Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 64862 | Riu Mèder | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-meder | COROMINES, J. (1989). Onomasticon Cataloniae. SANTASUSAGNA I RIU, A. I TORT I DONADA, J. A propòsit del Riu Mèder: de Claveguera a l'aire lliure a curs fluvial renaturalitzat. II congrés de la Societat d'Onomàstica i la XXVII Jornada d'Antroponímia i Toponímia de la UIB. MOREU-REI, E. (1982). Els nostres noms de lloc. P. 135 TORT I DONADA, D. (2011) De noms i de llocs : miscel·lània d'homenatge a Albert Manent i Segimon | El riu Mèder neix a la base dels turons dels serrats de la Minyona, el del Gran de la Roca i la Penyora, a uns 800m d'altitud aprox., al terme de Muntanyola (Osona). Aquest tram de capçalera, fins a Santa Eulàlia de Riuprimer, rep el nom de Méder, de la mateixa manera que el tram de Sta. Eulàlia es conegut com a riera de Santa Eulàlia. El seu recorregut acaba a Vic, on passa a ser l'afluent principal del riu Gurri, que ho és a la vegada del riu Ter. Al seu pas per Santa Eulàlia, el Mèder, rep les aigües de recs, torrents i rieres, com els recs del Forn de la Calç, el de Torrents, el rec del Vilar, el rec de l'Horta del Vilar, el Rec de la Codina i el rec del Botei. El seu major afluent per la dreta és la riera de Muntanyola, que a la vegada rep les aigues del torrent del Bosc i del Dalmau, i el més important el torrent dels Casals. De la mateixa manera, el Mèder també rep les aigües de les riera de Sant Joan de Galí. A nivell natural, als seus marges es pot observar, principalment, el roure martinenc, propi de la biodiversitat d'aquesta zona de la plana. | 08247-2 | Santa Eulàlia de Riuprimer | L'origen d'aquest topònim ha estat molt discutit durant els últims anys, segons autors com J. Corominas, la denominació té l'origen al seu estat de manteniment durant la seva historia, associat al concepte de Merder, 'Riu sollat d'escòries i de bruticia'. Així, es troba a les fonts el topònim de 'Sta. Eulalie in Rivo Merdero', al 923, o 'Sta. Eularia de Rivo Merdario', al 1068. Altres estudiosos, com E. Moreu-Rei, relacionen aquests tipus de topònims amb un origen llatí, concretament amb el diminutiu de 'merus' (clar, pur) i 'meritus'. La documentació mostra al s.XI, Santa Eulàlia de 'rivo meritabili', com a origen del Mèder, que ha esdevingut posteriorment: 'De Riuprimer'.Probablement, és a partir d'aquest concepte que es va evolucionar cap al nom del poble Riuprimer. | 41.9088300,2.1895600 | 432785 | 4639971 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64862-foto-08247-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64862-foto-08247-2-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 64867 | Llegenda del Puig de Ventallola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-puig-de-ventallola | ROVIRÓ I ALEMANY, X. (2000). 100 llegendes de la Plana de Vic, ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història, direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | Explica la llegenda que a prop del que avui es coneix com la creu de Sant Iscle, s'hi amagava una campana plena d'or. La seva ubicació no es coneguda, però s'explicava que des d'una finestra de la cuina de la casa forta de Ventallola es podia veure el lloc exacte on era la campana. La tradició també explicava que hi existien uns documents que detallaven pas a pas com trobar el tresor, però es van perdre quan va morir el vell de Ventallola i ara ningú sap on són. Molta gent ha intentat trobar el tresor, amb detectors i ballestes, però mai ningú ha estat capaç d'aconseguir-ho. En els documents perduts també donava indicacions sobre la ubicació d'altres tresors que els Ventallola van amagar, tant per les seves propietats com pels voltant de casa seva. Cada cop que veien perill (una guerra o bandolers, per exemple) ocultaven gerres plenes d'or. | 08247-7 | Santa Eulàlia de Riuprimer | La tradició explica que els de Ventallola eren tan rics com tot el poble de Santa Eulàlia, i tot el terreny que es podia veure des de les finestres de la casa forta era de la seva propietat. Vivien de renda, sense haver de treballar, i només havien de comprar sal, ja que de les parts que els portaven els seus masovers encara els sobrava menjar. La llegenda va ser publicada per primera vegada al llibre '100 llegendes de la Plana de Vic', de Xavier Roviró i Alemany, on transcriu l'historia que li va contar a l'autor el veí de Santa Eulàlia de Riuprimer, Ramon Serra, el 19 de juliol de 1991. | 41.9125900,2.1871500 | 432589 | 4640391 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64867-foto-08247-7-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 64870 | El Roure Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-roure-gros | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | L'arbre no es troba en les millors condicions, potser necessitaria un tractament fitosanitari. Per portar-lo a terme s'ha de demanar autorització a l'administració, ja que és un arbre d'interés local i comarcal. | El Roure Gros és un exemplar de roure martinenc (Quercus humilis), centenari i de gran entitat, que es troba a 500m de l'entrada del poble, a la carretera BV-4316, direcció Sentfores, a la banda dreta i just al costat del Torrent del Botei i de la depuradora municipal d'aigües. Queda situat en un punt de desnivell natural del terreny, envoltat d'altres roures de dimensions i alçades menors. | 08247-10 | Al costat de la depuradora municipal d'aigües | El roure gros forma part de moltes de les tradicions culturals del poble, ja que va ser punt de destí dels nens a les antigues celebracions de la nit de reis o punt de trobada de molts enamorats. | 41.9127000,2.1936400 | 433128 | 4640398 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64870-foto-08247-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64870-foto-08247-10-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Pilar Camañes | Com a reconeixament a la seva singularitat i a la seva importància amb la tradició cultural del poble es va decidir que donaria nom a l'escola del poble. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 64878 | Mas La Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-la-vall-0 | XX | En el moment de realitzar el Mapa de Patrimoni la casa és habitada. La teulada presenta problemes de conservació i hi ha perill d'enderroc. | Es tracta d'una casa de c. 15x15m de costat, amb una planta baixa i dos pisos. La coberta del cos central és a quatre aigües. La façana principal es troba orientada al sud-oest. En els seus costats est i oest presenta edificacions adjacents (coberts i altres) amb teulada a una sola aigua. | 08247-18 | Pla de les Saleres | A l'entorn de l'any 1900 el Sr. Vall va comprar la propietat de Torreferrada amb el mas. Poc després, va fer construir aquesta nova casa a 175m en direcció nord, sobre la Font Gran. | 41.9130400,2.1750500 | 431586 | 4640450 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 64879 | Mas Pla d'Amunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pla-damunt | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | XIII-XX | Tot i que està en bon estat, actualment no s'hi viu. | És un mas documentat des del segle XIII, però l'edifici actual, de planta semisubterrania i tres pisos, presenta característiques d'un mas de factura recent, de mitjan segle XIX. Els brancals de portes i finestres són fets de totxo. La teulada és a dues aigües orientades a nord i sud. | 08247-19 | Els Plans | Al 1216 el Bernat de Manlleu, feudatari del Castell de Torroella, va donar a la seva germana com a dot, pel seu casament amb Berenguer de Malla, sis masos. D'aquests dos eren el Pla d'Amunt i el Pla d'Avall. L'any 1553, el segon fogatge, conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, de l'any 1497, el terme de Riuprimer te només 19 focs o famílies entre elles 'En Plademunt'. L'any 1515, sota el títol «Terme de Sancta Eulalia de Riuprimer», hi ha 19 noms o focs, entre ells 'Lo mas Pla de munt'. En documentació de joves morts durant el període 1936-1939, un d'ells és del mas Pla d'Amunt, Andreu Nogué Travé | 41.9067500,2.1702400 | 431181 | 4639756 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64879-foto-08247-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64879-foto-08247-19-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 64880 | Mas Pla del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pla-del-mig | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 23995 | XVI | Envaït per la vegetació amb tota la part central-interna en estat de ruïna. | Es tracta d'un mas de planta rectangular coberta a dues vessants, amb un portal adovellat orientat a llevant. S'hi uneix posteriorment un cos perpendicular cobert a una única vessant, del qual parteixen dos arcs de grosses dovelles construïts amb pedra rogenca que s'uneixen a un altre cos rectangular, unit a la casa. Hi ha un portal que tanca la lliça i l'espai dels arcs. Aquest portal presenta una llinda amb una gran creu i la data 1792. Al cos meridional, a dues alçades, presenta un portal a la façana est, tapiat, amb una llinda que presenta una data, 1791. Per últim, una finestra del cos principal indica el 1671. Diverses finestres de la casa presenten reixes de ferro de gran interès. | 08247-20 | Els Plans | Aquest mas forma part de l'antic grup de cases conegut pel Pla d'Amunt i Pla d'Avall, els quals es troben esmentats al fogatge publicat el 1553 de la parròquia i terme de Santa Eulàlia de Riuprimer. El Pla del Mig, malgrat no estar registrat al fogatge, és l'únic que manté evidències de les èpoques medievals i modernes i conserva alguns elements d'interès. Pels elements arquitectònics, el mas es pot remuntar als segles XVII i XVIII, a partir de reformes d'un mas anterior. En documentació de joves morts durant el període 1936-1939, un d'ells és del mas Pla del Mig, Jaume Serra. | 41.9067500,2.1702400 | 431181 | 4639756 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64880-foto-08247-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64880-foto-08247-20-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Durant els anys 80, al realitzar la fitxa de l'inventari Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, la casa feia funcions de corral per els animals del Pla d'Amunt. | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 64881 | Mas Pla d'Avall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pla-davall | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | XIII | Es tracta d'un mas de petits dimensions, quadrangular, planta baixa i un pis. La teulada, en el moment de realitzar la visita del Mapa de Patrimoni, mostra una reforma recent, és a dues aigües a nord i sud. No s'han evidenciat elements arquitectònics destacables i es creu que no seria l'edifici original que es cita en les fonts escrites. | 08247-21 | Els Plans | Aquest mas forma part de l'antic grup de cases conegut pel Pla d'Amunt i Pla de Mig. Al 1216 el Bernat de Manlleu, feudatari del Castell de Torroella, va donar a la seva germana com a dot, pel seu casament amb Berenguer de Malla, sis masos. D'aquests dos eren el Pla d'Amunt i el Pla d'Avall. L'any 1553, el segon fogatge, conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, de l'any 1497, el terme de Riuprimer te només 19 focs o famílies entre elles 'En Pladevall'. L'any 1515, sota el títol «Terme de Sancta Eulalia de Riuprimer», hi ha 19 noms o focs, entre ells 'Lo mas Pla d'Avall'. | 41.9066400,2.1709600 | 431240 | 4639743 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64881-foto-08247-21-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 64883 | Monument als caiguts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-caiguts-0 | XX | <p>Monument funerari de pedra, en forma d'obelisc, amb una creu superposada del mateix material i que ocupa tota la part frontal del monument. Aquesta estructura es troba al damunt d'una plataforma rectangular, feta de la mateixa pedra. Recolzada en aquesta base s'observa una placa de marbre, on apareix inscrita la frase commemorativa 'Caiguts pel poble', acompanyada d'una imatge de dos mans, en record a les víctimes de la Guerra Civil (1936-1939).</p> | 08247-23 | Carrer de Dalt, 3 | <p>Monument que recorda un esdeveniment històric, la guerra civil espanyola, que va afectar de manera directa tant al municipi com a tot el territori.</p> | 41.9147400,2.1870100 | 432580 | 4640630 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2024-03-15 00:00:00 | Pilar Camañes | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 64884 | Festa major d'Estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-8 | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. ANDREU I OLIVER, A. (2011). Pregó de la festa major de Santa Eulàlia de Riuprimer. | XIX-XXI | La festa Major d'estiu es celebra el primer cap de setmana de setembre, amb el pregó realitzat per diferents persones significatives tant del municipi com dels voltants. A partir d'aquí comença una setmana plena d'activitats (correfocs, caminades, sardinades, arrosades, el carnaval d'estiu, …), concerts i la crida a la participació de tots els riuprimerencs. | 08247-24 | Santa Eulàlia de Riuprimer | La festa d'estiu als seus inicis, a finals del segle XIX, tenia una vinculació directa amb la festa del Sagrat Cor de Jesús. A partir de la feina de l'Anton Teulats i Berenguer i de Mn. Joan Collell, vicari de la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita de Muntayola, es va crear una celebració que volia donar protagonisme a la imatge del Sagrat Cor, als pobles al costat de Vic. A Santa Eulàlia, a l'abril de 1899, va arribar per primera vegada la figura del Sant Cor i a partir d'aquí es general'associació de l'Apostolat de l'Oració i la tradició d'organitzar diferents actes al voltant d'aquest esdeveniment, que serà posteriorment el primer diumenge de setembre. Sembla que la primer vegada que es parla d'aquesta celebració és al 1905, però té les seves arrels uns anys abans. Als anys 70 del segle XX, l'interès cau i es reestructura, passant a ser la Festa Major d'estiu. Aquesta festa té diferents actes importants, com és des de 1992 «El Pregó de la Festa Major de Santa Eulàlia de Riuprimer», l'arrossada de la Tornaboda o la xocolatada popular. | 41.9110000,2.1881300 | 432669 | 4640213 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 64885 | Festa major d'hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-7 | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | XX | Actualment la festa d'hivern de Santa Eulàlia de Riuprimer és una festa on els actes religiosos es compaginen amb multitud d'actes culturals. Aquesta celebració comença, com marca la tradició, el dia 10 de desembre, amb una missa, on participen la coral i els Cantaires de Riuprimer. A partir d'aquest dia segueixen una sèrie d'actes, vinculats al cicle nadalenc del municipi, com són la representació del Pessebre Monumental, la representació dels Pastorets o la visita dels Patges Reials. De la mateixa manera, es fan activitats com caminades, fira santulària, xocolatada o mostra d'entitats. | 08247-25 | Santa Eulàlia de Riuprimer | La festa major d'hivern queda directament vinculada a la celebració de la patrona del municipi, Santa Eulàlia de Mèrida, el dia 10 de desembre. Testimonis que van viure als anys 20 del segle XX explicaven que la festa començava amb la missa, on es dirigia la comitiva institucional dirigida per l'agutzil, vestit per l'ocasió amb gorra de plat i bastó. Després de la missa, sardanes, balls i sarsueles en alguna ocasió. En aquest cas, al contrari del que va passar amb la festa Major d'estiu, a partir dels anys 70 el segle XX, la falta de gent va portar a la decaiguda dels actes i va quedar com a festa principalment religiosa, no es va reconvertir. | 41.9103000,2.1887200 | 432717 | 4640135 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 64886 | Font de la Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-codina-0 | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | Està construïda al final del rec de la Codina, al arribar a la carretera de Santa Maria d'Oló. Presenta un mur d'uns 10m de llarg. En el seu costat oest és on es troba el brollador de la font. Aquesta aigua es perd pels marges de la carretera fins al riu Méder. El seu cabal és irregular en funció de l'època de l'any. | 08247-26 | Pla de la Rovira | Una font més del conjunt de deus d'aigua que es repartien pel terme municipal. Element de gran importància abans de l'arribada de l'aigua a les cases. | 41.9147200,2.1754500 | 431621 | 4640636 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64886-foto-08247-26-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Hi ha un cartell que posa que no és aigua potable, conseqüència de la contaminació dels purins. No està senyalitzada. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 64887 | Font de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-torroella | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | Molta vegetació al seu voltant. | La Font de Torroella queda ubicada al costat d'una petita resclosa, concretament en un lateral de la mateixa, al final del Torrent dels Casals. És, només, un tub metàl·lic, per on cau una finíssima quantitat d'aigua. | 08247-27 | Mas Torroella | Aquesta font és de la que el Mas Torroella obtenia l'aigua de boca abans de l'arribada de l'aigua corrent. L'aigua s'acumulava en un dipòsit al davant i des d'aquest es pujava fins al mas. En el passat hi havia dos brolladors, actualment un s'ha perdut. | 41.9079000,2.1931500 | 433082 | 4639865 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64887-foto-08247-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64887-foto-08247-27-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Aquesta font si els marges no estan nets és imperceptible. No està senyalitzada. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 64888 | Font de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-planes-1 | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | Molta vegetació al seu voltant. | També coneguda per la gent del territori com a Font de la Resclosa, per la seva ubicació, just al costat de la mateixa. Està construïda amb un petit muret de formigó, del que surt un tub a mode de brollador. El cabal d'aigua és molt escàs tot l'any. | 08247-28 | Resclosa de Torroella | Les deus d'aigua eren de gran importància en els pobles, espcecilament abans de l'arribada de l'aigua corrent a les cases. | 41.9078000,2.1927900 | 433052 | 4639854 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64888-foto-08247-28-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 64889 | El Gorg de la Truja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gorg-de-la-truja | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | Es tracta d'un clot en el transcurs del riu Mèder. En aquest tram el riu s'estreny per salvar un desnivell de gairebé 30 metres en diversos petits salts d'aigua. El més pronunciat, amb una petita cascada acaba en una zona més ampla i profunda, un clot, format probablement per l'erosió del mateix salt, on l'aigua alenteix el seu curs per l'estrenyiment del successiu sallent. A l'est del municipi, passada la Font Gran. Per arribar-hi es pot resseguir el Mèder des de la Font Gran o es pot agafar la carretera de Vic a Moià i Calaf per Súria (BV-4316), al km. 8 es troba el desviament, a la dreta, per arribar al mas de la Codina. En aquest punt es creua la carretera direcció sud i es localitza un corriol que permet accedir a la part superior del Gorg. | 08247-29 | NO de Santa Eulàlia de Riuprimer | Existeix la llegenda que des del gorg de la Truja havien fet màgia a la Codina tot fent aparèixer una truja i els godalls encesos de foc. D'aquí vindria el seu nom. | 41.9149000,2.1720400 | 431339 | 4640659 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64889-foto-08247-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64889-foto-08247-29-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | No hi ha cap indicació per arribar-hi | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 64890 | Pont sobre el Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-sobre-el-dalmau | Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 36954. | Està en estat ruïnos un dels seus costats. | Es troba al límit sud del terme municipal de Santa Eulàlia de Riuprimer, a menys de 200m al nord-oest del mas Aliberc, en el punt quilomètric 1,231 de la BV-4317, a la dreta en direcció Muntanyola. És un pont d'un sol arc, és tot de pedra i pla en la part de circulació amb modificacions contemporànies. Actualment no serveix ja que té el pont nou al costat, per la remodelació de la carretera BV-4317. En el costat sud-oest el pont presenta un esvoranc que posa en perill la seva integritat. Passa per damunt del torrent Dalmau, afluent de la Riera de Muntanyola, afluent per la dreta del riu Mèder. | 08247-30 | SO del nucli urbà | Es tracte del pont que permetia, des d'antic, creuar el torrent Dalmau (o del Bosc) en el camí que anava de Santa Eulàlia de Riuprimer a Muntanyola, tot seguint la riera homònima. Amb les dades disponibles no es pot aproximar una cronologia per aquest pont. | 41.9007500,2.1827500 | 432212 | 4639080 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64890-foto-08247-30-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 64891 | Pont de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-santa-eulalia | Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 36953. | Es troba al sud del nucli urbà de Santa Eulàlia, com a pas sobre el Mèder i element d'unió entre el carrer Nou i el carrer del Mèder i la resta del poble. És un pont d'un sol arc, tot de pedra. S'aprecien els estreps i les sabates a cada costat. L'acumulació de sediment i restes vegetals no facilita l'observació de la seva forma constructiva original. Avui en dia està eixamplat i reconstruït a partir de formigó i altres elements moderns. Passa per sobre del riu Mèder, afluent per la dreta del Gurri i aquest del riu Ter. | 08247-31 | S del nucli urbà | Els ponts són un lement fonamental per comunicar zones separades per cursos d'aigua, casos destacats a Osona poden ser el Pont de Queralt a Vic, sobre el mateix Mèder, o el pont dels Segalars sobre el torrent de l'Erola a Viladrau. En el cas de Santa Eulàlia el pont permetia un accés des del nucli urbà cap a la zona sud i oest del terme municipal. | 41.9088100,2.1898900 | 432813 | 4639969 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64891-foto-08247-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64891-foto-08247-31-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 64899 | Llegenda de la por del Vinyals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-por-del-vinyals | XX | Als petits i petites de Santa Eulàlia sembla que se'ls explicava que quan anaven escabellats semblaven la por del Vinyals. Es deia que hi havia una por amagada a la casa, però no la deixaven veure a ningú. (Anècdota contada per Maria Camps durant la conversa mantinguda el 18 de novembre del 2004 i per Gracieta i Pepeta Corretja, de Santa Eulàlia de Riuprimer, el 19 de novembre del 2004) | 08247-39 | Santa Eulàlia de Riuprimer | 41.9111500,2.1877700 | 432639 | 4640230 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||||
| 64900 | Resclosa de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-torroella | Es tracta d'una petita presa en el curs del riu Mèder, a 300 metres en línia recta del molí del mas Torroella, del que formava part. Està feta a partir de pedres i argamasa. | 08247-40 | Mas Torroella | Aquesa resclosa va vinculada al Molí de Torroella i el seu funcionament, ja que permetia redirigir part de l'aigua del riu fins al Molí de Torroella, seguint un recorregut de c. 370 metres tant de forma subterrània com en superfície, fins a la gran bassa al sud del molí. | 41.9078600,2.1923400 | 433015 | 4639861 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64900-foto-08247-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64900-foto-08247-40-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 64904 | Mas La Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-la-codina | Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb el número de registre 23991. Testimoni oral, propietaris del Mas La Codina. | XV | Masia de planta rectangular amb el carener paral·lel a la façana, orientada a migdia i amb un portal adovellat. Tot el conjunt està construït amb carreus de pedra i les barbacanes són enllosades. A la part esquerra de la façana s'hi annexiona un cos que forma angle recte amb el mas, el qual ha estat convertit en habitatge, tot i que anteriorment era un cos de porxos, que conserva encara els carreus de la paret de migdia. La llinda de la finestra presenta una gran creu gravada i la data 1769. Adossada a aquest cos hi ha l'antiga masoveria, avui deshabitada, tot i que restaurada. Entre aquest edifici i l'anterior dels porxos s'obria, antigament, el pas que donava accés al pati interior i la porta principal. L'accés actual estava limitat per un mur. En el brancal dret de l'antic pas una pedra porta gravat l'any 1786. A la part nord hi trobem una finestra de tipus goticitzant. | 08247-44 | Pla la Codina | Els orígens del mas s'ha de remuntar com a mínim al segle XIII. Antiga masia registrada al fogatge de 1497 publicada el 1553 del terme i parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer, Loys Codina habitava el mas. L'any 1515, sota el títol «Terme de Sancta Eulalia de Riuprimer», hi ha 19 noms o focs: entre ells 'Lo mas Codina'. La masia va ser ampliada i reformada al segle XVIII, com la majoria de la zona. Es manté el mateix llinatge de Codina però el cognom es perd amb una pubilla casada amb un Castellar. En aquests moments forma part d'una gran explotació ramadera i és habitada pels mateixos propietaris. | 41.9162800,2.1734600 | 431458 | 4640811 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64904-foto-08247-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64904-foto-08247-44-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 64906 | La Font Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-gran-0 | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | La vegetació no està controlada, en el moment de la nostra visita. | La Font Gran és en aquests moments un aqüífer de gran cabal, canalitzat per aportar aigua al poble de Santa Eulàlia. En l'indret on hi hauria la font, amb diversos trams d'escala i un berenador tot de pedra, si aixeca una caseta en que s'indica que es tracta d'un punt de captació d'aigua de consum humà, a sota dues dates, 1934, moment en que es comença a captar l'aigua i una altra pedra, 1684, probablement provinent de l'antiga font. | 08247-46 | Al costat de la carretera BV-4316 | Sembla que s'ha de considerar que la Font Gran tindria ¡ una construcció vinculada des de 1684. La Font Gran, la font d'en Janot, molt propera, i la Font dels Avellaners –avui desapareguda–, han proporcionat l'aigua al poble. De fet el 21-10-1933 l'ajuntament acorda de fer un estudi sobre la portada d'aigües al poble des de la Font Gran. A partir de 1934 es porta l'aigua d'aquest aqüífer fins al poble, on arribava pel propi desnivell, sense necessitat de motor, i s'emmagatzemava en un dipòsit que hi havia on ara es troba la fàbrica de Can Llaudet, on tambñe hi havia el safareig. En el moment de construcció de la fàbrica, 1957-1958, és quan es va posar una bomba per a fer arribar l'aigua a un nou dipòsit situat a prop de la casa del Puig de Ventallola, i des d'aquest punt al poble. Encara avui, el dia de la tornaboda de la Festa Major es va a la Font Gran per dinar-hi i ballar sardanes. A mes, les fonts han estat també, i ho són encara, molt importats per la fauna salvatge i per la ramaderia de la contrada. | 41.9133700,2.1769100 | 431741 | 4640485 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64906-foto-08247-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64906-foto-08247-46-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Per arribar s'ha de baixar fins al riu Mèder per un camí al costat d'un camp. S'ha de creuar el riu i a la dreta ja s'aprecia la construcció de captació d'aigua. Al arribar a la Font no es pot identificar, ja que no està senyalitzada. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 64911 | Guixera de la Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guixera-de-la-rovira | XIX-XX | Al costat del cementiri es troba l'antiga pedrera d'extracció de guix, la seva presència es veu des de pràcticament tot el poble i per accedir a ella s'ha d'agafar el trencant a mà dreta que des del carrer Major versa fins al Mas Ventallola. Des d'aquí s'arriba fins a l'actual cementiri de Santa Eulàlia de Riuprimer i a la part de darrera es troba aquesta zona d'extracció de guixos. Posteriorment passaven a la fàbrica Corretja per transformar el producte. | 08247-51 | Zona nord del municipi | 41.9154200,2.1880600 | 432668 | 4640704 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64911-foto-08247-51-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 64914 | Casa natalícia de Josep Mª Cases i Deordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-natalicia-de-josep-ma-cases-i-deordal | La casa fa cantonada entre el carrer de Baix i el carrer del Puig, on te la porta. Es tracta d'una construcció amb un cos principal a dues aigües orientades nord-sud. Bona part de les llindes, fins i tot la de la porta principal, són fetes de fusta. | 08247-54 | Carrer del Puig, 2 | Es tracta de la casa natal de Josep Mª Cases i Deordal, nascut a Santa Eulàlia de Riuprimer, i que va destacar com a bisbe de Sogorb-Castelló 1972-1996. De la seva feina en destaca la reestructuració del bisbat el 1973 i de la fundació dels Grups d'Oració i Amistat el 1969. En aquests moments estan iniciats els tràmits per la seva beatificació. | 41.9105600,2.1891500 | 432753 | 4640164 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | En aquests moments acull el restaurant de Cal Xoriguer. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 64917 | Llinda C/ del Puig, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-c-del-puig-9 | Font, J. (2002), 'Un segle de canvis i permanències a Osona: d'entorn rural-urbà a comarca-ciutat', Ausa XX, 150. Santi, P. (1995) Estructures econòmiques i evolució del món rural osonenc al llarg dels segles XVIII, XIX i primer terç del XX, Societat Catalana d'economia, Anuari, Vol. 2. | Llinda de finestra que es troba sobre la porta principal de la casa on es llegeix l'any '1720'. Cap altra símbol acompanya la data. | 08247-57 | Carrer del Puig, 9 | Aquestes cases corresponen a un moment de creixement general a la comarca d'Osona, que comença al segle XVII i que continua al s. XVIII, conformant els trets que tindrà Osona durant l'època contemporània. Santa Eulàlia es veu en les dades, passaria d'una població de 408 habitants, al 1718, a 883 habitants al 1860. Com a conseqüència d'aquesta situació aquesta etapa es caracteritza per la construcció de noves cases, moment de màxima edificació al voltant de l'església i per tot l'entorn circumdant. Així mateix, aquesta situació coincideix amb una bonança en l'agricultura que comporta l'ampliació i creació de moltes cases de pagès. Els municipis veuen l'inici de la seva fisonomia actual. | 41.9111200,2.1885300 | 432702 | 4640226 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64917-foto-08247-57-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 64921 | Llinda finestra C/ del Sol, 19-21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-finestra-c-del-sol-19-21 | XIX | En l'edifici del núm. 19, en la seva façana posterior, es localitza una petita finestra que presenta una llinda en forma d'arc rebaixat. En ella, en la part central, hi ha una creu i als costats s'inscriu un any, el 1845, moment de construcció de l'edifici. | 08247-61 | Casa del Carrer del Sol, 19-21 | Les dues cases configuren actualment una única propietat, però originalment eren dos propietats separades. El número 21 s'hauria construït l'any 1834 i el número 19 l'any 1845. En aquest darrer edifici i hauria hagut un dels antics cafès del poble. A partir dels anys 40 o 50 del segle XX formen part de la mateixa propietat. | 41.9118800,2.1879500 | 432655 | 4640311 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64921-foto-08247-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64921-foto-08247-61-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 64925 | Barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-79 | XIX-XX | Sostre envaït per la vegetació | <p>Barraca de pastor localitzada de manera aïllada al costat del marge entre dos camps, a prop de Mas La Riera. Es una barraca rectangular, de 5 de llargaria per 3,5 d'amplada, aproximadament, feta amb la tècnica de pedra seca, amb falsa volta per aproximació de filades, i llindar de pedra. A l'interior es veu una finestra de petites dimensions, una fornícula al front de la porta i al seu costat esquerra hi ha un banc corregut.</p> | 08247-65 | Els Plans | 41.9075400,2.1800400 | 431994 | 4639836 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64925-foto-08247-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64925-foto-08247-65-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 64926 | Mosaïc casa del C/ del Sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mosaic-casa-del-c-del-sol | XX | A la façana del carrer del Sol núm. 62 es documenta un mosaic de ceràmica que representa el poble de Santa Eulàlia de Riuprimer. | 08247-66 | C/ del Sol, 62 | 41.9122500,2.1894500 | 432780 | 4640351 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64926-foto-08247-66-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 64941 | Fons documental del Bisbat de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-bisbat-de-vic | <p>ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic</p> | XIV-XVIII | <p>Les visites pastorals a Santa Eulàlia de Riuprimer són una de les més importants fonts d'informació, ja que l'arxiu municipal va ser cremat durant la guerra del francès. En aquest documents es conserva una gran quantitat de dades tant de l'església, com del culte i per tant dels feligresos i les tradicions del poble, des del segle XIV. La primera visita pastoral de la que es té constància és de l'any 1333, al llarg dels segles els bisbes o els seus delegats realitzen regularment visites pastorals, fins ben entrat el segle XVIII encara eren fetes en català. En aquells decennis finals de segle, la presència de bisbes i de capellans d'origen castellà, acaba imposant l'idioma, de resultes de la progressiva implantació del Decret de Nova Planta.</p> | 08247-81 | Arxiu Episcopal | <p>Les visites pastorals van ser una eina de l'església per instaurar un ordre social i una religió homogènia i unitària, a més de proporcionar un coneixement del territori. De la mateixa manera, permetien als bisbats conèixer el estat material i espirituals del seus territoris i mostrar la seva autoritat. Van ser molt importants en moments de reformes, com va ser després del Concili de Basilea (1445) o el Concili de Trento (1545-1563), ja que aquestes servien per a corregir l'ortodòxia, aplaudir els bons costums, així com revisar la documentació parroquial.</p> | 41.9111500,2.1877700 | 432639 | 4640230 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Pilar Camañes | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 64945 | LLinda de porta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-porta-0 | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | XVII | Es tracta d'una gran llinda decorada amb un arc conopial esculpit en la part superior. En els extrems inferiors, on arrenquen els brancals, hi ha esculpits dos bustos. El de l'esquerre respon a una figura femenina amb un pentinat recollit sobre el cap configurant una tannara. La figura de la dreta és masculina i en destaca la barba prominent que cobreix tota la part inferior del bust. | 08247-85 | Puig de Ventallola | S'ha de relacionar amb una de les primeres ampliacions del mas, durant el segle XVII, ja que s'obra en el mur del que seria l'edifici quadrangular original, al qual s'accedeix per la porta principal del mas, a mà esquerra. | 41.9125900,2.1871500 | 432589 | 4640391 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64945-foto-08247-85-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 64948 | Gegants i caps grossos de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-i-caps-grossos-de-santa-eulalia | XX-XXI | Els gegants de Santa Eulàlia, l'Eulàlia i en Sebastià, són dues imatges festives que representen un home i una dona. Les seves característiques més importants són que tenen els caps i altres elements fets de cartró-pedra, van vestits amb robes elegants i formals: ella amb una faldilla de vellut vermell, faixa negre i camisa blanca, al coll un collaret de perles; i ell amb armilla, faixa a la cintura, pantalons negres i corbata vermella, a la mà dreta porta un gaiat. Pel què fa als capgrossos, els tres són de cartó-pedra: el Rouret és de color ataronjat i llavis vermells, en destaquen els ulls sortits i el cabell fet de fulles de roure; la Marga Blava té el mateix patró de cap que l'anterior, però aquest cop els colors juguen amb el gris i blau, com l'element geològic que representa. Els cabells estan fets de roba. Per últim, en Gira-rocs és de dimensions més grans, presenta una barba pintada i un barret d'ala ample. | 08247-88 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Entre el 1990 i el 1994, els nens més grans de l'escola, amb l'ajut de Concepció i Xavier Maymó i amb el suport econòmics de l'ajuntament, realitzen el projecte i construcció dels gegants del poble. El 23 d'abril de 1994 se celebra una festa a l'escola amb la participació de molta gent, preparada per diverses comissions, per tal de posar nom als gegants i, després, cedir-los al poble. Els gegants van ser batejats, amb els noms de Eulàlia i Sebastià, per Mn. Pere Rafart i Coma. Testimonis de l'acte hi van assistir l'alcalde, Sr. Ramon Prat, la directora de l'escola, Sra. Carme Alemany, i el jutge de pau, Sr. Albert Vilademunt. Van ser apadrinats pels gegants de Rubí, amb qui sempre hi va haver molts relació. Els geganters i els grallers van visitar durant un parell d'anys molts pobles de la geografia catalana. Però la festa més important va ser la I Trobada Gegantera de Santa Eulàlia de Riuprimer, que, amb la participació d'una vintena de colles, es va celebrar al municipi el dia 1 d'octubre de 1995. El 2015, en la celebració de la IV Fira Santulària, dins la Festa Major d'hivern, es celebren els 20 anys dels gegants i una reestrena dels mateixos, un cop reparats. A més s'aprofita per fer una crida per reactivar la colla gegantera, dissolta en aquells moments. En la mateixa fira es presenta el primer capgròs del poble, en Rouret, fet de nou pels alumnes de l'escola municipal El Roure Gros. El 2016, durant la cercavila de gegants de la fira de Santaulària es va exhibir la capgrossa Marga Blava, inspirada en les margues eocèniques típiques de la plana de Vic. De nou la capgrossa va ser feta pels infants de l'escola municipal. Per últim, durant la VI Fira de Santaulària, el 2018, es va presentar el darrer dels capgrossos del poble, en Gira-Rocs, inspirat en el bandoler local. La figura d'aquest bandoler va ser estudiada pels alumnes d'educació infantil de l'escola El Roure Gros, els quals posteriorment van crear el capgròs. En Gira-rocs va ser un bandoler nascut a Santa Eulàlia, contretament al barri del Pont, en una casa que ja no existeix. Finalment va ser penjat a la plaça Major de Vic.. | 41.9110300,2.1879100 | 432651 | 4640217 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64948-foto-08247-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64948-foto-08247-88-3.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 64951 | Col·lecció procedent de Santa Eulàlia de Riuprimer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-procedent-de-santa-eulalia-de-riuprimer | <p>Amenós Martínez, LL. (2005), Hostiers i neulers medievals del Museu Episcopal de Vic, Quaderns del Museu Episcopal de Vic, vol. 1. Catàleg del Museu Episcopal de Vic: https://www.museuepiscopalvic.com/ca/colleccions/forja/hostier-mev-8096 Fitxes de registre del Museu Episcopal de Vic.</p> | <p>Conjunt de cinc peces conservades al Museu Episcopal de Vic. Dins d'aquest conjunt de peces hi ha dos destrals d'època neolítica, de pedra. La primera, és de pedra basàltica, molt plana i amb unes mides de 7,5 x 4 x 1,5cm, de la que no es coneix la seva localització exacta dins del terme municipal. La segona, és de forma triangular, de 4 x 3,5 x 1,5cm i localitzada al Mas El Marcer. Una altra de les peces dipositades al Museu és un punxó d'os fragmentat, de 7,6 x 2,3 x 0,4cm. La quarta peça, és un hostier de ferro burinat, cisella i punxonat, localitzat al municipi, del segle XIV. Es tracta d'un motlle amb quatre hostiers gravats en negatiu, dos de laterals de grans dimensiones, 9,1cm, i dos de centrals, de 3,1cm. La forma gran de l'esquerra presenta el Crist de la Pietat, envoltat del atributs de la Passió i encerclat per una orla epigràfica. La forma de la dreta, conté el Crist Crucificat a la creu envoltat també d'una orla epigràfica. Segons la documentació del museu és una peça excepcional tant per la iconografia, com pels dibuixos i la seva qualitat. L'última de les peces és un gravat sobre seda blanca amb una representació de Santa Caterina, de 82 x 59cm.</p> | 08247-91 | Museu Episcopal de Vic | 41.9111500,2.1877700 | 432639 | 4640230 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64951-foto-08247-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64951-foto-08247-91-3.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pilar Camañes | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 64953 | Goig de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-santa-eulalia | https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/07/goigs-santa-eulalia-patrona-de-santa.html | XX | El goig a Santa Eulàlia de Mèrida, patrona de Riuprimer, manté la tipologia seguida per els goigs, amb una composició tipogràfica amb una orla que emmarca el document escrit, el text es presenta en dos columnes i per una sola cara. La imatge de l'advocació es presenta centrada a la part superior, correspon a Santa Eulàlia de Mérida, patrona del municipi i just per sota la partitura. En la meitat inferior hi ha la lletra del goig acompanyada del paràgraf amb informació tècnica: Lletra del mestre/Josep Taxés./Música de mossèn Joan Bajon./Dedicats al Poble de Santa Eulàlia de Riuprimer. Impresa per l'Impremta Ausetana de Vic. El goig original es conserva a la Biblioteca de Catalunya. | 08247-93 | Biblioteca de Catalunya | L'existència dels goigs es remunta com a mínim al segle XII, on la literatura medieval ja mostrava peces que enaltien els goigs de la Mare de Déu, acompanyades d'una petició d'un favor o de protecció. Són cançons per ser cantades de manera col·lectiva, i malgrat inicialment es dedicaven a ocasions especials, més tard es van generalitzar. Les impressions d'aquests versos, comparteixen la designació de goig i originalment no presentaven partitura, ja que no tenien una musica associada, i tothom la coneixia. Més endavant, els goigs presenten partitura | 41.9111500,2.1877700 | 432639 | 4640230 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Lletra del mestre/Josep Taxés./Música de mossèn Joan Bajon | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 64955 | El Mitjà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mitja | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 23996 | XIII | Mas abandonat, en estat de ruïna | Mas abandonat, que pertany al mas la Vila. Es troba en molt mal estat de conservació. És una construcció dalt d'un petit turó i sobre la roca, de planta baixa i un pis, amb la façana principal orientada a llevant i una teulada orientada nord-sud. La porta principal actual presenta una llinda de fusta, mentre que algunes de els finestres de l'edifici, amb llinda de pedra, mostren una decoració esculpida en forma d'arc conopial. Aquest cos principal sembla que seria resultat d'una ampliació o reforma dels segles XVII o XVIII. Adossats a la façana principal hi ha annexos de diversa entitat que configuraven un petit pati frontal, lliça, on s'accedia per un portal avançat. | 08247-95 | Pla de Palou | L'origen de la casa s'ha de remuntar com a mínim fins al segle XIII, segons les dades disponibles. En el segon fogatge, conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, de l'any 1497, publicat també per J. Iglésies, com el de 1553, el terme de Riuprimer te només 19 focs o famílies, entre ells lo mas Mitjà. (A.C.A. Reial Patrimoni, A-4, A-401, fol. 130). El cens que tenia Santa Eulàlia l'any 1553, era de nou de unes 20 famílies, entre elles hi havia la de Pere Mijà, que podem relacionar amb aquest mas. (A.C.A. Reial Patrimoni, vol. 2598, fol. 139). | 41.9240000,2.2053300 | 434109 | 4641643 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64955-foto-08247-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64955-foto-08247-95-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Passat el quilòmetre 5 de la carretera BV-4316 direcció Santa Eulàlia de Riuprimer hi ha un trencant a mà dreta que porta al Soler Botei. Ara bé, el primer trencant a la dreta porta als masos pertanyents a Santa Eulàlia, de la zona del Pla de Palou. Transcorreguts 1,4 quilòmetres hi ha un trencant a l'esquerra que permet arribar fins al mas, edificat damunt d'un turó | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 64957 | Festa del Segar i el Batre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-segar-i-el-batre-0 | https://www.ecomuseudelblat.cat/event/festa-del-segar-i-del-batre-a-santa-eulalia-de-riuprimer/ http://www.santaeulaliariuprimer.cat/index.php?tipus=5&info=2140&PHPSESSID=4hu5ges9etscfe6nav928ubbj5&mida | XX-XXI | El darrer dissabte de juliol o el primer d'agost es celebra la Festa del Segar i el Batre, en la que a les 7 del matí comencen les activitats al camp del Soler. L'inici està marcat pels segadors que fan la sega i al seu voltant artistes que pinten inspirant-se en el moment, paradetes i exposicions de diverses temàtiques (d'eines, maquinaries, etc.). Desprès de dinar, es fa el batre amb maquina i posteriorment es fa el paller. Una conferència i música tradicional posen fi a la jornada. | 08247-97 | Nucli urbà | Com per la gran majoria dels treballs del camp, l'acció del segar i el batre és molt difícil definir el seu origen, però sí es pot parlar del seu final al municipi de Santa Eulàlia de Riuprimer, conseqüència de l'arribada de la mecanització del camp, a mitjans dels anys seixanta, moment en el que es veuen les últimes garbes i garberes. A l'agost de 1997 es decideix fer una festa en homenatge a aquesta feina, que van denominar La Festa del Segar i el Batre. Aquesta iniciativa neix amb una primera idea d'aconseguir una màquina antiga de batre, per part de Josep Franquesa, per acompanyar a un tractor antic que havia restaurat. La màquina de batre, de la marca Batlle i model 110, la van trobar a Prats de Lluçanès, i tres anys desprès, i amb diverses reparacions, va estar preparada per batre a la Festa, visitant també altres celebracions del mateix caire commemoratiu. En aquesta primera festa es van fer 10 garberes amb 20/25 garbes cadascuna, però va ser una reunió entre amics, que va anar creixent obrint-se a tothom, amb la col·laboració de l'Ajuntament. També ha tingut diferents ubicacions, fins que es va instal·lar al camp de sota l'Era del Soler, així com diversos formats d'un o dos dies depenent de l'any. Actualment, és fa el darrer dissabte de juliol o el primer d'agost (quan les feines del camp són menys intenses). Amb aquesta festano només les garberes tornen a Santa Eulàlia de Riuprimer, si no que és fa una transmissió de coneixements de grans a joves, que permet mantenir viva aquesta activitat i el record de temps passats. L'any 2016 es va celebrar el 20è aniversari de la festa, amb la creació d'un logotip nou, camises noves pels Amics del Segar i el Batre i la inauguració d'un monument commemoratiu. | 41.9101800,2.1907800 | 432888 | 4640120 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64957-foto-08247-97-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 64962 | Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-6 | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 23986. | XV-XX | L'edifici està situat al costat dret de l'església, de planta rectangular, amb teulada a dues vessants i fet a partir de pedra i morter. La seva façana, arrebossada amb ciment i sense pintar, es troba a la part oriental, on es pot observar l'accés principal, amb una porta de doble fulla, i a sobre d'ella un llindar amb una data gravada, '1665', moment de la reforma de l'edifici. A l'extrem dret de l'edifici hi ha una segona entrada, més senzilla. Tres obertures més s'observen al nivell de la primera planta, dues finestres als costats i al mig una porta amb un petit balcó. Actualment, només té una planta però havia disposat d'unes golfes, que es van amortitzar durant la seva remodelació als anys 80-90 del segle XX, moment en el que la teulada es rebaixa. A l'interior, la planta baixaha albergat, durant la seva història, diferents funcionalitats, actualment s'utilitza per fer l'exposició dels pessebres monumentals, al Nadal. El segon pis, al que també es pot accedir per una porta ubicada a la part occidental de l'edifici, s'hi troba una gran sala amb diferents utilitats al llarg del temps, com espai d'assaigs de caramelles. Altres espais que la formen són l'arxiu i un bany. L'espai destinat a habitatge, ubicat a la part de la plaça de les pedretes, està llogat. | 08247-102 | Plaça de la Rectoria | El moment de la seva construcció es desconegut. Les primeres noticies que es tenen d'aquest edifici són les que s'expliquen a la visita pastoral del 27 d'agost del 1442, on es mostra que a Santa Eulàlia de Riuprimer hi ha un l'hospitumdicteretorie que precisa d'inversions. Al 1665, sota les directrius del mossèn Pere Joan Estevanell, esfa una remodelació, deixen testimoni d'aquestes obres el llindar de la porta principal, on trobem una inscripció «Lo D Pere Joan Estevanell, R de Santa Eulària». Al 1861, es realitza una altre de les modificacions importants, amb la construcció d'un túnel que connectava l'església amb la rectoria. En el segle XX la Guerra Civil espanyola també va arribar al municipi, i gràcies a Mossèn Pere i a Josep Serra, es va salvar una bona part de l'arxiu parroquial, la custòdia, la vera creu (relíquia que conté, segons la tradició, fragments de la creu de Jesucrist), copons, calzes i altres relíquies. | 41.9101700,2.1892400 | 432760 | 4640120 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64962-foto-08247-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64962-foto-08247-102-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 64963 | Matraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/matraca-0 | <p>ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic.</p> | XIX-XX | <p>En les intervencions de restauració de l'església de finals del segle XX i inicis del XXI, realitzades per part dels tècnics de la Diputació, un dels objectius principals va ser el campanar. Durant aquesta feina es va restaurar l'estructura del campanar, electrificar els batalls de les campanes, substituir l'escala d'accés i recuperar l'antiga matraca, entre d'altres. La matraca, també denominada popularment 'tenebra', és un instrument de fusta que substitueix del so de les campanes durant la Setmana Santa. Destaca per ser una de les poques que queden a Catalunya d'aquest tipus, en bon estat de conservació.</p> | 08247-103 | Plaça de l'Església, 5-15 | 41.9103800,2.1889900 | 432740 | 4640144 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-13 00:00:00 | Pilar Camañes | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 64964 | Aplec de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-sebastia-3 | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Andreu i Oliver, A. (2011), Pregó de la festa major de Santa Eulàlia de Riuprimer, Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer. Http://patrimoni.gencat.cat/ca/ruta1714-0 | XX-XXI | El diumenge desprès de Pasqua, a l'Ermita de Sant Sebastià (Vic) s'hi fa l'aplec. Desprès de l'ofici religiós i ha un repic de campanes. Tot seguit hi ha una cantada de caramelles per part dels Cantaires de Riuprimer, davant de la porta de l'ermita, i posteriorment un dinar popular. A la tarda, normalment, hi ha audició de Sardanes. | 08247-104 | Ermita de Sant Sebastià | La capella de Sant Sebastià no té un origen clar, però sembla que va ser erigida molt probablement amb motiu d'una pesta, al voltant de 1520. En aquell moment i per aquesta causa es van construir un gran nombre d'ermites consagrades a aquest sant, tradicionalment protector de la pesta. Les primeres noticies escrites que hi ha sobre la seva existència són de l'any 1522, quan el bisbe de Vic, Joan de Tormo, autoritza que un recaptador pogués demanar caritat per a aquesta capella. És a partir de 1589 quan les noticies d'aquesta església són constants, dins de les visites parroquials, on ja s'estan celebrant aplecs i festes, com la de Sant Sebastià i Sant Roc. En aquest moment ja té una casa annexa, per l'ermità. Però, sens dubte, la rellevància del conjunt té les seves arrels en un fet històric molt rellevant com va ser 'El Pacte dels Vigatans', que va tenir lloc el 17 de maig de 1705. La trobada o reunió va ser convocada pel rector de Santa Eulàlia, Dr. Llorenç Tomàs i Costa. En la trobada es va decidir l'entrada de Catalunya a la guerra de successió a la corona hispànica, en suport a l'arxiduc Carles de la casa dels Habsburg, enfront de Felip d'Anjou, nét del rei borbó Lluís XIV de França. La guerra va concloure amb la presa de Barcelona per les forces borbòniques l'11 de setembre de 1714 i els posteriors decrets de Nova Planta. A finals del 2007, es va començar els tràmits per declarar aquest conjunt Bé Cultural Interès Nacional, sota el paraigües de l'associació Cultural EspaiCat, amb el suport d'una trentena d'ajuntaments de les comarca d'Osona i del municipi de Moià. Finalment, el 28 de gener de 2011 sortia publicat al DOGC (número 5806) la declaració de l'Ermita de sant Sebastià com a Bé Cultural d'interès Nacional en la categoria de lloc històric. Ha estat protagonista de nombrosos actes cultural, reivindicatius i socials organitzats des del municipi de Santa Eulàlia, com la celebració del 300 aniversari del pacte del vigatans, el 17 de maig de 2005. També d'altres que ja formen part de la tradició del poble com cada 10 de setembre la marxa dels vigatans, amb una columna que surt de Santa Eulàlia, la columna de la flama dels vigatans amb el penó de Llorenç Tomàs i Costa, o L'Aplec de Sant Sebastià, que és celebra el diumenge desprès de Pasqua. | 41.9110300,2.1879100 | 432651 | 4640217 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64964-foto-08247-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64964-foto-08247-104-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 64965 | Monument de 30 anys de la festa del barri del pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-30-anys-de-la-festa-del-barri-del-pont | XX-XXI | El monument, al costat del pont que dóna al carrer Nou, és un monòlit de pedra de c. 1,2x06 metres i que per la seva forma de llosa, presenta un element de subjecció en la part inferior. La placa, en el costat superior esquerra, mostra la següent inscripció: [FESTA DEL BARRI DEL PONT / 30 ANYS/ JULIOL 2008/ Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer] | 08247-105 | Barri del Pont | 41.9087200,2.1898200 | 432807 | 4639959 | 2008 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64965-foto-08247-105-2.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Es troba passat el pont de Santa Eulàlia, en el voral dret en direcció al carrer Nou. | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 64966 | Camí Ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-15 | <p>I Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya / edició de la publicació: Eduard Trepat Deltell, tècnic de la Fundació del Món Rural, Marc Borrell Amoròs, tècnic de l'Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i Aran Https://www.google.com/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=7&ved=2ahUKEwi86vfYx7ziAhWiRBUIHa5VBrMQFjAGegQIBhAC&url=https%3A%2F%2Fupcommons.upc.edu%2Fbitstream%2Fhandle%2F2117%2F112273%2Flamina_2_els%2520camins%2520ramaders.pdf%3Fsequence%3D40%26isAllowed%3Dy&usg=AOvVaw0xFRpb2wnizc36x-kaiY0q</p> | <p>El tronc central del camí ramader transcorria de sud a nord des de Caldes de Montbui (Vallès Oriental), amb les pastures d'hivern, fins a la zona d'Alp (Cerdanya), on hi havia les pastures d'estiu, un recorregut de més de 115 quilòmetres que passava per Santa Eulàlia de Riuprimer. Actualment, hi ha la voluntat de recuperar part d'aquests camins amb projectes com el 'Camins ramaders. La transhumància; camí d'història'.</p> | 08247-106 | Carena del serrat del Camí Ramader | <p>Els camins ramaders de Catalunya són de llarga tradició, ja que van vinculats al moviment de l'esser humà acompanyat dels animals, per tant es van utilitzar des de època prehistòrica. Actualment tenen un gran valor històric i paisatgístic. Són el resultat de la necessitat de moure els ramats per buscar millors condicions climàtiques segons l'època de l'any, i van formar una gran teranyina de camins que arriben a tot el territori. L'actual modus vivendi, amb societats sedentàries ha fet perdre, en part, aquest calendari estacional i la pèrdua d'aquests senders de llarg recorregut.</p> | 41.9073000,2.1399600 | 428670 | 4639842 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Científic | 2021-02-15 00:00:00 | Pilar Camañes | Així el camí ramader de Llevant transcorreria per la carena del serrat del Camí Ramader. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 64968 | La Pasqualia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pasqualia | XVI | És un mas de factura senzilla, amb la façana principal al seu costat oest. Presenta un cos central allargat i ampliat de planta baixa i un pis, a dues aigües (est-oest). Hi ha alguns edificis afegits a l'entorn, per exemple al sud una planta baixa i un pis superior en forma de galeria, seguint l'alçada de l'edifici principal. Els elements més antics es troben a la planta baixa i a la zona central del mas, es tracta d'un forn de pa de grans dimensions i una zona de pica o safareig. Sembla que des d'aquesta zona central és d'on es comencen a desenvolupar les ampliacions posteriors. | 08247-108 | Els Plans | L'origen de la casa s'ha de remuntar com a mínim fins al segle XVI, segons les dades disponibles. Les evidències arquitectòniques actuals semblen relacionar-se amb un edifici de finals del segle XVIII. En el segle XX l'edifici ha sofert diverses reformes, en primer lloc durant la dècada dels 40 del segle XX, més tard durant la dècada dels 60 del segle XX i finalment en els darrers 10 o 20 anys. | 41.9034500,2.1735900 | 431455 | 4639387 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64968-foto-08247-108-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | A l'est del municipi, passada la Font Gran. Per arribar-hi cal anar per la carretera de Vic a Moià i Calaf per Súria (BV-4316), al km. 8,200 a mà esquerra, hi ha un camí que amb un recorregut de 440m porta a la Vall, passant pel costat de Torreferrada i seguint uns 750m s'arriba al Pla d'Amunt / del mig /d'avall. Passats aquests masos direcció la Riera, hi ha un trencant a la dreta que en 500m porta a la casa. | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 64969 | Pintures de la Capella Fonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-de-la-capella-fonda-0 | <p>ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic.</p> | <p>A l'entorn de l'any 1860, es va allargar el cos de la sagristia d'època barroca cap a llevant, donant forma a una capella fonda de planta rectangular, acabada en absis semicircular i coberta amb volta de canó reforçada per arcs faixons i perforada per llunetes amb òculs, que per l'exterior són d'obra vista de maó disposat a plec de llibre. L'absis té una volta de quart d'esfera, perforada també per llunetes. Els nervis i els arcs d'aquestes voltes descansen sobre pilastres estriades de capitell jònic i un entaulament. En construir-se la capella fonda, destinada al Santíssim Sagrament, en el lloc on hi havia la sagristia barroca, va suposar que s'hagués d'adaptar un espai per a ubicar-hi aquesta. Per aquest motiu es va embolcallar tota la capçalera del temple (incloent-hi l'absis de la capella fonda) amb un mur de traçat trencat que pel cantó septentrional s'adossa a una casa. Per l'interior es va formar un espai de planta gairebé triangular, amb dos nivells i obert a l'exterior mitjançant quatre finestres quadrades de carreus ben escairats. El nivell inferior es va acondiciar com a sagristia, per a la qual cosa va caldre escurçar el presbiteri, tallant la capçalera romànica (encara se'n poden veure al nivell superior els murs seccionats) i construint-hi un envà; la nova sagristia, doncs, es va bastir en part damunt els fonaments d'aquella capçalera i, per a poder accedir-hi, es va perforar el mur de la torre campanar romànica en la planta baixa. També es va connectar amb la capella del Santíssim per una porta, i amb la casa rectoral, a través d'unes escales i un túnel. Tant l'església com la sagristia i la capella del Santíssim es van pavimentar amb cairons. Per la seva part, Mn. Junyent dóna la notícia que pocs anys abans del 1936 havia estat pintada l'església i que el pintor vigatà, Llucià Costa, va fer dos plafons decoratius en el presbiteri i més tard decorà la capella fonda. Aquesta decoració mural es va efectuar l'any 1933, data que acompanya la signatura de Llucià Costa (1885-1942) en la pintura situada als peus de la capella del Santíssim. La decoració mural de la capella del Santíssim fa al·lusió a l'Eucaristia. Els dos plafons que flanquegen l'altar representen els miracles del pa i dels peixos, respectivament: A la primera escena apareix la figura de Jesús en un paisatge rocós, que agafa (i beneeix) un pa d'un cistell que carrega un mosso; A la segona escena, Jesús, des de la vora del mar, adreça la mirada cap a una barca, en què els pescadors intenten arrossegar fora de l'aigua la xarxa carregada de peixos, alhora que el seu deixeble Pere, ficat a l'aigua, n'hi mostra un parell. A la volta de l'absis hi ha tres medallons circulars que representen dos àngels (els laterals) i sant Joan amb l'anyell pasqual (el del centre). Un tercer àngel apareix al medalló pintat sobre la porta que connecta amb la sagristia. Per últim, hi ha el plafó de la paret testera de la nau, amb l'escena del Sant Sopar. La proporció vertical d'aquest pany de paret va obligar Llucià Costa a fer una interpretació poc habitual d'aquesta escena on Jesús i els apòstols estan de peu dret al voltant de la taula, en un pati obert, i per damunt de la paret es pot reconèixer, al fons, una ciutat amb les seves torres. La perspectiva i la composició de l'escena, els escorços forçats i la corporeïtat de les figures ens fan pensar en una certa influència del pintor Josep Maria Sert. L'ornamentació de la capella es va completar amb altres plafons sense figuració, un sòcol d'estuc planxat al foc que imita el marbre, igual que les rajoles hidràuliques del paviment, vinçades de vermell i ocre (substituïdes per terratzo en 1974), les pilastres i els capitells jònics daurats, i l'entaulament, al fris del qual es desenvolupa la llegenda, amb lletra capital, 'AQUEST ES EL PA VIVENT DEVALLAT DEL CEL' (paret nord); 'QUI MENGI D'AQUEST PA VIURA ETERNAMENT' (paret sud).</p> | 08247-109 | Plaça de l'Església, 5-15 | 41.9103700,2.1889900 | 432740 | 4640143 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64969-foto-08247-109-2.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-15 00:00:00 | Pilar Camañes | Llucià Costa | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 64970 | Estanc Aliberc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estanc-aliberc | XX | És un gran edifici quadrangular de planta baixa i dos pisos, amb una teulada a quatre aigües. L'edifici està orientat amb les façanes en els quatre punts cardinals, no seguint el carrer Major, igual que les altres parcel·les a l'oest de l'aquí descrita. En la façana posterior presenta una galeria descoberta, un terrat en cada un dels dos pisos. L'edifici és de factura sòbria lineal. | 08247-110 | C/ Major, 19 | Aquest edifici va ser fet construir per Pere Aliberch Franch, de can Perico, entre els anys 30 i 40 del segle XX. A la planta baixa hi ha el negoci familiar, una merceria, botiga de roba i estanc, que el 2018 va celebrar 90 anys d'existència. Aquest negoci va ser adquirit per Pere Aliberch l'any 1928-1929, originalment es trobava en un local de l'edifici de l'actual carrer de Baix número 3 (casa Modernista), traslladat definitivament al nou edifici de la família. Sembla que la iniciativa provenia de la muller de Pere Aliberch, ja que les seves cinc filles haurien hagut d'anar a servir fora de la casa i d'aquesta manera van assolir un negoci en el que treballar i que suplia aquella tasca. | 41.9109900,2.1872500 | 432596 | 4640213 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64970-foto-08247-110-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 64971 | Mas Pont del Ca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pont-del-ca | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | XVIII | És un mas de factura senzilla, amb la façana principal al seu costat sud-est. Presenta un cos central de planta baixa i dos pisos, a dues aigües (nord-sud), mentre que hi ha dos cossos afegits, al sud una planta baixa i un pis superior en forma de galeria, seguint l'alçada de l'edifici principal. Al nord hi ha un petit cos de planta baixa. Les llindes visibles, de la porta principal i una finestra, són a partir de fusta. | 08247-111 | Pla de Palou | L'origen de la casa s'ha de remuntar com a mínim fins al segle XVIII, segons les dades disponibles. | 41.9197100,2.2037200 | 433971 | 4641168 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Passat el quilòmetre 5 de la carretera BV-4316 direcció Santa Eulàlia de Riuprimer hi ha un trencant a mà dreta que porta al Soler Botei. Ara bé, el primer trencant a la dreta porta als masos pertanyents a Santa Eulàlia, de la zona del Pla de Palou. Transcorreguts uns 750 metres s'arriba al mas. | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 64973 | Camí ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-16 | En el cas de Santa Eulàlia, el camí Ral que sortint de Vic versava cap a l'oest transcorria per aquest municipi, pel que avui és el carrer del Mig, anteriorment dit del Pou, i prosseguia el seu camí cap a l'interior de Catalunya. | 08247-113 | Centre urbà | El Camí Ral o Camí Reial, és el nom que en època medieval es donava als camins públics. En realitat aquests camins eren hereus de rutes existents des de la prehistòria, adaptats i modificats al llarg del temps. Era patrimoni de la corona (després, de l'estat) i construït a expenses seves. Posava en comunicació poblacions importants, i el manteniment era a càrrec de les poblacions per on passava. | 41.9107300,2.1892400 | 432761 | 4640183 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | A quedat integrat dins l'urbanisme actual del poble | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 64974 | Sardana de l'Aplec de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-de-laplec-de-sant-sebastia | La 'Sardana de l'Aplec de Sant Sebastià' té la lletra de Joan Font Farrés i música de Josep Taxés. Va ser la sardana tradicional que es ballava a l'Aplec el dia de Pasqüetes, on els cantaires acabaven amb les caramelles. | 08247-114 | Ermita de Sant Sebastià | 41.9110300,2.1879100 | 432651 | 4640217 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||||
| 64975 | Casa del C/ del Pont, 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-del-pont-13 | XIX | La casa és de pantà baixa i dos pisos, on destaquen els grans finestrals del segon pis. La teulada és a dues aigües orientada nord-sud. Tot i que reformada, la casa manté a la façana una data pintada que indica 1863. | 08247-115 | C/ del Pont, 13 | Es tracta d'una de les cases del carrer de Pont, zona on es realitzen diverses edificacions durant la segona meitat del segle XIX. | 41.9089800,2.1898200 | 432807 | 4639988 | 1863 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 64976 | Casa de la Plaça de l'Església, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-de-lesglesia-2 | Casa de planta baixa i dos pisos. Tots els finestrals, finestres i portes presenten la mateixa decoració. La teulada és a quatre aigües i evidencia part de les reformes patides per l'edifici durant els anys 20 de segle XX. | 08247-116 | Plaça de l'Església, 5-15 | Aquesta façana de la casa es configura a partir dels anys 20 de segle XX, quan en una reforma urbanística important es realitza el desmuntatge de diverses cases davant de can Daga, deixant la façana de la nova plaça de l'església a l'alçada de la façana de la parroquial. | 41.9104000,2.1888100 | 432725 | 4640146 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||||
| 64978 | Casa Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-miquel | XX | Es tracta de la casa, antigament un hostal, on el novelista barceloní Miquel Llor va escriure part del llibre 'Laura a la ciutat dels sants'. La tradició del poble diu que el nom de la protagonista del llibre prové d'una nena del poble que va ser cridada per la seva mare. És un edifici de planta baixa i dos pisos amb teulada a doble vessant amb inclinació nord-sud. | 08247-118 | Carrer de Baix, 4 | Es tracta de la casa, antigament un hostal, on el barceloní Miquel Llor va escriure part del llibre 'Laura a la ciutat dels sants'. La tradició del poble diu que el nom de la protagonista del llibre prové d'una nena del poble que va ser cridada per la seva mare. | 41.9104500,2.1886000 | 432707 | 4640152 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Simbòlic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 64979 | Llibre d'actes 1890 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llibre-dactes-1890 | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | XIX | La primera acta de l'ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer, de què es té constància escrita, és del dia 1 de gener de 1890. Moltes de les dades eren escrites en castellà. | 08247-119 | Arxiu de l'Ajuntament | En 1812, a les Corts de Cadis, se suprimeixen les jurisdiccions dels senyors feudals i, a partir d'aquí, s'organitza l'Estat espanyol seguint el model de l'Estat francès, segons el qual tot el poder resideix en el poble, poder que és exercit pel cap d'Estat i pels seus representants. Aleshores neixen les províncies, les diputacions i els ajuntaments. Per tant, amb diverses vicissituds i retorns a l'Antic Règim, durant el segle XIX es va configurant el poder municipal que queda plasmat en els llibres d'actes, sempre tenint present que les ciutats i pobles més importants del principat han comptat amb governs municipals des de l'edat mitjana, com pot ser el cas de Barcelona o Lleida, per exemple. | 41.9110300,2.1879100 | 432651 | 4640217 | 1890 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 64981 | Llegenda del Serrat dels Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-serrat-dels-moros | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Roviró i Alemany, X, (2000), 100 llegendes de la Plana de Vic, Publicació/Producció Sant Vicenç de Castellet : Farell. | Diu la llegenda que prop del mas el Vilar hi ha un serrat on hi ha tres tombes de moros, i sempre s'hi acostava la gent. Un bon dia les van excavar i hi van trobar una ampolla amb un escrit a dintre. S'explica que se'n van cuidar els amos del Vilar, però mai no s'ha sabut què deien aquells escrits. Com que dues tombes eren grans i una era petita, es pensava que devia ser el matrimoni i un fill. (Narració contada per Maria Camps, de Santa Eulàlia de Riuprimer, el dia 18 de novembre del 2004). | 08247-121 | Santa Eulàlia de Riuprimer | 41.9154400,2.1649700 | 430753 | 4640725 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||||
| 64982 | Llegenda del Miracle de la rosa de Sta. Teresina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-miracle-de-la-rosa-de-sta-teresina | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Roviró i Alemany, X, (2000), 100 llegendes de la Plana de Vic, Publicació/Producció Sant Vicenç de Castellet : Farell. | Aquesta història ens parla d'un prodigi que va passar al poble de Santa Eulàlia a la Carmeta Guiteras. Tenia uns divuit anys quan li van declarar tuberculosi, i festejava amb en Juanito, que era músic. Pel què sembla, sempre tenia l'estampa de santa Teresina de l'Infant Jesús a prop, i li resava perquè la curés, perquè es deia que feia miracles amb roses. Un dia va començar a ploure molt fort, i ella va demanar al seu promès que l'acompanyés a baix a veure com plovia. L'aigua baixava pel mig del carrer ben bruta de fang, i enmig de l'aigua baixava una rosa. La Carmeta va demanar a en Juanito que l'agafés i la rentés, que potser era un miracle que li concedia santa Teresina perquè es posés bona. D'una manera o altra, segons s'explica, la Carmeta es va curar. (Narració contada per Laura Gonell, de Santa Eulàlia de Riuprimer, el dia 16 de novembre del 2004) | 08247-122 | Santa Eulàlia de Riuprimer | 41.9111500,2.1877700 | 432639 | 4640230 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc