natural, paisatgístic i històric on es produeix una sorgència d'aigües típica del relleu anomenat kàrstic. En aquest indret l'aigua de les deus desemboca al riu Mediona tot formant un conjunt de característiques peculiars que consta dels següents elements: - Les deus i l'aigua: En aquest indret l'aigua aflora des de l'aqüífer de Carme-Capellades (que té una extensió de 160 km2) en diverses deus. Actualment l'aigua surt de manera controlada a l'exterior (mitjançant unes fonts amb 23 brolladors) tot formant llacs o pèlags (el pèlag gran). L'entorn natural és configurat per la vegetació típica de ribera: plataners, pollancres, moreres, etc. - Grutes i mines: En el sector nord, una massa rocosa de travertí configura un paisatge irregular amb coves i espadats: la cova del Barris, les grutes de les Deus (un conjunt de galeries subterrànies, amb llacs interiors i mines excavades artificialment per l'home -fitxa 91-). - Recs, molins i altres usos humans: Es conserven alguns vestigis antics de l'aprofitament humà d'aquest indret: L'antic molí de les Deus (fitxa 97), amb un rec que travessa la roca amb dues mines excavades; dues altres mines (també excavades a la roca) que canalitzaven de manera controlada l'aigua que aflora a l'interior de les grutes; una altra mina que canalitza aigües cap a la font del Canyet (situada on hi havia el molí de les Deus); la fàbrica tèxtil del Barris, situada damunt de la cova del mateix nom. - Ús turístic: A mitjan segle XX va començar l'explotació turística de les Deus. Actualment l'indret està adequat amb una passarel·la que travessa el riu i compta amb una zona de pícnic, bar i restaurant. | 08236-90 | En una àrea àmplia a l'entorn de les Deus s'han recollit materials dispersos corresponents a l'època del paleolític, cosa que indica una ocupació humana en aquest indret ja des d'antic. Es tracta del jaciment identificat com a les Deus-Taller de la Font de les Deus. Creiem que l'aparició de sistemes hidràulics que aprofitaven les característiques peculiars de les Deus es remunten a l'època islàmica. En aquest sentit, la xarxa de recs de Sant Quintí s'ha d'inscriure en el context de la conca del Mediona, en la qual hi ha exemples bastant clars que corresponen a aquestes èpoques, com ara els casos de Terrassola i Lavit (d'origen probablement tardo-antic) o el de La Llacuna (associat clarament a l'època islàmica). En el cas de Sant Quintí la conclusió del medievalista Ramon Martí és que els sistemes hidràulics 'indubtablement, són anteriors a l'expansió comtal sobre la vall'. És a dir, que el seu origen correspondria a l'època islàmica (segles anys VIII-IX). Aquesta afirmació es basa en el fet que almenys dos recs són documentats a principis del segle XI: el rec de Baix (1021), que té la resclosa a les Deus, i el rec de la Noguera (1011). Això indicaria que forçosament degueren ser construïts en una època anterior. Un altre element hidràulic que es troba documentat molt antic és el molí de les Deus (1399), amb un rec format per diverses mines, l'origen dels quals en aquest moment no els podem determinar. Finalment, segons l'opinió de Ramon Martí (que caldria acabar de confirmar), les mines que canalitzen l'aigua des de l'interior de les grutes serien força modernes, probablement associades al desenvolupament de la molineria a partir del segle XVIII. En definitiva, sembla clar que l'existència de les Deus, amb uns sistemes hidràulics associats, ha estat determinant en l'emplaçament del poblament rural i en l'origen del nucli de Sant Quintí. Ja força més endavant, el 1856, es començà a construir la fàbrica tèxtil del Barris en un indret al damunt de la cova del mateix nom. Des del punt de vista turístic, l'aprofitament de les Deus és força recent. A principi dels segle XX l'existència de les grutes era pràcticament desconeguda. Els propietaris utilitzaven l'entrada de la galeria excavada per guardar-hi eines. L'any 1953 el parc zoològic de Barcelona va demanar per fer una extracció de pedra de travertí de l'interior de la galeria i a partir d'aquí es van donar a conèixer les grutes. Des d'aleshores es va veure la possibilitat de treure'n un profit turístic. L'any 1954 es va canalitzar l'aigua que sortia de la mina i es van obrir els 23 dolls de les fonts. Joan Freginals va instal·lar un generador de corrent per poder il·luminar tot el recinte. També es posà en funcionament un berenador i serveis per passejar en barca, per la qual cosa es van haver de barrinar unes roques que feien nosa al mig del pèlag. El negoci de les barques es va deixar de fer perquè les diverses rierades acabaven fent-les malbé. A patir de 1964 els germans Aran es van fer càrrec del negoci turístic. A principi dels anys 70 van ampliar les instal·lacions amb el bar i restaurant. El 1998 l'Ajuntament va adquirir propietats amb la intenció de posar en marxa un ambiciós parc d'oci, aigua i natura. | 41.4652500,1.6550700 | 387687 | 4591279 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63513-foto-08236-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63513-foto-08236-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63513-foto-08236-90-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | (*): El riu i la llera són de propietat pública; la zona de pícnic i bar: Lluís Aran; les grutes: Ajuntament de Sant Quintí; cova del Barris: Jaume Domènec. | 94|98|85 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63514 | Grutes de les Deus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grutes-de-les-deus | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp. 25-27, 421-423. CASANOVAS, Esther; ESTEVE, Xavier; GUILLÉN, Lídia: La conca del paper: parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. 1997. MARTÍ, Ramon: 'Sistemes hidràulics i poblament en els límits de la Catalunya Vella: la unitat hidrològica del riu de Bitlles (Anoia/Alt Penedès)', a Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola, Alacant, 1983 (IV CAME, Tom III - 1983), pp. 587-593. | XVIII-XX | Els dos accessos a l'interior de les grutes són tancats amb portes. | Conjunt de grutes i mines a l'interior de la massa de roca de travertí que hi ha al sector nord de les Deus. Es tracta d'unes grutes naturals que han estat completades amb dues mines artificials per canalitzar l'aigua. Actualment s'entra a les grutes per una de les galeries artificials. Aquesta té una llargada d'uns 9 m, amb un traçat pràcticament recte. L'amplada és d'uns 0,7m i l'alçada de 1,80 aproximadament, amb el sostre en forma de volta. A la part baixa conserva una mena de sòcol fet de maó, amb restes d'un possible enllosat al terra (actualment el nivell del sòl és uns centímetres per sota d'aquest possible enllosat). El final d'aquesta galeria enllaça amb una altra de més estreta, que és la que canalitza l'aigua que aflora a l'interior de les grutes cap a l'exterior (a la zona de les fonts). L'itinerari per l'interior de les grutes continua amb una trajectòria més o menys en forma d'U, amb diverses galeries i corredors naturals (amb roques de formes capritxoses i estalactites), i amb diversos llacs on aflora l'aqüífer. Entre d'altres elements d'interès hi ha els anomenats llac del Barbut, l'elefant, etc. Recentment, es va obrir una nova galeria al sector de ponent que dóna sortida i tanca el circuit. | 08236-91 | Les Deus (entrada per la zona de Picnic) | En una àrea àmplia a l'entorn de les Deus s'han recollit materials dispersos corresponents a l'època del paleolític, cosa que indica una ocupació humana en aquest indret ja des d'antic. Es tracta del jaciment identificat com a les Deus-Taller de la Font de les Deus. Tanmateix, no hi ha constància de la troballa de restes arqueològiques a l'interior de les grutes. Segons l'opinió del medievalista Ramon Martí (que caldria acabar de confirmar), les mines que canalitzen l'aigua des de l'interior de les grutes serien força modernes, probablement associades al desenvolupament de la molineria a partir del segle XVIII. Però aquesta és una hipòtesi que caldria verificar amb un estudi més aprofundit del conjunt de les Deus. D'altra banda, cal dir que a principi dels segle XX l'existència de les grutes era pràcticament desconeguda. Els propietaris utilitzaven l'entrada de la galeria excavada per guardar-hi eines. L'any 1953 el parc zoològic de Barcelona va demanar per fer una extracció de pedra de travertí de l'interior de la galeria i a partir d'aquí es van donar a conèixer les grutes. Des d'aleshores es va veure la possibilitat de treure'n un profit turístic. L'any 1954 es va canalitzar l'aigua que sortia de la mina i es van obrir els 23 dolls de les fonts. . | 41.4654400,1.6549700 | 387679 | 4591300 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63514-foto-08236-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63514-foto-08236-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63514-foto-08236-91-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 98|94 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63515 | Cova del Barris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-barris | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp. 25-27. | XI-XIX | Cova força gran situada a la roca de travertí, al sector nord de les Deus. La cova forma una cavitat en forma de mitja cúpula (amb algunes estalactites), amb un espadat a la part davantera (sobre un dels pèlags) i accés des dels laterals. Pel mig de la cova hi passa el rec de l'antic molí de les Deus. El rec entra a la cova (procedent de la riera) per una mina, travessa la cova i continua en direcció sud-est per una altra mina. A la part de ponent la cova té una cavitat de forma arrodonida, a la qual s'hi accedeix per unes escales esculpides a la roca. En aquest extrem de la cova es conserven restes d'un mur que possiblement la tancava. En el sostre, al bell mig de la cova, hi ha un forat per on baixava la canonada de la turbina de la fàbrica del Barris. La fàbrica estava situada just al damunt, i la turbina era a l'interior de la cova. | 08236-92 | Les Deus | En una àrea àmplia a l'entorn de les Deus s'han recollit materials dispersos corresponents a l'època del paleolític, cosa que indica una ocupació humana en aquest indret ja des d'antic. Es tracta del jaciment identificat com a les Deus-Taller de la Font de les Deus. Tanmateix, no hi ha constància de la troballa de restes arqueològiques a l'interior de les grutes de les Deus ni en aquesta cova. El molí de les Deus apareix documentat el 1399. A començaments del segle XVII el Comú de la vila va comprar el molí de les Deus i altres molins en una subhasta pública a la família dels Barberà, aleshores castlans del castell de Mediona. La fàbrica de les Deus es construí entre 1854-56. | 41.4654200,1.6550000 | 387682 | 4591298 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63515-foto-08236-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63515-foto-08236-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63515-foto-08236-92-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63425 | El Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-4 | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp . 251, 256, 257. | XVII-XIX | Molt deteriorat | Fortí construït pels liberals amb motiu de les Guerres Carlines aprofitant l'antiga capella de Sant Antoni de Pàdua. L'edifici conserva perfectament la planta de l'església: una planta rectangular amb absis poligonal. Al costat oest s'aixequen dos contraforts que reforcen l'absis. Té una petita construcció annexa, suposadament per a usos militars. La construcció és de pedra i maó, i a la part alta es conserven les restes d'unes finestres en forma d'espitllera, que deurien tenir funcions de vigilància militar. A la part davantera es conserven parcialment l'antic campanar i rosetó de l'església. | 08236-81 | En aquest turó s'hi han identificat restes d'un probable poblat ibèric, que hauria desaparegut en època romana. La construcció s'havia identificat, sense fonament, amb un castell medieval. En realitat, en aquest indret des del segle XVII hi havia una capella dedicada a Sant Antoni de Pàdua. Durant les Guerres Carlines els liberals van construir un fortí aprofitant la construcció de l'antiga capella. El 17 de maig de 1836 es comunicava l'acabament de les obres. Cada mes aproximadament una columna passava a rellevar la guarnició composta d'entre dotze i quinze homes. El destacament de Sant Quintí tenia el nom de 'División de Vanguardia'. N'era al capdavant un oficial, generalment un capità. L'Ajuntament de Sant Quintí havia de proporcionar els subministres per al manteniment de la guarnició. | 41.4602800,1.6665600 | 388638 | 4590713 | 1836 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63425-foto-08236-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63425-foto-08236-81-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 81|94|98|80 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63427 | Rec de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-dalt | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 120-121. MARTÍ, Ramon: 'Sistemes hidràulics i poblament en els límits de la Catalunya Vella: la unitat hidrològica del riu de Bitlles (Anoia/Alt Penedès)', a Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola, Alacant, 1983 (IV CAME, Tom III - 1983), pp. 587-593. MARTÍ, Ramon: 'Ceràmica medieval i pagesos indocumentats a la vall del riu de Bitlles', a Ceràmica Medieval Catalana, Quaderns Científics i Tècnics, núm. 9. Diputació de Barcelona, Barcelona, 1997, pp. 275, 280. | XII-XX | Al no estar en ús es troba molt deteriorat | Rec actualment sec. Consisteix en una canalització estreta excavada a la terra, encimentada i en alguns trams coberta quan s'endinsa al poble. Té l'inici en una resclosa de pedra, de forma semicircular, situada al riu Mediona a l'alçada de Cal Vilarrasa (en terme de Mediona). Entra al poble pel carrer Ponent, el creua per la carretera Sant Joan (d'on surt un ramal), el carrer Roques Altes, i creua l'avinguda Montserrat a l'alçada de la Fassina de Ca l'Oliver. S'endinsa a la zona anomenada La Galdufa, que creua fins arribar al carrer de la Bòria. Té el final al safareig de la Bòria, on ajuntava les aigües amb el rec de la Passada. En la zona urbana es rec principal es divideix en una xarxa de recs més petits, anomenats fioles, que regaven els diversos horts que encara es conserven entre els carrers. | 08236-83 | L'existència d'una xarxa de recs és un dels elements més interessants del patrimoni de Sant Quintí. L'origen és difícil de concretar per la manca de referències documentals clares. Tanmateix, sí que podem aportar algunes conclusions fruit dels últims treballs de recerca en el camp de l'arqueologia medieval. En aquest sentit, la xarxa de recs de Sant Quintí s'ha d'inscriure en el context de la conca del Mediona, en la qual hi ha exemples bastant clars, com ara els casos de Terrassola i Lavit (d'origen probablement tardo-antic) o el de La Llacuna (associat clarament a l'època islàmica). En el cas de Sant Quintí la conclusió del medievalista Ramon Martí és que els sistemes hidràulics 'indubtablement, són anteriors a l'expansió comtal sobre la vall'. És a dir, que el seu origen correspondria a l'època islàmica (segles anys VIII-IX). Aquesta afirmació es basa en el fet que almenys dos recs són documentats a principis del segle XI: el rec de Baix (1021) i el rec de la Noguera (1011). Això indicaria que forçosament degueren ser construïts en una època anterior. Tot i que no en coneguem referències documentals antigues, probablement el rec de Dalt, amb tot el sistema de canalitzacions que reguen la zona urbana, actualment soterrades sota el poble, s'ha de considerar també un dels primers recs (segles XII-XIII?). La resta de recs de Sant Quintí serien possiblement d'èpoques una mica posteriors, associats al desenvolupament de la molineria. En definitiva, sembla clar que l'existència d'uns sistemes hidràulics anteriors al repoblament ha estat un element determinant en l'emplaçament del poblament rural i en el mateix origen del nucli de Sant Quintí. El rec de Dalt és el més llarg (amb gairebé tres quilòmetres de longitud) i rega una superfície d'unes 34 hectàrees, quantitat que representa la meitat de totes les terres de regadiu de Sant Quintí. | 41.4671600,1.6576600 | 387907 | 4591488 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63427-foto-08236-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63427-foto-08236-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63427-foto-08236-83-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp; Jordi Piñero | Veure mapa en treball annex | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63428 | Rec del Moré | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-del-more | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 122. MARTÍ, Ramon: 'Sistemes hidràulics i poblament en els límits de la Catalunya Vella: la unitat hidrològica del riu de Bitlles (Anoia/Alt Penedès)', a Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola, Alacant, 1983 (IV CAME, Tom III - 1983), pp. 587-593. | XII-XX | Al no estar en ús es troba molt deteriorat | Rec actualment sec. Consisteix en una canalització excavada a la terra, sense recobriment ni encimentat. Té l'inici en una resclosa rudimentària, feta de còdols, de forma semicircular, situada al riu Mediona. Creua el torrent de Cal Llopart a l'alçada de la cova del Toixó mitjançant canalitzacions d'obra per salvar el desnivell. Passa per davant la finca de cal Llopart i té el final al riu Mediona, a l'alçada de la Tria. | 08236-84 | L'existència d'una xarxa de recs és un dels elements més interessants del patrimoni de Sant Quintí. L'origen és difícil de concretar per la manca de referències documentals clares. Tanmateix, sí que podem aportar algunes conclusions fruit dels últims treballs de recerca en el camp de l'arqueologia medieval. En aquest sentit, la xarxa de recs de Sant Quintí s'ha d'inscriure en el context de la conca del Mediona, en la qual hi ha exemples bastant clars, com ara els casos de Terrassola i Lavit (d'origen probablement tardo-antic) o el de La Llacuna (associat clarament a l'època islàmica). En el cas de Sant Quintí la conclusió del medievalista Ramon Martí és que els sistemes hidràulics 'indubtablement, són anteriors a l'expansió comtal sobre la vall'. És a dir, que el seu origen correspondria a l'època islàmica (segles anys VIII-IX). Aquesta afirmació es basa en el fet que almenys dos recs són documentats a principis del segle XI: el rec de Baix (1021) i el rec de la Noguera (1011). Això indicaria que forçosament degueren ser construïts en una època anterior. La resta de recs de Sant Quintí serien possiblement d'èpoques una mica posteriors, associats al desenvolupament de la molineria. En definitiva, sembla clar que l'existència d'uns sistemes hidràulics anteriors al repoblament ha estat un element determinant en l'emplaçament del poblament rural i en el mateix origen del nucli de Sant Quintí. El rec del Moré rega un total de 9,14 hectàrees. | 41.4619900,1.6571400 | 387854 | 4590915 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63428-foto-08236-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63428-foto-08236-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63428-foto-08236-84-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp; Jordi Piñero | Veure mapa en treball annex | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63429 | Rec de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-baix | ALTURO, Jesús: L'Arxiu Antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200 (Aproximació històrico-lingüística), Barcelona, 1985 (3 vols.). ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 121. MARTÍ, Ramon: 'Sistemes hidràulics i poblament en els límits de la Catalunya Vella: la unitat hidrològica del riu de Bitlles (Anoia/Alt Penedès)', a Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola, Alacant, 1983 (IV CAME, Tom III - 1983), pp. 587-593. MARTÍ, Ramon: 'Ceràmica medieval i pagesos indocumentats a la vall del riu de Bitlles', a Ceràmica Medieval Catalana, Quaderns Científics i Tècnics, núm. 9. Diputació de Barcelona, Barcelona, 1997, pp. 275, 280. | VIII-XX | Rec que es troba encara en ple funcionament, ja que capta les aigües després de les Deus. Consisteix en una canalització excavada a la terra i sense recobriment ni encimentat. Té l'inici en una resclosa al final de les Deus, on comença limitat per un mur d'obra en un dels costats. A l'alçada de Cal Maqueda abasteix un safareig públic i els horts de la Riera i es desdobla en un ramal que rega la zona d'horts al costat del riu. Proporcionava aigua als molins del Rabí, del Tori i del Nadal. Acaba a la zona del molí del Nadal, però part de l'aigua d'aquest rec la recull el rec de la Passada, que de fet és una prolongació del primer. | 08236-85 | L'existència d'una xarxa de recs és un dels elements més interessants del patrimoni de Sant Quintí. L'origen és difícil de concretar per la manca de referències documentals clares. Tanmateix, sí que podem aportar algunes conclusions fruit dels últims treballs de recerca en el camp de l'arqueologia medieval. En aquest sentit, la xarxa de recs de Sant Quintí s'ha d'inscriure en el context de la conca del Mediona, en la qual hi ha exemples bastant clars, com ara els casos de Terrassola i Lavit (d'origen probablement tardo-antic) o el de La Llacuna (associat clarament a l'època islàmica). En el cas de Sant Quintí la conclusió del medievalista Ramon Martí és que els sistemes hidràulics 'indubtablement, són anteriors a l'expansió comtal sobre la vall'. És a dir, que el seu origen correspondria a l'època islàmica (segles anys VIII-IX). Aquesta afirmació es basa en el fet que almenys dos recs són documentats a principis del segle XI: el rec de Baix (1021) i el rec de la Noguera (1011). Això indicaria que forçosament degueren ser construïts en una època anterior. Concretament, l'any 1021 s'esmenta un molí 'in locum que nuncupant Riobirlas, prope ecclesie sancti Quintini (ALTURO, 1985: DOC. 23)'. Ramon Martí creu que aquest molí es trobaria a l'emplaçament on avui hi ha la fàbrica del Maqueda. La resta de recs serien possiblement d'èpoques una mica posteriors, associats al desenvolupament de la molineria. En definitiva, sembla clar que l'existència d'uns sistemes hidràulics anteriors al repoblament ha estat un element determinant en l'emplaçament del poblament rural i en el mateix origen del nucli de Sant Quintí. El rec de Baix és potser el que ha tingut més a veure amb el desenvolupament econòmic de la vila. A diferència dels altres, té l'avantatge que sempre pot portar aigua i això va permetre la instal·lació dels primers molins fariners, drapers, papereres i posteriorment de les fàbriques tèxtils. Aquest rec cobreix una extensió de 13,12 hectàrees. | 41.4623300,1.6596000 | 388060 | 4590949 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63429-foto-08236-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63429-foto-08236-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63429-foto-08236-85-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp; Jordi Piñero | Veure mapa en treball annex | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63430 | Rec Comunal de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-comunal-de-sant-pere | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999. MADURELL i MARIMON, J.M. El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. 2 vols. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, 1972. MARTÍ, Ramon: 'Sistemes hidràulics i poblament en els límits de la Catalunya Vella: la unitat hidrològica del riu de Bitlles (Anoia/Alt Penedès)', a Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola, Alacant, 1983 (IV CAME, Tom III - 1983), pp. 587-593. MARTÍ, Ramon: 'Ceràmica medieval i pagesos indocumentats a la vall del riu de Bitlles', a Ceràmica Medieval Catalana, Quaderns Científics i Tècnics, núm. 9. Diputació de Barcelona, Barcelona, 1997, pp. 275, 280. TORRAS, Xavier: 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec', a Gran Penedès, núm. 41, Institut d'Estudis Penedesencs, 1994, pp. 23-32. ACA: Arxiu de la Corona d'Aragó, Barcelona. Any 1011: pergamins de Ramon Borrell, núm. 99. APSPR: Arxiu Parroquial de Sant Pere de Riudebitlles. Manual de 1435-1449. | VIII-XX | Rec actualment en ús. Consisteix en una canalització excavada a la terra, encimentada i sense recobriment. Porta l'aigua al poble veí de Sant Pere de Riudebitlles. Té l'inici en una resclosa de pedra amb lloses al capdamunt, de forma semicircular; molt ben feta i considerablement alta, amb un bagant que controla l'entrada d'aigua. Està situada al riu Mediona, passada la fàbrica de Ca l'Oliver. En aquest tram inicial s'endinsa dins la roca a través d'alguna mina. Creua la carretera, passa per la zona industrial dels Fogars i continua pel terme de Sant Pere de Riudebitlles. | 08236-86 | L'existència d'una xarxa de recs és un dels elements més interessants del patrimoni de Sant Quintí. L'origen és difícil de concretar per la manca de referències documentals clares. Tanmateix, sí que podem aportar algunes conclusions fruit dels últims treballs de recerca en el camp de l'arqueologia medieval. En aquest sentit, la xarxa de recs de Sant Quintí s'ha d'inscriure en el context de la conca del Mediona, en la qual hi ha exemples bastant clars, com ara els casos de Terrassola i Lavit (d'origen probablement tardo-antic) o el de La Llacuna (associat clarament a l'època islàmica). En el cas de Sant Quintí la conclusió del medievalista Ramon Martí és que els sistemes hidràulics 'indubtablement, són anteriors a l'expansió comtal sobre la vall'. És a dir, que el seu origen correspondria a l'època islàmica (segles anys VIII-IX). Aquesta afirmació es basa en el fet que almenys dos recs són documentats a principis del segle XI: el rec de Baix (1021) i el rec de la Noguera (1011). Això indicaria que forçosament degueren ser construïts en una època anterior. Pel que fa al rec de Sant Pere, la concessió d'aigües sembla que té el seu origen en la donació del terme l'any 1012. Segons Ramon Martí les construccions actuals no permeten observar restes medievals. Tanmateix, creu que fa referència a aquest sistema la notícia genèrica d'horts i molins de l'any 1011 (ACA). Sembla confirmar-ho el fet que són aquests mateixos molins els que posseïa el monestir de Sant Pere l'any 1440, concretament 2 enginys fariners en un sol casal (APSPR). El 1487 es coneixen altres documents que parlen de 'recs d'aigua' i 'aqüeductes'. | 41.4583000,1.6771100 | 389516 | 4590479 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63430-foto-08236-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63430-foto-08236-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63430-foto-08236-86-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp; Jordi Piñero | Aquesta fitxa enllaça amb la de l'inventari del Patrimoni Local de Sant Pere de Riudebitlles (fitxa núm. 5). En aquesta localitat el rec és conegut com a 'Rec de Dalt' o 'Rec de la Vila'.Veure mapa en treball annex | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63431 | Font del Tori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-tori | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 112. | Cobert per vegetació | Font situada al costat de ponent del riu Mediona, uns metres abans del molí del Tori, en un indret actualment cobert per la vegetació. | 08236-87 | Una de les fonts més populars de Sant Quintí. Antigament era una de les més concorregudes per la gent que anava a passar el dia a la font. | 41.4589900,1.6614700 | 388211 | 4590576 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63431-foto-08236-87-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 63432 | Font del Gat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-gat-0 | Cobert per vegetació | Font situada a la banda de migdia del torrent de les Maioles, en un indret actualment cobert per la vegetació. | 08236-88 | Aquesta font era al costat mateix de l'antic camí que anava a Guardiola. Els viatgers hi feien parada per reposar i abeurar els animals. L'antic camí, abans que construïssin el pont, passava pel costat de la font i enfilava el turó fent un recorregut més sinuós que l'actual. | 41.4553800,1.6629700 | 388330 | 4590173 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||||
| 63435 | La Noguera baixa (casa nova) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-noguera-baixa-casa-nova | XIX - XX | Necessita ser restaurada | Casa de pagès construïda de nova planta a pocs metres de la masia de la Noguera Baixa. El conjunt consta de la casa més altres dependències aïllades i un pati davanter. La part residencial consta de tres cossos adossats que formen una sola casa, amb planta baixa i un pis; coberta a una sola vessant. Per davant, la façana té balcons i, al darrera, un terrat. | 08236-3 | Pocs metres a l'oest de la Noguera baixa | Casa construïda probablement al segle XIX, relacionada segurament amb la masia de la Noguera baixa. | 41.4600600,1.6832500 | 390032 | 4590667 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63435-foto-08236-3-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63436 | La Noguera Baixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-noguera-baixa | XVII-XIX | En procés de ruïna | Masia amb dependències annexes, en procés de ruïna. El cos residencial és de planta rectangular amb un cos adossat al costat de llevant; té planta baixa més un pis i golfes. El portal d'entrada és a la façana est. A la façana de migdia té una galeria amb arcades sobre pilars. Es tracta d'una construcció austera, feta amb pedra i tàpia, sense cap element destacat, però que conserva força bé la tipologia original. Té un cos adossat al costat que corresponia al celler, amb tres tines i restes de les bótes. | 08236-4 | El gros de la masia deu ser obra dels segles XVII-XVIII, amb poques ampliacions al segle XIX. La masia va ser habitada fins els anys 1950/60. Cap als anys 90 va ser destrossada per buscadors d'antiguitats, que hi van calar foc. | 41.4605200,1.6838100 | 390079 | 4590717 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63436-foto-08236-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63436-foto-08236-4-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 63437 | La Noguera Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-noguera-alta | XVIII-XIX | En procés de ruïna | Casa de pagès de dimensions mitjanes, situada a la falda d'un turó. Consta d'un cos residencial de planta rectangular, amb soterrani, planta baixa i golfes; coberta a dues vessants. Les parets són de maçoneria (amb còdols) a la part baixa, i de tàpia (amb filades de maó intercalades) a la part alta. Té un portal adovellat a la façana lateral. A la part posterior té una tina adossada. | 08236-5 | A l'entorn de la casa s'hi ha localitzat restes d'època romana, possiblement relacionats amb una vil·la situada a uns 150 metres, ja en terme de Sant Pere de Riudebitlles. La construcció actual és una casa de pagès modesta, tal vegada sorgida al final del segle XVIII. | 41.4602800,1.6869500 | 390341 | 4590687 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63437-foto-08236-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63437-foto-08236-5-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Conserva restes d'una premsa | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63439 | Camí de can Llopard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-llopard | XVIII-XIX | Manca de manteniment | Antic camí que anava cap a la zona de Crivalleres i el sector de ponent. Feia un recorregut que sortia de la fàbrica del Maqueda (on enllaçava amb el camí de Vilafranca) en direcció a cal Llopard (que havia fet funcions d'hostal) i continuava (fora del terme de Sant Quintí) per la serra de Crivalleras i les Cases Noves de can Pardo. A uns 400 metres de la sortida del poble es conserva un tram (d'uns 75 metres) de camí empedrat, en un indret amb pujada. Es tracta d'un camí carreter i encara s'hi poden veure les roderes dels carros. Al costat d'aquest tram hi passa el rec del Moré. | 08236-7 | Aquest camí comunicava Sant Quintí amb el sector de ponent, fent un itinerari més dret que el camí tradicional que passava pel castell de Mediona, Mediona i la Llacuna. Els trams empedrats es devien construir als segles XVIII o XIX, quan més es va estendre la circulació de carros. | 41.4618000,1.6564000 | 387792 | 4590895 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63439-foto-08236-7-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 63441 | Maioles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maioles | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p.64. | XVIII-XIX | En ruïna | Casa de pagès en estat de ruïna, situada a la falda d'un serrat, prop d'uns pins. Resten vestigis de dues parets que dibuixen la forma de la coberta, a dues vessants, amb cossos adjacents. El material constructiu és pedra i tàpia. | 08236-9 | Sembla ser que el topònim 'Maioles' apareix esmentat en capbreus des d'antic. La construcció que actualment es pot veure correspon a una casa de pagès modesta, que sembla obra bàsicament dels segles XVIII - XIX. Fa més de setanta anys que no ha estat habitada, i pels volts de 1970 començà a ensorrar-se. | 41.4565900,1.6607700 | 388148 | 4590310 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63441-foto-08236-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63441-foto-08236-9-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Es conserva un pou d'aigua al costat del camí que condueix a la casa | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63442 | Abeurador (carrer del Salt) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeurador-carrer-del-salt | XVIII- XIX | Necessita ser restaurat | Abeurador. Bloc de pedra, de forma rectangular (60 x 80 cm). Es troba en un xamfrà, al final d'un carrer en pendent pel qual baixa un rec d'aigua avui cobert amb ciment, que l' alimentava. Té dues entrades d'aigua (als dos extrems superiors) i un desguàs (a l'angle inferior dret). | 08236-10 | L'abeurador està situat al carrer del Salt, per on passava el camí Vell de Sant Quintí (Capellades - Vilafranca). Pel camí hi passaven traginers i ramats de bestiar, que utilitzaven l'abeurador. Actualment s'aprofita per representar-hi l'escena del safareig en el Pessebre Vivent del poble. | 41.4630600,1.6618800 | 388252 | 4591027 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63442-foto-08236-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63442-foto-08236-10-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 63443 | Abeurador (carrer Joan Sardà) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeurador-carrer-joan-sarda | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p.111. | XVIII-XIX | Abeurador de pedra situat en un forat d'un mur de contenció entre dos carrers. Consta de dues cavitats connectades entre si, una per a ús del bestiar i una altra amb una aixeta per altres usos. El desguàs es troba a la cavitat destinada al bestiar. L'aigua procedeix del rec de Dalt, que passa pel carrer situat a la part alta. A sota té un ampit de finestra reaprofitat. | 08236-11 | Es troba emplaçat a la sortida del poble, en el camí que anava cap a Piera i la zona de Montserrat. Deuria ser un lloc freqüentat pels animals de càrrega i transport que passaven pel camí. Lany 1997 fou restaurat. | 41.4640000,1.6651300 | 388525 | 4591127 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63443-foto-08236-11-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 98|119 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 63444 | Font (Plaça Enric Prat de la Riba) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-placa-enric-prat-de-la-riba | XX | Font que es troba adossada a un cos sobresortint de la paret. Consta de dos elements: una pica rectangular, feta de maons, i un plafó decoratiu de rajoles policromes, amb sanefa exterior de motiu geomètric i la imatge d'un gerro amb flors al centre. Els motius copien models del segle XVIII. En aquest plafó decoratiu s'hi emmarca l'aixeta. | 08236-12 | La font es va construir pels volts de 1920. El 1987 es va remodelar i es deixà tal com ara es pot veure. | 41.4621000,1.6624300 | 388296 | 4590920 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63444-foto-08236-12-1.jpg | Inexistent | Historicista | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Ignasi Mayolas | Al marge inferior dret hi trobem la inscripció: 'iu 1987'. | 116 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63445 | Font (Carrer Sol de la vila) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-carrer-sol-de-la-vila | XX | Font adossada a la paret. Consta de dos elements: una pica rectangular de pedra i un plafó decoratiu de rajoles decorades en blau, amb sanefa exterior de motius florals i la imatge del sol i dos dracs al centre. En el plafó decoratiu s'hi emmarquen dues aixetes. | 08236-13 | 41.4613500,1.6625000 | 388301 | 4590837 | 1990 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63445-foto-08236-13-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Ignasi Mayolas | Inscripció: 'I. Mayolas 1990'. | 119 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63446 | Font (carrer Joan Sardà) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-carrer-joan-sarda | XVIII-XX | Necessita manteniment | Font adossada a la paret. Consta de dos cossos de diferent tipus de pedra cadascun: una pica semicircular i un cos en forma de pilastra. Aquesta pilastra és coronada per un bola de pedra i flanquejada per dos elements decoratius i de suport. Al centre presenta un relleu amb forma de cap de lleó del qual surt l'aixeta. | 08236-14 | Està situada en un dels antics camins de sortida del poble, que es dirigia cap a la zona nord-est. En la construcció s'observen dos tipus de pedra diferent: una a la pilastra i a la base i l'altra a la pica, la bola i el relleu de cap de lleó. Tal vegada aquest segon tipus de pedra correspondria a una remodelació feta posteriorment. | 41.4638600,1.6649500 | 388510 | 4591112 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63446-foto-08236-14-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 119 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 63447 | Font del Candeles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-candeles | XIX-XX | Necessita manteniment | Font amb abeurador adossada a la paret. Consta de dos cossos: una pica de forma rectangular que servia d'abeurador, amb dues cavitats rebaixades a l'interior, i un plafó rectangular. Aquest plafó està dividit en dues parts: la inferior, amb dues aixetes i decorada amb rajoles, i la superior, amb relleus de pedra. El conjunt està coronat per tres elements decoratius, de pedra, que inclouen una rajola cadascun d'ells. | 08236-15 | Aquesta font ja existia des d'antic i va ser el primer lloc d'abastament d'aigua dins el nucli antic de Sant Quintí. Cap a principis del segle XX va ser remodelada i decorada. | 41.4627700,1.6624100 | 388296 | 4590994 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63447-foto-08236-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63447-foto-08236-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63447-foto-08236-15-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Al coronament de la font hi ha tres rajoles catalanes típiques del segle XVIII (probablement autèntiques). Rajoles d'oficis, etc. | 96|98|119|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63449 | Capella de Sant Antoni de Pàdua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-antoni-de-padua-0 | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p.337. | XIX-XX | Molt deteriorada | Capelleta dedicada a Sant Antoni, situada a la façana d'una casa particular. De forma rectangular, feta de fang i guix, i policromada. Presenta un marc amb diferents motllures en degradació. Al centre es conserva un pannell de rajoles, amb la imatge de Sant Antoni, que imita els propis del segle XVIII. Es conserva el que probablement seria la frontissa d'una porta que deuria tancar la capella. Té una petita coberta. | 08236-17 | Façana de Cal Batlle | 41.4629000,1.6621600 | 388275 | 4591009 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63449-foto-08236-17-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 99 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63450 | Capella de Sant Antoni de Pàdua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-antoni-de-padua-1 | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p.336. | XVIII-XIX | Capelleta dedicada a Sant Antoni de Pàdua, situada a la façana d'una casa particular. Es tracta d'una fornícula de forma típica, de pedra, amb mitja cúpula en petxina. Té dues columnes i una base de tipus llinda. No conserva cap imatge del sant. | 08236-18 | Façana de Cal Jepó | Des del segle XVI, Sant Quintí de Mediona es mostra fidel i devot a la figura de Sant Antoni de Pàdua, que també comptava amb una església al turó on actualment hi ha el cementiri. | 41.4622000,1.6624700 | 388300 | 4590931 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63450-foto-08236-18-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 99 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63452 | Antiga casa del general Weyler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-del-general-weyler | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p.471. | XIX | Necessita ser restaurada | Casa amb parets entremitgeres. Destaca per les seves dimensions i formes de la resta de cases de tipologia més popular. Consta de planta baixa i dos pisos. L'accés principal és una porta al centre, a banda i banda de la qual hi ha una arcada per accedir als locals de la planta baixa, per on antigament hi entraven els carros. El primer pis té un balcó que abarca totes les obertures i que està sustentat per mènsules amb decoració vegetal. Al segon pis els balcons són individuals per cadascuna de les obertures. | 08236-20 | Aquesta casa va ser propietat del general Weyler. En morir aquest el 1930 les seves propietats a Sant Quintí van passar al seu fill Valerià Weyler Santacana, que va morir poc després, el 1931. L'hereva fou Eulàlia de Urcola, que en el seu testament llegava a l'Ajuntament de la vila aquesta casa perquè s'hi instal·lés un centre d'acollida de nens pobres, cosa que no es va arribar a fer. Posteriorment totes les propietats de la família Weyler eren administrades per Miquel Suriol, i després per la família Boix, fins el 1994. | 41.4625300,1.6640900 | 388436 | 4590966 | 1864 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63452-foto-08236-20-1.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Inscripció al centre de cadascuna de les arcades de la planta baixa: 'M. SA 1864'. Corresponen a les inicials del propietari: Maurici Santacana, que fou el sogre del general Weyler. | 102 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 63453 | Cal Pagès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pages-1 | XIX-XX | Casa d'influència modernista. Edifici amb parets entremitgeres, que consta de planta baixa i tres pisos. Les obertures presenten decoració al seu voltant. L'entrada es troba al costat esquerre de la façana i està decorada a l'interior amb motius florals i motllures de guix. Al primer pis el balcó compren totes les obertures, mentre que al segon pis són individuals per cadascuna. Al tercer pis les obertures, tot i disposar de barana, no arriben a tenir balcó. L'edifici queda coronat per una forma ondulada i amb elements decoratius d'inspiració floral a cada extrem i al centre. La façana posterior de l'edifici, també amb coronament de formes ondulades, està precedida per un jardí que dóna a l'Avinguda Montserrat. Aquest espai queda tancat per una paret baixa de maó vermell, amb porta d'accés i coronat amb quatre pinacles. L'interior de la casa també està decorat amb elements modernistes. | 08236-21 | La construcció de la casa és probablement del segle XIX. A començament del segle XX un indiano que havia fet fortuna, de cognom Pagès, va fer-hi una remodelació general tot introduint-hi els elements modernistes que actualment es poden observar. Posteriorment, la casa ha estat habitada pels descendents de la família Pagès. | 41.4625900,1.6655900 | 388561 | 4590970 | 1913 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63453-foto-08236-21-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Inscripció al capdamunt de la façana principal: '1913'.Informació oral de Paquita Serra | 105 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63454 | Cal Llobet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llobet-1 | XX | Casa d'influència modernista. Edifici amb parets entremitgeres que consta de planta baixa, dos pisos i golfes. Feta d'obra i recoberta amb arrebossat i acabats que imiten la pedra. A la planta baixa, a l'esquerra, hi trobem l'entrada amb l'interior ornamentat amb motius florals pintats i estucats. El primer pis presenta un balcó que compren totes les obertures i que a la part inferior està sostingut per mènsules. El segon pis té un balcó petit per a cada obertura i a les golfes s'obren dues finestres. L'edifici està rematat per una cornisa en línia recta i mènsules. | 08236-22 | Aquesta casa d'influència modernista (igual que les altres que hi ha al poble) és obra d'una família d'indianos, a començament de segle XX. Eren dos germans, coneguts popularment com el Ros i el Guenyo. Un va arreglar-se aquesta casa i l'altre la de ca l'Americano (al carrer Joan Sardà). | 41.4627700,1.6646500 | 388483 | 4590992 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63454-foto-08236-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63454-foto-08236-22-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 63455 | Escultura als bastoners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-als-bastoners | XX | Han desaparegut dues figures. Presenta pintades | Monument escultòric. Presenta una base alta i quadrada, damunt un alçat de vorera, que inclou una font. A la part davantera hi ha una placa amb inscripció i escut. A sobre, s'alça una escultura en bronze formada per dues figures de bastoners. (Originalment n'hi havia quatre, dues de les quals s'han perdut de manera que només en queden els peus). | 08236-23 | 41.4625600,1.6652700 | 388534 | 4590967 | 1982 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63455-foto-08236-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63455-foto-08236-23-2.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | F. C. Castilla Saura | Placa amb inscripció: 'La vila de Sant Quintí al seus bastoners 25.IV.1982'.Signatura a la base del cos escultòric de bronze: 'F.C Castilla Saura' | 103|98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63456 | Safareig (prop de la fàbrica del Maqueda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-prop-de-la-fabrica-del-maqueda | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p.116-118. | XIX | Necessita ser restaurat | Safareig públic que aprofita l'aigua del rec de Baix, just abans d'entrar a la fàbrica de cal Maqueda. Consta d'un corredor d'uns 18 metres de llarg per 1 metre d'ample al qual s'hi accedeix mitjançant dues escales. El safareig està fet amb cairons i lloses de pedra. Modernament s'hi ha afegit una coberta de fusta, uralita i ferro. | 08236-24 | Al segle XVII la roba es rentava en les diverses basses que hi havia a la vila, segons consta en referències documentals. La primera notícia sobre la construcció de safareigs públics a Sant Quintí és de principi del segle XIX. Els safareigs aprofitaven l'existència d'una bona xarxa de recs i es situaven estratègicament en diferents punts de la perifèria de la vila. Aquest safareig es va construir a finals del segle XIX perquè l'utilitzessin les dones que treballaven a la fàbrica del Maqueda. | 41.4619900,1.6601200 | 388103 | 4590911 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63456-foto-08236-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63456-foto-08236-24-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63457 | Cal Manegues (o les Estoses noves) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manegues-o-les-estoses-noves | XVIII-XX | Necessita ser restaurada | Casa de pagès que consta de dos cossos adossats. A la dreta, la casa original, de planta més o menys quadrada, amb planta baixa i golfes. És una construcció senzilla, amb poques finestres i petites, sense cap element destacat. A l'esquerra s'hi construí modernament (anys 40/50?) el cos adossat, de caràcter més residencial. Té planta baixa més un pis i terrat. | 08236-25 | Per la tipologia constructiva, el cos antic és probablement del segle XVIII. El cos modern, construït sobre el celler, l'edificaren els propietaris per anar-hi a estiuejar, però el van utilitzar pocs anys. El sobrenom de cal Manegues prové d'un home que vivia sol a la casa a mitjan segle XX i era originari de cal Manegues (prop del bosc de l'Ermità). | 41.4492500,1.6583300 | 387932 | 4589499 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63457-foto-08236-25-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 63458 | Les Estoses Velles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-estoses-velles | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 64. | XVII-XIX | Casa de pagès de petites dimensions. Consta d'un cos residencial més dependències annexes als costats. És de planta quadrada, amb planta baixa més golfes. Es tracta d'una construcció senzilla, de pedra i fang, en la qual sorprèn un conjunt de carreus grossos i perfectament escairats en un angle de la construcció. Una part lateral ha estat reconstruïda modernament amb totxo, però el conjunt ha conservat la tipologia original sense gaires ampliacions. | 08236-26 | En un capbreu de l'any 1403 ja s'esmenta el topònim ('una peça de terra a les Tossas'). No sabem si d'aquí se n'ha de deduir que en aquesta època ja existia la casa. Per les seves dimensions no sembla pas un mas d'origen medieval, sinó més aviat una casa dels segles XVII-XVIII. | 41.4513600,1.6618700 | 388231 | 4589728 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63458-foto-08236-26-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 63459 | Cal Santpare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-santpare | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 64. | XVIII-XIX | Casa de pagès de dimensions modestes, formada per un cos residencial més coberts adossats a banda i banda. La casa és de planta rectangular, de planta baixa més un pis, amb coberta a dues vessants. És una construcció senzilla, sense elements especialment destacats. | 08236-27 | La construcció actual sembla originària dels segles XVII-XVIII, amb poques ampliacions al XIX. | 41.4486700,1.6527500 | 387465 | 4589442 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63459-foto-08236-27-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 63460 | Can Bosquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bosquet | XVII-XIX | Les estructures principals es conserven més o menys bé. L'interior es troba en mal estat. | Masia formada per un cos residencial més altres construccions adossades i un cobert aïllat (segurament la pallissa). El cos residencial té una planta atípica i irregular, fruit de successives ampliacions. El cos originari era a la part de darrera i posteriorment va ser ampliada per davant (amb una nova façana davantera) i pels costats. Actualment té planta baixa més un pis de sostre baix. L'interior de la casa era d'una certa categoria i conserva restes de decoracions amb motllures (actualment molt deteriorades). L'exterior té un aspecte funcional i extremadament sobri. La masia és situada a l'extrem d'un altiplà, en el punt on comença un desnivell del terreny. | 08236-28 | Aquesta masia probablement és originària dels segles XVII-XVIII i fou objecte de diverses ampliacions al llarg del segle XIX. Per això, ben segur que es tracta de la casa més antiga de totes les que hi ha en aquest sector (can Bartomeu, cal Magí, etc.), que són de tipologia més senzilla i més modestes. Per la seva posició aquesta masia dominava un bon tros de territori. | 41.4439000,1.6474200 | 387011 | 4588919 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63460-foto-08236-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63460-foto-08236-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63460-foto-08236-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 63461 | Cal Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bartomeu | XVIII-XX | Necessita ser restaurada | Casa de pagès que consta d'un cos residencial més dependències adossades i, en una construcció independent, una casa dels amos. La casa és de planta rectangular, amb planta baixa més un pis i coberta a dues vessants. Té la façana principal paral·lela al carener. Es tracta d'una construcció molt senzilla, feta de pedra i tàpia, amb alguns afegits moderns. A la part posterior té un cobert amb tina, premsa i una màquina d'aixafar raïm. Al sector de ponent té dependències més modernes (anys 1950?). | 08236-29 | Casa originària probablement dels segles XVIII o XIX, amb algunes ampliacions posteriors. | 41.4458400,1.6475600 | 387026 | 4589134 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63461-foto-08236-29-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Conserva una màquina d'aixafar raïm en mal estat. | 98|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63462 | Can Bartomeu (casa dels amos) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bartomeu-casa-dels-amos | XX | Casa construïda de nova planta a uns 50 metres de can Bartomeu. És de planta quadrada, amb planta baixa més un pis i coberta a quatre vessants. Feta de maó i pintada de blanc. Té un porxo a l'entrada amb un terrat al damunt i un altre terrat a la part posterior de la casa. | 08236-30 | 41.4449100,1.6472200 | 386996 | 4589031 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63462-foto-08236-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63462-foto-08236-30-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 63463 | Cal Magí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-magi-3 | XVIII-XIX | Casa de pagès que consta d'un cos residencial més algunes dependències adossades. La casa és de planta més o menys quadrada, amb planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada a migdia, ha estat força reformada (arrebossada, pintada i amb un portal nou). El material constructiu és la pedra i tàpia a la part superior, amb cantoneres de pedra escairada. Un dels coberts de la casa ha estat adequat com a espai de lleure. | 08236-31 | 41.4436700,1.6500000 | 387226 | 4588890 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63463-foto-08236-31-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 63464 | Cal Manegues (bosc de l'Ermità) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manegues-bosc-de-lermita | XIX | En procés de ruïna. Està caient la teulada | Conjunt de dues cases de pagès molt senzilles. La que es troba a un nivell superior és de planta quadrada, amb planta baixa més un pis, amb coberta a dues vessants. Té coberts adossats. La casa situada a nivell més baix és una mica més petita. També té dues plantes i coberta a dues vessants. | 08236-32 | Cases de tipologia més moderna que la resta d'aquest sector. Es tracta de dues cases de pagès molt modestes, que no semblen anteriors al segle XIX. | 41.4492200,1.6410900 | 386492 | 4589518 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63464-foto-08236-32-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 63465 | Ca la Blanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-blanca | XIX | Necessita ser restaurada | Casa de pagès molt petita i senzilla, emplaçada a l'extrem d'un altiplà, a la vora d'un penya-segat que a sota té una balma. És de planta rectangular, amb coberta a una vessant, i té adossat un cos afegit posteriorment, fet de tàpia. Té planta baixa més un pis i golfes. Conserva un forn de pa i, a la part posterior, una tina adossada. | 08236-33 | 41.4570300,1.6652400 | 388522 | 4590354 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63465-foto-08236-33-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml