Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 63546 | Arxiu particular d'Aureli Díaz | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-particular-daureli-diaz | XX | Col·lecció particular de fotografies sobre el poble de Sant Quintí. Consta d'algunes postals i fotografies antigues i, la major part, són fotografies i diapositives des del 1990 fins a l'actualitat, fetes personalment per Aureli Díaz. Les imatges recullen, entre d'altres aspectes, les principals festes i actes que s'han celebrat al poble. La col·lecció consta d'unes 2.000 fotografies i unes 2.000 diapositives aproximadament. | 08236-123 | Aureli Díaz s'ha dedicat a fotografiar Sant Quintí d'ençà que es traslladà al poble ara fa deu anys, el 1990. | 41.4621200,1.6630000 | 388344 | 4590921 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 55 | 3.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||||
| 63487 | Arxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-18 | XVII-XX | Necessitaria manteniment i ser catalogada la seva documentació | <p>A la rectoria només es conserva documentació no anterior al 1900: naixements, matrimonis, òbits i altres carpetes amb documentació diversa. La documentació antiga es conserva a l'Arxiu Diocesà del Bisbat de Barcelona, que conté llibres de baptismes, matrimonis i defuncions des del segle XVII fins al XX (però les sèries no són completes). També hi ha altra documentació referida a confirmacions, censals, documentació notarial i parroquial, etc.</p> | 08236-55 | Rectoria | <p>Pels volts de l'any 1979 la documentació més antiga es va traslladar a l'arxiu del bisbat.</p> | 41.4621900,1.6630200 | 388346 | 4590929 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63487-foto-08236-55-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63533 | Arxiu Municipal de Sant Quintí de Mediona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-sant-quinti-de-mediona | XIX-XX | Necessita organitzar la documentació i manteniment | L'arxiu municipal és bastant complert. Des del 1890 es conserva la documentació complerta, tot i que algunes sèries comencen en èpoques anteriors. Entre d'altres conceptes, es conserven les actes municipals des de 1844, amillaraments i contribucions des de 1860, expedients d'urbanisme des de 1930, documentació del Jutjat des de 1820, a part d'altra documentació de censos, refugiats de guerra, passaports, Falange, etc. | 08236-110 | Ajuntament de Sant Quintí de Mediona | L'arxiu ha estat inventariat recentment per tècnics de l'Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca del Penedès. En aquest arxiu es conserva una còpia de l'inventari. | 41.4622100,1.6627500 | 388323 | 4590932 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Regular | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 63534 | Balls de bastons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balls-de-bastons-0 | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 412-414. Fulletó de la Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya a Sant Quintí de Mediona. 17 de juny del 2000. Fulletó dels Bastoners de Sant Quintí de Mediona. Abril 1982. . | XIX-XX | Diferents danses amb bastons que es ballen a Sant Quintí. Es tracta d'una variant de ball que combina la picada forta pròpia de les poblacions costaneres amb la rapidesa de les poblacions d'interior. El repertori actual està format per deu peces: el Xotis, el Rotllet, la Contradansa, les Roses, la Farrenca (on els cops de bastó són molt forts), les Corrandes, l'Airosa (vistós i de difícil execució), l'Hereu Riera, el Nou i La Paça (comença lent però va adquirint velocitat fins a assolir una rapidesa espectacular). La coreografia, extreta en bona part de les investigacions de Joan Amades, consta d'uns passos base que es van repetint i allargant. La música, d'origen incert, l'interpreta un flabiol que marca el ritme i el compàs. Aquest flabiol és una peça única, feta de cel·luloide per Charles Ullman, i no se'n coneix cap altre d'igual arreu de Catalunya. El vestuari consisteix en una camisa blanca amb l'escut, faixa, faldilles, pantalons fins sota els genolls, picarols i espardenyes blanques. Normalment ballen vuit bastoners, però també es poden anar incorporant balladors de quatre en quatre, fins a ser dotze, setze o fins i tot, en alguns casos, trenta-dos balladors alhora. Es balla per Festa Major i en algunes actuacions fora del poble durant l'any. | 08236-111 | La primera referència escrita data del 1858. A principis de segle XX, fins l'any 1911, hi havia dues colles bastoneres, la jove i la vella. Després d'uns temps difícils, l'any 1944 es van renovar totalment els membres de la colla, i l'any 1981 s'hi incorporen dones i es forma la colla infantil. En els seus inicis, el repertori incloïa dotze balls. Avui són deu, dos dels quals creats modernament. Antigament, junt amb el flabiol hi havia un acompanyament de violí. També s'ha modificat lleugerament el vestuari, que fins la Guerra Civil incloïa una senyera per corbata i un mocador. L'any 1982 es va batejar una plaça del poble en honor al ball de bastons: la Plaça dels Bastoners. | 41.4621200,1.6630000 | 388344 | 4590921 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63534-foto-08236-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63534-foto-08236-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Informació oral facilitada per Antoni Pujadó | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63548 | Nans de Sant Quintí de Mediona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nans-de-sant-quinti-de-mediona | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 415. | XX | Cap-grossos tradicionals. Se'n conserven cinc, anomenats els Vells, fabricats per la casa 'Ingenio' de Barcelona durant la dècada dels anys setanta. D'aquests se'n va fer una còpia de cadascun per poder-los utilitzar en les festes. Actualment n'hi ha sis. Van vestits amb túniques fetes amb roba de cortines i espardenyes de set vetes. Surten durant la Festa Major de Sant Quintí i ballen dues danses. La coreografia és obra de Ricard Serra. | 08236-125 | La primera referència escrita la trobem al Costumari d'en Joan Amades. Apareixen els Nans en els programes de la Festa Major de Sant Quintí de finals dels anys vint, però sembla ser que no hi havia constància en les aparicions durant la Festes Major de les dècades següents. L'última aparició, abans de la recuperació encapçalada per Josep Domingo l'any 1998, fou el 1989. | 41.4621200,1.6630000 | 388344 | 4590921 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Informació oral facilitada per Josep Domingo | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 63549 | El Drac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-drac | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp. 407-408. | XIX | Drac fet de fusta, d'uns 3,70 metres de llarg. Pintat de color vermell, amb el cap negre. El porta un sol portador, vestit amb pantalons negres i camisa vermella. L'estructura de la bèstia inclou unes rodetes per poder-lo tibar. Aquest drac habitualment surt durant la Festa Major de Sant Quintí. | 08236-126 | La primera referència ecrita del drac la trobem l'any 1853 en un anunci de la Festa Major d'aquell any. Hi apareixen refenciats dos dracs, el Vell i el Jove. Deu anys després, el 1863, i fins l'actualitat només se'n coneix un. Tot i que al final de la Guerra Civil apareix el drac, durant la dècada dels anys quaranta sembla que es va perdre la tradició, recuperant-se l'any 1954 de la mà d'Agustí de Cal Borditxo. El drac actual és d'aquest any, 1954, dissenyat per Emili Ferrer i construït per Joan Rafeques. Actualment, s'està duent a terme una feina de recopilació de dades per resseguir la història d'aquest drac. | 41.4621200,1.6630000 | 388344 | 4590921 | 1853 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63549-foto-08236-126-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Informació oral facilitada per Josep Domingo | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63550 | Ball de Diables | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-diables-1 | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp. 409-411 SUBIRANA, Pere; Els nostres diables. Programa d'actes de la Festa Major de Sant Quintí de Mediona de l'any 1982. Fulletó del Ball de Diables de Sant Quintí de Mediona. | XIX-XX | Quadre dramàtic tradicional que representa la lluita de Llucifer contra Sant Miquel. Tot i que no és una dansa, se'l coneix amb el nom de Ball de Diables. Es tracta d'una representació simbòlica, de caràcter satíric, que dura uns vint-i-cinc minuts. Els personatges que inclouen el quadre són: Llucifer, Sant Miquel, l'Àngel, la Diablesa, el Timbaler, l'Alferes i sis diables. Aquests, disposats en una formació que es va modificant al llarg de la representació, reciten versos satírics. Els diables van vestits de color blau amb franges vermelles i porten una maça. En Llucifer també va de blau i vermell, però porta una capa. La Diablesa porta una faldilla tota vermella amb taques negres. A més d'aquesta representació, part central del Ball de Diables, aquesta formació també apareix en cercavila de foc. Els acompanyen dos tabalers. | 08236-127 | La primera referència escrita que es té sobre el Ball de Diables és del 1863, en els comptes de la Festa de les Neus d'aquell any. El seu origen, incert, el podríem trobar en els autos sacramentals. Inicialment la seva missió era purament religiosa i es representava per la processó de Corpus. Actualment surten per la Festa Major i ha arribat a l'actualitat molt evolucionada. Sembla ser que s'ha mantingut l'aparició d'aquest ball sense interrupcions des de la primera referència esmentada. L'any 1989 van incloure el correfoc en el seu repertori. | 41.4621200,1.6630000 | 388344 | 4590921 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63550-foto-08236-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63550-foto-08236-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Informació oral facilitada per Joan Montserrat | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63555 | Els Gegants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-gegants-0 | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp. 414-415 | XX | Parella de gegants. Tenen l'estructura de fusta i són fabricats per la Casa 'Ingenio' de Barcelona. Reben el nom de Roger i Elisenda. A mà ell hi porta un pergamí, i ella un ram. Surten per la Festa Major, acompanyats per un grup de grallers. Els fans ballarr sis portadors vestits amb camisa blanca amb l'escut del poble, mocador blau al coll, faixa vermella i pantalons blau marí. | 08236-132 | L'origen dels gegants de Sant Quintí és incert. La parella actual s'estrenà l'any 1969, i substituí la que s'havia estrenat l'any 1954 de la mà de Joan Amades. Aquesta antiga parella eren la Neus i en Quintí, que actualment formen part de la col·lecció particular de Josep M. Poch. | 41.4621200,1.6630000 | 388344 | 4590921 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Informació oral facilitada per Flocel Subirachs | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 63556 | Ball de les Panderetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-les-panderetes | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 415 | XX | Ball compost íntegrament per nenes. Van vestides amb faldilles a ratlles, brusa blanca, espardenyes de set vetes, cascavells als turmells i panderetes. Surten a ballar-lo per Festa Major. | 08236-133 | Va aparèixer per primera vegada a l'any 1969. Una mestra de l'escola el va ensenyar a ballar per la festa de final de curs a unes alumnes, i com que va agradar es va incorporar a la Festa Major. Sembla ser que l'any 1959 va aparèixer un ball de les panderetes als actes en honor a la Verge de les Neus, però es desconeix la relació entre aquest ball i l'actual. | 41.4621200,1.6630000 | 388344 | 4590921 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 63557 | Grup de gralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grup-de-gralles | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 417 | XX | Conjunt musical que inclou gralles i timbals. Acompanyen algunes danses i elements de la Festa Major. El seu repertori consta de cançons de cercavila i de ball de plaça. | 08236-134 | El grup de grallers es va crear l'any 1986, de la mà de Josep Creixell . Anteriorment l'acompanyament de gralles pels balls i elements tradicionals de la Festa Major de Sant Quintí els feien grups de grallers d'altres poblacions. | 41.4621200,1.6630000 | 388344 | 4590921 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 63559 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-23 | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp. 405-407 | XIX-XX | La Festa Major de Sant Quintí es celebra a l'agost. L'estructura de la festa inclou pregó, ofici religiós, ball, activitats esportives, sardanes, tronada, tritlleig de campanes, castell de focs, gegants, nans, ball de diables, drac, ball de bastons, ball de les panderetes, sardanes, etc. | 08236-136 | L'origen de la Festa Major de Sant Quintí és incert. Es conserven programes de la Festa al llarg del segle XX. | 41.4621200,1.6630000 | 388344 | 4590921 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 63561 | Fira de Sant Quintí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-sant-quinti | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp.173-178 | XIX-XX | Fira de productes naturals i artesans que es celebra una vegada a l'any, durant un cap de setmana. Els comerciants es distribueixen pels carrers i places de la població. | 08236-138 | Els orígens de la fira i el mercat de Sant Quintí cal buscar-los abans del segle XVI. L'any 1858 l'Ajuntament de Sant Quintí va sol·licitar al governador civil el permís per realitzar una fira un cop l'any, després de Tots Sants, ja que l'intercanvi comercial de la població portava una gran afluència continuada de venedors i compradors. Després d'uns anys de decadència de la fira viscuda a mitjans del segle XX, a partir del 1976 es va revifar de nou amb la instauració de la Festa i Homenatge a la Vellesa. | 41.4621200,1.6630000 | 388344 | 4590921 | 1858 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 63753 | Ball d'en Serrallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-den-serrallonga-0 | https://ca.wikipedia.org/wiki/Ball_d%27en_Serrallonga https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Sala_i_Ferrer | XX | El Ball d'en Serrallonga és un ball folklòric popular de Catalunya. Aquest ball recrea la quadrilla del bandoler Joan Sala i Ferrer, 'Serrallonga' o 'Joan de Serrallonga'. El ball està format per Joan de Serrallonga, Joana de Torrelles, la seva darrera amant, i en Joanet, el seu fill; a més de 10 o 15 bandolers de la seva quadrilla, els noms d'alguns dels quals són: Xafarroques, Astut, Petit Gornès, Pere Blau, Peret Xinxola, Petit Comí, Tallaferro, Marxant, Xocopanarra, Fadrí de Sau, Vermell, Rocamora, Tendret, Xicopaneda... Aquest ball es realitzat per una colla de ball del poble, on cadascú representa un personatge (real o inventant). Participen a la cercavila acompanyats de gralles i realitzen un parlament o sainet en què escenifiquen etapes de la vida del bandoler i els seus companys. | 08236-330 | Joan Sala i Ferrer, anomenat també Joan de Serrallonga, (Viladrau, 21 d'abril de 1594 - Barcelona, 8 de gener de 1634) va ser un bandoler català que s'ha convertit en un personatge de llegenda, recordat pels balls d'en Serrallonga dedicats a ell i per la novel·la Don Joan de Serrallonga de Víctor Balaguer. Va néixer a Viladrau en el si d'una família benestant, però les dificultats econòmiques el van convertir en bandoler. El sobrenom de Serrallonga té el seu origen en que la seva dona era pubilla del mas de Serrallonga de Querós. Al principi, Serrallonga compaginava l'activitat delictiva amb la vida de pagès. El 1622, però, tot va canviar quan va matar un veí que l'havia denunciat. Va ser l'inici d'una fugida que va acabar amb la seva mort. Finalment,va ser capturat el 31 d'octubre de 1633 a prop de Santa Coloma de Farners i executat a Barcelona. Aquest ball va ser recuperat a Sant Quintí l'any 2007 per un grup de joves del municipi, però antigament es ballava en algunes poblacions de Catalunya fins que durant la dictadura de Primo de Rivera van ser prohibides, de fet, la primera referència d'aquest ball a Sant Quintí de Mediona data de 1907 | 41.4619900,1.6629800 | 388342 | 4590907 | 1907 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 63754 | Ball de Gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-8 | https://ca.wikipedia.org/wiki/Ball_de_gitanes | El ball de gitanes és una dansa tradicional que té lloc a molts municipis catalans i valencians. Ens trobem hi ha diferència entre el que es balla per les festes de Carnaval a la zona del Vallès i per l'altra el que es balla per Corpus i Festa Major a diferents poblacions del País Valencià i a la Catalunya Nova, principalment a Tarragona i al Penedès. A Sant Quintí el ballen un grup que està compost de gitanes, galerons, l'estaquirot i el gitano gros, amb l'acompanyament de dos grallers i un timbaler que els fan ballar. El ball de gitanes de Sant Quintí de Mediona segueix el model de balls del Penedès i Camp de Tarragona i hi incorpora cintes i parlaments, que solen ser satírics i burlescs. | 08236-331 | El primer cop que tenim coneixement del Ball de Gitanes és l'any 1853, després desaparegué durant molts anys fins que fou recuperat l'any 2011 per un grup de joves | 41.4619900,1.6629800 | 388342 | 4590907 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||||
| 63760 | La Quintinada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-quintinada | La Quintinada és l'acte central del Campus Joan Amades. Juntament amb la formació, és el que dóna sentit a aquest gran esdeveniment. Totes les demostracions de cultura popular es poden englobar dins de la Quintinada, que se sosté sobre 3 potes: folklore, gastronomia i música. La Quintinada folklòrica: Comença amb una actuació castellera. Aquests darrers anys han actuat sempre els Castellers de Vilafranca (els quals fan castells de 9 i gamma extra) i els Castellers de Berga. En acabat de la jornada castellera, hi ha la cercavila dels balls populars locals pels carrers del casc antic de Sant Quintí. Aquesta cercavila és un tastet del que serà, al cap de dos mesos, la Festa Major de Sant Quintí, que està catalogada dins del Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya, de la Generalitat de Catalunya, reconeixement al qual només opten una quinzena de festes majors del país. La Quintinada gastronòmica: Tan bon punt s'acaba la cercavila, els restauradors i elaboradors locals ofereixen una sèrie de plats de cuina tradicional a tots aquells que els vulguin tastar. El 2014, l'Ajuntament de Sant Quintí va encarregar a la Fundació Alícia un receptari dels plats que havia recopilat Joan Amades que es feien tradicionalment a Sant Quintí i al Penedès. Aquestes receptes, entre d'altres, també de cuina tradicional, són les que es poden degustar a la Quintinada. La Quintinada musical: Mentre la gent està acabant de sopar, comença el concert de música tradicional, amb la voluntat que la gent conegui millor aquest tipus de música, i amb la voluntat de fer ballar a tothom. Aquests darrers anys han actuat a la Quintinada musical artistes com Jaume Arnella, El Pont d'Arcalís, Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, entre altres. | 08236-337 | 41.4619900,1.6629800 | 388342 | 4590907 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||||||
| 63761 | Campus Joan Amades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campus-joan-amades | https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Amades_i_Gelats | El Campus Joan Amades es divideix en dos grans eixos. Per una banda, hi ha la formació, en què tallers i ponències sobre diversos temes relacionats amb la cultura popular són els protagonistes. És la part més estrictament relacionada amb els campus de cultura popular. L'altre gran eix que dóna forma al Campus Joan Amades són les demostracions folklòriques a peu de carrer. D'aquesta manera, la part formativa es reserva a un públic més concret i selectiu que ve a ampliar coneixements, el perfil dels usuaris de la qual és algú que participa en actiu en la cultura popular i que la coneix des de dintre. La part de les actuacions folklòriques està més destinada al gran públic en general, perquè tothom pugui veure de primera mà els diferents matisos de la cultura popular en el model del Penedès i el Camp de Tarragona. A part de les representacions dels balls populars, també hi ha moments destinats a la cuina tradicional i també a la música tradicional. | 08236-338 | Joan Amades i Gelats (Barcelona, 23 de juliol de 1890 - 17 de gener de 1959) fou un destacat etnòleg i folklorista català. La seva obra principal és el Costumari català. El curs de l'any (5 vòlums), Barcelona 1950-1956, que ha estat referent en els estudis de folklore dels Països Catalans. | 41.4619900,1.6629800 | 388342 | 4590907 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||||
| 63762 | Cantada de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cantada-de-santa-llucia | https://ca.wikipedia.org/wiki/Ll%C3%BAcia_de_Siracusa#Can.C3.A7.C3.B3_de_Santa_Ll.C3.Bacia | XX | La particularitat de Sant Quintí és que per Santa Llúcia canten tant les nenes com els nens, a diferència de la majoria dels llocs, en què només canten les nenes per Santa Llúcia, i els nens ho fan per Sant Nicolau. | 08236-339 | El dia de Santa Llúcia és el 13 de desembre, data suposada del martiri de la Santa i que en el calendari julià original coincidia amb el solstici d'hivern. El dia de Santa Llúcia és considerat tradicionalment la data d'inici de les festes nadalenques. | 41.4619900,1.6629800 | 388342 | 4590907 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 63540 | Ràfecs de les teulades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rafecs-de-les-teulades | XVII-XIX | Alguns casos presenten deteriorament | Decoració en forma de triangle que hi ha a les rajoles del ràfec de les cases, sota les teules. Aquesta decoració es troba en moltes cases del poble (per exemple a ca l'Oliver) i en el seu origen tenia un significat màgico-religiós, per protegir dels mals esperits. | 08236-117 | Nucli antic | Element molt característic del segle XVII, que en alguns casos es va continuar utilitzant fins el segle XIX. | 41.4621200,1.6630000 | 388344 | 4590921 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63540-foto-08236-117-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63748 | Mur de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-de-pedra-seca | <p>Mur de pedra seca amb més de 50 metres de llargada i en alguns trams més de 2 metres d'alçada. Discorre paral·lel al Camí dels Arangaders.</p> | 08236-325 | Al camí dels Arengaders | 41.4730800,1.6619100 | 388272 | 4592140 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63748-foto-08236-325-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 63513 | Les Deus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-deus | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp. 25-27, 421-423. CASANOVAS, Esther; ESTEVE, Xavier; GUILLÉN, Lídia: La conca del paper: parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. 1997. MARTÍ, Ramon: 'Sistemes hidràulics i poblament en els límits de la Catalunya Vella: la unitat hidrològica del riu de Bitlles (Anoia/Alt Penedès)', a Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola, Alacant, 1983 (IV CAME, Tom III - 1983), pp. 587-593. MARTÍ, Ramon: 'Ceràmica medieval i pagesos indocumentats a la vall del riu de Bitlles', a Ceràmica Medieval Catalana, Quaderns Científics i Tècnics, núm. 9. Diputació de Barcelona, Barcelona, 1997, pp. 275, 280. | VIII-XX | Paratge d'interès natural, paisatgístic i històric on es produeix una sorgència d'aigües típica del relleu anomenat kàrstic. En aquest indret l'aigua de les deus desemboca al riu Mediona tot formant un conjunt de característiques peculiars que consta dels següents elements: - Les deus i l'aigua: En aquest indret l'aigua aflora des de l'aqüífer de Carme-Capellades (que té una extensió de 160 km2) en diverses deus. Actualment l'aigua surt de manera controlada a l'exterior (mitjançant unes fonts amb 23 brolladors) tot formant llacs o pèlags (el pèlag gran). L'entorn natural és configurat per la vegetació típica de ribera: plataners, pollancres, moreres, etc. - Grutes i mines: En el sector nord, una massa rocosa de travertí configura un paisatge irregular amb coves i espadats: la cova del Barris, les grutes de les Deus (un conjunt de galeries subterrànies, amb llacs interiors i mines excavades artificialment per l'home -fitxa 91-). - Recs, molins i altres usos humans: Es conserven alguns vestigis antics de l'aprofitament humà d'aquest indret: L'antic molí de les Deus (fitxa 97), amb un rec que travessa la roca amb dues mines excavades; dues altres mines (també excavades a la roca) que canalitzaven de manera controlada l'aigua que aflora a l'interior de les grutes; una altra mina que canalitza aigües cap a la font del Canyet (situada on hi havia el molí de les Deus); la fàbrica tèxtil del Barris, situada damunt de la cova del mateix nom. - Ús turístic: A mitjan segle XX va començar l'explotació turística de les Deus. Actualment l'indret està adequat amb una passarel·la que travessa el riu i compta amb una zona de pícnic, bar i restaurant. | 08236-90 | En una àrea àmplia a l'entorn de les Deus s'han recollit materials dispersos corresponents a l'època del paleolític, cosa que indica una ocupació humana en aquest indret ja des d'antic. Es tracta del jaciment identificat com a les Deus-Taller de la Font de les Deus. Creiem que l'aparició de sistemes hidràulics que aprofitaven les característiques peculiars de les Deus es remunten a l'època islàmica. En aquest sentit, la xarxa de recs de Sant Quintí s'ha d'inscriure en el context de la conca del Mediona, en la qual hi ha exemples bastant clars que corresponen a aquestes èpoques, com ara els casos de Terrassola i Lavit (d'origen probablement tardo-antic) o el de La Llacuna (associat clarament a l'època islàmica). En el cas de Sant Quintí la conclusió del medievalista Ramon Martí és que els sistemes hidràulics 'indubtablement, són anteriors a l'expansió comtal sobre la vall'. És a dir, que el seu origen correspondria a l'època islàmica (segles anys VIII-IX). Aquesta afirmació es basa en el fet que almenys dos recs són documentats a principis del segle XI: el rec de Baix (1021), que té la resclosa a les Deus, i el rec de la Noguera (1011). Això indicaria que forçosament degueren ser construïts en una època anterior. Un altre element hidràulic que es troba documentat molt antic és el molí de les Deus (1399), amb un rec format per diverses mines, l'origen dels quals en aquest moment no els podem determinar. Finalment, segons l'opinió de Ramon Martí (que caldria acabar de confirmar), les mines que canalitzen l'aigua des de l'interior de les grutes serien força modernes, probablement associades al desenvolupament de la molineria a partir del segle XVIII. En definitiva, sembla clar que l'existència de les Deus, amb uns sistemes hidràulics associats, ha estat determinant en l'emplaçament del poblament rural i en l'origen del nucli de Sant Quintí. Ja força més endavant, el 1856, es començà a construir la fàbrica tèxtil del Barris en un indret al damunt de la cova del mateix nom. Des del punt de vista turístic, l'aprofitament de les Deus és força recent. A principi dels segle XX l'existència de les grutes era pràcticament desconeguda. Els propietaris utilitzaven l'entrada de la galeria excavada per guardar-hi eines. L'any 1953 el parc zoològic de Barcelona va demanar per fer una extracció de pedra de travertí de l'interior de la galeria i a partir d'aquí es van donar a conèixer les grutes. Des d'aleshores es va veure la possibilitat de treure'n un profit turístic. L'any 1954 es va canalitzar l'aigua que sortia de la mina i es van obrir els 23 dolls de les fonts. Joan Freginals va instal·lar un generador de corrent per poder il·luminar tot el recinte. També es posà en funcionament un berenador i serveis per passejar en barca, per la qual cosa es van haver de barrinar unes roques que feien nosa al mig del pèlag. El negoci de les barques es va deixar de fer perquè les diverses rierades acabaven fent-les malbé. A patir de 1964 els germans Aran es van fer càrrec del negoci turístic. A principi dels anys 70 van ampliar les instal·lacions amb el bar i restaurant. El 1998 l'Ajuntament va adquirir propietats amb la intenció de posar en marxa un ambiciós parc d'oci, aigua i natura. | 41.4652500,1.6550700 | 387687 | 4591279 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63513-foto-08236-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63513-foto-08236-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63513-foto-08236-90-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | (*): El riu i la llera són de propietat pública; la zona de pícnic i bar: Lluís Aran; les grutes: Ajuntament de Sant Quintí; cova del Barris: Jaume Domènec. | 94|98|85 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63514 | Grutes de les Deus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grutes-de-les-deus | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp. 25-27, 421-423. CASANOVAS, Esther; ESTEVE, Xavier; GUILLÉN, Lídia: La conca del paper: parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. 1997. MARTÍ, Ramon: 'Sistemes hidràulics i poblament en els límits de la Catalunya Vella: la unitat hidrològica del riu de Bitlles (Anoia/Alt Penedès)', a Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola, Alacant, 1983 (IV CAME, Tom III - 1983), pp. 587-593. | XVIII-XX | Els dos accessos a l'interior de les grutes són tancats amb portes. | Conjunt de grutes i mines a l'interior de la massa de roca de travertí que hi ha al sector nord de les Deus. Es tracta d'unes grutes naturals que han estat completades amb dues mines artificials per canalitzar l'aigua. Actualment s'entra a les grutes per una de les galeries artificials. Aquesta té una llargada d'uns 9 m, amb un traçat pràcticament recte. L'amplada és d'uns 0,7m i l'alçada de 1,80 aproximadament, amb el sostre en forma de volta. A la part baixa conserva una mena de sòcol fet de maó, amb restes d'un possible enllosat al terra (actualment el nivell del sòl és uns centímetres per sota d'aquest possible enllosat). El final d'aquesta galeria enllaça amb una altra de més estreta, que és la que canalitza l'aigua que aflora a l'interior de les grutes cap a l'exterior (a la zona de les fonts). L'itinerari per l'interior de les grutes continua amb una trajectòria més o menys en forma d'U, amb diverses galeries i corredors naturals (amb roques de formes capritxoses i estalactites), i amb diversos llacs on aflora l'aqüífer. Entre d'altres elements d'interès hi ha els anomenats llac del Barbut, l'elefant, etc. Recentment, es va obrir una nova galeria al sector de ponent que dóna sortida i tanca el circuit. | 08236-91 | Les Deus (entrada per la zona de Picnic) | En una àrea àmplia a l'entorn de les Deus s'han recollit materials dispersos corresponents a l'època del paleolític, cosa que indica una ocupació humana en aquest indret ja des d'antic. Es tracta del jaciment identificat com a les Deus-Taller de la Font de les Deus. Tanmateix, no hi ha constància de la troballa de restes arqueològiques a l'interior de les grutes. Segons l'opinió del medievalista Ramon Martí (que caldria acabar de confirmar), les mines que canalitzen l'aigua des de l'interior de les grutes serien força modernes, probablement associades al desenvolupament de la molineria a partir del segle XVIII. Però aquesta és una hipòtesi que caldria verificar amb un estudi més aprofundit del conjunt de les Deus. D'altra banda, cal dir que a principi dels segle XX l'existència de les grutes era pràcticament desconeguda. Els propietaris utilitzaven l'entrada de la galeria excavada per guardar-hi eines. L'any 1953 el parc zoològic de Barcelona va demanar per fer una extracció de pedra de travertí de l'interior de la galeria i a partir d'aquí es van donar a conèixer les grutes. Des d'aleshores es va veure la possibilitat de treure'n un profit turístic. L'any 1954 es va canalitzar l'aigua que sortia de la mina i es van obrir els 23 dolls de les fonts. . | 41.4654400,1.6549700 | 387679 | 4591300 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63514-foto-08236-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63514-foto-08236-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63514-foto-08236-91-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 98|94 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63560 | El Carnaval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-carnaval | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp.401-404 | XIX-XX | Festa que es celebra durant tot un cap de setmana, coincidint amb l'inici de la Quaresma. Inclou un concurs de disfresses i carrosses, cercavila pels carrers, ball, etc. S'acaba la festa el Dimecres de Cendra, amb la lectura del testament del Carnestoltes | 08236-137 | Antigament, formava part del Carnaval la figura del Moixó foguer, actualment desapareguda però que entre els anys 1988 i 1990 s'intentà recuperar. També ha desaparegut la tradició de la sopa dels pobres, que segons Joan Amades a Sant Quintí era costum realitzar. Se sap que abans de la guerra hi havia hagut certa rivalitat entre dos centres que organitzaven comparses, la Cooperativa i el Jardí. | 41.4621200,1.6630000 | 388344 | 4590921 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 63752 | L'Hipogrif Ferafoc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhipogrif-ferafoc | Es tracta d'una figura d'un hipogrif fet de polietilè expandit i recobert de resina de poluretà i que pesa uns 35 kg, té uns 3,20 m de llargada, 2,10 d'amplada i 2,05 d'alçada. És obra d'Elias Álvarez. Va carregada interiorment per 1 persona. | 08236-329 | Ajuntament de Sant Quintí de Mediona | L'hipogrif apareix ja a la mitologia persa i citat per Virgili però és a l'obra de Ludovico Ariosto a Orland Furiós on apareix en la seva forma més coneguda. | 41.4622100,1.6627500 | 388323 | 4590932 | 2011 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63752-foto-08236-329-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63752-foto-08236-329-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63752-foto-08236-329-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | Elias Álvarez | Forma part del bestiari de la Colla Ferafoc. El vestuari de la colla està format per una samarreta de color taronja amb el perfil del Ferafoc en color negre. | 119|98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63757 | Cuina Amades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cuina-amades | http://www.alicia.cat/es/ | XIX-XX | L'Ajuntament va encarregar a la Fundació Alícia que fes un buidatge sobre les receptes que va recopilar Joan Amades de la zona de Sant Quintí i del Penedès. A través d'aquest llistat de receptes, la Fundació Alícia va elaborar un receptari amb fotografies i amb l'explicació de com s'han d'elaborar els plats. Aquest receptari va ser editat per l'Ajuntament en format llibre. | 08236-334 | Alícia, Ali-mentació i cièn-cia, és un centre de recerca dedicat a la innovació tecnològica en cuina, a la millora dels hàbits alimentaris i a la valoració del patrimoni agroalimentari i gastronòmic. Un centre amb vocació social i obert a tothom per promoure la bona alimentació. Alícia és una fundació privada sense ànim de lucre, creada l'any 2003. | 41.4619900,1.6629800 | 388342 | 4590907 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 60 | 4.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 63759 | Correfoc de Sant Quintí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/correfoc-de-sant-quinti | https://ca.wikipedia.org/wiki/Correfoc | XX | El correfoc és un acte celebrat majoritàriament a Catalunya, però també s'ha estès pel País Valencià, les Illes Balears i Catalunya Nord. Té les seves arrels en el Ball de diables ja documentat en el segle XII, però no va ser fins al XX que va prendre la seva forma actual. A Sant Quintí es celebra durant la Festa Major. | 08236-336 | El correfoc es fa a Sant Quintí des del 1989, i es fa a càrrec del Ball de diables de Sant Quintí. | 41.4619900,1.6629800 | 388342 | 4590907 | 1989 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 63449 | Capella de Sant Antoni de Pàdua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-antoni-de-padua-0 | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p.337. | XIX-XX | Molt deteriorada | Capelleta dedicada a Sant Antoni, situada a la façana d'una casa particular. De forma rectangular, feta de fang i guix, i policromada. Presenta un marc amb diferents motllures en degradació. Al centre es conserva un pannell de rajoles, amb la imatge de Sant Antoni, que imita els propis del segle XVIII. Es conserva el que probablement seria la frontissa d'una porta que deuria tancar la capella. Té una petita coberta. | 08236-17 | Façana de Cal Batlle | 41.4629000,1.6621600 | 388275 | 4591009 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63449-foto-08236-17-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 99 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63450 | Capella de Sant Antoni de Pàdua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-antoni-de-padua-1 | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p.336. | XVIII-XIX | Capelleta dedicada a Sant Antoni de Pàdua, situada a la façana d'una casa particular. Es tracta d'una fornícula de forma típica, de pedra, amb mitja cúpula en petxina. Té dues columnes i una base de tipus llinda. No conserva cap imatge del sant. | 08236-18 | Façana de Cal Jepó | Des del segle XVI, Sant Quintí de Mediona es mostra fidel i devot a la figura de Sant Antoni de Pàdua, que també comptava amb una església al turó on actualment hi ha el cementiri. | 41.4622000,1.6624700 | 388300 | 4590931 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63450-foto-08236-18-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 99 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63455 | Escultura als bastoners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-als-bastoners | XX | Han desaparegut dues figures. Presenta pintades | Monument escultòric. Presenta una base alta i quadrada, damunt un alçat de vorera, que inclou una font. A la part davantera hi ha una placa amb inscripció i escut. A sobre, s'alça una escultura en bronze formada per dues figures de bastoners. (Originalment n'hi havia quatre, dues de les quals s'han perdut de manera que només en queden els peus). | 08236-23 | 41.4625600,1.6652700 | 388534 | 4590967 | 1982 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63455-foto-08236-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63455-foto-08236-23-2.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | F. C. Castilla Saura | Placa amb inscripció: 'La vila de Sant Quintí al seus bastoners 25.IV.1982'.Signatura a la base del cos escultòric de bronze: 'F.C Castilla Saura' | 103|98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63751 | Plàtans de l'Avinguda de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-lavinguda-de-montserrat | Es tracta de 12 plàtans que vorejen el carrer. En general fan més de 10 metres d'alçada i el seu tronc té prop de metre de diàmetre. | 08236-328 | Avinguda de Montserrat | Van ser plantats a la darrera dècada del segle XIX. | 41.4630400,1.6663700 | 388627 | 4591019 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63751-foto-08236-328-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 63429 | Rec de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-baix | ALTURO, Jesús: L'Arxiu Antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200 (Aproximació històrico-lingüística), Barcelona, 1985 (3 vols.). ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 121. MARTÍ, Ramon: 'Sistemes hidràulics i poblament en els límits de la Catalunya Vella: la unitat hidrològica del riu de Bitlles (Anoia/Alt Penedès)', a Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola, Alacant, 1983 (IV CAME, Tom III - 1983), pp. 587-593. MARTÍ, Ramon: 'Ceràmica medieval i pagesos indocumentats a la vall del riu de Bitlles', a Ceràmica Medieval Catalana, Quaderns Científics i Tècnics, núm. 9. Diputació de Barcelona, Barcelona, 1997, pp. 275, 280. | VIII-XX | Rec que es troba encara en ple funcionament, ja que capta les aigües després de les Deus. Consisteix en una canalització excavada a la terra i sense recobriment ni encimentat. Té l'inici en una resclosa al final de les Deus, on comença limitat per un mur d'obra en un dels costats. A l'alçada de Cal Maqueda abasteix un safareig públic i els horts de la Riera i es desdobla en un ramal que rega la zona d'horts al costat del riu. Proporcionava aigua als molins del Rabí, del Tori i del Nadal. Acaba a la zona del molí del Nadal, però part de l'aigua d'aquest rec la recull el rec de la Passada, que de fet és una prolongació del primer. | 08236-85 | L'existència d'una xarxa de recs és un dels elements més interessants del patrimoni de Sant Quintí. L'origen és difícil de concretar per la manca de referències documentals clares. Tanmateix, sí que podem aportar algunes conclusions fruit dels últims treballs de recerca en el camp de l'arqueologia medieval. En aquest sentit, la xarxa de recs de Sant Quintí s'ha d'inscriure en el context de la conca del Mediona, en la qual hi ha exemples bastant clars, com ara els casos de Terrassola i Lavit (d'origen probablement tardo-antic) o el de La Llacuna (associat clarament a l'època islàmica). En el cas de Sant Quintí la conclusió del medievalista Ramon Martí és que els sistemes hidràulics 'indubtablement, són anteriors a l'expansió comtal sobre la vall'. És a dir, que el seu origen correspondria a l'època islàmica (segles anys VIII-IX). Aquesta afirmació es basa en el fet que almenys dos recs són documentats a principis del segle XI: el rec de Baix (1021) i el rec de la Noguera (1011). Això indicaria que forçosament degueren ser construïts en una època anterior. Concretament, l'any 1021 s'esmenta un molí 'in locum que nuncupant Riobirlas, prope ecclesie sancti Quintini (ALTURO, 1985: DOC. 23)'. Ramon Martí creu que aquest molí es trobaria a l'emplaçament on avui hi ha la fàbrica del Maqueda. La resta de recs serien possiblement d'èpoques una mica posteriors, associats al desenvolupament de la molineria. En definitiva, sembla clar que l'existència d'uns sistemes hidràulics anteriors al repoblament ha estat un element determinant en l'emplaçament del poblament rural i en el mateix origen del nucli de Sant Quintí. El rec de Baix és potser el que ha tingut més a veure amb el desenvolupament econòmic de la vila. A diferència dels altres, té l'avantatge que sempre pot portar aigua i això va permetre la instal·lació dels primers molins fariners, drapers, papereres i posteriorment de les fàbriques tèxtils. Aquest rec cobreix una extensió de 13,12 hectàrees. | 41.4623300,1.6596000 | 388060 | 4590949 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63429-foto-08236-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63429-foto-08236-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63429-foto-08236-85-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp; Jordi Piñero | Veure mapa en treball annex | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63430 | Rec Comunal de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-comunal-de-sant-pere | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999. MADURELL i MARIMON, J.M. El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. 2 vols. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, 1972. MARTÍ, Ramon: 'Sistemes hidràulics i poblament en els límits de la Catalunya Vella: la unitat hidrològica del riu de Bitlles (Anoia/Alt Penedès)', a Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola, Alacant, 1983 (IV CAME, Tom III - 1983), pp. 587-593. MARTÍ, Ramon: 'Ceràmica medieval i pagesos indocumentats a la vall del riu de Bitlles', a Ceràmica Medieval Catalana, Quaderns Científics i Tècnics, núm. 9. Diputació de Barcelona, Barcelona, 1997, pp. 275, 280. TORRAS, Xavier: 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec', a Gran Penedès, núm. 41, Institut d'Estudis Penedesencs, 1994, pp. 23-32. ACA: Arxiu de la Corona d'Aragó, Barcelona. Any 1011: pergamins de Ramon Borrell, núm. 99. APSPR: Arxiu Parroquial de Sant Pere de Riudebitlles. Manual de 1435-1449. | VIII-XX | Rec actualment en ús. Consisteix en una canalització excavada a la terra, encimentada i sense recobriment. Porta l'aigua al poble veí de Sant Pere de Riudebitlles. Té l'inici en una resclosa de pedra amb lloses al capdamunt, de forma semicircular; molt ben feta i considerablement alta, amb un bagant que controla l'entrada d'aigua. Està situada al riu Mediona, passada la fàbrica de Ca l'Oliver. En aquest tram inicial s'endinsa dins la roca a través d'alguna mina. Creua la carretera, passa per la zona industrial dels Fogars i continua pel terme de Sant Pere de Riudebitlles. | 08236-86 | L'existència d'una xarxa de recs és un dels elements més interessants del patrimoni de Sant Quintí. L'origen és difícil de concretar per la manca de referències documentals clares. Tanmateix, sí que podem aportar algunes conclusions fruit dels últims treballs de recerca en el camp de l'arqueologia medieval. En aquest sentit, la xarxa de recs de Sant Quintí s'ha d'inscriure en el context de la conca del Mediona, en la qual hi ha exemples bastant clars, com ara els casos de Terrassola i Lavit (d'origen probablement tardo-antic) o el de La Llacuna (associat clarament a l'època islàmica). En el cas de Sant Quintí la conclusió del medievalista Ramon Martí és que els sistemes hidràulics 'indubtablement, són anteriors a l'expansió comtal sobre la vall'. És a dir, que el seu origen correspondria a l'època islàmica (segles anys VIII-IX). Aquesta afirmació es basa en el fet que almenys dos recs són documentats a principis del segle XI: el rec de Baix (1021) i el rec de la Noguera (1011). Això indicaria que forçosament degueren ser construïts en una època anterior. Pel que fa al rec de Sant Pere, la concessió d'aigües sembla que té el seu origen en la donació del terme l'any 1012. Segons Ramon Martí les construccions actuals no permeten observar restes medievals. Tanmateix, creu que fa referència a aquest sistema la notícia genèrica d'horts i molins de l'any 1011 (ACA). Sembla confirmar-ho el fet que són aquests mateixos molins els que posseïa el monestir de Sant Pere l'any 1440, concretament 2 enginys fariners en un sol casal (APSPR). El 1487 es coneixen altres documents que parlen de 'recs d'aigua' i 'aqüeductes'. | 41.4583000,1.6771100 | 389516 | 4590479 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63430-foto-08236-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63430-foto-08236-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63430-foto-08236-86-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp; Jordi Piñero | Aquesta fitxa enllaça amb la de l'inventari del Patrimoni Local de Sant Pere de Riudebitlles (fitxa núm. 5). En aquesta localitat el rec és conegut com a 'Rec de Dalt' o 'Rec de la Vila'.Veure mapa en treball annex | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63434 | Capella de la Puríssima de la Passada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-purissima-de-la-passada | XIX-XX | Necessita ser restaurada | Capella de dimensions petites adossada al barri de la masia. De planta rectangular i coberta a dues vessants. La façana principal té portal amb arc apuntat, rosetó i espadanya. Té finestres laterals també amb arcs apuntats i reixes de ferro amb motius goticitzants. | 08236-2 | Masia de la Passada | La capella sembla formar un conjunt homogeni amb una darrera fase d'ampliació de la masia, probablement de les darreries del segle XIX o principi del XX. L'interior de la capella fou saquejat durant la Guerra Civil i no s'ha tornat a refer. | 41.4586200,1.6741400 | 389268 | 4590519 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63434-foto-08236-2-1.jpg | Física | Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 116 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63435 | La Noguera baixa (casa nova) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-noguera-baixa-casa-nova | XIX - XX | Necessita ser restaurada | Casa de pagès construïda de nova planta a pocs metres de la masia de la Noguera Baixa. El conjunt consta de la casa més altres dependències aïllades i un pati davanter. La part residencial consta de tres cossos adossats que formen una sola casa, amb planta baixa i un pis; coberta a una sola vessant. Per davant, la façana té balcons i, al darrera, un terrat. | 08236-3 | Pocs metres a l'oest de la Noguera baixa | Casa construïda probablement al segle XIX, relacionada segurament amb la masia de la Noguera baixa. | 41.4600600,1.6832500 | 390032 | 4590667 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63435-foto-08236-3-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63438 | El Comarquinal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-comarquinal | XIX-XX | Antiga casa de pagès molt reformada modernament. El conjunt forma un clos tancat amb diverses dependències a l'entorn (corrals, galliners, etc). La casa és de planta rectangular, construïda en un terreny amb pendent, i té planta baixa més un pis i golfes. La part més antiga és al sector nord-est, posteriorment ampliada als segles XIX-XX. Actualment el conjunt és enjardinat i a l'entorn té instal·lacions per a cavalls i altres animals. | 08236-6 | Es tracta d'una casa de pagès probablement original dels segles XVIII - XIX. Al segle XX ha estat àmpliament reformada. Fa uns anys hi havia instal·lada la residència 'Engrunes', de rehabilitació per a joves amb problemes de marginació social. Actualment està en procés d'instal·lar-s'hi una granja d'horticultura i viticultura ecològica. | 41.4711400,1.6904500 | 390652 | 4591888 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63438-foto-08236-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63438-foto-08236-6-2.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 63451 | Horts de la Riera (o del Tancat del Triquet) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-de-la-riera-o-del-tancat-del-triquet | XIX-XX | Manca de manteniment | Conjunt d'horts tancats dins un recinte. S'accedeix a l'interior a través d'una porta amb arc escarser de pedra, coronada amb teules i una petita coberta de doble vessant. Els horts aprofiten l'aigua del rec de Baix. Es tracta d'una mostra representativa dels horts que encara existeixen a Sant Quintí, regats pels diversos recs. | 08236-19 | 41.4618300,1.6599200 | 388086 | 4590893 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63451-foto-08236-19-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 98 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 63460 | Can Bosquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bosquet | XVII-XIX | Les estructures principals es conserven més o menys bé. L'interior es troba en mal estat. | Masia formada per un cos residencial més altres construccions adossades i un cobert aïllat (segurament la pallissa). El cos residencial té una planta atípica i irregular, fruit de successives ampliacions. El cos originari era a la part de darrera i posteriorment va ser ampliada per davant (amb una nova façana davantera) i pels costats. Actualment té planta baixa més un pis de sostre baix. L'interior de la casa era d'una certa categoria i conserva restes de decoracions amb motllures (actualment molt deteriorades). L'exterior té un aspecte funcional i extremadament sobri. La masia és situada a l'extrem d'un altiplà, en el punt on comença un desnivell del terreny. | 08236-28 | Aquesta masia probablement és originària dels segles XVII-XVIII i fou objecte de diverses ampliacions al llarg del segle XIX. Per això, ben segur que es tracta de la casa més antiga de totes les que hi ha en aquest sector (can Bartomeu, cal Magí, etc.), que són de tipologia més senzilla i més modestes. Per la seva posició aquesta masia dominava un bon tros de territori. | 41.4439000,1.6474200 | 387011 | 4588919 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63460-foto-08236-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63460-foto-08236-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63460-foto-08236-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 63469 | Cal Torró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torro | XVIII-XIX | En procés de ruïna. Li falta la teulada. | Casa de pagès en procés de ruïna. És de planta quadrada, amb planta baixa més un pis i golfes; coberta a dues vessants. Es tracta d'una construcció senzilla feta amb tàpia i, a les parets interiors, tova. Té una dependència de treball annexa. La casa no ha sofert reformes modernes (excepte al cobert) i ha conservat molt bé la tipologia original. Està situada en un altiplà amb magnífiques vistes, cap al sud, de les terres del Penedès. | 08236-37 | Per la seva tipologia sembla que es tracta d'una casa de pagès originària del segle XVIII o principi del XIX. La casa va estar habitada fins els anys 1950/60 per Xavier Casanelles. Fins no fa gaires anys encara es trobava en bon estat. Pels volts de 1992 van robar-ne les teules i a partir d'aleshores va començar el procés d'enrunament. Com a fet anecdòtic pot esmentar-se que prop d'aquest indret hi van rodar escenes de la tele-sèrie 'Nissaga de poder'. | 41.4363400,1.6778100 | 389537 | 4588040 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63469-foto-08236-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63469-foto-08236-37-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | A l'interior conserva restes d'una premsa | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63476 | Molí i fàbrica del Tori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-i-fabrica-del-tori | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 129, 131, 195, 197, 205. CASANOVAS, Esther; ESTEVE, Xavier; GUILLÉN, Lídia: La conca del paper: parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. 1997. MADURELL i MARIMON, J.M. El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. 2 vols. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, 1972. 'El PSC fa una proposició al Parlament per a la conservació dels molins paperers', a Tres de Vuit, Vilafranca del Penedès (19-5-2000) | XVIII-XIX | Presenta un important grau de deteriorament | Antic molí paperer al qual posteriorment s'hi adossà l'edifici d'una fàbrica. El molí és una construcció de dimensions modestes. La fàbrica, adossada perpendicularment, és una construcció més gran, de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos. Té un portal metàl·lic amb una inscripció. Entre els dos edificis hi ha un pati tancat. | 08236-44 | L'any 1752 Silvestre Busquets, pagès, va obtenir el permís per construir un molí paperer en una peça de terra de la seva propietat a cal Tori. El projecte presentat va ser autoritzat a prendre l'aigua de la font de la Tria a canvi de pagar 35 o 40 lliures anuals. Paula Busquets, filla de Silvestre Busquets, va vendre el molí l'any 1826 a Josep Mata i al seu fill Joan. Aquell mateix any Miquel Mata i la seva esposa els el van comprar. Posteriorment s'instal·là una fàbrica de filats, que començà a funcionar el 1867, al costat del molí. L'any 1871 Faustí Gili i Antònia Aguilera volien augmentar-ne la força motriu variant el canal de desguàs i aprofitant un salt d'aigua de 7, 59 metres que havia de moure una roda hidràulica de 7,18 metres de diàmetre. Aquesta fàbrica feia filats de llana amb 220 fusos i màquina de cardar i de batanar. Les obres van endarrerir-se un temps a causa de les contínues incursions de partides carlines, però finalment van quedar enllestides el 14 d'agost de 1879. L'any 1901, quan feia cinc anys que ningú no treballava el molí, Josep Brugal (de Manresa) i Ricard Fortuny (de Barcelona) van intentar fer paper al molí després que una rierada destruís la resclosa de la font de la Tria. El salt era de 4,5 metres, amb un cabal de 50 litres/segon, i proporcionava una força de 2 o 3 cavalls. | 41.4591900,1.6618300 | 388241 | 4590598 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63476-foto-08236-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63476-foto-08236-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63476-foto-08236-44-3.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Inscripció del portal de la fàbrica: ' AÑO 1879/ G R/ MES DE ENERO/ Dirigido por/ Pablo Soler' (Les inicials G.R. corresponen a l'antic propietari Sr. Gilera). | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63479 | Fàbrica de ca l'Oliver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-ca-loliver | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 129, 131. CASANOVAS, Esther; ESTEVE, Xavier; GUILLÉN, Lídia: La conca del paper: parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. 1997. MADURELL i MARIMON, J.M. El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. 2 vols. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, 1972. | XIX | Necessita ser restaurat | Edifici que consta de dos cossos adossats: la nau industrial i l'antiga casa del director. La nau és una construcció de planta rectangular, amb tres plantes d'uns 300 m2 cadascuna: semi-soterrani, primer i segon. Aquestes plantes conserven les columnes de ferro i les encavallades originals. La nau conserva algunes dependències annexes com el menjador pels treballadors, les cavallerisses, un safareig i, a pocs metres, la xemeneia del vapor. L'habitatge, on hi residia l'encarregat, consta de tres plantes i una petita torre. Presenta obertures amb balcons i restes d'arrebossat blau cel. L'entorn està enjardinat. | 08236-47 | Inicialment en aquest indret, proper a ca l'Oliver, hi havia molins fariners. L'any 1871 Francisca Oliver i Vallès volia substituir els vells molins per una nova fàbrica de filats i teixits, a nom d''Antonio Pascual y Cia'. Demanava permís per utilitzar 163 litres/segons. Aquesta fàbrica es va inaugurar l'any 1872. Més endavant la fàbrica instal·là una turbina hidràulica. L'aigua sortia de la bassa (amb capacitat per a 2.700 m cúbics) a través d'una canonada de 70 metres fins arribar a accionar la turbina, que era dins l'edifici. L'any 1951 la propietària de la fàbrica era Maria Gili i Sardà, filla de Quintí Gili i Poch. Però qui l'explotava era la societat Tordera SA Des de l'any 1958 fins al 1966 l'empresa va ser gestionada per Juan Nicolau Jover. De l'any 1968 a 1990 va restar abandonada, fins que s'hi va instal·lar en usufructe l'empresa de papereria Molí de Ca l'Oliver, d'Antoni Capellades i Lluís Morera, els quals han tornat a introduir a Sant Quintí la tradició de la indústria paperera. | 41.4580900,1.6718000 | 389072 | 4590463 | 1872 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63479-foto-08236-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63479-foto-08236-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp i Jordi Piñero | Al primer pis de la nau es conserva una rajola amb la data 1881 | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 63497 | La Noguera/Conca de la Noguera/Noguera de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-nogueraconca-de-la-nogueranoguera-de-baix | FREIXAS, A; MIR, A.: 'El jaciment paleolític de la Noguera a Sant Quintí de Mediona, Alt Penedès', a Cypsela, VI (1987), Girona, Centre d'Investigacions Arqueològiques de la Diputació de Girona, pp. 191-200. CANAL, J; CARBONELL, E.: 'La Noguera (Sant Quintí de Mediona, Alt Penedès)', a Catalunya paleolítica, Girona: Patronat Francesc Eiximenis, 1989, pp. 356-358. | Jaciment de superfície | Taller de sílex en superfície, identificat en uns camps sobre una antiga terrassa del Riudebitlles (segona terrassa, a uns 10/12 metres sobre el nivell actual). El material que s'hi ha localitzat consisteix en un lot de 400 exemplars de sílex i un de quarsita. Més concretament: 16 nuclis, 170 restes de talla, 212 ascles i peces. | 08236-65 | Jaciment identificat per A. Freixas, del Grup de Recerques de Sant Pere de Riudebitlles. El jaciment té una cronologia entre -600.000/-120.000 (paleolític inferior arcaic), que correspon al període final de la penúltima glaciació: Riss. | 41.4616400,1.6839600 | 390094 | 4590841 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | Inexistent | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Els materials actualment es conserven al Museu de Vilafranca del Penedès | 77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 63498 | Can Busquets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-busquets-0 | GIRÓ, Pere: 'Notas de arqueología de Cataluña y Baleares: Mediona', a Ampurias, XXIV, 1962, p. 299. GIRÓ, P.: 'Activitats arqueològiques IV. Estacions tallers superficials a la comarca del Penedès', Agrupació Excursionista de Catalunya, Barcelona, març de 1963. RAURET, A. Mª.: El proceso de la primitiva población del Penedès, Tesi de llicenciatura per la Universitat de Barcelona, 1963, pp. 64-65. MONTFORT SALIONS, Jorge: Talleres líticos de superficie del Penedès y extensiones. Tesi de llicentciatura per la Universitat de Barcelona, setembre de 1972, pp. 127-128. | Jaciment de superfície | Taller de sílex situat a un extrem de la plana de les Estoses. El jaciment s'estén per unes vinyes a la zona de la masia de cal Bosquet i per l'entorn. La indústria recuperada en aquest indret consisteix en 6 denticulats, 7 rascadores, 1 punta, 1 abrupte, 1 osca, 1 burí i 2 retocs marginals. | 08236-66 | Jaciment descobert per Josep Masachs, de Vilafranca, l'estiu de 1959. Posteriorment va ser prospectat per Pere Giró. Se li atribueix una cronologia entre -50.000 / -24.000 (paleolític mitjà-paleolític superior). | 41.4453100,1.6469800 | 386977 | 4589076 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | El material recuperat es conserva al Museu de Vilafranca del Penedès | 77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 63499 | Vinya Alta de la Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-alta-de-la-noguera | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 172. | -II/V | Molt deteriorat | Vestigis d'un assentament romà. El jaciment és situat al vessant sud-est del turó de la Noguera. En aquest sector s'hi ha localitzat fragments de 'dolia' i ceràmica indeterminada (tal vegada comuna ibèrica). No s'han pogut identificar estructures visibles. Aquest jaciment es troba a uns 150 metres d'una vil·la romana més coneguda (La Masia, al terme de Sant Pere de Riudebitlles). Cal suposar que els dos jaciments tenien una relació: potser aquest formaria part del sector rústic d'una vil·la romana situada més al sud, o bé es tractava tant sols d'una àrea d'emmagatzematge. | 08236-67 | És interessant advertir que aquesta vil·la romana es troba situada al costat del camí que tradicionalment anava a Sant Pere de Riudebitlles. Aquest camí devia seguir un itinerari semblant al d'un antic camí romà que sortia de la Granada i passava pels actuals pobles de Puigdàlber, el Pla, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona i Sant Pere Sacarrera, on enllaçava amb un altre camí que anava de Martorell a Lleida. D'altra banda, cal dir que el rec de la Noguera (que finalitza prop d'aquesta zona) és un dels més antics, molt probablement d'època islàmica. En aquest sentit fóra molt interessant conèixer l'evolució de la vil·la, des de l'època tardo-romana fins a establir un possible lligam amb la construcció del rec, probablement en època baix-imperial o islàmica. Pere Subirana va localitzar aquest jaciment a principis de 1990, amb motiu d'unes remocions agrícoles. | 41.4610700,1.6876900 | 390404 | 4590773 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Piñero | 83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 63501 | Estoses-Forques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estoses-forques | Jaciment superficial | Taller de sílex. Jaciment de gran extensió, que abraça un ampli sector de camps de conreu (vinya, cereal i bosc) entre la masia de les Estoses i el puig de les Forques, a l'est. En aquest sector s'hi ha documentat superficialment materials diversos d'indústria paleolítica clarament arcaica. Es tracta d'un taller de sílex que es pot adscriure al tipus axelià. | 08236-69 | Jaciment identificat per Antoni Freixas (col·laborador de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca), en unes prospeccions fetes pels volts de 1980. El jaciment es pot datar entre -600.000/ -120.000 (paleolític inferior arcaic). | 41.4525400,1.6664100 | 388612 | 4589854 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 63504 | Passada-Nogueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passada-nogueres | Jaciment superficial | Taller de sílex, situat entre la Granja Martí i la Noguera de Baix, al marge esquerre (nord) del camí que les uneix. En aquests camps (antigues terrasses fluvials del riu) s'han trobat restes disperses d'indústria lítica que corresponen al tipus mosterià, amb peces més arcaiques de possible adscripció al paleolític inferior final. | 08236-72 | Jaciment descobert en unes prospeccions fetes entre 1979 i 1980 per A. Freixas, de la secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca del Penedès. El jaciment té una cronologia entre -600.000 / -33.000 (paleolític inferior arcaic / paleolític mitjà). | 41.4607000,1.6803300 | 389789 | 4590742 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 63505 | Bòria -la Passada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boria-la-passada | RAURET, A. Mª.: El proceso de la primitiva población del Penedès, Tesi de llicenciatura per la Universitat de Barcelona, 1963, pp. 70-71. | Taller de sílex. Àrea a cavall entre el barri de la Bòria i la masia de la Passada, a banda i banda de la carretera. El lloc va ser explorat per Pere Giró, que hi va trobar abundància de quarsites i indicis d'una indústria lítica. Això sembla coincidir amb els fons conservats al Museu de Vilafranca, concretament uns 50 elements, quasi tots corresponents al paleolític mitjà o mosterià, amb algunes peces d'aspecte més tardà (paleolític superior, epipaleolític?). | 08236-73 | Jaciment descobert per Per Giró el maig de 1958. La cronologia va entre -90.000 / -50.000 (paleolític mitjà). | 41.4592400,1.6725400 | 389136 | 4590589 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Existeix certa confusió entre aquest jaciment i el de la Passada a causa d'algunes contradiccions en la documentació dels materials que va fer Pere Giró. Seguim el criteri d'A. Freixas de dividir la zona en sis jaciments individualitzats: Bàrquies, la Noguera, Turó de la Noguera, la Passada-Nogueres, Turó de la Passada-Granja de la Passada, i Bòria-la Passada. | 77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 63506 | Turó-Granja de la Passada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-granja-de-la-passada | GIRÓ, Pere: 'Notas de arqueología de Cataluña y Baleares: Mediona', a Ampurias, XXIV, 1962, Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona / CSIC, Barcelona, p. 299. GIRÓ, Pere: 'Notes d'arqueologia de Catalunya: Sant Quintí de Mediona', a Información Arqueológica, núm. 30, maig/agost de 1979, Barcelona, Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona / CSIC, p. 165. | Jaciment superficial | Taller de sílex. Les troballes es dispersen pels camps aterrassats al nord-est de la masia de la Passada (antigues terrasses del Riudebitlles) en una extensió fins arribar a la Granja de la Passada. En aquest indret s'hi ha recollit un conjunt de talles de sílex que corresponen a una indústria de tipus mosterià de tradició axeliana. | 08236-74 | Jaciment descobert en unes prospeccions fetes per Pere Giró. La cronologia del jaciment es situa entre -120.000 / -50.000 (Paleolític inferior mitjà / paleolític mitjà). | 41.4602400,1.6754400 | 389380 | 4590697 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | Existeix certa confusió entre aquest jaciment i el de la Bòria a causa d'algunes contradiccions en la documentació dels materials que va fer Pere Giró. Seguim el criteri d'A. Freixas de dividir la zona en sis jaciments individualitzats: Bàrquies, la Noguera, Turó de la Noguera, la Passada-Nogueres, Turó de la Passada-Granja de la Passada, i Bòria-la Passada. | 77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 63507 | Barquies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barquies | Jaciment superficial | Taller de sílex. Jaciment situat en un nivell de terrassa d'un antic meandre del Riudebitlles. El material recollit es troba dispers en una extensió àmplia al marge esquerre del camí. Consisteix en una indústria lítica que A. Freixas data com a mosterià típic, amb la presència de peces anteriors (axelià). | 08236-75 | Jaciment descobert en unes prospeccions fetes entre 1979 i 1983 per membres de la secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca del Penedès. La cronologia del jaciment es pot datar entre -600.000 / -33.000 (paleolític inferior arcaic / paleolític mitjà). | 41.4566400,1.6923900 | 390789 | 4590276 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | Inexistent | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 63508 | Turó de la Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-noguera | Molt deteriorat | Taller de sílex. El jaciment és situat a uns 900 metres de la masia de Noguera de Baix, al vessant sud del turó on hi ha la casa de la Noguera Alta. En aquest indret s'hi ha recollit superficialment un conjunt d'indústria lítica que Antoni Freixas classifica bàsicament dins el tipus mosterià. | 08236-76 | Jaciment descobert en unes prospeccions fetes entre 1979 i 1980 per Antoni Freixas, de la secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca del Penedès. El jaciment té una cronologia entre -600.000 / -33.000 (paleolític inferior arcaic / paleolític mitjà). | 41.4607300,1.6868400 | 390333 | 4590737 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | Inexistent | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 63509 | El Jardí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-jardi | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, pp 382-391. | XIX-XX | Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa, entressòl i dos pisos. Al primer pis amb balcons. A l'extrem dret de la planta baixa trobem corredor porxat per sota de la qual hi passa el carrer, quedant aquest cobert pels pisos superiors de l'edifici. A la façana hi ha pintat un rellotge de sol. Té dues entrades, una per a la cafeteria i una altra per accedir a les dependències dels pisos superiors. A l'interior de la cafeteria la decoració ha estat pensada imitant un interior de principis de segle, amb rajoles decorades a la paret, barra i uns miralls d'influència decó. Els pisos superiors acullen sales de reunions, escola de música, etc. A la part posterior de l'edifici hi ha una sala d'actes, polisportiu i piscina. | 08236-77 | Durant les primeres dècades del segle XX la finca coneguda com el Jardí era propietat del general Weyler. Una part de l'edifici de la finca servia com a cafè i a la zona del jardí s'hi celebraven tot tipus d'actes lúdics i festius. Ja entrats els anys 20 el senyor Barris comprà la finca i hi construí un local més modern, que funcionà com a centre recreatiu majoritàriament de la gent benestant de la vila. Durant la segona República s'hi organitzà el Centre Català Republicà Federal i Cooperatiu, una societat de caire polític propera a una ideologia dretana. En aquests anys l'explotació del cafè, la fonda i el cinema passaren a mans de Josep Ribas, que regentaren el negoci fins a la meitat dels anys cinquanta. Després de la Guerra la propietat de l'immoble passà a mans del senyor Barris i de Rafael Maqueda. Els anys cinquanta passà per uns moments difícils fins que un seguit de persones decidiren constituir-se com a comunitat de copropietaris. Durant aquests anys s'hi construí una pista a l'aire lliure (on s'hi feia ball) i una terrassa-cafè. El 1976 es va constituir una societat patrimonial que passava a ser propietària de la finca, amb una associació (ACR) que s'encarregà de dinamitzar el local amb activitats diverses: cursets de natació, activitats esportives, balls, teatre... L'any 1986 la societat immobiliària va fer una ampliació de capital i l'Ajuntament passà a ser-ne l'accionista majoritari. A partir d'aquest moment s'hi portaren a terme una sèrie d'inversions per adequar i modernitzar l'edifici. El 1987, amb la presidència de Josep D. Coca, l'ACR va prendre una nova revitalització. . | 41.4629800,1.6632500 | 388366 | 4591017 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63509-foto-08236-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63509-foto-08236-77-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | Inscripció al rellotge de sol de la façana: '1977' (autor: Víctor Artís Tomàs). | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63525 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-162 | XIX-XX | Barraca de pedra seca situada enmig d'un camp. És un exemple representatiu de les moltes barraques que encara es conserven al terme de Sant Quintí de Mediona, concretament del tipus de planta circular. Té unes dimensions mitjanes i és de planta circular, en aquest cas amb la cara davantera plana (on hi ha la porta). El sostre és de falsa cúpula, recobert amb terra. | 08236-102 | És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions en pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesis més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la meitat del segle XIX. | 41.4671300,1.6810000 | 389856 | 4591455 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63525-foto-08236-102-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml