Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 65111 | Can Soms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-soms | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII | <p>La porta té una alçada de 2'3m i una amplada de 1'5m. La llinda té gravada la data de 1712 i una creu. Els brancals són de pedra. La porta inferior, feta amb nou taulons de fusta de roure, possiblement sigui originària. La finestra, d'1m d'amplada i 1'2m de llargada, té tres brancals de pedra per banda, una llinda superior sense inscripcions i ampit. Respecte a la finestra, dir que l'ampit esta força desgastat i que es veu que havia estat pintada de color blau i blanc. De la porta ressaltar que els brancals inferiors estan tapats amb arrebossat; els superiors, de pedra sorrenca estant desgastats per l'acció del salpàs; la llinda que corona la porta té enganxada una rajola amb el número 2. Destacar que ha saltat l'arrebossat blanc en algunes zones de la façana, i que la canonada de l'aigua que baixa de la teulada ho fa per sobre els brancals de la finestra.</p> | 08246-43 | Nucli de Santa Eugènia | 41.9002200,2.2837100 | 440586 | 4638946 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65111-foto-08246-43-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 65152 | Fita del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-del-cementiri | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX -XX | <p>Fita adossada en el mur que hi ha al carrer del Reguer, el qual es troba davant de l'antic cementiri. No és possible veure les 4 cares de la fita atès que està empotrada en sentit vertical. L'alçada de la pedra és de 57cm, mentre que té una gruixària de 25cm. A mà esquerra queda l'antic cementiri, bastit a la segona meitat del s XIX; per davant del mur passen vehicles i vianants. L'entorn és correcte.</p> | 08246-85 | Nucli de Santa Eugènia | <p>La fita servia per delimitar els municipis de Sta Eugènia de Berga i Taradell; segons les actes de reconeixement de termes dels anys vint del segle XX. Arran del canvi de límits entre els 2 pobles (1991) la fita no està vigent.</p> | 41.9009600,2.2845800 | 440659 | 4639027 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | De cara a la futura urbanització de l'espai que ara ocupa el poble, s'hauria de preservar la fita i seria interessant que quedés ubicada en el mateix lloc on es troba ara. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 65174 | Llac del Gener | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llac-del-gener | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX-XX | Les arrels dels arbres estan fent malbé el mur perimetral fet de totxos. Del mur en alguns trams ja n'ha saltat l'arrebossat | <p>El llac artificial, de forma curvilínia, té el paviment irregular, i una de les voreres de pedra de terrer; la que dóna a Vic és de totxo. El mur de totxos, que inicialment era arrebossat, té una alçada irregular, però sol ser d'1m. Un dels 2 ponts que el creuen esta fet amb volta de rajola, té una amplada de 1'75m, una alçada aproximadament de 2'25m. I una llum de 3,9m. Per al banda que dona a Vic hi creixen canyes i nombrosos arbres, les arrels dels quals estan fent malbé el mur perimetral fet de totxos. Del mur en alguns trams ja n'ha saltat l'arrebossat. Hi havia un passeig que voltava el llac, el qual es difícil de seguir per la vegetació que en dificulta el pas. No és aconsellable transitar per sobre els ponts per presentar un estat de conservació deficient. Es troba força abandonat i només hi ha aigua en aquelles zones en què el terreny presenta una major fondària; això fa que es pugui caminar pel que havia estat l'interior del llac. L'acció dels agents meteorològics i la falta de manteniment són els factors que malmeten el mur de totxos, els 2 ponts que el creuen</p> | 08246-107 | Plantalamor-Gener | <p>Era d'ús exclusiu de la família propietària del mas Gener, i de la casa anomenada Villa Carmen. L'ajuntament disposa de fotografies antigues en què es veu una barca a rems que transita pel llac.</p> | 41.9092800,2.2778100 | 440105 | 4639956 | 1850 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65174-foto-08246-107-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Donada la seva peculiaritat, tot i tractar-se d'un llac artificial, és una llàstima que s'acabi perdent. És un dels pocs indrets del municipi amb presència arbòria, d'aquí que seria interessant preservar-ho. A prop de la casa i a tocar el hi ha La Cascada, un monticle construït amb pedres per l'interior del qual passava l'aigua. Disposava d'una escala exterior que permetia accedir al punt més alt, on hi havia un mirador. En no passar-hi aigua és una gruta amb 2 obertures, en què hom pot romandre dret a l'interior. | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 65243 | Respirador de la Torre de Sala-d'Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/respirador-de-la-torre-de-sala-dheures | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | <p>La construcció té una alçada de 3'25 m i és de planta quadrada. El cos de la torre mesura 65 per 65 mentre que la base més ampla amida 75 per 75 m. Està coronada per una coberta a dos vents construïda amb dues pedres del país. Sota la coberta hi ha un forat per on surt l'aire. Si bé les heures tapen la base i part de les cares de la torre, i la presència de grafits a la cara que dóna al camí, es pot dir que presenta un bon estat de conservació. Els arbres i la vegetació no afecten la visualització de la torre, des de totes les perspectives.</p> | 08246-176 | Sala-d'Heures | <p>La seva finalitat és treure l'aire de la canonada per on passa l'aigua que va des de la font del Paradís als dos dipòsits que hi ha a tocar del torrent de Saladeures.</p> | 41.8988700,2.3016500 | 442073 | 4638784 | 1920 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65243-foto-08246-176-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 65250 | Via romana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/via-romana | <p>MOLAS, M.D. (1982). Els ausetans i la ciutat d'Ausa. Col·lecció Osona a la Butxaca n. 4. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | Només es conserva en part | <p>S'han localitzat evidències d'una pavimentació que indica la presència de traces d'un antic camí amb estructures viàries associades. Resta visible part d'un paviment parcialment empedrat a mode de via o camí tot i que el pas d'un camí actual i les nombroses alteracions sofertes en aquest entorn dificulten la realització de descripcions acurades, ja que en aquest cas no van acompanyades d'altre material arqueològic o d'algun element indicador.</p> | 08246-183 | La Serreta | <p>Antic camí de cronologia incerta que la tradició oral considera d'època romana, ja que no es pot parlar de cap element de datació ni cap relació crono-funcional a nivell constructiu que permeti assegurar un vincle entre ells. Malgrat tot, la no localització d'elements de datació que permetessin ajustar la cronologia d'aquest camí, no es pot descartar que l'indret i les condicions on es construí l'empedrat podia haver estat al mateix lloc per on es podria passar un dels vials de l'itinerari del camí romà que enllaçava la Plana de Vic amb el Vallès a través del Congost i que ha estat extensament documentat amb la troballa del conjunt de mil·liaris del molí de les Canes a la segona meitat del XIX i en les excavacions d'urgència realitzades en les successives ampliacions de l'actual C-17; i que també s'hauria de posar en relació amb l'antic camí de Vic, el pas tradicional de la Vall del Congost, per unir l'eix Barcelona-Vic. Seguint la via i en el lloc conegut com el Molí de l'Albanell es documenta la presència d'un mil·liari. Les vies de comunicació romanes, com a sistema d'apropament entre el món romà i d'indígena van ser un element bàsic per difondre la romanització, tant pel seu caràcter militar com a xarxa comercial i de comunicació. Cal assenyalar que sovint els romans aprofitaven les rutes de comunicació existents que es remuntaven a la prehistòria, algunes de trànsit més local. El pas de la via romana que comunicava la Plana de Vic i Barcelona queda ben testimoniada pel conjunt de mil·liaris del Molí de les Canes (Centelles), un a l'Albanell així com fragments de calçada a la pujada de Sant Antoni (Centelles-Seva). El mil·liari de l'Albanell va ser recollit prop l'antic camí ral cap el 1882 i no es conserva la inscripció. Bona part d'aquesta documentació fa referència al baix imperi i data les reparacions i reformes fetes a la via. D'Ausa, després de travessar el Gurri continuaria pel carrer de Sant Francesc, prop la factoria Colomer Munmany. A continuació seguiria vers l'Albanell, el mas Colomer, Torrellebreta i Turó de les Goules, cap a Tona fins arribar als Hostalets de Balenyà. En algun punt proper al mas Albanell sortiria una via o ramal secundari a aquest eix que creuaria el municipi per comunicar la zona de plana cap a Calldetenes o Vilalleons i altres destins més o menys propers.</p> | 41.9170700,2.2830400 | 440546 | 4640817 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65250-foto-08246-183-1.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 83|85|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 65074 | Arxiu Municipal de Santa Eugènia de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-santa-eugenia-de-berga | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIX-XX | <p>Fons documental de formació recent on s'hi conserven els documents generats per la mateixa administració municipal i on també es recullen altres testimonis documentals del municipi des de mitjans del segle XX. Aquest conjunt presenta dos fons documentals diferenciats dins la documentació pròpiament municipal principalment formats per la documentació del Jutjat de Pau i la del Registre Civil. El fons municipal es divideix en: l'Administració general de comptes i manaments documentada a partir de 1893 fins a l'actualitat; Obres i Urbanisme des de 1917; el Diari d'Intervenció d'Ingressos des del 1931; els Llibres d'Actes des de 1902; Comptabilitat i Hisenda des de 1853. Un altre conjunt documental tracta el tema de la Sanitat des de 1950. Un apartat de seguretat pública que compren des de el Servei militar i quintes fins a la instrucció pública i que es troba documentat a partir del 1903. Un altre volum documental recull el tema de les Eleccions Municipals, sobretot a partir de 1977, en endavant. També es tracten aspectes generals sobre la població: el padró municipal d'habitants des de 1911, els diversos certificats emesos des de 1972. Un altre conjunt important el forma el Jutjat de Pau documentat des del 1884 junt a la correspondència vària tramesa des de 1938. L'arxiu municipal també consta d'un destacat fons fotogràfic variat amb imatges sobre el municipi, els seus indrets i elements arquitectònics; i també alguns aspectes de la vida quotidiana i rural, tot i que hi manca un fons cultural.</p> | 08246-6 | Nucli de Santa Eugènia de Berga | <p>L'arxiu municipal de Santa Eugènia de Berga és un fons documental força modern, amb documents que no reculen de mitjans del segle XIX. Aquest fet s'ha de relacionar amb les característiques del propi municipi i la seva història. La gran dispersió de la població en diferents masos i parròquies va portar a la disgregació de les fonts documentals a mans eclesiàstiques i a particulars. Però sobretot el fet que el terme municipal depengués en gran mesura dels termes del voltant (Taradell, Calldetenes, Vic) constituint-se com a municipi autònom fins el 1840, ha marcat de forma significativa la seva trajectòria municipal i el seu registre documental.</p> | 41.9001100,2.2832600 | 440548 | 4638934 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 65075 | Arxiu Parroquial de Santa Eugènia de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-eugenia-de-berga | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIV-XVIII | <p>L'Arxiu Parroquial de Santa Eugènia de Berga es conserva a les dependències de l'Arxiu Episcopal de Vic, depenent del bisbat de Vic. Es conserven diverses unitats en paper, volum i lligall, amb una cronologia que va del segle XIII al segle XX, essent la majoria de documentació d'època moderna (1554-1949). Aquest registre ha estat elaborat a partir de la descripció del catàleg dels fons de la secció d'arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats fet per Miquel S. Gros, Josep Mª Masnou i Ramon Ordeig. Arxiu format per llibres de baptismes, 10 unitats en paper, volum i lligall datats de 1473-1856. Els volums dedicats a les confirmacions, una unitat en paper volum de 1676 a 1800. Els llibres de casaments, en 6 unitats, paper, volum i lligall de 1578 a 1852. Les defuncions datades entre 1585 i 1848, en 7 unitats, paper en volum i lligall. I documentació diversa referent a la vària saramental, en 7 unitats en paper, volum i lligall de 1840 a 1957. Els aniversaris i celebracions de 1585 a 1913, en 7 unitats documentals en paper, volum i lligall. I finalment documentació de la administració de l'obra de 1501 a 1851, en tres unitats, de paper, volum i lligall.</p> | 08246-7 | Arxiu Episcopal de Vic | <p>L'església parroquial de Santa Eugènia va crear nombrosa documentació entorn els habitants de la sagrera del mateix municipi des de l'alta edat mitjana, sobretot a partir del segle XIII. Aquests documents abarquen des de informació sobre naixements i defuncions dels habitants, fins a activitats de les confraries i altres activitats i despeses dels religiosos. En el decurs de la Guerra Civil Espanyola es va perdre part de la documentació conservada a l'església parroquial, tot i que per la proximitat amb Vic i la seva seu episcopal, part de la documentació es va recollir a l'Arxiu Episcopal de Vic.</p> | 41.9002700,2.2833300 | 440554 | 4638952 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65075-foto-08246-7-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 65142 | Festa de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-1 | XX | <p>Les festes s'inicien el dia abans de Sant Antoni, amb una missa en honor al Sant, l'endemà hi sol haver activitats diverses per a tots els públics i edats. Des de representacions de teatre, interncanvi de plaques de cava, el concurs de dibuix infantil, etc. Els elements més destacats són el passa carrer, el sopar i el ball dels Tonis. El dia següent, es fa l'esmorzar de traginers, una missa a les 11h i el passant dels tres tombds, amb els abandarats i pubills que correspongui aquell any.</p> | 08246-75 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Festa tradicional catalana que a Santa Eugènia es celebra ininterrompudament des dels anys 30 i ha esdevingut la festa més cohesionadora del poble. Aquesta celebració es documenta per primer cop al 1888 en motiu d'unes obres al retaule de Sant Isidre. S'edita una petita revista municipal on es fa propaganda i difusió de la festa i a l'arxiu municipal consta nombrosa documentació, sobreto gràfica, de la festa i els tipus de celebracions que s'han fet al llarg dels anys.</p> | 41.9000800,2.2832300 | 440546 | 4638931 | 1939 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65142-foto-08246-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65142-foto-08246-75-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 65166 | Gegants de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-santa-eugenia | <p>Informació oral: Jaume Pérez. www.staeugenia.diba.es/entitats/grallers</p> | XX | <p>L'Eugènia de 36 Kg. I 3'60 m, la geganta, va ser pagada per 'L' Associació de Pensionistes / Casal d'Avis' que n'escollí el nom, és tracta de la representació d'una pubilla catalana. En Berga, el gegant, de 36 Kg. I 3'70 m, de fou comprat al mateix temps i al mateix lloc per l'ajuntament per a completar la parella, el nom d' En Berga fou triat en un referèndum entre la població, organitzat per la colla gegantera acabada d'estrenar. El nom de Berga, que complementa el nom del municipi, prové d'una vila rural documentada des de l'any 910 i que es recorda encara per la partida de terra anomenada els Plans d'en Berga.</p> | 08246-99 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Gegants creats l'any 1996.Estrenats el dia de la Festa Major, 1 de setembre de 1996 i 'batejats' el 13 d'octubre del mateix any; foren els padrins els gegants del Carrer de la Riera de Vic, Guillem de Caçador i Caterina, i els gegants de Taradell, Guillem de Montrodon i Tiburgeta de Taradell. Cap al 1995 de diferents grups de joves de la parròquia va sortir la idea de fer un grup de grallers. Un any més tard, l'ajuntament anunciava que, a iniciativa i alhora ajudats econòmicament pel casal dels avis, volia comprar una parella de gegants. Arrel d'aquesta proposta tornà a prendre força la formació d'un grup de grallers, però ara, amb l'objectiu més clar de poder, a part de les altres coses abans esmentades, acompanyar els gegants del poble. Una quinzena de joves dels diferents àmbits del poble ens començàrem a trobar i fer els primers assajos durant l'estiu d'aquest mateix any (1996), de forma amateur. La primera sortida oficial va ser a Santa Eugènia, durant la festa dels Tonis de l'any 1997. Al cap d'uns mesos després de la primera sortida, que van batejar el grup amb els nom actual de 'Els Grallers de la Nau'.</p> | 41.9002100,2.2830000 | 440527 | 4638945 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65166-foto-08246-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65166-foto-08246-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Desde de l'any 1999 tenen un Ball propi amb música composta per Sebastià Bardolet i coreografia d' Antoni Rodríguez per a gralla seca, gralla dolça i baix. Fou ballat per primera vegada a la mostra de Balls de la Ciutat Gegantera de Vic i estrenat oficialment el 3 de setembre a l'inici de la Festa Major. Aquest ball es fa en ocasions especials. | 98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 65254 | Arxiu fotogràfic de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-fotografic-de-santa-eugenia | <p>http://staeugenia.diba.es/SEB2006/arxiufotografic/arxiufotografic.htm</p> | <p>Arxiu fotogràfic que recull nombroses imatges de Santa Eugènia, 300 fotos, des de temes fotogràfics (plànols, vistes aèries, vistes generals, vistes parcials, carrers i places, cases particulars, edificis civils, edificis religiosos, immobles municipals, instal·lacions esportives, masos i cases de pagès. Dins patrimoni arquitectònic es documenten escuts heràldics, epigrafia i capitells. Com a festes i activitats del poble hi ha imatges d'actes oficials, esdeveniments, campaments, Festa Major, Festa dels Tonis, Festa de Corpus, Festa de la Providència, Festes particulars, Festa dels Quintos, Festa de Rams, Festa de Reis, Festa del jovent, Festa de Maig, Festa dels Lluïsos (tots els nois entraven a una congregació de Sant Lluís fins que es casaven), el mateix amb les noies i les filles de Maria i la festa de les pabordesses de Santa Eugènia També hi ha imatges d'entitats ASCURSEB, Joventut Esportiva, Grup de Teatre. Imatges d'iconografia (individual o de grups), Escoles (Escola Nacional o privada) i els Impresos (anunci, títol, document oficial, recordatori), oficis (eines del camp) i obra pictòrica (retrat i paisatge)</p> | 08246-187 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Aquest fons d'imatges s'abasteix de la col·lecció municipal i alguna compra però cal assenyalar que la majoria de fotos són cedides pels habitants del municipi. d'Antoni Dachs, Vicenç Tió i Jutglar, Francesc Camps i Calberons, Joan Codina i Dachs, Joan Balsach Vilamala, Andrés Garcia i Serrano, Josep Pradesaba i Codinachs, Maria Crivillers i Generó, Francesc Aimeric, Concepció Taña Comas, Josep Pujols Pratdesaba. Ildefons Colomer Pou, Josep Serra Arumí, Josep Arumí Molist, Pere Tomàs Molist, Vcenç Tió Xuclar, Ramon Taña Codinachs, Josep Sala Claveras, Joan Comas Cassany, Marià Pratdesaba Tona, Joan Tuneu Tañà, Josep Pratdesaba Bou, Angel Serra Puigdesens, Jordi Pratdesaba Codinachs, Joan Pratdesaba Bosch, Antoni Nofreries (Vic el Gravat), Maria Prat Prat, Ignasi Ribera, Joan Balasach Vilamala, Maria Vilaró Baranera. Joan Roma Sala, Ramona Pou Ferrer. Algunes es troben en suport informàtic a la web de l'ajuntament i altres són subjectes d'exposicions temporals per part de l'ajuntament.</p> | 41.9002000,2.2830300 | 440529 | 4638944 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65254-foto-08246-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65254-foto-08246-187-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 65255 | Sardana de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-de-santa-eugenia | <p>Informació oral: Anton Dachs PERALBA, A. (1940-1960) Que bonica ets Santa Eugènia. Partitura.</p> | XX | <p>Sardana de Santa Eugènia de Berga que porta per títol: Que bonica ets Santa Eugènia Musica: Andreu Peralba Lletra: Salvador Junyent Som la gent de Santa Eugènia que venim tots a cantar la sardana del nostre poble perquè la puguem ballar fins les flors amb harmonia posen goig llum i color i l'ambient és d'alegria tot respira pau i amor. Les places i els jardins del nostre poble et deixa un bes dolç llum per recordar un lloc meravellós on tots podem mirar el verd dels arbres i els ocells cantar Quan passes pels carrers ditxós qui els mira somriuen els rosers amb el goig teu les roses i els clavells ajuntant un pom que bonica que ets Santa Eugènia Mentre puntegem la sardana amb gran delit als braços tots mirem enlaire I cada punt es un arpegi en l'infinit que tos fem més bonic amb el nostre aire I mentre volen les senyeres per l'entorn els fadrins volten les donzelles Els cors bateguen forts tots donem-nos les mans Ballem la nostra dansa catalans.</p> | 08246-188 | <p>Obra d'Andreu Peralba Codina, nascut al Bages 1906, fou músic i mestre de Sallent. Entre les seves obres destaquen: La Plaça de Sallent (1943), Dansaires Sallentins i Pardal enamorat (1948), L'Andreuet (1954), Cel blau, Petit i eixerit i la més bonica de Sants (1955), El tranquil drapaire i Nostra Dansa (1956), El Pepet enamorat i La iaia Lola (1957), És per tu (1958) i Sallent primera ciutat gegantera (1985). Tot i que la sardana no porta data, aquesta es deuria fer, segurament per encàrrec, entre els anys 40 i 50 del segle XX. Es tracta d'una sardana coral, és a dir una composició que té lletra i per tant pot ser cantades. Degut a l'impuls del cant coral i a la utilització per part dels compositors de sardanes de cançons populars, aviat varen aparèixer compositors i poetes que feien sardanes per a lletres, lletres per a sardanes o bé tot a l'hora. Passat el periode orfeonístic català, les sardanes corals han entrat en un parèntesi només obert, de tant en tant, per algun intent de rellançament. L'origen de la sardana és difícil de determinar, en primer lloc cal remarcar que la dansa circular en col·lectivitat es veu repetida en multitud de danses que no tenen cap relació directa amb la sardana. Cal descobrir per tant l'origen de la divisió numèrica dels passos i compassos, la diferencia de les altres. Els únics documents que ens resten de la sardana, abracen el període comprès entre els segles XVI i XVIII. És possible que el ball rodó i el ball mesclat siguin els precursors de la sardana, tal i com l'entenem ara. Les ballades a la plaça del poble es fan molt nombroses durant el segle XIX, hi intervenien gent de totes les edats. El programa es componia de quatre contrapassos, llargs i curts, i es cloïa la tarda amb una sardana. Cap el 1825, apareix la 'sardana llarga', com a fruit del desig popular d'evitar el problema d'espai que representava ballar el contrapàs. El primer pas d'aquesta transformació va consistir a duplicar el nombre de compassos de la sardana curta, però sense alterar el seu marc mètric. Després de la guerra, mica en mica, tornen a aparèixer les entitats sardanistes. Al 1950 es constituí l'Obra del Ballet Popular de manera formal, amb l'objectiu de coordinar les entitats propulsores i s'establiren les 'Jornades d'Estudis Sardanistes' ( 1959 ), el 'Dia Universal de la Sardana' ( 1960 ).</p> | 41.9000800,2.2832300 | 440546 | 4638931 | 1956 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Andreu Peralba i Salvador Junyent | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 65071 | Aqüeducte de Sala-d'heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-sala-dheures | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. DALMAU, A. (2003). Santa Eugènia de Berga. Un poble per descobrir. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XX | <p>Pont situat sobre el torrent de Saladeures i format per 9 arcades de punt rodó. Té una amplada exterior de 1'30 m, i interior de 90 cm, i una llargada de 48 m. Presenta uns forats quadrats (10 per 10) a les parets interiors als quals recolzaven unes baranes de fusta, avui inexistents. Voltants coberts per vegetació, alguns dels quals neixen i creixen a l'interior del torrent, el que pot suposar un perill en crescudes del cabdal del torrent. La presència de vegetació dificulta la visibilitat dels laterals del pont. El pont construït amb pedra del país i ciment, presenta un bon estat de conservació tot i que a l'interior hi ha fulles i terra i les façanes exteriors estan recobertes amb heures.</p> | 08246-3 | Sala-d'Heures | <p>Per l'interior del pont passa la canalització que porta aigua de la font del Paradís als dos dipòsits d'aigua que hi ha a tocar el torrent de Saladeures, aigües avall. Salva la pendent del torrent de Sala-d'Heures mitjançant la construcció d'un pont-aqueducte. Bona part dels elements visibles a aquestes obres d'infraestructura hidràulica del casal de Sala-d'heures daten d'inici del segle XX.</p> | 41.9002100,2.3006600 | 441992 | 4638933 | 1925 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65071-foto-08246-3-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A 40 cm de distància, direcció sud, hi ha la font del Paradís i, cap al nord, ben passat el pont hi ha una torre de respiració. Tot aquest conjunt de construccions seria d'interès per fer passejades si estigués millor condicionat i senyalitzat. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 65171 | La rectoria i farmàcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-i-farmacia | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII | <p>Es tracta d'una porta i una finestra de l'antiga rectoria de Santa Eugènia, conservades a la façana principal de l'actual farmàcia del municipi. La porta la integren 22 pedres, de les quals 11 formen l'arcada com a dovelles. La porta té una alçada interior de 2'10m, una amplada interior de 1'65 i una amplada exterior de 3'06 m. El gruix de les pedres és de 20 cm i les dovelles tenen una llargada oscil·lant entre els 75 cm i 1m. Presenta un bon estat de conservació, si bé el fet de tractar-se d'una pedra de tipus sorrenca fa que es vagi desengrunant progressivament i que es vagi esborrant la inscripció que l'encapçala. Alhora, a la part central de l'arcada, hi ha dos claus en què s'hi pengen guarniments de Nadal. Finestra formada per una llinda que té una alçada de 32 cm i una llargada de 1'10 m i la reixa de ferro de fosa, més petita que la llinda. La obertura té una alçada de 1'05 m i una amplada de 85 cm. Es troba en força mal estat de conservació, degut a l'acció d'erosió sobre la llinda, feta amb una pedra sorrenca que es desfà fàcilment, el que ha fet que no es pugi llegir la inscripció que hi ha sota la data. Alhora, un fil de telèfon travessa per sobre la banda dreta de la llinda.</p> | 08246-104 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Originàriament aquests elements formaven part de l'antiga rectoria. La porta d'entrada a la rectoria, actualment dóna accés a la farmàcia i encapçala l'arcada una inscripció gravada en pedra i a l'interior dos cercles en què s'hi pot llegir: Ave Maria sin pecado concebida, tot i que estigui parcialment esborrada. Mentre que la llinda que corona l'obertura de la finestra té gravada la data 1704 i per sota hi havia hagut una inscripció que podia correspondre al nom del rector que pel que s'intueix podria dir-se Johan.</p> | 41.8999300,2.2831900 | 440542 | 4638914 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65171-foto-08246-104-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A les juntes i tapant la part superior d'algunes pedres hi ha ciment, element que desmereix aquest element arquitectònic. A prop queda la casa de can Parrella, amb elements arquitectònics del segle XVIII. ELEMENTS ARQUITECTÒNICS DE LA FARMÀCIA DE SANTA EUGÈNIA | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 65221 | Porta d'accés a la finca de Sala-d'Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-dacces-a-la-finca-de-sala-dheures | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | <p>La porta està formada per dues fulles de ferro forjat, coronades per una llinda, també de ferro forjat, on es veu la lletra F en daurat i que correspon al cognom de Fontcuberta. Una bola de pedra corona els dos pilars de planta quadrada (68 per 68 m). L'entrada té una alçada d'uns 5 m, i la fulla de l'esquerra té una porta interior, que mesura 75 cm d'amplada i 2'4 d'alçada. Poc abans d'arribar al portal, la pista o carretera es bifurca i permet anar cap a Saladeures o bé cap a Vilalleons i el mas el Lleopart. Entorn net amb presència de camps i arbres abans d'arribar a la finca.</p> | 08246-154 | Sala-d'Heures | <p>La porta es va fer amb motiu dels casaments de M. Carmen Torrado de Fontcuberta (1952), M. Dolores de Aguilera de Fontcuberta (1953) i Carmen de Aguilera de Fontcuberta (1954). Abans hi havia hagut una cadena de ferro que unia les dues pedres que precedeixen l'entrada.</p> | 41.9042700,2.2998100 | 441925 | 4639385 | 1952 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65221-foto-08246-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65221-foto-08246-154-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Abans de la porta, hi ha a banda i banda, una filera de boixos, precedida per unes pedres (56 cm de llargada per 46 cm d'amplada) que tenen inscripcions gravades, en una es pot llegir 'camino particular' i l'altra 'prohibido el paso', a prop hi ha la casa de pagès de Saladeures. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 65222 | Porta del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-del-cementiri | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX | En previsió de les obres d'ordenació urbanística en aquest indret la creu serà traslladada. | <p>La porta té una amplada de 1'38m i una alçada de 2'4m. La llinda superior, que té una llargada de 1'85m i una alçada de 25 cm, té gravat la data de 1876 i una creu llatina. Els quatre brancals (25cm x25cm) i els dos inferiors són de pedra. La porta interior, originària, de xapa de ferro (meitat reixa) fa 2'45 de alçada i 74 cm d'amplada cada fulla. Els brancals laterals, en ser de pedra sorrenca, estan força desgastats, tal i com passa amb al llinda superior en que gairebé no es pot llegir la data. Falta de manteniment de la façana principal, ha saltat la pintura blanca de l'arrebossat, motivat per la construcció del nou cementiri, fet que provocà la desaparició d'aquest del nucli urbà de la població.</p> | 08246-155 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Construït a la 2 meitat dels XIX en substitució del que hi havia al voltant de l'església parroquial. La porta conserva gravada a la llinda superior la data de 1876.</p> | 41.9009500,2.2844900 | 440651 | 4639026 | 1876 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65222-foto-08246-155-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Una creu de ferro corona la coberta, de teula, d'entrada al cementiri. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 65240 | Resclosa de la font Xica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-la-font-xica | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | L'entorn més proper presenta molta brossa i runa acumulada amb el pas dels anys. Actualment ja no hi ha abocaments. | <p>Resclosa construïda amb formigó armat. Té una alçada de 2 m, una amplada de murs de 50 cm i una llargada de 8 m. A la part davantera presenta un desaigua i cinc contraforts amb una alçada de 60 cm. Al coronament hi ha teula, de 70 cm de llargada que fa de sobreeixidor. Presenta un bon estat de conservació, no obstant perd aigua per l'estrep esquerra. L'única part antiga que perviu de la primitiva resclosa. Alhora a la banda interior dreta s'acumula una gran quantitat de sorra i terra, que facilita el creixement de la vegetació.</p> | 08246-173 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Aquesta resclosa substitueix una d'anterior que estava feta amb fusta. Els cinc contraforts deixen constància de la seva construcció amb les inicials JCP (primer contrafort) i els números 3,5,8,2 en els següents quatre contraforts (3-V-1982). La seva finalitat ha estat la d'agafar aigua per les hortes.</p> | 41.8997200,2.2853300 | 440720 | 4638889 | 1982 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A tocar hi ha la font Xica i a prop la Palanca de la Font Xica. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 65241 | Resclosa del Molí del Gener | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-del-gener | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | Bon estat, es podria consolidar. La vorera dreta com a protecció de la llera presenta blocs de pedra. | <p>La resclosa té una llargada de 3'9m i una alçada de 1'05m. Per sobre la resclosa hi ha una passera que possibilita transitar entre ambdues bandes del torrent. A les voreres del torrent de Santa Eugènia s'ha creat un petit ecosistema amb presència de fauna ,caus de polles i foxes, també rates i flora fluvial com boga. També hi ha arbres (om, acàcies, albes). Caldria consolidar aquesta zona i eliminar brossa i vegetació no fluvial, cas de bardisses i ortigues. Del rec o canal que portava aigua al molí del Gener, aparentment no en queda res. En èpoques passades quan baixava aigua hi havia barbs, bagres, carpes i crancs, avui tots inexistents.</p> | 08246-174 | Nucli de Santa Eugènia | <p>La actual resclosa fou realitzada en substitució d'una altra, desapareguda amb l'aiguat de 1940, però que en queden vestigis: presència de tres troncs de roure al mig del curs del torrent que tenien la missió de sustentar les pedres de la resclosa, dues lloses de pedra a la vorera esquerra que servien per tancar-la i paret de plec de llibre a l'estrep esquerra. A poca distància, aigües avall, hi ha dos forats de forma quadrada que contenien també bigues de roure. La resclosa actual fou realitzada pels germans Joan i Jordi Roma fent ús de 10 sacs de pollant a fi de recollir aigua per regar uns horts.</p> | 41.9070300,2.2821800 | 440465 | 4639703 | c.1970 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65241-foto-08246-174-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 65133 | Col·lecció eines del camp de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-eines-del-camp-de-lajuntament | XIV-XVIII | <p>Eines d'ús agrícola de principis del segle XX. Es conserven nombroses eines (falç, jous, serres i arades...). A grans trets les eines es poden agrupar en eines d'ús domèstic (lletera, ganivets, etc.); eines per la sembra; eines per el batre; eines de la sega; eines de l'hort (aixades, cavadores, etc.), eines de diferents oficis (baster, ferrer i carreter); així com estris de mesura i eines de mercat (mesures de gra, etc). També es conserva un pupitre de l'antiga escola i altre material d'ús artesanal i domèstic (olles, etc.).</p> | 08246-65 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Les peces formen part de laes diveres donacions que ha fet gent del poble o bé, material recollit de diverses cases de pagès, i que ja l'anaven a llençar. A Santa Eugènia, bona part de la població encara es dedica, de forma més o menys intensiva, a les tasques agrícola i ramader fet que els ha permès recuperar una sèrie d'eines d'ús agrícola que formen la col·lecció d'eines del camp de l'Ajuntament. Aquestes, tot i que moltes tenen un origen antic, es poden datar d'inicis i mitjan segle XX.</p> | 41.9004000,2.2829700 | 440525 | 4638966 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65133-foto-08246-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65133-foto-08246-65-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Pis superior de l'antic Ajuntament de Santa Eugènia | 94 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 65169 | Lipsanoteca de fusta de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lipsanoteca-de-fusta-de-santa-eugenia | <p>JUNYENT, E. (1971). 'El sello inédito del conde Bernat Tallaferro'. A Destino n.1772 (18 setembre 1971). Barcelona: 19. JUNYENT, E. (2001). El segell inèdit del comte Bernat Tallaferro. Estudis d'història i art (segles IX-XX). Patronat d'Estudis Osonencs. Vic: 145-147. PLANELL, A.; DIÉGUEZ, A. (1986). Santa Eugènia de Berga. Catalunya Romànica III. Enciclopèdia Catalana. Barcelona:549-550. PLANELL, A.; DIÉGUEZ, A. (1986). Lipsanoteca 2 de Santa Eugènia de Berga. Catalunya Romànica XXII. Enciclopèdia Catalana. Barcelona:258. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XII | Aquesta peça es troba en un estat de conservació bastant deficient. | <p>Recipient de reduïdes dimensions, amb un diàmetre màxim de 8 cm, un diàmetre de boca de 5'20 cm i una alçària de 5'15 cm, amb una amplària de 4'5 cm. Aquesta petita lipsanoteca de fusta presenta una forma de casquet esfèric, amb una base més ampla que l'obertura superior. A l'interior hi ha fragments del material que corresponia a la tapa. L'objecte fou treballat al torn i buidat per dintre de manera que les seves parets formen una planxa de fusta molt prima i uniforme. Tot i que es tracta d'una mostra molt senzilla, presenta una decoració policroma feta amb bandes de diversos colors que cenyeixen horitzontalment el recipient. A la zona mitjana destaca una banda de color vermell força ampla, amb tres franges negres més estretes superposades, i a l'altura de l'obertura superior hi ha una línia negra sobre unes tonalitats de color ocre i marró, molt d'acord amb altres models similars a l'època. A l'interior hi van aparèixer restes, molt malmeses, de pergamí.</p> | 08246-102 | Museu Episcopal de Vic | <p>El 1969 en el decurs de les obres de restauració a l'església parroquial de Santa Eugènia de Berga i en desfer l'antic altar major per deixar net l'absis principal, varen aparèixer, en una cavitat del massís de l'altar, o sota l'ara de pedra tardana, dues lipsanoteques o pots de relíquies actualment dipositades al Museu Episcopal de Vic. Es fa difícil saber la data en què fou confeccionada aquesta peça, ja que fou trobada sense cap documenta a l'interior que la pogués identificar. No obstant les dificultats d'atribució cronològica, aquestes peces permeten proposar una datació relativa a les dues fases de construcció de l'edifici. Suposant que es pogués relacionar amb la segona consagració de l'església de l'any 1173, la seva datació podria correspondre aproximadament cap a aquest moment, segons A. Pladevall i A. Diéguez.</p> | 41.9000800,2.2832300 | 440546 | 4638931 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Peça del Museu Episcopal de Vic. Inventari n. 9 717. Data d'ingrés: 1971. Aquesta peça, tot i que en el moment de la seva troballa tenia la massa de betum i cera en molt mal estat de conservació Eduard Junyent hi va documentar la presència del segell de Bernat Tallaferro. | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 65173 | Lipsanoteca de ceràmica de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lipsanoteca-de-ceramica-de-santa-eugenia | <p>BARRACHINA, J. (2003). Lipsanoteca de Santa Eugènia de Berga. AADD. (2003). Guia de les col·leccions. Museu Episcopal de Vic: 252. JUNYENT, E. (1971). 'El sello inédito del conde Bernat Tallaferro'. A Destino n.1772 (18 setembre 1971). Barcelona: 19. JUNYENT, E. (2001). El segell inèdit del comte Bernat Tallaferro. Estudis d'història i art (segles IX-XX). Patronat d'Estudis Osonencs. Vic: 145-147. PLANELL, A. (1986). Santa Eugènia de Berga. Catalunya Romànica III. Enciclopèdia Catalana. Barcelona:550. PLANELL, A. (1986). Santa Eugènia de Berga. Catalunya Romànica XXII. Enciclopèdia Catalana. Barcelona:249-250. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XI | <p>Recipient de reduïdes dimensions, amb una amplada màxima de 7'70 cm, un diàmetre de base de 4'5 cm i una alçària de 6'23 cm, amb una obertura superior de 3 cm. Presenta una forma ovoïdal, similar a una petita olla, de la qual foren suprimits el coll i la nansa, i només en resta part de l'arrencament. Aquesta peça, de factura senzilla i forma globular, ha estat feta al torn ràpid en argila envernissada de color vermell fosc o amb vidriat marró, amb lleugers jaspiats més foscos. Com als figons vitris, se li va trencar el llarg coll per tal de poder-hi introduir les relíquies i presenta una esquerda en diagonal que la secciona en dues meitats i l'arrencament d'una nansa. És una de les ceràmiques vidriades més antigues trobades a Catalunya, després de l'antiguitat, originària de Còrdova i datada de cap a l'any 1000. Tancada i utilitzada com a lipsanoteca a mitjan segle XI. Es creu que l'envàs original portava algun tipus de líquid preuat procedent del califat cordovès. Els envasos, en alguns casos, es reutilitzaven litúrgicament, i això ha permès la seva supervivència. L'obertura superior fou tapada per un segell de centre el·lipsoïdal, envoltat per l'efígie del comte Bernat Tallaferro, impresa set vegades. Sis dels estampillats discorren en cercle entremig d'evidents empremtes digitals damunt la cera, restant marcada únicament la pedra de l'anell amb la representació en relleu d'un cap humà. Però el setè estampillat que figura en la part central de la massa de cera i betum deixà impresa, a més de la pedra, la muntura del segell en un oval, que entre dues gràfiles paral·leles porta la inscripció de 'Bernardus comes' en lletres capitals. Segons documenta Pladevall, contenia restes d'ossos i d'un teixit envoltori, del tot malmès, de lli.</p> | 08246-106 | Museu Episcopal de Vic | <p>El 1969 en el decurs de les obres de restauració a l'església parroquial de Santa Eugènia de Berga i en desfer l'antic altar major per deixar net l'absis principal, varen aparèixer, en una cavitat del massís de l'altar, o sota l'ara de pedra tardana, dues lipsanoteques o pots de relíquies actualment dipositades al Museu Episcopal de Vic. Posar relíquies d'algun sant en els altars quan es consagraven era un costum de l'església catòlica que s'ha mantingut fins els nostres dies. Aquesta pràctica era una continuació de les celebracions sobre tombes o relíquies de màrtirs per demanar la seva intercessió davant Déu i com a ritual de sacralització d'un nou espai de culte. Sovint també passava que quan alguna església es consagrava més d'una vegada es posaven noves relíquies i les antigues es guardaven al mateix reconditori. L'aproximació cronològica ens l'aporta el segell de la lipsanoteca. Aquest segell de cera que la tapa és el primer que es conserva d'un comte català, i correspon al comte de Besalú Bernat Tallaferro (994-1020), posteriorment utilitzat pel seu germà Oliba (971-1046) abat de Ripoll i Cuixà, més tard bisbe de Vic. El segell, usat pel bisbe en el moment de la deposició de les relíquies estava estampat set vegades, tal com prescrivia el text del pontifical de Vic del segle XI. La diversificació tipològica dificulta una possible comparació estilística amb altres peces catalanes o foranes. Aquest segell és idèntic al de la lipsanoteca que hi ha al mateix Museu (n. 2 286) procedent de Sant Pere de Casserres, la qual té també el recipient tapat amb un segell, impresa amb la llegenda 'Bernardus Comes'. I segons Junyent el camafeu romà és idèntica a la impressió d'altres dos, un al de Sant Pere de Casserres, església monàstica acabada cap a 1039, i l'altra Sant Julià de Vilatorta, consagrada el 1050. Es tracta en els tres casos de la utilització d'un mateix segell, corresponent a un dels anells que els bisbes i magnats es transmetien per testament i que eren elaborats amb camafeus o coral·lines antics i d'època romana. A través del segell i de l'acta de consagració de Santa Eugènia del 1173 tenim una referència a una església més antiga, construïda al darrer terç del segle XI. El segell ha estat datat entorn la primera meitat del segle XI, si es relaciona amb el bisbe Oliba i si tenim en comte que en el ritu de consagració de les esglésies, i en concret, de l'altar, un cop beneïda i ungida l'ara amb els sants o lis, eren dipositades les relíquies al reconditori, segellades amb el propi segell del consagrant. Cal recordar que Bernat I de Besalú va morir el 1020 i que la peça podria haver estat propietat del bisbe Oliba i utilitzada fins als volts del 1075.</p> | 41.9000800,2.2832300 | 440546 | 4638931 | 1000 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65173-foto-08246-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65173-foto-08246-106-2.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Peça del Museu Episcopal de Vic. Inventari n. 9 732. Data d'ingrés: 1971. El segell d'autenticitat de les relíquies es va fer amb l'anell del comte de Besalú, Bernat Tallaferro (1020) 'Bernardus Comes' centrat per un camafeu romà, amb bust viril. L'actual església de Santa Eugènia és del segle XII (1173) encara que l'anterior degué ser consagrada a mitjan segle XI, per l'abat Oliva (1046), germà de Bernat Tallaferro que degué heretà i emprar el segell. Aquesta lipsanoteca es degué reutilitzar en la reconstrucció aprofitant el segellat d'autenticitat de les relíquies. | 92|85 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 65209 | Placa de Ramon Fontanelles a la plaça Montseny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-ramon-fontanelles-a-la-placa-montseny | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX | <p>La làpida, feta de marbre de Carrara, de forma trapezoïdal té una gruixària d'entre 8 i 10 cm. Alçada d'1'15 i amplada 1m. La placa es troba a la zona dels absis de l'església parroquial en un parterra de gespa i petits arbres i es troba en bones condicions, però hi falta l'encapçalament, la part inferior, i peces laterals, una de les quals és al jardí de la rectoria i una altre, el sòcol, fa de banc per seure a la plaça major.</p> | 08246-142 | Nucli de Santa Eugènia | <p>La làpida correspon a un monument funerari que hi havia hagut a la capella fonda de l'església en memòria de Mn. Ramon Fontanelles, beneficiat de l'església de la Pietat i de la Catedral de Vic. Va morir el 1873. el monument data de 1882 i va romandre a l'església fins els anys 50-60 en que es va desmuntar en motiu de les obres de restauració de l'església. Una part de la làpida es troba al jardi d'un veí de la Plaça Montseny.</p> | 41.9001600,2.2833600 | 440557 | 4638939 | 1882 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65209-foto-08246-142-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 24-IX-1882. | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 65246 | Retaule Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-sant-isidre | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. DALMAU, A. (2005). Santa Eugènia de Berga. Un poble per descobrir.Ajuntament de Santa Eugènia de Berga.</p> | XIX-XX | <p>El retaule està situat a l'interior de l'església parroquial, a l'espai lateral dret que dóna accés a la sagristia. Presenta quatre pisos ordenats cadascun en tres compartiments; als laterals es distribueixen 8 pintures, sis sobre fullola, i dues, les inferiors, sobre fusta, les quals fan referència a la vida de Sant Isidre i el mon agrari. Presideix el retaule una imatge del sant, i en el nivell immediatament inferior n'hi ha una de la Puríssima. Formen part del conjunt un conjunt de pintures afegides posteriorment al retaule. Al nivell superior, a la banda esquerra hi ha representat Sant Isidre que ofereix gra a un nen, i a la dreta alimenta uns coloms amb granes de blat. Al pis central, a la part esquerra, apareix el sant que resa mentre un àngel llaura la terra amb un parell de bous, i al adreta, veiem el sant que clava una agullada a terra i fa brollar una font d'una roca. Als nivells inferiors hi ha pintats diversos paisatges rurals i diverses eines del camp.</p> | 08246-179 | Nucli de Santa Eugènia | <p>La imatge de Sant Isidre fou beneïda i inaugurada el 15 de maig de 1939, i tant aquesta com la de la puríssima foren realitzades a Olot per autor desconegut. Si que es coneix l'autor de les pintures sobre fullola, aquestes foren realitzades pel pintor vigatà Ramon Torrents i Riu els anys 1944 i 1945, en substitució d'unes fetes sobre tela a la dècada dels anys 1920-1930, i que foren malmeses durant la Guerra Civil. Es coneix que el pagament de les pintures de Torrents es va fer amb els recursos aportats, majoritàriament, pels administradors de la confraria de Sant Lluís i de les filles de Maria. I també que les dues pintures inferiors, realitzades sobre fusta, daten dels segles XVII o XVIII. El retaule conserva algunes dates inscrites en diversos punts del conjunt, que semblen fer esment a diverses fases i remodelacions. A la part central apareix, en relleu daurat sota la imatge de la Puríssima l'any incomplet de 16??, que sembla correspondre a l'any de la construcció. Les fonts existents permeten documentar que al 1634 ja existia l'altar de Sant Isidre i que en la crònica de la visita pastoral del bisbe Antoni Pasqual, feta el 12 d'agost de 1686, també hi consta l'altar. Les dues altres dues dates, 1762 i 1888, pintades en color groc sobre fons negre, estan distribuïdes en dos medallons, els dos primers números de les quals són a la banda esquerra, i els últims són a la banda dreta del cos central. Es té notícia que al 1762 Nicolau Castellet va daurar el retaule per 250 lliures. I que el conjunt també fou reformat al 1888, realitzant-se alguns treballs de millora i en motiu de la primera celebració de la festa dels Tonis al municipi, que tingué lloc aquell mateix any. L'any 2000 tingué lloc la restauració del retaule a mans del Servei de Béns Mobles de la Direcció General de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la parròquia i l'ajuntament de Santa Eugènia de Berga.</p> | 41.9002700,2.2833300 | 440554 | 4638952 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65246-foto-08246-179-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 65077 | Baranera, dipòsit d'aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baranera-diposit-daigua | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | <p>El dipòsit elevat de can Baranera va ser projectat en formigó i ferro i acabat amb maçoneria, i posteriorment pintat de blanc. Es tracta d'una estructura d'emmatzegament d'aigua encarregat pels amos del mas Baranera i antiga teuleria, és un cilindre apuntat que es recolza en un punt fixe format per una columna massissa. Aquest dipòsit d'aigua de grans dimensions que presenta una estructura turriforme formada per un peu o base de planta cilíndrica disposa d'una zona d'emmagatzament a mode de contenidor unitari i presenta amb una estructura de coberta a la part superior. Actualment es denomina aigua potable a l'aigua tractada per el seu consum humà segons els estàndards de qualitat de les diverses autoritats locals i internacionals. En les zones d'intensiu ús agrícola és difícil trobar pous l'aigua aptes pel consum humà sense passar per cap tractament. Són especialment els valors dels nitrats i els compostos fitosanitaris els que actuen com indicadors negatius junt a les bactèries, els minerals i les partícules en suspensió. En alguns llocs es construïen cisternes i aljubs que recullen les aigües pluvials, aquests solen ser subterranis perquè l'aigua es mantingui fresca i sense accés, i en casos més concrets estructures aèries. És el subministració d'aquesta aigua potable al consumidor particular el que va portar a inicis del segle XX a la realització d'unes obres d'enginyeria hidràulica de caràcter privat.</p> | 08246-9 | Nucli de Santa Eugènia de Berga. | <p>Element construït cap al 1950, com a dipòsit d'aigua per a usos domèstics i per regar, així com abastir les diverses necessitats de can Baranera. Forma part del conjunt de Can Baranera, es tractaria d''una important explotació agrícola-ramadera situada en un petit pla que obtindria els recursos hidràulics de la zona. La primera referència documental es situa ja en època moderna i ja en el 1553. Les restes conservades ens permeten datar més o menys el seu abandonament, que es situaria cap a finals del segle XVIII. Molt reformat al llarg dels segles XIX i XX:</p> | 41.9027200,2.2836000 | 440579 | 4639224 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65077-foto-08246-9-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 65099 | Can Marró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marro | <p>TORRENT, C. (1981). Can Marró. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII-XX | <p>Edifici civil, masia de planta rectangular coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana situada a migdia. Consta de planta baixa, primer pis. La façana presenta un portal rectangular de pedra, molt assalinada, parcialment cobert d'arrebossat, una finestra i dues al primer pis. A ponent es de construcció recent amb totxo i uralita. A llevant dues finestres, al nord s'adossa un altre cos també recent. Es troba situada a migdia. Consta de planta baixa, primer pis. La façana presenta un portal rectangular de pedra, parcialment cobert d'arrebossat, una finestra i dues al primer pis. A ponent es de construcció recent amb un altre cos també recent. Es troba situada en un petit serradet prop de Sant Marc, li s'observen moltes etapes constructives.</p> | 08246-31 | Sant Marc | <p>Edifici bastit en un petit serradet prop de Sant Marc, Tot i que es té molt poca documentació d'aquest mas amb aquest topònim, la factura sembla indicar la seva construcció en un moment incert de l'època moderna. Es desconeix els diversos propietaris que ha tingut el mas, però si que sabem que en el segle XIX consta com a Marró. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que Can Marró tenia 3 habitants. I també apareix en el Nomenclàtor de la província de Barcelona del 1860 com a Masia casa de labranza. Els antics propietaris haiven estat els senyors Vergés. Actualment l'espai ha estat arrenjat i adequat per a fer-hi activitats de turisme rural.</p> | 41.9184800,2.2849200 | 440703 | 4640972 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65099-foto-08246-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65099-foto-08246-31-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 65136 | La Copa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-copa | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | <p>Dipòsit d'aigües elevat situat al paratge de Sala-d'Heures, ubicat a la part més elevade el turó on s'aixeca la masoveria sobre el casal de Sala-d'Heures. Aquest contenidor d'aigua potable respon a la funció d'emmagatzematge de l'aigua tractada per el seu consum humà segons els estàndards de qualitat de les diverses autoritats locals i internacionals. En les zones d'intensiu ús agrícola és difícil trobar pous l'aigua aptes pel consum humà sense passar per cap tractament. Són especialment els valors dels nitrats i els compostos fitosanitaris els que actuen com indicadors negatius junt a les bactèries, els minerals i les partícules en suspensió. En alguns llocs es construïen cisternes i aljubs que recullen les aigües pluvials, aquests solen ser subterranis perquè l'aigua es mantingui fresca i sense accés, i en casos més concrets estructures aèries. És el subministració d'aquesta aigua potable al consumidor particular el que va portar a inicis del segle XX a la realització d'unes obres d'enginyeria hidràulica de caràcter privat. Aquest dipòsit va ser projectat en obra, ferro i formigó i ferro. Es tracta d'una estructura d'emmatzegament d'aigua encarregat pels propietaris Sala-d'Heures per abastir la casa i la masoveria, a nivell estructural està formada per un cos sobreaixecat, de forma cilíndrica que es recolza en un punt fixe format per una columna o torre massissa. Aquest dipòsit disposa d'una zona d'emmagatzament a mode de contenidor unitari i presenta amb una estructura de coberta a la part superior, que li dóna la forma d'una copa, nom pel qual és conegut.</p> | 08246-69 | Sala-d'Heures | <p>El casal de Sala-d'Heures disposa d'una important infraestructura d'abastiment hidràulic, fruit de les obres iniciades pels seus propietaris a mitjan del segon quart del segle XX. Amb la reconstrucció del casal, la família Fontcoberta portà a terme importants obres hidràuliques, des del pantà fins a la canalització, així com diferents sistemes d'aprofitament de les aigües residuals per rec i usos secundaris. En el cas de la copa l'aigua es capta i s'emmagatzema per a consum humà, mentre que l'aigua que prové dels dipòsits que hi ha a tocar el torrent de Saladeures també destinada al consum dels residents al casal de Saladeures.La finalitat dels dipòsits és recollit l'aigua que prové de la font del Paradís per mitjà d'una canalització soterrada, fet al 1925 i 1930 per abastir d'aigua al casal.</p> | 41.9040100,2.3015900 | 442072 | 4639354 | 1920-30 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65136-foto-08246-69-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A prop del Torrent de Sala-d'Heures també es localitzen dos nous dipòsits. Conjunt de dipòsits construïts amb pedra del país es troba adossat a la paret de la feixa. Un dels dipòsits té una llargada de 2'35 m i una alçada de 1'60 m. A la façana principal hi ha una porteta amb dos golfos, que permet accedir a l'interior; mesura 50cm d'amplada i 75 cm d'alçada. El dipòsit es troba a la zona coneguda com els jardins de Saladeures. Presenta un bon estat de conservació, si bé la vegetació que cobreix la coberta i les heures que ocupen bona part de la façana poden afavorir el seu deteriorament. Dos dipòsits, de planta circular, amb un diàmetre exterior de 13'10 m i una alçada de 3m. Per entrar a l'interior hi ha una trapa a la coberta que fa 70 cm de diàmetre. El material de construcció és el formigó armat. Es troben ubicats a banda i banda del torrent. Entorn dominat per vegetació típica de bosc i per matolls i bardisses de tota mena. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 65138 | Dolços o dolcets de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolcos-o-dolcets-de-santa-eugenia | XX | <p>Per tal d'elaborar els dolcets de Santa Eugènia es fan servir productes bàsics com la farina, ous, mantega, i ametlla. Es prepara tot barrejat fent una massa i s'afegeix la llet amb la llevadura fins a obtenir una massa homogènia. Seguidament es posa al forn, donant-li la forma de galeta fins que queda daurat, i s'afegeix per sobre ametlla picada.</p> | 08246-71 | Nucli de Santa Eugènia | <p>La família Corominas, que fa uns 20 anys que és al poble, va decidir, farà uns 15 anys, crear uns nous dolços que van anomenar els Dolcets de Santa Eugènia. Tenen força sortida, sobretot com a present o per postres famíliars i berenars.</p> | 41.8999600,2.2829300 | 440521 | 4638918 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65138-foto-08246-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65138-foto-08246-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 65139 | Entorn al camp d'aviació de la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entorn-al-camp-daviacio-de-la-guerra-civil | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | 1934-39 | Presenta cert abandonament | <p>Tot i que estrictament el camp d'aviació no es troba situat al municipi de Santa Eugènia de Berga, aquest es troba molt aprop. A més de la prroximitat amb el mas Omeda i amb Saladeures, molta gent de Santa Eugènia havia anat a treballar al camp i coneixia els refugis de la zona.</p> | 08246-72 | Sala-d'Heures | <p>La Guerra Civil (1936-1939) va repercutir, amb més o menys intensitat sobre tots els sectors de Santa Eugènia. En la vessant urbanística, cal esmentar l'esfondrament, l'any 1937, de la torre romànica de Saladeures. Una altra obra destacada va ser la reconversió en camp d'aviació del pla del mas l'Omeda, on la gent de Santa Eugènia va participar en la seva construcció. Si bé se'ls pagava amb diners, una de la mancança eren els àpats, la qual cosa feia que les dones anéssin al camp d'aviació a portar queviures als homes.. Arran de les obres, el mas Olmeda, va patir greus desperfectes, donat que fou saquejat diverses vegades pels homes que hi van viure, mentre treballaven a la construcció del camp. També moltes indústries d'Osona van proporcionar munició als avions, ja fos a través de dipòsits de combustible o mitjançant tota mena de maquinària. El juny de 1937 l'Ajuntament de Santa Eugènia va cedir el Castell de Saladeures als components del cos d'aviació perquè servís com habitatge. Per aquest edifici sabem que hi varen passar destacades personalitats del bàndol republicà, com Juan Negrín, Manuel Azaña, Indalecio Prieto i Dolores Ibarruri. Sempre que algun d'aquests plítics arribava o sortia del camp de l'Omeda, dos avions els escortaven.</p> | 41.9093800,2.3012300 | 442047 | 4639951 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65139-foto-08246-72-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 65159 | Font del Paradís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-paradis | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. GRUP DE DEFENSA DEL TER. 2005. Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Ed. Eumo. Vic: 205.</p> | XX | <p>La font, feta amb pedra del país, la forma un cos rectangular (2'60 m amplada pr 4'3 m alçada), coronat per una estructura semicircular que té una alçada aproximada de 1'3 m. Al bell mig del cos rectangular hi ha una porteta que servia per controlar l'aigua, així com per netejar el dipòsit. La presència de pedres i terra als peus de la font, fa que actualment tingui menys alçada. La font està situada a un nivell inferior que el terra i l'únic accés és a través de 9-10 graons, bona part coberts per vegetació típica del bac: boixos, molsa, etc. L'aigua de la font porta molta calç, com ho proven les formacions calcàries als peus del punt del qual emergeix l'aigua. La vegetació que creix al paratge és un perill per la integritat de la font.</p> | 08246-92 | Sala-d'Heures | <p>La font, feta cap als anys 30 del segle XX respon a l'adequació de tot aquest paratge de Sala-d'Heures com a lloc d'esbarjo i lleure. Prop de la font, en el camí que porta a Santa Eugènia, hi ha l'indret d'on van treure la pedra per construir la catedral de Vic. Per davant passa el camí que s'agafa a Santa Eugènia i va cap el pla de la Pomareda o de les Sardanes. La font raja segons l'època de l'any i segons l'aigua que es necessita a Sala-d'Heures. Seria molt interessant recuperar-la, sinó hi ha perill que acabi coberta per terra i vegetació, com és el cas de l'escala. A prop hi ha l'aqüeducte que porta l'aigua vers els dipòsits.</p> | 41.9006200,2.2997500 | 441917 | 4638979 | 1920-30 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65159-foto-08246-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65159-foto-08246-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 65168 | Horta de can Detes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-de-can-detes | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XIX-XX | <p>Es tracta de dues parets de feixa, una feta amb lloses de pedra, en disposició vertical, que tenen una amplada de 1'26 m, una alçada de 1'30 m i un gruix de 20 cm. La seva llargada és de 17'30 m. L'altra paret, més curta, feta amb còdols, teules i pedra del país units amb morter de calç, presenta una arcada, feta de maons i té una alçada de 2'80 m i una llum de 2'5 m. L'amplada d'aquest mur és de 60 cm. A l'interior d'aquestes feixes hi ha un camp, així com davant de la façana que presenta l'arcada. Per la paret lateral, de les lloses, passa el camí que comunica de Santa Eugènia a Vic. La vegetació va cobrint les parets i en dificulta la seva nítida visió, sobretot a la zona on acaba la paret i on hi ha l'arcada.</p> | 08246-101 | Plantalamor-Gener | <p>No queda prou clar a que correspondrien aquestes parets: les parets d'uns horts, el testimoni del molí de can Ton, el testimoni d'una fàbrica que no s'arribà a construir. Les lloses de la paret lateral podrien correspondre a la bassa del molí. A tocar hi passa un camí que fan servir més la gent de Vic que la de Santa Eugènia, per anar a passejar. Els còdols utilitzats en la construcció van ser extrets, segurament, del riu Gurri, el qual queda a prop. A prop també hi ha les restes de Can Ton i la palanca del Marcer. Eren d'una gent que feien d'Hortalans i venien verdura a Vic.</p> | 41.9170500,2.2636700 | 438940 | 4640829 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65168-foto-08246-101-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 65181 | Mas Bolló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-bollo | <p>Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella'. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga'. GAVIN, J.M. (1984). 'El Sant Crist del Bulló, os. 407' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 168. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIV-XX | <p>Masia formada per un edifici civil de planta quadrada de 18 m per 18 m i les diverses dependències agrícoles i ramaderes. Aquest cos central rectangular presenta una coberta a 3 vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia, seguint una distribució de planta, primer pis i golfes. La façana sud del mas, i actualment la principal, presenta un cos adossat continuat amb dos arcs centrals de totxana massís formant un porxo a cada nivell; els de la planta i primer pis són construïts en arcs rebaixats mentre que el de les golfes és de punt rodó. S'accedeix a les dependències interiors del mas passant per un petit cobert i a través d'una segona entrada situada a uns tres metres de la primera arcada. En el peu de la columna central dels arcs del primer pis hi ha una data inscrita d'època moderna i són diverses les obertures amb llindes inscrites en tota l'estructura. L'antiga façana presenta un portal adovellat amb dovella central datada i dues finestres a la planta, un balcó i una finestra al primer pis i a les golfes. La façana nord de l'edifici presenta un portal a la planta, 4 finestres, dues de les quals amb reixa forjada al primer pis, i unes altres 4 finestres amb ampit motllurat a les golfes. Les façanes est i oest són simètriques i presenten una espiera a la planta baixa, unes finestres amb ampit motllurat al primer pis i 4 finestres més a les golfes. Donat el desnivell on es troba construït el mas, la façana nord queda més alta que la sud. La masia conserva elements arquitectònics força valuosos encara que convindria una restauració arquitectònica adequada. Al voltant del mas s'hi troben diversos edificis amb funció agropecuària de construcció força moderna i restes d'estructures més antigues i força malmeses que dificulten la seva valoració.</p> | 08246-114 | Zona del Bulló | <p>El mas Bolló o Bulló, conegut inicialment com a mas Guamir, és dels més antics del municipi. El seu nom té clares reminiscències germàniques (Wadamirus o Guadamirus). El nom de Guamir apareix esmentat per primer cop, i de forma puntual, al 1206 quan es cita a Ramon Guamir com a testimoni en un document altmedieval, però no surt ben documentat fins als volts del 1225, quan era hereu Bernat Guamir, casat amb Arsenda. L'alt domini del mas pertanyia als castlans del castell de Taradell i segurament per aquesta raó i per passar-hi el camí ral de Taradell a Vic, quan es va desmembrar el terme del castell de Taradell, el mas Guamir o Bolló hi va restar unit. La família Guamir es va extingir a inicis del segle XV i per això l'any 1419 va comprar el mas Pere Feliu Bolló de Malla, que va canviar el cognom i aviat el nom del llinatge i del mas. De la primera meitat del segle XVI ens han pervingut dos fogatges o llistes de caps de casa del terme de Taradell. Relacionat amb aquest mas i en el fogatge de 1515 apareix Feliu Bolló com a cap de casa, mentre que en el fogatge de 1553 s'esmenta senzillament lo hereu Bolló. A la Consueta Vella de Santa Eugènia de 1639 aquest mas tenia units el mas Erumir o arumir i el mas Mestre. El cognom Bolló va perdurar fins pels volts del 1750, quan la pubilla Rosa Bolló, es va casar amb Pere Colomer, hereu del mas Colomer de Taradell. Aquesta família va donar tot un seguit de fills a l'església (canonges, rectors, monjos i simples beneficiats). És notable el literat i rector de Centelles Dr. Damià Bolló (1617-1658), així com els darrers Mn. Josep Bolló i Joan Colomer, que van regir la mongia de Santa Eugènia. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que el Bolló tenia 9 habitants. El mas Bolló habitat sempre pels seus amos, és un gran casal amb teulat a dos vessants i amb la façana a migdia i perpendicular al teulat. El nucli central es va refer el 1750 aprofitant murs i estructures anteriors. Més tard es va ampliar un cos amb galeries a la part llevantina del mas i altres dependències per a les feines agrícoles entorn un barri clos. El mas guarda un vell i ric arxiu documental que està molt ben cuidat per part dels propietaris.</p> | 41.9017300,2.2725200 | 439659 | 4639121 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65181-foto-08246-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65181-foto-08246-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65181-foto-08246-114-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Una de les dependències de mas és una capella interior. Es tracta d'una capella dedicada al Sant Crist, coneguda com el Sant Crist del Bulló. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 65229 | Pou de la font del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-font-del-rector | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | Entorn dominat per la presència d'hortes, el torrent que presenta unes voreres brutes de brossa, el creixement de canyes, i per la carretera que porta a Taradell que transcorre per un nivell superior. | <p>La caseta del pou presenta un bon estat de conservació. L'ús que es fa actualment dels horts pròxims comporta l'absència de vegetació, bardisses que pugi perjudicar la construcció. La construcció presenta una coberta a dues vessants, feta de totxana recoberta amb dos dits de ciment. La façana que dóna al torrent fa 1'70 m, mentre que la façana principal, amb porta d'accés a l'interior mesura 1'60 m. A més la porta presenta petites obertures que tenen una amplada de 15 cm. Per la banda que dóna al torrent transcorre un camí que porta vers Llagostera i els camps de Manel Vilaró. Antigament, el camí passava més a tocar el torrent.</p> | 08246-162 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Sobre la porta que dóna accés a l'interior del pou hi havia hagut una data, avui desapareguda. Es construí per agafar aigua de la Font de Rector i subministrar aigua al poble.</p> | 41.8980400,2.2841900 | 440624 | 4638704 | anys 50 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A la part posterior hi ha la palanca de la Font del Rector i una fita que separa els Municipis de Santa Eugènia i Taradell. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 65231 | Pou de Plantalamor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-plantalamor | <p>DALMAU, A. 2001. Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | En part en mal estat | <p>El pou, de planta quadrada, mesura 25 cm de llargada. Per la façana que dona a la camí té la porta que permetia accedir a l'interior, la qual mesura 75 cm d'amplada i 1'20 m d'alçada. Les façanes laterals són esglaonades. El material de construcció, en la seva totalitat és totxo. Presència de vegetació al voltant i l'interior, i per absència de coberta o teulada, que originàriament deuria ser a una sola vessant. El pou actualment subministra aigua a una granja porcina.</p> | 08246-164 | Plantalamor-Gener | <p>A tocar passa el camí que permetia anar de Santa Eugènia a Vic, i l'inrevés i, actualment, possibilita l'accés a la font dels Frares i al molí de Plantalamor.</p> | 41.9149300,2.2674700 | 439253 | 4640590 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65231-foto-08246-164-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 65234 | Pou mas Casanova d'en Pascual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-mas-casanova-den-pascual | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XVIII-XIX | Una part desapareguda | <p>Pou de planta circular, que amida 1'1 de diàmetre interior, 7 de perímetre exterior i les parets exteriors tenen una alçada de 2 . Cobert a 2 vents amb ús en ala d'una sola llosa de pedra i a l'altre de 3; d'aquestes, n'hi ha una de petada, essent suplerta per uralita. Al carener hi ha sis teules de tipus àrab. Presenta 2 reposadors, de 65 m. D'alçada, un a cada banda de l'obertura. Aquesta, feta de fusta, té una alçada de 1m i una amplada de 75cm. El sostre interior té una biga de pòrtland. El fet d'estar en desús i que creixi vegetació i arbres a prop en pot fer perillar la seva integritat. El material de construcció és pedra del país i trossos de teules, units amb morter de calç.</p> | 08246-167 | Sant Marc | <p>Avui esta en desús però es construí per proporcionar aigua als residents a la casa de pagès. Conserva la presència de reposadors, ús de lloses a la coberta i planta circular.</p> | 41.9077600,2.2935300 | 441407 | 4639776 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65234-foto-08246-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65234-foto-08246-167-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A 5 min passa la carretera de Sant Marc, que permet anar a Vilalleons i l'Omeda. L'entorn també esta dominat per la presència d'horts, soguers, saüquers, camps de conreu. La casa queda a l'altre banda de la carretera. | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 65235 | Rec de la font Xica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-la-font-xica | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit.</p> | XX | <p>Estructura que presenta un recorregut d'uns 100 m i té el seu inici en la vessant esquerra de la resclosa. El rec té una fondària i amplària de 15 cm. Està construït amb totxos, dos laterals i un horitzontal que fa de paviment. En un primer tram d'uns 10 m transcorre per sota la runa que s'ha acumulat a sobre. La seva conservació no és del tot satisfactòria donat que el rec presenta trams refets amb pòrtland en els quals s'aprofita les obres de millora per eixamplar-ho. Alhora són evidents esllavissades de terra del marge sobre el rec.</p> | 08246-168 | Nucli de Santa Eugènia | <p>La seva finalitat és proporcionar aigua, a l'estiu, als horts de Penedès. Cada 4 o 5 m hi ha una entrada d'aigua del rec vers un hort determinat. Un camí que transcorre entre lloses de pedra comunica aquest rec amb la font Rodona que es troba a l'altra banda del torrent.</p> | 41.8992700,2.2854600 | 440730 | 4638839 | a.1936 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Pel costat esquerra hi ha un marge on creixen les bardisses, mentre que per la banda dreta hi ha un pas que permet accedir als horts. A la font Rodona, al carrer del Reguer, i a l'escola pública. Un mur de pedra seca separa els horts del torrent de Santa Eugènia. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 65140 | Església parroquial de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-eugenia | <p>AADD. (1955). 'Va ser restaurada l'església de Santa Eugènia de Berga' a Destino n. 984, 08.10.1955. AA.DD. (1986). 'Santa Eugènia de Berga'. A Osona II, Catalunya Romànica vol. III. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona: 543-550. GAVIN, J.M. (1984). 'Santa Eugènia, os. 360' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 152. JUNYENT, E. (1945). Itinerario histórico de las parroquias del obispado. Hoja parroquial n.14, abril 1945. LACUESTA, R. (2000). Restauració monumental a Catalunya (segles XIX i XX). Les aportacions de la Diputació de Barcelona. Tesis Doctoral. PALLÀS, C. (1956). Proyecto de restauración de la iglésia de Santa Eugénia de Berga. Diputació de Barcelona. PLADEVALL, A. (1988). Gran Geografia Comarcal. Osona i Ripollès p. 116. PLADEVALL, A. (1988). Església parroquial. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XII | <p>Edifici de planta de creu llatina, de nau única coberta amb volta de canó, capçada a llevant per un transsepte on s'obren tres absis. El central estava dedicat a Santa Eugènia, el de la part nord a Santa Cecília i el de migdia a Sant Jaume. Els absis no tenen cap decoració externa, només tenen una finestreta de doble esqueixada al centre. El de la part meridional es va refer sobre les bases del que s'havia destruït en construir la sagristia. Damunt del creuer s'eleva un cimbori octogonal amb petxines. A sobre, s'aixeca el campanar de torre de tres pisos, amb les arcuacions entre lesenes de pedra vermella emmarcant i embellint els finestrals. El pis inferior té dues finestres simples d'arc de mig punt, el segon bífores i el tercer, trífores. L'aparell de l'edifici és de dos tipus diferents: de carreuons escairats, disposats en filades uniformes en el cimbori i de carreus petits ben tallats, en filades uniformes i desiguals als absis i més regulars a ponent. Les façanes laterals han estat decorades amb un fris continu d'arcuacions i finestres cegues, en gran part fruit de la restauració. Les arcuacions, finestres i denticles són realitzats amb una arenisca vermella, la qual forma una composició cromàtica en el conjunt de l'església. Els murs laterals de la nau, amb dues finestres d'arc de mig punt per banda, foren refets parcialment, així com un fris d'arcuacions i finestres cegues, fruit de les obres de restauració. En canvi és original la decoració del cimbori, que consisteix en un fris continu d'arcuacions sobre les finestres dels nivells superiors L'accés es realitza per la façana principal (a ponent), de pedra ben tallada, similar al campanar. Té un capcer triangular amb lesenes a cada costat. S'observa una torreta amb l'escala de cargol d'accés al campanar. Destaca una rosassa amb unes estructures lobulades o radials entorn d'un eix central, molt singular malgrat no presentar decoració escultòrica. La portalada, relacionada directament amb els obradors de Ripoll i de Vic, es troba situada al centre, i està formada per arquivoltes sobreposades sostingudes per capitells i quatre columnes. Fou concebuda sense llinda ni timpà. La decoració escultòrica, especialment notable, la converteix en l'element més significatiu de les transformacions de l'església el segle XII. Els capitells, derivats del corinti antic, presenten una decoració vegetal de fulles i palmetes, amb volutes, ocells i personatges grotescos. Les arquivoltes també tenen decoració escultòrica (fullatges entrellaçats, soguejat amb fullatge sinusoïdal, entrellaçat de cintes, palmetes juxtaposades,..) A la rectoria de Santa Eugènia es conserven algunes peces interessants i alguns elements van passar al Museu Episcopal de Vic: capitells isolats, un sarcòfag de pedra del segle XIII-XIV i alguns fragments.</p> | 08246-73 | Nucli de Santa Eugènia | <p>El lloc és documentat des del 915, en una venda d' una terra situada al castell de Taradell, en terme de la vila Berga. S'esmenta com a edifici i parròquia des del 976, on es parla d' un edifici preromànic del segle X o anterior. L'església actual és una edificació romànica del segle XI (fou renovada entorn el 1050 pel bisbe Oliva o Guillem de Tavertet), ampliada i millorada al segle XII i àmpliament restaurada el segle XX. Els segles XII i XIII es precisa l'existència de tres altars, citats a inicis del segle XII. Vers l'any 1144 l'església fou cedida a la canònica vigatana. A partir de llavors es feren importants obres de reforma al temple, amb la construcció d'un cimbori-campanar sobre la cúpula, una portalada amb arcuacions i capitells esculpits i una petita torreta al cantó sud-est. El 1.173 el bisbe de Vic i el de Tortosa consagren el temple de nou, dedicant-lo a la Verge Maria, mare de Déu, de Santa Eugènia, Santa Cecília, i Sant Jaume. Les notícies aportades en època moderna són força abundants. Al llarg dels anys tenen lloc diversos afegitons i reformes, com la construcció de diverses capelles laterals, la supressió d'una absidiola per la sagristia, l'enguixament de tot l'interior, la modificació de la part superior de la façana, i finalment, la construcció d'una capella del Santíssim al costat de migdia, a l'indret on el 1860 es va construir la inacabada capella hexagonal actual. Entre el 1955 i 1975 es van realizar, en dues fases, les intervencions de restauració per mà de la Diputació de Barcelona amb l'objectiu de recuperar l'antiga fesomia del temple i eliminar els elements posteriors a l'època romànica. En els treballs s'enderroca la capella barroca del Santíssim construint una nova capella provisional, coneguda com 'església nova'. Amb la finalitat de recuperar l'aspecte original, es va rebaixar el capcer de la façana principal oest, fins la línia que es perfilava exteriorment, i tota la coberta de la nau fins al transsepte. A la façana es va construir una torreta amb una finestra geminada a cada cara, coronada per un fris de dents de serra i una cornisa llisa, i coberta de lloses de pedra. Amb això es va recuperar la perspectiva del costat oest del cimbori. A la façana nord també es van enderrocar les capelles laterals barroques i es va refer la façana continuant el fris d'arcuacions cegues del coronament. En el parament reconstruït s'hi van obrir dues finestres d'arc rodó de doble esqueixada. També es va refer la façana sud, i es van suprimir els afegits de la zona de l'absis. Es va enderrocar la sagristia de planta rectangular i uns corrals que havien alterat l'absidiola de migdia i un terç de l'absis central, es va reconstruir l'absidiola de migdia i es va consolidar l'absis central. A més es van fer noves les cobertes dels tres absis amb teula àrab. Paral·lelament es va refer l'ala sud del transsepte que es va cobrir també amb teula aràbiga. En la segona fase, les obres es van centrar a l'interior de l'església. La decoració existent era d'estil barroc- neoclàssic; els paraments i voltes eren estucats imitant grans carreus. A l'absis central s'aixecaven l'altar i el retaule tardobarroc, dedicat a Sta. Eugènia. La volta de l'absis corresponent al retaule, era de cassetons. L'actuació va partir dels mateixos criteris que a l'exterior: afany per deixar la pedra vista, i suprimir totes les construccions i decoracions d'època posterior al romànic. Es va desmuntar els retaules, l'altar, la trona i altres elements barrocs, es van repicar els paraments i les voltes de la nau, del transsepte i els absis, i la volta del cimbori. El Servei de Restauració de Monuments de la Generalitat de Catalunya el 1.988 va completar la restauració amb la neteja i consolidació del campanar. Actualment manté la seva funció d'església parroquial i és un dels millors exemples del romànic osonenc.</p> | 41.9001300,2.2832600 | 440548 | 4638936 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65140-foto-08246-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65140-foto-08246-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65140-foto-08246-73-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Per a la comprensió de l'estat actual de l'edifici cal assenyalar que entre els anys 1955-1957 l'església fou restaurada pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, sota la direcció de l'arquitecte Camil Pallàs. En aquell moment la nau havia estat ampliada pels cantons de tramuntana i de migjorn amb l'obertura de capelles i la pràctica desaparició de les façanes originals respectives. Tanmateix l'absidiola de tramuntana havia estat molt alterada per la seva conversió en sagristia. La restauració consistí en una radical operació de retorn a unes possibles formes originals, anorreant les ampliacions i refent les façanes de tramuntana, de migjorn i de ponent, juntament amb l'absidiola de tramuntana i altres parts de l'edifici. Puig i Cadafalch inclou l'església de Santa Eugènia de Berga fins el grup d'esglésies de planta de creu llatina amb cimbori. El que atrau a aquest estudiós és la superposició d'estils que hi ha en aquest edifici; segons aquest, es tracta d'una església consagrada l'any 1183 i a aquesta època sembla que pertanyen els absis, la façana i el campanar, mentre que el cimbori fou construït amb el sistema de decoració de les esglésies de la Plana de Vic, característiques del final del segle. En els murs laterals, per a Puig i Cadafalch, es repeteix la mateixa transformació de l'aparell, com si a una església antiga s'haguessin adherit absis i façanes noves, mentre que sobre el cimbori era aixecat un nou campanar. Pel que fa a l'aparell, en aquest edifici hom pot observar, segons Puig i Cadafalch, en estudiar l'estratificació arquitectònica dos períodes corresponents a dues variants del romànic: una, on l'aparell és petit, tot just desbastat, amb els murs decorats amb arcuacions aparellades, finestres cegues i faixes llombardes, sense escultura, obra purament de mestres de cases; el segon, on els carreus són treballats més perfectament, obra de picapedrers, amb arcuacions sovint d'una sola peça, oblidat el primitiu origen en el que apareixen les columnes adossades i l'escultura. Aquest període és una derivació i conseqüència del primer. D'altres edificis adoptaren el tipus de planta de creu amb cúpula i cimbori, amb un campanar de torre sobre el cimbori, com els de Sant Ponç de Corbera o Santa Maria de Terrassa, però que en cap cas no assoleixen la monumentalitat del campanar de Santa Eugènia de Berga. Durant aquestes obres de restauració del 1965, i després de repicar els murs de l'interior de l'església es van descobrir uns fragments de pintures murals de finals del segle XIII. La part més notable que es va poder salvar és un primer fragment de pintura que representa la imatge d'un àngel i els vestigis d'una ala i la cua, el qual va aparèixer a l'inici de l'absis menor o de la part de migdia, dedicat a Santa Cecília, patrona de la música. L'altre fragment era una composició formada per sanefes lligades entre si, de formes vegetals, i en un cantó presentava vestigis del cap nimbat d'un àngel o bé un sant. Cal suposar que devien formar part d'una composició més àmplia tant a l'interior dels absis, com a la resta de la nau. Aquestes pintures van ser arrancades i dipositades al Museu Episcopal de Vic el 18 de setembre de 1979, i s'han datat d'inicis del període gòtic, del pas del segle XIII al XIV. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||
| 65180 | Mare de Déu del Roser i Santa Amància de Sala-d'Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-roser-i-santa-amancia-de-sala-dheures | <p>GAVIN, J.M. (1984). 'Mare de Déu del Roser i Santa Amància de Sala-d'Heures, os. 363' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 153. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XX | <p>Capella de la Mare de Déu del Roser també dedicada a Santa Amància de Saladeures.Espai situat sota la torre del casal nou de Sala-d'heures i inaugurada al 1934. S'accedeix al recinte per un portal d'arc de mig punt que fa d'avantportal fins arribar a la porta. Aquesta presenta una creu penjada a la porta que n'indica la sacralitat. A l'interior s'obre un espai format per una sala rectangular on es disposen els bancs i un altar dedicat a la Mare de Déu del Roser. Dues peces de la torre es guarden a l'interior de l'anomenat nou castell, penjades en una paret de cara a migjorn, prop de la capella de Santa Amància. La capella està pintada de blanc i presenta un sostre treballat imitant una coberta realçada, formada per un transversal més estret, l'arrancament del qual es troba per sobre de la corresponent volta longitudinal, restant les claus a la mateixa alçada.Tant el castell nou com la capella incorporada foren construïts a partir dels anys 1930. la capella s'erigí en honor a una nena màrtir romana, les despulles de la qual i la làpida que hi havia al seu sepulcre a les catacumbes foren traslladats a Sala-d'Heures per un cardenal parent dels Fontcoberta, amos actuals del castell.</p> | 08246-113 | Sala-d'Heures | <p>Amb la construcció moderna del casal de Sala-d'Heures van desaparèixer els vestigis medievals de la domus antiga. El casal conserva el mobiliari dels temps inicials i sobretot un ric arxiu que pot donar molta més informació sobre Santa Eugènia. La nova capella dedicada a la Mare de Déu del Carme, guarda les despulles de Santa Amància, una santa portada de les catacumbes romanes i guardada en un altar lateral de la part dreta de la capella amb la pedra o làpida original que diu: RECESSIT UN PAE AMANTIA QUI VIXIT ANNOS X. DIES XXV', aquesta santa va ser portada de les catacumbes de Sant Calixt, i la va lliurar als primers Pascual el bisbe de Vic i parent de la família Antoni Pasqual (1684-1707) i durant segles es va guardar a la capella de Sant Joan de Saladeures. Amb les obres del nou casal, realitzades entre el 1930 i 1934 a mans del mestre d'obres de Taradell Ramon Serra i Toneu, l'estiu del 1934 aquesta ja era habitada i també s'havia demanat permís per celebrar missa al nou oratori o capella situada al peu de la torre. Així doncs, a partir del 1934 les misses es van celebrar a la nova capella de la Mare de Déu del Carme i del Roser, situada sota la torre del casal, tal com consta en una sol·licitud que dirigeix el rector de Santa Eugènia a instàncies d'Ignasi de Fontcoberta al bisbe de Vic el mes de juliol de 1934, on es demana permís per dir dues misses, una a Sala-d'Heures i l'altra a Sant Joan.</p> | 41.9027600,2.3011300 | 442033 | 4639216 | 1934 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65180-foto-08246-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65180-foto-08246-113-2.jpg | Legal i física | Romà|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Inhumació infantil d'una nena d'uns 10 anys, abillada i momificada. Es creu que és Santa Amància i reposa sobre un altar lateral de la part dreta de la capella, amb la làpida original. | 83|98|80 | 45 | 1.1 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||
| 65247 | Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marc | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVI-XX | <p>Temple d'una sola nau amb voltes i cúpula d'obra cuita acabada amb un presbiteri rectangular i amb una capella per banda. La tècnica constructiva utilitzada en aquesta església està formada per murs de carreus de petites dimensions de pedra local i bastament lligats amb morter de calç i un arrebossat a sobre. La factura dels murs apareix rematada per carreus de dimensions lleugerament més grans que es situen a les cantonades amb certa funció ornamental. La coberta segueix l'estructura tradicional a doble vessant amb teula aràbiga i el caraner perpendicular a la façana. En aquest punt s'hi troba ubicat un campanar d'espadanya acabat amb punta i amb espai per dues campanes. Aquest campanar es broba cobert a ambdues bandes per teula aràbiga i les obertures per les campanes estan acabades amb obra. A la façana principal, orientada a l'oest, s'hi troba centrada una porta rectangular acabada amb una llinda de pedra local ben treballada i una obertura en roseta allargada per la seva part inferior passant a una obertura triangular en forma de ferradura. Les dues capelles laterals es troben adossades a la nau única i tot i que segueixen la mateixa tècnica constructiva que la resta del temple presenten dues petites obertures rectangulars a l'extrem superior de l'estructura que també apareix coberta amb teula aràbiga.</p> | 08246-180 | Sant Marc | <p>La presència humana en aquest indret recula a l'època medieval, moment on es van documentar una sèrie de tombes, a la primera meitat del segle XX, i que actualment es troben il·localizades. En aquest indret, i posteriorment, es construí un santuari dedicat a Sant Marc, ja al segle XVI. Per la seva privilegiada situació geogràfica, aquest ha esdevingut un lloc important per gent d'arreu de la comarca, ja en el marc dels actes religiosos de l'Aplec a Sant Marc, com de punt de trobada. Aquesta capella aïllada, està construïda just al límit de les parròquies de Santa Eugènia i Sant Martí de Riudeperes (Calldetenes). Aquesta circumstància va fer que estigués sota la cura comuna dels rectors d'ambdues parròquies. Va ser només a partir de la creació de la nova parròquia de la Mare de Déu de la Mercè de Calldetenes, entorn el 1878, quan es va passar la responsabilitat a Santa Eugènia. La capella apareix documentada al 1530, quan l'amo del mas Pons de Sant Martí de Riudeperes va vendre a Pere de Granollacs, una vinya situada 'prope capellam sancti Marchi de Puig ces Serres (CF. Vic, Salvi Beuló, man. 1530). A l'arxiu de Santa Eugènia no trobem notícies directes sobre el seu culte fins entrat el segle XVII. La serra, apareix citada des del 1321 com el puig o la serra de Rodamilans. El nom de Puig-ses-serres se li va donar al segle XVI, tot i que de seguida es coneixerà com a Sant Marc.</p> | 41.9158700,2.2925900 | 441337 | 4640677 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65247-foto-08246-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65247-foto-08246-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65247-foto-08246-180-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 65070 | Antic Hostal del Bulló o Bolló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-hostal-del-bullo-o-bollo | <p>Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella'. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga'. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVII-XX | Es troba en obres. | <p>Conegut també com l'Hostalet del Bulló. Mas format en base una planta rectangular, amb coberta a dues vessants, amb façana mirant a migdia i al peu del vell camí de Taradell a Vic. Presenta una estructura en planta baixa i primer pis i conserva llindes de pedra en les obertures antigues, bé que moltes han estat transformades. La tècnica constructiva utilitzada es basa en l'ús del carreu de dimensions petites i mitjanes parcialment treballat i lligat amb morter. A les cantonades principals de l'estructura s'han utilitzat pedres de dimensions més grans i ben tallades per ser utilitzades com a cantoneres. La coberta de l'edifici és de teula aràbiga i de doble vessant, seguint la morfologia estàndard de les masies de la zona. La distribució interna del mas també segueix el model establert, la planta baixa utilitzada com a entrada, cuina i annexes ramaders i el primer pis on s'hi troba la sala i les dependències més privades del mas. L'entrada a l'edifici es realitza per la façana orientada a l'est. Aquesta façana principal, utilitzada en l'actualitat, forma part del cos principal de la casa i està formada per un cos avançat amb una teulada a una sola vessant format per tres accessos: la porta principal, de factura senzilla, que formaria part d'una prellongació de l'entrada original, i les altres dos que portarien a dependències de dimensions més reduïdes dedicades a usos diversos. A l'entorn s'obren diversos annexes ramaders, o altres dependències, alguns dels quals ensorrats.</p> | 08246-2 | Zona del Bulló | <p>L'Hostal del Bulló, o l'Hostalet del Bulló, és una de les poques masies segregades del terme de Taradell i incorporades al de Santa Eugènia. A la Consueta Vella de Santa Eugènia de 1639 apareix documentat com a casa de J. Castanyer del Camí, i durant algun temps es va conèixer com mas Castanyer de la Creu, i també inicialment se li deia l'Hostal d'en Jaques. Aquest Hostal d'en Jaques es va erigir va erigir vers l'any 1565, en un punt estratègic al lloc on es creuaven el camí ral d'Olot a Barcelona amb el de Taradell a Vic. En aquest moment de la segona meitat del segle XVI, és també quan es basteixen els primers hostals de Calldetenes, per atendre els vianants dels camins rals i perquè la gent de Santa Eugènia hi pogués anar a comprar sense pagar els arbitris o les imposicions dels queviures de la ciutat de Vic (tenia permís de carnisseria). Va ser un lloc de contraban, i quan es va regularitzar el mercat també es va acabar l'època de l'hostal. El primer dels documents de l'arxiu del mas Bolló que parla de l'hostalet data del dia 1 de febrer de 1640 quan Joan Molet, paraire de Taradell i el seu fill Jaume per satisfer els deutes que tenien, va vendre a carta de gràcies, les cases o el mas dit lo Hostal d'en Jaques, amb la carnisseria i totes les terres, situat dins la parròquia de Santa Eugènia i el terme de Taradell. En donar els límits de la venda diu que termenejava a llevant amb les terres del mas Bolló, a migdia amb les d'en Tarrés d'amunt i una part amb el camí ral de Taradell a Vic; a ponent amb una part de la finca d'en Tarrés i una altre apart amb el camí ral que anava de la vila d'Olot a la ciutat de Barcelona i a tramuntana amb el mateix camí ral. El comprador en va pagar 600 lliures, un preu molt elevat per la casa i poques terres, cosa que indica que el que es va pagar també era poder fer l'hostal. Aquesta casa pagava un cens anual de 2 lliures i 10 sous al ciutadà de Vic Miquel Joan de Granollacs, i 2 sous a l'any a la Batllia General de Catalunya pel dret de tenir carnisseria. En aquesta època l'hostal havia perdut el seu valor inicial i per això en Portavella el va vendre o cedir a l'hospital de Vic i aquest, com que estava deshabitat i gairebé en ruïnes el va posar a subhasta pública. El 17 de setembre de 1661 el va comprar Jacint Bolló, amo del mas Bolló, i sempre més va restar unit a aquell mas, tot i que hi vivia la família Castanyer. El 1673 Damià Bolló, per tal d'amliar la seva propietat va comprar, a Andreu Tarrés d'amunt 15 quarteres de terra que formaven part de la gran coromina del mas Tarrés i que termenejaven amb el conegut camí ral d'Olot, Calldetenes i Vic i amb el lloc conegut com lo Call de l'Hostal. Poc abans, en Bolló havia comprat en aquest indret, a carta de gràcia, 2 quarterers de terra entre el Gení i Tarrés i el 1745 els Bolló encara van ampliar la finca comprant terres properes a l'hostal a l'amo del mas Català. Amb el nom d'Hostal va continuar tenint funcions d'hostalatge fins inicis del segle XIX i com a masia fins ben entrat el segle XX. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que l'Hostalet del Bulló tenia 6 habitants. Entre 1820 i 1831 s'hi va reunir l'ajuntament cismàtic de Masies de Taradell, com recorda una majòlica de la façana de l'edifici i que va ser abolit el 1831 pel Reial Consell de Barcelona. La llinda del portal tenia gravada la data de 1565, actualment molt esborrada, i la finestra de sobre el portal conservava una lleu decoració que confirmava que es va edificar al segle XVI. Al llarg de l'època moderna tingué un desenvolupament paral·lel als altres masos propers (reformes al cos principal i construcció d'estructures annexes), patint un cert estancament al llarg del segle XX acabant en ruïnes a finals del mateix segle. A inicis de segle XXI està tornant a ser restaurat i arranjat.</p> | 41.8994000,2.2726800 | 439670 | 4638863 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65070-foto-08246-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65070-foto-08246-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65070-foto-08246-2-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Els annexes agrícola-ramaders del mas s'han desenvolupat a la banda est de la casa, i tot i ser de factura més simple cal destacar l'ús de la pedra de petites dimensions, poc treballada, lligada amb morter, i rematada per pedres cantoneres que combinen amb la utilització de la totxana, com element decoratiu dels diversos accessos (portes i finestres). Aquest conjunt de dependències havia estat utilitzat fins fa poc com a cort per al bestiar i com a paller. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 65078 | Cal Barber | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barber-0 | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. Informació oral: Anton Dachs.</p> | XVIII-XX | <p>Edifici construït amb una paret mitgera amb la façana oberta al sud, al carrer Canigó. Aquesta estructura formaria part de les cases de la sagrera de Santa Eugènia. La façana principal mostra l'estructura de planta baixa i dos pisos i la coberta amb teula aràbiga és de doble vessant i amb el carener perpendicular a la façana. La porta d'accés emmarcada per llindes de pedra, ben treballades i de grans dimensions, mostra les marques de l'encaix de la bústia quan la casa va ser correus. La façana principal s'organitza, amb un accés i finestra reixada a la part inferior, dues finestres al primer pis i un bancó corregut al pis superior. La porta té una alçada de 2'40m i una amplada de 1'6m i està formada per cinc brancals de pedra per banda i una llinda, amb una llargada de 2'1m i una amplada de 50cm. La llinda no té gravat cap data ni cap llegenda. tot i que hi ha elements a la llinda i als brancals que s'haurien de canviar d'ubicació: el timbre, uns claus clavats a la banda dreta, i la placa de ceràmica amb el número de la casa clavada sobre la llinda. No es nota l'acció del salpàs sobre els brancals perquè, fins fa poc, una peça de fusta els cobria.</p> | 08246-10 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Edifici construït a finals del segle XVIII. Tot i que no es coneix documentació escrita associada a aquesta casa si que podem dir que hauria format part del nucli original sorgit al voltant de la sagrera de Santa Eugènia. Presenta importants reformes constructives i ha canviat sovint de propietaris. Des del segle X trobem documentat el nucli de Santa Eugènia a partir del qual va néixer l'actual nucli urbà i les diverses masies i cases que es començaren a gestar al seu entorn. Són poques les cases que han restat dempeus, i bona part d'elles es troben en l'antic eix de comunicació format per l'antiga sagrera. Cal Barber, era conegut antigament com a Can Barrusca (Can Barber, Can Julià i Can Serra Xic) primera fàbrica de llangonisses de la comarca, com que no va tenir èxit el propietari es va penjar al mig de les tres cases. Com a cases maleides se'ls va esborrar les marques de les llindes, finals s.XVIII. Més tard es va conèixer com a casa la Maria dels ànecs, i al 1930 en Josep Dachs Parramon hi va fer la barberia. Durant la Guerra Civil Espanyola, al setembre 1936 es va muntar a les golfes, la casa de la radio, i tenia vigilància i feia falta un passe per entrar. La barberia ocupava part de la planta juntament amb correus i una esperdanyeria. Per 1 duro afeitaven, tallaven els cabells i tenies un parell de mitjons. Part de la vivenda a baix amb una sala cuina menjador, i les habitacions a d'alt. I la part de darrera espai per el bestiar. Durant la guerra en deien la barberia feixista i en acabada la guerra en deien la barberia republicana. La barberia es va tancar als anys 67-68 i va passar a ser casa particular de la família Dachs.</p> | 41.9006000,2.2827800 | 440509 | 4638989 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65078-foto-08246-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65078-foto-08246-10-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 65079 | Porta de cal Cisteller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-de-cal-cisteller | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII | <p>Edifici format per planta baixa i dos pisos amb una coberta a doble vessant. L'estructura de l'edifici és de fàbrica recent i s'ha anat adaptant a les necessitats de a cada moment; conserva, però, la obertura de l'habitatge antic. Es tracta d'una porta amb brancals de pedra, la llinda s'ha modificat, ja que la peça presenta un arc rebaixat decoratiu picat posteriorment;. La porta té una amplada de 1'3m i una alçada de 2'2m. Els brancals de pedra ,5 per banda, tenen una gruixària de 23 cm i la llinda que corona la porta té una llargada d'1'8m i una amplada de 55cm.</p> | 08246-11 | Nucli de Santa Eugènia | <p>La llinda presenta gravada a la pedra, i a l'interior de 2 cercles, la inscripció 'Ave Maria sin pecado concebida'. Per la tipologia de la inscripció, força present al poble, caldria pensar que seria del segle XVIII, malgrat que no hi hagi cap data que ho corrobori. L'any 2001 fou aterrada la casa primitiva, només es salvà la llinda i brancals de pedra de la porta principal, que s'ha canviat d'emplaçament ja que s'ha muntat més a prop de la casa amb el número 8, quan inicialment estava en una posició més centrada. Alhora no s'ha conservat l'amplada originària de la porta i s'ha fet més estreta. La casa és coneix com a Cal Cisteller perquè fins a finals dels anys 70 del segle XX hi havia hagut un cisteller.</p> | 41.9003500,2.2826900 | 440501 | 4638961 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65079-foto-08246-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65079-foto-08246-11-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 65080 | Cal Pastisser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pastisser-0 | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII-XX | <p>Edifici de planta baixa, amb dues portes d'accés, una primera planta, i una planta sota teulada o golfes. Aquesta estructura es troba situada a la sagrera, entre la Plaça i ja en el carrer Girona. Es tracta d'una construcció de planta rectangular amb una coberta a doble vessant, orientada de nord a sud, amb un carener pla. La base s'assenta sobre el terreny irregular donant lloc a una planta baixa amb diferents desnivells i limitada amb pedres cantoneres als angles de la casa. Es tracta d'un edifici força remodelat, s'observen restes visibles d'elements arquitectònics de pedra en portes i finestres, tant de la façana principal com de la resta, sobretot els ampits i els brancals de les finestres laterals que són de pedra ben treballada. La façana principal presenta una estructura força asimètrica. Presenta dues portes d'accés, una a la botiga o forn de pa i l'altre a l'habitatge. Ambdues portes presenten particularitats, la porta de la botiga, reformada, de talla baixa i amb obertura central; i l'accés a la casa amb una obertura d'accés limitada per llinda i brancals ben treballats. En aquesta planta baixa també hi ha una petita finestra que correspon a la part d'habitatge i que presenta els elements d'ampit, llinda i brancals i que sembla oberta en un cos diferenciat i de coberta més alta . Al primer pis hi ha dues finestres i una tercera convertida en balcó i disposada al centre de la façana. La part superior, o golfes és un cos afegit en obra, com es pot apreciar a la façana lateral, presenta una disposició constructiva homogènia, amb tres petites obertures central, sense marcar. La resta de façanes presenten la mateix tipologia. A la banda est s'obren dues obertures al primer pis; mentre que a l'altra banda, i alineades amb la galeria, hi ha tres finestres marcades amb llinda i brancals, dues de les quals molt juntes formant un conjunt asimètric. L'estructura interior d'aquest edifici ha estat força modificada tal com demostren els paraments exteriors. Malgrat tot, conserva l'estructura de l'edifici original i ajuda a entendre part de l'urbanisme inicial del nucli antic de Santa Eugènia de Berga.</p> | 08246-12 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Segons la informació proporcionada pels Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que viuen a Santa Eugènia i que són majors de 8 anys, es detalla que a Cal Pastisser hi havia 8 habitants. Tot i que l'estructura actual de la casa hagi estat força modificada, la seva ubicació així com el seu nom fan pensar que aquest edifici ja formava part de l'antic nucli de Santa Eugènia de Berga, o que s'hi va afegir en un moment posterior, ja en època moderna. A la casa, però, no es conserva documentació que ens pugui fer recular la cronologia de l'edifici. Si que es coneix que al nucli de Santa Eugènia l'any 1348 vivien en el poble poques famílies. Durant la Pesta Negra va morir bona part de la població i només van quedar 7 persones vives i no pas totes de la mateixa família, des d'aleshores es va considerar com un poble maleït i no hi volia venir a viure ningú, fins l'any 1708 quan va venir el rector Segimon Casanova i Riquer, qui va buscar fonts com la Font Xica o La Font Rodona i va donar el terreny i el material per edificar les cases del poble. Tot i que es desconeix si cal Pastisser ja formava part d'aquest segon moment d'auge constructiu, si que cal remarcar les nombroses modificacions que presenta l'edifici. Els propietaris, de tota la vida, conserven alguns elements antics del forn, com les pales, pasteres i altres petits objectes adscrits a un horitzó cronològic d'inici del segle XX.</p> | 41.9001500,2.2827700 | 440508 | 4638939 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65080-foto-08246-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65080-foto-08246-12-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 65081 | Cal Rei de Fontanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rei-de-fontanelles | <p>TORRENT, C. (1981). Cal rei. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. Nomenclàtor de la província de Barcelona de 1860. Partido judicial de Vic. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII-XX | <p>Mas format per una construcció de base rectangular, distribuïda en planta baixa i primer pis. La casa es troba situada en un petit altiplà, ben assentada i, a nivell constructiu, molt modificada. No resta cap element visible de la fàbrica original, només les llindes de la porta d'entrada i la disposició de les obertures i estances mas. A nivell estructural si que es pot intuir la disposició d'una galeria o porxada al primer pis de la casa, junt a les habitacions i altres estances del mas, mentre que a la planta baixa es disposa la cuina, menjador i altres espais comunitaris. La teulada és a doble vessant i presenta una coberta de teula aràbiga, recentment reformada. La façana principal es troba orientada al sud. En aquesta façana també s'hi obren diverses obertures, totes de factura força senzilla. A la façana exterior, hi ha un rellotge de sol, arranjat recentment, i en tot l'espai de davant s'obre un petit jardí on destaca una olivera. La casa del costat, de disposició similar és de factura recent, i els annexes ramaders es troben separats, situats a peu del camí de Fontanelles a can Co. Tot i que a fitxa realitzada per la Generalitat de Catalunya al 1981 esmenta: Murs de pedra unida amb morter, totxo i arrebossat. Coberta de bigues de fusta i teules que conformen un edifici civil. Petita masia en la qual s'hi endevinen tres etapes constructives. La primitiva, de planta rectangular, d'un sol tram, està construïda amb la base de pedra i alçat de tàpia, aquí hi degué haver la llinda primitiva datada el 1833 que ara es troba a la façana actual. Seguint la mateixa orientació a migdia, i per la part del nord, hi ha un tram adossat de pedra i amb la mateixa coberta. A la part de migdia s'hi adossa un altre cos que data de principis de segle, correspon a la façana actual amb un portal rectangular i dues finestres, al primer pis hi ha tres arcades i dues finestres. A llevant s'hi adossa un cos de construcció més recent. A ponent s'observen les tres fases constructives fetes amb diferent aparell.</p> | 08246-13 | Sant Marc | <p>Edifici que conforma una tradicional masoveria, en aquest cas associada al mas Fontanelles i amb aquest nom la trobem registrada en un llistat de masies modernes del s. XVIII de la parròquia de Santa Eugènia de Berga. En el nomenclàtor de la província de Barcelona de l'any 1860 també apareix com a 'Masia casa de labranza'. Inicialment era un petit mas, de planta quadrada, reformat el 1833, que va ser ampliat per la banda de migdia i nord. El resultat és el mas actual, amb tres grans arcs o finestrals de galeria centrals. Al costat s'hi ha construït una casa o torre moderna que recorda als antics masos de tipus basilical, amb una àmplia balconada a la façana. El seu propietari és S.A.T. Cal Rei, una societat cooperativa familiar que es dedica a la cria de vaques i vedelles; els vedells que neixen van destinats a la carn, però les vedelles se les queden per vaques de llet, pel seu propi negoci d'envasat i comercialització de la producció de la llet, sense haver de passar per cap intermediari, de les vaques al consumidor. En el procés d'envasat de la llet, primer entren les vaques a la sala de munyir de 6 en 6; cada vaca és rentada i desinfectada i es munyen totes 6 a la plegada, però la llet de cadascuna va separada per analitzar-ne i controlar-ne la producció per separat; la llet surt a 37 graus de temperatura que conduïda per unes canonades passa per entre unes plaques de gel i queda refredada en uns segons a 3-4 graus i conservada en uns tancs per a l'espera l'envasat.</p> | 41.9140400,2.2886300 | 441007 | 4640477 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65081-foto-08246-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65081-foto-08246-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65081-foto-08246-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Es troba situada a la part esquerre del camí ral de Puiglagulla i fou masoveria de Fontanelles. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 65086 | Can Baranera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-baranera | <p>PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVI-XX | <p>Masia també coneguda com la Teuleria del Català i can Violi està formada per un edifici civil de planta quadrada de 18 m per 18 m i les diverses dependències agrícoles i ramaderes, actualment ensorrades. Aquest cos central rectangular presenta una coberta a 3 vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia, seguint una distribució de planta, primer pis i golfes. La façana sud del mas, i actualment la principal, presenta un cos adossat continuat amb dos arcs centrals de totxana massís formant un porxo a cada nivell; els de la planta i primer pis són construïts en arcs rebaixats mentre que el de les golfes és de punt rodó. S'accedeix a les dependències interiors del mas passant per un petit cobert i a través d'una segona entrada situada a uns tres metres de la primera arcada. En el peu de la columna central dels arcs del primer pis hi ha una data inscrita d'època moderna i són diverses les obertures amb llindes inscrites en tota l'estructura. L'antiga façana presenta un portal adovellat amb dovella central datada i dues finestres a la planta, un balcó i una finestra al primer pis i a les golfes. La façana nord de l'edifici presenta un portal a la planta, 4 finestres, dues de les quals amb reixa forjada al primer pis, i unes altres 4 finestres amb ampit motllurat a les golfes. Les façanes est i oest són simètriques i presenten una espiera a la planta baixa, unes finestres amb ampit motllurat al primer pis i 4 finestres més a les golfes. Donat el desnivell on es troba construït el mas, la façana nord queda més alta que la sud. La masia conserva elements arquitectònics força valuosos encara que convindria una restauració arquitectònica adequada. Al voltant del mas s'hi troben diversos edificis amb funció agropecuària de construcció força moderna i restes d'estructures més antigues i força malmeses que dificulten la seva valoració.</p> | 08246-18 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Es tractaria d'una important explotació agrícola-ramadera situada en un petit pla que obtindria els recursos hidràulics de la zona. La primera referència documental es situa ja en època moderna i ja en el 1553. Les restes conservades ens permeten datar més o menys el seu abandonament, que es situaria cap a finals del segle XVIII. Molt reformat al llarg dels segles XIX i XX: Antigament era coneguda com la Teuleria del Català, i més tard fou conegut com Can Vi i Oli de Can Violi de Gurb; o can Piteru. En aquest pla entre C/ Pirineu i Can Violi hi havia uns tancats desrpés de la guerra civil, als anys 40, on s'hi guardaven porcs, procedents del contraband amb Andalusia. Aquests porcs negres els portaven fins a Vic amb tren i després anaven fins a Santa Eugènia a peu, en ramats i de nits. Aquí les guardaven i desrpés es realtizava l'engreix i el contraband. També van posar un molí per fer el pinso del bestiar i van arranjar la casa en aquests moments.</p> | 41.9028000,2.2830900 | 440537 | 4639233 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65086-foto-08246-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65086-foto-08246-18-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 65087 | Can Barrusca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barrusca | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII-XIX | <p>Conjunt d'edificis que havien format una fàbrica antiga, tots els cossos estan format per planta baixa, tres pisos i golfes que s'adapta a la pendent del terreny natural. La tècnica constructiva emprada és mixta ja que s'observen nombroses reformes a l'estructura original. Aquesta seria de pedra de dimensions petites i mitjanes lligada amb argamassa i arrebossat, a excepció de la cantonada. Mentre que les reformes posteriors són en maçoneria i totxana combinant amb ciment. La coberta conservada és a doble vessant, de teula aràbiga i amb el carener perpendicular al carrer. El conjunt es troba orientat est-oest i el seu aspecte actual evidencia les diverses reformes sofertes, sobretot a les modificacions fetes en època contemporània, qual l'edifici era emprat com a fàbrica de botons. A la façana principal les obertures es disposen de forma irregular.</p> | 08246-19 | Nucli de Santa Eugènia | <p>L'edifici que ara és un habitatge havia set una fàbrica d'embotits a principi del segle XIX, i el propietari era conegut com 'en Barrusca', en principi el negoci li va fracassar i es va pensar entre les tres cases, quedant aquestes subjectes a mals aguris. Es diu també que per aquest motiu foren esborrades les inscripcions de les tres cases. Aquest conjunt es trobava a la sagrera de Sant Eugènia de Berga. La documentació sobre la sagrera de Santa Eugènia és molt notable a partir del segle XIII, en un moment d'augment demogràfic quan molts sagrers es varen convertir en habitatges per als fills segons de masos i gent d'ofici, que es podien desplaçar per haver redimit els seus senyors feudals o al·lodials. En principi, totes les cases de la sagrera depenien de les respectives esglésies i estaven sota el domini del rector i el fur eclesiàstic. És per això que els rectors es diuen senyors de la sagrera i cobraven sobre cada casa un tribut que a Santa Eugènia acostumava a ser un capó o gallina per un solar simple i dos capons per un solar gran, que constava d'una casa i un hort. En temps moderns el cens es va convertir en diners o sous. Ben aviat els senyors feudals van adquirir terrenys a les sagreres o a prop d'elles per intentar influir sobre aquestes propietats. La primera notícia sobre la sagrera de Santa Eugènia és del 1163 quan Bernat Soler fa testament i diu que posseïa sagrers o graners a la sagrera; una altra és del 1172 on consta que Guillem de Taradell hi tenia propietats i recollia el delme i els grans que obtenia dels terrenys vers la Serra i el Bolló. Les cases que esmenten aquests documents estarien formades sovint per dues o més edificacions de planta simple o única juxtaposades. També consta que sovint es ven una part de les cases o es parli de la casa corral. La majoria d'aquests edificis solien tenir un hort al darrera si bé, també trobem que hi ha molts horts junts vers el domini de Palou o a l'indret de tramuntana i nord-oest, cap on s'ha estès la població moderna. Sovint apareixen citades diverses fonts, com la de Santa Eugènia o una altra situada al peu del Puigsacost i vers el mas Català, i també es cita una bassa del comú. Es creu que abans de la forta despoblació iniciada a mitjan segle XIV la sagrera tenia entre 12 i quinze famílies que hi residien sense comptar els cellers i els cortals que hi tenien algunes masies. Són pocs els oficis documentats pels habitants del poble, tot i que si que s'esmenta a algun ferrer i a nombrosos pagesos. La documentació a partir d'aquest moment no aporta gran cosa més que ens permeti conèixer la sagrera o la població de Santa Eugènia. Sovint apareix esmentat el Puigsacost, lloc on tenien terres diferents persones de la sagrera, el camí de la font, el camí de la Serra i de Llagostera, el call inferior i el lloc del Pedró, inicialment a ponent de l'església i on es convocaven els feligresos per tractar temes que afectaven la parròquia o parroquians. Es creu que la sagrera va quedar fortament despoblada a finals del segle XIV, tot el segle XV i part del XVI. Els fogatges diuen que l'any 1370 la part de Santa Eugènia separada de Taradell tenia 17 famílies, i segons la llista de caps de casa que al 1385 van assistir a la redempció del terme i a la seva unió com a carrer de Vic, almenys 15 eren gent de cases de pagès, i a la sagrera només consten la família de Jaume Feliu i segurament la de Ramon Soler i Miquel Puig. Un document de 1442 confirma que al costat de l'església hi havia un important nombre de cases deshabitades, quan Ponç de Puigsec, rector de Santa Eugènia compra al ciutadà de Vic Berenguer de Pruners uns casals aterrats i uns patis o solars d'una casa amb una torre (possible residència dels Santa Eugènia abans d'entrocar amb els senyors del Casal d'Heures) i uns horts a la Sagrera de Santa Eugènia. Actualment es tracta de tres habitatges isolats, dos dels quals han perdut part dels seus elements originals.</p> | 41.9006400,2.2826600 | 440499 | 4638993 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65087-foto-08246-19-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Aquest edifici, juntament amb els dos del costat, formen l'antic Cam Barrusca, també conegut com la Fàbrica de llangonisses, al considerar-se per molts habitants la primera fàbrica de llangonisses d'Osona, datada d'inici s. XX. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 65089 | Can Bertrà o can Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bertra-o-can-bertran | <p>Nomenclàtor de la província de Barcelona de 1860. Partido judicial de Vic. IGLESIAS, J. (1989). 'El fogatge del 1553' estudi i transcripció I Barcelona. DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1953). 'Parròquia de Santa Eugènia de Berga' a Ausa vol. I. Vic: 441. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIX | <p>També conegut con Can Bertran o la Casanova de Terrerons. Edifici civil bastit amb murs tàpia, pedra basta, morter de calç i totxo; i una coberta de bigues de fusta i teules. Es tracta d'una petita masoveria de planta rectangular coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana, orientada al sud-oest. Consta de planta baixa i primer pis. La façana presenta un portal rectangular de totxo i amb llinda de fusta. A la part nord-oest hi ha un cobert de totxanes seguint la mateixa vessant. Al SE podem apreciar clarament els dos tipus d'aparell constructiu, a la de tàpia no hi ha cap obertura i a la de pedra n'hi ha dues. A la part del nord-est s'hi adossa un cos de nova construcció però conserva una finestra amb una reixa de ferro forjat. Es construïda amb pedra blava sense picar, unida amb morter de calç, totxo i tàpia.La casa, que té una llargada de 14'70m i una amplada de 9'70m, esta construïda amb diversos materials: tàpia, totxos, pedres de riu Gurri, i pedra del país. Els còdols solen estar a nivell de terra. Enganxats a la façana principal i a la part posterior hi ha afegits diversos coberts. La coberta, de teula àrab, és a dos vents. A la façana principal a més de la porta hi ha quatre finestres. Davant de la casa hi ha dos tipus de boixos i a poca distància una bassa en què hi va a para l'aigua de la pluja que cau sobre la casa. Destacar que a la bassa i creix una gran quantitat de boga. La vista de la casa permet veure el Genís, Puigoriol, Terrerons, la part posterior de can Coll i camps de conreu.</p> | 08246-21 | Zona del Bulló | <p>Aquesta casa pertany als amos actuals del mas Genís documentat des del segles XIV. La seva història va lligada a uns masos, actualment en terme de Taradell, anomenants Terrarons (antic terrers d'Avall) i Terrers (antic terrers d'Amunt). El mas Terrers el trobem esmentat en el nomenclàtor de la província de Barcelona de l'any 1860. també trobem esmentat el Terrer de Vall en el fogatge de la parròquia de Santa Eugènia de Berga de 1553. Aquest edifici correspondria a una masoveria lligada aquests masos esmentats i vinculada també al mas Genís. El Bertran consta en una llista de masies modernes de la parròquia de Santa Eugènia de Berga al segle XVIII, tot i que es desconeix el moment de la seva construcció. Per la part posterior es veu que la casa va ser edificada en dos èpoques; la pròpia teulada deixa constància de dos períodes molt clars de construcció, ambdós situables en època moderna.</p> | 41.9013800,2.2652400 | 439055 | 4639088 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65089-foto-08246-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65089-foto-08246-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 65090 | Can Cantarell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cantarell | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII | <p>Edifici de petites dimensions situat al carrer del Call, i formant part de la sagrera de Santa Eugènia de Berga. La construcció d'aquesta casa presenta una planta lleugerament rectangular adaptada a la pendent del terreny natural en aquest punt.i s'estructura en base una planta baixa i un primer pis. A grans trets es pot dir que la tècnica utilitzada es centra en el carreu de petites dimensions poc treballat i de pedra local combinat amb carreus de dimensions mitjanes lligades a soga i través i coronats per una coberta a doble vessant. La façana principal s'organitza en base una porta adovellada amb dues finestres per banda, de dimensions similars, i unes obertures rectangulars al primer pis que conformen tres finestres simples emmarcades amb llindes de grans dimensions de pedra local i gravades.L'element més singular és la presència d'una placa, de terra cuita, situada damunt de la porta principal té gravades; la data 1793, les inicials I(esus) H (Home) S (Salvador), una creu i la inscripció; (Joan Cardona ma fecit). La placa té una llargada de 40 cm i una alçada de 35cm.</p> | 08246-22 | Nucli de Santa Eugènia | <p>Habitatge de la sagrera de Santa Eugènia, on es conserva una data gravada amb l'any 1793 documentant la seva construcció o una reforma. Aquí hi vivia en Pep de la Burra al llarg del segle XX. En el llibre de Compliment Pascual, de 1826, hi consta la casa Cardona en que hi vivia Isidre Benet. La documentació sobre la sagrera de Santa Eugènia és molt notable a partir del segle XIII, en un moment d'augment demogràfic quan molts sagrers es varen convertir en habitatges per als fills segons de masos i gent d'ofici, que es podien desplaçar per haver redimit els seus senyors feudals o al·lodials. En principi, totes les cases de la sagrera depenien de les respectives esglésies i estaven sota el domini del rector i el fur eclesiàstic. És per això que els rectors es diuen senyors de la sagrera i cobraven sobre cada casa un tribut que a Santa Eugènia acostumava a ser un capó o gallina per un solar simple i dos capons per un solar gran, que constava d'una casa i un hort. En temps moderns el cens es va convertir en diners o sous. Ben aviat els senyors feudals van adquirir terrenys a les sagreres o a prop d'elles per intentar influir sobre aquestes propietats. La primera notícia sobre la sagrera de Santa Eugènia és del 1163 quan Bernat Soler fa testament i diu que posseïa sagrers o graners a la sagrera; una altra és del 1172 on consta que Guillem de Taradell hi tenia propietats i recollia el delme i els grans que obtenia dels terrenys vers la Serra i el Bolló. Les cases que esmenten aquests documents estarien formades sovint per dues o més edificacions de planta simple o única juxtaposades. També consta que sovint es ven una part de les cases o es parli de la casa corral. La majoria d'aquests edificis solien tenir un hort al darrera si bé, també trobem que hi ha molts horts junts vers el domini de Palou o a l'indret de tramuntana i nord-oest, cap on s'ha estès la població moderna.</p> | 41.9008100,2.2835500 | 440573 | 4639012 | 1793 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65090-foto-08246-22-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Casa coneguda com a Can Canterell o can Pep de la Burra, perquè hi havia viscut en Pep de la Burra, un personatge famós a Santa Eugènia de Berga i autor de la Barraca d'en Pep de la Burra. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 65091 | Can Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-catala-0 | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVIII | <p>Edifici mitjer de planta rectangular format per planta baixa i dos pisos, i coronat amb una coberta a doble vessant orientada nord-est a sud-oest. Presenta l'estructura perimetral original; els trespols van ser modificats durant la rehabilitació. Les obertures es troben repartides per la façana principal seguint una composició simètrica, amb dues a cada pis, essent totes elles arrebossades, excepte el portal principal, que és de pedra carejada amb la llinda gravada amb inscripció. Al primer pis s'extén un únic balcó de punta a punta de la façana, al qual es pot accedir des dels dos finestrals d'aquest pis. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. El ràfec presenta cabirons de fusta.</p> | 08246-23 | Nucli de Santa Eugènia | <p>El Català forma part d'un dels habitatges de Santa Eugènia que van doblar la propietat. És a dir la família Català, procedents del mas Català, van adquirir béns a la sagrera de Santa Eugènia i algun dels seus membres hi va passar a viure i d'aquí es va quedar el nom. La llinda presenta la inscripció 'Ave Maria sin pecado consebida' i una data que es troba desgastada i en la que s'intueix l'any 189... o 169.... Antigament a la banda dreta hi havia hagut una pedra per a seure. La documentació sobre la sagrera de Santa Eugènia és molt notable a partir del segle XIII, en un moment d'augment demogràfic quan molts sagrers es varen convertir en habitatges per als fills segons de masos i gent d'ofici, que es podien desplaçar per haver redimit els seus senyors feudals o al·lodials. En principi, totes les cases de la sagrera depenien de les respectives esglésies i estaven sota el domini del rector i el fur eclesiàstic. És per això que els rectors es diuen senyors de la sagrera i cobraven sobre cada casa un tribut que a Santa Eugènia acostumava a ser un capó o gallina per un solar simple i dos capons per un solar gran, que constava d'una casa i un hort. En temps moderns el cens es va convertir en diners o sous. Ben aviat els senyors feudals van adquirir terrenys a les sagreres o a prop d'elles per intentar influir sobre aquestes propietats. La primera notícia sobre la sagrera de Santa Eugènia és del 1163 quan Bernat Soler fa testament i diu que posseïa sagrers o graners a la sagrera; una altra és del 1172 on consta que Guillem de Taradell hi tenia propietats i recollia el delme i els grans que obtenia dels terrenys vers la Serra i el Bolló. Les cases que esmenten aquests documents estarien formades sovint per dues o més edificacions de planta simple o única juxtaposades. També consta que sovint es ven una part de les cases o es parli de la casa corral. La majoria d'aquests edificis solien tenir un hort al darrera si bé, també trobem que hi ha molts horts junts vers el domini de Palou o a l'indret de tramuntana i nord-oest, cap on s'ha estès la població moderna.</p> | 41.9004600,2.2832500 | 440548 | 4638973 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65091-foto-08246-23-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 65092 | Can Co o l'Hostal d'en Molas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-co-o-lhostal-den-molas | <p>Nomenclàtor de la província de Barcelona de 1860- Partido judicial de Vic TORRENT, C. (1981). Can Co. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XVIII | <p>Edifici civil estructurat en una masia de tipus basilical amb cossos que l'envolten i formen un clos que tanca la lliça amb un portal a llevant i un altre a ponent. El material constructiu emprat es basa en murs de pedra basta, morter de calç i totxo i amb una coberta de bigues de fusta i teules aràbigues. Consta de planta baixa, primer pis i golfes damunt el cos central. La façana es troba orientada a migdia i s'hi adossen un cos de porxos sostinguts per pilars quadrats i coberts a una vessant. Es dona accés a la casa a través de la planta baixa dels porxos i presenta un portal rectangular amb llinda datada. A llevant hi ha poques obertures algunes de les quals són de construcció recent. A ponent també hi ha poques obertures. A tramuntana malgrat els cossos adossats es veu l'estructura basilical i petites finestres. Es construïda amb lleves de pedra i morter de calç, alguns afegitons de totxo. El mur de la lliça té alguns sectors de tàpia. Edificació de planta allargada i orientada de nord a sud. Segueix una estructura modulada en planta baixa i dos pisos.L'abruptuositat del terreny ha portat a una adaptació de l'estructura construïda formant diferents alçats i cossos on es distribuirien les diferents dependències de l'hostal. La tècnica constructiva utilitzada es pot apreciar en alguns punts de la construcció, aquesta es centra en l'ús del carreu de petites dimensions de pedra local de la zona lligats amb morter i amb un doble arrebossat exterior.</p> | 08246-24 | La Serreta | <p>L'actual mas de Can Co, conegut tradicionalment per l'Hostal d'en Moles era un dels antics hostals del camí ral del terme de Santa Eugènia. Aquest hostal es troba edificat al peu del camí ral de Vic a Viladrau i del Camí que va de Vic a Vilalleons i a Puig-l'agulla i no lluny de l'antic camí ral de Barcelona a Olot per Calldetenes. Aquest indret privilegiat li va permetre esdevenir un hostal força concorregut. L'edifici és un mas de tipus basilical, amb un cos afegit de porxos i galeries bastit en època moderna o a finals de l'edat mitjana. En el portal principal del mas hi ha la data de 1772, per molts autors, moment en què fou edificat. Més endavant el trobem ben present en totes les llistes de la parròquia i altra documentació municipal. També la trobem registrada en el nomenclàtor de la província de BCN de l'any 1860 i consta com a 'masia casa de labranza'. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que l'Hostal del Moles tenia 7 habitants. Quan els camins rals varen ser substituïts per les modernes carreteres, ja en el segle XIX, l'Hostal d'en Moles o Can Co va continuar exercint aquesta funció fins mitjan segle XX ja que pel costat del mas passava el camí de les peregrinacions o visites dels vigatans a Puig-l'agulla. L'auca de Puig-l'agulla, escrita vers el 1925 té encara un dibuix del mas i em següent rodolí: 'No's descuiden a Can Co- d'anar-hi a fer la petició'.</p> | 41.9175300,2.2829800 | 440541 | 4640868 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65092-foto-08246-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65092-foto-08246-24-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'envolta una gran lliça, amb un clos tancat entorn del mas que engloba aquest amb les corts i altres dependències annexes, amb les obertures d'un portal a llevant, i un altre a ponent en el marc de la seva funció d'hostal. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 65093 | Can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coll-6 | <p>Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella'. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga'. Nomenclàtor de la província de Barcelona de 1860. Partido judicial de Vic. TORRENT, C. (1981). Can Coll. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XIV-XVIII | Presenta la necessitat de rehabilitació | <p>Edifici civil, de planta rectangular allargada a est i oest. La façana principal es troba orientada al sud. Aquest edifici està format per una planta baixa i dos pis i es troba assentada directament sobre la roca natural. Es tracta d'una masia de planta rectangular assentada damunt d'un serradet de margues, coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana orientada al sud-est. La façana presenta un portal rectangular format per grans carreus de pedra, a la part esquerre s'hi annexiona un altre cos on s'hi veuen restes d'un portal més baix, tres finestres amb ampits al primer pis i un portal d'arc de mig punt al segon pis, flanquejat a cada costat per finestres. Al costat nord-est només s'hi obre una finestra al segon pis i hi ha un dipòsit de lloses de pedra. Mentre que a la façana nord-oest hi ha dues finestretes a la planta baixa, una amb l'ampit motllurat al primer pis i una al segon pis. Al costat sud-oest es troba annexiona un altre cos aprofitant elements antics de pedra ( escaires, porta i finestra). A migdia hi ha una amplia era de cairons. Per l'aparell constructiu format per murs de pedra basta, morter tàpia, arrebossat, pedra picada i amb una coberta de bigues de fusta i teules deduïm que el segon pis correspon a una segona etapa constructiva ja que els escaires només arriben al primer pis. També s'hi afegí el cos sud-oest. La tècnica constructiva utilitzada es centra en l'ús de pedra basta calcària de gresos vermells, unida amb morter de calç i amb obertures de pedra picada senzilla, com a únic element ornamental. La coberta de la casa és feta amb bigues, llates, rajolet, teula aràbiga i petits ràfecs de fusta. La façana oest és cega ja que està completament adossada al mur est del mas, mentre que la façana est presenta un petit cos cobert a una sola vessant adossat a la planta i una finestra, de factura senzilla, al primer pis.</p> | 08246-25 | Zona del Bulló | <p>Les referències històriques de Can Coll s'han de posar en relació al seu emplaçament, situat prop el camí ral de Vic a Taradell. Apareixerà a la documentació d'època moderna, com consta a la Consueta Vella de Santa Eugènia de 1639 unit al mas Duran. Per similituds amb altres masos de la zona, segurament aquest mas fou parcialment refet cap el segle XVIII, període de gran auge demogràfic i constructiu, però se'n desconeix cap més notícia sobre el moment de la seva construcció. També serà durant l'època moderna que Santa Eugènia arribarà al seu màxim esplendor i sembla lògic pensar en una reestructuració en aquest moment. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que can Coll tenia 5 habitants. La trobem registrada en el nomenclàtor de la província de l'any 1860 i consta com a 'masia casa de labranza'. Actualment ha perdut les tasques de masia i a l'entorn s'hi troben els Vivers Tortadès.</p> | 41.9038400,2.2672400 | 439223 | 4639359 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 65094 | Els Tres Cantons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tres-cantons | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVII-XIX | <p>Edifici mitjer situat a la sagrera de Santa Eugènia. Només és visible la part principal ben estructurada a nivell arquitectònic. La façana principal està arrebossada i emblanquinada, està formada per planta baixa i pis. La porta, amb una alçada de 2'45m i una amplada de 1'63m esta formada per sis brancals de pedra per banda; els inferiors de la banda esquerra van ser refets, n'hi ha algun de desgastat per l'acció del salpàs. La llinda, amb una llargada de 2,2m i una amplada de 50 cm. A més d'aquestes obertures de la façana cal destacar la porta principal una petita obertura a la planta baixa, i una creu de fusta de la processó de Via Crucis. La porta de la planta baixa, que inicialment era una finestra, esta formada per 6 brancals per banda; té una amplada de 96cm i una alçada de 2'25m. Al primer pis hi ha una finestra d1'22m amplada i 1'3m d'alçada, formada per tres brancals per banda, i amb una alçada de 2'1m. I una amplada de 98cm. Cap de les 3 obertures presenta una inscripció gravada a la llinda superior.</p> | 08246-26 | Nucli de Santa Eugènia | <p>La documentació sobre la sagrera de Santa Eugènia és molt notable a partir del segle XIII, en un moment d'augment demogràfic quan molts sagrers es varen convertir en habitatges per als fills segons de masos i gent d'ofici, que es podien desplaçar per haver redimit els seus senyors feudals o al·lodials. En principi, totes les cases de la sagrera depenien de les respectives esglésies i estaven sota el domini del rector i el fur eclesiàstic. És per això que els rectors es diuen senyors de la sagrera i cobraven sobre cada casa un tribut que a Santa Eugènia acostumava a ser un capó o gallina per un solar simple i dos capons per un solar gran, que constava d'una casa i un hort. En temps moderns el cens es va convertir en diners o sous. Ben aviat els senyors feudals van adquirir terrenys a les sagreres o a prop d'elles per intentar influir sobre aquestes propietats. Es creu que abans de la forta despoblació iniciada a mitjan segle XIV la sagrera tenia entre 12 i quinze famílies que hi residien sense comptar els cellers i els cortals que hi tenien algunes masies. Són pocs els oficis documentats pels habitants del poble, tot i que si que s'esmenta a algun ferrer i a nombrosos pagesos. La recuperació de tot aquest entorn tindrà lloc a partir del segle XVII, com ho demostra Can Comella. La llinda de la casa té gravada la inscripció: '16 AM 90. Ave Maria sin pecado concebida'. Les inicials AM, que parteixen l'any pel mig estan sobreposades i corresponen a Ave Maria. A més a més a la llinda hi ha el número 10 o 16 en color vermell, fet durant la guerra civil.</p> | 41.9004600,2.2831800 | 440542 | 4638973 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65094-foto-08246-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65094-foto-08246-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65094-foto-08246-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | També conegut com ca la Rossa I Can Comella. Edifici amb un pou, que tot i que exteriorment és de planta quadrada, interiorment és de planta circular. Construït amb totxo massís te un diàmetre de 2'5m i una fondària de 22m. El cos exterior quadrat, sota el que hi ha el pou, té una amplada de 90cm i una llargada de 1'25m. L'alçada de les parets és de 48 cm. Es troba en el pati de la casa, on hi ha una mica de jardí i magatzem del bar 'els tres cantons' que és als baixos de l'habitatge. Fou construït pel pouaire de Santa Eugènia Salvador Fabregó Ayats. Pou fora de servei, però no inutilitzat. L'obertura exterior esta tapiada el que en dificulta el seu deteriorament o be la caiguda d'elements externs. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.