Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 64907 | Mas Serra Seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-serra-seca | XV | Una part de l'edifici sense acabar, en estat d'abandó | Aquest mas està configurat per dos cossos. El cos principal és el mas històric, de planta baixa i un pis, coberta a dues aigües i obert al sud. Per les característiques d'aquest edifici sembla que el mas original va ser ampliat en el seu costat sud a l'entorn del segle XVIII-XIX, el que li dona la seva aparença actual. El segon cos es presenta annexionat al primer en el seu costat nord-est. Es tracta una construcció quadrada de planta baixa i dos pisos, de la mateixa factura que la Torre de Serra-seca, realitzada durant els anys 50 del segle XX. Aquest segon cos no s'ha acabat mai. | 08247-47 | Pla la Codina | Sembla que l'origen del mas s'hauria de remuntar al segle XV. | 41.9258600,2.1702700 | 431204 | 4641877 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64907-foto-08247-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64907-foto-08247-47-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Passat el quilòmetre 8 de la carretera BV-4316 direcció Santa Maria d'Oló hi ha un trencant a mà dreta, la primera casa que es troba és el mas la Codina, passat aquest, a mà esquerra hi ha un trencant que porta al mas Serra-seca, a 1,5 quilòmetres. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 64954 | La Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vila-5 | Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 23994 | XVIII | Es tracte d'un gran mas a quatre aigües, de planta baixa i dos pisos. La façana principal està oberta a migdia. La majoria d'obertures de la casa són a partir de brancals i llindes de pedra, mentre que la porta principal adovellada aporta la data de 1798. A ponent de l'edifici hi ha unes galeries a l'alçada de la planta principal, resulta una de les construccions annexes més destacables. També s'ha de destacar la construcció de l'era de la casa, davant de la façana principal, sobre d'una gran volta de pedra, a sota hi ha la cisterna. | 08247-94 | Pla de Palou | Segons les dades disponibles la construcció del mas es realitza a finals del segle XVIII. Aquest mas és hereu del mas Mitjà, en un moment determinat els propietaris van construir un nou habitatge on es van traslladar, passant amb el temps a abandonar-se el més antic. Actualment, es habitat per la familia Coma, procedents del Mas Coma, de Santa Eulàlia de Puigoriol. Els Coma van comprar la vila al segle XIX. | 41.9256700,2.2060800 | 434173 | 4641828 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64954-foto-08247-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64954-foto-08247-94-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Passat el quilòmetre 5 de la carretera BV-4316 direcció Santa Eulàlia de Riuprimer hi ha un trencant a mà dreta que porta al Soler Botei. Ara bé, el primer trencant a la dreta porta als masos pertanyents a Santa Eulàlia, de la zona del Pla de Palou. Transcorreguts 1,5 quilòmetres hi ha un trencant a l'esquerra que permet arribar fins al mas, edificat damunt d'un turó, al nord del mas Mitjà. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 64956 | Can Cutillaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cutillaire | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | XVIII | Aquest mas ha patit recentment una gran reforma. Tot i així, manté l'estructura del cos central, a partir d'una planta baixa i dos pisos, en què les portes i finestres presenten brancals i llindes de pedra. La façana principal s'obra a migdia. La coberta és de dues aigües amb pendent a est i oest. El cos central té un annex a llevant, que és avui un magatzem. A la part nord de la casa hi ha un nou annex, en els dos casos amb cobertes a una sola aigua. | 08247-96 | Pla de la Rovira | L'origen de la casa s'ha de remuntar com a mínim fins al segle XVII, segons les dades disponibles. En la llista dels joves de Santa Eulàlia de Riuprimer i masos circumdants que van morir durant el període 1936-1939, mobilitzats al front de guerra,apareix el nom d'un jove del mas Cotillaire,Sebastià Deordal Vilaregut. | 41.9244000,2.1750900 | 431602 | 4641711 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64956-foto-08247-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64956-foto-08247-96-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Passat el quilòmetre 8 de la carretera BV-4316 direcció Santa Maria d'Oló hi ha un trencant a mà dreta, la primera casa que es troba és el mas la Codina, passat aquest, a mà dreta hi ha un trencant que porta a mas Magem, a 0,6 quilòmetres. Des d'aquest punt s'ha de seguit uns 0,5 quilòmetres fins a Can Cotillaire. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 64955 | El Mitjà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mitja | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 23996 | XIII | Mas abandonat, en estat de ruïna | Mas abandonat, que pertany al mas la Vila. Es troba en molt mal estat de conservació. És una construcció dalt d'un petit turó i sobre la roca, de planta baixa i un pis, amb la façana principal orientada a llevant i una teulada orientada nord-sud. La porta principal actual presenta una llinda de fusta, mentre que algunes de els finestres de l'edifici, amb llinda de pedra, mostren una decoració esculpida en forma d'arc conopial. Aquest cos principal sembla que seria resultat d'una ampliació o reforma dels segles XVII o XVIII. Adossats a la façana principal hi ha annexos de diversa entitat que configuraven un petit pati frontal, lliça, on s'accedia per un portal avançat. | 08247-95 | Pla de Palou | L'origen de la casa s'ha de remuntar com a mínim fins al segle XIII, segons les dades disponibles. En el segon fogatge, conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, de l'any 1497, publicat també per J. Iglésies, com el de 1553, el terme de Riuprimer te només 19 focs o famílies, entre ells lo mas Mitjà. (A.C.A. Reial Patrimoni, A-4, A-401, fol. 130). El cens que tenia Santa Eulàlia l'any 1553, era de nou de unes 20 famílies, entre elles hi havia la de Pere Mijà, que podem relacionar amb aquest mas. (A.C.A. Reial Patrimoni, vol. 2598, fol. 139). | 41.9240000,2.2053300 | 434109 | 4641643 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64955-foto-08247-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64955-foto-08247-95-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Passat el quilòmetre 5 de la carretera BV-4316 direcció Santa Eulàlia de Riuprimer hi ha un trencant a mà dreta que porta al Soler Botei. Ara bé, el primer trencant a la dreta porta als masos pertanyents a Santa Eulàlia, de la zona del Pla de Palou. Transcorreguts 1,4 quilòmetres hi ha un trencant a l'esquerra que permet arribar fins al mas, edificat damunt d'un turó | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 64908 | Mosaic de la Torre de Serra Seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mosaic-de-la-torre-de-serra-seca | XX | Es tracta d'un mosaic de rajola ceràmica que representa la mateixa construcció de la torre i una junta de bous en primer pla, com a símbol del treball agrícola. | 08247-48 | Pla la Codina | El mosaic es troba la façana est de la Torre de Serra-seca, casa d'estiueig de la familia Arumí, de Vic. La casa es va construir durant els anys 50 del segle XX, igual com altres cases del municipi com la Torre del Vilar o l'ampliació del Torrents. | 41.9227900,2.1666900 | 430904 | 4641539 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64908-foto-08247-48-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 64894 | Barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-72 | XIX-XX | <p>Barraca de pastor localitzada de manera aïllada al costat del marge entre dos camps, a prop de Mas Magem. Es una barraca circular, amb un diàmetre aproximat de 3,5m, feta amb la tècnica de pedra seca, amb falsa volta, llindar de pedra i amb diferents finestres de petites dimensions. A l'interior s'observa una fornícula just davant de la porta, amb un terra a peu pla del camp.</p> | 08247-34 | Pla la Codina | 41.9216300,2.1771800 | 431772 | 4641402 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64894-foto-08247-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64894-foto-08247-34-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 64896 | Barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-80 | <p>Wikipedra, núm. 22470.</p> | XIX-XX | <p>Barraca de planta rectangular, edificada amb la tècnica de la pedra seca, amb falsa volta. Es troba al costat d'altra barraca que conté una cisterna, i aquesta és la més propera al camí. Amida 3,5m de costat, aproximadament, i l'interior és pla.</p> | 08247-36 | Pla la Codina | 41.9207100,2.1787800 | 431904 | 4641299 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64896-foto-08247-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64896-foto-08247-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64896-foto-08247-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Passat el Mas Canadell, en direcció al Mas Cotillaire, a la dreta es troben dos barraques de pedres, destinades a guardar les eines del camp i de refugi dels pagesos que treballaven aquelles terres. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 64987 | Barraca de cisterna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cisterna | <p>Wikipedra, núm. 1355, construccions per emmagatzemar aigua.</p> | <p>Barraca de planta rectangular, edificada amb la tècnica de la pedra seca, amb falsa volta que cobreix un pou o cisterna excavat al subsòl. És de dimensions més reduïdes que la barraca que es troba al seu costat i està adossada a aquesta, aprofitant el desnivell del terreny. Conserva el llindar de la porta, fet de pedra, i a l'interior el terra està rebaixat formant un cup o cisterna per emmagatzemar aigua.</p> | 08247-127 | Pla la Codina | 41.9207100,2.1787800 | 431904 | 4641299 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64987-foto-08247-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64987-foto-08247-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64987-foto-08247-127-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Passat el Mas Canadell, en direcció al Mas Cotillaire, a la dreta es troben dos barraques de pedres, destinades a guardar les eines del camp i de refugi dels pagesos que treballaven aquelles terres. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 64912 | Mas Magem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-magem | Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb el número de registre 23999. | XV | Masia de planta rectangular coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana, orientada a llevant i amb un portal rectangular. A la part de migdia té les finestres del primer pis molt decorades i a la part baixa s'hi annexiona un cos de forma arrodonida destinat actualment a un garatge. S'ha plantejat el fet que la façana principal hagués estat la cara sud, modificada posteriorment, però no hi ha evidències que confirmin aquest fet. Al sud-oest de l'edifici hi havia un cos de galeries que constava de planta baixa i primer pis, actualment s'hi ha fet un habitatge. Al nord-est hi ha un altre cos annexionat i cobert a dues aigües. Es tracta d'una construcció eminentment de pedra i amb alguns afegitons de totxo. El mas està envoltat de dependències agrícoles. L'estat de conservació és molt bo. | 08247-52 | Pla la Codina | El fogatge de 1497, conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó mostra que en el terme de Riuprimer hi ha només 19 focs o famílies, entre elles 'En Masgem'. L'any 1515, sota el títol 'Terme de Sancta Eulalia de Riuprimer', hi ha 19 noms o focs, en aquest cas 'Lo mas Gem, batle gran'. El 1527 Joan Magem (o Margem), era batlle del terme de Santa Eulàlia de Riuprimer. En el fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Santa eulàlia de Riuprimer, consta Joan Masgeni (probablement Masgem, amb la terminació 'ni' com un error de transcripció) com a habitant. Es va ampliar i reformar als segles XVII i XVIII, donant-li l'estructura actual. Ho sabem a partir de les dades constructives localitzades en diverses llindes: JOSEPH MASGEM 1665, 1639 i 1731. | 41.9200400,2.1746800 | 431563 | 4641228 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64912-foto-08247-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64912-foto-08247-52-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 64971 | Mas Pont del Ca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pont-del-ca | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | XVIII | És un mas de factura senzilla, amb la façana principal al seu costat sud-est. Presenta un cos central de planta baixa i dos pisos, a dues aigües (nord-sud), mentre que hi ha dos cossos afegits, al sud una planta baixa i un pis superior en forma de galeria, seguint l'alçada de l'edifici principal. Al nord hi ha un petit cos de planta baixa. Les llindes visibles, de la porta principal i una finestra, són a partir de fusta. | 08247-111 | Pla de Palou | L'origen de la casa s'ha de remuntar com a mínim fins al segle XVIII, segons les dades disponibles. | 41.9197100,2.2037200 | 433971 | 4641168 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Passat el quilòmetre 5 de la carretera BV-4316 direcció Santa Eulàlia de Riuprimer hi ha un trencant a mà dreta que porta al Soler Botei. Ara bé, el primer trencant a la dreta porta als masos pertanyents a Santa Eulàlia, de la zona del Pla de Palou. Transcorreguts uns 750 metres s'arriba al mas. | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 64895 | Barraca de Mas Magem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-mas-magem | XIX-XX | Barraca que forma part dels edificis complementaris del mas, que es feia servir per emmagatzemar el boll, resultat del procés del batre. És una cabana feta amb la tècnica de pedra seca, de 6,5m aproximadament de costat, amb una porta amb un llindar de fusta i un sostre a dues aigües, fet d'uralita. Encara avui està en ús, com a magatzem. | 08247-35 | Mas Magem | 41.9196900,2.1751500 | 431602 | 4641189 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64895-foto-08247-35-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 64897 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-350 | XIX-XX | Només s'han conservat les primeres fileres de l'edificació | És una edificació aïllada de planta gairebé quadrada, d'aproximadament 4m de costat. El seu estat de conservació només permet veure la seva base, la resta ha estat erosionat i envaït per la natura. Està feta amb la tècnica de pedra seca. | 08247-37 | Pla la Codina | 41.9191000,2.1763800 | 431703 | 4641122 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64897-foto-08247-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64897-foto-08247-37-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 64893 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-94 | XIX-XX | Restaurada recentment. La teulada estava caiguda i la van refer. | Barraca que forma part dels edificis complementaris del mas, que es feia servir originàriament com a dipòsit. Feta amb la tècnica de pedra seca, de planta rectangular. La barraca està reconstruïda com la original, tant en materials com en forma. | 08247-33 | Pla la Codina | 41.9173200,2.1728100 | 431405 | 4640927 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64893-foto-08247-33-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Passat el quilòmetre 8 de la carretera BV-4316 direcció Santa Maria d'Oló hi ha un trencant a mà dreta, la primera casa que es troba és el mas la Codina, a la zona d'accés és on es troba aquesta barraca. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 64972 | Mas Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-morera-0 | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | XIII | La Morera ha estat rehabilitada completament en els últims anys. Es tracte d'una construcció complexa. Sembla que l'origen de la casa s'hauria de relacionar amb la torre de planta baixa i dos pisos a l'est. Està coberta a quatre aigües. Aquesta edifici no va resultar el nucli o punt d'ampliacions successives com en d'altre casos del terme municipal. El mas va créixer amb un edifici allargat amb la façana principal a l'oest, de planta baixa i un pis i teulada a una aigua en direcció la façana principal. Al nord de la torre i en relació a l'ala allargada nord-sud, també s'edifica una ampliació. A la façana sud, en la torre, presenta una pedra on es llegeix [JAUME · MOLERA ·1·5·6·3·] acompanyat de altres elements decoratius i la representació d'una morera amb fruits. | 08247-112 | Pla de Palou | L'origen de la casa s'ha de remuntar com a mínim fins al segle XIII, segons les dades disponibles. En el segon fogatge, conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, de l'any 1497, publicat també per J. Iglésies, com el de 1553, el terme de Riuprimer te només 19 focs o famílies, entre ells Lo mas Morera (A.C.A. Reial Patrimoni, A-4, A-401, fol. 130). Tornem a tenir referència d'aquest mas, a l'entorn de pas dels segles XIX al XX, en relació a la venta que en van realitzar el matrimoni Magem-Tort, per poder engegar la fàbrica de llonganisses | 41.9169400,2.2017800 | 433807 | 4640862 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64972-foto-08247-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64972-foto-08247-112-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Passat el quilòmetre 5 de la carretera BV-4316 direcció Santa Eulàlia de Riuprimer hi ha un trencant a mà dreta que porta al Soler Botei. Ara bé, el primer trencant a la dreta porta als masos pertanyents a Santa Eulàlia, de la zona del Pla de Palou. Transcorreguts uns 250 metres hi ha un trencant a la dreta que permet arribar fins al mas. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 64904 | Mas La Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-la-codina | Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb el número de registre 23991. Testimoni oral, propietaris del Mas La Codina. | XV | Masia de planta rectangular amb el carener paral·lel a la façana, orientada a migdia i amb un portal adovellat. Tot el conjunt està construït amb carreus de pedra i les barbacanes són enllosades. A la part esquerra de la façana s'hi annexiona un cos que forma angle recte amb el mas, el qual ha estat convertit en habitatge, tot i que anteriorment era un cos de porxos, que conserva encara els carreus de la paret de migdia. La llinda de la finestra presenta una gran creu gravada i la data 1769. Adossada a aquest cos hi ha l'antiga masoveria, avui deshabitada, tot i que restaurada. Entre aquest edifici i l'anterior dels porxos s'obria, antigament, el pas que donava accés al pati interior i la porta principal. L'accés actual estava limitat per un mur. En el brancal dret de l'antic pas una pedra porta gravat l'any 1786. A la part nord hi trobem una finestra de tipus goticitzant. | 08247-44 | Pla la Codina | Els orígens del mas s'ha de remuntar com a mínim al segle XIII. Antiga masia registrada al fogatge de 1497 publicada el 1553 del terme i parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer, Loys Codina habitava el mas. L'any 1515, sota el títol «Terme de Sancta Eulalia de Riuprimer», hi ha 19 noms o focs: entre ells 'Lo mas Codina'. La masia va ser ampliada i reformada al segle XVIII, com la majoria de la zona. Es manté el mateix llinatge de Codina però el cognom es perd amb una pubilla casada amb un Castellar. En aquests moments forma part d'una gran explotació ramadera i és habitada pels mateixos propietaris. | 41.9162800,2.1734600 | 431458 | 4640811 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64904-foto-08247-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64904-foto-08247-44-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 64901 | Mas El Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-vilar | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 23990 | XIII-XX | A part del mas Vilar hi ha dos edificis més. En primer lloc una petita casa de cronologia recent al costat de migdia del mas principal, edifici de cronologia indeterminada. En segon lloc la Torre del Vilar. És un edifici dels anys 50 del segle XX. Pel que fa al mas, és de planta rectangular coberta a dues vessants, amb la façana orientada a migdia. Presenta un portal dovellat de pedra rogenca. A nivell del primer pis hi ha un balcó que correspon segurament a l'antiga obertura d'una finestra, el qual presenta decoracions conopials, i la data 1742, igual que la finestra dreta del mateix pis, en aquest cas sense data. A la part posterior de la casa es repeteix el mateix patró que a la façana principal. La masia es troba envoltada per dependències agrícoles construïdes amb pedra, igual que la casa. El mas vas ser reformat i ampliat, com la majoria de masies de la contrada durant el segle XVIII. Al segle XIX s'hi va fer una altra reforma. | 08247-41 | Extrem oest del Pla de la Rovira | És una casa que troba el seu origen a l'entorn del segle XIII. En el segon fogatge, conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, de l'any 1497, publicat també per J. Iglésies, com el de 1553, el terme de Riuprimer te només 19 focs o famílies, entre elles la de Galzeran Vilar. L'any 1515, sota el títol «Terme de Sancta Eulalia de Riuprimer», hi ha 19 noms o focs on hi ha 'Lo mas Vilar' (A.C.A. Reial Patrimoni, A-4, A-401, fol. 130). Aquest era el mateix cens que tenia pràcticament Santa Eulàlia l'any 1553, que el va enviar a la cúria del rei el batlle del terme, que es deia Damià Vivet, en el que consta 'Loys Vilar' (A.C.A. Reial Patrimoni, vol. 2598, fol. 139). | 41.9154400,2.1649700 | 430753 | 4640725 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64901-foto-08247-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64901-foto-08247-41-3.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | També anomenat El Vilà. | 92 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 64981 | Llegenda del Serrat dels Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-serrat-dels-moros | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Roviró i Alemany, X, (2000), 100 llegendes de la Plana de Vic, Publicació/Producció Sant Vicenç de Castellet : Farell. | Diu la llegenda que prop del mas el Vilar hi ha un serrat on hi ha tres tombes de moros, i sempre s'hi acostava la gent. Un bon dia les van excavar i hi van trobar una ampolla amb un escrit a dintre. S'explica que se'n van cuidar els amos del Vilar, però mai no s'ha sabut què deien aquells escrits. Com que dues tombes eren grans i una era petita, es pensava que devia ser el matrimoni i un fill. (Narració contada per Maria Camps, de Santa Eulàlia de Riuprimer, el dia 18 de novembre del 2004). | 08247-121 | Santa Eulàlia de Riuprimer | 41.9154400,2.1649700 | 430753 | 4640725 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||||
| 64911 | Guixera de la Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guixera-de-la-rovira | XIX-XX | Al costat del cementiri es troba l'antiga pedrera d'extracció de guix, la seva presència es veu des de pràcticament tot el poble i per accedir a ella s'ha d'agafar el trencant a mà dreta que des del carrer Major versa fins al Mas Ventallola. Des d'aquí s'arriba fins a l'actual cementiri de Santa Eulàlia de Riuprimer i a la part de darrera es troba aquesta zona d'extracció de guixos. Posteriorment passaven a la fàbrica Corretja per transformar el producte. | 08247-51 | Zona nord del municipi | 41.9154200,2.1880600 | 432668 | 4640704 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64911-foto-08247-51-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 64946 | Barraca Ventallola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-ventallola | XIX | Necessita ser restaurada | Es tracta d'una barraca rectangular, de c. 4 metres de llarg, adossada a la terrassa superior del camp. És una construcció de bona factura, amb una porta parcialment tapiada i l'interior reomplert. Sembla que en la part posterior presentava una fornícula i obertura superior, possiblement per utilitzar-la coma xemeneia. La coberta, a partir d'aproximació de filades, presenta un mal estat de conservació. | 08247-86 | Puig de Ventallola | S'ha de relacionar amb l'expansió de la vinya en el territori català per l'elaboració d'aiguardents i posteriorment durant l'etapa de la fil·loxera a Europa (S. XVIII i XIX). Qualsevol zona de vessant era aterrassada per plantar-hi ceps. | 41.9151400,2.1833100 | 432274 | 4640677 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64946-foto-08247-86-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Es troba situada dalt del Puig, al nord-est del nucli urbà de Santa Eulàlia. A partir del mas Ventallola, seguint per la carretera que puja a la Rovira, es localitza a l'esquerra una zona de petits camps aterrassats, la barraca es troba en aquesta zona. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 64961 | Guixera de Can Corretja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guixera-de-can-corretja | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | XX | Abandonada, amb restes de deixalles pel seu entorn. | Es tracta de la guixera més important de què va disposar el poble. La seva zona d'extracció de guix es troba a la vessant sud-est del Pla de la Rovira, a la llera esquerra del torrent del Soler Botei, per tant la guixera de la Rovira. S'aprecia la llarga extracció de guix de la muntanya i les perforacions internes avui plenes de vegetació. En el següent desnivell de la muntanya es troba la part de transformació de la matèria primera. Diverses naus a diversos nivells permetien la cuita del guix i la posterior mòlta del mateix. L'ensacat i la sortida del producte acabat es realitzava per un nivell inferior, proper al parc de Ventallola. A l'oest d'aquestes naus preservades, es troben les evidències de les antigues dependències de manufactura de la guixera. Actualment totes les instal·lacions estan abandonades. | 08247-101 | A l'Est del municipi | El text de Madoz, en relació a la indústria, assenyalava l'explotació de forns de calç i pedreres de guix, en que en remarca l'abundància (amb un màxim de 15) i la qualitat, en el cas del guix, fins i tot per a fer-ne atuells i ornaments. De fet, la indústria extractiva de matèries primeres per a la construcció donava feina a força gent, ja que, a més de les persones que treballaven en l'extracció i la cuita de calç i de guix, calia sumar-hi les que s'ocupaven del transport (traginers) i de la neteja dels boscos per fer els feixos de llenya amb què coïen els materials. Es té constància que a Santa Eulàlia de Riuprimer s'explotaven pedreres de calç i guix des de la baixa Edat Mitjana. De guix n'hi havia al Forn (a la muntanya del Soler), a la muntanya de Sant Sebastià (a la finca del Soler Botei), a la costa de la Torre i a la finca de la Riera; i de calç, al racó del Forn de la Calç (a la finca del Vilar). A les costes de Sant Sebastià i de Muntanyola encara es veuen les entallades a la roca per a extreure la pedra de guix. La primera notícia sobre l'explotació de roques calcàries i guixos és de 1765, quan s'esmenta un forn de calç on treballaven quatre homes. En el cas de la Guixera de can Corretja, va ser Martí Corretja Amblàs de can Guixer, qui a principis de segle XX en va ser l'iniciador. Aleshores la pedra de guix s'extreia del Botei, es molia elèctricament al magatzem de fusta de can Bardolet de Vic i es coïa al forn del Soler. La pedra es transportava amb un carro articulat, que permetia de bolcar la càrrega fàcilment, i els sacs de guix, amb un carro de trabuc tirat per una mula; també disposaven d'un cavall per a feines de transport. Aquesta situació es va allargar fins als anys 1924-25, quan va arribar l'electricitat a Santa Eulàlia i es va poder extreure la pedra, moldre-la elèctricament i coure el guix al forn del Soler. A principis dels anys trenta van adquirir els primers camions i van ampliar les rutes de distribució de guix fins al Vallès Oriental i al Barcelonès. El forn Corretja, entre les feines d'extracció, transport i cuita, ocupava una quinzena llarga d'homes. Durant la Guerra Civil Espanyola la guixera de la família Corretja va ser col·lectivitzada i gestionada per un comitè de treballadors. Durant la postguerra, la Guixera va prendre el protagonisme industrial de la vila i ocupava una vintena llarga d'homes. La llenya de pi per a fer els feixos la compraven als propietaris dels boscos del voltant. La pedra de guix es continuava extraient de la muntanya del Soler i es coïa al mateix forn. Els trossos de guix arribaven en unes vagonetes de rails i els portaven a coure al forn; un cop cuits, tornaven cap a les vagonetes i es portaven cap a uns grans dipòsits a moldre, encara que, just quan abocaven les vagonetes, finalment a cabassos es tiraven cap a un molí que funcionava elèctricament. Un cop mòlt el guix s'ensacava a mà i cap a mitjans dels anys cinquanta ja es va fer mecànicament. En aquells anys es produïen entre 3.000 i 4.000 sacs setmanals de trenta quilos aproximadament (CORRETJA, 2005). Durant les dècades de 1970 i 1980, la Guixera (Yesos Corretja S.L.) funcionava normalment, amb una mitjana de vuit o deu treballadors i una producció de 15.000 sacs setmanals. De tota manera, la productivitat davallava i s'evidenciava la necessitat de portar a terme noves inversions per a la millora de les instal·lacions i la maquinària i així continuar essent competitius; una circumstància que, juntament amb l'aposta de l'empresa d'orientar-se cada vegada més a la distribució i venda de materials per a la construcció, arran de l'adquisició de can Foruny i de la fàbrica de La Bòvila, va ser determinant perquè el 15 d'agost de 1993 es traspassés el negoci a Manel Arias, que va continuar l'activitat fins a 1996, amb una plantilla de tres treballadors. | 41.9149400,2.1882400 | 432682 | 4640651 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64961-foto-08247-101-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Arribant a Santa Eulàlia, a la rotonda que dóna accés al nucli urbà, s'agafa l'avinguda Osona i, des d'aquí fins al carrer 11 de setembre fins arribar als peus del Puig de Ventallola. Des d'aquest punt s'agafa el camí que versa fins a l'actual cementiri municipal. Deixant el cementiri a l'esquerra s'arriba fins a un camp on s'aprecia ant la zona d'explotació com de manufactura del guix. | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 64889 | El Gorg de la Truja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gorg-de-la-truja | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | Es tracta d'un clot en el transcurs del riu Mèder. En aquest tram el riu s'estreny per salvar un desnivell de gairebé 30 metres en diversos petits salts d'aigua. El més pronunciat, amb una petita cascada acaba en una zona més ampla i profunda, un clot, format probablement per l'erosió del mateix salt, on l'aigua alenteix el seu curs per l'estrenyiment del successiu sallent. A l'est del municipi, passada la Font Gran. Per arribar-hi es pot resseguir el Mèder des de la Font Gran o es pot agafar la carretera de Vic a Moià i Calaf per Súria (BV-4316), al km. 8 es troba el desviament, a la dreta, per arribar al mas de la Codina. En aquest punt es creua la carretera direcció sud i es localitza un corriol que permet accedir a la part superior del Gorg. | 08247-29 | NO de Santa Eulàlia de Riuprimer | Existeix la llegenda que des del gorg de la Truja havien fet màgia a la Codina tot fent aparèixer una truja i els godalls encesos de foc. D'aquí vindria el seu nom. | 41.9149000,2.1720400 | 431339 | 4640659 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64889-foto-08247-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64889-foto-08247-29-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | No hi ha cap indicació per arribar-hi | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 64983 | Llegenda del Gorg de la Truja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-gorg-de-la-truja | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Roviró i Alemany, X, (2000), 100 llegendes de la Plana de Vic, Publicació/Producció Sant Vicenç de Castellet : Farell. | Explica la llegenda que des del gorg de la Truja havien fet màgia al mas de la Codina dues vegades. Els qui tenien odi, d'una casa a l'altra, els feien por amb unes màquines. En el cas de la Codina, diuen que en el gorg de la Truja, se sentia i s'apareixia una truja i els godalls encesos de foc. Segons la llegenda, d'aquí vindria el nom del gorg. (Narració contada per Maria Camps, de Santa Eulàlia de Riuprimer, el dia 18 de novembre del 2004). | 08247-123 | Santa Eulàlia de Riuprimer | 41.9149000,2.1720400 | 431339 | 4640659 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||||
| 64872 | Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-10 | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | XX | El cementiri té una planta rectangular, amb un disseny innovador, portat a terme per l'arquitecte Vicenç Oliveras i Estapé. L'entrada presenta una forma circular i dona accés a un conjunt de dos nivells, comunicats per un edifici de forma rectangular, que sembla recordar la presència d'una capella. Els materials presents al conjunt són un altre dels elements destacables, ja que hi ha una combinació de ferro, formigó i pedra vista, poc comú en aquest tipus d'edifici. Les làpides es troben formant unes línies rectes al terra, fetes amb planxes de ferro. | 08247-12 | Carrer de Dalt, 3 | El cementiri municipal ha tingut diverses ubicacions, la primera al voltant de l'església, a la sagrera, documentat fins al 1888. A finals del segle XIX, es construeix un nou espai sepulcral, on actualment es troba la Plaça Nova de l'Avinguda d'Osona. Aquest nou cementiri de seguida va presentar problemes de manteniment i un deteriorament important que va fer perillar la majoria de nínxols. Per aquest motiu, s'exhumà aquest cementiri i es buscà una tercera ubicació, establerta a les afores del municipi, als peus del pla de la Rovira i inaugurat el 9 de Juliol de 1997. | 41.9147400,2.1870100 | 432580 | 4640630 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64872-foto-08247-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64872-foto-08247-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 64883 | Monument als caiguts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-caiguts-0 | XX | <p>Monument funerari de pedra, en forma d'obelisc, amb una creu superposada del mateix material i que ocupa tota la part frontal del monument. Aquesta estructura es troba al damunt d'una plataforma rectangular, feta de la mateixa pedra. Recolzada en aquesta base s'observa una placa de marbre, on apareix inscrita la frase commemorativa 'Caiguts pel poble', acompanyada d'una imatge de dos mans, en record a les víctimes de la Guerra Civil (1936-1939).</p> | 08247-23 | Carrer de Dalt, 3 | <p>Monument que recorda un esdeveniment històric, la guerra civil espanyola, que va afectar de manera directa tant al municipi com a tot el territori.</p> | 41.9147400,2.1870100 | 432580 | 4640630 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2024-03-15 00:00:00 | Pilar Camañes | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 64886 | Font de la Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-codina-0 | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | Està construïda al final del rec de la Codina, al arribar a la carretera de Santa Maria d'Oló. Presenta un mur d'uns 10m de llarg. En el seu costat oest és on es troba el brollador de la font. Aquesta aigua es perd pels marges de la carretera fins al riu Méder. El seu cabal és irregular en funció de l'època de l'any. | 08247-26 | Pla de la Rovira | Una font més del conjunt de deus d'aigua que es repartien pel terme municipal. Element de gran importància abans de l'arribada de l'aigua a les cases. | 41.9147200,2.1754500 | 431621 | 4640636 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64886-foto-08247-26-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Hi ha un cartell que posa que no és aigua potable, conseqüència de la contaminació dels purins. No està senyalitzada. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 64947 | Barraca Ventallola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-ventallola-0 | XVIII-XIX | Necessita ser restaurada | Es tracta d'una barraca rectangular, de c. 2,5 metres de llarg. Està adossada a la terrassa superior del camp i presenta un estat de conservació molt precària. La porta està al costat dret de la façana. A l'interior, la construcció mostra la caiguda parcial de la coberta a partir de lloses. | 08247-87 | Puig de Ventallola | S'ha de relacionar amb l'expansió de la vinya en el territori català per l'elaboració d'aiguardents i posteriorment durant l'etapa de la fil·loxera a Europa (S. XVIII i XIX). Qualsevol zona de vessant era aterrassada per plantar-hi ceps. | 41.9143700,2.1832400 | 432267 | 4640591 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64947-foto-08247-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64947-foto-08247-87-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Es troba situada dalt del Puig, al nord-est del nucli urbà de Santa Eulàlia. A partir del mas Ventallola, seguint per la carretera que puja a la Rovira, es localitza a l'esquerra una zona de petits camps aterrassats, la barraca es troba en aquesta zona. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 64984 | Llegenda de la senyora de la guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-senyora-de-la-guineu | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Roviró i Alemany, X, (2000), 100 llegendes de la Plana de Vic, Publicació/Producció Sant Vicenç de Castellet : Farell. | La història diu que la Senyora de la Guineu era una dama que s'apareixia al vespre en un revolt de la font Gran. Sembla que la història s'explicava per fer venir por a els nens i els joves i perquè no sortissin de nit. (Anècdota contada per Gracieta Corretja, de Santa Eulàlia de Riuprimer, el 19 de novembre del 2004) | 08247-124 | Santa Eulàlia de Riuprimer | 41.9139000,2.1780800 | 431839 | 4640543 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||||
| 64871 | La Font del Janot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-del-janot | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | XX | La Font d'en Janot es troba a la riba dreta del riu Méder, al costat de la carretera que va de Santa Eulàlia a Santa Maria d'Oló, la carretera BV-4316. Està formada per un mur de maons que acaba en forma semicircular, amb una placa metàl·lica a la seva part central, on es pot llegir el moment de la seva construcció l'any 1936. A la part inferior es veu un brollador metàl·lic per on cau l'aigua, que desprès d'acumular-se en una petita pica, desaigua directament al riu Mèder. | 08247-11 | Pla de les Saleres | El municipi tenia una gran quantitat de deus naturals d'aigua. La font d'en Janot forma part de la font que ha estat durant molt segles punt d'abastiment pel poble, la font Gran. | 41.9136400,2.1764600 | 431704 | 4640516 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64871-foto-08247-11-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | L'entorn presenta poc manteniment | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 64959 | Parc de Ventallola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-ventallola | XXI | El parc és a diversos nivells en direcció el Puig de Ventallola i el cementiri municipal. Ha permès donar continuïtat a la zona urbana des de l'Avinguda Osona i fins al límit de l'àrea urbana al carrer de Dalt. Presenta elements metàl·lics pensats perquè la vegetació els vagi cobrint i a zona més propera al carrer 11 de setembre, zona d'accés sud, hi ha un mirador alçat. | 08247-99 | Nucli urbà | Es tracte d'un parc modern, situat a l'extrem nord-est del nucli urbà i edificat durant l'any 2015, any en que es va inaugurar. | 41.9135500,2.1888800 | 432734 | 4640496 | 2015 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64959-foto-08247-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64959-foto-08247-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Lúdic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 64906 | La Font Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-gran-0 | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | La vegetació no està controlada, en el moment de la nostra visita. | La Font Gran és en aquests moments un aqüífer de gran cabal, canalitzat per aportar aigua al poble de Santa Eulàlia. En l'indret on hi hauria la font, amb diversos trams d'escala i un berenador tot de pedra, si aixeca una caseta en que s'indica que es tracta d'un punt de captació d'aigua de consum humà, a sota dues dates, 1934, moment en que es comença a captar l'aigua i una altra pedra, 1684, probablement provinent de l'antiga font. | 08247-46 | Al costat de la carretera BV-4316 | Sembla que s'ha de considerar que la Font Gran tindria ¡ una construcció vinculada des de 1684. La Font Gran, la font d'en Janot, molt propera, i la Font dels Avellaners –avui desapareguda–, han proporcionat l'aigua al poble. De fet el 21-10-1933 l'ajuntament acorda de fer un estudi sobre la portada d'aigües al poble des de la Font Gran. A partir de 1934 es porta l'aigua d'aquest aqüífer fins al poble, on arribava pel propi desnivell, sense necessitat de motor, i s'emmagatzemava en un dipòsit que hi havia on ara es troba la fàbrica de Can Llaudet, on tambñe hi havia el safareig. En el moment de construcció de la fàbrica, 1957-1958, és quan es va posar una bomba per a fer arribar l'aigua a un nou dipòsit situat a prop de la casa del Puig de Ventallola, i des d'aquest punt al poble. Encara avui, el dia de la tornaboda de la Festa Major es va a la Font Gran per dinar-hi i ballar sardanes. A mes, les fonts han estat també, i ho són encara, molt importats per la fauna salvatge i per la ramaderia de la contrada. | 41.9133700,2.1769100 | 431741 | 4640485 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64906-foto-08247-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64906-foto-08247-46-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Per arribar s'ha de baixar fins al riu Mèder per un camí al costat d'un camp. S'ha de creuar el riu i a la dreta ja s'aprecia la construcció de captació d'aigua. Al arribar a la Font no es pot identificar, ja que no està senyalitzada. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 64878 | Mas La Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-la-vall-0 | XX | En el moment de realitzar el Mapa de Patrimoni la casa és habitada. La teulada presenta problemes de conservació i hi ha perill d'enderroc. | Es tracta d'una casa de c. 15x15m de costat, amb una planta baixa i dos pisos. La coberta del cos central és a quatre aigües. La façana principal es troba orientada al sud-oest. En els seus costats est i oest presenta edificacions adjacents (coberts i altres) amb teulada a una sola aigua. | 08247-18 | Pla de les Saleres | A l'entorn de l'any 1900 el Sr. Vall va comprar la propietat de Torreferrada amb el mas. Poc després, va fer construir aquesta nova casa a 175m en direcció nord, sobre la Font Gran. | 41.9130400,2.1750500 | 431586 | 4640450 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 64960 | Forn del Roure Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-roure-gros | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | XVI-XVII | Presenta una situació de ruïna, invaït totalment per la vegetació | En el cas del forn del Roure Gros se'n conserva la cambra de combustió i bona part de la graella, feta de la mateixa terra o argila de l'entorn cuita. Per tant, la construcció del forn, en el marge va comportar que en les primeres coccions es configurés l'estructura del mateix. La Cambra de cocció no s'ha conservat, ja que era més perible pel propi fet d'omplir i buidar el propi forn de les peces que es coïen. | 08247-100 | Santa Eulàlia de Riuprimer | A santa Eulàlia i rodalies es té constància de l'existència de diversos forns d'obra per a l'elaboració i cuita de maons, teules, rajoles i altres peces en dels masos del Dalmau, la Vila, la Codina, les Casetes del Botei, del Roure Gros (ss. XVI-XVII) i el de can Noguera (l'origen del qual es remunta a la baixa Edat Mitjana). Aquests antics forns d'obra es van anar abandonant i van caure en desús com a conseqüència de l'especialització dels masos iniciada cap a finals del segle XVIII, i l'aparició de les primeres bòviles a mitjan segle XIX. | 41.9127800,2.1933800 | 433106 | 4640407 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64960-foto-08247-100-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Passat el quilòmetre 6 de la carretera BV-4316 direcció Santa Eulàlia de Riuprimer hi ha un trencant a mà esquerra que dona accés a un camp de conreu, abans d'arribar a la depuradora. En aquest camp, a l'esquerra es troba el Roure Gros i al seu constat hi ha les restes d'aquest forn ceràmic. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 64870 | El Roure Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-roure-gros | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | L'arbre no es troba en les millors condicions, potser necessitaria un tractament fitosanitari. Per portar-lo a terme s'ha de demanar autorització a l'administració, ja que és un arbre d'interés local i comarcal. | El Roure Gros és un exemplar de roure martinenc (Quercus humilis), centenari i de gran entitat, que es troba a 500m de l'entrada del poble, a la carretera BV-4316, direcció Sentfores, a la banda dreta i just al costat del Torrent del Botei i de la depuradora municipal d'aigües. Queda situat en un punt de desnivell natural del terreny, envoltat d'altres roures de dimensions i alçades menors. | 08247-10 | Al costat de la depuradora municipal d'aigües | El roure gros forma part de moltes de les tradicions culturals del poble, ja que va ser punt de destí dels nens a les antigues celebracions de la nit de reis o punt de trobada de molts enamorats. | 41.9127000,2.1936400 | 433128 | 4640398 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64870-foto-08247-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64870-foto-08247-10-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Pilar Camañes | Com a reconeixament a la seva singularitat i a la seva importància amb la tradició cultural del poble es va decidir que donaria nom a l'escola del poble. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 64867 | Llegenda del Puig de Ventallola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-puig-de-ventallola | ROVIRÓ I ALEMANY, X. (2000). 100 llegendes de la Plana de Vic, ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història, direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | Explica la llegenda que a prop del que avui es coneix com la creu de Sant Iscle, s'hi amagava una campana plena d'or. La seva ubicació no es coneguda, però s'explicava que des d'una finestra de la cuina de la casa forta de Ventallola es podia veure el lloc exacte on era la campana. La tradició també explicava que hi existien uns documents que detallaven pas a pas com trobar el tresor, però es van perdre quan va morir el vell de Ventallola i ara ningú sap on són. Molta gent ha intentat trobar el tresor, amb detectors i ballestes, però mai ningú ha estat capaç d'aconseguir-ho. En els documents perduts també donava indicacions sobre la ubicació d'altres tresors que els Ventallola van amagar, tant per les seves propietats com pels voltant de casa seva. Cada cop que veien perill (una guerra o bandolers, per exemple) ocultaven gerres plenes d'or. | 08247-7 | Santa Eulàlia de Riuprimer | La tradició explica que els de Ventallola eren tan rics com tot el poble de Santa Eulàlia, i tot el terreny que es podia veure des de les finestres de la casa forta era de la seva propietat. Vivien de renda, sense haver de treballar, i només havien de comprar sal, ja que de les parts que els portaven els seus masovers encara els sobrava menjar. La llegenda va ser publicada per primera vegada al llibre '100 llegendes de la Plana de Vic', de Xavier Roviró i Alemany, on transcriu l'historia que li va contar a l'autor el veí de Santa Eulàlia de Riuprimer, Ramon Serra, el 19 de juliol de 1991. | 41.9125900,2.1871500 | 432589 | 4640391 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64867-foto-08247-7-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 64943 | Mas Puig de Ventallola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-puig-de-ventallola | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Fitxa de patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. Número d'inventari 23993 | XI-XX | Es tracta actualment d'una construcció civil, però per les evidències arquitectòniques conservades del cos central de l'edifici, queda palès que inicialment era una torre quadrangular amb multitud d'ampliacions des de com a mínim el segle XI. A partir del segle XVI es considera ja una masia. Sembla que amb el terratrèmol de la candelera de 1428, que va afectar greument les construccions de la zona, hauria patit importants desperfectes i que serà a partir del segle XVI i durant les dues centúries posteriors que la casa es configura en una planta rectangular, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Per contra, tota la façana posterior rep les aigües d'una teulada inclinada en direcció oest. El portal era originalment adovellat, encara es conserven algunes de les pedres, però posteriorment, per accedir amb els carruatges es va alçar prenent la forma de llinda actual. L'edifici consta de planta baixa i dos pisos. El mas és de grans dimensions i es poden observar diversos trams constructius, des de la torre central i concèntricament cap a l'exterior i cap a la part posterior, de manera que la casa s'anava ampliant lateralment. A l'interior es van evidenciant les diverses façanes amortitzades, amb les seves obertures tapiades per raons de funcionalitat. Els extrems del mas presenten uns carreus de factura diferent, i alguns sectors de totxo, especialment llindes i brancals i en l'ala nord, d'una alçada inferior i finalment acabada amb aquest tipus de construcció. Al costat del portal hi ha un pujador de cavalls. A migdia s'obren unes galeries que formen part del mateix cos de la casa, fetes amb arc de mig punt rebaixat a nivell del primer i segons pis. Pel que fa a les finestres i llindes: en primer lloc, a les golfes hi ha una finestra geminada, amb una columna o mainell que aguanta dos petits arcs. Aquest tipus de finestra s'ha de remuntar al romànic o al gòtic; En segon lloc a la façana principal hi ha diverses llindes amb dates de reforma del mas, de més antiga a més nova trobem en primer lloc la llinda principal del mas amb un creu central i es llegeix 'PVIG VENTALLOLA 1673'. En una finestra del primer pis de l'extrem dret de la façana la llinda ens aporta la data 1676, mentre que en el mateix pis, però en l'extrem oposat, en la galeria, la data de la llinda de la finestra té inscrit l'any 1684. Per últim, en aquesta façana principal, damunt de la porta hi ha un element ornamental amb un turó i damunt una creu central i el text 'PVIG 1656'. En la façana posterior en el primer pis hi ha una gran finestra a mb una gran llinda que llegeix 'ANTONI DALAMU' l'abreviatura cristina 'IHS' i una creu dins d'un oval decorat, amb la data 1671. En el terrat de l'extrem dret de la façana principal hi ha un element ornamental realitzat amb ferro i la data 1844. Dóna accés a dependències secundaries. Davant de la casa hi ha actualment una zona enjardinada que originalment era l'era, a l'extrem oposat, a l'est, hi ha una zona d'aparcament i magatzem, que era una de les masoveres de la casa.La masia està totalment reformada, en bon estat i s'utilitza com a residència actualment. | 08247-83 | Puig de Ventallola | Santa Eulàlia de Riuprimer ha tingut històricament tres cases fortes, una el Puig, ara Mas Ventallola, el mas Torroella i l'altre Torreferrada. El mas Ventallola, més coneguda com a Puig de Ventallola, fent una composició de l'evolució del seu nom, està ubicada sobre un turonet, al nord-est del nucli urbà. La casa es documenta des del segle XI, però les restes ceràmiques trobades al seu voltant, mostren una ocupació anterior, fins a arribar a època romana. Durant el segle X en l'indret es situa la domus de Tolosa, segurament antecessora del mas. Dins de la seva evolució s'han registrat diversos habitants, des de la família Muntanyola, desprès els Dosrius, al casar-se l'hereva dels Muntanyola amb Pere Dosrius, família que eren els castlans del Castell de Muntanyola. Al 1339 el bisbe va protestar perquè les obres de fortificació que es feien en el castell anaven en contra de la senyoria episcopal. No ha quedat documentat quan van marxar de la casa els senyors de Muntanyola, podria ser a causa del despoblament i lluites dels pagesos contra els senyors iniciades a mitjan segle XV, la Guerra dels Remences. L'any 1515 s'esmenta ja com a simple mas i en el fogatge de 1553 apareix Gabriel Boscàs com a propietari del mas Puig. En aquell mateix segle hi residia ja una branca de la família Dalmau, segurament procedent del mas Dalmau de Muntanyola, parròquia de Santa Eulàlia. Per això en el segle XVI trobem a Santa Eulàlia als masos Dalmau del Bosc i Dalmau del Puig. Una pubilla de la família Dalmau, el 1657, es va casar amb Antoni Ventallola i Rocafiguera, del mas Ventallola de Centelles, i per això aviat el mas va deixar de dir-se Dalmau del Puig per a prendre el nom de Ventallola. Durant part dels segles XVI i XVII els Dalmau del Puig van actuar com a procuradors del bisbe en el terme de Torroella, documentat a partir de l'extracte de les visites pastorals. Els Dalamu i els Ventallola van comprar, al llarg dels anys, moltes propietats del terme, entre elles Torreferrada o Torrents. En el Puig de Ventallola els Dalmau van deixar moltes evidències de les ampliacions del segle XVII en la figura d'Antoni Dalmau, que apareix inscrit en la llinda de la façana posterior. Amb la guerra del francès la casa va quedar en un estat de ruïna gairebé total, abandonada fins al 1813. De nou és reconstruït pels Ventallola, que sembla que a principi de segle XX, per qüestions matrimonials, emparenten amb els Oms, propietaris del mas fins al 1960. A partir de 1983 el nou propietari inicia treballs per tornar a tenir l'esplendor perdut del mas, quedant totalment restaurat. El Sr. Serra ha recuperat tot el que ha pogut de l'antiga documentació i ha enriquit el mas amb un escaient mobiliari, unes magnífiques pintures de Francesc Pla, el Vigatà, i altres complements i una bona biblioteca. Dins de les seves dependències annexes es trobava, fins el segle XVII, la capella de Sant Iscle de Tolosa, en relació a l'antiga domus. Sembla que a l'entorn de 1670 es perd el rastre sobre aquest element arquitectònic. Per altra banda, també es coneix l'existència d'un molí fariner que va ser destruït entre l'abril i el juny de 1809, en el marc del Guerra del Francès (1808-1814). Es localitzava en el punt conegut com el Camp del Molí de Ventallola, a tocar la Font Gran. | 41.9125900,2.1871500 | 432589 | 4640391 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64943-foto-08247-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64943-foto-08247-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64943-foto-08247-83-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Es troba situat dalt del Puig, al nord-est del nucli urbà de Santa Eulàlia. El camí original d'accés era a partir del què avui és el carrer del Puig, que ascendia per la cara sud del Puig fins a la façana principal del mas, per un camí empedrat. Actualment es pot arribar al mas per dos camins a l'est i oest del Puig, des de la carretera BV-4316, en direcció el pla de la Rovira. | 94|98|119|92 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 64945 | LLinda de porta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-porta-0 | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | XVII | Es tracta d'una gran llinda decorada amb un arc conopial esculpit en la part superior. En els extrems inferiors, on arrenquen els brancals, hi ha esculpits dos bustos. El de l'esquerre respon a una figura femenina amb un pentinat recollit sobre el cap configurant una tannara. La figura de la dreta és masculina i en destaca la barba prominent que cobreix tota la part inferior del bust. | 08247-85 | Puig de Ventallola | S'ha de relacionar amb una de les primeres ampliacions del mas, durant el segle XVII, ja que s'obra en el mur del que seria l'edifici quadrangular original, al qual s'accedeix per la porta principal del mas, a mà esquerra. | 41.9125900,2.1871500 | 432589 | 4640391 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64945-foto-08247-85-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 64926 | Mosaïc casa del C/ del Sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mosaic-casa-del-c-del-sol | XX | A la façana del carrer del Sol núm. 62 es documenta un mosaic de ceràmica que representa el poble de Santa Eulàlia de Riuprimer. | 08247-66 | C/ del Sol, 62 | 41.9122500,2.1894500 | 432780 | 4640351 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64926-foto-08247-66-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 64868 | Festa del Reis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-reis | MONTELLS, J.; VILLANUEVA, J. (2001). 25 Anys de Reis a Santa Eulàlia de Riuprimer. | XX | Els preparatius per la cavalcada de Reis comencen ja uns dies abans, normalment a finals de desembre, quan arriben a Santa Eulàlia tres patges de Ses Majestats, al Campus de la Rectoria. Allà recullen les cartes dels nens. Els Reis arriben al municipi la tarda del 5 de gener, quan baixen per la Avinguda d'Osona fins al carrer Girona, continuant pel Carrer del Mèder, Carrer De Balmes i des d'aquest punt ja van cap a la Plaça de l'Església. És aquí on es dirigeixen als nens amb un breu discurs i van a adorar al nen Jesús al pessebre vivent. L'ultima feina del Reis és la de repartir els regals casa per casa, a les famílies que ho hagin demanat, començant pel Carrer Nou. | 08247-8 | Nucli urbà | La tradició del poble explica que abans dels anys 20 del segle XX la nit de reis es vivia amb molta intensitat pels nens, que deixaven una got d'aigua i uns plats amb espigues de blat de moro, pels cavalls que portaven a ses majestats. Aquesta mateixa nit, els nens i nenes més petits sortien al carrer per encendre fanalets casolans, elaborats amb una espelma i paper de diari. Els que eren més grans portaven atxes d'espígol i barballó. Tots junts, anaven cap al Serrat del Soler, on els grans pujaven a dalt del serrat per encendre fogueres i els petits es quedaven al costat del roure gros. | 41.9121700,2.1900900 | 432833 | 4640342 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64868-foto-08247-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64868-foto-08247-8-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 64920 | Casa del Carrer del Sol, 19-21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-sol-19-21 | XIX | Una gran part de l'edifici es troba apuntalada | Es tracte de dos edificis de planta baixa i tres pisos, dels quals el darrer eren unes golfes sense ús domèstic inicialment, les quals mostren obertures acabades en volta. La teulada és a dues aigües orientada nord-sud. La façana principal es troba oberta al sud. L'edifici del número 19 presenta l'accés principal amb una porta amb arc rebaixat en pedra. Al damunt de la porta principal i sota la finestra del primer pis hi ha una pedra d'uns 30 o 40 cm de costat, de color vermellós, clarament diferent a la resta de pedres de la façana. En aquesta s'evidencien un conjunt de signes i una línia, actualment il·legibles. També podem definir damunt d'aquesta porta principal una finestra del primer pis amb brancals i la llinda fetes d'una pedra porosa, de tosca. La llinda està configurada a partir de dues petites voltes acabades en una voluta central. El desgast de la pedra ens fa creure que hi ha elements de la decoració que s'han perdut. En la seva planta baixa, a la part més profunda, es troba una volta de canó en bon estat de conservació, al costat sembla que hi hauria una construcció similar, però es troba tapiada. En la mateixa àrea de l'edifici es documenta un arc de mig punt que separa aquesta àrea de la part més propera a la façana principal. Aquest arc també està tapiat. Tota aquesta àrea era un espai destinat, originalment, al bestiar, avui dia està apuntalada al trobar-se en un estat de conservació força precari. Mentre que l'edifici del número 21 és de construcció més senzilla, fins i tot la llinda de la porta principal és en fusta, on hi ha una creu i als costats s'inscriu un any, el 1845, moment de construcció de l'edifici. | 08247-60 | C/ Carrer del Sol, 19-21 | Les dues cases configuren actualment una única propietat, però originalment eren dos propietats separades. El número 21 s'hauria construït l'any 1834 i el número 19 l'any 1845. En aquest darrer edifici i hauria hagut un dels antics cafès del poble. A partir dels anys 40 o 50 del segle XX formen part de la mateixa propietat. | 41.9118800,2.1879500 | 432655 | 4640311 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64920-foto-08247-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64920-foto-08247-60-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Informació obtinguda d'una conversa amb la filla de la propietaria | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 64921 | Llinda finestra C/ del Sol, 19-21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-finestra-c-del-sol-19-21 | XIX | En l'edifici del núm. 19, en la seva façana posterior, es localitza una petita finestra que presenta una llinda en forma d'arc rebaixat. En ella, en la part central, hi ha una creu i als costats s'inscriu un any, el 1845, moment de construcció de l'edifici. | 08247-61 | Casa del Carrer del Sol, 19-21 | Les dues cases configuren actualment una única propietat, però originalment eren dos propietats separades. El número 21 s'hauria construït l'any 1834 i el número 19 l'any 1845. En aquest darrer edifici i hauria hagut un dels antics cafès del poble. A partir dels anys 40 o 50 del segle XX formen part de la mateixa propietat. | 41.9118800,2.1879500 | 432655 | 4640311 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64921-foto-08247-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64921-foto-08247-61-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 64910 | Mas La Roureda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-la-roureda | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | XVI | Es tracte d'un mas inicial de forma allargada est-oest, amb planta baixa i un pis i teulada a dues aigües. No se'n coneix la cronologia de construcció, tot i que l'existència del mas es remunta al segle XVI. En aquest edifici, a finals del segle XIX, si adossa en el seu costat est una nova construcció de planta baixa i dos pisos amb teulada a quatre aigües. No presenta elements arquitectònics a destacar. | 08247-50 | Pla de Mas Camps | Per les dades disponibles, la Roureda és un mas que té el seu origen al segle XVI. En la llista dels 15 joves de Santa Eulàlia de Riuprimer i masos circumdants que van morir durant el període 1936-1939 mobilitzats al front de guerra apareix Pere Puig Bach del mas la Roureda. | 41.9117700,2.1970400 | 433409 | 4640292 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64910-foto-08247-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64910-foto-08247-50-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 64864 | Pedra de l'EsteladaPedra de l'EsteladaPedra de l'Estelada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-lestelada-pedra-de-lestelada-pedra-de-lestelada | XXI | És una escultura de pedra, amb la forma representativa de la silueta de Catalunya, amb la composició metàl·lica de la senyera. Tot el conjunt es troba fixat al terra a partir d'una estructura metàl·lica. El monòlit té un pes aproximat de tres tones. | 08247-4 | Plaça de l'Onze de Septembre | Aquest monument neix com a iniciativa de l'Assemblea Nacional Catalana de Riuprimer. P. Crusellas va ser el responsable de trobar la pedra, amb una forma del Principat de Catalunya, i amb l'ajuda de diferents voluntaris es va col·locar a la Plaça de l'Onze de Setembre. La seva inauguració es va celebrar el dia 29 de Juliol del 2012, dia en el que es va instal·lar el monòlit i es van portar a terme diferents actes complementaris, com una conferència, 'Com, quan, per quan i per què la independència', de la mà de l'escriptora Patrícia Gabancho o un tast de cerveses. | 41.9117400,2.1915600 | 432954 | 4640293 | 2012 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64864-foto-08247-4-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | P. Crusellas i voluntaris | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 64875 | Domus de Torreferrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/domus-de-torreferrada | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 1577. | XIII-XX | Actualment no és habitada, s'ha ensorrat part de la teulada central, quedant a la vista l'embigat i altres elements interiors de la casa. Per tant, actualment el mas està parcialment enderrocat. | La Domus de Torreferrada es un mas de planta baixa i un pis, que en el seu costat nord s'assenta directament damunt de la roca natural, visible al sobresortir 1,5 metres per damunt del nivell de circulació. La seva evolució edilícia queda patent a simple vista, amb murs de factura romànica, arcades d'estil gòtic, el cos d'estructura barroca i una arquitectura interior que barreja elements tradicionals amb d'altres de més moderns. Uns dels elements més destacables el trobem a la porta d'accés, fet a partir d'un arc de mig punt adovellat i amb una decoració dels batents feta a partir d'uns encastats de ferro forjat. Aquests elements metàl·lics, en la darrera visita, ja havien desaparegut. La construcció principal del mas s'ha datat en època romànica. El segon element destacable és la torre, que s'observa integrada dins del mas. | 08247-15 | Pla de les Saleres | La Domus de Torreferrada és una casa noble documentada el 1247, formada als seus inicis per una torre i els murs de tancament. Entre els anys 1453-62 hi residia Pere Roger de Castellet o de la Torre, batlle natural del bisbe de Vic en el terme del castell de Torroella. Al segle XVI va passar a ser un mas, que integrà les estructures anterior dins de la seva composició. Al voltant de l'any 1900 la propietat passa al senyor Vall que per raons de seguretat va eliminar la planta superior fent la teulada nova. Actualment no és habitada, s'ha enderrocat de manera parcial. | 41.9117400,2.1748300 | 431567 | 4640306 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64875-foto-08247-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64875-foto-08247-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64875-foto-08247-15-3.jpg | Inexistent | Modern|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Per arribar-hi: A l'est del terme municipal, passada la Font Gran. Per arribar-hi cal anar per la carretera de Vic a Moià i Calaf per Súria (BV-4316), al km. 8,200 a mà esquerra, hi ha un camí que amb un recorregut de 440m porta a la Vall, a 175m de la Vall hi ha Torrefarrera. | 94|92 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 64876 | Porta de Torreferrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-de-torreferrada | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | La casa es troba practicament enderrocada | La porta estava feta a partir d'un arc de mig punt adovellat i amb una decoració dels batents feta amb tres peces metàl·liques, a cada batent de la porta, molt senzilles, formades per un parell de cintes, solcades per un nervi, les quals es juxtaposen i fan derivar els extrems, acabats en punta, vers els costats oposat. La finalitat d'aquesta decoració era lligar les parts dels batents. | 08247-16 | Pla de les Saleres | La Domus de Torreferrada, com a masia, sembla tenir el seu inici cap al segle XVI, tot i que algunes evidències arquitectòniques són més antigues. La porta es considera de tradició romànica, moment en el que es data, i la decoració metàl·lica que l'acompanya, segons un estudi fet per l'arquitecte Josep Mª Pericas. | 41.9117400,2.1748300 | 431567 | 4640306 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64876-foto-08247-16-2.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Aquests elements metàl·lics, en la darrera visita, ja havien desaparegut. | 92 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 64877 | Torre de Torreferrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-torreferrada | <p>Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 1577. ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. SARRI I VILAGELIU, J.; VIGUÉ I VIÑAS, J. (1986). «Domus de Torreferrada». A: Osona II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 555 (Catalunya romànica, III)</p> | XIII | En estat de ruïna, parcialment enderrocada i envaït per la vegetació | <p>La torre de la Torreferrada estaria formada per una construcció de planta baixa i dos pisos, dels quals se'n va fer enderrocar el superior a inicis del segle XX, construint una teulada homogènia per tot l'edifici en aquells moments. La part nord de la torre s'assenta sobre una veta de roca que sobresurt c. 1,5m sobre el nivell de circulació actual. En el segle XVII o potser ja abans aquesta torre va ser escapçada i es va integrar en el mas que hi va ser adossat, el qual tampoc no és d'estructura unitària. En una finestra hi ha la data de 1686, que fixa el moment de construcció d'una de les parts més notables de la construcció. Cap a l'any 1900 el nou propietari, Sr. Vall, fa escapçar el darrer pis de la torre, que queda reduïda fins al primer pis del cos principal de la casa. Es construeix una teulada homogènia per tot l'edifici. L'any 1915 la va visitar l'arquitecte Josep Mª Pericas, acompanyat de Joaquim Vilaplana del mas Pujolar, que en va fer un petit croquis i una relació, en la qual diu que la porta del mas és reforçada amb ferramenta, que ell creu que és d'època romànica, d'on considera que li deu venir el nom modern de Torreferrada. L'esmentat arquitecte calcula que inicialment la torre rectangular devia tenir tres o quatre pisos, separats amb trespols de fusta, sense voltes. Documenta a la seva part baixa arcs aparedats, juntament amb carreus de bona disposició que li van fer suposar que l'obra original devia ser del segle XIII o de finals de l'època romànica.</p> | 08247-17 | Pla de les Saleres | <p>La domus de Torreferrada apareix documentada per primera vegada l'any 1247, en aquell moment les estructures que la formaven eren una torre i els murs de tancament. La seva denominació era domus de Turri o de ça Torra, un topònim que passa a ser cognom de molts del seu habitants. Aquesta estructura queda integrada a un edifici de majors dimensions, per ampliacions diverses. Segons treballs precedents (Aliberch et al.) en l'any 1320, n'eren senyors Berenguer de la Torre i la seva muller Andreua. Aquests devien ser els pares de Bertran de la Torre i de la seva germana Sibil·la, casada en 1335 amb Berenguer de Planell de Tona (Arx. Mas Planell, Tona, pergamí de 1335). L'any 1421 la domus era habitada per Constança, viuda de Romeu de la Torre, senyor de la domus de ça Torra i mare de Joana, que devia ser la pubilla casada amb Gombau de Castellet, àlies de la Torre. Aquest Gombau, el mateix any es diu batlle del terme de Torroella i fa promesa a l'ardiaca de Vic, per estar vacant el bisbat per mort d'Alfons de Tous, que recollirà tots els rèdits i drets de la batllia (C.F.V., Not. Pere Artigas., Man. 16, 1420-1421, s.f.). L'any 1463, Pere Roger de Castellet, àlies de la Torre, que en algun document es diu simplement Pere Roger de la Torre, va continuar amb l'exercici de la batllia del terme de Torroella, càrrec que tindrien tots els hereus perquè en altres ocasions és anomenat «batlle natural» pel bisbe de Vic i va fer arrendament d'aquesta batllia pel temps de set anys a raó de 42 lliures de moneda barcelonesa (C.F.V., Jaume Valls., Man. 13, 1462-1463, fol. 108). El 26 de febrer de 1474 els senyors Galzeran de Vilanova, Antoni Freser, rector de Santa Eulàlia, i Bernat Sorts, de Sentfores, actuaven com a tutors de Constança, filla de Pere Roger de Castellet, àlies de la Torre, senyor de la casa de la Torre (C.F.V. Not. J. Sallers, Mn. 21-22, 1473-1477, s.f.). Del segle XVI endavant la Torre figura ja només com un mas, que en 1553 era habitat per Jeroni Bosc i la seva família.</p> | 41.9117400,2.1748300 | 431567 | 4640306 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64877-foto-08247-17-2.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-07-21 00:00:00 | Pilar Camañes | 92 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||
| 64919 | Llinda de Ca La Sion | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-ca-la-sion | Font, J. (2002), 'Un segle de canvis i permanències a Osona: d'entorn rural-urbà a comarca-ciutat', Ausa XX, 150. Santi, P. (1995) Estructures econòmiques i evolució del món rural osonenc al llarg dels segles XVIII, XIX i primer terç del XX, Societat Catalana d'economia, Anuari, Vol. 2. | XVIII | Llinda de pedra, ubicat sobre la porta principal de la casa de Ca la Sion, situada a la part nord del nucli urbà. La llinda, que ocupa tota la part superior de l'entrada a la casa és de pedra i presenta data inscrita '1736', amb un símbol cristià al mig de la data, un cercle amb la creu interior. La llinda queda recolzada sobre la motllura que envolta l'entrada, de pedres molt similar. La casa està completament reformada però manté la llinda original, juntament amb les motllures de les finestres, segons informació del propietari. | 08247-59 | C/ del Puig, 26 | Aquestes cases corresponen a un moment de creixement general a la comarca d'Osona, que comença al segle XVII i que continua al s. XVIII, conformant els trets que tindrà Osona durant l'època contemporània. Santa Eulàlia es veu en les dades, passaria d'una població de 408 habitants, al 1718, a 883 habitants al 1860. Com a conseqüència d'aquesta situació aquesta etapa es caracteritza per la construcció de noves cases, moment de màxima edificació al voltant de l'església i per tot l'entorn circumdant. Així mateix, aquesta situació coincideix amb una bonança en l'agricultura que comporta l'ampliació i creació de moltes cases de pagès. Els municipis veuen l'inici de la seva fisonomia actual. | 41.9115700,2.1883300 | 432686 | 4640277 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64919-foto-08247-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64919-foto-08247-59-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 64934 | Llinda C/ del Puig, 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-c-del-puig-22 | Font, J. (2002), 'Un segle de canvis i permanències a Osona: d'entorn rural-urbà a comarca-ciutat', Ausa XX, 150. Santi, P. (1995) Estructures econòmiques i evolució del món rural osonenc al llarg dels segles XVIII, XIX i primer terç del XX, Societat Catalana d'economia, Anuari, Vol. 2. | XVIII | Es troba formant part del llinda de la porta principal, localitzat al carrer del Mil·lenari, 1, amb una inscripció que mostra la data de construcció, '1736'. La resta de la casa ha viscut moltes modificacions, actualment es troba arrebossada i pintada completament. En la façana de carrer del Puig hi ha dues finestres, del primer i segon pis, amb bancals i llindes de pedra. En la llinda del segon pis s'observa una decoració a partir d'un arc conopial i una creu central. A banda i banda de la creu es configura la data 1737. | 08247-74 | Centre urbà | Aquestes cases corresponen a un moment de creixement general a la comarca d'Osona, que comença al segle XVII i que continua al s. XVIII, conformant els trets que tindrà Osona durant l'època contemporània. Santa Eulàlia es veu en les dades, passaria d'una població de 408 habitants, al 1718, a 883 habitants al 1860. Com a conseqüència d'aquesta situació aquesta etapa es caracteritza per la construcció de noves cases, moment de màxima edificació al voltant de l'església i per tot l'entorn circumdant. Així mateix, aquesta situació coincideix amb una bonança en l'agricultura que comporta l'ampliació i creació de moltes cases de pagès. Els municipis veuen l'inici de la seva fisonomia actual. | 41.9114400,2.1884600 | 432697 | 4640262 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64934-foto-08247-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64934-foto-08247-74-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 64899 | Llegenda de la por del Vinyals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-por-del-vinyals | XX | Als petits i petites de Santa Eulàlia sembla que se'ls explicava que quan anaven escabellats semblaven la por del Vinyals. Es deia que hi havia una por amagada a la casa, però no la deixaven veure a ningú. (Anècdota contada per Maria Camps durant la conversa mantinguda el 18 de novembre del 2004 i per Gracieta i Pepeta Corretja, de Santa Eulàlia de Riuprimer, el 19 de novembre del 2004) | 08247-39 | Santa Eulàlia de Riuprimer | 41.9111500,2.1877700 | 432639 | 4640230 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||||
| 64941 | Fons documental del Bisbat de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-bisbat-de-vic | <p>ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic</p> | XIV-XVIII | <p>Les visites pastorals a Santa Eulàlia de Riuprimer són una de les més importants fonts d'informació, ja que l'arxiu municipal va ser cremat durant la guerra del francès. En aquest documents es conserva una gran quantitat de dades tant de l'església, com del culte i per tant dels feligresos i les tradicions del poble, des del segle XIV. La primera visita pastoral de la que es té constància és de l'any 1333, al llarg dels segles els bisbes o els seus delegats realitzen regularment visites pastorals, fins ben entrat el segle XVIII encara eren fetes en català. En aquells decennis finals de segle, la presència de bisbes i de capellans d'origen castellà, acaba imposant l'idioma, de resultes de la progressiva implantació del Decret de Nova Planta.</p> | 08247-81 | Arxiu Episcopal | <p>Les visites pastorals van ser una eina de l'església per instaurar un ordre social i una religió homogènia i unitària, a més de proporcionar un coneixement del territori. De la mateixa manera, permetien als bisbats conèixer el estat material i espirituals del seus territoris i mostrar la seva autoritat. Van ser molt importants en moments de reformes, com va ser després del Concili de Basilea (1445) o el Concili de Trento (1545-1563), ja que aquestes servien per a corregir l'ortodòxia, aplaudir els bons costums, així com revisar la documentació parroquial.</p> | 41.9111500,2.1877700 | 432639 | 4640230 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Pilar Camañes | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 64951 | Col·lecció procedent de Santa Eulàlia de Riuprimer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-procedent-de-santa-eulalia-de-riuprimer | <p>Amenós Martínez, LL. (2005), Hostiers i neulers medievals del Museu Episcopal de Vic, Quaderns del Museu Episcopal de Vic, vol. 1. Catàleg del Museu Episcopal de Vic: https://www.museuepiscopalvic.com/ca/colleccions/forja/hostier-mev-8096 Fitxes de registre del Museu Episcopal de Vic.</p> | <p>Conjunt de cinc peces conservades al Museu Episcopal de Vic. Dins d'aquest conjunt de peces hi ha dos destrals d'època neolítica, de pedra. La primera, és de pedra basàltica, molt plana i amb unes mides de 7,5 x 4 x 1,5cm, de la que no es coneix la seva localització exacta dins del terme municipal. La segona, és de forma triangular, de 4 x 3,5 x 1,5cm i localitzada al Mas El Marcer. Una altra de les peces dipositades al Museu és un punxó d'os fragmentat, de 7,6 x 2,3 x 0,4cm. La quarta peça, és un hostier de ferro burinat, cisella i punxonat, localitzat al municipi, del segle XIV. Es tracta d'un motlle amb quatre hostiers gravats en negatiu, dos de laterals de grans dimensiones, 9,1cm, i dos de centrals, de 3,1cm. La forma gran de l'esquerra presenta el Crist de la Pietat, envoltat del atributs de la Passió i encerclat per una orla epigràfica. La forma de la dreta, conté el Crist Crucificat a la creu envoltat també d'una orla epigràfica. Segons la documentació del museu és una peça excepcional tant per la iconografia, com pels dibuixos i la seva qualitat. L'última de les peces és un gravat sobre seda blanca amb una representació de Santa Caterina, de 82 x 59cm.</p> | 08247-91 | Museu Episcopal de Vic | 41.9111500,2.1877700 | 432639 | 4640230 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64951-foto-08247-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64951-foto-08247-91-3.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pilar Camañes | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc