Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 63499 | Vinya Alta de la Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-alta-de-la-noguera | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 172. | -II/V | Molt deteriorat | Vestigis d'un assentament romà. El jaciment és situat al vessant sud-est del turó de la Noguera. En aquest sector s'hi ha localitzat fragments de 'dolia' i ceràmica indeterminada (tal vegada comuna ibèrica). No s'han pogut identificar estructures visibles. Aquest jaciment es troba a uns 150 metres d'una vil·la romana més coneguda (La Masia, al terme de Sant Pere de Riudebitlles). Cal suposar que els dos jaciments tenien una relació: potser aquest formaria part del sector rústic d'una vil·la romana situada més al sud, o bé es tractava tant sols d'una àrea d'emmagatzematge. | 08236-67 | És interessant advertir que aquesta vil·la romana es troba situada al costat del camí que tradicionalment anava a Sant Pere de Riudebitlles. Aquest camí devia seguir un itinerari semblant al d'un antic camí romà que sortia de la Granada i passava pels actuals pobles de Puigdàlber, el Pla, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona i Sant Pere Sacarrera, on enllaçava amb un altre camí que anava de Martorell a Lleida. D'altra banda, cal dir que el rec de la Noguera (que finalitza prop d'aquesta zona) és un dels més antics, molt probablement d'època islàmica. En aquest sentit fóra molt interessant conèixer l'evolució de la vil·la, des de l'època tardo-romana fins a establir un possible lligam amb la construcció del rec, probablement en època baix-imperial o islàmica. Pere Subirana va localitzar aquest jaciment a principis de 1990, amb motiu d'unes remocions agrícoles. | 41.4610700,1.6876900 | 390404 | 4590773 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Piñero | 83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 63506 | Turó-Granja de la Passada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-granja-de-la-passada | GIRÓ, Pere: 'Notas de arqueología de Cataluña y Baleares: Mediona', a Ampurias, XXIV, 1962, Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona / CSIC, Barcelona, p. 299. GIRÓ, Pere: 'Notes d'arqueologia de Catalunya: Sant Quintí de Mediona', a Información Arqueológica, núm. 30, maig/agost de 1979, Barcelona, Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona / CSIC, p. 165. | Jaciment superficial | Taller de sílex. Les troballes es dispersen pels camps aterrassats al nord-est de la masia de la Passada (antigues terrasses del Riudebitlles) en una extensió fins arribar a la Granja de la Passada. En aquest indret s'hi ha recollit un conjunt de talles de sílex que corresponen a una indústria de tipus mosterià de tradició axeliana. | 08236-74 | Jaciment descobert en unes prospeccions fetes per Pere Giró. La cronologia del jaciment es situa entre -120.000 / -50.000 (Paleolític inferior mitjà / paleolític mitjà). | 41.4602400,1.6754400 | 389380 | 4590697 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Existeix certa confusió entre aquest jaciment i el de la Bòria a causa d'algunes contradiccions en la documentació dels materials que va fer Pere Giró. Seguim el criteri d'A. Freixas de dividir la zona en sis jaciments individualitzats: Bàrquies, la Noguera, Turó de la Noguera, la Passada-Nogueres, Turó de la Passada-Granja de la Passada, i Bòria-la Passada. | 77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 63516 | Turó del Rei Moro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-rei-moro | - Material conservat al Museu de Vilafranca del Penedès | X-XV | Jaciment superficial | Turó de forma arrodonida envoltat per una gran plana, amb grans vistes al sud. El jaciment és situat al bell mig del cim. El 1952 s'hi van localitzar dues sitges i fragments de ceràmica a torn medieval. Actualment només és visible una de les sitges (1,40 de diàmetre per 1,50 de fondària) emplaçada sobre una probable mota artificial fruit de l'acumulació de runes indeterminades. S'observen fragments de lloses treballades i fragments de ceràmica d'aspecte medieval. | 08236-93 | El jaciment va ser localitzat fortuïtament el 1952 a causa de l'esfondrament accidental del terreny. Pere Giró el va documentar. Les característiques del jaciment fan pensar en un assentament medievals. Per la seva situació estratègica aquest emplaçament domina les terres fèrtils del curs del torrent de la Font Fresca (també anomenat del Salt). | 41.4398200,1.6710300 | 388977 | 4588435 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63516-foto-08236-93-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63508 | Turó de la Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-noguera | Molt deteriorat | Taller de sílex. El jaciment és situat a uns 900 metres de la masia de Noguera de Baix, al vessant sud del turó on hi ha la casa de la Noguera Alta. En aquest indret s'hi ha recollit superficialment un conjunt d'indústria lítica que Antoni Freixas classifica bàsicament dins el tipus mosterià. | 08236-76 | Jaciment descobert en unes prospeccions fetes entre 1979 i 1980 per Antoni Freixas, de la secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca del Penedès. El jaciment té una cronologia entre -600.000 / -33.000 (paleolític inferior arcaic / paleolític mitjà). | 41.4607300,1.6868400 | 390333 | 4590737 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | Inexistent | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 63758 | Sant Antoni de les Malalties | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-antoni-de-les-malalties | http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0151256.xml | XVIII-XXI | Sant Antoni de les Malalties és una festa local quintinenca centenària que fa referència a sant Antoni de Pàdua (localment conegut com a sant Antoni de les Malalties) i que se celebra el dilluns després del primer diumenge de maig. Per Sant Antoni de les Malalties se celebra la renovació del vot de poble de devoció al sant, per la qual cosa s'ha de considerar la festivitat com a religiosa, però que indubtablement té un marcat sentit identitari (de la identitat local). La celebració consisteix en una missa al matí i un ofici solemne amb acompanyament musical al migdia. Seguidament hi ha una ballada de sardanes. A la tarda hi ha el tradicional concert i posterior ball amb l'orquestra (que cada any pot ser diferent). | 08236-335 | El vot de poble era una prometença feta a Déu o a alguns sants, gairebé sempre amb motiu d'alguna pesta o calamitat pública, que obliga un poble o una vila a celebrar la festa d'algun sant, fer una processó, celebrar alguna missa o alguna altra pràctica piadosa. | 41.4619900,1.6629800 | 388342 | 4590907 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Obert | Bo | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 94 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 63468 | Salt de can Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-can-figueres | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 19. | El camí per accedir a la part baixa del salt es troba en mal estat | Salt d'aigua que fa el torrent de la Font fresca, que a partir del salt passa a anomenar-se torrent del Salt. L'aigua baixa per un desnivell de gairebé 20 metres i segueix per un congost estret i atapeït de vegetació. El salt d'aigua és més visible en les èpoques que el torrent baixa ple. | 08236-36 | Torrent de la Font fresca o del Salt | 41.4399600,1.6662000 | 388573 | 4588457 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63468-foto-08236-36-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 63456 | Safareig (prop de la fàbrica del Maqueda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-prop-de-la-fabrica-del-maqueda | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p.116-118. | XIX | Necessita ser restaurat | Safareig públic que aprofita l'aigua del rec de Baix, just abans d'entrar a la fàbrica de cal Maqueda. Consta d'un corredor d'uns 18 metres de llarg per 1 metre d'ample al qual s'hi accedeix mitjançant dues escales. El safareig està fet amb cairons i lloses de pedra. Modernament s'hi ha afegit una coberta de fusta, uralita i ferro. | 08236-24 | Al segle XVII la roba es rentava en les diverses basses que hi havia a la vila, segons consta en referències documentals. La primera notícia sobre la construcció de safareigs públics a Sant Quintí és de principi del segle XIX. Els safareigs aprofitaven l'existència d'una bona xarxa de recs i es situaven estratègicament en diferents punts de la perifèria de la vila. Aquest safareig es va construir a finals del segle XIX perquè l'utilitzessin les dones que treballaven a la fàbrica del Maqueda. | 41.4619900,1.6601200 | 388103 | 4590911 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63456-foto-08236-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63456-foto-08236-24-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63473 | Safareig del molí del Rabí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-del-moli-del-rabi | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 118. | XIX | Necessita ser restaurat | Safareig situat a tocar del rec de Baix, al costat de llevant del camí que travessa el rec. Es tracta d'un safareig allargat, fet amb grans cairons. A l'altre costat del camí hi ha un altre safareig, anomenat popularment 'de l'Alcaldito'. | 08236-41 | Al costat del camí que travessa el rec, darrera del molí del Rabí | Al segle XVII la roba es rentava en les diverses basses que hi havia a la vila, segons consta en referències documentals. La primera notícia sobre la construcció de safareigs públics a Sant Quintí és de principi del segle XIX. Els safareigs aprofitaven l'existència d'una bona xarxa de recs i es situaven estratègicament en diferents punts de la perifèria de la vila. L'any 1897 els veïns sol·licitaven a l'Ajuntament la reconstrucció d'un safareig públic al lloc anomenat molí del Rabí. Per tant, cal entendre que en aquesta data el safareig ja existia. Aquest safareig era públic, mentre que el de 'l'Alcaldito' era privat. | 41.4601600,1.6626300 | 388310 | 4590704 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63473-foto-08236-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63473-foto-08236-41-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63474 | Safareig de l'Alcaldito | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-lalcaldito | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 116-118. | XIX | Necessita ser restaurat | Safareig situat a tocar del rec de Baix, al costat de ponent del camí que travessa el rec. Consta d'una petita construcció de maó, amb coberta, que permet tancar el recinte. El safareig és curt i fet amb grans cairons. A l'altre costat del camí hi ha un altre safareig. | 08236-42 | Al costat del camí que travessa el rec, darrera del molí del Rabí | Al segle XVII la roba es rentava en les diverses basses que hi havia a la vila, segons consta en referències documentals. La primera notícia sobre la construcció de safareigs públics a Sant Quintí és de principi del segle XIX. Els safareigs aprofitaven l'existència d'una bona xarxa de recs i es situaven estratègicament en diferents punts de la perifèria de la vila. Aquest safareig era anomenat popularment 'de l'Alcaldito' i era privat, a diferència del que es troba a l'altre costat del camí, que era públic. | 41.4601900,1.6625100 | 388300 | 4590708 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63474-foto-08236-42-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 119 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63492 | Safareig de Cal Virolla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-cal-virolla | XIX | Molt deteriorat | Safareig particular que aprofita l'aigua del rec de Dalt. Consta només de l'espai per rentar. Està fet amb lloses de pedra i conserva el desguàs a l'extrem inferior dret. Està descobert i sense tancat. | 08236-60 | 41.4608400,1.6715400 | 389055 | 4590768 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63492-foto-08236-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63492-foto-08236-60-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 63493 | Safareig (Carrer de la Bòria) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-carrer-de-la-boria | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 117-118. | XIX | Safareig públic que aprofita l'aigua del rec de la Passada i del rec de Dalt. Consta d'un corredor d'uns 5 metres de llarg per 1 metre d'ample al qual s'hi accedeix mitjançant unes escales El safareig està fet amb cairons de terrissa i lloses de pedra, i fou pensat per poder ser utilitzat per vuit persones alhora. Modernament s'hi ha afegit una coberta de ciment i uralita. | 08236-61 | Consta una carta de 1918 dels veïns de la Bòria a l'alcalde on denuncien el mal estat del safareig públic que hi havia al corral de la Busqueta, demanant-ne l'arranjament i la declaració d'utilitat pública. Una segona intervenció fou entorn el 1960, quan s'hi afegí una coberta. | 41.4595200,1.6715100 | 389050 | 4590622 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63493-foto-08236-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63493-foto-08236-61-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 63428 | Rec del Moré | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-del-more | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 122. MARTÍ, Ramon: 'Sistemes hidràulics i poblament en els límits de la Catalunya Vella: la unitat hidrològica del riu de Bitlles (Anoia/Alt Penedès)', a Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola, Alacant, 1983 (IV CAME, Tom III - 1983), pp. 587-593. | XII-XX | Al no estar en ús es troba molt deteriorat | Rec actualment sec. Consisteix en una canalització excavada a la terra, sense recobriment ni encimentat. Té l'inici en una resclosa rudimentària, feta de còdols, de forma semicircular, situada al riu Mediona. Creua el torrent de Cal Llopart a l'alçada de la cova del Toixó mitjançant canalitzacions d'obra per salvar el desnivell. Passa per davant la finca de cal Llopart i té el final al riu Mediona, a l'alçada de la Tria. | 08236-84 | L'existència d'una xarxa de recs és un dels elements més interessants del patrimoni de Sant Quintí. L'origen és difícil de concretar per la manca de referències documentals clares. Tanmateix, sí que podem aportar algunes conclusions fruit dels últims treballs de recerca en el camp de l'arqueologia medieval. En aquest sentit, la xarxa de recs de Sant Quintí s'ha d'inscriure en el context de la conca del Mediona, en la qual hi ha exemples bastant clars, com ara els casos de Terrassola i Lavit (d'origen probablement tardo-antic) o el de La Llacuna (associat clarament a l'època islàmica). En el cas de Sant Quintí la conclusió del medievalista Ramon Martí és que els sistemes hidràulics 'indubtablement, són anteriors a l'expansió comtal sobre la vall'. És a dir, que el seu origen correspondria a l'època islàmica (segles anys VIII-IX). Aquesta afirmació es basa en el fet que almenys dos recs són documentats a principis del segle XI: el rec de Baix (1021) i el rec de la Noguera (1011). Això indicaria que forçosament degueren ser construïts en una època anterior. La resta de recs de Sant Quintí serien possiblement d'èpoques una mica posteriors, associats al desenvolupament de la molineria. En definitiva, sembla clar que l'existència d'uns sistemes hidràulics anteriors al repoblament ha estat un element determinant en l'emplaçament del poblament rural i en el mateix origen del nucli de Sant Quintí. El rec del Moré rega un total de 9,14 hectàrees. | 41.4619900,1.6571400 | 387854 | 4590915 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63428-foto-08236-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63428-foto-08236-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63428-foto-08236-84-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp; Jordi Piñero | Veure mapa en treball annex | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63552 | Rec de la Passada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-la-passada | ALTURO, Jesús: L'Arxiu Antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200 (Aproximació històrico-lingüística), Barcelona, 1985 (3 vols.). ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 121. MARTÍ, Ramon: 'Sistemes hidràulics i poblament en els límits de la Catalunya Vella: la unitat hidrològica del riu de Bitlles (Anoia/Alt Penedès)', a Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola, Alacant, 1983 (IV CAME, Tom III - 1983), pp. 587-593. | VIII-XX | Rec actualment en ús. Consisteix en una canalització excavada a la terra, coberta en alguns trams. De fet, aquest rec és la prolongació del rec de Baix, que a l'alçada de ca l'Hortolà aboca parcialment les aigües a la riera i la resta de cabal continua amb el nom de rec de la Passada. En aquest primer tram el rec està cobert i passa al costat del camí. En arribar a les primeres cases de la Bòria el rec passa per sota les cases i torna a sortir al safareig de la Bòria, on s'ajuntava amb el rec de Dalt. D'aquí travessa el riu Mediona per un aqüeducte modern i més endavant es connecta amb el rec de la Noguera, de manera que l'aigua es fa baixar, segons convingui, per un o pels dos recs. Continua prop de la masia de la Passada i desemboca altre cop al riu. | 08236-129 | L'existència d'una xarxa de recs és un dels elements més interessants del patrimoni de Sant Quintí. L'origen és difícil de concretar per la manca de referències documentals clares. Tanmateix, sí que podem aportar algunes conclusions fruit dels últims treballs de recerca en el camp de l'arqueologia medieval. En aquest sentit, la xarxa de recs de Sant Quintí s'ha d'inscriure en el context de la conca del Mediona, en la qual hi ha exemples bastant clars, com ara els casos de Terrassola i Lavit (d'origen probablement tardo-antic) o el de La Llacuna (associat clarament a l'època islàmica). En el cas de Sant Quintí la conclusió del medievalista Ramon Martí és que els sistemes hidràulics 'indubtablement, són anteriors a l'expansió comtal sobre la vall'. És a dir, que el seu origen correspondria a l'època islàmica (segles anys VIII-IX). Aquesta afirmació es basa en el fet que almenys dos recs són documentats a principis del segle XI: el rec de Baix (1021) i el rec de la Noguera (1011). Això indicaria que forçosament degueren ser construïts en una època anterior. Concretament, l'any 1021 s'esmenta un molí 'in locum que nuncupant Riobirlas, prope ecclesie sancti Quintini (ALTURO, 1985: DOC. 23)'. Ramon Martí creu que aquest molí es trobaria a l'emplaçament on avui hi ha la fàbrica del Maqueda. La resta de recs serien possiblement d'èpoques una mica posteriors, associats al desenvolupament de la molineria. En definitiva, sembla clar que l'existència d'uns sistemes hidràulics anteriors al repoblament ha estat un element determinant en l'emplaçament del poblament rural i en el mateix origen del nucli de Sant Quintí. El rec de la Passada és, de fet, la prolongació (que tal vegada es va fer en una època posterior) del rec de Baix. Abasta una extensió de 5,7 hectàrees. . | 41.4593900,1.6729900 | 389174 | 4590606 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Maria Camp; Jordi Piñero | Veure mapa en treball annex | 94|98 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 63554 | Rec de la Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-la-noguera | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 122. MARTÍ, Ramon: 'Sistemes hidràulics i poblament en els límits de la Catalunya Vella: la unitat hidrològica del riu de Bitlles (Anoia/Alt Penedès)', a Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola, Alacant, 1983 (IV CAME, Tom III - 1983), pp. 587-593. MARTÍ, Ramon: 'Ceràmica medieval i pagesos indocumentats a la vall del riu de Bitlles', a Ceràmica Medieval Catalana, Quaderns Científics i Tècnics, núm. 9. Diputació de Barcelona, Barcelona, 1997, pp. 275, 280. RIUS, José: Cartulario de 'Sant Cugat' del Vallés, Barcelona, 1945-1947 (3 vols.) | VIII-XX | Al no estar en ús es troba molt deteriorat | Rec que en el tram inicial es troba molt perdut i és difícil de resseguir. En la part mitja (pròxima a la Passada) encara es fa servir. Comença amb un resclosí sota la resclosa del rec de ca l'Oliver. El traçat inicial segueix paral·lel al riu. Al cap d'uns metres entra en una mina que arriba pràcticament fins el barri de la Bòria. Aquí continua pels horts de la Bòria fins que en el tram abans de la riera es perd. A l'altra banda de la riera, prop de la Passada, es comunica amb el rec de la Passada, del qual actualment rep aigua que serveix per regar alguns horts d'aquesta zona. En aquest sector es conserva un safareig molt interessant. El rec continua per l'altra banda de la carretera i passa prop de les granges Martí. En algun tram posterior és difícil de seguir a causa de remocions de terra que s'han practicat en un camp. Finalment el rec desembocava en una antiga bassa, poc abans de la masia de la Noguera Baixa, d'on sortien ramificacions per regar horts. | 08236-131 | L'existència d'una xarxa de recs és un dels elements més interessants del patrimoni de Sant Quintí. L'origen és difícil de concretar per la manca de referències documentals clares. Tanmateix, sí que podem aportar algunes conclusions fruit dels últims treballs de recerca en el camp de l'arqueologia medieval. En aquest sentit, la xarxa de recs de Sant Quintí s'ha d'inscriure en el context de la conca del Mediona, en la qual hi ha exemples bastant clars, com ara els casos de Terrassola i Lavit (d'origen probablement tardo-antic) o el de La Llacuna (associat clarament a l'època islàmica). En el cas de Sant Quintí la conclusió del medievalista Ramon Martí és que els sistemes hidràulics 'indubtablement, són anteriors a l'expansió comtal sobre la vall'. És a dir, que el seu origen correspondria a l'època islàmica (segles anys VIII-IX). Aquesta afirmació es basa en el fet que almenys dos recs són documentats a principis del segle XI: el rec de Baix (1021) i el rec de la Noguera (1011). Això indicaria que forçosament degueren ser construïts en una època anterior. Concretament, l'any 1011 són esmentades cases, un molí i un hort a la 'Nohera' (RIUS, 1945-1947: doc. 435) amb presa i derivació al riu de Bitlles, malgrat que no se'n pugui precisar l'emplaçament exacte. Cal recordar que prop de la Noguera s'hi han localitzat les restes d'una vil·la romana (ubicada en terme de Sant Quintí -Vinya Alta de la Noguera- i de Sant Pere de Riudebitlles -la Masia-). En aquest sentit fóra molt interessant conèixer l'evolució de la vil·la, des de l'època tardo-romana fins a establir un possible lligam amb la construcció del rec, probablement en època tardo-romana o islàmica. La resta de recs de Sant Quintí serien possiblement d'èpoques una mica posteriors, associats al desenvolupament de la molineria. En definitiva, sembla clar que l'existència d'uns sistemes hidràulics anteriors al repoblament ha estat un element determinant en l'emplaçament del poblament rural i en el mateix origen del nucli de Sant Quintí. El rec de la Noguera resseguia una extensió global de 5,20 hectàrees. | 41.4592300,1.6771500 | 389521 | 4590582 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63554-foto-08236-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63554-foto-08236-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63554-foto-08236-131-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp; Jordi Piñero | Veure mapa en treball annex | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63427 | Rec de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-dalt | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 120-121. MARTÍ, Ramon: 'Sistemes hidràulics i poblament en els límits de la Catalunya Vella: la unitat hidrològica del riu de Bitlles (Anoia/Alt Penedès)', a Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola, Alacant, 1983 (IV CAME, Tom III - 1983), pp. 587-593. MARTÍ, Ramon: 'Ceràmica medieval i pagesos indocumentats a la vall del riu de Bitlles', a Ceràmica Medieval Catalana, Quaderns Científics i Tècnics, núm. 9. Diputació de Barcelona, Barcelona, 1997, pp. 275, 280. | XII-XX | Al no estar en ús es troba molt deteriorat | Rec actualment sec. Consisteix en una canalització estreta excavada a la terra, encimentada i en alguns trams coberta quan s'endinsa al poble. Té l'inici en una resclosa de pedra, de forma semicircular, situada al riu Mediona a l'alçada de Cal Vilarrasa (en terme de Mediona). Entra al poble pel carrer Ponent, el creua per la carretera Sant Joan (d'on surt un ramal), el carrer Roques Altes, i creua l'avinguda Montserrat a l'alçada de la Fassina de Ca l'Oliver. S'endinsa a la zona anomenada La Galdufa, que creua fins arribar al carrer de la Bòria. Té el final al safareig de la Bòria, on ajuntava les aigües amb el rec de la Passada. En la zona urbana es rec principal es divideix en una xarxa de recs més petits, anomenats fioles, que regaven els diversos horts que encara es conserven entre els carrers. | 08236-83 | L'existència d'una xarxa de recs és un dels elements més interessants del patrimoni de Sant Quintí. L'origen és difícil de concretar per la manca de referències documentals clares. Tanmateix, sí que podem aportar algunes conclusions fruit dels últims treballs de recerca en el camp de l'arqueologia medieval. En aquest sentit, la xarxa de recs de Sant Quintí s'ha d'inscriure en el context de la conca del Mediona, en la qual hi ha exemples bastant clars, com ara els casos de Terrassola i Lavit (d'origen probablement tardo-antic) o el de La Llacuna (associat clarament a l'època islàmica). En el cas de Sant Quintí la conclusió del medievalista Ramon Martí és que els sistemes hidràulics 'indubtablement, són anteriors a l'expansió comtal sobre la vall'. És a dir, que el seu origen correspondria a l'època islàmica (segles anys VIII-IX). Aquesta afirmació es basa en el fet que almenys dos recs són documentats a principis del segle XI: el rec de Baix (1021) i el rec de la Noguera (1011). Això indicaria que forçosament degueren ser construïts en una època anterior. Tot i que no en coneguem referències documentals antigues, probablement el rec de Dalt, amb tot el sistema de canalitzacions que reguen la zona urbana, actualment soterrades sota el poble, s'ha de considerar també un dels primers recs (segles XII-XIII?). La resta de recs de Sant Quintí serien possiblement d'èpoques una mica posteriors, associats al desenvolupament de la molineria. En definitiva, sembla clar que l'existència d'uns sistemes hidràulics anteriors al repoblament ha estat un element determinant en l'emplaçament del poblament rural i en el mateix origen del nucli de Sant Quintí. El rec de Dalt és el més llarg (amb gairebé tres quilòmetres de longitud) i rega una superfície d'unes 34 hectàrees, quantitat que representa la meitat de totes les terres de regadiu de Sant Quintí. | 41.4671600,1.6576600 | 387907 | 4591488 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63427-foto-08236-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63427-foto-08236-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63427-foto-08236-83-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp; Jordi Piñero | Veure mapa en treball annex | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63553 | Rec de ca l'Oliver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-ca-loliver | <p>ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 122. MARTÍ, Ramon: 'Sistemes hidràulics i poblament en els límits de la Catalunya Vella: la unitat hidrològica del riu de Bitlles (Anoia/Alt Penedès)', a Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola, Alacant, 1983 (IV CAME, Tom III - 1983), pp. 587-593.</p> | XVIII-XX | <p>Rec actualment en ús. Comença al riu Mediona, una mica més avall de ca l'Hortolà, mitjançant una resclosa força alta que recull l'aigua del riu i la fa entrar en una mina amb un sistema de sifó. Es tracta d'una obra de qualitat, construïda amb pedra treballada. A la part alta de la boca de la mina s'hi pot accedir mitjançant unes travesses de fusta i ferro en forma d'escala. Al llarg del recorregut trobem trams de rec descobert i d'altres que són mines excavades. Creua el torrent de les Maioles mitjançant un aqüeducte, que apareix entre dues mines i que presenta un vagant per buidar aigua cap al torrent si cal. Al llarg del recorregut, el rec principal presenta ramificacions per regar horts. Acaba a la bassa del molí de ca l'Oliver. Més enllà de la bassa, apareixen raimficacions per regar els horts.</p> | 08236-130 | <p>L'existència d'una xarxa de recs és un dels elements més interessants del patrimoni de Sant Quintí. L'origen és difícil de concretar per la manca de referències documentals clares. Tanmateix, sí que podem aportar algunes conclusions fruit dels últims treballs de recerca en el camp de l'arqueologia medieval. En aquest sentit, la xarxa de recs de Sant Quintí s'ha d'inscriure en el context de la conca del Mediona, en la qual hi ha exemples bastant clars, com ara els casos de Terrassola i Lavit (d'origen probablement tardo-antic) o el de La Llacuna (associat clarament a l'època islàmica). En el cas de Sant Quintí la conclusió del medievalista Ramon Martí és que els sistemes hidràulics 'indubtablement, són anteriors a l'expansió comtal sobre la vall'. És a dir, que el seu origen correspondria a l'època islàmica (segles anys VIII-IX). Aquesta afirmació es basa en el fet que almenys dos recs són documentats a principis del segle XI: el rec de Baix (1021) i el rec de la Noguera (1011). Això indicaria que forçosament degueren ser construïts en una època anterior. Sobre el rec i molins de ca l'Oliver no se'n coneixen notícies medievals, però el disseny del sistema és semblant al d'altres casos. La resta de recs de Sant Quintí serien possiblement d'èpoques una mica posteriors, associats al desenvolupament de la molineria. En definitiva, sembla clar que l'existència d'uns sistemes hidràulics anteriors al repoblament ha estat un element determinant en l'emplaçament del poblament rural i en el mateix origen del nucli de Sant Quintí. A part dels usos industrials, el rec de ca l'Oliver rega una superfície de 3,5 hectàrees.</p> | 41.4574603,1.6708905 | 388995 | 4590394 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63553-foto-08236-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63553-foto-08236-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63553-foto-08236-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | 2020-07-12 00:00:00 | Maria Camp; Jordi Piñero | Veure mapa en treball annex | 98|94 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63429 | Rec de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-baix | ALTURO, Jesús: L'Arxiu Antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200 (Aproximació històrico-lingüística), Barcelona, 1985 (3 vols.). ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 121. MARTÍ, Ramon: 'Sistemes hidràulics i poblament en els límits de la Catalunya Vella: la unitat hidrològica del riu de Bitlles (Anoia/Alt Penedès)', a Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola, Alacant, 1983 (IV CAME, Tom III - 1983), pp. 587-593. MARTÍ, Ramon: 'Ceràmica medieval i pagesos indocumentats a la vall del riu de Bitlles', a Ceràmica Medieval Catalana, Quaderns Científics i Tècnics, núm. 9. Diputació de Barcelona, Barcelona, 1997, pp. 275, 280. | VIII-XX | Rec que es troba encara en ple funcionament, ja que capta les aigües després de les Deus. Consisteix en una canalització excavada a la terra i sense recobriment ni encimentat. Té l'inici en una resclosa al final de les Deus, on comença limitat per un mur d'obra en un dels costats. A l'alçada de Cal Maqueda abasteix un safareig públic i els horts de la Riera i es desdobla en un ramal que rega la zona d'horts al costat del riu. Proporcionava aigua als molins del Rabí, del Tori i del Nadal. Acaba a la zona del molí del Nadal, però part de l'aigua d'aquest rec la recull el rec de la Passada, que de fet és una prolongació del primer. | 08236-85 | L'existència d'una xarxa de recs és un dels elements més interessants del patrimoni de Sant Quintí. L'origen és difícil de concretar per la manca de referències documentals clares. Tanmateix, sí que podem aportar algunes conclusions fruit dels últims treballs de recerca en el camp de l'arqueologia medieval. En aquest sentit, la xarxa de recs de Sant Quintí s'ha d'inscriure en el context de la conca del Mediona, en la qual hi ha exemples bastant clars, com ara els casos de Terrassola i Lavit (d'origen probablement tardo-antic) o el de La Llacuna (associat clarament a l'època islàmica). En el cas de Sant Quintí la conclusió del medievalista Ramon Martí és que els sistemes hidràulics 'indubtablement, són anteriors a l'expansió comtal sobre la vall'. És a dir, que el seu origen correspondria a l'època islàmica (segles anys VIII-IX). Aquesta afirmació es basa en el fet que almenys dos recs són documentats a principis del segle XI: el rec de Baix (1021) i el rec de la Noguera (1011). Això indicaria que forçosament degueren ser construïts en una època anterior. Concretament, l'any 1021 s'esmenta un molí 'in locum que nuncupant Riobirlas, prope ecclesie sancti Quintini (ALTURO, 1985: DOC. 23)'. Ramon Martí creu que aquest molí es trobaria a l'emplaçament on avui hi ha la fàbrica del Maqueda. La resta de recs serien possiblement d'èpoques una mica posteriors, associats al desenvolupament de la molineria. En definitiva, sembla clar que l'existència d'uns sistemes hidràulics anteriors al repoblament ha estat un element determinant en l'emplaçament del poblament rural i en el mateix origen del nucli de Sant Quintí. El rec de Baix és potser el que ha tingut més a veure amb el desenvolupament econòmic de la vila. A diferència dels altres, té l'avantatge que sempre pot portar aigua i això va permetre la instal·lació dels primers molins fariners, drapers, papereres i posteriorment de les fàbriques tèxtils. Aquest rec cobreix una extensió de 13,12 hectàrees. | 41.4623300,1.6596000 | 388060 | 4590949 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63429-foto-08236-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63429-foto-08236-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63429-foto-08236-85-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp; Jordi Piñero | Veure mapa en treball annex | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63430 | Rec Comunal de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-comunal-de-sant-pere | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999. MADURELL i MARIMON, J.M. El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. 2 vols. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, 1972. MARTÍ, Ramon: 'Sistemes hidràulics i poblament en els límits de la Catalunya Vella: la unitat hidrològica del riu de Bitlles (Anoia/Alt Penedès)', a Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola, Alacant, 1983 (IV CAME, Tom III - 1983), pp. 587-593. MARTÍ, Ramon: 'Ceràmica medieval i pagesos indocumentats a la vall del riu de Bitlles', a Ceràmica Medieval Catalana, Quaderns Científics i Tècnics, núm. 9. Diputació de Barcelona, Barcelona, 1997, pp. 275, 280. TORRAS, Xavier: 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec', a Gran Penedès, núm. 41, Institut d'Estudis Penedesencs, 1994, pp. 23-32. ACA: Arxiu de la Corona d'Aragó, Barcelona. Any 1011: pergamins de Ramon Borrell, núm. 99. APSPR: Arxiu Parroquial de Sant Pere de Riudebitlles. Manual de 1435-1449. | VIII-XX | Rec actualment en ús. Consisteix en una canalització excavada a la terra, encimentada i sense recobriment. Porta l'aigua al poble veí de Sant Pere de Riudebitlles. Té l'inici en una resclosa de pedra amb lloses al capdamunt, de forma semicircular; molt ben feta i considerablement alta, amb un bagant que controla l'entrada d'aigua. Està situada al riu Mediona, passada la fàbrica de Ca l'Oliver. En aquest tram inicial s'endinsa dins la roca a través d'alguna mina. Creua la carretera, passa per la zona industrial dels Fogars i continua pel terme de Sant Pere de Riudebitlles. | 08236-86 | L'existència d'una xarxa de recs és un dels elements més interessants del patrimoni de Sant Quintí. L'origen és difícil de concretar per la manca de referències documentals clares. Tanmateix, sí que podem aportar algunes conclusions fruit dels últims treballs de recerca en el camp de l'arqueologia medieval. En aquest sentit, la xarxa de recs de Sant Quintí s'ha d'inscriure en el context de la conca del Mediona, en la qual hi ha exemples bastant clars, com ara els casos de Terrassola i Lavit (d'origen probablement tardo-antic) o el de La Llacuna (associat clarament a l'època islàmica). En el cas de Sant Quintí la conclusió del medievalista Ramon Martí és que els sistemes hidràulics 'indubtablement, són anteriors a l'expansió comtal sobre la vall'. És a dir, que el seu origen correspondria a l'època islàmica (segles anys VIII-IX). Aquesta afirmació es basa en el fet que almenys dos recs són documentats a principis del segle XI: el rec de Baix (1021) i el rec de la Noguera (1011). Això indicaria que forçosament degueren ser construïts en una època anterior. Pel que fa al rec de Sant Pere, la concessió d'aigües sembla que té el seu origen en la donació del terme l'any 1012. Segons Ramon Martí les construccions actuals no permeten observar restes medievals. Tanmateix, creu que fa referència a aquest sistema la notícia genèrica d'horts i molins de l'any 1011 (ACA). Sembla confirmar-ho el fet que són aquests mateixos molins els que posseïa el monestir de Sant Pere l'any 1440, concretament 2 enginys fariners en un sol casal (APSPR). El 1487 es coneixen altres documents que parlen de 'recs d'aigua' i 'aqüeductes'. | 41.4583000,1.6771100 | 389516 | 4590479 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63430-foto-08236-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63430-foto-08236-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63430-foto-08236-86-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp; Jordi Piñero | Aquesta fitxa enllaça amb la de l'inventari del Patrimoni Local de Sant Pere de Riudebitlles (fitxa núm. 5). En aquesta localitat el rec és conegut com a 'Rec de Dalt' o 'Rec de la Vila'.Veure mapa en treball annex | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63540 | Ràfecs de les teulades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rafecs-de-les-teulades | XVII-XIX | Alguns casos presenten deteriorament | Decoració en forma de triangle que hi ha a les rajoles del ràfec de les cases, sota les teules. Aquesta decoració es troba en moltes cases del poble (per exemple a ca l'Oliver) i en el seu origen tenia un significat màgico-religiós, per protegir dels mals esperits. | 08236-117 | Nucli antic | Element molt característic del segle XVII, que en alguns casos es va continuar utilitzant fins el segle XIX. | 41.4621200,1.6630000 | 388344 | 4590921 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63540-foto-08236-117-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63562 | Portants del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portants-del-sant-crist | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp.349-352 | XX | Els portants del Sant Crist surten durant el via crucis del Divendres Sant. Van vestits de color negre amb un tipus de túnica que s'anomena vesta. Els punys i pit són de vellut. L'itinerari que segueixen recorre els carrers de la població i a cada parada-estació del via crucis efectuen el canvi de la creu d'un portant a l'altre. El pes del Sant Crist, que és de 50 quilos, l'aguanten amb corretges de cuir, i dels braços de la creu en surten unes cordes per tal de poder-ne dominar el moviment oscil·latori. | 08236-139 | Els primers Portants del Sant Crist dels quals es té notícia són de l'any 1915. Entre el 1925 i el 1930 es creà la Congregaicó del Sant Crist. Abans de la Guerra Civil els portants del Sant Crist sortien en més ocasions que actualment, com per exemple durant els diumenges de Quaresma dins l'església mateix o el diumenge de Rams. Durant la guerra el Crist fou cremat i fou substituït per un de nou, regal de la família de can Figueres dels Barrancs. L'any 1977 es va modificar el recorregut tradicional per tal de fer passar el via crucis per tots els indrets de la població. | 41.4621200,1.6630000 | 388344 | 4590921 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 63751 | Plàtans de l'Avinguda de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-lavinguda-de-montserrat | Es tracta de 12 plàtans que vorejen el carrer. En general fan més de 10 metres d'alçada i el seu tronc té prop de metre de diàmetre. | 08236-328 | Avinguda de Montserrat | Van ser plantats a la darrera dècada del segle XIX. | 41.4630400,1.6663700 | 388627 | 4591019 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63751-foto-08236-328-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 63475 | Plaça E. Prat de la Riba (nucli antic) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-e-prat-de-la-riba-nucli-antic | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 468, 469, 475. | XVI-XVIII | Necessita ser restaurada | Aquesta plaça constitueix el nucli originari del poble, sorgit en època medieval com una sagrera al costat de l'església (a la plaça del costat). Originalment devia constar d'un grup de cases al voltant de la plaça que formaven un clos tancat, al qual s'accedia per les entrades que queden sota els carrers porxats. Aquests carrers porxats són el del Salt i el carrer de Baix, que devien estar tancats amb un portal (al porxo del carrer del Salt s'hi observen espitlleres i indicis d'aquest possible portal en uns encaixos a les dovelles). Els dos carrers coincidien amb el pas del camí que anava de Capellades a Vilafranca. Un altre carrer porxat és el passatge (sense nom) que va de la plaça Enric Prat de la Riba a la plaça de l'Església. Progressivament, el poble va anar creixent al llarg d'aquest camí i a l'entorn de la plaça. El sector més interessant és el del carrer del Salt, amb dos porxos (possiblement fruit de successives ampliacions del clos tancat) fets amb arcs de mig punt i embigat al sostre: les voltes del Gili i de cal Crivelleres. El porxo del carrer de Baix és amb arcs de mig punt, volta catalana i embigat (voltes de cal Llarg), i el porxo del passatge sense nom és sense arcs i amb embigat. Els primers trams d'aquests carrers són estrets i tenen un urbanisme irregular; les cases són de tipologia també irregular, fets que denoten el seu origen medieval. Generalment les cases són de planta baixa més un pis i sovint presenten galeria d'arcs a les golfes. Els portals eren tots adovellats, tot i que alguns s'han perdut a causa de les últimes reformes (a diferència de la resta del poble, on predominen els portals amb llindes). | 08236-43 | La vila de Sant Quintí va créixer a l'entorn de l'antiga sagrera. Els primers carrers de què es té notícia són anomenats 'Bayeres' i de la 'Buada'. Progressivament, el nucli urbà es va anar expandint cap a l'actual carrer del Salt i pel carrer de Baix, seguint l'itinerari del camí existent. Per la tipologia de les cases que s'han conservat, el nucli de la plaça i els primers trams d'aquests carrers poden considerar-se d'època medieval (sembla que al segle XIII ja existien), amb remodelacions posteriors sobretot dels segles XVI-XVIII. Fins època molt recent els carrers eren de terra, la qual cosa comportava que sovint quedessin enfangats a conseqüència de la pluja i l'aigua dels recs, que circulava a cel obert. L'any 1544 el representant del duc de Cardona va trobar els carrers i els fonaments de les cases 'descarnats per culpa d'una inundació' i va manar que els veïns els omplissin de terra. Durant el segle XIX els carrers del Salt i de Baix van ser empedrats amb còdols de riu, ja que el pendent feia que l'erosió de l'aigua de la pluja fos molt forta i s'havia arribat al punt que ni els carros ni les persones no hi podien circular. A la plaça és on es feia el mercat, tal com indica el nom amb què era coneguda tradicionalment: Plaça del Mercat. A començament de segle XX es canvià el nom per Plaça Major, i a partir de 1919 passà a dir-se Enric Prat de la Riba. Durant el període franquista el nom oficial va ser General Mola. | 41.4621500,1.6624600 | 388299 | 4590926 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63475-foto-08236-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63475-foto-08236-43-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 94|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63763 | Plaça dels Avis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-dels-avis | Plaça rectangular molt protegida amb un accés oriental des de el carrer Ramon i Cajal, un altra al sud que dona a una extensió de la plaça original i una pas cobert que va a la plaça de l'Església. Al nord queda tancada en part pel mur lateral de l'església. Al centre hi ha una font rodona i un seguit de bancs i arbres que acompanyats per la tranquil·litat de l'espai converteixen dita plaça en un lloc privilegiat. | 08236-340 | Plaça dels avis. Nucli urbà | Durant el segle XI, el monestir de Ripoll va fundar un priorat benedictí a Sant Quintí de Mediona. El nombre de monjos que el formarien era molt reduït però, amb molta empenta, van emprendre l'empresa de repoblament d'aquesta zona que aleshores era fronterera amb els musulmans. Aquest priorat estava regit per un prior el qual tenia, juntament amb el senyor del castell de Mediona, la jurisdicció econòmica sobre la població de Sant Quintí. Els pagesos quintinencs eren 'homines propi i afocati', o sigui, vassalls seus. El prior podia establir contractes emfitèutics amb els pagesos, de manera que podien usar i treballar la terra a canvi del pagament d'un impost anomenat cens o delme. A l'Edat Mitjana, allà on hi havia un monestir o un priorat benedictí, hi havia un hospital o casa pels pobres. La primera referència documentada de l'hospital de Sant Quintí és de l'any 1341. Els seus patrons eren Pere Mas i la seva esposa Sibil·la. L'edifici estava situat al carrer de Barenyes (actualment Anselm Clavé). Al llarg de gairebé mil anys d'història, tant l'església com els edificis adjacents han patit diverses transformacions. L'any 1541 els soldats francesos van trobar resistència per allotjar-se a la vila i van cremar l'església i enrunar la casa del prior. El prior Sebastià Ric encarregà la seva reconstrucció. L'espai de l'antic edifici del Capítol ara l'ocupa la Casa de la Vila i els antics horts del priorat corresponen actualment a les places dels Avis i del Sol. | 41.4621900,1.6634100 | 388378 | 4590929 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63763-foto-08236-340-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 63558 | Pessebre Vivent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-vivent-5 | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp. 354-355 | XX | Pessebre escenificat per persones que es desenvolupa al carrer del Salt. Es realitzen quaranta quadres, interpretats per més de dos-cents veïns del poble, de totes les edats. | 08236-135 | La idea de representar un pessebre vivent a Sant Quintí va aparèixer entorn l'any 1982. El projecte el desenvolupà i escenificà un grup de joves de la població. Després d'uns anys d'interrupció, el pessebre es va recuperar l'any 1986, i des de llavors s'ha mantingut fins l'actualitat. | 41.4621200,1.6630000 | 388344 | 4590921 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 63504 | Passada-Nogueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passada-nogueres | Jaciment superficial | Taller de sílex, situat entre la Granja Martí i la Noguera de Baix, al marge esquerre (nord) del camí que les uneix. En aquests camps (antigues terrasses fluvials del riu) s'han trobat restes disperses d'indústria lítica que corresponen al tipus mosterià, amb peces més arcaiques de possible adscripció al paleolític inferior final. | 08236-72 | Jaciment descobert en unes prospeccions fetes entre 1979 i 1980 per A. Freixas, de la secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca del Penedès. El jaciment té una cronologia entre -600.000 / -33.000 (paleolític inferior arcaic / paleolític mitjà). | 41.4607000,1.6803300 | 389789 | 4590742 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 63548 | Nans de Sant Quintí de Mediona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nans-de-sant-quinti-de-mediona | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 415. | XX | Cap-grossos tradicionals. Se'n conserven cinc, anomenats els Vells, fabricats per la casa 'Ingenio' de Barcelona durant la dècada dels anys setanta. D'aquests se'n va fer una còpia de cadascun per poder-los utilitzar en les festes. Actualment n'hi ha sis. Van vestits amb túniques fetes amb roba de cortines i espardenyes de set vetes. Surten durant la Festa Major de Sant Quintí i ballen dues danses. La coreografia és obra de Ricard Serra. | 08236-125 | La primera referència escrita la trobem al Costumari d'en Joan Amades. Apareixen els Nans en els programes de la Festa Major de Sant Quintí de finals dels anys vint, però sembla ser que no hi havia constància en les aparicions durant la Festes Major de les dècades següents. L'última aparició, abans de la recuperació encapçalada per Josep Domingo l'any 1998, fou el 1989. | 41.4621200,1.6630000 | 388344 | 4590921 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Informació oral facilitada per Josep Domingo | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 63748 | Mur de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-de-pedra-seca | <p>Mur de pedra seca amb més de 50 metres de llargada i en alguns trams més de 2 metres d'alçada. Discorre paral·lel al Camí dels Arangaders.</p> | 08236-325 | Al camí dels Arengaders | 41.4730800,1.6619100 | 388272 | 4592140 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63748-foto-08236-325-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 63476 | Molí i fàbrica del Tori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-i-fabrica-del-tori | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 129, 131, 195, 197, 205. CASANOVAS, Esther; ESTEVE, Xavier; GUILLÉN, Lídia: La conca del paper: parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. 1997. MADURELL i MARIMON, J.M. El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. 2 vols. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, 1972. 'El PSC fa una proposició al Parlament per a la conservació dels molins paperers', a Tres de Vuit, Vilafranca del Penedès (19-5-2000) | XVIII-XIX | Presenta un important grau de deteriorament | Antic molí paperer al qual posteriorment s'hi adossà l'edifici d'una fàbrica. El molí és una construcció de dimensions modestes. La fàbrica, adossada perpendicularment, és una construcció més gran, de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos. Té un portal metàl·lic amb una inscripció. Entre els dos edificis hi ha un pati tancat. | 08236-44 | L'any 1752 Silvestre Busquets, pagès, va obtenir el permís per construir un molí paperer en una peça de terra de la seva propietat a cal Tori. El projecte presentat va ser autoritzat a prendre l'aigua de la font de la Tria a canvi de pagar 35 o 40 lliures anuals. Paula Busquets, filla de Silvestre Busquets, va vendre el molí l'any 1826 a Josep Mata i al seu fill Joan. Aquell mateix any Miquel Mata i la seva esposa els el van comprar. Posteriorment s'instal·là una fàbrica de filats, que començà a funcionar el 1867, al costat del molí. L'any 1871 Faustí Gili i Antònia Aguilera volien augmentar-ne la força motriu variant el canal de desguàs i aprofitant un salt d'aigua de 7, 59 metres que havia de moure una roda hidràulica de 7,18 metres de diàmetre. Aquesta fàbrica feia filats de llana amb 220 fusos i màquina de cardar i de batanar. Les obres van endarrerir-se un temps a causa de les contínues incursions de partides carlines, però finalment van quedar enllestides el 14 d'agost de 1879. L'any 1901, quan feia cinc anys que ningú no treballava el molí, Josep Brugal (de Manresa) i Ricard Fortuny (de Barcelona) van intentar fer paper al molí després que una rierada destruís la resclosa de la font de la Tria. El salt era de 4,5 metres, amb un cabal de 50 litres/segon, i proporcionava una força de 2 o 3 cavalls. | 41.4591900,1.6618300 | 388241 | 4590598 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63476-foto-08236-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63476-foto-08236-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63476-foto-08236-44-3.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Inscripció del portal de la fàbrica: ' AÑO 1879/ G R/ MES DE ENERO/ Dirigido por/ Pablo Soler' (Les inicials G.R. corresponen a l'antic propietari Sr. Gilera). | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63495 | Molí dels Fogars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-dels-fogars | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 189, 195. CASANOVAS, Esther; ESTEVE, Xavier; GUILLÉN, Lídia: La conca del paper: parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. 1997. MADURELL i MARIMON, J.M. El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. 2 vols. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, 1972. 'El PSC fa una proposició al Parlament per a la conservació dels molins paperers', a Tres de Vuit, Vilafranca del Penedès (19-5-2000) | XVIII | Edifici actualment enderrocat | Antic molí paperer, actualment situat enmig d'un complex industrial. L'edifici del molí ha estat enderrocat recentment. Es tractava d'un edifici de tamany mitjà amb una tipologia que es pot considerar molt típica. De planta rectangular (que correspon al tipus anomenat longitudinal-transversal), amb soterrani, planta baixa més un pis i golfes amb funció de mirador (assecador), que constaven d'una filera de finestrelles (ventanes). En el moment actual, en resta (parcialment) un dels murs exteriors, amb diverses arcades de les voltes i una roda de ferro. El molí es nodria amb les aigües del Rec de Sant Pere. | 08236-63 | L'any 1775 Antoni Gili i Romagosa, pagès, va obtenir autorització de l'intendent general per construir un molí paperer en una peça de terra a la partida dels Fogars, fent servir les aigües de la presa i rec comunal de Sant Pere de Riudebitlles. Per l'explotació d'aquesta concessió pagava un cens de vuit sous anuals. Durant la primera meitat del segle XX el molí va passar a moldre farina. El març de 2000 l'edifici va ser enderrocat, ja que segons el propietari es trobava en mal estat. Tanmateix, en la fotografia del 1998 es pot apreciar que es conservava en un estat força satisfactori. | 41.4569600,1.6807200 | 389815 | 4590326 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63495-foto-08236-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63495-foto-08236-63-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63472 | Molí del Rabí (o dels Regatons) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-rabi-o-dels-regatons | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 197, 205, 207. CASANOVAS, Esther; ESTEVE, Xavier; GUILLÉN, Lídia: La conca del paper: parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. 1997. MADURELL i MARIMON, J.M. El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. 2 vols. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, 1972. 'El PSC fa una proposició al Parlament per a la conservació dels molins paperers', a Tres de Vuit, Vilafranca del Penedès (19-5-2000) | XVIII-XX | Molt deteriorat | Antic molí paperer que consta de l'edifici i restes de la bassa. L'edifici original era un cos de planta quadrada, amb planta baixa més uns pis i golfes, amb coberta a una sola vessant. Aquesta construcció va ser ampliada a principi del segle XX amb una nau fabril adossada al costat de migdia, que va funcionar com a fàbrica tèxtil. Posteriorment, pels volts de 1950 aquesta nau es va sobrealçar amb un segon pis, amb la intenció de tornar a fabricar paper i utilitzar-la com a assecador, cosa que no s'arribà a portar a la pràctica. A la part posterior de la nau es conserven restes de la bassa, de forma rectangular, actualment utilitzada com a viver. El molí es nodria de l'aigua del rec de Baix. A l'extrem de la nau l'aigua del rec feia girar la roda de fusta (vertical) que encara es conserva (possiblement és l'única que es conserva al poble). | 08236-40 | Antigament aquest molí havia estat propietat del Comú de la vila. El 30 de desembre de 1785 el Comú el va vendre a Gabriel Estrada i Manuel Brugal amb un cens de tres sous. Es coneixia com a molí del Rabí o dels Regatons. L'any 1914 Antoni Olivella i Josep Massana, propietaris del molí, van inscriure l'aprofitament del salt d'aigua, i el 1922 Josep Guarro Nadal va instal·lar-hi una indústria tèxtil, que s'especialitzà en jocs de taula. Tenia 18 telers mecànics i va ser la primera empresa de Sant Quintí que va utilitzar els tints. Més tard, van fer-se càrrec de l'empresa els seus fills Ramon, Joan, Josep i Marçal, amb el nom comercial de 'Tejidos Guarro'. Després de la Guerra Civil la fàbrica continuà funcionant i quedà petita, ja que tenia 24 telers i gairebé 30 treballadors. En no posar-se d'acord amb els propietaris dels terrenys veïns per ampliar la fàbrica es decidí plegar i muntar una nova indústria a Sant Just Desvern. Posteriorment, pels volts de 1950 es va fer un intent per tornar a fabricar paper, però no va reeixir. | 41.4602900,1.6629100 | 388333 | 4590718 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63472-foto-08236-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63472-foto-08236-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63472-foto-08236-40-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | L'interior del molí conserva les instal·lacions per la fabricació de paper que es van fer pels volts de 1950 | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63496 | Molí del Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-pujol-0 | CASANOVAS, Esther; ESTEVE, Xavier; GUILLÉN, Lídia: La conca del paper: parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. 1997. ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 195, 196. | XVIII-XIX | Molt deteriorat | Antic molí paperer. L'edifici és de planta quadrada i consta de semi-soterrani, planta baixa i dues plantes-pis. Situat arran del rec de Dalt, del qual aprofitaven l'aigua per fer girar la roda de molí. Es conserva el forat del carcavà, en el qual hi havia instal·lada la roda. Les obertures de les golfes són amb arcada. Adossat a l'edifici del molí hi ha un habitatge de construcció posterior. | 08236-64 | L'any 1776 es va autoritzar a Cristòfor Romeu, paperaire, perquè construís un molí de paper d'estrassa al lloc anomenat el Puig o Pujol del Sastre, a canvi d'un cens anual de deu sous. L'aigua que utilitzava era del rec de Dalt. Això va motivar les queixes d'Antoni Ferrer, propietari d'un molí fariner i un batà a la zona on actualment hi ha la fàbrica de cal Maqueda, que argumentava que el nou molí li prenia les aigües del rec de Dalt i perjudicava el funcionament dels seus molins. Però el Comú de la vila, amb el consentiment dels veïns, va autoritzar a continuar les obres. Posteriorment, Jeroni Romeu va arrendar el molí del Pujol a Pere Guasch i Josep Guasch (1791), a Jaume Esteve (1792), a Francesc Ferreres (1793), a Joan Torras (de 1793 a 1796) i a Gabriel Estrada i Manuel Brugal (1798). L'any 1800 el molí va passar a ser propietat de Josep Antoni Ferreres, paperaire de Sant Pere de Riudebitlles, que el 1801 el va arrendar a Nicolau Coca, paperaire de Sant Quintí. | 41.4645500,1.6582800 | 387954 | 4591197 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63496-foto-08236-64-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp i Jordi Piñero | 98|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63477 | Molí del Nadal (o molí d'en Bas) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-nadal-o-moli-den-bas | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 130, 189, 195, 197. CASANOVAS, Esther; ESTEVE, Xavier; GUILLÉN, Lídia: La conca del paper: parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. 1997. MADURELL i MARIMON, J.M. El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. 2 vols. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, 1972. 'El PSC fa una proposició al Parlament per a la conservació dels molins paperers', a Tres de Vuit, Vilafranca del Penedès (19-5-2000) | XVIII-XIX | Molt deteriorat | Antic molí paperer. Edifici que s'acosta al model fabril, de planta rectangular perfectament regular (concretament, correspon al tipus anomenat longitudinal-transversal). Té planta baixa més tres pisos i golfes. Cada pis té una línia de finestres. Les del segon i tercer pis són més petites, ja que devien correspondre als assecadors. La façana principal té un portal adovellat (amb rastre d'un escut al centre que no s'ha conservat). La part baixa de la façana és feta amb carreus perfectament escairats, més amunt es barreja el maó i la maçoneria. El rec de baix, que discorre per sota el camí, proporcionava l'aigua al molí. A pocs metres del molí paperer, a l'extrem de la terrassa fluvial, hi havia un molí fariner (el molí Blanc) del qual pràcticament no en queda rastre visible. Només runa i la base d'un mur de contenció amb dos forats del carcavà. La bassa del molí fariner era situada entre els dos molins. Actualment està colmatada i s'utilitza com a hort. | 08236-45 | El molí més antic en aquest indret era conegut com el molí Blanc i era situat molt a prop de l'actual. L'any 1751 el molí era propietat del Comú i el va vendre a Francesc de Bas i de Monner, de Capellades, a causa d'un deute que no podia pagar. La venda es feia amb la condició que l'arrendatari estava obligat a moldre els dilluns i dijous pels veïns de la vila i terme. Un any més tard, el Comú va cedir en emfiteusi el dret de construir un molí paperer a Josep Pomés, mestre de cases de la vila, però en no fer efectiu el pagament un any més tard aquest va haver de vendre la propietat a Francesc de Bas. L'any 1893 Josep Vilaseca i Domènech va adquirir la fàbrica de paper i el molí fariner. L'any 1899 va fer construir una sèrie de canalitzacions per tal d'aprofitar l'aigua que baixava pels recs del carrer de Weyler i del carrer de Baix i que, conjuntament amb la que provenia del rec de Baix, representava un volum de 170 litres/segon. La força de l'aigua activava les quatre rodes motrius i una mola de gra del molí fariner. Josep Vilaseca i els seus successors van continuar l'activitat paperera aproximadament fins l'any 1922. El 1940 aproximadament l'encarregat de fer funcionar el molí paperer era Pere Esteve Munné. El molí paperer, que era el més gran de Sant Quintí, va funcionar fins a finals de la dècada de 1960. El molí fariner va deixar de funcionar pels anys 1930/40 aproximadament. | 41.4596500,1.6652400 | 388527 | 4590644 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63477-foto-08236-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63477-foto-08236-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63477-foto-08236-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Tot el material relacionat amb el molí paperer s'ha perdut | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63520 | Molí de les Deus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-les-deus | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp. 59, 189. MARTÍ, Ramon: 'Sistemes hidràulics i poblament en els límits de la Catalunya Vella: la unitat hidrològica del riu de Bitlles (Anoia/Alt Penedès)', a Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola, Alacant, 1983 (IV CAME, Tom III - 1983), pp. 587-593. | XI-XVII | Al no estar en ús es troba molt deteriorat | D'aquest molí se'n coneixen referències documentals i se'n conserva el rec. El rec sortia del riu Mediona sota l'antiga fàbrica del Barris, en una resclosa que forada la roca de la llera. Continua per una mina excavada a la roca en direcció a la cova del Barris, travessa la cova per l'interior i continua per una altra mina fins arribar a un terreny actualment tancat, darrera de la zona de barbacoes. Aquest recorregut indica la zona aproximada on havia d'estar situat l'edifici del molí, que s'ha identificat (amb reserves) amb les restes d'un mur. Es tracta d'un mur de poca alçada amb restes d'una canalització de terrissa. En un indret proper al final del rec hi ha la font del Canyet. L'aigua d'aquesta font ve canalitzada des d'una deu natural a través d'una mina excavada a la roca. | 08236-97 | Prop de les Deus | Creiem que l'aparició de sistemes hidràulics que aprofitaven les característiques peculiars de les Deus es remunten a l'època islàmica. En aquest sentit, la xarxa de recs de Sant Quintí s'ha d'inscriure en el context de la conca del Mediona, en la qual hi ha exemples bastant clars que corresponen a aquestes èpoques, com ara els casos de Terrassola i Lavit (d'origen probablement tardo-antic) o el de La Llacuna (associat clarament a l'època islàmica). En el cas de Sant Quintí la conclusió del medievalista Ramon Martí és que els sistemes hidràulics 'indubtablement, són anteriors a l'expansió comtal sobre la vall'. És a dir, que el seu origen correspondria a l'època islàmica (segles anys VIII-IX). Aquesta afirmació es basa en el fet que almenys dos recs són documentats a principis del segle XI: el rec de Baix (1021), que té la resclosa a les Deus, i el rec de la Noguera (1011). Això indicaria que forçosament degueren ser construïts en una època anterior. El molí de les Deus apareix documentat el 1399. Tanmateix, creiem que no s'hauria de descartar un origen anterior, tal vegada també en època islàmica. A començaments del segle XVII el Comú de la vila va comprar el molí de les Deus i altres molins en una subhasta pública a la família dels Barberà, aleshores castlans del castell de Mediona. | 41.4651800,1.6545200 | 387641 | 4591272 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63520-foto-08236-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63520-foto-08236-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63520-foto-08236-97-3.jpg | Física | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 94|119|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63521 | Molí de ca l'Oliver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-ca-loliver | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 133, 193, 194, 195. CASANOVAS, Esther; ESTEVE, Xavier; GUILLÉN, Lídia: La conca del paper: parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. 1997. MADURELL i MARIMON, J.M. El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. 2 vols. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, 1972. 'El PSC fa una proposició al Parlament per a la conservació dels molins paperers', a Tres de Vuit, Vilafranca del Penedès (19-5-2000) | XVIII-XIX | En estat molt precari, especialment al sector nord i est, on hi ha les parets més altes, amb grans esquerdes i amb greu perill d'esfondrament. Sostres caiguts. | Conjunt format per tres edificis que havien estat molins paperers més altres edificis residencials (que formen un clos tancat amb un pati interior) i la bassa. Tot plegat forma un petit nucli d'edificacions amb una elemental estructura urbana, cosa que li dóna una certa singularitat al costat d'altres molins del Penedès. El molí principal, situat a la banda de ponent, és una construcció de tipus tradicional, de dimensions considerables. Té una planta semi-soterrània, planta baixa, dos pisos i golfes. Les plantes superiors funcionaven com a 'miradors' i tenen fileres de finestres més petites. La façana principal té finestres fetes amb pedra treballada, però en general presenta un aspecte molt irregular, que és indici de diverses fases constructives. La planta semi-soterrània és d'un gran interès. Té dues habitacions amb voltes d'aresta al costat d'altres estances d'ús indeterminat, algunes de les quals obrades a la roca. La planta baixa presenta una distribució irregular, amb estances dedicades als usos típics d'una masia (celler amb tines, estable...). Altres parts d'aquest gran edifici eren destinades a habitatges. Un altre molí es troba situat a l'angle sud-est. És una construcció més petita, d'aspecte més homogeni i més moderna. Té planta baixa més un pis i golfes amb funció de mirador (assecador) i portal adovellat. En una cambra de l'interior es conserven parcialment les instal·lacions papereres: una gran pila, on es feia la pasta del paper. El tercer molí es troba a l'angle nord-est. És una construcció també irregular, amb barreja de materials constructius (carreus perfectament escairats en un angle i tàpia a la part superior). Té planta baixa més un pis i golfes amb mirador. Entre aquests dos últims molins s'aixeca una altra construcció on hi havia cinc vivendes per a treballadors de la fàbrica que es va construir al costat. Al peu d'aquestes cases hi passava el camí de Vilafranca, que en aquest tram es conserva perfectament empedrat. A la part de migdia hi ha la bassa, de planta quadrada i amb unes dimensions considerables, que es nodreix encara ara amb l'aigua del rec de ca l'Oliver. | 08236-98 | Sobre el rec i molins de ca l'Oliver no se'n coneixen notícies medievals, però en opinió del medievalista Ramon Martí el disseny del sistema és semblant al d'altres casos. El primer molí documentat en aquest indret era fariner, posteriorment transformat en la fàbrica tèxtil. Els molins paperers van començar a edificar-se pels volts de 1703, segons indica la inscripció marcada en una de les arcades de l'entrada. (És la referència més antiga que es té de l'existència d'un molí paperer a Sant Quintí). L'any 1775 el molí de Josep Oliver figurava en una llista dels 100 principals molins paperers de Catalunya. Produïa 2.200 resmes anuals i era sens dubte el nucli paperer més important de Sant Quintí. Les seves instal·lacions constaven de dos molins de paper blanc, dos molins de paper d'estrassa i un molí fariner. L'any 1788 el propietari era Josep Oliver, paperer, baró de la quadra de Pareras i senyor jurisdiccional del castell de Bolet, el qual va entaular una querella contra l'ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles amb motiu de la reconstrucció de la resclosa del rec comunal de Sant Pere. La disputa es va allargar força anys, fins ben entrat el segle XIX, ja que Josep Oliver i després el seu fill ensorraven les preses que s'anaven reconstruint. En definitiva, els molins de ca l'Oliver constitueixen el conjunt arquitectònic més interessant i singular que es conserva a Sant Quintí d'aquest tipus d'edificacions. . | 41.4580800,1.6704500 | 388959 | 4590463 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63521-foto-08236-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63521-foto-08236-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63521-foto-08236-98-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 2 Inscripcions als baixos del molí principal: 1703.Inscripció al portal del molí situat al sud-est: 1825.Informació oral proporcionada per Alvaro Pla, que va viure al molí amb la seva família de 1961 a 1976. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63764 | Moixó Foguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moixo-foguer | És una tradició a recuperar | El Moixó Foguer és un personatge tradicional del Carnaval de Sant Quintí. Es tracta d'una persona que va coberta de mel per tot el cos i recobert de plomes d'ocell. El Moixó Foguer persegueix durant tota la rua del carnaval el Figuetaire, que és una persona vestida de blanc amb figues seques per tot el cos. El Moixó Foguer se li vol menjar les figues. | 08236-341 | Actualment desaparegut, tot i que el 2011 es va intentar recuperar. | 41.4620400,1.6630100 | 388345 | 4590913 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||||
| 63441 | Maioles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maioles | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p.64. | XVIII-XIX | En ruïna | Casa de pagès en estat de ruïna, situada a la falda d'un serrat, prop d'uns pins. Resten vestigis de dues parets que dibuixen la forma de la coberta, a dues vessants, amb cossos adjacents. El material constructiu és pedra i tàpia. | 08236-9 | Sembla ser que el topònim 'Maioles' apareix esmentat en capbreus des d'antic. La construcció que actualment es pot veure correspon a una casa de pagès modesta, que sembla obra bàsicament dels segles XVIII - XIX. Fa més de setanta anys que no ha estat habitada, i pels volts de 1970 començà a ensorrar-se. | 41.4565900,1.6607700 | 388148 | 4590310 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63441-foto-08236-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63441-foto-08236-9-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Es conserva un pou d'aigua al costat del camí que condueix a la casa | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63752 | L'Hipogrif Ferafoc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhipogrif-ferafoc | Es tracta d'una figura d'un hipogrif fet de polietilè expandit i recobert de resina de poluretà i que pesa uns 35 kg, té uns 3,20 m de llargada, 2,10 d'amplada i 2,05 d'alçada. És obra d'Elias Álvarez. Va carregada interiorment per 1 persona. | 08236-329 | Ajuntament de Sant Quintí de Mediona | L'hipogrif apareix ja a la mitologia persa i citat per Virgili però és a l'obra de Ludovico Ariosto a Orland Furiós on apareix en la seva forma més coneguda. | 41.4622100,1.6627500 | 388323 | 4590932 | 2011 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63752-foto-08236-329-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63752-foto-08236-329-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63752-foto-08236-329-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | Elias Álvarez | Forma part del bestiari de la Colla Ferafoc. El vestuari de la colla està format per una samarreta de color taronja amb el perfil del Ferafoc en color negre. | 119|98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63458 | Les Estoses Velles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-estoses-velles | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 64. | XVII-XIX | Casa de pagès de petites dimensions. Consta d'un cos residencial més dependències annexes als costats. És de planta quadrada, amb planta baixa més golfes. Es tracta d'una construcció senzilla, de pedra i fang, en la qual sorprèn un conjunt de carreus grossos i perfectament escairats en un angle de la construcció. Una part lateral ha estat reconstruïda modernament amb totxo, però el conjunt ha conservat la tipologia original sense gaires ampliacions. | 08236-26 | En un capbreu de l'any 1403 ja s'esmenta el topònim ('una peça de terra a les Tossas'). No sabem si d'aquí se n'ha de deduir que en aquesta època ja existia la casa. Per les seves dimensions no sembla pas un mas d'origen medieval, sinó més aviat una casa dels segles XVII-XVIII. | 41.4513600,1.6618700 | 388231 | 4589728 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63458-foto-08236-26-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 63529 | Les Deus / taller de la Font de les Deus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-deus-taller-de-la-font-de-les-deus | GIRÓ, Pere: 'Museos Arqueológicos no servidos por el Cuerpo Facultativo de Archiveros y Arqueólogos de Villafranca del Penedés (Barcelona)'. Memorias de los Museos Arqueológicos, vol. XVI-XVIII (1955-1957), Madrid, 1960, p. 234. GIRÓ, Pere: 'Notas de arqueología de Cataluña y Baleares: Mediona', a Ampurias, XXIV, 1962, p. 304. GIRÓ, P.: 'Activitats arqueològiques IV. Estacions tallers superficials a la comarca del Penedès', Agrupació Excursionista de Catalunya, Barcelona, març de 1963. RAURET, A. Mª.: El proceso de la primitiva población del Penedès, Tesi de llicenciatura per la Universitat de Barcelona, 1963, p. 65. MONTFORT SALIONS, Jorge: Talleres líticos de superficie del Penedès y extensiones. Tesi de llicentciatura per la Universitat de Barcelona, setembre de 1972, pp. 88-108. | Jaciment superficial | Taller de sílex, situat a la zona de les Deus, en una extensió de camps i horts a la dreta del Riudebitlles. Es tracta d'una zona molt àmplia (quasi 1 Km) en la qual Pere Giró va agrupar materials diversos que probablement es podrien individualitzar millor. Altres arqueòlegs hi distingeixen tres zones: El taller de les Deus (bàsicament corresponent al tipus mosterià); el taller del vessant de dalt de la Cova del Toixó o de can Llopard (probablement corresponent al neolític), i els horts de davant de la Cova del Toixó (corresponent a l'epipaleolític i neolític). | 08236-106 | Amador Romaní, a començament de segle XX, en va fer el primer descobriment del jaciment, no divulgat. Pere Giró en dona les primeres notícies l'abril de 1956 i a partir d'aquí hi portà a terme diverses prospeccions i estudis. La cronologia dels jaciment es situa entre -90.000 / -33.000 (paleolític mitjà), a l'entorn de -9000 (epipaleolític/leptolític -indiferenciat-) i el neolític. | 41.4650200,1.6544600 | 387636 | 4591255 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Paleolític|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Els materials recollits es conserven al Museu de Vilafranca del Penedès | 77|78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 63513 | Les Deus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-deus | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp. 25-27, 421-423. CASANOVAS, Esther; ESTEVE, Xavier; GUILLÉN, Lídia: La conca del paper: parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. 1997. MARTÍ, Ramon: 'Sistemes hidràulics i poblament en els límits de la Catalunya Vella: la unitat hidrològica del riu de Bitlles (Anoia/Alt Penedès)', a Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola, Alacant, 1983 (IV CAME, Tom III - 1983), pp. 587-593. MARTÍ, Ramon: 'Ceràmica medieval i pagesos indocumentats a la vall del riu de Bitlles', a Ceràmica Medieval Catalana, Quaderns Científics i Tècnics, núm. 9. Diputació de Barcelona, Barcelona, 1997, pp. 275, 280. | VIII-XX | Paratge d'interès natural, paisatgístic i històric on es produeix una sorgència d'aigües típica del relleu anomenat kàrstic. En aquest indret l'aigua de les deus desemboca al riu Mediona tot formant un conjunt de característiques peculiars que consta dels següents elements: - Les deus i l'aigua: En aquest indret l'aigua aflora des de l'aqüífer de Carme-Capellades (que té una extensió de 160 km2) en diverses deus. Actualment l'aigua surt de manera controlada a l'exterior (mitjançant unes fonts amb 23 brolladors) tot formant llacs o pèlags (el pèlag gran). L'entorn natural és configurat per la vegetació típica de ribera: plataners, pollancres, moreres, etc. - Grutes i mines: En el sector nord, una massa rocosa de travertí configura un paisatge irregular amb coves i espadats: la cova del Barris, les grutes de les Deus (un conjunt de galeries subterrànies, amb llacs interiors i mines excavades artificialment per l'home -fitxa 91-). - Recs, molins i altres usos humans: Es conserven alguns vestigis antics de l'aprofitament humà d'aquest indret: L'antic molí de les Deus (fitxa 97), amb un rec que travessa la roca amb dues mines excavades; dues altres mines (també excavades a la roca) que canalitzaven de manera controlada l'aigua que aflora a l'interior de les grutes; una altra mina que canalitza aigües cap a la font del Canyet (situada on hi havia el molí de les Deus); la fàbrica tèxtil del Barris, situada damunt de la cova del mateix nom. - Ús turístic: A mitjan segle XX va començar l'explotació turística de les Deus. Actualment l'indret està adequat amb una passarel·la que travessa el riu i compta amb una zona de pícnic, bar i restaurant. | 08236-90 | En una àrea àmplia a l'entorn de les Deus s'han recollit materials dispersos corresponents a l'època del paleolític, cosa que indica una ocupació humana en aquest indret ja des d'antic. Es tracta del jaciment identificat com a les Deus-Taller de la Font de les Deus. Creiem que l'aparició de sistemes hidràulics que aprofitaven les característiques peculiars de les Deus es remunten a l'època islàmica. En aquest sentit, la xarxa de recs de Sant Quintí s'ha d'inscriure en el context de la conca del Mediona, en la qual hi ha exemples bastant clars que corresponen a aquestes èpoques, com ara els casos de Terrassola i Lavit (d'origen probablement tardo-antic) o el de La Llacuna (associat clarament a l'època islàmica). En el cas de Sant Quintí la conclusió del medievalista Ramon Martí és que els sistemes hidràulics 'indubtablement, són anteriors a l'expansió comtal sobre la vall'. És a dir, que el seu origen correspondria a l'època islàmica (segles anys VIII-IX). Aquesta afirmació es basa en el fet que almenys dos recs són documentats a principis del segle XI: el rec de Baix (1021), que té la resclosa a les Deus, i el rec de la Noguera (1011). Això indicaria que forçosament degueren ser construïts en una època anterior. Un altre element hidràulic que es troba documentat molt antic és el molí de les Deus (1399), amb un rec format per diverses mines, l'origen dels quals en aquest moment no els podem determinar. Finalment, segons l'opinió de Ramon Martí (que caldria acabar de confirmar), les mines que canalitzen l'aigua des de l'interior de les grutes serien força modernes, probablement associades al desenvolupament de la molineria a partir del segle XVIII. En definitiva, sembla clar que l'existència de les Deus, amb uns sistemes hidràulics associats, ha estat determinant en l'emplaçament del poblament rural i en l'origen del nucli de Sant Quintí. Ja força més endavant, el 1856, es començà a construir la fàbrica tèxtil del Barris en un indret al damunt de la cova del mateix nom. Des del punt de vista turístic, l'aprofitament de les Deus és força recent. A principi dels segle XX l'existència de les grutes era pràcticament desconeguda. Els propietaris utilitzaven l'entrada de la galeria excavada per guardar-hi eines. L'any 1953 el parc zoològic de Barcelona va demanar per fer una extracció de pedra de travertí de l'interior de la galeria i a partir d'aquí es van donar a conèixer les grutes. Des d'aleshores es va veure la possibilitat de treure'n un profit turístic. L'any 1954 es va canalitzar l'aigua que sortia de la mina i es van obrir els 23 dolls de les fonts. Joan Freginals va instal·lar un generador de corrent per poder il·luminar tot el recinte. També es posà en funcionament un berenador i serveis per passejar en barca, per la qual cosa es van haver de barrinar unes roques que feien nosa al mig del pèlag. El negoci de les barques es va deixar de fer perquè les diverses rierades acabaven fent-les malbé. A patir de 1964 els germans Aran es van fer càrrec del negoci turístic. A principi dels anys 70 van ampliar les instal·lacions amb el bar i restaurant. El 1998 l'Ajuntament va adquirir propietats amb la intenció de posar en marxa un ambiciós parc d'oci, aigua i natura. | 41.4652500,1.6550700 | 387687 | 4591279 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63513-foto-08236-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63513-foto-08236-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63513-foto-08236-90-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | (*): El riu i la llera són de propietat pública; la zona de pícnic i bar: Lluís Aran; les grutes: Ajuntament de Sant Quintí; cova del Barris: Jaume Domènec. | 94|98|85 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63522 | La Soleia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-soleia | XVIII-XIX | En procés de ruïna | Masia de tamany mitjà, actualment en ruïna. Consta d'un cos residencial amb dependències adossades. El cos residencial és el que es conserva millor. És de planta irregular i té planta baixa (amb un porxo d'arcades) més un pis, amb coberta a una sola vessant. La resta de les construccions es troben actualment en mal estat. | 08236-99 | Per la seva tipologia sembla una masia originària del segle XVIII o anterior. La construcció té poques modificacions modernes. Els darrers anys ha donat nom a l'urbanització que s'ha creat a l'altra banda de la carretera. | 41.4667700,1.6694200 | 388888 | 4591429 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63522-foto-08236-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63522-foto-08236-99-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 63760 | La Quintinada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-quintinada | La Quintinada és l'acte central del Campus Joan Amades. Juntament amb la formació, és el que dóna sentit a aquest gran esdeveniment. Totes les demostracions de cultura popular es poden englobar dins de la Quintinada, que se sosté sobre 3 potes: folklore, gastronomia i música. La Quintinada folklòrica: Comença amb una actuació castellera. Aquests darrers anys han actuat sempre els Castellers de Vilafranca (els quals fan castells de 9 i gamma extra) i els Castellers de Berga. En acabat de la jornada castellera, hi ha la cercavila dels balls populars locals pels carrers del casc antic de Sant Quintí. Aquesta cercavila és un tastet del que serà, al cap de dos mesos, la Festa Major de Sant Quintí, que està catalogada dins del Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya, de la Generalitat de Catalunya, reconeixement al qual només opten una quinzena de festes majors del país. La Quintinada gastronòmica: Tan bon punt s'acaba la cercavila, els restauradors i elaboradors locals ofereixen una sèrie de plats de cuina tradicional a tots aquells que els vulguin tastar. El 2014, l'Ajuntament de Sant Quintí va encarregar a la Fundació Alícia un receptari dels plats que havia recopilat Joan Amades que es feien tradicionalment a Sant Quintí i al Penedès. Aquestes receptes, entre d'altres, també de cuina tradicional, són les que es poden degustar a la Quintinada. La Quintinada musical: Mentre la gent està acabant de sopar, comença el concert de música tradicional, amb la voluntat que la gent conegui millor aquest tipus de música, i amb la voluntat de fer ballar a tothom. Aquests darrers anys han actuat a la Quintinada musical artistes com Jaume Arnella, El Pont d'Arcalís, Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, entre altres. | 08236-337 | 41.4619900,1.6629800 | 388342 | 4590907 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||||||
| 63433 | La Passada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-passada-0 | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 63-64. | XVIII-XIX | Masia que consta del cos residencial més coberts annexos i capella, tot formant un conjunt tancat. La casa és de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes; coberta a dues vessants. La façana principal, paral·lela al carener, és orientada a llevant. A la façana de migdia té una galeria lateral (assecador) amb arcs rebaixats sobre pilars i una terrat amb balustrada de terracuita. A l'interior s'hi han fet poques reformes modernes. El conjunt és completat amb un jardí i un petit bosquet. | 08236-1 | En un capbreu de l'any 1403 es fa constar que Bernat Bassora posseeix el mas de la Passada, junt amb una peça de terra 'per lo Prior de Sant Quintí'. El mas es devia ampliar considerablement els segles XVII-XVIII (1797 segons la inscripció de la porta). Posteriorment s'observa una altra ampliació important que dóna un aspecte homogeni al conjunt i que consistí en el tancament del barri, la terrassa, la capella... Aquesta última fase es podria datar a finals del segle XIX o principi del XX. Aquest mas estava situat al costat del camí que anava a Sant Pere de Riudebitlles i Sant Sadurní d'Anoia; d'aquí en ve el nom. | 41.4586600,1.6738200 | 389242 | 4590523 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63433-foto-08236-1-1.jpg | Física | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Inscripció a la porta de fusta del portal principal: '1797'.Té un rellotge de sol a la façana de migdia. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63497 | La Noguera/Conca de la Noguera/Noguera de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-nogueraconca-de-la-nogueranoguera-de-baix | FREIXAS, A; MIR, A.: 'El jaciment paleolític de la Noguera a Sant Quintí de Mediona, Alt Penedès', a Cypsela, VI (1987), Girona, Centre d'Investigacions Arqueològiques de la Diputació de Girona, pp. 191-200. CANAL, J; CARBONELL, E.: 'La Noguera (Sant Quintí de Mediona, Alt Penedès)', a Catalunya paleolítica, Girona: Patronat Francesc Eiximenis, 1989, pp. 356-358. | Jaciment de superfície | Taller de sílex en superfície, identificat en uns camps sobre una antiga terrassa del Riudebitlles (segona terrassa, a uns 10/12 metres sobre el nivell actual). El material que s'hi ha localitzat consisteix en un lot de 400 exemplars de sílex i un de quarsita. Més concretament: 16 nuclis, 170 restes de talla, 212 ascles i peces. | 08236-65 | Jaciment identificat per A. Freixas, del Grup de Recerques de Sant Pere de Riudebitlles. El jaciment té una cronologia entre -600.000/-120.000 (paleolític inferior arcaic), que correspon al període final de la penúltima glaciació: Riss. | 41.4616400,1.6839600 | 390094 | 4590841 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | Inexistent | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Els materials actualment es conserven al Museu de Vilafranca del Penedès | 77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 63435 | La Noguera baixa (casa nova) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-noguera-baixa-casa-nova | XIX - XX | Necessita ser restaurada | Casa de pagès construïda de nova planta a pocs metres de la masia de la Noguera Baixa. El conjunt consta de la casa més altres dependències aïllades i un pati davanter. La part residencial consta de tres cossos adossats que formen una sola casa, amb planta baixa i un pis; coberta a una sola vessant. Per davant, la façana té balcons i, al darrera, un terrat. | 08236-3 | Pocs metres a l'oest de la Noguera baixa | Casa construïda probablement al segle XIX, relacionada segurament amb la masia de la Noguera baixa. | 41.4600600,1.6832500 | 390032 | 4590667 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63435-foto-08236-3-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63436 | La Noguera Baixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-noguera-baixa | XVII-XIX | En procés de ruïna | Masia amb dependències annexes, en procés de ruïna. El cos residencial és de planta rectangular amb un cos adossat al costat de llevant; té planta baixa més un pis i golfes. El portal d'entrada és a la façana est. A la façana de migdia té una galeria amb arcades sobre pilars. Es tracta d'una construcció austera, feta amb pedra i tàpia, sense cap element destacat, però que conserva força bé la tipologia original. Té un cos adossat al costat que corresponia al celler, amb tres tines i restes de les bótes. | 08236-4 | El gros de la masia deu ser obra dels segles XVII-XVIII, amb poques ampliacions al segle XIX. La masia va ser habitada fins els anys 1950/60. Cap als anys 90 va ser destrossada per buscadors d'antiguitats, que hi van calar foc. | 41.4605200,1.6838100 | 390079 | 4590717 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63436-foto-08236-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63436-foto-08236-4-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 63437 | La Noguera Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-noguera-alta | XVIII-XIX | En procés de ruïna | Casa de pagès de dimensions mitjanes, situada a la falda d'un turó. Consta d'un cos residencial de planta rectangular, amb soterrani, planta baixa i golfes; coberta a dues vessants. Les parets són de maçoneria (amb còdols) a la part baixa, i de tàpia (amb filades de maó intercalades) a la part alta. Té un portal adovellat a la façana lateral. A la part posterior té una tina adossada. | 08236-5 | A l'entorn de la casa s'hi ha localitzat restes d'època romana, possiblement relacionats amb una vil·la situada a uns 150 metres, ja en terme de Sant Pere de Riudebitlles. La construcció actual és una casa de pagès modesta, tal vegada sorgida al final del segle XVIII. | 41.4602800,1.6869500 | 390341 | 4590687 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63437-foto-08236-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63437-foto-08236-5-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Conserva restes d'una premsa | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63536 | La Freixaneda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-freixaneda | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 160. | XIX-XX | Edifici amb parets entremitgeres, que consta de planta baixa, dos pisos i golfes. A la planta baixa trobem tres portals amb arcada Al pisos hi trobem quatre obertures a cadascun. Al primer hi trobem balcons, i al segon pis finestres amb barana que no arriben a tenir balcó. Les golfes presenten dues finestres de forma quadrada als extrems i dues, al centre, amb arcada. La part posterior de l'edifici està precedida per un jardí que dóna a l'Avinguda Montserrat, que queda tancat per una paret baixa pintada, amb porta d'accés. La façana posterior presenta un porxo amb arcades, unes escales que pugen al terrat del segon pis. | 08236-113 | A principis de segle XX Joan Ferrer, germà de Pere Ferrer (el fundador de les Caves Freixenet) fabricava cava amb el nom comercial de 'Xampany de cava Freixaneda' als baixos d'aquesta casa. L'any 1936 durant la guerra van assassinar els dos germans cavistes. La casa va ser col·lectivitzada i va servir com a seu d'organitzacions polítiques, amb diferents persones que hi van estar detingudes. | 41.4627900,1.6656300 | 388565 | 4590992 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63536-foto-08236-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63536-foto-08236-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63536-foto-08236-113-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp; Jordi Piñero | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 63547 | Indústria paperera de Ca l'Oliver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/industria-paperera-de-ca-loliver | Diversos articles apareguts al diari 'Tres de vuit' durant els mesios d'abril i maig del 2000. | XX | Empresa especialitzada en elaboració de paper artesà. El sistema de fabricació que utilitzen contempla tres tècniques: el mètode tradicional artesà, el semi-artesanal en el qual s'acceleren alguns processos artesanals, i l'industrial del qual només s'ocupen del procés de manipulació. Esporàdicament, treballen en encàrrecs personalitzats per a artistes (Tàpies, Ràfols Casamada...) i també per a edicions bibliòfiles. | 08236-124 | Els titulars d'aquesta indústria han recuperat la tradició gairebé perduda de l'elaboració artesana de paper. Juntament amb el Museu de Capellades, són els únics que a Catalunya es dediquen de manera estable a aquesta activitat. Els fundadors i propietaris de l'empresa provenen de l'empresa paperera Guarro. Quan aquesta abandonà la producció artesanal Lluís Morera i Antoni Capellades iniciaren l'empresa, en un primer moment instal·lada a la població de Gelida. L'any 1990 s'instal·laren a l'edifici de l'antiga fàbrica tèxtil Ca l'Oliver, a Sant Quintí de Mediona. D'aquesta manera han retornat a Sant Quintí una de les seves indústries més característiques. | 41.4580600,1.6718500 | 389076 | 4590459 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp; Jordi Piñero | Ofereixen visites, demostracions i experimentacions per a grups escolars i interessats. | 60 | 4.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 63451 | Horts de la Riera (o del Tancat del Triquet) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-de-la-riera-o-del-tancat-del-triquet | XIX-XX | Manca de manteniment | Conjunt d'horts tancats dins un recinte. S'accedeix a l'interior a través d'una porta amb arc escarser de pedra, coronada amb teules i una petita coberta de doble vessant. Els horts aprofiten l'aigua del rec de Baix. Es tracta d'una mostra representativa dels horts que encara existeixen a Sant Quintí, regats pels diversos recs. | 08236-19 | 41.4618300,1.6599200 | 388086 | 4590893 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63451-foto-08236-19-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 98 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml