Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 63433 | La Passada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-passada-0 | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 63-64. | XVIII-XIX | Masia que consta del cos residencial més coberts annexos i capella, tot formant un conjunt tancat. La casa és de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes; coberta a dues vessants. La façana principal, paral·lela al carener, és orientada a llevant. A la façana de migdia té una galeria lateral (assecador) amb arcs rebaixats sobre pilars i una terrat amb balustrada de terracuita. A l'interior s'hi han fet poques reformes modernes. El conjunt és completat amb un jardí i un petit bosquet. | 08236-1 | En un capbreu de l'any 1403 es fa constar que Bernat Bassora posseeix el mas de la Passada, junt amb una peça de terra 'per lo Prior de Sant Quintí'. El mas es devia ampliar considerablement els segles XVII-XVIII (1797 segons la inscripció de la porta). Posteriorment s'observa una altra ampliació important que dóna un aspecte homogeni al conjunt i que consistí en el tancament del barri, la terrassa, la capella... Aquesta última fase es podria datar a finals del segle XIX o principi del XX. Aquest mas estava situat al costat del camí que anava a Sant Pere de Riudebitlles i Sant Sadurní d'Anoia; d'aquí en ve el nom. | 41.4586600,1.6738200 | 389242 | 4590523 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63433-foto-08236-1-1.jpg | Física | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Inscripció a la porta de fusta del portal principal: '1797'.Té un rellotge de sol a la façana de migdia. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63434 | Capella de la Puríssima de la Passada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-purissima-de-la-passada | XIX-XX | Necessita ser restaurada | Capella de dimensions petites adossada al barri de la masia. De planta rectangular i coberta a dues vessants. La façana principal té portal amb arc apuntat, rosetó i espadanya. Té finestres laterals també amb arcs apuntats i reixes de ferro amb motius goticitzants. | 08236-2 | Masia de la Passada | La capella sembla formar un conjunt homogeni amb una darrera fase d'ampliació de la masia, probablement de les darreries del segle XIX o principi del XX. L'interior de la capella fou saquejat durant la Guerra Civil i no s'ha tornat a refer. | 41.4586200,1.6741400 | 389268 | 4590519 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63434-foto-08236-2-1.jpg | Física | Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 116 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63435 | La Noguera baixa (casa nova) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-noguera-baixa-casa-nova | XIX - XX | Necessita ser restaurada | Casa de pagès construïda de nova planta a pocs metres de la masia de la Noguera Baixa. El conjunt consta de la casa més altres dependències aïllades i un pati davanter. La part residencial consta de tres cossos adossats que formen una sola casa, amb planta baixa i un pis; coberta a una sola vessant. Per davant, la façana té balcons i, al darrera, un terrat. | 08236-3 | Pocs metres a l'oest de la Noguera baixa | Casa construïda probablement al segle XIX, relacionada segurament amb la masia de la Noguera baixa. | 41.4600600,1.6832500 | 390032 | 4590667 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63435-foto-08236-3-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63436 | La Noguera Baixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-noguera-baixa | XVII-XIX | En procés de ruïna | Masia amb dependències annexes, en procés de ruïna. El cos residencial és de planta rectangular amb un cos adossat al costat de llevant; té planta baixa més un pis i golfes. El portal d'entrada és a la façana est. A la façana de migdia té una galeria amb arcades sobre pilars. Es tracta d'una construcció austera, feta amb pedra i tàpia, sense cap element destacat, però que conserva força bé la tipologia original. Té un cos adossat al costat que corresponia al celler, amb tres tines i restes de les bótes. | 08236-4 | El gros de la masia deu ser obra dels segles XVII-XVIII, amb poques ampliacions al segle XIX. La masia va ser habitada fins els anys 1950/60. Cap als anys 90 va ser destrossada per buscadors d'antiguitats, que hi van calar foc. | 41.4605200,1.6838100 | 390079 | 4590717 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63436-foto-08236-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63436-foto-08236-4-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 63437 | La Noguera Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-noguera-alta | XVIII-XIX | En procés de ruïna | Casa de pagès de dimensions mitjanes, situada a la falda d'un turó. Consta d'un cos residencial de planta rectangular, amb soterrani, planta baixa i golfes; coberta a dues vessants. Les parets són de maçoneria (amb còdols) a la part baixa, i de tàpia (amb filades de maó intercalades) a la part alta. Té un portal adovellat a la façana lateral. A la part posterior té una tina adossada. | 08236-5 | A l'entorn de la casa s'hi ha localitzat restes d'època romana, possiblement relacionats amb una vil·la situada a uns 150 metres, ja en terme de Sant Pere de Riudebitlles. La construcció actual és una casa de pagès modesta, tal vegada sorgida al final del segle XVIII. | 41.4602800,1.6869500 | 390341 | 4590687 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63437-foto-08236-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63437-foto-08236-5-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Conserva restes d'una premsa | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63438 | El Comarquinal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-comarquinal | XIX-XX | Antiga casa de pagès molt reformada modernament. El conjunt forma un clos tancat amb diverses dependències a l'entorn (corrals, galliners, etc). La casa és de planta rectangular, construïda en un terreny amb pendent, i té planta baixa més un pis i golfes. La part més antiga és al sector nord-est, posteriorment ampliada als segles XIX-XX. Actualment el conjunt és enjardinat i a l'entorn té instal·lacions per a cavalls i altres animals. | 08236-6 | Es tracta d'una casa de pagès probablement original dels segles XVIII - XIX. Al segle XX ha estat àmpliament reformada. Fa uns anys hi havia instal·lada la residència 'Engrunes', de rehabilitació per a joves amb problemes de marginació social. Actualment està en procés d'instal·lar-s'hi una granja d'horticultura i viticultura ecològica. | 41.4711400,1.6904500 | 390652 | 4591888 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63438-foto-08236-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63438-foto-08236-6-2.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 63439 | Camí de can Llopard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-llopard | XVIII-XIX | Manca de manteniment | Antic camí que anava cap a la zona de Crivalleres i el sector de ponent. Feia un recorregut que sortia de la fàbrica del Maqueda (on enllaçava amb el camí de Vilafranca) en direcció a cal Llopard (que havia fet funcions d'hostal) i continuava (fora del terme de Sant Quintí) per la serra de Crivalleras i les Cases Noves de can Pardo. A uns 400 metres de la sortida del poble es conserva un tram (d'uns 75 metres) de camí empedrat, en un indret amb pujada. Es tracta d'un camí carreter i encara s'hi poden veure les roderes dels carros. Al costat d'aquest tram hi passa el rec del Moré. | 08236-7 | Aquest camí comunicava Sant Quintí amb el sector de ponent, fent un itinerari més dret que el camí tradicional que passava pel castell de Mediona, Mediona i la Llacuna. Els trams empedrats es devien construir als segles XVIII o XIX, quan més es va estendre la circulació de carros. | 41.4618000,1.6564000 | 387792 | 4590895 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63439-foto-08236-7-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 63440 | Can Llopard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llopard | XVIII-XIX | En procés d'enrunament | Casa de pagès de planta rectangular. Prop de la casa antiga s'hi ha edificat una casa nova amb piscina. | 08236-8 | Casa de pagès probablement originària dels segles XVIII - XIX. Sembla que havia fet funcions d'hostal o refugi del camí que passava pel costat de la casa i que es dirigeix cap a la serra de Crivalleres i la zona de ponent. | 41.4637400,1.6518800 | 387418 | 4591116 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | Física | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Fitxa incompleta a causa de l'impediment del propietari | 98|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 63441 | Maioles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maioles | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p.64. | XVIII-XIX | En ruïna | Casa de pagès en estat de ruïna, situada a la falda d'un serrat, prop d'uns pins. Resten vestigis de dues parets que dibuixen la forma de la coberta, a dues vessants, amb cossos adjacents. El material constructiu és pedra i tàpia. | 08236-9 | Sembla ser que el topònim 'Maioles' apareix esmentat en capbreus des d'antic. La construcció que actualment es pot veure correspon a una casa de pagès modesta, que sembla obra bàsicament dels segles XVIII - XIX. Fa més de setanta anys que no ha estat habitada, i pels volts de 1970 començà a ensorrar-se. | 41.4565900,1.6607700 | 388148 | 4590310 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63441-foto-08236-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63441-foto-08236-9-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Es conserva un pou d'aigua al costat del camí que condueix a la casa | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63448 | Capella de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-jaume-0 | XVIII-XIX | Un cop a l'any, per Sant Jaume, els veïns la netegen | Capelleta dedicada a Sant Jaume situada a la façana d'una casa particular. Es tracta d'una fornícula de forma típica, amb punt rodó, tancada amb una finestra de vidre i una llinda amb barana, imitant un petit balconet. A l'interior acull una imatge escultòrica del sant. Al capdamunt té un petit fanalet. | 08236-16 | Façana de la casa núm. 13 | 41.4628800,1.6620600 | 388267 | 4591007 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63448-foto-08236-16-1.jpg | Física | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Casa actualment propietat de cal Gili | 98|119 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63449 | Capella de Sant Antoni de Pàdua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-antoni-de-padua-0 | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p.337. | XIX-XX | Molt deteriorada | Capelleta dedicada a Sant Antoni, situada a la façana d'una casa particular. De forma rectangular, feta de fang i guix, i policromada. Presenta un marc amb diferents motllures en degradació. Al centre es conserva un pannell de rajoles, amb la imatge de Sant Antoni, que imita els propis del segle XVIII. Es conserva el que probablement seria la frontissa d'una porta que deuria tancar la capella. Té una petita coberta. | 08236-17 | Façana de Cal Batlle | 41.4629000,1.6621600 | 388275 | 4591009 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63449-foto-08236-17-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 99 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63450 | Capella de Sant Antoni de Pàdua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-antoni-de-padua-1 | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p.336. | XVIII-XIX | Capelleta dedicada a Sant Antoni de Pàdua, situada a la façana d'una casa particular. Es tracta d'una fornícula de forma típica, de pedra, amb mitja cúpula en petxina. Té dues columnes i una base de tipus llinda. No conserva cap imatge del sant. | 08236-18 | Façana de Cal Jepó | Des del segle XVI, Sant Quintí de Mediona es mostra fidel i devot a la figura de Sant Antoni de Pàdua, que també comptava amb una església al turó on actualment hi ha el cementiri. | 41.4622000,1.6624700 | 388300 | 4590931 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63450-foto-08236-18-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 99 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63451 | Horts de la Riera (o del Tancat del Triquet) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-de-la-riera-o-del-tancat-del-triquet | XIX-XX | Manca de manteniment | Conjunt d'horts tancats dins un recinte. S'accedeix a l'interior a través d'una porta amb arc escarser de pedra, coronada amb teules i una petita coberta de doble vessant. Els horts aprofiten l'aigua del rec de Baix. Es tracta d'una mostra representativa dels horts que encara existeixen a Sant Quintí, regats pels diversos recs. | 08236-19 | 41.4618300,1.6599200 | 388086 | 4590893 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63451-foto-08236-19-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 98 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 63453 | Cal Pagès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pages-1 | XIX-XX | Casa d'influència modernista. Edifici amb parets entremitgeres, que consta de planta baixa i tres pisos. Les obertures presenten decoració al seu voltant. L'entrada es troba al costat esquerre de la façana i està decorada a l'interior amb motius florals i motllures de guix. Al primer pis el balcó compren totes les obertures, mentre que al segon pis són individuals per cadascuna. Al tercer pis les obertures, tot i disposar de barana, no arriben a tenir balcó. L'edifici queda coronat per una forma ondulada i amb elements decoratius d'inspiració floral a cada extrem i al centre. La façana posterior de l'edifici, també amb coronament de formes ondulades, està precedida per un jardí que dóna a l'Avinguda Montserrat. Aquest espai queda tancat per una paret baixa de maó vermell, amb porta d'accés i coronat amb quatre pinacles. L'interior de la casa també està decorat amb elements modernistes. | 08236-21 | La construcció de la casa és probablement del segle XIX. A començament del segle XX un indiano que havia fet fortuna, de cognom Pagès, va fer-hi una remodelació general tot introduint-hi els elements modernistes que actualment es poden observar. Posteriorment, la casa ha estat habitada pels descendents de la família Pagès. | 41.4625900,1.6655900 | 388561 | 4590970 | 1913 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63453-foto-08236-21-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Inscripció al capdamunt de la façana principal: '1913'.Informació oral de Paquita Serra | 105 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63454 | Cal Llobet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llobet-1 | XX | Casa d'influència modernista. Edifici amb parets entremitgeres que consta de planta baixa, dos pisos i golfes. Feta d'obra i recoberta amb arrebossat i acabats que imiten la pedra. A la planta baixa, a l'esquerra, hi trobem l'entrada amb l'interior ornamentat amb motius florals pintats i estucats. El primer pis presenta un balcó que compren totes les obertures i que a la part inferior està sostingut per mènsules. El segon pis té un balcó petit per a cada obertura i a les golfes s'obren dues finestres. L'edifici està rematat per una cornisa en línia recta i mènsules. | 08236-22 | Aquesta casa d'influència modernista (igual que les altres que hi ha al poble) és obra d'una família d'indianos, a començament de segle XX. Eren dos germans, coneguts popularment com el Ros i el Guenyo. Un va arreglar-se aquesta casa i l'altre la de ca l'Americano (al carrer Joan Sardà). | 41.4627700,1.6646500 | 388483 | 4590992 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63454-foto-08236-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63454-foto-08236-22-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 63457 | Cal Manegues (o les Estoses noves) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manegues-o-les-estoses-noves | XVIII-XX | Necessita ser restaurada | Casa de pagès que consta de dos cossos adossats. A la dreta, la casa original, de planta més o menys quadrada, amb planta baixa i golfes. És una construcció senzilla, amb poques finestres i petites, sense cap element destacat. A l'esquerra s'hi construí modernament (anys 40/50?) el cos adossat, de caràcter més residencial. Té planta baixa més un pis i terrat. | 08236-25 | Per la tipologia constructiva, el cos antic és probablement del segle XVIII. El cos modern, construït sobre el celler, l'edificaren els propietaris per anar-hi a estiuejar, però el van utilitzar pocs anys. El sobrenom de cal Manegues prové d'un home que vivia sol a la casa a mitjan segle XX i era originari de cal Manegues (prop del bosc de l'Ermità). | 41.4492500,1.6583300 | 387932 | 4589499 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63457-foto-08236-25-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 63458 | Les Estoses Velles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-estoses-velles | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 64. | XVII-XIX | Casa de pagès de petites dimensions. Consta d'un cos residencial més dependències annexes als costats. És de planta quadrada, amb planta baixa més golfes. Es tracta d'una construcció senzilla, de pedra i fang, en la qual sorprèn un conjunt de carreus grossos i perfectament escairats en un angle de la construcció. Una part lateral ha estat reconstruïda modernament amb totxo, però el conjunt ha conservat la tipologia original sense gaires ampliacions. | 08236-26 | En un capbreu de l'any 1403 ja s'esmenta el topònim ('una peça de terra a les Tossas'). No sabem si d'aquí se n'ha de deduir que en aquesta època ja existia la casa. Per les seves dimensions no sembla pas un mas d'origen medieval, sinó més aviat una casa dels segles XVII-XVIII. | 41.4513600,1.6618700 | 388231 | 4589728 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63458-foto-08236-26-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 63459 | Cal Santpare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-santpare | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 64. | XVIII-XIX | Casa de pagès de dimensions modestes, formada per un cos residencial més coberts adossats a banda i banda. La casa és de planta rectangular, de planta baixa més un pis, amb coberta a dues vessants. És una construcció senzilla, sense elements especialment destacats. | 08236-27 | La construcció actual sembla originària dels segles XVII-XVIII, amb poques ampliacions al XIX. | 41.4486700,1.6527500 | 387465 | 4589442 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63459-foto-08236-27-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 63460 | Can Bosquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bosquet | XVII-XIX | Les estructures principals es conserven més o menys bé. L'interior es troba en mal estat. | Masia formada per un cos residencial més altres construccions adossades i un cobert aïllat (segurament la pallissa). El cos residencial té una planta atípica i irregular, fruit de successives ampliacions. El cos originari era a la part de darrera i posteriorment va ser ampliada per davant (amb una nova façana davantera) i pels costats. Actualment té planta baixa més un pis de sostre baix. L'interior de la casa era d'una certa categoria i conserva restes de decoracions amb motllures (actualment molt deteriorades). L'exterior té un aspecte funcional i extremadament sobri. La masia és situada a l'extrem d'un altiplà, en el punt on comença un desnivell del terreny. | 08236-28 | Aquesta masia probablement és originària dels segles XVII-XVIII i fou objecte de diverses ampliacions al llarg del segle XIX. Per això, ben segur que es tracta de la casa més antiga de totes les que hi ha en aquest sector (can Bartomeu, cal Magí, etc.), que són de tipologia més senzilla i més modestes. Per la seva posició aquesta masia dominava un bon tros de territori. | 41.4439000,1.6474200 | 387011 | 4588919 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63460-foto-08236-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63460-foto-08236-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63460-foto-08236-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 63461 | Cal Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bartomeu | XVIII-XX | Necessita ser restaurada | Casa de pagès que consta d'un cos residencial més dependències adossades i, en una construcció independent, una casa dels amos. La casa és de planta rectangular, amb planta baixa més un pis i coberta a dues vessants. Té la façana principal paral·lela al carener. Es tracta d'una construcció molt senzilla, feta de pedra i tàpia, amb alguns afegits moderns. A la part posterior té un cobert amb tina, premsa i una màquina d'aixafar raïm. Al sector de ponent té dependències més modernes (anys 1950?). | 08236-29 | Casa originària probablement dels segles XVIII o XIX, amb algunes ampliacions posteriors. | 41.4458400,1.6475600 | 387026 | 4589134 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63461-foto-08236-29-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Conserva una màquina d'aixafar raïm en mal estat. | 98|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63462 | Can Bartomeu (casa dels amos) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bartomeu-casa-dels-amos | XX | Casa construïda de nova planta a uns 50 metres de can Bartomeu. És de planta quadrada, amb planta baixa més un pis i coberta a quatre vessants. Feta de maó i pintada de blanc. Té un porxo a l'entrada amb un terrat al damunt i un altre terrat a la part posterior de la casa. | 08236-30 | 41.4449100,1.6472200 | 386996 | 4589031 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63462-foto-08236-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63462-foto-08236-30-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 63463 | Cal Magí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-magi-3 | XVIII-XIX | Casa de pagès que consta d'un cos residencial més algunes dependències adossades. La casa és de planta més o menys quadrada, amb planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada a migdia, ha estat força reformada (arrebossada, pintada i amb un portal nou). El material constructiu és la pedra i tàpia a la part superior, amb cantoneres de pedra escairada. Un dels coberts de la casa ha estat adequat com a espai de lleure. | 08236-31 | 41.4436700,1.6500000 | 387226 | 4588890 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63463-foto-08236-31-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 63464 | Cal Manegues (bosc de l'Ermità) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manegues-bosc-de-lermita | XIX | En procés de ruïna. Està caient la teulada | Conjunt de dues cases de pagès molt senzilles. La que es troba a un nivell superior és de planta quadrada, amb planta baixa més un pis, amb coberta a dues vessants. Té coberts adossats. La casa situada a nivell més baix és una mica més petita. També té dues plantes i coberta a dues vessants. | 08236-32 | Cases de tipologia més moderna que la resta d'aquest sector. Es tracta de dues cases de pagès molt modestes, que no semblen anteriors al segle XIX. | 41.4492200,1.6410900 | 386492 | 4589518 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63464-foto-08236-32-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 63465 | Ca la Blanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-blanca | XIX | Necessita ser restaurada | Casa de pagès molt petita i senzilla, emplaçada a l'extrem d'un altiplà, a la vora d'un penya-segat que a sota té una balma. És de planta rectangular, amb coberta a una vessant, i té adossat un cos afegit posteriorment, fet de tàpia. Té planta baixa més un pis i golfes. Conserva un forn de pa i, a la part posterior, una tina adossada. | 08236-33 | 41.4570300,1.6652400 | 388522 | 4590354 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63465-foto-08236-33-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 63466 | Cal Fesol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fesol | XVIII-XIX | Casa de pagès situada a dalt d'un turonet. Consta d'un cos residencial amb dependències annexes. La casa és de planta baixa més un pis, amb coberta a dues vessants. Es tracta d'una casa senzilla i austera, pràcticament sense obertures. Els coberts de la banda de tramuntana (actualment garatge) havien acollit unes tines. Les reformes modernes han alterat força l'aspecte de la casa. | 08236-34 | 41.4533300,1.6724700 | 389120 | 4589933 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63466-foto-08236-34-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 63467 | Capella de la Mare de Déu del Roser (can Figueres) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-del-roser-can-figueres | XX | Petita capella de planta rectangular acabada amb absis semicircular. Façana amb portal de mig punt, rosetó i espadanya. Té petits contraforts laterals. Les parets són arrebossades i pintades de blanc. | 08236-35 | A uns 200 metres de Can Figueres | Antigament la masia de can Figueres tenia una capella a l'interior de la casa. Aquesta nova capella es construir l'any 1954. | 41.4369100,1.6717400 | 389031 | 4588111 | 1954 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63467-foto-08236-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63467-foto-08236-35-2.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 116|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63469 | Cal Torró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torro | XVIII-XIX | En procés de ruïna. Li falta la teulada. | Casa de pagès en procés de ruïna. És de planta quadrada, amb planta baixa més un pis i golfes; coberta a dues vessants. Es tracta d'una construcció senzilla feta amb tàpia i, a les parets interiors, tova. Té una dependència de treball annexa. La casa no ha sofert reformes modernes (excepte al cobert) i ha conservat molt bé la tipologia original. Està situada en un altiplà amb magnífiques vistes, cap al sud, de les terres del Penedès. | 08236-37 | Per la seva tipologia sembla que es tracta d'una casa de pagès originària del segle XVIII o principi del XIX. La casa va estar habitada fins els anys 1950/60 per Xavier Casanelles. Fins no fa gaires anys encara es trobava en bon estat. Pels volts de 1992 van robar-ne les teules i a partir d'aleshores va començar el procés d'enrunament. Com a fet anecdòtic pot esmentar-se que prop d'aquest indret hi van rodar escenes de la tele-sèrie 'Nissaga de poder'. | 41.4363400,1.6778100 | 389537 | 4588040 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63469-foto-08236-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63469-foto-08236-37-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | A l'interior conserva restes d'una premsa | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63470 | Fàbrica del Barris (o Fàbrica de les Deus) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-del-barris-o-fabrica-de-les-deus | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp. 204-205. | XIX | En ruïna | Antiga fàbrica tèxtil, actualment en ruïna, que constava d'una nau fabril més una bassa. La fàbrica era una nau de planta rectangular (d'uns 50 metres de llarg) de tres pisos. Actualment només en queden restes dels murs exteriors. La bassa estava situada a pocs metres, al costat nord. Era de planta rectangular i encara conserva els murs de pedra fins a una alçada considerable. De la bassa en sortia un canal que conduïa l'aigua per sota de la nau fins a la punta sud, situada sobre un penya-segat. Aquí l'aigua baixava per un forat que encara es conserva, canalitzada cap a la turbina, que era situada a la cova del Barris, a la part de sota. A pocs metres de la fàbrica s'aixequen les restes d'un potent mur de contenció que protegia les instal·lacions de les avingudes del riu Mediona. | 08236-38 | L'any 1856 Joan Barris va sol·licitar el permís per donar moviment a la fàbrica que volia establir a les Deus. L'Ajuntament li va concedir amb la condició que la resclosa i el rec que havia de construir des de Santa Anna a través de la plana de la Marquesa anessin al seu càrrec. L'any 1870 Francisco Baqués sol·licitava la baixa de la contribució territorial d'una fàbrica ruïnosa que tenia a les Deus. Una part de l'antiga fàbrica de les Deus se l'havia endut la rierada de l'any 1866 i es trobava en ruïnes. L'Ajuntament la va enderrocar definitivament l'any 1914. | 41.4655500,1.6551200 | 387692 | 4591313 | 1854-56 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63470-foto-08236-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63470-foto-08236-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | El camí per anar a la fàbrica passa per damunt d'un pontet construït sobre una roca que es va quedar encallada en un gorg molt estret en la riuada de l'any 1866. Anteriorment el camí havia de fer més volta. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 63471 | Fàbrica del Maqueda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-del-maqueda | ALTURO, Jesús: L'Arxiu Antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200 (Aproximació històrico-lingüística), Barcelona, 1985 (3 vols.). ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp.131, 189, 192, 195, 196, 204, 205, 207. CASANOVAS, Esther; ESTEVE, Xavier; GUILLÉN, Lídia: La conca del paper: parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. 1997. | XIX-XX | Abandonada i en procés de ruïna | Conjunt format per diverses naus fabrils més la casa de l'amo. La nau més antiga és adossada a la casa de l'amo. És de planta rectangular i té tres pisos. La casa de l'amo és de planta baixa més un pis. Una edificació senzilla excepte en la façana principal, que té decoracions motllurades i un balcó d'influència modernista, amb un jardí al davant. A la banda de llevant hi ha dos cossos adossats, de planta baixa més un pis, probablement obra de final del segle XIX - començament del XX, i posteriorment ampliats. I a la part posterior hi ha, encara, una gran nau, construïda a mitjan segle XX sobre una construcció més antiga. La fàbrica es nodria de l'aigua del Rec de Baix, que entra per la banda de ponent, on hi havia una bassa que es va esfondrar pels volts de 1980. | 08236-39 | El medievalista Ramon Martí creu que en aquest indret hi havia un molí que s'esmenta l'any 1021: 'in locum que nuncupant Riobirlas, prope ecclesie sancti Quintini (ALTURO, 1985: DOC. 23)'. Així mateix, sembla que l'anomenat molí del Llarg, que es trobava al peu mateix del camí que va a les Deus, també correspondria a aquest indret. Ja abans del 1572 hi ha referències també d'un molí draper, que es devia afegir al fariner, i era propietat de M. Francesch Dionís de Barbara. Posteriorment, hi ha constància també d'un batà i una farga de filferro. A mitjan segle XVIII eren propietat d'Antoni Ferrer, senyor de la Quadra d'Agulladolç. El 1781 es va començar a construir un molí paperer (molt a prop d'un molí fariner del qual es va comprar el salt d'aigua). Sembla que els dos molins (el paperer i el fariner) eren situats al lloc on posteriorment es va aixecar la fàbrica. Aquest molí va pertànyer a Francesc Llucià, paperaire de Sant Pere de Riudebilles, i posteriorment als seus hereus. A les darreries del segle XIX els molins deixaren d'existir i s'hi construí la fàbrica de filats anomenada 'fàbrica del Sort' i un molí de farina. L'any 1881 era propietat de Josep Solà i tenia 2.500 fusos. Treballava amb força hidràulica i amb vapor. El 1893 la fàbrica era regentada per Miguel Bàrbara Vilamajó. El 1898 es va ampliar i modernitzar amb la instal·lació de dos generadors de vapor múltiples amb sistema de 'hervidero'. El 1902 els germans Francesc i Lluís Bàrbara van rebre en herència la fàbrica del seu pare. L'any 1940, després de la guerra, cal Maqueda era una de les quatre indústries tèxtils que hi havia al poble. Amb la raó social 'Maqueda y Marín, SL' va ser la més important en aquesta època . L'any 1941 l'empresa (que comptava amb una altra fàbrica a Sant Joan de Mediona) tenia 250 treballadors, 100 telers mecànics i una turbina hidràulica. Posteriorment l'empresa va canviar de propietaris i adoptà la raó 'Hilaturas Perelló'. Va tancar les portes definitivament entrats els anys 1960, sent-ne propietari i gerent Josep Perelló, posteriorment president del RCD Espanyol. | 41.4616700,1.6607900 | 388159 | 4590874 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63471-foto-08236-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63471-foto-08236-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63471-foto-08236-39-3.jpg | Física | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63472 | Molí del Rabí (o dels Regatons) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-rabi-o-dels-regatons | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 197, 205, 207. CASANOVAS, Esther; ESTEVE, Xavier; GUILLÉN, Lídia: La conca del paper: parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. 1997. MADURELL i MARIMON, J.M. El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. 2 vols. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, 1972. 'El PSC fa una proposició al Parlament per a la conservació dels molins paperers', a Tres de Vuit, Vilafranca del Penedès (19-5-2000) | XVIII-XX | Molt deteriorat | Antic molí paperer que consta de l'edifici i restes de la bassa. L'edifici original era un cos de planta quadrada, amb planta baixa més uns pis i golfes, amb coberta a una sola vessant. Aquesta construcció va ser ampliada a principi del segle XX amb una nau fabril adossada al costat de migdia, que va funcionar com a fàbrica tèxtil. Posteriorment, pels volts de 1950 aquesta nau es va sobrealçar amb un segon pis, amb la intenció de tornar a fabricar paper i utilitzar-la com a assecador, cosa que no s'arribà a portar a la pràctica. A la part posterior de la nau es conserven restes de la bassa, de forma rectangular, actualment utilitzada com a viver. El molí es nodria de l'aigua del rec de Baix. A l'extrem de la nau l'aigua del rec feia girar la roda de fusta (vertical) que encara es conserva (possiblement és l'única que es conserva al poble). | 08236-40 | Antigament aquest molí havia estat propietat del Comú de la vila. El 30 de desembre de 1785 el Comú el va vendre a Gabriel Estrada i Manuel Brugal amb un cens de tres sous. Es coneixia com a molí del Rabí o dels Regatons. L'any 1914 Antoni Olivella i Josep Massana, propietaris del molí, van inscriure l'aprofitament del salt d'aigua, i el 1922 Josep Guarro Nadal va instal·lar-hi una indústria tèxtil, que s'especialitzà en jocs de taula. Tenia 18 telers mecànics i va ser la primera empresa de Sant Quintí que va utilitzar els tints. Més tard, van fer-se càrrec de l'empresa els seus fills Ramon, Joan, Josep i Marçal, amb el nom comercial de 'Tejidos Guarro'. Després de la Guerra Civil la fàbrica continuà funcionant i quedà petita, ja que tenia 24 telers i gairebé 30 treballadors. En no posar-se d'acord amb els propietaris dels terrenys veïns per ampliar la fàbrica es decidí plegar i muntar una nova indústria a Sant Just Desvern. Posteriorment, pels volts de 1950 es va fer un intent per tornar a fabricar paper, però no va reeixir. | 41.4602900,1.6629100 | 388333 | 4590718 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63472-foto-08236-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63472-foto-08236-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63472-foto-08236-40-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | L'interior del molí conserva les instal·lacions per la fabricació de paper que es van fer pels volts de 1950 | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63473 | Safareig del molí del Rabí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-del-moli-del-rabi | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 118. | XIX | Necessita ser restaurat | Safareig situat a tocar del rec de Baix, al costat de llevant del camí que travessa el rec. Es tracta d'un safareig allargat, fet amb grans cairons. A l'altre costat del camí hi ha un altre safareig, anomenat popularment 'de l'Alcaldito'. | 08236-41 | Al costat del camí que travessa el rec, darrera del molí del Rabí | Al segle XVII la roba es rentava en les diverses basses que hi havia a la vila, segons consta en referències documentals. La primera notícia sobre la construcció de safareigs públics a Sant Quintí és de principi del segle XIX. Els safareigs aprofitaven l'existència d'una bona xarxa de recs i es situaven estratègicament en diferents punts de la perifèria de la vila. L'any 1897 els veïns sol·licitaven a l'Ajuntament la reconstrucció d'un safareig públic al lloc anomenat molí del Rabí. Per tant, cal entendre que en aquesta data el safareig ja existia. Aquest safareig era públic, mentre que el de 'l'Alcaldito' era privat. | 41.4601600,1.6626300 | 388310 | 4590704 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63473-foto-08236-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63473-foto-08236-41-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63474 | Safareig de l'Alcaldito | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-lalcaldito | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 116-118. | XIX | Necessita ser restaurat | Safareig situat a tocar del rec de Baix, al costat de ponent del camí que travessa el rec. Consta d'una petita construcció de maó, amb coberta, que permet tancar el recinte. El safareig és curt i fet amb grans cairons. A l'altre costat del camí hi ha un altre safareig. | 08236-42 | Al costat del camí que travessa el rec, darrera del molí del Rabí | Al segle XVII la roba es rentava en les diverses basses que hi havia a la vila, segons consta en referències documentals. La primera notícia sobre la construcció de safareigs públics a Sant Quintí és de principi del segle XIX. Els safareigs aprofitaven l'existència d'una bona xarxa de recs i es situaven estratègicament en diferents punts de la perifèria de la vila. Aquest safareig era anomenat popularment 'de l'Alcaldito' i era privat, a diferència del que es troba a l'altre costat del camí, que era públic. | 41.4601900,1.6625100 | 388300 | 4590708 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63474-foto-08236-42-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 119 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63475 | Plaça E. Prat de la Riba (nucli antic) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-e-prat-de-la-riba-nucli-antic | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 468, 469, 475. | XVI-XVIII | Necessita ser restaurada | Aquesta plaça constitueix el nucli originari del poble, sorgit en època medieval com una sagrera al costat de l'església (a la plaça del costat). Originalment devia constar d'un grup de cases al voltant de la plaça que formaven un clos tancat, al qual s'accedia per les entrades que queden sota els carrers porxats. Aquests carrers porxats són el del Salt i el carrer de Baix, que devien estar tancats amb un portal (al porxo del carrer del Salt s'hi observen espitlleres i indicis d'aquest possible portal en uns encaixos a les dovelles). Els dos carrers coincidien amb el pas del camí que anava de Capellades a Vilafranca. Un altre carrer porxat és el passatge (sense nom) que va de la plaça Enric Prat de la Riba a la plaça de l'Església. Progressivament, el poble va anar creixent al llarg d'aquest camí i a l'entorn de la plaça. El sector més interessant és el del carrer del Salt, amb dos porxos (possiblement fruit de successives ampliacions del clos tancat) fets amb arcs de mig punt i embigat al sostre: les voltes del Gili i de cal Crivelleres. El porxo del carrer de Baix és amb arcs de mig punt, volta catalana i embigat (voltes de cal Llarg), i el porxo del passatge sense nom és sense arcs i amb embigat. Els primers trams d'aquests carrers són estrets i tenen un urbanisme irregular; les cases són de tipologia també irregular, fets que denoten el seu origen medieval. Generalment les cases són de planta baixa més un pis i sovint presenten galeria d'arcs a les golfes. Els portals eren tots adovellats, tot i que alguns s'han perdut a causa de les últimes reformes (a diferència de la resta del poble, on predominen els portals amb llindes). | 08236-43 | La vila de Sant Quintí va créixer a l'entorn de l'antiga sagrera. Els primers carrers de què es té notícia són anomenats 'Bayeres' i de la 'Buada'. Progressivament, el nucli urbà es va anar expandint cap a l'actual carrer del Salt i pel carrer de Baix, seguint l'itinerari del camí existent. Per la tipologia de les cases que s'han conservat, el nucli de la plaça i els primers trams d'aquests carrers poden considerar-se d'època medieval (sembla que al segle XIII ja existien), amb remodelacions posteriors sobretot dels segles XVI-XVIII. Fins època molt recent els carrers eren de terra, la qual cosa comportava que sovint quedessin enfangats a conseqüència de la pluja i l'aigua dels recs, que circulava a cel obert. L'any 1544 el representant del duc de Cardona va trobar els carrers i els fonaments de les cases 'descarnats per culpa d'una inundació' i va manar que els veïns els omplissin de terra. Durant el segle XIX els carrers del Salt i de Baix van ser empedrats amb còdols de riu, ja que el pendent feia que l'erosió de l'aigua de la pluja fos molt forta i s'havia arribat al punt que ni els carros ni les persones no hi podien circular. A la plaça és on es feia el mercat, tal com indica el nom amb què era coneguda tradicionalment: Plaça del Mercat. A començament de segle XX es canvià el nom per Plaça Major, i a partir de 1919 passà a dir-se Enric Prat de la Riba. Durant el període franquista el nom oficial va ser General Mola. | 41.4621500,1.6624600 | 388299 | 4590926 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63475-foto-08236-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63475-foto-08236-43-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 94|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63476 | Molí i fàbrica del Tori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-i-fabrica-del-tori | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 129, 131, 195, 197, 205. CASANOVAS, Esther; ESTEVE, Xavier; GUILLÉN, Lídia: La conca del paper: parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. 1997. MADURELL i MARIMON, J.M. El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. 2 vols. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, 1972. 'El PSC fa una proposició al Parlament per a la conservació dels molins paperers', a Tres de Vuit, Vilafranca del Penedès (19-5-2000) | XVIII-XIX | Presenta un important grau de deteriorament | Antic molí paperer al qual posteriorment s'hi adossà l'edifici d'una fàbrica. El molí és una construcció de dimensions modestes. La fàbrica, adossada perpendicularment, és una construcció més gran, de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos. Té un portal metàl·lic amb una inscripció. Entre els dos edificis hi ha un pati tancat. | 08236-44 | L'any 1752 Silvestre Busquets, pagès, va obtenir el permís per construir un molí paperer en una peça de terra de la seva propietat a cal Tori. El projecte presentat va ser autoritzat a prendre l'aigua de la font de la Tria a canvi de pagar 35 o 40 lliures anuals. Paula Busquets, filla de Silvestre Busquets, va vendre el molí l'any 1826 a Josep Mata i al seu fill Joan. Aquell mateix any Miquel Mata i la seva esposa els el van comprar. Posteriorment s'instal·là una fàbrica de filats, que començà a funcionar el 1867, al costat del molí. L'any 1871 Faustí Gili i Antònia Aguilera volien augmentar-ne la força motriu variant el canal de desguàs i aprofitant un salt d'aigua de 7, 59 metres que havia de moure una roda hidràulica de 7,18 metres de diàmetre. Aquesta fàbrica feia filats de llana amb 220 fusos i màquina de cardar i de batanar. Les obres van endarrerir-se un temps a causa de les contínues incursions de partides carlines, però finalment van quedar enllestides el 14 d'agost de 1879. L'any 1901, quan feia cinc anys que ningú no treballava el molí, Josep Brugal (de Manresa) i Ricard Fortuny (de Barcelona) van intentar fer paper al molí després que una rierada destruís la resclosa de la font de la Tria. El salt era de 4,5 metres, amb un cabal de 50 litres/segon, i proporcionava una força de 2 o 3 cavalls. | 41.4591900,1.6618300 | 388241 | 4590598 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63476-foto-08236-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63476-foto-08236-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63476-foto-08236-44-3.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Inscripció del portal de la fàbrica: ' AÑO 1879/ G R/ MES DE ENERO/ Dirigido por/ Pablo Soler' (Les inicials G.R. corresponen a l'antic propietari Sr. Gilera). | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63477 | Molí del Nadal (o molí d'en Bas) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-nadal-o-moli-den-bas | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 130, 189, 195, 197. CASANOVAS, Esther; ESTEVE, Xavier; GUILLÉN, Lídia: La conca del paper: parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. 1997. MADURELL i MARIMON, J.M. El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. 2 vols. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, 1972. 'El PSC fa una proposició al Parlament per a la conservació dels molins paperers', a Tres de Vuit, Vilafranca del Penedès (19-5-2000) | XVIII-XIX | Molt deteriorat | Antic molí paperer. Edifici que s'acosta al model fabril, de planta rectangular perfectament regular (concretament, correspon al tipus anomenat longitudinal-transversal). Té planta baixa més tres pisos i golfes. Cada pis té una línia de finestres. Les del segon i tercer pis són més petites, ja que devien correspondre als assecadors. La façana principal té un portal adovellat (amb rastre d'un escut al centre que no s'ha conservat). La part baixa de la façana és feta amb carreus perfectament escairats, més amunt es barreja el maó i la maçoneria. El rec de baix, que discorre per sota el camí, proporcionava l'aigua al molí. A pocs metres del molí paperer, a l'extrem de la terrassa fluvial, hi havia un molí fariner (el molí Blanc) del qual pràcticament no en queda rastre visible. Només runa i la base d'un mur de contenció amb dos forats del carcavà. La bassa del molí fariner era situada entre els dos molins. Actualment està colmatada i s'utilitza com a hort. | 08236-45 | El molí més antic en aquest indret era conegut com el molí Blanc i era situat molt a prop de l'actual. L'any 1751 el molí era propietat del Comú i el va vendre a Francesc de Bas i de Monner, de Capellades, a causa d'un deute que no podia pagar. La venda es feia amb la condició que l'arrendatari estava obligat a moldre els dilluns i dijous pels veïns de la vila i terme. Un any més tard, el Comú va cedir en emfiteusi el dret de construir un molí paperer a Josep Pomés, mestre de cases de la vila, però en no fer efectiu el pagament un any més tard aquest va haver de vendre la propietat a Francesc de Bas. L'any 1893 Josep Vilaseca i Domènech va adquirir la fàbrica de paper i el molí fariner. L'any 1899 va fer construir una sèrie de canalitzacions per tal d'aprofitar l'aigua que baixava pels recs del carrer de Weyler i del carrer de Baix i que, conjuntament amb la que provenia del rec de Baix, representava un volum de 170 litres/segon. La força de l'aigua activava les quatre rodes motrius i una mola de gra del molí fariner. Josep Vilaseca i els seus successors van continuar l'activitat paperera aproximadament fins l'any 1922. El 1940 aproximadament l'encarregat de fer funcionar el molí paperer era Pere Esteve Munné. El molí paperer, que era el més gran de Sant Quintí, va funcionar fins a finals de la dècada de 1960. El molí fariner va deixar de funcionar pels anys 1930/40 aproximadament. | 41.4596500,1.6652400 | 388527 | 4590644 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63477-foto-08236-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63477-foto-08236-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63477-foto-08236-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Tot el material relacionat amb el molí paperer s'ha perdut | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63478 | Can Figueres dels Barrancs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-figueres-dels-barrancs | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 101-104, 345. | XVI-XIX | Masia formada per un cos residencial principal més un grup de cases per treballadors, uns cellers i coberts. El cos residencial és una construcció força gran, de planta rectangular, amb planta baixa més un pis i golfes. La façana principal té portal adovellat i un balcó amb pedra treballada. A la façana nord té una galeria. A l'interior de la casa es conserva un portal adovellat que donava accés al primitiu mas. A la part posterior hi ha els cellers: dues naus de tipologia fabril fetes amb maó. | 08236-46 | En un principi aquest mas es deia Pujó (per la pujada que feia el camí en aquest indret). La primera notícia coneguda és de l'any 1395. Aleshores n'era propietari Guillem de la Riba, pare d'un mossèn que gaudia d'un benefici a l'església del priorat de Sant Quintí. El 1579 el propietari era Miquel Saumell, segons consta a la inscripció del portal. L'any 1625 Onofre Figueres, botiguer de teles de Barcelona, va comprar el mas. L'any 1731 un altre Onofre Figueres, descendent de l'anterior, va fer construir una capella dins la casa. Des d'aquesta data era tradició que, cada any, el segon diumenge d'octubre es donés pa i quatre diners als pobres que hi acudien. El 1739 Onofre Figueres aconseguí una franquesa pels drets de portatge de Martorell. En aquesta època els Figueres ja no vivien al mas sinó a Barcelona. De les feines del mas se n'encarregava un masover, que l'any 1735 era Pau Daura, amb un sou anual de 20 lliures i el drets a sembrar una part de la collita al seu risc. D'altra banda, l'heretat del mas incloïa també el maset Torelló. Sembla que el rendiment d'aquest no devia ser gaire bo pels arrendataris, ja que durant el període de sis anys (1736 - 1742) va ser llogat a quatre persones diferents. El 1843 el mas va ser desamortitzat als frares de l'Oratori de Sant Felip Neri i es vengué en pública subhasta. El va comprar Josep Carbonell, que el 1898 el va vendre a Joan Ferrer Vidal. El 1904 el mas va passar a Joan Francisco Puigverd, i el 1924 a Jaume Via Torras, a partir del qual ha passat per herència a la família dels actuals propietaris. L'any 1900 es construïren els cellers, el 1906 es construí la bassa que hi ha davant de la capella i el 1920 les cases per als treballadors. Antigament, el camí de Vilafranca passava pel costat de la casa. Segons es diu, traginers i carreters llogaven animals de reforç per ajudar en la forta pujada que feia el camí en aquest indret. El 1908 l'itinerari del camí es modificà. El nom de can Figueres dels Barrancs es deu als dos barrancs que hi havia a banda i banda de la casa. | 41.4369100,1.6717400 | 389031 | 4588111 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63478-foto-08236-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63478-foto-08236-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63478-foto-08236-46-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Dovella central del portal d'entrada que té gravat un escut amb un lleó, el nom de 'Miquel Saumell' i l'any '1579'.Informació oral proporcionada per Miquel Vendrell | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63479 | Fàbrica de ca l'Oliver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-ca-loliver | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 129, 131. CASANOVAS, Esther; ESTEVE, Xavier; GUILLÉN, Lídia: La conca del paper: parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. 1997. MADURELL i MARIMON, J.M. El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. 2 vols. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, 1972. | XIX | Necessita ser restaurat | Edifici que consta de dos cossos adossats: la nau industrial i l'antiga casa del director. La nau és una construcció de planta rectangular, amb tres plantes d'uns 300 m2 cadascuna: semi-soterrani, primer i segon. Aquestes plantes conserven les columnes de ferro i les encavallades originals. La nau conserva algunes dependències annexes com el menjador pels treballadors, les cavallerisses, un safareig i, a pocs metres, la xemeneia del vapor. L'habitatge, on hi residia l'encarregat, consta de tres plantes i una petita torre. Presenta obertures amb balcons i restes d'arrebossat blau cel. L'entorn està enjardinat. | 08236-47 | Inicialment en aquest indret, proper a ca l'Oliver, hi havia molins fariners. L'any 1871 Francisca Oliver i Vallès volia substituir els vells molins per una nova fàbrica de filats i teixits, a nom d''Antonio Pascual y Cia'. Demanava permís per utilitzar 163 litres/segons. Aquesta fàbrica es va inaugurar l'any 1872. Més endavant la fàbrica instal·là una turbina hidràulica. L'aigua sortia de la bassa (amb capacitat per a 2.700 m cúbics) a través d'una canonada de 70 metres fins arribar a accionar la turbina, que era dins l'edifici. L'any 1951 la propietària de la fàbrica era Maria Gili i Sardà, filla de Quintí Gili i Poch. Però qui l'explotava era la societat Tordera SA Des de l'any 1958 fins al 1966 l'empresa va ser gestionada per Juan Nicolau Jover. De l'any 1968 a 1990 va restar abandonada, fins que s'hi va instal·lar en usufructe l'empresa de papereria Molí de Ca l'Oliver, d'Antoni Capellades i Lluís Morera, els quals han tornat a introduir a Sant Quintí la tradició de la indústria paperera. | 41.4580900,1.6718000 | 389072 | 4590463 | 1872 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63479-foto-08236-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63479-foto-08236-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp i Jordi Piñero | Al primer pis de la nau es conserva una rajola amb la data 1881 | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 63486 | Construcció indeterminada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/construccio-indeterminada | XVIII? | Molt deteriorada | Construcció d'origen i funció desconeguts, situada en un petit promontori de roca travertínica, de forma cúbica. La construcció, que n'ocupa tota la superfície, és de planta rectangular i no s'hi observen compartimentacions interiors. Les parets tenen una mena de sòcol de pedra i la resta és de tàpia. A la façana de ponent conserva una arcada i mitja (de les tres que tenia originalment). Són arcs de mig punt fets amb pedra perfectament treballada. En una fase posterior la base de les arcades es va reomplir amb murs de pedra seca. Interiorment les parets eren arrebossades i s'observen restes d'un paviment. A la cara sud té una porta i a l'interior es conserva part d'una escala de pedra, que probablement donava accés a una segona planta. No es conserva la coberta, que era de teula. | 08236-54 | Ningú té coneixement del nom ni de quina funció tenia aquesta estranya construcció. Tampoc apareix en cap estudi ni s'esmenta, que sapiguem, en cap document. Per la seva tipologia constructiva podria datar-se al segle XVIII. El fet que ningú en tingui cap notícia concreta i que la gent més gran l'hagin vista sempre en el mateix estat reforcen la idea que es tracta d'una construcció amb una certa antiguitat. La construcció està situada al costat del camí dels Arengaders. Aquest camí era una drecera del camí de Vilafranca a Capellades que utilitzaven els viatgers per estalviar-se d'entrar al nucli de Sant Quintí, tot fent un recorregut exterior al poble més recte, que en aquest sector coincideix amb el Rec de Dalt. Com el seu nom indica, devia ser una ruta per on es distribuïen les mercaderies de la costa cap a l'interior. Les hipòtesis que es poden fer sobre la funció d'aquesta edificació són contradictòries: com a construcció militar no tenen sentit les grans arcades de la façana; com a casa de pagès seria absurd haver-la construït sobre una roca de difícil accés, tampoc pot tractar-se d'un forn, ja que la seva tipologia no hi encaixa. Tal vegada tenia alguna relació amb el pas del camí dels Arengaders que abans hem esmentat (control de mercaderies?). La propietat del terreny pertany a una família amb un avantpassat que havia estat indiano. . | 41.4615300,1.6705200 | 388971 | 4590846 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63486-foto-08236-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63486-foto-08236-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63486-foto-08236-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 63490 | Carrer Enric Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-enric-prat-de-la-riba-0 | Manca de manteniment d'alguns edificis | Carrer amb un traçat en corba, amb cases a banda i banda. Presenta dues etapes de creixement segons mostren les edificacions que es conserven. La primera és d'origen medieval i va créixer a tocar del recinte tancat de la plaça, del qual se'n conserva un probable vestigi adossat a la paret d'una casa. La segona etapa correspondria a l'eixample de final del segle XIX i principi del XX. | 08236-58 | Carrer que va néixer probablement per donar sortida cap a ponent de la plaça, que antigament formava un recinte tancat. Els segles XIX-XX va ampliar-se en llargada, i se'l coneixia popularment pel Regueró. Actualment porta el mateix nom que la plaça Enric Prat de la Riba, que rebé aquest nom el 1919. | 41.4622700,1.6619300 | 388255 | 4590940 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63490-foto-08236-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63490-foto-08236-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63490-foto-08236-58-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 63492 | Safareig de Cal Virolla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-cal-virolla | XIX | Molt deteriorat | Safareig particular que aprofita l'aigua del rec de Dalt. Consta només de l'espai per rentar. Està fet amb lloses de pedra i conserva el desguàs a l'extrem inferior dret. Està descobert i sense tancat. | 08236-60 | 41.4608400,1.6715400 | 389055 | 4590768 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63492-foto-08236-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63492-foto-08236-60-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 63494 | Can Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sala-1 | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 160. | XIX | Casa pairal situada en una zona actualment integrada al poble. Consta de dos cossos adossats formant un edifici rectangular: la vivenda i els espais de treball. S'entra a través d'un pati amb porxo al costat dret, que alhora és terrat pel primer pis de l'habitatge. L'eix central de la casa es compon de planta baixa i dos pisos, mentre que als laterals el segon pis és un terrat per banda. Al primer pis, hi trobem un balcó sencer que abasta les quatre obertures de la façana. Està construïda amb maó i arrebossada. Gairebé no presenta ornamentació, excepte l'emmarcament de les obertures i uns testos al centre i extrems de la cornisa. L'entrada es fa a través d'una porta amb arcada. | 08236-62 | A finals del segle XIX el comerciant Joan Sala i Tubella, de Sant Sadurní, que es dedicava a l'exportació de vins a Amèrica sota la marca Casa Sala, va comprar les terres d'un quintinenc que s'havia arruïnat. L'any 1895 va construir la casa de can Sala, al carrer de Ponent. Joan Sala tenia una filla, Dolors, que es va casar amb Pere Ferrer i Bosch, que el 1915 va fundar les Caves Freixenet. El 1936, durant la Guerra Civil, Joan Sala i el seu germà van ser assassinats. Dolors Sala i els seus fills van continuar la indústria. Les instal·lacions de can Sala, a Sant Quintí, van servir per emmagatzemar bona part del vi que es portava a Sant Sadurní per transformar-lo en cava. Durant els mesos de setembre i octubre hi havia un gran moviment de carros amb pagesos que anaven i venien a descarregar la seva collita. Fins fa uns quinze anys els espais de treball eren utilitzats per a l'elaboració i fermentació del most. | 41.4646100,1.6594800 | 388054 | 4591202 | 1895 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63494-foto-08236-62-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Inscripció al mur del pati: 'Can Sala. Freixenet. 1895'.Inscripció a la reixa de la porta d'entrada a la casa: '1895'. | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63495 | Molí dels Fogars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-dels-fogars | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 189, 195. CASANOVAS, Esther; ESTEVE, Xavier; GUILLÉN, Lídia: La conca del paper: parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. 1997. MADURELL i MARIMON, J.M. El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. 2 vols. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, 1972. 'El PSC fa una proposició al Parlament per a la conservació dels molins paperers', a Tres de Vuit, Vilafranca del Penedès (19-5-2000) | XVIII | Edifici actualment enderrocat | Antic molí paperer, actualment situat enmig d'un complex industrial. L'edifici del molí ha estat enderrocat recentment. Es tractava d'un edifici de tamany mitjà amb una tipologia que es pot considerar molt típica. De planta rectangular (que correspon al tipus anomenat longitudinal-transversal), amb soterrani, planta baixa més un pis i golfes amb funció de mirador (assecador), que constaven d'una filera de finestrelles (ventanes). En el moment actual, en resta (parcialment) un dels murs exteriors, amb diverses arcades de les voltes i una roda de ferro. El molí es nodria amb les aigües del Rec de Sant Pere. | 08236-63 | L'any 1775 Antoni Gili i Romagosa, pagès, va obtenir autorització de l'intendent general per construir un molí paperer en una peça de terra a la partida dels Fogars, fent servir les aigües de la presa i rec comunal de Sant Pere de Riudebitlles. Per l'explotació d'aquesta concessió pagava un cens de vuit sous anuals. Durant la primera meitat del segle XX el molí va passar a moldre farina. El març de 2000 l'edifici va ser enderrocat, ja que segons el propietari es trobava en mal estat. Tanmateix, en la fotografia del 1998 es pot apreciar que es conservava en un estat força satisfactori. | 41.4569600,1.6807200 | 389815 | 4590326 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63495-foto-08236-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63495-foto-08236-63-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63496 | Molí del Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-pujol-0 | CASANOVAS, Esther; ESTEVE, Xavier; GUILLÉN, Lídia: La conca del paper: parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. 1997. ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 195, 196. | XVIII-XIX | Molt deteriorat | Antic molí paperer. L'edifici és de planta quadrada i consta de semi-soterrani, planta baixa i dues plantes-pis. Situat arran del rec de Dalt, del qual aprofitaven l'aigua per fer girar la roda de molí. Es conserva el forat del carcavà, en el qual hi havia instal·lada la roda. Les obertures de les golfes són amb arcada. Adossat a l'edifici del molí hi ha un habitatge de construcció posterior. | 08236-64 | L'any 1776 es va autoritzar a Cristòfor Romeu, paperaire, perquè construís un molí de paper d'estrassa al lloc anomenat el Puig o Pujol del Sastre, a canvi d'un cens anual de deu sous. L'aigua que utilitzava era del rec de Dalt. Això va motivar les queixes d'Antoni Ferrer, propietari d'un molí fariner i un batà a la zona on actualment hi ha la fàbrica de cal Maqueda, que argumentava que el nou molí li prenia les aigües del rec de Dalt i perjudicava el funcionament dels seus molins. Però el Comú de la vila, amb el consentiment dels veïns, va autoritzar a continuar les obres. Posteriorment, Jeroni Romeu va arrendar el molí del Pujol a Pere Guasch i Josep Guasch (1791), a Jaume Esteve (1792), a Francesc Ferreres (1793), a Joan Torras (de 1793 a 1796) i a Gabriel Estrada i Manuel Brugal (1798). L'any 1800 el molí va passar a ser propietat de Josep Antoni Ferreres, paperaire de Sant Pere de Riudebitlles, que el 1801 el va arrendar a Nicolau Coca, paperaire de Sant Quintí. | 41.4645500,1.6582800 | 387954 | 4591197 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63496-foto-08236-64-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp i Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63497 | La Noguera/Conca de la Noguera/Noguera de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-nogueraconca-de-la-nogueranoguera-de-baix | FREIXAS, A; MIR, A.: 'El jaciment paleolític de la Noguera a Sant Quintí de Mediona, Alt Penedès', a Cypsela, VI (1987), Girona, Centre d'Investigacions Arqueològiques de la Diputació de Girona, pp. 191-200. CANAL, J; CARBONELL, E.: 'La Noguera (Sant Quintí de Mediona, Alt Penedès)', a Catalunya paleolítica, Girona: Patronat Francesc Eiximenis, 1989, pp. 356-358. | Jaciment de superfície | Taller de sílex en superfície, identificat en uns camps sobre una antiga terrassa del Riudebitlles (segona terrassa, a uns 10/12 metres sobre el nivell actual). El material que s'hi ha localitzat consisteix en un lot de 400 exemplars de sílex i un de quarsita. Més concretament: 16 nuclis, 170 restes de talla, 212 ascles i peces. | 08236-65 | Jaciment identificat per A. Freixas, del Grup de Recerques de Sant Pere de Riudebitlles. El jaciment té una cronologia entre -600.000/-120.000 (paleolític inferior arcaic), que correspon al període final de la penúltima glaciació: Riss. | 41.4616400,1.6839600 | 390094 | 4590841 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | Inexistent | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Els materials actualment es conserven al Museu de Vilafranca del Penedès | 77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 63498 | Can Busquets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-busquets-0 | GIRÓ, Pere: 'Notas de arqueología de Cataluña y Baleares: Mediona', a Ampurias, XXIV, 1962, p. 299. GIRÓ, P.: 'Activitats arqueològiques IV. Estacions tallers superficials a la comarca del Penedès', Agrupació Excursionista de Catalunya, Barcelona, març de 1963. RAURET, A. Mª.: El proceso de la primitiva población del Penedès, Tesi de llicenciatura per la Universitat de Barcelona, 1963, pp. 64-65. MONTFORT SALIONS, Jorge: Talleres líticos de superficie del Penedès y extensiones. Tesi de llicentciatura per la Universitat de Barcelona, setembre de 1972, pp. 127-128. | Jaciment de superfície | Taller de sílex situat a un extrem de la plana de les Estoses. El jaciment s'estén per unes vinyes a la zona de la masia de cal Bosquet i per l'entorn. La indústria recuperada en aquest indret consisteix en 6 denticulats, 7 rascadores, 1 punta, 1 abrupte, 1 osca, 1 burí i 2 retocs marginals. | 08236-66 | Jaciment descobert per Josep Masachs, de Vilafranca, l'estiu de 1959. Posteriorment va ser prospectat per Pere Giró. Se li atribueix una cronologia entre -50.000 / -24.000 (paleolític mitjà-paleolític superior). | 41.4453100,1.6469800 | 386977 | 4589076 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | El material recuperat es conserva al Museu de Vilafranca del Penedès | 77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 63499 | Vinya Alta de la Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-alta-de-la-noguera | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 172. | -II/V | Molt deteriorat | Vestigis d'un assentament romà. El jaciment és situat al vessant sud-est del turó de la Noguera. En aquest sector s'hi ha localitzat fragments de 'dolia' i ceràmica indeterminada (tal vegada comuna ibèrica). No s'han pogut identificar estructures visibles. Aquest jaciment es troba a uns 150 metres d'una vil·la romana més coneguda (La Masia, al terme de Sant Pere de Riudebitlles). Cal suposar que els dos jaciments tenien una relació: potser aquest formaria part del sector rústic d'una vil·la romana situada més al sud, o bé es tractava tant sols d'una àrea d'emmagatzematge. | 08236-67 | És interessant advertir que aquesta vil·la romana es troba situada al costat del camí que tradicionalment anava a Sant Pere de Riudebitlles. Aquest camí devia seguir un itinerari semblant al d'un antic camí romà que sortia de la Granada i passava pels actuals pobles de Puigdàlber, el Pla, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona i Sant Pere Sacarrera, on enllaçava amb un altre camí que anava de Martorell a Lleida. D'altra banda, cal dir que el rec de la Noguera (que finalitza prop d'aquesta zona) és un dels més antics, molt probablement d'època islàmica. En aquest sentit fóra molt interessant conèixer l'evolució de la vil·la, des de l'època tardo-romana fins a establir un possible lligam amb la construcció del rec, probablement en època baix-imperial o islàmica. Pere Subirana va localitzar aquest jaciment a principis de 1990, amb motiu d'unes remocions agrícoles. | 41.4610700,1.6876900 | 390404 | 4590773 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Piñero | 83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 63500 | El Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujol-5 | GIRÓ, Pere: Quaderns de camp, vol. 9, 1969-1978 (20 oct.1974), inèdit. | IX-XIV | Molt deteriorat | Sepultura del tipus cista, de lloses, que probablement formava part d'una necròpolis més extensa. El jaciment està situat en una posició elevada, als afores del poble, que domina el pas del riu Mediona. Recentment encara es conservaven les lloses i la fossa excavada al subsòl, plena de brossa. Actualment no és localitzable. | 08236-68 | El 20 d'octubre de 1974 Pere Giró va excavar les restes humanes d'aquesta sepultura. Les restes foren dipositades al cementiri. Segons Giró pot ser que existissin altres sepultures en el mateix indret. Es tracta d'un tipus d'enterrament característic de l'alta edat mitjana, però és difícil precisar-ne més la cronologia. | 41.4656100,1.6564300 | 387801 | 4591317 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 63501 | Estoses-Forques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estoses-forques | Jaciment superficial | Taller de sílex. Jaciment de gran extensió, que abraça un ampli sector de camps de conreu (vinya, cereal i bosc) entre la masia de les Estoses i el puig de les Forques, a l'est. En aquest sector s'hi ha documentat superficialment materials diversos d'indústria paleolítica clarament arcaica. Es tracta d'un taller de sílex que es pot adscriure al tipus axelià. | 08236-69 | Jaciment identificat per Antoni Freixas (col·laborador de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca), en unes prospeccions fetes pels volts de 1980. El jaciment es pot datar entre -600.000/ -120.000 (paleolític inferior arcaic). | 41.4525400,1.6664100 | 388612 | 4589854 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 63502 | Forats de la Riera (o el Forn de la Reina) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forats-de-la-riera-o-el-forn-de-la-reina | ROMANÍ GUERRA, Amador: 'Paleontología de la comarca de Capellades', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, any XXVII, núm. 271, agost de 1917, pp. 202-203. ROMANÍ, A.: 'Paleontología de l'Alt Penedès', a Penedès, núm. 7, Vilafranca de Penedès, 1921, p. 300. GIRÓ, Pere: 'Notas de arqueología de Cataluña y Baleares. Sant Quintí de Mediona', a Ampurias, XXVI-XXVII, 1964-65, p. 275. | Estructura d'època i ús desconeguts. Situada al marge dret de la riera de Sant Quintí, en un espadat (uns 80 m a l'est del pont de Gimberga), consisteix en un conjunt de caselles o cel·les excavades a la roca de travertí, que conformen set fileres sobreposades, amb nou columnes en total. Les cel·les són petits nínxols que mesuren 20 cm d'alçada, 20 cm profunditat i 28 cm de llargada. El conjunt mesura 2 x 1,5 m, i sembla reforçat per morter. Depenent de l'època de l'any, les restes són més o menys tapades per la vegetació. En el moment de fer aquesta fitxa no eren gens visibles. | 08236-70 | La primera referència d'aquest jaciment és d'Amador Romaní, el 1913, que l'interpreta (amb reserves) com un possible 'colunmbarium' cinerari d'època romana. Pere Giró creu que els forats són massa grans per ser un columbari, i pensa que podria tractar-se del sostre d'una cambra d'un forn ibèric. Una altra possibilitat és que es tracti d'encaixos per a estructures de fusta corresponents a canalitzacions. Particularment pensem que aquesta és la hipòtesi més versemblant, ja que just en aquest sector hi ha la resclosa i derivació del rec de ca l'Oliver, que és canalitzat mitjançant un sifó. Al mateix temps el molí Blanc està situat també prop d'aquest indret. Es tracta, per tant, d'un punt complex pel que fa als sistemes hidràulics. La interpretació del jaciment, per tant, no és definitiva. | 41.4587500,1.6644600 | 388460 | 4590545 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63502-foto-08236-70-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 81|83|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 63503 | Granja del Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/granja-del-valenti | MARTÍ, Ramon: 'Ceràmica medieval i pagesos indocumentats a la vall del riu de Bitlles', a Ceràmica Medieval Catalana, Quaderns Científics i Tècnics, núm. 9. Diputació de Barcelona, Barcelona, 1997, pp. 275. | - III-XIII | Segurament amb intrusions | Necròpolis de tombes antropomorfes excavades sobre un promontori sobrealçat. Només es conserva una sepultura del conjunt que, segons fonts orals, existia en aquest indret. La tomba és de forma trapezial (lleugerament ovalada) i orientada amb els peus a l'est. S'observen restes de dues sepultures més. Les tombes eren cobertes amb lloses i s'hi van recuperar les restes d'una persona inhumada. D'altra banda, a uns 100 metres a l'oest del jaciment medieval, enmig d'una vinya, s'ha recollit en superfície abundant ceràmica ibèrica, amb alguns fragments dels primers temps de la conquesta romana. | 08236-71 | D'ençà de 1960 els treballs agrícoles han anat destruint aquesta necròpolis de tombes antropomorfes excavades a la roca. L'agost-setembre de 1989 J. Sardà buidà parcialment la tomba que es conserva, en va exhumar les restes humanes i ho comunicà a l'equip d'arqueòlegs de la Universitat de Barcelona que treballava al castell de Mediona. | 41.4580000,1.6657200 | 388564 | 4590461 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Ibèric|Romà|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 81|83|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,16 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc