Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 64864 | Pedra de l'EsteladaPedra de l'EsteladaPedra de l'Estelada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-lestelada-pedra-de-lestelada-pedra-de-lestelada | XXI | És una escultura de pedra, amb la forma representativa de la silueta de Catalunya, amb la composició metàl·lica de la senyera. Tot el conjunt es troba fixat al terra a partir d'una estructura metàl·lica. El monòlit té un pes aproximat de tres tones. | 08247-4 | Plaça de l'Onze de Septembre | Aquest monument neix com a iniciativa de l'Assemblea Nacional Catalana de Riuprimer. P. Crusellas va ser el responsable de trobar la pedra, amb una forma del Principat de Catalunya, i amb l'ajuda de diferents voluntaris es va col·locar a la Plaça de l'Onze de Setembre. La seva inauguració es va celebrar el dia 29 de Juliol del 2012, dia en el que es va instal·lar el monòlit i es van portar a terme diferents actes complementaris, com una conferència, 'Com, quan, per quan i per què la independència', de la mà de l'escriptora Patrícia Gabancho o un tast de cerveses. | 41.9117400,2.1915600 | 432954 | 4640293 | 2012 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64864-foto-08247-4-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | P. Crusellas i voluntaris | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 64878 | Mas La Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-la-vall-0 | XX | En el moment de realitzar el Mapa de Patrimoni la casa és habitada. La teulada presenta problemes de conservació i hi ha perill d'enderroc. | Es tracta d'una casa de c. 15x15m de costat, amb una planta baixa i dos pisos. La coberta del cos central és a quatre aigües. La façana principal es troba orientada al sud-oest. En els seus costats est i oest presenta edificacions adjacents (coberts i altres) amb teulada a una sola aigua. | 08247-18 | Pla de les Saleres | A l'entorn de l'any 1900 el Sr. Vall va comprar la propietat de Torreferrada amb el mas. Poc després, va fer construir aquesta nova casa a 175m en direcció nord, sobre la Font Gran. | 41.9130400,2.1750500 | 431586 | 4640450 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 64883 | Monument als caiguts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-caiguts-0 | XX | <p>Monument funerari de pedra, en forma d'obelisc, amb una creu superposada del mateix material i que ocupa tota la part frontal del monument. Aquesta estructura es troba al damunt d'una plataforma rectangular, feta de la mateixa pedra. Recolzada en aquesta base s'observa una placa de marbre, on apareix inscrita la frase commemorativa 'Caiguts pel poble', acompanyada d'una imatge de dos mans, en record a les víctimes de la Guerra Civil (1936-1939).</p> | 08247-23 | Carrer de Dalt, 3 | <p>Monument que recorda un esdeveniment històric, la guerra civil espanyola, que va afectar de manera directa tant al municipi com a tot el territori.</p> | 41.9147400,2.1870100 | 432580 | 4640630 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2024-03-15 00:00:00 | Pilar Camañes | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 64893 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-94 | XIX-XX | Restaurada recentment. La teulada estava caiguda i la van refer. | Barraca que forma part dels edificis complementaris del mas, que es feia servir originàriament com a dipòsit. Feta amb la tècnica de pedra seca, de planta rectangular. La barraca està reconstruïda com la original, tant en materials com en forma. | 08247-33 | Pla la Codina | 41.9173200,2.1728100 | 431405 | 4640927 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64893-foto-08247-33-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Passat el quilòmetre 8 de la carretera BV-4316 direcció Santa Maria d'Oló hi ha un trencant a mà dreta, la primera casa que es troba és el mas la Codina, a la zona d'accés és on es troba aquesta barraca. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 64894 | Barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-72 | XIX-XX | <p>Barraca de pastor localitzada de manera aïllada al costat del marge entre dos camps, a prop de Mas Magem. Es una barraca circular, amb un diàmetre aproximat de 3,5m, feta amb la tècnica de pedra seca, amb falsa volta, llindar de pedra i amb diferents finestres de petites dimensions. A l'interior s'observa una fornícula just davant de la porta, amb un terra a peu pla del camp.</p> | 08247-34 | Pla la Codina | 41.9216300,2.1771800 | 431772 | 4641402 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64894-foto-08247-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64894-foto-08247-34-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 64895 | Barraca de Mas Magem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-mas-magem | XIX-XX | Barraca que forma part dels edificis complementaris del mas, que es feia servir per emmagatzemar el boll, resultat del procés del batre. És una cabana feta amb la tècnica de pedra seca, de 6,5m aproximadament de costat, amb una porta amb un llindar de fusta i un sostre a dues aigües, fet d'uralita. Encara avui està en ús, com a magatzem. | 08247-35 | Mas Magem | 41.9196900,2.1751500 | 431602 | 4641189 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64895-foto-08247-35-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 64897 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-350 | XIX-XX | Només s'han conservat les primeres fileres de l'edificació | És una edificació aïllada de planta gairebé quadrada, d'aproximadament 4m de costat. El seu estat de conservació només permet veure la seva base, la resta ha estat erosionat i envaït per la natura. Està feta amb la tècnica de pedra seca. | 08247-37 | Pla la Codina | 41.9191000,2.1763800 | 431703 | 4641122 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64897-foto-08247-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64897-foto-08247-37-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 64899 | Llegenda de la por del Vinyals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-por-del-vinyals | XX | Als petits i petites de Santa Eulàlia sembla que se'ls explicava que quan anaven escabellats semblaven la por del Vinyals. Es deia que hi havia una por amagada a la casa, però no la deixaven veure a ningú. (Anècdota contada per Maria Camps durant la conversa mantinguda el 18 de novembre del 2004 i per Gracieta i Pepeta Corretja, de Santa Eulàlia de Riuprimer, el 19 de novembre del 2004) | 08247-39 | Santa Eulàlia de Riuprimer | 41.9111500,2.1877700 | 432639 | 4640230 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||||
| 64900 | Resclosa de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-torroella | Es tracta d'una petita presa en el curs del riu Mèder, a 300 metres en línia recta del molí del mas Torroella, del que formava part. Està feta a partir de pedres i argamasa. | 08247-40 | Mas Torroella | Aquesa resclosa va vinculada al Molí de Torroella i el seu funcionament, ja que permetia redirigir part de l'aigua del riu fins al Molí de Torroella, seguint un recorregut de c. 370 metres tant de forma subterrània com en superfície, fins a la gran bassa al sud del molí. | 41.9078600,2.1923400 | 433015 | 4639861 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64900-foto-08247-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64900-foto-08247-40-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 64907 | Mas Serra Seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-serra-seca | XV | Una part de l'edifici sense acabar, en estat d'abandó | Aquest mas està configurat per dos cossos. El cos principal és el mas històric, de planta baixa i un pis, coberta a dues aigües i obert al sud. Per les característiques d'aquest edifici sembla que el mas original va ser ampliat en el seu costat sud a l'entorn del segle XVIII-XIX, el que li dona la seva aparença actual. El segon cos es presenta annexionat al primer en el seu costat nord-est. Es tracta una construcció quadrada de planta baixa i dos pisos, de la mateixa factura que la Torre de Serra-seca, realitzada durant els anys 50 del segle XX. Aquest segon cos no s'ha acabat mai. | 08247-47 | Pla la Codina | Sembla que l'origen del mas s'hauria de remuntar al segle XV. | 41.9258600,2.1702700 | 431204 | 4641877 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64907-foto-08247-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64907-foto-08247-47-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Passat el quilòmetre 8 de la carretera BV-4316 direcció Santa Maria d'Oló hi ha un trencant a mà dreta, la primera casa que es troba és el mas la Codina, passat aquest, a mà esquerra hi ha un trencant que porta al mas Serra-seca, a 1,5 quilòmetres. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 64908 | Mosaic de la Torre de Serra Seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mosaic-de-la-torre-de-serra-seca | XX | Es tracta d'un mosaic de rajola ceràmica que representa la mateixa construcció de la torre i una junta de bous en primer pla, com a símbol del treball agrícola. | 08247-48 | Pla la Codina | El mosaic es troba la façana est de la Torre de Serra-seca, casa d'estiueig de la familia Arumí, de Vic. La casa es va construir durant els anys 50 del segle XX, igual com altres cases del municipi com la Torre del Vilar o l'ampliació del Torrents. | 41.9227900,2.1666900 | 430904 | 4641539 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64908-foto-08247-48-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 64909 | Monument al Dr. Llorenç Tomàs i Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-dr-llorenc-tomas-i-costa | XX | Monòlit de pedra de forma quasi rectangular. A la part superior dreta s'hi troba una placa, on es llegeix 'Al DR. LLORENÇ TOMÀS I COSTA, Canonge, Vicari General de la Diòcesi de Vic i Rector de Santa Eulàlia de Riuprimer, Promotor de la Trobada de Caps de 'Patriotes Vigatans' A l'ermita de Sant Sebastià el 17 de Maig de 1705, on Pactaren a favor del Àustries, ho recordem en ocasió del Tercer Centenari, Any 2005'. Aquest monòlit es troba situat a sobre d'una petita plataforma rectangular de formigó, al mig dels jardins que donen a la part de darrere de la rectoria, a la Plaça de les Pedretes. | 08247-49 | Plaça de la Rectoria | El monument és un homenatge a una figura important d'aquestes terres, com és el rector del municipi, al 1705, el Dr. Llorenç Tomàs i Costa. Ell va ser la persona que va convocar, a la capella de Sant Sebastià, una reunió amb les principals figures del grup dels 'vigatans'. El pacte que va sortir d'aquí tenia com a objectiu aconseguir un acord amb Anglaterra, que donaria ajuda militar contra Felip V de Castella i respectaria les constitucions catalanes, a canvi els catalans lluitarien a favor de l'arxiduc Carles. A aquesta reunió van ser convocats Josep Antoni Martí, Antoni Cortada, Carles de Regàs, Francesc Macià i Ambert (Bac de Roda), Jaume Puig i Beuló (Jaume Puig de Perafita), els seus fills Antoni i Francesc Puig i Sorribes, i Josep Moragues i Sobrevia. | 41.9102300,2.1893600 | 432770 | 4640127 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64909-foto-08247-49-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 64911 | Guixera de la Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guixera-de-la-rovira | XIX-XX | Al costat del cementiri es troba l'antiga pedrera d'extracció de guix, la seva presència es veu des de pràcticament tot el poble i per accedir a ella s'ha d'agafar el trencant a mà dreta que des del carrer Major versa fins al Mas Ventallola. Des d'aquí s'arriba fins a l'actual cementiri de Santa Eulàlia de Riuprimer i a la part de darrera es troba aquesta zona d'extracció de guixos. Posteriorment passaven a la fàbrica Corretja per transformar el producte. | 08247-51 | Zona nord del municipi | 41.9154200,2.1880600 | 432668 | 4640704 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64911-foto-08247-51-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 64914 | Casa natalícia de Josep Mª Cases i Deordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-natalicia-de-josep-ma-cases-i-deordal | La casa fa cantonada entre el carrer de Baix i el carrer del Puig, on te la porta. Es tracta d'una construcció amb un cos principal a dues aigües orientades nord-sud. Bona part de les llindes, fins i tot la de la porta principal, són fetes de fusta. | 08247-54 | Carrer del Puig, 2 | Es tracta de la casa natal de Josep Mª Cases i Deordal, nascut a Santa Eulàlia de Riuprimer, i que va destacar com a bisbe de Sogorb-Castelló 1972-1996. De la seva feina en destaca la reestructuració del bisbat el 1973 i de la fundació dels Grups d'Oració i Amistat el 1969. En aquests moments estan iniciats els tràmits per la seva beatificació. | 41.9105600,2.1891500 | 432753 | 4640164 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | En aquests moments acull el restaurant de Cal Xoriguer. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 64916 | Casa del C/ del Puig, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-del-puig-9 | XVIII | Es tracta d'una casa amb tres fases molt ben diferenciades. En primer lloc una construcció de planta baixa i dos pisos amb llindes i brancals de pedra, una de les llindes de les finestres aporta l'any 1720. En un moment indeterminat la casa va creixa en direcció nord, amb un nou cos que repetia la mateix modulació, però els acabats són amb llindes de fusta, més simples. Finalment, una tercera reforma, de mitjans-finals del segle XIX, dona a l'edifici principal l'aspecte actual. En aquest cas s'afegeix un nou cos al costat sud de la casa, igualment amb la mateixa modulació, però creant una nova façana a llevant. Aquesta façana, amb finestres i balcons, presenta una decoració pintada, en força mal estat, la millor conservada es troba a la barbacana de la teulada, que imita el maó i la pedra, en llindes, brancals, cantonades i sota teulada. La casa està cobert amb una teulada a dues aigües orientada est-oest. | 08247-56 | Carrer del Puig, 9 | Es tracta d'una de les primeres cases del nucli urbà del poble. El cos principal s'hauria edificat a inicis del segle XVIII, amb façana al carrer del Puig, mentre que a l'últim quart del segle XIX hauria patit una important reforma que li fonaria l'aspecte actual, amb una segona façana al carrer del Mig. | 41.9111200,2.1885300 | 432702 | 4640226 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64916-foto-08247-56-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 64918 | Placa commemorativa dedicada a Josep Mª Cases I Deordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-dedicada-a-josep-ma-cases-i-deordal | XX | Es tracta d'una placa en marbre, amb una medalla de bronze amb el relleu del bust del bisbe. En la peça de marbre es llegeix 'Casa natalícia de Josep Mª Cases i Deordal que fou bisbe de Segorbe-Castelló del 1972 al 1996 i fundador dels grups d'oració i amistat el 1969. Morí el 21 d'abril del 202 memòria i agraïment'. A la part inferior els escuts dels grups d'oració i amistat, del propi bisbe i de Santa Eulàlia de Riuprimer, conclouen l'homenatge. | 08247-58 | Nucli urbà | Josep Mª Cases i Deordal, nascut a Santa Eulàlia de Riuprimer, va destacar com a bisbe de Sogorb-Castelló 1972-1996. De la seva feina en destaca la reestructuració del bisbat el 1973 i de la fundació dels Grups d'Oració i Amistat el 1969. En aquests moments estan iniciats els tràmits per la seva beatificació. | 41.9105600,2.1891500 | 432753 | 4640164 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64918-foto-08247-58-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 64920 | Casa del Carrer del Sol, 19-21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-sol-19-21 | XIX | Una gran part de l'edifici es troba apuntalada | Es tracte de dos edificis de planta baixa i tres pisos, dels quals el darrer eren unes golfes sense ús domèstic inicialment, les quals mostren obertures acabades en volta. La teulada és a dues aigües orientada nord-sud. La façana principal es troba oberta al sud. L'edifici del número 19 presenta l'accés principal amb una porta amb arc rebaixat en pedra. Al damunt de la porta principal i sota la finestra del primer pis hi ha una pedra d'uns 30 o 40 cm de costat, de color vermellós, clarament diferent a la resta de pedres de la façana. En aquesta s'evidencien un conjunt de signes i una línia, actualment il·legibles. També podem definir damunt d'aquesta porta principal una finestra del primer pis amb brancals i la llinda fetes d'una pedra porosa, de tosca. La llinda està configurada a partir de dues petites voltes acabades en una voluta central. El desgast de la pedra ens fa creure que hi ha elements de la decoració que s'han perdut. En la seva planta baixa, a la part més profunda, es troba una volta de canó en bon estat de conservació, al costat sembla que hi hauria una construcció similar, però es troba tapiada. En la mateixa àrea de l'edifici es documenta un arc de mig punt que separa aquesta àrea de la part més propera a la façana principal. Aquest arc també està tapiat. Tota aquesta àrea era un espai destinat, originalment, al bestiar, avui dia està apuntalada al trobar-se en un estat de conservació força precari. Mentre que l'edifici del número 21 és de construcció més senzilla, fins i tot la llinda de la porta principal és en fusta, on hi ha una creu i als costats s'inscriu un any, el 1845, moment de construcció de l'edifici. | 08247-60 | C/ Carrer del Sol, 19-21 | Les dues cases configuren actualment una única propietat, però originalment eren dos propietats separades. El número 21 s'hauria construït l'any 1834 i el número 19 l'any 1845. En aquest darrer edifici i hauria hagut un dels antics cafès del poble. A partir dels anys 40 o 50 del segle XX formen part de la mateixa propietat. | 41.9118800,2.1879500 | 432655 | 4640311 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64920-foto-08247-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64920-foto-08247-60-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Informació obtinguda d'una conversa amb la filla de la propietaria | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 64921 | Llinda finestra C/ del Sol, 19-21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-finestra-c-del-sol-19-21 | XIX | En l'edifici del núm. 19, en la seva façana posterior, es localitza una petita finestra que presenta una llinda en forma d'arc rebaixat. En ella, en la part central, hi ha una creu i als costats s'inscriu un any, el 1845, moment de construcció de l'edifici. | 08247-61 | Casa del Carrer del Sol, 19-21 | Les dues cases configuren actualment una única propietat, però originalment eren dos propietats separades. El número 21 s'hauria construït l'any 1834 i el número 19 l'any 1845. En aquest darrer edifici i hauria hagut un dels antics cafès del poble. A partir dels anys 40 o 50 del segle XX formen part de la mateixa propietat. | 41.9118800,2.1879500 | 432655 | 4640311 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64921-foto-08247-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64921-foto-08247-61-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 64924 | Barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-74 | XIX-XX | Hi ha perill imminent de la caiguda del sostre. | <p>Barraca de pastor localitzada de manera aïllada al costat del marge entre dos camps, a prop del Mas La Riera. Es una barraca circular, amb un diàmetre aproximat de 3,5m, feta amb la tècnica de pedra seca, amb falsa volta per aproximació de filades, i llindar de fusta. A l'interior s'observa a un nivell inferior respecte al camp.</p> | 08247-64 | A prop del Mas La Riera | 41.9070100,2.1799100 | 431983 | 4639777 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64924-foto-08247-64-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 64925 | Barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-79 | XIX-XX | Sostre envaït per la vegetació | <p>Barraca de pastor localitzada de manera aïllada al costat del marge entre dos camps, a prop de Mas La Riera. Es una barraca rectangular, de 5 de llargaria per 3,5 d'amplada, aproximadament, feta amb la tècnica de pedra seca, amb falsa volta per aproximació de filades, i llindar de pedra. A l'interior es veu una finestra de petites dimensions, una fornícula al front de la porta i al seu costat esquerra hi ha un banc corregut.</p> | 08247-65 | Els Plans | 41.9075400,2.1800400 | 431994 | 4639836 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64925-foto-08247-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64925-foto-08247-65-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 64926 | Mosaïc casa del C/ del Sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mosaic-casa-del-c-del-sol | XX | A la façana del carrer del Sol núm. 62 es documenta un mosaic de ceràmica que representa el poble de Santa Eulàlia de Riuprimer. | 08247-66 | C/ del Sol, 62 | 41.9122500,2.1894500 | 432780 | 4640351 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64926-foto-08247-66-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 64927 | Casa de la Plaça de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-de-lesglesia | XVII-XVIII | És una casa amb planta baixa i dos pisos feta de pedra i coberta a dues aigües orientada est-oest. Les llindes i els brancals són principalment de pedra, algunes d'elles decorades i amb inscripcions, on podem llegir diferents dates, com la llinda es troba en la finestra dreta de la planta baixa de l'edifici, en la seva façana principal. En ella hi ha dos elements, el nom de la casa 'Can Daga' i un any '1659', moment de la construcció o reforma de la casa. Una segona inscripció la veiem en la finestra dreta del primer pis de l'edifici, en la seva façana principal. En ella hi ha inscrit l'any '1744', marcant una de les reformes de la casa. La tercera que s'observa es troba en el balcó del primer pis de l'edifici, sobre la porta de la façana principal. En ella hi ha dos elements, en primer lloc una 'H', possiblement com a abreviastura del monograma cristià 'IHS', que sembla configurar un edifici amb una creu al damunt. En els eu interior una flor completa la figura. En segon lloc hi ha l'any'1695', marcant altre de les reformes o ampliacions de la casa. Per últim, es veu una llinda en el balcó del primer pis de l'edifici, en la façana lateral, al nord. En ella hi ha una decoració tipus arc conopial i una inscripció. En l'element gravat es pot llegir [SIFAS·FARMANSA·AL·AGV MIRA·QVE·DEV·I·PAGATV]. | 08247-67 | Plaça de l'Església, 5 | Es tracta d'una casa que s'hauria configurat amb la forma actual entre els segles XVII i XVIII, a partir de les dades que ens aporten les dates de les seves llindes. Moment en que es configura un nucli urbà a l'entorn de l'església i dels carrers de Baix i del Puig. | 41.9102900,2.1885000 | 432699 | 4640134 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64927-foto-08247-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64927-foto-08247-67-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 64931 | Molí de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-torroella | El Molí de Torroella és una masoveria del Mas Torroella, que es troba al nord-oest del turó del mas de Torroella, als seus peus. L'entrada als molí es troba a la façana nord, en un semisubterrani. L'aigua que feia funciona les moles s'acumulava en una gran bassa al sud de la casa, procedent de la resclosa de Torroella, en el riu Mèder. La bassa, en la zona més propera al molí, configura un embut a partir de pedres ben treballades, que permet a l'aigua generar suficient força per moure els molins. Posteriorment l'aigua prosseguia per un torrent, durant uns 100 metres,fins a desaiguar de nou al riu Mèder. L'edifici està format per dues plantes de vivenda, el molí al semisubterrani i un porxo de forma triangular en el seu accés principal, a l'oest. | 08247-71 | Mas Torroella | 41.9091400,2.1959700 | 433317 | 4640001 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64931-foto-08247-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64931-foto-08247-71-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 64936 | Casa del C/ de Baix, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-de-baix-3 | XX | La casa, en el seu estat actual, presenta una planta baixa i dos pisos, amb una coberta a dues aigües orientada nord-sud. Una de les façanes de la casa dona a la plaça de l'Església, i l'altre al carrer Major, on hi ha el jardí. De la casa en destaquen les decoracions als brancals i llindes de les finestres i especialment les balconeres amb tres arcs, del segon pis i presents a les dues façanes. A la façana del carrer Major dos medallons amb garlandes indiquen 'any' '1919', data de la construcció, i a la plaça de l'Església dos medallons idèntics als anteriors mostren 'any' '1997', moment de la restauració de l'edifici. | 08247-76 | Centre urbà | Es tracta d'una casa d'inspiració modernista reformada i integrant diversos edificis. El 1919 Jaciment Codina va comprar tres edificis al carrer de Baix i dos d'ells van ser reformats en la corrent modernista. La tercera casa es manté com un edifici independent. En els baixos d'aquesta casa és on hi havia el negoci, estanc, roba, etc., de la família Aliberch. En els baixos de la casa reformada hi havia un sabater. La propietat en la seva totalitat va ser restaurada el 1997. Les dates de la primera reforma i la segona reforma són presents en els medallons que es poden veure a la façana del carrer de Baix i del carrer Major. | 41.9105200,2.1887300 | 432718 | 4640160 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64936-foto-08247-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64936-foto-08247-76-3.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 105 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 64946 | Barraca Ventallola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-ventallola | XIX | Necessita ser restaurada | Es tracta d'una barraca rectangular, de c. 4 metres de llarg, adossada a la terrassa superior del camp. És una construcció de bona factura, amb una porta parcialment tapiada i l'interior reomplert. Sembla que en la part posterior presentava una fornícula i obertura superior, possiblement per utilitzar-la coma xemeneia. La coberta, a partir d'aproximació de filades, presenta un mal estat de conservació. | 08247-86 | Puig de Ventallola | S'ha de relacionar amb l'expansió de la vinya en el territori català per l'elaboració d'aiguardents i posteriorment durant l'etapa de la fil·loxera a Europa (S. XVIII i XIX). Qualsevol zona de vessant era aterrassada per plantar-hi ceps. | 41.9151400,2.1833100 | 432274 | 4640677 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64946-foto-08247-86-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Es troba situada dalt del Puig, al nord-est del nucli urbà de Santa Eulàlia. A partir del mas Ventallola, seguint per la carretera que puja a la Rovira, es localitza a l'esquerra una zona de petits camps aterrassats, la barraca es troba en aquesta zona. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 64947 | Barraca Ventallola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-ventallola-0 | XVIII-XIX | Necessita ser restaurada | Es tracta d'una barraca rectangular, de c. 2,5 metres de llarg. Està adossada a la terrassa superior del camp i presenta un estat de conservació molt precària. La porta està al costat dret de la façana. A l'interior, la construcció mostra la caiguda parcial de la coberta a partir de lloses. | 08247-87 | Puig de Ventallola | S'ha de relacionar amb l'expansió de la vinya en el territori català per l'elaboració d'aiguardents i posteriorment durant l'etapa de la fil·loxera a Europa (S. XVIII i XIX). Qualsevol zona de vessant era aterrassada per plantar-hi ceps. | 41.9143700,2.1832400 | 432267 | 4640591 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64947-foto-08247-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64947-foto-08247-87-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Es troba situada dalt del Puig, al nord-est del nucli urbà de Santa Eulàlia. A partir del mas Ventallola, seguint per la carretera que puja a la Rovira, es localitza a l'esquerra una zona de petits camps aterrassats, la barraca es troba en aquesta zona. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 64948 | Gegants i caps grossos de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-i-caps-grossos-de-santa-eulalia | XX-XXI | Els gegants de Santa Eulàlia, l'Eulàlia i en Sebastià, són dues imatges festives que representen un home i una dona. Les seves característiques més importants són que tenen els caps i altres elements fets de cartró-pedra, van vestits amb robes elegants i formals: ella amb una faldilla de vellut vermell, faixa negre i camisa blanca, al coll un collaret de perles; i ell amb armilla, faixa a la cintura, pantalons negres i corbata vermella, a la mà dreta porta un gaiat. Pel què fa als capgrossos, els tres són de cartó-pedra: el Rouret és de color ataronjat i llavis vermells, en destaquen els ulls sortits i el cabell fet de fulles de roure; la Marga Blava té el mateix patró de cap que l'anterior, però aquest cop els colors juguen amb el gris i blau, com l'element geològic que representa. Els cabells estan fets de roba. Per últim, en Gira-rocs és de dimensions més grans, presenta una barba pintada i un barret d'ala ample. | 08247-88 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Entre el 1990 i el 1994, els nens més grans de l'escola, amb l'ajut de Concepció i Xavier Maymó i amb el suport econòmics de l'ajuntament, realitzen el projecte i construcció dels gegants del poble. El 23 d'abril de 1994 se celebra una festa a l'escola amb la participació de molta gent, preparada per diverses comissions, per tal de posar nom als gegants i, després, cedir-los al poble. Els gegants van ser batejats, amb els noms de Eulàlia i Sebastià, per Mn. Pere Rafart i Coma. Testimonis de l'acte hi van assistir l'alcalde, Sr. Ramon Prat, la directora de l'escola, Sra. Carme Alemany, i el jutge de pau, Sr. Albert Vilademunt. Van ser apadrinats pels gegants de Rubí, amb qui sempre hi va haver molts relació. Els geganters i els grallers van visitar durant un parell d'anys molts pobles de la geografia catalana. Però la festa més important va ser la I Trobada Gegantera de Santa Eulàlia de Riuprimer, que, amb la participació d'una vintena de colles, es va celebrar al municipi el dia 1 d'octubre de 1995. El 2015, en la celebració de la IV Fira Santulària, dins la Festa Major d'hivern, es celebren els 20 anys dels gegants i una reestrena dels mateixos, un cop reparats. A més s'aprofita per fer una crida per reactivar la colla gegantera, dissolta en aquells moments. En la mateixa fira es presenta el primer capgròs del poble, en Rouret, fet de nou pels alumnes de l'escola municipal El Roure Gros. El 2016, durant la cercavila de gegants de la fira de Santaulària es va exhibir la capgrossa Marga Blava, inspirada en les margues eocèniques típiques de la plana de Vic. De nou la capgrossa va ser feta pels infants de l'escola municipal. Per últim, durant la VI Fira de Santaulària, el 2018, es va presentar el darrer dels capgrossos del poble, en Gira-Rocs, inspirat en el bandoler local. La figura d'aquest bandoler va ser estudiada pels alumnes d'educació infantil de l'escola El Roure Gros, els quals posteriorment van crear el capgròs. En Gira-rocs va ser un bandoler nascut a Santa Eulàlia, contretament al barri del Pont, en una casa que ja no existeix. Finalment va ser penjat a la plaça Major de Vic.. | 41.9110300,2.1879100 | 432651 | 4640217 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64948-foto-08247-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64948-foto-08247-88-3.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 64959 | Parc de Ventallola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-ventallola | XXI | El parc és a diversos nivells en direcció el Puig de Ventallola i el cementiri municipal. Ha permès donar continuïtat a la zona urbana des de l'Avinguda Osona i fins al límit de l'àrea urbana al carrer de Dalt. Presenta elements metàl·lics pensats perquè la vegetació els vagi cobrint i a zona més propera al carrer 11 de setembre, zona d'accés sud, hi ha un mirador alçat. | 08247-99 | Nucli urbà | Es tracte d'un parc modern, situat a l'extrem nord-est del nucli urbà i edificat durant l'any 2015, any en que es va inaugurar. | 41.9135500,2.1888800 | 432734 | 4640496 | 2015 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64959-foto-08247-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64959-foto-08247-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Lúdic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 64965 | Monument de 30 anys de la festa del barri del pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-30-anys-de-la-festa-del-barri-del-pont | XX-XXI | El monument, al costat del pont que dóna al carrer Nou, és un monòlit de pedra de c. 1,2x06 metres i que per la seva forma de llosa, presenta un element de subjecció en la part inferior. La placa, en el costat superior esquerra, mostra la següent inscripció: [FESTA DEL BARRI DEL PONT / 30 ANYS/ JULIOL 2008/ Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer] | 08247-105 | Barri del Pont | 41.9087200,2.1898200 | 432807 | 4639959 | 2008 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64965-foto-08247-105-2.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Es troba passat el pont de Santa Eulàlia, en el voral dret en direcció al carrer Nou. | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 64968 | La Pasqualia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pasqualia | XVI | És un mas de factura senzilla, amb la façana principal al seu costat oest. Presenta un cos central allargat i ampliat de planta baixa i un pis, a dues aigües (est-oest). Hi ha alguns edificis afegits a l'entorn, per exemple al sud una planta baixa i un pis superior en forma de galeria, seguint l'alçada de l'edifici principal. Els elements més antics es troben a la planta baixa i a la zona central del mas, es tracta d'un forn de pa de grans dimensions i una zona de pica o safareig. Sembla que des d'aquesta zona central és d'on es comencen a desenvolupar les ampliacions posteriors. | 08247-108 | Els Plans | L'origen de la casa s'ha de remuntar com a mínim fins al segle XVI, segons les dades disponibles. Les evidències arquitectòniques actuals semblen relacionar-se amb un edifici de finals del segle XVIII. En el segle XX l'edifici ha sofert diverses reformes, en primer lloc durant la dècada dels 40 del segle XX, més tard durant la dècada dels 60 del segle XX i finalment en els darrers 10 o 20 anys. | 41.9034500,2.1735900 | 431455 | 4639387 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64968-foto-08247-108-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | A l'est del municipi, passada la Font Gran. Per arribar-hi cal anar per la carretera de Vic a Moià i Calaf per Súria (BV-4316), al km. 8,200 a mà esquerra, hi ha un camí que amb un recorregut de 440m porta a la Vall, passant pel costat de Torreferrada i seguint uns 750m s'arriba al Pla d'Amunt / del mig /d'avall. Passats aquests masos direcció la Riera, hi ha un trencant a la dreta que en 500m porta a la casa. | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 64970 | Estanc Aliberc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estanc-aliberc | XX | És un gran edifici quadrangular de planta baixa i dos pisos, amb una teulada a quatre aigües. L'edifici està orientat amb les façanes en els quatre punts cardinals, no seguint el carrer Major, igual que les altres parcel·les a l'oest de l'aquí descrita. En la façana posterior presenta una galeria descoberta, un terrat en cada un dels dos pisos. L'edifici és de factura sòbria lineal. | 08247-110 | C/ Major, 19 | Aquest edifici va ser fet construir per Pere Aliberch Franch, de can Perico, entre els anys 30 i 40 del segle XX. A la planta baixa hi ha el negoci familiar, una merceria, botiga de roba i estanc, que el 2018 va celebrar 90 anys d'existència. Aquest negoci va ser adquirit per Pere Aliberch l'any 1928-1929, originalment es trobava en un local de l'edifici de l'actual carrer de Baix número 3 (casa Modernista), traslladat definitivament al nou edifici de la família. Sembla que la iniciativa provenia de la muller de Pere Aliberch, ja que les seves cinc filles haurien hagut d'anar a servir fora de la casa i d'aquesta manera van assolir un negoci en el que treballar i que suplia aquella tasca. | 41.9109900,2.1872500 | 432596 | 4640213 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64970-foto-08247-110-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 64973 | Camí ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-16 | En el cas de Santa Eulàlia, el camí Ral que sortint de Vic versava cap a l'oest transcorria per aquest municipi, pel que avui és el carrer del Mig, anteriorment dit del Pou, i prosseguia el seu camí cap a l'interior de Catalunya. | 08247-113 | Centre urbà | El Camí Ral o Camí Reial, és el nom que en època medieval es donava als camins públics. En realitat aquests camins eren hereus de rutes existents des de la prehistòria, adaptats i modificats al llarg del temps. Era patrimoni de la corona (després, de l'estat) i construït a expenses seves. Posava en comunicació poblacions importants, i el manteniment era a càrrec de les poblacions per on passava. | 41.9107300,2.1892400 | 432761 | 4640183 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | A quedat integrat dins l'urbanisme actual del poble | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 64974 | Sardana de l'Aplec de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-de-laplec-de-sant-sebastia | La 'Sardana de l'Aplec de Sant Sebastià' té la lletra de Joan Font Farrés i música de Josep Taxés. Va ser la sardana tradicional que es ballava a l'Aplec el dia de Pasqüetes, on els cantaires acabaven amb les caramelles. | 08247-114 | Ermita de Sant Sebastià | 41.9110300,2.1879100 | 432651 | 4640217 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||||
| 64975 | Casa del C/ del Pont, 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-del-pont-13 | XIX | La casa és de pantà baixa i dos pisos, on destaquen els grans finestrals del segon pis. La teulada és a dues aigües orientada nord-sud. Tot i que reformada, la casa manté a la façana una data pintada que indica 1863. | 08247-115 | C/ del Pont, 13 | Es tracta d'una de les cases del carrer de Pont, zona on es realitzen diverses edificacions durant la segona meitat del segle XIX. | 41.9089800,2.1898200 | 432807 | 4639988 | 1863 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 64976 | Casa de la Plaça de l'Església, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-de-lesglesia-2 | Casa de planta baixa i dos pisos. Tots els finestrals, finestres i portes presenten la mateixa decoració. La teulada és a quatre aigües i evidencia part de les reformes patides per l'edifici durant els anys 20 de segle XX. | 08247-116 | Plaça de l'Església, 5-15 | Aquesta façana de la casa es configura a partir dels anys 20 de segle XX, quan en una reforma urbanística important es realitza el desmuntatge de diverses cases davant de can Daga, deixant la façana de la nova plaça de l'església a l'alçada de la façana de la parroquial. | 41.9104000,2.1888100 | 432725 | 4640146 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||||
| 64977 | Casa Pepa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pepa | XX | La casa es troba en condicions dolentes, quasi en ruïnes | Es tracta d‘una casa molt alterada i modificada. En principi la casa tindria planta baixa, un pis i golfes, però en l'extrem nord-est es configura un segon pis que sembla seria pel control dels viatgers. El cos central de la casa és cobert a dues aigües. El balcó present al segon pis de la casa té e la seva part inferior la data e 1912. Possiblement el moment de la seva construcció. | 08247-117 | Carrer de Baix | Aquesta casa es relaciona, amb la seva altura, amb el control dels viatgers que circulaven pel camí ral entre Vic i Santa Eulàlia. La casa es trobava davant de la font i abeurador per les muntures dels viatgers. | 41.9105300,2.1890200 | 432742 | 4640161 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64977-foto-08247-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64977-foto-08247-117-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 64978 | Casa Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-miquel | XX | Es tracta de la casa, antigament un hostal, on el novelista barceloní Miquel Llor va escriure part del llibre 'Laura a la ciutat dels sants'. La tradició del poble diu que el nom de la protagonista del llibre prové d'una nena del poble que va ser cridada per la seva mare. És un edifici de planta baixa i dos pisos amb teulada a doble vessant amb inclinació nord-sud. | 08247-118 | Carrer de Baix, 4 | Es tracta de la casa, antigament un hostal, on el barceloní Miquel Llor va escriure part del llibre 'Laura a la ciutat dels sants'. La tradició del poble diu que el nom de la protagonista del llibre prové d'una nena del poble que va ser cridada per la seva mare. | 41.9104500,2.1886000 | 432707 | 4640152 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Simbòlic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 64963 | Matraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/matraca-0 | <p>ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic.</p> | XIX-XX | <p>En les intervencions de restauració de l'església de finals del segle XX i inicis del XXI, realitzades per part dels tècnics de la Diputació, un dels objectius principals va ser el campanar. Durant aquesta feina es va restaurar l'estructura del campanar, electrificar els batalls de les campanes, substituir l'escala d'accés i recuperar l'antiga matraca, entre d'altres. La matraca, també denominada popularment 'tenebra', és un instrument de fusta que substitueix del so de les campanes durant la Setmana Santa. Destaca per ser una de les poques que queden a Catalunya d'aquest tipus, en bon estat de conservació.</p> | 08247-103 | Plaça de l'Església, 5-15 | 41.9103800,2.1889900 | 432740 | 4640144 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-13 00:00:00 | Pilar Camañes | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 64969 | Pintures de la Capella Fonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-de-la-capella-fonda-0 | <p>ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic.</p> | <p>A l'entorn de l'any 1860, es va allargar el cos de la sagristia d'època barroca cap a llevant, donant forma a una capella fonda de planta rectangular, acabada en absis semicircular i coberta amb volta de canó reforçada per arcs faixons i perforada per llunetes amb òculs, que per l'exterior són d'obra vista de maó disposat a plec de llibre. L'absis té una volta de quart d'esfera, perforada també per llunetes. Els nervis i els arcs d'aquestes voltes descansen sobre pilastres estriades de capitell jònic i un entaulament. En construir-se la capella fonda, destinada al Santíssim Sagrament, en el lloc on hi havia la sagristia barroca, va suposar que s'hagués d'adaptar un espai per a ubicar-hi aquesta. Per aquest motiu es va embolcallar tota la capçalera del temple (incloent-hi l'absis de la capella fonda) amb un mur de traçat trencat que pel cantó septentrional s'adossa a una casa. Per l'interior es va formar un espai de planta gairebé triangular, amb dos nivells i obert a l'exterior mitjançant quatre finestres quadrades de carreus ben escairats. El nivell inferior es va acondiciar com a sagristia, per a la qual cosa va caldre escurçar el presbiteri, tallant la capçalera romànica (encara se'n poden veure al nivell superior els murs seccionats) i construint-hi un envà; la nova sagristia, doncs, es va bastir en part damunt els fonaments d'aquella capçalera i, per a poder accedir-hi, es va perforar el mur de la torre campanar romànica en la planta baixa. També es va connectar amb la capella del Santíssim per una porta, i amb la casa rectoral, a través d'unes escales i un túnel. Tant l'església com la sagristia i la capella del Santíssim es van pavimentar amb cairons. Per la seva part, Mn. Junyent dóna la notícia que pocs anys abans del 1936 havia estat pintada l'església i que el pintor vigatà, Llucià Costa, va fer dos plafons decoratius en el presbiteri i més tard decorà la capella fonda. Aquesta decoració mural es va efectuar l'any 1933, data que acompanya la signatura de Llucià Costa (1885-1942) en la pintura situada als peus de la capella del Santíssim. La decoració mural de la capella del Santíssim fa al·lusió a l'Eucaristia. Els dos plafons que flanquegen l'altar representen els miracles del pa i dels peixos, respectivament: A la primera escena apareix la figura de Jesús en un paisatge rocós, que agafa (i beneeix) un pa d'un cistell que carrega un mosso; A la segona escena, Jesús, des de la vora del mar, adreça la mirada cap a una barca, en què els pescadors intenten arrossegar fora de l'aigua la xarxa carregada de peixos, alhora que el seu deixeble Pere, ficat a l'aigua, n'hi mostra un parell. A la volta de l'absis hi ha tres medallons circulars que representen dos àngels (els laterals) i sant Joan amb l'anyell pasqual (el del centre). Un tercer àngel apareix al medalló pintat sobre la porta que connecta amb la sagristia. Per últim, hi ha el plafó de la paret testera de la nau, amb l'escena del Sant Sopar. La proporció vertical d'aquest pany de paret va obligar Llucià Costa a fer una interpretació poc habitual d'aquesta escena on Jesús i els apòstols estan de peu dret al voltant de la taula, en un pati obert, i per damunt de la paret es pot reconèixer, al fons, una ciutat amb les seves torres. La perspectiva i la composició de l'escena, els escorços forçats i la corporeïtat de les figures ens fan pensar en una certa influència del pintor Josep Maria Sert. L'ornamentació de la capella es va completar amb altres plafons sense figuració, un sòcol d'estuc planxat al foc que imita el marbre, igual que les rajoles hidràuliques del paviment, vinçades de vermell i ocre (substituïdes per terratzo en 1974), les pilastres i els capitells jònics daurats, i l'entaulament, al fris del qual es desenvolupa la llegenda, amb lletra capital, 'AQUEST ES EL PA VIVENT DEVALLAT DEL CEL' (paret nord); 'QUI MENGI D'AQUEST PA VIURA ETERNAMENT' (paret sud).</p> | 08247-109 | Plaça de l'Església, 5-15 | 41.9103700,2.1889900 | 432740 | 4640143 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64969-foto-08247-109-2.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-15 00:00:00 | Pilar Camañes | Llucià Costa | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 64941 | Fons documental del Bisbat de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-bisbat-de-vic | <p>ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic</p> | XIV-XVIII | <p>Les visites pastorals a Santa Eulàlia de Riuprimer són una de les més importants fonts d'informació, ja que l'arxiu municipal va ser cremat durant la guerra del francès. En aquest documents es conserva una gran quantitat de dades tant de l'església, com del culte i per tant dels feligresos i les tradicions del poble, des del segle XIV. La primera visita pastoral de la que es té constància és de l'any 1333, al llarg dels segles els bisbes o els seus delegats realitzen regularment visites pastorals, fins ben entrat el segle XVIII encara eren fetes en català. En aquells decennis finals de segle, la presència de bisbes i de capellans d'origen castellà, acaba imposant l'idioma, de resultes de la progressiva implantació del Decret de Nova Planta.</p> | 08247-81 | Arxiu Episcopal | <p>Les visites pastorals van ser una eina de l'església per instaurar un ordre social i una religió homogènia i unitària, a més de proporcionar un coneixement del territori. De la mateixa manera, permetien als bisbats conèixer el estat material i espirituals del seus territoris i mostrar la seva autoritat. Van ser molt importants en moments de reformes, com va ser després del Concili de Basilea (1445) o el Concili de Trento (1545-1563), ja que aquestes servien per a corregir l'ortodòxia, aplaudir els bons costums, així com revisar la documentació parroquial.</p> | 41.9111500,2.1877700 | 432639 | 4640230 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Pilar Camañes | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 64951 | Col·lecció procedent de Santa Eulàlia de Riuprimer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-procedent-de-santa-eulalia-de-riuprimer | <p>Amenós Martínez, LL. (2005), Hostiers i neulers medievals del Museu Episcopal de Vic, Quaderns del Museu Episcopal de Vic, vol. 1. Catàleg del Museu Episcopal de Vic: https://www.museuepiscopalvic.com/ca/colleccions/forja/hostier-mev-8096 Fitxes de registre del Museu Episcopal de Vic.</p> | <p>Conjunt de cinc peces conservades al Museu Episcopal de Vic. Dins d'aquest conjunt de peces hi ha dos destrals d'època neolítica, de pedra. La primera, és de pedra basàltica, molt plana i amb unes mides de 7,5 x 4 x 1,5cm, de la que no es coneix la seva localització exacta dins del terme municipal. La segona, és de forma triangular, de 4 x 3,5 x 1,5cm i localitzada al Mas El Marcer. Una altra de les peces dipositades al Museu és un punxó d'os fragmentat, de 7,6 x 2,3 x 0,4cm. La quarta peça, és un hostier de ferro burinat, cisella i punxonat, localitzat al municipi, del segle XIV. Es tracta d'un motlle amb quatre hostiers gravats en negatiu, dos de laterals de grans dimensiones, 9,1cm, i dos de centrals, de 3,1cm. La forma gran de l'esquerra presenta el Crist de la Pietat, envoltat del atributs de la Passió i encerclat per una orla epigràfica. La forma de la dreta, conté el Crist Crucificat a la creu envoltat també d'una orla epigràfica. Segons la documentació del museu és una peça excepcional tant per la iconografia, com pels dibuixos i la seva qualitat. L'última de les peces és un gravat sobre seda blanca amb una representació de Santa Caterina, de 82 x 59cm.</p> | 08247-91 | Museu Episcopal de Vic | 41.9111500,2.1877700 | 432639 | 4640230 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64951-foto-08247-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64951-foto-08247-91-3.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pilar Camañes | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 64873 | Els Esbornacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-esbornacs | <p>BUSQUETS P., DOMINGUEZ A. & VILAPLANA M. (1979): Geologia d'Osona. EUMO Editorial. ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=11292&consulta=MSUxK3ByYXQgZGUgY29tdGUlMistMSU%3D&codi=20962</p> | No hi ha mesures de conservació. | <p>És un jaciment paleontològic ubicat enmig dels badlands, marges eocèniques blaves, es tracte de les Costes Males, detectat pel paleontòleg viguetà Sr. Francesc Farrés, l'any 1962. En aquest espai va descobrir un prístid (peix serra) de 57 cm de longitud amb 13 dents rostrals i vuit vèrtebres d'un mateix individu, amb el que es va definir un nou gènere i una nova espècie de prístid de l'Eocè: Mesopristis nov. gen. Osonensis nov. sp. (Holotip VPR 3-64, Col·lecció Farrés). Una altra de les descobertes va ser un rostre de 50 cm de xífid (peix espasa), Cylindracantus rectus. De la mateixa manera, s'han documentat restes d'animals vertebrats i invertebrats. La major part d'aquestes troballes es documenten en el tram superior de la formació de xaragalls.</p> | 08247-13 | Serrat de l'Om | <p>Quan parlem de fòssils marins fem referència a les restes d'animals que van viure en les diferents èpoques geològiques, aquest concretament durant l'Eocè, i que es documenten inclosos en roques sedimentàries. Aquest tipus de fòssils marí són els més abundants, ja que Sota l'aigua tenen una major facilitat de conservació, que en sediments en contacta amb l'atmosfera. De la mateixa manera, en el mar es donen majorment animals i plantes que tenen parts dures fàcilment fossilitzables. A la plana de Vic el mar que ocupava aquesta regió en aquell moment era un mar poc profund, Mar de Tetis, dit de plataforma, on la vida en el fons era molt desenvolupada.</p> | 41.9051200,2.2023800 | 433845 | 4639549 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64873-foto-08247-13-2.jpg | Inexistent | Paleògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-01-02 00:00:00 | Pilar Camañes | 124 | 1792 | 5.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 64892 | GR- i Ruta del Bisbe Oliba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gr-i-ruta-del-bisbe-oliba | <p>Federació d'entitats Excursionistes de Catalunya: http://senders.feec.cat/gr-151 El Camí Oliba: http://www.camioliba.cat/es/</p> | XX-XXI | <p>Des del 2017 Santa Eulàlia de Riuprimer forma part d'aquesta associació pels seus vincles amb el Bisbe Oliba, com amb l'art romànic, ja que l'església va ser consagrada pel bisbe Oliba l'any 1041, de la mateixa manera que es conserva el sostre de l'església romànica al museu de la pròpia església. Amb la incorporació del municipi a aquesta associació es busca la visibilitat del patrimoni local, tant cultural com natural. A Santa Eulàlia de Riuprimer es trobaría l'etapa 5, que surt des de l'Estany i passa per la Riera de Muntanyola, el Molí de Torroella fins a Sentfores, per arribar a Vic.</p> | 08247-32 | Terme municipal de Santa Eulàlia de Riuprimer | <p>Els camins del Bisbe i Abat Oliba és una ruta d'art romànic que uneix la comarca del Bages, el Moianés, Osona i el Ripollès, amb l'element comú de la figura de l'Abat Oliba i que segueix el GR151, que va des de Monastir de Montserrat, etapa 1, fins a Molló - Basses de Puig Sec, etapa 18. Aquesta ruta es dirigida per l'associació d'Amics del Romànic, creada pels consells comarcals del Bages, Osona, el Moianès i els municipis de Manresa, Vic, Ripoll i Sant Joan de les Abadesses.</p> | 41.9090800,2.1944600 | 433192 | 4639995 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64892-foto-08247-32-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-02-15 00:00:00 | Pilar Camañes | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 64928 | Castell de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-torroella | <p>Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 1576 ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic.</p> | XI | estructura completament enderrocada i pràcticament desapareguda | <p>Actualment només es podem observar les restes de la cimentació d'una estructura circular, torre de defensa, i algunes evidències de murs, difícilment identificables. Tot el conjunt està molt erosionat tant pel pas del temps, com per la reutilització de les pedres per edificis posteriors, com van ser el propi Mas de Torroella. La funció de control d'aquesta estructura, es ratifica ja que des d'aquest punt la visibilitat del tot el territori circumdant és excel·lent.</p> | 08247-68 | Riba dreta del riu Mèder | <p>La construcció del Castell de Torroella va lligada a la necessitat de controlar el territori per part del bisbe de Vic, davant el desenvolupament del feudalisme, al s. XI. El Castell de Torroella neix com a una petita torre, que donarà posteriorment nom al mas de Torroella. Santa Eulàlia de Riuprimer pertanyia al bisbat de Vic i per tant, els bisbes eren tant senyors territorials com espirituals. Per aquest motiu, el Castell de Torroella no tenia la consideració de castell termenat i els seus ocupants seran feudataris, per tal de fer vassallatge al bisbe de Vic.</p> | 41.9085900,2.1964400 | 433356 | 4639939 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64928-foto-08247-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64928-foto-08247-68-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-22 00:00:00 | Pilar Camañes | Es localitza a la riba dreta del riu Mèder o riera de Santa Eulàlia, sobre un petit turò, al costat de l'actual Mas de Torreolla, envoltada de camps de conreus i boscos. | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||
| 64929 | Mas Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-torroella | <p>Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 1576 ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic.</p> | XV-XVI | <p>És un gran mas fortificat dels segles XV-XVI. A nivell estructural i decoratiu és el resultat de les reformes portades a terme al 1511. L'accés a la casa es realitza a partir d'una porta amb un arc de mig punt adovellat, que té a la clau de l'arc un cap o cara de moro. La porta es troba descentrat de la façana. Es pot observar que la primera planta té una alçada major que la resta, per la qual cosa mostra aquest caràcter noble, que va tenir. Al mateix temps, es el lloc on es troba la sala principal i les finestres de tradició gòtica. El seu interior, té vestigis de tot el seu passat, amb trossos de pedra en forma d'opus spicatum, re-aprofitats del castell de Torroella. També es poden observar vestigis de la seva evolució, com la torre adossada a la part NE.</p> | 08247-69 | Riba dreta del riu Mèder | <p>Les noticies del Mas de Torroella comencen a aparèixer ja des de l'any 1130, amb el seu primer feudatari Bernat de Talamanca, cavaller del Bages. Des de llavors molt castlans i gent que el defensaven es van anant seguint, des de la família dels senyors del Castell de Sentfores, com a sots-feudataris o els Manlleu, al 1194 com a feudataris. Desprès de diversos litigis amb famílies feudals, com els Malla, que volien treure el drets del castell al Bisbat de Vic, aquest designa al s. XIII a la família Ferrer de la Riera com a responsable del Castell. Al segle s. XIV es quan apareix el cognom Torroella, família que molt probablement treballava al mas, i que com van fer tants d'altres van assimilar el nom del casal. La pèrdua de l'arxiu episcopal fa que hi hagi diferents buits a la seva historia, que tornar a estructurar-se a partir del s. XIX, quan el francesos entren al mas. El cognom Torroella ja s'havia perdut en aquell moment. Actualment, desprès de diverses vendes, el mas el té la família Villaret.</p> | 41.9083100,2.1962200 | 433337 | 4639908 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64929-foto-08247-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64929-foto-08247-69-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-27 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 64930 | Finestra gòtica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-gotica | <p>Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 1576 ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic.</p> | XV-XVI | <p>Finestra que es troba a la façana principal del Mas de Torroella, tallada en pedra. És un finestral amb arc conopial de tradició gòtica, de pedra, amb arabesc en relleu, de motius vegetals de fulles i flors. Presenta una decoració amb friso en relleu molt senzilla a les impostes, amb dos flors a cada costat.</p> | 08247-70 | Mas Torroella | <p>Les noticies del Mas de Torroella comencen a aparèixer ja des de l'any 1130, amb el seu primer feudatari Bernat de Talamanca, cavaller del Bages. Des de llavors molt castlans i gent que el defensaven es van anant seguint, des de la família dels senyors del Castell de Sentfores, com a sots-feudataris o els Manlleu, al 1194 com a feudataris. Desprès de diversos litigis amb famílies feudals, com els Malla, que volien treure el drets del castell al Bisbat de Vic, aquest designa al s. XIII a la família Ferrer de la Riera com a responsable del Castell. Al segle s. XIV es quan apareix el cognom Torroella, família que molt probablement treballava al mas, i que com van fer tants d'altres van assimilar el nom del casal. La pèrdua de l'arxiu episcopal fa que hi hagi diferents buits a la seva historia, que tornar a estructurar-se a partir del s. XIX, quan el francesos entren al mas. El cognom Torroella ja s'havia perdut en aquell moment. Actualment, desprès de diverses vendes, el mas el té la família Villaret.</p> | 41.9083100,2.1962200 | 433337 | 4639908 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64930-foto-08247-70-2.jpg | Legal | Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-27 00:00:00 | Pilar Camañes | 93 | 47 | 1.3 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 64877 | Torre de Torreferrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-torreferrada | <p>Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 1577. ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. SARRI I VILAGELIU, J.; VIGUÉ I VIÑAS, J. (1986). «Domus de Torreferrada». A: Osona II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 555 (Catalunya romànica, III)</p> | XIII | En estat de ruïna, parcialment enderrocada i envaït per la vegetació | <p>La torre de la Torreferrada estaria formada per una construcció de planta baixa i dos pisos, dels quals se'n va fer enderrocar el superior a inicis del segle XX, construint una teulada homogènia per tot l'edifici en aquells moments. La part nord de la torre s'assenta sobre una veta de roca que sobresurt c. 1,5m sobre el nivell de circulació actual. En el segle XVII o potser ja abans aquesta torre va ser escapçada i es va integrar en el mas que hi va ser adossat, el qual tampoc no és d'estructura unitària. En una finestra hi ha la data de 1686, que fixa el moment de construcció d'una de les parts més notables de la construcció. Cap a l'any 1900 el nou propietari, Sr. Vall, fa escapçar el darrer pis de la torre, que queda reduïda fins al primer pis del cos principal de la casa. Es construeix una teulada homogènia per tot l'edifici. L'any 1915 la va visitar l'arquitecte Josep Mª Pericas, acompanyat de Joaquim Vilaplana del mas Pujolar, que en va fer un petit croquis i una relació, en la qual diu que la porta del mas és reforçada amb ferramenta, que ell creu que és d'època romànica, d'on considera que li deu venir el nom modern de Torreferrada. L'esmentat arquitecte calcula que inicialment la torre rectangular devia tenir tres o quatre pisos, separats amb trespols de fusta, sense voltes. Documenta a la seva part baixa arcs aparedats, juntament amb carreus de bona disposició que li van fer suposar que l'obra original devia ser del segle XIII o de finals de l'època romànica.</p> | 08247-17 | Pla de les Saleres | <p>La domus de Torreferrada apareix documentada per primera vegada l'any 1247, en aquell moment les estructures que la formaven eren una torre i els murs de tancament. La seva denominació era domus de Turri o de ça Torra, un topònim que passa a ser cognom de molts del seu habitants. Aquesta estructura queda integrada a un edifici de majors dimensions, per ampliacions diverses. Segons treballs precedents (Aliberch et al.) en l'any 1320, n'eren senyors Berenguer de la Torre i la seva muller Andreua. Aquests devien ser els pares de Bertran de la Torre i de la seva germana Sibil·la, casada en 1335 amb Berenguer de Planell de Tona (Arx. Mas Planell, Tona, pergamí de 1335). L'any 1421 la domus era habitada per Constança, viuda de Romeu de la Torre, senyor de la domus de ça Torra i mare de Joana, que devia ser la pubilla casada amb Gombau de Castellet, àlies de la Torre. Aquest Gombau, el mateix any es diu batlle del terme de Torroella i fa promesa a l'ardiaca de Vic, per estar vacant el bisbat per mort d'Alfons de Tous, que recollirà tots els rèdits i drets de la batllia (C.F.V., Not. Pere Artigas., Man. 16, 1420-1421, s.f.). L'any 1463, Pere Roger de Castellet, àlies de la Torre, que en algun document es diu simplement Pere Roger de la Torre, va continuar amb l'exercici de la batllia del terme de Torroella, càrrec que tindrien tots els hereus perquè en altres ocasions és anomenat «batlle natural» pel bisbe de Vic i va fer arrendament d'aquesta batllia pel temps de set anys a raó de 42 lliures de moneda barcelonesa (C.F.V., Jaume Valls., Man. 13, 1462-1463, fol. 108). El 26 de febrer de 1474 els senyors Galzeran de Vilanova, Antoni Freser, rector de Santa Eulàlia, i Bernat Sorts, de Sentfores, actuaven com a tutors de Constança, filla de Pere Roger de Castellet, àlies de la Torre, senyor de la casa de la Torre (C.F.V. Not. J. Sallers, Mn. 21-22, 1473-1477, s.f.). Del segle XVI endavant la Torre figura ja només com un mas, que en 1553 era habitat per Jeroni Bosc i la seva família.</p> | 41.9117400,2.1748300 | 431567 | 4640306 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64877-foto-08247-17-2.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-07-21 00:00:00 | Pilar Camañes | 92 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||
| 64902 | Mas Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-torrents | <p>Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 23988. CODINA, J. (2018), Torrents 1915-2018.</p> | XII - XXI | <p>La masia presenta actualment una estructura complexa degut a les dependències que es van annexionar a la planta quadrada amb espieres original, d'un edifici central més alt a dues aigües i dos cossos laterals a una aigua cada un. Aquesta estructura típica de mas es va perdre amb la gran ampliació dels anys 50 del segle XX. Les reformes de la casa, dels anys 80 del segle XX, van descobrir uns arcs rebaixats de mig punt. Així a la part dreta i formant angle recte s'hi adossà un cos rectangular de tres pisos i cobert a tres vessants i amb galeries a la part de llevant, construcció dels anys 50 del segle XX. A la part esquerra hi ha un altre cos afegit, l'edifici construït el 1994. Al davant del portal, rectangular, hi devia haver l'antiga lliça. Actualment hi ha un pati enllosat i tancat per un portal. Damunt del portal, rectangular, s'hi troba una finestra amb una llinda que presenta el símbol cristià IHS, on la H configura una creu. A banda i banda d'aquest símbol hi ha la data 1683. A sota el nom del propietari del mas, Antoni Dalmau.</p> | 08247-42 | Carretera B-4316, km 9,5 | <p>La masia es remunta al segle XII o XIII. Va ser masoveria del mas Dalmau de Muntanyola, Antoni Dalmau la va ampliar al 1683. L'any 1915 va ser adquirida per la senyora Genis i Riu, la qual la va ampliar i reformar. Es tractava d'una residència d'estiueig on també i passava temporades el bisbe de Vic i per aquest motiu s'hi va construir la capella situada a la part posterior del mas; la capella es va consagrar el 1949. Als anys 40 del segle XX es va realitzar una nova ampliació amb un gran cos que absorbeix bona part de l'antic mas, en el seu costat nord. Als anys 80 del segle XX es realitza una restauració de la part més antiga de la casa. El 2002 es construeix un nou cos al sud-est de l'edifici principal.</p> | 41.9099800,2.1578500 | 430157 | 4640124 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64902-foto-08247-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64902-foto-08247-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64902-foto-torrents-bn-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64902-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64902-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-05-10 00:00:00 | Pilar Camañes | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 64966 | Camí Ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-15 | <p>I Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya / edició de la publicació: Eduard Trepat Deltell, tècnic de la Fundació del Món Rural, Marc Borrell Amoròs, tècnic de l'Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i Aran Https://www.google.com/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=7&ved=2ahUKEwi86vfYx7ziAhWiRBUIHa5VBrMQFjAGegQIBhAC&url=https%3A%2F%2Fupcommons.upc.edu%2Fbitstream%2Fhandle%2F2117%2F112273%2Flamina_2_els%2520camins%2520ramaders.pdf%3Fsequence%3D40%26isAllowed%3Dy&usg=AOvVaw0xFRpb2wnizc36x-kaiY0q</p> | <p>El tronc central del camí ramader transcorria de sud a nord des de Caldes de Montbui (Vallès Oriental), amb les pastures d'hivern, fins a la zona d'Alp (Cerdanya), on hi havia les pastures d'estiu, un recorregut de més de 115 quilòmetres que passava per Santa Eulàlia de Riuprimer. Actualment, hi ha la voluntat de recuperar part d'aquests camins amb projectes com el 'Camins ramaders. La transhumància; camí d'història'.</p> | 08247-106 | Carena del serrat del Camí Ramader | <p>Els camins ramaders de Catalunya són de llarga tradició, ja que van vinculats al moviment de l'esser humà acompanyat dels animals, per tant es van utilitzar des de època prehistòrica. Actualment tenen un gran valor històric i paisatgístic. Són el resultat de la necessitat de moure els ramats per buscar millors condicions climàtiques segons l'època de l'any, i van formar una gran teranyina de camins que arriben a tot el territori. L'actual modus vivendi, amb societats sedentàries ha fet perdre, en part, aquest calendari estacional i la pèrdua d'aquests senders de llarg recorregut.</p> | 41.9073000,2.1399600 | 428670 | 4639842 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Científic | 2021-02-15 00:00:00 | Pilar Camañes | Així el camí ramader de Llevant transcorreria per la carena del serrat del Camí Ramader. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 64861 | Mil·liari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/milliari | <p>LOSTAL PROS, J. (1992). Los miliarios de la provincia Tarraconense, Institución Fernando el Católico. DE SOTO, P. (2010) Anàlisi de la xarxa de comunicacions i del transport a la Catalunya romana: estudis de distribució i mobilitat , tesis en xarxa. PADRÓS, C. (2010), El territori de la Plana Ausetana i el seu entorn des de l'ibèric Ple a l'Alt Imperi, Cypsela, 18.</p> | II ane | <p>Es tracte d'un mil·liari cilíndric, de 104cm d'alçada per 31cm de diàmetre, treballat amb pedra sorrenca. La inscripció, que presenta un bon estat de conservació, gairebé dona tota la volta al seu perímetre i en ella es pot llegir: Man(ius)·Sergius Man(i)·f(ilius) I pro·co(n)s(ul). Aquesta frase fa referència al procònsol Manius Sergius, que va exercir el seu càrrec al voltant del 120-110 aC, i que dona nom a la via. Al mateix temps, es pot llegir 'I', que fa referència a la milla número 1, corresponent a la seva ubicació dins del camí. Aquestes estructures viaries portaven els noms dels responsables de la seva construcció, identificats a partir dels mil·liaris, com el de Santa Eulàlia de Riuprimer. L'objectiu d'aquestes infraestructures era unir les terres del Ter amb la costa Laietana i el sud, segurament per Sant Miquel del Fai i Caldes de Montbui. Actualment el mil·liari es troba a l'entrada de l'ajuntament del municipi, ja que va ser cedit pel propietari del terreny on es va trobar, el senyor Jesús Sánchez López.</p> | 08247-1 | Ajuntament | <p>El mil·liari es va trobar l'any 1983, a l'interior del casc urbà, concretament al carrer Jacint Verdaguer, 3. El seu descobriment va comportar certs dubtes sobre si aquest era el seu lloc original o no, ja que no tenia cap element arqueològic associat. La funcionalitat d'aquests mil·liaris durant l'època romana era indicar les distàncies en milles dels camins. A Santa Eulàlia es va trobar el mil·liari número I, per tant, en aquest cas estaria determinant la primera milla d'un camí del que no coneixem el seu 'punt 0', – caput viae- però que hauria de trobar-se a una milla romana a la rodona. Malgrat això, l'inici de la via és desconegut en aquests moments. El que sí es pot establir és que aquesta via de comunicació presentava una trajectòria que transcorria paral·lela al Congost, per les zones altes, per tal d'unir el centre de la plana de Vic amb el Vallès Oriental, passant per Tona (milla VII) i Santa Eulàlia de Ronçana (milla XXI), on s'han documentat mil·liaris de les mateixes característiques.</p> | 41.9110300,2.1879100 | 432651 | 4640217 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64861-milliari.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | Inexistent | 2025-01-20 00:00:00 | Pilar Camañes | 83 | 52 | 2.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml