Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 64941 | Fons documental del Bisbat de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-bisbat-de-vic | <p>ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic</p> | XIV-XVIII | <p>Les visites pastorals a Santa Eulàlia de Riuprimer són una de les més importants fonts d'informació, ja que l'arxiu municipal va ser cremat durant la guerra del francès. En aquest documents es conserva una gran quantitat de dades tant de l'església, com del culte i per tant dels feligresos i les tradicions del poble, des del segle XIV. La primera visita pastoral de la que es té constància és de l'any 1333, al llarg dels segles els bisbes o els seus delegats realitzen regularment visites pastorals, fins ben entrat el segle XVIII encara eren fetes en català. En aquells decennis finals de segle, la presència de bisbes i de capellans d'origen castellà, acaba imposant l'idioma, de resultes de la progressiva implantació del Decret de Nova Planta.</p> | 08247-81 | Arxiu Episcopal | <p>Les visites pastorals van ser una eina de l'església per instaurar un ordre social i una religió homogènia i unitària, a més de proporcionar un coneixement del territori. De la mateixa manera, permetien als bisbats conèixer el estat material i espirituals del seus territoris i mostrar la seva autoritat. Van ser molt importants en moments de reformes, com va ser després del Concili de Basilea (1445) o el Concili de Trento (1545-1563), ja que aquestes servien per a corregir l'ortodòxia, aplaudir els bons costums, així com revisar la documentació parroquial.</p> | 41.9111500,2.1877700 | 432639 | 4640230 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Pilar Camañes | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 64866 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-27 | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història, direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | XX | Les Caramelles són una manifestació d'alegria per l'arribada de la primavera, omplint els carrers i les masies dels municipis de cançons i color. Tradicionalment, els caramellaires anaven cantant i ballant per les cases de pagès i els carrers del poble des de la nit de dissabte de Pasqua fins al diumenge. A canvi, si la gent vol, en agraïment els hi dona ous, botifarres o diners. A Santa Eulàlia de Riuprimer, des dels anys 60 del segle XX, hi ha tres grups de caramellaires; grans, mitjans i petits. A principis de febrer comencen els assajos, a partir d'una crida popular, i al cap de setmana de Pasqua fan la tradicional cantada de Caramelles pels carrer del municipi. Aquesta festa comença el dissabte de Pasqua a la tarda, quan la colla dels grans, formada per gairebé 50 cantaires i dirigits per Joan Montells, recorren les cases de pagès cantant i ballant. El diumenge, a 2/4 de 9 del matí, comença la cantada i la ballada pels carrers del poble a càrrec de les tres colles. La festa final és després de la missa de Glòria, a la Plaça de l'Església, acabant amb les típiques corrandes. Finalment, el dilluns de Pasqua, els petits i els mitjans canten i ballen per les cases de pagès. Els grups de caramellaires participen també en altres esdeveniments com l'aplec de Sant Sebastià, on desprès de la missa ballen i canten, sent aquesta l'última activitat de l'any. Tots els grups porten els mateixos vestits, els nois amb camisa blanca i llaç al coll, faixa i barretina. Les noies, el vestit tradicional. Tots amb espardenyes de set vetes. | 08247-6 | Santa Eulàlia de Riuprimer | El grup de caramellaires a Santa Eulàlia de Riuprimer es va constituir al 1942, de la mà del músic Josep Taxés i Mestres, professor de l'Acadèmia de l'Abad Oliva de Ripoll. Aquell any es va estrenar a Santa Eulàlia el vals típic de caramelles 'Festa de joia i cants d'amor'. A la dècada dels 50 del segle XX E. Serra de Cal Ferrer, va agafar les regnes del grup dels grans i L. Gonell, va dirigir als petits. Fins aquell moment el grup de caramellaires només estava integrat per homes, fet que va canviar als inicis dels anys 60 quan també es va deixar participar a les dones. Des de la dècada dels 60 als 70, el grup de caramellaires va viure moments complicats, fins a finals dels 70, quan Mn. J. Canamassas i Mn. Domènec tornen a engrescar a un grup de joves i reviuen les caramelles al municipi. Va ser llavors, quan es van crear els tres grups d'edats que han perdurat fins a l'actualitat. La recuperació d'aquesta tradició va ser un moment important, que es va commemorar el dia 11 d'abril del 2004 –diada de Pasqua– per celebrar el vint-i-cinquè aniversari de les cantades de caramelles de forma ininterrompuda i al 2018 els Caramellaires de Riuprimer van presentar un nou logotip, per començar amb els festejos del 40è aniversari de la recuperació de les Caramelles, al 2019. | 41.9110300,2.1879100 | 432651 | 4640217 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64866-foto-08247-6-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 64867 | Llegenda del Puig de Ventallola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-puig-de-ventallola | ROVIRÓ I ALEMANY, X. (2000). 100 llegendes de la Plana de Vic, ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història, direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | Explica la llegenda que a prop del que avui es coneix com la creu de Sant Iscle, s'hi amagava una campana plena d'or. La seva ubicació no es coneguda, però s'explicava que des d'una finestra de la cuina de la casa forta de Ventallola es podia veure el lloc exacte on era la campana. La tradició també explicava que hi existien uns documents que detallaven pas a pas com trobar el tresor, però es van perdre quan va morir el vell de Ventallola i ara ningú sap on són. Molta gent ha intentat trobar el tresor, amb detectors i ballestes, però mai ningú ha estat capaç d'aconseguir-ho. En els documents perduts també donava indicacions sobre la ubicació d'altres tresors que els Ventallola van amagar, tant per les seves propietats com pels voltant de casa seva. Cada cop que veien perill (una guerra o bandolers, per exemple) ocultaven gerres plenes d'or. | 08247-7 | Santa Eulàlia de Riuprimer | La tradició explica que els de Ventallola eren tan rics com tot el poble de Santa Eulàlia, i tot el terreny que es podia veure des de les finestres de la casa forta era de la seva propietat. Vivien de renda, sense haver de treballar, i només havien de comprar sal, ja que de les parts que els portaven els seus masovers encara els sobrava menjar. La llegenda va ser publicada per primera vegada al llibre '100 llegendes de la Plana de Vic', de Xavier Roviró i Alemany, on transcriu l'historia que li va contar a l'autor el veí de Santa Eulàlia de Riuprimer, Ramon Serra, el 19 de juliol de 1991. | 41.9125900,2.1871500 | 432589 | 4640391 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64867-foto-08247-7-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 64868 | Festa del Reis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-reis | MONTELLS, J.; VILLANUEVA, J. (2001). 25 Anys de Reis a Santa Eulàlia de Riuprimer. | XX | Els preparatius per la cavalcada de Reis comencen ja uns dies abans, normalment a finals de desembre, quan arriben a Santa Eulàlia tres patges de Ses Majestats, al Campus de la Rectoria. Allà recullen les cartes dels nens. Els Reis arriben al municipi la tarda del 5 de gener, quan baixen per la Avinguda d'Osona fins al carrer Girona, continuant pel Carrer del Mèder, Carrer De Balmes i des d'aquest punt ja van cap a la Plaça de l'Església. És aquí on es dirigeixen als nens amb un breu discurs i van a adorar al nen Jesús al pessebre vivent. L'ultima feina del Reis és la de repartir els regals casa per casa, a les famílies que ho hagin demanat, començant pel Carrer Nou. | 08247-8 | Nucli urbà | La tradició del poble explica que abans dels anys 20 del segle XX la nit de reis es vivia amb molta intensitat pels nens, que deixaven una got d'aigua i uns plats amb espigues de blat de moro, pels cavalls que portaven a ses majestats. Aquesta mateixa nit, els nens i nenes més petits sortien al carrer per encendre fanalets casolans, elaborats amb una espelma i paper de diari. Els que eren més grans portaven atxes d'espígol i barballó. Tots junts, anaven cap al Serrat del Soler, on els grans pujaven a dalt del serrat per encendre fogueres i els petits es quedaven al costat del roure gros. | 41.9121700,2.1900900 | 432833 | 4640342 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64868-foto-08247-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64868-foto-08247-8-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 64869 | Pessebres monumentals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebres-monumentals | Pessebristes de Santa Eulàlia (2013), Pessebres. 1989-2013. Santa Eulàlia de Riuprimer | XX-XXI | Un cop finalitza la missa del gall, el dia 24 de desembre, s'inaugura el diorama, amb una benedicció del mossèn i la presència dels membres de l'ajuntament. Per celebrar aquesta estrena es convida a coca i cava a tots el presents. Els diorames no només mostren l'escenari escollit si no que es complementen amb una composició de llums, música i una petita explicació que genera una representació de caire nadalenc i didàctic, ja que posa en valor el patrimoni cultura i tradicional. Es pot visitar durant els dies posteriors a Nadal i durant diferents dies festius del gener. | 08247-9 | Plaça de la Rectoria | A Santa Eulàlia de Riuprimer el primer diorama va ser elaborat per dos afeccionats a les arts plàstiques, com eren el Pere Creus i el Joan Aguilar. L'idea originaria era fer una composició reproduint una casa del poble, com a centre del diorama. Aquesta idea es va continuar per grups de voluntaris durant 26 anys, representant el Mas El Pujol, El Molí de Torroella, Pla del Mig o la Riera, entre d'altres. A partir de 2015 es va considerar que ja no hi havia més elements representatius i es van començar a representar edificis distintius a nivell de Catalunya i que fossin reconeixibles per tothom, com per exemple el Monestir de Montserrat, el santuari de Núria, l'església de Taüll, el monestir de Sant Ramón i les muralles de Tossa, aquests dos darrers el 2018. La seva ubicació també ha anat evolucionant, ja que els primers deu anys s'exposaven aquests diorames als baixos de la rectoria, per després anar al local polivalent dels joves, per tornar posteriorment al seu origen, als baixos de la rectoria. La feina es desenvolupa gràcies a un grup de persones desinteressades, encapçalades pel Pere Creus, que treballen des de principis de novembre i que van celebrar el 2018 els 30 anys de treballs ininterromputs. | 41.9101600,2.1892100 | 432758 | 4640119 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64869-foto-08247-9-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 64884 | Festa major d'Estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-8 | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. ANDREU I OLIVER, A. (2011). Pregó de la festa major de Santa Eulàlia de Riuprimer. | XIX-XXI | La festa Major d'estiu es celebra el primer cap de setmana de setembre, amb el pregó realitzat per diferents persones significatives tant del municipi com dels voltants. A partir d'aquí comença una setmana plena d'activitats (correfocs, caminades, sardinades, arrosades, el carnaval d'estiu, …), concerts i la crida a la participació de tots els riuprimerencs. | 08247-24 | Santa Eulàlia de Riuprimer | La festa d'estiu als seus inicis, a finals del segle XIX, tenia una vinculació directa amb la festa del Sagrat Cor de Jesús. A partir de la feina de l'Anton Teulats i Berenguer i de Mn. Joan Collell, vicari de la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita de Muntayola, es va crear una celebració que volia donar protagonisme a la imatge del Sagrat Cor, als pobles al costat de Vic. A Santa Eulàlia, a l'abril de 1899, va arribar per primera vegada la figura del Sant Cor i a partir d'aquí es general'associació de l'Apostolat de l'Oració i la tradició d'organitzar diferents actes al voltant d'aquest esdeveniment, que serà posteriorment el primer diumenge de setembre. Sembla que la primer vegada que es parla d'aquesta celebració és al 1905, però té les seves arrels uns anys abans. Als anys 70 del segle XX, l'interès cau i es reestructura, passant a ser la Festa Major d'estiu. Aquesta festa té diferents actes importants, com és des de 1992 «El Pregó de la Festa Major de Santa Eulàlia de Riuprimer», l'arrossada de la Tornaboda o la xocolatada popular. | 41.9110000,2.1881300 | 432669 | 4640213 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 64885 | Festa major d'hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-7 | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | XX | Actualment la festa d'hivern de Santa Eulàlia de Riuprimer és una festa on els actes religiosos es compaginen amb multitud d'actes culturals. Aquesta celebració comença, com marca la tradició, el dia 10 de desembre, amb una missa, on participen la coral i els Cantaires de Riuprimer. A partir d'aquest dia segueixen una sèrie d'actes, vinculats al cicle nadalenc del municipi, com són la representació del Pessebre Monumental, la representació dels Pastorets o la visita dels Patges Reials. De la mateixa manera, es fan activitats com caminades, fira santulària, xocolatada o mostra d'entitats. | 08247-25 | Santa Eulàlia de Riuprimer | La festa major d'hivern queda directament vinculada a la celebració de la patrona del municipi, Santa Eulàlia de Mèrida, el dia 10 de desembre. Testimonis que van viure als anys 20 del segle XX explicaven que la festa començava amb la missa, on es dirigia la comitiva institucional dirigida per l'agutzil, vestit per l'ocasió amb gorra de plat i bastó. Després de la missa, sardanes, balls i sarsueles en alguna ocasió. En aquest cas, al contrari del que va passar amb la festa Major d'estiu, a partir dels anys 70 el segle XX, la falta de gent va portar a la decaiguda dels actes i va quedar com a festa principalment religiosa, no es va reconvertir. | 41.9103000,2.1887200 | 432717 | 4640135 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 64899 | Llegenda de la por del Vinyals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-por-del-vinyals | XX | Als petits i petites de Santa Eulàlia sembla que se'ls explicava que quan anaven escabellats semblaven la por del Vinyals. Es deia que hi havia una por amagada a la casa, però no la deixaven veure a ningú. (Anècdota contada per Maria Camps durant la conversa mantinguda el 18 de novembre del 2004 i per Gracieta i Pepeta Corretja, de Santa Eulàlia de Riuprimer, el 19 de novembre del 2004) | 08247-39 | Santa Eulàlia de Riuprimer | 41.9111500,2.1877700 | 432639 | 4640230 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||||
| 64953 | Goig de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-santa-eulalia | https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/07/goigs-santa-eulalia-patrona-de-santa.html | XX | El goig a Santa Eulàlia de Mèrida, patrona de Riuprimer, manté la tipologia seguida per els goigs, amb una composició tipogràfica amb una orla que emmarca el document escrit, el text es presenta en dos columnes i per una sola cara. La imatge de l'advocació es presenta centrada a la part superior, correspon a Santa Eulàlia de Mérida, patrona del municipi i just per sota la partitura. En la meitat inferior hi ha la lletra del goig acompanyada del paràgraf amb informació tècnica: Lletra del mestre/Josep Taxés./Música de mossèn Joan Bajon./Dedicats al Poble de Santa Eulàlia de Riuprimer. Impresa per l'Impremta Ausetana de Vic. El goig original es conserva a la Biblioteca de Catalunya. | 08247-93 | Biblioteca de Catalunya | L'existència dels goigs es remunta com a mínim al segle XII, on la literatura medieval ja mostrava peces que enaltien els goigs de la Mare de Déu, acompanyades d'una petició d'un favor o de protecció. Són cançons per ser cantades de manera col·lectiva, i malgrat inicialment es dedicaven a ocasions especials, més tard es van generalitzar. Les impressions d'aquests versos, comparteixen la designació de goig i originalment no presentaven partitura, ja que no tenien una musica associada, i tothom la coneixia. Més endavant, els goigs presenten partitura | 41.9111500,2.1877700 | 432639 | 4640230 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Lletra del mestre/Josep Taxés./Música de mossèn Joan Bajon | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 64957 | Festa del Segar i el Batre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-segar-i-el-batre-0 | https://www.ecomuseudelblat.cat/event/festa-del-segar-i-del-batre-a-santa-eulalia-de-riuprimer/ http://www.santaeulaliariuprimer.cat/index.php?tipus=5&info=2140&PHPSESSID=4hu5ges9etscfe6nav928ubbj5&mida | XX-XXI | El darrer dissabte de juliol o el primer d'agost es celebra la Festa del Segar i el Batre, en la que a les 7 del matí comencen les activitats al camp del Soler. L'inici està marcat pels segadors que fan la sega i al seu voltant artistes que pinten inspirant-se en el moment, paradetes i exposicions de diverses temàtiques (d'eines, maquinaries, etc.). Desprès de dinar, es fa el batre amb maquina i posteriorment es fa el paller. Una conferència i música tradicional posen fi a la jornada. | 08247-97 | Nucli urbà | Com per la gran majoria dels treballs del camp, l'acció del segar i el batre és molt difícil definir el seu origen, però sí es pot parlar del seu final al municipi de Santa Eulàlia de Riuprimer, conseqüència de l'arribada de la mecanització del camp, a mitjans dels anys seixanta, moment en el que es veuen les últimes garbes i garberes. A l'agost de 1997 es decideix fer una festa en homenatge a aquesta feina, que van denominar La Festa del Segar i el Batre. Aquesta iniciativa neix amb una primera idea d'aconseguir una màquina antiga de batre, per part de Josep Franquesa, per acompanyar a un tractor antic que havia restaurat. La màquina de batre, de la marca Batlle i model 110, la van trobar a Prats de Lluçanès, i tres anys desprès, i amb diverses reparacions, va estar preparada per batre a la Festa, visitant també altres celebracions del mateix caire commemoratiu. En aquesta primera festa es van fer 10 garberes amb 20/25 garbes cadascuna, però va ser una reunió entre amics, que va anar creixent obrint-se a tothom, amb la col·laboració de l'Ajuntament. També ha tingut diferents ubicacions, fins que es va instal·lar al camp de sota l'Era del Soler, així com diversos formats d'un o dos dies depenent de l'any. Actualment, és fa el darrer dissabte de juliol o el primer d'agost (quan les feines del camp són menys intenses). Amb aquesta festano només les garberes tornen a Santa Eulàlia de Riuprimer, si no que és fa una transmissió de coneixements de grans a joves, que permet mantenir viva aquesta activitat i el record de temps passats. L'any 2016 es va celebrar el 20è aniversari de la festa, amb la creació d'un logotip nou, camises noves pels Amics del Segar i el Batre i la inauguració d'un monument commemoratiu. | 41.9101800,2.1907800 | 432888 | 4640120 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64957-foto-08247-97-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 64964 | Aplec de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-sebastia-3 | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Andreu i Oliver, A. (2011), Pregó de la festa major de Santa Eulàlia de Riuprimer, Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer. Http://patrimoni.gencat.cat/ca/ruta1714-0 | XX-XXI | El diumenge desprès de Pasqua, a l'Ermita de Sant Sebastià (Vic) s'hi fa l'aplec. Desprès de l'ofici religiós i ha un repic de campanes. Tot seguit hi ha una cantada de caramelles per part dels Cantaires de Riuprimer, davant de la porta de l'ermita, i posteriorment un dinar popular. A la tarda, normalment, hi ha audició de Sardanes. | 08247-104 | Ermita de Sant Sebastià | La capella de Sant Sebastià no té un origen clar, però sembla que va ser erigida molt probablement amb motiu d'una pesta, al voltant de 1520. En aquell moment i per aquesta causa es van construir un gran nombre d'ermites consagrades a aquest sant, tradicionalment protector de la pesta. Les primeres noticies escrites que hi ha sobre la seva existència són de l'any 1522, quan el bisbe de Vic, Joan de Tormo, autoritza que un recaptador pogués demanar caritat per a aquesta capella. És a partir de 1589 quan les noticies d'aquesta església són constants, dins de les visites parroquials, on ja s'estan celebrant aplecs i festes, com la de Sant Sebastià i Sant Roc. En aquest moment ja té una casa annexa, per l'ermità. Però, sens dubte, la rellevància del conjunt té les seves arrels en un fet històric molt rellevant com va ser 'El Pacte dels Vigatans', que va tenir lloc el 17 de maig de 1705. La trobada o reunió va ser convocada pel rector de Santa Eulàlia, Dr. Llorenç Tomàs i Costa. En la trobada es va decidir l'entrada de Catalunya a la guerra de successió a la corona hispànica, en suport a l'arxiduc Carles de la casa dels Habsburg, enfront de Felip d'Anjou, nét del rei borbó Lluís XIV de França. La guerra va concloure amb la presa de Barcelona per les forces borbòniques l'11 de setembre de 1714 i els posteriors decrets de Nova Planta. A finals del 2007, es va començar els tràmits per declarar aquest conjunt Bé Cultural Interès Nacional, sota el paraigües de l'associació Cultural EspaiCat, amb el suport d'una trentena d'ajuntaments de les comarca d'Osona i del municipi de Moià. Finalment, el 28 de gener de 2011 sortia publicat al DOGC (número 5806) la declaració de l'Ermita de sant Sebastià com a Bé Cultural d'interès Nacional en la categoria de lloc històric. Ha estat protagonista de nombrosos actes cultural, reivindicatius i socials organitzats des del municipi de Santa Eulàlia, com la celebració del 300 aniversari del pacte del vigatans, el 17 de maig de 2005. També d'altres que ja formen part de la tradició del poble com cada 10 de setembre la marxa dels vigatans, amb una columna que surt de Santa Eulàlia, la columna de la flama dels vigatans amb el penó de Llorenç Tomàs i Costa, o L'Aplec de Sant Sebastià, que és celebra el diumenge desprès de Pasqua. | 41.9110300,2.1879100 | 432651 | 4640217 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64964-foto-08247-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64964-foto-08247-104-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 64974 | Sardana de l'Aplec de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-de-laplec-de-sant-sebastia | La 'Sardana de l'Aplec de Sant Sebastià' té la lletra de Joan Font Farrés i música de Josep Taxés. Va ser la sardana tradicional que es ballava a l'Aplec el dia de Pasqüetes, on els cantaires acabaven amb les caramelles. | 08247-114 | Ermita de Sant Sebastià | 41.9110300,2.1879100 | 432651 | 4640217 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||||
| 64978 | Casa Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-miquel | XX | Es tracta de la casa, antigament un hostal, on el novelista barceloní Miquel Llor va escriure part del llibre 'Laura a la ciutat dels sants'. La tradició del poble diu que el nom de la protagonista del llibre prové d'una nena del poble que va ser cridada per la seva mare. És un edifici de planta baixa i dos pisos amb teulada a doble vessant amb inclinació nord-sud. | 08247-118 | Carrer de Baix, 4 | Es tracta de la casa, antigament un hostal, on el barceloní Miquel Llor va escriure part del llibre 'Laura a la ciutat dels sants'. La tradició del poble diu que el nom de la protagonista del llibre prové d'una nena del poble que va ser cridada per la seva mare. | 41.9104500,2.1886000 | 432707 | 4640152 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Simbòlic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 64981 | Llegenda del Serrat dels Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-serrat-dels-moros | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Roviró i Alemany, X, (2000), 100 llegendes de la Plana de Vic, Publicació/Producció Sant Vicenç de Castellet : Farell. | Diu la llegenda que prop del mas el Vilar hi ha un serrat on hi ha tres tombes de moros, i sempre s'hi acostava la gent. Un bon dia les van excavar i hi van trobar una ampolla amb un escrit a dintre. S'explica que se'n van cuidar els amos del Vilar, però mai no s'ha sabut què deien aquells escrits. Com que dues tombes eren grans i una era petita, es pensava que devia ser el matrimoni i un fill. (Narració contada per Maria Camps, de Santa Eulàlia de Riuprimer, el dia 18 de novembre del 2004). | 08247-121 | Santa Eulàlia de Riuprimer | 41.9154400,2.1649700 | 430753 | 4640725 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||||
| 64982 | Llegenda del Miracle de la rosa de Sta. Teresina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-miracle-de-la-rosa-de-sta-teresina | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Roviró i Alemany, X, (2000), 100 llegendes de la Plana de Vic, Publicació/Producció Sant Vicenç de Castellet : Farell. | Aquesta història ens parla d'un prodigi que va passar al poble de Santa Eulàlia a la Carmeta Guiteras. Tenia uns divuit anys quan li van declarar tuberculosi, i festejava amb en Juanito, que era músic. Pel què sembla, sempre tenia l'estampa de santa Teresina de l'Infant Jesús a prop, i li resava perquè la curés, perquè es deia que feia miracles amb roses. Un dia va començar a ploure molt fort, i ella va demanar al seu promès que l'acompanyés a baix a veure com plovia. L'aigua baixava pel mig del carrer ben bruta de fang, i enmig de l'aigua baixava una rosa. La Carmeta va demanar a en Juanito que l'agafés i la rentés, que potser era un miracle que li concedia santa Teresina perquè es posés bona. D'una manera o altra, segons s'explica, la Carmeta es va curar. (Narració contada per Laura Gonell, de Santa Eulàlia de Riuprimer, el dia 16 de novembre del 2004) | 08247-122 | Santa Eulàlia de Riuprimer | 41.9111500,2.1877700 | 432639 | 4640230 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||||
| 64983 | Llegenda del Gorg de la Truja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-gorg-de-la-truja | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Roviró i Alemany, X, (2000), 100 llegendes de la Plana de Vic, Publicació/Producció Sant Vicenç de Castellet : Farell. | Explica la llegenda que des del gorg de la Truja havien fet màgia al mas de la Codina dues vegades. Els qui tenien odi, d'una casa a l'altra, els feien por amb unes màquines. En el cas de la Codina, diuen que en el gorg de la Truja, se sentia i s'apareixia una truja i els godalls encesos de foc. Segons la llegenda, d'aquí vindria el nom del gorg. (Narració contada per Maria Camps, de Santa Eulàlia de Riuprimer, el dia 18 de novembre del 2004). | 08247-123 | Santa Eulàlia de Riuprimer | 41.9149000,2.1720400 | 431339 | 4640659 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||||
| 64984 | Llegenda de la senyora de la guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-senyora-de-la-guineu | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Roviró i Alemany, X, (2000), 100 llegendes de la Plana de Vic, Publicació/Producció Sant Vicenç de Castellet : Farell. | La història diu que la Senyora de la Guineu era una dama que s'apareixia al vespre en un revolt de la font Gran. Sembla que la història s'explicava per fer venir por a els nens i els joves i perquè no sortissin de nit. (Anècdota contada per Gracieta Corretja, de Santa Eulàlia de Riuprimer, el 19 de novembre del 2004) | 08247-124 | Santa Eulàlia de Riuprimer | 41.9139000,2.1780800 | 431839 | 4640543 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||||
| 64985 | Llegenda de l'endimoniada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lendimoniada | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Roviró i Alemany, X, (2000), 100 llegendes de la Plana de Vic, Publicació/Producció Sant Vicenç de Castellet : Farell. | Segons s'explica, l'Anita de Can Font servia a Tona en una casa, on li feien veure que era com una santa i tenia unes manies i anava vestida com dels Dolors. Es va casar i va anar a viure a Girona. Va començar a no menjar i es va posar malalta, i va anar a consultar una bruixa què havia de fer per a curar-se. Li va dir que posés tota la seva roba dins un sac i que ho lligués, excepte una peça. Tot seguit, que anessin al Rieral i que a cada campanada que toqués el campanar clavessin una garrotada al sac, evitant picar al cap, perquè era el cap de la dona. Efectivament, a cada cop, la dona es queixava i el sentia com si li clavessin a ella. Una vegada acabades de tocar les dotze campanades s'havia de cremar el sac amb la roba. Així ho van fer i la noia mai més va emmalaltir. (Narració contada per Conxita Tort, de Santa Eulàlia de Riuprimer, el 22 de novembre del 2004) | 08247-125 | Santa Eulàlia de Riuprimer | 41.9111500,2.1877700 | 432639 | 4640230 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||||
| 64986 | Llegenda dels forat dels encantats. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-forat-dels-encantats | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Roviró i Alemany, X, (2000), 100 llegendes de la Plana de Vic, Publicació/Producció Sant Vicenç de Castellet : Farell. | La llegenda diu que al torrent del Bosc, més enllà de l'antic forn del Ros (Pla d'Amunt), hi ha un cingle amb una cova al mig en què hi cabien unes cinquanta persones a dins. En diuen el forat dels Encantats. La tradició diu que en aquella cova hi havia una colla d'homes que eren els encantats, i que sempre hi tenien roba estesa. Sembla que la reacció si els la tocaven, era de tirar rocs. (Anècdota contada per Amadeu Vilademunt, de Santa Eulàlia de Riuprimer, el 22 de novembre del 2004). | 08247-126 | Santa Eulàlia de Riuprimer | 41.9067500,2.1702400 | 431181 | 4639756 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||||
| 64863 | Església de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-eulalia | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història, direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. PLADELASALA, J. (1952-1954), Parróquias vicenses. Riuprimer, AUSA, vol.I GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO (1991) Restauración de la iglesia de Santa Eulalia de Riuprimer. Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII) = Actuaciones en el patrimonio edificado medieval y moderno (siglos X al XVIII) / coord. Por Antoni González, Alberto López Mullor Fitxa 5450 de l'inventari de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. FIERRO, X. (1987).Memoria de las excavaciones realizadas en la iglesia de Santa Eulalia de Riuprimer (Osona) | XI-XX | Actualment, les seves característiques constructives ens mostren una estructura clàssica del barroc de la comarca, amb tres naus, creuer amb volta corbada i absis quadrat. La nau central es presenta coronada amb un timpà triangular i amb una alçada major que les dues naus laterals, que tenen un únic vessant de teulada. La porta d'accés és rectangular i es presenta associat a un timpà d'arquivolta d'arc rebaixat. Un altre element important a subratllar són els pilars que separen les naus, creats en el moment de la modificació de l'edifici. Es va transformar un espai d'una planta, de creu llatina amb transsepte i absis semicircular, en una de tres naus, mitjançant el trencament de les parets laterals per tal d'ampliar l'espai per aconseguir dos naus laterals. Al mateix temps, dins d'aquestes modificacions s'aterrà l'absis romànic i es va construir l'actual. El campanar, molt modificat, fins al segon pis, presenta una factura original, i el tercer i quart pis corresponen a una reforma portada a terme durant el segle XVII, moment en el que es col·loca una volta de casquet esfèric i una agulla piramidal de base quadrada. La seva restauració es va portar a terme durant els anys 1985-1987, pel Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Actualment, a la torre del campanar es troben dues campanes, la de majors dimensions dona les hores, la segona els quarts. A les golfes de l'església es troba conservada la teulada romànica original de la nau i el creuer amb la cornisa. Aquest espai també es fa servir com a museu. | 08247-3 | Plaça de l'Església, 5-15 | El coneixement de la seva historia està determinat per la destrucció de l'arxiu parroquial pels francesos, quan el 17 d'abril de 1809 van entrar a l'església i la van cremar. Al mateix temps, van causar nombroses destrosses al mobiliari de l'interior de l'edifici parroquial. Aquest fet condiciona de manera important les fonts d'informació sobre l'evolució de l'església, quedant reduïdes als documents de les visites pastorals i a les intervencions arqueològiques fetes pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, aes anys 1985-1987. Les primeres informacions sobre l'església daten de l'any 904, quan Lodeg i la seva dona Albovara vengueren a Samuel 'que diuen Baró' una vinya situada a la Parròquia de Santa Eulàlia, al punt concret de Mulnells. Al 962 és citada com a parròquia, sense data ni informació sobre la consagració. Poc es coneix sobre les característiques d'aquesta primera parròquia, que devia servir per garantir l'assistència religiosa de la comunitat agrícola, de la zona, durant els segles IX i X. Aquesta primera església va ser enderrocada per tal de construir-ne una de nova, probablement degut a les necessitats de la població envers la seva religió (modernitzar l'anterior, necessitat de més espai, etc.). Aquesta segona església, de factura romànica, va ser consagrada pel bisbe Oliva, el dia 15 de gener del 1041. En aquell moment era un edifici d'una sola nau amb un dels laterals del transsepte dedicats a Santa Eulàlia. L'edifici mantindrà les seves característiques fins a principis del s. XIX, amb algunes modificacions al seu interior, com la creació de petits altars (com els de Sant Miquel i Santa Maria al s. XIV, els altars de Sant Iscle i Santa Victoria al s. XV) o la construcció de diferents elements com la sagristia i la rectoria al s. XV o el cor al s. XVI, entre d'altres. A inicis del s. XIX, és el moment d'una remodelació total de l'edifici, amb l'obertura de grans arcades de banda a banda dels murs laterals dins de les parets de la caixa que marcava el creuer, modificant així la planta de l'edifici d'un temple d'una sola nau a tres. Aquestes obres semblarien concloses l'any 1805, moment de la inscripció d'aquesta data al llindar de la porta principal de la parroquial. Posteriorment, s'inclou una capella al fons de l'església, dedicada al Santíssim i es fa una nova sagristia, reformes que semblen acabar a la dècada de 1860. Una de les últimes remodelacions es va portar a terme abans de 1936, amb l'encàrrec de dos plafons decoratius a Llucià Costa i Bosch, que anirien al presbiteri, i la decoració de la capella del Santíssim, per part del mateix pintor. Amb la Guerra Civil Espanyola van desapareixer els retaules i només es van poder conservar les pintures de Llucià Costa, per la qual cosa tots els elements que formen part de l'interior de l'església actual corresponen als anys 30 i 40 del s. XX. | 41.9103700,2.1889900 | 432740 | 4640143 | 962 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64863-foto-08247-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64863-foto-08247-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64863-foto-08247-3-3.jpg | Inexistent | Modern|Barroc|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 94|96|92 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 64872 | Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-10 | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | XX | El cementiri té una planta rectangular, amb un disseny innovador, portat a terme per l'arquitecte Vicenç Oliveras i Estapé. L'entrada presenta una forma circular i dona accés a un conjunt de dos nivells, comunicats per un edifici de forma rectangular, que sembla recordar la presència d'una capella. Els materials presents al conjunt són un altre dels elements destacables, ja que hi ha una combinació de ferro, formigó i pedra vista, poc comú en aquest tipus d'edifici. Les làpides es troben formant unes línies rectes al terra, fetes amb planxes de ferro. | 08247-12 | Carrer de Dalt, 3 | El cementiri municipal ha tingut diverses ubicacions, la primera al voltant de l'església, a la sagrera, documentat fins al 1888. A finals del segle XIX, es construeix un nou espai sepulcral, on actualment es troba la Plaça Nova de l'Avinguda d'Osona. Aquest nou cementiri de seguida va presentar problemes de manteniment i un deteriorament important que va fer perillar la majoria de nínxols. Per aquest motiu, s'exhumà aquest cementiri i es buscà una tercera ubicació, establerta a les afores del municipi, als peus del pla de la Rovira i inaugurat el 9 de Juliol de 1997. | 41.9147400,2.1870100 | 432580 | 4640630 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64872-foto-08247-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64872-foto-08247-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 64875 | Domus de Torreferrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/domus-de-torreferrada | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 1577. | XIII-XX | Actualment no és habitada, s'ha ensorrat part de la teulada central, quedant a la vista l'embigat i altres elements interiors de la casa. Per tant, actualment el mas està parcialment enderrocat. | La Domus de Torreferrada es un mas de planta baixa i un pis, que en el seu costat nord s'assenta directament damunt de la roca natural, visible al sobresortir 1,5 metres per damunt del nivell de circulació. La seva evolució edilícia queda patent a simple vista, amb murs de factura romànica, arcades d'estil gòtic, el cos d'estructura barroca i una arquitectura interior que barreja elements tradicionals amb d'altres de més moderns. Uns dels elements més destacables el trobem a la porta d'accés, fet a partir d'un arc de mig punt adovellat i amb una decoració dels batents feta a partir d'uns encastats de ferro forjat. Aquests elements metàl·lics, en la darrera visita, ja havien desaparegut. La construcció principal del mas s'ha datat en època romànica. El segon element destacable és la torre, que s'observa integrada dins del mas. | 08247-15 | Pla de les Saleres | La Domus de Torreferrada és una casa noble documentada el 1247, formada als seus inicis per una torre i els murs de tancament. Entre els anys 1453-62 hi residia Pere Roger de Castellet o de la Torre, batlle natural del bisbe de Vic en el terme del castell de Torroella. Al segle XVI va passar a ser un mas, que integrà les estructures anterior dins de la seva composició. Al voltant de l'any 1900 la propietat passa al senyor Vall que per raons de seguretat va eliminar la planta superior fent la teulada nova. Actualment no és habitada, s'ha enderrocat de manera parcial. | 41.9117400,2.1748300 | 431567 | 4640306 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64875-foto-08247-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64875-foto-08247-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64875-foto-08247-15-3.jpg | Inexistent | Modern|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Per arribar-hi: A l'est del terme municipal, passada la Font Gran. Per arribar-hi cal anar per la carretera de Vic a Moià i Calaf per Súria (BV-4316), al km. 8,200 a mà esquerra, hi ha un camí que amb un recorregut de 440m porta a la Vall, a 175m de la Vall hi ha Torrefarrera. | 94|92 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 64876 | Porta de Torreferrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-de-torreferrada | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | La casa es troba practicament enderrocada | La porta estava feta a partir d'un arc de mig punt adovellat i amb una decoració dels batents feta amb tres peces metàl·liques, a cada batent de la porta, molt senzilles, formades per un parell de cintes, solcades per un nervi, les quals es juxtaposen i fan derivar els extrems, acabats en punta, vers els costats oposat. La finalitat d'aquesta decoració era lligar les parts dels batents. | 08247-16 | Pla de les Saleres | La Domus de Torreferrada, com a masia, sembla tenir el seu inici cap al segle XVI, tot i que algunes evidències arquitectòniques són més antigues. La porta es considera de tradició romànica, moment en el que es data, i la decoració metàl·lica que l'acompanya, segons un estudi fet per l'arquitecte Josep Mª Pericas. | 41.9117400,2.1748300 | 431567 | 4640306 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64876-foto-08247-16-2.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Aquests elements metàl·lics, en la darrera visita, ja havien desaparegut. | 92 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 64877 | Torre de Torreferrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-torreferrada | <p>Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 1577. ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. SARRI I VILAGELIU, J.; VIGUÉ I VIÑAS, J. (1986). «Domus de Torreferrada». A: Osona II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 555 (Catalunya romànica, III)</p> | XIII | En estat de ruïna, parcialment enderrocada i envaït per la vegetació | <p>La torre de la Torreferrada estaria formada per una construcció de planta baixa i dos pisos, dels quals se'n va fer enderrocar el superior a inicis del segle XX, construint una teulada homogènia per tot l'edifici en aquells moments. La part nord de la torre s'assenta sobre una veta de roca que sobresurt c. 1,5m sobre el nivell de circulació actual. En el segle XVII o potser ja abans aquesta torre va ser escapçada i es va integrar en el mas que hi va ser adossat, el qual tampoc no és d'estructura unitària. En una finestra hi ha la data de 1686, que fixa el moment de construcció d'una de les parts més notables de la construcció. Cap a l'any 1900 el nou propietari, Sr. Vall, fa escapçar el darrer pis de la torre, que queda reduïda fins al primer pis del cos principal de la casa. Es construeix una teulada homogènia per tot l'edifici. L'any 1915 la va visitar l'arquitecte Josep Mª Pericas, acompanyat de Joaquim Vilaplana del mas Pujolar, que en va fer un petit croquis i una relació, en la qual diu que la porta del mas és reforçada amb ferramenta, que ell creu que és d'època romànica, d'on considera que li deu venir el nom modern de Torreferrada. L'esmentat arquitecte calcula que inicialment la torre rectangular devia tenir tres o quatre pisos, separats amb trespols de fusta, sense voltes. Documenta a la seva part baixa arcs aparedats, juntament amb carreus de bona disposició que li van fer suposar que l'obra original devia ser del segle XIII o de finals de l'època romànica.</p> | 08247-17 | Pla de les Saleres | <p>La domus de Torreferrada apareix documentada per primera vegada l'any 1247, en aquell moment les estructures que la formaven eren una torre i els murs de tancament. La seva denominació era domus de Turri o de ça Torra, un topònim que passa a ser cognom de molts del seu habitants. Aquesta estructura queda integrada a un edifici de majors dimensions, per ampliacions diverses. Segons treballs precedents (Aliberch et al.) en l'any 1320, n'eren senyors Berenguer de la Torre i la seva muller Andreua. Aquests devien ser els pares de Bertran de la Torre i de la seva germana Sibil·la, casada en 1335 amb Berenguer de Planell de Tona (Arx. Mas Planell, Tona, pergamí de 1335). L'any 1421 la domus era habitada per Constança, viuda de Romeu de la Torre, senyor de la domus de ça Torra i mare de Joana, que devia ser la pubilla casada amb Gombau de Castellet, àlies de la Torre. Aquest Gombau, el mateix any es diu batlle del terme de Torroella i fa promesa a l'ardiaca de Vic, per estar vacant el bisbat per mort d'Alfons de Tous, que recollirà tots els rèdits i drets de la batllia (C.F.V., Not. Pere Artigas., Man. 16, 1420-1421, s.f.). L'any 1463, Pere Roger de Castellet, àlies de la Torre, que en algun document es diu simplement Pere Roger de la Torre, va continuar amb l'exercici de la batllia del terme de Torroella, càrrec que tindrien tots els hereus perquè en altres ocasions és anomenat «batlle natural» pel bisbe de Vic i va fer arrendament d'aquesta batllia pel temps de set anys a raó de 42 lliures de moneda barcelonesa (C.F.V., Jaume Valls., Man. 13, 1462-1463, fol. 108). El 26 de febrer de 1474 els senyors Galzeran de Vilanova, Antoni Freser, rector de Santa Eulàlia, i Bernat Sorts, de Sentfores, actuaven com a tutors de Constança, filla de Pere Roger de Castellet, àlies de la Torre, senyor de la casa de la Torre (C.F.V. Not. J. Sallers, Mn. 21-22, 1473-1477, s.f.). Del segle XVI endavant la Torre figura ja només com un mas, que en 1553 era habitat per Jeroni Bosc i la seva família.</p> | 41.9117400,2.1748300 | 431567 | 4640306 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64877-foto-08247-17-2.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-07-21 00:00:00 | Pilar Camañes | 92 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||
| 64878 | Mas La Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-la-vall-0 | XX | En el moment de realitzar el Mapa de Patrimoni la casa és habitada. La teulada presenta problemes de conservació i hi ha perill d'enderroc. | Es tracta d'una casa de c. 15x15m de costat, amb una planta baixa i dos pisos. La coberta del cos central és a quatre aigües. La façana principal es troba orientada al sud-oest. En els seus costats est i oest presenta edificacions adjacents (coberts i altres) amb teulada a una sola aigua. | 08247-18 | Pla de les Saleres | A l'entorn de l'any 1900 el Sr. Vall va comprar la propietat de Torreferrada amb el mas. Poc després, va fer construir aquesta nova casa a 175m en direcció nord, sobre la Font Gran. | 41.9130400,2.1750500 | 431586 | 4640450 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 64879 | Mas Pla d'Amunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pla-damunt | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | XIII-XX | Tot i que està en bon estat, actualment no s'hi viu. | És un mas documentat des del segle XIII, però l'edifici actual, de planta semisubterrania i tres pisos, presenta característiques d'un mas de factura recent, de mitjan segle XIX. Els brancals de portes i finestres són fets de totxo. La teulada és a dues aigües orientades a nord i sud. | 08247-19 | Els Plans | Al 1216 el Bernat de Manlleu, feudatari del Castell de Torroella, va donar a la seva germana com a dot, pel seu casament amb Berenguer de Malla, sis masos. D'aquests dos eren el Pla d'Amunt i el Pla d'Avall. L'any 1553, el segon fogatge, conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, de l'any 1497, el terme de Riuprimer te només 19 focs o famílies entre elles 'En Plademunt'. L'any 1515, sota el títol «Terme de Sancta Eulalia de Riuprimer», hi ha 19 noms o focs, entre ells 'Lo mas Pla de munt'. En documentació de joves morts durant el període 1936-1939, un d'ells és del mas Pla d'Amunt, Andreu Nogué Travé | 41.9067500,2.1702400 | 431181 | 4639756 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64879-foto-08247-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64879-foto-08247-19-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 64880 | Mas Pla del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pla-del-mig | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 23995 | XVI | Envaït per la vegetació amb tota la part central-interna en estat de ruïna. | Es tracta d'un mas de planta rectangular coberta a dues vessants, amb un portal adovellat orientat a llevant. S'hi uneix posteriorment un cos perpendicular cobert a una única vessant, del qual parteixen dos arcs de grosses dovelles construïts amb pedra rogenca que s'uneixen a un altre cos rectangular, unit a la casa. Hi ha un portal que tanca la lliça i l'espai dels arcs. Aquest portal presenta una llinda amb una gran creu i la data 1792. Al cos meridional, a dues alçades, presenta un portal a la façana est, tapiat, amb una llinda que presenta una data, 1791. Per últim, una finestra del cos principal indica el 1671. Diverses finestres de la casa presenten reixes de ferro de gran interès. | 08247-20 | Els Plans | Aquest mas forma part de l'antic grup de cases conegut pel Pla d'Amunt i Pla d'Avall, els quals es troben esmentats al fogatge publicat el 1553 de la parròquia i terme de Santa Eulàlia de Riuprimer. El Pla del Mig, malgrat no estar registrat al fogatge, és l'únic que manté evidències de les èpoques medievals i modernes i conserva alguns elements d'interès. Pels elements arquitectònics, el mas es pot remuntar als segles XVII i XVIII, a partir de reformes d'un mas anterior. En documentació de joves morts durant el període 1936-1939, un d'ells és del mas Pla del Mig, Jaume Serra. | 41.9067500,2.1702400 | 431181 | 4639756 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64880-foto-08247-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64880-foto-08247-20-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Durant els anys 80, al realitzar la fitxa de l'inventari Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, la casa feia funcions de corral per els animals del Pla d'Amunt. | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 64881 | Mas Pla d'Avall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pla-davall | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | XIII | Es tracta d'un mas de petits dimensions, quadrangular, planta baixa i un pis. La teulada, en el moment de realitzar la visita del Mapa de Patrimoni, mostra una reforma recent, és a dues aigües a nord i sud. No s'han evidenciat elements arquitectònics destacables i es creu que no seria l'edifici original que es cita en les fonts escrites. | 08247-21 | Els Plans | Aquest mas forma part de l'antic grup de cases conegut pel Pla d'Amunt i Pla de Mig. Al 1216 el Bernat de Manlleu, feudatari del Castell de Torroella, va donar a la seva germana com a dot, pel seu casament amb Berenguer de Malla, sis masos. D'aquests dos eren el Pla d'Amunt i el Pla d'Avall. L'any 1553, el segon fogatge, conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, de l'any 1497, el terme de Riuprimer te només 19 focs o famílies entre elles 'En Pladevall'. L'any 1515, sota el títol «Terme de Sancta Eulalia de Riuprimer», hi ha 19 noms o focs, entre ells 'Lo mas Pla d'Avall'. | 41.9066400,2.1709600 | 431240 | 4639743 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64881-foto-08247-21-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 64882 | Font de Cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-ferrer-0 | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. http://www.santaeulaliariuprimer.cat/documents/recuperacio_de_l_antiga_font_de_Cal_Ferrer.pdf http://www.santaeulaliariuprimer.cat/documents/Pica_de_l_antiga_font_de_Cal_Ferrer.pdf | XX | La part metàl·lica presenta indicis de rovellat | La Font del carrer del Puig és una font municipal que es va crear amb l'objectiu de recuperar una deu anterior que es trobava en aquest indret. La font està formada per una pica de gres calcari, de 1,69m d'amplada, 56cm de fons i 40cm d'alt, la qual queda sobre un banc metàl·lic i rep l'aigua d'una altra estructura metàl·lica, en forma de L. La pica és un element original de la font anterior i que quan es va desmuntar, el veí del carrer, el senyor Josep Parramon, va manifestar la intenció de conservar-la. Gracies a aquest interès la seva vídua, la senyora Loreto Mateu, la va cedir a l'ajuntament i com a reconeixement a aquesta cessió es va col·locar una placa al terra, on es pot llegir 'Agraïm a la familia Parramon Mateu (Can Vall) la donacio d'aquest abeurador. Testimoni de la memòria de temps llunyans. Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer'. | 08247-22 | Carrer del Puig | Les fonts han estat sempre un punt de reunió entre els veïns i les veïnes del poble i punt principal d'abastiment d'aigua, en municipis on no hi va arribar l'aigua corrents fins al segle XX. Aquest és el cas de Santa Eulàlia, on les fonts portaven l'aigua al entre del nucli urbà del municipi i van proliferà per gran part de l'urbanisme. Actualment, molts d'aquests elements han desaparegut i d'altres o s'han mantingut o s'han recuperat desprès del temps. Aquest últim cas és de la Font de Cal Ferrer, recuperada per l'ajuntament el 2013. | 41.9106000,2.1889700 | 432738 | 4640168 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64882-foto-08247-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64882-foto-08247-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 64890 | Pont sobre el Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-sobre-el-dalmau | Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 36954. | Està en estat ruïnos un dels seus costats. | Es troba al límit sud del terme municipal de Santa Eulàlia de Riuprimer, a menys de 200m al nord-oest del mas Aliberc, en el punt quilomètric 1,231 de la BV-4317, a la dreta en direcció Muntanyola. És un pont d'un sol arc, és tot de pedra i pla en la part de circulació amb modificacions contemporànies. Actualment no serveix ja que té el pont nou al costat, per la remodelació de la carretera BV-4317. En el costat sud-oest el pont presenta un esvoranc que posa en perill la seva integritat. Passa per damunt del torrent Dalmau, afluent de la Riera de Muntanyola, afluent per la dreta del riu Mèder. | 08247-30 | SO del nucli urbà | Es tracte del pont que permetia, des d'antic, creuar el torrent Dalmau (o del Bosc) en el camí que anava de Santa Eulàlia de Riuprimer a Muntanyola, tot seguint la riera homònima. Amb les dades disponibles no es pot aproximar una cronologia per aquest pont. | 41.9007500,2.1827500 | 432212 | 4639080 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64890-foto-08247-30-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 64891 | Pont de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-santa-eulalia | Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 36953. | Es troba al sud del nucli urbà de Santa Eulàlia, com a pas sobre el Mèder i element d'unió entre el carrer Nou i el carrer del Mèder i la resta del poble. És un pont d'un sol arc, tot de pedra. S'aprecien els estreps i les sabates a cada costat. L'acumulació de sediment i restes vegetals no facilita l'observació de la seva forma constructiva original. Avui en dia està eixamplat i reconstruït a partir de formigó i altres elements moderns. Passa per sobre del riu Mèder, afluent per la dreta del Gurri i aquest del riu Ter. | 08247-31 | S del nucli urbà | Els ponts són un lement fonamental per comunicar zones separades per cursos d'aigua, casos destacats a Osona poden ser el Pont de Queralt a Vic, sobre el mateix Mèder, o el pont dels Segalars sobre el torrent de l'Erola a Viladrau. En el cas de Santa Eulàlia el pont permetia un accés des del nucli urbà cap a la zona sud i oest del terme municipal. | 41.9088100,2.1898900 | 432813 | 4639969 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64891-foto-08247-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64891-foto-08247-31-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 64892 | GR- i Ruta del Bisbe Oliba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gr-i-ruta-del-bisbe-oliba | <p>Federació d'entitats Excursionistes de Catalunya: http://senders.feec.cat/gr-151 El Camí Oliba: http://www.camioliba.cat/es/</p> | XX-XXI | <p>Des del 2017 Santa Eulàlia de Riuprimer forma part d'aquesta associació pels seus vincles amb el Bisbe Oliba, com amb l'art romànic, ja que l'església va ser consagrada pel bisbe Oliba l'any 1041, de la mateixa manera que es conserva el sostre de l'església romànica al museu de la pròpia església. Amb la incorporació del municipi a aquesta associació es busca la visibilitat del patrimoni local, tant cultural com natural. A Santa Eulàlia de Riuprimer es trobaría l'etapa 5, que surt des de l'Estany i passa per la Riera de Muntanyola, el Molí de Torroella fins a Sentfores, per arribar a Vic.</p> | 08247-32 | Terme municipal de Santa Eulàlia de Riuprimer | <p>Els camins del Bisbe i Abat Oliba és una ruta d'art romànic que uneix la comarca del Bages, el Moianés, Osona i el Ripollès, amb l'element comú de la figura de l'Abat Oliba i que segueix el GR151, que va des de Monastir de Montserrat, etapa 1, fins a Molló - Basses de Puig Sec, etapa 18. Aquesta ruta es dirigida per l'associació d'Amics del Romànic, creada pels consells comarcals del Bages, Osona, el Moianès i els municipis de Manresa, Vic, Ripoll i Sant Joan de les Abadesses.</p> | 41.9090800,2.1944600 | 433192 | 4639995 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64892-foto-08247-32-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-02-15 00:00:00 | Pilar Camañes | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 64893 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-94 | XIX-XX | Restaurada recentment. La teulada estava caiguda i la van refer. | Barraca que forma part dels edificis complementaris del mas, que es feia servir originàriament com a dipòsit. Feta amb la tècnica de pedra seca, de planta rectangular. La barraca està reconstruïda com la original, tant en materials com en forma. | 08247-33 | Pla la Codina | 41.9173200,2.1728100 | 431405 | 4640927 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64893-foto-08247-33-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Passat el quilòmetre 8 de la carretera BV-4316 direcció Santa Maria d'Oló hi ha un trencant a mà dreta, la primera casa que es troba és el mas la Codina, a la zona d'accés és on es troba aquesta barraca. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 64894 | Barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-72 | XIX-XX | <p>Barraca de pastor localitzada de manera aïllada al costat del marge entre dos camps, a prop de Mas Magem. Es una barraca circular, amb un diàmetre aproximat de 3,5m, feta amb la tècnica de pedra seca, amb falsa volta, llindar de pedra i amb diferents finestres de petites dimensions. A l'interior s'observa una fornícula just davant de la porta, amb un terra a peu pla del camp.</p> | 08247-34 | Pla la Codina | 41.9216300,2.1771800 | 431772 | 4641402 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64894-foto-08247-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64894-foto-08247-34-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 64895 | Barraca de Mas Magem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-mas-magem | XIX-XX | Barraca que forma part dels edificis complementaris del mas, que es feia servir per emmagatzemar el boll, resultat del procés del batre. És una cabana feta amb la tècnica de pedra seca, de 6,5m aproximadament de costat, amb una porta amb un llindar de fusta i un sostre a dues aigües, fet d'uralita. Encara avui està en ús, com a magatzem. | 08247-35 | Mas Magem | 41.9196900,2.1751500 | 431602 | 4641189 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64895-foto-08247-35-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 64896 | Barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-80 | <p>Wikipedra, núm. 22470.</p> | XIX-XX | <p>Barraca de planta rectangular, edificada amb la tècnica de la pedra seca, amb falsa volta. Es troba al costat d'altra barraca que conté una cisterna, i aquesta és la més propera al camí. Amida 3,5m de costat, aproximadament, i l'interior és pla.</p> | 08247-36 | Pla la Codina | 41.9207100,2.1787800 | 431904 | 4641299 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64896-foto-08247-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64896-foto-08247-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64896-foto-08247-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Passat el Mas Canadell, en direcció al Mas Cotillaire, a la dreta es troben dos barraques de pedres, destinades a guardar les eines del camp i de refugi dels pagesos que treballaven aquelles terres. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 64897 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-350 | XIX-XX | Només s'han conservat les primeres fileres de l'edificació | És una edificació aïllada de planta gairebé quadrada, d'aproximadament 4m de costat. El seu estat de conservació només permet veure la seva base, la resta ha estat erosionat i envaït per la natura. Està feta amb la tècnica de pedra seca. | 08247-37 | Pla la Codina | 41.9191000,2.1763800 | 431703 | 4641122 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64897-foto-08247-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64897-foto-08247-37-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 64898 | Barraca de Mn. Alfons Bonvehí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-mn-alfons-bonvehi | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Wikipedra: Observatori del Paisatge de Catalunya: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XX | El seu estat de conservació fa referència al seu entorn, envaït per la vegetació i sense cap tipus d'indicació. | Es troba prop del mas Can Sord, des de Torroella es segueix fins a Costes Males i en direcció sud, s'arriba a aquest mas. Uns metres més endavant es localitza el torrent de la Malesa, la barraca es troba uns metres més enllà seguint el torrent. Ara bé, la millor manera d'arribar-hi és a través d'un caminet a mà dreta, que arrenca passats uns 750 metres des de Costes Males. Aquest caminet es segueix fins arribar al torrent que baixa del Sord, on ja s'aprecia la barraca. Planta irregular amb una llargada de 2,30 m i una amplada màxima d'1,30 m. L'altura interior és de 2,20 m. El gruix de les parets és de 40 cm. La porta té una altura d'1,80 m i una amplada de 80 cm (exterior) i 35 cm (interior). A l'interior hi ha un banc, tot just a l'entrar a l'esquerra, i un penjador. Té una fornícula de 30x30 cm i 60 cm d'altura. Té dues finestres d'uns 40 cm d'alt i d'ample. A la zona propera a l'accés hi ha un banc i a una de les parets exteriors també hi ha un penjador. Tots els elements són de pedra. Es tracte d'una construcció adossada al marge, orientada al nord-oest i de planta irregular. La porta presenta una llinda plana i la coberta és de falsa cúpula per aproximació de filades. El seu estat de conservació és excel·lent. | 08247-38 | Pla del Sord | El capellà administrador de l'hospital de la Santa Creu de Vic, Alfons Bonvehí, va construir aquesta cabana o barraca de pedra per refugiar-se al bosc proper a cal Sord a l'inici de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Segons les dades localitzades hi ha qui afirma que Mn. Alfons baixava a la zona de la Guixa a buscar pedres, la gent dels masos veïns el va ajudar a fer-la i li subministraven material. A una de les pedres hi va gravar l'any '1936' i una creu, i posteriorment s'afegí en una altra pedra: «Barraca de mossèn Alfonso on passà captiu en 1936». | 41.8974500,2.2003300 | 433667 | 4638699 | 1936 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64898-foto-08247-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64898-foto-08247-38-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Mn. Alfons Bonvehí | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 64900 | Resclosa de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-torroella | Es tracta d'una petita presa en el curs del riu Mèder, a 300 metres en línia recta del molí del mas Torroella, del que formava part. Està feta a partir de pedres i argamasa. | 08247-40 | Mas Torroella | Aquesa resclosa va vinculada al Molí de Torroella i el seu funcionament, ja que permetia redirigir part de l'aigua del riu fins al Molí de Torroella, seguint un recorregut de c. 370 metres tant de forma subterrània com en superfície, fins a la gran bassa al sud del molí. | 41.9078600,2.1923400 | 433015 | 4639861 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64900-foto-08247-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64900-foto-08247-40-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 64901 | Mas El Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-vilar | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 23990 | XIII-XX | A part del mas Vilar hi ha dos edificis més. En primer lloc una petita casa de cronologia recent al costat de migdia del mas principal, edifici de cronologia indeterminada. En segon lloc la Torre del Vilar. És un edifici dels anys 50 del segle XX. Pel que fa al mas, és de planta rectangular coberta a dues vessants, amb la façana orientada a migdia. Presenta un portal dovellat de pedra rogenca. A nivell del primer pis hi ha un balcó que correspon segurament a l'antiga obertura d'una finestra, el qual presenta decoracions conopials, i la data 1742, igual que la finestra dreta del mateix pis, en aquest cas sense data. A la part posterior de la casa es repeteix el mateix patró que a la façana principal. La masia es troba envoltada per dependències agrícoles construïdes amb pedra, igual que la casa. El mas vas ser reformat i ampliat, com la majoria de masies de la contrada durant el segle XVIII. Al segle XIX s'hi va fer una altra reforma. | 08247-41 | Extrem oest del Pla de la Rovira | És una casa que troba el seu origen a l'entorn del segle XIII. En el segon fogatge, conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, de l'any 1497, publicat també per J. Iglésies, com el de 1553, el terme de Riuprimer te només 19 focs o famílies, entre elles la de Galzeran Vilar. L'any 1515, sota el títol «Terme de Sancta Eulalia de Riuprimer», hi ha 19 noms o focs on hi ha 'Lo mas Vilar' (A.C.A. Reial Patrimoni, A-4, A-401, fol. 130). Aquest era el mateix cens que tenia pràcticament Santa Eulàlia l'any 1553, que el va enviar a la cúria del rei el batlle del terme, que es deia Damià Vivet, en el que consta 'Loys Vilar' (A.C.A. Reial Patrimoni, vol. 2598, fol. 139). | 41.9154400,2.1649700 | 430753 | 4640725 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64901-foto-08247-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64901-foto-08247-41-3.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | També anomenat El Vilà. | 92 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 64902 | Mas Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-torrents | <p>Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 23988. CODINA, J. (2018), Torrents 1915-2018.</p> | XII - XXI | <p>La masia presenta actualment una estructura complexa degut a les dependències que es van annexionar a la planta quadrada amb espieres original, d'un edifici central més alt a dues aigües i dos cossos laterals a una aigua cada un. Aquesta estructura típica de mas es va perdre amb la gran ampliació dels anys 50 del segle XX. Les reformes de la casa, dels anys 80 del segle XX, van descobrir uns arcs rebaixats de mig punt. Així a la part dreta i formant angle recte s'hi adossà un cos rectangular de tres pisos i cobert a tres vessants i amb galeries a la part de llevant, construcció dels anys 50 del segle XX. A la part esquerra hi ha un altre cos afegit, l'edifici construït el 1994. Al davant del portal, rectangular, hi devia haver l'antiga lliça. Actualment hi ha un pati enllosat i tancat per un portal. Damunt del portal, rectangular, s'hi troba una finestra amb una llinda que presenta el símbol cristià IHS, on la H configura una creu. A banda i banda d'aquest símbol hi ha la data 1683. A sota el nom del propietari del mas, Antoni Dalmau.</p> | 08247-42 | Carretera B-4316, km 9,5 | <p>La masia es remunta al segle XII o XIII. Va ser masoveria del mas Dalmau de Muntanyola, Antoni Dalmau la va ampliar al 1683. L'any 1915 va ser adquirida per la senyora Genis i Riu, la qual la va ampliar i reformar. Es tractava d'una residència d'estiueig on també i passava temporades el bisbe de Vic i per aquest motiu s'hi va construir la capella situada a la part posterior del mas; la capella es va consagrar el 1949. Als anys 40 del segle XX es va realitzar una nova ampliació amb un gran cos que absorbeix bona part de l'antic mas, en el seu costat nord. Als anys 80 del segle XX es realitza una restauració de la part més antiga de la casa. El 2002 es construeix un nou cos al sud-est de l'edifici principal.</p> | 41.9099800,2.1578500 | 430157 | 4640124 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64902-foto-08247-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64902-foto-08247-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64902-foto-torrents-bn-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64902-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64902-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-05-10 00:00:00 | Pilar Camañes | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 64903 | Ermita de la Sagrada Família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-la-sagrada-familia | Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb el número de registre 23989. | XX | La capella és de nau única i amb absis poligonal, tota ella coberta a dues aigues. L'interior està cobert amb volta de canó rebaixat i està decorada amb motllures de guix, policromades. A l'edifici, que actualment no està en ús s'hi conserva un retaule. A l'entrada s'hi forma un portal d'arc de mig punt i un petit atri. Al damunt hi ha un òcul emmarcat amb pedra picada. Al damunt hi ha un petit campanar d'espadanya. Es va construir amb pedra i fusta i finalment va ser arrebossada. Es troba a pocs metres de la casa, a la zona d'accés des de la carretera. | 08247-43 | Mas Torrents | La capella de Torrents està dedicada a la Sagrada Família i va ser construïda amb motiu de la presència del bisbe de Vic al mas, ja que hi passava els estius. La necessitat de celebrar missa va fer que s'edifiqués l'ermita. La va fer construir Antònia Rius Bofill, Vda. De Genís, vers l'any 1952, amb relació a la gran reforma d'ampliació de mas. L'església pertany a la parròquia de Sant Eulàlia de Riuprimer. | 41.9101500,2.1574400 | 430123 | 4640144 | 1950 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64903-foto-08247-43-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 64904 | Mas La Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-la-codina | Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb el número de registre 23991. Testimoni oral, propietaris del Mas La Codina. | XV | Masia de planta rectangular amb el carener paral·lel a la façana, orientada a migdia i amb un portal adovellat. Tot el conjunt està construït amb carreus de pedra i les barbacanes són enllosades. A la part esquerra de la façana s'hi annexiona un cos que forma angle recte amb el mas, el qual ha estat convertit en habitatge, tot i que anteriorment era un cos de porxos, que conserva encara els carreus de la paret de migdia. La llinda de la finestra presenta una gran creu gravada i la data 1769. Adossada a aquest cos hi ha l'antiga masoveria, avui deshabitada, tot i que restaurada. Entre aquest edifici i l'anterior dels porxos s'obria, antigament, el pas que donava accés al pati interior i la porta principal. L'accés actual estava limitat per un mur. En el brancal dret de l'antic pas una pedra porta gravat l'any 1786. A la part nord hi trobem una finestra de tipus goticitzant. | 08247-44 | Pla la Codina | Els orígens del mas s'ha de remuntar com a mínim al segle XIII. Antiga masia registrada al fogatge de 1497 publicada el 1553 del terme i parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer, Loys Codina habitava el mas. L'any 1515, sota el títol «Terme de Sancta Eulalia de Riuprimer», hi ha 19 noms o focs: entre ells 'Lo mas Codina'. La masia va ser ampliada i reformada al segle XVIII, com la majoria de la zona. Es manté el mateix llinatge de Codina però el cognom es perd amb una pubilla casada amb un Castellar. En aquests moments forma part d'una gran explotació ramadera i és habitada pels mateixos propietaris. | 41.9162800,2.1734600 | 431458 | 4640811 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64904-foto-08247-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64904-foto-08247-44-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 64907 | Mas Serra Seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-serra-seca | XV | Una part de l'edifici sense acabar, en estat d'abandó | Aquest mas està configurat per dos cossos. El cos principal és el mas històric, de planta baixa i un pis, coberta a dues aigües i obert al sud. Per les característiques d'aquest edifici sembla que el mas original va ser ampliat en el seu costat sud a l'entorn del segle XVIII-XIX, el que li dona la seva aparença actual. El segon cos es presenta annexionat al primer en el seu costat nord-est. Es tracta una construcció quadrada de planta baixa i dos pisos, de la mateixa factura que la Torre de Serra-seca, realitzada durant els anys 50 del segle XX. Aquest segon cos no s'ha acabat mai. | 08247-47 | Pla la Codina | Sembla que l'origen del mas s'hauria de remuntar al segle XV. | 41.9258600,2.1702700 | 431204 | 4641877 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64907-foto-08247-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64907-foto-08247-47-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Passat el quilòmetre 8 de la carretera BV-4316 direcció Santa Maria d'Oló hi ha un trencant a mà dreta, la primera casa que es troba és el mas la Codina, passat aquest, a mà esquerra hi ha un trencant que porta al mas Serra-seca, a 1,5 quilòmetres. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 64908 | Mosaic de la Torre de Serra Seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mosaic-de-la-torre-de-serra-seca | XX | Es tracta d'un mosaic de rajola ceràmica que representa la mateixa construcció de la torre i una junta de bous en primer pla, com a símbol del treball agrícola. | 08247-48 | Pla la Codina | El mosaic es troba la façana est de la Torre de Serra-seca, casa d'estiueig de la familia Arumí, de Vic. La casa es va construir durant els anys 50 del segle XX, igual com altres cases del municipi com la Torre del Vilar o l'ampliació del Torrents. | 41.9227900,2.1666900 | 430904 | 4641539 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64908-foto-08247-48-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 64910 | Mas La Roureda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-la-roureda | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | XVI | Es tracte d'un mas inicial de forma allargada est-oest, amb planta baixa i un pis i teulada a dues aigües. No se'n coneix la cronologia de construcció, tot i que l'existència del mas es remunta al segle XVI. En aquest edifici, a finals del segle XIX, si adossa en el seu costat est una nova construcció de planta baixa i dos pisos amb teulada a quatre aigües. No presenta elements arquitectònics a destacar. | 08247-50 | Pla de Mas Camps | Per les dades disponibles, la Roureda és un mas que té el seu origen al segle XVI. En la llista dels 15 joves de Santa Eulàlia de Riuprimer i masos circumdants que van morir durant el període 1936-1939 mobilitzats al front de guerra apareix Pere Puig Bach del mas la Roureda. | 41.9117700,2.1970400 | 433409 | 4640292 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64910-foto-08247-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64910-foto-08247-50-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 64912 | Mas Magem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-magem | Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb el número de registre 23999. | XV | Masia de planta rectangular coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana, orientada a llevant i amb un portal rectangular. A la part de migdia té les finestres del primer pis molt decorades i a la part baixa s'hi annexiona un cos de forma arrodonida destinat actualment a un garatge. S'ha plantejat el fet que la façana principal hagués estat la cara sud, modificada posteriorment, però no hi ha evidències que confirmin aquest fet. Al sud-oest de l'edifici hi havia un cos de galeries que constava de planta baixa i primer pis, actualment s'hi ha fet un habitatge. Al nord-est hi ha un altre cos annexionat i cobert a dues aigües. Es tracta d'una construcció eminentment de pedra i amb alguns afegitons de totxo. El mas està envoltat de dependències agrícoles. L'estat de conservació és molt bo. | 08247-52 | Pla la Codina | El fogatge de 1497, conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó mostra que en el terme de Riuprimer hi ha només 19 focs o famílies, entre elles 'En Masgem'. L'any 1515, sota el títol 'Terme de Sancta Eulalia de Riuprimer', hi ha 19 noms o focs, en aquest cas 'Lo mas Gem, batle gran'. El 1527 Joan Magem (o Margem), era batlle del terme de Santa Eulàlia de Riuprimer. En el fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Santa eulàlia de Riuprimer, consta Joan Masgeni (probablement Masgem, amb la terminació 'ni' com un error de transcripció) com a habitant. Es va ampliar i reformar als segles XVII i XVIII, donant-li l'estructura actual. Ho sabem a partir de les dades constructives localitzades en diverses llindes: JOSEPH MASGEM 1665, 1639 i 1731. | 41.9200400,2.1746800 | 431563 | 4641228 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64912-foto-08247-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64912-foto-08247-52-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 64913 | Can Sord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sord | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | XIII- XXI | Es tracta d'un mas de modestes dimensions, de planta baixa i dos pisos, cobert per una teulada a dues aigües a est i oest. La façana principal s'obra a l'oest, amb una porta amb arc de mig punt rebaixat. L'edifici principal presenta un gran annex en el seu costat nord de planta baixa i primer pis. També hi ha dos annexos, un al costat sud i un altra davant de la façana principal. | 08247-53 | Serrat del Sord | Segons les dades disponibles sembla que el mas s'ha de remuntar al segle XVIII. Forma part de la propietat de Torroella. | 41.8985700,2.2005200 | 433684 | 4638824 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64913-foto-08247-53-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 64914 | Casa natalícia de Josep Mª Cases i Deordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-natalicia-de-josep-ma-cases-i-deordal | La casa fa cantonada entre el carrer de Baix i el carrer del Puig, on te la porta. Es tracta d'una construcció amb un cos principal a dues aigües orientades nord-sud. Bona part de les llindes, fins i tot la de la porta principal, són fetes de fusta. | 08247-54 | Carrer del Puig, 2 | Es tracta de la casa natal de Josep Mª Cases i Deordal, nascut a Santa Eulàlia de Riuprimer, i que va destacar com a bisbe de Sogorb-Castelló 1972-1996. De la seva feina en destaca la reestructuració del bisbat el 1973 i de la fundació dels Grups d'Oració i Amistat el 1969. En aquests moments estan iniciats els tràmits per la seva beatificació. | 41.9105600,2.1891500 | 432753 | 4640164 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | En aquests moments acull el restaurant de Cal Xoriguer. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 64915 | Llinda de C/ del Puig, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-c-del-puig-5 | Font, J. (2002), 'Un segle de canvis i permanències a Osona: d'entorn rural-urbà a comarca-ciutat', Ausa XX, 150. Santi, P. (1995) Estructures econòmiques i evolució del món rural osonenc al llarg dels segles XVIII, XIX i primer terç del XX, Societat Catalana d'economia, Anuari, Vol. 2. | XII | La casa on es troba aquesta llinda manté encara les llindes i brancals en pedra i la resta de característiques constructives associades. La llinda de la porta està presidida pel monograma cristià IHS, amb una petita creu damunt de la H. A banda i banda d'aquest símbol cristià apareix la data '1635'. | 08247-55 | C/ Puig, 5 | Aquestes cases corresponen a un moment de creixement general a la comarca d'Osona, que comença al segle XVII i que continua al s. XVIII, conformant els trets que tindrà Osona durant l'època contemporània. Santa Eulàlia es veu en les dades, passaria d'una població de 408 habitants, al 1718, a 883 habitants al 1860. Com a conseqüència d'aquesta situació aquesta etapa es caracteritza per la construcció de noves cases, moment de màxima edificació al voltant de l'església i per tot l'entorn circumdant. Així mateix, aquesta situació coincideix amb una bonança en l'agricultura que comporta l'ampliació i creació de moltes cases de pagès. Els municipis veuen l'inici de la seva fisonomia actual. | 41.9106600,2.1888900 | 432732 | 4640175 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64915-foto-08247-55-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/