Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 65085 | Can Bailon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bailon | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII-XIX | El fet que actualment estigui deshabitada pot accelerar la seva degradació. | <p>Mas format en base una planta rectangular, estructurada en planta baixa i primer pis. La situació topogràfica de l'edifici n'ha delimitat, en certa manera, la seva morfologia i el seu desenvolupament arquitectònic. La tècnica constructiva utilitzada es basa en l'ús del carreu de dimensions petites i mitjanes parcialment treballat i lligat amb morter. A les cantonades principals de l'estructura s'han utilitzat pedres de dimensions més grans i ben tallades per ser utilitzades com a cantoneres. La coberta de l'edifici és de teula aràbiga i de doble vessant, seguint la morfologia estàndard de les masies de la zona. La distribució interna del mas també segueix el model establert, la planta baixa utilitzada com a entrada, cuina i annexes ramaders i el primer pis on s'hi troba la sala i les dependències més privades del mas. L'entrada a l'edifici es realitza per la façana orientada a l'oest. La façana principal fa 13'10 m i les laterals 9'25 m. Presenta una teulada de dos nivells: la del cos central a dos vents i les dues laterals d'un sol vessant i on s'hi obren sis finestres i una porta, mentre que a les laterals hi ha dues finestres. Recentment s'hi ha fet obres d'arranjament, en especial a les teulades i al pis superior del cos central. Està construïda amb pedra del país, totxos i paret de tapia. Hi ha llocs on es manté l'arrebossat. Les llindes de les finestres són de fusta o pedra. La porta que té una alçada de 1'66m i una amplada de 2'30m està formada per una llinda que mesura 50 cm d'alçada i una llargada de 2'55 m i cinc elements que formen el brancal de pedra per banda. La porta de fusta està formada per 6 taulons clavats amb claus de ferrer. Els taulons tenen una amplada de 25 i un gruix de 3 cm. Les pedres inferiors estan força desgastades, així com la pedra que queda a mitja alçada, a la banda dreta, per l'acció del salpàs. Davant la porta hi ha l'era de la casa. L'accés a la casa es pot fer a peu o amb vehicle des del barri de Puigsacost. A més de les cases d'aquesta barriada que queden a una certa distància, el mas està envoltat de camps i a prop queda el camí ral, i a la banda est hi ha una font. Els edificis annexes són un cobert de totxo afegit a la part posterior i un altre d'uralita en una façana lateral. A la façana principal es veuen els testimonis de quan hi havia una garatge per a camions.</p> | 08246-17 | Puigsacost | <p>Antic mas del municipi de Santa Eugènia de Berg també conegut com can Pep de l'Om. A la façana principal hi ha unes estaques de fusta que servien per estacar el bestiar. Són pocs els elements històrics i arqueològics que permeten adscriure l'origen cronològic del mas la Serra. Tot i això, la seva estrucura de mas, constituïda en base una planta rectangular i un desenvolupament en vertical de les diverses dependències agrícoles annexes permetria situar el seu moment constructiu en època moderna. Conserva un element marcat, és tracta d'una llinda que corona la porta presenta gravada la data 1798, les inicials IHS i un creu a l'interior d'un cercle. També hi ha dos números a la porta, un gravat a la banda esquerra que correspon al 39, i un altre en una placa de llautó que és el 53. A la porta de fusta hi havia hagut una imatge del Sagrat Cor. Malgrat la datació de segle XVIII, d'un dels elements de la casa fa que la manca d'elements constructius datables (llindes inscrites, finestres, etc) no ens permeten documentar l'origen i les remodelacions que va tenir aquest mas al llarg dels segles, segurament conegut amb altres noms. Aquestes reformes però si que són evidents a través dels seus paraments.</p> | 41.8951800,2.2777900 | 440090 | 4638390 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65085-foto-08246-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65085-foto-08246-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65085-foto-08246-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A prop hi ha el límit entre els municipis de Santa Eugènia i Taradell. Ja en terme de Taradell i darrera la paret de la casa hi ha la Font de Can Bailon, formada per tres nivells: repartidor, dipòsit i pica o abeurador. El repartidor fa 70 cm d'amplada i 90 cm d'alçada, mentre que la porta del repartidor fa 67 cm d'alçada i una amplada de 40 cm. El broc té un diàmetre de 2'5 cm i una llargada de 6 cm. El dipòsit de totxo, té una llargada de 1'35 m, una alçada de 70 cm i una amplada de 45 cm. La pica té una llargada exterior de 70 cm i una amplada de 50 cm. La llargada interior és de 65 cm i una amplada interior de 35 cm. No obstant, el fet que no es faci servir l'abeurador o pica, i que la vegetació silvestre creixi sense control pot fer perillar la conservació. Envoltat de camps de conreu, a prop queden les cases de la zona del Puigsacost i l'accés es fa per una pista de terra. L'aigua prové de la mina de Puigmorenc (Taradell), la font no raja i l'aigua està canalitzada. L'any 1996 es va arreglar el repartidor que proporciona aigua al Bulló i a can Bailon. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 65253 | Zona d'interès arqueològic al Puigsacost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-dinteres-arqueologic-al-puigsacost | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | Material desaparegut | <p>Es va trobar un sílex treballat al peu del Puigsacost. Es desconeix si es tractava de material in situ o aportat i on es conserva la peça. Aquest element ressenyat per Pladevall (1997) com a material procedent de la col·lecció J. Sala i Molas de Vic, es troba pendent d'estudi. En les visites realitzades en el decurs d'aquest inventari a la zona, no s'ha documentat material afí, tampoc cap veí de la zona del Puigsacost sembla que tingui notícia o material d'aquest tipus.</p> | 08246-186 | Puigsacost | <p>La ocupació humana del territori de l'actual municipi de Santa Eugènia de Berga, tot i no estar molt ben documentada ni presenta a la Carta Arqueològica de Catalunya, queda palesa per la troballa de diversos materials associats a aquests periodes. El vestigi més important, fins al moment documentat pertany al periode iibero-romà, i romà amb el pas d'una via romana, així com per les troballes d'alguns fragments ceràmics associats a aquest període.</p> | 41.8973400,2.2760700 | 439949 | 4638631 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65253-foto-08246-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65253-foto-08246-186-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 65104 | Can Pere Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pere-xic | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVI-XVIII | Recentment restaurada. | <p>Aquest petit mas presenta una estructura de planta baixa, primer pis i unes petites golfes, amb un pati davanter tancat i una petita pallissa. La planta baixa es troba disposada en dues estances: una l'entrada coberta amb volta de cúpula d'obra i amb el terra de rajola i la sala utilitzada com a cuina-menjador on per la part exterior encara es pot observar el tapiat de la boca d'un forn d'ús domèstic. La resta d'estances es troben ubicades en el pis superior i el serveis van ser construïts, en una reforma posterior del mas, a la part de darrera. La tècnica constructiva emprada es basa en el rajol i l'arrebossat, sobre una base de petits carreus de pedra local lligats amb argamassa. Mentre que la teulada és a dues aigües amb una coberta de bigues de fusta i teula aràbiga. La façana principal s'organitza en base una porta de grans dimensions acabada amb totxana i limitada per dos petits bancs de pedra; al primer pis hi trobem tres obertures, dues de les quals de tamany rectangular mitjà i acabat amb matxembrat, mentre que el central fou convertit en un balcó amb una llinda de pedra per base i una barana de ferro forjat. El segon pis o golfes presenten una sola obertura central de dimensions considerables i treballada amb rajols, recentment tapiada. Just a sobre de la mateixa s'hi troba el suport per una corriola, que ens indica que segurament aquest darrer espai hauria estat utilitzat com a graner o magatzem.</p> | 08246-36 | Zona del Puigsacost | <p>Les notícies històriques de Can Pere Xic són força recents, de mitjan del segle XVIII i es redueixen als cadastres municipals de Santa Eugènia. El mas tampoc presenta cap element que permeti ajustar la cronologia del conjunt; pel topònim es podria pensar que el mas va ser concebut com a masoveria. Aquest terme s'ajustaria a la concepció d'aquest edifici, de petites dimensions i de factura relativament moderna (ús de rajols, arrebossats, etc), amb pocs espais ramaders i de caire bàsicament subsistencial. Mas del segle XIX forma part de les construccions edificades entorn de les poblacions, per gent sovint originària de masos, que passava a esdevenir gent d'ofici, però que volia mantenir un cert contacte amb la terra com a complement de l'activitat professional. És una de les primeres cases que es va construir als voltants del Puigsacost, sobre la carretera de Vic a Taradell, dintre el tradicional terme municipal d'aquesta última població. La seva edificació és posterior al 1892, al no aparèixer al cens amb aquest nom. Tot i que no descarta que existís amb un altre nom. L'edifici inicial, amb coberta a doble vessant, s'ha modificat i ampliat recentment, amb la construcció d'un cos annex que consta d'una galeria o pati situat a sobre de l'edificació i amb una reforma de façanes i obertures.</p> | 41.8975000,2.2807300 | 440336 | 4638646 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65104-foto-08246-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65104-foto-08246-36-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 65176 | Lleres del torrent de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lleres-del-torrent-de-santa-eugenia | S'està perdent com espai natural | <p>A la confluència dels ramals que venen del Gurri i de la Riera de Santa Eugènia i altres rierols es documenten les restes de flora i fauna autòctona de riera. Abundant vegetació de ribera; aquest salt s'ha habilitat, al seu punt mig, com a font, recollint la poca aigua que baixa pel rec. Presenta un notable valor paisatgístic.</p> | 08246-109 | Santa Eugènia de Berga | <p>Paratge de gran interès natural on s'hi troben fonts tant emblemàtiques pel municipi com la Font Xica o la Font Rodona. Aquest espai, recentment arranjat en algun tram és un dels punts d'interès natural més concorreguts del poble. Entorn situat als peus de la riereta forma part del recorregut de nombroses rutes relacionada amb la natura i situat al costat mateix del poble. La seva adequació, hauria de ser imminent, respon a les necessitats de conservació dels diversos espais naturals del municipi. La seva bona situació geogràfica i la seva accessibiliat, fan pensar que la zona era coneguda i explotada des d'antic i aquest fet queda demostrat amb la presència de nombrosos horts a la zona que reguen amb l'aigua de la mateixa riereta i que de ben segur ja existien en època moderna.</p> | 41.8975100,2.2721300 | 439623 | 4638653 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65176-foto-08246-109-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 65201 | Palanca de la font del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palanca-de-la-font-del-rector | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | Entorn brut, de brossa vegetal. Dominat per bardisses i encanyissats. Presència d'horts petits. Per sobre hi passa la carretera d'Arbúcies direcció Taradell. | <p>Palanca que fa de llarg uns 4 m i 80 cm ample, està situada 1 m sobre el curs del torrent. Construïda amb 4 taulons de fusta de roure units amb dos ferros un a cada extrem. No disposa de voreres ni sistemes d'il·luminació.</p> | 08246-134 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Fins al 1991 va pertànyer al terme de Taradell. Antigament les dones del Raval anaven a rentar la roba a tocar el pont.</p> | 41.8975900,2.2842700 | 440630 | 4638654 | 1950-60 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | La palanca de construcció rudimentària presenta dos taulons exteriors força deteriorats, el que pot fer perillar la seva consistència. No obstant això el pas no resulta perillós. Està situada al límit territorial dels municipis de Santa Eugènia i Taradell a 1,5 m hi ha la fia F-2T. Lloc de pas per accedir als horts de Manel Vilaró i per anar a passejar la gent de Santa Eugènia direcció Llagostera. Aigües avall trobem el pont de la Serra. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 65126 | Casanova del Puigsacost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-del-puigsacost | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIX-XX | <p>Casa també coneguda com a Can Sargantana. Edifici format per una construcció de planta rectangular orientada de sud a nord i organitzada en planta baixa i dos pisos. El sistema constructiu utilitzat és la pedra calcària local de dimensions mitjanes lligada amb argamassa amb murs de paredat comú i amb grans carreus de pedra local situats en els angles de l'edifici. La coberta està formada per una teulada a doble vessant de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. L'entrada principal es realitza per la façana sud, tot i que actualment els habitants del mas utilitzen la façana oest, i l'accés es fa a través d'una portalada adovellada que dóna lloc a una petita entrada rectangular en el fons de la qual es disposen les escales d'accés a la resta d'habitacions, concretament a una gran sala que dóna pas a les estances que es troben en ambdós pisos. A la façana principal es pot observar l'afegit, a la banda oest, d'un un segon cos rectangular que segueix la disposició general de l'edifici. Aquesta façana presenta una estructura particular, les obertures es disposen de forma irregular en els diferents pisos: en el primer pis s'obren quatre obertures (una de les quals tapiada), totes estan emmarcades amb llindes de pedra de carreus ben tallats i amb una repisa treballada que actua com a principal element decoratiu. Dues d'aquestes, les de la banda oest van ser modificades passant a ser convertides en portes d'accés a una terrassa. Mentre que al segon pis s'obren tres obertures, dues de petites dimensions (una de les quals parcialment tapiada i que hauria funcionat com a finestral) i una tercera centrada que segueix el mateix tractament que la resta. Al davant de la façana principal es troben dos cossos annexes disposats a banda i banda de façana formant un cobert amb funcions de terrat i un edifici rectangular d'una sola nau utilitzat com a estables. Les dues estructures formen part d'una construcció en pedra de carreus poc treballats i irregulars on es combina l'ús de rajola per a les obertures de portes i finestres. La façana est del mas segueix el mateix eix rectangular i amb una disposició simètrica de les obertures, amb un total de 14, en els seus tres pisos. La morfologia d'aquestes obertures és diversa en funció de les reformes arquitectòniques que s'han portat a terme al mas. Es documenten finestres motllurades amb carreus de pedra local i amb repisa treballada, juntament amb finestres acabades amb obra i finestres convertides en balcons. La fàbrica del mur continua essent la pedra de dimensions petites, mitjanes lligades amb morter i en alguns punts amb arrebossat. Per aquesta cara s'adossa un altre cos rectangular i de petites dimensions, format per tres murs de pedra local, poc treballada, actualment sense coberta i en força mal estat de conservació. Segurament aquest espai funcionaria amb una altra construcció situada al davant i actualment utilitzada com a magatzem i com a estable per al bestiar. Al voltant del mas es poden observar altres annexes ramaders de factura contemporània, actualment en ús.</p> | 08246-58 | Puigsacost | <p>Les notícies històriques de La Casanova del Puigsacost són força recents, associada a la l'assentament a la zona i Turó del Puigsacost i es redueixen als cadastres municipals de Santa Eugènia. La casa tampoc presenta cap element que permeti ajustar la cronologia del conjunt; pel topònim es podria pensar que va ser concebut com a masoveria o residència en època contemporania. Aquest terme s'ajustaria a la concepció d'aquest edifici, de petites dimensions i de factura relativament moderna amb pocs espais ramaders i de caire bàsicament subsistencial. Mas del segle XIX forma part de les construccions edificades entorn de les poblacions, per gent sovint originària de masos, que passava a esdevenir gent d'ofici, però que volia mantenir un cert contacte amb la terra com a complement de l'activitat professional. És una de les cases que es va construir als voltants del Puigsacost, sobre la carretera de Vic a Taradell, dintre el tradicional terme municipal d'aquesta última població.</p> | 41.8976000,2.2800000 | 440276 | 4638658 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65126-foto-08246-58-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 65135 | Creu del Puigsacost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-puigsacost | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVI-XX | Està a punt de desprendre's la part superior, per aquest motiu interessa addecentar-la. | <p>La creu de ferro, corona un pedestal, format per tres nivells, que s'aixeca sobre roca natural i amb una alçada de 1'25m. La creu té una alçada de 70 cm, els braços fan 50 cm de llargada i té una circumferència de 88 mm. La pedra on està collada mesura 70 per 70 cm i té un gruix de 15 cm. El cos central té una alçada de 60 cm i una amplada de 40 cm. La base té una alçada de 45 cm i una llargada de 50 cm. La creu tenia una inscripció que ara és il·legible.</p> | 08246-68 | Puigsacost | <p>Posada en substitució d'una creu anterior que es va treure durant la Guerra Civil. En aquest punt, cada 25 de març, es donava pa als pobres i es beneïa el terme municipal, després de pujar en processó dient lletanies. Aquesta celebració, que tenia lloc el dia de l'Encarnació, es feia una processó al Puigsacost i allà tenia lloc la benedicció del terme i perquè hi hagués bona collita també es feia una repartició del pa. La celebració consistia en una missa i al baixar donaven una barreta d'1/4 de Kg a les persones que hi assistien i el que sobrava ho donaven al convent de monges. Aquest pa, recollit per el rector el pagava cada any un pagès diferent del poble. Aquesta activitat finalitzà als anys 70 del segle XX.</p> | 41.8980000,2.2790500 | 440197 | 4638703 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65135-foto-08246-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65135-foto-08246-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65135-foto-08246-68-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Des del Puigsacost es veu la Plana de Vic, Malla, l'Ermita de Sant Marc, el Montseny, Taradell, la serra de Bellmunt, els Pirineus. | 98|94 | 51 | 2.1 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||
| 65229 | Pou de la font del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-font-del-rector | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | Entorn dominat per la presència d'hortes, el torrent que presenta unes voreres brutes de brossa, el creixement de canyes, i per la carretera que porta a Taradell que transcorre per un nivell superior. | <p>La caseta del pou presenta un bon estat de conservació. L'ús que es fa actualment dels horts pròxims comporta l'absència de vegetació, bardisses que pugi perjudicar la construcció. La construcció presenta una coberta a dues vessants, feta de totxana recoberta amb dos dits de ciment. La façana que dóna al torrent fa 1'70 m, mentre que la façana principal, amb porta d'accés a l'interior mesura 1'60 m. A més la porta presenta petites obertures que tenen una amplada de 15 cm. Per la banda que dóna al torrent transcorre un camí que porta vers Llagostera i els camps de Manel Vilaró. Antigament, el camí passava més a tocar el torrent.</p> | 08246-162 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Sobre la porta que dóna accés a l'interior del pou hi havia hagut una data, avui desapareguda. Es construí per agafar aigua de la Font de Rector i subministrar aigua al poble.</p> | 41.8980400,2.2841900 | 440624 | 4638704 | anys 50 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A la part posterior hi ha la palanca de la Font del Rector i una fita que separa els Municipis de Santa Eugènia i Taradell. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 65230 | Pou de la ning-ning | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-ning-ning | <p>ROVIRÓ ALEMANY, X. (2000). 100 llegendes de la Plana de Vic. Ed. Farell: 13</p> | XX | Poc coneguda | <p>A sobre Santa Eugènia de Berga, abans d'arribar al poble de Taradell hi ha el serrat de les Bruixes al Puigsacost. En aquest serrat es diu que hi passen coses molt estranyes i d'aquí li vé el seu nom. Expliquen que hi havia un pou, conegut com el pou de la ning-ning que era habitat per bruixes. Quan hi tiraves una pedra i queia al fons feia ning-ning perquè hi havia les bruixes a sota. Aquesta llegenda contempla altres versions, l'Antoni Dachs explica que cap al Puigsacost, hi havia una mena de pou o sitja buida, que quan era petit l'havien amenaçat de portar-li, si no feia bondat, per deixar-lo allà a mercè de les inclemències i dels animals que hi poguéssin anar.</p> | 08246-163 | Puigsacost | <p>En el costumari català són molts els sistemes de coerció emprats pels adults per fer creure a la mainada. En aquest cas s'utilitza un element geogràfic proper i concret, amb un nom específic i impactant: El Serrat de les Bruixes, ben documentat amb el Sot de les Bruixes, situat a sota mateix.</p> | 41.8982300,2.2778500 | 440098 | 4638729 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65230-foto-08246-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65230-foto-08246-163-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Informació oral facilitada per Maria Prat al 1989, i Antoni Dachs al 2006, ambdós de Santa Eugènia de Berga. | 98 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 65146 | Fita de can Parés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-can-pares | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX | <p>La fita té una amplada de 45 cm, una alçada aproximadament de 68 cm i una gruix de 20 cm. No presenta cap numero ni cap tipus d'inscripció ni data. La pedra no està posada verticalment ja que està una mica tombada. La vegetació que l'envolta és d'alçada petita el que significa, de moment, cap perill per la seva conservació. Envoltada de camps i edificis a prop té les cases de can Parés, el Bulló i el mas Puigoriol.</p> | 08246-79 | Zona del Bulló | <p>Tenia com a finalitat marcar la separació entre els municipis de Santa Eugènia i Taradell.</p> | 41.8983000,2.2711000 | 439538 | 4638742 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Si continuem en línia recta cap el mas Puigoriol arribarem a trobar una fita. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 65207 | Pedrera dels Ascensaments | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-dels-ascensaments | XVI-XX | Abandonada | <p>Espai obert que s'havia emprat com a punt d'extracció de pedra calcària. Quan l'explotació ja no era viable o els propietaris/ explotadors ja no podien de fer-se'n càrrec, la pedrera s'abandonava. Aquest fet va facilita l'abandonament precipitat de moltes explotacions des d'època moderna, quan molts explotadors no estaven en condicions tècniques i/o econòmiques- de mantenir-les per diversos motius. Els impactes associats a la presència d'activitats extractives són diversos i perduren al llarg del temps. A grans trets es documenta una desaparició o pèrdua important de superfície de sistemes naturals en la zona extractiva, i la seva eliminació directa; així com un impacte visual important i altres impactes associats a les infraestructures pròpies de l'activitat. El segle passat, amb les nombrosos innovacions tècniques adquirides al llarg del temps, va facilitar l'explotació sistemàtica de diversos jaciments. Abans de l'aprovació de la Llei 12/81, l'explotador no estava obligat a restaurar l'àrea afectada i quan l'explotació exhauria el seu valor econòmic, simplement s'abandonava. En general, aquestes petites explotacions de caire local van deixar de funcionar amb l'aparició d'un mercat de major abast a menor inversió. Aquest fet, junt a una reducció de la població també van propiciar l'oblit d'aquests espais.</p> | 08246-140 | Sala-d'Heures | <p>Antiga pedrera d'extracció de calcària a cel obert situada en el paratge dels ascensaments i avui abandonada. Segons informacions orals a la zona de Sala-d'Heures hi havia hagut més punts d'extracció de pedra, avui tots abandonats i de difícil ubicació. Aquestes estructures es troben en un estat de conservació molt precari i, en la majoria dels casos, coberts d'una espessa vegetació. Aquests afloraments geològics de base calcària es troben i trobaven en punts específics del municipi ja es tractés d'una explotació permanent o a mode de prova; la gent del poble en recorda més d'un, sempre situats prop dels forns, per tal de fer més fàcil el transport de la pedra. En alguns punts del municipi es van donar les condicions òptimes per desenvolupar aquesta activitat centrada en la proximitat al bosc (la llenya era un element molt important), pedra calcària abundant, proximitat a la plana (la qual cosa volia dir bones comunicacions) i per últim, personal que feia feines de temporada i que, per tant, esporàdicament podia quedar lliure per a treballar de calciner. Aquesta activitat, ben documentada fins a mitjan segle XX presenta una forquilla cronològica que pot recular fins època moderna i baixmedieval.</p> | 41.8983300,2.3044000 | 442300 | 4638722 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65207-foto-08246-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65207-foto-08246-140-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 65076 | Barraca d'en Pep de la burra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-den-pep-de-la-burra | <p>Informació oral: Anton Dachs Prat.</p> | XX | Parcialment ensorrada i enrocada | <p>Construcció que correspon a una obertura que es coneix tradicionalment com a barraca, tot i que actualment ha perdut tot element antròpic. Es troba parcialment ensorrada i enrocada per els nens que hi van a jugar. La zona és força concorreguda perquè al davant hi ha el camp de fútbol nou de Santa Eugènia, al lloc anomenat el Sot de les Bruixes. No conserva la coberta, tot i que segurament seria a una sola vessant amb lloses planes o troncs. En conjunt, constitueix una estructur aovalada de mides força comunes i reduïdes, amb una sola obertura d'accés orientada a la cara nord.</p> | 08246-8 | Zona del Puigsacost | <p>Aquesta estructura, de funció desconeguda va ser construïda en un moment cronològic incert i s'ha de relacionar amb la resta de construccions de tradició popular i comuna del món rural. Construcció realitzada per el Pep de la Burra a mitjan segle XX. Les seves funcions poden ser varies, des d'oferir aixopluc fins a fer de magatzem durant unes èpoques molt concretes de l'any. La seva construcció és força modesta, utilitzant material perible (principalment fusta i branques) i pedra local, sovint reaprofitada i poc treballada. La base és una obertura excavada de poca alçada, construïda a la roca o paret natural, i sovint falcada amb petites pedres situades a les juntures. La coberta sol ser més lleugera, tot i que en aquest cas es troba perduda.. La seva adscripció cronològica és de difícil precisió tot i que es coneix que cap els anys 40 del segle XX en Pep de la Burra, un habitant de Santa Eugènia que no estava en els seus cabals, va estar a punt de matar un senyor amb un volant. Per agafar-lo li van parar un esquer, i li van dir que el portarien a caçar a Saragossa, però enlloc d'això el tancar a Sant Boi. Un altre personatge conegut era en Ramon de Can Pic de Taradell, aquest senyor només volia resar i pregar, una vegada es va escapar de Sant Boi, i per agafar-lo com que només feia cas del rector i de l'escolà. Amb el somatent el van anar a buscar a casa seu i van tirar una corda entorn casa seu. Desrpés van entrar el rector Josep Mas, el metge de Taradell i Antoni Dachs i el van trobar enfilat a dalt les golfes, a les bigues, i en Ton li va dir que si baixava el Mossèn el podia confessar, i quan el mossèn va anar per confessar-ho el metge li va poder donar una indicció i el va adormir i el van poder agafar.</p> | 41.8984100,2.2769500 | 440023 | 4638750 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65076-foto-08246-8-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Al voltant d'aquest espai es conserven diversos caus de conills, fets antropicament perquè l'amo del Bulló hi pogués caçar. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 65206 | Pedrera de la font del Paradís al pla de les Sardanes a Sala-d'Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-la-font-del-paradis-al-pla-de-les-sardanes-a-sala-dheures | <p>GRUP DE DEFENSA DEL TER. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Ed. Eumo. Vic: 205.</p> | XIV-XVIII | Actualment cobert de vegetació | <p>Espai obert explotat de forma sistemàtica, creant un corriol artificial que porta del Pla de les Sardanes a la Font del Paradís. Actualment cobert de vegetació, tot i que que s'entreveuen nombrosos punts d'extracció.</p> | 08246-139 | Sala-d'Heures | <p>Aquesta pedrera ha estat considerada un dels punts d'abastiment de pedra per la construcció de la catedral de Vic, en època medieval. Aquestes foren explotades de forma més o menys sistemàtica durant l'època moderna, fins que l'agotament va facilita l'abandonament precipitat de moltes explotacions, quan molts explotadors no estaven en condicions tècniques i/o econòmiques- de mantenir-les per diversos motius. Els impactes associats a la presència d'activitats extractives són diversos i perduren al llarg del temps. A grans trets es documenta una desaparició o pèrdua important de superfície de sistemes naturals en la zona extractiva, i la seva eliminació directa; així com un impacte visual important i altres impactes associats a les infraestructures pròpies de l'activitat. El segle passat, amb les nombrosos innovacions tècniques adquirides al llarg del temps, va facilitar l'explotació sistemàtica de diversos jaciments. Abans de l'aprovació de la Llei 12/81, l'explotador no estava obligat a restaurar l'àrea afectada i quan l'explotació exhauria el seu valor econòmic, simplement s'abandonava. Aquest fet, junt a una reducció de la població també van propiciar l'oblit d'aquests espais.</p> | 41.8986100,2.3023900 | 442134 | 4638754 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65206-foto-08246-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65206-foto-08246-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65206-foto-08246-139-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 65223 | Can Baixeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-baixeres | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XVIII-XX | <p>Edifici format per una planta rectangular organitzada en tres pisos i una coberta de tèula àrabiga, disposada a partir d'un carener perpendicular a la façana. Correspon a un edifici aïllat, que hauria tingut diverses dependències annexes, avui concentrada al costat oest. L'estructura formada per baixos, pisos i golfes, aquestes darreres sense obertures, es troba a un nivell lleugerament inferior al nivell de circulació actual fet que provoca que per accedir a la façana principal faci falta baixar de nivell. A la façana principal hi ha una porta rectangular delimitada per brancals i llinda ben treballats, però sense inscripció, i un conjunt d'obertures de factura rectangular que es disposen de forma simètrica al llarg de la façana, dues inferiors, a banda i banda de la porta; i tres superiors, amb reformes. Al mur lateral trobem finestretes protegides per reixes. La casa va tenir moltes reformes, les més destacades al llarg del segle XX, tot i que conserva l'estructura original també mostra evidències de contacte amb el foc en una estanca del primer pis. L'edifici presenta un acabat a mode d'un sòcol arrebossat i la resta pintat en blanc.</p> | 08246-156 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Aquest antic mas i actual habitatge, originariament situat fora la sagrera de Santa Eugènia però proper al nucli antic de població hauria passat per diversos propietaris. Es desconeix quan la família Baixeres traspassà la propietat, però aquesta es documenta amb aquest nom des del segle XX. Es conegut al municipi perquè fins als anys 80 va ser la parada de l'autobus.</p> | 41.8986500,2.2828600 | 440514 | 4638772 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65223-foto-08246-156-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 65149 | Fita de Puigoriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-puigoriol | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX | <p>La fita està formada per un bloc monolític de 20 cm i amb una amplada de 30 cm, sobresortint del terra uns 35 cm, però cal pensar que és més alta. No presenta cap número ni cap tipus d'inscripció ni data. Es troba al punt d'intersecció de diversos camps, el que provoca que quan es treballen s'acumula terra en aquest punt, amb el que la fita està força colgada de terra i vegetació, especialment bardisses.</p> | 08246-82 | Zona del Bulló | <p>Tenia com a finalitat marcar la separació entre els municipis de Santa Eugènia i Taradell.</p> | 41.8987400,2.2696200 | 439416 | 4638791 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Es troba als peus d'un pal d'electricitat i envoltada de camps de conreu. Es troba a la mateixa línia que la fita de can Parés. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 65100 | Can Nan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nan | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII | Presenta molt bon estat de conservació i la façana ha estat arranjada recentment. | <p>Edifici mitger de planta rectangular format per planta baixa i dos pisos. La tècnica constructiva emprada es basa en la pedra de dimensions petites i mitjanes lligada amb argamassa i, i al pis superior es troba construït amb maó. Es troba pintat de color blanc. La coberta conservada és a dues vessants en direcció est-oest i de teula aràbiga. La casa es troba orientada oest-est seguint el carrer Raval. Ha patit diverses intervencions, pel que ha perdut en part la seva estructura original. Destaca el portal, de pedra carejada, i que té una alçada interior de 2'38 m i una amplada de 2'16m. La llinda té una llargada aproximada de 2'44 m i una amplada de 46 cm. La porta està formada per brancals de pedra, cinc per banda, i el gruix de les pedres oscil·la entre 18-20 cm. La part del ràfec ha estat construïda de nou, pel que no conserva l'original.</p> | 08246-32 | Nucli de Santa Eugènia | <p>La casa, molt reformada només conserva la llinda de la porta té gravada la data de 1802, les inicials JHS (Jesús Home Salvador) i per sobre un cercle a l'interior del qual hi ha una creu. Aquesta s'hauria bastit en un moment indeterminat del segle XVIII, cap a finals, a jutjar per la data de la llinda. I aquest edifici va estar fins al 1991 adscrit al municipi de Taradell. I forma part dels béns propers a la sagrera de Santa Eugènia. La documentació sobre la formació del poble és molt notable a partir del segle XIII, en un moment d'augment demogràfic quan molts sagrers es varen convertir en habitatges per als fills segons de masos i gent d'ofici, que es podien desplaçar per haver redimit els seus senyors feudals o al·lodials. En principi, totes les cases de la sagrera depenien de les respectives esglésies i estaven sota el domini del rector i el fur eclesiàstic. Ben aviat els senyors feudals van adquirir terrenys a les sagreres o a prop d'elles per intentar influir sobre aquestes propietats. No serà fins a l'augment demogràfic que experimenta la població en època moderna que es començarà a construir habitatge prop dels camins de sortida i entrada a la població, aquest és el cas del carrer Raval.</p> | 41.8987600,2.2829300 | 440520 | 4638784 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65100-foto-08246-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65100-foto-08246-32-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 65187 | Mas Genís o Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-genis-o-sant-genis | <p>Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella'. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga'. IGLÉSIAS, I. 'Fogatge de 1553'. TORRENT, C. (1981). Mas Genís. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1952). Santa Eugènia de Berga. Ausa vol I: 441. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIV-XX | <p>Edifici civil, masia de grans dimensions, de planta quadrada coberta a 4 vessants. La façana es troba orientada al SO amb un portal d'arc rebaixat pintat imitant la pedra. Finestres a la planta, 3 balcons al primer pis i 3 finestres al segon pis. Una de les finestres de la planta té una inflexió gòtica. Al SE s'annexiona un cos de porxos, annexió visible des de la façana. A nivell de primer pis s'obren 5 arcs de mig punt, amb l'arrencada de ferro. A la part NO cal remarcar unes finestres amb llangardaix a la planta, un ampit motllurat i una llinda gòtica al primer pis, a la part NE hi ha un cos modern. Es construïda amb pedra basta, picada, tapia, totxo i arrebossat.</p> | 08246-120 | Zona del Bulló | <p>El mas Genís surt documentat des del segle XIII amb el nom de Sant Genís, cosa que fa suposar que a l'indret hi podria haver hagut una capella dedicada a aquest sant. Als segles X i XI constava la capella de domus Sti. Genesi no saben si guardava el mateix emplaçament actual. El Genís, sense l'afegitó de sant i amb aquest nom emprat com a cognom familiar és conegut per la documentació des de mitjan segle XIV. Conserva un notable arxiu que s'inicia vers el 1370 i en ell es guarda abundant documentació, així com una crònica dels fets del segle XIX, enregistrats per un pubill del mas. En el llibre de talles o contribucions de l'Arxiu Municipal de Vic del 1418 al 1460 consten les talles que pagaven aquells masos del terme units a Vic a principis del segle XV, aquest és el cas d'aquest mas que pagava 2 diners a la talla de 1422. La masia es troba ben documentada des del segle XIV i en els fogatges de la parròquia de Santa Eugènia de 1553 on hi trobem inscrit un tal Joan Genis. De la primera meitat del segle XVI ens han pervingut dos fogatges o llistes de caps de casa del terme de Santa Eugènia i Vilalleons. Relacionat amb aquest mas i en el fogatge de 1515 apareix Jaume Montbarbat, àlies Genis com a cap de casa, mentre que en el fogatge de 1553 ho fa Joan Genís. A la Consueta Vella de Santa Eugènia de 1639 consta que aquest mas tenia units els de Tornamira, Montalegre i Font i en el nomenclàtor de la província de Barcelona està registrada com Masia casa de labranza. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que el Genis tenia 8 habitants. L'edifici actual és de planta quadrada , amb coberta o teulada a quadre vessants, un annex amb galeries a la part de llevant i altres edificacions complementàries, tot ell resultat d'un seguit d'obres i ampliacions iniciades el segle passat i continuades al 1921, moment en què la façana presenta un bonic portal adovellat. L'any 1949 moment en què es va procedir a l'arranjament total de les façanes i es va arrebossar, i el 1965 quan s'hi va annexionar un cos. La remodelació moderna fa difícil establir una lectura arquitectònica de les diferents parts del mas, ara totalment integrada. A l'interior hi ha un portal d'arc deprimit amb unes rosetes a l'intradós. Al primer graó de l'entrada hi ha una antiga llinda amb decoració conopial i la datació de la part més antiga la dóna una llinda interna on hi ha escrit: FRANCISCO GENIS 1649.</p> | 41.8988000,2.2635400 | 438911 | 4638802 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65187-foto-08246-120-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 65102 | Can Pebràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pebras | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII | <p>Edifici mitger de planta rectangular format per planta baixa i dos pisos. La coberta conservada és a una sola vessant en direcció est-oest i de teula aràbiga. El seu aspecte actual evidencia les diverses reformes sofertes, una de les més evidents la presenta el fet d'estar adossada a una construcció d'època contemporània. A la façana principal les obertures es disposen de forma regular aprofitant llindes i brancals nous. A la planta baixa s'hi troba ubicada una petita obertura rectangular i de factura molt senzilla amb acabat del mateix morter i la porta d'accés. Aquesta de dimensions considerables i emmarcada per llindes de pedra local no presenta cap element arquitectònic destacables donant un ús clarament funcional. Al tercer pis o golfes les obertures són més modestes, es tracta de petites finestres rectangulars emmarcades de forma parcial per llindes de pedra i argamassa. Destaca la porta principal que té una alçada de 2'36m. i una amplada de 1'75m. Corona la porta una llinda, de 2'30m. De llargada i una amplada de 40cm. Que té gravada i emmarcada la data 1783. Té 5 brancals per banda, els quals tenen un gruix de 20 cm. A més a més de la porta, que és l'element més interessant, la façana presenta una balconada al pis superior, i 5 finestres, de les quals només tres tenen els brancals de pedra. Davant la presència d'aquest elements arquitectònics s'aconsella protegir tota la façana. En termes generals es pot dir que presenta un bon estat de conservació. Destacar només que un brancal de pedra que queda a mà dreta esta força desgastat per l'acció de la sal llençada durant la celebració del salpàs.</p> | 08246-34 | Nucli de Santa Eugènia. | <p>Forma part d'una de les cases originals conservades al nucli del poble, i bona part d'elles es troben a l'antic eix de comunicació format l'entorn de la sagrera. Aquest és el cas de Can Pebràs, situada al Raval, cal carrer d'entrada al a sagrerar. Edifici construït en un moment indeterminat de l'època moderna, tot i que se'n coneix documentació escrita. Formava part del nucli original format al costat del camí. Presenta importants reformes constructives. A la zona del Raval les cases es situaren arrenglerades a banda i banda de l'antic camí ral, lloc de pas obligat per accedir des de Taradell a Santa Eugènia. Aquest edifici és un exemple de l'arquitectura popular del segle XVII. Els propietaris actuals la tenen com habitatge a la part superior mantenint els diversos elements arquitectònics específics com les finestres, el portal, etc. Es tractava principalment de construccions d'estructura senzilla, planta baixa i planta baixa i pis a partir de la baixa edat mitjana. La casa no pot ser més antiga, però les successives reformes posteriors situen l'edifici al segle XVII. No es coneix gairebé res del desenvolupament de l'edifici, segurament es tractaria d'un habitatge on hi viurien gent d'ofici. És desconeix el període cronològic al qual s'adscriu aquest edifici, però pe la seva posició al peu del camí ral i per la tècnica constructiva emprada en el seu parament, aquest pot recular a l'època moderna amb reformes al mateix segle XVIII.</p> | 41.8988700,2.2830000 | 440526 | 4638796 | 1783 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65102-foto-08246-34-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 65243 | Respirador de la Torre de Sala-d'Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/respirador-de-la-torre-de-sala-dheures | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | <p>La construcció té una alçada de 3'25 m i és de planta quadrada. El cos de la torre mesura 65 per 65 mentre que la base més ampla amida 75 per 75 m. Està coronada per una coberta a dos vents construïda amb dues pedres del país. Sota la coberta hi ha un forat per on surt l'aire. Si bé les heures tapen la base i part de les cares de la torre, i la presència de grafits a la cara que dóna al camí, es pot dir que presenta un bon estat de conservació. Els arbres i la vegetació no afecten la visualització de la torre, des de totes les perspectives.</p> | 08246-176 | Sala-d'Heures | <p>La seva finalitat és treure l'aire de la canonada per on passa l'aigua que va des de la font del Paradís als dos dipòsits que hi ha a tocar del torrent de Saladeures.</p> | 41.8988700,2.3016500 | 442073 | 4638784 | 1920 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65243-foto-08246-176-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 65213 | Pont de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-serra | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX-XX | Les parets estan tapades per la vegetació fet que dificulta tenir-ne una bona visió. | <p>Pont que té una amplada de 4m una alçada sobre el torrent de 3'70 m i una llum de 3'30 m. És d'un sol arc de put rodó de volta de rajola que s'aixeca sobre uns estreps fets de pedra del país, unides amb morter. Dos parets laterals de pedra, a banda i banda del pont fan de contraforts.</p> | 08246-146 | Antic camí de la Serra, sobre el torrent de Santa Eugènia. | <p>Fins al 1991 va pertànyer al terme de Taradell. La utilització de diferents materials de construcció al pont i als estreps pot indicar l'existència d'un pont anterior a l'actual. Segons sembla hi havia hagut una totxana que tenia gravada una data avui no localitzada, tot i que si hi ha una rajola amb un nom gravat: Josep Solà o Soler. Pel tipus de grafia i tècnica aquesta reforma en obra del pont podria haver tingut lloc a finals del segle XIX. Antigament les dones del poble anaven a rentar la roba a tocar el pont.</p> | 41.8988800,2.2852700 | 440714 | 4638796 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65213-foto-08246-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65213-foto-08246-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Els marges del torrent presenten bardisses, argelagues i d'arbres hi ha pollancres i acàcies. El camí que hi mena està força brut. Al voltant també hi ha camps (Hort d'en Tuneu, abandonat) i el monticle sota el qual hi ha colgades les escombraries que hi llençava Santa Eugènia. S'hi accedeix per un camí de terra que surt a mà dreta del camí ral de Vilalleons. Per sobre hi transcorre el camí que duia al mas la Serra de Taradell i avui porta a camps i permet arribar al barri de la Creu del Cim. La gent de Santa Eugènia hi passa en les seves caminades. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 65175 | Llegenda del Serrat de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-serrat-de-les-bruixes | <p>ROVIRÓ ALEMANY, X. (2000). 100 llegendes de la Plana de Vic. Ed. Farell: 13-14.</p> | XX | No massa coneguda | <p>La gent gran del poble recorda que de petits, i per castigar-los els hi deien: t'enviaré al Serrat de les Bruixes, tot sol. Aquest indret, es troba al Puigsacost, sobre el Sot de les Bruixes, i es diu, que qui hi anava podia veure els cabells de les bruixes, que eren en realitat els núvols. Roviró recull en el seu llibre dues llegendes relacionades amb aquest serrat de les Bruixes, una s'anomena Les bruixes ballant a dalt del Serrat: 'Un dia d'estiu, el pagès de la casa de Puigsacost de Santa Eugènia de Berga estava treballant els camps que menava al peu del Serrat de les Bruixes. S'acostava un temporal molt gros pel cantó de muntanya, amb uns núvols negres molt grossos. Va veure a dalt del serrat una cosa que rotllava, que ballava; s'hi va fixar bé i va veure que era una balladora: una bruixa que anava ballant dalt el serrat. Al moment va arribar la pedregada. Una pedregada que li ho va xafar tot'. I l'altra s'intitula la bruixa que va ajudar al pagès: 'El pobre pagès de Puigsacost estava ben desesperat, tot li anava malament. La collita se li va anar en orris a causa d'una forta tempesta que li va deixar tots els camps ben pelats. A aquest pobre home se li havien mort tres criatures petites molt seguides. Li passava una desgràcia darrera l'altra. Tots els veïns judicaven que les culpables d'aquestes morts i tots els seus mals eren les bruixes. Una de les bruixes del pou de la ning-ning va anar a visitar el pobre home uns pocs dies després d'una tempesta. No els va fer cap mal, el contrari, els volia ajudar. Aquest dia, mentre la bruixa era allà a la casa va veure que el gall pujava sobre una gallina. A l'acte la gallina va quedar morta. La dona del pagès ja es desesperava: un altre cap de bestiar mort! Però aquella bruixa va tranquilitzar la dona i li va dir que la volia ajudar i que a partir d'ara no se li moriria mai més cap fill. I va ser veritat. Aquella dona va tenir dos fills més i no es van morir; ara ja són grans'.</p> | 08246-108 | Puigsacost | <p>En el costumari català són molts els sistemes de coerció emprats pels adults per fer creure a la mainada. En aquest cas s'utilitza un element geogràfic proper i concret, amb un nom específic i impactant: El Serrat de les Bruixes, ben documentat amb el Sot de les Bruixes, situat a sota mateix.</p> | 41.8989200,2.2791800 | 440209 | 4638805 | anys 30 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65175-foto-08246-108-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Les dues narracions recollides per Roviró les explicà Filomena Comes de Santa Eugènia de Berga el dia 24 de juliol de 1989. | 98 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 65096 | Can Discorre de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-discorre-de-santa-eugenia | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XVIII | <p>Edifici de petites dimensions orientat seguint el carrer del Raval, un dels carrers d'entrada i sortida del poble. La construcció d'aquesta casa presenta una planta lleugerament rectangular i s'estructura en base una planta baixa i un primer pis. A grans trets es pot dir que la tècnica utilitzada es centra en el carreu de petites dimensions ben treballat i de pedra local combinat amb carreus de dimensions mitjanes lligades a soga i través i coronats per una coberta a doble vessant. La façana principal s'organitza en base una porta adovellada amb dues obertures més tardanes obertes a banda i banda, una de les quals havia estat una finestra. I tres obertures rectangulars al primer pis que conformen tres finestres simples emmarcades amb llindes de grans dimensions de pedra local ben disposades, a excepció d'una que és de factura senzilla, fruit d'alguna reforma. .De la façana de la casa cal destacar-ne 3 finestres, de les quals 2 tenen els brancals, la llinda i la lleixa de pedra i cap de les 3 obertures té una data gravada. Al costat esquerra de la porta hi ha una obertura que no és originària. Els brancals laterals de la porta principal no estan sencers degut a les obres que es van fer per aconseguir l'amplada necessària per fer-hi passar un carro. Aquest espai esta reomplert amb arrebossats. Són visibles els forats on hi havia els claus que sustentaven els fils de telèfon. En detall, aquesta porta d'accés està formada per tres brancals laterals i 10 pedres que fan l'arcada, no té gravada cap data ni cap inscripció. Té una alçada de 2,25m, una amplada de 1'55m i els brancals tenen un gruix de 20 cm, i que en fer-se la vorera del carrer es va escurçar l'alçada de la porta; l'alçada real es pot veure a l'interior de l'habitatge.</p> | 08246-28 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Can Discorre de Santa Eugènia és de les poques cases que encara ajuden a saber com era la tipologia dels habitatges al segle XVIII al poble. Aquest habitatge forma part d'una propietat doblada en algun moment incert d'època moderna. És a dir la família Discorre, procedents del mas Discorre, prop de Sant Marc, van adquirir béns a la sagrera de Santa Eugènia i algun dels seus membres hi va passar a viure i d'aquí es va quedar el nom. La documentació sobre la sagrera de Santa Eugènia és molt notable a partir del segle XIII, en un moment d'augment demogràfic quan molts sagrers es varen convertir en habitatges per als fills segons de masos i gent d'ofici, que es podien desplaçar per haver redimit els seus senyors feudals o al·lodials. En principi, totes les cases de la sagrera depenien de les respectives esglésies i estaven sota el domini del rector i el fur eclesiàstic. Ben aviat els senyors feudals van adquirir terrenys a les sagreres o a prop d'elles per intentar influir sobre aquestes propietats. No serà fins a l'augment demogràfic que experimenta la població en època moderna que es començarà a construir habitatge prop dels camins de sortida i entrada a la població, aquest és el cas del carrer Raval.</p> | 41.8992600,2.2831600 | 440539 | 4638840 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65096-foto-08246-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65096-foto-08246-28-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A la paret que dóna al pati de can Discorre hi ha uns ganxons afagats a la paret que servien per lligar les lones de l'envelat des dels anys 40 del segle XX fins als anys 60 del mateix segle. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 65235 | Rec de la font Xica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-la-font-xica | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | <p>Estructura que presenta un recorregut d'uns 100 m i té el seu inici en la vessant esquerra de la resclosa. El rec té una fondària i amplària de 15 cm. Està construït amb totxos, dos laterals i un horitzontal que fa de paviment. En un primer tram d'uns 10 m transcorre per sota la runa que s'ha acumulat a sobre. La seva conservació no és del tot satisfactòria donat que el rec presenta trams refets amb pòrtland en els quals s'aprofita les obres de millora per eixamplar-ho. Alhora són evidents esllavissades de terra del marge sobre el rec.</p> | 08246-168 | Nucli de Santa Eugènia | <p>La seva finalitat és proporcionar aigua, a l'estiu, als horts de Penedès. Cada 4 o 5 m hi ha una entrada d'aigua del rec vers un hort determinat. Un camí que transcorre entre lloses de pedra comunica aquest rec amb la font Rodona que es troba a l'altra banda del torrent.</p> | 41.8992700,2.2854600 | 440730 | 4638839 | a.1936 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Pel costat esquerra hi ha un marge on creixen les bardisses, mentre que per la banda dreta hi ha un pas que permet accedir als horts. A la font Rodona, al carrer del Reguer, i a l'escola pública. Un mur de pedra seca separa els horts del torrent de Santa Eugènia. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 65160 | Font del Raval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-raval-3 | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | <p>La font està clavada en una pedra vertical, de formes irregulars en al part superior, que té un gruix de 25cm, una amplada frontal de 68 cm i una alçada d'uns 2m. A la part posterior de la pedra hi ha un contrafort per sustentar-la, que té una alçada d'1'3m i una amplada variable de 20cm (part superior) a 45 (base). La pica, que està sobre una vorera que mesura 2'6mX 1'65m. Té una alçada de 50cm; exteriorment mesura 60x60 mentre que interiorment fa 45x45 cm. La font presenta un bon estat de conservació. L'únic element del conjunt que caldria canviar és el broc, que té un disseny que desentona amb la resta de la font. S'hauria de mirar de fer-ne un altre més adequat. En ser una zona verda hi trobem en aquest espai: arbres, i jocs per a la mainada, bancs. L'únic element negatiu és la presència de diversos contenidors de reciclatge i escombraries. A uns 50m hi ha l'espai que havia ocupat l'antic camp de futbol de la població.</p> | 08246-93 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Al davant de la font s'hi pot llegir. 'Font del Raval, 22-III-1987'.La ubicació d'aquesta font i l'adequació d'aquest espai de lleure i esbarjo s'ha de relacionar amb la dinamització del solar del Raval, antic camp de fútbo com a espai urbà. Com es pot apreciar a la inscripció gravada a la pedra de suport de la font, aquesta fou construïda al 1987. Aquest espai es força concorregut per la gent del poble, com a lloc de pas.</p> | 41.8993200,2.2834800 | 440566 | 4638846 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65160-foto-08246-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65160-foto-08246-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 65070 | Antic Hostal del Bulló o Bolló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-hostal-del-bullo-o-bollo | <p>Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella'. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga'. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVII-XX | Es troba en obres. | <p>Conegut també com l'Hostalet del Bulló. Mas format en base una planta rectangular, amb coberta a dues vessants, amb façana mirant a migdia i al peu del vell camí de Taradell a Vic. Presenta una estructura en planta baixa i primer pis i conserva llindes de pedra en les obertures antigues, bé que moltes han estat transformades. La tècnica constructiva utilitzada es basa en l'ús del carreu de dimensions petites i mitjanes parcialment treballat i lligat amb morter. A les cantonades principals de l'estructura s'han utilitzat pedres de dimensions més grans i ben tallades per ser utilitzades com a cantoneres. La coberta de l'edifici és de teula aràbiga i de doble vessant, seguint la morfologia estàndard de les masies de la zona. La distribució interna del mas també segueix el model establert, la planta baixa utilitzada com a entrada, cuina i annexes ramaders i el primer pis on s'hi troba la sala i les dependències més privades del mas. L'entrada a l'edifici es realitza per la façana orientada a l'est. Aquesta façana principal, utilitzada en l'actualitat, forma part del cos principal de la casa i està formada per un cos avançat amb una teulada a una sola vessant format per tres accessos: la porta principal, de factura senzilla, que formaria part d'una prellongació de l'entrada original, i les altres dos que portarien a dependències de dimensions més reduïdes dedicades a usos diversos. A l'entorn s'obren diversos annexes ramaders, o altres dependències, alguns dels quals ensorrats.</p> | 08246-2 | Zona del Bulló | <p>L'Hostal del Bulló, o l'Hostalet del Bulló, és una de les poques masies segregades del terme de Taradell i incorporades al de Santa Eugènia. A la Consueta Vella de Santa Eugènia de 1639 apareix documentat com a casa de J. Castanyer del Camí, i durant algun temps es va conèixer com mas Castanyer de la Creu, i també inicialment se li deia l'Hostal d'en Jaques. Aquest Hostal d'en Jaques es va erigir va erigir vers l'any 1565, en un punt estratègic al lloc on es creuaven el camí ral d'Olot a Barcelona amb el de Taradell a Vic. En aquest moment de la segona meitat del segle XVI, és també quan es basteixen els primers hostals de Calldetenes, per atendre els vianants dels camins rals i perquè la gent de Santa Eugènia hi pogués anar a comprar sense pagar els arbitris o les imposicions dels queviures de la ciutat de Vic (tenia permís de carnisseria). Va ser un lloc de contraban, i quan es va regularitzar el mercat també es va acabar l'època de l'hostal. El primer dels documents de l'arxiu del mas Bolló que parla de l'hostalet data del dia 1 de febrer de 1640 quan Joan Molet, paraire de Taradell i el seu fill Jaume per satisfer els deutes que tenien, va vendre a carta de gràcies, les cases o el mas dit lo Hostal d'en Jaques, amb la carnisseria i totes les terres, situat dins la parròquia de Santa Eugènia i el terme de Taradell. En donar els límits de la venda diu que termenejava a llevant amb les terres del mas Bolló, a migdia amb les d'en Tarrés d'amunt i una part amb el camí ral de Taradell a Vic; a ponent amb una part de la finca d'en Tarrés i una altre apart amb el camí ral que anava de la vila d'Olot a la ciutat de Barcelona i a tramuntana amb el mateix camí ral. El comprador en va pagar 600 lliures, un preu molt elevat per la casa i poques terres, cosa que indica que el que es va pagar també era poder fer l'hostal. Aquesta casa pagava un cens anual de 2 lliures i 10 sous al ciutadà de Vic Miquel Joan de Granollacs, i 2 sous a l'any a la Batllia General de Catalunya pel dret de tenir carnisseria. En aquesta època l'hostal havia perdut el seu valor inicial i per això en Portavella el va vendre o cedir a l'hospital de Vic i aquest, com que estava deshabitat i gairebé en ruïnes el va posar a subhasta pública. El 17 de setembre de 1661 el va comprar Jacint Bolló, amo del mas Bolló, i sempre més va restar unit a aquell mas, tot i que hi vivia la família Castanyer. El 1673 Damià Bolló, per tal d'amliar la seva propietat va comprar, a Andreu Tarrés d'amunt 15 quarteres de terra que formaven part de la gran coromina del mas Tarrés i que termenejaven amb el conegut camí ral d'Olot, Calldetenes i Vic i amb el lloc conegut com lo Call de l'Hostal. Poc abans, en Bolló havia comprat en aquest indret, a carta de gràcia, 2 quarterers de terra entre el Gení i Tarrés i el 1745 els Bolló encara van ampliar la finca comprant terres properes a l'hostal a l'amo del mas Català. Amb el nom d'Hostal va continuar tenint funcions d'hostalatge fins inicis del segle XIX i com a masia fins ben entrat el segle XX. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que l'Hostalet del Bulló tenia 6 habitants. Entre 1820 i 1831 s'hi va reunir l'ajuntament cismàtic de Masies de Taradell, com recorda una majòlica de la façana de l'edifici i que va ser abolit el 1831 pel Reial Consell de Barcelona. La llinda del portal tenia gravada la data de 1565, actualment molt esborrada, i la finestra de sobre el portal conservava una lleu decoració que confirmava que es va edificar al segle XVI. Al llarg de l'època moderna tingué un desenvolupament paral·lel als altres masos propers (reformes al cos principal i construcció d'estructures annexes), patint un cert estancament al llarg del segle XX acabant en ruïnes a finals del mateix segle. A inicis de segle XXI està tornant a ser restaurat i arranjat.</p> | 41.8994000,2.2726800 | 439670 | 4638863 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65070-foto-08246-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65070-foto-08246-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65070-foto-08246-2-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Els annexes agrícola-ramaders del mas s'han desenvolupat a la banda est de la casa, i tot i ser de factura més simple cal destacar l'ús de la pedra de petites dimensions, poc treballada, lligada amb morter, i rematada per pedres cantoneres que combinen amb la utilització de la totxana, com element decoratiu dels diversos accessos (portes i finestres). Aquest conjunt de dependències havia estat utilitzat fins fa poc com a cort per al bestiar i com a paller. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 65208 | Llera del torrent de Sala-d'Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llera-del-torrent-de-sala-dheures | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | <p>Els torrent de Torrent de Sala-d'Heures forma part dels altres cursos d'aigua del municipi, a part del Gurri, amb un cabal escàs junt altres torrenteres. En aquests entorns hi són presents els arbres de ribera i els pollancres. Sobre el casal de Sala-d'Heures s'hi va construir un pantà que emmagatzema l'aigua per la casa sobre aquest propi torrent. El caràcter pla i poc accidentat de la zona el fa molt apte per l'agricultura, encara dinàmica, que té com a complement la ramaderia, sobretot les explotacions bovines i porcines, la qual cosa ha fet que s'hagi canviat bona part dels conreus tradicionals de blat, patates i llegums per altres relacionats amb els farratges o llegums. Aquestes explotacions són de tipus mitjà i petit i no depen del cabdal del torrent. El terme té poc sector de bosc, però a la part de llevant i vers Sala-d'Heures hi ha els millors boscos de roures i alzines i algunes notables clapes de pinedes.</p> | 08246-141 | Paratge de Sala-d'Heures | <p>El nom del torrent li vé donar per la proximitat d'aquest amb el casal de Sala-d'Heures. Aquest espai, recentment arranjat en algun tram és un dels punts d'interès natural més concorreguts del poble. Entorn situat als peus de la riereta forma part del recorregut de nombroses rutes relacionada amb la natura. La seva adequació, de factura recent, respon a les necessitats de conservació dels diversos espais naturals del municipi. La seva bona situació geogràfica i la seva accessibiliat, fan pensar que la zona era coneguda i explotada des d'antic. Aquest fet queda demostrat amb la presència de nombrosos horts a la zona que reguen amb l'aigua de la mateixa riereta i que de ben segur ja existien en època moderna.</p> | 41.8994100,2.3026500 | 442156 | 4638843 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65208-foto-08246-141-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 65205 | Pantà de Sala-d'Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-sala-dheures | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | <p>Està construït amb pedra del país, ciment i tirants de ferro que li donen solidesa. Es de forma corba, té tres sortides d'aigua, fa 9 m alçada i el mur té una amplada de 1'60 m. El canal que fa de sobreeixidor, que surt de la banda esquerra del pantà té una amplada d'uns 4 m i les parets una alçada aproximada de 1'10 m. La vegetació que creix davant la façana principal i els laterals del pantà impedeix veure-la i fotografiar-la. A la banda esquerra s'ha anat acumulant amb els anys terra i d'altres sediments, que fa que el pantà sembli més petit de què realment és. Presenta molt bon estat. Es pot transitar per sobre la presa, si bé la vegetació hi ha anat creixent, fent que s'anés tapant el paviment que ara és de terra quan per sota hi ha pedra. El canal, que presenta les parets fetes amb pedra del país unides amb morter, s'aixeca sobre roca natural, i està força malmès.</p> | 08246-138 | Sala-d'Heures | <p>Agafa aigua dels torrents de Vilalleons i Rocafarigola. Inicialment estava situada aigües avall del torrent de Saladeures. A la part superior de la façana principal hi ha una placa on hi deia any de construcció, però en estar esborrat no es pot llegir. El promotor de l'obra va ser Carles de Fontcoberta, que també va fer els dipòsits d'aigua, el pont, el canal, la font del Paradís, a fi d'aplegar aigua per a la casa i altres dependències. El pantà quan estava en funcionament servia per recollir aigua per regar els jardins, avui abandonats, i per consum del bestiar. El fet que durant l'any es buidi alguna vegada impedeix que pugui esdevenir un ecosistema per a tot tipus de fauna, si bé no és un element difós turísticament, si que és força conegut i concorregut.</p> | 41.8994100,2.3026700 | 442158 | 4638843 | 1920-35 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65205-foto-08246-138-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 65202 | Palanca de la font Xica o can Soms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palanca-de-la-font-xica-o-can-soms | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | Ple de runa provinent de la construcció i deixalles inorgàniques. A la zona hi ha forces arbres: plàtans, pollancres i acàcies. A poca distància hi ha la resclosa i la font Xica. | <p>Palanca amb una amplada de 80 cm i una llargada de 7'5 m, situada a una alçada de 60 cm respecte el torrent. Construïda amb formigó es sustenta sobre el torrent per mitjà de dos bidons de 200 l. De formigó. Les baranes de filat de tanca, tenen una alçada de 90 cm.</p> | 08246-135 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Fins al 1991 va pertànyer al terme de Taradell. La utilització de diferents materials de construcció al pont i als estreps pot indicar l'existència d'un pont anterior a l'actual. Segons sembla hi havia hagut una totxana que tenia gravada una data avui inexistent. A tocar el torrent, i fins als anys 60 les dones del poble anaven a rentar la roba de gent de Vic. També hi ha un aljub i un safareig fets de pedra picada que es troben a 3 m. Colgats sota runa i terra, en propietat de Joan Comas Cassany (Reixach)</p> | 41.8996800,2.2853700 | 440723 | 4638885 | 1980 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65202-foto-08246-135-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Lloc a recuperar per les passejades de la gent de Santa Eugènia, per la presència de nombrosos elements patrimonials, presència d'aigua, al ser un lloc fresc i ombrat. Lloc de pas per anar a Vilalleons (possibilitat de recuperar el camí ral). | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 65240 | Resclosa de la font Xica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-la-font-xica | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | L'entorn més proper presenta molta brossa i runa acumulada amb el pas dels anys. Actualment ja no hi ha abocaments. | <p>Resclosa construïda amb formigó armat. Té una alçada de 2 m, una amplada de murs de 50 cm i una llargada de 8 m. A la part davantera presenta un desaigua i cinc contraforts amb una alçada de 60 cm. Al coronament hi ha teula, de 70 cm de llargada que fa de sobreeixidor. Presenta un bon estat de conservació, no obstant perd aigua per l'estrep esquerra. L'única part antiga que perviu de la primitiva resclosa. Alhora a la banda interior dreta s'acumula una gran quantitat de sorra i terra, que facilita el creixement de la vegetació.</p> | 08246-173 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Aquesta resclosa substitueix una d'anterior que estava feta amb fusta. Els cinc contraforts deixen constància de la seva construcció amb les inicials JCP (primer contrafort) i els números 3,5,8,2 en els següents quatre contraforts (3-V-1982). La seva finalitat ha estat la d'agafar aigua per les hortes.</p> | 41.8997200,2.2853300 | 440720 | 4638889 | 1982 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A tocar hi ha la font Xica i a prop la Palanca de la Font Xica. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 65165 | Font Xica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-xica-0 | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. GRUP DE DEFENSA DEL TER. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Ed. Eumo. Vic: 207.</p> | XIV-XVIII | Presència d'humitat provocada pels esquitxos que provoca l'aigua que cau per la resclosa i la manca d'uns esglaons que facilitin l'accés fa que aquest sigui perillós i pugui ocasionar la caiguda d'algun visitant. | <p>Font excavada a la pedra viva, que emana aigua per mitjà d'un tub de ferro. No existeix cap aixeta que serveixi per regular la sortida. A prop de la font hi ha un desaigüa d'uralita. La font és a tocar del torrent de Santa Eugènia, davant els horts de Penedes. S'hi pot anar pel camí ral de Vilalleons i des del carrer del Raguer passant pels horts del rector. La font és a la vora del rec, abans de passar un pont que el travessa.</p> | 08246-98 | Nucli de Santa Eugènia | <p>La font és a tocar d'una paret seca, testimoni de l'existència d'uns possibles banys àrabs en aquest paratge. La font sempre raja i la gent de Santa Eugènia hi van a buscar aigua. A prop hi ha altres elements culturals: la resclosa, una palanca, la Font Rodona i el rec que porta aigua als horts que hi ha a tocar el torrent de Santa Eugènia.</p> | 41.8997200,2.2853500 | 440721 | 4638889 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65165-foto-08246-98-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Vegetació de pollancres, soguer, heures i ortigues. A l'entorn hi ha una resclosa, una palanca, la font Rodona i el rec que porta l'aigua als horts que hi ha a tocar del torrent de Santa Eugènia. | 94 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 65084 | Camí ral de Vilalleons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-vilalleons | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. Informació oral: Anton Dachs.</p> | Entorn brut de vegetació que creix anàrquicament. | <p>La part del camí ral de Vilalleons que va des del tram comprès entre el seu inici a Santa Eugènia, i per la Plaça Montseny, cap el paratge de la Font Xica. La seva amplada fa uns 2'5 m. Per la banda nord destaca el mur de pedra que aguanta un camp fet en pedra seca en forma de plec de llibre. El mur de pedra seca, presenta una alçada creixent conforme ens apropem al torrent de Santa Eugènia. Aquest oscil·la entre 50 cm i 2 m, en alguns trams, però, s'ha esllavissat el terreny i les pedres han caigut o es veuen desplaçades.</p> | 08246-16 | Santa Eugènia de Berga | <p>Un altre camí ral menava de Vilalleons a Vic, aquest si no passava per Santa Eugènia venia per Saladeures i seguia vers Fontanelles, can Co i el Pont del Gurri, mentre que si entrava a Santa Eugènia el vial sortia del nucli mateix del poble passant per la font Xica i cap a Vilalleons. Aquest darrer tram, el més ben preservat, va pertànyer fins el 1991 al terme de Taradell. Antigament es feia servir per anar a Vilalleons i actualment el fa servir la gent de Santa Eugènia per anar a passejar, per accedir als horts o a un barri de la Creu del Cim. Hi ha una bifurcació on s'agafa un camí a mà dreta que permet arribar a la Serra. Ambdós vials s'ajunten en el torrent de Vilalleons, en el desviació que portaria a Sant Julià. De la Roca de Taradell a Sant Julià, en el punt dels 4 camins (Sala-d'Heures, Sant Julià, Santa Eugènia i Vilalleons). La gent que anava de Santa Eugènia a Vilalleons tenia per costum tirar una pedra a l'alçada de la Creu del Cucut (formada per un basament en pedra, sense la creu, la gent del poble no recorda haver-la vist mai), en recordatori a un bandoler que el varen matar a Vilalleons (entre la Boixeda i La Caseta d'en Gili). Aquest mateix camí es feia en processó el dilluns de la Segona Pasqua quan s'anava a matar la cuca al santuari de Puiglagulla i es trobaven amb els veïns de Sant Julià, Vilalleons i els de Taradell, es tractava de fer unes pregàries en llatí tot portant la vera creu i es passava per aquest camí. Abans de la guerra tots els pobles anaven a matar la cuca a Vic, i després de la Guerra, es va organitzar aquesta activitat entre 3 o 4 pobles veïns. També el 8 de setembre, el dia de les Mare de Deus trobades, s'anava en processó a Vilalleons amb els de Sant Julià i es feien les mateixes lletanies.</p> | 41.8997400,2.2842600 | 440631 | 4638892 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65084-foto-08246-16-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | El camí és de terra amb presència de runa d'obra i plàstics. A prop hi ha horts i camps i es veu la part posterior dels habitatges de la Plaça Montseny. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 65123 | Casa Parrella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-parrella | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII | <p>Edifici format de planta baixa, pis i golfes, de planta rectangular, amb una llargada de façana de 12'50 m. La teulada és a dos vents, amb el carener paral·lel a la façana principal, de teula àrab. El material de construcció és de pedra unida amb fragments de teules, totxana o maons amb morter de calç, i es troba arrebossada amb pòrtland. Els angles cantoners es troben marcats amb carreus escairats de mitjanes dimensions. Totes les obertures actuals són arrebossades, excepte el portal principal i la finestra de la façana est, que són de pedra carejada. La porta principal està formada per una llinda i 5 brancals per banda. Té un amplada interior de 1'55 m i una alçada interior de 2'30 m. Aquesta i especialment la de la finestra de la façana est es troben força desgastades per l'erosió, especialment a la lleixa. Aquesta finestra està formada per tres brancals per banda, i té una amplada aproximada de 1m i una alçada aproximada de 1'30 m. La llinda que corona l'obertura no presenta cap data ni inscripció gravada. El ràfec presenta cabirons de fusta. Uns penjadors de roba en desús, i el cable de televisió que baixa pel costat desmilloren la construcció. Davant de la façana est i nord hi ha un pati.</p> | 08246-55 | Nucli de Santa Eugènia | <p>L'edifici construït de diverses èpoques com ho palesa la diversitat tipològica de finestres i de material de construcció, alhora es veu com la coberta va ser aixecada en algun moment. A la façana principal hi ha una creu de fusta que correspon a la quarta estació del Via Crucis. Com a elements arquitectònics interessants destaquen la porta d'entrada del 1764 i les inicials IMI entremig d'una creu llatina que podrien correspondre als noms propis de Iesús, Maria Iosep., una finestra amb brancals de pedra, i pedres cantoneres de les façanes principal i lateral. Si ara l'adreça és plaça Nova n.6, inicialment era al carrer Raval, 12.</p> | 41.8997900,2.2831900 | 440542 | 4638899 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65123-foto-08246-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65123-foto-08246-55-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | S'accedeix a la porta pel carrer que comunica la Plaça Nova amb el carrer del Raval. Davant mateix hi ha l'edifici de la rectoria i al costat una botiga de queviures. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 65171 | La rectoria i farmàcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-i-farmacia | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII | <p>Es tracta d'una porta i una finestra de l'antiga rectoria de Santa Eugènia, conservades a la façana principal de l'actual farmàcia del municipi. La porta la integren 22 pedres, de les quals 11 formen l'arcada com a dovelles. La porta té una alçada interior de 2'10m, una amplada interior de 1'65 i una amplada exterior de 3'06 m. El gruix de les pedres és de 20 cm i les dovelles tenen una llargada oscil·lant entre els 75 cm i 1m. Presenta un bon estat de conservació, si bé el fet de tractar-se d'una pedra de tipus sorrenca fa que es vagi desengrunant progressivament i que es vagi esborrant la inscripció que l'encapçala. Alhora, a la part central de l'arcada, hi ha dos claus en què s'hi pengen guarniments de Nadal. Finestra formada per una llinda que té una alçada de 32 cm i una llargada de 1'10 m i la reixa de ferro de fosa, més petita que la llinda. La obertura té una alçada de 1'05 m i una amplada de 85 cm. Es troba en força mal estat de conservació, degut a l'acció d'erosió sobre la llinda, feta amb una pedra sorrenca que es desfà fàcilment, el que ha fet que no es pugi llegir la inscripció que hi ha sota la data. Alhora, un fil de telèfon travessa per sobre la banda dreta de la llinda.</p> | 08246-104 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Originàriament aquests elements formaven part de l'antiga rectoria. La porta d'entrada a la rectoria, actualment dóna accés a la farmàcia i encapçala l'arcada una inscripció gravada en pedra i a l'interior dos cercles en què s'hi pot llegir: Ave Maria sin pecado concebida, tot i que estigui parcialment esborrada. Mentre que la llinda que corona l'obertura de la finestra té gravada la data 1704 i per sota hi havia hagut una inscripció que podia correspondre al nom del rector que pel que s'intueix podria dir-se Johan.</p> | 41.8999300,2.2831900 | 440542 | 4638914 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65171-foto-08246-104-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A les juntes i tapant la part superior d'algunes pedres hi ha ciment, element que desmereix aquest element arquitectònic. A prop queda la casa de can Parrella, amb elements arquitectònics del segle XVIII. ELEMENTS ARQUITECTÒNICS DE LA FARMÀCIA DE SANTA EUGÈNIA | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 65138 | Dolços o dolcets de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolcos-o-dolcets-de-santa-eugenia | XX | <p>Per tal d'elaborar els dolcets de Santa Eugènia es fan servir productes bàsics com la farina, ous, mantega, i ametlla. Es prepara tot barrejat fent una massa i s'afegeix la llet amb la llevadura fins a obtenir una massa homogènia. Seguidament es posa al forn, donant-li la forma de galeta fins que queda daurat, i s'afegeix per sobre ametlla picada.</p> | 08246-71 | Nucli de Santa Eugènia | <p>La família Corominas, que fa uns 20 anys que és al poble, va decidir, farà uns 15 anys, crear uns nous dolços que van anomenar els Dolcets de Santa Eugènia. Tenen força sortida, sobretot com a present o per postres famíliars i berenars.</p> | 41.8999600,2.2829300 | 440521 | 4638918 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65138-foto-08246-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65138-foto-08246-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 65164 | Font Rodona o font de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-rodona-o-font-de-santa-eugenia | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XVIII | <p>Estructura en pedra que es caracteritza per la formació de calcària. La gent del poble hi va a buscar aigua. Presenta bon estat de conservació fruit de la última restauració del 1988. Caldria arreglar els accessos a la font i acondicionar l'espai que queda entre la font i el torrent. Per sobre queda el barri de la Creu del Cim. S'accedeix per un camí que s'enlaira a ma dreta de la font. Davant passa el torrent de Santa Eugènia, els marges del qual presenten força brossa vegetal acumulada amb el pas dels anys, fruit de la neteja que es fa en els horts. La presència de bardisses a la part superior de la font desmereix l'entorn.</p> | 08246-97 | Nucli de Santa Eugènia | <p>La font presenta una inscripció que diu: 'Sóc font de Santa Eugènia. Em va fer Segimon Casanova rector al 1708'. Segimon Casanova i Riquer va ser rector de Santa Eugènia entre 1708 i 1732. A sobre hi ha un pla que la gent feia servir per anar a berenar. Durant el dijous gras la mainada del poble freqüentava l'indret. El 1929 a resultes d'una forta sequera, Ramon Taña propietari del mas Reguer, va donar permís per captar aigua de la font, es construí un dipòsit a sobre.</p> | 41.9000300,2.2856100 | 440743 | 4638923 | 1708 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65164-foto-08246-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65164-foto-08246-97-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | S'hi pot anar pel camí ral de Vilalleons i des del C/ del Reguer, passant pels horts del rector. | 98|94 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 65142 | Festa de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-1 | XX | <p>Les festes s'inicien el dia abans de Sant Antoni, amb una missa en honor al Sant, l'endemà hi sol haver activitats diverses per a tots els públics i edats. Des de representacions de teatre, interncanvi de plaques de cava, el concurs de dibuix infantil, etc. Els elements més destacats són el passa carrer, el sopar i el ball dels Tonis. El dia següent, es fa l'esmorzar de traginers, una missa a les 11h i el passant dels tres tombds, amb els abandarats i pubills que correspongui aquell any.</p> | 08246-75 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Festa tradicional catalana que a Santa Eugènia es celebra ininterrompudament des dels anys 30 i ha esdevingut la festa més cohesionadora del poble. Aquesta celebració es documenta per primer cop al 1888 en motiu d'unes obres al retaule de Sant Isidre. S'edita una petita revista municipal on es fa propaganda i difusió de la festa i a l'arxiu municipal consta nombrosa documentació, sobreto gràfica, de la festa i els tipus de celebracions que s'han fet al llarg dels anys.</p> | 41.9000800,2.2832300 | 440546 | 4638931 | 1939 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65142-foto-08246-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65142-foto-08246-75-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 65169 | Lipsanoteca de fusta de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lipsanoteca-de-fusta-de-santa-eugenia | <p>JUNYENT, E. (1971). 'El sello inédito del conde Bernat Tallaferro'. A Destino n.1772 (18 setembre 1971). Barcelona: 19. JUNYENT, E. (2001). El segell inèdit del comte Bernat Tallaferro. Estudis d'història i art (segles IX-XX). Patronat d'Estudis Osonencs. Vic: 145-147. PLANELL, A.; DIÉGUEZ, A. (1986). Santa Eugènia de Berga. Catalunya Romànica III. Enciclopèdia Catalana. Barcelona:549-550. PLANELL, A.; DIÉGUEZ, A. (1986). Lipsanoteca 2 de Santa Eugènia de Berga. Catalunya Romànica XXII. Enciclopèdia Catalana. Barcelona:258. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XII | Aquesta peça es troba en un estat de conservació bastant deficient. | <p>Recipient de reduïdes dimensions, amb un diàmetre màxim de 8 cm, un diàmetre de boca de 5'20 cm i una alçària de 5'15 cm, amb una amplària de 4'5 cm. Aquesta petita lipsanoteca de fusta presenta una forma de casquet esfèric, amb una base més ampla que l'obertura superior. A l'interior hi ha fragments del material que corresponia a la tapa. L'objecte fou treballat al torn i buidat per dintre de manera que les seves parets formen una planxa de fusta molt prima i uniforme. Tot i que es tracta d'una mostra molt senzilla, presenta una decoració policroma feta amb bandes de diversos colors que cenyeixen horitzontalment el recipient. A la zona mitjana destaca una banda de color vermell força ampla, amb tres franges negres més estretes superposades, i a l'altura de l'obertura superior hi ha una línia negra sobre unes tonalitats de color ocre i marró, molt d'acord amb altres models similars a l'època. A l'interior hi van aparèixer restes, molt malmeses, de pergamí.</p> | 08246-102 | Museu Episcopal de Vic | <p>El 1969 en el decurs de les obres de restauració a l'església parroquial de Santa Eugènia de Berga i en desfer l'antic altar major per deixar net l'absis principal, varen aparèixer, en una cavitat del massís de l'altar, o sota l'ara de pedra tardana, dues lipsanoteques o pots de relíquies actualment dipositades al Museu Episcopal de Vic. Es fa difícil saber la data en què fou confeccionada aquesta peça, ja que fou trobada sense cap documenta a l'interior que la pogués identificar. No obstant les dificultats d'atribució cronològica, aquestes peces permeten proposar una datació relativa a les dues fases de construcció de l'edifici. Suposant que es pogués relacionar amb la segona consagració de l'església de l'any 1173, la seva datació podria correspondre aproximadament cap a aquest moment, segons A. Pladevall i A. Diéguez.</p> | 41.9000800,2.2832300 | 440546 | 4638931 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Peça del Museu Episcopal de Vic. Inventari n. 9 717. Data d'ingrés: 1971. Aquesta peça, tot i que en el moment de la seva troballa tenia la massa de betum i cera en molt mal estat de conservació Eduard Junyent hi va documentar la presència del segell de Bernat Tallaferro. | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 65173 | Lipsanoteca de ceràmica de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lipsanoteca-de-ceramica-de-santa-eugenia | <p>BARRACHINA, J. (2003). Lipsanoteca de Santa Eugènia de Berga. AADD. (2003). Guia de les col·leccions. Museu Episcopal de Vic: 252. JUNYENT, E. (1971). 'El sello inédito del conde Bernat Tallaferro'. A Destino n.1772 (18 setembre 1971). Barcelona: 19. JUNYENT, E. (2001). El segell inèdit del comte Bernat Tallaferro. Estudis d'història i art (segles IX-XX). Patronat d'Estudis Osonencs. Vic: 145-147. PLANELL, A. (1986). Santa Eugènia de Berga. Catalunya Romànica III. Enciclopèdia Catalana. Barcelona:550. PLANELL, A. (1986). Santa Eugènia de Berga. Catalunya Romànica XXII. Enciclopèdia Catalana. Barcelona:249-250. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XI | <p>Recipient de reduïdes dimensions, amb una amplada màxima de 7'70 cm, un diàmetre de base de 4'5 cm i una alçària de 6'23 cm, amb una obertura superior de 3 cm. Presenta una forma ovoïdal, similar a una petita olla, de la qual foren suprimits el coll i la nansa, i només en resta part de l'arrencament. Aquesta peça, de factura senzilla i forma globular, ha estat feta al torn ràpid en argila envernissada de color vermell fosc o amb vidriat marró, amb lleugers jaspiats més foscos. Com als figons vitris, se li va trencar el llarg coll per tal de poder-hi introduir les relíquies i presenta una esquerda en diagonal que la secciona en dues meitats i l'arrencament d'una nansa. És una de les ceràmiques vidriades més antigues trobades a Catalunya, després de l'antiguitat, originària de Còrdova i datada de cap a l'any 1000. Tancada i utilitzada com a lipsanoteca a mitjan segle XI. Es creu que l'envàs original portava algun tipus de líquid preuat procedent del califat cordovès. Els envasos, en alguns casos, es reutilitzaven litúrgicament, i això ha permès la seva supervivència. L'obertura superior fou tapada per un segell de centre el·lipsoïdal, envoltat per l'efígie del comte Bernat Tallaferro, impresa set vegades. Sis dels estampillats discorren en cercle entremig d'evidents empremtes digitals damunt la cera, restant marcada únicament la pedra de l'anell amb la representació en relleu d'un cap humà. Però el setè estampillat que figura en la part central de la massa de cera i betum deixà impresa, a més de la pedra, la muntura del segell en un oval, que entre dues gràfiles paral·leles porta la inscripció de 'Bernardus comes' en lletres capitals. Segons documenta Pladevall, contenia restes d'ossos i d'un teixit envoltori, del tot malmès, de lli.</p> | 08246-106 | Museu Episcopal de Vic | <p>El 1969 en el decurs de les obres de restauració a l'església parroquial de Santa Eugènia de Berga i en desfer l'antic altar major per deixar net l'absis principal, varen aparèixer, en una cavitat del massís de l'altar, o sota l'ara de pedra tardana, dues lipsanoteques o pots de relíquies actualment dipositades al Museu Episcopal de Vic. Posar relíquies d'algun sant en els altars quan es consagraven era un costum de l'església catòlica que s'ha mantingut fins els nostres dies. Aquesta pràctica era una continuació de les celebracions sobre tombes o relíquies de màrtirs per demanar la seva intercessió davant Déu i com a ritual de sacralització d'un nou espai de culte. Sovint també passava que quan alguna església es consagrava més d'una vegada es posaven noves relíquies i les antigues es guardaven al mateix reconditori. L'aproximació cronològica ens l'aporta el segell de la lipsanoteca. Aquest segell de cera que la tapa és el primer que es conserva d'un comte català, i correspon al comte de Besalú Bernat Tallaferro (994-1020), posteriorment utilitzat pel seu germà Oliba (971-1046) abat de Ripoll i Cuixà, més tard bisbe de Vic. El segell, usat pel bisbe en el moment de la deposició de les relíquies estava estampat set vegades, tal com prescrivia el text del pontifical de Vic del segle XI. La diversificació tipològica dificulta una possible comparació estilística amb altres peces catalanes o foranes. Aquest segell és idèntic al de la lipsanoteca que hi ha al mateix Museu (n. 2 286) procedent de Sant Pere de Casserres, la qual té també el recipient tapat amb un segell, impresa amb la llegenda 'Bernardus Comes'. I segons Junyent el camafeu romà és idèntica a la impressió d'altres dos, un al de Sant Pere de Casserres, església monàstica acabada cap a 1039, i l'altra Sant Julià de Vilatorta, consagrada el 1050. Es tracta en els tres casos de la utilització d'un mateix segell, corresponent a un dels anells que els bisbes i magnats es transmetien per testament i que eren elaborats amb camafeus o coral·lines antics i d'època romana. A través del segell i de l'acta de consagració de Santa Eugènia del 1173 tenim una referència a una església més antiga, construïda al darrer terç del segle XI. El segell ha estat datat entorn la primera meitat del segle XI, si es relaciona amb el bisbe Oliba i si tenim en comte que en el ritu de consagració de les esglésies, i en concret, de l'altar, un cop beneïda i ungida l'ara amb els sants o lis, eren dipositades les relíquies al reconditori, segellades amb el propi segell del consagrant. Cal recordar que Bernat I de Besalú va morir el 1020 i que la peça podria haver estat propietat del bisbe Oliba i utilitzada fins als volts del 1075.</p> | 41.9000800,2.2832300 | 440546 | 4638931 | 1000 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65173-foto-08246-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65173-foto-08246-106-2.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Peça del Museu Episcopal de Vic. Inventari n. 9 732. Data d'ingrés: 1971. El segell d'autenticitat de les relíquies es va fer amb l'anell del comte de Besalú, Bernat Tallaferro (1020) 'Bernardus Comes' centrat per un camafeu romà, amb bust viril. L'actual església de Santa Eugènia és del segle XII (1173) encara que l'anterior degué ser consagrada a mitjan segle XI, per l'abat Oliva (1046), germà de Bernat Tallaferro que degué heretà i emprar el segell. Aquesta lipsanoteca es degué reutilitzar en la reconstrucció aprofitant el segellat d'autenticitat de les relíquies. | 92|85 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 65255 | Sardana de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-de-santa-eugenia | <p>Informació oral: Anton Dachs PERALBA, A. (1940-1960) Que bonica ets Santa Eugènia. Partitura.</p> | XX | <p>Sardana de Santa Eugènia de Berga que porta per títol: Que bonica ets Santa Eugènia Musica: Andreu Peralba Lletra: Salvador Junyent Som la gent de Santa Eugènia que venim tots a cantar la sardana del nostre poble perquè la puguem ballar fins les flors amb harmonia posen goig llum i color i l'ambient és d'alegria tot respira pau i amor. Les places i els jardins del nostre poble et deixa un bes dolç llum per recordar un lloc meravellós on tots podem mirar el verd dels arbres i els ocells cantar Quan passes pels carrers ditxós qui els mira somriuen els rosers amb el goig teu les roses i els clavells ajuntant un pom que bonica que ets Santa Eugènia Mentre puntegem la sardana amb gran delit als braços tots mirem enlaire I cada punt es un arpegi en l'infinit que tos fem més bonic amb el nostre aire I mentre volen les senyeres per l'entorn els fadrins volten les donzelles Els cors bateguen forts tots donem-nos les mans Ballem la nostra dansa catalans.</p> | 08246-188 | <p>Obra d'Andreu Peralba Codina, nascut al Bages 1906, fou músic i mestre de Sallent. Entre les seves obres destaquen: La Plaça de Sallent (1943), Dansaires Sallentins i Pardal enamorat (1948), L'Andreuet (1954), Cel blau, Petit i eixerit i la més bonica de Sants (1955), El tranquil drapaire i Nostra Dansa (1956), El Pepet enamorat i La iaia Lola (1957), És per tu (1958) i Sallent primera ciutat gegantera (1985). Tot i que la sardana no porta data, aquesta es deuria fer, segurament per encàrrec, entre els anys 40 i 50 del segle XX. Es tracta d'una sardana coral, és a dir una composició que té lletra i per tant pot ser cantades. Degut a l'impuls del cant coral i a la utilització per part dels compositors de sardanes de cançons populars, aviat varen aparèixer compositors i poetes que feien sardanes per a lletres, lletres per a sardanes o bé tot a l'hora. Passat el periode orfeonístic català, les sardanes corals han entrat en un parèntesi només obert, de tant en tant, per algun intent de rellançament. L'origen de la sardana és difícil de determinar, en primer lloc cal remarcar que la dansa circular en col·lectivitat es veu repetida en multitud de danses que no tenen cap relació directa amb la sardana. Cal descobrir per tant l'origen de la divisió numèrica dels passos i compassos, la diferencia de les altres. Els únics documents que ens resten de la sardana, abracen el període comprès entre els segles XVI i XVIII. És possible que el ball rodó i el ball mesclat siguin els precursors de la sardana, tal i com l'entenem ara. Les ballades a la plaça del poble es fan molt nombroses durant el segle XIX, hi intervenien gent de totes les edats. El programa es componia de quatre contrapassos, llargs i curts, i es cloïa la tarda amb una sardana. Cap el 1825, apareix la 'sardana llarga', com a fruit del desig popular d'evitar el problema d'espai que representava ballar el contrapàs. El primer pas d'aquesta transformació va consistir a duplicar el nombre de compassos de la sardana curta, però sense alterar el seu marc mètric. Després de la guerra, mica en mica, tornen a aparèixer les entitats sardanistes. Al 1950 es constituí l'Obra del Ballet Popular de manera formal, amb l'objectiu de coordinar les entitats propulsores i s'establiren les 'Jornades d'Estudis Sardanistes' ( 1959 ), el 'Dia Universal de la Sardana' ( 1960 ).</p> | 41.9000800,2.2832300 | 440546 | 4638931 | 1956 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Andreu Peralba i Salvador Junyent | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 65074 | Arxiu Municipal de Santa Eugènia de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-santa-eugenia-de-berga | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIX-XX | <p>Fons documental de formació recent on s'hi conserven els documents generats per la mateixa administració municipal i on també es recullen altres testimonis documentals del municipi des de mitjans del segle XX. Aquest conjunt presenta dos fons documentals diferenciats dins la documentació pròpiament municipal principalment formats per la documentació del Jutjat de Pau i la del Registre Civil. El fons municipal es divideix en: l'Administració general de comptes i manaments documentada a partir de 1893 fins a l'actualitat; Obres i Urbanisme des de 1917; el Diari d'Intervenció d'Ingressos des del 1931; els Llibres d'Actes des de 1902; Comptabilitat i Hisenda des de 1853. Un altre conjunt documental tracta el tema de la Sanitat des de 1950. Un apartat de seguretat pública que compren des de el Servei militar i quintes fins a la instrucció pública i que es troba documentat a partir del 1903. Un altre volum documental recull el tema de les Eleccions Municipals, sobretot a partir de 1977, en endavant. També es tracten aspectes generals sobre la població: el padró municipal d'habitants des de 1911, els diversos certificats emesos des de 1972. Un altre conjunt important el forma el Jutjat de Pau documentat des del 1884 junt a la correspondència vària tramesa des de 1938. L'arxiu municipal també consta d'un destacat fons fotogràfic variat amb imatges sobre el municipi, els seus indrets i elements arquitectònics; i també alguns aspectes de la vida quotidiana i rural, tot i que hi manca un fons cultural.</p> | 08246-6 | Nucli de Santa Eugènia de Berga | <p>L'arxiu municipal de Santa Eugènia de Berga és un fons documental força modern, amb documents que no reculen de mitjans del segle XIX. Aquest fet s'ha de relacionar amb les característiques del propi municipi i la seva història. La gran dispersió de la població en diferents masos i parròquies va portar a la disgregació de les fonts documentals a mans eclesiàstiques i a particulars. Però sobretot el fet que el terme municipal depengués en gran mesura dels termes del voltant (Taradell, Calldetenes, Vic) constituint-se com a municipi autònom fins el 1840, ha marcat de forma significativa la seva trajectòria municipal i el seu registre documental.</p> | 41.9001100,2.2832600 | 440548 | 4638934 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 65140 | Església parroquial de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-eugenia | <p>AADD. (1955). 'Va ser restaurada l'església de Santa Eugènia de Berga' a Destino n. 984, 08.10.1955. AA.DD. (1986). 'Santa Eugènia de Berga'. A Osona II, Catalunya Romànica vol. III. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona: 543-550. GAVIN, J.M. (1984). 'Santa Eugènia, os. 360' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 152. JUNYENT, E. (1945). Itinerario histórico de las parroquias del obispado. Hoja parroquial n.14, abril 1945. LACUESTA, R. (2000). Restauració monumental a Catalunya (segles XIX i XX). Les aportacions de la Diputació de Barcelona. Tesis Doctoral. PALLÀS, C. (1956). Proyecto de restauración de la iglésia de Santa Eugénia de Berga. Diputació de Barcelona. PLADEVALL, A. (1988). Gran Geografia Comarcal. Osona i Ripollès p. 116. PLADEVALL, A. (1988). Església parroquial. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XII | <p>Edifici de planta de creu llatina, de nau única coberta amb volta de canó, capçada a llevant per un transsepte on s'obren tres absis. El central estava dedicat a Santa Eugènia, el de la part nord a Santa Cecília i el de migdia a Sant Jaume. Els absis no tenen cap decoració externa, només tenen una finestreta de doble esqueixada al centre. El de la part meridional es va refer sobre les bases del que s'havia destruït en construir la sagristia. Damunt del creuer s'eleva un cimbori octogonal amb petxines. A sobre, s'aixeca el campanar de torre de tres pisos, amb les arcuacions entre lesenes de pedra vermella emmarcant i embellint els finestrals. El pis inferior té dues finestres simples d'arc de mig punt, el segon bífores i el tercer, trífores. L'aparell de l'edifici és de dos tipus diferents: de carreuons escairats, disposats en filades uniformes en el cimbori i de carreus petits ben tallats, en filades uniformes i desiguals als absis i més regulars a ponent. Les façanes laterals han estat decorades amb un fris continu d'arcuacions i finestres cegues, en gran part fruit de la restauració. Les arcuacions, finestres i denticles són realitzats amb una arenisca vermella, la qual forma una composició cromàtica en el conjunt de l'església. Els murs laterals de la nau, amb dues finestres d'arc de mig punt per banda, foren refets parcialment, així com un fris d'arcuacions i finestres cegues, fruit de les obres de restauració. En canvi és original la decoració del cimbori, que consisteix en un fris continu d'arcuacions sobre les finestres dels nivells superiors L'accés es realitza per la façana principal (a ponent), de pedra ben tallada, similar al campanar. Té un capcer triangular amb lesenes a cada costat. S'observa una torreta amb l'escala de cargol d'accés al campanar. Destaca una rosassa amb unes estructures lobulades o radials entorn d'un eix central, molt singular malgrat no presentar decoració escultòrica. La portalada, relacionada directament amb els obradors de Ripoll i de Vic, es troba situada al centre, i està formada per arquivoltes sobreposades sostingudes per capitells i quatre columnes. Fou concebuda sense llinda ni timpà. La decoració escultòrica, especialment notable, la converteix en l'element més significatiu de les transformacions de l'església el segle XII. Els capitells, derivats del corinti antic, presenten una decoració vegetal de fulles i palmetes, amb volutes, ocells i personatges grotescos. Les arquivoltes també tenen decoració escultòrica (fullatges entrellaçats, soguejat amb fullatge sinusoïdal, entrellaçat de cintes, palmetes juxtaposades,..) A la rectoria de Santa Eugènia es conserven algunes peces interessants i alguns elements van passar al Museu Episcopal de Vic: capitells isolats, un sarcòfag de pedra del segle XIII-XIV i alguns fragments.</p> | 08246-73 | Nucli de Santa Eugènia | <p>El lloc és documentat des del 915, en una venda d' una terra situada al castell de Taradell, en terme de la vila Berga. S'esmenta com a edifici i parròquia des del 976, on es parla d' un edifici preromànic del segle X o anterior. L'església actual és una edificació romànica del segle XI (fou renovada entorn el 1050 pel bisbe Oliva o Guillem de Tavertet), ampliada i millorada al segle XII i àmpliament restaurada el segle XX. Els segles XII i XIII es precisa l'existència de tres altars, citats a inicis del segle XII. Vers l'any 1144 l'església fou cedida a la canònica vigatana. A partir de llavors es feren importants obres de reforma al temple, amb la construcció d'un cimbori-campanar sobre la cúpula, una portalada amb arcuacions i capitells esculpits i una petita torreta al cantó sud-est. El 1.173 el bisbe de Vic i el de Tortosa consagren el temple de nou, dedicant-lo a la Verge Maria, mare de Déu, de Santa Eugènia, Santa Cecília, i Sant Jaume. Les notícies aportades en època moderna són força abundants. Al llarg dels anys tenen lloc diversos afegitons i reformes, com la construcció de diverses capelles laterals, la supressió d'una absidiola per la sagristia, l'enguixament de tot l'interior, la modificació de la part superior de la façana, i finalment, la construcció d'una capella del Santíssim al costat de migdia, a l'indret on el 1860 es va construir la inacabada capella hexagonal actual. Entre el 1955 i 1975 es van realizar, en dues fases, les intervencions de restauració per mà de la Diputació de Barcelona amb l'objectiu de recuperar l'antiga fesomia del temple i eliminar els elements posteriors a l'època romànica. En els treballs s'enderroca la capella barroca del Santíssim construint una nova capella provisional, coneguda com 'església nova'. Amb la finalitat de recuperar l'aspecte original, es va rebaixar el capcer de la façana principal oest, fins la línia que es perfilava exteriorment, i tota la coberta de la nau fins al transsepte. A la façana es va construir una torreta amb una finestra geminada a cada cara, coronada per un fris de dents de serra i una cornisa llisa, i coberta de lloses de pedra. Amb això es va recuperar la perspectiva del costat oest del cimbori. A la façana nord també es van enderrocar les capelles laterals barroques i es va refer la façana continuant el fris d'arcuacions cegues del coronament. En el parament reconstruït s'hi van obrir dues finestres d'arc rodó de doble esqueixada. També es va refer la façana sud, i es van suprimir els afegits de la zona de l'absis. Es va enderrocar la sagristia de planta rectangular i uns corrals que havien alterat l'absidiola de migdia i un terç de l'absis central, es va reconstruir l'absidiola de migdia i es va consolidar l'absis central. A més es van fer noves les cobertes dels tres absis amb teula àrab. Paral·lelament es va refer l'ala sud del transsepte que es va cobrir també amb teula aràbiga. En la segona fase, les obres es van centrar a l'interior de l'església. La decoració existent era d'estil barroc- neoclàssic; els paraments i voltes eren estucats imitant grans carreus. A l'absis central s'aixecaven l'altar i el retaule tardobarroc, dedicat a Sta. Eugènia. La volta de l'absis corresponent al retaule, era de cassetons. L'actuació va partir dels mateixos criteris que a l'exterior: afany per deixar la pedra vista, i suprimir totes les construccions i decoracions d'època posterior al romànic. Es va desmuntar els retaules, l'altar, la trona i altres elements barrocs, es van repicar els paraments i les voltes de la nau, del transsepte i els absis, i la volta del cimbori. El Servei de Restauració de Monuments de la Generalitat de Catalunya el 1.988 va completar la restauració amb la neteja i consolidació del campanar. Actualment manté la seva funció d'església parroquial i és un dels millors exemples del romànic osonenc.</p> | 41.9001300,2.2832600 | 440548 | 4638936 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65140-foto-08246-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65140-foto-08246-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65140-foto-08246-73-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Per a la comprensió de l'estat actual de l'edifici cal assenyalar que entre els anys 1955-1957 l'església fou restaurada pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, sota la direcció de l'arquitecte Camil Pallàs. En aquell moment la nau havia estat ampliada pels cantons de tramuntana i de migjorn amb l'obertura de capelles i la pràctica desaparició de les façanes originals respectives. Tanmateix l'absidiola de tramuntana havia estat molt alterada per la seva conversió en sagristia. La restauració consistí en una radical operació de retorn a unes possibles formes originals, anorreant les ampliacions i refent les façanes de tramuntana, de migjorn i de ponent, juntament amb l'absidiola de tramuntana i altres parts de l'edifici. Puig i Cadafalch inclou l'església de Santa Eugènia de Berga fins el grup d'esglésies de planta de creu llatina amb cimbori. El que atrau a aquest estudiós és la superposició d'estils que hi ha en aquest edifici; segons aquest, es tracta d'una església consagrada l'any 1183 i a aquesta època sembla que pertanyen els absis, la façana i el campanar, mentre que el cimbori fou construït amb el sistema de decoració de les esglésies de la Plana de Vic, característiques del final del segle. En els murs laterals, per a Puig i Cadafalch, es repeteix la mateixa transformació de l'aparell, com si a una església antiga s'haguessin adherit absis i façanes noves, mentre que sobre el cimbori era aixecat un nou campanar. Pel que fa a l'aparell, en aquest edifici hom pot observar, segons Puig i Cadafalch, en estudiar l'estratificació arquitectònica dos períodes corresponents a dues variants del romànic: una, on l'aparell és petit, tot just desbastat, amb els murs decorats amb arcuacions aparellades, finestres cegues i faixes llombardes, sense escultura, obra purament de mestres de cases; el segon, on els carreus són treballats més perfectament, obra de picapedrers, amb arcuacions sovint d'una sola peça, oblidat el primitiu origen en el que apareixen les columnes adossades i l'escultura. Aquest període és una derivació i conseqüència del primer. D'altres edificis adoptaren el tipus de planta de creu amb cúpula i cimbori, amb un campanar de torre sobre el cimbori, com els de Sant Ponç de Corbera o Santa Maria de Terrassa, però que en cap cas no assoleixen la monumentalitat del campanar de Santa Eugènia de Berga. Durant aquestes obres de restauració del 1965, i després de repicar els murs de l'interior de l'església es van descobrir uns fragments de pintures murals de finals del segle XIII. La part més notable que es va poder salvar és un primer fragment de pintura que representa la imatge d'un àngel i els vestigis d'una ala i la cua, el qual va aparèixer a l'inici de l'absis menor o de la part de migdia, dedicat a Santa Cecília, patrona de la música. L'altre fragment era una composició formada per sanefes lligades entre si, de formes vegetals, i en un cantó presentava vestigis del cap nimbat d'un àngel o bé un sant. Cal suposar que devien formar part d'una composició més àmplia tant a l'interior dels absis, com a la resta de la nau. Aquestes pintures van ser arrancades i dipositades al Museu Episcopal de Vic el 18 de setembre de 1979, i s'han datat d'inicis del període gòtic, del pas del segle XIII al XIV. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||
| 65141 | Església Nova de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-nova-de-santa-eugenia | <p>GAVIN, J.M. (1984). 'Santa Eugènia, os. 360' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 152. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XX | <p>Edifici isolat, capella construïda en el decurs de les obres de restauració de l'església parroquial de Santa Eugènia de Berga i que en va adquirir les funcions parroquials en el decurs en què aquesta estava en obres. Aquesta estructura presenta una planta el·lipsoïdal, i una nau coberta amb volta apuntada. La coberta és de teula aràbiga i murs de maó, maçoneria i arrebossat, amb una nau única. Presenta una cornisa seguida que dóna la volta a l'interior del temple. La façana té una portada d'arc rebaixat i al damunt una finestra de mig punt, una d'el·líptica i una obertura superior amb un ull de bou.</p> | 08246-74 | Nucli de Santa Eugènia | <p>En el decurs dels treballs de restauració realitzats a l'església parroquial de Santa Eugènia, entre el 1955 i 1975 a càrrec de la Diputació Provincial de Barcelona, sota la direcció de l'arquitecte Camil Pallàs i més tard el Servei de Restauració de Monuments de la Generalitat de Catalunya (1988) que va completar la restauració amb la neteja i consolidació del campanar, es va enderrocar la capella fonda del Santíssim de factura barroca i adossada al costat sud-est de l'església parroquial i al que s'accedia a través de les capelles laterals barroques. En aquest mateix costat es va construir una nova capella del Santíssim amb la intenció que servís d'església provisional per poder celebrar culte mentre duressin les obres. Aquest edifici és una construcció de planta poligonal cobert amb una volta octogonal d'arcs apuntats prefabricats de formigó a manera de cúpula. La coberta és de pavelló octogonal, revestida amb teula àrab. L'aparell exterior és de paredat comú, sense enlluir. A cada costat, sota la cornisa, s'obren un conjunt de 5 finestres rectangulars en posició vertical, de maó (altes i estretes separades per l'obra de maó a manera de mainells). La porta del nou edifici s'obre a l'oest i els seus brancals són formats per grossos carreus a manera d'encoixinat. Aquesta mena d'encoixinat s'estén per tot el perímetre a manera de sòcol, d'un metre i mig d'alçada aproximadament. En el projecte que es conserva al SCCM els detalls i l'acabat exterior són més acurats, sembla que per qüestions econòmiques de temps, o perquè la direcció ho va deixar a mans dels paletes i del rector, l'edifici té l'aspecte d'inacabat. Aquesta capella provisional coneguda com església nova conecta amb el temple a través de la sagristia i de la capella que avui conté l'altar de Sant Isidre, al sud.</p> | 41.9001300,2.2832700 | 440549 | 4638936 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 65080 | Cal Pastisser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pastisser-0 | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII-XX | <p>Edifici de planta baixa, amb dues portes d'accés, una primera planta, i una planta sota teulada o golfes. Aquesta estructura es troba situada a la sagrera, entre la Plaça i ja en el carrer Girona. Es tracta d'una construcció de planta rectangular amb una coberta a doble vessant, orientada de nord a sud, amb un carener pla. La base s'assenta sobre el terreny irregular donant lloc a una planta baixa amb diferents desnivells i limitada amb pedres cantoneres als angles de la casa. Es tracta d'un edifici força remodelat, s'observen restes visibles d'elements arquitectònics de pedra en portes i finestres, tant de la façana principal com de la resta, sobretot els ampits i els brancals de les finestres laterals que són de pedra ben treballada. La façana principal presenta una estructura força asimètrica. Presenta dues portes d'accés, una a la botiga o forn de pa i l'altre a l'habitatge. Ambdues portes presenten particularitats, la porta de la botiga, reformada, de talla baixa i amb obertura central; i l'accés a la casa amb una obertura d'accés limitada per llinda i brancals ben treballats. En aquesta planta baixa també hi ha una petita finestra que correspon a la part d'habitatge i que presenta els elements d'ampit, llinda i brancals i que sembla oberta en un cos diferenciat i de coberta més alta . Al primer pis hi ha dues finestres i una tercera convertida en balcó i disposada al centre de la façana. La part superior, o golfes és un cos afegit en obra, com es pot apreciar a la façana lateral, presenta una disposició constructiva homogènia, amb tres petites obertures central, sense marcar. La resta de façanes presenten la mateix tipologia. A la banda est s'obren dues obertures al primer pis; mentre que a l'altra banda, i alineades amb la galeria, hi ha tres finestres marcades amb llinda i brancals, dues de les quals molt juntes formant un conjunt asimètric. L'estructura interior d'aquest edifici ha estat força modificada tal com demostren els paraments exteriors. Malgrat tot, conserva l'estructura de l'edifici original i ajuda a entendre part de l'urbanisme inicial del nucli antic de Santa Eugènia de Berga.</p> | 08246-12 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Segons la informació proporcionada pels Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que viuen a Santa Eugènia i que són majors de 8 anys, es detalla que a Cal Pastisser hi havia 8 habitants. Tot i que l'estructura actual de la casa hagi estat força modificada, la seva ubicació així com el seu nom fan pensar que aquest edifici ja formava part de l'antic nucli de Santa Eugènia de Berga, o que s'hi va afegir en un moment posterior, ja en època moderna. A la casa, però, no es conserva documentació que ens pugui fer recular la cronologia de l'edifici. Si que es coneix que al nucli de Santa Eugènia l'any 1348 vivien en el poble poques famílies. Durant la Pesta Negra va morir bona part de la població i només van quedar 7 persones vives i no pas totes de la mateixa família, des d'aleshores es va considerar com un poble maleït i no hi volia venir a viure ningú, fins l'any 1708 quan va venir el rector Segimon Casanova i Riquer, qui va buscar fonts com la Font Xica o La Font Rodona i va donar el terreny i el material per edificar les cases del poble. Tot i que es desconeix si cal Pastisser ja formava part d'aquest segon moment d'auge constructiu, si que cal remarcar les nombroses modificacions que presenta l'edifici. Els propietaris, de tota la vida, conserven alguns elements antics del forn, com les pales, pasteres i altres petits objectes adscrits a un horitzó cronològic d'inici del segle XX.</p> | 41.9001500,2.2827700 | 440508 | 4638939 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65080-foto-08246-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65080-foto-08246-12-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 65209 | Placa de Ramon Fontanelles a la plaça Montseny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-ramon-fontanelles-a-la-placa-montseny | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX | <p>La làpida, feta de marbre de Carrara, de forma trapezoïdal té una gruixària d'entre 8 i 10 cm. Alçada d'1'15 i amplada 1m. La placa es troba a la zona dels absis de l'església parroquial en un parterra de gespa i petits arbres i es troba en bones condicions, però hi falta l'encapçalament, la part inferior, i peces laterals, una de les quals és al jardí de la rectoria i una altre, el sòcol, fa de banc per seure a la plaça major.</p> | 08246-142 | Nucli de Santa Eugènia | <p>La làpida correspon a un monument funerari que hi havia hagut a la capella fonda de l'església en memòria de Mn. Ramon Fontanelles, beneficiat de l'església de la Pietat i de la Catedral de Vic. Va morir el 1873. el monument data de 1882 i va romandre a l'església fins els anys 50-60 en que es va desmuntar en motiu de les obres de restauració de l'església. Una part de la làpida es troba al jardi d'un veí de la Plaça Montseny.</p> | 41.9001600,2.2833600 | 440557 | 4638939 | 1882 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65209-foto-08246-142-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 24-IX-1882. | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 65103 | Can Penedes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-penedes | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII-XIX | <p>Casa, de planta baixa i 2 pisos, que té una amplada de 5'7m i una llargada de 15'25m. La coberta, a dues vessants, esta formada per bigues de roure, llates i teula àrab. La façana, pintada blanca, que dóna al migdia té diverses obertures. Tot i això la façana que dóna al carrer Santa Eugènia presenta molts tipus d'arrebossats, així com del material de construcció: pedra del país (pedra de Saladeures), trossos de totxos, maons i teules. Alhora, la façana que dóna al carrer fa panxa cap endins. La porta, formada per cinc brancals per banda i amb una amplada de 1'6m i una alçada de 2'3m, és més ample del que sembla ja que hi ha un parió inferior. Les finestres de la planta baixa es disposen de forma irregular per tot el llenç, una presenta 2 brancals, mentre una altra amb 3 brancals, que foren econvertides en portes. Les del primer pis, amb tres brancals per banda, tenen ampit i una d'elles és més estreta del que ho era inicialment. Els ampits de les finestres de la primera planta estan descantonats, mentre que la llinda de la porta principal presenta nombroses inscripcions.</p> | 08246-35 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Casa que data del s XVIII amb el segon pis que és d'una època posterior, possiblement del XIX. De la casa els elements patrimonials més interessants són les pedres cantoneres i les obertures de la façana principal, planta baixa i primer pis. és una de les poques cases que queda dempeus del primitiu nucli urbà de la població.Les finestres del 2on pis, amb brancals de totxos o maons, són de construcció posterior. A la llinda de la porta hi ha pintat amb color vermell el número 30, fet durant la Guerra civil, amb color blanc 'can Quim' i la inscripció: 'Ave Maria Puríssima sin pecado concebida'.</p> | 41.9001700,2.2837600 | 440590 | 4638940 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65103-foto-08246-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65103-foto-08246-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65103-foto-08246-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Conegut com a Can Penedes i també com a can Quim | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 65254 | Arxiu fotogràfic de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-fotografic-de-santa-eugenia | <p>http://staeugenia.diba.es/SEB2006/arxiufotografic/arxiufotografic.htm</p> | <p>Arxiu fotogràfic que recull nombroses imatges de Santa Eugènia, 300 fotos, des de temes fotogràfics (plànols, vistes aèries, vistes generals, vistes parcials, carrers i places, cases particulars, edificis civils, edificis religiosos, immobles municipals, instal·lacions esportives, masos i cases de pagès. Dins patrimoni arquitectònic es documenten escuts heràldics, epigrafia i capitells. Com a festes i activitats del poble hi ha imatges d'actes oficials, esdeveniments, campaments, Festa Major, Festa dels Tonis, Festa de Corpus, Festa de la Providència, Festes particulars, Festa dels Quintos, Festa de Rams, Festa de Reis, Festa del jovent, Festa de Maig, Festa dels Lluïsos (tots els nois entraven a una congregació de Sant Lluís fins que es casaven), el mateix amb les noies i les filles de Maria i la festa de les pabordesses de Santa Eugènia També hi ha imatges d'entitats ASCURSEB, Joventut Esportiva, Grup de Teatre. Imatges d'iconografia (individual o de grups), Escoles (Escola Nacional o privada) i els Impresos (anunci, títol, document oficial, recordatori), oficis (eines del camp) i obra pictòrica (retrat i paisatge)</p> | 08246-187 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Aquest fons d'imatges s'abasteix de la col·lecció municipal i alguna compra però cal assenyalar que la majoria de fotos són cedides pels habitants del municipi. d'Antoni Dachs, Vicenç Tió i Jutglar, Francesc Camps i Calberons, Joan Codina i Dachs, Joan Balsach Vilamala, Andrés Garcia i Serrano, Josep Pradesaba i Codinachs, Maria Crivillers i Generó, Francesc Aimeric, Concepció Taña Comas, Josep Pujols Pratdesaba. Ildefons Colomer Pou, Josep Serra Arumí, Josep Arumí Molist, Pere Tomàs Molist, Vcenç Tió Xuclar, Ramon Taña Codinachs, Josep Sala Claveras, Joan Comas Cassany, Marià Pratdesaba Tona, Joan Tuneu Tañà, Josep Pratdesaba Bou, Angel Serra Puigdesens, Jordi Pratdesaba Codinachs, Joan Pratdesaba Bosch, Antoni Nofreries (Vic el Gravat), Maria Prat Prat, Ignasi Ribera, Joan Balasach Vilamala, Maria Vilaró Baranera. Joan Roma Sala, Ramona Pou Ferrer. Algunes es troben en suport informàtic a la web de l'ajuntament i altres són subjectes d'exposicions temporals per part de l'ajuntament.</p> | 41.9002000,2.2830300 | 440529 | 4638944 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65254-foto-08246-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65254-foto-08246-187-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 65166 | Gegants de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-santa-eugenia | <p>Informació oral: Jaume Pérez. www.staeugenia.diba.es/entitats/grallers</p> | XX | <p>L'Eugènia de 36 Kg. I 3'60 m, la geganta, va ser pagada per 'L' Associació de Pensionistes / Casal d'Avis' que n'escollí el nom, és tracta de la representació d'una pubilla catalana. En Berga, el gegant, de 36 Kg. I 3'70 m, de fou comprat al mateix temps i al mateix lloc per l'ajuntament per a completar la parella, el nom d' En Berga fou triat en un referèndum entre la població, organitzat per la colla gegantera acabada d'estrenar. El nom de Berga, que complementa el nom del municipi, prové d'una vila rural documentada des de l'any 910 i que es recorda encara per la partida de terra anomenada els Plans d'en Berga.</p> | 08246-99 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Gegants creats l'any 1996.Estrenats el dia de la Festa Major, 1 de setembre de 1996 i 'batejats' el 13 d'octubre del mateix any; foren els padrins els gegants del Carrer de la Riera de Vic, Guillem de Caçador i Caterina, i els gegants de Taradell, Guillem de Montrodon i Tiburgeta de Taradell. Cap al 1995 de diferents grups de joves de la parròquia va sortir la idea de fer un grup de grallers. Un any més tard, l'ajuntament anunciava que, a iniciativa i alhora ajudats econòmicament pel casal dels avis, volia comprar una parella de gegants. Arrel d'aquesta proposta tornà a prendre força la formació d'un grup de grallers, però ara, amb l'objectiu més clar de poder, a part de les altres coses abans esmentades, acompanyar els gegants del poble. Una quinzena de joves dels diferents àmbits del poble ens començàrem a trobar i fer els primers assajos durant l'estiu d'aquest mateix any (1996), de forma amateur. La primera sortida oficial va ser a Santa Eugènia, durant la festa dels Tonis de l'any 1997. Al cap d'uns mesos després de la primera sortida, que van batejar el grup amb els nom actual de 'Els Grallers de la Nau'.</p> | 41.9002100,2.2830000 | 440527 | 4638945 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65166-foto-08246-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65166-foto-08246-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Desde de l'any 1999 tenen un Ball propi amb música composta per Sebastià Bardolet i coreografia d' Antoni Rodríguez per a gralla seca, gralla dolça i baix. Fou ballat per primera vegada a la mostra de Balls de la Ciutat Gegantera de Vic i estrenat oficialment el 3 de setembre a l'inici de la Festa Major. Aquest ball es fa en ocasions especials. | 98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 65122 | Capitells romànics de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitells-romanics-de-santa-eugenia | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XI-XIII | Renovats i restaurats | <p>Es tracta de dos capitells que van aparèixer isolats en el decurs de les obres de l'església parroquial de Santa Eugènia de Berga i que foren recollits i dipositats a l'ajuntament del mateix municipi. Si bé, es desconeix la seva ubicació exacta, aquests s'associen a l'església romànica de Santa Eugènia i sembla que aquests haurien estat extrets del seu lloc original i, possiblement, amortitzats com a material de rebuig en un moment indeterminat. Actualment, el principal conjunt de capitells conservats es troben a l'entrada a l'església de Santa Eugènia de Berga formant la portada a partir d'una configuració d'arcs de mig punt o arquivoltes, amb capitells, columnes. Els fust de les columnes i algun altre element de suport varen ésser renovats i restaurats, i podria ser que en aquest moment s'extraviessin aquestes dues peces. en canvi les bases i tota la decoració que es desenvolupa al capitells, arcuacions i arcades són genuïns. La decoració de les bases és molt simple, consta d'elements sobreposats formats per parts còncaves entre dues de convexes. Tanmateix, és en els capitells on hi trobem tot el desplegament d'elements decoratius característics de l'anomenada escola escultòrica de Vic o Ripoll, ben present a Osona i el Ripollès durant la segona meitat del segle XII. Es creu que el conjunt forma part del taller o escola d'escultors que es va moure per Osona, el Ripollès i alguns indrets de la Garrotxa i el Berguedà que es coneix com l'Escola de Ripoll. S'anomena així perquè va treballar en diferents obres del monestir, sobretot a l'ala més antiga del claustre, que va fer construir l'abat Ramon de Berga a partir del 1172. Aquesta escola va treballar molt a la catedral de Vic, a Llucà i a diferents esglésies de la Plana de Vic. Els elements més destacats són els quatre capitells que sostenen les dues arquivoltes i que tenen una estructura que recorda els capitells corintis. La temàtica d'esquerra a dreta és: Primer capitell format per dos pisos de fulles, el primer d'un terç d'alçada, mentre que les del segon són més allargades i s'enrotllen en volutes sota els angles superiors del capitell i enmig hi té un cap en relleu. Segon capitell que té a sota l'angle de l'àbac, personatges asseguts amb trets simiescos a les cares i fulles sota els angles del capitell; enmig hi ha un element vegetal estilitzat. El tercer capitell, o el de l'interior del costat dret, té dos nivells de fulles recorbades que emmarquen una palmeta central, a la part inferior, mentre que les del nivell superior són més amples i es situen sota l'angle, enmig hi ha esculpit un cap o una carota. El quart capitell, d'influència coríntia, té representats dos ocells que s'enfronten a l'angle de l'àbac, amb motius vegetals en forma de palma a la part inferior. Per sobre dels àbacs dels capitells i resseguint els plecs de la portada fins al pla de la façana hi ha una imposta en forma de cornisa que té una decoració vegetal continua a mode de fulles amples que omplen les corbes que forma ja corda o tija. Tot sembla indicar que aquestes peces formen part del mateix conjunt, tot i que el seu alt grau d'erosió fa que només a través d'un estudi complert realitzat per un tècnic especialista pugi aportar nova informació.</p> | 08246-54 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Aquests dos capitells es creu que procedeixen de l'església i que amb motiu d'algunes obres de restauració o ampliació es van treure del seu lloc primitiu emplaçament. Durant molt temps es varen guarda a l'Ajuntament de Santa Eugènia, fins que al 1936 o 1939 es van recol·locar empotrats en el mur arrodonit de factura moderna que fa de suport a l'antiga placeta del Pedró, tot i que actualment es tornen a trobar en dependències municipals, a causa de l'estat avançat d'erosió (2006). Es tracta de dues peces que presenten una disposició clàssica arcaica formada per derivacions del tipus corinti o ornamentació que recorda les fulles d'acant molt primitives i un treball senzill de trepa, més acostada a les obres del segle XI. El seu estat de conservació dificulta determinar la seva primitva funció i l'època d'execució.</p> | 41.9002100,2.2830100 | 440528 | 4638945 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65122-foto-08246-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65122-foto-08246-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65122-foto-08246-54-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Es troben ubicats a les dependències de l'Ajuntament de Santa Eugènia. | 92|85 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 65071 | Aqüeducte de Sala-d'heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-sala-dheures | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. DALMAU, A. (2003). Santa Eugènia de Berga. Un poble per descobrir. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XX | <p>Pont situat sobre el torrent de Saladeures i format per 9 arcades de punt rodó. Té una amplada exterior de 1'30 m, i interior de 90 cm, i una llargada de 48 m. Presenta uns forats quadrats (10 per 10) a les parets interiors als quals recolzaven unes baranes de fusta, avui inexistents. Voltants coberts per vegetació, alguns dels quals neixen i creixen a l'interior del torrent, el que pot suposar un perill en crescudes del cabdal del torrent. La presència de vegetació dificulta la visibilitat dels laterals del pont. El pont construït amb pedra del país i ciment, presenta un bon estat de conservació tot i que a l'interior hi ha fulles i terra i les façanes exteriors estan recobertes amb heures.</p> | 08246-3 | Sala-d'Heures | <p>Per l'interior del pont passa la canalització que porta aigua de la font del Paradís als dos dipòsits d'aigua que hi ha a tocar el torrent de Saladeures, aigües avall. Salva la pendent del torrent de Sala-d'Heures mitjançant la construcció d'un pont-aqueducte. Bona part dels elements visibles a aquestes obres d'infraestructura hidràulica del casal de Sala-d'heures daten d'inici del segle XX.</p> | 41.9002100,2.3006600 | 441992 | 4638933 | 1925 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65071-foto-08246-3-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A 40 cm de distància, direcció sud, hi ha la font del Paradís i, cap al nord, ben passat el pont hi ha una torre de respiració. Tot aquest conjunt de construccions seria d'interès per fer passejades si estigués millor condicionat i senyalitzat. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 65111 | Can Soms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-soms | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII | <p>La porta té una alçada de 2'3m i una amplada de 1'5m. La llinda té gravada la data de 1712 i una creu. Els brancals són de pedra. La porta inferior, feta amb nou taulons de fusta de roure, possiblement sigui originària. La finestra, d'1m d'amplada i 1'2m de llargada, té tres brancals de pedra per banda, una llinda superior sense inscripcions i ampit. Respecte a la finestra, dir que l'ampit esta força desgastat i que es veu que havia estat pintada de color blau i blanc. De la porta ressaltar que els brancals inferiors estan tapats amb arrebossat; els superiors, de pedra sorrenca estant desgastats per l'acció del salpàs; la llinda que corona la porta té enganxada una rajola amb el número 2. Destacar que ha saltat l'arrebossat blanc en algunes zones de la façana, i que la canonada de l'aigua que baixa de la teulada ho fa per sobre els brancals de la finestra.</p> | 08246-43 | Nucli de Santa Eugènia | 41.9002200,2.2837100 | 440586 | 4638946 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65111-foto-08246-43-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml